Hospitalet 03

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

línial’hospitaletPeriòdic gratuït mensual · 25 de juny de 2013 · núm 03

La campanya del No sacseja lapolítica municipal de la ciutat

Núria Marín intenta contrarrestar l’ascens de Ciutadans i el ple aprova una moció per evitar la consulta a L’H pàg 07

Esports pàg 22El CE l’Hospitalet es juga l’ascens a SegonaDivisió amb l’Eibar

Centre pàg 16L’Engresca’t torna a ambgran èxit d’assistència

Sanfeliu pàg 11Comencen les obres del nou tanatori

Innovació pàg 19El campus de Bellvitgecomptarà amb noves aules

Educació pàg 16La comunitat educativa de l’Hospitalet protestacontra les retallades

Maite Campos pàg 15“La pressió fiscal de l’Ajuntament sobre elpetit comerç és millorable”

Els immigrants també decideixen pàg 04

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

25 Juny 2013línial’hospitalet

3 | Ciutat 25 Juny 2013 línial’hospitalet

El passat 14 d’abril el presidentArtur Mas anunciava a Pallejàque “si al Baix Llobregat triom-fa el procés cap a l’Estat propi,la resta vindrà donada”. La de-claració va ser pronunciada enel marc de la campanya Dret adecidir i Estat propi, garantiad’un futur millor, encetada ambmolta intenció a la comarca

del Baix Llobregat, on a prioriel camí sobiranista es trobaamb barreres de diversa índo-le.

COMARCA D’ACOLLIDATant l’Hospitalet com el BaixLlobregat han estat tradicio-nalment una zona d’acollidade col·lectius d’immigrants demoltes procedències, estatal i defora de les seves fronteres. Alllarg del segle XX, quan es pro-dueix l’èxode del món ruralcap a l’urbà, observem diversesonades migratòries cap a la co-marca i tot Catalunya

Es calcula que, per exemple,al voltant d’1 milió d’andalusosvan arribar a Catalunya entre el1955 i el 1975. Xifres similarss’estudien sobre col·lectius d’al-tres procedències.

La població de l’Hospitaletva crèixer espectacularmentdurant les dècades dels anys 50,60 i 70 del segle passat. Aquestaugment de població va supo-sar un creixement descontrolatque encara avui dia es deixaveure a l’urbanisme de la ciutati a la seva organització territo-rial i veïnal. El flux migratoris’aturaria i fins i tot seria ne-gatiu a partir de finals delsanys 70 i inicis dels 80.

FEINA DE CARRERLluís Junyent, coordinador del’ANC al Baix Llobregat, expli-ca a Línia l’Hospitalet que “elBaix Llobregat va ser la segonacomarca en tenir una secciólocal de l’Assemblea a cadamunicipi, 30 en total”. SegonsJunyent, l’ANC compta amb1.100 socis de ple dret i moltsmés simpatitzants.

Durant les consultes inde-pendentistes dutes a terme l’any2010 al Baix Llobregat, les da-des de participació van ser si-milars a la mitjana i van asso-lir el 90% de vots positius. ACornellà, per exemple, van anara votar 8.000 persones, de lesquals un 75% es va decantar afavor de la independència. “Ésbo veure que hi ha un 25% de‘no’ en la consulta, això vol dirque almenys la gent ha accep-tat ser consultada”.

“La gent ens veia com unaentitat cultural, però ara veuque ens preocupem pel país”,afirma Jesús Palomar, presi-dent d’Òmnium a L’Hospitalet.El president d’Òmnium al’Hospitalet destaca que la pre-sència de l’entitat a la ciutat“compta amb 40 anys d’histò-ria”, i que tot i que els socis esvan fent grans, “gent jove” estàentrant a l’entitat.

“El treball al carrer és forçaimportant, i on més podremconsolidar el nostre objectiu”,reconeix Junyent. Des de l’ANCde l’Hospitalet també es desta-ca el treball de les seves para-detes al carrer. En el que vad’any, ja han ocupat un lloc a lesfestes principals dels barris dela ciutat.

A això cal afegir la moció, toti que “tímida” segons l’ANC del’Hospitalet, que durant el da-rrer ple es va aprovar a l’Ajun-tament. “No és tot el valentque esperem de ‘Ajuntament ino se li ha donat gairebé ressóals mitjans locals, s’ha amagatals ciutadans perquè l’alcaldiano vol que els hospitalencs sà-piguen la realitat”.

L’adéu als vells tòpics» En els últims anys els prejudicis cap a l’Hospitalet i el Baix Llobregat han anat caient amb els fets

» Jesús Palomar, president d’Òmnium a l’Hospitalet: “la gent ens veu com una entitat que defensa el país”

F. Javier RodríguezL’HOSPITALET

Un canvi sociològic

“El procés està trencant el tòpic del nosaltres i ells”

El Baix Llobregat

va ser la segona

comarca en tenir

presència de l’ANC

a tots els municipis

Està augmentant el númerode socis de l'entitat en elsdarrers anys?El nombre de persones associa-des s'ha mantingut amb unalleugera tendència a l'alça, peròaixò no vol dir que no hagi in-crementat el nombre de socis,fins fa uns quants anys la mit-jana d'edat era molt alta i percauses naturals alguns socis jano estan entre nosaltres.

Estan caiguent els tòpics a L'Hospitalet en relació a laqüestió nacional?Evidentment que sí, l'indepen-dentisme o ser favorable al dreta decidir s'havia vinculat exclu-sivament a una qüestió senti-mental i també lingüística, araens trobem que l’independen-tisme també té motius de justí-cia i benestar social i no tant de

sentiment, ja que no es demanaque es deixi d’estimar la terrad’origen per voler la indepen-dència de la terra d’acollida.Pot ser perfectament indepen-dentista qualsevol encara queno parli català. També el “vell”independentista accepta milloraquests canvis i això trenca eltòpic dels “ells” i “nosaltres”.

És L'H una zona més difícilde treballar per Òmnium ono?Portem 40 anys a la ciutat, peròla majoria de gent de L’H enshan vist com una entitat cultu-ral...ara ens veuen com una en-titat que defensa el país i la sevagent. Nosaltres no tenim com aobjectiu créixer, som una einaal servei del país i de la ciutada-nia per a que perdi la por al dreta decidir i a la independència.

L’ANC destaca el

dur treball de carrer

que duen a terme a

l’Hospitalet i el Baix

Jesús Palomar, President d’Òmnium L’Hospitalet

| 4Dret a decidir25 Juny 2013línial’hospitalet

Si el futur Estat català vol ser democrà-tic, el procés per arribar-lo a constituirtambé ho ha de ser. I això passa per es-tendre el dret a decidir a totes les perso-nes que resideixen a Catalunya, inde-pendentment de quin sigui el seu origen,perquè puguin participar en el procés so-biranista català.

Partint d’aquest supòsit, un col·lectiumolt important que entra en escena és eldels estrangers, que segons dades de l’I-descat representa un 15,7% del total de lapoblació catalana. En nombres absoluts,això equival a més d’un milió de personesque, en cas de poder votar, serien deter-minants en l’èxit d’una possible consul-ta sobiranista, ja sigui en termes de par-ticipació com del resultat final.

“Estem en una cruïlla on ens hi trobemtots i el camí que escollim l’hem de poderconstruir entre tots”. Així ho resumeix endeclaracions a Línia l’Hospitalet SaokaKingolo, coordinador de la sectorial d’im-migració de l’Associació Nacional Catalana(ANC). Segons Kingolo, la població es-trangera està majoritàriament a favorque Catalunya pugui exercir el dret a de-cidir. “Amb la informació i la sensibilit-zació pertinent, els nouvinguts veuenamb bons ulls la celebració d’una possi-

ble consulta”, assegura Kingolo basant-seen la seva experiència militant.

En la mateixa línia es pronuncia Ma-rianela Adolfo, secretaria executiva de laFundació Paco Candel, una entitat que esdedica a la integració de les persones es-trangeres a la societat catalana. “Tothomcoincideix en què el dret a decidir és l’es-sència de la democràcia”, explica Adolfoa Línia l’Hospitalet, la qual va més enllài pronostica una participació elevada delcol·lectiu immigrant en una possibleconsulta sobiranista. “Cada vegada hi hamés gent que ha vingut de fora que se sentcatalana i que s’implica en aquest procés”.

UN DRET ÀMPLIAMENT COMPARTITA peu de carrer, el dret a decidir tambégaudeix d’un ampli suport entre la po-blació immigrant. Així ho hem pogutcomprovar els autors d’aquest reportat-ge quan hem traslladat la qüestió alsciutadans per recollir l’opinió de diversosestrangers que viuen a Catalunya.

Lluny de ser un tema tabú, la majo-ria no han tingut cap problema en parlardel procés sobiranista i els que no ho hanvolgut fer ha estat per raons de desin-formació. La majoria s’han mostrat fa-vorables a l’exercici d’un dret que consi-deren “totalment democràtic” i han re-clamat poder participar en el procés. Icom afirma Kingolo, “tant els catalans d’a-quí com els que hem vingut de fora ens hiestem jugant el futur”.

La consulta: un dret de tots» El col·lectiu d’immigrants reclama poder participar en un procés que considera “totalment democràtic”

A. Nadeu / F.J. Rodríguez / P. MartínezL’HOSPITALET

DEU TESTIMONIS, UNA REALITAT

Marco

Veneçuela“Estic totalment afavor que se celebrila consulta. Con-sidero que és moltimportant que elsciutadans de cada

lloc puguin tenir dret a decidir sobreallò que pensen o desitgen, perquènomés així és possible fer respectar lademocràcia d’un país.”

Hafida

Marroc“Les persones hande dependre de simateixes. Això éstotalment demo-cràtic, però amb

aquesta situació econòmica no tenimdret a fer res. Els meus fills, que volenla independència, veuen que els cata-lans estan discriminats a Espanya.”

Suleiman

Caixmir“Pertanyo a un te-rritori similar a Ca-talunya. Allà tam-bé volem tenir unEstat independent.

Si els catalans estan demanant un Es-tat propi és una petició totalment le-gítima, és un dret humà. El govern es-panyol ho ha de tenir en compte.”

Gustavo

Bolívia“Des del meu puntde vista, un país ésmillor que estiguiunit. Això ja vapassar al meu país

i, per l’experiència, puc dir que enaquestes decisions sempre hi ha inte-ressos ocults, tant dels partits políticscom de les multinacionals.”

