44
1 x x Arxiduc Lluís Salvador Memòria del Treball de Fi de Grau Journal of Business Ethics: Un estudi bibliomètric Mireia Parera Suàrez Grau de Turisme Any acadèmic 2017-18 DNI de l’alumne: 41571937N Treball tutelat per Dr. Carles Mulet Forteza Departament de Economia de la Empresa S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació Autor Tutor No No x x Paraules clau del treball: Bibliometria, JBE, estructura de citació, Web of Science, VOSviewer software, Ranking.

Journal of Business Ethics: Un estudi bibliomètric

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

1

x x

Arxiduc Lluís Salvador

Memòria del Treball de Fi de Grau

Journal of Business Ethics: Un estudi bibliomètric

Mireia Parera Suàrez

Grau de Turisme

Any acadèmic 2017-18

DNI de l’alumne: 41571937N Treball tutelat per Dr. Carles Mulet Forteza Departament de Economia de la Empresa

S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació

Autor Tutor

Sí No Sí No

x x

Paraules clau del treball: Bibliometria, JBE, estructura de citació, Web of Science, VOSviewer software, Ranking.

2

ÍNDEX Resum .............................................................................................................................. 5 Abstract ........................................................................................................................... 5 1. Introducció .................................................................................................................. 6 2. Metodologia bibliomètrica ......................................................................................... 8 3. Resultats .................................................................................................................... 11

3.1. Revistes d’ètica més influents a la base de dades WoS ................................ 11 3.2. Publicació i estructura de citació de la JBE .................................................... 13 3.3. Principals autors, institucions i països de la JBE .......................................... 23

4. Anàlisi Gràfic de la JBE amb el VOSviewer software .......................................... 31 5. Conclusions .............................................................................................................. 37 References .................................................................................................................... 39

3

ÍNDEX FIGURES Figura 1. Nombre anual de publicacions a la JBE ......................................................... 14

Figura 2. Co-citació de les revistes citades a la JBE ..................................................... 31

Figura 3. Acoblament Bibliogràfic de països publicats a la JBE ................................... 33

Figura 4. Anàlisi de citacions de les universitats que publiquen a la JBE .................... 34

Figura 5. Acoblament bibliogràfic de països publicats a la JBE .................................... 35

Figura 6. Co-ocurrència de paraules clau d’autor dels documents publicats a la JBE . 36

4

ÍNDEX TAULES

Taula 1. Revistes més influents en el camp de l’Ètica .................................................. 12

Taula 2. Estructura de citació anual de la JBE .............................................................. 15

Taula 3. Els 100 documents més citats a la JBE........................................................... 17

Taula 4. Els 50 documents més descarregats de la pàgina web de la JBE ................. 20

Taula 5. Els 50 documents més citats en els treballs publicats en la JBE ................... 22

Taula 6. Autors més productius de la JBE ..................................................................... 24

Taula 7. Els 20 autors més productius de la JBE per períodes de 5 anys. .................. 25

Taula 8. Les 50 universitats més productives i influents a la JBE. ............................... 27

Taula 9. Les 20 institucions més productives per períodes de cinc anys a la JBE ...... 28

Taula 10. Els països més productius i influents a la JBE. ............................................. 29

Taula 11. Els 10 països més productius per períodes de 5 anys a la JBE. .................. 30

5

Resum

La Journal of Business Ethics (JBE) és una revista líder internacionalment en els camps de l’ètica i dels negocis. La JBE va celebrar el seu 35è aniversari a l’any 2017. Per aquest motiu, aquest estudi realitza un estudi bibliomètric de tots els treballs publicats a la revista fins a l’any 2017. L’objectiu principal d’aquest estudi és donar una visió general dels principals factors així com de l’estructura acadèmica de la revista. Per a poder dur a terme la visió general, analitzem l’estructura de citació de la revista, els articles més citats, l’índex-H, les cites per document, les principals paraules claus i els autors, institucions i països principals de la revista pel seu nombre de publicacions. El treball s’ha realitzat a partir de la Web of Science. Per a que la visió general sigui més completa, també hem realitzat un mapeig gràfic del material bibliogràfic emprant el VOS viewer software. L’anàlisi gràfic empra eines com la co-citació, la citació, l’acoblament bibliogràfic, i la co-ocurrència de les paraules claus. Els resultats obtinguts ens indiquen que la JBE és una de les principals revistes a l’àrea de l’ètica, amb publicacions sorgides d’una amplia gamma d’autors, d’institucions i de països d’arreu del món.

Abstract

The Journal of Business Ethics (JBE) is a leading international journal in the fields of ethics and Business. The JBE celebrated its 35th anniversary by 2017. For this reason, this study carried out a bibliometric study of all the papers published in the journal until 2017. The main objective of this study is to provide an overview of the main factors and the academic structure of the journal. In order to carry out the overview, we analyse the citation structure of the journal, the most cited articles, the h-index, cites per paper, the most commonly used keywords and the leading authors, institutions and countries in the journal. The study has been done from the Web of Science. To make the overview more complete, we made a graphic mapping using the VOS viewer software. The graphical analysis uses co-citation, citation, bibliographic coupling and co-occurrence keywords. The results obtained indicate that JBE is one of the leading journals in the area of ethics with publications from a wide range of authors, institutions and countries worldwide.

