H I J K L M N DE MOBILITAT SOSTENIBLE H I J K L M N

IBLEA B C D E F G

H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZA B C D E F G

Amb el financcedilament de

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZA B C D E F G

GlossariDE MOBILITATSOSTENIBLE

GLOSSARI

DE MOBILITAT SOSTENIBLE

ldquoGlossari de mobilitat sosteniblerdquocopy CCOO

Primera edicioacute Barcelona desembre 2009Dipogravesit legal M-2265-2010Impregraves en paper reciclat

EditaInstitut Sindical de Treball Ambient i Salut ISTAS

DireccioacuteManel Ferri responsable del Centre de Referegravencia en Mobilitat drsquoISTAS

CoordinacioacuteAlbert Vilallonga Centre de Referegravencia en Mobilitat drsquoISTAS

ContingutsAntoni Pariacutes - comunicacioacute socioambiental

TraduccioacuteJosep M Figueras

Disseny i maquetacioacuteClic Traccedil sccl

AgraiumlmentMaria del Carmen RodriacuteguezRevisioacute del document

Aquesta edicioacute es du a terme en el marc de lrsquoaccioacute directa DI-00012009 amb el financcedilament de la Fundacioacuten para la Prevencioacuten de Riesgos Laborales

PRESENTACIOacute

El concepte de mobilitat sostenible sersquons fa cada vegada meacutes familiar i des de tribunes ben variades i diverses proliferen les notiacutecies les reflexions i les iniciatives que tenen a veure amb aquest nou model de mobilitat al qual aspirem arribar

Tambeacute dins lrsquoograverbita sindical la mobilitat estagrave aconseguint quotes de protagonisme ja que eacutes inquumlestionable lrsquoelevat pes que teacute pel que fa a lrsquoacceacutes quotidiagrave als centres de treball Aixograve evi-dentment condiciona el marc laboral de tal manera que el mitjagrave amb el qual ens desplacem -a peu amb bicicleta en transport puacuteblic amb cotxe- aixiacute com el temps i els diners que hi dedi-quem repercuteixen en les condicions del treball en la salut i en el benestar dels treballadors i les treballadores i per descomptat en el salari real final

Alhora sersquons fa cada vegada meacutes familiar el vocabulari que es refereix a la mobilitat tot i que a vegades tingui un uacutes poc definit o confuacutes o directament contradictori Probablement aquesta eacutes la prova que cada vegada eacutes meacutes popular i que suscita meacutes interegraves doncs ninguacute eacutes aliegrave a la mobilitat i a les consequumlegravencies que comporta Per aixograve ens veiem en la necessitat de dotar-nos drsquoun instrument com aquest glossari que ens ajudi a recopilar ordenar i aclarir lrsquoinacabable llista de termes associats a la mobilitat

Per tant creiem que elaborar un glossari de la terminologia meacutes habitual que es fa servir en ma-tegraveria de mobilitat eacutes un treball necessari i uacutetil per a aprofundir en la tasca de fomentar la mobilitat sostenible segura saludable equitativa i econogravemica per als desplaccedilaments que fem per anar a la feina Un glossari que va meacutes enllagrave drsquouna mera definicioacute de cada terme i que tambeacute preteacuten ser una eina de suport al treball sindical ja que incorpora principis de conscienciacioacute aixiacute com elements drsquoestrategravegia per drsquouna banda passar a lrsquoaccioacute i convertir-nos com a sindicalistes en agents actius en lrsquoeradicacioacute de lrsquoantic i obsolet model de mobilitat predominant i de lrsquoaltra promoure els canvis necessaris perquegrave emergeixi definitivament un nou model meacutes profitoacutes per als treballadors i treballadores i el conjunt de la societat eacutes a dir meacutes sostenible

Fernando Rodrigo

Director de lrsquoInstitut Sindical de Treball Ambient i Salut

IacuteNDEX

AccessibilitAt || 6 AccidentAlitAt (de tragravensit) || 7 Accioacute sindicAl (mobilitAt) || 9 ApArcAment || 10 Autobuacutes || 12 Automogravebil || 14 AutoritAt del trAnsport || 16

bicicletA || 17

cAnvi climagravetic || 19 cArril reservAt || 22 consell de mobilitAt || 23 contAminAcioacute || 24 costos socioeconogravemics || 28

demAndA de mobilitAt || 31 desplAccedilAment || 32

educAcioacute per lA mobilitAt || 34 eficiegravenciA energegraveticA || 35 enquestA de mobilitAt || 37 espAi puacuteblic || 39 exclusioacute lAborAl || 41 externAlitAt || 43

ferrocArril (tren) || 44 fonts drsquoenergiA || 47

gestioacute de lA mobilitAt (sostenible) || 50

indicAdor || 52 infrAestructures || 54 intermodAlitAt || 55 itinerAri segur || 56

legislAcioacute sobre mobilitAt || 57

mercAderies || 58 metro || 60 mobilitAt A peu || 61 mobilitAt sostenible (ecomobilitAt) || 63 motocicletA || 65

ocupAcioacute vehicles || 66 operAdor de trAnsport puacuteblic || 67

pActe per lA mobilitAt || 68

residus (vehicles) || 74

sAlut puacuteblicA || 76 senyAlitzAcioacute viagraveriA || 77 soroll || 78

tiacutetol de trAnsport || 79 trAmviA || 80 tragravensit || 81 trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu || 82

vehicle compArtit || 83 vehicle elegravectric || 84

zonA trAnquilmiddotlA || 85

ndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndashndash

conceptes complementAris || 86 per A meacutes informAcioacute || 87

Accessibilitat

Capacitat de desplaccedilar-se amb facilitat i sense obstacles fiacutesics a un lloc concret Eacutes a dir lapossibilitatdrsquoaccedir-hi

Tots els ciutadans tenen dret a accedir sense impediments i de manera segura als espais i equipaments puacuteblics aixiacute com als centres de treball i drsquoactivitat econogravemica on duen a ter-me la seva tasca professional Garantir aquest dret eacutes fonamental per a evitar situacions drsquoexclusioacute social i laboral (exclusioacute lAborAl) a causa drsquouna planificacioacute deficient dels serveis de transport puacuteblic o a un disseny inadequat de la via puacuteblica

Lrsquoaccessibilitat universal es garanteix quan tota persona tingui lrsquoestat fiacutesic que tingui pot desplaccedilar-se fins al seu lloc de treball a peu ( mobilitAt A peu) en transport colmiddotlectiu amb bicicleta o en vehicle adaptat sense posar en risc la seva integritat o la de la resta de ciuta-dans Per a aixograve cal que es compleixin una segraverie de requisits rsaquo Les voreres han drsquoestar adaptades a les

persones amb mobilitat reduiumlda i no tenir obstacles En cap cas srsquoha de permetre que els vehicles a motor hi aparquin i impe-deixin que els vianants hi circulin lliurement ( itinerAris segurs)

rsaquo Cal que es pugui circular amb bicicleta de manera segura mitjanccedilant un carril bici o elements que protegeixin el desplaccedilament dels ciclistes ( bicicletA)

rsaquo Cal que hi hagi un mitjagrave de transport puacuteblic colmiddotlectiu que faciliti el viatge a les persones que no disposen de vehicle propi i que no poden desplaccedilar-se a peu a causa de la dis-tagravencia entre el punt drsquoorigen i el drsquoarribada

rsaquo Les flotes drsquoautobusos i el conjunt de mit-jans de transport puacuteblic colmiddotlectiu han de disposar de vehicles adaptats a les perso-nes amb mobilitat reduiumlda

Un dels objectius de lrsquoestrategravegia sindical ( Accioacute sindicAl) ha de ser incorporar lrsquoac-cessibilitat al lloc de treball en la negociacioacute colmiddotlectiva al mateix nivell drsquoimportagravencia que altres quumlestions relatives a la seguretat i al be-nestar dels treballadors i treballadores

(conceptes del glossAri) | conceptes complementaris

Accidentalitat (de tragravensit)

Perjudicifiacutesicomaterialproduiumltperlacolmiddotlisioacuteentredosomeacutesmitjansdetransportosistemesdedesplaccedilament(entreconductorsentreconductorsivianantsentreconductorsiciclistes)

Els accidents de tragravensit soacuten una de les conse-quumlegravencies negatives de lrsquoaugment exponencial que ha experimentat en les uacuteltimes degravecades el nombre de vehicles en circulacioacute i de des-placcedilaments que es fan cada dia ( Automogravebil) La concentracioacute de la poblacioacute i la conseguumlent interaccioacute entre les diferents xarxes de mobili-tat que conviuen en lrsquoentorn urbagrave o a les carre-teres fan que augmenti la probabilitat de tenir un accident

Segons dades del Ministeri de Treball i Im-migracioacute lrsquoany 2008 es van produir 828941 accidents de treball amb baixa Un 112 (93312) es van produir in itinere eacutes a dir en el desplaccedilament entre el lloc de residegravencia i el centre laboral en vehicle privat Un 18 drsquoaquest percentatge van ser greus i nomeacutes un 03 mortals Aproximadament dues ter-ceres parts dels accidents in itinere es produ-eixen durant el viatge drsquoanada al treball i una tercera part durant el de tornada

Si beacute en els darrers anys les xifres drsquoaccidents laborals amb baixa i els sinistres mortals han anat disminuint els accidents in itinere han se-guit la tendegravencia contragraveria Espanya es manteacute com lrsquoestat la Unioacute Europea amb les pitjors dades en mategraveria de sinistralitat amb una taxa de 9 accidents mortals per cada 100000 treballadors i treballadores en comparacioacute als 5 del conjunt de membres de la Unioacute Com a consequumlegravencia drsquoaquests sinistres es perden cada any meacutes de 100 milions de jornades de treball la qual cosa representa un cost econograve-mic superior als 90000 milions drsquoeuros

En aquest tipus drsquoaccidents hi teacute un paper im-portant la tensioacute a la qual es veuen sotmesos els conductors a causa de per exemple les congestions habituals de tragravensit o la pegraverdua drsquohores de descans La mobilitat eacutes per tant un factor de risc laboral -que srsquoafegeix al del propi lloc de treball- que teacute consequumlegravencies tant sobre la salut ( sAlut puacuteblicA) dels treballadors i treballadores afectats com sobre la compe-titivitat de les empreses a consequumlegravencia dels dies de baixa i del temps no productiu

Lrsquoaccidentalitat in itinere ha anat en augment durant els uacuteltims anys tant pel fet que el nom-bre i la distagravencia dels desplaccedilaments ha in-crementat com perquegrave les estadiacutestiques dels organismes oficials tenen en compte aquesta variable amb meacutes detall Actualment lrsquoempre-sari ha de declarar tant els accidents que es produeixen durant la jornada laboral com els accidents in itinere els quals han de quedar inclosos en un registre Lrsquoanagravelisi drsquoaquest re-gistre permet estimar quin eacutes el pes dels ac-cidents de treball relacionats amb la mobilitat El temps de desplaccedilament eacutes al cap i a la fi temps de treball Aixiacute doncs qualsevol actua-cioacute que contribueixi a reduir el nombre drsquoacci-dents in itinere tindragrave un efecte positiu sobre aquest cost

Ategraves que molts ciutadans utilitzen el seu vehi-cle privat per a desplaccedilar-se habitualment per a anar i tornar de la feina la mobilitat srsquoha con-vertit en un factor de risc laboral afegit per a milers de persones Perdre temps de descans o drsquooci amb la finalitat drsquoevitar embussos a les hores punta suportar les condicions de tensioacute i estregraves en moments de congestioacute de tragravensit

conduir amb la preocupacioacute drsquoarribar tard a la feina o de no trobar lloc per a aparcar o res-pirar els compostos contaminants per la con-centracioacute dels vehicles a motor soacuten alguns dels efectes negatius que suporten diagraveriament milers de treballadors i treballadores

La Llei general de la seguretat social (Reial de-cret legislatiu 11994 de 20 de juny) recull a lrsquoarticle 115 el concepte drsquoaccident de treball El defineix com ldquoqualsevol lesioacute corporal que el treballador pateixi en ocasioacute o a consequumlegraven-cia de la feina que executi per compte drsquoaltrirdquo La norma tambeacute assenyala que teacute considera-cioacute drsquoaccident ldquoels que pateixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treballrdquo Aquests soacuten precisament els que es coneixen com a accidents in itinere La jurisprudegravencia ha defi-nit de manera meacutes precisa el que es conside-ra per accident in itinere ja que puntualitza el seguumlent rsaquo Lrsquoaccident srsquoha de produir en el recorregut

habitual entre el lloc de residegravencia i el de treball

rsaquo No srsquohan de produir interrupcions durant aquest recorregut habitual

Figura 2 Nombre drsquoaccidentsNombre drsquoaccidents in itinerein itinere amb baixa (2002-2008) amb baixa (2002-2008)

Any Accidentsinitinere

Totaldrsquoaccidents

sobreel total

2002 74482 1016670 73

2003 80123 954847 84

2004 84020 955744 88

2005 90923 981795 93

2006 91879 1003440 91

2007 98984 1032435 96

2008 93312 833143 112

Figura 1 Risc drsquoaccident associat a diversos Risc drsquoaccident associat a diversos mitjans de transport (Base = 100-automogravebil)mitjans de transport (Base = 100-automogravebil)

Tipus de vehicle Nivell de risc

Automogravebil 100

Avioacute 12

Autocar 9

Tren 3

Bicicleta 2Font Anar en bicicleta la solucioacute capdavantera a les ciutats Comissioacute Europea Generalitat de Catalunya

Figura 3 Velocitat ndash gravetat dels accidentsVelocitat ndash gravetat dels accidents

Contusionslleugeres

Aparicioacute de casos drsquoinvalidesa i viacutectimes mortals

La majoria viacutectimes mortals

Font Fundacioacute RACC

Contusions sense gravetat Invalidesa i algunes viacutectimes mortals

20 kmh 30 kmh 40 kmh 55 kmh

Desplaccedilar-se de manera sostenible i segura fins al lloc de treball eacutes un dret de qualsevol treballador i treballadora El fet de reconegraveixer els perjudicis socials econogravemics i ambientals drsquounes pautes de mobilitat colmiddotlectiva basades en lrsquouacutes a gran escala de lrsquoautomogravebil eacutes fona-mental per a canviar el model i corregir els pro-blemes que en deriven

Un dels objectius de lrsquoaccioacute sindical ha de ser doncs incorporar lrsquoaccessibilitat ( AccessibilitAt) al lloc de treball en les estrategrave-gies de negociacioacute colmiddotlectiva al mateix nivell drsquoimportagravencia que altres quumlestions relatives a la seguretat i al benestar dels treballadors i treballadores

Tots els sectors implicats es beneficien en aquest proceacutes rsaquo Els treballadors i treballadores perquegrave es-

talviem temps i diners guanyem hores drsquooci i descans reduiumlm el risc drsquoaccident ( AccidentAlitAt) i evitem la discriminacioacute la-boral de les persones que no tenen acceacutes a lrsquoautomogravebil ( Automogravebil)

rsaquo Les empreses perquegrave augmenten la pro-ductivitat i redueixen el nombre de baixes i de despeses laborals associades

rsaquo Les administracions perquegrave contribueixen a millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores i a disminuir els costos socials -accidentalitat exclusioacute laboral- ambientals -contaminacioacute soroll ineficiegravencia energegraveti-ca- i econogravemics de la mobilitat insostenible

Des drsquoaquesta perspectiva el dret a una mo-bilitat sostenible ( mobilitAt sostenible) i segura no equival a disposar de meacutes infraestructures viagraveries que permetin accedir en vehicle privat a qualsevol lloc del territori aixograve significa posar a lrsquoabast dels treballadors i treballadores mit-jans de transport i sistemes de desplaccedilament que els permetin accedir al seu lloc de treball de la manera meacutes equitativa segura econograve-mica i eficient possible

Lrsquoaccioacute sindical es converteix aixiacute en un ins-trument fonamental Cal tenir en compte que sovint alguns dels avantatges que aconse-gueixen els treballadors i treballadores amb la negociacioacute colmiddotlectiva -la reduccioacute del nombre total drsquohores anuals laborables io lrsquoincrement salarial per exemple- srsquoacaben perdent a cau-sa de la inversioacute de temps salut i diners que han de realitzar diagraveriament per a arribar a la feina

Accioacute sindical (mobilitat)

Conjunt de poliacutetiques i actuacions que tenen per objectiu protegir i garantir els drets delstreballadorsitreballadores

Els cotxes quan srsquoutilitzen com a mitjagrave de transport per a realitzar desplaccedilaments en-tre punts concrets del territori (entre el lloc de residegravencia i el de la feina per exemple) i no tenen un uacutes comercial passen la majoria del temps aparcats Soacuten en aquest sentit un mit-jagrave de transport ineficient tant per lrsquouacutes que fan de lrsquoenergia ( eficiegravenciA energegraveticA) com per lrsquoespai total que consumeixen Lrsquoaparcament drsquoun vehicle utilitzat per un sol ocupant repre-senta de fet un consum de sogravel drsquouns 4 m2persona (en moviment lrsquoespai pot superar els 25 m2 en funcioacute de la velocitat)

En general un dels motius que afavoreixen que molts treballadors i treballadores facin servir el vehicle privat com a mitjagrave de transport quotidiagrave eacutes lrsquoagravemplia oferta a meacutes de gratuiumlta drsquoaparca-ment als recintes de les empreses i als poliacutegons industrials o centres drsquoactivitat econogravemica Per aquest motiu la relacioacute entre espai realment productiu i superfiacutecie total de lrsquoempresa o del poliacutegon eacutes molt baixa ja que una gran part del sogravel estagrave dedicat a aparcament privat o en tot cas teacute aquesta utilitat derivada

Aixograve es deu al fet que el planejament municipal obliga habitualment a dissenyar els poliacutegons reservant meacutes drsquoun 20 de lrsquoespai a aparca-ment i a xarxa viagraveria interna un percentatge que se sol duplicar quan srsquohi suma el que les empreses dediquen al mateix uacutes Se solen plantejar situacions molt diverses segons el poliacutegon o lrsquoempresa de quegrave es tracti rsaquo Un poliacutegon industrial que conviu amb la

trama urbana residencial Aixograve permet que els treballadors i treballadores aparquin al carrer ja que les naus i els recintes de les

empreses solen ser a meacutes de petites di-mensions un fet que provoca un degraveficit de places drsquoaparcament

rsaquo Un poliacutegon industrial aiumlllat i ben urbanitzat Gairebeacute totes les empreses ofereixen places a lrsquointerior del recinte i els amples carrers del poliacutegon permeten aparcar a banda i banda

rsaquo Poliacutegons aiumlllats sense urbanitzar La manca drsquourbanitzacioacute permet que tothom aparqui als recintes o solars propis ja que no se sol produir cap problema drsquoespai

rsaquo Perograve en la gran majoria dels casos lrsquoofer-ta drsquoaparcament supera la demanda i hi ha places de meacutes a la calccedilada o beacute els ve-hicles srsquoacumulen a lrsquoespai puacuteblic i ocupen les voreres creant situacions drsquoinseguretat viagraveria per als vianants ( AccidentAlitAt)

En tot cas una de les mesures per a reduir lrsquouacutes de lrsquoautomogravebil ( Automogravebil) eacutes reduir lrsquooferta sobredimensionada drsquoaparcament sempre naturalment que hi hagi alternatives reals a lrsquoautomogravebil per a accedir als centres laborals A lrsquointerior dels recintes eacutes responsabilitat de les empreses promoure actuacions que regu-lin i prioritzin lrsquoassignacioacute de places Si lrsquooferta eacutes superior a la demanda i tots els treballadors poden estacionar cal afavorir la proximitat a lrsquoentrada principal perograve si no hi ha prou pla-ces senzillament cal restringir-hi lrsquoacceacutes se-gons els mateixos criteris En aquest sentit els responsables sindicals ( Accioacute sindicAl) srsquohi poden implicar activament valorant els avan-tatges de la mesura i traslladant-la al conjunt dels treballadors i treballadores de lrsquoempresa

Lrsquoobjectiu no ha de ser nomeacutes eliminar places sinoacute realitzar una millor gestioacute de lrsquoaparcament

Aparcament

Superfiacuteciedesogravel (privatopuacuteblic)destinadaa lrsquoaparcament temporaldevehiclesespecialmentdrsquoautomogravebilsprivats

disponible aplicant criteris de preferegravencia Per exemple per als treballadors i treballadores amb disminucions fiacutesiques amb familiars mi-nusvagravelids que han drsquoacompanyar pregraveviament que necessiten el vehicle per a la seva activitat professional diagraveria que accedeixen a la feina en vehicle compartit o amb nulmiddotles o poques possibilitats drsquoutilitzar mitjans alternatius Les places drsquoaparcament per a bicicletes i motos tambeacute han de tenir prioritat -meacutes prograveximes a lrsquoentrada i ben situades- respecte de la resta de vehicles

En centres de treball on lrsquooferta drsquoestaciona-ment eacutes molt reduiumlda srsquohan drsquoimaginar al-tres mesures que redueixin la necessitat de lrsquouacutes del vehicle privat com el cotxe compartit ( vehicle compArtit) el teletreball o la introduc-cioacute de lrsquoaparcament de pagament En relacioacute amb aquesta uacuteltima mesura es tracta sens dubte drsquouna mesura poc popular perograve que a lrsquoefecte drsquouna mobilitat meacutes equitativa ofereix molt bons resultats En aquest sentit es po-den aplicar diversos plans tarifaris rsaquo Tots els treballadors i treballadores que de-

sitgin arribar amb cotxe haurien de llogar una placcedila drsquoaparcament al preu estipulat

rsaquo Les tarifes augmentaran proporcionalment en funcioacute dels ingressos dels treballadors i treballadores

rsaquo Es paga cada dia en funcioacute de les caracte-riacutestiques del viatge (principalment en funcioacute de lrsquoocupacioacute) Per a les empreses que ja te-nen un control drsquoacceacutes mitjanccedilant tanques aquesta mesura no ha de representar una gran inversioacute

Perquegrave la mesura tingui bona acceptacioacute els ingressos recaptats han de servir per a poten-ciar les mesures alternatives al vehicle privat (subvencions per al transport puacuteblic compra de bicicletes etc) i mostrar als treballadors i treballadores quins han estat els beneficis col-lectius obtinguts Naturalment es recomana no fer pagar aquestes tarifes als colmiddotlectius que srsquoenquadren en els criteris de prioritat (discapacitats alta ocupacioacute etc)

Lrsquoautobuacutes eacutes un sistema de transport puacute-blic ( trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu) amb una capacitat de transportar passatgers que eacutes inferior als sistemes de tipus ferroviari ( tren metro trAmviA) perograve que presenta lrsquoavantatge de ser molt meacutes flexible pel que fa a itineraris urbans i interurbans El parc espa-nyol drsquoautobusos supera segons dades de la Direccioacute General de Tragravensit les 62000 unitats

Ategraves que utilitza combustibles fogravessils com a font drsquoenergia (a diferegravencia dels ferroviaris que srsquoalimenten drsquoelectricitat) produeix emis-sions contaminants que afecten la qualitat de lrsquoaire urbagrave No obstant aixograve en comparacioacute amb els vehicles privats el consum drsquoenergia ( eficiegravenciA energegraveticA energies renovAbles) i les emissions per persona ( contAminAcioacute) soacuten molt reduiumldes

En tractar-se drsquoun transport de superfiacutecie cir-cula per la mateixa xarxa drsquoinfraestructures viagraveries que els vehicles a motor Aixograve fa que hi hagi de competir per lrsquoespai puacuteblic fins i tot malgrat tenir alguns carrils reservats per a desplaccedilar-se Per aquest motiu la velocitat mitjana de lrsquoautobuacutes urbagrave a les grans ciutats disminueix en algunes hores punta per sota dels 15 kmh un fet que en redueix lrsquoefici-egravencia incrementa el consum drsquoenergia i les emissions i perjudica la percepcioacute del ciutadagrave En el cas dels autobusos interurbans la cre-acioacute de carrils VAO (vies drsquoalta ocupacioacute per les quals tambeacute poden circular vehicles amb diversos passatgers o microbusos) a les au-topistes i autovies contribueix a que en millori

lrsquoeficagravecia si beacute quan entren a les ciutats es veuen afectats igualment per les congestions ( tragravensit)

Lrsquoautobuacutes eacutes un mitjagrave idoni per a comunicar els nuclis urbans amb els poliacutegons industrials i els centres drsquoactivitat econogravemica a causa de la flexibilitat en el disseny dels itineraris i fins i tot hi ha liacutenies de transport que connecten les estacions de tren amb les empreses per a facilitar lrsquouacutes combinat de diferents mitjans de transport puacuteblic soacuten els autobusos llanccediladora o expreacutes ( intermodAlitAt)

Algunes de les mesures que es poden pro-moure als poliacutegons industrials per a millorar la qualitat del servei drsquoautobusos soacuten rsaquo Coordinar els horaris de les liacutenies de trans-

port amb els drsquoentrada i sortida dels treba-lladors i treballadores amb la finalitat de fo-mentar-ne la utilitzacioacute i millorar la rendibilitat

rsaquo Situar les parades drsquoautobuacutes a prop de les entrades de les empreses sobretot de les que tenen meacutes treballadors i treballadores Sovint el fet drsquohaver de caminar 200 metres pot representar prou motiu per a no utilitzar lrsquoautobuacutes

rsaquo Millorar el mobiliari de les parades La mar-quesina constitueix un element bagravesic per-quegrave garanteix durant el temps drsquoespera la proteccioacute enfront de situacions meteorolograve-giques adverses a meacutes de proporcionar un cert grau de confort en qualsevol egravepoca de lrsquoany Srsquoha de procurar que totes les para-des de bus tinguin tambeacute una ilmiddotluminacioacute adequada i una informacioacute ben detallada de les liacutenies

Autobuacutes

Mitjagravedetransportpuacutebliccolmiddotlectiudesuperfiacuteciedrsquouacutesurbagraveointerurbagrave

rsaquo Alliberar drsquoobstacles i mantenir en bones condicions els itineraris naturals a peu des dels centres de treball fins a les parades

Algunes grans companyies o grups drsquoempre-ses de poliacutegons industrials ofereixen als seus treballadors i treballadores autobusos drsquoem-presa La forma meacutes habitual de realitzar un

servei drsquoaquestes caracteriacutestiques eacutes llogant els vehicles a un operador de transport de manera que quan aquests no estan realitzant tasques de transport privat es poden incorpo-rar com a vehicle de transport puacuteblic colmiddotlectiu regular un fet que ajuda a reduir les despeses de manteniment

Figura 4 Densitat de les liacutenies drsquoautobusosDensitat de les liacutenies drsquoautobusos

