Inspeccion Ocular Tecnico Policial

LA INSPECCIÓ OCULAR TÈCNICOPOLICIAL

1

1.1 INTRODUCCIÓ

La investigació de qualsevol fet delictiu comporta una primera fase, on

l'investigador es planteja una sèrie de qüestions que li han de permetre formar-se una

opinió sobre el mateix i procedir així a marcar una línia d'investigació per tal d'intentar

la seva resolució.

Estudi dels testimonis muts

Així deduïm que l'estudi de tot espai físic on s'hagi produït l'il·lícit penal o hi

hagin tingut contacte l'autor, la víctima o els objectes amb ells relacionats, serà,

atenent a la tipologia del delicte, un punt clau en la investigació del fet.

1.2 CONCEPTE

Aquesta acció d'examinar alguna cosa amb atenció i atenent a una finalitat

concreta s'entén com inspeccionar. Així tradicionalment hem sentit parlar en matèria

d'investigació de delictes, de la inspecció ocular del lloc dels fets.

Per altre banda, la presència judicial en el lloc dels fets es redueix

pràcticament als fets penals més rellevants, sobretot en el casos on apareixen

cadàvers o que generen una important alarma social. La resta de casos, que són la

gran majoria, són els membres dels serveis de policia científica els encarregats de

executar aquesta funció.

Aquest estudi dels testimonis muts es fa mitjançant la inspecció ocular,

inspecció que quan es realitzada per personal especialitzat i amb una sèrie de

requeriments tècnics és coneix com Inspecció Ocular Tecnicopolicial.

Respecte a l'anterior definició, i sempre des d'un punt de vista policial, cal fer

una sèrie de consideracions respecte alguns dels conceptes que hi apareixen:

o sistemàtic

o observacions

o operacions tecnicopolicials

2

2. - EL LLOC DELS FETS

2.1 INTRODUCCIÓ

En l'estudi del lloc dels fets podem diferenciar dues fases: una primera o que

podríem dir-ne preliminar, que correspondria a l'actuació de policies no especialitzats i

una segona i que fa referència estrictament a la Inspecció Ocular Tecnicopolicial.

Fase preliminar i fase especialitzada

2.2 FASE PRELIMINAR

Comprèn les actuacions dirigides a una primera valoració de la situació, la seva

comunicació a la central i prendre les mesures oportunes dirigides a protegir el lloc

dels fets i la preservació dels indicis o proves existents així com ha no crear-ne de

falses.

El paper important del responsable del operatiu ,

És vital pels grups d'investigació i equips de policia científica quan es personen en el

lloc dels fets, tenir un únic interlocutor vàlid que tingui coneixement de tots els

esdeveniments que han succeït. Això permet al investigadors una ràpida comprensió

del fet i les seves circumstancies. Alhora és una ajuda valuosa quan a l'inici de

l'actuació d'aquests grups, apareixen dubtes respecte al lloc dels fets i les persones

relacionades amb ell.

Actuacions bàsiques

❖ Identificació

❖ Aïllar el lloc dels fets

❖ Preservar l'escenari, objectes, rastres o indicis que pugin ser d'interès

per la investigació.

❖ Evitar tocar res, sinó es estrictament necessari

3

2.2.1- AÏLLAR EL LLOC DELS FETS

Considerarem dos supòsits diferents:

a) Lloc tancat.

És el cas més fàcil doncs els propis límits de l'immoble o recinte permetran un

aïllament més efectiu, al poder aprofitar les parets, murs, etc.. per aquesta finalitat.

Cal considerar com a zona d'interès policia a part del punt concret on s'hagi produït el

fet, valorar segons el cas, un perímetre lògic on hi hagi la possibilitat de trobar indicis

o objectes relacionats amb el fet.

Exemple: en una vivenda forçada no considerarem solament la vivenda sinó també la

ruta d'accés a la mateixa. Així celoberts, patis posteriors, balcons veïns, estructures

provisionals ( bastides ) etc.. quedaran com a zona d'interès policial.

Amb l'ajuda de la banda senyalitzadora marcarem el perímetre exterior i si en el lloc

dels fets hi ha un punt de molt interès o trànsit obligat, establirem un camí per on

circular fins accedir-hi. Fora dáquest camí, caldria evitar trepitjar.

En cas necessari és convenient que sempre ho facin els mateixos agents, a fi i efecte

dévitar de deixar múltiples restes o indicis que puguin confondre als investigadors.

Això també limita alhora les persones amb les què, en cas necessari, s´haurien de

contrastar els indicis recollits (empremtes dactilars, petjades, restes orgàniques, etc.).

b) Lloc obert.

Considerem lloc obert un espai físic on no tenim elements materials que ajudin a aïllar-

lo, per exemple la via pública, un parc, un descampat, etc.

En aquest cas procedirem a aïllar léscena del delicte o d´ interès policial amb un ampli

radi. La forma a adoptar per principi seria la circular, a menys que el terreny

condicioni clarament un espai o forma concreta. L´àrea a protegir ha de ser més

àmplia quant més fàcil sigui el trànsit en qualsevol direcció a partir del centre dínterès.

Així, zones aïllades de 50 a 150 metres de diàmetre podem considerar-les adequades.

4

Quan per les característiques del terreny, morfologia, vegetació o vies dáccés es

determini fàcilment el possible camí utilitzat per l'autor/s, el perímetre s'ampliarà en

aquest sector.

Seguidament procedirem a marcar un camí d'accés ( conegut com camí brut )fins el

centre d'interès, seguint una ruta que no sigui la que per lògica o probabilitat, hagi

estat utilitzada per l'autor/s dels fets. Aquest nou traçat serà fet amb molta cura evitant

malmetre qualsevol resta o rastre que hi hagi en el terreny.