6

1. Introducció La revista Journal Business of Ethics, d’ara endavant (JBE), publicada per l’editorial Springer, és una revista acadèmica indexada a la categoria Ethics de la Web of Science (WoS), ocupant una de les posicions de privilegi dins aquesta categoria. JBE publica articles relacionats amb qüestions ètiques dels negocis baix una amplia varietat de perspectives metòdiques i disciplinaries. L’objectiu de la revista és proporcionar un fòrum públic per a la discussió i el debat sobre qüestions ètiques relacionades amb el negoci. L’estil de la revista involucra a tots aquells investigadors que estigui interessat publicar i fer avançar el coneixement respecte a l’ètica empresarial, ja sia a la comunitat empresarial, a les universitats, a les agències governamentals o als propis consumidors. La revista es va començar a publicar l’any 1982, sent Álex C. Michalos el seu primer editor en cap. El primer volum de la revista constava de 4 capítols que es publicaven en un únic volum per any. L’any 1985 es varen començar a publicar 6 capítols, xifra que augmentaria a 8 l’any 1987. Un any després, el número de capítols augmentava a 11, convertint-se en una revista de periodicitat mensual l’any 1989. Aquest sistema va continuar fins l’any 1997, on el nombre de capítols va augmentar fins a 16. Finalment, a l’any 1999, es va establir un sistema de publicació, actualment encara vigent, consistent en la publicació d’un volum amb una periodicitat aproximadament bimensual, havent-hi 4 capítols a cada un d’ells. Per tant, podem afirmar que cada any es publiquen uns 7 volums i uns 28 capítols. El sistema de publicació, al igual que els editors-en-cap, ha sofert molts canvis al llarg de la seva història. Actualment, des de gener de 2016, el seus editors-en-cap són R. Edward Freeman i Michelle Greenwood. Els canvis soferts pel sistema de publicació han permès que, a l’any 2016, només es tardés 52 dies des de l’enviament d’un treball per a la consideració per la seva publicació fins que es comunicava la primera decisió per part de l’editor de la revista. Al respecte, la revista tan sols tarda 14 dies des que l’editor accepta el treball fins a que es publica en línia. Les dades també son molt favorables per a les descàrregues ja que a l’any 2016 es realitzaren un total de 1.426.661 descarregues (Journal of Business Ethics, 2018). La revista està indexada, entre moltes altres bases de dades, a la WoS, SCOPUS, EBSCO, ERIH PLUS, ProQuest ABI/INFORM i SCR. Concretament a la WoS, la revista, l’any 2016, té un factor d’impacte de 2,354 lo qual la situa en el segon lloc, d’un total de 51 revistes, dins la categoria de Ethics, només superada per a la revista American Journal of Bioethics. JBE també està indexada a la categoria business de la WoS on ocupa el 53 lloc del rànquing d’un total de 121. La JBE recentment ha realitzat el seu 35è aniversari. Per aquest motiu, aquest treball realitza un anàlisi bibliomètric de tots els treballs publicats a la revista al llarg de tota la seva vida. Aquest estudi, entre d’altres, inclou l’anàlisi de l’estructura de cites de la revista, dels treballs més citats, els principals autors, institucions i països que hi publiquen, etc. Per realitzar aquest anàlisi, el treball recol·lecta la informació de la WoS. El treball també utilitza el VOSviewer software per a realitzar un anàlisis de mapes dels resultats obtinguts (Van Eck i Waltman, 2010). Concretament en aquest treball s’utilitzaran les tècniques d’acoblament bibliogràfic, co-citacions i co-

7

autoria. Hem de destacar que, fins a les hores, no s’ha realitzat cap treball bibliomètric de la revista JBE com el realitzat en el present treball. A la literatura és molt comú trobar treballs bibliomètrics quan una revista realitza algun esdeveniment important, tal i com pot ser el cas de números especials (Meyer i Winer, 2014), editorials (Shugan, 2006), revisions (Van Fleet et al., 2006). Malgrat això, la majoria de treballs d’aquest estil es solen realitzar quan una revista celebra algun aniversari. El principal avantatge d’aquest estudi és el desenvolupament d’una avaluació retrospectiva que identifica les principals tendències del passat i del present de la revista (Schwert, 1993). Existeixen molts exemples d’aquest tipus d’estudi. Així, per exemple, Ramos-Rodríguez i Ruiz-Navarro (2004) realitzaren un anàlisi bibliomètric de la revista Strategic Management Journal entre els anys 1980 i 2000. García-Merino et al. (2006) feren el mateix pels primers vint-i-cinc anys de la revista Technovation. Merigó et al. (2015a) desenvoluparen un anàlisis bibliomètric de la revista Journal of Business Research entre els anys 1973 i 2014. Cobo et al. (2015) i Valenzuela et al. (2017) feren el mateix per al 25è aniversari de la revista Knowledge-Based Systems i per als primers trenta anys de la Journal of Business & Industrial Marketing, respectivament. Merigó et al. (2017) també realitzaren un estudi per a la revista International Journal of Intelligent Systems; al igual que Leangle et al. (2017) per el quaranta aniversari de la European Journal of Operational Research. Per tant, queda ben patent a la literatura que l’elaboració d’aquests tipus de treballs no és un fet aïllat, més bé tot el contrari. L’estructura del treball és la següent: la segona secció del treball descriu breument la metodologia emprada per a dur a terme el treball realitzat. A continuació, el tercer apartat del treball analitza els resultats més importants i rellevants obtinguts a l’anàlisi realitzat respecte a l’estructura cites, els documents més citats, així com els principals autors, institucions i països en número de publicacions a la JBE. A l’apartat 4 es desenvolupa la visualització gràfica dels resultats obtinguts amb l’ajuda del VOSviewer software, finalitzant el treball amb la presentació de les principals conclusions i limitacions obtingudes durant la realització d’aquest.

8

2. Metodologia bibliomètrica La Bibliometria és una àrea d’investigació que estudia material bibliogràfic emprant mètodes quantitatius (Broadus, 1987). El terme bibliometria va ser introduït per Pritchard (1969) com la aplicació de mètodes matemàtics i estadístics per a llibres i altres mitjans de comunicació. Carrizo (2000) indica que en aquests anàlisis es consideren elements com autors, revistes, idioma de publicació, resum i paraules claus. A l’any 1973, Small i Marshakova introduïren l’anàlisi bibliomètric a través del mapeig de cites lo qual permet explorar l’estructura intel·lectual de les disciplines i subdisciplines analitzades (Small, 1999; Zhao, 2006). Tague (1988) indicà que la bibliometria té moltes definicions, sorgides de diferents autors i en diferents moments del temps, però totes elles tenen en comú l’aplicació d’un mètode estadístic de procediments matemàtics per a tenir resultats mesurables de la producció científica. En els darrers anys han aparegut diverses definicions d’aquest terme més actualitzades. Així, per exemple, Ye et al. (2012) indicaren que la bibliometria examina els resultats de la investigació, inclosos els temes, els mètodes i les mostres. Merigó et al. (2017) indicaren que la bibliometria és un camp de recerca que estudia quantitativament el material bibliogràfic mitjançant l’anàlisi d’una àrea d’investigació i la identificació de les seves principals tendències. La metodologia bibliomètrica és un dels enfocaments més emprats per a dur a terme el desenvolupament d’una descripció general d’una revista científica (Bar-llan, 2008). Actualment podem trobar una àmplia gamma de treballs bibliomètrics en moltes disciplines científiques, la majoria d’elles introduïdes a principis del segle XXI, com per exemple, l’economia (Coupé, 2003; Bonilla et al., 2015), la logística (Spens i Kovács, 2006; Craighead et al., 2007), el màrqueting (Svensson i Wood, 2007; Kim i McMillan, 2008; Moussa i Touzani, 2010; Theubl et al., 2014), el turisme (McKercher, 2008), l’economia de la salut (Wagstaff i Culyer, 2012), la gestió estratègica (Vogel i Güttel, 2013), l’hoteleria (Figueroa-Domecq et al., 2015; Cheng, 2016; García-Lillo et al., 2016; Omerzel, 2016), els recursos naturals (Zhong et al., 2016), la comptabilitat (Merigó i Yang, 2017), els mitjans de comunicació social (Leung et al., 2017), etc. També sorgiren noves disciplines com l’ètica comptable, de gran interès acadèmic (Bernardi, 2004; Buchan, 2005), la qual va adreçada a la presa de decisions dels individus (Williams, 2002), influint en aquestes decisions mitjançant la intensitat moral (Leitsch, 2006). Aquesta disciplina, també estudia la relació entre els valors i el nivell de raonament moral dels comptables (Abdolmohammadi i Baker, 2006). Un elevat nombre d’articles publicat en comptabilitat apliquen eines bibliomètriques, com l’anàlisi de cites basades en autors i articles, que determinen els autors més prolífics i les revistes i articles més influents amb l’objectiu de l’estat i l’estructura de la literatura (Beattie i Davie, 2006; Bricker, 1991; Brown i Gardner, 1985; Locke i Perera, 2001; McRae, 1974, Tahai i Rigsby, 1998; Wakefield, 2008).

