AQUEST ESTIU...

#SEGUIM INDIGNADES

ESCOLA DE PARTICIPACIÓI TRANSFORMA

MONOGRÀFIC ACAMPADES

KM.0 - 2011DIONE

XI TORNEIG DE FUTBITO

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JUNY 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0

L A R E V I S T A D E C A S A L S

3

L’Associació de Casals i Grups de joves de Catalunya som una fe-deració que agrupa associacions juvenils que fomenten la participa-ció dels i les joves, des de la prò-pia organització i sota els principis d’autogestió, democràcia, laïcitat i transformació social

El sentit de la federació respon a la voluntat de treballar conjuntament

Associació de Casals i Grups de joves de Catalunyac/ Avinyó, 44. 08002 Barcelona

T 93 601 16 16 // M casaldejoves@casaldejoves.org // W casaldejoves.org

amb la idea que la xarxa d’inèrcies ens permeti a tots els casals opti-mitzar recursos, ser més capaços d’incidir en les temàtiques que ens afecten com a col·lectiu, intercan-viar experiències i poder donar su-port a tots els projectes que, sota els principis que compartim, vul-guin sumar-s’hi.

Definim un casal de joves associa-tiu com a projecte juvenil que, com-promès amb la societat, aglutina les inquietuds dels i les joves, que ens mobilitzem per trobar un espai comú d’intercanvi d’experiències i un projecte que ens permet rea-

litzar-nos com a persones, tant a nivell intel·lectual com expressiu, lúdic, d’integració, etc. Per tant, el Casal de Joves Associatiu és un projecte que està implicat amb la societat de manera que analitza el seu entorn i intenta transformar-lo per millorar-lo. Entenem que la promoció de la participació juvenil és la fórmula que tots i totes com-partim per tal d’aconseguir el canvi social.

Per fer-ho desenvolupem activitats de lleure juvenil que, independen-tment de la seva tipologia, bus-quen la implicació dels i les joves.

EDITORIAL

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JUNY 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0

PROPERA PARADAPotser algunes teníem el cor dividit fa alguns anys quan la paraula crisi començava a treure el cap, amb l’esperança de que es complissin les conclusions de Marx en la seva obra i la resignació de que com a classe obrera haguéssim de pagar els plats trencats amb ERES, reduccions de sou, disminució dels drets laborals, etc, etc...

Poc a poc, i després de la caiguda en picat dels cen-tres neuràlgics de l’imperi capitalista vàrem contem-plar, sense poder fer més que resignar-nos i empas-sar-nos la ràbia, com les grans multinacionals, aliats més propers, varen moure fils per aconseguir que es salvessin a base d’ajudes públiques sense revisar el sistema.

A més d’utilitzar aquest capital, que surt de totes no-saltres, en contra de la nostra voluntat hem vist com anunciaven una rera altre, tot de mesures que cada vegada més ens allunyen de l’objectiu que el socialis-me científic ens va deixar com a esperança de vida en

els temps que corren. És per això que sortim a cridar democràcia real, sortim a les places perquè no volem que el nostre futur sigui sense curro, sense casa i sen-se pensió.

Sortim al carrer per lluitar per a poder crear el futur que volem sense por!

No podem deixar que esborrin la història que ja està escrita, el capitalisme petarà quan toqui, igual que ho varen fer el consumisme primitiu, l’esclavisme i el feu-dalisme.

Els casals fa anys que ens entrenem, i ara hem de fer d’entrenadores de les places, els gimnasos de la revo-lució donaran el seu fruit.

Només cal seguir sortint a les places, que s’escoltin les assembles anticapitalistes i utilitzem el tempo de la revolució correctament! Indigna’t i surt al carrer perquè la propera parada és la victòria anticapitalista!

4 5

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // juny 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JUNY 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0

Els passats 19 i 20 de març Casals de Joves vam dur a terme la nostra Escola de Participació i el Transfor-ma amb una cinquantena de ca-salerxs d’arreu del territori!

L’Escola de participació va dirigi-da a aquells i aquelles que porten poquet temps al casal, és un espai formatiu on treballem conceptes com què entenem per participar a Casals de Joves; el nostre model de Casal i com fer arribar el nostre projecte a més joves.

