1

METASTASI

BUTLLETÍ INFORMATIU ● EDITA FUNDACIÓ INSTITUT JAUME VICENS VIVES ● Gener 2008 ANY 39 ● Núm. 14 de l’època actual

Fotografia: la Devesa de Girona a l’hivern. Nicolau Maya, 3B ESO

S U M A R I Què en saps, de la Declaració Universal dels drets humans? * Entrevista al meu avi sobre la guerra civil * El racó verd * L’Insti al dia: Grease, premis, setmanes de l’Energia i de la Ciència, cartells de Fires fets pels alumnes, vaga contra el procés de Bolonya, assistència a audicions musicals: Schönberg i Vivaldi, Cros ‘Ciutat de Girona’, Presentació dels treballs de recerca als alumnes de primer de BAT., Festival de Nadal * Enquesta de Nadal a 1r d’ ESO * 1 kop de mà: excursió al castell de Sant Miquel, tradicions nadalenques, etc. * HUMOR * Consells poca-soltes per no haver de dir al teu germà petit qui són els reis * Avantatges i inconvenients de fer pessebre o arbre *

2

L A R E D A C C I Ó

E D I T O R I A L Ei amics i amigues! Com passa el temps! Érem a fires i ja hem passat Nadal. I com cada gener, des de fa tres cursos, arriba el número de METASTASI del primer trimestre. Vam pensar, il·lusos de nosaltres, que la revista podria sortir per Nadal; i havíem preparat un número molt nadalenc. Com que l’ambient de les festes comença tant d’hora (aquest any després del pont de Tots Sants ja hi havia els primers aparadors posats), nosaltres també ens n’havíem contagiat i només se’ns acudien coses d’aquesta temàtica. Què hi farem! Però al final no vam poder enllestir-lo a temps i l’hem reestructurat una mica. Esperem que us agradi. Com sempre, un agraïment ben sincer a tothom que ha col·laborat en aquest número i també un

B O N A N Y 2 0 0 8 a tots els que formem el J.V.V.

Quan ens tornem a veure ja serà sant Jordi. Uf, com passa el temps!!

Han fet el METASTASI del primer trimestre del curs 2007-2008 els alumnes de 3r d’ESO Marc Barbacil, Paula Bosch, Marc Colomer, Maria Fernández-Real, Maria Garcia, Mònica Genover, Nicolás Mateos, Nicolau Maya, Kelly Misas, Llorenç Noell, Anton Olmos, Pau Planas i Anna Recarens. Coordinació: Jordi Girbau.

hivern

Il·lustracions: imatges predissenyades d’Open Office i 8 de Word.

3

El 10 de desembre es va celebrar el 59è aniversari de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans. METASTASI ha preparat la següent enquesta perquè comprovis què en saps, de la Declaració Universal.

1. Quin any es va aprovar la Declaració Universal dels drets humans (DUDH)? a. 1992 b. 1989 c. 1948

2. Què passava al món l’any en què es va aprovar?

a. Zapatero va ser escollit president b. S’havia acabat la segona guerra mundial c. Descobriment del foc

3. Com es deia la dona del president dels Estats Units que va presidir la comissió de Drets

Humans que redactà la Declaració Universal? a. Hillary Clinton b. Barbara Bush c. Eleanor Roosevelt

4. Què diu en resum el primer article de la Declaració Universal?

a. Tots tenim dret a la vida b. Tots tenim dret a tenir la Playstation 3 c. Tots naixem lliures i iguals en dignitat i drets

5. Com es va aprovar la DUDH ?

a. Amb 48 vots a favor, 0 en contra i 8 abstencions b. Amb 48 vots a favor, 8 en contra i 0 abstencions c. Amb 0 vots a favor, 48 en contra i 8 abstencions

6. Quants articles té la DUDH?

a. 28 b. 30 c. 12

7. Qui és l’actual Secretari General de l’ONU?

a. Kofi Annan b. Joan Laporta c. Ban Ki-moon

8. Quin dels següents drets forma part de la DUDH?

a. Dret a l’educació b. Dret a anar de viatge c. Dret a vestir-te com vulguis

9. On es troba la seu del Tribunal Internacional de Justícia?

a. Nova York b. La Haia c. París

Logo de l’ONU

Logo dels Drets Humans

4

1- c 6- b 11- b 2- b 7- c 12- c 3- c 8- a 13- c 4- c 9- b 14- b 5- a 10- a 15- a

10. Quina és la seu de la UNICEF? a. Nova York b. Ginebra c. EL Camp Nou

11. Què signifiquen les sigles A.I. en relació amb els drets humans? a. Atenció Individualitzada b. Amnistia Internacional c. Ajuda Internacional

12. Quantes execucions de pena de mort hi va haver l’any 2006 al món? a. 800 b. 90 c. 1600

13. Quin Estat dels EUA va abolir la pena de mort el mes de desembre de 2007? a. Texas b. Califòrnia c. Nova Jersey

14. Els drets humans són universals. Tenen alguna limitació? a. Sí; no s’apliquen si no ho demanes b. No. S’apliquen a tothom sense excepció c. Sí; no s’apliquen als delinqüents

15. La DUDH inclou el dret a la protecció del medi ambient? a. No; és un tema massa nou b. Sí; s’inclou a l’últim article de la Declaració c. No, perquè no és un dret personal

RESULTATS:

Nicolás Mateos, Marc Barbacil i Pau Planas; 3A ESO

El 10 de desembre de 2008 serà el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Les Nacions Unides han acordat dedicar tot l’any 2008 a preparar aquest esdeveniment. El lema serà DIGNITAT I JUSTÍCIA PER A TOTS. Amb motiu del 59è aniversari el Secretari General de l’ONU, Ban Ki-moon, i Louise Arbour, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, han declarat: l lema serà “DIGNITAT I JUSTÍCIA PER A TOTHOM”

Logo per a la commemoració

del 60è Aniversari de la Declaració

Universal

«És el nostre deure garantir que aquests drets es facin efectius a la realitat –que siguin coneguts, compresos i gaudits per tothom, arreu del món. Amb freqüència, els que més necessiten que es protegeixin els seus drets humans són els que també necessiten estar informats de l’existència de la Declaració Universal –i de què existeix per a tothom».

Ban Ki-moon, Secretari General de l’ONU

«És difícil imaginar-se avui el canvi fonamental que va representar la Declaració Universal de Drets Humans quan es va aprovar fa seixanta anys. En un món de postguerra lacerat per l’Holocaust, dividit pel colonialisme i sacsejat per la desigualtat, una carta en què s’estableix el primer compromís global i solemne amb la dignitat i la igualtat inherents a tots els éssers humans, independentment del color, les creences o l’origen, era una empresa audaç i temerària».

Louise Arbour, Alta Comissionada de l’ONU per als

Drets Humans

5

M E M Ò R I A H I S T Ò R I c A El mes de febrer del curs passat Anna Valls, professora de llengua catalana, va fer arribar a la revista unes entrevistes que els alumnes de primer d’ESO havien fet als seus avis. METASTASI en publicà una en el número d’abril; però ens en quedà una altra, també molt interessant, que per manca d’espai no vam poder publicar llavors i que ara hem volgut recuperar en aquests moments que tant es parla de la memòria històrica.

E N T R E V I S T A A L M E U A V I Clara Canimas, el curs passat feia 1r d’ESO

El meu avi, Salvi Canimas Torrent, va néixer el 1927 a Sant Feliu de Pallerols, un poble de la Garrotxa. El seu pare es deia Jaume i la seva mare Margarita. En Jaume era carboner i passava llargues temporades vivint tot sol al bosc i la seva dona, la meva besàvia Margarita, es quedava a casa cuidant els fills, la casa i el bestiar.

Quan el meu avi Salvi era petit, va esclatar la Guerra Civil espanyola. L’entrevista parla sobretot dels records d’aquell temps. Quan va acabar, va anar a viure a Girona, amb una seva germana casada. Als 22 anys, durant la festa major de Sant Feliu de Pallerols, va conèixer la que més tard fou la seva dona, Antònia Brugué Bretxa, que és de cal Rei d’Amer. Es van casar i van viure a Sant Feliu de Pallerols, a casa dels meus besavis, on van néixer la meva tia Margarita, el meu pare Joan i el meu tiet Eduard. L’avi Salvi treballava a les oficines d’una fàbrica d’embotits del poble i l’àvia Antonieta, de perruquera; però al cap d’uns anys ell va canviar de feina i es va fer representant. Això, juntament amb el fet que la meva tia Margarita havia d’anar a l’institut, va fer que tota la família es traslladés a Girona. Els meus avis hi van viure fins que, com diuen ells, els fills van ser “grans i acampats”. Després se’n van tornar a Sant Feliu de Pallerols, a la casa de sempre, que és on viuen ara.

ENTREVISTA 1

1. Avi, quants anys tenies quan va esclatar la guerra? Nou anys. 2. Com ho vas saber que havia començat? Recordes qui t’ho va dir i quins sentiments vas tenir? Una de les maneres d’assabentar-me’n va ser per la radio del meu veí de can Miró, un senyor que es guanyava molt bé la vida. Donaven les noticies que havia esclatat una revolució i la gent s’apilonava

davant la radio per escoltar. També perquè aleshores hi havia un treballador de l’Ajuntament, que era l’agutzil, que amb una trompeta i cridant ho feia saber a tot el poble. Això, en aquella època era normal. L’agutzil era un home que es dedicava a anunciar les notícies que l’Ajuntament volia que sabés el poble. Recordo que, més o menys, cridava: “Per ordre de l’Ajuntament, es fa saber que està totalment prohibit que en la via pública es facin reunions de més de tres persones”. Quan els meus pares van sentir això, els vaig veure molt amoïnats i em vaig adonar que alguna cosa molt grossa estava passant i vaig tenir molta por.

