Versió La

INFORME SOBRE EL PLA DE MILLORA

DE LA FACULTAT DE MEDICINA

Grup de treball

Professors: Vicent Ausina Ruiz, Pere Casan Clarà, Jaume Guàrdia Massó,

Fernando Picatoste Ramón, Josep Mª Torres Rodríguez.

Alumne: Francisco Espín Álvarez.

Coordinador: Prof. Josep Vaqué Rafart

Revisat pels òrgans directius, quadre de professors,

PAS i alumnes de la Facultat.

Aprovat per la Junta de Facultat el 10 de desembre de 2002

Facultat de Medicina

Universitat Autònoma de Barcelona

2

“No podem fer més del que podem,

però això ho hem de fer malgrat les dificultats”

La persecució de l’ideal, VI The crooked timber of humanity

Isaiah Berlin, 1959

“Les reformes només poden tenir èxit

quan darrera d’elles hi ha una ètica eficaç”

El metge en l’era tècnica Der Arzt im technischen Zeitalter

Karl Jaspers, 1986

3

INDEX 1. Presentació 2. El Pla de Millora 3. Context institucional 3.1 La singularitat de la Facultat de Medicina dins la UAB 3.2 Les propostes i la visió del Comitè Extern d’Avaluació 3.3 Els concerts amb les institucions assistencials 3.4 La política de col·laboració multiinstitucional 3.5 L’horitzó de la Facultat de Medicina a mig termini 3.6 Assumir la responsabilitat social 4. Missió, funcions i organització de la Facultat de Medicina 4.1 Missió i objectius de la Facultat de Medicina (FM) 4.2 Funcions de la Facultat i dels Departaments 4.3 Estructura directiva 4.4 Estructura organitzativa i de coordinació 4.5 Unitat d’Educació Mèdica (UEM) 4.6 Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat (UGQ) 4.7 Sentiment de pertinença i identificació amb la FM 4.8 Innovació tecnològica i material per a la docència 4.9 La dotació econòmica de la FM 4.10 Els canals de comunicació 4.11 El reglament de la Facultat 5. Programa d’ensenyament 5.1 Establir els objectius generals i específics docents, incloent el catàleg de competències i actituds 5.2 Director del programa docent de cada Àrea de coneixement. Programa i examen comuns 5.3 Potenciar metodologies docents innovadores 5.4 Contacte precoç de l’alumnat amb el pacient 5.5 Incorporar un major nombre de Centres d’Atenció Primària (CAP) 5.6 L’avaluació de l’aprenentatge s’ha de fer de forma coherent amb els objectius que cal assolir 5.7 El calendari acadèmic 6. Desenvolupament de la docència 6.1 Disminució de l’ús de la classe magistral i foment de l’autoaprenentatge 6.2 Laboratoris d’habilitats 6.3 Establir un programa de tutories 6.4 Intensificar la utilització de l’aprenentatge multimèdia 6.5 Introduir en el currículum l’ensenyament de les tècniques de relació interpersonal

4

6.6 Alertar el Ministerio de Sanitat i Consum sobre l’impacte negatiu de l’examen MIR 7. Professorat 7.1 Plantilla de professorat 7.2 Pla de promoció de la plantilla de professorat 7.3 Noves figures de professorat i plus de docència 7.4 Integració de professors en els Departaments 7.5 Identificar estratègies per implicar el professorat en la missió docent 7.6 Avaluació de l’efectivitat de la docència 7.7 Ofertar programes específics per al desenvolupament professional com a docents 7.8 Coordinació entre el professorat 8. Alumnes 8.1 Establir un sistema d’informació sobre el programa formatiu i la seva aplicació que vagi des dels alumnes als equips de coordinació i deganat 8.2 Promoció de la integració dels alumnes en les comissions de la Facultat 8.3 Integració de l’alumne en la vida assistencial (estatut de l’alumne en les unitats assistencials) 8.4 La formació cultural i humana 8.5 Fomentar l’intercanvi de l’alumnat en els programes estatals, europeus i altres. 9. Recerca 10. Llista de propostes 11. Bibliografia 12. Annex Abreviatures emprades: CAP Centre d’Atenció Primària CEA Comitè Extern d’Avaluació CIA Comitè Intern d’Avaluació FM Facultat de Medicina GT Grup de treball que ha elaborat el present Informe LOU Ley Orgánica de Universidades (de desembre de 2001) LLUC Llei d’Universitats de Catalunya (projecte de llei en tràmit al Parlament) UEM Unitat d’Educació Mèdica UGQ Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat

5

1. Presentació

L’era moderna ha modificat profundament l’exercici de la medicina. Fruit dels

avenços científics, econòmics i socials, a Catalunya i a Espanya, com a la major part de

països occidentals, la medicina és un servei públic. D’aquesta manera es poden aplicar

extensament els mitjans tècnics, estructurals i humans que són essencials per a presevar i

recuperar la salut i arribar a tota la població. Avui dia, la clàssica relació individual metge-

malalt ha canviat molt, ja que gran part dels metges exerceixen en institucions assistencials

en les quals es treballa dins un grup on destaca més el col·lectiu que la persona. Per altra

banda, la medicina i les institucions hospitalàries gaudeixen d’un gran prestigi, que s’explica

pel gran crèdit actual de la ciència que és el valor universal en que es basa l’activitat del

centres assistencials, i tot això malgrat els eventuals errors mèdics que tot sovint són

comentats en els mitjans de comunicació. L’envelliment de la població i la conseqüent

elevada prevalença de les malalties cròniques, el creixent interés en la prevenció i el fet que

el concepte de malaltia pràcticament no tingui límits, han eixamplat l’esfera de la medicina,

que és una institució essencial de la societat, i tal vegada per això és una art i una ciència ben

atractiva com a àmbit d’estudi i recerca i com a àrea de dedicació professional.

Els avenços científics i tecnològics també han incidit en la docència mèdica. L’augment

exponencial del coneixement mèdic obliga a la parcel·lació i especialització en l’orientació

personal del metge, i a la selecció precisa dels continguts a impartir pel professor. Els

avenços han produït una disseminació general del coneixement fent-lo accessible a amplis

sectors de la societat, en els quals la informació i el coneixement són elements cabdals de

desenvolupament personal i de progrés social. La gran disponibilitat i accés a la informació

obliga a replantejar les classes magistrals de tipus oral i les dissertacions unidireccionals per

subministrar fets i dades, i centra la intervenció professoral en l’orientació individual, la

discussió de temes, casos i problemes i la formació pràctica dels alumnes en habilitats i

actituds. L’accés a la informació també ha modificat la forma d’aprendre de l’alumne, que es

basa cada dia més en el propi treball o autoaprenentatge, i per això el nou sistema de crèdits

europeus (ECTS, European Credit Transfer System; 1 crèdit = 25-27 hores) mesura el

nombre d’hores de treball que l’alumne necessita per superar una matèria, i no les hores

d’activitat acadèmica de l’alumne segons el vigent sistema de crèdits a Espanya; l’ECTS té

per objectiu principal reduir la pressió lectiva sobre l’estudiant pel que fa a hores presencials

a l’aula. Tot plegat assenyala ben clarament que es va vers una nova cultura docent/discent.

6

Per altra banda, l’exigència tan palesa en l’actualitat d’una medicina eficaç, basada en

l’evidència, de gran qualitat i lliure d’errors, requereix el domini d’una gran dotació de

coneixements científics, i la possessió de moltes habilitats que cal adquirir mitjançant un

intens ensinistrament. A més, les formes predominants de prestació sanitària col·lectiva

obliguen a una bona formació en relacions interpersonals i de treball en equip. En resum, cal

un plantejament renovat dels estudis mèdics per tal que siguin capaços de preparar metges

per a les necessitats i expectatives de la societat moderna, fer front a l’explosió del

coneixement científic i tecnològic i inculcar una actitud crítica i una capacitat d’aprenentatge

que durin tota la vida.

Conseqüentment, les institucions universitàries es troben situades dins un entorn d’adequació

continuada. En aquesta línia, la Facultat de Medicina de la UAB va ser sotmesa a un procés

d’avaluació de la titulació, establert per l’Agència d’Avaluació del Departament

d’Universitats i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, dins el programa

d’avaluació sistemàtica de les titulacions de les Universitats catalanes. Dins aquest procés, a

l’any 2000, la Facultat de Medicina va constituir un Comitè Intern d’Avaluació (CIA), que

després d’una llarga tasca de recollida de dades i d'estudi de la situació preparà un informe

d’autoavaluació, que fou posat a disposició de la Facultat en la que fou rebut amb disparitat

d’opinions, i tramés també als membres del Comitè Extern d’Avaluació (CEA) designat per

l’Agència. Aquest Comitè va visitar la Facultat els 21 a 25 de maig de 2001; durant la seva

estada els components del CEA celebraren reunions amb l’Equip Deganal, el Comitè Intern,

els Directors de Departament, representants del professorat, de l’alumnat i del PAS,

llicenciats de recent graduació i alumnes en programes d’intercanvi. També visitaren les

instal·lacions de les cinc unitats docents de la Facultat, és a dir, la d’estudis bàsics de

Bellaterra i les de docència clínica dels Hospitals del Mar, Germans Trias i Pujol, Sant Pau i

Vall d’Hebron, on a més a més mantingueren reunions amb els equips de coordinació. Fou un

programa dens, que es desenvolupà segons la sistemàtica establerta per l’Agència

d’Avaluació. El CEA detectà cert desacord d’algunes persones i grups amb l’informe del CIE

i també que l’existència del procés d’avaluació era poc conegut. Posteriorment, a primers

d’octubre arribà a la Facultat de Medicina (FM) l’informe del Comitè Extern. En el mes de

maig de 2002 l’agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya ha publicat el

llibre titulat “Procés d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Informe 2001”, en la pàgina 193 del qual s’esmenta la problemàtica sorgida en l’avaluació de

la FM i la recomanació final de l’informe del CEA:

7

“En el cas de la UAB, cal dir que l’informe elaborat pel comitè intern no ha

tingut el consens necessari dins la pròpia Facultat de Medicina. Així mateix les

conclusions d’aquest informe tampoc no han estat acceptades de manera

majoritària pel membres de la mateixa comunitat universitària. Aquest aspecte

va quedar palès durant la fase d’avaluació externa, i és per això que el comitè

extern recomana una nova avaluació de l’ensenyament d’aquí a dos anys”.

Els problemes detectats a la nostra Facultat pel CEA, així com les seves propostes, són

objecte d’anàlisi i comentari en el present document, i per als que es presenten propostes

d’actuació. Hem d’avançar aquí que un dels principals problemes és la manca d’integració i

coordinació entre les Unitats docents, que fa difícil assegurar l’homogeneïtat de la docència i

els seus resultats, un altre és la feblesa competencial i funcional de la pròpia FM; també cal

assenyalar el baix sentiment de pertinença i identificació dels professors amb la FM.

Si bé l’informe del CEA i el present document venen a ser un programa per fer front als

defectes de la FM, i en ells no es parla dels seus punts forts i excel·lències, en aquesta

presentació no hem de deixar de consignar que la FM de la UAB és una de les de més

prestigi d’Espanya tant per la reconeguda bona formació dels seu graduats i els bons resultats

assolits per aquests en les proves MIR, com per l’elevat prestigi docent i professional del

quadre de professors, la notable qualitat assistencial dels centres sanitaris vinculats i pels

excel·lents resultats i l’elevat impacte de la recerca que s’hi realitza.

La Facultat de Medicina de la UAB, que fou inaugurada l’any 1968, va destacar en les seves

etapes inicials per les innovadores propostes docents. Després, amb la progressiva

incorporació de les unitats hospitalàries entrà en una fase d’ordenació docent i de

funcionament estable. En el curs 1994-95 es posà en marxa el nou pla de llicenciatura de

Medicina (Resolució 28707, BOE 1-12-1993), que després de completar la seva aplicació en

el curs 1999-2000, diversos grups de professors i alumnes van valorar-ne negativament

diversos aspectes. Per intentar limitar els problemes d’aquest pla, el Claustre de la FM

n’aprovà la seva modificació que després de les corresponents revisions i autoritzacions

oficials començarà a aplicar-se en el curs 2003-04. Segurament aquests canvis han produït un

cert cansament i desmotivació entre els professors. En aquest moment, després del procés

d’avaluació, que ha mostrat de forma ben palesa la necessitat de reformar importants aspectes

8

de la FM, cal considerar que aquesta es troba davant un important repte que reclama

l’obertura d’una nova etapa, en la qual convé que hi hagi una sensibilització i una motivació

favorables del professorat, l’alumnat i el personal i que, juntament amb les autoritats

acadèmiques, es consensui l’aplicació d’un programa de renovació que permeti assolir una

millor preparació dels alumnes, doni més satisfacció als estaments acadèmics implicats,

professors, alumnes i personal, augmenti la confiança en el futur de la Facultat com a

institució capdavantera i d’excel·lència, i contribueixi amb més intensitat a la millora de la

salut de la població.

9

2. El Pla de Millora

L’actual sistemàtica d’avaluació d’una titulació sol concloure amb un informe en el

que el Comitè que ha realitzat el procés proposa una sèrie de punts de millora que la Facultat

implicada passa tot seguit a desenvolupar; tot i que si l’envergadura de les propostes ho

justifica la Facultat ha de preparar un pla o programa de reformes a desplegar de manera

progressiva. Aquesta darrera ha estat la via escollida per la Facultat de Medicina en raó a la

transcendència i quantitat de les mesures proposades pel Comitè Extern d’Avaluació (CEA),

d’acord amb la decisió que s’adoptà en unes sessions de treball celebrades a principis del

2002, a les quals assistiren l’Equip Deganal, els Coordinadors de les Unitats docents i

l’Administradora de la Facultat, i també amb l’objectiu de que un cop es disposés del pla

aquest pogués ser discutit de forma oberta i participativa en el si de la FM.

L’informe del CEA consta de 5 apartats més unes conclusions; en ell es fan unes 28

propostes d’actuació. En el primer apartat, anomenat “Context institucional”, hi ha 6

propostes; en el segon, “Objectius i programa de formació”, 6; en el tercer,

“Desenvolupament de la docència”, 7; en el quart, “Professorat”, 5; en el cinquè, “Recerca”,

3; i, a les “Conclusions”, hi figura una proposta. La primera proposta és una espècie de

preàmbul o recomanació mare de la qual deriva gran part de la resta; en ella es demana que

l’equip directiu de la FM estableixi com a prioritat, elabori i executi, un pla estratègic per a

salvaguardar l’equivalència docent i productiva de les unitats docents i per a la identificació

d’aquestes amb la FM. En la darrera proposta es recomana que la FM emprengui el camí de

l’acció per a renovar el seu procés educatiu amb l’ajuda de la UAB, i en el termini de 15-24

mesos sol·liciti una nova avaluació institucional. Amb aquestes dues propostes, el CEA

emmarca el Pla de Millora que ha de portar a terme la FM, ja que en la primera li demana que

desenvolupi un pla i li fixa els objectius principals, i en la darrera l’anima a actuar per a

renovar el seu procés educatiu, i estableix límits temporals en el que el pla hauria d’estar en

marxa per poder afrontar una nova avaluació.

En el present document es fa una anàlisi de totes les propostes incloses en l’informe del CEA,

que hom valora i aplica a les circumstàncies i organització concretes de la FM, ja que la

intenció és particularitzar en forma de recomanacions ben definides les propostes de

l’informe del CEA. A més a més, hi ha una sèrie d’aspectes no contemplats pel CEA que el

Grup de Treball ha considerat essencial incloure en el Pla de Millora. Les intenses

10

discussions del Grup de treball han donat lloc a determinats textos força perfilats, com per

exemple el referent a la Missió i objectius de la FM, o les valoracions que es presenten sobre

els aspectes singulars de la FM dins la UAB, les funcions de la FM i dels Departaments, la

necessitat de noves figures de professorat, els efectes de l’examen MIR i altres. Bastants

punts que només s’anuncien com a tasques per desplegar requeriran importants treballs a

càrrec de l’Equip deganal, les Comissions de la FM, grups ad hoc i altres. Moltes vegades,

pel caràcter i els imponderables que hi ha al seu voltant, la mesura d’interès resta pendent

d’accions externes a la FM, per exemple, canvis estatutaris (Estatuts de la UAB), legislatius

(LLUC), o de l’oportú finançament a aplicar-hi. És un programa per desplegar en quatre anys

o període 2003-2006. Les seves propostes s’articulen be amb el Pla Directiu de la UAB,

reçentment aprovat pel Claustre general.

Les tasques del GT han estat recolzades en tot moment per l’Equip deganal.

L’informe es presenta d’acord amb un índex que segueix el del document del CEA, però

posseeix una estructura més detallada. En primer lloc, s’analitza el context institucional en el

qual se situa la FM; tot seguit, es presenten la missió, les funcions i l’organització de la FM,

amb una sèrie extensa de mesures que cal dur a terme; segueixen les parts anomenades

“Programa d’ensenyament i desenvolupament de la docència”, amb també moltes propostes;

i, a continuació, venen els apartats dedicats al professorat, l’alumnat i la recerca. El document

acaba amb un resum ordenat de les mesures que caldria desplegar.

