Embed Size (px)
Citation preview
Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 350, febrer del 2017
GENT DEL MASNOU
SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE
L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou
TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTSISABEL I NEUSTenim idees i bases perquè facis la teva pròpia disfressa. Atreveix-t’hi!Teixits i maquillatgeComplements.
Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANG
Resultats de la darrera campanya celebrada el passat 15 de gener al local
social de Gent del Masnou:40 donants +13 oferiments (4 nous)
En nom propi i del Banc de Sang i Teixits agraïm de tot cor la generositat
de tots els donants.
Sant Felip, 11593 555 03 07 El Masnou
REFORÇ · ACCÉS · ESO BATXILLERAT · UNIVERSITAT
Academia
Perelló
3
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls
Portada: Dels nadons masnovins del 2016
Disseny i muntatge: Taller de publicitat.
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20
www.gentdelmasnou.cat
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.
Qui no es recorda amb joia d’aquell diumenge 9 de novembre de2014 en què, expectants i esperançats, vam poder fer cap a lesurnes per exterioritzar els desitjos de futur pel nostre país? El dia esva presentar lluminós i serè com a presagi del que anàvem a mani-festar, bo i superant tots els esculls haguts i per haver de l’adminis-tració central per impedir allò que era l’expressió genuïna de lademocràcia: el dret a decidir. El camí emprès des d’aquell moment no ha estat planer ni gratuït i,malauradament, s’ha cobrat algunes víctimes de l’implacable podercentral amb la connivència del TC espanyol. Estem parlant de l’ales-hores president de la Generalitat Artur Mas i dels seus col·labora-dors, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, imputats perdesobediència i prevaricació; els tres primers citats a declarar enjudici el proper dilluns 6 de febrer al TSJC. Pel seu interès manllevem del Diari El Punt/Avui les opinionsexpressades per alguns dels líders catalans al respecte:C. Puigdemont. Crea una gran indignació que Mas, Ortega, Rigaui Homs afrontin un procés penal per haver contribuït a engrandir laidea de democràcia.O. Junqueras. Tenim el deure i l’obligació de no retrocedir davantl’adversitat. Aquests dies de debats, sapiguem estar a l’altura delmoment.C. Forcadell. El futur de Catalunya no el decidirà un tribunal: hofaran els catalans i les catalanes, com no pot ser d’una altra mane-ra, amb una urna.A. Colau. Portar el 9-N a judici és un atac directe a l’essència de lademocràcia: que la gent voti per decidir el que vol.A. Gabriel. En el 9-N es reivindicava el dret a l’autodeterminació, desde baix. Res justifica que s’impedeixi que la gent puguem decidir.J. Sánchez. El 6 de febrer farem la primera de les mobilitzacionsexcepcionals fins al referèndum. És el moment de la mobilitzaciópermanent.J. Cuixart. Tenim la convicció que votarem en un referèndum. Ésuna defensa pacífica i democràtica d’un dret al qual no renunciarem.M. Buch. No ens aturarem. Que tinguin clar que, com més judicia-lització hi hagi a Espanya, més democràcia i llibertat reivindicarema Catalunya.El dilluns 6 de febrer, els qui vam tenim el goig i l’honor de votar enla consulta, també ens asseurem al banc dels acusats i donarem lacara pels nostres representants polítics imputats injustament. Pergenerositat i coherència, ara toca fer-los costat.
El President
Editorial Del 9-N al 6-F
SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 5IN MEMÒRIAM Jordi Pagans i Montsalvatje Joan Muray........................ 5TEMPS PERDUT EN COSES QUE INTERESSEN Joan Camps .............. 6DESMORALITZACIÓ Joan Maresma Duran............................................... 8LʼESPANYA DE FERRO Agustí Alcoberro .................................................. 9A LA RECERCA DE LʼESQUADRÓ PERDUT Josep Condeminas ........... 15HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray..........................................................16TEATRE CAPITAL Rosa Ma Isart ...............................................................18PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ................................................ 19GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ................................ 20DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal.................................... 21LA PUNTA DE LA LLENGUA (83) Esteve Pujol ........................................ 21EL MESTRE MILLET Enric Badal .............................................................. 22LʼHOME A QUI AGRADEN ELS CONTES Pep Parés .............................. 23SOM Oriol Lugo ........................................................................................... 24GENT DEL MASNOU INFORMA................................................................ 25ARRAN DE SÒL Pledebuit.......................................................................... 26LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ....................................................... 26
LaCoral Xabec
demana cantaires
Tothom qui hi estigui inte-ressat hi serà ben rebut.
Animeu-vos-hi i veniu a pro-var la veu qualsevol dimarts
a 1/4 de 10 del vespre.
Qui canta, els seus malsespanta!
GENT DEL MASNOU
CONFERÈNCIAPROJECCIÓ
Dissabte 25 de febrer a les 7 de la tarda al
local socialConferència-projecciósobre Rapa Nui, l’illa
dels enigmes, a càrrec de Joan Muray
St. Josep
Dijous Gras
Dimecres de cendra
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Febrer 2017 --
-- Març 2017 --123456789
101112131415161718192021
dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts
OcataRieraFàbregasFàbregasAymarDominguezOcataRieraFàbregasViaynaViaynaOcataAymarRieraFàbregasViaynaDominguezDominguezOcataRieraFàbregas
dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts
123456789
10111213141516171819202122232425262728
RieraFàbregasViaynaAymarAymarOcataRieraFàbregasViaynaOcataDominguezDominguezRieraFàbregasViaynaAymarDominguezOcataOcataFàbregasViaynaAymarDominguezOcataRieraRieraViaynaAymar
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
nya de reciclatge. Però... al-gú dels qui l’han elaboradas’han plantejat, abans degastar els diners, què és elque falla? Per exemple, 1. Els contenidors són re-pulsius i una persona baixe-ta o un nen, per obrir-ne latapa, s’hi ha d’abraçar!2. El color de la tapa petitaque tanca no està pensatper a persones amb proble-mes a la vista com els dal-tonians. Els rètols informati-us que hi ha tenen les lle-tres petites i amagades gai-rebé no es veuen. 3. Caldria “conscienciar” lesbotigues que deixen lesescombraries barrejades alcostat dels contenidors.4. I, per acabar, aquest ca-mionet que passa fora d’ho-res i que sembla que mai noreculli res.
Montse Valldeperas Roig----------------------------------------
5
Ho fan? La pregunta és uninsult als usuaris de Rodalies.La conclusió és òbvia: lanostra prosperitat no és unobjectiu de les institucionsespanyoles. Necessitem ins-titucions pròpies, doncs.Volem que els nostres im-postos serveixin per fer allòque ens cal per no ofegar-nos econòmicament. Si mésno, volem comptar-nos perveure quants preferim insti-tucions pròpies i quants esconformen en seguir depe-nent dels ministeris espa-nyols. I com es fa per comp-tar? Doncs es posa una urnai es compten els vots, com aqualsevol democràcia civilit-zada.
Enric CasullerasProfessor de la Universitat de Vic
-----------------------------------------
RECICLATGES’ha impulsat una campa-
mia en dificultats.Sembla clar, doncs, que laprosperitat de Catalunyapassa per millorar les carre-teres i els ferrocarrils, pelcorredor mediterrani, per laconnectivitats dels aeroportsi pels accessos al port deBarcelona.Els nostres impostos elsrecapta el govern d’Espa-nya, així que haurien de serles institucions espanyolesque invertissin en aquestesinfraestructures i vetllessinperquè donessin bon servei.
INFRAESTRUCTURESEl pensador de referènciadel liberalisme, Adam Smith,iel de la socialdemocràcia,John Maynard Keynes, esta-ven d’acord en una cosa: Laimportància de les infraes-tructures. L’escocès vaescriure que la falta d’in-fraestructures és el principalfre al progrés de les indús-tries i les ciutats, mentrel’anglès sempre va defensarque la inversió en infraes-tructures és un element cen-tral per reactivar una econo-
així com en algunes ciutats espanyoles, a més de ciutatseuropees com París, Londres i Düsseldorf.Fou guardonat amb prestigiosos premis, tant catalans com del’estat, així com a la ciutat occitana d’Avinyó.El seu art és un art típic mediterrani, de formes i volums plenscarregats de pasta, una concepció de la llum i el color, en tonsmats i absent de contrasts violents. Fou un investigador ambdiversos materials, dedicat especialment als paisatgesurbans, mediterranis i de les natures mortes.La seva vinculació amb la nostra vila era pel seu parentiuamb la família Sunyol-Bassols; ella, Rosa Sunyol i Pla, erafilla del capità, industrial i polític masnoví, Antoni Sunyol i Pla.I amb la nostra entitat fou a final de la dècada dels vuitantadel segle passat, quan, arran de la fundació de Gent delMasnou, pel gener del 1985, i abans de tenir local social, quefou el 1989, l’entitat ja funcionava, tant pel nostre butlletí comper diferents actes puntuals que organitzaven les diferentsvocalies; la de Cultura va organitzar una exposició de pintorsmasnovins, que es féu a la planta baixa del Mas Vell (CanFontanills), del Casino del Masnou.Fou aleshores quan el vaig descobrir i em vaig posar en con-tacte amb ell; li vaig demanar si ens deixaria una obra sevaper a aquella exposició, fet que acceptà de molt bon grat boi agraint que haguessin pensat en ell com a masnoví.Per a l’ocasió, vaig triar un oli magnífic, al qual des d’unafinestra s’albirava un paisatge de la vila de Cadaqués on ellresidia a temporades.Gent del Masnou, i jo en particular, sempre t’agrairem la tevaamabilitat i predisposició. Descansa en pau, Jordi.