1 Aquesta entrevista es realitzà en un dia molt especial: el diumenge 8 d’octubre de 2006. Va ser especial per a tothom, però sobretot per als meus avis, perquè aquell dia feia 54 anys que es van casar. L’entrevista es realitzà a la cuina de casa seva.

El meu avi Salvi i jo, a la cuina de casa seva.

6

3. Com va reaccionar el poble? Tot el poble estava esperant notícies de Barcelona, ja que era allà on hi havia els principals militars de Catalunya. Per tant, allò que passés a Barcelona seria determinant a tot Catalunya. També recordo que tothom estava espantat. 4. Vas poder anar a l’escola i seguir les activitats diàries? Sempre vaig poder seguir anant a l’escola i quedàvem per jugar amb els amics. La vida dels nens va continuar mes o menys igual. Tot i això recordo que els mestres, que eren homes, van haver d’anar a la guerra i aleshores només hi havia dones de mestra. 5. Ens podries explicar algun fet important o alguna anècdota del temps de la guerra? Una de les coses que em va impactar molt va ser que el meu germà, que tenia 23 anys, es va oferir voluntari per anar a lluitar amb els Republicans. La meva mare i el meu pare es varen posar a plorar pregant-li que no hi anés. Una altra cosa va ser que en passar per davant d’una casa d’uns veïns vaig sentir els crits d’una mare desesperada cridant “fill meu, fill meu... ja no et tornaré a veure mai més”, perquè els hi havien enviat un telegrama que deia que el seu fill havia mort. Al poble hi havia un refugiat d’un altre municipi perquè tenia por que el Comitè de la seva zona el matés. Al cap d’uns dies, el meu pare va veure com els del Comitè se l’emportaven i ell agafat a un arbre cridava “deixeu-me, deixeu-me. Em voleu matar!”. El meu pare va arribar a casa molt afectat i va dir: “Vinc molt trist. He vist una escena molt dolorosa” i després va explicar el fet. Quan els militars volien desembarcar a Roses, tothom tenia por. La meva família ens vam tancar en una habitació per resar a una imatge de la Sagrada Família. Com que aleshores estava prohibit, vàrem tancar la porta de fora i ho vàrem fer d’amagat. Un Comitè foraster, ara no recordo de quin poble, va venir a Sant Feliu a cremar totes les imatges catòliques. Davant l’església van fer una foguera immensa i anaven tirant tot el que trobaven a l’església. També buscaven el capellà però, gràcies a les autoritats republicanes de Sant Feliu de Pallerols, que eren molt bona gent, es va poder escapar. 6. Avi, què és això d’un comitè? Un grup de joves que tenien idees molt radicals, normalment anarquistes de la FAI. Em sembla que vol dir Federació Anarquista Ibèrica. Cada poble tenia un comitè que ho controlava tot. Recordo que eren nois i noies molt joves, de 18 o 20 anys, que anaven vestits amb una jaqueta de cuiro negra o marró, una

gorra negra amb una estrella vermella, un mocador vermell i negre al coll, que la gent deia que volia dir “sang i dol”, un fusell i moltes vegades pistola i corretjam travessat. 7. Algú va atacar el poble o van tirar bombes? No. No va ser fins al final de la guerra que va passar un avió amb una metralladora disparant. 8. Quan van entrar les tropes franquistes a Sant Feliu de Pallerols? Quan l’exèrcit republicà passava per la carretera en retirada cap a França, juntament amb gent que fugia per por, les tropes franquistes van aparèixer per dalt de la muntanya, pel santuari de la Salut. Tots els de casa i alguns veïns, ens vam

amagar molt espantats al “soterrià”, que deia el meu pare, que és el subterrani de casa. Des del santuari de la Salut, les tropes franquistes van tirar algun obús2. Se sentia alguna explosió. Després vam sentir un avió volant per sobre el poble i metrallant. Després d’això recordo que hi va haver un silenci sepulcral. Nosaltres, amagats als “soterrià”, també estàvem molt callats. La meva mare resava molt fluixet. Al cap d’unes hores, es varen sentir unes veus molt llunyanes. Després vam saber que eren les veus de cinc o sis soldats legionaris que venien a fer-se càrrec del poble. Un altre cop silenci. Molt silenci. Després es va sentir “ning-nang, ning-nang, ning-nang...”. Eren les campanes del poble que anunciaven l’entrada de les tropes franquistes.

2 Un obús és una peça d’artilleria d’ànima estriada, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.

Un altre moment de l’entrevista amb el meu avi

7

Recordo que algú va dir: “I ara?... Què passarà ara...?” Vam tenir la sensació que una cosa s’acabava i en començava una altra. Era una barreja estranya. La guerra s’acabava, però... què vindria? Sobretot per a nosaltres, que “érem rojos”. 9. Avi, què vol dir “rojos”? (El meu avi fa un somriure). Els rojos érem els pobres. I aquell temps tots els treballadors eren pobres. Em penso que és un nom que ens va posar en Franco, que per fer-ho tot més fàcil es pensava que a Espanya només es podia ser “nacional”, és a dir, franquista, o “rojo”. “Los rojos” eren els socialistes, els comunistes, els anarquistes, els trotskistes, els catalanistes i tots els que no pensaven com ell. Els meus pares estaven molt espantats perquè a casa el meu germà Pep, al cel sigui, havia anat a la guerra de voluntari i això feia que encara fóssim més rojos. 10. Qui va causar més desgràcies, els republicans o els franquistes? Van haver-hi fugitius? I morts? A Sant Feliu els franquistes en van fer moltes més. Després de la guerra van haver-hi quatre afusellaments i tota una família va marxar cap a França, perquè tenien idees republicanes i varen tenir por. Els quatre afusellats eren molt bona gent; no havien fet res. Els van afusellar només perquè havien estat alcalde o cap de l’estació. A les guerres, però, tots els bàndols en fan, de bestieses. Els republicans també en van fer, sobre tot els comitès de la FAI. 11. Quan va acabar la guerra? La guerra va acabar el 1939. 12. Què va passar després de la guerra? Va haver-hi molta pobresa i molta falta d’aliments durant alguns anys després. 13. I a la teva família, què els van fer per ser rojos? Al meu germà Pep el van tancar en un camp de presoners de guerra. Va estar a punt de morir. Va patir molt. Molt. Tant, que quan va arribar a casa estava tan espantat i trist que es va posar a treballar a bosc i no va parlar mai més de política. Mai més. Recordo que quan es va fer voluntari marxava desfilant, molt content, amb altres amics de la seva quinta, i li va dir a la meva mare: “mare, quan torni de la guerra haurem canviat el món!”. Mai més va parlar de política. Mai més. Al meu pare, un dia el van cridar a l’Ajuntament i el van picar perquè no sabia parlar el castellà. 14. De tots els teus records d’aquest període quin és el més trist? Des dels 14 anys fins als 17 vaig anar a Girona a treballar i vaig patir molta gana. Després vaig tornar a Sant Feliu, perquè em trobava molt malament de salut a causa d’una pedra que tenia al ronyó. Quan vaig anar a l’hospital no em van atendre bé a causa de la pobresa i el mal estat de l’hospital de Sta. Caterina i no em van poder veure el problema que tenia. Fins als 23 anys vaig haver de patir i em van haver de treure el ronyó. Hi havia una dictadura molt forta, falta de llibertat, no es podia parlar el català... 15. I el record més feliç? Era jove i tenia moltes il·lusions, i al cap d’uns anys van obrir les fronteres. Hi havia més treball, més menjar; perquè es va deixar lliure el mercat d’aliments. CONCLUSIÓ M’ha agradat molt fer aquesta entrevista perquè he tingut l’oportunitat de parlar una estona amb el meu avi, jo i ell sols, i saber part de la seva vida. Això no ho fem mai, perquè o hi han els meus tiets, o els meus pares, o la meva àvia. També he tingut oportunitat de saber molts fets de la guerra civil i com va afectar la meva família; per exemple, el germà del meu avi jo no l’he conegut; però m’ha sorprès que hagués estat en un camp de presoners. El meu avi no m’ho havia explicat mai i això que de la guerra en parla molt sovint.

8

EL RACÓ VERD ΠτπραΧΡΕιΨ

Comitè Mediambiental del JVV Text extret de l’Agenda escolar europea del medi ambient i el desenvolupament. Diputació de Barcelona. Pàg. 68

(Projecte amb la participació de l’Ajuntament de Girona)

10 criteris per a un consum responsable

1. Pregunta’t si el que vols comprar satisfà realment una necessitat o un desig, o si, per contra, és una opció poc meditada i indiscriminada. 2. Atura’t a pensar com administres els teus diners, per tal de gestionar-los d’una manera coherent amb els teus principis. 3. Busca alternatives de compra que minimitzin l’explotació de matèries primeres i la producció de residus (intercanvis, productes de segona mà, reparació, reutilització, evitar l’ús d’embolcalls innecessaris, etc.) 4. Abans de decidir-te per un producte, planteja’t quin tipus de criteris (ambientals, socials, i econòmics) s’han tingut en compte en la seva elaboració i quines repercussions tenen en aquests àmbits. Abans de comprar planteja’t a qui vols donar els teus diners. 5. Assegura’t de la qualitat del que compres. No et creguis tot allò que et vulguin vendre. La propaganda pot resultar enganyosa! 6. Si les etiquetes dels productes no contenen prou informació, demana- la al personal de la botiga. Lamentablement, en molts casos, tampoc podran donar-te la resposta que busques; però, com a mínim, sabran que hi ha consumidors que volen estar molt més informats. 7. En cas de frau, recorda’t d’exercir els teus drets com a consumidor:

a. Dret a protecció de la salut i la seguretat. b. Dret a la protecció d’interessos econòmics

i socials. c. Dret a una informació correcta. d. Dret a l’educació i formació en matèria de

consum. e. Dret a la representació, consulta i

participació. f. Dret a la protecció en situacions

d’inferioritat. g. Dret a la indemnització o reparació dels

danys o perjudicis soferts. 8. Fes un bon manteniment dels teus objectes. Et duraran més temps i evitaràs generar nous residus, perquè no en compraràs. 9. Quan ja no en facis ús, abans de llençar-los, pensa que potser a algú altre sí que li poden fer servei. Si la roba o objecte de què et vols desprendre està en prou bon estat, dóna’l. Algú t’ho agrairà! 10. Quan acabi la vida útil d’un producte i ja no sigui aprofitable per a altres persones, llença’l de manera selectiva per tal que es pugui reciclar el material amb què es va fer. Guia per al consum responsable. Setem, desembre 2005

C R O E N S S P U O M N S A B L E !!!