Ángel

Bulgària“Els pobles que te-nen una realitat po-lítica, lingüística icultural diferencia-da acaben aconse-

guint els seus objectius. La història aixíens ho ha demostrat. Fins i tot hi ha elcas de Kosovo, un país que mai no vaexistir però que va decidir escindir-se.”

Pyoush

Índia“Crec que Catalun-ya és un territorimassa importantper a l’Estat es-panyol i que peraquest motiu no

volen que els catalans decideixin el seufutur. A mi personalment m’és igual,però el que decideixi el poble de Cata-lunya serà el correcte.”

Jesús

Rep. Dom.“Estic d’acord quese celebri la con-sulta i que els ca-talans puguin opi-nar sobre el futur,

però crec que els estrangers que vivimaquí també hauríem de poder votar idecidir si volem que Catalunya sigui in-dependent o no. És un dret de tots.”

Rosa

Equador“Per descomptatque estic d’acordque se celebri laconsulta, perquèconsidero que és

molt positiu que els governs preguntina les persones allò que opinen. Em sem-bla una bona iniciativa i crec que ésbona per a tots.”

Lamil

Gàmbia“Jo crec que Cata-lunya ha de tenirdret a celebrar unaconsulta per deci-dir el seu futur. És

una cosa totalment democràtica. Almeu país celebrem un carnaval on totsels territoris tenen la seva pròpia tra-dició i diferències.”

Virgilio

Filipines“Porto 10 anys aCatalunya i he po-gut veure que lagent té ganes decrear un nou futur

on tothom pugui decidir el què vol ser.Catalunya és un bon país que m’ha per-mès treballar durant aquests anys i se-gur que pot tirar endavant ell sol”.

Activisme sobiranistaREDACCIÓ4Cada cop són més els nou-vinguts que s’impliquen en el procés so-biranista català. L’expulsió del país delmarroquí Noureddine Ziani, presidentde la Unió de Centres Culturals Islàmicsde Catalunya (UCCIC), per uns suposatslligams amb el salafisme i l’islamismeradical n’és l’exemple més recent i co-negut. De fet, són molts els que han re-lacionat la seva expulsió amb el seu ac-tivisme sobiranista.

Sigui com sigui, aquest cas ha servitper exemplificar la importància que te-nen i tindran els estrangers en el pro-cés català. I és que convèncer la pobla-ció immigrant perquè s’hi impliqui idoni suport a l’opció de l’Estat propi éscabdal per assegurar-ne l’èxit. En el re-ferèndum del Quebec, per exemple, el90% dels immigrants van votar en con-tra de la independència.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 25 Juny 2013 línial’hospitalet



7 |

L’Hospitalet25 Juny 2013línial’hospitalet

El PSC de l’Hospitalet va iniciara finals del passat maig unacampanya en contra de la in-dependència de Catalunya, mit-jançant el repartiment d’octa-vetes pels carrers de la ciutatamb la imatge de l’alcaldessa iarguments en contra de l’estatpropi.

El fullet resa que la consul-ta sobiranista no és una priori-tat i que no soluciona “les pre-ocupacions reals de la gent”. Amés, els socialistes riberencs ex-pliquen que “el PSC no està a fa-vor de la independència”, i quedefensa que la ciutadania deci-deixi en una consulta pactadaamb el govern de Madrid.

Seguint la línia dels darrersmesos de molts dirigents so-cialistes, el fullet creu en “unmodel federal que respecti la re-litat plurinacional i plurilin-güística de l’Estat”.

MOCIÓ ANTI CONSULTAEn aquesta línia, els grups mu-nicipals del PSC, PP i PxC vanvotar en el darrer ple a favor

d’una moció que estableix quel’Hospitalet no facilitarà recur-sos municipals ni participarà enuna consulta sobiranista si nol’autoritza l’Estat.

El document critica el pre-sident de la Generalitat, que“insisteix en la seva intenciód’incomplir la Llei en cas que elgovern central prohibeixi la ce-lebració [de la consulta]”. ICV,que forma part de l’equip de go-vern, i CiU van votar en contra.

REACCIONS CONTRÀRIESTot i les paraules de JaumeCollboni, portaveu del PSC, endefensa de la campanya del‘no’ de l’Hospitalet per consi-derar-la “coherent amb elsplantejaments de la formació anivell català”, i el suport que harebut des del PSC de Sant Feliu,no han trigat a sortir detractorsde la campanya a la ciutat.

Des de la secció local d’ERCde l’Hospitalet, el seu presi-dent Antoni Garcia ha afirmatque “el PSC-PSOE té por a queels catalans i catalanes puguemdecidir el nostre futur i peraixò volen limitar aquest dretbàsic”.

En aquesta línia, el líderd’Esquerra a l’Hospitalet afe-

geix que “ni la Núria Marín niels seus aliats podran prohibirque la ciutadania de l’Hospita-let pugui decidir sobre el futurde Catalunya”.

ERC- l’Hospitalet ja ha po-sat en marxa una campanyaque busca contrarrestar la cam-panya del No, mitjançant octa-vetes i panflets informatius.

Per la seva banda, la porta-veu d’ERC al Parlament, l’hos-pitalenca Anna Simó, va decla-rar que “als hospitalencs elsconvé la independència”.

FRENAR A CIUTADANSLa notícia de l’entrada del pre-sident del CE Hospitalet, Mi-guel Garcia, a l’agrupació localde Ciutadans, després d’esde-venir un històric del socialistesa la ciutat de l’Hospitalet, hatrasbalsat la política municipal.

La campanya del no podriaser un intent de contrarrestar elprevisible ascens de Ciutadansa la ciutat, atès que l’etern pre-sident del club de futbol de laciutat és un fervent unionista,opinió que ha mostrat de ma-nera profusa als mitjans localsi fins i tot estatals.

En clau més municipalistas’ha expressat el grup de CiU al’Hospitalet. Meritxell Borràs, laseva portaveu, ha expressat aLínia l’Hospitalet que “a l’al-caldessa, la por a l’adversari lifa fer campanyes que no parlende la ciutat sinó del futur delpaís”.

“Aquesta campanya mostracom l’objectiu és fer auto bom-bo i marcar perfil propi”, diuBorràs, que afirma que ara cal“preocupar-se pels ciutadans idonar resposta a les seves ne-cessitats”.

Mentrestant, l’últim barò-mete del CEO (Cenre d’Estudisd’Opinió) indica un ascens deles persones que votarien a fa-vor de l’estat propi.

La campanya del ‘no’ sacseja lapolítica municipal de la ciutat

» El Ple aprova una moció per a evitar fer la consulta a l’Hospitalet» Núria Marín intenta contrarrestar l’ascens de Ciutadans

Una paradeta de l’ANC pateixuna agressió verbal al Centre

SUCCESSOS4El passat diu-menge 26 de maig membres dela secció local de l’ANC del’Hospitalet van patir una agres-sió verbal a la paradeta que l’en-titat va col·locar a la RamblaJust Oliveras, a l’alçada del Ca-sino del Centre.

Els fets van tenir lloc al vol-tant de les sis de la tarda, quansegons un comunicat de l’As-semblea, un “home adult d’unsquaranta anys” s’hauria atu-rat al carrer Prat de la Riba ambla Rambla, i va començar a in-sultar als presents.

L’home hauria començat aarrencar les pancartes i estela-des, sense deixar d’insultar, iquan se’l va intentar aturar,tres persones més haurien bai-xat del cotxe i a sumar-se a laviolència verbal i gestual.

Després de 5 minuts de ten-sió, i segons l’ANC “amb el cot-xe dels agressos tallant la cir-culació”, van marxar quan elsvianants van ajudar a aturar-los.

En arribar la policia elsagressos ja no hi eren. l’ANC es-tudia prendre accions legals.

ERC de l’Hospitalet inicia les primàries de cara a 2015

POLÍTICA4La secció local d’Es-querra Republicana de l’Hos-pitalet celebrarà eleccions pri-màries obertes a la militància ials simpatitzants, de cara a leseleccions municipals de 2015.

El procés per escollir cap dellista va començar el passat 13de maig i finalitzarà l’1 de juliolamb la celebració d’una as-semblea i les eleccions primà-ries.

Procesos similars durà aterme la formació a tots els mu-nicipis de més de 30.000 habi-tants.

PROCÉS PARTICIPATIUDavid Fernández, secretari ge-neral d’Esquerra de l’Hospita-let, ha manifestat que “desd’Esquerra creiem positiu obrirun procés participatiu per tald’implicar al màxim de gentpossible en l’elecció del cap o lacap de llista”.

L’ANC de l’Hospitalet renova el seu secretariat

ANC4El Secretariat de l’As-semblea Nacional Catalana del’Hospitalet va ser constituït ipresentat el passat 5 de juny alCentre Cultural del barri deSant Josep.

Es presenta clau la comissióde paradetes i mertxandatge,que està en contacte directa-ment amb el carrer i la ciuta-dania, un aspecte clau a l’horad’explicar el dret a decidir i co-nèixer les preocupacions delsriberencs. Josep Pi, responsa-ble d’aquesta comissió, afirma

que el missatge “ha de ser clar,directe i senzill”.

La comissió d’actes i entitatsbuscarà organitzar actes ambaltres associacions i entitatsde la ciutat, com l’encesa d’es-pelmes durant la revetlla deSant Joan prevista per la pro-pera revetlla i que es durà a ter-me juntament amb la Talaia i elClub Muntanyenc L’Hospitalet.

Durant aquest mes de junys’han pogut veure paradetesde l’Assemblea a barris comSant Josep o Collblanc.

Estelada d’espelmes | Rambla MarinaDurant la revetlla de Sant Joan, a la confluència de la Rambla Marina amb

l’Avinguda del Carrilet, va tenir lloc l’encesa d’una estelada d’espelmes amb la Flamadel Canigó, que va arribar com cada any a la ciutat riberenca. Hi van participar el Club

Muntayenc de L’H, l’associació la Talaia i l’Assemblea Territorial de l’ANC a la ciutat.


PSC4Núria Marín CiU4Meritxell Borràs ERC4Antoni García

51,1%57,0% 54,7% 55,6%

23,4%21,1% 20,5% 20,7%

* Últim baròmetre del CEO, Centre d’Estudis d’0pinió

NO SÍ SÍ

| 8Opinió25 Juny 2013línial’hospitalet

Torre de Guaita Safata d’entrada

(@tonofolguera), productor de cinema"Ara resulta que, per Unió, discrepar políti-cament són amenaces”

(@EnricMillo)portaveu del PP al Parlament"Catalunya és molt plural. Tothom té dret afer el ridícul com vulgui. Jo no xiulo mainingú, ni banderes ni persones. Respecte!"