In memòriamJORDI PAGANS i MONTSALVATJEEl Masnou 1932-Barcelona 2017PINTORJoan MurayVocal de Cultura
Aquest masnoví, força descone-gut per la majoria de vilatans, vanéixer al Mas Antic del Masnou l’any 1932, i sembla que pos-teriorment hi va venir alguns anys a estiuejar.Jordi Pagans i Montsalvatje provenia de dues famílies ambllarga tradició artística. Entre els Pagans havia destacat elguitarrista i cantant Llorenç Pagans i Julià, amic de RichardWagner i del pintor Edgar Degas. Per part dels Montsalvatje,hi destaquen el seu avi, l’historiador Francesc Montsalvatje iFossas, el seu oncle, l’escriptor i pintor Xavier Montsalvatje iIglesias, així com el seu cosí, l’eminent músic XavierMontsalvatje i Bassols.Va començar a pintar l’any 1948, estudiant alhora amb mes-tres com Saturo López o Josep Roca-Sastre, així com al’Escola de Belles Arts de Barcelona.El 1953 comença a exposar, tant en exposicions col·lectivescom individuals, i ho féu al llarg dels anys per tot Catalunya,
Negar la possibilitat d’un referèndumamb l’argument pseudodemocràticd’imposar la llei constitucional és combarrejar aigua a la millor collita imagina-ble de vi ibèric i embotellar-lo amb tapde suro, una etiqueta sumptuosa i lamarca de denominació E d’origen. Aquests partits corruptes fins a lamedul·la que s’autoanomenen “Consti-tucionalistes” no n’han tingut prou demalbaratar les seves arques farcidesamb diner espuri dels seus tripijocs,que fins i tot han eliminat l’esperit socialde les caixes d’estalvi i s’han endeutaten la banca sense entranyes, usurera,estafadora i maldestra, i ara, quan elTribunal de Justícia de la Unió Europeaha sentenciat la devolució dels dinersestafats amb la lletra petita de les clàu-sules abusives contractuals toleradesamb patent de cors i la fastigosa conni-vència del PP i del PSOE, al governRajoy i als qui el secunden, condicio-nats pels esquelets que els van sortintde sota les catifes institucionals i perdefinició agafats materialment per lesboles, els tremola el pols a l’hora d’im-posar el retorn dels diners estafats: mésde quatre mil milions d’euros que labanca ha espoliat als seus clients i haanotat al compte de beneficis i que, pre-sumint d’astuts gestors ensarronadors,ja s’han rebentat repartint-los als seusaccionistes.Per ser sincer, confesso que fa unsquants mesos que m’he estat plantejantd’aparcar temporalment el “procés”com a tema de màxima implicació per-sonal que mantinc fa mesos en aques-ta pàgina. Avui anava a fer-ho, però elsesdeveniments flagrants que constatencada dia la corrupció política que ensha portat fins aquí m’ha exigit treure’mdel pap l’anterior paràgraf, no fos que,en callar-m’ho, a mig escriure haguésde córrer a la tassa del vàter per vomi-tar de fàstic. Entenc que el meu desigd’assolir una Catalunya allunyada defi-nitivament del franquisme no té altreremei que constituir un Estat Catalàindependent, però em preocupa que elguirigall polític, els interessos partidis-tes i els seus estratagemes puguin
6
donar coherència, sentit comú i eficàciaa les accions, donada la incapacitat degestió i la feblesa en valentia per assu-mir els sacrificis que són necessaris perculminar el “procés”.Aposto, per no dir desitjo, que el liderat-ge del president Carles Puigdemontpugui polaritzar les exigències que lamajoria de ciutadans hem confiat a lamajoria parlamentària: votar en referèn-dum com a la prioritat única que ens potalliberar definitivament del postfranquis-me. Però sóc conscient que apostar enaquest desig idealista és com jugar-s’hotot a vermell o negre, sobretot quan elgran Casino dels Lleons està manegatamb crupier de dubtosa honestedat iuna ruleta que està trucada.Dit tot això i oblidant-me de la mevaparticular dèria independentista, vull dirque “Temps perdut...”, títol d’aquest arti-cle, m’ha vingut inspirat en la lecturad’un opuscle molt ben editat de prosapoètica molt íntima escrit d’una dilectaamiga que, en llegir-lo, m’ha captivat.És el relat sencer de tota una vida vis-cuda abreujat en cinquanta quartillesraquítiques de text però immensamentdenses en contingut que m’ha traslladatal meu univers interior, dins del qualcada dia que passa em trobo molt mésbé que a fora; no me n’he d’estranyarquan la merda institucional ja ens haarribat a tots fins al coll. Sóc conscientque vaig acostant-me lentament i pau-sada a la fi del camí, última possibilitatd’esbrinar el misteri de l’existència.
Aquest fenomen que com a mamífersens ha dotat arbitràriament de pensa-ment lliure, a uns més que als altres, ique les religions alineades amb unasuposada providència i manipuladesdes dels poder fàctics, segueixen obce-cades a alienar els seus prosèlits enramats domesticats i silenciosos queactuïn mansos com animals i que vis-quin agraïts en la misèria i confiantil·lusos en la reencarnació i la vida para-disíaca i eterna.Quan sento la veu de la política queimposa parlar del que interessa a lamajoria de la ciutadania, em fixo en lesmultituds que omplen els camps de fut-bol o paguen per veure els partits eme-sos per la tele del bar o des de la buta-ca de casa, en les discoteques ques’omplen de joventut que, quan no estàzombi, tampoc no estudia ni treballa, enla gent que fa cua i es baralla a lesrebaixes per comprar coses que no faràservir mai, en els camps de refugiatsplens de criatures que han fugit de laguerra armada pels governs que ara elsneguen el dret d’asil. Aquests són elsramats, que cada dia són més majoria,una bona reserva per esclavitzar en eltreball miserable o fer-ne carn decanyó. Ja ho veieu, he aconseguit més de tres-centes paraules sense anomenar el“procés”; el proper març m’esforçarémés a opinar de les coses que no inte-ressin quasi a ningú. El que sigui, perno perdre més el temps!
TEMPS PERDUT EN COSES QUE INTERESSENJoan Camps i Ortiz
7
Ho organitza: Colla de Diables del Masnou i Ajuntament del Masnou. Hi col·laboren:
Can Rac, Graneria Colomé, Pastisseria Miquel, Serveis Integrals Xavi Fuster, Obres i reformes Pere Alabau, Fruiteria Flores
Rua Diabòlica`17 Dissabte 25 de febrer a les 7 de la tarda Sortida de l’Altell de les Bruixes
Tothom hi és convidat!Hi actuaran: Els Tabalers de la Colla de Diables, Bruixes del Masnou
Sortiu al carrer i veniu a l’Altell a cruspir la manduca. Porteu-vos, si voleu, elvostre tassó o got.
Botifarres d’ou i faves amb cansalada,pasta amb bacó i pinyons, peres amb vi,
carns i botifarrons, caves, mandonguilles,pollastre farcit, llom, ous i llardons.
Màxima qualitat en tots els
nostres productes
El Masnou Mcat. Municipal · 93 540 10 61Sant Miquel, 25 · 93 540 88 02
Mestres Villà, 10 · 93 555 16 64 · WWW.CANRAC.COM
Gaudeix de les Butifarres crues de temporada,amb carxofes, alls tendres, calçots…
23 de febrer, Dijous Gras
Can VenturaC A R N I S S E R I A
Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 · El Masnou
Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou
MENJARS PREPARATS. POLLASTRES A LʼAST. VINS I CAVES. XARCUTERIA SELECTA
DOS MES DOS
VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT
VINS D’ALELLAÀngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41
Vedella, xai, porc, pollastre, embotits
Potser sigui injust acusar el DonaldTrump de ser contra les minories. Elnou govern dels Estats Units, a partde tenir un nombre sense precedentsde generals, inclou molts membres dela menor minoria de totes: la de multi-milionaris.He llegit diferents articles sobreaquest assumpte. N’hi ha alguns queafirmen que els ricassos escollits perTrump no només tenen comú tenir unmunt de diners sinó també ser lectorsi admiradors de Ayn Rand, una ameri-cana nascuda a la Rússia tsarista queen els seus llibres fa apologia del’egoisme creatiu i divinitza els empre-nedors que tenen més audàcia –la for-tuna no sempre ajuda els audaços–que no pas escrúpols.Jo tampoc no sabia ben bé qui eraAyn Rand. Sí que havia sentit a parlard’un llibre seu que es diu “El manan-tial”. Però res més. I no recordo dequè em sonava aquest llibre. Sócconscient que a mesura que passa eltemps sé ben poca cosa, si és que ensé alguna. També sóc conscient quecada vegada sóc més ignorant enaquest món que diuen que és el de lasocietat de la informació. Em semblauna quimera... Tornant a la senyoraRand, llegeixo que va morir el 1982 ique es va convertir en la santa patro-
na del neoliberalisme que proporcionaa aquest capitalisme salvatge, desen-frenat i sense entranyes una menad’absolució filosòfica. Existeixentambé els qui dubten que el mateixTrump hagi llegit aquesta escriptora–potser espera que el llibre surti enformat còmic–, però conclouen quecap gabinet no havia tingut una cohe-sió de principis tan gran, principalmenten temes ecònomics...Un altre periodista americà, PaulKrugman –a aquest sí que el conei-xia– va escriure un article sobre el noupresident anomenat “el candidat queva arribar de Sibèria”. Aquest articleés del juliol de 2016 –es pot trobarfàcilment a Internet– i fa al·lusió a unapel·lícula de 1962 que en anglès estitula “The manchurian candidate” i encastellà “El mensajero del miedo”.Hollywood, sempre amb tanta creativi-
tat els darrers lustres, en va fer unremake el 2004 amb DenzelWashington. A la pel·lícula, un soldatamericà capturat pels xinesos és con-dicionat a actuar com a assassí i aobeir ordres subliminars que rebràquan tornarà al país de la llibertat i dela democràcia. La seva missió, quan arribi el moment,serà la d’assassinar el candidat a lapresidència per afavorir el candidatque els “rojos” de Moscou volen. Méso menys aquest és l’argument. La CIAva descobrir que els russos –aneu asaber si és veritat– van donar un copde mà als republicans a les passadeseleccions de novembre de l’any pas-sat mostrant alguns draps bruts delsdemòcrates. Imagino que l’única prova que el mag-nat no és un titella en mans dels rus-sos –recolzat per ells per desmoralit-zar per sempre més la democràcia–és que Trump no amaga la seva admi-ració per Putin, un altre president ambdeliris de grandesa i nostàlgic del pas-sat.Si l’home dels cabells estranys casatamb una estrangera fos un talp –en elllenguatge de l’espionatge, un agentinfiltrat en un país enemic, per exem-ple– vull pensar que el senyor Trumpamagaria la seva admiració... De totesmaneres, és fascinant imaginar-se elDonald –(l’ànec Donald?) una perso-nificació del capitalisme sense fre–com a agent rus.El fet és que, expressament o peraccident, la democràcia –em sembla–ha estat desmoralitzada.