En el camp de l’ètica, també trobem diferents estudis bibliomètrics. Per exemple, l’article de Redondo et al. (2017) presenta un estudi del treball d’investigació publicat a les revistes científiques espanyoles indexades en educació en l’ètica periodística i deontologia per al període 2005-2015. En aquest treball es posa de manifest un reduït interès per part dels investigadors espanyols en aquest camp donat que hi ha un nombre limitat d’autors i universitats involucrades en aquesta temàtica. El treball posa de manifest l’absència d’investigació en aquest camp que

9

s’està produint a nivell espanyol, produint-se aquest fer en un moment on l’educació està sofrint una transformació cultural molt important pels canvis tecnològics que s’estan produint darrerament. El treball també indica i destaca l’absència de col·laboració entre els centres d’investigació en un moment tan rellevant de l’educació per la seva transformació i convergència mediàtica. Koseoglu et al. (2016) analitzaren, pel període 1995 – 2014, l’ètica comercial a les empreses de turisme i hoteleria, analitzant-ne els principals autors, temes i Instituciones. Per realitzar aquest treball, els autors analitzaren els resultats de sis, nou i cinc de les principals revistes científiques en temes d’hospitalitat, turisme i ètica empresarial, respectivament. A l’any 2013 es va realitzar un estudi respecte a l’educació ètica en la investigació i desenvolupament curricular del centre internacional Fogarty. El treball, realitzat per Fix et al. (2013), utilitzà les cites totals, l’índex H i l’i-10 dels articles publicats entre els anys 2004 i 2008 per els estudiants de la Fogarty International Center. Un altre treball centrat amb una única revista acadèmica fou el realitzat per Tse et al. (2015), concretament la IEEE Security and Privacy. Aquest treball va analitzar la intersecció entre l’ètica i la tecnologia de la privacitat i la seguretat en els articles publicats en aquesta revista des del seu inici fins el 6 de Febrer del 2014. El treball de Talukdar (2011), centrat en l’ètica empresarial, fou el primer estudi destinat a examinar si existia una regularitat empírica en els patrons bibliomètrics de la productivitat de la investigació en la literatura de l’ètica empresarial. Per dur a terme aquest treball es va basar en els anàlisis emprats per a estudis realitzats en els camps de l’economia i les finances. Els resultats mostraren que el patró de productivitat d’aquesta disciplina posa de manifest que els resultats eren semblants als d’altres disciplines com l’economia, la comptabilitat o les finances. Un dels primer anàlisis de mapeig bibliomètric dins l’àmbit de la informàtica i l’ètica de la informació es va realitzar l’any 2011 emprant més de mil articles publicats a revistes científiques i actes de congressos. Aquest treball, realitzat per Heersmink et al. (2011), utilitzaren algoritmes informàtics així com el programa VOSviewer software, al igual com realitzem nosaltres en el nostre treball. A l’any 2009 es va publicar un article a la JBE d’un anàlisis bibliomètric amb l’objectiu d’analitzar empíricament la investigació sobre l’ètica empresarial publicada en un ampli conjunt de revistes amb èmfasis dins la compatibilitat durant el període 1988-2007. El treball, realitzat per Uysal (2009), utilitza una metodologia basada amb l’anàlisi de co-cites dels articles i de les xarxes socials. Els principals resultats dels treball posen de manifest que els estudis relacionats amb l’ètica comptable, especialment després d’alguns dels principals escàndols produïts entre els anys 1988-2007, estan molt influenciats per quatre importants disciplines, la filosofia, la psicologia, el management i el màrqueting, les quals han canviat la investigació que es ve realitzant durant els darrers anys en el camp de l’ètica comptable. Per a dur a terme aquest treball, utilitzem diverses tècniques bibliomètriques. Així, per exemple, hem utilitzat el nombre total de publicacions i de cites rebudes. El nombre de publicacions sol mesurar la productivitat mentre que el nombre de citacions mesura la influència de les publicacions (Svensson, 2010), si bé això no

10

sempre és així. Altres mètodes emprats son les citacions per article i l’índex-h (Hirsch, 2005; Alonso et al., 2009). Les citacions per article mesura l’impacte d’un determinat treball mentre que l’índex-h mesura el nombre X d’articles que tenen X cites o més. L’article també inclou diversos llindars de cites (Merigó et al., 2015b). Això permet identificar el nombre d’articles que han aconseguit un cert nivell d’influència. Aquest article també inclou altres indicadors per tal d’identificar els autors més productius, les publicacions i cites per autor, així com per analitzar les principals universitats, països i paraules claus. El treball també ha utilitzat el VOSviewer software (Van Eck i Waltman, 2010) per tal de realitzar un mapeig bibliogràfic (Cobo et al., 2011; Sinkovics, 2016) en termes de co-citació (Small, 1973), de co-ocurrència de paraules claus de l’autor, co-autoria i d’acoblament bibliogràfic (Kessler, 1963). La co-citació es dona quan un document cita dos documents a l’hora, indicant així que ambdós documents estan relacionats. Per a McCain (1986, 1991) són documents amb una mesura de semblança percebuda que permet indicar l’estructura acadèmica d’una disciplina científica. La co-citació pressuposa que existeix alguna relació entre dos treballs que solen ser citats conjuntament per un tercer treball (McCain, 1990; Ramos-Rodríguez i Ruíz-Navarro, 2004; Small, 1973). La co-citació és una manera més directa d’avaluar les contribucions d’un autor a diversos temes d’investigació (Gmür, 2003). La co-ocurrència de paraules claus de l’autor mesura les paraules claus més habituals utilitzades com a keywords en els documents científics. La co-autoria indica com estan connectats entre sí un conjunt de publicacions. L’acoblament bibliogràfic és quan dos documents contenen la mateixa cita, pertanyent a un altre document (Young i Belanger, 1983), es pot aplicar a autors, institucions i països. En aquest treball l’acoblament bibliogràfic no s’empra, ja que hauríem d’analitzar diferents revistes, i el nostre estudi és tan sols d’una revista; en concret, la JBE. Per a realitzar el treball s’han analitzat les publicacions de la JBE entre els anys 1982 i 2017, a partir de les dades disponibles a la WoS. Aquesta base de dades és considerada la més prestigiosa del món, sent una de les més emprades en la realització d’estudis bibliomètrics (Lopez-Illescas et al., 2009; Françaschet, 2010). La WoS conté informació de més de 15.000 publicacions periòdiques i 50.000 articles, classificat en 251 categories i en 151 àrees de recerca (Merigó et al., 2015b). En aquest estudi sobre la revista JBE s’han analitzat 6.653 documents. S’han analitzat únicament els catalogats com a articles, notes, cartes i revisions, ja que la resta no té perquè passar per un rigorós procés de revisió. Aquest elevat nombre de documents analitzats ens permet poder dir que els resultats obtinguts reflecteixen la situació actual de la revista, encara que som conscients de que aquets poden canviar amb el transcorre del temps. En aquest sentit, s’ha de tenir en conte que investigar l’ètica empresarial és una consulta desafiant ja que quasi totes les investigacions consideren algunes repercussions ètiques. Temes com la moralitat, la corrupció, la presa de decisions ètiques, la responsabilitat social corporativa, la gestió de la reputació, el codi ètic i les qüestions ambientals figuren entre els principals temes de qualificació en la recerca de l’ètica empresarial (Robertson, 2008).