2.2.2 - PRESERVAR L'ESCENARI, ELS OBJECTES, RASTRES I INDICIS

De cara a la investigació del lloc dels fets per part del personal especialitzat, és vital

tenir un coneixement el més exacta possible, de la seva situació, estat i

característiques en el moment de la localització o advertència del fet i que els vestigis

no es malmetin.

Per tan l'actuació del comanament o responsable, en aquest apartat ha de ser la de

disposar els diferents efectius a recopilar la màxima informació respecte al lloc dels

fets, centralitzant-la, i si cal, prendre les primers mesures urgents de preservació.

Aquesta presència immediata en el lloc dels fets, permet disposar "in situ" de la

persona/es que han comunicat el fet: familiars, propietaris, veïns, etc.. que poden

tenir un coneixement previ del lloc i del moment de la troballa, pel que es procedirà a

obtenir informació referent:

- Estat del lloc en el moment d'advertir el fet:

Segons l'escenari es preguntarà per l'estat de portes, finestres (tancades, obertes,

etc..), llums i aparells en funcionament, senyals de forçament, mobiliari mogut,

desordre, etc..

Olors, sorolls, fums etc.

També dades referents a la climatologia, temperatura, etc..

- Objectes o elements aliens al lloc i que per tan hagin pogut ser deixats o

perduts per l'autor/s del fet.

Presència de guants, mitjons, mitges o altres elements que permetin la protecció dels

dits envers la deixada d'empremtes lofoscòpiques.

5

En referència a la preservació dels indicis, encara que la màxima sigui NO TOCAR

RES, en ocasions la situació d'un indici pot fer perillar la seva conservació.

Si amb una adequada senyalització es pot preservar, procedirem a fer-ho mitjançant

un marcatge idoni, i si cal, amb la interposició d'un objecte voluminós o obstacle que el

preservi de cops o pressions. En el cas de pluja, vent, etc.., si el podem tapar sense

alterar-lo, així ho farem.

Quan aquestes actuacions no siguin possible, o suficients, per la seva conservació,

s'haurà d' enretirar, procedint de la manera següent:

- Si es pot, fotografiar-lo prèviament

- Marcar de forma visible la seva situació. En el cas d'armes, objectes

contundents i elements que hagin pogut patir un desplaçament violent

(trencament, explosió, etc..) cal senyalar amb cura els eixos principals dels

mateixos.

- Mesurar la seva situació respecte a un punts fixos que permetin la seva

posterior ubicació.

- Descriure la seva posició i disposició amb exactitud: inclinació, cara superior

i inferior, estat, elements característics, etc..

- Identificar clarament l'/els agent/s que ho recullen, si es possible, amb la

presència de testimonis.

- Un cop personat en el lloc dels fets l'equip de policia científica posar-ho el

més aviat a la seva disposició.

2.3 - FASE D'INVESTIGACIÓ ESPECIALITZADA

Aquesta fase correspon pròpiament el que coneixem com a Inspecció Ocular

Tecnicopolicial, duta a terme per especialistes de policia científica. 6

3 - LA INSPECCIÓ OCULAR TÈCNICOPOLICIAL -

3.1 MARC LEGAL

L'actuació policial en la realització de les inspeccions oculars dels llocs dels fets

pren com a referència el que disposa la LECr de 1882. L'evolució policial en el camp

de la investigació del delicte a comportat que per la via del fet s'hagi anat prenent

cada cop més un paper rellevant i vital en aquesta diligència judicial.

Encara que el que ha de quedar clar, i la diferent normativa desenvolupada en

posterioritat també reflexa, és que la atribució ultima de la realització de la mateixa

recau en el jutge instructor i per tant es qui en darrera instància pot determinar les

actuacions i les persones que hi intervindran en la mateixa.

La pràctica habitual, amb la sofisticació dels mitjans de recerca, la multiplicació de

casos i la qualificació tècnica dels cossos policials, ha comportat, en uns casos la

delegació judicial directa d'aquesta tasca i en uns altres, els més nombrosos l'actuació

per iniciativa pròpia. En aquests darrers l'actuació policial, al igual que l'atestat, té

caràcter de denúncia.

Per tan la Inspecció Ocular Tècnicopolicial és una diligència policial reconeguda pel

procés penal, si bé no té el valor de prova que assoleix la realitzada pel Jutge

Instructor, si es dur a terme segons les disposicions legals i respectant les garanties

previstes en el procediment penal, pot arribar a constituir-se en mitjà de prova en la

fase de judici oral.

3.2 NORMATIVA

3.2.1 Constitució Espanyola7

Art. 126 .- "La policia judicial depèn dels Jutges, dels Tribunals i dels Ministeri Fiscal en

les seves funcions d'esbrinament del delicte , descobriment i assegurament del

delinqüent, en el termes que la llei estableixi"

3.2.2 L.E.Crim.

Art. 282.-" La policia judicial te per objecte, i serà d'obligació de tots els qui la

composin, esbrinar els delictes públics que es produeixin en el seu territori o

demarcació; practicar, segons les seves atribucions, les diligències necessàries per

comprovar-los i descobrir els delinqüents, i recollir tots els efectes, instruments o

proves del delicte que poguessin desaparèixer, posant-los a disposició judicial."

Art. 326.- " Quan el delicte que es persegueixi hagi deixat vestigis o proves materials

de llur perpetració, el Jutge instructor o el que haga sus veces els recollirà i

conservarà pel judici oral si fos possible, procedint a efectuar la inspecció ocular i la

descripció del tot allò que pugui tenir relació amb l'existència i naturalesa del fet.