Font Informe 2007 Observatori Mobilitat Metropolitana

Madrid Barcelona Valegravencia Muacutercia Sevilla Astuacuteries Magravelaga G Canagraveria Mallorca Saragossa B Cadis Granada Alacant Pamplona

Astuacuteries nomeacutes autobusos urbans drsquoOviedokm liacuteniesmilioacute hab km liacutenies1000 km2

Figura 5 Carrils bus a les agraverees metropolitanes (km)Carrils bus a les agraverees metropolitanes (km)

Gran Canagraveria i Saragossa any 2006km sense proteccioacute

Madrid Barcelona Valegravencia Muacutercia Sevilla Magravelaga G Canagraveria Mallorca Saragossa Granada Alacant Vigo

km amb proteccioacute

Lrsquoautomogravebil eacutes un vehicle de baixa capacitat de transport (5-7 passatgers com a magravexim) que es pot fer servir de manera privada puacute-blica (taxis) o mitjanccedilant altres foacutermules que en faciliten lrsquouacutes compartit En comparacioacute amb la resta de mitjans i sistemes de des-placcedilament terrestre eacutes el meacutes ineficient des del punt de vista energegravetic i el que produeix meacutes emissions contaminants ( contAminAcioacute) i gasos drsquoefecte drsquohivernacle per persona ( cAnvi climagravetic)

Aquests elevats nivells de contaminacioacute es deuen a diverses causes rsaquo A les caracteriacutestiques del motor de combus-

tioacute que transforma en moviment lrsquoenergia que conteacute el combustible ( eficiegravenciA energegraveticA) ja que obteacute un rendiment energegravetic molt baix

rsaquo Al gran nombre drsquoautomogravebils (el parc es-panyol actual supera els 221 milions drsquouni-tats segons dades de la Direccioacute General de Tragravensit el 71 del nombre total de ve-hicles)

rsaquo A les congestions de tragravensit que redueixen lrsquoeficiegravencia del motor i fan que augmentin les emissions

A les economies desenvolupades la propie-tat de vehicles arriba a la xifra de 5 a 8 au-tomogravebils per cada 10 habitants mentre que als paiumlsos en desenvolupament els nivells de tinenccedila de vehicles soacuten molt meacutes baixos En aquests uacuteltims paiumlsos el transport no moto-ritzat realitza una funcioacute important i hi ha una dependegravencia meacutes elevada dels vehicles moto-ritzats de dos i tres rodes i del transport puacuteblic ( trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu)

Entorn drsquouna tercera part dels desplaccedilaments amb cotxe recorren distagravencies inferiors als 3 km amb una mitjana drsquoocupacioacute drsquo13 perso-nes encara que entorn drsquoun 80 dels vehi-cles circulen habitualment nomeacutes amb el con-ductor Si es deixeacutes drsquoutilitzar lrsquoautomogravebil en aquests desplaccedilaments i se substituiacutes per la bicicleta ( bicicletA) o per la mobilitat a peu el consum drsquoenergia del sector i les emissions associades es podrien reduir fins a la meitat

Al llarg de la seva vida uacutetil (uns 150000 km aproximadament) un automogravebil emet unes 15 tones de CO2 el principal gas drsquoefecte drsquohi-vernacle (25 kg de CO2 aproximadament per litre de combustible consumit) Si beacute en els uacutel-tims anys les millores tecnologravegiques han per-megraves reduir les emissions del motor lrsquoaugment constant del parc drsquoautomogravebils ha incremen-tat les emissions globals del sector Encara que la pragravectica totalitat funcionen actualment amb motor de combustioacute al mercat ja hi ha cotxes elegravectrics ( vehicle elegravectric) o cotxes hiacutebrids amb dos motors -un drsquoelegravectric i un al-tre de combustioacute convencional- que fan que es redueixin significativament les emissions en comparacioacute amb els automogravebils clagravessics

Hi ha no obstant aixograve diverses alternatives per a realitzar un uacutes meacutes eficient del cotxe ja que una gran part dels automogravebils que no srsquousen professionalment passen meacutes del 90 del seu temps de vida aparcats Per exemple el carsharing o cotxe multiusuari una modali-tat que srsquoestagrave estenent a les principals ciutats europees (tambeacute a Espanya) En el carsharing un grup de persones utilitzen individualment una flota colmiddotlectiva drsquoautomogravebils de mane-

Automogravebil

Vehicleamotordestinatatransportarpersonesquetambeacuterepelnomdeturisme

ra que lrsquousuari paga nomeacutes pels quilogravemetres recorreguts i aixograve fa que srsquoestalviiuml en costos drsquoinversioacute manteniment etc Una altra mo-dalitat cada vegada meacutes utilitzada eacutes el cotxe compartit o carpooling ( vehicle compArtit) Amb aquest sistema una persona comparteix el seu vehicle amb altres persones que realit-zen el mateix recorregut o similar i aixograve permet reduir despeses i disminuir el consum drsquoener-gia i les emissions per persona Drsquoaquesta manera tambeacute es redueix el nombre de vehi-cles en circulacioacute

Figura 6 Disponibilitat de vehiclesDisponibilitat de vehicles per habitatge ndash mitjana de lrsquoEstat espanyolper habitatge ndash mitjana de lrsquoEstat espanyol

Cap Un Meacutes drsquoun

Figura 7 Evolucioacute del parc de turismes per 1000 habitants a lrsquoEstat espanyolEvolucioacute del parc de turismes per 1000 habitants a lrsquoEstat espanyol

Font xifres de poblacioacute INE Estimacions de la poblacioacute actual drsquoEspanya a 1 de gener del 2008 (font utilitzada per Eurostat)

Parc per mil habitants

La creacioacute dels consorcis o autoritats del transport respon a la necessitat de les institu-cions responsables de la mobilitat de planificar i gestionar les diferents xarxes de transport puacuteblic ( trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu) que hi ha a les grans ciutats i agraverees metropolitanes Aixograve facilita que els usuaris vegin el transport puacute-blic com un servei integrat i permet utilitzar els mateixos abonaments de transport per a tots els mitjans

Actualment no hi ha un uacutenic marc de referegraven-cia institucional de les autoritats del transport a Espanya de manera que cada agravembit territo-rial ha creat el seu propi tipus de consorci En general el consorci interadministratiu ha estat la foacutermula meacutes triada consisteix en un orga-nisme puacuteblic al qual els diferents agents que la componen ndashlrsquoadministracioacute autonogravemica les administracions locals els operadors de transport- cedeixen les seves competegravencies en benefici drsquouna gestioacute uacutenica i integrada

Altres foacutermules adoptades per les autoritats de transport soacuten lrsquoentitat local supramunicipal -estructurada com a mancomunitat de muni-cipis o com a entitat metropolitana- lrsquoentitat puacuteblica empresarial subjecta al dret privat o la identitat funcional sense personalitat juriacutedica

progravepia En aquest uacuteltim cas es tracta drsquouna relacioacute de colmiddotlaboracioacute o cooperacioacute entre administracions puacutebliques mitjanccedilant la subs-cripcioacute de convenis1

Les funcions que solen tenir aquestes autori-tats o consorcis soacuten les seguumlents rsaquo Planificar les infraestructures els equipa-

ments i els serveis de transport puacuteblic rsaquo Programar i concertar lrsquoeconomia i les finan-

ces drsquoaquestes infraestructures equipa-ments i serveis

rsaquo Fer lrsquoordenacioacute funcional i integracioacute tarifaria dels serveis de transport puacuteblic

rsaquo Construir les infraestructures i equipaments de suport al transport puacuteblic

rsaquo Prestar serveis de transport puacuteblic i pro-mourersquon lrsquouacutes

rsaquo Avaluar i fer el seguiment de les poliacutetiques de mobilitat urbana

Independentment de la foacutermula aplicada les autoritats del transport puacuteblic han proliferat en els uacuteltims anys a Espanya ja que actualment el nombre supera la vintena (lrsquoany 1997 nomeacutes nrsquohi havia quatre)

Autoritat del transport

Organismeoinstitucioacuteresponsabledeplanificarigestionarelsistemadetransportpuacutebliccolmiddotlectiuenunaagravereaoregioacutemetropolitana

1 Aproximacioacute al marc institucional de les Autoritats del Transport Puacuteblic (ATP) a Espanya Coordinacioacute Tegravecnica de lrsquoAutoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona

En general hi ha dos tipus bagravesics de bicicleta les de transport i les esportives El primer grup inclou les bicicletes de ciutat les plegables les elegravectriques i les hiacutebrides (cicloturisme) mentre que el segon correspon a les bicicletes de car-retera les de muntanya i les BMX Es pot fer servir qualsevol tipus de bicicleta per a la ciutat encara que abans de comenccedilar a utilitzar-la com a mitjagrave de transport eacutes fonamental adap-tar-la a les caracteriacutestiques de lrsquoentorn urbagrave Amb aixograve srsquoaconsegueix el millor rendiment possible amb el menor esforccedil fiacutesic

La bicicleta eacutes un mitjagrave de transport efici-ent saludable i no contaminant En lrsquoentorn urbagrave contribueix a reduir el consum drsquoener-gia ( eficiegravenciA energegraveticA) i les emissions ( contAminAcioacute) a millorar la fluiumldesa del tragravensit a aportar meacutes autonomia als ciutadans a fer disminuir la despesa individual i familiar en des-placcedilaments a fomentar lrsquoactivitat fiacutesica i a fer que els carrers siguin meacutes tranquils Tambeacute es pot combinar amb el transport puacuteblic colmiddotlectiu per a realitzar viatges de meacutes llarga distagravencia practicant la ( intermodAlitAt)

No emet cap dels gasos que afecten la qualitat de lrsquoaire urbagrave -ogravexids de nitrogen (NOx) hidro-carburs (HC) o monogravexid de carboni (CO) par-tiacutecules i altres- un fet que ajuda a reduir els ni-vells de contaminacioacute a la ciutat La bicicleta no contribueix tampoc a potenciar el canvi climagrave-tic ja que no emet gasos drsquoefecte drsquohiverna-cle ( cAnvi climagravetic) La bicicleta eacutes un mitjagrave de transport meacutes ragravepid que lrsquoautomogravebil per ciutat si es calcula el temps porta a porta Es consi-dera que la bicicleta eacutes adequada per a distagraven-cies inferiors als 8 km distagravencia en la qual pot

substituir cogravemodament al vehicle privat La bici-cleta eacutes un mitjagrave compacte i relativament ragravepid ja que la seva velocitat mitjana en zona urbana oscilmiddotla entre els 15 i els 25 kmh La incorpora-cioacute de petits motors elegravectrics ( vehicle elegravectric) permet usar-la en trajectes meacutes llargs i amb meacutes comoditat

La distagravencia recorreguda cada any amb bicicle-ta a la Unioacute Europea supera els 70000 milions de quilogravemetres segons dades de la Federacioacute de Ciclistes Europeus (ECF) Al capdavant del ragravenquing hi ha els Paiumlsos Baixos i Dinamarca amb meacutes de 1000 km recorreguts per habi-tant i any Begravelgica Alemanya Suegravecia i Finlagraven-dia amb uns 300 km i Irlanda i Itagravelia amb meacutes de 200 Espanya es troba encara en els uacuteltims llocs nomeacutes amb uns 30 km per habitant i any

Molts poliacutegons industrials i centres de treball es troben habitualment situats als afores dels nuclis urbans a una distagravencia massa gran per a fer el desplaccedilament a peu perograve ideal per a un recorregut amb bicicleta La promocioacute de la bicicleta als poliacutegons ha drsquoanar acompanyada drsquoalgunes mesures concretes que han de fer les empreses Com per exemple rsaquo Facilitar que les bicicletes es puguin deixar

en aparcaments a lrsquoentrada o a lrsquointerior de les empreses

rsaquo Oferir als usuaris de la bicicleta la possibilitat de dutxar-se i canviar-se de roba

rsaquo Adquirir bicicletes que els treballadors i tre-balladores puguin utilitzar per a realitzar ges-tions en un entorn progravexim i durant la jornada laboral Es poden fer servir les mateixes bi-cicletes com a vehicle llanccediladora des de les estacions de ferrocarril

Bicicleta

Vehiclededuesrodesdotatdepedalsquequangirentransmetenmovimentaunadelesrodes

Figura 8 Paiumlsos europeus amb meacutes tradicioacute en lrsquouacutes de la bicicleta per ciutatPaiumlsos europeus amb meacutes tradicioacute en lrsquouacutes de la bicicleta per ciutat

La bicicleta com el principal mitjagrave de transport habitual

Font Attitudes on issues related to EU Transport Policy Eurobarometer 2007

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

Figura 9 Densitat de carrils bici per poblacioacute (km carril bicimilioacute habitants)Densitat de carrils bici per poblacioacute (km carril bicimilioacute habitants)

Madrid Barcelona Valegravencia Sevilla Astuacuteries Magravelaga G Canagraveria Mallorca Saragossa B Cadis Granada Alacant Pamplona

Astuacuteries i Saragossa any 2006

170197 195

11 726

56 51 58

Km carril bici milioacute hab

Canvi climagravetic

Modificacioacutedelclimaaescalaplanetagraveriaacausadelrsquoacumulacioacutealrsquoatmosferadegasosdrsquoefectedrsquohivernacleprincipalmentdrsquoorigenantrogravepic

La presegravencia de determinats gasos a lrsquoatmos-fera com el diogravexid de carboni (CO2) o el metagrave (CH4) eacutes la causa de lrsquoefecte drsquohivernacle un fenomen natural que regula la temperatura de la Terra i que ha contribuiumlt a lrsquoaparicioacute i el de-senvolupament de la vida No obstant aixograve el gran increment de la concentracioacute drsquoaquests gasos ndashespecialment de CO2- a consequumlegraven-cia de les activitats humanes durant lrsquouacuteltim segle ha potenciat aquest efecte fins al punt drsquoestar provocant un canvi en la dinagravemica cli-magravetica de la Terra i un augment de la tempe-ratura mitjana

El consum i la combustioacute a gran escala de derivats del petroli alliberen cada any a lrsquoat-mosfera milions de tones drsquoaquests gasos Lrsquoactivitat industrial la generacioacute drsquoenergia i el transport de persones i mercaderies i lrsquoactivitat ramadera soacuten els principals sectors responsables drsquoaquest augment cada any srsquoemeten al moacuten meacutes de 7000 milions de to-nes drsquoaquest gas No obstant aixograve lrsquoaugment exponencial del parc mundial de vehicles a motor ( eficiegravenciA energegraveticA Automogravebil) aixiacute com del nombre de desplaccedilaments per car-retera mar i aire ha convertit el transport en el liacuteder drsquoemissions de CO2 Un 18 de les emissions es deuen actualment al transport per carretera (10 a cotxes 3 a vehicles lleugers i 5 a camions ( mercAderies)

El transport representa entorn drsquouna quar-ta part de les emissions de gasos drsquoefecte drsquohivernacle relacionades amb lrsquoenergia i tres quartes parts drsquoaquestes emissions correspo-nen a les emissions dels vehicles terrestres repartides aproximadament entre un 25

que correspon al transport de mercaderies i un 51 als diversos sistemes de transport de viatgers La fraccioacute restant de les emissions es reparteix entre el tren ( ferrocArril) poc meacutes de lrsquo1 lrsquoaviacioacute i el transport mariacutetim Si no canvien els patrons actuals drsquouacutes energegrave-tic les projeccions indiquen un increment per al transport de lrsquoordre del 2 anual amb un consum drsquoenergia i unes emissions de carbo-ni per a lrsquoany 2030 drsquoun 80 per sobre dels nivells del 2002

A Europa el sector del transport eacutes el respon-sable drsquouna quarta part de les emissions de CO2 si beacute en els uacuteltims dos anys srsquoha detectat un descens que srsquoatribueix a la crisi econogravemi-ca actual ( costos socioAmbientAls) El sector transport a Espanya emet meacutes de 110 milions de tones de CO2 a lrsquoany amb un creixement del 37 anual i representa el 41 de lrsquoener-gia primagraveria consumida El transport per car-retera eacutes el responsable de tres quartes parts drsquoaquest percentatge

Segons lrsquoObservatori de la Mobilitat Metropo-litana les actuacions de millora del transport puacuteblic que srsquoestan portant a terme a les agraverees metropolitanes espanyoles poden arribar a fer reduir les emissions de CO2 en uns 25-27 milions de tones anuals Els mitjans ferroviaris soacuten els que produeixen un estalvi meacutes gran (67 del total) per comparacioacute amb lrsquoautobuacutes (33) La xifra global drsquoaquest estalvi pot sig-nificar el 74 de les emissions del transport urbagrave a Espanya una quantitat considerable que en termes econogravemics eacutes equivalent a un 36 de les subvencions al sector i un 31 dels ingressos tarifaris

El Grup Intergovernamental drsquoExperts sobre el Canvi Climagravetic (IPCC) apunta un conjunt de poliacutetiques i mesures per a reduir les emissions del sector del transport estalvi obligatori de combustible imposats sobre la compra de vehicles i sobre els combustibles peatges planificacioacute conjunta de lrsquourbanisme i la mo-bilitat ( plA de mobilitAt) inversioacute en transport puacuteblic i sistemes de transport no motoritzats

Figura 10 Emissions de COEmissions de CO22 per sectors a lrsquoEstat per sectors a lrsquoEstat espanyol (2006)espanyol (2006)

Transport mariacutetim

Refinament de petroli

Induacutestria(consum energegravetic)

Ciment (usos no energegravetics)

Agricultura i ramaderia

Residus

Altres

Electricitat

Transportper carretera

Aviacioacute

3 1606

Font Ministeri de Medi Ambient

Figura 11 Evolucioacute de les emissions dels GEH a lrsquoEstat espanyol (1990-2008)Evolucioacute de les emissions dels GEH a lrsquoEstat espanyol (1990-2008)

Font Informe Evolucioacute de les emissions de gasos drsquoefecte drsquohivernacle a lrsquoEstat espanyol (1990-2008) CCOO Worldwatch Espanya

Magravexim permegraves Kyoto (115)

Any base (100)

Emissions brutes 2007 (15231)

Lineal (emissions brutes 2007 -15231-)

Figura 12 Emissions de COEmissions de CO22 de diversos mitjans de transport a la feina de diversos mitjans de transport a la feina

Font Fundacioacuten Movilidad

Anar a peu

Cotxe compartit 3 persones

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Emissions molt altes

Figura 13 Emissions COEmissions CO22km i passatgerkm i passatger

Font fonts diverses

150000

100000

Automogravebil gasolina

Ocupacioacute mitjana

100 ocupacioacute

Automogravebil elegravectric

Autobuacutes

Carril reservat

Carrilsituatalacalccediladaosegregatdeltragravensitconcebutperquegravehicirculinespeciacuteficamentvehiclesdetransportpuacutebliccolmiddotlectiuobicicletes

La creacioacute de carrils reservats a les carreteres o a les vies locals teacute diversos objectius segons el mitjagrave de transport al qual estiguin destinats En el cas de la bicicleta ( bicicletA) els carrils-bici tenen com a missioacute protegir els usuaris drsquoaquest vehicle urbagrave del tragravensit a motor i po-tenciar-ne lrsquouacutes entre els ciutadans

En el cas del transport puacuteblic urbagrave de super-fiacutecie -autobusos ( Autobuacutes) i taxis- la cre-acioacute de carrils bus facilita el desplaccedilament drsquoaquests vehicles per la ciutat i els minimitza en els carrers on hi ha implantats els efectes negatius de les congestions de tragravensit sobre la seva velocitat comercial i competitivitat

En el cas del transport puacuteblic interurbagrave la cre-acioacute de carrils VAO (vehicles drsquoalta ocupacioacute) a les vies drsquoacceacutes a les ciutats redueix la inte-raccioacute entre el tragravensit convencional i els auto-busos de manera que aquests uacuteltims no es veuen afectats per les congestions habituals de les hores punta Aixograve tambeacute contribueix a fer que millori la velocitat i la competitivitat de lrsquoautobuacutes enfront del cotxe Aquest tipus de carrils poden ser utilitzats tambeacute per tot tipus de vehicles -fins i tot els automogravebils- que es-tiguin al liacutemit de la seva ocupacioacute un fet que promou lrsquouacutes compartit dels cotxes privats ( ocupAcioacute vehicles)

Consell de Mobilitat

Ograverganqueagrupa totselsagents i sectors implicatsenplanificar i gestionar lamobilitatdrsquoundeterminatequipamentoterritori

El problema principal a lrsquohora de planificar i gestionar lrsquoaccessibilitat i la mobilitat de tre-balladors i treballadores dels centres drsquoactivi-tat econogravemica eacutes la falta drsquoun ens regulador i coordinador que detecti les insuficiegravencies i actuiuml de manera integral per a trobar soluci-ons En alguns casos hi ha ogravergans de gestioacute de poliacutegons o associacions drsquoempresaris que fan la funcioacute drsquointerlocutors de lrsquoadministracioacute competent i srsquoocupen de resoldre les quumlesti-ons que afecten el conjunt drsquoempreses perograve habitualment no hi ha cap ogravergan que agrupi tots els agents implicats en la dinagravemica del centre productiu

Per a palmiddotliar aquest degraveficit -en els casos en quegrave les dimensions i el nombre drsquoempreses i treballadors i treballadores del poliacutegon aixiacute ho aconsellin- eacutes convenient crear un espai de concertacioacute debat i consens i de caragravecter vo-luntari que permeti arribar a acords colmiddotlectius i faciliti lrsquoexecucioacute de mesures de millora el Consell de Mobilitat ( pActe per lA mobilitAt)

En un Consell ampli i plural hi ha drsquoha-ver representats tots els agents els sindi-cats les empreses les administracions i els operadors o les autoritats de transport ( consorci de trAnsport) Cal considerar el fet de reunir en una mateixa taula a agents i persones amb interessos no sempre coinci-dents com un objectiu prioritari ategraves que eacutes un pas meacutes en la construccioacute drsquoun model de gestioacute de la mobilitat dels poliacutegons basat en la participacioacute i en el consens en igualtat de condicions i responsabilitats El Consell ha de tenir una figura executiva que garanteixi que les seves decisions i propostes es portin a terme la qual pot ser el gestor de mobilitat ( gestioacute de lA mobilitAt)

Contaminacioacute

Alteracioacute de la composicioacute habitual de lrsquoaire per lrsquoemissioacute de gasos compostos partiacutecules isubstagravenciesnocivesotogravexiquesprincipalmentdrsquoorigenantropogegravenic

El sector del transport srsquoha convertit en els uacuteltims anys en una de les principals fonts de contaminacioacute del moacuten fins i tot per davant de la induacutestria en algunes regions Aixiacute lrsquoorigen de la contaminacioacute atmosfegraverica ha canviat considerablement des de mitjan segle pas-sat ja que les emissions que procedeixen de la combustioacute de carboacute per a usos domegravestics i industrials han anat disminuint progressiva-ment a la majoria de paiumlsos en favor de les del tragravensit rodat

El transport de persones i de mercaderies ( mercAderies) emet cada any milers de tones de gasos i compostos diversos a causa de la combustioacute ineficient dels carburants drsquoorigen fogravessil -gasolina i gasoil- als motors drsquoexplosioacute monogravexid de carboni (CO) ogravexids de nitrogen (NOx) ogravexids de sofre (SOx) partiacutecules sogravelides i compostos orgagravenics volagravetils (COV) principal-ment ( contAminAcioacute) Tambeacute emet diogravexid de carboni (CO2) un gas que no eacutes togravexic per a les persones perograve que potencia lrsquoefecte drsquohiver-nacle ( cAnvi climagravetic) La quantitat i concen-tracioacute de cadascun drsquoaquests elements depegraven de la composicioacute i qualitat dels carburants uti-litzats

Les emissions relacionades amb el transport de vehicles es generen al tub drsquoescapament dels vehicles pel fregament de les rodes amb el ferm de rodament o beacute de manera espon-tagravenia a lrsquoatmosfera a partir drsquoaltres compos-tos que emeten els vehicles Els factors com el volum i la composicioacute del tragravensit el tipus de conduccioacute la velocitat o el tipus de motor influeixen en els nivells drsquoemissioacute dels vehi-cles Si el proceacutes de combustioacute dels motors

fos ldquoperfecterdquo lrsquooxigen de lrsquoaire convertiria tot lrsquohidrogen del carburant en aigua (H2O) i tot el carboni en diogravexid de carboni (CO2) El nitrogen de lrsquoaire no srsquoalteraria ni generaria cap tipus de compost secundari

A les ciutats dels paiumlsos desenvolupats con-cretament on les activitats industrials han estat desplaccedilades als espais periurbans el transport eacutes ja el magravexim responsable de les emissions contaminants -per damunt fins i tot del 90- ja que concentra un gran nom-bre de vehicles a motor ( Automogravebil) i dels desplaccedilaments quotidians

El volum del transport a Europa ha augmen-tat significativament en els uacuteltims deu anys (30 en el cas de les mercaderies i 20 en el de passatgers) segons lrsquoAgegravencia Euro-pea de Medi ambient Aixiacute malgrat que en els uacuteltims anys ha millorat molt lrsquoeficiegravencia ( eficiegravenciA energegraveticA) dels motors i la quali-tat dels combustibles lrsquoincrement del parc de vehicles i de desplaccedilaments la introduccioacute de motors meacutes potents i una ocupacioacute inferior dels automogravebils ( ocupAcioacute dels vehicles) fan que el volum drsquoemissions continuiuml augmentant Eu-ropa perd 200 milions de dies laborables cada any per malalties relacionades amb la conta-minacioacute atmosfegraverica ( costos socioAmbientAls) una part important de la qual teacute lrsquoorigen en els motors de combustioacute

A Espanya el transport ja eacutes el primer con-sumidor drsquoenergia primagraveria Meacutes del 80 del consum energegravetic es produeix en la mobilitat rodada i meacutes de la meitat drsquoaquest consum teacute lloc en lrsquoagravembit urbagrave Aixograve eacutes degut fonamental-

ment a lrsquouacutes del vehicle privat en trajectes curts que es podrien realitzar a peu o en altres mit-jans de transport alternatiu meacutes eficients

La contaminacioacute afecta la salut i el benestar de les persones ( sAlut puacuteblicA) i empitjora la qualitat ambiental dels espais urbans Per tant bona part de la poblacioacute urbana estagrave exposada a concentracions de contaminants atmosfegraverics que superen els valors liacutemit o els valors objectiu relacionats amb la salut i que queden definits a les directives europees so-bre qualitat de lrsquoaire Aixiacute mentre que els ni-vells de diogravexid de sofre srsquohan anat reduint de manera significativa la resta drsquoemissions con-tinuen augmentant partiacutecules NOx (NO i NO2) CO i HC

A Catalunya arran de lrsquoaugment de les emis-sions a les zones metropolitanes el Govern de la Generalitat va elaborar un pla drsquoactuacioacute per a millorar la qualitat de lrsquoaire als quaranta municipis de les comarques del Barcelonegraves Vallegraves Occidental Vallegraves Oriental i Baix Llobre-gat que el Decret 2262006 de 23 de maig defineix com a zones drsquoespecial proteccioacute