9

TEST: ETS UN INCONDICIONAL DEL NADAL?

1. Quan comences a fer els preparatius per a les festes? a) Ui!! Des que va començar l’insti que hi penso. b) Una setmana abans ja agafo la decoració per a l’arbre, les figures del pessebre... c) Jo, la veritat, només espero el Nadal pels regals.

2. Per les 12 campanades, què menges normalment?

a) Raïm. Sóc fidel a les tradicions. b) Olives. Perquè no m’agraden els raïms. c) No menjo res. Només compto les campanades.

3. Què prefereixes: el Pare Noël o els Reis?

a) El Pare Noël. Encara no sé pas com s’ho deu fer per passar per la xemeneia. b) Els Reis!! El Pare Noël no és una tradició d’aquí! c) Tots dos. Així tinc més regals.

4. T’agrada anar a esquiar?

a) M’encanta! Cada any hi vaig amb els pares o amics. b) M’agrada; però no és la cosa que em fa més il·lusió. c) Ai no! Prefereixo asseure’m al bar i prendre’m una xocolata calenta.

5. Amb la família, feu un dinar o sopar especial?

a) Sí. Cada any ens reunim tota la família i sopem a casa dels avis. b) Prefereixo quedar-me a casa i menjar com sempre. c) Passo de reunir-me amb la família; me’n vaig a sopar amb els amics i amigues.

6. Vas a la missa del Gall?

a) És la primera cosa que faig tot just comencen les festes. b) Vaig anar-hi un any; però em vaig cansar. c) Què és això????

7. Fas pessebre o arbre?

a) Tots dos. Però l’arbre és de plàstic. b) Arbre. És més fàcil de fer i el menjador queda més bonic. c) Cap dels dos. No m’entusiasmen gaire.

8. Quan s’acaben les festes, de quin humor estàs?

a) Content/a d’haver-m’ho passat bé; però alhora trist/a per haver de tornar a l’insti. b) Normal. Està bé perquè has fet festa; però res més. c) Content/a perquè s’han acabat. Aquests dies són una llauna.

9. Vas a veure els pastorets?

a) Els veig en primera persona perquè hi actuo: faig de pastoret/a. b) Sí; perquè acompanyo el meu germà petit. c) No. Jo sóc com el rabadà: “No hi vull anar”!.

10. Quantes cançons de Nadal saps?

a) Totes. Tradicionals i actuals. Fins i tot tinc el volum 4 d’ “Altres cançons de Nadal”. b) Unes quantes, per a l’hora de fer cagar el tió. c) Només el ‘Fum, Fum, Fum’, i encara sense les estrofes.

RESULTAT Anna Recarens, 3C ESO i Mònica Genover, 3B ESO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 a 3 3 2 2 3 3 3 3 3 3 b 2 1 3 2 1 1 2 1 2 2 c 0 0 2 1 0 0 0 0 0 1

Puntua les teves respostes a cada pregunta segons les equivalències de la taula del costat. Suma el resultat obtingut i consulta la valoració que hi ha a la pàgina següent per veure si ets un incondicional del Nadal.

10

Estimat Diari Ha arribat Nadal i...

Marc Barbacil, Pau Planas i Nico Mateos; 3A ESO

De 20 a 30 punts: Vertaderament incondicional Nadal és la teva època de l’any preferida. Tot et fa sentir bé i dies abans ja ho esperes. Estàs content i alegre, i tot t’emociona. Procura, però, no exagerar, perquè el sentiment sigui autèntic i no es converteixi només en folklore. D’11 a 20 punts: EL Nadal t’agrada; però... Es nota que passes les festes amb normalitat. T’agraden les tradicions d’aquests dies; però sense exagerar. Trobes que hi ha altres èpoques de l’any millors; potser l’estiu... De 0 a 10 punts: Passes de les festes El Nadal no t’agrada gens. Sembla que només t’interessin els regals (si és així, se’t veu una mica el llautó!). Tingues present, però, que sense aquestes festes tampoc no se’n farien, de regals. A més, una mica d’esperit nadalenc va bé de mantenir fins i tot en altres èpoques de l’any.

¦ Encara no he aprovat cap examen, i segueixo estant fins al capdamunt de tot. Sembla que als professors no els afecti el Nadal! Continuen igual com sempre i, a més a més, posen tots el exàmens la setmana abans de Nadal, i seguits. Sembla que ho facin expressament [...].

¦ Ostrens, estic una miqueta depre!!! He repetit un conjunt i hi ha una nena que porta roba més ‘fashion’ i cara que jo. Li hauré de dir a la mamà que anem a comprar roba a New York City!!!, per passar fins Nadal .

¦ NoOoOoOoOoOo!!!!!!!! He tret un 8.49; i no és un excel·lent!!! Què faré? Necessito fer quelcom per millorar els meus resultats acadèmics, sinó seré la riota de la classe i els reis mags d’Orient no em portaran la meva calculadora científica-astronòmica Mx-364 JX. Ja cal que m’espavili!

¦ Rècord! Sóc l’alumne de tota la historia de l’institut a qui han ficat més incidències: 152 incidències, 99 retards i fins al juny sense pati. Fins ara he hagut de venir tots els dimecres a la tarda, el primer dimecres del curs inclòs perquè tenia coses pendents del curs passat. Aquest any segur que no hi haurà Reis!!

11

– Recull d’activitats i notícies de l’Institut durant el primer trimestre del curs –

ALUMNES DE 4T D’ESO QUE VAN PARTICIPAR AL MUSICAL “GREASE” A la fotografia: Núria Ramon, Martina Sant, Neus Armengol, Clara Salló, Andreu Quintana, Clara Fonalleras, Martí Segura, Marina Vancells, Adrià Rosales, Clara Bosch, Afra Prat, Jordina Rodríguez, Valentina Nadjarian, Nina Pagès i Lídia Comamala. També hi van participar Cristina Bustos, Sara Escaño, Ivana Fraixinó, Marina Ribera i Albert Tapia. La representació va estar dirigida per la professora de música Rosor Rabassedas.

GREASE A L’INSTITUT 14/06/07 A finals del curs passat els alumnes de 4t d’ESO del crèdit variable de música (que ara fan 1r de BAT) van representar fragments del musical Grease al teatre de l’Institut. Hem preguntat algunes opinions als qui hi van assistir i tots troben que va estar molt bé. Als de la revista també ens va agradar força. Es van “currar” molt la coreografia imitant tots els passos de la pel·lícula. I els cantants, que feien “playback”, semblava que cantessin de debò. L’obra va generar tanta expectació que van haver de fer més representacions de les que havien previst. Esperem que aquest curs els de 4t d’ ESO també facin una obra o un musical i els surti tan bé com aquesta. Enhorabona. Va ser un èxit!

Maria Fernández-Real Girona; 3D ESO

12

PREMI EXTRAORDINARI DE BATXILLERAT 23/10/07 Jordi Riera i Alsina, que el curs passat va acabar 2n de BAT, ha estat un dels 7 alumnes que ha obtingut el Premi Extraordinari de Batxillerat corresponent al curs 2006-07. Aquest premi, creat el 1999, constitueix el reconeixement oficial als alumnes que demostren una preparació especial en aquests ensenyaments. S’hi poden presentar aquells alumnes que han acabat el batxillerat amb una qualificació mitjana de 8,75 o més. Per aconseguir-lo han de passar un examen consistent en dos exercicis de dues hores i mitja cada un. EL primer es compon de dues parts: un comentari d’un text literari i un altre d’un text històric, que s’han de respondre un en català i l’altre en castellà. El segon exercici també té dues parts: en la primera es pregunten qüestions de la llengua estrangera cursada; i en la segona l’alumne tria una de les matèries de modalitat que ha fet per a examinar-se. Les proves es puntuen sobre un total de 40 punts (cadascuna de les quatre parts dels exercicis es qualifica d'1 a 10 punts). La puntuació mínima per a obtenir un premi extraordinari de batxillerat és de 34 punts. Les proves es van realitzar el 6 de setembre de 2007 a IES Santiago Sobrequés de Girona.

PREMI NOTES DE SELECTIVITAT 17/07/07

Àlex Casadevall, alumne de 2n de BAT de l’Institut, va ser un dels nou gironins que va obtenir una de les millors notes a les proves de selectivitat del mes de juny passat. En total van ser 111 els estudiants catalans que van arribar a obtenir una nota igual o superior a 9. Tots aquests alumnes van ser premiats dimecres 18 de juliol en un acte que es va dur a terme als jardins del Palau de Pedralbes, a Barcelona. Josep Huguet, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, juntament amb el conseller d’Educació, Ernest Maragall, i la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, van lliurar-los les distincions.

ÀLEX CASADEVALL

13

40 ANYS DE L’ASSASSINAT DEL ‘COMANDANTE ERNESTO ‘CHE’ GUEVARA 8/10/07

LA SETMANA DE L’ENERGIA Del 22 al 28/10/07 EXPOSICIÓ DE CARTELLS I ESLÒGANS

La Setmana de l’Energia és una setmana en què empreses, institucions, organitzacions i ciutadans fan actes i accions per promoure el bon ús de l’energia i la utilització de les energies renovables.