A aquest fi farà consignar la descripció del lloc del delicte, la posició i estat en que es

trobin els objectes que hi hagin, els accidents del terreny o situació de les habitacions i

tots els altres detalls que puguin ésser utilitzats, tan per l'acusació com per la defensa "

En aquest article, encara que s'atribueix al jutge instructor la realització de l'acta

d'inspecció ocular el paràgraf "...o el que haga sus veces " s'entén que autoritza al

policia, i més concretament al tècnic en Inspeccions Oculars a realitzar aquesta, al ser

la persona que el pot substituir amb més eficiència en referència a la investigació en el

lloc dels fets, tan pel que fa a la recerca de proves materials com de l'estudi i

interpretació dels instruments i efectes del il·lícit penal.

Art. 328.- "Si es tractes d'un robatori o de qualsevol altre delicte comès amb fractura,

escalo o violència, el Jutge instructor haurà de descriure els vestigis que hagi deixat, i

consultarà el parer de perits sobre la manera, instruments, medis o temps d'execució

del delicte"

Art. 333 " Quan al practicar-se les diligències enumerades en els articles anteriors hi

hagués una persona declarada processada com a presumpta autora del fet punible,

podrà ser-hi present, ja sola, ja sigui assistida pel seu advocat defensor que hagi triat o

li sigui nomenat d'ofici, si així ho sol·licita; un o l'altra podran fer en el mateix acte les

observacions que estimin pertinents, essent consignades per diligència si no fossin

acceptades.

8

Per tan es posarà en coneixement del processat l'acord relatiu a la pràctica de la

diligència amb l'anticipació que permeti la seva naturalesa i no serà suspesa per la

absència del processat o llur defensor. El mateix dret assisteix a qui es trobi privat de

llibertat per aquestes diligències."

Del capítol II que ens parla de Cos del delicte hem de considerar:

Art. 334 " El Jutge instructor procurarà recollir en el primers moments les armes,

instruments o efectes de qualsevol classe que puguin tenir relació amb el delicte, i que

es trobin en el lloc en que aquest s'hagi comès, o en llurs immediacions, o en poder

del presumpte culpable, o en altra lloc conegut, extenen diligència expressiva del lloc,

temps i ocasió en que es trobin, descrivint-los minuciosament per poder-se fer una

idea cabdal dels mateixos i de les circumstancies de la seva troballa.

La diligència serà firmada per la persona en poder de qui fossin trobats, notificant-se a

la mateixa l'interlocutoria en que es mani recollir-los."

Art. 335 " Essent trobada la persona o cosa objecte del delicte , el Jutge instructor

descriurà detalladament el seu estat i les circumstàncies i, especialment, totes les que

tinguessin relació amb el fet punible.

Si es tractes ........."

Art. 336 " En el casos dels dos articles anteriors, ordenarà també el Jutge el

reconeixement per perits, sempre que sigui indicat per apreciar millor la relació amb el

delicte, dels llocs, armes, instruments i efectes a que dits articles fan referència, fent-

se constar per diligència el reconeixement i l'informe pericial.

A aquesta diligència podran assistir-hi també el processat i llur defensor en els termes

expressats a l'article 333. "

Art. 338 " Els instruments, armes i efectes a que es refereix l'article 334 es segellaran,

si fos possible, i s'acordarà la seva retenció, conservació i enviament a l'organisme

adequat per llur dipòsit.9

Tanmateix podrà decretar-se llur destrucció ....."

De la Llei Orgànica del Poder Judicial, 6/1985 d'u de juliol, en el Títol III que parla de la

policia judicial:

Art. 443 " La funció de la Policia Judicial comprèn l'auxili als Jutjats i Tribunals i al

Ministeri Fiscal en l'esbrinament dels delictes i el descobriment i assegurament dels

delinqüents. Aquest funció serà competència, quan siguin requerits per exercir-la, a

tots els membres de les Forces i Cossos de Seguretat, tant si depenen del Govern

central com de les comunitats Autònomes o dels Ens Locals, dins l'àmbit de llurs

respectives competències."

Art. 444 " 1. S'establiran unitats de Policia Judicial que dependran funcionalment de les

autoritats judicials i del Ministeri Fiscal en el desenvolupament de totes les actuacions

que aquelles li encomanin.

2. Per llei ......"

Art. 445 " 1. Correspon específicament a les unitats de Policia Judicial les

següents funcions:

a) L'esbrinament dels responsables i circumstancies del fets delictuós i la detenció dels

primers, donant-ne coneixement seguidament a l'autoritat judicial i fiscal, conforme al

que disposen les lleis.

b) L'auxili a l'autoritat judicial i fiscal en totes les actuacions que hagi de realitzar fora

de la seva seu i que requereixen la presència policial.

c) La realització material de les actuacions que ...."

Art. 446 "1. En les funcions d'investigació penal, la Policia Judicial actuarà sota la

direcció del Jutjats i Tribunals del Ministeri Fiscal.

2. Els funcionaris....."

Del Reial Decret 769/87 que regula la policia judicial, a la seva secció segona, en que

es regula les atribucions i comeses de les Unitats Adscrites:

Art. 28 " Les unitats especialment adscrites, en la seva tasca d'assistència directa als

òrgans de l'ordre jurisdiccional penal i molt en especial al Jutjat i Fiscal de Guàrdia,

duran a terme tasques d'investigació criminal especialitzada propis d'una Policia

científica.10

Dins aquest àmbit de funcions podrà encomarse'ls la pràctica de les següents:

a) Inspeccions oculars

b) Aportació de primeres dades, esbrinament de domicilis i paradors i emissió

d'informes de solvència i conducta.

c) Emissió, si cal verbals, d'informes pericials provisionals, però d'urgent necessitat per

adoptar decisions judicials que no admetin dilacions.

d) Intervenció tècnica en l'aixecament de cadàvers.

e) Recollida de proves

f) Actuacions d'immediata intervenció.