Aquest Pla es va elaborar a partir dels valors liacutemit de qualitat de lrsquoaire definits per la Unioacute Eu-ropea per a preservar la salut de les persones i el medi En el cas de superar aquests valors els organismes competents de cada paiacutes han de redactar plans drsquoactuacioacute per a restablir-ne la qualitat Lrsquoobjectiu que tenen eacutes establir les mesures necessagraveries per a prevenir i reduir lrsquoemissioacute dels contaminants com el diogravexid de nitrogen (NO2) i les partiacutecules en suspensioacute de diagravemetre inferior a 10 microns (PM10)

Entre les fonts considerades hi ha el transport terrestre urbagrave lrsquointerurbagrave i les carreteres meacutes importants El Pla preveu setanta-tres mesu-res sis de les quals corresponen al transport rodat amb un conjunt drsquoaccions associades elaborar el Pla director de mobilitat de la Regioacute Metropolitana de Barcelona redactar plans de mobilitat urbana promoure plans de mobilitat dels centres de treball aplicar les normatives Euro relatives a lrsquohomologacioacute de vehicles gestionar la velocitat de circulacioacute i ambienta-litzar els vehicles pesants dels serveis puacuteblics

Figura 14 Comparacioacute entre lrsquoautomogravebil i diversos mitjans de transportComparacioacute entre lrsquoautomogravebil i diversos mitjans de transport per a diferents indicadors ambientalsper a diferents indicadors ambientals

Indicador Automogravebil Autobuacutes Bicicleta Avioacute TrenConsum drsquoenergia primagraveria 100 30 0 405 34

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

Contaminacioacute atmosfegraverica total 100 9 0 250 3El valor de lrsquoautomogravebil es pren com a referegravencia respecte a la restaFont Guiacutea metodoloacutegica para la implantacioacuten de sistemas de bicicletas puacuteblicas en Espantildea (IDAE)

Font Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mariacute

100000 a 250000 hab 250000 a 500000 hab 500000 hab Total municipis

Figura 16 Evolucioacute de la concentracioacute Evolucioacute de la concentracioacute de partiacutecules (PMde partiacutecules (PM1010))

Valor liacutemit des de 2010 40 pgm3

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Mitjana ponderada amb la poblacioacute de la concentracioacute mitjana anual als municipis espanyols

Figura 15 Evolucioacute de la concentracioacute drsquoNOEvolucioacute de la concentracioacute drsquoNO22

Mitjana ponderada amb la poblacioacute de la concentracioacute mitjana anual als municipis espanyolspgm3

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Valor liacutemit per a 2010 40 pgm3

Figura 17 La norma Euro sobre les emissions dels vehicles a motorLa norma Euro sobre les emissions dels vehicles a motor

Lrsquoannex al Reglament 7152007 del Parlament Europeu i del Consell inclou els valors liacutemit per a cada categoria drsquoemissions contaminants i per als turismes i vehicles comercials lleugers (norma Euro 5 i Euro 6)

EURO 5

Vehicles diegravesel Vehicles gasolina (o que funcionenamb gas natural o gasos liquats del petroli)

CO partiacutecules 500 mgkm5 mgkm (o una reduccioacute del 80 de les emissions respecte a la norma Euro 4)

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

NOx 180 mgkm (o una reduccioacute del 20 de les emissions respecte a la norma Euro 4)

HC totals 100 mgkm

Emissions combinades(HC i NOx)

230 mgkm NOx 60 mgkm (o una reduccioacute del 25 de les emissions respecte a la norma Euro 4)

Partiacutecules (injeccioacute directa amb combustioacute pobra)

5 mgkm(no existia a la norma Euro 4)

EURO 6Tots els vehicles equipats amb un motor diegravesel tindran lrsquoobligacioacute de reduir de manera considerable les seves emissions respecte a la norma Euro 5 a meacutes de les combinades drsquohidrocarburs i ogravexids de nitrogen

A partir de lrsquoentrada en vigor de les normes Euro 5 i Euro 6 els Estats Membres hauran de rebutjar lrsquohomologacioacute matriculacioacute venda i posada en servei dels vehicles que no respectin els liacutemits drsquoemissioacute

La norma Euro 5 seragrave aplicable a partir de lrsquo1 de setembre del 2009 (homologacioacute) i de lrsquo1 de gener del 2011 (matriculacioacute i venda de noves classes de vehicles) La norma Euro 6 ho seragrave a partir de lrsquo1 de setembre del 2014 (homologacioacute) i de lrsquo1 de setembre del 2015 (ma-triculacioacute i venda de noves classes de vehicles)

Costos socioeconogravemics

Conjuntdecostoseconogravemics-internsiexterns-associatsacadamitjagravedetransportosistemadedesplaccedilament

La mobilitat teacute un cost Eacutes a dir el trans-port quotidiagrave de persones sigui quin si-gui el mitjagrave de transport triat comporta uns impactes ambientals socials i econogravemics ( impActes socioAmbientAls) que varien en funcioacute del mitjagrave de transport utilitzat Aixiacute per exemple una mobilitat basada en vehi-cles impulsats amb motor de combustioacute -i per tant en combustibles derivats del pe-troli- i en lrsquouacutes a gran escala del cotxe privat eacutes meacutes cara que una mobilitat basada en mitjans de transport puacuteblic colmiddotlectiu a causa dels impactes socials i ambientals relacio-nats amb lrsquouacutes intensiu dels vehicles a motor ( Automogravebil eficiegravenciA energegraveticA) No obs-tant aixograve aquesta encara ho eacutes meacutes que una mobilitat basada en desplaccedilaments a peu ( mobilitAt A peu) o amb bicicleta ( bicicletA)

Quan es parla de costos es refereix tant als costos interns que repercuteixen sobre lrsquoeco-nomia individualfamiliar i colmiddotlectivapaiacutes (cos-tos internalitzats) com als anomenats costos externs que no es veuen reflectits en el balanccedil econogravemic dels estats o de les persones i que tenen un component social o ambiental Soacuten els costos que ninguacute assumeix malgrat que finalment acaben tenint un impacte sobre la qualitat de vida o el benestar de la ciutadania emissions canvi climagravetic soroll efectes dels accidents de tragravensit pegraverdua de temps en con-gestions etc Aquesta repercussioacute negativa tambeacute afecta la competitivitat de les empre-ses i no nomeacutes els treballadors i treballado-res tal com ho demostren els diferents estudis realitzats

El cagravelcul dels costos reals del transport eacutes una labor complexa que exigeix integrar diversos tipus de variables i considerar tant les inter-nalitats com les externalitats dels desplaccedila-ments La suma dels costos interns i externs del transport representa la factura que paga la societat per gaudir drsquoun determinat servei (transport puacuteblic carreteres infraestructures viagraveries) de manera que els costos del trans-port han de ser per tant un element deter-minant per a establir poliacutetiques sobre aquesta activitat a fi de fer-la meacutes eficient i sostenible

Segons un estudi realitzat per la Universitat ale-manya de Karlsruhe i la consultora suiumlssa In-fras sobre 17 paiumlsos europeus srsquoestima que el conjunt de les externalitats supera els 650000 Meuro anuals un 73 del PIB europeu Les ex-ternalitats del transport per carretera represen-ten meacutes de tres quartes parts del cost total El canvi climagravetic eacutes el component meacutes important amb un 30 mentre que la contaminacioacute at-mosfegraverica i els costos per accidents represen-ten el 27 i el 24 respectivament El soroll i els impactes aiguumles amunt i aiguumles avall re-presenten cadascun el 7 Els efectes sobre la naturalesa i el paisatge i els efectes urbans addicionals sumen cadascun un 5

El transport per carretera ( cAmioacute) eacutes el que pro-voca un nombre drsquoimpactes meacutes gran (el 837 del total) seguit del transport aeri (14) del fer-rocarril (19) i del de vies navegables (04) Dos terccedilos dels costos els provoca el transport de viatgers i un terccedil el de mercaderies Durant el periacuteode 1995-2000 els costos totals van aug-mentar un 12 A Espanya aquests costos

estan per sobre de la mitjana europea ja que representen un 96 del PIB i la presegravencia de la carretera tambeacute eacutes meacutes gran gairebeacute el 80

Als paiumlsos de lrsquoOrganitzacioacute per a la Coope-racioacute i el Desenvolupament drsquoEuropa (OCDE) nomeacutes lrsquoaccidentalitat viagraveria ja implica uns costos de gairebeacute lrsquo12 del producte interior brut mentre que el cogravemput drsquohores perdudes en congestioacute de tragravensit equival aproximada-ment a un 05 del PIB de la Unioacute Europea i srsquoha anunciat que per a lrsquoany 2010 aquesta xifra passaragrave a ser el doble Si la pegraverdua de temps en congestions tambeacute srsquoavalua en una escala colmiddotlectiva lrsquoimpacte econogravemic que de-riva drsquoaixograve arriba a xifres de gran magnitud al final de la degravecada dels noranta el temps total que es perdia als estats de la Unioacute Europea (UE-15) per congestioacute viagraveria equivalia entre un 05 i un 1 del PIB

Altres aproximacions als costos externalitzats del transport mundial soacuten els que ha realitzat lrsquoOrganitzacioacute Mundial de la Salut Segons aquesta organitzacioacute el cost anual social de la mobilitat de lrsquoany 2002 va ser de 517800 milions de dogravelars en despeses sanitagraveries 453000 dels quals corresponien a costos als paiumlsos rics El Banc Mundial ha calculat drsquoal-tra banda que els costos anuals en pegraverdua de productivitat per morts i ferits relacionats amb el tragravensit soacuten uns 540000 Meuro

A Catalunya un estudi realitzat pel Departa-ment de Poliacutetica Territorial i Obres Puacutebliques de la Generalitat apuntava que el sistema de transports terrestres va generar lrsquoany 2001 uns costos totals de meacutes de 48800 Meuro dels quals 43600 Meuro (88) van ser costos interns del sistema i 4241 Meuro (9) externalitats La resta de costos es van repartir entre la des-pesa puacuteblica en infraestructures i els costos derivats de la congestioacute Durant el mateix any pel que fa als costos externs i els de la con-gestioacute a Catalunya el sistema de transport va produir uns costos de 4744 Meuro dels quals un 33 van correspondre als accidents i un 24 a lrsquoimpacte sobre el canvi climagravetic

Figura 18 Costos relacionats amb el transport (internalitzats i externalitzats)Costos relacionats amb el transport (internalitzats i externalitzats)

Econogravemics Humans AmbientalsIndividuals Els que hi participen

- Costos de funcionament- Els paga directament lrsquousuari Fixes

o estagravetics de tinenccedila- Variables combustible peatges- Asseguranccedila- Impost municipal de circulacioacute- Aparcament en origen

- Estregraves- Contaminacioacute

visual- Pegraverdues humanes

i patiment

- Emissions per lrsquouacutes del vehicle

- Soroll

Socials Afecten la societat en conjunt

- Infraestructures construir mantenir i vigilar

- Aparcament a destinacioacute- Accidentalitat

- Disminucioacute de la integracioacute i la cohesioacute social

- Accidentalitat

- Reciclatge del vehicle

- Residus generats en la fabricacioacute

Externs Despeses no suportades pels que les generen (el moacuten del transport)

- Accidentalitat - Mortalitat i morbiditat causades per la contaminacioacute

- Irritabilitat pel soroll

- Contaminacioacute atmosfegraverica

La majoria de les celmiddotles de la taula es refereixen a despeses que afecten el conjunt de la poblacioacute malgrat que no tothom faci servir el vehicle privat per a desplaccedilar-se

Figura 19 Costos externs totals exclosos els de congestioacute a Europa (2000)Costos externs totals exclosos els de congestioacute a Europa (2000)

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

Canvi climagravetic(impacte magravexim previst)Soroll

Efectes urbansContaminacioacute atmosfegraverica

Processos aiguumles amunt i avall

300000

250000

200000

150000

100000

Automogravebil281000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutelleuger59000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Avioacutemercaderies

Navegacioacuteinterior3000

Trenmercaderies

Demanda de mobilitat

Quantitatdedesplaccedilamentsquelapoblacioacutedrsquounagravembitterritorialgeneraenundeterminatperiacuteodedetempsconcretengeneraloperaaccediraunllocoequipament

La demanda de mobilitat ha augmentat ex-ponencialment durant els uacuteltims anys a causa de diversos factors la segregacioacute i separacioacute drsquousos i activitats sobre el territori la univer-salitzacioacute de lrsquouacutes de lrsquoautomogravebil i lrsquoaugment de les distagravencies que els ciutadans recorren Aquest increment ha comportat reduir el nom-bre de desplaccedilaments en mitjans de transport sostenible a favor del vehicle privat a motor ( desplAccedilAment)

La gestioacute de la demanda (en lloc de gestionar lrsquooferta i anar a remolc drsquouna tendegravencia gene-ral que exigeix meacutes infraestructures i recursos per a la mobilitat privada en automogravebil) permet definir i avanccedilar cap a escenaris drsquoecomobili-tat on els desplaccedilaments a peu amb bicicleta i en transport puacuteblic colmiddotlectiu tinguin meacutes pro-tagonisme i on es reparteixi meacutes equitativa-ment lrsquoespai puacuteblic ( espAi puacuteblic)

La demanda de mobilitat generada consisteix en el nombre de desplaccedilaments associats a un determinat espai puacuteblic centre drsquoactivitat econogravemica o drsquooci o equipament Estudiar i dimensionar aquesta demanda a priori permet adaptar els criteris de mobilitat sostenible a les caracteriacutestiques del lloc del seu entorn i a les necessitats dels ciutadans que el visitessin per exemple determinant el nombre total de treballadors i treballadores que es concentra-ran en un nou emplaccedilament drsquoactivitat eco-nogravemica

Els meacutes favorables soacuten els casos en els quals pregraveviament es coneix quines empreses se situaran a la zona perquegrave es traslladen des drsquouna altra ubicacioacute ja que eacutes una oportunitat per a negociar i pactar entre tots els agents implicats la solucioacute drsquoecomobilitat meacutes favora-ble incorporant les propostes en la negocia-cioacute colmiddotlectiva Quan en canvi no se saben les caracteriacutestiques de les empreses ni el nombre potencial de treballadors i treballadores es pot realitzar una estimacioacute de la demanda i de les intensitats de tragravensit a partir de la infor-macioacute obtinguda drsquoaltres estudis similars i del coneixement de la realitat contrastant-lo amb la superfiacutecie destinada

Desplaccedilament

TrajectograveriaentredospuntsDistagravenciaarecoacuterrerperaanardrsquounllocaunaltreEnmobilitatespotferservircomasinogravenimdeviatge

El territori eacutes el suport fiacutesic de la mobilitat Les infraestructures viagraveries els diferents serveis de transport puacuteblic colmiddotlectiu els carrils-bici i la resta drsquoitineraris que conflueixen en lrsquoespai puacuteblic configuren unes xarxes de mobilitat complexes que faciliten els desplaccedilaments quotidians a la poblacioacute

Les dades estadiacutestiques mostren que la mobi-litat del conjunt dels ciutadans -i dels treballa-dors i treballadores en particular- exigeix cada vegada meacutes temps energia i esforccedil i aixograve re-percuteix en la qualitat de vida individual i en el balanccedil econogravemic colmiddotlectiu Segons dades de lrsquoEncuesta de Movilidad de las Personas Residentes en Espantildea (MOVILIA) que elabo-ra periogravedicament el Ministeri de Foment lrsquoany 2006 les persones ocupades realitzaven en un dia mitjagrave laborable meacutes de 62 milions de desplaccedilaments la meitat del nombre total de desplaccedilaments (1233 milions)

Drsquoaquests 62 milions de desplaccedilaments en-torn drsquoun 67 (41 milions) corresponien a vi-atges drsquoanada a la feina i de tornada a casa i equivalien al 34 del total de desplaccedilaments Les dades per tant posen en relleu el pes que teacute la mobilitat quotidiana dels treballadors i treballadores sobre el total de la mobilitat dels ciutadans i explica els impactes que es deri-ven ( impActes socioeconogravemics) tant individu-alment com colmiddotlectiva

Quant al mitjagrave de transport utilitzat per les per-sones ocupades en el seu viatge drsquoanada i si beacute els resultats estadiacutestics barregen els des-placcedilaments per motius de treball amb els des-placcedilaments per motius drsquoestudi el cotxe i la

moto soacuten els utilitzats drsquouna manera majoritagrave-ria (63) Gairebeacute un 20 es desplacen a peu o amb bicicleta i un 13 en transport puacuteblic (autobuacutes urbagrave autobuacutes interurbagrave tren o metro trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu)

Si es desglossen aquestes dades per sexes es constata que els homes opten encara amb meacutes diferegravencia pel vehicle privat a motor (72 enfront del 49 de les dones) utilitzen menys el transport puacuteblic (8 enfront del 22 de les dones) i es desplacen menys a peu o amb bi-cicleta (16 enfront del 27 de les dones) La mobilitat de les treballadores per tant eacutes molt meacutes sostenible que la dels homes ja sigui per conviccioacute per necessitat o per obligacioacute

En general el 75 de treballadors i treballa-dores acostuma a accedir al seu lloc de treball entre les 6 i les 9 del matiacute Lrsquohora punta diferent a cada poliacutegon concentra el 40 dels treballa-dors i treballadores

Figura 20 Nombre de desplaccedilaments en dia Nombre de desplaccedilaments en dia laborable a lrsquoEstat espanyol segons motiulaborable a lrsquoEstat espanyol segons motiu

Motiu Nombre sobre el total

Per feina 109615 137Per estudis 43043 54Per compres 56336 70Acompanyar persones 34114 42Activitats drsquooci 63012 79Passeigs 55212 69Visites 45272 56Tornar a casa 357187 445Altres 38905 48Total 802696 100Font Ministerio de Fomento

33Figura 21 Temps utilitzat en el desplaccedilamentTemps utilitzat en el desplaccedilament a la feinaa la feina

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Figura 22 Durada dels desplaccedilamentsDurada dels desplaccedilaments

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Figura 23 Motiu del desplaccedilamentMotiu del desplaccedilament6

Activitats drsquooci

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Figura 24 Mitjagrave de transport segons activitatMitjagrave de transport segons activitat

Vehicle privat

A peu gt5rsquo i bicicleta Transport puacuteblic

Altres

0 Ocupat Jubilat EstudiantTasques de la llar

Aturati altres

Menor no escolaritzat

Educacioacute per la mobilitat

Transmissioacutedeconeixements valors i actitudsque tenencomaobjectiueducarelsciutadans-especialment els nens i joves- per a capacitar-los en relacioacute amb la sevamobilitat i hagravebits dedesplaccedilament

En lrsquoagravembit urbagrave i en el conjunt del territori el tragravensit de vehicles a motor hi teacute una presegravencia constant La mobilitat actual no pot entendrersquos sense aquest flux permanent de desplaccedila-ments ( desplAccedilAments) en diferents mitjans de transport especialment de motor Aixograve exi-geix a les persones tinguin el mitjagrave o sistema de transport quotidiagrave que tinguin que es sagrave-piguen moure amb facilitat i sense riscos en el seu entorn habitual

Lrsquoeducacioacute per la mobilitat eacutes en aquest sen-tit un instrument clau per a millorar aquesta capacitat dels individus ja que la seva segu-retat i la dels seus conciutadans -segons el rol que es tingui a cada moment- depegraven de les seves actituds i hagravebits No es tracta nomeacutes drsquoaprendre un conjunt de normes i senyals de tragravensit sinoacute de canviar de mentalitat per a incorporar els valors de la mobilitat sosteni-ble ( mobilitAt sostenible) eacutes a dir el civisme la toleragravencia i el respecte per tots els mitjans de transport i sistemes de desplaccedilament que conviuen a la ciutat

Aquests hagravebits sostenibles i segurs com en el cas de qualsevol altre tipus drsquohagravebits i actituds els han de transmetre els pares -en el cas dels nens i joves- amb la seva progravepia forma drsquoac-tuar i consolidats al centre educatiu Lrsquoentorn escolar eacutes en aquest sentit un lloc idoni per a transmetre aquests valors promovent camins escolars ( itinerAri segur) pacificant el tragravensit i sancionant la indisciplina viagraveria

Als poliacutegons industrials i centres drsquoactivitat econogravemica els gestors de la mobilitat tambeacute han drsquoincorporar lrsquoeducacioacute per la mobilitat en les seves actuacions si beacute amb campanyes informatives i divulgatives que posin en valor els avantatges drsquoun comportament ciacutevic que respecti per igual tots els mitjans de transport i sistemes de desplaccedilament dels treballadors i treballadores a lrsquohora drsquoaccedir al seu lloc de treball ( exclusioacute lAborAl)

Eficiegravencia energegravetica

Capacitatdrsquoobtenirmeacutestreballambmenysinversioacutedrsquoenergia

A mesura que per cada unitat drsquoenergia srsquoaconsegueix una quantitat superior de ser-vei o de producte srsquoestagrave augmentant lrsquoeficiegraven-cia energegravetica O el que eacutes el mateix srsquoestagrave reduint la intensitat energegravetica La ineficiegravencia del mitjagrave de transport estagrave directament relacio-nada amb el seu nivell drsquoemissions i lrsquoimpacte que teacute sobre la qualitat ambiental de lrsquoaire

El transport consumeix als paiumlsos desenvo-lupats entorn del 40 de lrsquoenergia primagraveria Aquest sector presenta a meacutes una escassa diversificacioacute energegravetica ja que els derivats del petroli satisfan meacutes del 95 de totes les seves necessitats Eacutes a dir el desenvolupament socio-econogravemic mundial es basa des de fa un segle en lrsquouacutes intensiu drsquoun beacute natural escagraves Segons dades de lrsquoAgegravencia Internacional de lrsquoEnergia gairebeacute el 50 del consum final mundial de deri-vats del petroli correspon al sector del transport

A Europa tres quartes parts del consum ener-gegravetic drsquoaquest sector corresponen a la mobi-litat rodada i meacutes de la meitat drsquoaquest con-sum teacute lloc en zones urbanes en recorreguts inferiors a 6 km En els uacuteltims anys lrsquoincrement del nombre de desplaccedilaments en automogravebil motivat per la segregacioacute drsquousos en el territo-ri i per lrsquoaugment de la distagravencia entre el lloc de residegravencia i el de la feina ha fet que aug-menteacutes el consum de combustibles drsquoorigen fogravessil A lrsquoEstat espanyol el consum drsquoener-gia dels vehicles privats representa entorn del 50 del total dels consums del transport per carretera El percentatge restant es reparteix entre el transport de mercaderies -un 47- ( mercAderies) i el colmiddotlectiu de viatgers un 3 ( trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu)

Els automogravebils ( Automogravebil) soacuten els vehicles menys eficients en termes energegravetics especi-alment quan srsquousen per a transportar nomeacutes una o dues persones A lrsquoaltre extrem del ni-vell drsquoeficiegravencia hi ha la mobilitat amb bicicleta ( bicicletA) anar a peu ( mobilitAt A peu) i en transport puacuteblic ja que es tracta de sistemes de transport molt meacutes eficients Si es deixeacutes drsquoutilitzar lrsquoautomogravebil en els trajectes inferi-ors a 3 km srsquoaconseguiria reduir el consum drsquoenergia un 60 segons lrsquoInstitut per a la Diversificacioacute i lrsquoEstalvi drsquoEnergia del Ministeri drsquoInduacutestria

Lrsquoelevada eficiegravencia del sistema ferroviari es basa en els moderns motors elegravectrics de traccioacute als quals sersquols afegeixen els sistemes de recuperacioacute drsquoenergia i el baix fregament roda-carril deu vegades inferiors al fregament pneumagravetic-asfalt que ofereixen en conjunt un rendiment de fins el 70 entre 3 i 5 ve-gades superior al drsquoun cotxe convencional A lrsquoelevada eficiegravencia energegravetica se li afegeix una alta ocupacioacute ( ocupAcioacute vehicles) La suma dels dos factors eacutes la que determina que els seus consums per passatger-km transportat siguin fins a 20 vegades inferiors als del cotxe

En el sector del transport per carretera les tecnologies que permetin reduir la dependegraven-cia dels derivats del petroli tindran un paper fonamental Aixiacute es poden identificar diferents combinacions de sistemes de propulsioacute i car-burants en lrsquoagravembit del transport per carretera que poden tenir un paper important a curt i mitjagrave termini ( fonts drsquoenergiA)

Figura 26 Consum drsquoenergia per mitjans de transport al moacuten lrsquoany 2000Consum drsquoenergia per mitjans de transport al moacuten lrsquoany 2000

Mitjagrave de transport Consum drsquoenergia (EJ) Percentatge ()Automogravebils 3420 446Vehicles de dues rodes 120 16Camions 1248 162Furgonetes 677 88Autobusos 476 62Ferrocarril 119 15Aviacioacute 895 116Mariacutetim 732 95TOTAL 7687 1000

Font IEA SMP Model Documentation and Reference ProjectionWorld Business Council for Sustainable Development (WBCSD) 2004

Figura 25 Consum final drsquoenergia per mitjagrave de transportConsum final drsquoenergia per mitjagrave de transport

Font Institut per a la Diversificacioacute i Estalvi de lrsquoEnergia (IDAE)

20071990

0 Mariacutetim Aeri Carretera Ferrocarril

Figura 27 Eficiegravencia relativa per mitjagrave de transport (kilojoulekm per persona)Eficiegravencia relativa per mitjagrave de transport (kilojoulekm per persona)

Font Federacioacute Italiana Amics de la Bicicleta

- eficient+ eficient

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

0Bicicleta Vianant Troleibuacutes Tramvia Metro Autobuacutes Moto Cotxe petit Cotxe mitjagrave Cotxe gran

Enquesta de mobilitat

Recopilacioacutedrsquoinformacioacuteidadessobreelshagravebitsdedesplaccedilamentdelsciutadans

Lrsquoestudi drsquoun sistema aporta coneixement sobre la seva dinagravemica i funcionament i aixograve permet actuar en la direccioacute adequada per a transformar la realitat drsquoacord amb els princi-pis i objectius estrategravegics definits pregraveviament

Lrsquoanagravelisi de la situacioacute drsquoun centre drsquoactivitat econogravemica pel que fa a lrsquoaccessibilitat dels treballadors i treballadores al seu lloc de treball i els agravembits que srsquohi relacionen o sersquon deriven eacutes per tant un punt clau del proceacutes drsquoim-plantacioacute drsquoun model meacutes sostenible i segur ( plA de mobilitAt) La informacioacute que srsquoobteacute sobre els hagravebits de mobilitat de les persones la demanda i lrsquooferta de serveis de transport i infraestructures el balanccedil social i ambiental de la mobilitat o lrsquoimpacte econogravemic associat eacutes un aspecte cabdal del proceacutes de diagnosi la resposta als quals tindragrave una influegravencia decisi-va sobre les propostes i mesures drsquoactuacioacute que es plantegin a posteriori