8
Desmoralització?Joan Maresma Duran
En Déu el govern confiem?
9
Els problemes d’infraestructures quearrosseguem avui tenen un precedentaltament alliçonador: la construcció dela xarxa ferroviària espanyola a mitjansegle XIX. Com és sabut, la primeralínia de trens peninsular va comunicarBarcelona i Mataró el 1848. Era d’ini-ciativa privada, i va resultar un negocirodó. El 1855, però, unes Corts demajoria progressista van aprovar la lleide ferrocarrils. La llei va permetre mul-tiplicar en pocs anys la xarxa fer-roviària peninsular: si anteriorment elferrocarril tot just disposava d’uns 500quilòmetres de via, deu anys després,el 1855, n’havia assolit prop de 5.000.Aquest enorme esforç es va finançaramb diner públic, mitjançant ladesamortització dels béns i terres delsajuntaments, cosa que va disminuir lacapacitat de finançament delsmunicipis i va augmentar arreu lesdesigualtats socials. Però la planifi-cació de la xarxa de ferrocarrils vaobeir a un estricte plantejament ide-ològic. Es tractava de vertebrar elsterritoris hispànics, tot dibuixant unaxarxa radial que tenia el seu punt desortida i d’arribada a Madrid. El ferro-carril havia de ser, en primer lloc, uninstrument de creació de la nacióespanyola. Subsidiàriament, havia deconstruir també el mercat espanyol, jaque fins aleshores l’economia lesàrees litorals s’articulava mitjançant elcomerç naval amb altres països, iabsolutament d’esquenes al centrepeninsular.Els condicionants polítics i ideològics
van marcar la legislació aprovada perles Corts espanyoles i la seva apli-cació. La llei va finançar la construccióde via fèrria, a tant el quilòmetre, laqual cosa va estimular la creació denoves vies d’escàs o nul interès com-ercial –i especialment allí on les ca-racterístiques del relleu ho feien mésfàcil. Ben aviat, la xarxa radial cons-truïda per tota la Meseta va resultar unabsolut fiasco. Un gran nombre delínies travessaven àmplies extensionsabsolutament buides i comunicavenciutats poc poblades, en llargues jor-nades que només acabaven a Madrid,la capital de l’Estat que gestava lanació espanyola. Per això el negoci que havia estat laconstrucció, subvencionada pel go-vern, va esdevenir fracàs a mesuraque les línies es van posar en fun-cionament. Només el ferrocarril delMediterrani, construït amb grans difi-cultats, i la nul·la implicació de l’Estat,
entre Alacant i Girona, va esdevenirun espai d’intercanvi humà i de mer-caderies econòmicament i socialmentpositiu. Cal remarcar, a més, que lalegislació espanyola va optar per unample de via diferent del francès, cosaque a la pràctica impossibilitava laconnexió dels nostres trens ambEuropa.Però l’enorme despropòsit que vasuposar aquella empresa va tenirtambé repercussions polítiques perals seus mateixos instigadors. Elfracàs de les companyies ferroviàriesen iniciar-ne la seva comercialitzacióva provocar la crisi financera de 1866i, amb ella, la fallida del sistema ban-cari i de la borsa i el tancament d’ungran nombre d’entitats de crèdit. Laconstrucció de noves vies també esva aturar sobtadament durant un llargperíode. De cop i volta s’acabava la“febre d’or”.I tot seguit es va produir la liquidaciódel règim polític dels Borbons. LaRevolució Gloriosa de 1868 va obligara fugir la reina Isabel II i va donar pasa les primeres eleccions constituentsdemocràtiques. Cinc anys després, el1873, es proclamava la PrimeraRepública. Tot això, més o menys, els deu sonar.¿Precedent històric o previsió de futur?
L’Espanya de ferroLa construcció de la xarxa ferroviària peninsu-lar al segle XIX va tenir com a objectiu vertebrarla nació espanyolaAgustí Alcoberro, professor d’Història Moderna a la Univer-sitat de Barcelona
Construcció del Pont des Francesos peral ferrocarril a Madrid el 1859
FARMÀCIA
AYMARALMERIA, 14 (Maricel)
93 555 03 81
FARMÀCIA
VIAYNAPRAT DE LA RIBA, 23
93 555 04 03
FARMÀCIA
DOMÍNGUEZENAMORATS, 1 (Estació del Masnou)
93 555 59 36
FARMÀCIA
FÀBREGASNAVARRA, 68 93 555 19 79
FARMÀCIA
RIERAJ. LLIMONA, 22 (Club Nàutic)
93 555 08 55
FARMÀCIA
OCATAJF KENNEDY, 593 555 33 08
Al servei dels vostres
nadons les 24 h del dia
El diumenge dia 15 de gener del 2017 es va fer la 24a Trobada de nadons del Masnou. Com podreu veure a la foto-grafia, seʼn van concentrar una bona colla, 88, dels 155 nascuts lʼany passat. La trobada, com cada any, fou tot un èxit.Als petits, seʼls veia contents de poder intercanviar somriures, mirades, xerroteigs i plors amb els seus coetanis. Aquestany, com lʼany passat, la fotografia i per gentilesa de lʼAjuntament del Masnopu, sʼenviarà a tots els nadons participantsa la trobada per correu electrònic amb qualitat de reproducció. Per a qualsevol dubte: [email protected] o al 660 0923 81. Moltes felicitats als pares i molta salut. Us presentem els protagonistes; i, a les pàgines següents, la fotografia:
TROBADA DE
FARMACÈUTICS DEL MASNOU
Ona Porcel Larraya 7-1-16Berta Rodriguez Xandri 12-1-16Julia Ramia Fernandez 13-1-16Marc Maturana Fernandez 28-1-16Julia Rodriguez Prieto 31-1-16
Aina Saurí Madrid 3-2-16Isabella García Guarino 8-2-16Julia Lledo Calero 10-2-16Mariona Rosich Camarero 21-2-16Abril Coronas Garcia 23-2-16Luka Coronas Garcia 23-2-16Unai Ruiz Leon 24-2-16Jaume Bacaria Izquierdo 3-3-16
Marcel Budaudi Berrocal 9-3-16Mariona Canals Gual 11-3-16Helena Jordana Samsó 13-3-16Ariadna Ramirez Dode 17-3-16Leonardo Torres Gonzalez 18-3-16 Lucas Castro Sanz 21-3-16Naiara López Márquez 22-3-16Mar Amaya Martínez 23-3-16
Gal·la Rua Martí 6-4-16Jana Garcia Sabio 11-4-16Zoraya Luna Aggourane Racicot 11-4-16Jana Fuentes Salgado 11-4-16Pamela Núñez Meneses 16-4-16Evo Noël Haikara Matias 21-4-16
Claudia Muñoz Millan 2-5-16Axel Sánchez Amador 4-5-16
Ian Stojanovic 6-5-16Aran Arimont Lopez 9-5-16Jana Juan Bosch 10-5-16Alma Salcedo Navarrete 10-5-16Emma Tapia Ventayol 18-5-16Abril Baliarda Vintró 30-5-16Emma Quagliotti 31-5-16
Sara Cufi Julve 7-6-16Sergi Escobar Guilà 12-6-16Edgar Cardona Piñuelo 13-6-16Chloe Moliner Pardina 14-6-16Clara Mató Romero 19-6-16Martina Garcia Vicente 27-6-16
Alèxia Aguilà Rodríguez-Pastrana 4-7-16Sofia Piedrafita Martinez 19-7-16Biel Céspedes Palomo 21-7-16Leo Martín Honrado 23-7-16
Hugo Figuero Atarés 1-8-16Martín Figuero Atarés 1-8-16Gaël Santiago Paczy 1-8-16Èlia Egido Llacay 5-8-16Ona Castro Molina 6-8-16Alexis Daffas Rissech 14-8-16Elia Cañete Lopez 23-8-16Carla Caubet Adan 23-8-16Olivia Arazi Esteban 26-8-16Alaitz Bernal Aznar 26-8-16Martí Belmonte Ventura 30-8-16Alain Ruiz Díaz 31-8-16
Biel Grau Tarifa 1-9-16Valentina Cuchillo Anadón 12-9-16Nora Ferrer Castells 14-9-16Joel Lopez Asensio 18-9-16Martí Rico Roig 20-9-16Dídac Abellan Perez 23-9-16Enzo Plano Santiago 25-9-16Eloi Sot Martin 26-9-16Hugo Gómez Sancho 26-9-16
Martí Gonzàlez Cabrera 4-10-16Louis Claes 4-10-16Erik Ferrer Fornies 9-10-16Alex Santiago Rivas Ganduglia 16-10-16Amaya Marco Navas 17-10-16Roger Toledo Bastús 25-10-16Queralt Toledo Bastús 25-10-16Alex Soler Gutiérrez 26-10-16
Aina Pié Garcia 8-11-16Chloe Mampel Gonzalez 11-11-16Gisela Casas Moruno 14-11-16Marc Casas Moruno 14-11-16Maiol Simarro Cabot 14-11-16Sam Mola Oliva 17-11-16Biel Cordero Val 18-11-16Greta Molero Rodriguez 22-11-16
Laia Mantecón Gallego 8-12-16Martina Mantecón Gallego 8-12-16Gala Mas Martínez 13-12-16Ona Belmonte Buffa 21-12-16Clara Sánchez Malmström 30-12-16
NADONS 2016
PUERICULTURA · DESCANS · LLAR
Sant Miquel, 6 · 93 555 15 38 · El [email protected]
mata lasser ia
Ventura i Gassol, 29 Æ 93 555 57 11El Masnou
LLAR D�INFANTS
Des dels 4 mesos als 3 anys
ROMÀ FABRA, 19-A 93 555 19 46www.farmasnou.com
FARMASNOUP A R A F A R M À C I A
VINE A VEURE’NS, T’ HI ESPEREMEl Masnou - Badalona
C/ Sant Joaquim, C.C. Màgic Badalona i C.C. Montigalà
TR
DENA201
i m p r e s s i ó i d i s s e n y93 555 80 06 · 660 09 23 81
Ta l l e r d e P u b l i c i t a tt
Escola BergantíL’escola que busques!