......."

En la darrera reforma introduïda per Llei Orgànica 7/88 de 28 de desembre, en el Títol

lII, Llibre IV, de la Llei Enjudiciament Criminal, on es regula el procediment d'urgència (

delictes amb pena menor a 9 anys ), ja es fa una referència expressa de la intervenció

policial en les inspeccions oculars:

Art. 786 " .......

Primera.- .........

Segona.- Els membres de la Policia judicial, a més d'identificar o agafar les

dades personals i direcció a les persones que es trobin en el lloc on s'ha comès un

delicte podran:

a) segrestar els efectes que es trobin en el lloc fins que arribi l'Autoritat judicial,

sempre que existeixi perill de que si no es fes poguessin desaparèixer algunes proves

dels fets ocorreguts.

b) Si s'hagués produït la mort d'alguna persona i el cadàver es trobes a la via pública o

en un altra lloc inadequat, traslladar-lo al més pròxim , que resulti més idoni dins les

circumstàncies fins que l'Autoritat judicial prengui les mesures oportunes. En les

situacions excepcionals en que s'hagi de prendre tal mesura d'urgència, es ressenyarà

prèviament la posició de l'interfecte, fent les fotografies corresponents i senyalant

sobre el lloc la situació exacta que ocupava.

c) Procedir ......"

Aquest article permet policialment sobretot tot en morts per suïcidi o accident una

actuació prèvia policial a la presència judicial. Sempre però, abans de procedir en el

11

cas dels cadàvers, haurem d'intentar contactar amb l'autoritat judicial per informar-lo

de que procedirem segons la disposició segona.

3.3 FINALITAT DE LA INSPECCIÓ OCULAR TÈCNICOPOLICIAL

La IOTP realitzada en el lloc dels fets, té com a OBJECTIU:

✓ Comprovar la realitat del delicte: verificar que ha succeït i en aquest cas

intentar detectar les possibles simulacions o els que tinguin la finalitat

d'encobrir delictes més greus

✓ Establir el mòbil: Uns dels elements bàsics de la investigació és conèixer el

mòbil que ha dut a la perpetració d'un delicte.

✓ Identificar l'autor/s:

✓ Demostrar la culpabilitat dels mateixos i les circumstàncies que hi han

concorregut aportant les proves necessàries. Procedint per tant a la seva

localització, recollida, estudi i conservació. Les característiques fonamentals

que presentaran els elements així considerats seran que estiguin relacionats

amb el fet i que constin formal i legalment ens les Actes i Informes d'inspecció

ocular.

Per tal d'assolir els objectius anteriorment relacionats els tècnics policials

hauran de relacionar o descartar, amb el fet ocorregut, els indicis o proves

localitzades i valorar si aquests són bons o pretenen deixar pistes falses. Per tan l'

ACTUACIÓ haurà de ser:

- Immediata:

La presència en el lloc dels fets serà sempre el més ràpid possible, per tal de evitar

que si produeixin alteracions o que es malmetin indicis o proves.. Això en la realitat no

sempre és possible, però el que si hem de fer en el seu defecte és assegurar-nos que

les dotacions policials presents en el lloc prenent les mesures oportunes a aquest

efecte.

Únicament quan l'actuació s'hagi de desenvolupar de nit, un cop comprovat que no es

pot malmetre cap indici o prova, assegurarem la zona i realitzarem la IOTP amb llum

de dia.

12

- Directa:

El tècnic de policia científica i en general l'investigador, per poder valorar i extraurà les

conclusions dels indicis o proves, de les circumstàncies que si han produït o del propi

lloc del fet, és vital que es personi a l'escena del delicte. És la única forma en que

podrà copsar fins el darrer detall la realitat que s'està estudiant.

- Exhaustiva: No s'aturarà o es deixaran zones o llocs per estudiar encara que de bon

principi ja hàgim obtingut prous indicis o proves que permetin assolir els objectius de

la IOTP.

- Precisa:

Ha d'estar basada en l'observació i meticulositat al ser una actuació que en les

condicions originals serà irrepetible. D'un mateix lloc podrem fer varies IOTP's, però

mai podrem reproduir les condicions de la primera.

- Objectiva :

Encara que en el primer moment haurem d'informar-nos del que ha passat, quan es

realitza la inspecció es fa començant de res, sense idees preconcebudes pròpies o

d'altres. Han de ser els indicis, senyals, el lloc mateix qui ens porti a determinar el fet i

les circumstàncies. Aquests podrà ser posteriorment coincident o no amb la versió

procedent de primeres informacions i de testificals, però com a tècnics policials ens

basarem amb el que deduïm dels testimonis muts observats i estudiats.

- Lògica i coherent:

Les actuacions, moviments, etc.. dels autor/s del fet delictuós, ja siguin delinqüents

habituals o circumstancials, serà pràcticament sempre la que per lògica faria qualsevol

persona en les mateixes condicions. Així s'alçarà, entrarà, agafarà, buscarà, tocarà

com faríem tots, i amb aquesta filosofia on haurem de efectuar la recerca d'indicis.

Circumstàncies que poden envoltar la realització del fet, com el nervis, la pèrdua de

l'autocontrol, el intentar esborrar indicis o eliminar proves, també presenten una lògica

i coherència en l'actuació, que un tècnic mínimament experimentat pot deduir.

3.4 REALITZACIÓ DE LA INSPECCIÓ OCULAR TÈCNICOPOLICIAL

13

La IOTP, s'adaptarà al fet i el lloc en concret, essent lògicament més laboriosa i

sofisticada en relació a la gravetat del delicte o fet investigat.

A continuació es detalla la IOTP per les diferents tasques en que es pot dividir, no

essent determinant l'ordre en que es presenten, doncs algunes de les actuacions

detallades són vàlides des de l'inici fins el final de la mateixa.