(@AsieryJavier_HG) humoristes "Diuenque hi ha llum al final del túnel. El que ens es-tranya és que amb tanta austeritat s'haginpermès el luxe de deixar-lo encès"

Actualitat a la xarxa

@mmari29 @bujaldon

L’economista SantiagoNiño-Becerra és l'exempleclar, que forma part d'unimportant grup de catalans,que sense ser independen-tistes, cada dia estan més afavor de la independència (la sobirania plena dintre dela interdependència europea). En aquest grupcaldria incloure també l'ex-batlle de Girona JoaquimNadal i molts d'altres per-sonatges públics que comen-cen a veure, amb molt desentit comú, que amb eldecadent imperi espanyolno hi ha res a fer. Ara caldria consolidar aquestautèntic torrent de gentpreparada, il·lustrada i deprestigi, a favor de la

causa de la llibertat nacionali que se'ls pogués convèncerperquè expliquessin aCatalunya i a Europa, enconferències i xerradespedagògiques, el que real-ment està passant a casanostra . Jo sóc molt partidari de començar a activar – dintre i fora de Catalunya- xerrades i con-ferències en les tres llengüesde prestigi d'Europa: l’an-glès , el francès i l’alemany,perquè tothom entengui,d’una forma fefaent, que lallibertat nacional catalana ésuna necessitat bàsica per-Europa més enllà de la UE -com l’aire que respirem ique a més, donaria estabili-tat a tot el vell continent.

4Gent de prestigi i llibertat nacional

Jo em pensava que era cosad’adolescents o dels no tan ado-lescents que tenien por aquedar en ridícul i resulta queno, que el tema va més enllà.Qui la te més gran?

L’extensió del territori, l’e-conomia, la població...? Resultaque del que es parla és de si Ca-talunya per la seva grandària éso no possible com a estat. El se-nyor Mariano Rajoy i els delP.S.C estan d’acord -una vegadamés i crec que ja són masses- enles argumentacions i com sem-pre fan trampa perquè defen-sen grandàries d’estats esta-blerts ara i en aquest moment,però no diuen que seria millorun “estat europeu” que deixésde ser la suma d’estats i així ferfront als estats Rússia, U.S.A,Xina, India, Austràlia, Brasilque són els grans de veritat. Pe-tits o grans respecte a quins?Una vegada més s’obliden deparlar d’estats “petits” que te-nen un nivell de vida - i no di-guem de qualitat democràtica-molt més alt que el d’Espanya;una vegada més s’obliden de dirque Catalunya fora d’Espanyaestaria molt millor, sigui quinasigui la seva mida.

En Lluís Llach ja ens ho can-tava: “El meu país és tan petitque des de dalt d’un campanarsempre es pot veure el campa-nar veí...Tan se val, és així comm’agrada a mi”.

4LA MIDA IMPORTA? Per Robert Álvarez / Sant Josep

Per Jordi Lleal i Giralt / Centre

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

4L’Hospitalet enganya els veïns i els aboca a la misèria

El Ple de l’ajuntament del’Hospitalet de Llobregatva aprovar una moció pre-sentada pel PPC, amb el su-port del PSC i de PxC pertal que “ l’ajuntament mos-tri el seu rebuig a formarpart del Consell per a laTransicó Nacional de Ca-talunya” i no faciliti “re-cursos humans ni mate-rials de caràcter munici-pal per a celebrar a la ciu-tat el referèndum que pro-posa el Govern de CiU” –en referència al Govern dela Generalitat de Catalu-nya-, si no és aprovat pel

Congrés dels Diputats. Els socis del govern socialista a l’a-juntament, ICV-EUiA, hi ha votat en contra igual que CiU. L’ex-posició d’emotius de la moció traspua pànic al dret a decidir.

Pocs dies abans de la moció del PPC aprovada per Marín,que és una mostra d’insubmissió en tota regla a la Generali-tat de Catalunya, l’alcaldessa va llençar una campanya d’au-to bombo on quedava palesa la brutal utilització de les men-tides per crear por entre els seus veïns respecte a una Cata-lunya independent. En cap moment cap referència a la situacióque ens ha portat el continu espoli que pateixen entre altrestambé els ciutadans de l’Hospitalet, a tenir una taxa d’atur in-acceptable, a patir les retallades en sanitat, educació i serveissocials, tot per intentar que els seus veïns no és creguin elsavantatges econòmics i socials de la independència. Ara a mésels vol privar de poder exercir el dret a decidir, posant bas-tons a les rodes al procès de la mà del PPC i de PxC.

I el senyor Jordi Basté, per anomenar-lo d'alguna mane-ra, dient per RAC1 que "aquesta acció de Núria Marín de sor-tir i demanar el NO a la independència feia un favor a la con-sulta sobiranista". Quin intel·lecte el d'alguns apòcrifs pe-riodistes, que amb prou feines arriben a presentadors de pro-grames esportius o musicals. On és el rigor periodístic de talpersonatge, i el de la seva ràdio? No s'adonen que demanenigualtat entre desiguals: la caverna i el CNI, contra les aspi-racions legítimes de Catalunya. I encara justifica regalar unquart d'hora del prime time de matí a una fatxa de CCC, queni convivent, ni cívica, ni catalana, "en honor a la pluralitat",esgrimeix davant d'alguns retrets a twitter. De quina plura-litat parlen? I com l'administren? Qui els els ha votat als ener-gúmens de CCC? Si al país hi ha quintacolumnistes comaquests, com afegitó no els riguem les gràcies, perquè és so-brer. I més si ho fa el Grup Godó, que ha cobrat xifres astro-nòmiques dels impostos de tots els catalans, i al damunt elsbeneficiats ideològicament, es fan els agreujats. No anem bé!

Mentre la senyora Marín va demanant el NO a la inde-pendència, i posa pals a les rodes a la consulta amb els #me-jorhundidos, els carrers de la ciutat fan fàstic, amb el mobi-liàri urbà absolutament deteriorat, amb munió de fanals queno funcionen i que a la nit provoquen inseguretat als vianants,els culs dels contenidors encrostats, que es podreixen, ambmosques pels voltants que fan agafar arcades de tantes comn'hi ha, i de carrers com el Llobregat o el Progrés, per on elsautobusos, camions, i tota mena de vehícles hi passen a 70o 80 per hora a perill que atropellin alguna persona, nen o des-valgut que no tingui temps d'apartar-se, taxis, policia muni-cipal i mossos inclosos. D'això caldria que es preocupés la se-nyora Marín, i no d'anar contra el país, i d'enganyar la gentamb fum que a la llarga se li tornarà gas.

Per Fiona Camps/Mestresa de casa

línial’hospitaletLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.12318-2013

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

9 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 25 Juny 2013 línial’hospitalet

El socialisme, com assenya-lava Joan Reventós, és unsentiment que impulsa a lespersones i sense aquest sen-timent el socialisme no acabade ser del tot. Davant la pèr-dua de valors, de confusió, demitges veritats i mitges men-tires, de corrupció i antiètica,de sorolls alterats, d’ambi-cions desmesurades es fa ne-cessari un retrobament ambl’essència transcendental ipoètica de l’home. Potser cal-dria desplaçar la fletxa unsmil·límetres envers la possi-bilitat d’una política poèticaque torni a engalonar la polí-tica amb el sentit ideològic ihumanista que ha permet alllarg de l’història desenvolupargrans transformacions socials.

Pablo Neruda va definirl’amor com quelcom inexpli-cable, inconfessable, contra-dictori, ambivalent. Quelcomque sorgeix del no res, que noresolt res però que ens fa sermillors persones. A diferènciade l’amor tècnic i científic, elpoètic roman perquè, en tantque idealització, es reinter-preta sempre subjectivament.Al socialisme, potser li estàsucceint com a l’amor: quequan més científic i tècnic esva tornant menys comença apenetrar en les conscièncieshumanes perquè es va dis-tanciant, cada vegada més,del sentir ciutadà. A mesuraque el socialisme vagi perdentla seva poètica espiritual –elsentiment, la igualtat, la fra-

ternitat, la llibertat- s’aniràfent més irrellevant, fins que-dar-se només en mera gestióburocràtica adreçada a un fique restarà lluny de les aspi-racions de canvis socials commitjà per transformar la so-cietat. Sense aquesta renova-ció emocional el desig líric,que dóna sentit polític i poè-tic al socialisme, s’esvaeix.

Ficats en un marc ambacumulació de gestors, (sen-se cap anhel poètic), seduïtspels mercats, els valors eco-nòmics i la supremacia tec-nològica, es fa molt difíciloferir una alternativa al neo-liberalisme vigent. Sense dub-te serà un treball titànic, queaquesta debilitada socialde-mocràcia s’obri cada vegadamés a la societat civil i contihonestament i humilmentamb ella perquè sola no podràencarar aquest procés detransformació social en con-tra dels ferotges canvis fi-nancers i econòmics. Noméscaminant tots junts podremdissenyar una política poèti-ca que sigui capaç d’anticiparles avantatges d’un model deglobalització més democràtici participatiu. Un socialismedemocràtic que desperti lesnostres emocions com a ciu-tadans, que ens faci prendréde nou el sentit originari deles coses, de la naturalesa,dels homes, de les dones, delspobles, i un sentit de la reali-tat immediata més solidari ihumà.

Els ‘tuits’ del dia

Un diari obert

El filòsof Fernando Savater, en declaracions a Servime-dia, ha opinat que és una mostra de "xenofòbia" que el go-vern d'Artur Mas no vulgui complir la sentència que ob-liga que el castellà pugui ser una llengua vehicular de l'en-senyament en aquesta comunitat autònoma. Savater hadit que està "completament d'acord amb la sentència" i va

dir que és "repugnant" que no es vulgui complir aquesta resolució i no es digui res quans'adopten a Catalunya "mesures discriminatòries" contra el castellà. El pensador basc varelacionar la resposta de l'Executiu de Mas en aquest assumpte amb l '"incompliment ge-neralitzat de les lleis a Espanya", que suposa que es vulnera les normes "amb naturalitat".Ha remarcat que impedir que el castellà sigui llengua vehicular de l'ensenyament a Ca-talunya és "una mostra de discriminació, xenofòbia i avantatgisme polític". Segons la sevaopinió, això resumeix "el que són els nacionalistes". Es clar que també tots els que ens sen-tim nacionalistes d'una altra nació que no és la del senyor Savater, sabem la diferència en-tre el seu nacionalisme (excloent, totalitari i agressiu), i del nostre, (integrador, pacífic ide llibertat).