Una escola que educa per al futur
Concerta entrevista al telèfon 93 555 49 50
Una font natural de salut per als teus fillsMestres Villà, 11 · 93 540 34 74 - 618 76 35 29
CENTRE MÈDIC PERE GRAUMEDICINA · ODONTOLOGIA
FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIALOGOPÈDIA · PSICOLOGIA
Pere Grau, 40 el Masnou · 93 555 35 78
ROBADA DENADONS
EL MASNOU ASCUTS EL16. 23è ANY
i m p r e s s i ó i d i s s e n y93 555 80 06 · 660 09 23 81
T a l l e r d e P u b l i c i t a tt
CARDONAF O T Ò G R A F
619 16 34 99
TROBADA DE NADONS DEL 2016Idea original i organització: Taller de publicitat. Fotografia: Cardona fotògraf.Distribució: Ajuntament del Masnou
Agraïments a: Quim Fàbregas. Servei deManteniment i Policia municipal de lʼAjun-tament del Masnou. Jutjat de Pau del Masnoui a lʼAssociació Gent del Masnou
Amb la trobada de nadons del Masnou 2016
14
Per esmorzar entrepà de botifarra d ’ouPer dinar un bon plat de botigetes amb monfarraPer sopar escudella calentona amb botifarra negra
i de ressopó. . . pica un l lardó
Comandes a: www.canrac.comMestres Villà, 101, el Masnou · 93 555 16 64
23 de febrer MENÚ DE DIJOUS GRAS
AboN C RNESTOLTES
Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10
15
La sorprenent notícia que s’havien tro-bat a Birmània vint avions del míticSPITFIRE, autèntica columna verte-bral de l’aviació de caça anglesa de laII Guerra Mundial, ha convulsat totsels aficionats a l’aviació, una autènticaCàpsula del temps. Sembla ser queels aparells poden estar en bon estatde conservació, encara que hi ha cer-tes dificultats de localització i finança-ment per al rescat.La història d’aquesta notícia es va ini-ciar a final de 1945, quan LordMountbatten va ordenar que tots elsavions d’aquest model estacionats aBirmània (alguns d’ells encara nous)fossin degudament greixats i embol-callats amb paper lubricat, ficats encontenidors segellats amb cera isoterrats a dotze metres de profundi-tat per evitar així que caiguessin amans japoneses. El curiós és que,acabada la guerra, el govern britànicno va fer cap moviment per recuperar-los. Tot i semblar increïble, en certamanera aquesta mesura resulta com-prensible ja que era pràctica habitualenterrar excedents de guerra endesús i, en el cas dels Spitfires, laseva repatriació resultava molt costo-
nord-americans ha estat clau. Un altreproblema va ser obtenir els permisoscorresponents per a les excavacionsper part del govern birmà. No va sergens fàcil; però, gràcies a les gestionsdel fins fa poc Primer Ministre DavidCameron, que es va entrevistar ambel President birmà Thein Seins, s’hanobtingut aquests permisos, a canvi,això sí, de l’aixecament de diversessancions internacionals que pesavensobre el govern birmà. Un altre incon-venient era l’elevat cost dels treballs,per la qual cosa ha calgut buscar unaltre inversor. El senyor Cundall natu-ralment obtindrà el seu tant per centdel negoci, així com el govern birmà iel britànic. Tot i el secretisme inicial, el pastís estan temptador i fa tanta flaire de dinersque ja hi ha tres empreses més inte-ressades, una de nord-americana,una altra d’israeliana i una d’australia-na, ja que es calcula que cada aviótindrà en el mercat el valor de dosmilions d’euros. Finalment, però, elque realment l’aficionat valorarà seràveure’l solcant de nou el cel.
Font consultada: Internet.
sa i, a més, ja es consideraven obso-lets, perquè la irrupció dels nous caçareactors com el Gloster Meteor anglèsi el Me 262 alemany, van obrir la novaera dels Jets. Així doncs, la Royal AirForce va esborrar dels registres elsllocs on estaven enterrats i s’oblidarende l’assumpte. Els anys, però, hanmitificat aquest avió, per tal com nosols era excel·lent sinó que se li atri-bueix el mèrit d’haver salvat la GranBretanya de la invasió alemanya.El senyor David Cundall és un empre-sari anglès de 62 anys i en feia quinzeque anava a la recerca d’aquestsavions, ja que el seu anhel era recu-perar-los i fer-los volar de nou en exhi-bicions aèries, com ho fan actualmenten Festivals Aeris de França,Anglaterra, Canada, Alemanya iEstats Units. Actualment, sols en que-den 35 d’aquest model al món. Per ala seva recuperació, un dels proble-mes era trobar-ne la localització exac-ta, perquè sembla ser que el terrenyés ara una zona selvàtica deBirmània, però l’ajuda d’un veterà deguerra, el senyor Stanley Coombe de91 anys, testimoni del soterramentdels avions per sapadors britànics i
A LA RECERCA DE L’ESQUADRÓ PERDUTJosep Condeminas
Aquest vals, o cuplet, antigament estocava a les festes majors, no sols delMasnou sinó de tot Catalunya i, pertant, molt famós al seu temps, quedevia ser a començament del passatsegle XX. Després passà anys i panys hiver-nant, fins que ara, al segle XXI, haressorgit de la mà del nostre cor, laCoral Xabec, que el va interpretar perprimer cop, en aquesta segona etapa,el 27 de juny del 2003 amb motiu de laFesta Major de Sant Pere d’aquellany, sota la batuta de la seva directo-ra Montserrat Llagostera.Posteriorment, la mateixa coral la vagravar en un Cd, que es féu el 31 demaig del 2009, per encàrrec delCentre de Cultura Popular i Tradicio-nal, depenent de la Generalitat deCatalunya. I finalment, l’Ajuntament del Masnouel va incloure a la Guia de Recursosde les Biblioteques del Maresme, pre-sentada el 29 d’abril del passat 2016.Abans de passar a veure la llarga his-tòria d’aquest vals tan masnoví, femuna ullada als versos de la seva lletra.Diuen així:
Aquesta versió és la que canta la nos-tra coral, però se’n troben d’altres, quetenen petites diferències, seguramenta causa del fet que, quan es transmet,el que sigui per via oral, sovint en sur-ten petites diferències. També és pos-sible que la memòria dels qui lestranscrigueren els jugués algun lap-sus.Les versions a què em refereixo al
paràgraf anterior surten en una entra-da d’internet (1), que recull cançonsd’abans, cantades per gent gran queles recorda del seu temps de joventut.Una d’aquestes la canta un senyor deRoses (Alt Empordà), i l’altra, unasenyora de l‘Escala, també a la matei-xa comarca. Dues demostracions d’onva arribar la cançó.I encara una altra prova de l’expansiód’aquest ball. Fa uns anys, una famíliamasnovina va visitar-ne una altra de lacomarca del Bages, amb la qualhavien d’emparentar i, en fer-la petarels avis respectius, resulta que l’àvianavarclesa recordava del seu tempsde joventut que ballaven aquest vals. I ara anem a la seva història. Foucreada com un cuplet, amb aire d’ha-vanera, per Juan Misterio, pseudònimde Joan Casas i Vila (1886/1925), icomposta per Joan Costa, i en fou laintèrpret usual Mercè Seròs(Saragossa 1900-Barcelona 1970),coneguda pel seu nom artístic deMercedes Serós.Aquesta cantant també féu famós unaltre cuplet, «La Barcelonista», dedi-cat al Futbol Club Barcelona. Als anystrenta es va retirar i es casà amb el
Joan MurayHistòries de la vila
16
EL CANTAIRE DEL MASNOU o Vals de les Pepones
EL CANTAIRE DEL MASNOULletra: J. Casas
1. No hi ha al Masnou, com el meu Pere, tan alegre cap pescador, ni qui, com ell, tonades boniques amb tal gust canti i afinació.Ell amb sa veu va enamorar-me un capvespre vora la mar,i de llavors ençà se n’alaba i a totes hores em sol cantar.
Tot cantant, dolça estimada,jo la tasca vaig fent de bon grat.Tot cantant pesco en la barcai amb cançons també a tu t’he pescat.
2. Quan al Masnou van ser les festes de Sant Pere, que és el patró,el meu promès tibat com un rave va anar a cantar-me sota el balcó.Els seus companys a les guitarres afinaven al seu voltant,quan ell va dir: Si sols estéssim, t’agradaria més el meu cant.
Tot cantant, dolça estimada, ...
conegut industrial dedicat als parai-gües i ombrel·les, Pius Rubert La-porta.La primera referència que se n’ha tro-bat en premsa és del 1925.Concretament del 27 de gener, al diariLa Vanguardia, on cita que aquell diaRàdio Barcelona la va transmetre dinsla seva programació.Tot i que devia ser anterior, ja que alcatàleg de desembre de 1921, deRollos Victoria, una empresa dedica-da a la producció de rotlles per a pia-nola, al seu apèndix general l’esmen-ta així: Juan Costa. 6081. El Cantairedel Masnou. Couplet. (La Voz delPescador).Joan Casas i Vila, l’autor de la sevalletra, amb el mateix pseudònim deJuan Misterio, té entre altres obres elque seria un dels cuplets més famo-sos: El vestit d’en Pasqual. Tantaquest cuplet com el dedicat al Barça,ressorgiren a la dècada dels setantadel segle passat. Si d’en Casas se n’ha trobat forçatema, de Joan Costa només ensabem això, ni el segon cognom ni resmés. L’única referència a un JoanCosta i músic s’ha trobat al llibre“L’Orfeó Català de Mèxic”, queesmenta el seu nom entre d’altres. Diuaixí:- ...A l’assemblea del 15 de setembrede 1906 assistiren vint-i-vuit socis, elsquals han estat considerats semprecom els socis fundadors. D’algunsd’ells no consta el nom, sinó solamentel cognom. Heu-ne ací la llista: JaumeBofill, Josep Subirachs, Joan Costa,Ricard Estruch, Pere Altés, JosepComas, Aurelio Marín, Antoni Balcells,Joan Estefa, Joan Planas, Garriga,Claudi Maleras, Ferran, Antoni Simó,Enric Botey, Miquel Codina, Rovira,Josep Balcells, Trias, Sabater, Riba,Guillem Ferrer, Febrer, Lluís Ponsa iEnric Batlle.El sobrenom que té aquesta música,El vals de les Pepones, no és sabut dequè ve, però sí el significat, comcomento més endavant. Ara fem unxic de memòria dels noms de balls icançons.VALS: És un ball de saló i tradicionalque va tenir el seu temps d’esplendora la segona meitat del segle XIX, tot i
17
NOTES1- A Internet hi podeu trobar les següents:http://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/871-al-masnou http://www.cantut.cat/canconer/cancons/item288-el-cantaire-del-masnou
que no hi ha acord per saber-ne l’ori-gen exacte. Els músics que el ferenmés famós foren els de la famíliaStrauss.CUPLET: Cançó lleugera que arrencaa començament del segle passat i queduraria pràcticament fins a la GuerraCivil. Era un gènere nascut de la perí-frasi de la prostitució, que després s’a-niria transformant en un contenidord’emocions i sentimentalismes. AlParal·lel fou una barreja de cançó,dansa i comportament escènic.PEPONES: Aquest mot és donat a untipus de nines, sobretot un xic estrafe-tes. Però aquí al Masnou, origen del ball,no sabem el perquè l’hi donaren, tot ique podria ser que fos en to despectiudonat per algun altre poble.