Tornem a recordar que d'un mateix lloc dels fets o d'un objecte o cadàver relacionat

amb un fet delictuós es poden realitzar més d'una inspecció ocular, significant però,

que la primera, on es reprodueixen més exactament les circumstancies del fet, és la

que s'ha de realitzar a la perfecció. Normalment les IOTP's posteriors responen a

finalitats concretes, verificació d'una testifical, estudi de trajectòries, recerca amb font

de llums ( làser, quasar, etc..) d'elements concrets, etc...

El procés forense a l’escena del delicte inclou la revisió de l’acció inicial a l’escena dels

fets i el desenvolupament d’una estratègia d’investigació per a l’escena, la recuperació

de proves, la interpretació de resultats, les decisions en inspeccions futures i

l’emmagatzematge de proves materials i mostres.

De manera que el procés té quatre estadis d’acció:

Avaluar: el lloc a inspeccionar

Planificar: l’estratègia d’investigació, examinació, inspecció.

Tasques: examinar l’escena, recuperar proves, tractar i emmagatzemar

mostres de mode apropiat.

Revisar: Interpretar resultats, decidir i, en cas pertinent, examinar novament.

14

5. Recerca i recollida d’indicis.

5.1 TÈCNIQUES DE RECERCA EN LA IOTP

5.1.1- EL RASTREIG DEL LLOC

El requisit més importat és que aquest s'efectuï de forma coordinada, sistemàtica i

metòdica.

Hi ha diferents tècniques per rastrejar un lloc, que es poden adoptar depenent de la

mateixa naturalesa del lloc, complexitat del fet, nombre d'agents actuants, etc..

5.1.4 EL RELLOTGE:

El sentit tan pot ser de fora cap a dins com en sentit contrari.

Només s'ho utilitzarà quan l'àrea a rastrejar segui treballada per un o dos tècnics com

a màxim.

És recomanable en casos d'explosió o fets que registren una expansió dels elements

o objectes d'interès a partir d'un punt concret.

5.1.5 ELS QUADRATS:

Aquest model és molt recomanable en superfícies verticals i quan s'ha de efectuar la

recerca d'indicis de mida petita o de difícil localització.

Poden intervenir tants agents com quadrats fem.

El rastreig en fonamenta en que no es passa al quadre següent fins que no s'ha

explorat totalment l'anterior.

15

Permet una distribució fàcil i lògica d'àrees de treball

El sentit és indiferent, quan són superfícies verticals es aconsellable fer-ho en sentit

vertical

5.1.6 ÀREA DE GRANS CAMPS:

Es tracta d'una forma de registrar una extensa zona mitjançant un equip de persones,

que rastrejaran el lloc de forma simultània, recorrent-lo en dues direccions

perpendiculars entre si.

La separació i el nombre de persones ens ho determinarà el terreny, les seves

característiques ( irregularitat, frondositat, indicis que es busquen, etc..)

Prèviament s'haurà fet una reunió informativa de la finalitat, els indicis més provables i

com es poden veure.

Darrera la primera línia, hi haurà un equip de persones ( a ser possible de científica o

judicial ) que a la indicació del rastrejador, senyalaran el possible indici, anotaran la

identificació de qui la localitzat i el catalogaran sense manipular-lo.

Excepcionalment si l'indici així trobat es valora com molt important per la recerca,

aquesta s'aturarà, informant a la resta de la línia de la troballa i les possibles noves

indicacions que s'hagin de fer.

El recorregut en direccions perpendiculars te la finalitat de assegurar, sobretot en

terrenys irregulars, que res no ha quedat fora del camp visual.

16

Finalitzat el recorregut, els tècnics de policia científica valoraran tots els indicis

localitzats, procedint quan correspongui, a la seva recollida segons els procediments

establerts.

5.2 RECOLLIDA D'INDICIS

● Normes generals per a TOTA recollida d’indicis

▪ Els indicis obtinguts i recollits estaran SEMPRE "legalment" registrats a l'Acta d'

IOTP, fotografiats i correctament marcats en un croquis quan així es consideri

necessari.

▪ La recollida serà feta amb molt de compte, evitant marcar, malmetre o contaminar

l'indici.

▪ L'indici serà identificat a l'Acta amb una descripció de l'article, l'objecte o suport

amb l'etiqueta corresponent i quan no sigui possible amb senyals (inicials de l'agent i

el número professional) .

▪ S'empaquetaran adequadament per evitar la seva adulteració, destrucció o pèrdua.

Cada paquet serà precintat i segellat de forma que abans d'obrir-se sigui necessari

trencar aquest precinte.

▪ Els indicis que requereixen un comparatiu amb altres, com pèls, sang, pintura, terra,

etc., caldrà que siguin recollides mostres indubtables de la víctima o del lloc.

▪ Els indicis no es barrejaran mai, sempre aniran empaquetats per separat.

17

▪ Els indicis amb possibles empremtes latents s'empaquetaran de forma que les

superfícies no freguin amb res, per evitar malmetre les empremtes.

18

5. TÈCNIQUES DE RECOLLIDA

5.2.1 DIRECTA:

- Per la seva naturalesa, característiques etc.., permet ésser retirat del lloc

dels fets, total i aïlladament. "Armes, utensilis, etc.."

5.2.2 INDIRECTA:

Amb el suport total o fraccionat.

Rascat: es tindrà cura que l'eina o instrument utilitzat estigui net de tota contaminació.

Per trasplantament: Es procedeix a transferir l'indici, empremta, petjada, taca, pols,

etc... del suport original on es troba a un segon suport que permet el seu transport i

conservació. Bàsicament la transferència es fa per absorció, per adherència o per

electricitat estàtica.