El que no s'entén és com un home de cultura com ell, pot arribar a creure’s les barba-ritats que manifesta. Perquè el concepte de xenofòbia l'hauria de tenir molt clar. I hauriade saber qui la representa i exerceix en els percentatges més elevats de tot Europa cap auna part d'un mateix estat, aquesta xenofòbia. Que a més és la part que aporta el 20% deltotal del PIB d'aquest estat. Però hi ha malalties incurables.

Per Toni Martínez / Publlla Cases

Per Joan Massagran / L’Hospitalet

4El socialisme de Déu

David Gardner, director del Financial Times,afirma que 'si Madrid no s'avé a negociar, l'es-tat espanyol entrarà en una crisi constitu-cional. Cal cercar bé les vies polítiques i le-gals perquè un poble expressi de manera de-mocràtica la seva voluntat'. Gardner ha de-fensat el dret de decidir de Catalunya en unaentrevista a l'ACN. Coneixedor de les rela-cions entre Catalunya i Espanya, el periodistaés taxatiu i assenyala que 'ningú no pot pro-hibir una consulta i que és necessari acordar-la'. No creu que Catalunya arribi a ser inde-pendent a curt termini i subratlla que un delsprincipals problemes entre Catalunya i Es-panya és la manca de voluntat de negocia-ció per part del govern espanyol. 'O es negociao s'entrarà en una crisi constitucional, ad-verteix. Gardner, que ara viu a Beirut peròha passat anys en diversos punts del plane-ta com a corresponsal del 'Financial Ti-mes', assenyala que a l'exterior no es com-prèn 'del tot' la voluntat d'independència deCatalunya perquè no hi va haver inputsmediàtics en aquest sentit fins l'any passat.Els clams independentistes catalans 'van aga-far tothom per sorpresa'. Gardner creu queels mitjans internacionals s'han centrat molten el pacte fiscal i les relacions econòmiquesde Catalunya i Espanya, i assenyala que elproblema va molt més enllà que això.

Entre final dels anys setanta i principi delsvuitanta, Gardner va ser corresponsal del Fi-nancial Times a l'estat espanyol i va viure aBarcelona, Madrid i el País Basc. Des d'a-leshores, ha viatjat en diverses ocasions a Es-

panya per feina i l'any passat va tornar a Ca-talunya i va escriure diversos articles al ro-tatiu anglès sobre el país. El periodista va viu-re la transició espanyola en la primera líniainformativa. 'Totes les transicions són in-completes, són tan difícils que impliquencompromisos que no satisfan totes lesparts', reflexiona. En el cas espanyol, no com-prèn per quin motiu la constitució es va plan-tejar com quelcom 'irreformable' i veu enaquest fet part de l'arrel dels problemes en-tre Catalunya i Espanya. Caldria canviar laConstitució? 'Per què no?', respon. 'Hi ha mol-tes veus de tot l'espectre polític a Espanya' queplantegen la revisió de la carta magna, diu.

Una altra part del problema cal buscar-laen la fórmula del 'cafè per a tothom'. Gardnerassenyala que es veia a venir que, en un mo-ment de crisi financera com l'actual, acaba-rien sorgint 'problemes fiscals molt greus'. 'Hiha una insatisfacció a Catalunya i el País Basc,les dues regions per les quals va ser creat elsistema autonòmic. Caldria tornar a exami-nar el model, creu. I molts en aquest país cre-iem el mateix que ell. Fins i tot, dels drets delscatalans se n'adonen a milers de quilòmetresd'aquí, i, en canvi, els espanyols s'hi oposenfrontalment, segurament perquè si es fa unaconsulta, el sí a la independència arrasarà. Eltemps juga a favor de Catalunya, i com méss'hi oposin, més empenta i decisió agafarà elpaís. Les declaracions de persones amb pespolític i social com Gardner o el premier bri-tànic, Cameron, no haurien de deixar indife-rent de cap manera el Govern espanyol.

Per Mari Carmen Lozano/ Bellvitge

4Ningú no pot prohibir una consulta

(@jaumeclotet:"El paperot de la FiscaliaGeneral de l'Estat no pot ser més patètic:defensor de princeses imputades i ban-quers corruptes. #montesquieu"

(@bassileo): "Potser el problema de la inde-pendència de Catalunya i Euskadi és nomésde semàntica. Perquè no l'anomenem "mo-bilitat exterior a Europa"? Al PP li agrada"

(@carles_noguera): "Un ministre [JoséManuel Soria, d'Indústria] diu que si ens faltendiners tanquem TV3. Brillant. I què diria si laMerkel proposés que Espanya tanqués TVE?"

4El concepte “Xenofòbia “ de Savater



11 |

Ciutat25 Juny 2013línial’hospitalet

Dotze anys de guerra. A mitjansde 1713 la Guerra de SuccessióEspanyola era un llast per alspaïsos participants (les coronesfrancesa i espanyola, pro bor-bòniques, i els aliats austra-cistes favorables a l’arxiducCarles, encapçalats per Angla-terra, Àustria, Països Baixos iPortugal, entre d’altres).

És aquí quan l’Hospitaletentra en la història. El 22 dejuny de 1713, amb la guerradecantada cap al bàndol bor-bònic i Barcelona mig aïllada,els aliats pacten amb els bor-bònics la seva retirada pacífica.Els catalans quedaven sols a lalluita contra Felip d’Anjou.

Els actes de commemoraciódel 300 aniversari del convenivan començar el passat 12 de

juny, amb la presentació d’unaexposició sobre l’Hospitalet del’època i un facsímil del docu-ment original.

Al setembre, emmarcat en eltricentenari del conveni, es faràun cicle de conferències sobrela relació entre Espanya i Ca-talunya durant els últims 300anys, amb la col·laboració deTres Quarts per Cinc Quarts i elCentre d’Estudis de l’Hospita-let.

DIFERENTS PRISMESEn una conferència a la sala ple-nària de l’Ajuntament el passat19 de juny, Núria Marín va as-senyalar que tot i que “és cons-cient del moment històric quevivim”, un mateix fet pot ser vist“des de diferents prismes”.

L’alcaldessa va manifestarque “no ens agrada la confron-tació, volem el diàleg”, i queaquesta cel·lebració apel·la més“al seny que a la rauxa”.

La ciutat celebra el 300 aniversaridel Tractat de l’Hospitalet

» L’any 1713 els aliats austracistes van abandonar Barcelona » És l’únic tractat internacional que va rebre el nom de la ciutat

Iñaki Gabilondo tanca el cicle‘L’H a debat’ al Barradas

DEBATS4El periodista IñakiGabilondo va ser l’encarregatde tancar el cicle, Regenerar elpresent per tenir futur... és ales nostres mans! emmarcat enL’H a debat de l’Auditori Ba-rradas.

La xerrada, presentada perla periodista Milagros Pérez, vatractar sobre el significat de lademocràcia i la crisi política ac-tual.

El periodista basc va de-nunciar que el sistema neoli-beral en el que estem “ens por-tarà al desastre”, atès que “crea

desigualtats que són una bom-ba de rellotgeria”.

Gabilondo creu que és ne-cessari “un pacte entre la so-cietat i la política per afrontarles actuals batalles”

CRISI DEL PERIODISMEEl conferenciant també va par-lar de periodisme, la qual “s’es-tà allunyant de la gent”.

“La democràcia no té sentitsense el periodisme”, va pros-seguir. “Com a la política, el pe-riodisme ha de tornar als orí-gens”, va reblar Gabilondo.

Una peça a quatre bandes pel soterrament de les vies

L’H SENSE VIES4Un total de130 persones de l’Escola deMúsica-Centre de les Arts del’Hospitalet van participar enun acte a favor del soterra-ment de les dues línies ferro-viàries que esquincen la ciutat.

Amb el nom de Soterrem lesvies, els músics de totes lesedats van interpretar de ma-nera esglaonada i simultàniauna peça musical original aquatre ponts sobre les vies.

Sobre un fons de músicaindeterminat que denotava ten-sió, es va anar afegint una me-lodia que representa amb cla-redat el sentit de la ciutat en re-lació al soterrament.

L’acció va durar 10 minutsi va finalitzar simultàniament.Els ponts escollits van ser eld’en Jordà, el de la Vanguard,el de la Renfe i el pont de Bell-vitge a l’alçada del Centre Cul-tural.

Descendeixen els delictes | SeguretatTot i que lleugerament, els delictes i les faltes registrades a la ciutat van disminuir en un

0,12% el 2012. Els anys anteriors, però, el descens va ser més pronunciat que l’any passat:2010 un 1,58% menys, i 2011 un 6,32%. Segons l’Ajuntament la cooperació entre els

cossos policials i els nous equips de proximitat han demostrat la seva eficàcia.

RedaccióL’HOSPITALET

L’Aerobús obté la certificacióde qualitat UNE 13816

SERVEIS4Serveis Generals deMobilitat i Transport S.L., em-presa concessionària del serveiAerobús, ha rebut la certificacióUNE 13816 per les seves dues lí-nies que enllacen les terminalsT1 i T2 de l’Aeroport amb la pla-ça Espanya i el centre de Barce-lona.

La norma UNE 13816 deter-mina les condicions en les que espresta el servei des de l’òptica delviatger. La certificació suposa as-

solir la major aproximació entrela qualitat esperada per l’usua-ri i la que realment percep.

PUNTUALITAT I CONFORTEls criteris de qualitat que con-templa la norma europea i quel’Aerobús acaba d’aconseguirsón l’accessibilitat, la informació,la regularitat i puntualitat, l’a-tenció al client, el confort, laseguretat i el respecte al mediambient.

| 12L’Hospitalet25 Juny 2013línial’hospitalet

L’Hospitalet i Barcelonapotencien les ‘smart cities’

TECNOLOGIA4Les smart ci-ties, o ciutats intel·ligents, és elnou objectiu que s’han marcatles ciutats veïnes de l’Hospita-let i Barcelona.