Vitrall modernista català
1 de febrer. El text Muñeca de porcelana (China Doll), del’any 2015, de David Mamet, amb producció de ¡Bravo!Teatro i direcció de Juan Carlos Rubio, aterra al TeatrePoliorama. Se suma a aquesta grata notícia el fet que lainterpretació recau en José Sacristán i Javier Godino. Lalleialtat, la política, el poder, els mitjans de comunicació, elspoders fàctics que governen el nostre món, conviuen aaquesta obra reflexiva i contemporània. En la mateixa línia,a l’Almeria Teatre des del 23 de febrer (i fins al 19 de març)s’hi ofereix En alta mar de Slawomir Mrozeck, amb QuimetSorio, Carles Bigorra, Gerard Domènech i Lluís Graells.Del 9 de febrer al 5 de març arriba a La Seca (c/Flassaders, 40; zona Via Laietana amb carrer de laPrincesa) el cabaret literari Oques cretines per apropar-nosal món espe-cial, singular,penetrant i di-vertit del muni-quès Karl Va-lentin (1882-1948; cabare-tista, pallasso,home orques-tra i mil etcète-res més). Amb traducció de textos de Feliu Formosa,signa la direcció Lluïsa Mallol, i pugen a escena els actorsFerran Castells, Josep Maria Mas i Blanca Pàmpols. (Dela Pàmpols i de Ferran Castells en guarden un boníssimrecord: ens ho van fer passar pipa a Un somni de nit deSant Joan dirigida per Adrian Devant a la Nau Ivanow elpassat juliol del 2016.)Més cabaret. El divendres 10 de febrer, a les 20 h, a
18
Vós, vingui, sí (llapis i platees)
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
l’Auditori del Centre Cívic Urgell (Comte d’Urgell, 145;entre Provença i Mallorca), s’hi presenta Roba estesa:humor, ball, ombres xineses i sobretot interpretacions endirecte de cançons de musical. Hi trobarem la picardia d’ElMolino i la perspicàcia de Boris Vian, entre d’altres.Nosaltres hi seríem feliços tot escoltant allí la cançó No uscaséssiu pas, noietes (de Boris Vian, en versió de JordiTeixidor i Guillermina Motta), que serà un dels temes quecantarà Núria Cuyàs (Cia. Els Pirates Teatre; al pianoAriadna Cabiró; en la direcció, Adrià Aubert).De l’11 de febrer al 5 de març teatre familiar, a partir deKipling (1865-1936), al Jove Teatre Regina amb la Cia.La Trepa: El llibre de la selva. Recuperem en Mowgli, quetots plegats estem molt bàrbars.El dia dels amants peninsulars, el 14 de febrer, regalarem(30 euros) una novetat editorial d’Arola (www.arolaeditors.com) del novembre del 2016, escrita per Damià Barbany:Carme Portaceli i la FEI. La Factoria Escènica Inter-nacional (la FEI) i la directora escènica Carme Portaceli(València, 1957; des de fa poc, directora del Teatro Españolde Madrid) formen part de la nostra història teatral mésjovençana. Fem-ne un repàs.Amics íntims s’estrena al Teatre Gaudí Barcelona el 23 defebrer. Hi inter-venen Pep Fer-rer, Ferran La-hoz, Maria Clau-só i Rosa Cada-falch. El text,d’Ever Blanchett,ens parla de l’a-mistat, de l’amor,del sexe, dels conflictes generacionals. ...Aix, l’amor!Què ens queda, què tenim, sinó l’amor, i més ara, que faforça fred? Amor pel teatre, amor per les persones.Després del teatre, escriviu cartes en paper, recupereu unxic de caliu i romanticisme antic, estimats lectors i teatrers,i antigues amistats.
Presentació del llibre de poemes
Dins la meva galàxia,de Jaume Gala
Dissabte 11 de febrer a les 19 a la sala d’actes de Gent del Masnou
Tothom hi és convidat!
Oques cretines
Amics íntims
19
que la ignora i la tracta com un drap brutdes d’un fet que no descobrirem fins alfinal; l’amant, el Santi Vallory, un topò-graf tímid i romàntic que arriba a la vallamb les obres; i el sergent de la guàrdiacivil, conegut com el Grapau, un malànima que se n’aprofita amb el que mi-llor sap fer, xantatge. Estilísticament hem de dir que lanovel·la és una veritable filigrana, unaobra de càlcul i precisió gairebé com elsque ha de fer el protagonista perforadar les muntanyes, el Santi, queaconsegueix de mantenir-nos amb laintriga, amb el dubte, fins a l’últimmoment, fins a les darreres línies, enquè finalment sabrem qui és l’enquesta-dora, la investigadora que a ple segleXXI remou les aigües d’uns fetsesdevinguts més de cinquanta anysenrere i que cadascú havia interpretat ala seva manera, a través de les escor-rialles que li havien anat arribant i quetan bé reflecteix el cor de veus, fona-mentalment femenines, que de tant entant va donant la seva versió dels fets,com en una veritable tragèdia clàssica.Perquè l’obra en té molt, de tragèdia,tant argumentalment om estilística-ment. No ens hi podem estendre, peròsí que hi volem destacar la forta influèn-cia guimeraniana, si més no en les rela-cions entre el Santi i la Rossita, i la con-versió d’una bona colla de subcapítolsen veritables escenes teatrals (ambacotacions i diàlegs inclosos, tot i nomantenir-hi la tipografia característica).L’obra està estructurada en vuit parts:sis capítols, formants per nombrosossubcapítols que alternen testimonis iinvestigacions recollits per una dona, laidentitat de la qual no sabrem fins a lesdarreres línies de l’obra, i que giren al
voltant d’”allò que va passar a Cardós”l’any 1965; i una mena de preàmbul iepíleg, escrits pel protagonista, el SantiVallory, i que són la base de la investi-gació. A aquesta complexitat estructu-ral, que com hem dit sempre ens mantéen la intriga, tot i ser ben conscients queanem avançant a l’hora de lligar caps,hi hem d’afegir la riquesa de llengua ide registres a què ja ens té acostumatsRamon Solsona, i que aquí, gosaríemdir, encara va una mica més enllà, jaque a més a més de la varietat de regis-tres del català dels diversos personat-ges, hi hem d’afegir el del castellà quehi parlen la guàrdia civil, la majoria delstreballadors nouvinguts i alguns cata-lans quan parlem amb ells. Ah, i me’ndeixava un: el del llatí eclesiàstic que enmés d’una ocasió utilitza mossènAntonino. Tot plegat converteix Allò queva passar a Cardós en una obra literàriaque sense cap mena de dubte llegiran iestudiaran les noves generacions. Ara,si no ho heu fet ja, no us la perdeu vos-altres, amics lectors.
(1) Ramon Solsona. Allò que va passar aCardós. Editorial Proa (Col·lecció “A TotVent”, 655), Barcelona, 2016. 461 pàgines.