VISITA A UNA EXPOSICIÓ SOBRE EL CANNABIS 13/10/07 Explicar-nos els efectes del consum de cannabis, les seves conseqüències a llarg i a curt termini i els seus problemes legals; això va ser, principalment, el que ens van contar a l’Estació Jove. Al començament tothom pensava que ja ho sabia tot sobre la marihuana, xocolata, etc. Però, una noia molt simpàtica ens va explicar coses molt curioses sobre els seus efectes i el negoci que significa per a les màfies, que el transporten principalment del Marroc a Espanya. L’objectiu de la xerrada era explicar-nos de la manera més objectiva possible les característiques i conseqüències del cannabis perquè nosaltres decidíssim.

Marc Barbacil Brugué 3A ESO

El passat 8 d’octubre es va commemorar el 40è aniversari de la mort del Che. Des del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) és va encartellar l’institut amb uns petits pòsters amb un recopilatori de fotografies del Comandante i amb el lema tan mític: Fins la victòria sempre! També es va repartir a cada classe un díptic explicant la figura del Che i reclamant que ja que va fer tantes coses i ara se la mitificat tant, per què no consta als llibres d’història que estudiem? A la part de darrera es va posar el següent text: «He nacido en la Argentina; no es un secreto para nadie. Soy cubano y también soy argentino y, si no se ofenden las ilustrísimas señorías de Latino-américa, me siento tan patriota de Latinoamérica como el que más y, en el momento en que fuera necesario, estaría dispuesto a entregar mi vida por la liberación de cualquiera de los países de Latinoamérica, sin pedirle nada a nadie, sin exigir nada, sin explotar a nadie».

Maria Garcia; 3A ESO

14

Carina Masachs; 3D ESO

Laura Garriga; 3B ESO

JUNTS PER L’ESTALVI ENERGèTIC

Mariona Coll i Mònica Genover; 3B ESO

SI VOLS CLAROR A CASA,

NO OBRIS ELS LLUMS, OBRE LES PERSIANES.

GASTA – AIGUA!!! I ESTARÀS + BÉ AL MÓN

Dani Luche; 3B ESO

CADA DIA DE MOLTA

CONTAMINACIÓ = 1 DIA MENYS DE VIDA

Júlia Fernández; 3B ESO

NO TENIR 4 COTXES, 2 QUADS, NI TENIR 2 MOTOS.

UTILITZA EL TRANSPORT PÚBLIC

NO MALGASTIS ENERGIA Tura Rissech; 3D ESO APAGA LES BOMBETES; APROFITA EL SOL

L’organitza l’Institut Català d’Energia(ICAEN). L’any 2003 se’n va fer la primera edició. Els seus principals objectius són:

• Promoure i fomentar el bon ús de l’energia i l’ús de les energies renovables entre tots els ciutadans de Catalunya.

• Atreure la complicitat de les empreses i organitzacions en les tasques de sensibilització de la ciutadania.

Aquest any el lema de la Setmana era La qüestió és estalviar energia. Tots tenim un paper important a l'hora de construir un nou model energètic més sostenible per a la nostra societat i el deure de conscienciar-nos respecte al consum d’energia. Quan preguntem als professionals que ens envolten per saber com podem estalviar energia, descobrim que moderació i benestar no són contraris. Les companyies subministradores d’energia, els instal·ladors, les botigues o els ajuntaments ens poden fer de consellers energètics en aquesta tasca d’aconseguir un consum d’energia més equilibrat i responsable.

[Text adaptat del tríptic d’enguany]

A l’Institut, a banda de les activitats realitzades a classe, els alumnes de 3r d’ESO van dibuixar un seguit de cartells amb lemes relatius als objectius de la Setmana, que van estar exposats a la paret de la rampa de l’entrada. Tot seguit, reproduïm una mostra dels que ens van agradar més.

15

Blanca del Olmo; 3D ESO

Guillem Serna; 3D ESO

Quim Pla; 3D ESO

AMB EL QUE FACIS, NO MALTRACTIS EL MEDI AMBIENT

NO DEIXIS ELS CARREGADORS ENDOLLATS SENSE RES Maria Fernández-Real; 3D ESO

OMPLE LA RENTADORA AL MÀXIM

Núria Coll i Berta Callicó; 3B ESO

NO MALGASTIS AIGUA PERQUÈ SÍ

ELS APARELLS ELECTRÒNICS,

APAGA’LS PEL BOTÓ Ada Farrerós; 3D ESO

VÉS EN BICI A TOT ARREU

Fotografia: Quima Tarrés, professora coordinadora de l’activitat

Molinets de vent a l’escala d’emergència (pati nord) fets pels alumnes de 1A BAT. per celebrar la Setmana de l’Energia.

16

Celtia Navarro i Júlia Cumeras; 1B ESO Anna Palomeque i Borja Labajos; 3D ESO Tània Ferrari, Clara Pilsa, Gemma Auguet, Paula Marcé i Berta Xart; 2C ESO Sílvia Juanola; 1A ESO

Exposició

dels cartells al passadís de l’Institut

EXPOSICIÓ DE CARTELLS DE FIRES 26/10/07

Aprofitant les Fires de Girona, uns quants alumnes del Batxillerat Internacional van organitzar una EXPOSICIÓ DE CARTELLS DE FIRES fets pels alumnes. Van passar per les classes d’ESO explicant en què consistia l’exposició i les bases per a l’elaboració dels cartells. L’activitat era dirigida als alumnes de primer, segon i tercer d’ESO que (a l’hora de tutoria) elaboraren els cartell expressant tot allò que els suggerien aquestes festes. Un cop recollits, s’exposaren als passadissos de l’institut durant la setmana de Fires. Els que més van agradar són els que reproduïm tot seguit:

Fotografia: Quima Tarrés, professora que coordinà l’activitat

17

CONCURS DE FOTOGRAFIA DE MONUMENTS Un any més, l’abril passat els alumnes de tercer d’ESO van anar al Monestir de Sant Pere de Rodes. En el marc de la visita, van participar en el 12è Concurs de Fotografia Internacional del Patrimoni Monumental amb un molt bon resultat. L’autora de la fotografia premiada rebé com a premi un viatge a Estrasburg (a les pàgines 26 i 27 ens l’explica una mica). Enhorabona a tots, guanyadora i finalistes.

Fotografia premiada Meritxell Caralps

Finalistes

Eloi Oliveras Laura de Quintana Artur Antúnez, professor de tecnologia

SETMANA DE LA CIÈNCIA 16/11/07 En el marc dels actes de la Setmana de la Ciència 2007, els dies 15, 16 i 17 de novembre la Universitat de Girona organitzà la II Fira de Mostres Científica, que tingué lloc en una carpa de 500 m² situada a la plaça de la Constitució de Girona. Hi havia més de 40 estands amb tallers, exposicions, concursos i demostracions científiques de tots els àmbits de recerca: humanitats, ciències socials, ciències de la salut, ciències experimentals i tecnologia. Els alumnes de 2n de BAT de ciències van anar a visitar-la i a participar-hi el dia 16 al matí.

EXCURSIÓ AL CASTELL DE SANT MIQUEL 31/10/07 Els alumnes de primer d’ESO van anar d’excursió al castell de Sant Miquel. Era una activitat organitzada per tutoria. Va ser cansada però divertida. Dos alumnes ens han explicat com va anar la sortida i METASTASI inclou les seves narracions a l’apartat Un Kop d mà (pàg. 26).

18

PRESENTACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA ALS ALUMNES DE 1R BAT. 15/11/07

Deu alumnes de segon de batxillerat van presentar els seus treballs de recerca als alumnes de primer. L’acte es realitzà al teatre Ignasi Bonnín. Els treballs presentats van ser variats i interessants. La Coordinació Pedagògica havia fet una tria d’aquells que podien servir d’exemple als alumnes de 1r abans d’escollir el treball. Les exposicions orals, malgrat els lògics nervis, van estar molt bé. Els treballs presentats foren els següents: Títol del treball Alumne/a Comparing two narrative tales: The Romance of Tristan and Iseult and The Pursuit of Diarmund and Grainne

Alina Waag

Cuines solars, teoria i pràctica Ginesta Serrasolsas Solà El cambio de frecuencia de la voz de los adolescentes del J. Vicens Vives

Marta Frigolé Vivas

El confort acústic a l’Institut Cèlia Serra García El per què de Girona com a destinació turística Elisabet Fonalleras Nadal Fraccions egípcies. Estudi de les descomposicions Gemma Viñals Marzo Ofertes de treball per als llicenciats Ànnia Costa Falgàs Recerca de bacteris en un medi humit i sec Anna Morales Triadó Restaurant can Barris a cavall dels segles XIX i XX Irene Barris Templado The influence of tourism on the acquisition of English as a Foreign Language

Xavier Hoffman Salvañá

ASSISTÈNCIA A L’ASSAIG DE PIERROT LUNAIRE 23/11/07 [Text extret del blog del Departament de Música del JVV, que es pot consultar des dels enllaços del web del centre]

El 23 de novembre, els alumnes de l’optativa d’Història de la Música de 1r de batxillerat van anar a l’Auditori de La Mercè per assistir a l’assaig de l’obra Pierrot Lunaire d’Arnold Schönberg. A l’assaig van escoltar la tercera sèrie de set poemes d’aquesta obra (del 15 al 21) que està formada per un total de vint-i-un poemes.

VAGA D’ESTUDIANTS 15/11/07 Molts alumnes de 4t d’ESO i 1r i 2n de BAT van fer vaga el dia 15 de novembre per a protestar contra l’anomenat Procés de Bolonya, secundant la convocatòria del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). El ‘Procés de Bolonya’ és l’acord de la Unió Europea que estableix un espai educatiu europeu en els estudis universitaris. Es protestava contra:

• « l’obligació de fer pràctiques en empreses sense cobrar per a obtenir la titulació de grau,

• el preu desorbitat que sembla que tindran els postgraus, • la impossibilitat de compaginar estudi i feina en el nou model

universitari, • el canvi del sistema de beques actual per beques-préstec en què els

diners s’hauran de tornar acabats els estudis, • i el poder de decisió de les empreses respecte a assignatures i

continguts ».