L’alcaldessa de l’Hospita-let, Núria Marín, i l’alcalde deBarcelona, Xavier Trias, ha sig-nat un conveni de col·laboracióper a impulsar-les.

A la signatura, l’alcaldessaMarín ha destacat que “totes

dues ciutats hem definit estra-tègies per desenvolupar la ciu-tat intel·ligent en entorns ur-bans similars”.

D’altra banda, Xavier Triasha dit que “no té sentit que lesfem les coses per separat”.

Les ciutats intel·ligents bus-quen facilitar l’urbanisme sos-tenible i potenciar el benestardels ciutadans mitjançant lesnoves tecnologies.

Marín critica el retràs de la L9 al seu pas per la ciutat

INFRAESTRUCTURES4La Co-missió de Territori i Sostenibi-litat del Parlament de Cata-lunya va rebutjar el passat 12 dejuny instar la Generalitat a res-pectar els terminis de cons-trució de la Línia 9 al seu pasper l’Hospitalet.

Els representants de CiU iERC van votar en contra de laresolució que demanava a laGeneralitat respectar la datad’entrada en servei de la L9 pel2014.

L’alcaldessa, Núria Marín,va criticar aquesta decisió per-què “dibuixa un futur incert pera la competitivitat de l’àreametropolitana i Catalunya”.

També va recordar que “Bar-celona és l’única gran ciutateuropea sense un servei ferro-viari que connecti amb l’aero-port”.

UNA INFRAESTRUCTURA CLAUL’alcaldessa riberenca va as-senyalar que “l’austeritat nopot llastrar l’economia d’unpaís”, i que no es pot “renunciara infraestructures que són ne-cessàries pel nostre futur”.

La ciutat de l’Hospitalet ésun dels municipis més afectatsper aquesta decisió, atès que laL9 de metro “ha de servir perreequilibrar l’actual sistema detransport”, segons Marín.

Durant la darrera sessió ple-nària es va aprovar una mociópresentada pels jubilats de laciutat on es demanava el man-teniment del poder adquisitiude les pensions que cobren.

La moció, presentada per laFederació de Veïns i la Comis-

sió de Jubilats i Pensionistes del’Hospitalet, va comptar amb elvot positiu de tots els partits delple, llevat el PP.

Els pensionistes reclama-ven l’abonament del diferenciala l’alça de les previsions de2012 de l’IPC, la coneguda coma paga de gener.

Cap d’ells ha cobrat aques-ta paga, cosa que els hi suposauna pèrdua econòmica del vol-tant del 2%.

DIMISSIÓ DE LLANOS DE LUNAEl Ple també va aprovar unamoció d’urgència presentadapel grup CiU, en la qual es de-manava “la dimissió o destitu-ció immediata de la delegadadel govern espanyol a Catalun-ya, María Llanos de Luna.

La moció va rebre els votsafirmatius de totes les forma-cions llevat PP i PxC. Llanos deLuna va homenatjar el maig amembre de la División Azul.

El Ple recolza els jubilats peractualitzar les pensions

RedaccióL’HOSPITALET


| 14Comerç25 Juny 2013línial’hospitalet

El Mes del Comerç ha arribat aPubilla Cases. La II edició delBotigues al carrer, celebrada elpassat 15 de juny al barri, va sertot un èxit segons els organit-zadors.

Aquesta edició va suposarl’acte d’inici de les activitatsde la nova unió de botiguers,l’Associació de Comerciants dePubilla Cases, nascuda en-guany.

Durant la diada festiva i co-mercial es van celebrar diversostallers, es van fer passejades enpony pels més petits i fins i totes va organitzar un recapte d’a-liments per part de la CreuRoja del barri.

Uns 114 comerciants i 129carpes van ocupar els carrersHierbabuena i rodalies, on unamunió d’hospitalencs van res-pondre positivament a la cridadel petit comerciant del barri.

A més, es va entregar unpremi a la millor carpa, que varecaure en la Floristeria Carme.

El premi del sorteig que varealitzar l’associació de 1.000euros en efectiu ha estat venut

a la Ferreteria Castillos, del ca-rrer Pere Pelegrí, i durantaquesta setmana es coneixeràl’afortunat que rebrà el premi.

Per difusió del seu naixe-ment, la nova associació de co-merciants de Pubilla va plantaruna carpa durant la jornada, onbotiguers i ciutadans van poderinformar-se de les activitats del’entitat.

MÉS BARRISEl Mes del Comerç també s’hacelebrat a d’altres barris de laciutat com Collblanc-Torras-sa, el passat 8 de juny, i SantaEulàlia, el 21 de juny.

El Mes del Comerç busca ladinamització del petit comerç,a més d’ajudar a la difusió de lesbotigues de barri de la ciutat, avegades menor.

La nova associació de botiguersde Pubilla Cases surt al carrer

CONNEXIONS4L’AEBALL i ladelegació de local de la Cambrade Comerç han demanat laconstrucció d’una estació al re-cinte firal de Granvia del trenllançadora que unirà Barcelonaamb l’aeroport.

Els empresaris i comerciantsde la ciutat, en veure com elprojecte de la L9 de metro s’en-darrereix cada vegada més en eltemps, ha reclamant en un co-municat conjunt aquesta in-fraestructira “bàsica per a l’e-conomia de la zona”.

Per aquest motiu han de-manat que en el cas que s’ins-tal·li un tren llançadora entrel’aeroport i la capital catalana,aquest tingui una parada a laFira de l’Hospitalet.

El conseller de Territori iSostenibilitat, Sant Vila, vaanunciar el passat febrer que lainfraestructura de metro s’en-darrerriria tres anys

SENSE CONNEXIÓSanti Vila va propossar con-nectar l’aeroport amb Barcelo-na mitjançant un tren llança-dora directe i sense parades.

Encara cap mitjà de trans-port que connecta l’aeroportamb Barcelona té parada al re-cinte firal de l’Hospitalet.

Els comerciantsvolen una estacióa la Gran Via

L’Hospitalet voletiquetarcorrectament

ETIQUETATGE4L’Ajuntamentha posat en marxa una cam-panya informativa de bonespràctiques en l’etiquetatge delpeix i la carn de vacum pels vuitmercats municipals.

L’objectiu de la campanya ésconscienciar dels avantatgespel venedor i pel compradorque té el correcte etiquetatgedels productes als mercats.

La primera fase del progra-ma va començar el passat 17 dejuny, amb unes reunions in-formatives que es van dur a ter-me a les aules dels mercats delCentre i Santa Eulàlia.

Les sessions, a càrrec d’untècnic de la Diputació de Bar-celona, s’informarà amb detallals titulars de les parades decarn de vacum i peix sobre elsrequeriments d’etiquetatge d’a-quests productes.

RedaccióPUBILLA CASES

Un moment del matí. Foto: Associació de Comerciants de Pubilla Cases.

15 |

No us canseu de repe-tir que tenim de total barri. Fins a quin

punt és això cert?Totalment cert. El comerç deproximitat és això, que trobes detot al teu barri. És el que venemi volem explotar. És el comerçsostenible. No has d'agafar el cot-xe, marxar del teu barri... i aju-des els teus veïns.

Quina importància té el pe-tit comerç a nivell de ca-rrer?Tenir un bon eix comercial és bà-sic. L'Hospitalet és diferent, notenim un eix comercial definitcom ho pot tenir Terrassa. Estemdispersos, tenim la via del tren,les rondes... i tot això ens tren-ca molt, però a nivell de barris es-tem ben estructurats.

Fins a quin punt ajudencampanyes com la del Mesdel Comerç?Ens donen visibilitat. Els quesom més cèntrics no tenimaquest problema, però els que

han obert en un carreró tenenuna oportunitat per donar a co-nèixer promocions i de més.

Significa un augment devendes?El Mes del Comerç no està pre-vist per vendre més. De fet hi hagent que no porta gènere, nomésduu promocions, targetes, esdóna a conèixer... També creesfidelitat de clients d'altres barris.Té de bo que cada mes és a unbarri, i per tant la gent ja ho sapi visita barris que no hi va nor-malment.

Com van les vendes des degener?Va per sectors. Però sobretotdes de la pujada de l'IVA crec quepitjor, és desastrós, esperemque no pugi més. És el pitjor queens podia passar. Però tinc lasensació que no ens enfonsaremmés. Els que aguantin i puguinno baixar persiana sortiran en-fortits.

Quin tipus de suport dónal'Ajuntament al petit co-merç?Suport moral (riu). Però el quees necessita ara és una baixadade taxes i d'impostos, i des de les

associacions de comerciants hohem demanat sempre, de mirarde fer algun tipus de descomp-te. La pressió fiscal de l'Ajunta-ment sobre el petit comerç ésmolt millorable. Per obrir unnegoci les taxes són altíssimes.Hi ha negocis que es mouenperquè el lloguer és molt alt, icanvien de carrer, tornen a obrirun any o dos després i han detornar a pagar taxes d'obertura,i són molts diners.

Hi ha suficient diàleg ambl'Ajuntament?Jo crec que no, però és per no sa-ber on cal anar. Des de l'asso-ciació i la junta sabem que tenimPromoció Econòmica de l’Ajun-tament, però a nivell de petitabotiga els comerciants no sabenon s’han d’adreçar. El diàlegamb l'Ajuntament és millorable.Però també és falta nostra per-què hauríem d’enfortir la nostraassociació i fer-la més visible.

Què més reclameu de l’A-juntament?Portem tota la vida lluitant ambel tema de les llums de Nadal,per exemple. Només fa dos anysque l'Ajuntament subvenciona elcost de les llums al 50%, la res-

ta ho paguem els comerciants.Aquí s’enllumena la plaça del'Ajuntament i tota la Rambla, ino és coherent perquè allà hi hacomerços que no paguen res i hotenen gratis, i nosaltres ho estempagant. Des de l’associació volemmés implicació envers el petit co-merç.

Quants associats potencialsteniu?M’agradaria que hi hagués uncens de botigues a l’Hospitalet,que encara no existeix. S’ha de-manat, però no ho saben. L’A-juntament parla d’uns 4.000comerços, però no se sap. AlCentre ara som 65 a l’associació,però si fem bé les coses, i la gents’implica, podem fins i tot du-plicar el nombre d’associats, quefa falta.