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
Una tragèdia novel·ladaRamon Solsona, (Barcelona, 1950), nonecessita gaires presentacions, perquètant les seves col·laboracions a diver-sos mitjans, i sobretot a la ràdio, comles seves novel·les (l’anterior a la queavui presentem, L’home de la maleta,va ser un gran èxit de crítica i de lectors)l’han convertit en un personatge públic.A final de 2016 ens va oferir una novamostra de la seva capacitat narrativa,del seu rigor intel·lectual, del seu domi-ni de la llengua, de la seva voluntatclara de fer literatura, i va publicar Allòque va passar a Cardós (1), unanovel·la històrica, situada a la vall deCardós a la dècada de 1960. Unanovel·la, com ja ens té acostumatsRamon Solsona, cuidada fins a l’últimdetall, tan argumentalment com estilísti-cament. Argumentalment, l’obra gira al’entorn dels canvis produïts a les vallspirinenques, i concretament a la deCardós, amb l’arribada de la revolucióindustrial, i mai millor dit ja que els seushabitants van passar d’una agricultura iuna ramaderia gairebé de subsistènciai a haver d’immigrar, a rebre una allaude treballadors per a les construccionsde les centrals hidroelèctriques i aveure com els diners i tot el que com-porten hi circulaven com mai. A aquestvessant social de l’obra, no cal dir-ho,s’hi ha d’afegir el sentimental, que nopot faltar en qualsevol novel·la i que enaquest cas se centra en un triangleamorós, o més ben dit en un quadratamorós, ja que tres dels personatgesprincipals (envoltats de secundaris quepodrien ser protagonistes de qualsevolaltra novel·la: els germans Dinamita,mossèn Antonino, la família Periquet...)giren a l’entorn d’una dona, la Rossita:el seu marit legal, el Jaume de la Fusta,
FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20
[email protected] • www.gentdelmasnou.cat
El full en blanc… Quin tema serà avuiel més adient per distreure una estonaels lectors d’aquesta pàgina de gaire-bé tot això és veritat?Fa pocs dies que algú se’m va queixarque jo, navegant “expert” i retirat, nous parlés de les travessies fetes desde o cap a les Illes Balears (lesMallorquines és un barri sobre el turóde Montgat, darrere de l’Ajuntament).Busco en els meus llibres de nave-gació les singladures que puguin sermés interessants als meus lectors afi-cionats a navegar. N’hi ha amb algunaavaria, en trobo d’altres amb panna demotor, d’altres amb maror, peròcomençar amb pegues o maldecapsés una mica com començar a caminaramb el peu esquerra o portar paraiguaa bord, malastrugança... Això serà pera una propera ocasió. Pot ser interessant per als afeccionatsa la nàutica esmentar el canvi en laforma de trobar la situació del lloc onnavega el vaixell. En l’argot mariner:fer o marcar “el punt” en la cartaemprada.Abans de fer la primera sortida a lesIlles, sovint feia preguntes acol·legues experimentats en navega-ció. Precaucions a prendre, seguretat,etc. Què portar d’imprescindible abord? Tenir en compte que la ferrete-ria o la farmàcia més properes podentrobar-se a més de 50 milles lluny ique no es disposa de cap cotxe.Una resposta a l’última qüestió quevaig fer fou: Què vols que et digui,Maristany?: Pots arribar a Mallorcaensumant la sobrassada, cap proble-ma. D’aquí i d’això, el títol empratavui. Seguim?La primera travessia fou feta ambl’“Inge” ex “Osete”. Un veler construïta França, els primers de fibra de vidrede 6.40 m d’eslora, molt mariner peròbaix de cabina. La meva esposa tansols podia estar-hi asseguda, ajupidao bé sobre la llitera. Un WC portàtil, unfogó de butà escamotejable, un renta-mans, dues lliteres i dos cofres. Un
motor SOLER d’un cilindre. Un com-pàs (brúixola) “ROSSELL” dins unacaixa de fusta amb una tapa corredo-ra a la qual vaig aplicar llum elèctric dela bateria, i una corredora de barque-ta feta per mi i que podia mesurar lavelocitat fins a set nusos.No portava l’ampolleta de sorra (re-llotge), feia servir un cronòmetre delmeu pare per controlar el tempsemprat en la medició. Rumb i distàn-cia primordials. El cronòmetre també va ajudar moltper identificar els fars. Les recaladesforen sempre correctes. El segon
veler no el descric. És visitable, méscòmode, més de tot, és l’“INGE ll.”amb majúscules i està en venda…He triat per a avui la primera travessiadel Masnou a Sóller l’any 1977emprant l’antiga tècnica de navegaciódescrita, tan sols fa 40 anys del fet.La segona travessia de Pollença alMasnou l’any 2000 en 24 hores demar amb l’ajut del GPS fou un nave-gar molt més descansat i tranquil quel’esmentat abans. El capità, el nos-tramo, el cuiner, el majordom i la tri-pulació sencera agraeixen la nova tèc-nica emprada…
20
GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany
ENSUMANT LA SOBRASSADA
LʼINGE I
LʼINGE II
21
La punta de la llengua (83) Esteve Pujol i Pons
Quina llàstima que hi hagi quitxalla que parlin de *valla ide *valles i no diguin tanca i tanques.O que diguin *per què serà? en comptes de per quèdeu ser?O que facin servir sentar, sentar-se [= posar el cul enuna cadira…] i no seure, asseure, asseure’s tal comcal.O bé que pugin o *es pugin en una escala i no sentimmai s’enfilen en una escala, en un arbre…O que només diguin portar-se bé o portar-se malamenti desconeguin fer bondat i no fer bondat.O que reclamin ben sovint para ja! i ignorin estigues o
estigues d’una vegada!O que usin *dos en femení (p.ex., a la una, a les dos…;dos noies; vint-i-dos pàgines) en lloc de dues (p.ex., ala una, a les dues…; dues noies; vint-i-dues pàgines).O que parlin de fulles de paper, quan en realitat sónfulls de paper; les fulles són de les plantes i dels arbreso dels ganivets.Potser val la pena que ens tornem a preguntar: de quiho deuen haver après? Oi que els qui els eduquem hitenim molt a veure?Recordo que un asterisc (*) davant un mot o expressióvol dir que són incorrectes.
[Aquesta dita no vol dir altra cosa quesi per la Candelera plou –plora– elfred ja s’acaba, mentre que si riu –fasol– encara n’hi ha per dies.I és que aquest dia, 2 de febrer, estroba ben bé al mig de l’hivern, si fa nofa. De fet, el dia central de l’hivernseria el 4 de febrer, data en què n’hanpassat 45 i en falten encara 45 més,però la saviesa popular ha fet els seuscomptes i així ha quedat, seguramentperquè la Candelera és més significa-tiva que Sant Isidor de Pelusium oSant Andreu Corsini, entre altres.Una altra interpretació de la dita, méscientífica, és que si en la nit de laCandelera hi ha lluna nova, és a dirque no es veu, la primavera s’avançamentre que si ha lluna plena ben rodo-na s’endarrereix.Com en tantes altres coses, el cristia-nisme va fer seva la data l’any 496 dela mà del papa Gelasi i recreà així lapresentació de Jesús al temple deJerusalem, just 40 dies després de laseva naixença, segons l’obligatori ritujueu de la puficiació de les mares,amb l’ofrena de candeles. Era unamanera més de lluitar contra les tradi-cions paganes. Els romans celebraven la festa de lallum amb el repartiment d’espelmes,
que els havien de protegir de lesmalalties habituals de l’hivern, a mésd’ajudar la deessa Demèter a buscarla seva filla Persèfone, raptada perHades.El ritual de la llum va ser adoptattambé per les esglésies cristianes perla Candelera, encara que en lacerimònia només podien participar-hiles dones que havien infantat l’anyanterior, les prenyades, les que havienpatit un avortament i les vídues. Latradició marca també que el 2 defebrer és el dia de desmuntar el pes-sebre.Els romans, aquests dies, celebravenles Parentàlia, vestits de negre, enquè es trobaven els parents i amics deles persones mortes per visitar lesseves tombes i feien una processód’espelmes fins als cementiris per talde venerar-les i d’indicar a les sevesànimes el camí de la llum. Al llarg d’a-quests dies de febrer es tancaven elstemples, els magistrats no duien les
seves insígnies i no es podien cele-brar casaments fins a la Carístia,darrer dia de les celebracions.Una tradició popular diu que en tal diacom aquest els óssos desperten de laseva hivernació, miren enfora de lacova i, si hi veuen la lluna plena, se’ntornen a dormir quaranta dies més.Per això en algunes poblacions cata-lanes se celebra el Ball de l’Ós o del’Óssa, segons el lloc, de la mateixamanera que als Estats Units i Canadàse celebra el Dia de la Marmota,també el 2 de febrer.A Prats de Molló, a la Catalunya Nord,se celebra la Festa de l’Ós en la qualquatre vilatans baixen de la muntanyadisfressats amb pells de xai enfosqui-des, amb la cara emmascarada amboli i sutge representant els óssos, is’enfronten als altres veïns, entre elsquals trien les seves víctimes perempastifar-les de dalt a baix.Mentrestant, els homes de blanc, queduen una mena de guardapols enfari-nats, s’hi encaren i acaben afaitant elsóssos, és a dir, arrencant-los les pells,a més d’emblanquinar tantes noiescom poden. Un ball posa fi a la festa,la qual, de tota manera, se celebra elDiumenge de Carnaval.S’explica l’origen dels mites referitsals óssos quan un d’aquests a ani-mals va raptar una noia pirinenca i sela va endur a la seva cova. L’ós vaestar nou dies oferint-li els millors pre-sents del bosc, però ella el va rebutjarper més esforços que va fer l’animal.La donzella, però, va aconseguir fugirsense cap mal el dia de la Candelera.
Dites i personatges populars(36)Albert Vidal
PER QUÈ DIEM...Si la Candelera plora, l’hivern és fora…si la Candelera riu, el fred és viu.