19

La professora Lourdes Juliol amb els alumnes P. Malaret, M. Birulés, E. Díez, J. Massaguer, E. Mazo,

A. Boades, P. Bosch, A. Rodríguez, M. Coll, S. Sánchez (2n ESO)

10è CROS “CIUTAT de GIRONA” 25/11/07 Circuit: Ribes del Ter – Pavelló de Fontajau (zona gespa natural) Un grup d’alumnes de 1r i 2n d’ESO van participar en el 10è Cros “Ciutat de Girona” organitzat el passat 25 de novembre pel Consell Esportiu del Gironès i l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració d’altres entitats.

A l’obra hi havia veu i instruments. El grup instrumental (ensamble) estava format per instruments de corda fregada (violí, viola i violoncel) i de corda percudida (piano), per instruments de vent amb bisell (flautí i flauta travessera) i de vent amb llengüeta (clarinets). La cantant tenia una manera de cantar molt peculiar (sprechstimme). En alguns moments semblava que parlés i feia expressions bastant exagerades amb la veu. Ella intervenia a totes les peces de la sèrie; el pianista, també; però els altres instruments, no. Al principi, la sonoritat d’aquesta obra pot semblar estranya, ja que Schönberg va trencar amb les normes de la tonalitat clàssica i la melodia. Precisament, aquest trencament fa que la seva música no agradi a tothom. Però una vegada l’has escoltat diverses vegades, resulta més entenedora. Hi havia moments en què la música era constant, tranquil·la; però en d’altres la cantant aixecava la veu i, per fer-ho més evident, també els instruments tocaven més fort. L’audició era un assaig i, en un assaig, és normal que hi hagi pauses. En aquestes pauses, el director feia comentaris sobre el ritme i la interpretació. Quan algun dels músics tenia algun problema, paraven de tocar i el director ho comentava. Els músics es prenien l’assaig seriosament: estaven molt atents a les indicacions del director i s’anaven apuntant coses amb llapis a la seva partitura. Malgrat la dificultat de l’obra, l’audició va resultar una experiència interessant.

20

R. Noell, L. Serra, P. Rodríguez, B. Xart, S. Serrat, Martí Garriga i Ariadna Jubany (1r ESO) amb les B. Ribas i L. Ferrer (2n ESO) medalles aconseguides

AUDICIÓ DE LES QUATRE ESTACIONS DE VIVALDI A L’AUDITORI DE GIRONA 27/11/07 El 27 de novembre els alumnes dels quatre grups de primer d’ESO van anar a la Sala Simfònica de l’Auditori de Girona, a la Devesa, a escoltar Les quatre estacions del compositor italià Antonio Vivaldi. L’audició va durar una hora, aproximadament, i a molts se’ls va fer curta. Vivaldi va néixer a Venècia el 1678. Els seus pares eren molt exigents i estudiava molt. Quan va ser gran es va ordenar capellà. Va ser professor de violí i director de l’orquestra de noies orfes de l’Ospedale della Pietà. Les quatre estacions és una de les seves obres més conegudes. En aquesta audició hi havia un actor que representava al compositor i que anava comentant l’obra. L’actor que feia de Vivaldi va explicar que la idea de “Les quatre estacions” va sorgir del seu professor, que li va encarregar un sonet sobre la primavera. Llavors tenia dotze anys. Quan va haver acabat el poema, va fer una música que transmetés el que havia escrit amb paraules. L’actor va llegir el poema i, mentre els músics anaven tocant, feia gestos i mímica seguint el sentit de la música. A alguns alumnes això no ens va agradar gaire perquè era massa de broma i distreia d’escoltar la música. A Les quatre estacions, cada estació és un concert, i cada concert té tres moviments. A la partitura, la música suggereix ocells refilant, remor de fonts, la pluja d’abril, les mosques enganxoses de l’estiu, la cacera del llop, els balls de la sega, el vent fred o els troncs cremant a la llar a l’hivern. Va interpretar l’obra l’Orquestra de Girona, formada per set músics que tocaven instruments de corda: violí, viola, violoncel, contrabaix i clavicèmbal. Ho van fet molt bé, especialment el violí solista o concertino. A tots els que hi van anar, el concert els va agradar molt. Les estacions es poden relacionar també amb la vida d’una persona: la primavera seria la infantesa, l’estiu, el moment en què som joves, la tardor, l’etapa de la vida on madurem i l’hivern, l’etapa en què ens fem grans i morim.

[Text extret del blog del Departament de Música del JVV, que es pot consultar des dels enllaços del web del centre]

21

VII CROS VILA DE SALT 2/12/07 Un grup d’uns deu alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO va participar en el VII Cros de Salt acompanyats per les professores d’Educació física Rosa Quintana i Lourdes Juliol. L’activitat era voluntària. Tots hi van posar molt d’esforç i van quedar quarts en moltes de les proves en què participaren. L’enhorabona a tots.

DIA MUNDIAL DE LLUITA CONTRA LA SIDA 1/12/07 El dia mundial de la lluita contra la SIDA se celebra cada any l’ 1 de desembre (dia en què es va descobrir l’epidèmia l’any 1981). Des de llavors han mort 25 milions de persones arreu del món; 1,5 milions corresponen al continent africà. La SIDA és una malaltia que es contrau a través del VIH (Virus d’ Immunodeficiència Humana) que es transmet per contacte sanguini directe, de mare a fetus, durant el sexe sense prevenció o per l’ús de xeringues infectades. Quan algú pateix la SIDA, les defenses li baixen molt i una simple infecció li pot causar la mort. Aquest dia hom es col·loca un llaç de color vermell, que simbolitza força, vida, energia i solidaritat. Representa la voluntat i l’esperança que tenen els malalts per poder seguir endavant. Com que l’1 de desembre queia en dissabte, a l’Institut ho vam celebrar el divendres 30 de novembre. Va haver-hi gent que va portar una peça de roba de color vermell i d’altres, el llaç vermell. Per a la gent que no en tenia, els alumnes de 1r de batxillerat van repartir-ne a cada classe. Sabies que...

...hi ha 40 milions d’infectats/des amb el VIH al món?

...3 milions d’aquests són menors de 15 anys?

...al 2006 hi ha hagut 5 milions de nous infectats i han mort 3 milions de persones? ...des de 1981 han mort 25 milions de persones de SIDA? ...més de la meitat de les persones infectades són dones? ...el 40% d’infeccions es produeix en menors de 24 anys?

Si algú vol saber més coses o informar-se millor, que entri a: www.onusida.com / www.oms.com

Anna Recarens, 3C ESO [Extracte del tríptic repartir a les classes amb motiu de la diada]

CONCURS DE POSTALS DE NADAL: POEMES I DIBUIXOS 10/12/07 Com ja és tradició aquests darrers cursos, la Coordinació Pedagògica i la comissió d’activitats proposaren als alumnes de 1r i 2n d’ESO la confecció d'una postal nadalenca (poema i dibuix) per al JVV. El concurs tenia com a possibles temes: l'ambient nadalenc, el consum responsable, la Pau o la Solidaritat. Hi va haver força participació de tots els grups. Les postals guanyadores amb els poemes escollits s’imprimiren i tothom en va poder comprar per felicitar el Nadal. Cada postal valia un euro. Es van recollir 678 € que s’han lliurat a la Marató de TV3. Des de la Marató ens han comunicat que enviaran un diploma de participació al centre i que publicaran les postals i una ressenya de l’activitat en el llibre resum de l’edició d’enguany.

22

LES FELICITACIONS D’AQUEST NADAL: Dibuix: Júlia Cumeras, 1B ESO Poema: Martí Pla, 2B ESO Dibuix: Cristina Aragón, 2B ESO Poema: Júlia Cumeras, 1B ESO

Dibuix: Antonia Heredia, 2E ESO i Mercè Barris, 1C ESO Poema: Anna Duatis i Irene Planas, 1C ESO

FESTIVAL DE NADAL, FINAL DE TRIMESTRE 21/12/07 Al teatre Ignasi Bonnín, l’últim dia de classe del trimestre se celebrà el Festival de Nadal. Hi col·laboraren molts alumnes i professors sota la batuta d’Elisabet Saguer, coordinadora pedagògica de l’Institut. Un resum de l’acte seria més o menys el següent: Teatre PIC-NIC, de Fernando Arrabal en versió lliure del JVV. Crèdit variable de 2n d’ESO “Teatre i literatura”. Direcció: Teresa Segura Actors: Cristina ARAGON (B), Alba BATALLÉ (B), Isabel DOMENECH (B), Laura FERRER (C), Ana M. GARCÍA (E), Aleix HOSTA (D), Irene IGLESIAS (C), Mireia LLOSAS (B), Jaume NIELL (A), Mariona NOLLA (C), David PALMA (C), Sarahí ROQUE (D), Laia SERRA (A).

CAMPANYA D’AJUDA AL POBLE SAHRAUÍ 19, 20 i 21/12/07 Els dies 19, 20 i 21 de desembre es realitzà una campanya de recollida de productes per a ajudar al poble sahrauí. Aquesta vegada es demanava xampú, sabó i pasta de dents. Els productes aplegats s’enviaran als camps de refugiats sahrauís d’Algèria. Moltes gràcies a tots els qui van col·laborar.

