NIVELLS DORGANITZACI DE LA MATRIASubatmic: protons, neutrons i electrons.

Atmic: tom, part mes petita de les substancies que no es poden descompondre en mes petites.

Molecular: molcules, uni dtoms del mateix tipus (homognies o simples) o de diferent tipus (heterognies o compostos)Biomolcules orgniques (glcids, lpids, protenes, cids nucleics) produdes pels essers vius. Constitudes per C,H units i O,N,P,S.

Biomolcules inorgniques. No estan constitudes per C i H units entre si.

Segons la complexitat:Macromolcules (polmers) : uni de moltes molcules orgniques petites (monmers)

Complexos supramoleculars: uni de diverses macromolcules.

Orgnuls cellulars: uni de complexos supramoleculars.

Cellular. Una cllula pot sobreviure allada. / Colnies cellulars: cada cllula duu a terme les seves funcions individualment. Procariotes: no tenen nucli diferenciat.

Eucariotes tenen nucli diferenciat

PluricellularTallus: totes les cllules son iguals entre si, totes poden dur a terme les 3 funcions. (algues, fongs)

Teixits: cllules molt semblants que fan la mateixa activitat i comparteixen lorigen embriolgic. (teixit muscular)

rgans: unitats estructurals i funcionals que fan actes concrets. Formats per teixits diferents. (cor)

Sistemes: conjunts drgans semblants(formats pels mateixos teixits) per que fan actes independents (sistema muscular)

Aparells: conjunt drgans diferents per amb actes coordinats per dur a terme una funci. (aparell digestiu)

Poblaci: conjunt dindividus de la mateixa espcie vivint en la mateixa zona i al mateix temps.

Ecosistema: conjunt de poblacions diferents interrelacionades entre s(biocenosi) i amb les condicions del lloc on viuen (bitop). Conjunt decosistemes de la Terra: biosfera.

Bioelements Bioelements primaris: (96%) Indispensables per la formaci de biomolcules orgniques. Tenen massa atmica petita, al combinar-se entre si sestableixen enllaos estables.Carboni: pot formar enllaos covalents simples, dobles o triples estables amb altres C o H, pot formar llargues cadenes hidrocarbonades, apolars i insolubles en aigua. Es poden afegir altres elements que poden fer que la cadena sigui soluble

Hidrogen: forma enlla covalent amb el carboni.

Oxigen: quan senllaa amb lhidrogen soriginen pols elctrics.

Nitrogen: es troba formant els grups amino (NH2), i en les bases nitrogenades dels cids nucleics.

Sofre: normalment en forma de sulfhidril (SH) en moltes protenes.

Fsfor: normalment en grups fosfats (PO43-) units entre si. Quan aquests enllaos es trenquen sallibera molta energia, com amb lATP.

Bioelements secundaris: la resta.Abundants: Na i K (fonamentals pels impulsos nerviosos), Mg (component de molts enzims i pigment clorofilla) i Ca (closques i esquelets)

Oligoelements

Segons la seva abundncia:Bioelements plstics: 99% del pes de la matria viva. C, H, O, N, P, S, Na, K, Ca, Mg, Cl.

Oligoelements: poc abundants per alguns molt importants.

Enllaos qumicsEnlla inic: un tom electropositiu o metllic(i positiu o cati) cedeix electrons a un tom electronegatiu o no metllic (i negatiu o ani).

Enlla covalent: dos toms amb electronegativitat alta comparteixen electrons. Si aquesta es similar donen lloc a molcules apolars. Si uns toms atrauen mes cap a si els electrons es formen molcules dipolars .

Enllaos intermoleculars: entre molcules, enllaos febles i deguts a forces electrosttiques.Enlla dhidrogen: entre molcules dipolars dels hidrurs. Perqu la mida tan petita de ltom de H permet que shi aproximi molt laltre tipus dtom de la molcula contigua.

Enlla per forces de Van der Waals: entre molcules apolars. La distribuci electrnica es torna asimtrica per atzar, dipols instantanis, atracci molecular.

Laigua: biomolcula composta inorgnica.Compost qumic mes abundant a la matria viva. Formes en que es troba:Aigua circulant (sang, saba)

Aigua intersticial: entre les cllules

Aigua intracellular (citosol, interior orgnuls)

A temperatura ambient es lquida perqu les seves molcules son dipolars. Formen enllaos de H. Caracterstiques:Elevada fora de cohesi entre molcules gracies als enllaos de H, per aix es incompressible i te una elevada tensi superficial( la seva superfcie oposa resistncia a trencar-se)

Elevada calor especfica (calor per augmentar la seva temp.) com que les molcules daigua formen polmers shan de trencar molts enllaos per que siguin lliures i agitades (cren calor) per elevar la temperatura de laigua sha descalfar molt. Estabilitzador trmic de lorganisme davant dels canvis bruscos de la temperatura ambient.