11

3. Resultats A 31 de Desembre de 2017, la revista JBE ha publicat 7.059 documents, valor que disminueix a 6.653 documents si només tenim en compte els articles, les revisions, notes i cartes. Aquets documents han rebut un total de 148.640 cites lo quan fa que el promig de cites per document sia de 22,34. El índex-h és de 127, lo qual significa que dels 6.653 documents, 127 han estat citats 127 cops o més, no havent-hi 128 documents que hagin aconseguit 128 o més cites. 3.1. Revistes d’ètica més influents a la base de dades WoS

A partir de la WoS, hem seleccionat les 50 revistes més influents centrades en la investigació en el camp de l’ètica. La Taula 1 recull els principals resultats extrets per a cada una d’elles.

12

Taula 1. Revistes més influents en el camp de l’Ètica R Nom de la Revista FI FI-5 H C/D TC TD ≥100 ≥50 ≥25 ≥5 ≥1

1 American Journal of Bioethics 6,434 5,725 45 21,04 9.426 448 9 40 111 375 427 2 Journal of Business Ethics 2,354 3,526 126 21,81 14.5087 6.653 197 744 1.746 4.776 6.266 3 Science and Engineering Ethics 2,229 1,813 34 6,57 7.360 1.120 3 9 56 445 921 4 Journal of Political Philosophy 2,182 1,912 46 18,57 8.674 467 16 40 95 292 412 5 Philosophy & Public Affairs 2,182 3,446 78 40,48 26.310 650 56 130 249 525 622 6 Business Ethics-A European Review 1,906 1,844 25 9,43 2.771 294 2 6 26 156 268 7 Business Ethics Quarterly 1,703 3,881 49 22,54 9.578 425 12 48 117 289 380 8 Bmc Medical Ethics 1,618 1,940 21 5,84 2.843 487 - 2 15 204 397 9 Bioethics 1,562 1,676 42 11,09 11.680 1.053 9 32 119 590 915

10 Journal of Medical Ethics 1,529 1,540 57 9,82 37.294 3.796 9 82 384 2.002 3.196 11 Ethics and Information Technology 1,500 1,877 18 7,27 1.613 222 2 3 10 100 177

12 Journal of Empirical Research on Human Research Ethics 1,352 1,473 25 7,53 3.255 432 1 6 27 198 343

13 Hastings Center Report 1,345 1,358 61 5,82 22.630 3.890 17 86 233 1.025 2.078 14 Ethics 1,341 1,979 69 17,04 26.467 1.553 38 132 296 820 1.308 15 Kennedy Institute of Ethics Journal 1,333 1,455 35 10,11 4.964 491 - 16 58 248 411 16 Environmental Values 1,279 1,536 37 10,63 6.641 625 3 15 68 350 589 17 Public Health Ethics 1,259 1,432 18 5,89 1.584 269 - 1 13 107 224 18 Journal of Law Medicine & Ethics 1,223 1,315 45 9,36 15.909 1.699 9 38 143 820 1.379

19 Journal of Agricultural & Environmental Ethics 1,162 1,372 1 0,03 1 32 - - - - 1

20 Journal of Applied Philosophy 1,132 0,946 15 3,7 1.078 291 - - 3 73 204 21 Economics and Philosophy 1,083 1,329 36 12,89 5.825 452 4 21 65 246 400 22 Medicine Health Care and Philosophy 1,067 1,042 19 4,69 2.455 523 - 2 11 182 415 23 Philosophical Psychology 1,029 1,085 35 7,09 6.648 938 5 20 57 352 735 24 Neuroethics 0,984 1,283 22 6,44 1.893 294 - - 19 124 222 25 Journal of The Philosophy Of Sport 0,926 0,990 22 6,53 2.323 356 - 2 20 155 289 26 Radical Philosophy 0,925 0,966 15 3,03 1.434 473 - 1 2 96 314 27 Developing World Bioethics 0,898 1,212 17 6,24 1.555 249 - 1 9 107 205 28 Journal of Medicine and Philosophy 0,871 0,980 44 9,56 13.633 1.426 5 34 132 764 1.308 29 Politics Philosophy & Economics 0,868 0,788 13 3,72 726 195 - - 1 59 142 30 Health Care Analysis 0,820 1,222 29 6,9 4.476 649 1 8 39 275 530 31 Journal of Bioethical Inquiry 0,817 0,868 14 3,5 1.598 457 - - 5 108 367

32 Inquiry-An Interdisciplinary Journal of Philosophy 0,788 0,813 29 5,42 6.504 1.200 6 12 36 350 917

33 Ethics & Behavior 0,762 0,837 32 8,95 5.667 633 2 12 53 302 521

34 Nanoethics 0,733 No

disponible 9 2,9 351 121 - - 1 24 87 35 Theoretical Medicine and Bioethics 0,696 0,844 27 7,83 4.406 563 1 6 36 267 506 36 Ethics & International Affairs 0,672 1,299 14 3,6 706 196 - 1 7 43 123 37 Human Studies 0,592 0,772 28 7,25 5.763 795 5 13 38 260 597

38 International Journal of Feminist Approaches To Bioethics 0,462 0,739 8 2,2 302 137 - 1 2 18 67

39 Journal of Moral Philosophy 0,424 0,606 11 2,4 656 273 - - 1 44 175 40 Journal of Mass Media Ethics 0,419 0,742 11 4,08 686 168 - 1 2 49 118 41 Philosophy of The Social Sciences 0,392 0,529 33 6,28 5.851 931 7 20 45 270 698 42 Law and Philosophy 0,383 0,521 26 6,41 4.419 689 2 6 32 266 566 43 Social Philosophy & Policy 0,371 0,467 30 6,49 5.168 796 2 10 35 306 603 44 Ethics & Global Politics 0,368 0,722 10 4,38 469 107 - 1 3 36 74 45 Environmental Ethics 0,271 0,441 33 8,84 5.436 615 4 14 53 269 509 46 Journal of Social Philosophy 0,214 0,346 13 3,19 912 286 - 2 3 55 165 47 Journal of Value Inquiry 0,192 0,308 16 1,81 2.062 1.137 - 1 5 117 589 48 Ethical Perspectives 0,162 0,305 6 1,02 183 179 - - - 10 76 49 Acta Bioethica 0,098 0,220 4 0,67 206 306 - - - 4 102 50 Etikk i Praksis 0,087 0,236 6 1,07 103 96 - - - 7 28

Font: WoS Abreviacions:R: Rànking; FI: Factor d’impacte 2016 FI-5: Factor d’impacte dels darrers 5 anys; H: índex-h; DT i CT= Documents i Cites totals; ≥100, ≥50¸≥25¸ ≥5, ≥1 = nombre de documents amb un nombre de cites igual o

major a 100, 50, 25, 5 i 1.