Teniu alguna queixa en te-mes de neteja o seguretat?En temes de neteja no tenim gai-re queixa. Ens han posat moltscontenidors, sobretot de reci-clatge de paper que són els quemés fem servir. Els carrers sónnets, i tenim la Guàrdia Urbanade proximitat, un èxit perquè te-nim un telèfon directe i sempresón a prop.

Madrid vol inmposar la li-beralització dels horaris co-mercials...La conciliació familiar seria moltdifícil, no podem estar vint ho-res aquí dins. Nosaltres com a as-sociació de comerciants del Cen-tre som socis de l'Agrupament deBotiguers de Catalunya. Ells hanfet aquest recurs de cara a la Ge-neralitat que ens defensa, i no-saltres ens adherim.

Què feu per impulsar l’úsdel català a les botigues?Nosaltres col·laborem amb elCentre de Normalització Lin-güística de l'Hospitalet i comp-tem amb botigues col·labora-dores que fan intercanvi de llen-gua.

Quines perspectives teniude cara al futur?Ara ens estem centrant en la cre-ació d’una aplicació mòbil. Eltema del 2.0 l’havíem deixat to-talment enrere. Obrirem la webde l'associació, i estem mirantque aquesta aplicació arribi atota la ciutat i que hi col·laboril'Ajuntament. Volen fer una apli-cació, però fins l’any vinent no escomençarà a fer. El comerç nopot esperar tant.

Maite Campos“La pressió fiscal de l’Ajuntament sobre el

petit comerç és millorable”


Maite Campos /és la presidenta del Grup de Botigues del Centre i Sant Josep

Comerç

Tot i la difícil situació econòmica, Maite Campos és optimista i creu que el botiguer de barri ja ha tocat fons i que no s’enfonsarà més. També advoca

per un diàleg més intens entre botiguers i Ajuntament.

Campanya de recollida d’aliments| Creu RojaDurant el dissabte 15 de juny es va dur a terme un recapte solidari d’aliments al

Comerç al carrer al barri de Pubilla Cases. La Creu Roja va instal·lar-hi una carpa on va recollir tots els aliments que els visitants van anar deixant.Els

aliments es repartiran entre les persones necessitades de la ciutat. 25 Juny 2013línial’hospitalet

Centre| 16


Un home gran, amb la sevanéta als braços, parla amb unmembre de la parada d’Òm-nium de l’Hospitalet. “Jo sócforner, i el blat que produïm aCatalunya ens el cruspiríem endos dies!”, rebla.

Aquesta és una de les pre-guntes i dels dubtes que al-guns ciutadans riberencs vantenir durant la 2a Trobada de laCultura Popular Catalana al’Hospitalet, l’Engresca’t, delpassat 1 i 2 de juny a la plaça del’Ajuntament.

Enguany, el cap de setmanafestiu va aplegar 23 entitats dela ciutat que van participar a lafesta amb diables, castellers,grallers, concerts, sardanes omuntanyisme, entre d’altres.

“Hi havíem moltes entitatsde cultura catalana a l’Hospi-talet, i vam pensar: per què nofer alguna cosa junts?”, explicaJoan de Torres a Línia L’Hos-pitalet, membre d’Òmnium del’Hospitalet.

A la paradeta de l’entitatcultural hi ha diversos membresamb fulletins informatius deElClauer.cat, on s’intenten es-vaïr alguns dels dubtes sobre elprocés sobiranista català.

ACTIVITATS PER TOTHOMEl forner amb la seva néta se-gueixen parlant amb el Joan deTorres sobre el futur de Cata-lunya. Ràpidament la conversamarxa cap al franquisme i l’atacal català a les aules. “Però qui-nes conseqüències pot tenirl’estat propi?”, li pregunta alJoan.

Però no només de política es

va parlar durant l’Engresca’t2013. Amb un sol de justícia iuna temperatura estiuenca queva afavorir l’afluència de ciuta-dans, els nens i nenes hospita-lencs van dibuixar, van ballar ovan aprendre la dificultat de ferun castell humà.

L’Anabel i l’Emili, castellersde la Colla Jove de l’Hospitalet,expliquen la tenacitat i l’esforçque suposa fer un castell. “Elque fem avui és ensenyar les pa-ses per pujar el castell”, expli-ca a Línia l’Hospitalet l’Anabel,que reconeix que “és difícilaconseguir nens” per a que s’a-puntin a la colla.

Els nens i nenes petits vanpassant i amb l’ajut dels homesmés grans i forts de la colla, elsajuden a pujar el més alt pos-sible. Una metàfora del presenti futur de la ciutat riberenca i dela pròpia Catalunya.

L’Engresca’t torna amb mésparticipació enguany

» La Trobada de la Cultura Catalana reuneix a 23 entitats de la ciutat» Castellers, diables i tallers de dibuix formen part de la festa

El MUCE de l’Hospitaletengrogueix la Rambla

ENSENYAMENT4El Marc Uni-tari de la Comunitat Educativade l’Hospitalet (MUCE L’H) vavoler acomiadar el curs 2012-2013 cobrint la Rambla amb elcolor groc de la lluita contra lesretallades el passat 8 de juny.

Amb la consigna Engro-guim la Rambla, els partici-pants en l’acció van penjar detots els fanals de la RamblaJust Oliveras cintes grogues,així com a l’emblemàtica Aco-llidora, en contra de les reta-llades en educació.

La marea groga va aconse-

guir cobrir la Rambla de groc,unes cintes que encara al tan-cament d’aquesta edició hi erenpresent.

També es van col·locar pan-cartes i cartells fets per la ca-nalla en tallers dels esplais de laciutat.

UN ORGAN TRANSVERSALEl MUCE, presentat el passat 9de març en un acte a la plaça del’Ajuntament, agrupa sindicats,associacions de mares i pares,estudiants i professors de la ciu-tat de l’Hospitalet.

Regeneració democràtica de la mà de Jose María MenaDEBAT4L’ex fiscal en cap delTSJ de Catalunya, José MaríaMena, va participar en uncol·loqui-debat sobre la rege-neració política a l’Harmonia elpassat 10 de juny.

Juntament amb l’ex fiscal, aldebat va participar AntonioGutiérrez-Rubí, consultor po-lític i assessor de comunicació.Mena va posar èmfasi en laidea d’acabar amb l’actual sis-tema de participació ciutadana,que queda reduïda a una vota-ció cada quatre anys.

“Més que una regeneració

política, Espanya necessita unaregeneració democràtica”, reblaMena, que opina que no ésnormal que “persones de baixnivell moral o ètic surtin elegi-des amb grans majories”.

ESTRUCTURES DESFASADESL’ex fiscal va explicar que “calcanviar les estructures parti-distes, típiques del segle XIX idesfasades avui dia”.

La reclamació de llistesobertes a les eleccions va ser undels altres temes que Mena vatractar durant el debat.

La gran bacanal| Can SumarroEl diputat de Convergència Pere Macías i la periodista Gemma Aguilera van presentar,

amb a col·laboració d’Òmnium de l’Hospitalet, el llibre La gran bacanala la Biblioteca Can Sumarro el passat 30 de maig. L’obra destaca la política

d’infraestructures faraòniques a tot l’Estat, no sempre favorable per a Catalunya.

F. Javier RodríguezCENTRE

17 | 25 Juny 2013 línial’hospitalet

Centre Cultural Metropolità Tecla Sala. Foto: Ajuntament de l’Hospitalet

La Tecla Sala presenta el fonsd’art de la ciutat de l’Hospitalet

SEGURETAT4L’IES Llobregatva acollir el passat 6 de juny unaxerrada als alumnes de 1er i 2ond’ESO sobre les mesures d’au-toprotecció davant la revetlla deSant Joan.

La xerrada va ser a càrrec demembres de Protecció Civil i dela Creu Roja, que explicarà qui-nes són les ferides més habi-tuals durant una festa com larevetlla de Sant Joan.

ACCIDENTS MÉS COMUNSL’accident més habitual és el delpetard que no peta quan ho hade fer i sí quan la persona s’a-costa a agafar-lo creient que noesclatarà. En aquests casos esrecomana esperar i remullarl’artefacte abans d’agafar-lo.

Consells per aevitar accidentsdurant Sant Joan

ART4El grup d’artistes de l’e-difici Freixas de Santa Eulàliaexposaran a la Fundació ArranzBravo la mostra Fàbrica Frei-xas. Un col·lectiu d’artistes al’Hospitalet des del 13 de junyfins el proper 29 de setembre.

L’exposició consta d’escul-tures de German Consetti, So-phie-Elisabeth Thompson iMarcos Romero, i de peces deceràmica de Paola Masi, Fran-cesc Alfonso i Raúl Hernán-dez. També exposaran els dis-senyadors de Mermelada i el fo-tògraf Manu Da Costa.

Artistes delFreixes exposen a l’Arranz-Bravo

El Centre Cultural Tecla Salaens presenta l’exposició Lamuntanya de sal, una mirada alfons artístic de la ciutat del’Hospitalet.

Els organitzadors van rea-litzar una exposició de les obresmés significatives d’aquest fons,i l’han dividit en catorze àmbitsdiferents.

Aquests àmbits fan refe-rència a la modernitat, els ide-als de bellesa i l’ordre, l’estèti-

ca, la figura humana com a gè-nere artístic i el paisatge com aelement expressiu, entre d’alr-tes.

L’exposició també tracta elsespais i paisatges urbans, uni-ficant-lo a l’activisme social ipolític, altra secció de la mostra.

MÉS ARTISTESLa mostra s’ha completat ambobres que no formen part delfons d’art de la ciutat, però quepertanyen a artistes que hanparticipat al Centre d’Art de laTecla Sala.

La mostra pot ser visitadafins el proper 17 de novembre.

MANUAL DE RESISTÈNCIAEl Centre Tecla Sala presentaalgunes exposicions més, comsón la de Manual de Resisten-cia i Acció, del sabadellenc An-toni Marquès.

Marquès labora un discursplàstic, directe, insubornable iirreverent en ocasions, segonsinformen els organitzadors.

El color juga un paper moltimportant en aquesta exposició,amb gammes i textures inten-cionadament originàries delmón industrial, i que es fusio-nen amb les formes per ex-pressar noves qualitats plàsti-ques.

RedaccióSANT JOSEP

Sant Josep

Santa Eulàlia| 18


Ja és temps de festa a l’Hospi-talet. Sant Josep va obrir el ca-lendari festiu de la ciutat elpassat maig, i poc després va serel torn del barri de Santa Eulà-lia, que del 29 de maig fins el 2de juny va celebrar la seva fes-ta major.