Elevada calor de vaporitzaci (calor per evaporar-se) pel mateix motiu. Bona substancia refrigerant quan sevapora.

Densitat mes alta en estat lquid que en estat slid. Per aix el gel flota.

Elevada constant dielctrica. Com que te molcules dipolars, es un bon dissolvent per compostos inics i per compostos covalents polars. Solvataci inica: molcules daigua(dipolars) es posen al voltant de grups polars de solut.

Baix grau de ionitzaci: molt poques molcules daigua estan ionitzades.

Funcions de laigua:Dissolvent i de transport de substncies.

Funci bioqumica: interv en moltes reaccions qumiques. (hidrlisi: ruptura denllaos amb la intervenci de laigua)

Funci estructural: defineix el volum i la forma de les cllules exercint pressi.

Funci mecnica amortidora: (evitar el fregament dels ossos)

Funci termoreguladora: deguda a les seves elevades calor especifica i de vaporitzaci.

Les sals minerals: biomolcules compostes inorgniques.Formes en que es troben: Sals minerals precipitades: estructures solides, insolubles, amb funci esqueltica (carbonat clcic a les closques)

Sals minerals dissoltes: donen lloc a anions(Cl-, SO42-, PO43-, CO32-, HCO3-, NO3-) i cations (Na+, K+, Ca2+, Mg2+) Mantenen un grau de salinitat constant a lorganisme i ajuden a mantenir constant el grau dacidesa (pH) Efecte tamp: els lquids biolgics casi no varien el grau dacidesa per ladici dcids o bases, perqu contenen sals minerals que es poden ionitzar i donar lloc a ions H+ o ions OH, que contrasten lefecte de les bases o cids afegits. (dissolucions tamp o amortidores). Ions antagnics: fan funcions contrries.

Sals minerals associades a substancies orgniques (fosfoprotenes, fosfolpids)

Dissolucions: quan els soluts o les molcules disperses tenen un pes molecular baix (cristalloides) Propietats:Difusi: repartici homognia de les partcules dun fluid en un altre per posar-los en contacte, degut al moviment constant dels lquids i gasos.

Osmosi: pas del dissolvent entre dues dissolucions de diferent concentraci a traves duna membrana que impedeix passar el solut. (per igualar la concentraci). Membrana citoplasmtica; si el medi extern es isotnic (te la mateixa concentraci) la cllula no es deforma; si el medi extern es hipotnic(menys concentrat) la cllula sinfla(turgncia) perqu hi entra aigua a linterior; si el medi extern es hipertnic(mes concentrat) la cllula perd aigua i sarruga(plasmlisi).

Estabilitat del grau dacidesa o pH: concepte pH per mesurar lacidesa. Concepte pOH per mesurar la basicitat. Dissolucions tamp.

Dispersions collodals: quan els soluts o les molcules disperses tenen un pes molecular elevat (colloides) Propietats:Capacitat de presentar-se en estat de gel o de sol: esta en estat sol o lquid quan la fase dispersa es un slid i la fase dispersant un lquid. Esta en estat de gel o semislid quan la fase dispersa es un lquid i la fase dispersant es un conjunt de fibres entrellaades entre les quals quedes retinguts els soluts.

Elevada viscositat: resistncia interna que presenta un lquid al moviment de les seves molcules.

Elevat poder absorbent: atracci que exerceix la superfcie dun slid sobre les molcules dun lquid o gas.

Efecte Tyndall: mida de les partcules collodals= lmit observaci microscopi ptic.

Sedimentaci: les dispersions collodals son estables per poden sedimentar si se someten a forts camps gravitatoris.