23

Concurs Els pastissos i les matemàtiques Ferran Salomó i Artur Morcillo; 2C ESO Mariona Nolla, Marina Vallmajó i Irene Iglesias; 2C ESO

Audicions El Noi de la Mare (tradicional catalana). 1r B-D d’ESO Santa Nit (popular alemanya). 1r B-D d’ESO Direcció: Marta Orts Premis als cartells de Fires: ● Celtia Navarro i Júlia Cumeras (1B ESO) ● Anna Palomeque, Borja Labajos (3D ESO) ● Tània Ferrari, Clara Pilsa, Gemma Auguet, Paula Marcé, Sílvia Juanola ● Berta Xart (2C ESO) (1A ESO) ● Cristina Carbó, Carolina Cruz (2A ESO) ● Patrícia Rodríguez, Mireia Bach (1B ESO) Audicions: Himne a l’alegria. Shiller & Beethoven. Grup de flautes dolces de 1r A d’ESO Allà en un pessebre (tradicional nord-americana). 1r C d’ESO Fent camí, d’ Esquirols. 1r C d’ESO i CV 4t Direcció: Rosor Rabassedas Premis del Concurs de Postals de Nadal Poesia Dibuixos postals Martí Pla Ferriol (2B ESO) Júlia Cumeras i Osuna (1B ESO) Júlia Cumeras i Osuna (1B ESO) Antonia Heredia Gutiérrez (2E ESO) Anna Duatis Orriols (1C ESO) Mercè Barris Templado (1C ESO) Irene Planas Renedo (1C ESO) Cristina Aragón Montesinos (2B ESO) Audició Quan somrius, de Josep Thió. 1r A-C d’ESO i CV 4t Direcció: Rosor Rabassedas Presentació de la revista Metastasi pels alumnes de 3r d’ESO Marc Barbacil, Nico Mateos, Pau Planas i Maria Fernández-Real. Audició This little light of mine (gospel song). 3r C-D d’ESO Direcció: Carles Cors Presentadors de l’acte Neus Armengol i Jaume Masdevall de 1r BAT., Eduard Cabré, Bet Fonalleras, Alba Serra i Arnau Sargatal, de 2n de BAT. Abans de començar el festival, els alumnes de 4t d’ESO van vendre xocolata desfeta, coques i samarretes per fer diners per al viatge a Madrid del crèdit de síntesi.

Berta Xart; 2C ESO

24

Què demanes per reis?

68

40

62

35 3725

33 31

61

5

68

01020304050607080

Vid

eojo

cs

Llib

res

Rob

a

Con

sole

s

Mús

ica

(cd'

s o

apar

ells

)O

rdin

ador

ico

mpl

emen

ts

Via

tge

Jocs

de

taul

a

Jogu

ines

Ent

rade

s pe

res

pect

acle

s

Altr

es

Serie1

Quants diners calcules que et gastaràs en regals per als altres?

10%

15%

53%

20%2%

Res 10%

Menys de 20€ 15%

Entre 20 i 50€ 53%

Entre 50 i 100€ 20%

Més de 100€ 2%

Quants diners calcules que es gastaran en regals per tu aquest Nadal?

27%

31%

25%

12% 5%

A, menys de 50€ 27%

B, entre 50 i 150€ 31%

C, entre 150 i 300€ 25%

D, entre 300 i 500€ 12%

E, més de 500€ 5%

Cada alumne podia marcar més d’una opció

25

Des de METASTASI també vam preguntar als alumnes de primer quina nota posarien a les principals tradicions nadalenques i els resultats (de mitjana) han estat aquests:

ANÀLISI DE L’ENQUESTA: Es estrany que hi hagi hagut moltes persones que demanen regals molt cars, especialment consoles, i després asseguren que només rebran regals per valor de 150€ quan moltes d’aquestes consoles superen de llarg aquesta quantitat. RESPOSTES DIVERTIDES O CURIOSES

• Una persona que demana xocolatines i “novios”. • Un altre demana un diccionari de verbs. • Un altre ha posat “roba (la que m’agrada)”.

Marc Barbacil, Pau Planas, Nicolás Mateos, Maria Fernández-Real, Maria Garcia, Mònica Genover, Anna Recarens,

Llorenç Noell i Paula Bosch de 3r d’ESO

% % % % % % % % % % % %

Creus que a les festes de Nadal es gasta...

0% 12%

43%

45%

Poc 0%

Normal 12%

Bastant 43%

Massa 45%

• Reis: 9,13 • Tió: 6,15 • L’arbre de Nadal: 7,3 • El pessebre: 6,8 • Les campanades: 8,09 • La missa del gall: 2,2

Fitxa de l’enquesta Núm. alumnes 1r ES0 125 Núm. respostes 115

26

COL·LABORACIONS – COL·LABORACIONS – COL·LABORACIONS – COL·LABORACIONS – COL·LABORACIONS

1. Excursió al castell de Sant Miquel

2. Estrasburg 3. D’on vénen les nostres tradicions nadalenques?

4. Més fer i no tant parlar (poema) 5. Algunes opinions d’alumnes de 3C d’ESO sobre ‘Educació per a la ciutadania’

EXCURSIÓ AL CASTELL DE SANT MIQUEL

QUAN ENS VAN DONAR LA NOTÍCIA QUE ANIRÍEM A SANT MIQUEL EM VAIG POSAR MOLT CONTENTA. LA TARDA

ANTERIOR VAIG PREPARAR LA MOTXILLA AMB DUES AMPOLLES D’AIGUA, XICLETS I MOCADORS. L’ENDEMÀ AL MATÍ

ESTAVA SÚPER ANIMADA I TENIA MOLTES FORCES; ESTAVA BEN PREPARADA PER FER AQUELLA EXCURSIÓ!

UN COP FETS ELS ENTREPANS VAIG ANAR CAP A L’INSTITUT. QUAN HI VAIG ARRIBAR TOTHOM ESTAVA A PUNT I UNS

MINUTS DESPRÉS VAM COMENÇAR A CAMINAR. AQUÍ VAN COMENÇAR ELS PROBLEMES! PRIMER LA PATRÍCIA I JO

ANÀVEM DE LES PRIMERES, POC DESPRÉS ANÀVEM CAP AL FINAL I AL CAP D’UNS SEGONS JA ÉREM LES ÚLTIMES. JO

NO HO SÉ EXPLICAR; PERÒ NO SÉ COM M’HO FAIG QUE SEMPRE ACABO ESSENT L’ÚLTIMA!

TOTA L’ESTONA SE SENTIA: VINGA NOIES, O, VA QUE NOMÉS QUEDA UNA HORA. AL FINAL, QUAN JA SENTIA QUE

M’ABANDONAVEN LES FORCES I QUE EM DESPLOMARIA A TERRA, ALGÚ VA DIR NOMÉS QUEDA AQUESTA PUJADA I JA

ARRIBEM. PER FI! VAIG AGAFAR TOTES LES FORCES QUE EM QUEDAVEN I VAIG PUJAR LA PUJADA... JA HI ERA!

ALLÀ DALT VAM ESTAR TOTA L’ESTONA JUGANT AL PENJAT I LA BAIXADA VA SER MENYS CANSADA. QUAN VAIG

ARRIBAR A CASA EM VAIG DESPLOMAR AL SOFÀ I AQUELLA NIT VAIG DORMIR COM UN TRONC.

AL MATÍ SEGÜENT (QUE ERA FESTA) NO EM VAIG DESPERTAR FINS LES DOTZE DEL MIGDIA! QUINA CAMINADA!

RAQUEL SOBRINO BLANCO; 1D ESO

L’altre dia vàrem anar al castell de Sant Miquel amb la classe de 1r d’ESO. Vam marxar a dos quarts de 9 del matí de l’Institut. A l’arribar al peu de la muntanya ens quedaven dues hores per pujar i dues més per baixar. Feia molta calor i per això primer vam anar fins a la Font del Ferro.

Allà beguérem aigua. Tenia gust de ferro! Descansàrem i tornàrem a emprendre el camí. Tot pujant contemplàrem el paisatge. Semblava pintat de colors: verd, marró, vermell i groc. En Xavier Botifoll anava al davant fins que l’Enric Mirambell li va demanar d’anar primer. Llavors tothom va començar a anar pel seu compte. En Pol i Jo vam passar per una drecera i vam ser els

primers a arribar a dalt. Ens vam quedar a esmorzar i després vam tornar a l’Institut.

Lluís Pla Vallverdú; 1B ESO

ESTRASBURG Estrasburg! Uns dies genials! He conegut moltíssima gent! Vam ser molt afortunats, perquè el dia del lliurament dels premis del Concurs de Fotografia hi havia gent de molts llocs; però vam ser pocs els que poguérem anar de viatge. Durant el dia visitàvem museus i pobles fantàstics. Érem a prop de les festes de Nadal i tot estava molt decorat. Les visites als llocs eren d’unes tres hores, de les quals una era d’explicació i les altres dues, de visita lliure.

27

Al vespre sopàvem a les 7! I després havíem d’anar a dormir, tot i que ens agrupàvem en alguna habitació. L’hotel estava molt bé. No vam passar fred. Amb el menjar era diferent; fins i tot els monitors es queixaven. Diria que he tornat amb algun quilo de menys. Si aquest any guanya algú de l’Institut, que disfruti, que són molt pocs dies! I encara que no coneguis ningú, et fas amb tothom!

Txell Caralps; 4B ESO

Il·lustració: Thomas Hirsch. Vista del ‘Quai des Bateliers’. Strasbourg centre. http://ca. viquipedia.org

D’on vénen les nostres tradicions nadalenques?

El Tió

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements clàssics de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament, consistia només en un tronc encès. El regal del tió era l’escalfor que proporcionava. Aquesta tradició costa molt de relacionar amb el naixement de Crist i sembla que és el residu d’una tradició totalment estranya a la festa nadalenca. Al principi de la tradició, el tió solia menjar el mateix que els animals de peu rodo (excepte palla): garrofes, carbassa i verdura de poc valor, cosa que feia que els nens de pagès no tinguessin cap dificultat a l’hora d’aconseguir menjar per al tió. La nit de Nadal es posava el tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l’hi posa. Tradicionalment, el tió mai no cagava coses grosses (aquests regals ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes del pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Avui el tió és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que moltes vegades es corona amb una barretina.