Lluís Millet i Pagès va néixer alMasnou el 18 d’abril de 1867 i va morira Barcelona el 7 de desembre de1941; de família marinera dedicada alcomerç amb Amèrica, era fill de Sal-vador Millet i Estapé –capità i pilot delvaixell «La Araucana»– i de Frances-ca Pagès i Estapé; així mateix, elsseus germans Salvador i Josep vanser capitans de vaixell i Francesc iJoan foren comerciants de teixits.Encaminat, doncs, familiarment cap alcomerç i el transport marítim, LluísMillet aconseguí orientar-se cap almón de la música i fou el primer d’unanissaga de directors i compositors derelleu en el món cultural i musicalcatalà; el seu fill fou Lluís Maria Milleti Millet, i el seu nét, Lluís Millet i Loras;i també Lluís Millet i Farga, nebot, foumúsic i violoncel·lista.Quan Lluís Millet tenia vuit anys la sevafamília va anar a viure a Barcelona –perpor de la tercera guerra carlina–; allí, amés de la formació escolar general, el1880 va començar a estudiar música alConservatori del Liceu on tingué permestres Miquel Font i Josep Rodoreda.Posteriorment va ampliar els estudis decomposició amb Felip Pedrell i de pianoamb Carles G. Vidiella; el folkloristaSebastià Farnés el va apropar al conei-xement del cançoner tradicional català.Lluís Millet es va anar introduint en elmón musical barceloní tot treballant ala botiga de música de Can Guàrdia(passatge Bacardí) i més endavant(1885) a la botiga de Conrad Ferrer–gendre de Josep Anselm Clavé–(carrer d’Escudellers); i també tocantel piano al Café Inglés (carrer deFerran, xamfrà amb Pas del’Ensenyança) –primer tot sol i diària-ment, després fent un trio (1885); i,més tard, formant part d’un quintet alCafé Pelayo (carrer de Pelai xamfràamb Plaça de Catalunya) (1891)–;
aquest Cafè era una autèntica institu-ció barcelonina de l’època, punt detrobada d’artistes, músics, literats,arquitectes, pintors...El seu primer concert, dirigint unaagrupació coral, el féu l’any 1883 aSant Cugat del Vallès com a directordel Cor La Lira.L’any 1891, juntament amb AmadeuVives, va fundar l’Orfeó Català, entitata la qual va consagrar la vida; hompodia formar-ne part com a soci pro-tector o com a cantaire –amb exigèn-cia de formació musical, de la veu i dela interpretació. L’Orfeó Català teniauna voluntat de perfeccionament de lapolifonia, de recuperació d’obres cab-dals de la música universal i de difusióde la cançó tradicional catalana. Per
tal de poder interpretar adequadamentles polifonies i obres simfònico-vocals,el 1895 es creà la Secció Infantil i el1896 l’Orfeó de Senyores. Com a seu de l’Orfeó Català l’arqui-tecte Lluís Domènech i Muntaner vaconstruir el Palau de la MúsicaCatalana –començat el 1905 i inaugu-rat el 1908–, joia del Modernismecatalà, declarat Patrimoni Comú de laHumanitat per la Unesco l’any 1997.Profundament cristià, Lluís Millettambé es preocupà de la renovació dela música religiosa, amb incorporaciód’obres de la polifonia sacra del segleXVI –Tomás Luis de Victoria, JoanBrudieu, Giovanni Pierluigi daPalestrina– i de composicions decreació pròpia, com les sèries deCants Espirituals –la darrera sèriecomposta al Masnou els anys de laguerra civil– o els nombrosos himnes igoigs; entre aquests darrers, elsGoigs de Sant Pere Apòstol, santpatró de la vila del Masnou.En aquest vessant religiós, Lluís Millet
22
El Mestre Millet (Notes biogràfiques en el cent-cinquantè aniversari delseu naixement)Enric Badal i Valls
Lluís Millet, 1897-1899. Retrat de RamonCasas
Escultura de Josep Salvadó i Jassans alsJardins del Mestre Millet al Masnou
creà (1897) i dirigí la Capella de SantFelip Neri, i també l’Escolania de laMercè (1906), ambdues a Barcelona,a la recerca de la puresa en la inter-pretació per a una millor vivènciaespiritual.Com a pedagog musical, des del 1896fou catedràtic de solfeig, teoria musi-cal i conjunt vocal de l’Escola Munici-pal de Música de Barcelona, i el 1930n’exercí el càrrec de director.Lluís Millet va ser un gran orga-nitzador i dinamitzador i participà en lacreació de la Revista Musical Cata-lana (1904), la Festa de la MúsicaCatalana (1904), la Festa dels Orfe-ons de Catalunya (1917), la Germanor
dels Orfeons de Catalunya (1918) il’Obra del Cançoner Popular Català(1922). Així mateix, va establir unaxarxa de contactes amb directors icompositors europeus –molts delsquals van venir a Barcelona– de laqual dóna testimoni la gran quantitatde correspondència conservada.Malgrat anar a viure encara infant aBarcelona, Lluís Millet no perdé mai laseva relació amb el Masnou. Des depassar els mesos d’estiu a la casa onva néixer fins a col·laborar amb lesentitats de la vila, fer venir l’OrfeóCatalà al Masnou i donar suport alsOrfeons i Cors que s’hi crearen. I al seu torn, l’Ajuntament nomenant-lo
fill predilecte i les entitats nomenant-losoci honorari, també van tenir cura deLluís Millet; el 1918 es va donar el seunom al “carrer del Lavadero” on havianascut; cap al tardo-franquisme es vacelebrar el centenari del naixementdel Mestre i es va col·locar una placaa la casa natal; mort el dictador, l’any1977 es van dedicar uns jardins aLluís Millet i s’hi erigí una estàtua; el1978 es va posar el seu nom a unanova escola pública. L’Ajuntament esféu membre protector de l’Orfeó Ca-talà el 1994, i promou la vinguda delCor Jove en ocasió de la missa de fes-ta major que se celebra per Sant Pere.
23
Avui va d’un home a qui agraden elscontes. Ell ostenta unes patilles impressio-nants, alguns cabells blancs escampatsper aquí i per allà i un somriure que sem-pre espera compartir amb els altres.Em parla de la gent bona i dolenta, delsalegres i dels tristos, dels que tenenbones maneres i dels que no. Així clas-sifica la gent, ras i curt. Li agrada caminar veloç amb els braçosoberts, entre la gent, talment com siemprengués el vol. Estiu i hivern llueixsamarreta lleugera i uns pantalonstallats. Sabates sense mitjons; em diuque no li calen.Els desconfiats comenten que es fa elboig; d’altres, que ja el coneixen, librinden la millor rialla. Ell sempre espe-ra afecte. Es mou amb destresa entreels palets de menjar d’un centre solidarimentre neteja el terra i treu noses deper aquí i per allà. Fa un any i mig que el conec i us puc dirque és un entranyable home-nen. Unapersona singular que no coneix la malí-cia ni les dobles intencions ni la ironia.No cal que li expliquis com ets ni quet’inventis a tu mateix com solem ferdavant dels altres. Et mira amb unaintuïció natural i et classifica. I crec quepoques vegades s’equivoca. Sovint comparteix la feina amb presos i
drogoaddictes. Gent dura, escarmenta-da. Primer el tracten amb malfiança,però tots acaben mirant-lo amb aquellesguard de tendresa que mostra el mi-llor de nosaltres.Un dia va demanar a una companyaque li expliqués un conte. Ella, sorpre-sa, no s’hi va negar. Aprofitaren unspalets buits com a seient i punt de par-tida de la imaginació. Estava encantat!Algú li feia companyia narrant històriesque tant li agraden. Vivia intensament elconte i, si el coneixia, precisava, ambun vocabulari català molt ric, qualsevoldesviació de l’argument.De tant en tant, amb una espontaneïtatsobtada, anunciava amb veu alta a totsels qui passaven que li estaven expli-cant un conte!La companya –voluntària d’una entitat–va deixar de venir amb mi: havia trobatfeina! I heus ací que el nostre home emva demanar que ara fos jo qui liexpliqués els contes. Tinc dos néts i els he explicat, i els expli-co, un munt de contes. Però amb ell ésdiferent. Té les virtuts dels infants; sapentrar il·lusionat en la història. Peròtambé té una cultura àmplia acumuladaamb els anys. Quan acabo el conte em diu el que li hasemblat sense embuts: avui l’has expli-cat molt bé... No ha estat malament,
però no és dels millors... Potser li ha fal-tat emoció a aquell personatge.No conec res més d’ell, però diria queha viscut la infantesa en un ambientcàlid, equilibrat. Se’l veu feliç. Ara, amb quasi cinquanta anys, viu enun centre especial amb companys icompanyes.Potser nosaltres també viuríem mésfeliços si, com ell, visquéssim el presentsense tant neguit pel futur ni tant remi-rar el passat.Tot plegat em fa pensar en Jean-Jacques Rousseau quan, fent servir elseu personatge Émile, ens indica quel’home és bo per naturalesa i és la soci-etat qui l’esclavitza i corromp. Potser algunes limitacions intel·lectualsdel meu amic l’han fet menys vulnerablea les males influències i li han permèscontinuar sent un home confiat i de bonafe. Doncs, que no li faltin els contes!
L’home a qui agraden els contesPep Parés
En l’actualitat l’assetjament escolar estàsuposant un dels grans reptes per a lasalut física i mental dels nostres nens ijoves. Però no només suposa una difi-cultat per a ells, sinó que és una ame-naça que ens inclou a tots, professors,pares i familiars, pedagogs, psicòlegs, ila societat en tot el seu conjunt. Elsíndexs de violència estan creixent enles aules. Aquesta és una dada consta-tada per diferents organismes com elsindicat de professors “ANPE”, “US-TEC”, “l’Observatori contra l’Homofò-bia”, i estudis de diferents universitatscom la “Universidad de Extremadura”.Ha arribat el moment de posar fil a l’a-gulla i aplicar solucions, però abans ésimportant comprendre bé què és l’as-setjament.L’assetjament escolar és un concepteque s’ha estès en els últims anys ambel terme de “Bullying”. Més enllà d’a-quest anglicisme, hem de tenir cons-ciència que no és un assumpte d’ara,sinó que ha estat sempre ben present.Ha estat en aquestes últimes dècadesquan diferents agents dins del modeleducatiu i del sistema sanitari i polítichan començat a establir pautes dedetecció, reconeixement i treball.En primer lloc, s’ha desmuntat el con-cepte o la idea banal que es tracta dejocs de nens o d’assumptes senseimportància. En segon terme, l’assetja-ment és quelcom que no afecta nomésel nen o nena implicat, sinó que ensafecta a tots. Quan hi ha un cas d’asset-jament escolar, afecta els nens i nenesimplicats, els companys, els altres jovesdel centre, els professors i professio-nals, les famílies i tot el conjunt de lanostra societat. En tercer lloc, és unaqüestió de violència que va més enllàde la violència física. Al parlar d’actesviolents, podem fàcilment imaginar-nosempentes, cops i estrebades, peròtambé hi ha la violència psicològica,que pot ser igual o més perjudicial que
la física i inclouria insults, vexacions,actes de menyspreu o d’humiliació, ferel buit i també el que es comença aconèixer com el cyberbullying o, el queés el mateix, l’assetjament a través deles noves tecnologies com serien lesxarxes socials i les comunicacions viatelèfon mòbil.En quart lloc, el problema no recau maien la víctima, aquell qui rep les agres-sions. Ni tampoc el problema està enl’agressor, ja que aquest pot ser tambévíctima d’un model o historial concret.En cinquè lloc, el treball que es plantejaés multidisciplinari i requereix una impli-cació de tots els agents i en tots elsentorns: a les aules, al centre, a casa, ales AMPES, a la política i a les diversesassociacions i organismes. En sisè lloc,el “bullying” deixa seqüeles en qui l’harebut, l’ha practicat o l’ha presenciat. Laviolència mai no passa desapercebuda,
sigui de la mena que sigui. En el cas deles víctimes, moltes d’elles acostumena mostrar senyals d’estrès després del’experiència traumàtica, com depres-sions, ansietat, fòbia social, addiccions,conductes compulsives o fins i tot encasos extrems poden arribar al suïcidi.Hi ha moltes maneres d’abordar l’asset-jament escolar. La part més importantrecau en la prevenció. Però, un cop elproblema ja està present, com a profes-sionals de la psicologia, nosaltres treba-llem amb els nens i nenes que el patei-xen. Ho abordem en tres eixos princi-pals, el primer és el de poder reforçarl’autoestima i la resiliència (capacitat depoder sostenir i recuperar-se d’expe-riències doloroses). Aquest element ésvital per tal que el nen o jove puguirecuperar la seguretat i la motivació.També en paral·lel fem un treball perpotenciar les habilitats socials. El pro-pòsit és ensenyar maneres de relacio-nar-se d’una forma més adaptativa alseu entorn, a poder defensar-se senseutilitzar la violència, a poder establirnoves amistats i relacions, en definitivaque pugui també vèncer els temors i elsseus neguits a relacionar-se. I el tercerpilar és el de poder facilitar que el nen ojove pugui alliberar-se de totes lesexperiències negatives i traumàtiquesque porta acumulades. El resultat és que el nen o jove pot sen-tir-se alleujat, més feliç i sobretot méscapaç d’afrontar nous reptes i situa-cions difícils. La psicologia i les noves polítiques deconscienciació ens estan ajudant apoder superar aquesta xacra que ésl’assetjament escolar. Encara quedamolta feina fer, però tots junts ho acon-seguirem.