Cada centre de treball presenta unes particu-laritats diferents i no hi ha un model universal a aplicar a tot arreu En tot cas i per a arribar a assolir els objectius marcats cal sospesar al costat de la mobilitat els elements clau rela-cionats amb el transport i les infraestructures ( infrAestructures) Drsquouna banda analitzant la demanda de transport mitjanccedilant enques-tes realitzades a treballadors i treballadores de lrsquoaltra avaluant les prestacions de lrsquoactual oferta de transport

Si es disposa drsquouna enquesta de mobilitat obligada que analitzi les dades del municipi comarca o agravembit metropolitagrave on estigui im-plantat el centre la primera aproximacioacute diag-

nogravestica es pot dur a terme interpretant aques-ta informacioacute Posteriorment la realitzacioacute drsquoun quumlestionari especiacutefic del poliacutegon entre les empreses i treballadors i treballadores aporta una radiografia meacutes ajustada de la demanda de mobilitat ( demAndA de mobilitAt) i dels hagrave-bits personals i colmiddotlectius i permet identificar els grups subjectes a possibles millores o els que tenen comportaments i actituds en quegrave es pot influir o que es poden modificar

Aixiacute mateix la informacioacute recollida tam-beacute permet realitzar un balanccedil ambiental aproximat sobre les emissions contami-nants ( contAminAcioacute) i drsquoefecte drsquohivernacle ( cAnvi climagravetic) lrsquoeficiegravencia energegravetica global del sistema ( eficiegravenciA energegraveticA) i la conta-minacioacute acuacutestica ( soroll) Aquestes dades soacuten fonamentals per exemple per a planificar els serveis de transport puacuteblic colmiddotlectiu del fu-tur fomentar altres mitjans de transport meacutes eficients i sostenibles o repartir meacutes equitati-vament lrsquoespai puacuteblic del poliacutegon

A les empreses de menys de 500 treballadors i treballadores tot el proceacutes de distribucioacute segui-ment i recollida del quumlestionari no srsquoha drsquoallargar durant meacutes de dos mesos De tota manera no cal disposar del 100 de les respostes ja que si srsquoarriba al 50 ja es considera que srsquoha aconse-guit una bona penetracioacute en el colmiddotlectiu de tre-balladors i treballadores i estadiacutesticament se su-peren agravempliament tots els marges drsquoerror i amb un grau de confianccedila molt alt Aquest treball es pot complementar amb una segraverie drsquoentrevistes personals amb els responsables de personal o direccioacute de lrsquoempresa aixiacute com tambeacute amb els responsables sindicals ( Accioacute sindicAl)

Vegravencer el possible recel dels representants de les empreses o dels treballadors i treba-lladores davant la nova situacioacute eacutes sovint el pas meacutes complex drsquoaquest proceacutes motiu pel qual ha de rebre en tot moment el suport del Consell de Mobilitat i dels seus membres ( consell de mobilitAt) Als poliacutegons i empre-ses petites les enquestes escrites es poden substituir per les entrevistes directes amb aquests responsables Les enquestes tambeacute han drsquoajudar a conegraveixer lrsquoopinioacute dels treballa-dors i treballadores sobre la qualitat de la xar-xa de transport puacuteblic lrsquoestat de les infraes-tructures i de la via puacuteblica o la seguretat viagraveria ( AccidentAlitAt) entre molts altres aspectes

Perquegrave les enquestes tinguin egravexit eacutes important realitzar una campanya pregravevia a la distribucioacute on la presegravencia del sindicat sigui visible per a evitar que el treballador pensi que aquest eacutes lrsquouacuteltim pas drsquoun proceacutes que srsquoha iniciat sen-se la seva colmiddotlaboracioacute encapccedilalat des de la direccioacute o que li reportaragrave meacutes inconvenients que problemes Es recomana tambeacute acompa-nyar lrsquoenquesta drsquouna carta explicativa que si-gui fagravecil drsquoentendre i no molt extensa signada per tots els agents implicats que expliqui els motius i srsquoaconsella distribuir-la en periacuteodes on no srsquoestiguin recollint altres tipus de quumles-tionaris que no srsquoestiguin realitzant negocia-cions amb els treballadors i treballadores ni abans de les vacances

Figura 28 Motius dels treballadors i treballadores per a no utilitzar el transport puacuteblic colmiddotlectiu per Motius dels treballadors i treballadores per a no utilitzar el transport puacuteblic colmiddotlectiu per anar als poliacutegons de La Garrigaanar als poliacutegons de La Garriga

Font Intra

Mala combinacioacute

Incompatibilitat horagraveria mala frequumlegravencia

Eacutes car

Durada del trajecte

Parada lluny del domicili

Parada lluny de lrsquoempresa

No nrsquohi ha

Comoditat

Fa servir el vehicle per a treballar

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

LlocperonqualsevolciutadagraveteacutedretacircularEacutesunespaidepropietatiuacutespuacuteblic

Lrsquoespai puacuteblic pertany i eacutes un lloc compartit per tots els ciutadans Als carrers i vies urba-nes conviuen els diferents mitjans de transport i sistemes de desplaccedilament que les persones utilitzen per a la seva mobilitat quotidiana La superfiacutecie que ocupa aquest espai sol ser una tercera part del sogravel urbagrave aproximadament

El repartiment equitatiu drsquoaquest espai eacutes fonamental per a garantir el dret a la mobili-tat eacutes a dir que qualsevol ciutadagrave tingui el sistema de transport que tingui el pugui uti-litzar en igualtat de condicions que la resta Aquesta afirmacioacute teacute no obstant aixograve un condicionant els sistemes meacutes eficients ( eficiegravenciA energegraveticA) saludables i no con-taminants (ecomobilitat) han de tenir prioritat sobre els meacutes ineficients i contaminants en benefici de la salut ( sAlut puacuteblicA) i la segure-tat de tots ( AccidentAlitAt)

En aquest sentit la mobilitat a peu ( mobilitAt A peu) amb bicicleta ( bicicletA) o en transport puacuteblic ( trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu) ha de tenir prioritat a la via puacuteblica per da-vant dels automogravebils sobretot si tenen un uacutes individual Aixograve encara no passa a la majoria de pobles i ciutats ja que lrsquoespai que ocupen el conjunt de conductors i els seus vehicles -tant els desocupats com els que hi ha en moviment- eacutes molt superior al drsquouna persona ciclista o usuari del transport puacuteblic

En general una persona ocupa frac12 m2 dem-peus i 1 m2 caminant El transport puacuteblic ocu-pa de 2 a 10 vegades meacutes que el vianant segons si estagrave desocupat o en moviment el transport privat de 10 a 50 vegades meacutes i la bicicleta nomeacutes 5 vegades meacutes Quatre auto-mogravebils aturats ocupen una mitjana de 16 m2 de calccedilada (en moviment molt meacutes ja que srsquohi ha drsquoafegir lrsquoespai de seguretat entre vehi-cle i vehicle) mentre que els seus conductors nomeacutes ocupen uns 2 m2 un 12

Als poliacutegons industrials i centres drsquoactivitat econogravemica lrsquoespai puacuteblic ha estat dedicat tra-dicionalment i majoritagraveria a calccedilades amb mo-viment de vehicles a motor tant de transport de mercaderies ( mercAderies) com de perso-nes Les voreres els carrils bici o els carrils

destinats als autobusos ( cArril reservAt) re-presenten un petit percentatge de la superfiacutecie total Habitualment les voreres i una part de la calccedilada soacuten envaiumldes per vehicles privats que no poden aparcar al recinte de les empreses ( ApArcAment)

Les poliacutetiques i actuacions que srsquoimpulsen actualment en clau de mobilitat sostenible ( mobilitAt sostenible) tenen com a objectiu precisament repartir meacutes equitativament lrsquoes-pai puacuteblic que afavoreixi un entorn urbagrave meacutes tranquil i saludable ( zones trAnquilmiddotles) En el cas dels poliacutegons industrials el nou urbanisme aposta per espais compartits on lrsquoecomobilitat conviu amb el transport de mercaderies i els vehicles a motor drsquouacutes privat

Font Unioacute Internacional dels Transports Puacuteblics

Figura 29 Per a transportar 50000 persones per hora i sentit es necessiten Per a transportar 50000 persones per hora i sentit es necessiten

175 m drsquoamplada de carretera per als cotxes o

35 m drsquoamplada de carretera per als autobusos o nomeacutes

una franja de 9 m drsquoamplada per a una liacutenia de metro o ferrocarril

Exclusioacute laboral

Impossibilitatdrsquoaccediralcentredetreballentransportpuacutebliccolmiddotlectiuoenmitjansdetransportsostenible(ecomobilitat)

No disposar de vehicle propi o com a miacutenim de permiacutes de conduir que permeti utilitzar-ne un al qual es pugui accedir implica que moltes persones es troben excloses -marginades- quan volen accedir a un lloc de treball situat en un punt del territori sense transport colmiddotlectiu o altres alternatives drsquoecomobilitat

Els sectors de la poblacioacute que majoritagraveria-ment es troben exclosos soacuten rsaquo Les dones que accedeixen menys que els

homes al cotxe per motiu de gegravenere ja que en els nuclis familiars que nomeacutes tenen un cotxe sovint queden relegades a una se-gona posicioacute quant a fer-lo servir

rsaquo Els joves que tenen menys possibilitats drsquoutilitzar habitualment el vehicle privat (els joves en pragravectiques professionals especial-ment)

rsaquo I alguns immigrants extracomunitaris la procedegravencia sociolinguumliacutestica dels quals els dificulta lrsquouacutes legal del vehicle privat

La consequumlegravencia immediata drsquoaquest feno-men eacutes que el mercat de treball resulta cada vegada meacutes limitat per a qui no disposa drsquoau-tomogravebil motiu pel qual sovint ha de deses-timar ofertes que exigeixen disposar de ve-hicle motoritzat Lluny de resoldrersquos aquesta

situacioacute pot anar en augment a mesura que tambeacute ho faci el nombre de ciutadans ja que el creixement actual de la poblacioacute es deu fo-namentalment a la immigracioacute especialment de persones de paiumlsos extracomunitaris que no disposen de permiacutes de conduir i menys en-cara de vehicle propi ( Automogravebil)

Garantir un acceacutes universal al lloc de treball ha de ser per tant una de les prioritats de les administracions i del sector empresarial oferint aixiacute xarxes de transport puacuteblic drsquoampli abast ( trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu) o posant a disposicioacute dels treballadors i treballadores serveis de transport drsquoempresa que connectin el centre de treball amb els nuclis urbans do-tats de transport colmiddotlectiu i redueixin la seva dependegravencia de lrsquoautomogravebil

El primer que cal tenir present per a dissenyar una bona poliacutetica de mobilitat eacutes la diversitat de situacions individuals que hi ha a fi de no marginar els ciutadans ja sigui per quumlestioacute de gegravenere edat o perfil sociocultural eacutes a dir ga-rantir a tothom el ldquodret a arribarrdquo equiparat al dret constitucional al treball En el conjunt drsquoEs-panya gairebeacute un 30 dels habitatges no dis-posen de cotxe i gairebeacute un 50 dels majors drsquoedat no disposen de permiacutes de conduir

Nombre total Permisos classe B DonesHomes

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Figura 30 Nombre de permisos de conduir a lrsquoEstat espanyol per gegraveneres i per milers (2007)Nombre de permisos de conduir a lrsquoEstat espanyol per gegraveneres i per milers (2007)

Font Direccioacute General de Tragravensit

Figura 31 Cens de conductors per gegravenere i edat a lrsquoEstat espanyol (2007)Cens de conductors per gegravenere i edat a lrsquoEstat espanyol (2007)

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Beneficiocostelpreurealdelqualnoquedareflectitenelmercatoenelbalanccedileconogravemicdelsestats

En lrsquoagravembit de la mobilitat hi ha diversos ti-pus drsquoexternalitats -en aquest cas negati-ves- que queden excloses del balanccedil econograve-mic malgrat els impactes socials i ambientals ( impActes socioAmbientAls) que impliquen per al conjunt de la societat Les externalitats ne-gatives es manifesten quan les actuacions drsquoun sector o agent redueixen el benestar drsquoaltres sectors o agents socioeconogravemics

Actualment els accidents de tragravensit ( Accidents de tragravensit) la contaminacioacute ( contAminAcioacute) i el soroll ( soroll) els gasos drsquoefecte drsquohivernacle ( cAnvi climagravetic) soacuten les principals externalitats negatives del tragravensit ja que els seus impactes -minusvalideses mor-biditat mortalitat canvi climagravetic- soacuten obviats del sistema de mercat lliure En alguns casos fins i tot aquests impactes repercuteixen po-

sitivament sobre el Producte Interior Brut -els accidents de tragravensit per exemple- ja que el conjunt drsquoactivitats associades a un accident -trasllat de viacutectimes grues atencioacute sanitagraveria etc- comptabilitzen com a serveis prestats per lrsquoeconomia

Lrsquoestudi i determinacioacute de les externalitats as-sociades a la mobilitat constitueixen per tant un dels principals punts de discussioacute a lrsquoho-ra drsquoavanccedilar cap a un model meacutes sostenible ( mobilitAt sostenible) Per quegrave no comptabi-litza com una pegraverdua econogravemica la mort drsquouna persona o la seva minusvalidesa en un acci-dent o a causa de la contaminacioacute urbana per exemple Als paiumlsos industrialitzats com Es-panya els costos externs del transport srsquoacos-ten al 10 del PIB ( costos socioeconogravemics)

Ferrocarril (tren)

Sistemadetransportterrestreguiatpercarrilsorails

El ferrocarril juntament amb la resta de sistemes de transport puacuteblic ferroviari ( metro trAmviA) soacuten els mitjans meacutes eficients en termes energegravetics ( eficiegravenciA energegraveticA) i els que generen menys emissions contami-nants per persona ( contAminAcioacute) ja que lrsquoenergia impulsora eacutes lrsquoelectricitat No obstant aixograve la manera com srsquohagi obtingut aquesta electricitat (energia nuclear gas natural ener-gies renovableshellip) condiciona el tipus i el vo-lum drsquoemissions que es produeixen al lloc on es genera lrsquoelectricitat

A lrsquoEstat espanyol el ferrocarril eacutes el mitjagrave de transport que genera menys costos externs per unitat transportada ( externAlitAts) unes 5 vegades menys que el transport per carrete-ra de mercaderies unes 3 vegades menys que el transport per carretera de viatgers i unes 2 vegades menys que lrsquoaviacioacute civil Transportar una tona-km per ferrocarril consumeix tambeacute unes 4 vegades menys de litres equivalents de combustible que fer-ho per carretera Global-ment el transport ferroviari genera menys del 01 de les emissions totals de CO2

Lrsquoalta eficiegravencia del sistema ferroviari es basa en els moderns motors elegravectrics de traccioacute als quals srsquohi afegeixen els sistemes de recupe-racioacute drsquoenergia i el baix fregament roda-carril deu vegades inferiors al fregament pneumagravetic-asfalt que ofereixen en conjunt un rendiment de fins al 70 entre 3 i 5 vegades superior al

drsquoun cotxe convencional A lrsquoelevada eficiegravencia se li afegeix tambeacute una alta ocupacioacute La suma dels dos factors eacutes la que determina que els seus consums per passatger-km transportat siguin fins a 20 vegades inferiors als del cotxe

Segons un estudi publicat lrsquoany 2004 per la Universitat alemanya de Karlsruhe i la consul-tora suiumlssa Infras a Espanya els costos ex-terns que genera el sector del transport van ascendir a meacutes de 58000 milions drsquoeuros un 96 del PIB espanyol Drsquoaquesta xifra un 094 (545 milions uacutenicament) van cor-respondre a costos generats pel ferrocarril de viatgers i mercaderies un percentatge molt inferior al 830 de la carretera i al 160 del sector de lrsquoaviacioacute ( costos socioeconogravemics)

Un dels objectius de la Unioacute Europea eacutes la transferegravencia de passatgers i mercaderies del transport per carretera al ferrocarril i la subs-titucioacute de determinats vols de passatgers de curta distagravencia pel tren ja que aquest ha so-fert un declivi en els uacuteltims anys Des de 1970 la seva part del mercat ha caigut del 10 al 6 per al tragravensit de passatgers i del 21 al 8 per a la cagraverrega i actualment els trens de mercaderies ( mercAderies) viatgen a una ve-locitat mitjana de 18 km per hora de manera que cal augmentar la velocitat i la qualitat dels serveis si es vol atreure el tragravensit actual per carretera

Fiscalitat del transport

Conjuntdrsquoimpostosotaxesquegravenelsdiversosmitjansisistemesdetransport

La introduccioacute drsquoimpostos en el transport eacutes un dels instruments meacutes adequats per a re-gular lrsquouacutes dels diversos mitjans aixiacute com per a internalitzar els costos socioambientals i eco-nogravemics que duen associats lrsquoaccidentalitat la contaminacioacute la congestioacute el soroll etc ( costos socioeconogravemics externAlitAts)

Lrsquoobjectiu drsquoaquests impostos ha de ser en general introduir criteris de cost-eficiegravencia a meacutes de cost-benefici a fi de fomentar els mitjans de transport que consumeixin lrsquoener-gia drsquouna manera meacutes eficient que redueixin les emissions i el soroll per persona i que siguin meacutes segurs saludables i competitius Aquest tipus de taxes han de servir fona-mentalment per a introduir canvis en els hagrave-bits dels ciutadans de manera que hi hagi un transvasament drsquousuaris del transport privat ( Automogravebil motocicletA) al transport puacuteblic colmiddotlectiu i a la resta de formes drsquoecomobilitat

En el cas dels automogravebils els impostos a lrsquoad-quisicioacute i a la propietat del vehicle srsquoabonen en el moment de comprar-los -IVA i impost de matriculacioacute- o de manera periogravedica -impost de circulacioacute A meacutes de la seva tinenccedila tambeacute sersquon grava lrsquouacutes mitjanccedilant impostos especi-als sobre el consum de combustibles fet que explica la pressioacute fiscal drsquoaquest tipus de pro-ductes a tots els paiumlsos de la Unioacute Europea

Hi ha altres cagraverregues relacionades amb lrsquouacutes com la taxa anual per lrsquouacutes drsquoinfraestructures o Eurovinyeta i diferents tributs vinculats a la uti-litzacioacute drsquoespais congestionats LrsquoEurovinye-ta aprovada lrsquoany 2006 preteacuten incrementar lrsquoeficiegravencia del sistema terrestre de transport

de mercaderies Constitueix un pas important cap a lrsquoaplicacioacute a tota Europa drsquoun sistema de pagament per uacutes de la infraestructura i obliga els vehicles pesants que circulen per les autopistes de 7 estats -que no cobraven peatge en el moment en quegrave va entrar en vi-gor el juliol del 2000- a realitzar un pagament fix anual que es calcula en funcioacute del nombre drsquoeixos del vehicle

La internalitzacioacute dels costos de congestioacute en lrsquouacutes dels automogravebils obliga no obstant aixograve a crear mesures especiacutefiques drsquoaplicacioacute en zones congestionades com les llicegravencies de circulacioacute o les taxes drsquoacceacutes a determinats espais com srsquoha fet a la zona central de Lon-dres (peatge urbagrave)

Una de les recomanacions realitzada per la Conferegravencia Europea de Ministres de Trans-port lrsquoany 2000 va ser la de diferenciar tant lrsquoimpost de circulacioacute com lrsquoimpost sobre carburants en funcioacute de lrsquoimpacte ambiental que tingueacutes el vehicle El suport del govern espanyol als vehicles menys contaminants mitjanccedilant subvencions directes forma part drsquoaquesta estrategravegia si beacute no deixa de ser un instrument que fomenta lrsquouacutes del vehicle privat

Per a modificar els hagravebits de mobilitat tambeacute cal oferir incentius que sumats a altres mesu-res fiscals desincentivin lrsquouacutes del cotxe privat i contribueixin a modificar els comportaments individuals Un dels incentius que es poden oferir i que ja srsquoestan aplicant a drsquoaltres paiumlsos soacuten els que tenen a veure amb el lliurament de tiacutetols de transport ( tiacutetols de trAnsport) a treballadors i treballadores que utilitzen habi-

tualment el transport puacuteblic colmiddotlectiu i als que opten per aquest mitjagrave renunciant al dret a una placcedila drsquoaparcament

Aquest tipus drsquoajudes tambeacute es donen a per-sones que aposten per compartir el cotxe als quals sersquols doacutena un placcedila drsquoaparcament preferent en relacioacute amb la resta de persones que utilitzen el seu vehicle privat Amb aquesta mesura lrsquoempresa pot anar reduint progres-sivament lrsquoespai destinat a aparcament (no productiu) i ampliar en cas que el necessiti lrsquoespai progravepiament productiu ( ApArcAment)

Fonts drsquoenergia

Recursos que es poden utilitzar per a obtenir un treball mecagravenic -moviment- alliberant-ne elcontingutenergegraveticambunmotorounatecnologiaapropiada

La mobilitat per carretera depegraven actualment dels combustibles drsquoorigen fogravessil (gasoli-na i gasoil) en meacutes drsquoun 95 ja que pre-senta una escassa diversificacioacute energegravetica ( eficiegravenciA energegraveticA) Les previsions quant a la futura escassesa dels productes petroliacute-fers i el conseguumlent augment del preu i els impactes ambientals locals ( contAminAcioacute) i globals ( cAnvi climagravetic) que produeixen amb la combustioacute estan fomentant que srsquoutilitzin recursos energegravetics meacutes eficients o de baixa contaminacioacute aixiacute com que srsquoinvestiguin no-ves fonts drsquoenergia i tecnologies alternatives als derivats del petroli i al motor drsquoexplosioacute

Entre aquestes fonts drsquoenergia hi ha el gas natural (en forma de gas natural comprimit o GNC o de gas natural liquat o GNL) els biocarburants els combustibles sintegravetics i lrsquohidrogen entre drsquoaltres A lrsquohora de considerar les emissions associades a un combustible cal tenir en compte les que es produeixen al llarg de tot el seu cicle de vida eacutes a dir ldquodes del pou a les rodesrdquo (well-to-wheels)

Els biocarburants o biocombustibles concre-tament srsquoobtenen a partir de mategraveria orgagravenica drsquoorigen biologravegic Els dos meacutes comuns soacuten el bioetanol i el biodiegravesel El bioetanol srsquoobteacute fo-namentalment amb la fermentacioacute de grans rics en sucres o midoacute com per exemple els cereals i srsquoutilitza en els motors drsquoexplosioacute com a substitutiu de la gasolina o beacute es barreja El biodiegravesel srsquoobteacute de plantes oleaginoses com el gira-sol i la colza -encara que tambeacute es poden fer servir olis vegetals usats com a mategraveria pri-mera- i srsquoutilitza en els motors de compressioacute com a substitutiu del gasoil o beacute srsquohi barreja

Un dels avantatges principals dels biocar-burants eacutes que en teoria soacuten pragravecticament neutres quant a lrsquoemissioacute de gasos drsquoefecte drsquohivernacle ( cAnvi climagravetic) ja que el CO2 emegraves en la combustioacute ha estat pregraveviament fi-xat per les plantes emprades com a mategraveries primeres No obstant aixograve cal valorar tot el cicle de vida del biocombustible sistemes de cultiu que srsquohan aplicat processos emprats per a fabricar-lo caracteriacutestiques de les ter-res de cultiu uacutes de lrsquoaigua efectes sobre la biodiversitat competegravencia amb la produccioacute drsquoaliments etc

Actualment srsquoestan investigant nous megravetodes de produccioacute de biocarburants els anome-nats ldquobiocarburants de segona generacioacuterdquo que incrementen la productivitat i que no en-tren en competegravencia amb la produccioacute drsquoali-ments Aquests nous processos en estudi permetran utilitzar un ampli espectre de fonts de biomassa i abaratir els costos de produc-cioacute dels biocarburants La seva implantacioacute industrial es preveu que srsquoiniciiuml cap a lrsquoany 2015

Tambeacute hi ha els combustibles sintegravetics com-bustibles liacutequids o gasosos (fonamentalment gasolina gasoil i querosegrave) que srsquoobtenen amb processos termoquiacutemics a partir del carboacute del gas natural o de la biomassa Lrsquointeregraves princi-pal que tenen eacutes que comporten una diversi-ficacioacute de lrsquoorigen dels carburants emprats en el transport A meacutes es poden obtenir carbu-rants lliures de sofre i components aromagravetics amb emissions contaminants meacutes reduiumldes i consums especiacutefics inferiors als carburants tradicionals

Lrsquohidrogen tambeacute es pot fer servir directament com a font energegravetica en un motor conven-cional de combustioacute interna o en una pila de combustible Un dels punts clau en lrsquouacutes de lrsquohidrogen als vehicles eacutes com srsquoemmagatze-ma tant pot ser com a gas comprimit o com a liacutequid o utilitzant un compost quiacutemic ric en hidrogen (com el metanol) que es transforma en hidrogen dins el vehicle A pesar que lrsquohi-drogen emprat en una pila de combustible eacutes net en termes drsquoemissions finals les seves emissions de CO2 i drsquoaltres contaminants al llarg del seu cicle de vida depenen de com srsquoha produiumlt aquest hidrogen

Finalment el metanol tambeacute es pot fer servir tant en motors de combustioacute interna com di-rectament en piles de combustible i es pot obtenir a partir del gas natural Teacute un poder caloriacutefic inferior al de la gasolina o el gasoil i per tant requereix de dipogravesits drsquoemmagatze-mament superior per a mantenir la mateixa au-tonomia del vehicle Si es fa servir en vehicles amb motors de combustioacute interna convenci-onals pot reduir els principals contaminants primaris que afecten lrsquoagravembit local sobretot si es compara amb vehicles antics que utilitzen gasoil No obstant aixograve lrsquouacutes del metanol tam-beacute teacute inconvenients ja que eacutes togravexic i crema amb flama invisible com lrsquohidrogen

Figura 32 Combinacions previsibles en el futur de sistemes de propulsioacute i carburants en el sector del Combinacions previsibles en el futur de sistemes de propulsioacute i carburants en el sector del transport per carreteratransport per carretera

Font The WBCSD Sustainable Mobility Project

Font drsquoenergia primagraveria Sistema de propulsioacuteInfraestructuraVector energegravetic

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

HidragraveulicaGeotegravermica

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

Infraestructures per a combustibles liacutequids

Infraestructures per a combustibles gasosos

MCI iMCI hiacutebrids

PCi PC hiacutebrids

FT Fischer TropschDME Dimetil egraveter

GNC Gas natural comprimitGLP Gasos liquats del petroli

MCI Motor de combustioacute internaPC Pila de combustible

Figura 33 Distribucioacute del parc espanyol de vehicles (gasolina i gasoil)Distribucioacute del parc espanyol de vehicles (gasolina i gasoil)