Els tres reis

La tradició del reis mags procedeix del Nou Testament; eren uns mags (o savis, segons la tradició) que van portar regals al nen Jesús, guiats per una estrella. Aquests regals van ser or, encens i mirra. L’evangeli de Mateu (l'únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (sacerdots zoroastrians, per bé que en algunes traduccions hi diu savis) que venien d'orient. Amb els segles, aquests mags van passar a ser astròlegs i després reis. L’Església Catòlica, celebra la festa dels Reis Mags el 6 de gener. Tradicionalment, el 5 de gener al vespre es representa la seva arribada als pobles fent una cavalcada. Els reis porten regals als nens, bé repartint-los d'un en un, sobretot en poblacions petites, bé passant de nit mentre els nens dormen. L’endemà trobaran els regals a casa seva si la nit abans van deixar una sabata al balcó o una mica de menjar com a senyal. Normalment, uns dies abans de la seva arribada, els nens fan una carta demanant els regals que volen i donen la carta a un patge dels reis.

Marc Barbacil, 3A ESO (adaptació de Viquipèdia)

28

Més fer i no tant parlar Més fer i no tant parlar Hi ha gent que es mor i nosaltres una solució buscant quan un munt de vides estan a les nostres mans. Més solidaritat i no tant parlar Hi ha gent que demana caritat per als països desafavorits més llunyans; però jo em pregunto... Per què no comencem per on hem de començar? Més compartir i no tant parlar Per què no hi ha gent que demana compassió pels nens explotats, que participen en guerres? Què era allò dels drets de tots els nens del món? Acabo aquest poema demanant solidaritat ja que si no ho demanem entre tots no crec que ni tan sols la gent ho vulgui intentar. També demano dignitat, perquè és penós que una nena de 12 anys com jo aquestes coses hagi de demanar. Icíar Fernández Merlo; 1D ESO

ALGUNES OPINIONS D’ALUMNES DE 3C D’ESO SOBRE EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA Dolors Pujol, tutora del grup, ha fet arribar a METASTASI algunes opinions sobre Educació per a la ciutadania. “A Ciutadania he après que hi ha opinions molt diverses sobre molts temes, que els punts de vista poden ser extremadament diferents i que els hem de respectar tots”. “A Ciutadania he après a fer debats, a escoltar la gent, a escoltar diferents opinions sobre diversos temes (i algunes opinions amb què jo no estava d’acord, m’han explicat com ho entenien ells o elles i m’han fet canviar d’opinió)”. “A la classe de ciutadania he après a respectar el torn de paraula i a escoltar els companys, ja que a la classe hi ha opinions molt diverses que m’han fet reflexionar”. “He après, també, a escoltar més els meus companys i, gràcies a això, he vist que a la classe hi ha moltes opinions diferents”. “He après a valorar més les coses públiques, ja que són de tots i no només meves”. “A l’assignatura de Ciutadania he après a conviure amb les persones i les coses, a respectar la gent, a no criticar perquè pensin diferent de mi, perquè tinguin una altra religió, un altre color de pell, un altre origen”. “L’educació per a la ciutadania vol ensenyar-nos a ser bons ciutadans, a conèixer i respectar els nostres drets com a ciutadans, a ser respectuosos i, en definitiva, a saber conviure bé en societat”. “Sincerament, no crec que hagi après res a Ciutadania. Crec que és més aviat una pèrdua de temps, ja que l’estona que perdem fent l’assignatura la podríem dedicar a fer una hora de mates o de crèdit variable, que ens n’han tret un. I més ara, que es debat la baixa educació que Espanya té. Si l’objectiu o un dels objectius de l’assignatura és educar la ciutadania, fer uns bons ciutadans que s’impliquin en el país i que duguin a terme els seus deures, crec que arriben una mica tard. Això s’hauria de fer abans, a l’escola; crec que allà aquesta assignatura seria més útil”. [...]

Bla, bla,

bla

Bla Bla

Bla Bla, bla, bla

29

Dr. LOVE Consultori sentimental

SOMIO AMB UN ALTRE Jo estic molt bé amb el meu xicot; però últimament somio amb un altre. Què vol dir? Sempre he pensat que amb aquest tampoc m'importaria tenir alguna cosa... Una cosa és somiar i una altra estar despert. Mentre somies no ets conscient del que fas i no tries el que et passa pel cap. Així doncs, els somnis només són fantasies. Ara bé: jo del que sí que em preocuparia és de si de dia i conscient dels teus actes et passes les hores pensant en una altra persona, perquè en aquest cas ho estàs decidint tu, de pensar-hi o no. I per què ell? Potser que hi somiïs perquè en realitat t’ignora completament, o perquè és molt amic teu i tu, per això, te l'has ficat al cap a les hores nocturnes. Mira, espera't una mica i a veure si aquests somnis continuen. Que pel mateix preu també podries somniar amb l’Elsa Pataky o qualsevol altra persona!

M’HI LLANÇO O NO? Com puc saber si tindré èxit o no, si m’hi llanço i li dic que m'agrada...? T’aconsello que "SÍ". Cal llançar-se i veure els resultats. Ja ho diu el refrany: "Qui no s'arrisca, no pisca”. Jo crec que, si tens alguna cosa a dir, millor treure-la i saber què. D'acord que és molt més senzill si tens totes les garanties que sortirà bé; però sempre cal arriscar. Sí que fa por llançar-se... però... i què si no surt bé? Què seria el pitjor que podria passar? Res. Ja sé que rebre carbasses és dur; sents que no triomfes; però, per altra banda, menys temps de patir, menys perdre el temps amb algú i més oportunitats de buscar algú altre. És millor dir i explicar el que sents que no pas al cap d’un temps penedir-se de no haver-ho fet. Perquè després et passes el temps pensant... "què hauria passat si...". I pot ser que més endavant ell/a et confessi com n’estava de tu... i au, tu a lamentar-te per no haver-te decidit quan les coses eren a punt. Quan el que tens és el “no”, cal anar a buscar el “sí”. Si no li dius, et quedaràs amb el “no” que ja tenies. Doncs... arrisca’t i vés a pel “sí”. Així que... a llençar-se! ENS BARALLEM PER XIMPLERIES Tota l'estona ens estem discutint per les coses més ximples; però la veritat és que al final ens estimem. Llavors... per què discutim? No se suposa que les parelles no discuteixen? Des de sempre, les parelles s’han barallat. De fet, entre ‘parella’ i ’baralla’ no hi ha massa lletres de diferència. Hi ha un munt de parelles que funcionen a partir de la barreja entre l’enfrontament i l’amor. Ja veus com en podem ser de complicades les persones... Suposo que sovint les parelles necessiten l'estímul químic de "l'enfrontament" perquè aquest té com un sentit intens que fa viure la vida de manera més interessant. El fet de barallar-se no té perquè ser dolent si és una forma de conèixer l’altre i si no us insulteu o us ofeneu. Si un dels dos vol fer mal, llavors ja és més complicat i s’ha de buscar l’ajuda d’amics o familiars per superar aquests enfrontaments. Però si només hi ha baralles i discussions, aneu amb compte. Al món no s’ha vingut a patir!

30

COM TALLO? M’adono que ja no sento el mateix que sentia pel meu xicot; però no vull fer-li mal. Hi ha alguna manera de suavitzar el final? Ui noia, trencar és una cosa que sempre fa mal; perquè a qui no ho desitja li costa superar-ho. Fes-ho com millor sàpigues i intenta evitar les frases típiques com: “no vull fer-te mal” o “vull seguir essent la teva amiga”. És com si fossis superior a ell. Millor dir “no sento el mateix” o “necessito tallar”. Només et recomano que, a l’hora de parlar del tema, siguis sincera i honesta, que no li retreguis coses personals com ara “tu ets així o aixà...”. Sigues concreta i directa. No sentis com si fos la fi del món, com una tragèdia o alguna cosa semblant. És normal que en el moment de fer-ho et sentis una mica culpable; però quan has decidit que una relació s’ha acabat, és millor no allargar-ho; perquè les coses poden anar molt pitjor i l’altre s’ho pot passar més malament encara. Un últim consell. Si ja tens algú altre o si et planteges continuar la teva vida i buscar de seguida una altra persona (estàs en el teu dret), no agafis aquesta experiència com a model: comença de nou. Ara bé, intenta treure’n profit i aprendre’n. Procura no cometre els mateixos errors i, au, endavant!

Mònica Genover, 3B ESO i Anna Recarens, 3C ESO

Sjhopa DE NEULES I TORRONS AMB TORTELL DE REIS I GUARNIjhIÓ D’ARBRE DE NADAL

Que pajha family!!!, jhóc Adrià, Ferran Adrià, agent 700 (el preu de Bulli). Avui ujh prepararé un pojhtre per al dia de reis (je, je, com jo, que jhoc el rei de la cuina mundial).

Material:

- Neulegs del Carrefour (i no m’agrada fer propaganda, Bulli, Bulli, Bulli, vine al Bulli)

- Torrong de xju, xju... xjucolata! Uf! - Aigua fontvella al llimó - Guarnijhió d’arbre de Nadal del Corte Inglégs - Tortell de pajhtijheria

( www.tv3.cat/polonia ) Anem peg pajhos:

1. Ég el pag még arrijhcat. Agafa el tortell de pajhtijheria i fej-ne trojets petits. Vés amb compte amb el ganivet; noméj sjha de tallar el tortell.

2. Barreja lejs neulegs, eljs torrongs i el tortell amb l’aigua al llimó. Deixa-ho tot al foc fins que bulli (Bulli, Bulli; je, je, je!!! i no m’agrada fer propaganda).