El present Pla de Millora és una proposta per convertir la nostra Facultat en una de les

avançades i competitives d’Europa, de tal manera que sigui coneguda per la seva bona

organització, les innovacions en els seus programes docents, l’elevada formació dels seus

llicenciats, i l’excel·lència de la seva recerca. Es un programa que requereix una aplicació

ferma, reflexiva i continuada, dins un entorn de participació i consens. No es un canvi radical

i no hi ha d’haver resultats inesperats. La seva execució permetrà que la nostra Facultat

estigui preparada per a les notables modificacions en el programa docent i forma de fer

l’ensenyament que caldrà adoptar per incorporar-se a l’espai europeu d’ensenyament

superior.

11

3. Context institucional 3.1 La singularitat de la Facultat de Medicina dins la UAB

La Facultat de Medicina, per les seves característiques estructurals i funcionals, és un

centre educatiu atípic dins la UAB. Primer, per impartir-se la major part de la docència fora

del campus de Bellaterra en unitats hospitalàries concertades amb la Universitat però

allunyades del campus i entre elles/unes de les altres. Segon, per les característiques dels

ensenyaments clínics, que a partir del tercer curs de la llicenciatura requereixen un estret

contacte amb pacients. Tercer, per les característiques del professorat, que pel que fa al de les

unitats hospitalàries manté una doble vinculació, amb la Universitat i amb una Institució

assistencial, la qual cosa representa una doble dependència de deures laborals i

d’administració. I quart, per ser uns estudis d’elevat cost per a la Universitat, ja que exigeixen

molt de professorat per fer l’ensenyament pràctic prop del malalt, a més a més d’una especial

dotació d’aparells tècnics per a les pràctiques i l’aprenentatge d’habilitats; la forma

demostrativa i extensa de cara als alumnes de fer l’assistència també representa un notable

cost per a les entitats concertades.

Després hi ha altres característiques funcionals importants que deriven de les anteriors.

Primer, la realització del desplegament complet i autònom de la docència dels quatre darrers

cursos de la llicenciatura a unitats hospitalàries separades. Segon, l’existència d’un cos de

professors propi a cada unitat, amb aspiració de poder comptar amb professorat de totes les

categories docents per a cada Àrea de coneixement; aquesta segona característica deriva de

les disposicions del RD 1558/1986 que va establir la vinculació assistencial i docent dins

cada unitat hospitalària, de manera que els professors pertanyen a cada unitat i alhora cada

una és autònoma de les altres. Tercer, un factor destacat és que segons la normativa fins ara

vigent aquesta organització en paral·lel té com a entitat directiva i coordinadora bàsica el

Departament universitari, amb la qual cosa apareix una altra situació especial i única a la

UAB, que és que si bé en el campus de Bellaterra els Departaments gestionen una o més

àrees de coneixement formades cada una per un sol grup de professors, els Departaments

clínics de la FM gestionen un nombre equivalent d’àrees multiplicat per quatre i funcionant

en entitats autònomes. I quart, els professors de les unitats hospitalàries se senten més aprop,

més identificats, amb el seu centre hospitalari i la corresponent entitat assistencial que amb la

FM i la UAB.

12

Altres particularitats són que la llicenciatura de Medicina és de les més resistents al declivi

demogràfic actual de la universitat, que tant afecta a d’altres estudis, i que des del punt de

vista pràctic hi ha un fet extern de gran repercussió damunt la docència de la FM, que és

l’examen MIR.

Una qüestió d’un altre ordre és la percepció, present en l’ànim de molts professors, de que la

FM històricament ha comptat poc en les estructures directives i els programes de la UAB,

dins la qual vindria a constituir com una entitat perifèrica, per no dir estranya. Certament, les

singularitats esmentades no han afavorit la plena harmonització de la FM dins la UAB. En ser

una Facultat distinta a la que s’apliquen els mecanismes d’integració generals de la UAB, tal

vegada convindria aplicar-li alguns mecanismes diferenciats, que l’Equip Deganal hauria de

consensuar en el si de la FM i proposar al Rectorat (vegeu el punt 3 de l’apartat 3.5). Cal

deixar constància però de la gran voluntat de la FM de participar plenament en els esquemes

de col·laboració transversal inter-facultats de la UAB i que de cap manera pretén restar

encapsulada dins una situació especial.

3.2 Les propostes i la visió del Comitè Extern d’Avaluació

En les pàgines 9 i 10 de l’informe, el CEA detalla un conjunt d’accions a considerar

en el context institucional. En aquestes pàgines és on el Comitè expressa el diagnòstic global

de la situació observada i descriu les principals propostes per a fer-hi front. El diagnòstic és

que l’estructuració de la FM en cinc Unitats docents, separades geogràficament i d’alta

complexitat, “tendeixen a generar compartiments estancs sense diàleg ni interacció entre si,

que de forma natural emprenen el camí de la desconnexió i del funcionament no sotmès a les

metes, directrius i objectius de l’estructura acadèmica a la que s’associen, és a dir, la FM”.

Com a mesures, demana en primer lloc que l’equip directiu de la FM “elabori i executi un pla

estratègic per salvaguardar l’equivalència docent (aprenentatge) i productiva

(graduat/graduada) de totes les unitats i la identificació d’aquestes amb la FM, al mateix

temps que aprofita la riquesa de recursos disponibles”. Els objectius d’aquesta proposta són

ben clars: que la docència i els resultats siguin equivalents, que les unitats s’identifiquin amb

la FM i que tots el recursos s’aprofitin per desplegar la missió de la FM. És una proposta ben

raonable i els objectius del tot pertinents. El pla estratègic sol·licitat és el programa de millora

que s’exposa en el present document.

13

A continuació es proposa que “l’organització de la FM podria propiciar que la integració

entre les unitats docents i d’aquestes amb el campus de Bellaterra es realitzi en el si dels

Departaments com a punt de trobada del professorat, del PAS i de l’alumnat”. És una

proposta correcta i lògica donada l’ordenació transversal de la FM en Departaments i el seu

àmbit de funcions fins i tot amb la nova Llei d’universitats (LOU), però és un objectiu de

gran dificultat perquè la multiplicitat de grups ho dificulta de forma extraordinària. És molt

adequat el terme integració, ja que davant la pluralitat de formes de considerar un mateix

tema, no es poden plantejar solucions o prescripcions úniques, ni tan sols uniformitzadores,

sinó que amb molt de diàleg cal avançar vers posicions comunes; certament, la distància

geogràfica i l’autonomia de cada Unitat docent ho dificulten però no hi ha més remei que

propiciar-lo. S’ha de remarcar que l’establiment d’aquesta integració és essencial perquè la

FM funcioni con un sol conjunt i que la docència i els resultats siguin equivalents; per això

en el següent apartat 3.5 es parla de la necessitat d’instaurar una cultura d’integració a la FM.

La següent proposta: “Es recomana crear una poderosa estructura coordinadora que

convergeixi en l’equip directiu per reajustar les desviacions docents que es produeixin entre

les distintes unitats i per a que aquestes se subjectin a les directrius emanades de la FM”,

suposa un recentrament de totes les competències docents en l’equip directiu, fet del tot

desitjable vista l’experiència de la distribució competencial determinada per la llei de

Reforma Universitària del 1983, que encara és d’aplicació. La realització d’aquesta proposta

necessita quelcom més que la voluntat i l’esforç de l’equip directiu per tirar endavant la FM,

ja que és indispensable disposar de les adequades competències legals per a fer-ho. La LOU

dota a les Facultats de competències plenes en matèria d’organització dels ensenyaments i

tots els processos acadèmics i de gestió conduents a l’obtenció de títols i, per tant, en un futur

proper la Facultat ha de poder vertebrar, dirigir i reajustar la docència tal com propugna el

CEA.

Les dues altres propostes que el CEA inclou en la part de context institucional: “La

declaració explícita de la missió institucional de la FM i dels seus objectius generals i

específics es difondrà massiva i redundantment ...”, i “És necessari crear un sentiment de

pertinença i identificació amb la FM que permeti a aqueixa de competir en igualtat de

condicions amb les institucions que alberga”, es comenten en els següents apartats 4.1 i 4.7,

ja que les hem disposat com a parts dels elements constitutius centrals de la FM.

14

La darrera proposta: “Crear una Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat com

estructura de recolzament de l’equip directiu de la FM, constituiria l’instrument idoni per a

facilitar el canvi organitzatiu, conceptual i relacional necessari”, sorprèn que estigui situada

en la part de context institucional i s’hagi diferenciat de la Unitat d’Educació Mèdica a la que

en el document de la CEA se li dóna molt d’èmfasi. Segurament, deu ser perquè se la veu

més com a un òrgan per reforçar directament l’equip directiu, que no per donar un servei

general a la FM. Es comenta en l’apartat 4.6.

Considerant globalment la visió del CEA, podem dir que es prou encertada i que s’avançà a

les previsions de la nova LOU. Podria discutir-se si el primum movens de les seves propostes

—aconseguir l’equivalència de docència i de producte entre les unitat docents—, és pertinent

o no. Alguns podrien dir que atesa la situació existent de notable desconnexió i funcionament

autònom de les Unitats, seria més oportú anar cap a l’existència de quatre Facultats dins la

mateixa Universitat, que emprendre el camí de la integració i coordinació que reclama el

CEA. Creiem que aquesta posició no és adequada perquè la dinàmica actual va a favor de la

transversalitat dels ensenyaments i l’homogeneització de programes a tot Europa, i a més a

Espanya es demana la reducció del nombre d’estudiants de Medicina. Com ha apreciat el

CEA, és inadmissible que dins una mateixa Universitat existeixin compartiments estancs,

manca de diàleg i manca de l’equivalència de programes i resultats, i per tot això, estem a

favor de les propostes del CEA. De tota manera, cal dir que si bé és necessari que les unitats

docents comparteixin un programa docent comú i les accions d’integració i coordinació, ha

de ser també important respectar i valorar les especificitats i idiosincràsia de cada una, ja que

no es poden deixar de banda les peculiaritats de les diferents unitats, que cal mantenir i

estimular com a una riquesa institucional.

Una qüestió oberta a la discussió és el grau de concentració de les facultats directives,

organitzatives i coordinadores en mans de l’equip directiu. El CEA proclama en diversos

punts del seu informe:

• “Es recomana crear una poderosa estructura coordinadora que convergeixi en l’equip

directiu...” (pàgina 10).

• “Cal crear una forta estructura coordinadora per reajustar les desviacions docents i fer

seguir les directrius general”, (pàgina 16).

• “Cal un equip directiu fort, cohesionat i compromès per tirar endavant els canvis de

concepte, d’enfoc i d’actitud en les persones i la institució”, (pàgina 17).

15

Aquest capteniment ha sorprès perquè en la nostra universitat no existeixen estructures

directives que requereixin per al seu funcionament el qualificatius de “poderosa”, “forta” i

“fort”. En tot cas, les expressions del CEA denoten que han apreciat en la FM la presència

d’un equip directiu de febles competències. Sense arribar a que un sol òrgan posseeixi

atribucions per dirigir de forma total la docència de la FM, si que cal manifestar ben

clarament que és fonamental que l’equip directiu tingui àmplies funcions i que les pugui

portar a terme.

3.3 Els concerts vigents amb les institucions assistencials

El Reial Decret 1558/1986, pel que s’establiren les bases generals del règim de

concerts entre les universitats i les institucions sanitàries, va comportar que la UAB signés

concerts per a la docència, assistència i recerca amb tres institucions sanitàries rellevants de

Catalunya, amb la qual cosa la FM pogué comptar amb quatre hospitals de gran prestigi i

dotació, més un nombre de centres d’atenció primària. El desenvolupament dels concerts ha

premés l’establiment d’una estreta vinculació entre la FM i les institucions, que ha estat ben

positiva per a totes les parts, i especialment per dotar a Catalunya de bons professionals de la

medicina i per augmentar el nivell científic dels serveis assistencials. Aquesta aplicació no ha

estat lliure de dificultats i encara avui dia existeix un descontentament per part dels

professors sobre el limitat compliment d’alguns punts estipulats en el concerts, com ara la

participació del professors en les comissions de direcció dels hospitals, la no vinculació de

les places docents i assistencials de forma orgànicament adequada, les obligacions

d’infrastructura i funcionals de les unitats docents hospitalàries, i d’altres. A més, el

professorat i l’alumnat voldrien una major implicació universitària de les institucions

concertades, i certament és un camp en el que cal avançar, doncs, per exemple, caldria definir

l’estatut de l’estudiant de medicina en les unitats hospitalàries, en el qual queden definits els

drets i deures de l’alumne i la seva incardinació dins la vida de l’hospital.

La Comissió Mixta Universitat-Institució sanitària, de composició paritària, s’encarrega de

vetllar per la correcta aplicació del concert, i amb aquesta finalitat se sol fer al menys una

reunió anual. Ara bé, per a la presentació dels plans docents i les propostes tècniques de la

FM i amb finalitats informatives, convindria crear una Comissió Interinstitucional entre el

Deganat de la FM i les institucions assistencials vinculades. Cal que la FM propiciï un clima

de diàleg entre la UAB i les institucions sanitàries per solucionar els temes que generen el

descontentament abans esmentat.

16

3.4 La política de col·laboració multiinstitucional

La tradició de la UAB, molt fomentada en les recents etapes de la FM, d’establir

acords de col·laboració amb institucions sanitàries, com és el cas d’hospitals i centres

d’atenció primària de diverses localitats de Catalunya, ha donat fruits positius, ja que els

alumnes de la FM, en especial els de sisè curs, veuen augmentat el seu ventall de possibilitats

podent anar a centres acreditats de la seva elecció on reben acollida i entrenament. Alhora,

aquests centres col·laboradors tenen la possibilitat de que se’ls vegi reconeguda la seva

qualitat assistencial amb la definició de centre associat universitari, i tot plegat repercuteix

produint un alleujament en la càrrega de pràctiques assistencials als centres hospitalaris

propis de la FM. Aquesta política ha de continuar i també consolidar-se dins un alt nivell de

qualitat; per això cal que la FM: a) estableixi un protocol d’acreditació de centres i de

manteniment dels acords, en el qual es contemplin les tasques a desenvolupar, els estàndards

docents i la valoració de l’activitat desplegada; b) fixi, dins l’Equip directiu, una persona, per

exemple, un vicedegà, o bé un òrgan, que s’ocupi de fer el seguiment continuat d’aquesta

col·laboració; c) constitueixi una comissió amb el centres com a mecanisme de coordinació

en la qual es plantegin els requisits i demandes de la FM i es coneguin les peticions i

propostes dels centres; alhora la comissió permetrà que aquests se sentin identificats en el

desenvolupament de la missió i objectius de la FM; i d) vetlli perquè cada centre

col·laborador disposi d’una plantilla bàsica i suficient de professors.

3.5 L’horitzó de la Facultat de Medicina a mig termini

1. Reptes interns.- La FM té al davant seu el repte d’avançar decididament en els

propers 5-10 anys en un horitzó de millora en els programes docents, la metodologia docent,

la integració, la coordinació i organització pròpies, la qualitat de la pràctica assistencial, la

recerca i, com a resultat de tot això, en la formació i capacitat dels seus llicenciats i doctors, i

en la transcendent contribució de la FM a la salut del catalans. Per això, cal superar l’actual

estancament i els defectes evidenciats en el procés d’avaluació, recuperant la il·lusió i

l’esperit innovador dels primers anys de la Facultat, i definint bé els objectius cap on es vol

anar, estimulant i motivant la gent a participar, per tal d’aconseguir un ferm treball de conjunt

que permeti:

(1). Instaurar una cultura de la integració. Significa fomentar un estret contacte, diàleg,

col·laboració i coordinació entre els professors de la mateixa àrea de coneixement i de

17

Departament, per tal d’aconseguir uns objectius, programes, metodologia, recursos i

avaluacions comunes, i també per afavorir el sentiment de pertinença a un mateix projecte

comú: la FM. Dins una pluralitat de persones i d’especialitzacions seria utòpic i

contraproduent voler implantar una visió unitària, però també el relativisme de que ja anem

bé, o que no val la pena l’esforç, o l’aïllament que permet evitar els conflictes i el debat, són

negatius.

(2). Instaurar una cultura de la flexibilitat dels plans i programes, i d’innovació i

perfeccionament docent. En l’article 8.2 de la LLUC s’afirma que las universitats hauran

d’adoptar “mesures que permetin la flexibilitat dels plans i la seva adequació permanent”.

Aquesta frase respon a una situació general existent a les universitats del món occidental

degut a la transformació demogràfica, els canvis socials, els avenços científics i tecnològics,

la globalització i la competència entre els centres. Per tant, caldrà variar la concepció actual

de plans i programes com a fites tancades i permanents a llarg termini, per anar vers un

procés d’adaptació continuada. Això és important per als docents, ja que significa que si bé

els fonaments i contingut de les matèries que imparteixen formen un fet consolidat, la seva

expressió en els plans i programes pot experimentar canvis i formes noves. Ara mateix, la

FM està engegant una revisió del pla de la llicenciatura del 1993-1994, que en pocs anys

haurà de ser modificat substancialment per adequar-lo a les característiques de l’espai

europeu d’ensenyament superior. Cal que el professorat i el PAS estiguin preparats i

disposats per a propers canvis.