Dilisi: separaci de colloides i cristalloides gracies a una membrana semipermeable que nomes deixa passar laigua i els cristalloides. (hemodilisi: separaci urea i sang)

GLCIDSBiomolcules orgniques formades bsicament per C, H, O. En una proporci semblant a CnH2nOn (CH2O)n Gust dol. Hidrats de carboni o carbohidrats. Noms inapropiats perqu no es tracta dtoms de C hidratats(enllaats a molcules daigua), sin dtoms de C units a grups alcohlics (-OH)(radicals hidroxil) i a radicals hidrogen(-H). Tots els glcids tenen un grup carbonil (un C unit a un O per un doble enlla)- grup carbonil aldehid (-CHO) polihidroxialdehids- grup carbonil cetona (-CO-) polihidroxicetonesGlicolpids, glicoprotenes. Els oligosacrids i polisacrids es poden hidrolitzar (descompondre en monosacrids mitjanant enzims hidrolases.Classificaci segons el nombre de cadenes:MONOSCARIDS: formats per una sola cadena. Pot tenir de 3 a 7 toms de C. Terminaci osa desprs del nombre dtoms de C. Propietats fsiquesSlids cristallins, de color blanc, solubles en aigua(els radicals OH i H son polars com laigua) i gust dol.Propietats qumiquesCapacitat doxidar-se(perdre electrons davant de substancies que quan els accepten es redueixen) Capacitat daminar-se (formar grups amino NH2) Grups de monosacrids segons el nombre dtoms de C:Trioses: (3 toms C) C3H6O3Aldotriosa: gliceraldehid. Segon tom de C asimtric.

Cetotriosa: dihidroxiacetona

Tetroses: (4 toms C) estereoismers enantiomorfs entre si.Aldotetroses:Eritrosa

Treosa

Cetotetrosa: Eritrulosa

Pentoses: (5 toms C) estructura molecular mes estable cclica, no lineal. Aldopentoses:D-ribosa

D-2-desoxiribosa

Cetopentosa:D-ribulosa

Hexoses: (6 toms C) estructura cclica AldohexosaGlucosa: aporta la major part de lenergia que les cllules necessiten. Forma polmers, resulten els polisacrids mid, glicogen, cellulosa. Es molt dextrogira (desvia el pla de la llum polaritzada cap a la dreta), tamb sanomena dextrosa. Sembla un piran, tamb sanomena glucopiranosa.

CetohexosaFructosa: D-fructofuranosa. Levogira (desvia el pla de la llum polaritzada cap a lesquerra) tamb sanomena levulosa.

OLIGOSACARIDS: formats per la uni de dos a deu monosacrids. DISACRIDSEl grup aldehid del primer monosacrid suneix a qualsevol radical del segon monosacrid. Es desprn una molcula daigua i els dos monosacrids queden enllaats per una molcula doxigen. Enlla O-glicosdic. Es alfa o beta segons el que sigui el primer monosacrid.Enlla monocarbonlic: entre el C carbonlic (constitueix el grup aldehid o cetona) del primer monosacrid i un C no carbonlic del segon monosacrid. (maltosa, cellobiosa i lactosa)

Enlla dicarbonlic: entre el C carbonlic del primer monosacrid i el C carbonlic del segon monosacrid. (sacarosa)

Disacrids dinters:Maltosa: format per 2 molcules de D-glucopiranosa unides per lenlla alfa(14)

Cellobiosa: format per 2 molcules de D-glucopiranosa unides per lenlla beta(14)

Lactosa: format per 1 molcula de D-galactopiranosa unida a 1 de D-glucopiranosa per enlla beta(14)

Sacarosa: format per 1 molcula de D-glucopiranosa i 1 de D-fructofuranosa unides per enlla alfa(12)

POLISACRIDS: formats per la uni de centenars de monosacrids. Suneixen per lenlla O-glicosdic i perd una molcula daigua per cada enlla. Son slids amorfs. Alguns son insolubles(cellulosa). Altres formen dispersions collodals. No tenen gust dol.Homopolisacrids: polmers dun sol tipus de monosacrid.Mid: funci de reserva energtica, propi dels vegetals. Format per molcules de glucosa.

Glicogen: funci de reserva energtica, propi dels animals. Polmer de maltoses unides per enllaos alfa(14) amb ramificacions alfa(16)

Cellulosa: funci esqueltica, propi dels vegetals. Biomolcula orgnica mes abundant a la natura i element mes important de la paret cellular. Polmer de beta-glucoses unides per enllaos beta(14). Cada parella de glucoses formen una cellobiosa. Laparell digestiu dels animals no te enzims per trencar lenlla beta(14) i no el poden aprofitar com a font denergia.

Quitina: polmer de N-acetil glucosamines unides per enlla beta(14) cada dues molcules son una quitobiosa.

Heteropolisacrids: per hidrlisi donen lloc a dos o mes tipus de monosacrids Pectina: paret cellular dels vegetals

Agar

Goma arbiga