El parc de l’Alhambra vatornar a ser el centre neuràlgic

d’unes festes molt tradicionals,amb una única novetat: la re-cuperació de la discoteca mòbilal mateix parc.

“És la primera vegada que esduia a terme, i ha estat un èxit”,afirma a Línia L’Hospitalet Ra-món Ferreira, president de laComissió de festes de SantaEulàlia, que també va destacar“el bon temps que va acom-panyar”.

Les festes van ser presenta-des al veïnatge el dimecres 29de maig a la nit, i va comptar

amb la presència de l’alcaldes-sa, Núria Marín, i de la regido-ra del Districte, Mari ÁngelesSariñena.

ACTIVITATS PER TOTHOMLes entitats del barri van sortiral carrer durant els dies de fes-ta i van muntar els seus estandspels carrers limítrofs al parc del’Alhambra. Certàmens oce-llaires, botigues al carrer (en elmarc del Mes del Comerç) i cer-caviles van ocupar els carrersdel barri de Santa Eulàlia.

El Parc de l’Alhambra. Foto: bolghospitalet.com

Santa Eulàlia surt al carrer acelebrar la seva festa major

» El bons temps acompanya l’ambient festiu de Santa Eulàlia» Enguany es recupera l’espai de ball amb la discoteca mòbil

47 alumnes es queden senseplaça a l’escola pública

ENSENYAMENT4Degut alsajustaments prevists pel De-partament d’Ensenyament decara al proper curs escolars, unalínia de P3 de l’Escola FredericMistral serà eliminada.

Una cinquantena de famí-lies que havien sol·licitat unaplaça a l’escola pública durantla preinscripció dels seus fillshan estat adjudicats per la Ge-neralitat una plaça a un centreconcertat i religiós de la ciutat.

“És un cas molt greu i les fa-mílies es neguen a acceptar-lo

per motius econòmics, religio-sos i ideològics”, ha afirmat al’ACN Lluís Esteve, tinent d’al-calde de Serveis a les Personesi regidor d’Educació.

Segons dades de l’Ajunta-ment, pel curs 2013-2014 s’hansol·licitat 1.307 places públiquesi 865 a escoles concertades peral curs de P3. L’oferta d’En-senyament, però, és d’unes1.285 places per a l’escola pú-blica i 982 per a l’escola con-certada per a aquest mateixcurs.

Santa Eulàlia acull el Festivald’Arts Escèniques

CULTURA4El barri de SantaEulàlia va ser escenari, fins elpassat 8 de juny, de l’onzè Fes-tival de les Arts Escèniquescelebrat al barri.

Durant dies el barri va aco-llir representacions teatrals adiversos indrets i racons delsseus carrers, espectacles dedansa i conta contes.

Els veïns de Santa Eulàliavan poder gaudir de l’art en pe-tites dosis, com les capsules deteatre de minuts de duració,interpretades per tres grupsteatrals diferents.

Les dones a la posguerra | Centre d’Atenció a la DonaClara Carme Parramon, directora de l’Arxiu Històric de l’Hospitalet de Llobregat, va participar a una xerrada col·loqui al Centre d’Atenció i Informació a la Dona sobre la

posguerra espanyola i el paper del col·lectiu femení. Amb el nom Les dones a la posguerraespanyola, Parramon va explicar les condicions a vegades poc conegudes d’aquelles dones.

RedaccióSANTA EULÀLIA

Classe de pàrvuls al Frederic Mistral. Foto: xtec

19 |

Bellvitge25 Juny 2013línial’hospitalet

Les noves instal·lacions delCampus de Ciències de la Salutde Bellvitge estaran enllesti-des de cara al proper curs.

Les obres del nou aulari vanser visitades el passat 13 dejuny per l’alcaldessa, Núria Ma-rín, i el rector de la Universitatde Barcelona, Dídac Ramírez.

Es calcula que les obres fi-

nalitzaran al llarg de l’estiu pera que estiguin disponibles apartir del proper curs.

A l’acte també van assistir eltinent d’alcalde d’Espai Públic,Francesc Josep Bellver; el ti-nent d’alcalde de Serveis a lesPersones, Lluís Esteve, i la de-gana de la Facultat d’Odonto-logia de la UB, Sílvia Sánchez.

L’alcaldessa va destacar queaquestes instal·lacions “seranun nou espai de formació perals joves professionals que aju-daran a consolidar l’Hospitalet

i Catalunya com l’espai de la sa-lut al sud d’Europa”.

L’objectiu de les noves de-pendències és contribuir a lamillora de la docència i oferirnous espais per a la recerca.

El Campus de Ciències de laSalut de Bellvitge acull la do-cència de graus d’infermeria,medicina, odontologia i podo-logia, i els dos primer cursos deciències mèdiques bàsiques i di-versos postgraus i màsters, i ésun punt important del conei-xement mèdic a Catalunya.

L’aulari del Campus de Bellvitgeestarà enllestit pel proper curs

» Les instal·lacions tenen com a objectiu millorar la docència» S’espera que estiguin plenament operatives pel setembre

Bellvitge es mou contra el pàrquing privat de l’ICO

SALUT4Des del passat 18 demarç l’aparcament de l’ICO deBellvitge, el Duran i Reynals,altrament gratuït, va passar aser de pagament, per a sorpre-sa dels veïns.

A principis d’any es van ini-ciar unes obres “d’adequació”,segons l’ICO, de l’aparcamentdel centre hospitalari. L’AVV deBellvitge, llavors, va confiar enl’Institut i es va cedir uns te-rrenys municipals per a que elpersonal mèdic pogués aparcarmentre duressin les obres.

La sorpresa, i la indignació,va arribar quan els veïns i elsusuaris van adonar-se que a lareobertura de l’aparcament hihavia unes tanques que con-vertien aquesta instal·lació enuna de pagament.

Ara l’Ajuntament treballaamb l’Associació de Veïns per-què el municipi pugui recupe-rar el solar cedit al centre hos-pitalari i de pas evitar la priva-tització d’un aparcament querep la visita diària de dotzenesde persones per a tractar-se.

Set-cents alumnes fantreballs per a la comunitat

SOLIDARITAT4Dimarts passates va celebrar la festa de lacloenda del programa Apre-nentatge i Servei, una iniciati-va dirigida als escolars de totala ciutat per a que aprenguin al’hora que ajuden a la comuni-tat.

En total, al voltant de 700alumnes de tota la ciutat hanparticipat en el programa du-rant aquest curs escolar.

Segons els organitzadorsdel programa, els alumnes “ex-treuen molts avantatges” delprograma, i al mateix temps fan

un treball per la seva comuni-tat.

Entre les activitats que handut a terme els escolars durantaquest curs en el programa es-tan les de conta contes o les dereparació del taller de fusteriadel Centre Esclat, que va patiruna inundació el passat se-tembre.

Els nois i noies, molt sovint,han hagut de realitzar les tas-ques solidàries fora de l’horarilectiu, tot “treballant el volun-tariat”, com han afirmat elsorganitzadors.

Presentació de la ILP Renda Ciutadana| CC BellvitgeLa ILP de la Renda Garantida Ciutadana va ser presentada al Centre Cultural

Bellvitge el passat 5 de juny . La iniciativa ha estat posada en marxa per diverses entitats de tot Catalunya, i busca que tothom pugui tenir accés a una

renda bàsica en l’avinentesa econòmica que estem patint.

RedaccióBELLVITGE

Publilla Cases| 20


Explicar les lluites passades i fermemòria d’allò que es va acon-seguir des de les associacions deveïns, aquest és un dels objec-tius que es marca l’exposició 40anys de moviment veïnal al’Hospitalet, una mostra itine-rant organitzada pel Centred’Estudis de l’Hospitalet.

L’exposició s’exposa al Cen-tre Cultural La Bòbila des de l’11de juny, on es poden veure unamunió de fotografies i docu-

ments relatius a les lluites delsveïns de l’Hospitalet des delsanys 60.

La mostra busca aprofundiren la història de les reivindica-cions de la ciutadania, per tal defer recordar allò que van fer du-rant els anys de dictadura i elsprimers de la democràcia.

L’oposició al franquismeque dugueren a terme aquestesassociacions encara roman pocconeguda i sense gaire difusió,cosa que vol canviar iniciativescom aquesta.

L’organització de l’exposició,que ja porta temps visitant elsdiversos barris i espais públics

de la ciutat, ha vingut a càrrecdel Centre d’Estudis de l’Hos-pitalet.

40 ANYS D’HISTÒRIALes primeres legalitzacionsd’associacions de veïns arribena inicis de la dècada dels 70 delsegle passat, com la de Coll-blanc-Torrassa el 1972. La llui-ta d’aquest associació, i les de laresta de barris, anaven entre l’o-posició al règim i la consecuciódels serveis bàsics inexistents.

Els organitzadors conside-ren a la mostra que la ciutat del’Hospitalet “s’ha fet des de labase”.

La Bòbila acull 40 anys demoviment veïnal a la ciutat

» L’exposició itinerant mostra l’evolució de les lluites veïnals a » Des de l’onze de juny es pot visitar al Centre Cultural La Bòbila

Més de 2.000 joves participen als ‘patis oberts’

JOVENTUT4El programa depatis oberts que es va posar enmarxa el passat 18 de maig jaha comptat amb la participacióde 2.052 joves.

La iniciativa es duu a termea patis d’escoles públiques de lazona nord de la ciutat, ambl’objectiu que els nens i nenesde la ciutat disposin d’espaisper a pràctiques lúdico espor-tives.

Durant els quatre caps desetmana que porta en marxa,els patis de l’Escola Josep Ma-ria Folch i Torres han rebut lavisita de 471 joves; 673 a l’Es-cola Pere Lliscart i 908 a l’Es-cola Ramón i Cajal.

El programa, a més d’ator-gar unes millors condicions ales activitats del jovent, per-metrà no destorbà a tercerespersones.

Pubilla Cases innova durantles seves festes majors

FESTES4L’elecció de l’Hereu ila Pubilla de les festes van mar-car l’inici de tres dies de festa idiversió al barri de Pubilla Ca-ses, entre el 13 i el 16 de juny.

Enguany la tradicional fes-ta del barri ha comptat ambdues novetats importants: elL’Hospitalet té talent, un talentshow inèdit a la ciutat, i l’apa-rició en escena d’una nova as-sociació de botiguers del barriamb les Botigues al carrer.