La taula anterior està ordenada a partir del factor d’Impacte. El factor d’impacte mesura la repercussió que ha obtingut una revista dins la comunitat científica.

13

S’empra per a comparar revistes i avaluar la importància relativa d’una revista concreta dins un mateix camp científic. La revista més influent és la American Journal of Bioethics. El seu factor d’impacte pràcticament triplica al de la revista posicionada en segon lloc, la JBE, si bé les diferències entre la segona revista i les següents són més graduals. En canvi, si analitzem el factor d’impacte a 5 anys, veiem que no es segueix l’ordre del rànquing anterior, sinó que hi ha més variació; la primera revista segueix essent la American Journal of Bioethics, però la JBE passaria a un tercer lloc, per així deixar al segon lloc a la revista Business Ethics Quarterly (on al rànquing per factor d’impacte, ocupa el setè lloc). També és destacable que la diferència entre les 2 primeres revistes no és tan pronunciada com en el rànquing de factor d’impacte. Respecte a l’índex-H, el rànquing canvia molt, ja que la American Journal of Bioethics baixa fins al novè lloc, amb un índex de 45, i quasi triplicant aquesta xifra en el primer lloc es troba la JBE amb un índex de 126; el segon lloc es per a la Philosophy & Public Affairs, amb un índex de 78. En les següents posicions, trobem revistes que al rànquing del factor d’impacte es troben en posicions molt més baixes. Si analitzem la taula anterior en quant al nombre total de cites, el primer lloc es per a la revista JBE, seguida de la Journal of Medical Ethics i de la revista Ethics. L’ordre també és molt diferent de l’altre rànquing, al igual que si ho ordenem per al nombre total de publicacions, el primer lloc segueix sent per a la JBE, seguida de la revista Hastings Center Report, amb quasi la meitat de cites. En aquest rànquing destaquem que la revista American Journal of Bioethics ocupa el 29è lloc, amb un total de 448 cites, una xifra molt inferior a la de la JBE. A la taula anterior també s’han analitzat per revista el nombre de documents amb nombre de cites majors o iguals a 100, 50, 25, 5 i 1. La revista JBE és la que obté el major nombre de documents en el nombre de cites major o igual a 100, amb una xifra de 197, xifra molt més elevades a la resta de les revistes, fins i tot n’hi ha que no obtenen cap document amb aquest nombre de cites. Malauradament la JBE és la segona revista per factor d’impacte, és la més citada, i la que té més documents citats en cada una de l’anàlisi per nombre de cites majors o iguals a 50, 25, 5 i 1. Destaquem la revista Journal of Medical Ethics, ja que es troba en el dècim lloc en el rànquing, però en documents citats per els llindars de 25, 5 i 1 cites, aquesta revista és la segona amb major nombre de documents citats. També és de destacar, per la seva peculiaritat, la revista Enviromental Ethics revista que ocupa en el rànquing el lloc 19, però aquesta revista, només ha rebut en total una cita. 3.2. Publicació i estructura de citació de la JBE Encara que la revista JBE ha publicat molts documents durant els seus 35 anys d’història, la majoria d’aquests han estat publicats en els darrers 10 anys, tal i com posa de manifest la següent figura.

14

Figura 1. Nombre anual de publicacions a la JBE Durant els primers 15 anys de vida de la revista, el nombre de publicacions no va superar els 150 documents anuals. En els següents 6 anys, el nombre de publicacions oscil·la entre els 140 i els 200 documents, per donar pas als següents anys, on la xifra no descendeix dels 200, exceptuant l’any 2006, que es queda una poc per avall de dita xifra. El nombre de documents dels darrers anys oscil·la entre els 200 i els 400, exceptuant l’any 2009, ja que va ser un any on la xifra és bastant més elevada que els anys anteriors, aconseguint el màxim fins al moment, 536 publicacions. El motiu principal d’aquest valor es deu a que en aquest any la revista va editar un total de 18 suplements. Mitjançant un anàlisis de l’estructura de citació podrem analitzarem millor els resultats anuals comentats anteriorment així com analitzar les cites rebudes pels treball publicats a la JBE. Aquesta anàlisi, com es pot observar a la taula 2, s’ha realitzat a partir de diferents llindars de cites.

0

100

200

300

400

500

6001

982

19

83

19

84

19

85

19

86

19

87

19

88

19

89

19

90

19

91

19

92

19

93

19

94

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

20

17

Documents Totals

15

Taula 2. Estructura de citació anual de la JBE Any DT CT ≥100 ≥50 ≥25 ≥10 ≥5 ≥1

1982 35 279 0 0 2 11 16 34 1983 23 161 0 1 1 2 7 23 1984 38 399 1 2 2 9 17 38 1985 57 925 2 4 6 19 34 57 1986 58 376 0 1 2 9 29 57 1987 71 1.790 2 11 20 44 58 71 1988 109 1.679 2 8 21 40 60 108 1989 102 1.904 3 9 20 48 71 101 1990 97 2.569 4 14 28 56 77 95 1991 104 2.456 4 16 28 47 79 100 1992 102 3.453 8 20 43 70 83 99 1993 97 2.005 1 8 27 59 78 97 1994 93 2.698 3 13 31 59 75 93 1995 86 1.765 2 10 24 46 65 86 1996 119 3.768 8 26 47 77 104 118 1997 154 3.393 2 18 42 96 129 154 1998 147 4.282 6 25 49 97 126 147 1999 144 3.641 4 20 48 102 124 141 2000 168 5.506 10 31 63 118 142 162 2001 157 5.129 13 33 65 113 132 156 2002 198 5.790 9 35 80 131 162 195 2003 200 8.210 18 49 92 160 180 197 2004 210 7.546 14 39 83 148 176 206 2005 200 6.420 7 42 82 149 179 192 2006 192 7.608 14 45 88 146 167 190 2007 203 6.976 15 42 96 153 178 200 2008 365 10.028 10 51 140 262 325 356 2009 536 12.483 19 65 158 334 432 522 2010 380 8.777 9 37 126 254 323 373 2011 298 6.821 3 34 92 202 261 294 2012 264 4.983 1 19 63 174 223 258 2013 347 4.227 1 7 36 153 248 338 2014 292 2.623 0 0 16 112 194 277 2015 364 1.687 0 0 3 49 136 310 2016 322 818 0 0 2 11 53 246 2017 321 345 0 0 0 3 15 163

Total 6.653 143.520 195 735 1.726 3.563 4.758 6.254

% 100% 2,93% 11,05% 25,94% 53,55% 71,52% 94,00% Font: WoS

Abreviacions:DT i CT= Documents i Cites totals; ≥100, ≥50¸≥25¸≥10, ≥5, ≥1 = nombre de documents amb un nombre de cites igual o major a 100, 50, 25, 10, 5 i 1.