Per absorció: Conegut com a trasplantament de Taylor, es basa en mullar paper

absorbent amb aigua destil·lada o sèrum fisiològic i aplicar-lo sobre la taca a transferir.

El paper absorbent humit dissoldrà la taca i procedirà a la seva absorció quedant

fixada.

Per adherència: La tècnica es fonamenta amb l'aplicació a la substància o element

indiciari que volem recollir d'un suport adhesiu on quedarà adherit.

S'ha d'utilitzar sobretot per la recollida d'empremtes lofoscòpiques produïdes per

substracció, addició o revelades amb reactius mecànics, per petjades produïdes per

sostracció o addició i per recollida de microindicis en llocs determinats.

El format més habitual, són fulls de diferents tamanys amb un fons transparent o de

color i un full transparent protector. La cara adhesiva serà una o altra segons el

fabricant.

La marca BVDA en subministra uns que tenen la base composada per una capa de

plàstic i un recobriment adhesiu de naturalesa gelatinosa i flonja que permet el treball

en superfícies rugoses i corbades, al adaptar-se molt fidelment a les irregularitats .

Igualment la poca agressivitat de l'adhesiu permet utilitzar-los per la recollida de

microindicis ( fibres, pels, etc.. ), mitjançant la tècnica de posar en contacte l'adhesiu i 19

la superfície a explorar. Els indicis així fixats poden ser fàcilment enretirats del full pel

seu anàlisi corresponent.

Respecte al fulls de trasplantament no transparents, cal tenir en compte els efectes de

simetria ( contraposició dels deltes respecte a l'original) que presenten respecte a

l'empremta original així manipulada.

També hi ha uns tubs amb la part interior del tap adhesiu i que permet la seva

col·locació directa en el microscòpic electrònic. Són adequades per la recollida de

microrestes orgàniques i inorgàniques, utilitzant-se sobretot en les proves de recollides

de residus de pólvora, metalls, etc.. per determinar si una persona a disparat un arma.

Substitueix a la prova de la parafina.

Per electricitat estàtica: S'aplica sobretot en la transferència de petjades produïdes

per addició o sostracció de pols o altre residu molt fi, i consisteix en transferir aquest

residu a un full d'alumini de color negra mitjançant l'aplicació d'un corrent elèctric que

té com a resultat la fixació del residu al full metàl·lic.

20

5.3 NORMES SEGONS TIPOLOGIA DE L’INDICI.

5.3.1 Indicis d’origen biològic -ADN-

Taques de sang, esperma, pels, saliva, altres.

o Remetre l’article complert al laboratori

o Conservació en fred, evitant la seva congelació

o En taques humides deixar assecar de forma natural

o Col·locació d’un paper net damunt la taca i recipient adequat.

o No doblegar cap teixit per a el lloc on es trobi una taca.

o Evitar fregaments amb altres parts del teixit, suport o altri.

o Marcar les zones d’interès. Si no es possible la recollida del suport es

recollirà mitjançant raspat.

o En cas de ser necessari l’assecat artificial, s’aplicarà el més suau possible.

5.3.2 Indicis d’origen no biològic

o Fibres: Manipularan i empaquetaran per separat.

o Residus de pols: Marcats amb un cercle i coberts amb un paper. Posició

horitzontal sense doblegar o sacsejar.

o Vidres: Empaquetat i embolicat per separat, evitar malmetre els cantells i

fregaments.

o Instruments: Si no tenen interès lofoscòpic o biològic, es col·locaran en

bosses de plàstic cobrint els seus extrems.

21

o Documents: Manipular amb guants o pinces, col·locar dintre de bosses de

plàstic transparent. No escriure sobre la funda o doblegar-la. Recollir

elements per comparatives (màquina d’escriure, ...).

o Armes: No seran mogudes si no es necessari. Preservar zones amb

possibles empremtes lofoscòpiques, si s’ha de manipular fer-ho per les

zones gravades o petits cantells. Protegir el canó per evitar malmetre

possibles residus del seu interior. No introduir cap objecte al canó,

recambra, etc.

o Bala: Evitar malmetre les traces instrumentals dels laterals, immobilitzant-lo

amb algun element suau. Si cal fer-hi una identificació, aquesta es farà a la

base o la punta. La punta pot tenir interès alhora de recollir els elements

que si poden haver adherit al reconstruir una trajectòria.

o Beines i Cartutxos, evitar malmetre les traces instrumentals del lateral i de la

base. Possibles impressions dactilars en el culot.

o Elements balístics, residus de trets

o Petjades i roderes, possibilitat de prendre motllos

o Senyals i marques de força en les coses.

o Identificació de les possibles eines causants, per estudis de traces

instrumentals.

22

5.4 PRINCIPI DE TRANSFERÈNCIA DE LOCARD.

Qualsevol persona o objecte que entra en l’escenari del crim deixa un rastre a

l’escenari o bé a la víctima, i viceversa (se l’emporta). En altres paraules : “cada

contacte deixa un rastre ”. En el món real significa que si trepitjo l’escena del delicte,

amb tota certesa deixaré alguna cosa que jo portava, cabell, suor, empremtes, etc.

Però també m’emportaré alguna cosa amb mi quan abandoni l’escena del crim, ja sigui

fang, olor, una fibra, etc.

D’altra banda, i a part d’identificar l’autor, les nostres accions també han d’anar

encaminades a Identificar els elements del tipus, es a dir si estem davant un robatori

amb força hauríem de poder identificar la força , l’escalament , la clau falsa....

Cal recordar també que sovint hi ha un escenari principal i altres de secundaris

(Cotxes víctima/sospitós, entrada i escorcoll de la casa del sospites ,...) les mesures

de protecció han de ser les mateixes per tots.