2006 2007 2008Gasolina Gasoil Altres Gasolina Gasoil Altres Gasolina Gasoil Altres

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Tractors industrials 2260 201810 24 2179 210494 24 2008 211335 23

Altres vehicles

automogravebils 113382 267678 387684 127288 291658 413669 129087 297610 428563

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Figura 34 Consum energegravetic final dels biocarburants en proporcioacute al consum energegravetic finalConsum energegravetic final dels biocarburants en proporcioacute al consum energegravetic final de combustibles per al transport per carretera EU-27 de combustibles per al transport per carretera EU-27

Font Eurostat 2007 la figura estagrave presa drsquoEurObservrsquoER 2008

del consum energegravetic total del transport per carretera

Gestioacute de la mobilitat (sostenible)

Conjunt drsquoactuacions encaminades aimplantarunmodeldemobilitatmeacutessostenibleenunterritorioequipament

Cal considerar que la mobilitat eacutes un mitjagrave per a accedir a un lloc determinat no una finali-tat en si mateixa Aixiacute la gestioacute de la mobilitat des drsquouna perspectiva de gestioacute de la deman-da ( demAndA de mobilitAt) eacutes un instrument clau per a avanccedilar cap a un model de mobilitat meacutes sostenible

En aquest sentit aquesta gestioacute ha drsquoanar encaminada a reduir el nombre de desplaccedila-ments en automogravebil ( Automogravebil) en benefici de lrsquoecomobilitat ( mobilitAt A peu bicicletA) i en ( trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu) aixiacute com a internalitzar progressivament els costos socioambientals de cada mitjagrave de transport ( externAlitAts agrave costos socioeconogravemics) Es pot aplicar a qualsevol agravembit territorial urba-niacutestic o destinacioacute que atregui un gran nombre de persones

La gestioacute de la mobilitat eacutes responsabilitat de diversos agents administracioacute autoritats del transport ( consorci del trAnsport) operadors de transport ( operAdor de trAnsport) sindi-cats ( Accioacute sindicAl) empreses etc Aquests agents han de consensuar i pactar els objec-tius ( pActe de mobilitAt) els instruments i les propostes drsquoactuacioacute que vagin encaminades a construir colmiddotlectivament un model de mo-bilitat meacutes sostenible ( consell de mobilitAt) en especial pel que fa a la mobilitat quotidiana dels treballadors i treballadores

Per a dur a la pragravectica aquests acords eacutes re-comanable crear la figura del gestor de mobi-litat un professional de la mobilitat amb funcioacute executiva Als poliacutegons industrials i centres drsquoactivitat econogravemica el gestor contribueix a implantar mesures de mobilitat sostenible i a coordinar els diferents agents implicats Eacutes fonamental que aquesta figura tingui un coneixement profund de la realitat territorial socioeconogravemica i ambiental del lloc on rea-litza la seva activitat aixiacute com de les pautes i hagravebits de desplaccedilament de les persones ( desplAccedilAment)

Impactes socioambientals

Conjuntdrsquoefectespositiusinegatiusassociatsaundeterminatmodeldemobilitat

La mobilitat quotidiana de persones i de mer-caderies no estagrave exempta drsquoimpactes ambien-tals i socials que tenen efectes sobre la quali-tat de vida dels ciutadans al marge del mitjagrave de transport habitual que tinguin Aquests im-pactes soacuten principalment negatius i poden tenir un abast territorial local regional o global

Els principals soacuten la contaminacioacute el soroll lrsquoaccidentalitat les congestions de tragravensit lrsquoafectacioacute del paisatge el canvi climagravetic i la pegraverdua de competitivitat ( externAlitAts) Es tracta drsquoimpactes que afecten la salut puacutebli-ca el medi ambient i el benestar individual i colmiddotlectiu En aquest sentit les institucions hi han drsquointervenir per a prevenir-los corregir-los i canviar determinades tendegravencies que els agreugen

Cal valorar rigorosament quin impacte socio-econogravemic causen ( costos socioneconogravemics) i quines consequumlegravencies tenen sobre la morbi-ditat i la mortalitat de la poblacioacute i aixiacute fer un pas fonamental per a avanccedilar cap a un model

de mobilitat meacutes sostenible ja que els resul-tats drsquoaquest exercici contribueixen a posar en valor els mitjans de transport meacutes eficients saludables i segurs (ecomobilitat)

En el cas dels treballadors i treballadores cal determinar el cost drsquoaquests impactes i inter-nalitzar-lo en els costos empresarials (sobretot lrsquoaccidentalitat in itinere i les baixes) per tal de tractar com es fomenten mesures que afavo-reixin les persones que aposten per una mo-bilitat meacutes sostenible ( mobilitAt sostenible) ja que els seus impactes soacuten molt menors que els de les que es desplacen habitualment en vehicle privat ( Automogravebil)

Indicador

Valormesurablequepermetseguirlrsquoevolucioacutedrsquounproceacutesoaccioacutedeterminar-nelrsquoegravexiticomparar-laambaltresactuacionssimilars

Per a conegraveixer lrsquoimpacte drsquounes determinades accions i quin beneficis socials ambientals io econogravemics srsquoaconsegueixen srsquoha drsquoela-borar una relacioacute drsquoiacutendexs o drsquoindicadors que tradueixin les tendegravencies en valors numegraverics quantitatius El fet de disposar drsquouna bateria drsquoindicadors permet valorar lrsquoegravexit drsquouna me-sura concreta revisar els objectius inicials i reformular lrsquoestrategravegia drsquoactuacioacute tambeacute en lrsquoagravembit de la mobilitat i el transport

En el cas de lrsquoestudi de la mobilitat drsquoun poliacute-gon industrial o centre drsquoactivitat econogravemica una vegada srsquoha realitzat la diagnosi sectorial i srsquohan analitzat els resultats cal buscar una bateria drsquoindicadors que siguin vagravelids per a comparar els resultats amb altres centres de caracteriacutestiques similars i realitzar actualitza-cions del mateix centre en anys posteriors per a veure quin efecte produeixen les mesures adoptades

Cal tenir en compte malgrat tot que algunes de les millores que es realitzin no es podran va-lorar fent servir indicadors o iacutendexs numegraverics ja que el resultat eacutes fonamentalment qualita-tiu i no quantitatiu Per exemple els elements reductors de velocitat rotondes o semagravefors instalmiddotlats el nombre de semagravefors la super-fiacutecie de voreres ampliades els quilogravemetres de carril bici implantats les cruiumllles i interseccions millorades les publicacions editades o les ho-res de formacioacute viagraveria realitzades soacuten dades que intriacutensecament no aporten prou informa-cioacute per a valorar lrsquoactuacioacute encara que siacute per a valorar el fet que el municipi aplica esforccedilos en aquests agravembits

Per aixograve cal valorar indirectament aquests progressos qualitatius amb la correlacioacute drsquoal-tres dades Per exemple si el nombre drsquoacci-dents a les interseccions disminueix progressi-vament i els responsables del lloc han realitzat accions en aquest aspecte les conclusions haurien de tenir en compte ambdues informa-cions Aixiacute doncs encara que eacutes cert que eacutes recomanable elaborar una base drsquoindicadors que orienti el municipi sobre lrsquoegravexit o el fracagraves de les seves intervencions no teacute sentit intentar trobar o definir indicadors massa complexos ja que el fet drsquointerpretar-los no aportaragrave molta informacioacute sobre lrsquoevolucioacute de la seguretat viagrave-ria ( AccidentAlitAt)

Quan tota aquesta informacioacute de caragravecter qualitatiu i quantitatiu que srsquoobteacute amb els in-dicadors forma part del Pla de mobilitat drsquoun determinat poliacutegon industrial o centre drsquoactivi-tat econogravemica ( plA de mobilitAt) cal elaborar un informe de valoracioacute que ha drsquoincloure una anagravelisi a tres nivells estat drsquoexecucioacute i benefi-cis assolits amb cada mesura drsquoactuacioacute es-tat drsquoexecucioacute de cada liacutenia estrategravegica i estat drsquoexecucioacute global Lrsquoinforme lrsquohan drsquoanalitzar i aprovar els membres del Consell de Mobili-tat ( consell de mobilitAt) incorporant-hi els punts forts i febles que srsquohan manifestat durant el proceacutes drsquoimplantacioacute de les diferents mesu-res Eacutes responsabilitat del gestor de mobilitat drsquoactualitzar posteriorment els continguts del Pla drsquoaccioacute a fi drsquoadaptar-los a la nova situacioacute i planificar les futures actuacions

Figura 35 Exemple de bateria drsquoindicadorsExemple de bateria drsquoindicadors

Grup Indicadors Estat inicialTendegravencia desitjable

Valor obtingut

Repartiment modal - Usuaris de la bicicleta transport puacuteblic colmiddotlectiu automogravebil vianants altres mitjans (carsharing carpooling)

- Proporcioacute de desplaccedilaments en vehicles privats i en mitjans de transport sostenible

Espai puacuteblic - Superfiacutecie amb prioritat per a vianants- Longitud de carrils bicicleta- Superfiacutecie drsquoaparcament (gratuiumlt i de

pagament)- Vies de baixa velocitat

Transport puacuteblic colmiddotlectiu

- Nombre de liacutenies i serveis de transport puacuteblic colmiddotlectiu

- Distagravencia anual recorreguda- Velocitat comercial- Uacutes per part dels treballadors i

treballadores

Ambient i salut puacuteblica

- Nivells de soroll- Emissions contaminants- Consum drsquoenergia per persona- Emissions de gasos drsquoefecte drsquohivernacle- Morbiditat per contaminacioacute

Socials - Morbiditat per accidents de tragravensit- Campanyes comunicatives i accions

educatives- Participacioacute en iniciatives locals

Infraestructures

Carreteres(infraestructuraviagraveria)ixarxaferroviagraveriaquefaciliteneldesplaccedilamentdevehiclesieltransportdepersonesomercaderies

Les infraestructures viagraveries i ferroviagraveries han estat des de sempre un element clau per al desenvolupament socioeconogravemic dels ter-ritoris i de les seves poblacions humanes ja que han facilitat el transport de persones i so-bretot de mercaderia imprescindibles per a mantenir les activitats de les ciutats

La planificacioacute i inscripcioacute sostenible drsquoaques-tes infraestructures en el territori permet un desenvolupament humagrave compatible amb els seus valors ecologravegics ambientals i paisatgiacutes-tics Lrsquoobjectiu drsquouna poliacutetica drsquoinfraestructures viagraveries des drsquoaquesta perspectiva no ha de ser per tant el creixement ilmiddotlimitat -sobretot de les carreteres i vies ragravepides de superfiacutecie- sinoacute lrsquoequilibri entre demanda i desenvolupa-ment sostenible Cal tenir en compte que les infraestructures viagraveries i ferroviagraveries srsquoestenen al llarg del territori de forma lineal i per aixograve te-nen un impacte significatiu sobre els sistemes naturals i la biodiversitat si no es dissenyen adequadament

Lrsquoexpansioacute de les ciutats disperses en les uacutel-times degravecades i el conseguumlent augment de les distagravencies entre els llocs de residegravencia els centres de treball i els drsquooci han obligat a construir i ampliar les vies de transport ja que lrsquoaugment exponencial del parc de vehi-cles en satura la capacitat en molts moments

del dia sobretot en els accessos a les ciu-tats ( tragravensit) Aixograve al seu torn ha estimulat la mobilitat en vehicle privat i la demanda de noves carreteres en un cercle vicioacutes insoste-nible Lrsquoaposta per les infraestructures viagraveries en detriment de les ferroviagraveries ha implicat que gran part dels desplaccedilaments -tant de perso-nes com de mercaderies- es facin per carre-tera amb el conseguumlent augment del consum de combustibles fogravessils de la contaminacioacute ( contAminAcioacute) i de les emissions de caragravecter global ( cAnvi climagravetic)

Aixiacute mateix lrsquoallunyament dels poliacutegons in-dustrials i centres drsquoactivitat econogravemica dels nuclis urbans i residencials i la forta inversioacute econogravemica en infraestructures viagraveries ha in-fluiumlt intensament sobre la mobilitat quotidiana dels treballadors i treballadores ja que una gran part depenen del vehicle privat per a ac-cedir als seus llocs de treball ategraves que no hi ha una alternativa ferroviagraveria o una intermoda-litat fagravecil ( intermodAlitAt)

Per als responsables de la Unioacute Europea lrsquoin-crement de les infraestructures viagraveries per al transport eacutes la principal causa de la fragmen-tacioacute del territori ja que la longitud de la xarxa drsquoautopistes ha augmentat meacutes drsquoun 70 des del 1970 Les infraestructures ferroviagraveries en canvi nomeacutes han augmentat un 9

Intermodalitat

Transport de persones i de mercaderies utilitzant diversos mitjans de transport de maneracombinada

Una xarxa interconnectada de transport (inter-modal) amb una ragravepida combinacioacute entre els diferents mitjans puacuteblics i privats en la qual el desplaccedilament drsquoun lloc a un altre es pugui realitzar de manera eficient saludable i segu-ra aporta millores socials i ambientals de gran importagravencia i es redueixen els recursos econograve-mics dedicats al transport tant de persones com de mercaderies ( mercAderies)

La intermodalitat no nomeacutes consisteix a uti-litzar de manera combinada els diferents mitjans de transport colmiddotlectiu (ferrocarril au-tobuacutes metro tramvia) sinoacute tambeacute a com-binar aquests sistemes amb el vehicle privat Per exemple un desplaccedilament pot consistir a anar en automogravebil fins a la parada de trans-port puacuteblic meacutes propera i realitzar la resta del viatge en algun drsquoaquests mitjans En aquest cas el sistema es coneix com a park and ride

La integracioacute tarifagraveria del preu de les xarxes de transport puacuteblic a les grans ciutats i agraverees metropolitanes eacutes un element clau per a afa-vorir la intermodalitat i fer que augmenti lrsquouacutes drsquoaquest transport Lrsquoefecte principal de la in-tegracioacute no eacutes nomeacutes el drsquoabaratir el preu del tiacutetol de transport ( tiacutetol de trAnsport) sinoacute el de projectar en lrsquousuari una imatge integrada de la xarxa Habitualment es poden realitzar fins a quatre desplaccedilaments validant una sola vegada el tiacutetol al lloc drsquoorigen

Itinerari segur

Recorregut urbagrave protegit per a facilitar la mobilitat i accessibilitat drsquoun determinat grup deciutadansespecialmentelsvianantsiociclistes

La seguretat dels colmiddotlectius meacutes vulnera-bles que es desplacen pel medi urbagrave -espe-cialment els nens les persones grans i les persones amb mobilitat reduiumlda- ha de ser un dels objectius fonamentals de les poliacuteti-ques de planificacioacute i gestioacute de la via puacuteblica ( espAi puacuteblic) Qualsevol itinerari o recorregut per aquest espai hauria de ser segur ja que tots els ciutadans som per definicioacute vianants

Les dades de la Direccioacute General de Tragravensit posen de manifest que lrsquoaccidentalitat viagraveria ( AccidentAlitAt) srsquoha reduiumlt en els uacuteltims anys a les carreteres perograve ha anat en augment a les zones urbanes i afecta sobretot els via-nants Per aquest motiu proposa dues actu-acions prioritagraveries reduir la velocitat dels ve-hicles ( zones trAnquilmiddotles) i protegir aquests colmiddotlectius meacutes vulnerables ( mobilitAt A peu) Per a aconseguir-ho cal intervenir prioritagraveria-ment en el disseny i planificacioacute de lrsquoespai puacute-blic perquegrave les persones tinguin prioritat sobre els vehicles

Un tipus drsquoitinerari segur eacutes el camiacute escolar recorreguts urbans protegits per a garantir la seguretat dels desplaccedilaments que realitzen els escolars Cal tenir en compte que les escoles i el medi urbagrave que les envolta han de ser espais segurs i acollidors per als escolars Per aquest

motiu cal intervenir prioritagraveriament en lrsquoagravembit de la mobilitat i lrsquoaccessibilitat dels nens i ne-nes per a garantir que els seus desplaccedilaments quotidians quedin exempts de riscos drsquoacci-dent viari El camiacute escolar teacute lrsquoorigen en expe-riegravencies impulsades durant els anys noranta a diferents paiumlsos europeus i estagrave inspirat en les idees de lrsquoitaliagrave Francesco Tonnuci

En el cas dels poliacutegons industrials i centres drsquoactivitat econogravemica tambeacute cal crear itinera-ris que afavoreixin la mobilitat a peu dels tre-balladors i treballadores tant per a arribar-hi des dels nuclis urbans quan estiguin a prop de les empreses com per a permetre que els moviments interiors siguin segurs i que es pu-guin fer desplaccedilaments des de les parades de transport puacuteblic A la majoria de nuclis pro-ductius caminar eacutes una accioacute insegura ja que no hi ha voreres estan deteriorades o estan ocupades per vehicles aparcats ilmiddotlegalment

Aixiacute mateix hi ha itineraris segurs adaptats a la bicicleta ( bicicletA) com soacuten els carrils-bici segregats ( cArril reservAt) que no compar-teixen espai ni amb els vianants ni amb els vehicles a motor En el cas dels poliacutegons in-dustrials aquest tipus drsquoitineraris tampoc soacuten habituals

Legislacioacute sobre mobilitat

Conjuntdelleisinormesqueregulenlamobilitatdepersonesimercaderies

Lrsquoelaboracioacute de lleis i normatives que condici-onin les poliacutetiques territorials i urbaniacutestiques a la mobilitat de les persones i promoguin els mitjans i sistemes de transport meacutes eficients i sostenibles eacutes una de les liacutenies drsquoactuacioacute que les autoritats tenen al seu abast per a cor-regir les disfuncions territorials que afecten els desplaccedilaments quotidians dels treballadors i treballadores

Les lleis de mobilitat permeten en aquest sentit fixar els objectius i les directrius marc per a la mobilitat del conjunt drsquoun paiacutes i definir els instruments a aplicar per a avanccedilar cap a la consecucioacute drsquoaquests objectius -com els plans de mobilitat per exemple- una vegada analitzades les necessitats de cada territori per a actuar globalment i integrada

A Catalunya la Llei de mobilitat que el Parla-ment va aprovar lrsquoany 2003 (92003 de 13 de juny) i que va ser pionera a Europa teacute uns ob-jectius bagravesics que responen a aquesta voluntat rsaquo Integrar les poliacutetiques de desenvolupament

urbagrave i econogravemic amb les de mobilitat rsaquo Donar prioritat al transport puacuteblic i a la mobi-

litat sostenible i potenciar la intermodalitat rsaquo Ajustar els sistemes de transport a la de-

manda en zones de baixa densitat rsaquo Fer augmentar la seguretat viagraveria rsaquo Reduir la congestioacute i la contaminacioacute rsaquo I afavorir els sistemes de transport a la de-

manda dels poliacutegons industrials

Despreacutes de lrsquoentrada en vigor de la Llei el 27 de juliol de 2003 es van aprovar les Directrius Nacionals de Mobilitat (3622006) com a marc orientador per a aplicar els objectius de mobi-

litat amb fites temporals propostes operatives i indicadors de control Les Directrius Naci-onals de Mobilitat srsquoapliquen a tot el territori de Catalunya tenen caragravecter de pla territorial sectorial i han de servir per a elaborar la res-ta drsquoinstruments de planificacioacute de la mobilitat que defineix la Llei rsaquo Els plans directors de mobilitat que tenen

per objecte aplicar de manera territorialitza-da les Directrius Nacionals de Mobilitat

rsaquo Els plans especiacutefics que tenen per objecte aplicar de manera sectorialitzada les Direc-trius per als diferents mitjans o infraestructu-res de mobilitat tant en el cas de transport de persones com en el cas de transport de mercaderies

rsaquo I els plans de mobilitat urbana que soacuten el document bagravesic per a configurar les estra-tegravegies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya

La Llei tambeacute ha promogut la creacioacute drsquoautori-tats territorials de mobilitat a cadascuna de les agraverees designades per a millorar la coordinacioacute dels serveis de transport puacuteblic planificar nous serveis i coordinar les integracions tarifagraveries entre els operadors Aquestes autoritats te-nen caragravecter de consorci i estan formades per la Generalitat de Catalunya i pels ajuntaments drsquoaquestes zones El Govern tambeacute va aprovar lrsquoany 2006 el Decret 3442006 que regula els estudis drsquoavaluacioacute de la mobilitat generada El Decret preveu dues categories els associats a la planificacioacute que formaran part del pla i els associats a implantacions singulars que hau-rien drsquoavaluar la mobilitat generada preveure lrsquoimpacte a les xarxes de mobilitat i establir les mesures correctores que corresponguin

Mercaderies

Mategraveries primeres beacutens i productes que es transporten des dels centres de produccioacute als deconsum

El transport de mercaderies eacutes fonamental per a abastir els mercats satisfer les necessitats dels ciutadans i proveir de mategraveries prime-res els centres de produccioacute Hi ha dos tipus diferenciats de mobilitat de mercaderies la de llarg recorregut que utilitza habitualment grans vehicles pesants i la de curt recorregut que sol utilitzar vehicles meacutes petits per a la dis-tribucioacute urbana i interurbana

La manca drsquouna xarxa ferroviagraveria que permeti transportar mategraveries primeres i de productes de consum amb tren enlloc de fer-ho per car-retera ha convertit aquesta categoria de vehi-cles en un element molt present a les infraes-tructures viagraveries el paisatge urbagrave i els poliacutegons industrials A lrsquoEstat espanyol el parc de ca-mions i furgonetes eacutes de gairebeacute 52 milions Segons dades de la Unioacute Europea el 44 de totes les mercaderies transportades es des-placen per carretera enfront del 39 per via mariacutetima el 10 per ferrocarril i el 3 per vies navegables interiors El predomini de la carre-tera eacutes encara meacutes acusat en el transport de passatgers (principalment en automogravebil) que representa el 81 enfront del 6 del ferro-carril ( ferrocArril) i el 8 de lrsquoavioacute

Aquest gran volum transportat comporta que els camions i furgonetes siguin uns dels princi-pals vehicles contaminants malgrat les millo-res que els nous motors diegravesel han incorporat en els uacuteltims anys ( contAminAcioacute) Els cami-ons pesants representen aproximadament el 10 dels vehicles perograve emeten entre el 30 i el 40 dels ogravexids de nitrogen i de les partiacutecules en suspensioacute Soacuten tambeacute responsables de la

majoria de les emissions de diogravexid de sofre procedents del transport per carretera

Per aixograve els ministres de transport de la Unioacute Europea han pactat un compromiacutes per a de-finir les noves normes Euro VI que reduiran les emissions contaminants per als camions nous a partir de lrsquo1 de gener del 2014 El Re-glament Euro VI estableix les regles tegravecniques harmonitzades per als camions i autobusos nous vehicles pesants de meacutes de 2610 kg i les normes drsquoemissions meacutes severes per a les emissions de gasos de combustioacute incloent-hi els ogravexids de nitrogen i drsquohidrocarburs aixiacute com les partiacutecules contaminants Aquestes normes substitueixen els liacutemits drsquoemissions del regla-ment Euro IV en vigor des de novembre de 2006 i drsquoEuro V aplicables des drsquooctubre del 2008 En lrsquoagravembit mundial els camions soacuten a meacutes responsables del 5 de les emissions de CO2 ( cAnvi climagravetic)

A meacutes drsquointroduir canvis en els consums i les emissions dels vehicles cal desvincular el transport del creixement econogravemic donant preferegravencia als mitjans alternatius a la carrete-ra -especialment el mariacutetim i el ferroviari- i a la intermodalitat ( intermodAlitAt) com proposa tambeacute la Comissioacute Europea En el transport per carretera les tendegravencies logiacutestiques a concentrar magatzems fan que augmentin les distagravencies de transport i el nombre de cami-ons de gran tonatge que utilitzen les vies Aixiacute mateix la tendegravencia a augmentar les frequumlegraven-cies de lliuraments a comerccedilos grans superfiacute-cies i plantes de muntatge (reabastiment meacutes drsquouna vegada al dia) incrementen lrsquoimpacte del transport per carretera sobre la mobilitat

Font PEIT Plan Estrateacutegico de Infraestructuras y Transporte Ministeri de Foment 2005

Demanda de transport de passatgers

(milions de passatgers-km)

Demanda de transport de mercaderies

(milions de tones-km)

PIB real

Figura 36 Evolucioacute de la demanda de transport a lrsquoEstat espanyolEvolucioacute de la demanda de transport a lrsquoEstat espanyol

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Figura 37 Distribucioacute modal del transportDistribucioacute modal del transport de passatgers i de mercaderies (2007) ()de passatgers i de mercaderies (2007) ()

Gasoducte o oleoducte

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Font Ministeri de Foment

Sistema de transport terrestre ferroviari urbagrave o metropolitagrave que sol desplaccedilar-se de formasubterragravenia

El metro juntament amb la resta de sis-temes ferroviaris de transport puacuteblic ( ferrocArril trAmviA) soacuten els mit-jans meacutes eficients en termes energegravetics ( eficiegravenciA energegraveticA) i els que generen menys quantitat drsquoemissions contaminants per persona ( contAminAcioacute) ja que lrsquoenergia impulsora eacutes lrsquoelectricitat No obstant aixograve la forma com srsquohagi obtingut aquesta electricitat (energia nuclear gas natural energies renova-bleshellip) condiciona el tipus i el volum drsquoemis-sions que es produeixen al lloc de generacioacute elegravectrica

Lrsquoavantatge principal del metro pel que fa als transports puacuteblics de superfiacutecie ( Autobuacutes) eacutes que la seva velocitat i funcionament normal no depenen del tragravensit ni tampoc lrsquoinflueixen les congestions De tota manera es tracta drsquoun

transport car quant a la construccioacute i mante-niment sobretot si es compara amb el tram-via una alternativa meacutes barata tant en termes econogravemics com energegravetics

Segons els experts el metro sol ser viable a partir drsquouns 20000 viatgers una demanda molt considerable i que solament es doacutena en certes liacutenies de grans ciutats El metro teacute una mica meacutes de velocitat comercial que el tram-via perograve en trajectes curts (de lrsquoordre de 5 km) aquesta diferegravencia de velocitat no compensa el temps que es triga a accedir a lrsquoandana des del punt drsquoorigen En relacioacute amb els costos de construccioacute un quilogravemetre de metro costa aproximadament 25 milions drsquoeuros als quals cal afegir-nrsquohi 7 meacutes per lrsquoestacioacute eacutes a dir una inversioacute molt superior a la del tramvia