La taula anterior posa de manifest que el major nombre de citacions ens produeix a partir del segle XXI, arribant a superar les 10.000 cites en els anys 2008 i 2009, sent aquest darrer l’any amb més cites. Podem observar que el 2003 no és un dels anys destaquen precisament pel nombre de cites rebudes, encara que ocupa el segon lloc si comparem el nombre de documents que s’han citat més de 100 vegades. La majoria dels treballs publicats a la JBE solen ser citats, tal i com posa de manifest que el 94% dels documents publicats han rebut al manco una cita. La xifra dels documents amb més de 5 cites no és troba molt distant de l’anterior (71,52%), mentre que el 53,55% dels documents han rebut més de 10 cites. El 25,94% dels treballs han rebut 25 o més cites, essent l’any 2017 l’únic que no ha assolit la xifra anterior, doncs és massa recent per a poder acumular tal nombre de cites. El

16

percentatges ja davallen considerablement quan parlem de xifres tan altes com són les 50 o 100 cites per document, tenint uns percentatges de 11,05% i de 2,93% respectivament. Podem observar que els anys més recents acumulen poques cites, això és en certa mesura, lògic ja que els treballs més recents han tingut menys temps per ser citats; de fet s’espera que el nombre de cites d’aquets treballs augmenti considerablement, i permetent que aquets arribin a posicionar-se entre els llocs més destacats pel que fa a nombre de cites rebudes. D’altra banda, els anys més antics també acumulen un nombre baix de cites; en aquest cas no s’espera que aquets nombres augmentin significativament ja que els treballs publicats són d’una temàtica que actualment gaudeix de menor interès. A la següent taula, a partir de les dades disponibles a la WoS, analitzarem els 100 documents més citats.

17

Taula 3. Els 100 documents més citats a la JBE R CT Títol Autors Any C/A

1 920 Corporate Social Responsibility theories: Mapping the territory Garriga, E.; Mele, D.N. 2004 70,77

2 506 Concepts and definitions of CSR and corporate sustainability: Between agency and communion

Van Marrewijk, M. 2002 33,73

3 470 A review of the empirical ethical decision-making literature: 1996-2003 O'Fallon, M.J.; Butterfield, K.D. 2005 39,17 4 448 Ethical decision making: A review of the empirical literature Ford, R.C.; Richardson, W.D. 1994 19,48

5 327 Managers' personal values as drivers of corporate social responsibility Hemingway, C.A.; Maclagan, P.W. 2004 25,15 6 321 Corporate legitimacy as deliberation: A communicative framework Palazzo, G.; Scherer, A.G. 2006 29,18 7 317 Corporate social responsibility and resource-based perspectives Branco, M.C.; Rodrigues, L.L. 2006 28,82 8 299 The social desirability response bias in ethics research Randall, D.M.; Fernandes, M.F. 1991 11,5

9 296 The relationship between corporate social performance, and organizational size, financial performance, and environmental performance: An empirical examination

Stanwick, P.A.; Stanwick, S.A. 1998 15,58

10 291 Toward the development of a multidimensional scale for improving evaluations of Business Ethics

Reidenbach, R.E.; Robin, D.P. 1990 10,78

11 286 Small business champions for corporate social responsibility Jenkins, H. 2006 26

12 285 Consumers' perceptions of corporate social responsibilities: A cross-cultural comparison

Maignan, I. 2001 17,81

13 284 A review of empirical studies assessing ethical decision making in business Loe, T.W.; Ferrell, L.; Mansfield, P. 2000 16,71

14 276 Corporate communication and impression management - New perspectives why companies engage in corporate social reporting

Hooghiemstra, R. 2000 16,24

15 272 Social accountability and corporate greenwashing Laufer, W.S. 2003 19,43

16 269 Environmental marketing: A source of reputational, competitive, and financial advantage

Miles, M.P.; Covin, J.G. 2000 15,82

17 268 An empirical investigation of the relationship between change in corporate social performance and financial performance: A stakeholder theory perspective

Ruf, B.M.; Muralidhar, K.; Brown, R.M.; Janney, J.J.; Paul, K.

2001 16,75

18 265 Corporate Social Responsibility (CSR): Theory and practice in a developing country context

Jamali, D.; Mirshak, R. 2007 26,5

19 265 Organizational dissidence: The case of whistle-blowing Near, J.P.; Miceli, M.P. 1985 8,28

20 251 Corporate social responsibility in the supply chain: An application in the food industry

Maloni, M.J.; Brown, M.E. 2006 22,82

21 248 The influence of green innovation performance on corporate advantage in Taiwan Chen, Y.-S.; Lai, S.-B.; Wen, C.-T. 2006 22,55

22 247 Investigating the impact of firm size on small business social responsibility: A critical review

Lepoutre, J.; Heene, A. 2006 22,45

23 241 Predicting unethical behavior: A comparison of the theory of reasoned action and the theory of planned behavior

Chang, M.K. 1998 12,68

24 233 Measuring corporate social responsibility: A scale development study Turker, D. 2009 29,13

25 232 The effects of culture on ethical decision-making: An application of Hofstede's typology

Vitell, S.J.; NwachRUwu, S.L.; Barnes, J.H.

1993 9,67

26 231 Gender diversity in the boardroom and firm financial performance Campbell, K.; Minguez-Vera, A. 2008 25,67

27 224 A stakeholder approach to corporate social responsibility: A fresh perspective into theory and practice

Jamali, D. 2008 24,89

28 224 Continuities and extensions of ethical climate theory: A meta-analytic review Martin, K.D.; Cullen, J.B. 2006 20,36

29 219 Judging the morality of business practices: The influence of personal moral philosophies

Forsyth, D.R. 1992 8,76

30 215 What will consumers pay for social product features?

Auger, P.; Burke, P.; Devinney, T.M.; Louviere, J.J.

2003 15,36

31 205 Drivers of environmental behaviour in manufacturing SMEs and the implications for CSR

Williamson, D.; Lynch-Wood, G.; Ramsay, J.