23

24

6. REPRESENTACIÓ PLANIMÈTRICA DEL LLOC DELS FETS.

La planimetria dins la disciplina de la topografia ens permet representar la projecció

d’un terreny sobre un pla horitzontal.

El Croquis és d’especial utilitat per a facilitar la comprensió de les dades exposades a

l’acta d’IOTP amb una acurada ubicació de tots els elements que la configuren. No

conté escala, malgrat això, aquest ha de ser proporcionat, s’acostuma a fer a mà

alçada* i és, merament orientatiu.

Es convenient sempre la confecció d’aquest tipus de croquis que ens ajudaran a situar

correctament els indicis trobats i la composició general de lloc o de l’escenari del crim

*La majoria de casos s’utilitzen aplicacions informàtiques per a la seva presentació

final

El plano es diferencia principalment per l’aplicació de l’escala, essent així una

representació mes fidedigna de la realitat tractada.. Sovint es poden aconseguir

planells dels llocs on realitzem les IOTP’s i facilitar d’aquesta manera la nostra tasca.

25

7. L'ACTA D'INSPECCIÓ OCULAR TÈCNICOPOLICIAL

L'ACTA que redactarem per reflexar totes les actuacions, observacions i informació

recollida del lloc dels fets ha de respondre als següents criteris:

- Completa.

- Breu.

- Clara.

- Exacta.

Aquesta Acta d'IOTP presenta unes variacions respecte al que podem conèixer

com a Acta policial, considerant que és el document que s'estén per deixar constància

d'alguna cosa.

Al redactar un Acta d'IOTP haurem de tenir en compte que altres persones que

possiblement no hagin estat en el lloc dels fets, la llegiran, i de la mateixa en trauran

conclusions que aplicaran en el moment del judici oral segons els seus interessos.

Actualment existeix un model homologat identificat com A11, on la premissa

bàsica en completar sempre les dades que ens sol·licita a fi d'evitar errors o pèrdues

innecessàries.

7.1 - ESPECIFICACIONS

L'Acta d'inspecció ocular es redacta en el mateix moment i per escrit en el lloc

dels fets.

Es signada per tots el que hi intervenen.

Identificant-lo, si faran constar les observacions que els presents facin i no

siguin tingudes en compte pels actuants ( testimoni, inculpat, lletrat, etc..)

Les línies es finalitzaran amb una ratlla.

26

Els elements amb interès que no hagin estat recollits o revelats pels tècnics

actuants, hauran de quedar clarament justificats en la forma de localització, el lloc i qui

els ha trobat o aportat.

7.2- L'ACTA D'ITOP CONSTA DE:

7.2.1 INICI:

● Població, hora i data d'inici

● Identitat del Mossos d'Esquadra que la realitzen i àrea d'adscripció.

● Adreça exacta del lloc dels fets

● Motiu: fet/hora del fet/denunciant.

● Autoritat o Servei que ho sol·licita i número de diligències.

● Testimonis i/o responsable davant qui es realitza la IOTP.

7.2.2 DESENVOLUPAMENT SEGONS EL CAS:

● Descripció més o menys detallada del lloc dels fets i dels objectes relacionats

amb el mateix. Vies d'accés i fugida del autor/s. Estat general de lloc

Art. 326 LECr. que preveu la descripció i situació del lloc dels fets, dels

objectes relacionats i altres detalls d'interès.

Art. 327 LECr. quan calgui s'haurà de aixecar un croquis del lloc

Art. 328 LECr. descripció dels senyals de forçament, trencament, i del

vestigis que hagin quedat.

Art. 331 LECr. comprovar la realització del delicte i les seves

circumstàncies, així com la preexistència de la cosa quan el delicte hagués

tingut per objecte la sostracció de la mateixa.

● Identificació de víctimes : Quan es tracta de la localització de cadàvers s'haurà de

detallar minuciosament les característiques de la víctima: Raça, sexe, edat,

complexió, alçada, color del cabell, característiques individualitzadores com

cicatrius, tatuatges, marques, etc.... Si presenta senyals de violència o ferides. La

posició en que es troba, si esta vestit o no i la descripció acurada de la roba ( teixit,

color, talla, marca), el seu estat, complements i objectes com rellotges, anells,

etc... fent constar marques, núm. de sèrie i inscripcions.

En referència a l'etiologia de la mort, rigidesa cadavèrica, livideses, taca verda,

temperatura, etc..

Necroidentificació 27

L’objectiu és la identificació del cadàver .S’efectua mitjançant la

necroresseya, que consta de:

a) Ressenya necrodactilar

b) Ressenya necrofotogràfica

En alguns casos de avançat estat de putrefacció, cremats o restes esquelètiques

cal recórrer a l’antropologia Forense.

.

Art. 327 LECr. es farà un retrat de les persones objectes del delicte..

Art. 335 LECr. descripció detallada de la persona o cosa objecte del

delicte

● Identificació de testimonis:

Art. 329 LECr.

● Descripció de les tasques fetes pels actuants, detallant les tècniques utilitzades

per la localització d'objectes, rastres, indicis i empremtes, especificant en el cas de

localitzar-se: Número d'indici, la seva ubicació, si s'escau l'acció a la qual responen

( forçar una porta, enretirar un vidre, etc..), els reactius utilitzats ( tipus, model i

marca), i si és recollit o no ( explicant com: amb un full de trasplantament, recollint-

lo amb el suport, etc..) concretant on serà tramès i amb quina finalitat.

Art. 334 LECr. disposa la recollida de les armes, instruments o efectes de

qualsevol classe que tinguin relació amb el delicte especificant lloc, temps i

ocasió de com es van trobar, descrivint-los minuciosament per poder-se fer

una idea dels mateixos i de les circumstàncies de la seva localització.