La cultura d’innovació i de perfeccionament docent significa que ja no és possible fer servir

els mètodes clàssics o de sempre en la docència, ja que la tecnologia disponible, la gran

pluridisciplinaritat actual en els coneixements científics, les modernes formes socials, la

creació de l’espai europeu d’ensenyament superior i altres factors, demanen un esforç

d’adaptació constant.

(3). Una Facultat amb/de projectes. La nostra Facultat té pocs projectes. A part del canvi del

pla d’estudis i de les reformes arquitectòniques, com ara l’actual projecte de reestructuració

de la Unitat docent de Badalona, la Facultat no posseeix propostes de desenvolupament

definides de cara al futur, i ens referim especialment en l’àmbit docent: preparació del catàleg

de competències i actituds, nous mètodes com la incorporació de les tutories integrades en la

docència, mecanismes per a cohesionar els grups de professors, augment de l’eficàcia de les

18

pràctiques, i d’altres. Per tal de sortir de la quotidianitat actual, convindria desvetllar líders i

grups de treball amb propostes modernitzadores, que vindrien a ser com les línies de progrés

de la Facultat, la qual seria coneguda pels seus projectes innovadors.

(4). Vers la impulsió i condensació del coneixement. El nivell de coneixement influeix en les

expectatives que les persones es formen respecte el futur. L’acció parteix de la informació i

les decisions no es poden adoptar si no es disposa d’una sòlida base de coneixements. Si

l’aprofundiment en la informació és essencial per a les persones, les organitzacions tècniques

avançades no poden avançar ni sostenir-se sense un gran fons de sabers. La nostra Facultat

hauria de prendre mesures especials per impulsar l’accés a la informació científica i la seva

disseminació i discussió continuades, tant per als alumnes com per als professors, i propiciar

uns contextos de gran condensació del coneixement per estimular i sostenir la recerca.

2. Ampliació de l’oferta de la Facultat.- La Facultat està ancorada en la llicenciatura de

medicina com sembla natural, però segurament li ha mancat una visió de prospectiva i

d’obertura a nous àmbits. En aquest sentit, la FM hauria de definir noves àrees

d’ensenyament, en forma de mestratges, diplomatures i fins i tot titulacions, que permetin

ampliar la seva capacitat de servei, i ser útil en les noves necessitats de la societat, alhora que

s’aprofiten a fons els efectius humans i recursos materials disponibles. Amb aquest entorn

ampliat i els ensenyaments ja existents, la UAB podria establir una Escola de Ciències de la

Salut de gran potencial i impacte social. Un aspecte en el que la FM podria contribuir amb

eficàcia és el de la formació continuada de professionals sanitaris, que ara per ara no ha

tingut un desplegament ordenat al nostre país.

3. Més presència de la FM en el si de la UAB.- Des de la FM s’han conegut prou bé la seva

singularitat i les seves mancances, però donada la distribució de funcions entre Facultats i

Departaments, i la multiplicitat d’agents interventors, la situació s’ha mantingut en una deriva

evolutiva lenta. Això ha donat la sensació que els seus problemes no eren percebuts ni atesos

des de les instàncies directives de la UAB, on la FM ha estat poc escoltada. Sens dubte, el

diagnòstic de la situació és molt més complex, però en tot cas la singularitat de la FM dins la

UAB bé mereix unes accions i un tractament especial. Això significaria, per començar,

augmentar la presència de la FM en molts òrgans de la UAB, com en les comissions

delegades del Consell de Govern, l’Escola de Doctorat i altres.

19

4. Promoció i estabilització del professorat i rejoveniment de la plantilla.- Ha estat molt

positiva la política de la UAB de promoure l’accés de professors titulars de mèrits reconeguts

i llargs anys de docència i recerca a càtedres d’universitat, mitjançant el programa de

finançament de càtedres, que cal mantenir malgrat la nova sistemàtica creada per la LOU.

També convindria finançar l’accés de professors associats amb mèrits i anys de labor a places

de titular. La FM té un seriós problema d’envelliment del quadre de funcionaris docents que

empitjorarà amb l’actual tancament de la plantilla. Atesa l’elevada edat mitjana del

professorat de la FM, el programa de càtedres i el de titulars que reclamem hi tindrà un

limitat efecte ‘rejovenidor’, ja que recaurien sobre professors veterans. Per fer front a aquesta

situació caldria establir un programa d’accés de persones joves (<35 anys) d’especials mèrits

i característiques a places de titular; aquesta és una prioritat destacada per a la FM, que hauria

de fer possible la Llei d’Universitats de Catalunya (LLUC).

5. Context universitari i sanitari

a) La FM ha de començar a preparar-se per adaptar el seu programa d’ensenyament i els

mètodes emprats, a les previsions de l’espai europeu d’ensenyament superior que en pocs

anys seran d’obligat compliment. En aquest document es recomanen mesures per iniciar-

ne la transició, de manera que el present Pla de Millora ve a ser una primera fase en el

procés d’adaptació als nous plantejaments.

b) L’elaboració del catàleg de competències i actituds, tal com ha demanat el CEA, serà un

notable esforç per a la FM, que podria ser compartit per altres Facultats de Medicina de

Catalunya, a les quals sens dubte aquesta matèria interessarà; la FM de la UB ja hi ha

treballat (Palés J et al, 2001); també altres aspectes com el desenvolupament curricular,

les metodologies i el material docent, les experiències de les unitats d’educació mèdica,

les avaluacions, la comparació dels resultats obtinguts pels alumnes, i altres aspectes, són

tasques que guanyaran en temps de realització i aprofundiment si se’n planteja una

discussió i preparació dins un mecanisme de cooperació o Conferència de Degans de les

Facultats de Medicina de Catalunya. Som favorables a la creació d’aquest organisme

malgrat la disparitat de situacions, dotacions i medis existents entre les facultats

catalanes. Com a model de referència es pot tenir en compte la Conferència de Degans de

les FM d’Escòcia, que des de fa anys és científicament i organitzativament molt activa

(Simpson JG et al, 2002).

20

c) De forma similar a com es fa en alguna Escola de la UAB, seria molt convenient conèixer

la progressiva inserció en el sistema laboral dels llicenciats de la nostra FM. Per això,

seria important crear un Observatori de Graduats, que anés seguint l’evolució

professional i laboral del llicenciats. Aquest Observatori s’hauria de crear amb la

participació de les Facultats de Medicina catalanes i la col·laboració del Consell de

Col·legis de Metges de Catalunya i de l’Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat. A

més a més, l’Observatori podria recollir dades sobre convocatòries de treball, concursos i

demandes de personal, de manera que tant els recents llicenciats, com els alumnes dels

darrers cursos i els professors, poguessin saber quines són les necessitats de personal del

sistema sanitari.

d) L’any 2000 la Conferència de Degans de les Facultats de Medicina d’Espanya, el Consell

Nacional d’Especialitats Mèdiques i el Ministeri de Sanitat i Consum van demanar el

1997 i reiterar el 1998 al Consell d’Universitats, la “reducció del nombre d’alumnes”

admesos anualment a les Facultats Medicina espanyoles, uns 4.360, fins situar-lo al

voltant de 4.000, que suposa un quocient alumne/població (1/10.000 habitants) equivalent

a la mitjana d’admissió als països de la Unió Europea, i per tal de resoldre

progressivament la gran bossa de metges en atur (Pedraza, 2001). Les Universitats van

ajornar la discussió d’aquest punt, i de moment no es previsible que l’abordin donat

l’actual declivi demogràfic. En el curs 2002-03 només dues Facultats, Saragossa i

Màlaga, han reduït el nombre d’alumnes (15 i 7 places) i una, Sevilla, ha ofertat 5 places

més. La nostra FM és la que oferta més places d’Espanya, 280, seguida de Santiago de

Compostel·la i Sevilla, amb 260 cadascuna. La FM de la Universitat de Barcelona oferta

234 places, Lleida 105 i Tarragona-Reus, 113. Per coherència, demanem a la UAB que

accepti una progressiva reducció i reclami la seva aplicació general a les altres

Universitats.

e) La CEA demana en el seu informe que la FM faci arribar al Ministeri central una queixa

de que l’examen MIR en el seu format actual condiciona negativament l’aprenentatge en

el pregrau (pàg. 14), i també que a la nostra FM s’implantin estratègies per millorar la

formació mèdica, fugint de carregar les culpes a l’examen MIR, a la normativa central o a

la passivitat dels alumnes. Certament, l’examen MIR és un llast notable sobre

l’ensenyament mèdic, que preocupa als responsables de les Facultats i als professors

perquè el seu efecte sobre la docència és molt gran, ja que:

21

(1) La qualificació de cada Facultat dins l’ordenació anual de resultats de l’examen MIR

es considerada a nivell de la Conferència de Degans una veritable avaluació externa de la

Facultat.

(2) Els temes que entren a l’examen són els que ‘donen valor’ a les matèries del programa

docent, de manera que els professors es veuen forçats a explicar a fons aquells aspectes

més susceptibles de sortir a l’examen MIR en detriment d’altres i per tal que l’assignatura

no perdi interès o credibilitat davant els alumnes.

(3) El sistema de fer les preguntes d’elecció múltiple ‘tipus MIR’, que s’aplica cada

vegada més en els exàmens per tal d’avesar-hi els alumnes i que hi siguin competitius,

afavoreix uns coneixements més centrats en el detall o fet concret que en l’enfocament

global, raonat i pràctic dels problemes mèdics.

(4) Aquest tipus d’examen, en no fer cap prova de tipus pràctic, posa en un segon pla

l’adquisició d’habilitats i l’aprenentatge pràctic.

(5) Aquest examen és una comprovació de les facultats memorístiques i de discriminació

de conceptes dels llicenciats, de manera que exigeix moltes hores d’estudi teòric i

d’entrenament en la seva pròpia mecànica, això fa que les Facultats que de forma

expressa inclinen els alumnes a destinar més hores a l’estudi teòric que a l’assistència a

les sessions pràctiques, obtenen més bons resultats.

En resum, l’examen MIR és una llosa damunt les Facultats de Medicina, però aquestes

de moment no poden fer més que incorporar-s’hi plenament per tal que els seus alumnes

no quedin fora de l’especialització mèdica. La disjuntiva entre formar bons metges o bé

llicenciats d’alta competitivitat teòrica, es resol a favor d’aquests perquè un bon metge

que no obté plaça MIR és una persona frustrada que tindrà grans dificultats per sortir de

la bossa d’aturats. El programa MIR ha estat molt beneficiós per a la sanitat catalana i

espanyola, però la forma d’incorporar-se a aquest programa, que si bé no se’n discuteix la

seva oportunitat i equitat davant possibles favoritismes i irregularitats, trastoca fortament

la docència de la llicenciatura. La nostra FM no pot deixar de banda aquest tema i s'ha de

plantejar compatibilitzar els dos objectius. A més ha de posar ha de posar en evidència els

problemes generats per l’examen MIR, i la Conferència de Degans de Catalunya hauria

de fer propostes concretes per millorar-lo, que tindrien més força que les elaborades per

una sola Facultat (vegeu l’apartat 6.6).

22

f) El desplegament de la LLUC hauria d’ajudar a resoldre alguns aspectes del funcionament

de l’ensenyament pràctic en el centres sanitaris concertats, que més endavant comentem.

De tota manera, tot i que augmentés el nombre de professors contractats en els centres,

restarà a cada centre un notable contingent de persones que de facto col·laboren en la

docència i que no tenen cap reconeixement ni compensació. De fet, en els centres

sanitaris amb docència reconeguda, és tot el centre el que es posa al servei de l’alumnat i

participa en les tasques docents; per això seria oportú sol·licitar als responsables

autonòmics de la Sanitat, de les Universitats i del finançament, la instauració, dins el

marc dels acords laborals i de fixació dels elements de les carreres professionals, d’un

plus o complement de docència per a aquelles persones que no són professors (vegeu

l’apartat 7.2).

3.6 Assumir la responsabilitat social

La CEA acaba l’apartat sobre “Desenvolupament de la docència” amb una llarga frase

tant clara com dura per a la FM. Diu: “Fugint del victimisme, la FM no ha d’atribuir els seus

problemes a imposicions externes, com poden ser les dels Ministeris centrals amb la seva

normativa, l’examen MIR o la passivitat de l’alumnat, sinó que assumint la seva

responsabilitat social i coneixent i reconeixement les dificultats més o menys imposades des

de l’exterior, hauria d’elaborar estratègies per evitar la seva influència” (pàg. 14). És un

comentari que ens ve a dir: no us queixeu tant i espavileu-vos que ja sou gent gran. Si bé

realment la situació de la FM ha estat d’excessiva passivitat davant els problemes, amb

manca d’impuls renovador, manca d’una direcció ferma, manca de coordinació, etc.,

l’entrelligat de problemes és tan gran que caldria aplicar un gir intens a la dinàmica i forma

de fer de la FM. Aquest canvi ha de ser liderat pel Degà i per aquelles persones que ocupen

càrrecs directius que haurien d’actuar d’animadors de la vida docent i estimular la gent vers

les reformes; a més, tot el procés hauria de ser impulsat des del Rectorat. La renovació de la

FM necessita un programa d’actuacions de llarga durada, en el que tota la gent en sigui

protagonista, no només l’equip directiu; si no hi ha una conscienciació i voluntat generals un

grup de persones hi podrà fer poc. En tot cas, els nous Estatuts de la UAB haurien de

permetre i facilitar la implantació de programes d’actuació especials en Facultats i Escoles, i

també caldria augmentar el periode d’exercici dels degans, que hauria de ser de 3 anys

renovables.

23

4. Missió, funcions i organització de la Facultat de Medicina 4.1 Missió i objectius de la FM

Durant la seva visita, la Presidenta del CEA va fer notar a l’Equip deganal que ni en

l’informe del CIA, ni en els documents de la FM que se’ls havien lliurat, no es parlava de la

missió ni dels objectius de la FM. Se li va explicar que aquests aspectes s’havien discutit en

preparar el nou pla d’estudis de 1993 i que constaven en el document sobre “Directrius per a

l’aplicació del pla d’estudis”, aprovat pel Claustre de la FM, que tot seguit se li féu arribar.

En el seu informe, el CEA recomana primer que la missió i objectius de la FM “es difondran

massiva i redundantment” (pàgina 10), i després que “La FM hauria de declarar

explícitament, des de la seva pròpia responsabilitat social, la missió institucional que

presidirà la seva activitat en docència, investigació i serveis” (pàg. 11). En aquesta línia, el

GT després d’examinar la missió i objectius de l’esmentat document, va considerar que calia

procedir a la seva actualització i adaptació a les característiques de la nostra FM, ja que

corresponien a un document elaborat per l’Associació Catalana d’Educació Mèdica el 1991, i

no a una visió específica des de la nostra FM. Vista la importància actual d’aquests principis i

en relació amb el context social de la Facultat, el GT fa la següent proposta:

Missió de la Facultat.- La Facultat de Medicina té per missió contribuir a la millora de la

salut de la població mitjançant l’adequada preparació dels metges que han de prestar una

atenció sanitària de la màxima qualitat. Per assolir aquesta missió assoleix l’excel·lència i el

lideratge en els seus programes educatius mèdics i en l’avançament dels coneixements

mitjançant la recerca bàsica i aplicada, així com en les activitats preventives, diagnòstiques i

terapèutiques que es desenvolupen en els seus centres sanitaris associats.

Objectius de la Facultat.- La Facultat de Medicina de la UAB és un centre universitari públic

quina missió és formar metges amb els coneixements, habilitats i actituds sobre la salut i la

malaltia que requereix la societat actual, i que capaciten per a l’exercici professional d’acord

amb la normativa vigent.

Els estudis de Medicina han d’afavorir el desenvolupament personal de l’alumne, les

relacions interpersonals, el treball en equip i la integració del llicenciat en el sistema sanitari

català, de l’estat espanyol i d’Europa. En aquests estudis s’oferirà una formació mèdica

àmplia de manera que l’alumne en finalitzar la llicenciatura sigui capaç de resoldre una molt

24

extensa gamma de problemes mèdics i sanitaris, així com de liderar programes de promoció

de salut de la població.

La Facultat de Medicina, a més a més dels estudis de la llicenciatura, desplega els de

doctorat, i té voluntat d’intervenir en el manteniment i millora de les competències

professionals dels metges mitjançant la formació continuada, així com de participar en la

creació i el desplegament d’una futura Escola de Ciències de la Salut a la UAB. Alhora, la

Facultat és un centre en el que es desenvolupa recerca bàsica i aplicada.

Per a tot això, la Facultat compta amb un quadre de professors altament qualificat i uns

hospitals i centres sanitaris associats que cobreixen tots els àmbits assistencials.

Fonaments de l’activitat mèdica.- L’activitat mèdica actual se sustenta per una banda en el

coneixement científic i la capacitat tècnica, i per altra en l’humanisme mèdic, que es basa en

el respecte a la dignitat del pacient i el seu dret a decidir, en el reconeixement de la salut com

a un dret universal i en els valors insubstituïbles de la persona humana.

Objectius de la llicenciatura.- L’ensenyament que s’imparteix en la llicenciatura de Medicina

de la FM:

(1). Condueix a l’adquisició dels coneixements, habilitats, actituds i valors que són essencials

per a l’exercici de la Medicina en la societat actual.

(2). Condueix a una formació mèdica àmplia, de manera que l’alumne en finalitzar la

llicenciatura ha de ser capaç de resoldre una extensa gamma de problemes mèdics i

sanitaris.