Figura 38 Algunes dades comparatives entre mitjans de transport puacuteblics Algunes dades comparatives entre mitjans de transport puacuteblics

Autobuacutes convencional Tramvia-Metro lleuger Metro convencional

Places passatgersunitat 40-120 110-310 140-280

Velocitat magravexima (kmhora) 80 70-100 70-110

Velocitat comercial (kmhora) 12 20-25 25-30

Capacitathora i sentit 2000-4000 4000-20000 15000-40000

Separacioacute parades (metres) 200-1200 300-1500 500-2000

Cost total km infraestructura milionseuro 9-15 24-60Font revista Cimbra

Mobilitat a peu

CaminarDesplaccedilar-secaminant

Per a distagravencies inferiors als 2 km anar a peu eacutes el mitjagrave de transport meacutes eficient despreacutes de la bicicleta La velocitat mitjana de despla-ccedilament a peu eacutes drsquoaproximadament un me-tro per segon Aixograve vol dir que es triga entorn drsquouns 15 minuts per a recoacuterrer un quilogravemetre En alguns casos i en determinades hores del dia anar a peu eacutes fins i tot tan ragravepid com anar amb cotxe ja que lrsquoaugment del nombre drsquoautomogravebils i les congestions redueix molt la velocitat mitjana dels automogravebils ( Automogravebil)

A lrsquoespai puacuteblic els vianants i les persones amb mobilitat reduiumlda soacuten els que tenen meacutes risc drsquoaccident ( AccidentAlitAt) ja que es tracta drsquoun colmiddotlectiu molt vulnerable davant els vehi-cles a motor especialment quan aquests cir-culen a velocitats elevades Segons dades de la Direccioacute General de Tragravensit els vianants soacuten els meacutes perjudicats pels accidents de tragravensit amb viacutectimes en zona urbana si es considera el percentatge de morts ja que supera el 41 sobre el total (any 2008) de manera estable des de lrsquoany 2000 Per aquest motiu les auto-ritats de tragravensit i mobilitat recomanen reduir la velocitat dels automogravebils a les ciutats i protegir els itineraris pels quals circulen els ciutadans a peu ( itinerAri segur)

En el cas dels poliacutegons industrials si beacute anar a peu des de nuclis urbans allunyats no eacutes viable- tant pel temps que aixograve implica com pel risc per a la seguretat del vianant- si es millora la xarxa de transport puacuteblic ( trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu) i srsquoacosta als centres de treball la mobilitat a peu resulta una opcioacute viable Des de cada centre i poliacute-gon -i amb el suport de lrsquoadministracioacute local

responsable- cal que es potenciiuml la mobilitat a peu millorant per exemple lrsquoaccessibilitat des del nucli urbagrave les estacions de ferrocarril i les parades drsquoautobuacutes i mantenint en bon estat o ampliant la xarxa drsquoespais dedicats als vianants

Un dels aspectes importants a considerar en el foment de la mobilitat a peu eacutes la manca de passos de vianants com apunten habitual-ment les enquestes que es realitzen als treba-lladors i treballadores dels centres drsquoactivitat econogravemica Eacutes important que els passos es-tiguin situats en llocs estrategravegics per a garan-tir lrsquoacceacutes al punt drsquoentrada a les empreses recorrent la menor distagravencia possible davant de les parades de bus a totes les intersec-cions de lrsquoitinerari que procedeixi des de les estacions i a les interseccions que suportin un volum meacutes elevat de tragravensit rsaquo Ara beacute a meacutes de poder creuar el carrer amb

seguretat el vianant ha de poder caminar per un lloc segur per on sovint no estigui obligat a baixar de la vorera per a superar un obstacle ( zones trAnquilmiddotles) Per aquest motiu cal construir voreres prou amples (iguals o superiors a 2 m) i pavimentades amb guals adaptats per a persones amb mobilitat reduiumlda garantir que hi hagi enllu-menat puacuteblic a tots els carrers i connectar les voreres amb els espais urbans meacutes prograve-xims entre altres accions

rsaquo No srsquoha drsquointerpretar doncs que les voreres dels poliacutegons industrials soacuten un espai per a aparcar-hi La falta de presegravencia de control policiacuteac ha fet dels poliacutegons una classe de zones que srsquoautoregulen a partir de nor-mes progravepies on els vehicles a motor -tant

de persones com de mercaderies- dominen lrsquoespai puacuteblic Aquest control hauria drsquoestar dirigit tant a garantir la lliure mobilitat dels vianants com a pacificar el tragravensit i reduir la velocitat dels vehicles

Figura 39 La velocitat aproximadaLa velocitat aproximada de desplaccedilament a peu (per grups drsquoedat)de desplaccedilament a peu (per grups drsquoedat)

Edat ms

Menys de 15 anys 158

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

Meacutes de 60 anys 116

Font Ajuntament de Barcelona

Mobilitat sostenible (ecomobilitat)

Mobilitateficientseguraequitativasaludableparticipativaicompetitiva

La mobilitat eacutes un dret que com tots els drets ha drsquoestar subjecte a uns determinats liacutemits que en aquest cas tenen a veure amb els impactes associats a cada mitjagrave i sistema de transport ( impActes socioAmbientAls) La mo-bilitat eacutes tambeacute una decisioacute individual ja que cada ciutadagrave teacute lrsquoopcioacute de triar un mitjagrave o un altre en funcioacute de les caracteriacutestiques del des-placcedilament a realitzar ( desplAccedilAment)

Hi ha diverses definicions de la mobilitat sos-tenible La del World Business Council for Sustainable Development (WBCSD) apunta que eacutes la que eacutes capaccedil de satisfer les neces-sitats de la societat de mourersquos lliurement ac-cedir comunicar-se comercialitzar o establir relacions sense sacrificar altres valors humans o ecologravegics bagravesics actuals o del futur Eacutes a dir sense comprometre el benestar de les gene-racions futures

Aquest concepte es tradueix en una segraverie de principis bagravesics que determinen el nivell de sostenibilitat drsquoun model concret de mobilitat eficiegravencia seguretat equitat benestar com-petitivitat i salut En vista drsquoaquests principis tothom teacute dret a desplaccedilar-se de manera se-gura i en un entorn urbagrave tranquil Aixiacute la finali-tat dels carrers deixa de ser uacutenicament cons-tituir una xarxa de vies ragravepides destinades als cotxes ( Automogravebil) per a convertir-se en un espai compartit de convivegravencia i saludable

La mobilitat sostenible eacutes meacutes equitativa perquegrave garanteix lrsquoacceacutes universal de tots els ciutadans als llocs puacuteblics i equipaments en transport puacuteblic colmiddotlectiu o en mitjans no motoritzats i intenta evitar lrsquoexclusioacute la-boral ( exclusioacute lAborAl) relacionada amb la manca de vehicle privat a motor o fins i tot de permiacutes de conduir Eacutes meacutes eficient ( eficiegravenciA energegraveticA) perquegrave fomenta els mitjans de transport amb menys consum drsquoenergia per persona

Eacutes meacutes segura perquegrave protegeix els col-lectius meacutes vulnerables -vianants ciclistes i persones amb mobilitat reduiumlda- i redueix el risc drsquoaccident ( AccidentAlitAt) Eacutes meacutes sa-ludable perquegrave redueix les emissions conta-minants ( contAminAcioacute) i drsquoefecte drsquohivernacle ( cAnvi climagravetic) per persona i teacute en compte els efectes de la contaminacioacute sobre la sa-lut colmiddotlectiva ( sAlut puacuteblicA) Eacutes meacutes com-petitiva perquegrave doacutena valor al temps perdut en congestions de tragravensit i desplaccedilaments poc eficients i internalitza els costos socials i ambientals ( costos socioAmbientAls) en el balanccedil econogravemic de les empreses i dels es-tats Eacutes tambeacute meacutes participativa perquegrave teacute en compte tots els agents i sectors implicats en la planificacioacute i la gestioacute de la mobilitat ( gestioacute de lA mobilitAt) i els convida a debatre i consensuar poliacutetiques i propostes drsquoactuacioacute ( consell de mobilitAt pActe de mobilitAt)

Figura 40 El cercle vicioacutes de la mobilitat insostenibleEl cercle vicioacutes de la mobilitat insostenible

Font Desplaccedilar-se millor dins la ciutat (Unioacute Internacional dels Transports Puacuteblics)

Cada vegadahi ha meacutes

persones que trien lrsquoautomogravebil

Meacutes automogravebils i meacutes circulacioacute

rodada

Es produeixen meacutes embussos

i no hi ha prou places

drsquoaparcament

Disminueix lrsquooferta de

transport puacuteblic

Disminueix lrsquouacutes del transport

puacuteblic

Els autobusos i els tramvies

soacuten meacutes lents i per tant menys

atractius

Els barris residencials

centrals decauen i la ciutat

srsquoexpandeix

La ciutat passa a ser menys

agradable per a viure-hi

Augmenta la contaminacioacute el soroll i els

accidents

srsquoexpandeix

Les activitats econogravemiques

del centre soacuten menys accessibles

Meacutes inversions en carreteresi pagraverquings

Motocicleta

Vehicleamotordeduesrodes

El parc espanyol de motocicletes supera actu-alment els 25 milions drsquounitats a les quals cal afegir 25 milions meacutes de ciclomotors Lrsquoany 2000 el nombre total era de 3 milions Aquests vehicles srsquohan convertit per tant en un dels mitjans de transport meacutes utilitzats sobretot a les ciutats on es mouen amb meacutes facilitat i rapidesa que els automogravebils ( Automogravebil)

Si les comparem amb un cotxe el consum eacutes inferior i per aixograve generen menys emissi-ons ( contAminAcioacute) De tota manera depegraven del nombre de persones que transporti cada cotxe ja que un automogravebil ocupat del tot teacute un consum ( eficiegravenciA energegraveticA) per perso-na inferior al drsquouna motocicleta

Els usuaris de la motocicleta soacuten un colmiddotlectiu de risc en termes drsquoaccidentalitat viagraveria Se-gons dades de la Direccioacute General de Tragravensit el percentatge de motoristes morts ha aug-mentat meacutes de 12 punts des de lrsquoany 2000 fins al 2008 ( AccidentAlitAt)

Figura 41 Distribucioacute del parc de motocicletesDistribucioacute del parc de motocicletes espanyol per cilindrada (2007)espanyol per cilindrada (2007)

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Ocupacioacute vehicles

Nombredepersonesqueutilitzensimultagraveniamentelmateixvehicleamotor

La taxa drsquoocupacioacute drsquoun vehicle eacutes un indica-dor de la seva sostenibilitat ( indicAdor) La mitjana drsquoocupacioacute dels automogravebils eacutes drsquo12-13 persones a Espanya ( Automogravebil) i aixograve fa que el consum drsquoenergia i les emissions per individu siguin molt elevats Molt per sobre de lrsquoautobuacutes ( Autobuacutes) i dels transports ferro-viaris ( ferrocArril metro trAmviA) ja que tenen la capacitat de desplaccedilar un nombre superior de persones al llarg del dia

Compartir el cotxe (cotxe compartit) permet en aquest sentit reduir el consum drsquoenergia ( eficiegravenciA energegraveticA) i drsquoemissions per per-sona i el nombre drsquoautomogravebils en circulacioacute En el cas dels treballadors i treballadores aquesta pragravectica eacutes molt recomanable ja que comporta una disminucioacute important de les despeses de mobilitat Aixiacute mateix redueix les necessitats drsquoaparcament ( ApArcAment) privat o puacuteblic i teacute beneficis directes sobre la salut fiacutesica i mental

Figura 42 Ocupacioacute mitjana dels diversos vehicles de transport a Catalunya (2005)Ocupacioacute mitjana dels diversos vehicles de transport a Catalunya (2005)

Font Mobilitats Fundacioacute Mobilitat Sostenible i Segura

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

Tramvia Metro FGC Rodalies

106 151 141

vl-km veh-km

Operador de transport puacuteblic

Empresapuacuteblicaprivadaomixtaquegestionaunserveidetransportpuacutebliccolmiddotlectiu

Els operadors de transport puacuteblic soacuten em-preses que ofereixen un servei en un territori concret autobuacutes urbagrave autobuacutes interurbagrave fer-rocarril metro tramvia

A les grans ciutats i agraverees metropolitanes el conjunt drsquooperadors que presten aquest servei solen estar integrats en lrsquoautoritat de transport ( consorci de trAnsport) que plani-fica io gestiona la mobilitat colmiddotlectiva en un agravembit concret Aquesta integracioacute facilita a meacutes la creacioacute de tiacutetols de transport integrats ( tiacutetols de trAnsport) i uacutenics per a tota una agraverea metropolitana ( integrAcioacute tArifAriA)

En els processos de concertacioacute que es promouen en poliacutegons industrials i centres drsquoactivitat econogravemica ( consell de mobilitAt pActe de mobilitAt) eacutes clau que hi participin els operadors de transport ja que aixograve permet negociar i consensuar entre tots els agents implicats les caracteriacutestiques i necessitats del servei de transport recorregut de les liacuteni-es horaris tipus de vehicles tarifes tiacutetols de transport etc

Pacte per la mobilitat

Instrumentdeconcertacioacuteiconsensdelqualesdotavoluntagraveriamentunacomunitatperapromoureunmodeldemobilitatcolmiddotlectivameacutessostenible

Un Pacte per la mobilitat expressa la voluntat colmiddotlectiva de fomentar poliacutetiques i actuaci-ons que garanteixin el dret a una accessibi-litat sostenible i segura de tots els ciutadans i usuaris de lrsquoespai puacuteblic al marge del mitjagrave de transport o sistema de desplaccedilament que utilitzin Ha de ser un instrument flexible i fagravecil drsquoadaptar a cada territori io situacioacute i que tin-gui egravexit depegraven de la capacitat de concertacioacute de tots els agents que participen en redactar-lo i aprovar-lo

Un pacte teacute un gran potencial drsquoactuar i mi-llorar la mobilitat ja que contribueix a establir acords entre agents que poden ser a primera vista antagogravenics com per exemple sindi-catsempreses taxistesciclistes operadors de transportdefensors del vehicle privat i la moto transportistescomerciants etc Les administracions locals soacuten en la majoria dels casos les responsables de liderar aquest ti-pus de processos perograve eacutes fonamental que fo-mentin la participacioacute de tots els sectors que poden influir en el canvi

El concepte de Pacte per la mobilitat es va aplicar per primera vegada a Europa a la ciutat de Barcelona el 1998 despreacutes drsquouna llarga trajectograveria del Consell Municipal de Circulacioacute

drsquoaquesta ciutat Posteriorment altres ciutats espanyoles han promogut els seus pactes Donostia Sevilla Burgos LrsquoHospitalet de Llo-bregat Mataroacute Terrassa

Als poliacutegons industrials i centres drsquoactivitat econogravemica la creacioacute drsquouna mesa o consell de mobilitat ( consell de mobilitAt) en quegrave participin tots els agents amb capacitat drsquoin-tervenir en la gestioacute i millora de la mobilitat dels treballadors i treballadores eacutes el primer pas per a elaborar per consens un pacte per la mobilitat que fixi les bases del canvi El pac-te pot arribar tambeacute de la magrave drsquoun estudi de mobilitat ( plA de mobilitAt) que analitzi diag-nostiqui i proposi actuacions encaminades a fomentar lrsquoecomobilitat i reduir la dependegravencia del vehicle privat

En tot cas el pacte ha de contenir els acords marc aprovats i consensuats pels agents par-ticipants empreses i associacions drsquoempresa-ris sindicats administracions i operadors de transport

Font Salvador Fuentes Diputacioacute de Barcelona

Figura 43 Esquema metodologravegic per a elaborar un pacte per la mobilitatEsquema metodologravegic per a elaborar un pacte per la mobilitat

Actualitzar el Pla de mobilitat urbana

Pla de mobilitat urbana segons Llei

de mobilitat

Antecedents

Cerca drsquoentitats i persones

interessades

Crear ogravergande participacioacute

Proposar indicadors

Calendari de reunions

Idea inicial

Proposta metodologravegica

Pla drsquoaccioacute

Firmar el Pacte

Aprovacioacute al Ple municipal

Agraverees poliacutetiques

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

Definir els grups de treball

Agraverea poliacutetica de la qual depegraven

Crear la figura de directorgestor

La planificacioacute de la mobilitat eacutes un proceacutes imprescindible per a gestionar des de la logravegi-ca de la sostenibilitat les xarxes de transport drsquoun territori concret Per a aixograve eacutes necessari que aquesta planificacioacute vagi de la magrave de la urbaniacutestica i territorial ja que les decisions po-liacutetiques i tegravecniques que srsquoadoptin influiran de-cisivament en els hagravebits i pautes de mobilitat dels ciutadans

A meacutes dels plans de mobilitat que les ad-ministracions responsables del territori han drsquoelaborar per a definir la seva estrategravegia de futur hi ha altres instruments que es poden aplicar a altres escales per a avanccedilar cap a un model de mobilitat meacutes sostenible Els plans de mobilitat els estudis drsquoavaluacioacute de la mobilitat i els estudis de demanda generada ( gestioacute de lA demAndA) en soacuten els principals

Un Pla de mobilitat eacutes un instrument tegravecnic que des del coneixement rigoroacutes de la situ-acioacute de la mobilitat en un determinat espai drsquoactivitat humana (recopilacioacute drsquoinformacioacute i identificacioacute dels problemes) planteja mesu-res drsquoactuacioacute les aplica en fa el seguiment i les avalua de manera sistemagravetica Lrsquoobjec-tiu prioritari ha de ser garantir el dret a una mobilitat sostenible i segura de les persones ( mobilitAt sostenible) eacutes a dir reduir la de-pendegravencia del vehicle privat avanccedilar en la im-plantacioacute de serveis de transport colmiddotlectiu i fomentar lrsquoaccessibilitat a peu amb bicicleta o en sistemes drsquouacutes meacutes eficient que lrsquoautomogravebil

En el cas dels poliacutegons industrials i centres productius el Pla el pot liderar algun dels agents implicats en la dinagravemica i funciona-ment del centre o beacute ho pot fer el Consell de Mobilitat ( consell de mobilitAt) si ja ha estat constituiumlt Lrsquoabast del Pla en tot cas depen-dragrave de les caracteriacutestiques la complexitat i la tipologia del poliacutegon tant pel que fa a la seva ubicacioacute geogragravefica com al nombre drsquoempre-ses i treballadors i treballadores

El procediment de desenvolupament del Pla es pot articular en tres etapes una diagnosi un pla drsquoactuacioacute i un pla de seguiment En aquest proceacutes la intervencioacute del Consell de Mobilitat eacutes fonamental ja que la relacioacute en-tre lrsquoequip que elabora el Pla -un equip extern habitualment- i els agents que la integren ha de ser permanent per a ajudar a detectar con-juntament els degraveficits i problemes que afecten el poliacutegon i a definir consensuadament les es-trategravegies de futur El gestor de mobilitat resulta clau en aquest proceacutes ategraves que ha de ser la figura executiva que apliqui les mesures drsquoac-tuacioacute del Consell i realitzi el seguiment del Pla si cal amb el suport de lrsquoequip tegravecnic

Com a instrument previ a redactar el Pla es pot portar a terme un Estudi drsquoAvaluacioacute de la Mobilitat (EAM) amb lrsquoobjectiu de diagnosticar i determinar de manera efectiva les mancan-ces que afecten el lloc drsquoanagravelisi Si beacute lrsquoabast de lrsquoestudi eacutes limitat ha drsquoarribar a determinar la necessitat de realitzar un pla de mobilitat sostenible complet o en cas que no pugui ser de desenvolupar-ne agraverees especiacutefiques

Pla de mobilitat (sostenible)

Estudidelshagravebitsipautesdedesplaccedilamentdelsciutadansdrsquounterritoriconcretaixiacutecomdelainteraccioacuteentrelesdiferentsxarxesdemobilitat

Figura 44 Etapes drsquoun pla de mobilitatEtapes drsquoun pla de mobilitat drsquoun centre drsquoactivitat econogravemicadrsquoun centre drsquoactivitat econogravemica

Etapa 1Anagravelisi i diagnosi de la situacioacute

Recollida drsquoinformacioacute identificacioacute dels problemes i comprensioacute de la situacioacute de partida per a avaluar el potencial de canvi i definir lrsquoestrategravegia a aplicar a fi drsquoaconseguir els objectius proposats

Etapa 2Pla drsquoaccioacute propostes drsquoactuacioacute

Adoptar solucions per a avanccedilar cap a una mobilitat meacutes sostenible i segura dels treballadors i treballadores identificant els agents implicats en el proceacutes el calendari drsquoactuacioacute i la inversioacute material i econogravemica necessagraveria

Etapa 3Pla de seguiment i avaluacioacute

Concrecioacute dels beneficis ambientals socials i econogravemics drsquohaver aplicat el Pla drsquoaccioacute i de lrsquoevolucioacute de cadascuna de les mesures dutes a terme

Figura 45 Continguts del treball drsquoanagravelisi deContinguts del treball drsquoanagravelisi de la mobilitat drsquoun centre drsquoactivitat econogravemicala mobilitat drsquoun centre drsquoactivitat econogravemica

1 Objectius del treball

2 Caracteriacutestiques del centre21Situacioacuteidimensions

22Tipusdepoliacutegonidrsquoempreses

23Nombredetreballadorsitreballadoresi

procedegravencia

3 Enquestes i informacioacute estadiacutestica31Enquestesdemobilitatobligadaterritorial

32Enquestesdemobilitatalstreballadorsi

treballadores

33Enquestapersonalalresponsabledecadaempresa

34Intensitatdiagraveriadevehiclesprivatsiocupacioacute

mitjana

35Usuarisdelsserveisdetransportpuacutebliccolmiddotlectiu

idrsquoempresa

36Accidentalitatviagraveriaalpoliacutegoniin itinere

4 Oferta de mobilitat i aparcament41Infraestructuresviagraveriesiferroviagraveries

42Accessibilitatapeu

43Accessibilitatambbicicleta

44Ofertadetransportpuacutebliccolmiddotlectiuidrsquoempresa

45Aparcamentpuacutebliciprivat

5 Balanccedil ambiental51Cagravelculdrsquoemissions

52Contaminacioacuteacuacutestica

53Eficiegravenciaenergegravetica

Repartiment modal

Distribucioacutedelsciutadansquantalsseushagravebitsdemobilitatpermitjansdetransportisistemesdedesplaccedilament

La demanda i les necessitats de mobilitat dels ciutadans ( demAndA de mobilitAt) soacuten diver-ses en funcioacute dels seus hagravebits diaris aixiacute com tambeacute de les seves possibilitats drsquoacceacutes a cada mitjagrave o sistema de transport el transport puacuteblic lrsquoautomogravebil la motocicleta la bicicle-ta lrsquoanar a peu el cotxe compartit Aquests factors influeixen en la decisioacute que pren cada ciutadagrave a lrsquohora de realitzar un desplaccedilament ( desplAccedilAment)

El percentatge de poblacioacute que utilitza cada mitjagrave de transport en un agravembit territorial con-cret o per a accedir a un lloc determinat es coneix com a repartiment modal i constitu-eix una informacioacute fonamental quan srsquoanalitza el comportament de les persones en relacioacute amb la seva mobilitat (hagravebits de mobilitat) ja que permet detectar els punts forts i les mancances de lrsquoobjecte drsquoestudi i a posteri-ori plantejar les mesures i les actuacions que garanteixin un repartiment equitatiu de la via puacuteblica i un acceacutes universal a la mobilitat sos-tenible

En general lrsquoeleccioacute del mitjagrave de transport eacutes el resultat de confrontar les necessitats indi-viduals de mobilitat amb les circumstagravencies personals que condicionen aquesta eleccioacute i sobretot amb lrsquooferta de transport puacuteblic i drsquoun espai puacuteblic adaptat als desplaccedilaments segurs a peu ( mobilitAt A peu) o amb bicicleta ( bicicletA)

Figura 46 Desplaccedilaments a lrsquoEstat espanyol Desplaccedilaments a lrsquoEstat espanyol segons mitjagrave principal de transport per sexe i segons mitjagrave principal de transport per sexe i relacioacute amb lrsquoactivitat Classificacioacute per motius relacioacute amb lrsquoactivitat Classificacioacute per motius Viatge drsquoanada (2006)Viatge drsquoanada (2006)

Font enquesta Movilia 2006 Ministeri de Foment

Autobuacutes interurbagrave

Altres

A peu o amb bicicleta

Cotxe o moto

Autobuacutes urbagrave i metro

Figura 47 Mitjagrave de transport utilitzat habitualment per treballadors i treballadores per anar a la feina Mitjagrave de transport utilitzat habitualment per treballadors i treballadores per anar a la feina (2006)(2006)

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Autobuacutes urbagrave

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Alacant 2001Madrid 2004

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Figura 48 Repartiment modal per motiu de treball a diferents ciutats espanyolesRepartiment modal per motiu de treball a diferents ciutats espanyoles

Font autoritats del transport puacuteblic

Altres

Bicicleta

Transport puacuteblic

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Materialsquecomponenunvehicleiquedeixendeseruacutetilsperalafuncioacutequerealitzenquanelvehiclehaarribatalfinaldelseucicledevida

Un vehicle a motor estagrave format per unes 15000 peces i conteacute diversos fluids neces-saris per a garantir que funcioni correctament olis refrigerant liacutequid de frens liacutequid de ba-teria carburant etc A meacutes es poden trobar fins a 600 tipus de materials diferents com per exemple el vidre els plagravestics els metalls el cuir les gomes i molts meacutes

Un automogravebil vell equival aproximadament a una tona de ferralla Encara que actualment els automogravebils es fabriquen amb un elevat percentatge de peces reciclables els que es desballesten encara contenen molts elements no recuperables En general sersquon pot reciclar fagravecilment un 75 mentre que el 25 restant estagrave format per elements difiacutecils de reintroduir al cicle productiu

Actualment el parc automobiliacutestic europeu eacutes de meacutes de 215 milions de turismes amb una mitjana drsquoantiguitat drsquouns vuit anys i amb un 70 de vehicles amb meacutes de deu anys Cada any a la Unioacute Europea srsquoeliminen entre 8 i 9 milions de cotxes un fet que crea uns 2 milions de tones de residus no-metagravelmiddotlics que acaben als abocadors Segons lrsquoAgegravencia Europea del Medi ambient lrsquoany 2000 ja es van generar 22 milions de tones de residus drsquoautomogravebils dels quals 1800000 van anar a parar a abocadors

Quan un automogravebil arriba a una planta de reciclatge el primer que es fa eacutes buidar tots els liacutequids i posteriorment srsquoextreuen els com-ponents meacutes voluminosos ndashla bateria els pneumagravetics el motor etcndash per a tornar-los a utilitzar gragravecies als mercats de segona magrave