2006 18,64

32 205 Corporate reputation and philanthropy: An empirical analysis Brammer, S.; Millington, A. 2005 17,08

33 205 Gender-based barriers to senior management positions: Understanding the scarcity of female CEOs

Oakley, J.G. 2000 12,06

34 203 The association between corporate social-responsibility and financial performance: The paradox of social cost

Pava, M.L.; Krausz, J. 1996 9,67

35 201 Corporate social responsibility in the 21st century: A view from the world's most

successful firms

Snider, J.; Hill, R.P.; Martin, D. 2003 14,36

36 201 A behavioral model of ethical and unethical decision making Bommer, M.; Gratto, C.; Gravander, J.; Tuttle, M.

1987 6,7

37 199 Strengthening stakeholder-company relationships through mutually beneficial corporate social responsibility initiatives

Bhattacharya, C.B.; Korschun, D.; Sen, S.

2009 24,88

38 196 SMEs and CSR: An approach to CSR in their own words Murillo, D.; Lozano, J.M. 2006 17,82 39 196 A study of the effect of age and gender upon student business ethics Ruegger, D.; King, E.W. 1992 7,84

40 195 Moral reasoning and business ethics: Implications for research, education, and management

Trevino, L.K. 1992 7,8

41 194 The maturing of socially responsible investment: A review of the developing link with corporate social responsibility

Sparkes, R.; Cowton, C.J. 2004 14,92

42 193 Corporate social performance and attractiveness as an employer to different job

seeking populations Albinger, H.S.; Freeman, S.J. 2000 11,35

43 192 Why Ethical consumers don't walk their talk: towards a framework for understanding the gap between the ethical purchase intentions and actual buying behaviour of ethically minded consumers

Carrington, M.J.; Neville, B.A.; Whitwell, G.J.

2010 27,43

44 192 The driver of green innovation and green image - Green core competence Chen, Y.-S. 2008 21,33

45 192 Evolution and implementation: A study of values, business ethics and corporate social responsibility

Joyner, B.E.; Payne, D. 2002 12,8

46 189 The link between corporate social and financial performance: Evidence from the banking industry

Simpson, W.G.; Kohers, T. 2002 12,6

47 188 Enron ethics (or: Culture matters more than codes) Sims, R.R.; Brinkmann, J. 2003 13,43

48 185 The worth of values - A literature review on the relation between corporate social and financial performance

Van Beurden, P.; Gossling, T. 2008 20,56

49 184 Methodology in business ethics research: A review and critical assessment Randall, D.M.; Gibson, A.M. 1990 6,81 50 181 Corporate social responsibility as a conflict between shareholders Barnea, A.; Rubin, A. 2010 25,86

51 181 Some initial steps toward improving the measurement of ethical evaluations of marketing activities

Reidenbach, R.E.; Robin, D.P. 1988 6,24

52 180 Business codes of multinational firms: What do they say? Kaptein, M. 2004 13,85 53 177 Strategic explanations for the early adoption of ISO 14001 Bansal, P.; Hunter, T. 2003 12,64

18

R CT Títol Autors Any C/A

54 177 Mining, corporate social responsibility and the "community": The case of Rio Tinto, Richards Bay minerals and the Mbonambi

Kapelus, P. 2002 11,8

55 176 The effects of ethical climates on organizational commitment: A two-study analysis

Cullen, J.B.; Parboteeah, K.P.;

Victor, B. 2003 12,57

56 173 Determinants of corporate social responsibility disclosure ratings by Spanish listed firms

Reverte, C. 2009 21,63

57 173 Toward an understanding of ethical climate - its relationship to ethical behavior and supervisory influence

Wimbush, J.C.; Shepard, J.M. 1994 7,52

58 172 Corporations, stakeholders and sustainable development I: A theoretical exploration of business-society relations

Steurer, R.; Langer, M.E.; Konrad, A.; Martinuzzi, A.

2005 14,33

59 171 Mainstreaming green product innovation: Why and how companies integrate

environmental sustainability

Dangelico, R.M.; Pujari, D. 2010 24,43

60 171 Gender differences in proclivity for unethical behavior

Betz, M.; Oconnell, L.; Shepard, J.M.

1989 6,11

61 170 The impact of board diversity and gender composition on corporate social responsibility and firm reputation

Bear, S.; Rahman, N.; Post, C. 2010 24,29

62 169 Supply chain specific? Understanding the patchy success of ethical sourcing initiatives

Roberts, S. 2003 12,07

63 169 Pinto fires and personal ethics - a script analysis of missed opportunities Gioia, D.A. 1992 6,76 64 168 Behind the mask: Revealing the true face of corporate citizenship Matten, D.; Crane, A.; Chapple, W. 2003 12 65 167 Responsible leadership in a stakeholder society - A relational perspective Maak, T.; Pless, N.M. 2006 15,18

66 167 Measuring corporate citizenship in two countries: The case of the United States and França

Maignan, I.; Ferrell, O.C. 2000 9,82

67 166 CSR strategies of SMEs and large firms. Evidence from Itàlia Perrini, F.; Russo, A.; Tencati, A. 2007 16,6

68 163 Ethics, CSR, and sustainability education in the Financial times top 50 global business schools: Baseline data and future research directions

Christensen, L.J.; Peirce, E.; Hartman, L.P.; Hoffman, W.M.; Carrier, J.

2007 16,3

69 163 Leaders, values, and organizational climate: Examining leadership strategies for establishing an organizational climate regarding ethics

Grojean, M.; Resick, C.; Dickson, M.; Smith, D.

2004 12,54

70 162 SMEs and CSR theory: Evidence and implications from an Italian perspective Perrini, F. 2006 14,73

71 159 Codes of ethics as signals for ethical behavior

Adams, J.S.; Tashchian, A.; Shore, T.H.

2001 9,94

72 158 Whistleblowing in organizations: An examination of correlates of whistleblowing intentions, actions, and retaliation

Mesmer-Magnus, J.R.; Viswesvaran, C.

2005 13,17

73 158 Corporate social responsibility education in Europe Matten, D.; Moon, J. 2004 12,15 74 158 The nature of the relationship between corporate codes of ethics and behaviour Schwartz, M. 2001 9,88 75 157 Islamic ethics and the implications for business Rice, G. 1999 8,72

76 156 An experimental examination of the effects of individual and situational factors on unethical behavioral intentions in the workplace

Jones, G.E.; Kavanagh, M.J. 1996 7,43

77 154 Ethics programs, perceived corporate social responsibility and job satisfaction Valentine, S.; Fleischman, G. 2008 17,11 78 154 Religiosity, ethical ideology, and intentions to report a peer's wrongdoing Barnett, T.; Bass, K.; Brown, G. 1996 7,33

79 154 An integrative model for understanding and managing ethical behavior in business organizations

Stead, W.E.; Worrell, D.L.; Stead, J.G.

1990 5,7

80 153 The drivers of Green brand equity: Green brand image, Green satisfaction, and Green trust

Chen, Y.-S. 2010 21,86

81 153 The impact of national culture on software piracy Husted, B.W. 2000 9 82 152 Business students and ethics: A meta-analysis Borkowski, S.C.; Ugras, K.J. 1998 8

83 151 Corporate social responsibility in western Europe: An institutional mirror or substitute?