Aquests continguts que hi treba-llem són essencials i bàsics per a qualsevol jove que formi part d’un casal de joves, és molt important, i alhora necessari, tenir clar quin és el projecte del nostre casal i és molt

enriquidor poder compartir neguits i dubtes amb companys d’altres casals i o territoris.

D’altra banda, el Transforma va més dirigit a gent que ja fa temps que està al casal i ja ha assumit diferents responsabilitats, és un espai de debat i aprenentatge con-junt que cada any ronda una te-màtica diferent i, enguany, ha estat l’Assemblearisme, amb una sessió que ens van fer l’Escola de Cultura de la Pau i una taula rodona amb representants de diferents organit-zacions que ens explicaven el seu model organitzatiu, des d’un partit polític, un sindicat i una assemblea d’estudiants. En aquest cas vam poder conèixer diferents models d’organització i com cada un d’ells

treballa per a prendre les decisions, com és la relació amb els nuclis o bases associatives etc.

Val a dir que en tot dos espais vam poder compartir i intercanviar vi-sions i experiències viscudes des dels diferents participants i casals que hi van assistir; considerem que aquesta activitats és essencial pel bon desenvolupament del projecte educatiu dels casals i per la forma-ció de tots i totes, perquè com bé sabeu cal que ens formem!!!!!

Per acabar cal donar les gràcies a tots els casals que hi vau assis-tir, esperem que us hagi estat útil i prepareu-vos per l’any vinent que encara serà millor!

ESCOLA DE PARTICIPACIÓ I TRANSFORMA 2011

PERDAGÒGIC // ESCOLA DE PARTICIPACIÓ I TRANSFORMA

El passat 17 de febrer va arrancar el KM0 amb la primera reunió de referents i monitors/res de casals i esplais. Per davant quedaven 4 mesos de treball fins arribar a la Trobada d’Adolescents KM0, que aquest any es va celebrar el 21-22 de mig, a la casa de Colònies del Pinatar, a Gualba.

La particularitat, i el valor peda-gògic d’aquesta trobada, és que ha estat organitzada per joves d’esplais, caus i casals de joves d’entre 14 i 18 anys. Durant 2 dies s’han realitzat els tallers, jocs, xe-rrades i concerts que elles i ells han preparat, amb l’ajuda dels seus re-ferents, monitors/res i federacions.

El resultat ha estat un saludable ambient de convivència juvenil, as-sociatiu i alegre, on elles i ells han estat protagonistes i han continuat el seu procés d’aprenentatge de cara a esdevenir persones autò-

nomes i actives en la societat, per canviar-la cap a millor.

De la fase de preparació va sortir la programació del KM.0 i tot el ne-cessari per dur a terme les activi-tats programades (infraestructura, formadors, musics...).

Aquest any han participat 8 en-titats; els Casals de Joves: Algo Diferentes (Sabadell), Obriu Pas (Barberà del Vallès) i Xiroc (Barcelo-na); els Esplais: Isard Flor de Neu, Xangó i Totikap; i l’Agrupament Es-colta Rakxa, tots de Barcelona.

Amb elles, vam arrencar el matí del dissabte sota un sol de justícia i tota una bateria de jocs de conei-xença i presentació. Per la tarda, es van fer els tallers previstos de gra-ffiti, percussió flamenca, batukada, henna, elaboració d’instruments amb material reciclat i malabars. Tot el Pinatar bullia amb els colors dels sprays, el repicar de les per-cussions i els cosos pintats del jovent. Després, a mitja tarda, van començar les xerrades... aquestes no van sortir tal i com estaven pre-vistes.

A la nit vam ballar amb bogeria, i en un còctel de fruites, granadina i la tralla del grup Skatasun, més el Dj “IPod”. que trencar les barreres personals i fondre’ns en una ger-manor casaloesplaieraagrupamen-ta inoblidable.

El diumenge, res com un torneig de futbol per despertar als morts. I així va arribar al final d’aquesta edició, amb el sac ple de coneixe-ments i de convivència amb joves que comparteixen el mateix vaixell, amb ganes de transformar la so-cietat.