El concurs va constar dediverses activitats, des de so-listes, un grup de hip hop, un

mag i fins i tot un grup de mú-sica Gospel. En total nou can-didats que lluitaran per veurequi té més talent.

L’altra novetat és la creacióde l’Associació de Comerciantsde Pubilla Cases, que es van es-trenar en aquest Mes del Co-merç tot sortint al carrer ambles seves paradetes. En total,114 comerciants van partici-par a la iniciativa.

Castells, dansa, correfocs iuna gaspatxada popular vanser els altres ingredients d’unesfestes molt mogudes.

Exposició El cos humà | La BòbilaAmb una fòrmula matemàtica, (6+6)X6=72, des del 18 de juny el Centre Cultural

La Bòbila ens presenta una exposició on un grup d’amics ens presenten mitjançant l’art la seva interpretació del cos humà. L’exposició se celebre amb

motiu del Dia de l’Orgull Gay, i podrà ser visitada fins el 5 de juliol.

RedaccióPUBILLA CASES

Més de 2.000 joves han participat als patis oberts. Foto: El gronxador dartijoc

21 |

Collblanc-Torrassa25 Juny 2013línial’hospitalet

Coincidint amb la festa majorde Collblanc-Torrassa, TorreBarrina, el Centre Municipal deCreació Multimèdia de la ciutat,va obrir les seves portes als

ciutadans que volguessin visitarles seves instal·lacions i conèi-xer de primera mà el que rea-litza a l’interior.

Durant el matí de diumen-ge dia 9, el centre d’innovació irecerca va restar obert al veïnat,que va tenir la oportunitat deveure l’interior d’un dels edifi-cis històrics del barri i conèixer

la nova utilitat que se li ha do-nat avui dia.

Torre Barrina és una casapairal d’estil historicista al cos-tat del Parc de la Marquesaque data de l’any 1876, i que vapassar a ser de propietat mu-nicipal l’any 1976, quan tambéva ser protegit com a bé d’inte-rès local.

Aspecte actual de Torre Barrina. Foto: Ajuntament de l’Hospitalet

Torre Barrina obre les sevesportes per festa major

» El centre d’innovació de la ciutat s’obre a la ciutadania per festes» El monument és considerat bé d’interès local

Torna la Festa de la Diversitatamb més activitat que mai

CULTURA4La dissetena edi-ció de la Festa de la Diversitatva tenir lloc el passat diumen-ge 9 de juny al parc de la Mar-quesa del barri de Collblanc-Torrassa.

Enguany aquesta ja tradi-cional festa s’ha celebrat coin-cidint amb les festes majorsdel barri, celebrades entre elsdies 7 i 9 de juny.

Collblanc-Torrassa és unbarri on conviu gent procedentde molts indrets de l’Estat,

d’Europa i d’altres paísos delmón.

És aquesta diversitat de cul-tures, llengües i procedènciesles que enriqueixen el districte.D’aquí que tinguin totes re-presentació a la Festa de la Di-versitat de l’Hospitalet.

Mostres d’artesania magre-bí, un taller de dansa africanao classes de caligrafia àrab sónalgunes de les activitats pro-gramades per la festa d’en-guany.

Arriba de nou la Mostra deTeatre Aficionat de L’H

CULTURA4Durant aquest mesde juny està tenint lloc la 17amostra de Teatre Aficionat deL’H fa teatre, una iniciativaque busca donar a conèixer elteatre que es fa a la ciutat.

El passat 29 de maig va te-nir lloc la presentació al TeatreJoventut, presidida pel regi-dor de Cultura, Jaume Graells,i amb la presència de quinzecompanyies riberenques.

Aquest cicle compta ambuna gran tradició a l’Hospitalet,i permet les companyies re-presentar els seus espectacles

en escenaris professionals ipresentar als ciutadans les se-ves obres.

La iniciativa tindrà lloc a lTeatre Joventut, al Centre Cul-tural La Bòbila, Santa Eulàlia iBellvitge-el Gornal.

La companyia Somnis vaser l’encarregada d’obrir el ci-cle amb la representació Elmaravilloso mago de oz, elpassat 2 de juny a la Bòbila.

La mostra teatral finalitza-rà de cara al novembre, ambl’obra del Grup Teatre LaUnión, El primer rorro.

Collblanc-Torrassa surt al carrer per festa major

FESTES4Del 7 al 9 de juny elbarris de Collblanc-Torrassavan celebrar la seva festa majoramb un munt d’activitats festi-ves, música i tallers.

Una de les novetats va ser lacelebració de les Botigues al ca-rrer dintre de la iniciativa mu-nicipal del Mes del Comerç,on unes 80 botigues de tot elbarri van omplir els voltants dela plaça Espanyola amb els seusproductes.

Una de les activitats nove-doses, ja estrenada l’any passatperò, és el Torneig d’Scrabblede l’Hospitalet, celebrat el dis-sabte 8 de juny a la tarda.

També es van dur a termetallersd’alimentació infantil, debijuteria solidària o el de pen-tinats africans.

A les acaballes, hi va haverlloc per a la tradició, amb lacantada d’Havaneres amb romcremat del diumenge dia 9.

Lloguer assequible | Porta NordFins el 30 de juny està obert el termini d’inscripció per a optar a una

promoció d’habitatges de lloguer assequiblede l’Obra Social de La Caixa adreçades a famílies amb dificultats econòmiques. El preu del lloguer és de

540 euros i inclou un pis de tres habitacions i una plaça d’aparcament.

RedaccióCOLLBLANC

La festa busca ser un espai de convivència. Foto: Associació Suport

| 22


Després de la derrota a l’elimi-natòria directa per l’ascens da-vant el Tenerife, l’Hospitaletva aconseguit refer-se gràcies ala victòria davant el Caudal De-portivo asturià, que li permetpassar a la l’eliminatòria finalde playoff contra un vell cone-gut, l’Eibar.

A priori els riberencs comp-tem amb el factor camp, sent latornada de l’eliminatòria a casadavant la seva gent. L’anada,però, és al temible Ipurúa, uncamp típicament del nord i dedifícil conquesta.

Tanmateix, els jugadors icos tècnic del CE l’Hospitalets’han mostrat optimista de caraals partits contra l’Eibar. Els re-cord de l’eliminatòria de fa sisanys, també contra l’Eibar i

que va acabar en derrota, ésaixò, un record.

L’únic jugador que repeteixeliminatòria d’ascens de noucontra l’Eiba és Ivan Hamouch,que espera que “aquesta vega-da sigui el resultat contrari”.

CINQUANTÈ ANIVERSARIEnguany fa 50 anys que el CEL’Hospitalet va aconseguir elseu únic ascens de la seva his-

tòria. Va ser el 16 de juny de1963, després de derrotar elJaén per 2 gols a 0 a Les Corts.

L’entrenador d’ençà era l’an-tic i mític porter del Barça,Juan Zambudio. Abans d’eli-minar el Real Jaén, els ribe-rencs havien fet fora l’Alcoià il’Atlético Malagueño.

L’Hospitalet va aconseguirsobreviure tres temporades a lasegona divisió, abans de baixar.

Partit d’anada de l’eliminatòria contra el caudal. Foto: Caudal Deportivo

L’Eibar és l’últim escull per aascendir a Segona Divisió

» L’Hospi va derrotar per 2 gols a 0 al Caudal al Municipal» No és la primera vegada que l’equip riberenc s’enfronta a l’Eibar

El Bellsport aconsegueixl’ascens a la segona nacional

FUTSAL4L’Hospitalet Bells-port va aconseguir ascendir asegona divisió en derrotar alplayoff a l’Agüimes de Las Pal-mas de Gran Canaria per 8gols a 1.

L’excel·lent temporada del’equip de futbol sala va propi-ciar una recepció dels cam-pions a l’Ajuntament el passat5 de juny.

El sènior masculí del Bells-port també s’ha proclamat cam-pió del seu grup de Segona B.

En la mateixa línia es moul’equip femení de l’entitat, que

enguany també ha ascendit a lasegona divisió nacional. L’e-quip de Luis Do Santos va acon-seguir proclamar-se campió dedivisió d’honor i serà equip desegona nacional la temporadavinent.

CREU PEL SANTA EULÀLIAL’equip de futbol de Santa Eu-làlia, per contra, no va aconse-guir l’ascens a la segona cata-lana en perdre contra el SantFeliu de Codines a l’eliminatò-ria d’ascens de manera con-tundent.

Els Pioners de l’Hospitaletjugaran la final de la EFAF CupFUTBOL AMERICÀ4L’equip defutbol americà de la ciutat, elsPioners, jugaran per primeravegada a la seva història la fi-nal de la EFAF Cup, la Cham-pions del futbol americà.

El passat dissabte els Pio-ners van derrotar els Dauphinsde Niça a domicili per 15-16.

Els homes de Teo Polancoes jugaran la final davant elThonon Black Panters.

Si guanyen, l’equip hospi-talenc aconseguiria el triplet,després de quedar primers a laLliga i haver guanyat la Copa.

La Feixa Llarga acull la Diada de l’Esport Escolar

BELLVITGE4La zona esportivade la Feixa Llarga va acollir elpassat 1 de juny la 32a edició dela Diada de l’Esport Escolar,amb la participació de més de5.000 nois i noies de fins a 16anys.

La Diada de l’Esport és tra-dicionalment un dels esdeve-niments més importants i quemés gent apleguen dels centreseducatius i esportius de la ciu-tat.

La jornada va ser organit-zada pel Consell Esportiu del’Hospitalet i l’Ajuntament, iva començar a les 9 del matíamb l’inici de les competicionsi les diverses exhibicions.

Enguany se celebra la quar-ta edició del torneig 3x3 debàsquet, els darrers partits delliga de futbol sala i futbol 7 i lesactivitats gimnàstiques que om-pliran el poliesportiu SergioManzano.

Esports Torneig mini bàsquet a La Roda | CB HospitaletAquest cap de setmana ha tingut lloc la setzena edició del torneig de mini bàsquet de

La Roda (Albacete). Al tradicional torneig de la categoria han acudit els millors equipsde tot l’Estat, i entre ells ha estat el Mini A del CB l’Hospitalet, que enguany ha

completat una excel·lent temporada, quedant primers a la lliga regular.



| 24Propera edició 29 de Juliol línial’hospitalet

Documents

Hospitalet 03