Hormaran

CAS EXEMPLE: ACTIVITAT EXTRACTIVA “VALARTIES”, HORMARAN, S.A.

UNA GRAVERA COM A ESTRUCTURA DE CONTROL D’ARROSSEGALLS.

UNA PROPOSTA ALTERNATIVA DE RESTAURACIÓ.

Grup de Treball d'Àrids de Catalunya

1956 2008

7 abril 11 Grup de Treball d'Àrids de Catalunya

GUIÓ

• ANTECEDENTS • EL RISC DE BARRANCADES AL VENTALL DE LA

CAUVA • LA GRAVERA D’HORMARAN COM A ESTRUCTURA

DE CONTROL • CONCLUSIONS


ANTECEDENTS

• El DMAH requereix l’empresa Hormaran per tal que efectuï un estudi geològic de detall que determini quina es la influencia de l ’ac t iv i ta t envers poss ib les fenòmens excepc iona ls de barrancades i pluges torrencials


ANTECEDENTS HISTORICS

• Fonts: Agència Catalana de l’Aigua, Institut Cartogràfic de Catalunya, “La Vanguardia”


ANTECEDENTS


EL RISC DE BARRANCADES AL VENTALL DE LA CAUVA





Càlcul del cabal líquid i sòlid

El càlcul del volum d’arrosegalls per a T500 s’ha determinat mercès a la correlació existent entre el cabal pic de descàrrega (líquid + sòlid) i el volum:

Vdf= (Qp /0,135)1,28

Per a el cas del Barranc de la Cauva, el volum d’arrossegalls estimat és de 3117,1 m3 en el cas més desfavorable.



Estimació del volum d’arrossegalls màxim per event

L’estimació d'acumulació potencial de sediments es basa en una unitat d'anàlisi corresponent al volum de sediments e r o s i o n a b l e s e m m a g a t z e m a t s a l c a n a l , d e n o m i n a t mètode de l vo lum unitari. Cal sumar-li el material que pot arribar de l’exterior del canal.

Resultat: un total de 50.400 m3 de material disponible per a ser mobil i tzat durant un “únic” esdeveniment.


CÀLCUL DE L’ABAST DEL CORRENT D’ARROSSEGALLS

Perfil genèric Font: Van Dine, 1996

Perfil al barranc de Coriedo

Càlcul de l’abast potencial del corrent d’arrossegalls. Mètode ACS (Average Channel Slope)

Càlcul de l’abast

ACS 107,67 m

Corominas (1996) log (H/L)=-0,105 log V- 0,012 238,48 m

Rickenmann (1999, 2005), L = 1,9·V0,16·H0,83 282,99 m


ANALISI RETROSPECTIU DE L’ABAST DE DIFERENTS CORRENTS D’ARROSEGALLS

1956


SITUACIÓ ACTUAL

2008


LA GRAVERA D’HORMARAN COM A ESTRUCTURA DE CONTROL D’ARROSSEGALLS



Font: Van Dine, 1996




EXEMPLES D’ESTRUCTURES DE CONTROL D’ARROSSEGALLS

Columbia Britànica, (Canadà)



California (USA)



Oak Street USA (1980)

Glendale (USA)


CONCLUSIONS

El terrabuit ocasionat per l’explotació d’àrids en la gravera d’Hormaran constitueix una oportunitat excel·lent per reconvertir un buit miner en un sistema de control d’arrossegalls.

La capacitat actual del buit miner supera amb escreix els 600.000 m3 Aquest volum es suficient per emmagatzemar el volum d’arrossegalls mig produït pel con actual durant 1400 anys.

Aquesta proposta implica però replantejar el programa de restauració.

El que es percibia com un possible problema passa a ser un solució disminuint un risc natural de forma palesa.

CAS EXEMPLE: GRAVERA “VALARTIES”, HORMARAN, S.A.

GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ

Grup de Treball d'Àrids de Catalunya

1956 2008

Documents

Hormaran