KM.0 2011:LA NOVA GENERACIÓ

ADOLESCÈNCIA I SECUNDARIA // KM.0: LA TROBADA DELS MÉS JOVES

6 7

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // juny 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JUNY 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0

LA REVOLTA DELS INDIGNATS A BADALONA

ACCIÓ SOCIAL // MONOGRÀFIC ACAMPADES // BADALONA

Arran del moviment sorgit a Bar-celona després de la manifestació del 15 M (una data ja històrica) des-encadenat, a la vegada, de la pla-taforma “Democracia real ya”, va sorgir el moviment dels indignats a Badalona.

Aquesta revolta es va consolidar uns dies després de les eleccions del 22 de maig, tot i que l’enuig vers el sistema venia de llarg, i en-cara que el resultat hagués estat un altre, la gent s’hauria llançats a cridar als carrers de la mateixa manera.

Des de l’acampada de Badalona, un moviment clarament apolític, no es pretén altra cosa que la reivin-dicació dels drets dels ciutadans, que estan farts de sentir-se esta-fats pel sistema polític i econòmic que ens regeix; és un aixecament totalment pacífic que pretén infor-mar i unificar tothom en una revolta comuna a través de diferents acti-vitats que es realitzen durant la se-tmana (xerrades, actuacions mu-sicals, espai infantil, tertúlies amb gent gran,...), de la casserolada

diària i de les assemblees de co-missions i generals on els grups de treball vetllen pel bon funcionament de l’acampada, a més de tirar en-davant les activitats i estructurar la informació i difusió, i on tothom pot opinar, expressar-se i prendre de-cisions com a part del moviment.

Tothom pot col·laborar de la mane-ra que vulgui, ja sigui assistint a les reunions, a les activitats, aportant material,... però és important recol-zar aquesta iniciativa en la mesura del possible per a enfortir la base del que volem que sigui el nostre futur.

Ja era hora que tots ens uníssim per a demanar el que és nostre, i és important que això no quedi només en una anècdota sinó que d’aquí sorgeixi una assemblea forta des d’on continuar aquest moviment, si no ens manifestem i no reivin-diquem el que és nostre, ningú ho farà per nosaltres.

Trobareu tota la informació neces-sària per a seguir l’acampada a: http://www.acampadabdn.org

ELS CASALS DE JOVES ILES ACAMPADESEl passat mes de maig, una impor-tant part de la societat s’ha des-pertat i ha sortit a les places a rei-vindicar els seus drets, a expressar les seves idees i, sobretot, a dur a l’acció la iniciativa del canvi real. És cert, però, que no tothom ha aprofitat aquesta oportunitat i tots i totes les que hem intentat fer difu-sió d’aquest moviment hem hagut

de sentir comentaris com: “És que a mi aquest rotllo no em va”, “És que jo no me n’entero de política”, “És que tinc coses a fer”, “És que jo crec que no servirà de res”…

En un principi, sentir aquests co-mentaris tan plens d’ignorància i alhora de pessimisme, a mi per-sonalment em va crear certa im-

potència, sobretot en sentir-los de gent jove com nosaltres que encara viuen amb la innocència de pensar que ja s’encarregaran altres d’arreglar les coses, o que pensen que la joventut no som capaços de ser escoltats i valorats com a per-sones adultes. “Per què hi ha joves que encara pensen així?”

El perfil de jove que sí que s’ha implicat, és el de persones amb inquietuds, ganes de moure’s i el més important: conscients que també poden assumir compromi-sos, així com expressar les seves idees i propostes i dur-les a terme amb èxit. Gent que ha pogut com-provar prèviament que és possible reunir-se per prendre decisions, que és possible organitzar-se per fer activitats, que és possible fer propostes i que siguin escoltades, que és possible un món millor.

Penso que ara per ara, els Casals de Joves és un espai on els joves tenim aquesta oportunitat, ja que desenvolupem pedagògicament tot el que s’està transmetent des de les acampades. L’esperit crític, l’actitud cooperativa i el pensament autònom són el que dia a dia ens fan créixer com a casaler@s, i al-hora, fan més proper un dels nos-tres principals objectius: fer millors persones per a fer un món millor, per què: un altre món sí que és possible!