(3). Facilita la inserció del llicenciat en l’especialització mèdica.

(4). Capacita per a l’actuació professional d’acord amb els límits que assenyala la normativa

vigent

(5). Motiva i prepara per seguir aprenent durant tota la vida.

Aquests objectius han de ser considerats com a intermedis i no com a finals, ja que en acabar

la llicenciatura la major part dels nous metges s’orientaran vers l’especialització mèdica.

El Perfil del metge en finalitzar la llicenciatura.- El perfil és el del metge amb una formació

bàsica i clínica àmplies que permet una pràctica mèdica general destinada a la prevenció,

25

diagnòstic i tractament de pacients, i que desplega la seva labor en l‘atenció continuada de

persones, famílies i grups, tant de forma individual com dins un col·lectiu de professionals.

Aquesta formació no es pot etiquetar de bàsica sinó d’extensa, i és més que la suma dels

objectius de cada una de les matèries de la llicenciatura, ja que n’és la seva integració

práctica. D’acord amb aquest perfil, en finalitzar la llicenciatura l’alumne ha de posseir les

següents qualitats i característiques:

(1). Estar ben familiaritzat en la resolució de problemes mèdics i d'atenció a la salut.

(2). Posseir un ampli conjunt de coneixements i habilitats que li permeten incorporar-se a

l’especialització mèdica i a l’exercici professional.

(3). Ser capaç d’actuar professionalment com a metge i d’exercir les responsabilitats que això

comporta.

(4). Saber adoptar les actituds adequades com agent de promoció de la salut.

(5). Ser capaç de mantenir patrons continuats d’autoformació i aprenentatge per tal de saber

actualitzar els seus coneixements i habilitats.

Esquema del Pla de la llicenciatura.- El Pla de formació de la llicenciatura de Medicina

s’organitza en tres nivells fonamentals:

(1). Formació sobre l’estructura, funcions i comportament del ser humà, i la seva relació amb

l’entorn físic i social, històric i cultural.

(2). Formació sobre les matèries de la pràctica mèdica per tal de proporcionar una visió

coherent de la salut, les malalties i l’activitat en les seves vessants de promoció de la

salut, prevenció de la malaltia, diagnòstic, tractament i rehabilitació.

(3). Experiencia clínica adquirida en hospitals i en centres d’atenció primaria sota la direcció i

supervisió dels professors.

Difusió de la missió i objectius.- La missió i els objectius institucionals de la FM han de

quedar perfectament establerts en els seus Estatuts i han de ser assumits i aplicats per tots. És

indispensable, doncs, que els professors i alumnes els coneguin, i participin activament en el

seu desenvolupament. Amb aquesta finalitat es proposa que la missió i objectius:

(1). Es presentin en una posició destacada en el document sobre el Pla de la Llicenciatura, en

la guia de la Facultat i altres textos que elabora la FM.

(2). S’editin de forma expressa en un fulletó que ha de tenir una àmplia distribució inicial a

tots el professors, alumnes i PAS de la Facultat, i sigui lliurat als alumnes de qualsevol

grau i curs que s’inscriguin per primer cop a la Facultat.

26

(3). Siguin directament accessibles des de la portada de la web de la Facultat.

(4). Se n’arbitri un mecanisme formal de discussió i renovació periòdica, per exemple, cada 5

anys.

4.2 Funcions de la Facultat i dels Departaments

La Llei 11/1983 de Reforma Universitària va assignar importants competències als

Departaments: “8.1. Els Departaments són els òrgans bàsics encarregats d’organitzar i

desenvolupar la investigació i els ensenyaments propis de la seva respectiva àrea de

coneixement en una o més Facultats (...). 2. Els Departaments es constituiran per àrees de

coneixement científic o tècnic, i agruparan a tots els docents i investigadors de les

especialitats que correspongui a les àrees. 3. Així mateix, correspon als Departaments la

articulació i coordinació dels ensenyaments i de les activitats investigadores de les

Universitats”. Pel que fa a les Facultats: “9.1. Les Facultats són els òrgans encarregats de la

gestió administrativa i l’organització dels ensenyaments universitaris conduents a l’obtenció

de títols acadèmics”.

Per tant, la LOU va definir els Departaments com organismes “bàsics” de la investigació,

l’ensenyament i l’agrupació de professors, i a les Facultats en òrgans de gestió i organització.

Cal destacar que la funció d’organització dels ensenyaments s’assignà a ambdós òrgans,

dualitat que generà imprecisió i que els Estatuts de la UAB no aclariren, i que en canvi les

funcions d’articulació i coordinació dels ensenyaments i de la recerca s’assignaren només als

Departaments.

La recent Llei Orgànica d’Universitats (LOU) ha introduït notables canvis en l’anterior

esquema. Per començar i al contrari de la llei anterior, esmenta abans les Facultats que els

Departaments i els hi dona àmplies competències: “Art. 8.1. Les Facultats, Escoles, ..., són

els centres encarregats de l’organització dels ensenyaments i dels processos acadèmics,

administratius i de gestió conduents a l’obtenció de títols de caràcter oficial i validesa en tot

el territori nacional, així com aquelles altres funcions que determinin els Estatuts”. Pel que fa

als Departaments: “Els Departaments són els òrgans encarregats de coordinar els

ensenyaments d’una o vàries àrees de coneixements en un o varis centres, d’acord amb la

programació docent de la Universitat, de recolzar les activitats i iniciatives docents i

investigadores del professorat, i d’exercir aquelles altres funciones que li siguin determinades

pels Estatuts”.

27

Aquesta nova Llei assigna de forma clara l’organització dels ensenyaments i de tots els

processos que hi són implicats a les Facultats i Escoles, mentre que els Departaments reben

funcions de coordinar els ensenyaments i recolzar les activitats docents i de recerca dels

professors. Aquesta coordinació pertanyent als Departaments entenem que és la coordinació

intra-departamental, que té per objectiu assolir la col·laboració i participació harmònica del

professors en la preparació i revisió del programa docent, la seva impartició, l’avaluació

unificada dels alumnes i en les tasques de perfeccionament professional docent. La

coordinació entre Unitats i Departaments de la Facultat correspon a aquesta. Cal esmentar

que la competència que fins ara havien assumit i desplegat amb més intensitat els

Departaments, el desenvolupament de la recerca, en la nova Llei queda assignada a Instituts

universitaris de recerca, de dedicació específica a aquesta comesa.

En aquests moments la UAB està preparant la revisió dels seus Estatuts per adaptar-los a la

LOU. Una vegada hagin estat aprovats, s’haurà de modificar el Reglament de la FM, el qual

d’acord amb la Llei 11/1983 actualment atribueix limitades funcions a la Facultat, és a dir, al

Degà, Equip deganal, comissions de la Facultat, i fins i tot a les Unitat docents. La Facultat i

els Departaments tenen una figura jurídica fixada per la llei; en canvi les Unitats docents no,

ja que són entitats descentralitzades de la Facultat.

Gran part de la manca de coordinació entre les Unitats docents que aprecia repetidament el

CEA en el seu informe, té l’origen en la distribució de competències establerta per la llei del

1983. Alguns Departaments de la nostra Facultat han desplegat bé les seves funcions en

l’àmbit de la recerca, però en general les referents a l’ensenyament, tant les d’organització

com les d’articulació i coordinació, han tingut un exercici puntual i reduït, i en aquesta

matèria, davant la dualitat competencial que abans hem esmentat, tampoc la Facultat no hi ha

intervingut de forma decidida.

Les propostes del CAE ja comentades de que “Cal un equip directiu fort, cohesionat i

compromès per tirar endavant els canvis de concepte, d’enfoc i d’actitud en les persones i la

institució”, “Cal crear una forta estructura coordinadora per reajustar les desviacions

docents i fer seguir les directrius generals”, i altres, només podran ser desenvolupades si la

FM exerceix plenament les competències que li assigna la nova i vigent llei. És essencial que

la FM sigui l’eix vertebrador i organitzador de la docència, estableixi els plans i programes

28

acadèmics i les directrius generals d’aplicació i vetlli pel seu compliment; també ha de ser

qui estableixi la coordinació general en matèria d’ensenyament, i que determini l’aplicació de

la política general de professorat de la UAB en el personal docent de la Facultat. La

coordinació dels programes docents a nivell intern dels Departaments correspon a aquests.

4.3 Estructura directiva

Seguint la recomanació del CEA, la FM ha de tenir un equip directiu fort i cohesionat

per tal de poder impulsar el desenvolupament de la seva missió i objectius, exercir les

competències que li pertoquen, i actuar com a element essencial d’integració i coordinació a

la FM. Es proposa el següent esquema d’òrgans i es planteja la possibilitat de crear una figura

especial de gestió.

Equip deganal.- Constituït pel Degà, el Secretari de la Facultat i els Vicedegans. És l’òrgan

encarregat de la direcció i representació de la Facultat.

Consell de direcció de la Facultat.- És un organisme de nova creació que aplegaria els

responsables de la Facultat, escollits per col·lectius diferents, amb la finalitat primordial de

definir i articular les línies d’actuació de la FM. Hi participen l’Equip deganal i els

Coordinador d’Unitats docents. Els Directors de Departament hi podrien tenir un

representació, per exemple, 3 vocals.

Equip de direcció de les Unitat Docents.- Es recomana que el Degà presideixi l’equip de

direcció de les Unitats docents. Les vigents funcions del Coordinador, Secretari i altres

figures de la direcció de les Unitats docents no cal modificar-les. El Degà presidirà les

reunions de l’equip, participarà en les deliberacions i tindrà dret a vot. Les funcions del Degà

seran definides en el Reglament de la FM. Aquesta modificació té per objectiu integrar el

Degà en la presa de decisions de cada Unitat Docent, i viceversa que les Unitats docents es

vegin a elles mateixes com a un òrgan de la Facultat de Medicina.

Gestor/a amb perfil gerencial.- Per tal d’augmentar la capacitat directiva de la FM cal establir

un/una Gestor/a de centre (FM) amb un clar perfil gerencial per facilitar i gestionar el

desplegament del present projecte de renovació. Ha ha de gestionar els afers administratius i

tècnics generals de la FM, i a més a més i fonamentalment ha treballar junt amb el Degà, els

Directors de Departament i Coordinadors d’Unitat docent, en l’aplicació dels canvis

29

preconitzats pel CEA i els recollits en el present document. És una gerència de centre d’un

nou model dins la UAB.

4.4 Estructura organitzativa i de coordinació

Es proposa modificar les funcions i composició de la Junta de Facultat i de les

Comissions de la FM, amb l’objectiu de perfeccionar el seu servei a la Facultat, i impulsar la

integració i coordinació entre les Unitats i Departaments. Quant a la seva naturalesa jurídica

cal senyalar que la Comissió Permanent és un òrgan delegat de la Junta de Facultat, en canvi

les altres Comissions són òrgans de caràcter tècnico-assessor del Degà.

Junta de Facultat.- Caldrà revisar les seves funcions d’acord amb els nous Estatuts de la

UAB. Seria convenient que pogués dictaminar sobre temes de professorat, mesures de

coordinació general, educació mèdica i perfeccionament professional, avaluació de la qualitat

docent i altres que ara no consten en la llista de les seves comeses. La composició dependrà

també del que determinin els Estatuts de la UAB, ara bé tal com està previst en aquest

moment cal que en formin part els Directors de Departament pertanyents a les àrees de

coneixement de la FM, i els Coordinadors de les Unitat docents, a més a més de les pertinents

representacions de professors, alumnes i PAS.

Comissió Permanent o Comissió de la Junta de la Facultat. Cal que en formin part els

membres del Consell de Direcció, els Directors de Departament, representants del Consell

d’Estudiants i el Gerent o responsable de gestió de la FM.

Comissió de Docència.- És la Comissió que en el Reglament actual té les funcions més ben

perfilades, si bé s’han de revisar, per exemple, la funció setena referent a la plantilla de

professorat, que hauria de passar a la Comissió de Professorat. N’haurien de formar part, el

Degà, el Vicedegà de Docència, els Directors del programa docent de les Àrees de

coneixement, un estudiant de cada Unitat docent, i el Director de la Unitat d’Educació

Mèdica.

Comissió de Professorat.- Estableix i supervisa la plantilla de professors de la FM, fa

propostes sobre places de professorat, determina els programes de perfeccionament

professional docent, i fixa els criteris i sistemes d’avaluació de la qualitat docent, entre

30

d’altres funcions. Ha d’estar composada per: el Degà, el Coordinador i un professor de cada

Unitat docent, els Directors de Departament i un estudiant de cadascun dels cicles.

Cal redefinir altres Comissions de la FM, com la de Recerca i la Comissió d’Economia, i

potenciar la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca de Medicina. El Degà podrà constituir

comissions de caràcter transitori per a desenvolupar aspectes concrets.

4.5 Unitat d’Educació Mèdica (UEM)

El CEA va recomanar “Com instrument seria essencial crear una Unitat d’Educació

Mèdica, per a: 1) Desenvolupament i revisió curricular, 2) Innovar la metodologia docent, 3)

Posar a punt instruments d’avaluació adequats a objectius, 4) Identificar estratègies de

coordinació, i 5) Generar programes per al desenvolupament professional dels docents”.

Aquesta proposta és una novetat per a la FM i per a les Facultats de Medicina espanyoles, ja

que fins ara només una Facultat ha iniciat passos per disposar d’una UEM. El Gabinet

Tècnico-Pedagògic que durant força anys va funcionar a la nostra Facultat tenia uns objectius

més limitats, ja que només desplegava part de les tasques que s’inclouen dins l’anterior

apartat tercer. Per altra banda, sabem que aquestes Unitats existeixen des de fa més de 15

anys als EE.UU. i Canadà, on constitueixen un element necessari perquè una FM pugui ser

acreditada. També és conegut que en aquests països hi ha un notable planter de professionals

de la pedagogia i la psicologia que tenen experiència en educació mèdica i que treballen en

aquestes Unitats, fet que ara per ara no existeix al nostre país.

Les cinc funcions assignades a la Unitat són molt correctes i acertades; concretament, és

essencial que la nostra FM tingui un nucli de persones que es dediqui a estudiar i valorar el

currículum acadèmic; no pot ser que la FM vagi quasi a cegues com, per exemple, ha succeït

amb el nou Pla de Medicina, implantat el 1994 i sol·licitat amb intensitat per la pròpia FM,

però que els seus resultats han estat ben diferents dels esperats: descontentament de

professors i alumnes i efecte negatiu sobre l’expedient dels alumnes (vegeu l’Annex).

Seguint la recomanació del CEA, cal crear aquesta unitat a la nostra FM per tal de desplegar

les funcions esmentades, que són cabdals per a assolir la missió i objectius de la FM i per a

exercir-ne d’altres, com fer-se càrrec de la direcció tècnica dels laboratoris d’habilitats, així

31

com de la unitat d’informàtica per a la docència. L’actuació d’aquesta Unitat ha de ser molt

positiva per a modernitzar la Facultat vers nous mètodes, instruments i estratègies educatives.

La UEM ha de tenir al seu davant una persona amb experiència provada i de moltes dots de

relació interpersonal, que la FM hauria de contractar per un període inicial, per exemple, d’un

any. La Comissió de Docència ha d’actuar com òrgan assessor i consultiu de la UEM.

4.6 Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat (UGQ)

El CEA ha proposat crear aquesta Unitat de llarga denominació, sense definir-ne les

funcions. El posar a punt instruments d’avaluació adequats a objectius correspon a la UME;

en canvi, la gestió de les avaluacions i dels seus resultats, així com la proposta de mesures

per millorar la qualitat, correspondria a aquesta Unitat. Seria també interessant i positiva la

seva creació, que de fet podria constituir una subunitat de la UME. Hauria de ser dirigida per

una persona amb experiència provada en la realització de programes de qualitat i amb bones

dots de relació interpersonal. També hom podria encarregar a agències externes desenvolupar

part de les tasques citades (vegeu l’apartat 7.6).

4.7 Sentiment de pertinença i identificació amb la FM

La FM és una institució descentralitzada en cinc unitats docents: la situada al campus

de Bellaterra i les quatre unitats hospitalàries. La unitat de Bellaterra es un centre destinat a

les matèries bàsiques, que posseeix una gran capacitat docent i de recerca. El hospitals

vinculats són centres de referència assistencial, situats a l’àrea urbana de Barcelona i

allunyats del campus de Bellaterra, de gran prestigi a nivell del país, amb rellevants

instal·lacions per a la docència i recerca, i que posseeixen una trajectòria i unes

característiques específiques. Aquesta situació, ben avantatjosa des del punt de vista de

l’organització i de la presa de decisions des de les pròpies unitats, és sens dubte un dels

principals motius pels quals el professorat, especialment el de les unitats hospitalàries,

s’identifica més amb el seu centre que amb la FM i la UAB. És evident que el present

aïllament relatiu dels professors que treballen a cada unitat o al campus, no ha de significar

una pèrdua de la identificació amb la institució mare que ens agrupa a tots, i tampoc que

aquesta identificació no ha de representar cap menysteniment de les especificitats de cada

unitat.