Tanmateix hi ha elements que es desmunten amb lrsquoobjecte drsquoaprofitar alguns dels metalls que contenen com per exemple el platiacute o el rodi Finalment es desmunten els plagravestics tambeacute per a tornar-los a aprofitar De tota ma-nera cal tenir en compte que resulta difiacutecil re-ciclar algunes de les peces ja que tenen una composicioacute tan heterogegravenia que econogravemica-ment no eacutes viable seguir el proceacutes de separa-cioacute Les llandes i les llunetes tegravermiques en soacuten dos exemples

Drsquoacord amb la legislacioacute europea (Directiva 200053CE traslladada a Espanya pel RD 13832002) el 85 del pes dels vehicles fora drsquouacutes ha de ser reutilitzat i reciclat un percen-tatge que ha drsquoanar augmentant fins a arribar al 95 lrsquoany 2015 Per a complir aquest ob-jectiu els fabricants estan obligats a controlar la utilitzacioacute de substagravencies perilloses des de la fase de disseny del vehicle dissenyar i fa-bricar vehicles de manera que sersquon faciliti el desmuntatge la reutilitzacioacute la valoritzacioacute i el reciclat dels vehicles al final de la seva vida uacutetil i fomentar la utilitzacioacute de materials reciclats en la fabricacioacute del vehicle

Segons el Reial decret 13832002 de 20 de desembre sobre la gestioacute de vehicles fora drsquouacutes el lliurament drsquoun vehicle fora drsquouacutes a un centre autoritzat de tractament a fi que sigui descontaminat srsquoha de documentar amb un certificat de destruccioacute Si el lliurament del ve-hicle es realitza en una instalmiddotlacioacute de recepcioacute (taller concessionari etc) aquesta hauragrave de facilitar un certificat de lliurament i comprome-trersquos a traslladar el vehicle a un centre autorit-zat de tractament en el termini de 30 dies

Figura 49 Materials utilitzats en lrsquoautomogravebil ( en pes)Materials utilitzats en lrsquoautomogravebil ( en pes)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Font revista Subproductes

Salut puacuteblica

Nivellsdebenestaromalestarfiacutesicipsicologravegicdelapoblacioacute

La mobilitat insostenible afecta la salut fiacutesica i psicologravegica dels ciutadans sobretot a les ciu-tats La presegravencia drsquoun gran nombre de vehi-cles a motor genera emissions contaminants ( contAminAcioacute) i soroll ( soroll) que tenen un impacte important sobre la salut puacuteblica segons apunten diferents organismes oficials

LrsquoAgegravencia Europea del Medi ambient estima que la contaminacioacute atmosfegraverica relacionada amb el transport eacutes responsable anualment drsquouns 25000 casos nous de bronquitis crograve-nica en adults meacutes de 290000 episodis de bronquitis infantil i meacutes de mig milioacute drsquoatacs drsquoasma Es calcula tambeacute que els vehicles de motor sotmeten gairebeacute el 20 de la poblacioacute a nivells de contaminacioacute acuacutestica que soacuten su-periors a 65 decibels a la majoria de paiumlsos de la Unioacute Europea

Estudis realitzats amb persones i animals han confirmat que lrsquoexposicioacute als nivells actuals de contaminacioacute atmosfegraverica drsquoorigen antrogravepic -especialment la que produeixen els auto-mogravebils i els camions- origina una agravemplia gam-ma drsquoefectes perjudicials per a la salut des de diferents malalties fins a la mort Algunes investigacions demostren que quan la quali-tat de lrsquoaire millora la morbiditat i la mortalitat

tambeacute disminueixen molt significativament En aquest sentit segons un estudi realitzat pel centre drsquoInvestigacioacute en Epidemiologia Ambiental de Barcelona - CREAL (Els bene-ficis per a la salut puacuteblica de la reduccioacute de la contaminacioacute atmosfegraverica a lrsquoAgraverea Metropoli-tana de Barcelona) a mesura que augmenten els nivells de contaminacioacute tambeacute augmenta el nombre de consultes megravediques consultes drsquourgegravencies i admissions hospitalagraveries

Entre els efectes de la contaminacioacute atmos-fegraverica hi ha una gran diversitat de siacutemptomes relacionats amb els sistemes cardiovascular i respiratori Les taxes de mortalitat tambeacute aug-menten gradualment a mesura que la qualitat de lrsquoaire es deteriora ldquoLa reduccioacute dels nivells de contaminacioacute atmosfegraverica anuals fins als estagravendards de la UE tindria com a resultat unes 1200 morts menys a lrsquoany (prop drsquoun 4 de totes les morts en persones a partir de 30 anys) En termes drsquoesperanccedila de vida aixograve representa un augment de gairebeacute 5 mesos Aquesta reduccioacute tambeacute podria fer que hi ha-gueacutes 600 hospitalitzacions cardiorespiratograveries menys 1900 casos menys de bronquitis crograve-nica en adults 12100 casos menys de bron-quitis agudes en nens i 18700 atacs drsquoasma menys en nens i adultsrdquo

Senyalitzacioacute viagraveria

Conjunt de senyals que ordenen la mobilitat dels diferents sistemes de transport i mitjans dedesplaccedilament

La senyalitzacioacute viagraveria eacutes un element fonamen-tal als carrers i carreteres tant per a ordenar la mobilitat del tragravensit en sentit ampli com per a millorar la seguretat dels usuaris de lrsquoespai puacuteblic especialment dels colmiddotlectius meacutes vul-nerables

Per a garantir aquests objectius eacutes necessa-ri que els senyals es mantinguin en bon estat i sobretot que siguin visibles per a tots els ciutadans amb la finalitat drsquoevitar accidents ( AccidentAlitAt) especialment en els punts meacutes conflictius on coincideixen els vehicles a motor i els vianants ( mobilitAt A peu) i els ci-clistes ( bicicletA)

Hi ha dos tipus de senyalitzacioacute lrsquohoritzontal o marques viagraveries (passos de vianants carrils de circulacioacute) i la vertical o senyals situats en pals Els senyals verticals es basen en la normativa de la Unioacute Europea perquegrave siguin iguals a tots els paiumlsos membres

Analitzar amb detall les necessitats de senya-litzacioacute als poliacutegons industrials ajuda a millo-rar la seguretat viagraveria dels usuaris de lrsquoespai puacuteblic sobretot dels vianants ja que el gran nombre de camions i vehicles a motor que es desplacen i el mal estat o la manca de voreres posen en risc la seva integritat fiacutesica

Soroll

Sonsnodesitjatsquepodenafectarlacapacitatdrsquoaudicioacutedrsquounapersona

El tragravensit de vehicles a motor produeix meacutes del 80 del soroll a les zones urbanes Les causes principals drsquoaquest impacte ambiental soacuten el funcionament del motor de combustioacute i el fregament dels pneumagravetics contra lrsquoasfalt

Segons la Comissioacute Europea srsquoestima que un 20 de la poblacioacute veu afectada la seva qualitat de vida ( sAlut puacuteblicA) a causa de nivells de soroll nociu (210 milions aproxima-dament) Tambeacute es calcula que a Espanya meacutes de 9 milions de persones viuen sotmesos a nivells acuacutestics iguals o superiors a aquests nivells

La contaminacioacute acuacutestica estagrave relacionada amb les malalties cardiovasculars i amb la pegraverdua drsquooiumlda aixiacute com tambeacute amb alteraci-ons del sistema nervioacutes (lrsquoestregraves la irritabili-tat la tensioacute) la fatiga lrsquoinsomni crogravenic i la sensacioacute de malestar general els problemes de concentracioacute lrsquoalteracioacute dels processos drsquoaprenentatge i les dificultats de comunica-

cioacute i de relacioacute social Als poliacutegons industrials la presegravencia de camions pesants i drsquoaltres ve-hicles a motor provoca episodis de soroll que poden ser puntuals o continuats en funcioacute de les caracteriacutestiques del tragravensit i del disseny ur-baniacutestic del centre productiu

Figura 50 Mesurament de la pressioacute sonoraMesurament de la pressioacute sonora

Font sonora Nivell de decibels (dB) Sensacioacute subjectiva Sensacioacute objectivaAvioacute comercial enlairant-se a 100m 130 Quasi intolerable DolorAutomogravebil a 100 kmh 100 Molt sorolloacutes Molegravestia greuCamioacute arrencant a 10 m 95 Molt sorolloacutes Molegravestia greuMotocicleta accelerant 90 Molt sorolloacutes Molegravestia greuCarrer amb tragravensit normal 70 Sorolloacutes MolegravestiaConversa normal 50 Poc sorolloacutes PlaerBrisa suau a les fulles dels arbres 15 Silencioacutes Tranquilmiddotlitat

Lrsquoescala decibegravelica respon a una expressioacute matemagravetica logariacutetmica Drsquoaquesta manera la duplicacioacute del soroll no es produeix quan es duplica la quantitat de decibels sinoacute amb un simple augment de 3 decibels Un sol automogravebil a 4000 rpm produeix el mateix soroll que 32 automogravebils a 2000 rpm

Font La mobilitat sostenible Ajuntament de Barcelona

Figura 51 Font de soroll a les ciutatsFont de soroll a les ciutats

Tragravensit ferroviari

Tragravensit rodat

Activitat industrial

Font fonts diverses

Tiacutetol de transport

Documentquepermetaccediraundeterminatserveioxarxade transportpuacutebliccolmiddotlectiuunnombreconcretdevegadespagant-nepregraveviamentelpreu

A meacutes del bitllet senzill per a utilitzar una vega-da un servei de transport puacuteblic colmiddotlectiu hi ha diversos tiacutetols de transport lrsquoobjectiu dels quals eacutes promoure la utilitzacioacute dels diferents mitjans i afavorir els usuaris que en fan un uacutes regular Aquests tiacutetols es validen abans drsquoen-trar al recinte del servei puacuteblic -ferrocarril i me-tro per exemple- o una vegada srsquoha entrat al vehicle -autobuacutes i tramvia generalment

Al marge drsquoaixograve habitualment el transport puacute-blic ( trAnsport puacuteblic colmiddotlectiu) estagrave finan-ccedilant per les administracions cosa que fa que el seu cost final sigui sensiblement inferior al real En tot cas el preu de cada tiacutetol depegraven de diversos factors les tarifes que apliquen les entitats i institucions gestores la quantitat subvencionada lrsquoagravembit territorial el colmiddotlectiu usuari al qual va dirigit (puacuteblic en general es-tudiants persones grans) i periacuteode de vali-desa (mensual trimestral anual) principal-ment

Els tiacutetols de transport soacuten un instrument amb el qual les administracions poden actuar per a influir sobre els hagravebits de mobilitat dels ciu-tadans i desincentivar lrsquouacutes del cotxe privat ( Automogravebil) Aixiacute un dels incentius que es poden oferir i que ja srsquoestan aplicant a drsquoaltres paiumlsos soacuten els que tenen a veure amb el lliu-rament de tiacutetols a treballadors i treballadores que utilitzen habitualment el transport puacuteblic colmiddotlectiu (ja que estan en clar desavantatge respecte als usuaris del cotxe que reben una subvencioacute indirecta amb lrsquouacutes gratuiumlt drsquouna pla-ccedila drsquoaparcament a lrsquoempresa) i als que opten per aquest mitjagrave renunciant al dret a una placcedila ( ApArcAment)

Aquest tipus drsquoajudes tambeacute es donen als treballadors i treballadores que aposten per compartir el cotxe als quals es doacutena una pla-ccedila drsquoestacionament preferent en relacioacute amb la resta de persones que utilitzen el seu vehicle privat Amb aquesta mesura lrsquoempresa pot anar reduint progressivament lrsquoespai destinat a aparcament (no productiu) i ampliar en cas que ho necessiti lrsquoespai progravepiament produc-tiu

Proposta de targetes integrades de CCOO a un preu meacutes reduiumlt per a fomentar lrsquouacutes

del transport puacuteblic (descompte del 40 de lrsquoimport de la T-mes per a treballadors

i treballadores)

Tramvia

Sistemadetransportferroviariurbagraveometropolitagravequeesdesplaccedilapersuperfiacutecie

El tramvia juntament amb els altres sis-temes ferroviaris de transport puacuteblic ( ferrocArril trAmviA) soacuten els mit-jans meacutes eficients en termes energegravetics ( eficiegravenciA energegraveticA) i els que generen menys quantitat drsquoemissions contaminants per persona ( contAminAcioacute) ja que lrsquoenergia impulsora eacutes lrsquoelectricitat No obstant aixograve la forma com srsquohagi obtingut aquesta electricitat (energia nuclear gas natural energies renova-bleshellip) condiciona el tipus i el volum drsquoemissi-ons que es generen als centres de produccioacute

Es considera que el tramvia eacutes un sistema de capacitat intermegravedia entre lrsquoautobuacutes i el metro que oscilmiddotla entre els 4000 viatgers per hora i sentit fins als 20000 viatgers Teacute lrsquoavantatge de circular per superfiacutecie i aixograve redueix molt els costos de construccioacute i manteniment com-parat amb els sistemes ferroviaris subterranis A diferegravencia de lrsquoautobuacutes i dels mitjans impul-sats amb motor de combustioacute no contamina ni produeix soroll i consumeix molta menys energia elegravectrica que el metro

Si beacute interacciona amb el tragravensit perquegrave com-parteix els carrers el fet que tingui un espai de circulacioacute reservat fa que els automogravebils no afectin la seva velocitat comercial ja que sol tenir preferegravencia en els punts de conflicte Es tracta a meacutes drsquoun mitjagrave de transport meacutes ac-cessible per a les persones amb dificultats de mobilitat ( AccessibilitAt)

Si es comparen les capacitats dels diferents mitjans de transport srsquoobserva que 174 cot-xes (amb una mitjana drsquo12 persones per cot-xe) transporten el mateix nombre de viatgers que 3 autobusos ( Autobuacutes) o que 1 tramvia

Amb relacioacute als costos de construccioacute un quilogravemetre de tramvia costa aproximadament 7 milions drsquoeuros als quals cal afegir-nrsquohi 02 meacutes de lrsquoestacioacute El metro en canvi costa uns 25 milions i 7 respectivament ( metro)

Autobuacutes convencional Tramvia-Metro lleuger Metro convencionalPlaces passatgersunitat 40-120 110-310 140-280Velocitat magravexima (kmhora) 80 70-100 70-110Velocitat comercial (kmhora) 12 20-25 25-30Capacitathora i sentit 2000-4000 4000-20000 15000-40000Separacioacute parades (metres) 200-1200 300-1500 500-2000Cost total km infraestructura milionseuro 9-15 24-60Font revista Cimbra

La gestioacute del tragravensit -o de la circulacioacute com tradicionalment srsquoha dit- eacutes una de les funcions de les institucions i organismes responsables de la mobilitat en lrsquoespai urbagrave ( espAi puacuteblic) i vies interurbanes Durant les uacuteltimes degravecades lrsquoaugment exponencial del parc de vehicles ( Automogravebil) ha superat la capacitat de carrers i carreteres ( infrAestructures) en alguns mo-ments del dia especialment en els accessos a les grans ciutats

Les congestions de tragravensit srsquohan convertit aixiacute en un fenomen habitual amb el conseguumlent augment del consum drsquoenergia (eficiegravencia energegravetica) i de les emissions ( contAminAcioacute) Cada dia es produeixen embussos en 7500 km de carreteres europees que incrementen en un 5 aproximadament la factura energegrave-tica de la Unioacute Europea La velocitat dels ve-hicles tambeacute srsquohi veu afectada ja que sol ser inferior als 10 kmh

Aquesta circumstagravencia ha fet oblidar les ne-cessitats de mobilitat de la resta drsquousuaris de la via puacuteblica ategraves que els responsables de la planificacioacute urbaniacutestica i territorial han es-tat centrant els seus esforccedilos en ampliar les calccedilades i construir noves infraestructures vi-agraveries No obstant aixograve la impossibilitat drsquoam-pliar indefinidament les vies i la constatacioacute

dels impactes ambientals i humans del tragravensit ( impActes socioAmbientAls) i dels costos eco-nogravemics associats ( costos socioeconogravemics) aixiacute com lrsquoemergegravencia de la cultura de la mo-bilitat sostenible ( mobilitAt sostenible) estagrave modificant les prioritats dels planificadors i gestors de lrsquoespai puacuteblic en favor drsquoun reparti-ment equitatiu drsquoaquest espai la reduccioacute dels liacutemits urbans de velocitat (pacificacioacute del tragraven-sit) i la creacioacute de zones per als vianants o de prioritat invertida ( zones trAnquilmiddotles)

Les congestions tambeacute soacuten un fenomen ca-racteriacutestic dels poliacutegons industrials on la con-centracioacute de vehicles privats i de transport de mercaderies ( mercAderies) a les hores-punta drsquoentrada i sortida dels centres de treball col-lapsa els accessos La implantacioacute ampliacioacute o adaptacioacute dels serveis de transport puacuteblic colmiddotlectiu a aquestes necessitats eacutes una de les principals solucions per a resoldre aquests embussos habituals

La introduccioacute de peatges urbans o drsquoaltres mesures fiscals ( fiscAlitAt) pot contribuir com ha succeiumlt en alguna ciutat europea a modificar els hagravebits de mobilitat dels ciuta-dans a lrsquohora drsquoaccedir en automogravebil als nuclis urbans i centres drsquoactivitat econogravemica

Tragravensit

Fluxdevehiclesamotorenunaviapuacuteblicaurbanaointerurbana

Conjunt de mitjans de transport de persones de titularitat o concessioacute puacuteblica gestionat perempresespuacutebliquesprivadesomixtes

Per a garantir el dret a la mobilitat universal dels ciutadans (dret a arribar exclusioacute lAborAl) cal disposar drsquouna xarxa de transport puacuteblic col-lectiu que permeti accedir als diferents espais i equipaments puacuteblics aixiacute com als poliacutegons industrials centres drsquoactivitat econogravemica i centres drsquooci

Eacutes responsabilitat de les administracions puacute-bliques donar resposta a aquesta necessitat colmiddotlectiva ja que la demanda de mobilitat de la poblacioacute ( demAndA de mobilitAt) estagrave iacutentima-ment relacionada amb les poliacutetiques de planifi-cacioacute urbaniacutestica i territorial ( plA de mobilitAt) responsabilitat drsquoaquestes institucions

El concepte de transport puacuteblic colmiddotlectiu inclou diferents mitjans que faciliten el desplaccedilament dels ciutadans a un cost energegravetic ( eficiegravenciA energegraveticA) i ambi-ental ( contAminAcioacute) molt baix si es com-para amb lrsquoautomogravebil i la motocicleta ( Autobuacutes trAmviA ferrocArril metro) A les grans ciutats i agraverees metropolitanes les diferents xarxes de transport puacuteblic colmiddotlectiu solen estar integrades ( tiacutetol de trAnsport) a fi de crear un sistema uacutenic de tarifes que en faciliti lrsquouacutes als ciutadans ( intermodAlitAt)

Dotar els poliacutegons industrials i centres drsquoac-tivitat econogravemica de serveis de transport puacuteblic que estiguin integrats tarifagraveriament i interconnectats per a potenciar la intermoda-litat contribueix a reduir lrsquouacutes de lrsquoautomogravebil i comporta beneficis importants per al benes-tar i la salut dels treballadors i treballadores ( sAlut puacuteblicA)

Vehicle compartit

Vehicle a motor que utilitzen alhora diverses persones per a reduir els costos econogravemics deldesplaccedilamentireduirelconsumdrsquoenergiailesemissionscontaminants

Compartir el vehicle privat -o el de lrsquoempresa- eacutes una alternativa que els ciutadanstreballa-dors tenen al seu abast per a reduir les despe-ses associades a lrsquouacutes habitual de lrsquoautomogravebil aixiacute com els impactes ambientals i socials rela-cionats ( impActes socioAmbientAls) Aquestes despeses -fixes o variables- soacuten el combusti-ble lrsquoaparcament els peatges ( fiscAlitAt) les reparacionshellip

Compartir lrsquoautomogravebil redueix tambeacute el nom-bre de vehicles en circulacioacute i aixograve contribu-eix a reduir les congestions ( tragravensit) el risc drsquoaccident viari ( AccidentAlitAt) el consum drsquoenergia ( eficiegravenciA energegraveticA) i les emis-sions contaminants ( contAminAcioacute) i drsquoefecte drsquohivernacle ( cAnvi climagravetic)

En el cas concret dels treballadors i treballa-dores una altra possibilitat eacutes compartir fur-gonetes adquirides o financcedilades per lrsquoempre-sa una actuacioacute que es coneix amb el nom de van-pool Respecte al cotxe compartit ofereix

els avantatges drsquouna millor eficiegravencia energegraveti-ca ja que pot dur a meacutes persones En els ca-sos en quegrave hi ha un servei infrautilitzat de bus drsquoempresa el van-pool pot ser una alternativa meacutes rendible i confortable per als treballadors i treballadores La mesura es pot acompanyar de beneficis fiscals ( fiscAlitAt) per als usuaris que no es consideren com a ingreacutes aixiacute com per a lrsquoempresa que pot deduir aquests cos-tos com a despeses de lrsquoactivitat econogravemica

Estalvis estimats per persona per a un cotxe diegravesel de tipus mitjagrave a lrsquoestiu del 2008 i tenint en compte costos de combustible rodes i manteniment Aquest quadre no inclou els costos drsquoamortitzacioacute del vehicle asseguranccedila impostos aparcament multes ni peatges Incloent-hi aquests conceptes lrsquoestalvi seria 3 vegades superior

Figura 53 Estalvis derivats del cotxe compartit en el viatge a la feinaEstalvis derivats del cotxe compartit en el viatge a la feina

Distagravenciaentre el domicili i el

centre de treball

Estalvi anualCompartint

nomeacutes 2 diessetmanaCompartinttots els dies

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

15 km 368 euro 490 euro 919 euro 1226 euro21 km 515 euro 686 euro 1287 euro 1716 euro40 km 980 euro 1307 euro 2451 euro 3268 euro

Vehicle elegravectric

Vehicleimpulsatperunmotorquefuncionaambelectricitat

El sector del transport estagrave escassament diver-sificat en termes energegravetics fins al punt que la demanda actual se satisfagrave en meacutes drsquoun 95 amb derivats del petroli ( eficiegravenciA energegraveticA) La combinacioacute dels nous combustibles ( fonts drsquoenergiA) amb les tecnologies alter-natives al motor de combustioacute configuraragrave un nou escenari a mitjagrave i llarg termini en aquest sector per a garantir la mobilitat futura de per-sones i mercaderies ( mercAderies)

Una de les opcions meacutes viables eacutes el vehicle elegravectric tecnologia centenagraveria que actual-ment srsquoestagrave recuperant en el sector de lrsquoau-tomogravebil sobretot per a usos urbans Fins ara lrsquoelectricitat srsquoha utilitzat en vehicles de trans-port puacuteblic colmiddotlectiu connectats a la xarxa ( ferrocArril metro trAmviA)

Els avantatges dels vehicles elegravectrics en com-paracioacute amb els tegravermics (motor de combustioacute) soacuten fonamentalment energegravetics perquegrave no consumeixen combustibles drsquoorigen fogravessil i ambientals perquegrave no fan soroll ni contaminen en lrsquoagravembit local ( contAminAcioacute) La generacioacute de lrsquoenergia elegravectrica produeix emissions cer-tament perograve aquestes depenen del recurs energegravetic utilitzat (energia nuclear gas natural energies renovables) A meacutes a diferegravencia dels motors drsquoexplosioacute els motors elegravectrics no funcionen quan el vehicle estagrave parat i actuen de generador quan el vehicle frena recuperant part de lrsquoenergia cinegravetica

Tambeacute hi ha vehicles hiacutebrids que combinen el motor elegravectric amb un motor tegravermic un fet que permet combinar els avantatges drsquoambdues tecnologies En funcioacute del regravegim de funciona-ment se nrsquoengega un o lrsquoaltre

Lrsquouacutes de lrsquoenergia elegravectrica als vehicles (meacutes enllagrave de quan es fa servir en el transport fer-roviari) ofereix nombrosos avantatges per al conjunt del sector un fet que recompensa els esforccedilos importants en recerca i desenvolupa-ment que estagrave portant a terme el sector de lrsquoautomocioacute en aquest camp Lrsquoegravexit en la intro-duccioacute drsquoaquestes alternatives dependragrave de diversos factors la capacitat drsquoacumulacioacute de les bateries la reduccioacute del cost econogravemic i la fiabilitat del motor a partir drsquoun nombre elevat de cicles de cagraverrega i descagraverrega

Es confia que en lrsquohoritzoacute 2010-2015 es co-menci a disposar de nous sistemes de bateri-es mdashactualment en investigacioacutemdash i en lrsquohoritzoacute de lrsquoany 2015 es puguin introduir de manera significativa en lrsquoagravembit urbagrave els vehicles 100 elegravectrics Igualment es pot preveure que el vehicle elegravectric tingui a curt i mitjagrave termini un agravembit drsquouacutes exclusivament urbagrave mentre que el vehicle hiacutebrid seragrave meacutes versagravetil pel fet de dis-posar de motor tegravermic

Zona tranquilmiddotla

Espaipuacuteblicdestinatalrsquouacutesexclusiudelsciutadansqueesdesplacenapeuiambbicicletaqueencertscasospodenutilitzartambeacuteelscotxesabaixesvelocitats

Una mobilitat urbana sostenible es fonamenta en la convivegravencia paciacutefica de tots els mitjans i sistemes de transport amb una atencioacute espe-cial en els vianants les persones amb mobili-tat reduiumlda i els ciclistes ja que soacuten els ciuta-dans que presenten un nivell de risc meacutes alt quan transiten per la ciutat ( AccidentAlitAt)

Les mesures adreccedilades a millorar la qualitat de vida drsquoaquest colmiddotlectiu han drsquoanar orienta-des per tant a tranquilmiddotlitzar el tragravensit de ma-nera que la circulacioacute i el fet drsquoocupar lrsquoespai puacuteblic compartit es faci equilibradament do-nant a cada mitjagrave de transport el lloc que li cor-respongui En aquest sentit eacutes imprescindible reduir els liacutemits de velocitat per als vehicles pri-vats a motor ( Automogravebil agrave motocicletA) i amb aixograve srsquoaconsegueix crear un entorn menys agressiu i fer que augmenti la sensacioacute de se-guretat ( itinerAris segurs)

Hi ha diversos tipus de zones ldquotranquilmiddotlesrdquo rsaquo Zones de vianants exclusives per als via-

nants ( mobilitAt A peu) i ciclistes ( bicicletA) amb restriccions a lrsquoacceacutes de vehicles a mo-tor i plataforma a un uacutenic nivell generalment

rsaquo Zones de convivegravencia o zones de prioritat invertida el vianant i el ciclista tenen sempre prioritat i la velocitat dels vehicles estagrave limi-tada lrsquoobjectiu eacutes la convivegravencia tranquilmiddotla dels uns i dels altres

rsaquo Zones 30 la velocitat magravexima dels vehicles estagrave limitada a 30 kmh les voreres i la cal-ccedilada estan segregades i el vianant no hi teacute prioritat

rsaquo En algunes ciutats srsquoestan implantant tam-beacute les zones 10 i les zones 20 a les quals la velocitat permesa eacutes encara meacutes reduiumlda