Anna Díaz LaudoCJ Granja Garrafot

ACCIÓ SOCIAL // MONOGRÀFIC ACAMPADES // LLOBREGAT

8 9

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // juny 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JUNY 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0

LA INDIGNACIÓ ARRIBA A LES ENTITATS DEL VALLÈS

ACCIÓ SOCIAL // MONOGRÀFIC ACAMPADES // VALLÈS

Després de tants anys d’indignació vers el sistema capitalista, la mane-ra en com s’ha gestionat econòmi-cament el país per part dels polítics i les grans corporacions, la pèrdua de drets socials, la precarietat la-boral, la corrupció, la privatització del sector públic i un llarg etcètera. ha arribat el moment en que la ciu-tadania es mobilitza i surt al carrer per denunciar i exigir canvis cap a una democràcia real. Les acampa-des que han sorgit arreu del món durant aquestes setmanes, són la mostra del descontent de la gent, però també la motivació per crear un espai participatiu on construir noves alternatives democràtiques.

A la nostra ciutat, Sabadell, un cop sorgides les acampades de Sol i de Plaça de Catalunya, es comença a bullir una passió similar que porta a un grup de sabadellencs i sa-badellenques a convocar la pri-mera assemblea el dijous 19 de maig; donant pas un dia després a instal·lar l’acampada a la plaça de l’Ajuntament.

Paral·lelament, Algo Diferentes es troba en un moment delicat pel que fa a la seva relació amb l’administració local, ja que d’un temps ençà es produeixen tot un seguit de desavinences a cau-sa de la política de joventut que s’exerceix des de l’Ajuntament. Es manifesta una falta important de recolzament a les associacions juvenils de la ciutat, que per con-trapart, estan oferint projectes so-cials i un espai de participació per al jovent.

Aquests desacords impulsen al Grup de Joves Algo Diferentes, a prendre un posicionament clar respecte aquest moviment social que s’ha aixecat al voltant del 15M. L’entitat decideix tancar les por-tes del casal per a dedicar el seu temps, esforç i recursos disponi-bles a l’acampada; considerant-la com un instrument per consolidar les bases d’un moviment social prou important i que en definitiva, està en consonància amb la filoso-fia de l’entitat.

Algo Diferentes lluita cada dia per la transformació de la societat, oferint espais de participació on el jovent generi discurs propi, esperit crític, opinió i poder d’acció. No estem fent més, que traslladar la lluita del casal al carrer, ja que és, a dia d’avui, on s’està reivindicant un canvi social.

L’experiència dels casals alimenta el moviment dels indignats, degut a que els casals i per tant els i les nostres joves, fa molts anys que estem indignades.

http://acampadasbd.blogspot.com

BARBERÀ DEL VALLÈSA Barberà del Vallès el 23/05 es va realitzar la primera assemblea oberta que va comptar amb una gran participació del veïnat, on es va decidir fer una acampada a la Plaça de la Vila.

Les casaleres i casaleros del Casal de Joves Obriu Pas a nivell indivi-dual han participat i liderat des d’un principi el moviment incorporant-se a alguna de les diferents comis-sions que existeixen: - Cuina; - Infraestructura; - Comunicació i Difusió, - Jurídica, - Continguts i Activitats

L’acampada de Barberà del Vallès recolzarà les mobilitzacions del 14 i 15 de Juny al Parc de la Ciuta-della i la Mani internacional del 19 de juny. Tenen molt clar que el mo-viment continuarà més enllà de les acampades.

Cerca-les al Facebook!

ALGO DIFERENTES A L’ACAMPADA SBD - MOVIMENT 15M

CALDES DE MONTBUILa indignació també ha arribat a Caldes, i com no, a l’Associació Ju-venil La Guspira, que va començar el passat dia 16 de maig amb la participació de 15 persones.