32

Un factor cabdal en l’actual feble sentiment de pertinença a la FM ha estat la manca

d’accions que propiciïn de forma directa la integració entre les unitats i la FM, i

d’identificació de les unitats com a pertanyents a la FM de la UAB. És essencial recuperar i

preservar el sentiment de pertinença dins un projecte global, per al qual cal adoptar un

programa de mesures, com ha senyalat el CEA (“Cal un pla estratègic per estendre la

identitat de la FM al seus centres associats, sense oblidar els CAP”, pàg. 19), que fomentin

la integració de les unitats docents amb la FM i la UAB, i la identificació de totes les

activitats docents, assistencials i de recerca que en elles es desenvolupen com a pertanyents a

la FM. En altres apartats del present document es proposen accions per promoure la

integració entre les unitats, a les quals se’n poden afegir moltes d’altres. Totes les accions

que promoguin l’acostament, el treball conjunt i la relació entre professors i alumnes de les

diverses unitats, afavoriran la integració. En el camp de la identificació també hi ha moltes

mesures per prendre, com la senyalització de centres, serveis, impresos, fins i tot les bates

dels professors i alumnes, i altres; que els professors facin constar la seva pertinença a la FM

de la UAB en actes científics i socials o publicacions; així com, en un altre ordre, la freqüent

presència del Degà, Vicerectors i Rector, a les unitats docents.

L’Equip deganal, d’acord amb els coordinadors de les unitats docents i els directors de

departament, ha d’impulsar una política activa d’integració entre les unitats i la FM de la

UAB, i també un programa per millorar-ne la identificació com a pertanyents a la FM.

4.8 Innovació tecnològica i material per a la docència

Laboratoris d’habilitats clíniques.- En els darrers 10 anys la FM ha desenvolupat amb

correcció la seva tasca docent però ha quedat tècnicament endarrerida respecte a les Facultats

de centre-Europa i americanes, que disposen d’un notable equipament quant a laboratoris

d’habilitats clíniques, simuladors de funcions fisiològiques i unitats de formació mitjançant la

informàtica i altres recursos per a l’ensenyament (vegeu l’apartat 6.2).

Cal tenir en compte que en el moment actual ja no és possible que un estudiant dels cursos

clínics vagi un darrera un altre a inspeccionar i explorar malalts; per respecte a la dignitat de

la persona cal limitar aquest accés. Això significa que l’alumne ha d’assajar a fons i en

primer lloc sobre maniquís, pacients simulats i aparells de simulació. L’accés freqüent als

pacients ha de quedar prioritàriament obert als alumnes dels darrers cursos. Amb tot això,

33

volem dir que és essencial disposar d’uns bons laboratoris de pràctica clínica, per als quals

cal un finançament apropiat.

Informatització i medis audiovisuals per a la docència.- Deixant de banda els medis per a la

tecnificació de les pràctiques clíniques, cal comentar també la creixent informatització de la

docència, la recerca i la comunicació. La disminució de les classes teòriques i les noves

metodologies de la docència requereixen la informatització de molts continguts. La FM ha de

comptar amb un centre de recursos informatitzat i cada Unitat docent amb una Aula

multimèdia ben dotada. Les videoconferències i les connexions en línia poden ajudar tant en

la noves formes docents, com en la col·laboració en tasques comunes. Tot això configura

també un altre capítol econòmic important.

Material per a la docència.- La Facultat hauria de posar a punt una sèrie pròpia de manuals

temàtics destinada als alumnes, tant sobre les bases teòriques com dels aspectes pràctics.

Cada assignatura, a banda de les recomanacions de llibres, articles i documents que cada

professors i àrea de coneixement cregui oportú senyalar als alumnes, hauria de disposar d’un

conjunt de textos propi per posar a l’abast dels alumnes.

4.9 La dotació econòmica

Cal un pla especial o dotació econòmica suficient per poder aplicar les mesures del

present Pla de Millora, i per sortir de la situació d’estancament en que es troba la Facultat en

molts aspectes: laboratoris d’habilitats clíniques infradotats, desfasament quant a

informatització, medis audiovisuals i altres.

4.10 El canals de comunicació

La FM no disposa d’un sistema de comunicació ben definit, i no parlem ara de

dotacions, sinó d’una articulació i coordinació dels emissors i receptors. Això fa que, per

exemple, una convocatòria d’ajudes un professor la pugui rebre per internet 2-3 vegades o no

rebre-la. D’acord amb el sistema de comunicació de la UAB, cal estructurar uns canals de

comunicació on s’hagi regulat quina informació, com i qui la distribueix, i quins són els

receptors.

34

4.11 Reglament de la Facultat

L’actual reglament es una norma obsoleta que el Claustre de la FM haurà de refer tan

aviat s’hagin aprovat els nous Estatuts de la UAB. Ha de ser un reglament adaptat a les noves

característiques de la FM, amb un plantejament realista i pràctic que mitjançant els

dispositius i funcions que estableixi, permeti assolir la missió i objectius de la FM i implantar

una direcció forta i una coordinació efectiva.

35

5. Programa d’ensenyament

5.1 Establir els objectius generals i específics docents, incloent el catàleg de

competències i actituds

El CEA dins l’apartat sobre els objectius i el programa de formació, després de

senyalar que la FM hauria de declarar explícitament la missió institucional que ha de presidir

les seves activitats, manifesta que “Seria adequat crear una comissió encarregada

específicament d’establir els objectius generals i específics docents, incloent el catàleg de

competències i actituds que els egressats i egressades hauran d’haver adquirit i incorporat

en acabar els seus estudis orientant el programa a resultats i identificant els instruments i

estratègies docents per assolir-los”.

Aquesta proposta recull tant els aspectes clàssics sobre elaboració dels objectius generals i

específics segons l’OMS (Guilbert, 1981 i 1984), com les noves tendències sobre definició

dels outputs o resultats que ha de dominar un alumne en finalitzar la llicenciatura i que avui

dia reben tanta atenció per part de grups i cercles dedicats a l’educació mèdica. És una tasca

important que no serà fàcil desenvolupar donada la dedicació prioritària de molts professors a

l’assistència i a la recerca. La seva preparació correspon a la Comissió de Docència de la FM,

que hauria de presentar una proposta inicial en el termini d’un any. És molt important que

quedin clarament definits els objectius generals i específics de cada matèria, i que els

responsables de la seva impartició vetllin pel seu compliment. A continuació fem un repàs

dels continguts que caldrà preparar:

Objectius generals o institucionals.- D’acord amb la missió, la Facultat ha d’elaborar,

precisar i actualitzar els grans objectius del seu pla de formació a partir de l’anàlisi de les

tendències, objectius, recomanacions i propostes expressades per les principals institucions

sanitàries i educatives del nostre país i de l’entorn occidental. Principalment, ha tenir en

compte els següents documents:

- Objectius europeus de la Salut per a Tots, de l’OMS - Recomanacions de l’OMS sobre Educació Mèdica - Llei General de Sanitat, 1986 - Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, 1991 - Pla de Salut de Catalunya - Estàndards, informes i declaracions de la Federació Mundial d’Educació Mèdica.

36

Objectius intermedis o de matèria.- En el programa de cada matèria d’una àrea de

coneixement s’han d’establir els objectius docents quant a coneixements i activitats

professionals o conjunt d’actes que ha de saber realitzar una persona, que alhora poden

segmentar-se en actes més específics anomenats tasques professionals (objectius educatius

específics comentats més endavant). A diferència dels objectius generals, que pel seu caràcter

genèric tenen certa universalitat, els intermedis reflecteixen les necessitats de salut de la

població en la que exercirà el professional sanitari en formació. Des de mitjans dels anys

1950, s’admet que els objectius intermedis han de tenir com a resultat l’adquisició de

coneixements, habilitats i actituds, si bé això és una reducció dels continguts dels tres

dominis de l’educació que són: el cognitiu, el psicomotor i l’afectiu (Bloom BS et al, 1956).

El domini cognitiu al que pertany l’adquisició de coneixements té un àmbit molt extens,

doncs va des dels processos intel·lectuals simples, com recordar fets, als més complexos, com

prendre decisions o raonar amb arguments. En el segon domini s’inclou un conjunt de

capacitats psicomotores que l’alumne ha de desenvolupar durant el procés educatiu, com:

moviments reflexos; moviments manipulatius bàsics; habilitats de percepció: visuals,

auditives i de discriminació tàctil, i coordinació ull-mà; habilitats físiques, inclosa agilitat;

moviments que requereixen entrenament; comunicació no-verbal, que inclou gestos i

expressions facials. El domini afectiu consisteix en l’adquisició d’emocions, sentiments,

actituds, apreciacions i valors, que es troben implicats en les relacions interpersonals.

Objectius educatius específics.- Per a cada tema teòric i pràctic s’han de precisar els seus

objectius específics docents. Són la descripció del comportament que s’espera de l’alumne

com a resultat d’una unitat concreta de la docència. Deriven dels objectius intermedis. Són

precisos i corresponen a les tasques professionals concretes; la seva consecució és observable

i mesurable segons criteris definits. Cada tasca professional té components dels tres dominis

abans esmentats: coneixements, destreses o habilitats, i actituds; és recomanable identificar

per a cada tasca els tres components. Aquests objectius han de ser: pertinents, precisos,

comprensibles, lògics, realitzables, observables i mesurables.

Catàleg de competències.- Recollint els objectius específics de les matèries del Pla docent, la

Facultat ha d’establir el catàleg de competències que els alumnes han d’adquirir i dominar

durant la seva formació. Es poden aplegar per àrees de coneixement. Hom pot considerar

com a prototipus les establertes en el conegut document: “Training of Doctors. Blueprint

1994” elaborat per les Facultats de Medicina d’Holanda (Metz JCM et al, 1994). Això ha de

37

permetre que els alumnes sàpiguen el que s’espera d’ells fins el moment de la llicenciatura, i

els professors podrien emmarcar i ajustar millor la seva activitat docent i definir els criteris

d’avaluació dels objectius docents.

Catàleg d’actituds.- Cal procedir de forma similar amb el catàleg de competències, si bé cal

tenir present que és un camp en el qual és difícil l’explicitació dels aspectes a adquirir i sobre

com cal fer-ne la docència, ja que aquesta en gran part es produeix indirectament per

assimilació de l’exemple dels professors, la participació en la resolució de problemes i la

continuada vivència de situacions tant normals com de conflicte. Cal que els alumnes

disposin d’una docència reglada sobre:

- Relacions interpersonals i comunicació amb els pacients i familiars.

- Principis d’ètica mèdica i de deontologia professional.

- Valors humans en la societat actual.

- Capacitat per treballar en equip amb altres professionals sanitaris.

5.2 Direcció del programa docent dins el Departament. Programa i examen comuns

Els Departaments, per a exercir la funció de coordinació que els hi pertoca i per assolir

la integració entre les Unitats docents comentada anteriorment, han de comptar amb la figura

del Director del programa docent a cada Àrea de coneixement, per dirigir, organitzar,

articular i mantenir el programa o programes de l’Àrea. Aquesta figura, existent per exemple

a les universitats dels EE.UU., ha de contribuir a resoldre el gran problema de la manca de

coordinació entre les Unitats docents en el desenvolupament del programa. Cada Àrea de

coneixement ha de tenir el seu Director del programa o programes docents, que pot ser o no

el Coordinador de l’Àrea. El Director del Departament ha de coordinar les tasques dels

Directors de programa del seu departament i vetllar per tal que els programes es despleguin

plenament i correctament. El Director del programa docent és el responsable del programa de

l’Àrea amb tres comeses principals:

(1). Dirigir la preparació, revisió i actualització del programa comú entre les Unitats docents,

de la matèria docent o matèries de l’Àrea.

(2). Assegurar l’acurat desplegament del programa a les Unitats docents, articulant la

col·laboració dels professors de les Unitats docents.

(3). Dirigir la preparació i realització de les avaluacions comunes.

38

Els Directors de programa han de formar part de la Comissió de Docència de la FM. El

reglament de la FM estipularà les funcions de Director de Programa i de Coordinador d’Àrea

de coneixement.

Per a salvaguardar l’equivalència docent i els resultats entre les Unitats docents és del tot

indispensable que hi hagi un Programa comú per a cada matèria docent. La preparació i

desplegament dels programes docents ha registrat en la nostra FM notables problemes, degut

a la feble gestió i impulsió existent per fer front al següents factors interns:

(1). L’extraordinària dificultat que hi ha perquè algunes Àrees de coneixement avancin en la

preparació de programes docents, que es pot associar a:

- la baixa prioritat o interès per la docència dels professors davant les càrregues

assistencials i la rellevància individual i col·lectiva de la recerca,

- la manca de diàleg, discussió i treball conjunt sobre les disparitats i problemes

existents en la docència en el si de les Àrees de coneixement,

- les diferents concepcions dels professors sobre una mateixa matèria i,

- la seva diferent especialització i formació.

(2). L’irregular seguiment del programes elaborats.

(3). La diferent disponibilitat de professors a les Unitats docents per impartir les classes.

(4). La dificultat existent per assolir una bona articulació, complementaritat i continuïtat dels

temes docents entre les Àrees de coneixement; ens referim a la dificultat existent per a

resoldre els temes repetits, és a dir, inclosos total o parcialment a més d’un programa.

(5). Les pugnes entre Àrees de coneixement i Departaments per comptar amb més crèdits

docents.

La figura del Director del Programa junt amb el treball sostingut de la Comissió de Docència,

ha de contribuir a gestionar amb eficàcia gran de part dels anteriors problemes i a implantar

la cultura d’integració esmentada, que significa sobre tot el manteniment d’una bona

coordinació docent entre les Unitats docents, essent-ne l’element nuclear el Programa comú

que ha de ser consensuat en la seva preparació i seguit a fons en el seu desplegament. Un cop

s’hagi creat la figura del Director del Programa i estiguin en funcionament els programes

comuns, la posada a punt d’un sistema d’avaluació comú per a cada la matèria no ha de

presentar dificultats especials, ja que ha de ser un fruit derivat de la dinàmica integradora.

39

5.3 Potenciar metodologies docents innovadores

En els darrers 25 anys diferents escoles de Medicina d´arreu del món han impulsat

modificacions substancials en el currículum mèdic i en les formes de fer la docència.

Destaquen en primer lloc la McMaster University (Canadà) i després les de New Mexico

(EUA), Maastricht (Holanda), Harvard (EEUU), Newcastle (UK), entre d’altres. L’esquema

promogut a la McMaster s´inicià amb un model basat en l’autoaprenentatge, l´aproximació

als problemes mèdics reals, la intensitat de l´estudi i el treball en equip. D´ençà l´any 1968 en

què van iniciar aquest tipus d´ensenyament (problem based learning) han format un gran

nombre de metges amb un excel·lent resultat acadèmic. Una part molt importat del seu

programa es basa en la implantació d´un sistema de docència tutoritzada que fa viure

intensament l´ensenyament a quasi tot l´estament mèdic dels centres col·laboradors. La

Universitat de Harvard va incorporar una bona part d´aquests conceptes pedagògics

novedosos i els va fer coincidir amb mètodes clàssics que havien demostrat prèviament la

seva excel·lència. En tots els casos la coordinació de les tasques acadèmiques i avaluadores

es fa des d´una Unitat d´Educació Mèdica. Alguns professors de la nostra Facultat de

Medicina han entrat en contacte en els darrers anys amb alguna d´aquestes escoles de

Medicina on s´apliquen els nous mètodes docents.

Podria considerar-se, doncs, la possibilitat d´engegar programes pilot de docència tutoritzada

per impulsar, per exemple, l´ensenyament mèdic d´una manera semblant al que s´ha

anomenat “ensenyament fonamentat en problemes”. Per això, caldria ajuntar les persones

més directament motivades i preparades. Per iniciar-ho, es podria demanar l´ajut d´algun

professor d´aquestes escoles esmentades que prèviament hagi col·laborat amb la nostra

Universitat. El sistema d´avaluació hauria d´anar lligat amb els programes de “malalts

simulats” que l’Institut d’Estudis de la Salut (IES) ha impulsat amb èxit en els darrers anys a

Catalunya. La propera entrada en aplicació del sistema de crèdits europeus (ECTS), exigirà

que totes les assignatures usin tutories integrades en la docència, per tant aquesta és una

matèria en que la FM ha d’adquirir experiència ben aviat.

5.4 Contacte precoç de l’alumnat amb el pacient

La frase del CEA: “El contacte de l’alumnat amb el pacient s’ha de produir en els

primers anys dels estudis per a que adquireixi des de l’inici la dimensió de la seva professió i

la vessant humana de la mateixa” (pàgina 12), i la força semblant que apareix dins l’apartat

de Professorat de l’informe: “La introducció ja en els primers anys de l’ensenyament clínic a

40

l’alumnat facilitaria la integració entre els Departaments basats fonamentalment en

Bellaterra i els Departaments clínics” (pàg. 17), va sorprendre bastant a la FM, ja que quatre

dels sis cursos del pla formatiu es desenvolupen en unitats assistencials en les que l’alumnat

manté un contacte freqüent amb pacients, i donat que els alumnes dels dos primers cursos no

tenen coneixements de semiologia, ni formació sobre aproximació tècnica al pacient, de

manera que es veia difícil que en el contacte precoç en poguessin obtenir ensenyaments

clínics. Cal entendre, però, que l’objectiu del CEA és facilitar el manteniment de la vocació

sanitària de l’alumne que s’inscriu a una Facultat de Medicina i d’entrada es troba amb dos

cursos de matèries allunyades de l’assistència i sense cap contacte real amb problemes

sanitaris. És un fet cert que l’actual currículum a vegades comporta desorientació i temors

entre els alumnes dels primers anys, que es pregunten si aquells estudis corresponen o no a

les seves expectatives. El contacte precoç ha de permetre a l’alumne captar l’entorn real on

haurà de treballar en el futur, així com començar a veure les formes d’expressió i presentació

de la malaltia i els problemes humans associats. A més, el CEA veu en l’apropament de

l’estudiant dels primers anys a l’assistència un mecanisme per facilitar la integració entre els

Departaments de les matèries bàsiques situats a Bellaterra i els clínics situats als centres

sanitaris.