3. Ara, un cop feta la jhopa, prepara la guarnijhió. Agafa un arbre del Corte Inglégs; llavorgs treu-ne legs bolegs, legs ejhtrellegs...

4. Fica l’arbre al forn ejhpherificador fings que li comenjhin a caure les fullegs. Quan faci “PIIING” treu-lo del forn i barreja’l a la jhopa.

5. Jherveix la jhopa en un plat amb la guarnijhió d’arbre de Nadal. Per a acabar, trenca les bolegs en mil talletgs i tira-legs pel damunt de la jhopa. Ejhplèndit! I molt decoratiu.

6. Per cert i mooooolt important VINE AL BULLIIIIIIII aquest Nadal!!!! (Égs molt barat!).

Bonejh Fejhtes! Marc Barbacil, Pau Planas i Nicolás Mateos... [Els minundis del 3A d’ESO]

31

ψhψuψmψoψrψ Recopilació de Maria Fernández-Real Girona; 3D ESO

Nuevo diccionario de español avanzado: [Uns alumnes de 2A de BAT. han fet arribar a METASTASI aquest arxiu que circula per Internet]

ATIBORRARTE: Desaparecerte.

BARBARISMO: Colección exagerada de muñecas Barbie. BARÍTONO: Establecimiento al que acuden a beber los cantantes de ópera.

BECERRO: Que be u observa una loma o colina. BERRO: Bastor alebán.

CACAREO: Excremento del preso. CACHIVACHE: Pequeño hoyo en el pavimento que está a punto de convertirse en bache.

CAMARÓN: Aparato enorme que saca fotos. CHINCHILLA: Aunchenchia de un objeto para chencharte.

DECIMAL: Pronunciar equivocadamente.

- Es troben dues amigues. Amb veu ronca i amb dificultats, una li diu a l'altra:

- No m'agrada gens la minicadena que m'han regalat per Reis.

- Per què?

- Perquè m'ofega!

- ¿Por qué el pollo cruza la calle? - ¡Para demostrar que no era gallina!

BLACK & WHITE

(Acudit de drets humans: carta d’un negre a un blanc) Estimat amic White, T’escric aquesta carta per protestar contra el racisme que rebem. Vosaltres sempre dieu que som de color; però et demostraré el contrari. Els blancs quan acabeu de fer esport teniu les galtes rosades, quan us poseu malalts us torneu pàl·lids, quan preneu el sol us poseu morens, quan us enamoreu us poseu vermells; i, en canvi, nosaltres quan acabem de fer esport som negres, quan ens posem malalts som negres, quan prenem el sol som negres i quan ens enamorem també som negres. I a sobre teniu la barra de dir que som nosaltres els que som de color!! Gràcies per la teva atenció.

El teu amic, no de color [Nicolás Mateos; 3A ESO]

32

DIADEMAS: Veintinueve de febrero. DILEMAS: Háblale más.

ENDOSCOPIO: Prepararse todos los exámenes, excepto dos. ESGUINCE: Uno más gatorce. ESMALTE: Ni lune ni miélcole.

INESTABLE: Mesa inglesa de Inés. IVA. Pretérito imperfecto del verbo ir que viene en las facturas.

MANIFIESTA: (En Sudamérica) Juerga de cacahuetes. MEOLLO: Me escucho.

NITRATO: Ni lo intento. NUEVAMENTE: Cerebro sin usar.

ONDEANDO:¿ Ónde estoy? POLINESIA: Mujer policía que no se entera de nada.

SORPRENDIDA: Monja en llamas. TALENTO: No ‘tá rápido.

TELEPATÍA: Aparato de TV para la hermana de mi madre. TELÓN: Tela de 50 metros cuadrados o más.

• Com demostren diferents professionals que tots els nombres senars més alts de 2 són primers

Matemàtic: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer i, per lògica, qualsevol senar superior a 2 és primer. Enginyer: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer, 9 és primer, 11 és primer... Físic: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer, 9 és un error experimental, 11 és primer... Programador: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer, 7 és primer, 7 és primer... Venedor: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer, 9... bé, farem tot el que estigui al nostre abast per servir-vos. Venedor de software: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer, el 9 serà primer en la propera versió. Biòleg: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer, del 9 encara no ens han arribat els resultats. Anunciant: 3 ÉS PRIMER, 5 ÉS PRIMER, 7 ÉS PRIMER, 11 ÉS PRIMER. Advocat: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer, 9... encara no hi ha prou evidències per dir que no sigui primer. Comptable: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer, 9 és primer si deduïm l'IVA i altres impostos. Estadístic: Agafem uns nombres a l'atzar: 17 és primer, 23 és primer, 11 és primer... Psicòleg: 3 és primer, 5 és primer, 7 és primer, 9 és primer però intenta dissimular-ho.

[http://www.terra.es/personal/rafbadia/acudits.htm]

33

• EL TEST DEL PORQUET

Agafa un full en blanc i dibuixa un porquet.

NO HAS DE CONTINUAR LLEGINT FINS QUE EL DIBUIXIS !!!

NO FACIS TRAMPA, LA DIVERSIÓ RAU EN EL MISTERI (HE, HE, HE!!!)

PRIMER, DIBUIXA EL PORQUET!!!!!!!!

SEGUR QUE JA ESTÀ?

Ara ve la interpretació

El dibuix del porc serveix com a test de personalitat de la persona que el dibuixa.

Si has dibuixat el porc a la part superior del paper, ets positiu i optimista.

Cap al centre, ets realista.

A la part de baix, ets pessimista i tens tendència a veure-ho tot negativament.

Si mira cap a l'esquerra, creus en la tradició, ets amigable i recordes dates amb facilitat: aniversaris, sants...

Si mira cap a la dreta, ets una persona innovadora i activa; però no tens un sentit de la família fort ni dónes importància a les dates importants.

Si mira de cara cap a tu, ets una persona directa i no tens por d'enfrontar-te en discussions.

Si li has posat molts detalls, ets una persona analítica, pacient i desconfiada.

Si no té gaires detalls, ets una persona emocional i ingènua, no gaire metòdica i prens molts riscs.

Si li has dibuixat menys de 4 potes, ets una persona insegura, o bé estàs vivint un període de grans canvis en la vida.

Si has dibuixat les 4 potes, ets una persona segura, tossuda i que t'arrapes molt als teus ideals.

Si li has posat més de 4 potes, ets babau.

La mida de les orelles indica la teva capacitat per escoltar els altres, com més grans les hagis dibuixat, millor.

La longitud de la cueta indica la qualitat del sexe que mantens...

EP! Qui s'ha oblidat la cueta????? [http://www.terra.es/personal/rafbadia/acudits.htm]

34

1. Proposa a la teva família no fer reis per no haver de dir mentides.

2. No parlis amb el teu germà des de Nadal per a evitar comentar-ho.

3. Explica-li que els reis són Melcior, Gaspar i Baltasar.

4. Quan els veus a la cavalcada és impossible no creure-hi.

5. Digues-li al teu germà que a la carta als Reis els hi demani qui són.

6. És improbable que siguin els pares perquè a casa no som monàrquics. 7. Digues que ho pregunti al professor de socials.

8. Si el Pare Noël pot passar per la xemeneia, per què els reis no poden repartir

els joguets en una nit?

9. Els pares no poden ser perquè sempre diuen que el rei de la casa ets tu.

10. I si continua preguntant, li dius que els reis no li

portaran res. Pau Planas Nicolás Mateos Estévez Marc Barbacil

[3A ESO]

35

Finis Terrae

Avantatges i inconvenients de fer el pessebre Avantatges:

• Mentre el fas et pots divertir jugant amb les figuretes. • Té la gràcia d’anar a buscar la molsa i caminar pel bosc. • És més ecològic (no hi has de posar llums). • Hi ha concursos de pessebres mentre que d’arbres no n’hi ha. • Hi ha moltes figures entranyables per als nens: els tres reis (que van avançant una mica cada dia), les ovelles dels pastors, l’àngel de la cova, el dimoni escuat, etc. I el caganer! Imprescindible! On el posaries a l’arbre de Nadal?

Inconvenients:

• Fa mandra fer-lo tu mateix. • Arrenques molsa, i està prohibit agafar-ne. • Només fa il·lusió quan ets petit. Ara, com que els regals es posen sota l’arbre, el pessebre queda en un raconet. • Fer el riu amb paper de plata és penós i fer-hi córrer aigua, si no te’n surts, encara ho és més. • Sempre hi ha qui toca les figures i les col·loca on no han d’anar.

Avantatges i inconvenients de fer arbre de Nadal

Avantatges: ● És un element de la cultura europea; sobretot del centre i el nord, que són molt civilitzats.

● És un bon motiu per anar a Espinelves a comprar-lo, que és un poble molt bonic. ● Quan s’acaben les festes pots reciclar-lo per fer-ne adob. ● Anima molt la sala i pots estalviar-te d’encendre el llum.

● Si el col·loques a la vora del balcó o la finestra, pots ser l’enveja dels veïns.

Inconvenients: ● Si el carregues de llumetes, pots provocar un curtcircuit.

● Ara molts són de plàstic i quan s’acaben les festes ocupen molt de lloc al rebost (molt més que les quatre figuretes del pessebre).

● L’has d’anar regant cada dia; perquè sinó amb la calefacció tan alta de les cases es torna ben sec. ● No es pot evitar que vagi perdent les punxes i cada dia s’ha de passar l’escombra per sota

per a recollir-les. ● Si el menjador és petit, ocupa molt més lloc que el pessebre.

36

FELIÇ ANY 2 0 0 8

IES JAUME VICENS VIVES Girona http://xtec.net/ies-jvicensvives/ Correu: metastasi.jvv@gmail.c

MIRA METASTASI EN COLOR A LA PÀGINA WEB DE L’INSTITUT