Aquesta participació ha anat crei-xent amb el pas dels dies, no fan acampades, però si que fan as-semblees amb una cassolada prè-via, tenen comissió d’activitats, de continguts i de difusió/informació.

http://indignadescaldesdemontbui.blogspot.com/

10 11

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // juny 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JUNY 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0

EL #TRENDINGTOPIC COM A EINA DE LLUITA DE LES #ACAMPADES

ACCIÓ SOCIAL // MONOGRÀFIC ACAMPADES // TIC

El principi de la participació igua-litària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu és pel que es-tem lluitant a les places, però a l’hora també és el que ha aconse-guit la mobilització de la societat civil per mostrar la seva indignació.

Aquesta participació conjuntament amb la interacció dels internautes, una gran majoria d’aquestes a les mateixes places, han aconseguit involucrar a una gran majoria més, gràcies a la cobertura tecnològica, potser aconseguint més que una presència física a les places, la presència mental en la societat... que, en definitiva, és un dels grans objectius de les acampades.

Les xarxes han servit per generar simpaties i per anar més enllà d’on van els mitjans d’informació con-vencionals.

Tots aquests continguts, fins fa poc de consum passiu, han donat peu a l’enpoderament de la mobilitza-ció: creant “periodistes” en directe que li han donat una dimensió glo-bal i construint, a través les xarxes socials, una realitat immediata, mi-tjançant el Twitter, el Facebook, els blocs, llocs web i l’streaming.

Es cert que s’han utilitzat les tec-nologies de la informació i la co-municació des dels punts de vista personals, des de la proximitat a les ideologies personals, des de

la reivindicació més contundent o fins i tot, des de l’humor més irò-nic, però també és cert que hem pogut utilitzar la xarxa per ajuntar totes les iniciatives que han anat sorgint a nivell mundial a partir de la proposta del 15M. I tot, gracies al paraigües dels ‘trending topics’ #acampadabcn, #acampadasol, #spanishrevolution principalment i #yeswecamp, #nonosvamos i #bcnsinmiedo durant el transcurs de les acampades.

L’Associeu-vos i sereu forts s’ha portat a la pràctica. La participa-ció des d’un terminal informàtic i la participació en directe han sumat. Perquè, tot i que no ens ho pen-séssim, la comunicació 2.0. pot estar al servei de la transformació social, també.

I ara ho hem vist: avui des de les places i a des dels ordinadors ca-minem cap a la mateixa direcció i, sense adonar-nos, compensem el bombardeig desiformatiu.

#15M #catalanrevolution#jonopagoeldeute

#seguim#stopretallades

#20J#referendumomnibus

RT @CASALSDEJOVES

I DESPRÉS DE LES ACAM-PADES QUÈ?

ACCIÓ SOCIAL // MONOGRÀFIC ACAMPADES // OPINIÓ

Des del dia 15 de maig són diver-ses les ciutats i pobles que s’han sumat a les acampades en pro d’un sistema més equitatiu, més just, menys opressor, més partici-patiu i, sobretot, que prioritzi, per sobre dels privilegis capitalistes, el benestar de les persones.

I són també diverses persones les qui s’han anat sumant al moviment, sigui aportant mans o material, de-dicant temps, fent cassolades o escrivint twits, post o missatges de facebook. De fet, entre d’elles, un bon números de casaleros i ca-saleres estan participant d’aquest moviment.

El cas és que aquesta història ha mogut a gent que abans no es mo-via o bé que no ho feia de manera conjunta i això sempre és bo.

Però també és cert que les acam-pades tenen limitacions. Des del meu punt de vista, són un bon tret de sortida però no una forma de lluita sostenible. A pl Catalunya, per exemple, hem vist com cada dia a les “assemblees” hi assisteix menys gent i hem vist, també, com cada vegada els mitjans mostren menor simpatia cap a nosaltres. Tot apunta, doncs, que això aca-barà un dia o altre.

Així que, coneixedores de l’existència d’un final, jo proposo que això tingui continuïtat a partir d’altres estructures de lluita, que

no impliquin traslladar la vida diària de tanta gent i que ens permetin seguir treballant.

De fet, aquesta és la tasca que moltes associacions, com els Ca-sals, realitzen amb la seva feina quotidiana: estructures que per-meten l’emancipació dels i les jo-ves a partir de l’organització amb d’altres.