Cal remarcar que aquest apropament dels alumnes de primer i segon curs a l’assistència

mèdica ja funciona, des de fa pocs anys però, en unes poques FM espanyoles, on bàsicament

consisteix en que els alumnes de primer i segon curs fan una estada d’unes hores al dia en

centres d’atenció primària, durant una o dues setmanes en tot el curs. Una possible proposta,

a revisar per la Comissió de docència, és la següent:

- Els alumnes de primer curs fan una estada d’una setmana, per exemple, totes les tardes,

en un CAP, on mantenen una posició de simple observació, amb la possible presa de

dades i detecció de problemes de salut sobre temes seleccionats pels professors.

- Els alumnes de segon curs fan una estada en l’àmbit de l’assistència domiciliària.

Per tal d’afavorir la integració entre Unitats esmentada per la CEA, convindria que aquestes

sessions pràctiques fossin organitzades directament pels Departaments de matèries bàsiques i

que els ensenyaments fossin incardinats dins les pràctiques d’assignatures concretes. Aquest

contacte precoç de l’alumne amb el pacient ha d’estar molt ben regulat, amb uns objectius

mínims. La Comissió de docència ha d’estudiar a fons l’establiment d’aquest contacte precoç.

41

En resum, amb la finalitat que els alumnes comprenguin des de l’inici quin és l’objectiu

fonamental de la professió mèdica, la Facultat facilitarà el contacte precoç dels estudiants

amb el sistema assistencial. Durant els dos primers anys el contacte dels alumnes amb la

xarxa extrahospitalària tindrà com a objectiu apropar-los a la realitat clínica en la que més

endavant hauran de treballar. Aquest apropament permetrà que l’estudiant tingui una primera

vinculació amb la realitat assistencial i comenci a conèixer el sistema sanitari. D’aquesta

manera s’incrementarà la seva motivació per a l’aprenentatge dels continguts de les

assignatures dels primers cursos.

El contacte precoç amb l’assistència pot ser objecte de crítica, en el sentit de que podria

fomentar la visió de la llicenciatura com l’aprenentatge purament empíric d’un ofici o

ocupació laboral. Com es sabut, els oficis artesans s’aprenen estant al costat, de forma

continuada, amb persones que practiquen l’art, i el contacte precoç podria semblar que es va

per una via similar, en comptes del currículum actual d’obtenir primer un conjunt important

de coneixements sobre matèries bàsiques. Per tant, caldrà remarcar que l’essència de la

formació mèdica requereix uns notables fonaments científics que s’imparteixen en els

primers cursos, i que les estades inicials prop del sistema sanitari són un element

complementari de caire informatiu i vivencial, més que una autèntica iniciació a la clínica i al

món de la malaltia.

5.5 Incorporar un major nombre de Centres d’Atenció Primària (CAP)

La frase del CEA comentada en el punt anterior sobre el contacte precoç de l’alumnat

amb el pacient va seguida d’un paràgraf que diu: “la incorporació d’un major nombre de

CAP’s seria de gran utilitat, per incrementar la docència en aquest aspecte assistencial, per

servir com a porta d’entrada a l’atenció de salut, com estratègia per a la integració, o al

menys en el diàleg que necessàriament caldria establir entre els docents del Campus i els

clínics” (pàg. 12). Aquesta visió suposa que la incorporació de nous CAP’s es fa tant per

potenciar la docència d’aquest “aspecte assistencial”, com per facilitar el contacte precoç de

l’alumnat amb el pacient, que cal fer en la porta d’entrada del sistema assistencial, millorant

així la integració entre les Unitats docents. És una percepció raonable que la nostra FM ha de

tenir ben en compte.

Ara bé, sense desmerèixer les altres finalitats, la primera, la d’incorporar més CAP’s perquè

cal més docència sobre l’atenció primària de salut, ha de ser molt remarcada i potenciada. A

42

la nostra FM els ensenyaments clínics dels cursos tercer, quart i cinquè se centren a

l’hospital, i només en el darrer any els alumnes fan una rotació pels CAP’s. Això caldria

replantejar-ho atesa la realitat incontrovertible de que la major part dels llicenciats de la FM

es dedicaran a l’atenció primària, en raó a que la patologia primària és la més freqüent i

bàsica en la població i és on hi ha més llocs de treball en el sistema sanitari. Per tant, sembla

evident que la formació teòrica i pràctica dels alumnes ha de tenir una forta vessant

d’orientació primària. Això significa que els programes docents han de centrar-se fortament

en les patologies més prevalents del nivell primari, i no en aquelles complexes que són

pròpies d’altres nivells assistencials. Aquest és un canvi important que la FM i els

Departaments han d’assumir i aplicar de forma progressiva, i també cal incorporar

progressivament més CAP’s dotats del seu grup de professors, els quals cada vegada més han

de tenir més presència i rellevància a totes les comissions de la FM.

5.6 L’avaluació de l’aprenentatge s’ha de fer de forma coherent amb els objectius a assolir

La CEA afegeix en l’informe: “l’avaluació de l’aprenentatge, sumativa i formativa,

hauria de practicar-se en coherència amb els objectius que es volen assolir, mitjançant un

disseny que valori el que es pretén mesurar: coneixements, habilitats o actituds” (pàg. 12).

Aquesta frase significa que a mesura que la FM vagi definint els objectius de les matèries

docents i els catàlegs de competències i actituds, caldrà actualitzar el sistema d’avaluar els

alumnes per tal d’adequar-lo als nous aspectes. Per exemple, si s’anés cap una formació més

centrada en les competències que ha d’assolir l’alumne i menys en els coneixements, les

avaluacions haurien de fer-se per valorar les habilitats i actituds i no sobre coneixements

teòrics. És una proposta molt correcta que la FM hauria de seguir plenament.

5.7 El calendari acadèmic

El calendari acadèmic de la UAB estableix uns dies o setmanes dedicats específicament

a tràmits administratius, exàmens i a vacances durant el curs. Això dóna lloc a que durant les

setmanes d’exàmens o de vacances (Nadal i Setmana Santa), els alumnes de medicina, fins i

tot els de cinquè i sisè cursos, deixin d’acudir als hospitals i centres sanitaris. Com és ben

sabut, els centres sanitaris treballen de forma continuada i el seu calendari no és pas

l’acadèmic de la UAB. Als alumnes els hi convindria ser més presents en la tasca permanent

dels centres sanitaris. A més i fonamentalment, el calendari acadèmic vigent no permet fer de

forma completa el nombre de crèdits pràctics que figuren en el programa docent i per al que

s’ha matriculat l’alumne, ja que hi ha pràctiques que s’han d’organitzar en un nombre elevat

43

de grups petits i no hom disposa de suficients dies en el calendari. Per tant, es proposa que

l’Equip deganal junt amb la Comissió de docència estudiï la necessitat precisa d’hores i dies

de pràctiques per a realitzar de forma completa els crèdits del programa, i si és el cas demani

la introducció de modificacions en el calendari vigent o bé demani la implantació d’un

calendari propi per a la FM.

44

6. Desenvolupament de la docència 6.1 Disminució de l’ús de la classe magistral i foment de l’autoaprenentatge

El CEA inicia l’apartat sobre “Desenvolupament de la docència” explicant que “vol

indicar algunes propostes per facilitar l’aplicació d’un programa orientat a l’obtenció de

resultats d’acord amb les necessitats actuals dels professionals de la medicina i de la

societat” (pàg. 13). Per tant, amb aquesta frase insisteix de nou en que la FM vagi cap un

programa de resultats (outcomes) segons les demandes de l’exercici mèdic actual i de la

societat. Les sèrie de propostes del CEA tenen molt interès per a la nostra FM i suposarien un

important canvi d’orientació en la forma i els continguts de la docència.

En la primera proposta es recomana la “Disminució de l’ús de la classe magistral a favor de

la docència per a l’adquisició de destreses i la incorporació d’actituds”. És dir, en lloc de fer

classes sobre coneixements caldria anar clarament vers l’ensenyament de les matèries

incloses en els catàlegs de competències i actituds. A continuació de l’anterior frase, la CEA

explica que “si s’afavorís el compliment d’objectius quant a competències assolides pels

alumnes, aquest canvi tindria el valor afegit de promoure un ensenyament centrat en

l’alumne i la seva actitud positiva vers l’autoaprenentatge i l’aprenentatge independent i

permanent, i evitaria redundàncies en la informació teòrica així com la transmissió de

coneixements superflus, puntuals o obsolets”. Com que els nostres alumnes són de qualitat i

vocacionals, això significaria trencar el cercle viciós de l’abús de les classes magistrals

sol·licitades per un alumnat suposadament passiu, i passar a un alumnat actiu i protagonista.

Aquesta proposta significa una reorientació realment important i no és gens fàcil de

desenvolupar, ni que la FM tingués ben preparats els objectius de les matèries i els catàlegs

de competències i actituds, perquè com hem dit suposa un gran canvi en la manera de

realitzar la docència, la sistemàtica de la qual roman estable des de fa anys.

Davant l’actual gran accés a la informació, l´ensenyament tradicional emprant l´anomenada

classe magistral es cada dia menys necessari al nostre medi. I en aquest sentit s´hauria de

produir una tendència clara cap a la seva reducció en nombre i restar únicament aquelles

conferències que per la seva importància, la preparació específica del conferenciant o el seu

valor pedagògic siguin necessàries. S´hauria de fomentar l´autoaprenentatge com a un valor

bàsic i principal de l’ensenyament. Caldria fer nostra aquella expressió de “l´estudiant ha de

ser més una torxa per encendre que no una ampolla per omplir”. La reducció de la

45

importància de la classe magistral s´hauria d´iniciar en base a tres elements: la reducció del

programa docent teòric en forma de classes lectives presencials, la integració d’un nombre

determinat de crèdits en concepte de tutoria organitzada en grups reduïts que es reuneixen

periòdicament (vegeu els punts 5.3 i 6.3), i la implantació d´un programa segons resultats

amb unes avaluacions comunes per a totes les Unitats Docents.

6.2 Establir un programa de tutories

És una proposta del CEA estretament relacionada amb l’anterior punt 6.1. Cal senyalar

que hi ha dos tipus de tutoria i que el CEA es refereix al segon tipus:

Tutoria personal per a la orientació acadèmica de l’alumne.- El seu objectiu és ajudar

l’alumne a conèixer la Facultat, les assignatures, les pràctiques, els llibres més adients, les

hores i estratègies per superar les matèries, què cal fer quan sorgeixen problemes personals,

entre d’altres aspectes. A la FM actualment funciona bé el programa de tutories establert en

el contracte-programa UAB-Generalitat, que s’adreça als alumnes repetidors i de

qualificacions deficients. Per altra banda, recentment han començat a funcionar les tutories

que alumnes de cursos superiors fan als dels primers cursos. Les tutories professor-alumne

fins ara han tingut una escassa acceptació donada la sobrecàrrega laboral que suposen, però

molt recentment han estat organitzades amb èxit en alguna Unitat docent. La FM ha de

potenciar aquestes tutories fixant-ne la sistemàtica i funcions, i també cal que defineixi el

reconeixement oficial als professors per la dedicació.

Tutoria integrada en la docència.- És una tipologia de docència que ja fa molts s’usa amb èxit

a certes escoles de medicina del Canadà, i que a la UAB s’ha començat a emprar recentment

a les Facultats de Filosofia i Lletres i de Psicologia de forma inspirada en l’aplicació dels

postulats de la convergència en l’espai europeu d’ensenyament superior pel que fa al còmput

d’hores de treball de l’estudiant (crèdits ECTS). El seu objectiu es reduir la pressió lectiva

quant a hores presencials de l’alumne i fomentar l‘autoaprenentatge ja comentat als punts 5.3

i 6.1 Les assignatures han d’establir un nombre determinat de crèdits en forma de tutoria, que

consisteix en reunions periòdiques amb grups petits per a desplegar activitats diverses:

reforçar temes, debatre aspectes concrets, analitzar casos i problemes, resoldre exercicis,

discussió de lectures i altres. Aquestes tutories cada vegada tenen més importància en la

moderna docència. En el model actual el coneixement va de forma unilateral, completa i

tancada des dels professors cap als alumnes, i hi ha escassa interacció professor-alumne, molt

46

poca aportació de l’alumne i la tutoria no es reclamada ni per l’alumnat ni pel professorat. En

el nou esquema, una part dels crèdits es destinen a la interacció docent/discent, la qual cosa

requereix aportacions tan del professor com de l’alumne.

La implementació d´un programa modern basat en tutories, per exemple un ensenyament

centrat en el “problem based learning”, ja es podria afegir a les tasques d´ensenyament

actuals; no es tracta d’aplicar-lo com a únic sistema. L´ensenyament basat en tutories hauria

d´acomplir alguns dels aspectes més emprats en la dinàmica de grups. A tall d´exemple:

- L´acció del tutor hauria d´anar encaminada a fer que l´alume es dediqui a pensar,

reflexionar i a discutir més que a acumular dades.

- El tutor hauria de guiar acuradament als alumnes per totes les fases del procés hipotètic-

deductiu.

- S´hauria de guiar constantment l´alumne, fent-lo raonar en totes les seves decisions.

- S´hauria d´evitar donar massa informació “digerida” als alumnes.

- S´hauria d´estimular el procés de discussió entre tots els membres del grup tutelat.

- El tutor hauria de vigilar especialment que el grup no entri en una fase d´avorriment o de

sensació de no avançar.

- També hauria de vigilar les desigualtats i diferències de ritme entre els membres del grup.

- S´hauria de saber detectar els potencials problemes interpersonals que es donen en tots els

grups humans i prendre les decisions més adequades per no interferir en la dinàmica de

l´aprenentatge.

La FM, d’acord amb la UEM, ha d’establir les vies i els protocols perquè de forma

progressiva es puguin passar crèdits teòrics a les tutories integrades, tenint en compte els

condicionants quant a nombre d’alumnes, disponibilitat i càrrega dels professors,

disponibilitat d’aules i altres aspectes. També caldria determinar les assignatures i activitats

que han de passar prioritàriament a usar les tutories.

6.3 Laboratoris d’habilitats

La proposta de la CEA: “La dotació de Laboratoris d’Habilitat Clíniques en totes les

UD ha de ser un mecanisme d’elecció per promoure un ensenyament centrat en l’alumnat”

(pagina 12), assenyala la importància creixent dels laboratoris d’habilitats clíniques en les

modernes FM, que permeten centrar l’ensenyament en l’adquisició d’habilitats. La CEA

també comenta que la utilització d’aquests laboratoris, que han d’oferir uns serveis similars a

47

cada Unitat docent, permetria reequilibrar les diferències existents entre les Unitats quant a

docència en coneixements. És una proposta que s´hauria d´implantar, efectivament, a totes

les Unitats Docents. Per a fer-ho s´ha de disposar d´un mínim de tres elements: persones

motivades i preparades per coordinar-ho, personal de suport de secretaria i elements físics i

econòmics per implementar-ho.

- Les persones motivades haurien d´emmarcarse en l´ambient de la Unitat d´Educació

Mèdica i podrien sortir del conjunt de professors de cada Unitat Docent. Caldria

constituir un nucli de professors més interessats que haurien d´extendre un programa

d´objectius per a la resta de companys i tal que permetés elaborar un pla de necessitats

per a la constitució d´aquests laboratoris. De nou, el programa d´avaluació hauria

d´establir-se en col·laboració amb l´IES.

- La Facultat de Medicina hauria de dotar i preparar a personal de secretaria específicament

per atendre aquestes tasques de coordinació i de maneig de material docent.

- També s´hauria de dotar amb un pressupost específic que permetés constituir uns espais i

un material docent absolutament necessaris per a realitzar les tasques d´aprenentatge.

6.4 Intensificar la utilització de l’aprenentatge multimèdia

La CEA recomana una “utilització més intensa de sistemes d’aprenentatge multimèdia

dotant adequadament d’aules informàtiques a totes les Unitats Docents” (pàg. 13), que

alhora indica la detecció d’un baix ús i d’una dotació insuficient d’aquests sistemes a la

nostra FM. Sota la direcció de la Unitat d´Educació Mèdica s´hauria de poder disposar a totes

les Unitats Docents d’una xarxa d´equips informàtics perquè els estudiants poguessin emprar-

la en l’aprenentatge. Com avantatges dins la pròpia FM, cal senyalar que facilitarien l’accés a

la formació interactiva, als fons de recursos docents, a la web de la FM i la UAB, i evitaria la

circulació d‘apunts impresos, entre d’altres; per altra banda, facilitarien accés als fons

immensos d’Internet. Evidentment, l´ús de la xarxa per part dels alumnes hauria de ser

propiciada pels professors i per la pròpia FM, que deuria afavorir clarament aquest

aprenentatge i estimular i donar facilitats per a la preparació de cursos, programes i materials

destinats a aquest medi. A més, caldria integrar els recursos bibliogràfics i documentals de la

Biblioteca de Medicina dintre el sistema d’aprenentatge multimèdia.