Aquestes actuacions han de ser compatibles amb lrsquoexistegravencia drsquouna xarxa viagraveria eficaccedil que disposi de corredors drsquoacceacutes a les vies drsquoalta capacitat eacutes a dir la pacificacioacute ha de ser co-herent amb la jerarquia viagraveria establerta que doni resposta a les activitats econogravemiques progravepies drsquouna aglomeracioacute urbana

CONCEPTESCOMPLEMENTARIS

Accidentalitat in itinere || 7Accidents in itinere || 7Aparcament de pagament || 11Autobusos drsquoempresa || 13Autobusos interurbans || 12Autobusos llanccediladora || 12Autobuacutes urbagrave || 12Autoritats del transport || 16Bateria drsquoindicadors || 52Biocarburants || 47Biodiegravesel || 47Bioetanol || 47Camiacute escolar || 56Camions || 58Carpooling || 15Carrils-bici || 22Carrils bus || 22Carrils VAO || 22Carsharing || 14Circulacioacute || 81Combustibles || 24Combustibles sintegravetics || 47Congestions de tragravensit || 81Contaminacioacute acuacutestica || 76 78Costos externs || 28Costos interns || 28Cotxe compartit || 11 15 66 83Cotxe multiusuari || 14Demanda de mobilitat generada || 31Diversificacioacute energegravetica || 35 47

Ecomobilitat || 31 39 41 45 50 51Efecte drsquohivernacle || 19 37Emissions || 24Esperanccedila de vida || 76Estimacioacute de la demanda || 31Estudi drsquoAvaluacioacute de la Mobilitat || 70Eurovinyeta || 45Factor de risc laboral || 7Furgonetes || 58Gas natural || 47Gestioacute de la demanda || 31Gestioacute de lrsquoaparcament || 11Gestor de mobilitat || 23 50 52 70Hagravebits de mobilitat || 37 72 79Hidrogen || 47Horitzontal || 77Indisciplina viagraveria || 34Ineficiegravencia || 35Integracioacute tarifaria || 16Integracioacute tarifagraveria || 54Intensitats de tragravensit || 31Jerarquia viagraveria || 85Metanol || 48Mobilitat reduiumlda || 6Morbiditat || 76Motors de combustioacute || 24Normes Euro || 58Pacificacioacute del tragravensit || 81Park and ride || 54Participacioacute || 23

Peatge urbagrave || 45Permiacutes de conduir || 41Persones amb mobilitat reduiumlda || 61Pila de combustible || 48Qualitat de lrsquoaire || 25Taxis || 14 22Van-pool || 83Vehicles fora drsquouacutes || 74Vehicles hiacutebrids || 84Vertical || 77Vianants || 61Xarxes de mobilitat || 32Zones 30 || 85Zones de convivegravencia || 85Zones de prioritat invertida || 85Zones de vianants || 85

wwwistasccooeswwwccoocatmobilitatwwwccooes

Pagravegines web

Agegravencia Europea del Medi ambient - wwweeaeuropaeuesAgegravencia Internacional de lrsquoEnergia - wwwieaorg Associacioacute Internacional del Transport Puacuteblic-wwwuitporgCarsharing a Catalunya - wwwavancaresCarsharing Europeu - wwwcarsharingnetCentre drsquoInvestigacioacute en Epidemiologia Ambiental - wwwcrealcatCompartir cotxe - wwwcompartirorgConBici Coordinadora en defensa de la bicicleta - wwwconbiciorgDireccioacute General de Tragravensit - wwwdgtesFederacioacute Europea de Ciclistes - wwwecfcomGrup Intergovernamental drsquoExperts sobre el Canvi Climagravetic - wwwipccchInstitut per a la Diversificacioacute i Estalvi drsquoEnergia - wwwidaeesMinisteri de Medi ambient - wwwmmaesObservatori de Mobilitat Metropolitana - wwwtransytupmesObservatori Europeu de Seguretat Viagraveria - wwwersoeuXarxa de Ciutats Lliures de Cotxes - wwwcarfreecom

Publicacions

rsaquo Com avanccedilar cap a un model de mobilitat dels treballadors i treballadores meacutes sostenible Guia de suport a lrsquoaccioacute sindical Istas-CCOO 2008

rsaquo Gestioacute de la mobilitat Canviant la manera de viatjar Treatise-IDAE 2005

rsaquo Guia de mobilitat sostenible per a lrsquoempresa responsable Fundacioacute Mobilitat 2009

rsaquo Guia per a lrsquoelaboracioacute de pactes de mobilitat Diputacioacute de Barcelona 2007

rsaquo Guia pragravectica per a lrsquoelaboracioacute de plans de mobilitat sostenible Ihobe 2004

rsaquo Guia pragravectica per a lrsquoelaboracioacute i implantacioacute de plans de transport al treball IDAE 2006

rsaquo Informe de mobilitat Observatori de la Mobilitat Metropolitana 2009

rsaquo Lrsquoacceacutes sostenible al lloc de treball CCOO 2005

rsaquo La relacioacute entre mobilitat acceacutes al treball i qualitat de lrsquoaire preguntes i exemples pragravectics CCOO 2007

rsaquo Les principals xifres de la sinistralitat viagraveria Direccioacute General de Tragravensit 2008

rsaquo Llibre verd del transport urbagrave a Europa Comissioacute Europea 2007

rsaquo Manual del gestor de mobilitat Diputacioacute de Barcelona 2007

rsaquo Mobilitats Fundacioacute Mobilitat Sostenible i Segura 2008

rsaquo Programa drsquoAccioacute Europeu de Seguretat Viagraveria Comissioacute Europea 2003

PERAMEacuteSINFORMACIOacute

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Accidentalitat (de transit)

Accio sindical (mobilitat)

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Costos socioeconomics

Desplacament

Educacio per la mobilitat

Eficiencia energetica

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Gestio de la mobilitat (sostenible)

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Legislacio sobre mobilitat

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Operador de transport public

Residus (vehicles)

Salut publica

Senyalitzacio viaria

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Transport public collectiu

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

GLOSSARI

DE MOBILITAT SOSTENIBLE

PRESENTACIOacute

Fernando Rodrigo

IacuteNDEX

bicicletA || 17

Accessibilitat

sobreel total

2002 74482 1016670 73

2003 80123 954847 84

2004 84020 955744 88

2005 90923 981795 93

2006 91879 1003440 91

2007 98984 1032435 96

2008 93312 833143 112

Automogravebil 100

Avioacute 12

Autocar 9

Tren 3

Contusionslleugeres

Aparcament

Autobuacutes

Automogravebil

Bicicleta

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

170197 195

11 726

56 51 58

Canvi climagravetic

Residus

Altres

Electricitat

Aviacioacute

3 1606

Any base (100)

Anar a peu

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Font fonts diverses

150000

100000

100 ocupacioacute

Autobuacutes

Carril reservat

Contaminacioacute

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EURO 5

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

HC totals 100 mgkm

i patiment

- Soroll

- Accidentalitat

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

300000

250000

200000

150000

100000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Trenmercaderies

Desplaccedilament

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Vehicle privat

Altres

Aturati altres

20071990

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

Font Intra

Eacutes car

Durada del trajecte

No nrsquohi ha

Comoditat

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts drsquoenergia

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

PCi PC hiacutebrids

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Altres vehicles

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Indicador

Valor obtingut

treballadores

Infraestructures

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

PIB real

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Mobilitat a peu

Edat ms

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

rodada

drsquoaparcament

puacuteblic

atractius

srsquoexpandeix

accidents

srsquoexpandeix

Motocicleta

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

106 151 141

vl-km veh-km

de mobilitat

Antecedents

interessades

Proposar indicadors

Idea inicial

Firmar el Pacte

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

procedegravencia

treballadores

mitjana

idrsquoempresa

Repartiment modal

Altres

Cotxe o moto

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Altres

Bicicleta

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Salut puacuteblica

Soroll

Tragravensit rodat

Font fonts diverses

i treballadores)

Tramvia

Tragravensit

Vehicle compartit

centre de treball

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

Pagravegines web

Publicacions

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Desplacament

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Residus (vehicles)

Salut publica

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

PRESENTACIOacute

Fernando Rodrigo

IacuteNDEX

bicicletA || 17

Accessibilitat

sobreel total

2002 74482 1016670 73

2003 80123 954847 84

2004 84020 955744 88

2005 90923 981795 93

2006 91879 1003440 91

2007 98984 1032435 96

2008 93312 833143 112

Automogravebil 100

Avioacute 12

Autocar 9

Tren 3

Contusionslleugeres

Aparcament

Autobuacutes

Automogravebil

Bicicleta

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

170197 195

11 726

56 51 58

Canvi climagravetic

Residus

Altres

Electricitat

Aviacioacute

3 1606

Any base (100)

Anar a peu

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Font fonts diverses

150000

100000

100 ocupacioacute

Autobuacutes

Carril reservat

Contaminacioacute

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EURO 5

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

HC totals 100 mgkm

i patiment

- Soroll

- Accidentalitat

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

300000

250000

200000

150000

100000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Trenmercaderies

Desplaccedilament

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Vehicle privat

Altres

Aturati altres

20071990

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

Font Intra

Eacutes car

Durada del trajecte

No nrsquohi ha

Comoditat

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts drsquoenergia

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

PCi PC hiacutebrids

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Altres vehicles

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Indicador

Valor obtingut

treballadores

Infraestructures

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

PIB real

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Mobilitat a peu

Edat ms

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

rodada

drsquoaparcament

puacuteblic

atractius

srsquoexpandeix

accidents

srsquoexpandeix

Motocicleta

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

106 151 141

vl-km veh-km

de mobilitat

Antecedents

interessades

Proposar indicadors

Idea inicial

Firmar el Pacte

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

procedegravencia

treballadores

mitjana

idrsquoempresa

Repartiment modal

Altres

Cotxe o moto

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Altres

Bicicleta

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Salut puacuteblica

Soroll

Tragravensit rodat

Font fonts diverses

i treballadores)

Tramvia

Tragravensit

Vehicle compartit

centre de treball

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

Pagravegines web

Publicacions

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Desplacament

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Residus (vehicles)

Salut publica

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

PRESENTACIOacute

Fernando Rodrigo

IacuteNDEX

bicicletA || 17

Accessibilitat

sobreel total

2002 74482 1016670 73

2003 80123 954847 84

2004 84020 955744 88

2005 90923 981795 93

2006 91879 1003440 91

2007 98984 1032435 96

2008 93312 833143 112

Automogravebil 100

Avioacute 12

Autocar 9

Tren 3

Contusionslleugeres

Aparcament

Autobuacutes

Automogravebil

Bicicleta

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

170197 195

11 726

56 51 58

Canvi climagravetic

Residus

Altres

Electricitat

Aviacioacute

3 1606

Any base (100)

Anar a peu

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Font fonts diverses

150000

100000

100 ocupacioacute

Autobuacutes

Carril reservat

Contaminacioacute

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EURO 5

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

HC totals 100 mgkm

i patiment

- Soroll

- Accidentalitat

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

300000

250000

200000

150000

100000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Trenmercaderies

Desplaccedilament

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Vehicle privat

Altres

Aturati altres

20071990

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

Font Intra

Eacutes car

Durada del trajecte

No nrsquohi ha

Comoditat

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts drsquoenergia

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

PCi PC hiacutebrids

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Altres vehicles

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Indicador

Valor obtingut

treballadores

Infraestructures

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

PIB real

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Mobilitat a peu

Edat ms

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

rodada

drsquoaparcament

puacuteblic

atractius

srsquoexpandeix

accidents

srsquoexpandeix

Motocicleta

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

106 151 141

vl-km veh-km

de mobilitat

Antecedents

interessades

Proposar indicadors

Idea inicial

Firmar el Pacte

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

procedegravencia

treballadores

mitjana

idrsquoempresa

Repartiment modal

Altres

Cotxe o moto

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Altres

Bicicleta

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Salut puacuteblica

Soroll

Tragravensit rodat

Font fonts diverses

i treballadores)

Tramvia

Tragravensit

Vehicle compartit

centre de treball

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

Pagravegines web

Publicacions

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Desplacament

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Residus (vehicles)

Salut publica

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

IacuteNDEX

bicicletA || 17

Accessibilitat

sobreel total

2002 74482 1016670 73

2003 80123 954847 84

2004 84020 955744 88

2005 90923 981795 93

2006 91879 1003440 91

2007 98984 1032435 96

2008 93312 833143 112

Automogravebil 100

Avioacute 12

Autocar 9

Tren 3

Contusionslleugeres

Aparcament

Autobuacutes

Automogravebil

Bicicleta

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

170197 195

11 726

56 51 58

Canvi climagravetic

Residus

Altres

Electricitat

Aviacioacute

3 1606

Any base (100)

Anar a peu

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Font fonts diverses

150000

100000

100 ocupacioacute

Autobuacutes

Carril reservat

Contaminacioacute

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EURO 5

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

HC totals 100 mgkm

i patiment

- Soroll

- Accidentalitat

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

300000

250000

200000

150000

100000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Trenmercaderies

Desplaccedilament

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Vehicle privat

Altres

Aturati altres

20071990

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

Font Intra

Eacutes car

Durada del trajecte

No nrsquohi ha

Comoditat

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts drsquoenergia

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

PCi PC hiacutebrids

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Altres vehicles

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Indicador

Valor obtingut

treballadores

Infraestructures

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

PIB real

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Mobilitat a peu

Edat ms

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

rodada

drsquoaparcament

puacuteblic

atractius

srsquoexpandeix

accidents

srsquoexpandeix

Motocicleta

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

106 151 141

vl-km veh-km

de mobilitat

Antecedents

interessades

Proposar indicadors

Idea inicial

Firmar el Pacte

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

procedegravencia

treballadores

mitjana

idrsquoempresa

Repartiment modal

Altres

Cotxe o moto

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Altres

Bicicleta

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Salut puacuteblica

Soroll

Tragravensit rodat

Font fonts diverses

i treballadores)

Tramvia

Tragravensit

Vehicle compartit

centre de treball

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

Pagravegines web

Publicacions

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Desplacament

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Residus (vehicles)

Salut publica

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

Accessibilitat

sobreel total

2002 74482 1016670 73

2003 80123 954847 84

2004 84020 955744 88

2005 90923 981795 93

2006 91879 1003440 91

2007 98984 1032435 96

2008 93312 833143 112

Automogravebil 100

Avioacute 12

Autocar 9

Tren 3

Contusionslleugeres

Aparcament

Autobuacutes

Automogravebil

Bicicleta

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

170197 195

11 726

56 51 58

Canvi climagravetic

Residus

Altres

Electricitat

Aviacioacute

3 1606

Any base (100)

Anar a peu

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Font fonts diverses

150000

100000

100 ocupacioacute

Autobuacutes

Carril reservat

Contaminacioacute

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EURO 5

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

HC totals 100 mgkm

i patiment

- Soroll

- Accidentalitat

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

300000

250000

200000

150000

100000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Trenmercaderies

Desplaccedilament

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Vehicle privat

Altres

Aturati altres

20071990

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

Font Intra

Eacutes car

Durada del trajecte

No nrsquohi ha

Comoditat

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts drsquoenergia

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

PCi PC hiacutebrids

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Altres vehicles

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Indicador

Valor obtingut

treballadores

Infraestructures

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

PIB real

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Mobilitat a peu

Edat ms

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

rodada

drsquoaparcament

puacuteblic

atractius

srsquoexpandeix

accidents

srsquoexpandeix

Motocicleta

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

106 151 141

vl-km veh-km

de mobilitat

Antecedents

interessades

Proposar indicadors

Idea inicial

Firmar el Pacte

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

procedegravencia

treballadores

mitjana

idrsquoempresa

Repartiment modal

Altres

Cotxe o moto

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Altres

Bicicleta

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Salut puacuteblica

Soroll

Tragravensit rodat

Font fonts diverses

i treballadores)

Tramvia

Tragravensit

Vehicle compartit

centre de treball

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

Pagravegines web

Publicacions

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Desplacament

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Residus (vehicles)

Salut publica

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

sobreel total

2002 74482 1016670 73

2003 80123 954847 84

2004 84020 955744 88

2005 90923 981795 93

2006 91879 1003440 91

2007 98984 1032435 96

2008 93312 833143 112

Automogravebil 100

Avioacute 12

Autocar 9

Tren 3

Contusionslleugeres

Aparcament

Autobuacutes

Automogravebil

Bicicleta

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

170197 195

11 726

56 51 58

Canvi climagravetic

Residus

Altres

Electricitat

Aviacioacute

3 1606

Any base (100)

Anar a peu

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Font fonts diverses

150000

100000

100 ocupacioacute

Autobuacutes

Carril reservat

Contaminacioacute

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EURO 5

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

HC totals 100 mgkm

i patiment

- Soroll

- Accidentalitat

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

300000

250000

200000

150000

100000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Trenmercaderies

Desplaccedilament

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Vehicle privat

Altres

Aturati altres

20071990

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

Font Intra

Eacutes car

Durada del trajecte

No nrsquohi ha

Comoditat

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts drsquoenergia

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

PCi PC hiacutebrids

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Altres vehicles

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Indicador

Valor obtingut

treballadores

Infraestructures

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

PIB real

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Mobilitat a peu

Edat ms

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

rodada

drsquoaparcament

puacuteblic

atractius

srsquoexpandeix

accidents

srsquoexpandeix

Motocicleta

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

106 151 141

vl-km veh-km

de mobilitat

Antecedents

interessades

Proposar indicadors

Idea inicial

Firmar el Pacte

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

procedegravencia

treballadores

mitjana

idrsquoempresa

Repartiment modal

Altres

Cotxe o moto

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Altres

Bicicleta

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Salut puacuteblica

Soroll

Tragravensit rodat

Font fonts diverses

i treballadores)

Tramvia

Tragravensit

Vehicle compartit

centre de treball

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

Pagravegines web

Publicacions

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Desplacament

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Residus (vehicles)

Salut publica

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

sobreel total

2002 74482 1016670 73

2003 80123 954847 84

2004 84020 955744 88

2005 90923 981795 93

2006 91879 1003440 91

2007 98984 1032435 96

2008 93312 833143 112

Automogravebil 100

Avioacute 12

Autocar 9

Tren 3

Contusionslleugeres

Aparcament

Autobuacutes

Automogravebil

Bicicleta

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

170197 195

11 726

56 51 58

Canvi climagravetic

Residus

Altres

Electricitat

Aviacioacute

3 1606

Any base (100)

Anar a peu

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Font fonts diverses

150000

100000

100 ocupacioacute

Autobuacutes

Carril reservat

Contaminacioacute

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EURO 5

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

HC totals 100 mgkm

i patiment

- Soroll

- Accidentalitat

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

300000

250000

200000

150000

100000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Trenmercaderies

Desplaccedilament

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Vehicle privat

Altres

Aturati altres

20071990

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

Font Intra

Eacutes car

Durada del trajecte

No nrsquohi ha

Comoditat

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts drsquoenergia

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

PCi PC hiacutebrids

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Altres vehicles

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Indicador

Valor obtingut

treballadores

Infraestructures

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

PIB real

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Mobilitat a peu

Edat ms

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

rodada

drsquoaparcament

puacuteblic

atractius

srsquoexpandeix

accidents

srsquoexpandeix

Motocicleta

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

106 151 141

vl-km veh-km

de mobilitat

Antecedents

interessades

Proposar indicadors

Idea inicial

Firmar el Pacte

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

procedegravencia

treballadores

mitjana

idrsquoempresa

Repartiment modal

Altres

Cotxe o moto

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Altres

Bicicleta

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Salut puacuteblica

Soroll

Tragravensit rodat

Font fonts diverses

i treballadores)

Tramvia

Tragravensit

Vehicle compartit

centre de treball

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

Pagravegines web

Publicacions

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Desplacament

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Residus (vehicles)

Salut publica

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

Aparcament

Autobuacutes

Automogravebil

Bicicleta

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

170197 195

11 726

56 51 58

Canvi climagravetic

Residus

Altres

Electricitat

Aviacioacute

3 1606

Any base (100)

Anar a peu

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Font fonts diverses

150000

100000

100 ocupacioacute

Autobuacutes

Carril reservat

Contaminacioacute

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EURO 5

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

HC totals 100 mgkm

i patiment

- Soroll

- Accidentalitat

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

300000

250000

200000

150000

100000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Trenmercaderies

Desplaccedilament

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Vehicle privat

Altres

Aturati altres

20071990

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

Font Intra

Eacutes car

Durada del trajecte

No nrsquohi ha

Comoditat

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts drsquoenergia

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

PCi PC hiacutebrids

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Altres vehicles

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Indicador

Valor obtingut

treballadores

Infraestructures

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

PIB real

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Mobilitat a peu

Edat ms

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

rodada

drsquoaparcament

puacuteblic

atractius

srsquoexpandeix

accidents

srsquoexpandeix

Motocicleta

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

106 151 141

vl-km veh-km

de mobilitat

Antecedents

interessades

Proposar indicadors

Idea inicial

Firmar el Pacte

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

procedegravencia

treballadores

mitjana

idrsquoempresa

Repartiment modal

Altres

Cotxe o moto

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Altres

Bicicleta

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Salut puacuteblica

Soroll

Tragravensit rodat

Font fonts diverses

i treballadores)

Tramvia

Tragravensit

Vehicle compartit

centre de treball

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

Pagravegines web

Publicacions

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Desplacament

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Residus (vehicles)

Salut publica

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

Aparcament

Autobuacutes

Automogravebil

Bicicleta

Paiumls

Suegravec

Begravelg

agravendi

Polograve

Agraveust

vagravequ

vegraveni

agravenia

Letograve

Itagravelia

Repuacute

Estograve

Gregravec

ccedila

agraveria

17 1614

12 11 11

7356 54 54 50 32 30 28 26 26 20

170197 195

11 726

56 51 58

Canvi climagravetic

Residus

Altres

Electricitat

Aviacioacute

3 1606

Any base (100)

Anar a peu

Autobuacutes

Cotxe hiacutebrid

Cotxe mitjagrave

Cotxe gran

0 005 01 015 02 025 03

kg CO2 km

Emissions zero

Mitjans sostenibles

Font fonts diverses

150000

100000

100 ocupacioacute

Autobuacutes

Carril reservat

Contaminacioacute

Emissions de CO2

100 29 0 420 30

100 9 0 290 4

HC 100 8 0 140 2

CO 100 2 0 93 1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EURO 5

COHC no metans

1000 mgkm68 mgkm

HC totals 100 mgkm

i patiment

- Soroll

- Accidentalitat

Font Infras 2004

Accidents

Natura i paisatge

300000

250000

200000

150000

100000

Autobuacutes15000

Moto25000

Camioacutepesant

164000

Trenpassatgers

Avioacutepassatgers

Trenmercaderies

Desplaccedilament

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

gt 90 min

lt 15 min

15 - 29 min

30 - 44 min

45 - 59 min

60 - 89 min

Passeigs

Visites

Tornar a casa

Altres

Per treball

Per estudis

Per compres

Acompanyar persones

Vehicle privat

Altres

Aturati altres

20071990

300028002700260024002200200018001600140012001000

800600400200

Font Intra

Eacutes car

Durada del trajecte

No nrsquohi ha

Comoditat

Comparteix cotxe

0 5 10 15 20 25 30

Espai puacuteblic

870114318

378622

805511031

422578

Total 23019 100 19086 100

Meacutes 74

70 a 74

66 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

21 a 24

18 a 20

15 a 17

0 200 400 600 800 10001000 800 600 400 200 0

DonesHomes

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts drsquoenergia

Carboacute

Petroli

Gas natural

Biomassa

EogravelicaSolar

Nuclear

Gasolina

Gasolina FT

Gasoil

Gasoil FT

Biodiegravesel

Etanol

Metanol

Hidrogen

Electricitat

PCi PC hiacutebrids

Camions i

furgonetes 696698 4213186 373 676058 4463923 605 653143 4538399 677

Autobusos 937 59332 116 927 59764 348 876 60924 396

Turismes 11667433 9380284 4842 11500323 10255430 4421 11344609 10796625 4130

Motocicletes 2055459 2024 539 2308619 2130 597 2497896 2158 765

Altres vehicles

Total 14536169 14124314 393578 14615394 15283399 419664 14627619 15907051 434554

Indicador

Valor obtingut

treballadores

Infraestructures

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

PIB real

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Creixement acumulat

Carretera

Mariacutetim

Ferrocarril

Mobilitat a peu

Edat ms

16 a 30 anys 157

31 a 60 anys 140

rodada

drsquoaparcament

puacuteblic

atractius

srsquoexpandeix

accidents

srsquoexpandeix

Motocicleta

76 a 125 cm3

126 a 250 cm3

250 a 500 cm3

meacutes de 500 cm3

Interurbans

STI-ATM

Autobusos

106 151 141

vl-km veh-km

de mobilitat

Antecedents

interessades

Proposar indicadors

Idea inicial

Firmar el Pacte

Assessors

Tegravecnics

Assessoria externa

procedegravencia

treballadores

mitjana

idrsquoempresa

Repartiment modal

Altres

Cotxe o moto

16 312 3641 18

158 272

717 487

Altres

Cotxe o moto

Homes Dones

Sevilla 2007

Biscaia 2005

Astuacuteries 2001

G Canagraveria 2001

Saragossa 2000

B Cadis 2005

Barcelona 2006

Muacutercia 2007

Altres

Bicicleta

Vehicle privat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Residus (vehicles)

Metalls

Fluids

Plagravestics

Tegravextil

Productes naturals

Cautxuacute

Altres

Salut puacuteblica

Soroll

Tragravensit rodat

Font fonts diverses

i treballadores)

Tramvia

Tragravensit

Vehicle compartit

centre de treball

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

2 personesal cotxe

3 personesal cotxe

Pagravegines web

Publicacions

IBLEA B C D E F G

Accessibilitat

Aparcament

Autobus

Automobil

Bicicleta

Canvi climatic

Carril reservat

Contaminacioacute

Desplacament

Espai public

Exclusio laboral

Externalitat

Ferrocarril (tren)

Fonts d_energia

Indicador

Intermodalitat

Itinerari segur

Mercaderies

Mobilitat a peu

Motocicleta

Ocupacio vehicles

Residus (vehicles)

Salut publica

Soroll

Titol de transport

Tramvia

Transit

Vehicle compartit

Vehicle electric

Zona tranquilla

Documents

H I J K L M N DE MOBILITAT SOSTENIBLE H I J K L M N