LA PLAÇALa plaça, més enllà de ser un espai de convivència, aquests dies s’ha convertit en una àgora de reflexió i debat. Sóc de les que penso que “la plaça” no ha de ser un espai de proposta política específica ja que el moviment 15M, si per alguna cosa es caracteritza, és perquè té la capacitat d’aglutinar moltes per-sones sota uns lemes generalistes. Tanmateix, també és cert que el debat sobre propostes polítiques porta a reflexions molt interessants que no hauríem de perdre.

Per tant, valdria la pena mantenir l’espai d’àgora de la plaça a partir d’una programació (no sé si de cap de setmana, diària o mensual), que ens permetés l’intercanvi, sense la necessitat d’arribar a elaborar una programa polític concret i ampli. Insisteixo, per mi el moviment 15M no és un “partit de ciutadans” sinó un moviment aglutinador des d’una perspectiva àmplia de l’esquerra

(entesa, aquesta, com un sistema de valors i no com una opció par-tidista).

Un altre aspecte positiu de la plaça és l’aprenentatge convivencial. En aquest sentit, les persones que han dormit allà vàries nits comen-ten que han generat una vida co-munitària agradable. Si bé com-parteixo que aquest fet és potent (a l’esplai en dèiem aprenentatge vivencial), crec que la viabilitat del mateix passa per a generar espais comunitaris als barris que ens per-metin generar relacions cooperati-ves (digueu-li ateneus populars, si voleu) i que ens possibilitin tenir re-lacions fora de la lògica opressora del mercat.

Finalment, la plaça té una darrera potencialitat: la mostra (i auto-mos-tra) de força. Trobar-se a la plaça amb d’altres persones sota la idea de treballar per un món millor és motivador. Ara bé, hem d’assumir que això és el mateix que anar a les manis del primer de maig: activitats d’aotoconsum que ens carreguen les piles i ens animen a seguir tre-ballant (per allò de veure que no estem soles). Des d’aquest punt de vista, per tant, crec que la idea seria mantenir assemblees (no sé si setmanals o mensuals), a les quals hi assistíssim totes, a fi de mantenir esperit unitari i de treball conjunt, així com per poder treballar pun-tuals convocatòries de movilitza-cions.

12 13

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // juny 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JUNY 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0

LA CONTINUÏTAT DEL 15M

Si ens han d’acabar l’acampada o ha de morir desinflada, jo diria que millor l’acabem nosaltres. Al que em refereixo és que, com he dit abans, l’acampada ha estat un bon tret de sortida però ara toca treballar en l’àmbit local, amb tota aquella gent que s’ha apropat bus-cant un espai de participació.

Cal derivar a les persones en els seus projectes de barri per tal que, allò que han pogut viure durant uns dies, es converteixi en un “model de vida”.

Per què no acabar l’acampada amb una gran concentració, con-vocant als barris posteriorment i amb una perspectiva de mobilitza-ció futura? Per què no “declarar la plaça un espai lliure de l’opressió” i eminentment participatiu, on cada cap de setmana es realitzin activi-tats, xerrades, documentals? Per què no assumir certa coordinació entre els barris per a mantenir viva la plaça amb el debat i amb assem-blees d’autoconsum i de mostre de força setmanals?

EL PROJECTE POLÍTIC

N’he fet referència en anteriors punts però m’agradaria dedicar un paràgraf a això.

Les persones que estem a la plaça tenim diferents idees sobre “quina és la societat ideal”; de fet, de no ser així, no existirien diferents par-tits polítics, els quals no són altra cosa que associacions de perso-nes que treballen per uns objectius comuns (la qual cosa no treu que tinguin interessos perversos). I, no ens enganyem, la plaça està plena de persones que militen en partits. Ara bé, aquestes mateixes perso-nes han decidit treballar des de la seva individualitat per a que aquest espai unitari funcioni, la qual cosa està molt bé i diu molt a favor d’elles.

Però no pretenguem fer del 15M un partit més, amb un programa electoral més i amb unes propos-tes polítiques específiques. Que ho facin els partits, si volen, o que les persones s’organitzin per a montar partits nous, si no se senten repre-sentades amb cap dels existents.