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiques www.oriolugoreal.com
EL TREBALL AMB L’ASSETJAMENT ESCOLAR
24
25
ExposicionsFins al 16/3 Rapa Nui, l’illa dels enigmes, de Joan Muray
I n f o r m a
“DIUMENGE AMB LLETRES”Diumenge 26 de febrer a les 19
Vetllada artística, literària, musical… a càrrec delGrup Rauxa de Gent del Masnou.Sala d’actes de Gent del Masnou
Entrada gratuïta
L’enigma V.D.R.
Solució del mes de gener:Podem comprovar el teorema de Pitàgores: Sobre lahipotenusa( AB) hem posat els quadrats dels 2 catets.
Febrer: Dintre del quadrat,uneix els parells de lletres iguals entre si, sense quehi hagi cap encreuament.
GENT DEL MASNOU
ASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE L’ANY 2017
CONVOCATÒRIAD’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es
convoquen les Assemblees Generals ORDINÀRIA i EXTRAORDINÀRIA per al diumenge, dia 30d’abril de 2017, a les 12 del migdia, al local social, carrer Doctor Agell, 9
ASSEMBLEA ORDINÀRIAPROPOSTA D’ORDRE DEL DIA:
1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària de l’any 2016.2/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2016 (*)
3/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2017 (*)4/Presentació de la memòria de l’any 2016 i projectes per al 2017
5/Suggeriments i preguntes
(*) L’estat de comptes del 2016 i el pressupost del 2017 seran a partir del 28 de febrer a disposició de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.
D’acord amb els estatuts, es poden presentar, amb el suport mínim de 10 socis, al·legacions imocions a laproposta d’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts fins a 30 dies abans del dia de la celebració de l’Assemblea, mitjançant escrit adreçat a la Secretaria de
l’Associació.
ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIAOrdre del dia:
1/Punt únic: Renovació dels càrrecs de President, Secretari, Vocal de Cultura i Vocal (*)
(*) D’acord amb els estatuts, per presentar candidatures a qualsevol dels càrrecs de la Junta Directiva caldrà el suport del President, de la Junta Directiva, o bé d’un mínim de 10 socis.
A tal efecte, el cens actual de socis restarà a la Secretaria de l’Associació a disposició de tots els socis interessats a presentar-se com a candidats.
Cordialment,Joan Casals i Agustí
President de Gent del Masnou.
26
Arran de sòlQuan hom es fa gran, i per què no dir-ho, vell, la majoria tendima filosofar, encara que aquesta filosofia sigui de la barata, i aixòés el que em passa a mi. No sempre, sinó de tant en tant.Especialment en dies d’aquells que vosaltres, els bípedes, heuvolgut encasellar com a dies nostàlgics. O sigui com els diesque van entre Nadal i Reis.En dies així no entenc què us agafa. Sembleu, no tots és clar,com esperitats perquè toca, segons la vostra filosofia, avui dinaramb aquells, l‘altre dinar amb els altres. Que si un sopar ambamics, que si una fi d’any amb els altres, quan a tots, o pràcti-cament, us ve a repèl, vaja que preferiríeu passar-ho d’una altraforma, però noi, s‘ha de quedar bé, i toca. Encara que el que deveritat us toca és allò que no sona.Ah, i després ve l’altra part de la moneda, els regals, que s’hande fer, encara que sigui per quedar bé, si no dirien que esteufets uns garrepes. Tot i que molts dels regals que es fan, i moltespecialment aquells que en dieu de l’amic invisible, siguin unsveritables pongos (perdoneu l’expressió, però en la nostra llen-gua sembla que no tenim semblant mot).Bé, ja m’he esplaiat a gust. Ara anem a la filosofia de què usparlava, encara que sigui de la barata.En aquelles passades festes, que, com ja he dit, nosaltres, elsquissos, no celebrem, a no ser que sigui millorant el nostre gui-lando amb aquells suculents ossos de la carn d’olla (això elsque en fan), m’he hagut d’entretenir més de l’usual veient la«caixa tonta», i refonoll! quina merda (perdoneu l’expressió) deprogramació, tot eren programes repetits i a més amanit ambmil i un anuncis de perfums, que potser els feien per tapar lapudor de la programació que us deia.De totes maneres, si elsanalitzem bé, en podem treure força suc. Vegem-ho: 1- Pràcticament tots, siguin perfums per a mascles o per afemelles, tots estan fets dins uns límits de luxe i luxúria. Vaja,que donen a entendre que, si els uses, els del sexe contraricauran rendits als teus desitjos (al catre, vaja). 2- També pràcticament en tots veus que els usuaris a qui vagindestinats, siguin gent gran o gent treballadora, són gent quesua la cansalada, vaja. Sempre són joves i, pel que es veu, ambpasta i cases luxoses.3- Un altre detall amb el qual topes sempre en aquests anuncisés, com deia ja abans, que inspiren luxúria, però, tot i que n’hiha en què és l’home el qui posa cara de desig, en molts (deuseu per allò de la igualtat) qui va cremat és la dona, oh, i nos’estan per romanços, no, ja me’ls comencen a despullar almateix lloc on es troben.Potser us he donat una imatge de carrincló i de vell, no és pasla meva intenció. A mi, la gresca m’agrada i força, però és quevaig quedar embafat de tant d’enganxament i tant de perfum.Em va passar com al protagonista d’un acudit que s’enteniaamb la dona d’un viatjant de perfums i a qui, en arribar sobta-dament el cornut, la dona va fer amagar a l’armari, que era plede mostres dels perfums que representava el marit. El pobre,després d’aguantar una estona a l’armari i no podent resistirmés, va sortir bo i cridant: una merda, si us plau!Apa, bup, bup.
Pledebuit
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Ingredients per a 4:600 g de xampinyons o barreja de bolets, oli d’oliva,
1 ceba pelada i tallada fina, 3 grans d’all pelats i laminats, 2 branques d’api tallades i filetejades, unes
quantes branquetes de farigola fresca i de julivert bentallat, 1,5 l de brou de pollastre, sal marina i pebre
negre, 75 ml de nata líquida, 4 o 6 llesques de pa debarra torrat
1. Pelarem i netejarem tots els xampinyons i els laminarem ben fins.
2. Posem una olla amb una mica d’oli al fons a migfoc. Afegim-hi la ceba, l’api, els alls, les branques dejulivert, les fulles de la farigola i els xampinyons. Ho
tapem i que suï fins que tot quedi ben tou.3. Apartem, de l’olla, 4 cullerades de xampinyons
1. Hi aboquem el brou fins que bulli. Abaixem el foc iho deixem fent xup-xup uns 15 minuts.
2. Ho assaonem amb una mica de sal i pebre acabat demoldre i ho batem perquè ens quedi cremós. Hi abo-
quem la nata líquida, ho tornem a dur al punt de bullir i llavors tanquem el foc.
3. Ho servim en bols individuals, ben calent. Cada un
guarnit amb una mica de julivert tallat ben fi i unsquants xampinyons que hem reservat abans.
4. Ho acompanyem amb la torrada cruixent cobertadels xampinyons restants ben amanits amb oi d’oliva i
una mica de sal gruixuda.
Crema de xampinyons
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a engegar un procés constituent.
Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no ladespengis! Convida la teva gent també a fer-ho.
Puigdemont recorda per carta a Rajoyque Catalunya és una nació i mereixun tracte bilateral: li diu–, “Estem convençuts que, com a nació que
som i atenent la nostra realitat política, ens hemguanyat el fet de tenir una relació bilateral amb elgovern espanyol.”El president declinava amb aquesta carta la invi-tació a la conferència de presidents autonòmics il’emplaçava a tractar tots els afers de manerapersonal en una reunió.
L'Estat espanyol agreuja els usuarisdels trens de rodalies de Catalunya,pensin el que pensin. Siguin indepen-dentistes o no.Dels 4.000 milions d’euros compromesos per aCatalunya en el pla Rodalies 2008-2015, no sen’ha executat ni un 10%
Royo vaticina que la UE reconeixeràun referèndum unilateral si és «just itransparent»El secretari general del Diplocat (explicar Ca-talunya al món) assegura que, des de l'exterior,"no s'entén que el govern espanyol es tanquidavant de la petició d'un 80% dels catalans"
Fins i tot en un escenari de conflicte, lasortida de Catalunya d’Espanya no se-ria tan greu Albert Carreras Universitat Pompeu Fabra
“Per dimensió econòmica i ubicació Catalunyaestà molt ben posicionada. Seria un estat europeucom tants altres”.
Catalunya atrau “més empreses quemai”Josep Maria Gascón defensa que el procés noafecta la competitivitat
Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t
ANC-Al Masnou Decidim · Fbr17 · [email protected]
Totes aquestes notícies les podeu contrastar o ampliar posant el titular de la notícia al buscador de google.
Oberta la inscripció de la mobilitzaciódel 6 de febrer contra el judici del 9-NLa mobilització serà el dilluns 6 a primera hora.No es vol coaccionar la justícia, només exercitar eldret de manifestació i expressar la indignació delpoble català. Inscripcions i iformació a: https://9nsomtots.cat https://9nsomtots.cat
L ̓11 de febrer Omplim el Sant Jordi per l'acollidadels refugiats. Una cinquan-tena d'artistes participaranen el concert solidari de“Casa nostra, casa vostra”.Recollida de signaturesDivendres 3 i dissabte 4 almatí al Mercat Municipal
El passat 11 de generes va presentar a CanMalet la campanya Femfutur, una campanyapensada per guanyar elReferèndum.
23 de febrer, Dijous GrasCoques de llardons
De
les
past
isse
ries
del
Masn
ou
El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolaterd’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisserd’Espanya 03)
Mestre Pastisser
Venda
Online
Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou
Pastisseriamiquel
23 de febrer, Dijous GrasCoques de llardons