6.5 Introduir en el currículum l’ensenyament de les tècniques de relació interpersonal

La CEA demana “que seria convenient que la FM introduís en el currículum

l’ensenyament d’aquesta matèria com assignatura troncal” (pàg. 14). La implantació

48

d´aquest aspecte permetrà als futurs llicenciats abordar de forma integral l'atenció a la

persona, augmentant la capacitat de suport als pacients i les habilitats per aconseguir i donar

informació rellevant. Es plantegen dos nivells d'accions: primer, introduir en les assignatures

troncals de la Facultat de Medicina l´aprenentatge de les tècniques psicològiques i

sociològiques de comunicació clínica més adequades per a disposar d´una manera teòrica i

pràctica uns aspectes fonamentals per a la pràctica mèdica i que poden ser reforçades amb el

laboratori d'habilitats clíniques.

En segon lloc, desenvolupar les capacitats personals d’interrelació d'alumnes i professors,

organitzant un programa que afavoreixi la visió “universitària” dels estudiants en un ambient

divers i multicultural. Per això, s´hauria de potenciar les conferències, seminaris, col·loquis i

debats, activitats culturals i esportives, i altres, que facin de l´alumne una persona oberta i

madura a la societat i no simplement algú que ha d´estudiar i aprovar unes matèries. Aquest

programa obert i participatiu s´hauria d´organitzar a partir d´una Comissió específica,

constituïda per professors i alumnes, que d´una manera integrada, captin les necessitats i

ajustin la oferta a la realitat de pressupostos, dates i calendaris docents.

6.6 Alertar al Ministeri sobre l’impacte negatiu de l’examen MIR

La CEA demana a la FM que exposi al Ministeri de Sanitat i Consum que l’examen MIR

en el seu format actual condiciona negativament l’aprenentatge en el pregrau, i també que li

faci recomanacions per millorar la formació mèdica general (pàg. 14). En la lletra d) de

l’apartat 3.5.5 ja hem parlat de l’efecte de l’examen MIR sobre la docència i també hem

comentat que seria convenient fer arribar al Ministeri el punt de vista de la FM a través de la

Conferència de Degans de les Facultats de Medicina de Catalunya. Aquí volem comentar un

aspecte greu de l’examen MIR en la situació actual de la formació mèdica a Espanya, i és

simplement que impedeix el canvi docent en les FM, és a dir, dificulta el progrés i la

modernització, ja que cap FM pot impulsar l’ensenyament en base a les noves corrents de

resultats, competències i autoaprenentatge, ja que l’examen MIR es troba centrat de forma

permanent en la sol·licitud de coneixements teòrics. Aquest estancament de les FM

d’Espanya fixat per l’examen MIR és el que cal fer veure clarament al Ministeri, a les entitats

mèdiques i sanitàries i a la societat.

49

7. Professorat

7.1 Plantilla de professorat

En la nostra Facultat existeixen diferències en les dotacions de professorat entre les

Àrees de coneixement i les Unitats Docents, que si bé la CEA ho ha qualificat de

“desequilibri no alarmant” (pàgina 15), han donat lloc a freqüents queixes i reclamacions per

part de les més mal dotades. Aquesta realitat es deu a raons històriques, ja que els

Departaments de constitució més antiga tenen una millor dotació, a una evolució poc

equilibrada d’Unitats i Departaments, i a la manca d’uns estàndards de personal ben definits i

de rigorosa complimentació, entre altres factors. La gran dificultat que hi ha en intentar

precisar de forma agregada o resumida el nombre de classes i seminaris, pràctiques de sala,

de consulta externa o de quiròfan, i altres tipus de pràctiques que fa cada professor de la FM,

amb la determinació de la seva efectiva càrrega docent, és una singularitat de la FM

imposada pels elevats crèdits pràctics, és a dir pels notables requeriments de contacte

assistencial característics dels estudis de medicina. Sens dubte, existeix una excessiva

variabilitat i dispersió en les tasques del professorat de medicina, en especial en les Unitats

hospitalàries.

S’ha parlat moltes vegades de la conveniència de que la FM disposi de la plantilla efectiva de

professorat que desplega els estudis de llicenciatura i doctorat i les col·laboracions amb altres

titulacions, definida d’acord amb uns criteris i estàndards objectius i homogenis, però fins ara

no ha estat factible la seva realització. Per això cal tenir informació fidedigna i transparent de

la labor de cada professor. La qüestió no és senzilla ja que cal:

(1). Concretar els elements que compten en la càrrega docent del professorat (classes

teòriques i pràctiques, doctorat, tutories, les hores de treball interactiu amb els alumnes

mitjançant ordinador, ...).

(2). Establir la càrrega docent estàndard necessària, teòrica i pràctica (i més endavant de

tutories), per a les matèries del pla docent vigent, doctorat i col·laboracions oficials.

(3). Valorar i redefinir, si és el cas, determinats tipus de dedicació (per exemple, procedir a

l’extinció de la figura de professor titular a 3 hores setmanals) i criteris que s’apliquen en

la Facultat (incompatibilitats entre la dedicació docent i l’exercici professional privat).

(4). Establir els mínims docents i dotació bàsica per a les matèries en les Unitats Docents.

50

(5). Facilitar i vetllar per a la promoció professional, universitària i assistencial, si és el cas,

del quadre docent.

Un cop establerts aquests elements hom podrà determinar la plantilla real de la Facultat.

Alhora, s’haurà de definir la plantilla teòrica necessària per a desplegar les tasques docents de

cada Àrea de coneixement. Després, hom podrà fer l’anàlisi comparativa entre les

disponibilitats efectives i les necessàries, i valorar la situació existent quant a redistribució de

recursos i necessitats entre Àrees de coneixement, Departaments i Unitats docents. Cal

senyalar que aquests treballs s’han de fer de forma oberta, participativa, transparent i

informada, de manera que es tinguin en compte tots els punts de vista. Aquesta plantilla

l’hauria de posar a punt d’Equip deganal junt amb la Comissió de Professorat de la FM, en el

curs d’un any després de l’aprovació del present document.

7.2 Pla de promoció de la plantilla de professorat.

D’acord amb el que s’ha expressat en el punt 3.5.4 sobre promoció professional i

rejoveniment del professorat, la FM hauria d’establir un pla trianual per a la promoció i

estabilització del professorat, negociat amb la UAB, les institucions assistencials i amb

intervenció dels representants legals del professors, que alhora hauria de contemplar la

incorporació de professorat jove.

7.3 Noves figures de professorat i plus de col·laboració docent

El funcionament de la FM presenta certs punts dificultosos que no tenen solució amb les

actuals figures de professorat (catedràtic, professor titular, professor associat, ajudant). Per

exemple: (1) hi ha serveis hospitalaris de notable interès docent perquè els alumnes hi facin

pràctiques, rotacions i estades, que no compten amb cap professor, funcionari o no, i que per

tant resten al marge de l’activitat docent; (2) hi ha professors associats que per la seva

responsabilitat assistencial (caps de servei d’hospital) o de recerca, o per tenir certa edat, no

exerceixen plenament les tasques docents de realitzar l’ensenyament pràctic del alumnes; i

(3) hi ha un grup destacat de metges en el hospitals i centres d’atenció primària que

col·labora assíduament en la realització de pràctiques, rotacions i estades dels alumnes sense

cap definició universitària, ni compensació, ni reconeixement oficial..

Per a resoldre aquest punts caldria establir unes noves figures de professorat, que alhora

implicarien redefinir algunes funcions de les actuals. Demanem que en el curs de la discussió

i propera aplicació de la LLUC es proposi crear les següents dues noves figures:

51

(1). Professor assistencial.- Tindria la comesa d’organitzar seminaris, moderar sessions i

dirigir rotacions i estades. Serien persones de prestigi que exerceixen responsabilitats

assistencials en centres vinculats.

(2). Monitor o instructor de pràctiques clíniques.- Tindria la comesa d’impartir les pràctiques

clíniques i fer l’ensenyament de les destreses clíniques. Serien persones titulades,

preferentment joves, amb contracte laboral amb una institució vinculada. El contracte

amb la FM seria a termini fixe.

Pel que fa a la redefinició de les actuals figures, caldria precisar les tasques dels professors

associats, ja que gran part de la feina actual de desplegament de les pràctiques passaria a ser

realitzada pels monitors. Les funcions del associats serien fer seminaris i tallers i dirigir i

supervisar les rotacions i pràctiques. Més endavant, d’acord amb les previsions que estableixi

la UAB, caldrà estudiar a fons la responsabilitat docent sobre la impartició de les tutories

integrades, que s’aniran organitzant en sincronia amb la reducció de les classes teòriques.

L´ensenyament pràctic és una de les claus de volta de la formació mèdica, i les relacions

entre la UAB i els diferents hospitals docents han de permetre la implementació de les

pràctiques clíniques necessàries perquè tots l’alumnat pugui integrar-se activament als

centres i assolir unes bones competències clíniques. Això demana la implicació de molta gent

a cada centre i no sols dels professors funcionaris o no, i en aquest sentit la UAB hauria de

propiciar l’establiment d’un plus específic de docència, amb el convenient suport econòmic i

un reconeixement acadèmic, perquè tot el personal sanitari dels hospitals pogués realitzar

tasques docents amb la deguda compensació i reconeixement. Com ja s’ha comentat a la

lletra e) de l’apartat 3.5.5, en els centres sanitaris amb docència reconeguda, és tot el centre el

que es posa al servei de l’alumnat i que participa en les tasques docents; per això seria oportú

sol·licitar als responsables autonòmics de la Sanitat, les Universitats i Finances, la creació,

dins el marc dels acords laborals i de fixació de les carreres professionals, d’un plus o

complement de docència per a aquelles persones que no són professors. Finalment, es

important senyalar que s’ha de ser prudent en el moment d’establir gratificacions

econòmiques amb caràcter universal basades en la docència del pregrau, ja que cal evitar que

quedi com un complement més i que no canviï l’actitud del professional envers els

estudiants.

52

En paral·lel cal que la FM defineixi un procediment administratiu àgil i senzill per a

reconèixer la tasca dels col·laboradors, emprant la figura del col·laborador docent que ja té

definida la UAB.

7.4 Integració de professors en els Departaments

La nova Llei (LOU) no determina que el professors d’una mateixa àrea de coneixement

hagin de formar part d’un mateix Departament, com feia la Llei 11/1983. Com que alguns

professors de matèries bàsiques de la FM troben poc eficaç i integrador pertànyer a

Departaments transversals de la UAB, en els quals els deures i la problemàtica de la FM es

veuen de forma llunyana, ara seria el moment de que en els Estatuts de la UAB es contemplés

la possibilitat d’integrar el professors que ho desitgessin en Departaments de la FM de

temàtiques vinculades.

7.5 Identificar estratègies per implicar el professorat en la missió docent de la FM

La CEA senyala en la primera recomanació de l’apartat sobre “Professorat”, que cal

“Identificar estratègies que impliquin al professorat en la missió docent de la FM” (pàg. 16),

i suggereix “La incentivació de la funció docent i la participació activa en els grans

processos de la FM: programació curricular, coordinació, tutories, avaluació,...”. És un

aspecte important a aplicar; té dificultats perquè com hem comentat les demandes

assistencials i de recerca són realment gravoses. La FM ha de ser tant o més sol·licitadora de

col·laboració que les altres institucions o finalitats dels professors. En el curs de 6 mesos des

de l’aprovació dels present document, l’Equip deganal junt amb la Comissió de Professorat,

ha d’elaborar un programa de mesures per implicar el professorat en la missió docent.

7.6 Avaluació de l’efectivitat de la docència

La funció educativa de la universitat requereix l’avaluació periòdica de l’efectivitat docent

dels professors. La FM hauria de disposar d’un mecanisme valorador que compti amb més

elements que els resultats de l’enquesta de la UAB als alumnes sobre la qualitat de la docència;

per això, hom podria usar els procediments típics de les universitats que intenten captar i

mantenir els professors més efectius (p.e., Universitat de Miami; accés per Internet, 15-7-02), i

que són: (1) el judici informat dels col·legues; (2) els resultats obtinguts pels alumnes; i (3)

l’opinió d’estudiants qualificats. La posada en marxa d’aquest sistema, tècnic i confidencial,

contribuiria a sensibilitzar el professorat sobre la necessitat de mantenir un procés continuat de

perfeccionament docent, i alhora contribuiria a que els alumnes obtinguessin millors resultats.

53

Els resultats de les avaluacions facilitarien als professors introduir millores en la seva

metodologia i característiques docents. La Comissió de Professorat hauria de definir i fer

operatiu un programa d’avaluació de l’efectivitat de la docència, que s’encarregaria de

mantenir la Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat (UGQ).

7.7 Ofertar programes específics per al desenvolupament professional com a docents

És un altre punt assenyalat per la CEA que de nou ho lliga amb els programes docents

orientats a resultats: “La FM podria ofertar al seu professorat programes específics per al

seu desenvolupament professional com a docents, igualment orientats a resultats com el

currículum del pregrau. Els resultats es mesurarien per la innovació tecnològica que el

professors o la professora i el seu entorn practiquessin en la seva activitat docent, cosa que

podria millorar les possibilitats de promoció professional” (pàg.16). Certament és

fonamental organitzar programes per a la millora docent del professorat, ja que segons la

literatura internacional no n’hi ha prou amb la competència adquirida a través de

l’experiència i cal que els centres docents apliquin un programa estructurat per a promoure la

seva millora (Mennin PS, 1999). La UAB ofereix anualment un bon conjunt de cursos, que la

FM hauria de completar en el sentit de l’especificitat que demana la CEA. Hem de reconèixer

que la FM actualment realitza limitades activitats en aquest àmbit; ni tan sols s’organitzen les

típiques jornades anuals sobre docència que fan moltes FM.

Amb el concurs de la Unitat d’Educació Mèdica, la FM hauria d’organitzar un programa

estructurat formalment per al desenvolupament del professorat com a professionals de

l’educació mèdica, dins el qual immediatament caldria establir: (1) una programació

progressiva d’activitats formatives lligada a les noves estratègies docents; i (2) cursos per a la

millora de professors en la metodologia educacional, habilitats expressives, relació amb

l’alumnat, desenvolupament de projectes i altres. Com en el punt anterior, en el curs de 6

mesos des de l’aprovació dels present document, l’Equip deganal junt amb la Comissió de

Professorat de la FM ha d’elaborar un programa d’activitats específiques per al

desenvolupament docent dels professors.

7.8 Coordinació entre el professorat

La CEA exposa: “La identificació del professorat hospitalari amb la Universitat és

sempre complicada. Una poderosa i eficaç coordinació entre les Unitats docents, gestionada

per l’equip directiu de la FM tindria un efecte molt positiu” (pàg. 16). Ja hem senyalat la

54

cabdal importància d’instaurar una cultura de la integració a la nostra FM (punt 3.5.1), que

significa establir un estret contacte, diàleg, col·laboració i coordinació entre els professors

d’una mateixa àrea de coneixement i de Departament, per tal d’aconseguir uns objectius,

programes, metodologia, recursos i avaluacions comuns, i també per afavorir el sentiment de

pertinença a un projecte comú.

55

8. Alumnes

8.1 Establir un sistema d’informació sobre el programa formatiu

En l’apartat sobre “Desenvolupament de la docència”, la CEA recomana “Crear els

camins necessaris, de forma sistemàtica i regulada, que condueixin la informació de

l’alumnat sobre el programa i la seva aplicació cap els equips de coordinació i cap el

Deganat de la Facultat” (pàgina 14). Aquesta proposta denota que la CEA va apreciar que la

informació dels alumnes sobre el programa docent no arribava als Coordinadors ni al Degà.

Per a bastir un sistema útil i dinàmic de transmissió de la informació cal, en primer lloc, que

tots els alumnes i professors estiguin vinculats per correu electrònic; després, organitzar una

xarxa de relació i comunicació de tipus piramidal com el que de forma general ja existeix.

Seria així:

(1). A nivell de grups: els delegats de curs i claustrals, que estarien en contacte amb els

professors responsables de les matèries

(2). A nivell de les Unitats docents: els membres de Consell d’estudiants, representant els

alumnes a les Juntes de cada Unitat, que estarien en contacte amb els coordinadors de les

Unitats.

(3). A nivell de la Facultat: els representants designats pels Consell d’estudiants, formant part

de Comissions de docència o “Comissions especials de Programa per curs”, que estarien

en contacte amb el Deganat.

El problema, però, es troba en com fomentar la participació de l’alumnat. Una possible

solució serien els crèdits de lliure elecció com a membres d’equips de treball i fer realitat el

Certificat de meritatge no acadèmic que ja existeix i que dóna reconeixement des del Rectorat

i Deganat als alumnes que participen en els òrgans i comissions de la FM i la UAB.