Art. 338 LECr. disposa el precintat dels objectes., efectes, instruments,

etc.. que tinguessin relació amb el delicte i es recolliran, conservaran o

tramitaran al organisme adequat.

● Establiment si s'escau d'una hipòtesi dels fets ocorreguts. Establiment d'una

hipòtesi que haurà de deixar molt clar el que es comprovable del que no, utilitzant

mots com presumptament, possiblement, etc..

Art. 328 LECr. preveu en el delictes amb força, escalament o violència, la

consulta a perits sobre la manera, instruments, mitjans i temps de

l'execució del fet.28

Art. 330 LECr. Quan no restin empremtes o vestigis del delicte, si es

possible esbrinar-ho, es farà constar si la raó és natural, casual o

intencionat i les causes de la mateixa i els mitjans utilitzats per aquest fi.

Art. 336 LECr. disposa que el jutge pot ordenar el reconeixement per part

de perits, per tal d'apreciar millor la relació amb el delicte, dels llocs, armes,

instruments i efectes, fent-se constar per diligència el reconeixement i

l'informe pericial

7.2.3 FINAL:

● Hora en que finalitza la IOTP.

● Signatura de tots els que hi han intervingut.

Cal sempre fer una reflexió abans d’abandonar l’escenari del delicte i comprovar si ho

hem fet tot, si hem recollit tot el material, si hem de tornar, si hem de precintar, si

hem......

Dades de l’acta

29

Número de l’acta

Lloc

Dia

Hora

Funcionaris/àries actuants Destinació

Acta d’inspecció ocular

Dades del lloc on es fa la inspecció ocular tecnicopolicialLloc Adreça (tipus de via, nom i número)

Municipi

Nom i cognoms del/de la testimoni de la inspecció

Tipus de document d’identitat, país i número

Adreça (tipus de via, nom i número)

Municipi

Dades de les diligències policialsNúmero de les diligències

Unitat que les instrueix Fiscalia TSJC Ofici

Jutjat d’instrucció núm. de

Número de telefonema

Nom i cognoms de la persona que ha denunciat els fets

Fets

Dia dels fets

Hora dels fets

Contingut de l’acta

Es dóna per finalitzada aquesta acta a les hores del dia i la signen, un cop llegida, les persones que hi han intervingut.

SignaturesFuncionaris/àries actuants Persona interessada Testimoni/s

30

LA CADENA DE CUSTÒDIA DE LA PROVA

Es defineix com el procediment documentat, ininterromput i controlat que s’aplica als

indicis materials relacionats amb el delicte, des de la seva localització fins a la seva

valoració pels encarregats d’administrar justícia i que té com a fi evitar alteracions,

substitucions, contaminacions o destruccions que finalment puguin posar en dubte la

seva autenticitat.

La cadena de custòdia garanteix l’autenticitat dels elements de prova recollits i

examinats, és a dir, que les proves corresponguin al cas investigat sense cap mena

de dubte.

El procediment es pot desglossar en :

· Extracció o recol·lecció de l’indici.

· Preservació i embalatge de l’indici.

· Traspàs del mateix, ja sigui als laboratoris per al seu anàlisi, o als diferents

jutjats perquè en siguin custodis.

· Custòdia i preservació final fins que es realitzi el Judici.

El procediment habitual sol ser la complementació del full de cadena de custòdia

( model I -55 en el cas de MMEE) , identificant les persones que intervenen TIP i

destinació per al personal policial o DNI en el cas de personal facultatiu.

Aquest full de cadena de custòdia, sempre l’original, ha d’acompanyar a l’objecte en

qüestió, des de que es recull al lloc dels fets, jutjat ,Institut de medecina Legal,

etc....fins que, finalitzat el seu estudi o anàlisi, es remet a l’autoritat judicial competent.

Males praxis en la cadena de custòdia

El concepte de cadena de custòdia es troba sovint mal entès per algunes persones

implicades en el procés que fa que se`n derivin mal usos.

Alguns exemples serien:

31

· Cadena de custodia acompanyant un ofici, comunicat intern, o còpia d’un

informe “per que no es perdi” ( no són elements material de custòdia, si es

perden es poden repetir).

· Cadena de custòdia on es fa constar com a element custodiat: “objectes varis”,

“sobre precintat amb objectes dins”....(Els objectes custodiats han de ser

descrits amb claredat i si es precinten els sobres, com es poden comprovar

l’estat o la integritat d’allò que custòdies.

· Retorn de cadenes de custòdia originals un cop arriba l’objecte a la seva

destinació (la cadena de custòdia ha d’acompanyar en tot moment l’element,

no es tracta d’un acusament de rebuda).

· Intents de continuar amb la cadena de custòdia original sense fer constar les

modificacions que ha patit l’objecte custodiat ja sigui a causa del trasllat o bé

de l’anàlisi que ha patit.

També s’observen deficiències de l’embalatge i conservació de les mostres sobre tot,

pel que fa referència a mostres biològiques que donaria per un capítol sencer.

32

Pàgina 1 de

Cadena de custòdia

Dades de referènciaNúm. de diligències/ registre/expedient Núm. precinte (si escau)

NIG

OrigenUTPC GIRONA

Destí final

Inici de la cadena de custòdiaDescripció dels indicis o de les bosses o embolcalls que els contenen:

Descripció dels indicis continguts en la bossa o embolcall tancat i que s’han de comprovar únicament al seu destí final:

Lloc

Data

Hora

TIP de l’agent que els lliura

Destinació (unitat)

Signatura

TIP de l’agent que els rep


Signatura

Observacions

Lloc

Data

Hora



Signatura



Signatura

Observacions

Lloc

Data

Hora



Signatura



Signatura

Observacions

Lloc

Data

Hora



Signatura



Signatura

33

I 55

Ver

sió

12/1

4

34