Pretendre que el moviment 15M es doti d’una proposta i una estruc-tura orgànica assimilable a la d’un partit, des del meu punt de vista és un error i, a més, crec que ens por-tarà molta frustració, per no parlar del risc existent, de que cada po-sició política pretengui escombrar cap a casa. Som un moviment polític, sí, però sobretot, som un espai de ideolo-gies polítiques diverses que com-partim, des del meu punt de vista, dues idees clares: d’una banda, que la democràcia actual ens sem-bla insuficient i, de l’altra, que cal combatre el sistema capitalista perquè genera desigualtats que ens sembles injustes.

Mantinguem aquest denomina-dor i ara treballem als barris, amb aquella gent que hàgim pogut su-mar. El canvi només serà si, abans, amb el treball diari, hem aconseguit canviar a les persones. I això no-més s’aconsegueix, amb hores de debat, d’organització i de preocu-pació per la realitat propera; en re-sum, hores de treball col·lectiu en l’àmbit quotidià.

Hores, que prenen forma de ca-sals, d’associacions de veïns/es, d’assemblees de barri, de platafor-mes de desnonades, de comitès sindicals o de centres socials. Ho-res en forma de projectes que ens garanteixin la continuïtat.

Dit això, ara només resta veure què passa més enllà de les reflexions.

Marta López CornellaSecretaria General

Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya

14 15

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // juny 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JUNY 2011 // NÚMERO 2 // ANY 0

INDIGNATS/DES

El moviment 15M ha aconseguit trasnformar les acampades en

treball estable a les assemblees.

ELECCIONS MUNICIPALS

És estrany veure que mentre augmenta ela movilització social al carrer puja la dreta a les eleccions

FELIP PUIG

“No, hace falta decir MAS!”

LES NOTES DEL MES

OPINIÓ // LES NOTES DEL MES

PUJA BAIXA BAIXA

PROJECTES CULTURALS // SONAT’11: 5a EDICIÓ DEL CIRCUIT DE MÚSICA CASALERO

HARD ALTERNATIVE BAND: DIONE

DIONEmyspace.com/dionebcn

Rodrigo Chávez - guitarra, baix i veuBruno Defa - guitarra, teclats i coros

Martí Farré - bateria, percu i coros

Propers concerts:

divendres 01 de juliolSONAT’11 (4th round)

al CJ Guineueta pl. Ca n’Ensenya s/n

08042 Barcelona

<M> L4: Llucmajor

Dione és el segon del grups que us presentem en aquest apartat de-dicat als participants al SONAT: el circuit de música de casalero.

Enguany es celebra la 5a edició d’aquesta iniciativa casalera que té com a objectiu promocionar grups de música novells.

Els tre integrants de la banda son del districte de Sant Martí (Bar-celona), concretament dels barris del Clot, i de El Poblenou. Tots tres es van conèixer al IES Juan Manuel Zafra, ubicat a un edifici de façana modernista al carrer de Rogent, i provenent de diferents entitats d’associacionisme educa-

tiu: l’Agrupament Escolta RAKXA (d’Acció Escolta de Catalunya), el Centre d’Esplai SCV EL CLOT (d’Esplais Catalans), i l’Esplai XINO-XANO (de la Federació Catalana de l’Esplai), és per això que a alguns d’ells els hem visit participant a al-gunes de les activitats de Casals de Joves, en especial al KM 0.

No és gens fàcil definir el seu estil musical. Al seu myspace ho defi-neixen com a Alternative Rock, tot i que ells prefereixen dir: Hard Alter-native Band. Tot i això, els recen-tment guanyadors de la 1a edició del concurs de bandes novells del Poblenou: Poblenou Sona Jove, tenen molt clars quins son els seus referents musicals.

Les influències principals del so de Dione abarquen des dels detalls tècnics de Radiohead fins a la força dels riffs de Rage Against the Ma-chine, tot passant per els aspectes clàssics de les bandes i músics més influents de la història.

De totes maneres, on sí que coinci-deixen és en que Dione és un grup musical de directe, on la importàn-cia i els valor rau en el fet de dedi-car tot el seu esforç a fer concerts i estar a props de la gent.