8.2 Integració de l’alumnat en la vida hospitalària i dels centres sanitaris

El programa educatiu ha d’afavorir l’intens contacte de l’alumnat amb el sistema

assistencial, això implica que tingui un rol actiu i definit en la vida hospitalària, de manera

que no se’l consideri un element forani o passatger sinó ben rellevant dins l’activitat del

centre. Per això, cal redactar i aprovar per part de la FM i de les Institucions Assistencials

vinculades l’Estatut de l’Estudiant de Medicina en les Unitats Assistencials, en el que quedin

reflectits els deures i drets de l’estudiant dins el sistema assistencial.

56

8.3 Promoció de la integració de l’alumnat en les comissions de la Facultat

La Facultat ha de promoure la integració real dels alumnes en tots els òrgans i

comissions que correspongui. Tanmateix, la seva tasca ha de poder ser valorada mitjançant

crèdits o un reconeixement oficial (vegeu l’anterior punt 8.1).

8.4 La formació cultural i humana

Un objectiu fonamental de l’ensenyament de medicina es aconseguir que l’alumne a més

d’una formació científica i tècnica, adquireixi uns valors socials i humans que li permetin

donar resposta a les expectatives dels malalts. La competitivitat, el treball rutinari i les

vivències problemàtiques indueixen una certa tendència a la deshumanització del metge i de

la medicina. Per això, cal impulsar l’ensenyament de la interrelació entre medicina i societat,

que es pot fer en especial en les assignatures de: ‘Medicina preventiva i Salut pública’,

‘Sociologia mèdica’ i, parcialment, ‘Història de la medicina’, de manera que contribueixi a

crear en els i les estudiants una consciència del medi social en el qual es troben, així com i

sobre la relació entre salut, malaltia i societat. Les assignatures ‘Bioètica’, ‘Evolució i

concepte de malaltia’, ‘Medicina, cinema i literatura’, etc., que s’han incorporat com a

optatives al currículum, també contribueixen a crear aquesta mentalitat social imprescindible

perquè el metge del futur sigui capaç d’integrar la dimensió individual i col·lectiva de l’acte

mèdic.

Els plans d’estudi haurien d’incorporar progressivament àrees i temes que permetin formar

uns metges amb una millor percepció i capacitat de gestió de les facetes humanes de la salut i

la malaltia. L’ensenyament d’habilitats en la interacció metge-pacient contribueix a millorar

l’empatia que fa que el malalt confiï en el metge. Però, possiblement tot això no sigui

suficient per aconseguir el prototipus de metge imbuït dels valors ètics, humans i socials que

la societat sol·licita. La FM ha de fomentar en els alumnes el desenvolupament de la

consciència de que ens trobem inserits en una societat amb una determinada problemàtica

social, econòmica i humana, així com sobre les necessitats globals de la humanitat. Una bona

iniciativa podria ser el desenvolupament d’assignatures optatives o de lliure elecció, com la

que s’impartirà sobre La Medicina des de l’Humanisme, el programa de la qual inclou tres

aspectes: el metge en front de si mateix, el metge davant el pacient i el metge davant el món.

57

8.5 Fomentar l’intercanvi de l’alumnat en els programes estatals, europeus i altres

En l’apartat sobre “Desenvolupament de la docència”, la CEA també ha proposat

“Fomentar i facilitar l’intercanvi de l’alumnat dins els programes estatals, europeus i altres”

(pàgina 14), segurament perquè n’ha apreciat una insuficiència que deu ser relativa donat

l’elevat nombre d’alumnes de la FM que participen en aquests programes, i el d’altres països

que venen a la FM. La Facultat de Medicina participa activament en els programes

d’intercanvi internacionals i estatals: (1) SÒCRATES-ERASMUS (de la UE, inclou tots els

països membres); (2) TEMPUS (inclou els països de l’Est); (3) Programa de mobilitat a

països de fora el continent europeu; (4) Programa de Cooperació Iberoamericana (antic

programa INTERCAMPUS); (5) Programa SÈNECA i SICUE (Universitats de l’Estat

espanyol). Cada Unitat Docent té un coordinador responsable del funcionament de

l’intercanvi i de tot el procés, des de l’adjudicació fins a la qualificació de l’acta. El

coordinador té cura d’establir les equiparacions de les assignatures de la UAB amb les de la

Universitat de destinació. Existeix un punt d’informació general a l’Edifici M del Campus,

Oficina d’Intercanvis de la FM, telèfon 93-581 19 17.

A la nostra Facultat, els estudiants foranis d’intercanvi el que troben més atractiu del canvi de

Facultat són les pràctiques, veure metodologies diferents i formes d’aplicació alternatives, i

en alguns casos de procedències dispars, fins i tot patologies molt diferents a les incidents en

el seu país d’origen. Per tant s’hauria de donar més força a les pràctiques i als seus

continguts.

De tota manera, un dels problemes importants dels programes d’intercanvi són les pràctiques.

Aquest és un punt feble, ja que els alumnes que venen a la FM molts cops no tenen grups de

pràctiques assignats i la seva incorporació es dóna tard i amb una alteració important del grup

al que són destinats. Un altre punt en el qual es podria donar suport és amb un recolzament a

nivell de l’idioma, ja sigui facilitant-los l’assistència a classes al SIM i els intercanvis

lingüístics, o assignant-los tasques com a col·laboradors en els Consells d’estudiants, o a

grups de treball dins la UAB; això augmentaria de forma paral·lela la integració, que en

general és bona.

58

9. Recerca

La recerca ha d’ocupar un lloc destacat en la Facultat de Medicina (FM) i aquesta

importància hauria de quedar explicitada en la declaració de la missió de la FM. Els nivells

quantitatius i qualitatius de la recerca que actualment es fa a la FM són alts, però aquesta

producció científica no es presenta enlloc com a un conjunt unitari emanat de la FM. La

gestió de la recerca a la FM es troba en una situació de "transferència de competències" en

sentit ascendent (Vicerectorat de recerca) i en sentit descendent (Fundacions i altres entitats

pròpies de les diferents unitats docents). Com a conseqüència, la producció científica dels

membres de la FM figura de forma dispersa en la memòria global de la UAB i en les

memòries d’investigació dels quatre hospitals (Vall d’Hebron, Sant Pau, Germans Trias,

Mar). Aquesta manca de visibilitat de la producció científica de la FM ha estat detectada pel

CEA, que recomana la confecció d’una Memòria de recerca de la FM on es puguin identificar

fàcilment la producció científica i la recaptació de recursos de tota la FM. Creiem que

l’elaboració anual d’aquesta memòria i la seva àmplia difusió, tant per via informàtica com

en suport paper, tindrà importants repercussions internes (increment del sentiment de

pertinença a la FM en les diferents unitats docents i instituts associats) i externes (increment

del prestigi i visibilitat de la FM a nivell estatal i internacional). Per poder portar a terme

aquesta tasca, l’Equip deganal de la FM necessitarà el recolzament de l’equip de govern de la

UAB, i molt especialment del Vicerectorat de recerca, així com dels hospitals universitaris i

les seves fundacions de recerca.

Així mateix, la FM ha de ser tinguda en compte en el Projecte Biocampus, l'Institut de

Neurociències de la UAB i les xarxes temàtiques de recerca. També convé fer passos

significatius per articular les fundacions de recerca de les institucions assistencials vinculades

amb el òrgans de recerca de la UAB.

Per altra banda, és important difondre entre els alumnes les disponibilitats per fer recerca

durant els seus anys de carrera, i informar-los i estimular la seva dedicació postgraduada i

fins i tot posterior a la mateixa. En aquest sentit, cal recordar que l’assignatura optativa

‘Introducció a la Metodologia Científica I’, que s’imparteix a la U.D. de Bellaterra, inclou

entre els seus objectius generals el desenvolupament d’una mentalitat crítica, d’acord amb el

mètode científic, i d’una actitud favorable a la incorporació de l’alumnat en les línies de

recerca de les Unitats departamentals de la FM.

59

10. Llista de propostes

A continuació s’exposen els enunciats de les propostes del present Pla de Millora:

Context institucional 1. Polítiques generals: Instaurar una cultura de la integració, de flexibilitat dels plans i

programes, i d’innovació i perfeccionament docent. La Facultat de Medicina (FM) ha de tenir projectes de modernització.

2. Desplegar les recomanacions del Comitè Extern d’Avaluació i del Comitè Intern d’Avaluació.

3. Aplicar mecanismes especials per millorar l’harmonització de la FM dins la UAB 4. Crear una Comissió entre el Deganat i les Institucions assistencials vinculades. 5. Prosseguir la política de col·laboració multi-institucional de la FM, tot i dotant-la de

mecanismes de coordinació. 6. Ampliar l’oferta de la Facultat vers noves àrees d’ensenyament en la línia d’una Escola

de Ciències de la Salut. Participar en la formació continuada dels professionals sanitaris. 7. Promoure la creació de la Conferència de Degans de les Facultats de Medicina de

Catalunya. 8. Promoure la creació d’un Observatori de Graduats. Missió, funcions i organització de la Facultat de Medicina 9. Declarar la missió i objectius de la Facultat de Medicina i difondre-les. 10. Aplicar al Reglament de la Facultat les funcions que els nous Estatuts de la UAB assignin

a la Facultat i els Departaments. Redefinir els òrgans de direcció i revisar les funcions i composició de la Junta de Facultat i les Comissions de la FM. Actualitzar el Reglament de la Facultat.

11. Establir la figura del Gestor/a de centre Gerent com a òrgan de gestió de la FM amb l’objectiu primordial d’impulsar les reformes.

12. Crear una Unitat d’Educació Mèdica (UEM) i una Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat (UGQ).

13. Establir un pla especial per al finançament de les reformes i noves activitats de la FM. 14. Impulsar el sentiment de pertinència i identificació amb la FM. 15. Millorar els canals de comunicació. Programa d’ensenyament 16. Establir objectius generals, de matèria i específics docents amb el catàleg de

competències i d’actituds. 17. Crear la figura del Director de Programa a cada Àrea de coneixement. Establir el

programa comú de cada matèria. Avançar vers l’examen comú. 18. Establir el contacte precoç de l’alumnat amb el pacient. 19. Incorporar un major nombre de Centres d’Atenció Primària. Potenciar la docència de les

patologies més prevalents. 20. Valorar la possible necessitat d’un calendari acadèmic propi de la FM. Desenvolupament de la docència 21. Establir un programa de tutories. Potenciar metodologies docents innovadores. 22. Disminuir l’ús de la classe magistral i promoció de l’autoaprenentatge. 23. Potenciar els laboratoris d’habilitats clíniques.

60

24. Intensificar l’ús de l’aprenentage multimèdia. Impulsar la informatització i els medis audiovisuals en la docència.

25. Introduir en el currículum l’ensenyament de les tècniques de relació interpersonal. 26. Alertar al Ministeri sobre l’efecte negatiu de l’actual examen MIR. Professorat 27. Identificar estratègies per implicar els professors en la missió docent. 28. Ofertar programes específics per al desenvolupament professional com a docents. 29. Determinar la plantilla de la FM. 30. Establir un pla de promoció i estabilització de la plantilla de professorat. 31. Crear noves figures de professorat i establir un plus de col·laboració docent. 32. Avaluar l’efectivitat de la docència. Alumnes 33. Establir un sistema d’informació sobre el programa formatiu. 34. Promoure la integració de l’alumne en la vida assistencial i en les comissions de la

Facultat. 35. Promoure la formació cultural i humana. 36. Fomentar l’intercanvi en els programes estatals, europeus i altres. Recerca 37. Impulsar la participació de la FM en els projectes de la UAB. Articular les fundacions de

recerca de les institucions assistencials vinculades amb el òrgans de recerca de la UAB. 38. Elaborar anualment una Memòria de Recerca de la FM.

61

11. Bibliografia

• Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Procés d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Informe 2001. Volum 1, maig 2002. Barcelona: DURSI. Generalitat de Catalunya, 2002; 256 pàgs.

• Bloom BS, Engelhart MB, Furst EJ, Hill WH, Krathwohl DR. Taxonomy of educational objectives: The classification of educational goals, handbook I: Cognitive domain. New York: David MacKay, 1956.

• Boelen C, Heck JE. Definició i mesura de la capacitat de les Facultats de Medicina de retre comptes a la societat. Ginebra: Organització Mundial de la Salut, WHO/HRH/95.7; 1997 (traducció de l’IES, Departament de Sanitat i Seguretat Social).

• Comité Central. Instituto para la Educación Médica. Requisitos globales mínimos esenciales en educación médica. White Plans, NY: Institute for International Medical Education, 2001.

• Conferencia de Decanos de la Facultades de Medicina de España y Federación Panamericana de Escuelas de Medicina. Declaración de Granada sobre estándares en la Educación Médica de Pregrado. Granada: XV Congreso Nacional de la Sociedad Española de Educación Médica, 2001.

• De Angelis CD, editor. The Johns Hopkins University Currículum for the Twenty-first century. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 2000.

• Guilbert JJ. How to devise educational objectives. Med Educ 1984; 18: 134-141. • Harden RM, Hart IR. An international virtual medical school (IVIMEDS): the future for

medical education? Medical Teacher 2002; 24: 261-267. • Ludmerer KM. Time to heal. American Medical Education from the turn of century to the

era of managed care. Oxford University Press, 1999. • Mennin PS. Standards for teaching in medical schools: double o nothing. Medical

Teacher 1999; 21: 543-545. • Metz JCM, Stroelinga GBA, Pels Rijcken EH, Van den Brand BWN. Blueprint 1994:

Training of doctors in The Netherlands. Objectives of Undergraduate Medical Education. Nijmegen: University Publication Office, 1994.

• Palés J, Vallés A, Cardellach F, Gomar C, Estrach MT et al. Habilidades y procedimientos clínicos básicos a adquirir por los estudiantes de la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona. Educación Médica 2001; 4: 72-80.

• Pedraza V. Formación médica y necesidades sociales. Med Clín (Barc) 2001; 116: 658-663.

• Pedraza V. Recursos humanos del sistema de salud: aspectos formativos. Granada: Ponencia. XV Congreso Nacional de la Sociedad Española de Educación Médica, 2001.

• Simpson JG, Furnace J, Crosby J, Cummings AD, Evans PA, Friedman M, Harden RM, Lloyd D, McKenzie H, McLachlan JC, McPhate GF, Percy-Robb IW, MacPherson SG. The Scottish doctor - learning outcomes for the medical undergraduate in Scotland: a foundation for competent and reflective practicioners. Med Teacher 2002; 24: 136-143.

• Venturelli J. Innovaciones educacionales en salud. Ontario, Canadá: Universidad McMaster, 1994.

• WFME Office. WFME Task Force para la definición de Estándares Internacionales para la Educación Médica de Pregrado. Informe del Grupo de Trabajo, Copenhague, 14-16 de Octubre de 1999. Educación Médica 2000;3: 26-36.

• WFME. Quality improvement in basic medical education. WFME International Guidelines. Denmark: WFME. University of Copenhagen, 2001.

• WHO. Reorientating medical education and medical practice for Health for all. World Health Asembly Resolution WHA 48.8. Geneva: WHO, 1995.

62

12. Annex. Un efecte advers del nou Pla de Medicina. A les figures es mostra la distribució de la puntuació global de l’expedient acadèmic

dels llicenciats de la UAB i de la UB, de la promoció 1995-2001, que van presentar-se a

l’examen MIR del 23 de febrer de 2002. Deixant de banda els alumnes amb una nota de

<1,25 punts en ambdues Facultats (columna de l’esquerra de cada figura; el 5,6% a la UAB i

el 4% a la UB), en els alumnes de la UB es pot apreciar una distribució acampanada de les

puntuacions, típica d’una distribució de notes, en canvi en els de la UAB la distribució és

lineal negativa: hi ha pocs alumnes amb notes altes (>2,25), un nombre discret amb notes

intermèdies (d’1,75 a 2,25) i molts amb notes baixes (d’1,75 a 1,25). Aquest resultat

“especial” dels alumnes de la UAB és atribuïble, en gran part, a les macroassignatures del

nou Pla de la Llicenciatura posat en marxa el 1994, que si bé es poden aprovar amb relativa

facilitat, en elles és difícil obtenir notes altes. A la Facultat de Medicina de la UB també es va

adoptar el nou Pla el 1994, però no es feu cap macrointegració d’assignatures.

1: aprovat Estàndard de la puntuació: 2: notable

3: excel·lent 4: matrícula d’honor.

Font: Vaqué J, Vallés A, Rodríguez-Baeza A, Elorza JM. Estudi de resultats MIR-2001. UAB i UB, 2002.

80

60

40

20

0 7 5 7

16 19

30

50

56

76

16

50

40

30

20

10

0 5 4

18

25 28

43 40

31

8

N 285 Mitjana 1,84 D. típica 0,56 Mediana 1,71 Punt. més baixa 1,03 Punt. més alta 3,90

N 203 Mitjana 1,93 D. típica 0,48 Mediana 1,84 Punt. més baixa 1,03 Punt. més alta 3,57

Nº alumnes Nº alumnes

Puntuació Puntuació

Facultat de Medicina UAB Facultat de Medicina UB

1,0 1,25 1,50 1,75 2,0 2,25 2,50 2,75 3,0 3,25 3,50 3,75 4,0 1,0 1,25 1,50 1,75 2,0 2,25 2,50 2,75 3,0 3,25 3,50 3,75 4,0