Jackson, G.; Apostolakou, A. 2010 21,57

84 150 Is guanxi ethical? A normative analysis of doing business in China Dunfee, T.W.; Warren, D.E. 2001 9,38

85 146 Do what consumers say matter? the misalignment of preferences with unconstrained ethical intentions

Auger, P.; Devinney, T.M. 2007 14,6

86 146 Corporate social and financial performance: An investigation in the RU supermarket industry

Moore, G. 2001 9,13

87 145 The Fair Trade movement: Parameters, issues and future research Moore, G. 2004 11,15 88 144 Consumer ethics research: Review, synthesis and suggestions for the future Vitell, S.J. 2003 10,29 89 144 The role of consumers' trust in online-shopping Grabner-Kraeuter, S. 2002 9,6 90 144 Professional codes - why, how, and with what impact Frankel, M.S. 1989 5,14 91 143 A positive theory of social entrepreneurship Santos, F.M. 2012 28,6

92 143 Corporate ethics practices in the mid-1990's: An empirical study of the Fortune 1000

Weaver, G.R.; Trevino, L.K.; Cochran, P.L.

1999 7,94

93 142 How Corporate Social Responsibility influences organizational commitment Turker, D. 2009 17,75

94 142 Designing and implementing Corporate Social Responsibility: An integrative framework grounded in theory and practice

Maon, F.; Lindgreen, A.; Swaen, V. 2009 17,75

95 142 The construct validity of the Kinder, Lydenberg & Domini social performance ratings data

Sharfman, M. 1996 6,76

96 142 Differences in ethical perceptions between male and female managers - myth or

reality

Kidwell, J.M.; Stevens, R.E.;

Bethke, A.L. 1987 4,73

97 141 An empirical test of a cross-national model of corporate social responsibility Quazi, A.M.; O'Brien, D. 2000 8,29

98 141 Should trees have managerial standing - toward stakeholder status for nonhuman nature

Starik, M. 1995 6,41

99 140 An exploratory study into the factors impeding ethical consumption Bray, J.; Johns, N.; Kilburn, D. 2011 23,33

100 140 The perceived role of ethics and social responsibility: A scale development Singhapakdi, A.; Vitell, S.J.; Rallapalli, K.C.; Kraft, K.L.

1996 6,67

Font: WoS i pàgina web de la JBE Abreviacions: R= Rànquing; C/A= cites per any.

A la taula anterior es mostren els 100 documents més citats. El document més citat, amb 920 cites, va ser publicat l’any 2004 per Elisabeth Garriga i Domènec N. Melé baix el títol Corporate Social Responsibility theories: Mapping the territory. El document també és el que ha rebut major nombre de cites per any (70,77). Totes

19

aquestes xifres són molt bastant superiors a la dels altres documents, superant gairabé un 50% els valors obtinguts pel segon document més citat. El 36% de documents de la taula 3 obtenen més de 200 cites. A més el 72% dels documents de la taula s’han publicat durant el segle XXI, i el 27% d’aquests acumulen més de 20 cites per any. El document més antic que es troba a la llista és de l’any 1985, situant-se al lloc 19 de la llista, i fins al moment ha rebut 265 cites, si be s’espera que aquets document no experimenti un augment de posicions en el rànquing anterior donat que solen ser els documents més actuals els que solen acumular un major nombre de cites. El document més modern de la llista és de l’any 2011 i, malgrat que es troba en el lloc 99 del rànquing, amb 140 cites i una mitja de 23,33 cites per any, es pot preveure que millorarà dins aquest rànquing ja que encara no ha assolit el seu màxim de cites. També destaca el document situat en el lloc 24 del rànquing, amb 233 cites, ja que és el document més modern situat entre els 25 documents més citats. Aquest treball, publicat a l’any 2009, acumula una mitja de 29,13 cites per any, lo qual el posicionen en el cinquè lloc del rànquing si ens atenem a aquest criteri; el primer lloc d’aquest rànquing, està ocupat per el treball Corporate Social Responibility: Mapping the territory de Elisabet Garriga i Domènec N. Mele, seguits per A review of the empirical ethical decision-making literature: 1996-2003 de Michael J. O’Fallon i Kenneth D. Butterfield; i Concepts and definitions of CSR and corporate sustainability: Between agency and communion de Marianne Van Marrewijk. Aquests darrers documents ocupen el primer, tercer i segon lloc el en el rànquing de les cites totals, respectivament. Cal destacar que si tenim en compte el rànquing de cites per any, podem observar com dins els 50 primers llocs, tots els documents són de l’any 2000 o posteriors, exceptuant-ne dos: Ethical decision-making a review of the empirical literature de Robert C. Ford i William D. Richardson de l’any 1994 i The relationship between corporate social performance, and organizational size, financial performance, and environmental performance: An empirical examination de Peter A. Stanwick, i Sarah A. Stanwick de l’any 1998. Si comparem el rànquing de cites per any i el de cites totals, exceptuant els 3 primers llocs, els altres llocs del rànquing varien molt, i documents posicionats en darreres posicions del rànquing per nombre de cites els trobaríem posicionats en posicions capdavanteres en quan el nombre de cites per any. A la següent taula, a partir de les dades disponibles a la WoS i a la pàgina web de la revista JBE, analitzarem els 50 documents que més descarregues han obtingut.

20

Taula 4. Els 50 documents més descarregats de la pàgina web de la JBE R DT Títol Autor/s Any R CT CT

1 43.000 Corporate social responsibility theories: mapping the territory Garriga, E., Melé, D. 2004 1 920

2 27.000 Concepts and definitions of CSR and corporate sustainability: between agency and communion van Marrewijk, M. 2003 2 506

3 20.000 The 2007–2009 financial crisis: an erosion of ethics: a case study Schoen, E.J. 2017 5.902 1 4 20.000 Corporate social responsibility in the supply chain: an application in the food industry Maloni, M.J., Brown, M.E. 2006 19 251

5 16.000 The limits of corporate social responsibility: techniques of neutralization, stakeholder management and political CSR

Fooks, G., Gilmore, A., Collin, J., Holden, C., Lee, K. 2013 751 49

6 16.000 Responsible leadership as virtuous leadership Cameron, K. 2011 753 49

7 15.000 Social entrepreneurship and business ethics: does social equal ethical?

Chell, E., Spence, L.J., Perrini, F.,

Harris, J.D. 2016 5.257 3 8 15.000 A systematic literature review of servant leadership theory in organizational contexts Parris, D.L., Peachey, J.W. 2013 447 69

9 14.000 Evolution and implementation: a study of values, business ethics and corporate social responsibility Joyner, B.E., Payne, D. 2002 44 192

10 14.000 Cultural values and international differences in business ethics Scholtens, B., Dam, L. 2007 295 84 11 14.000 Corporate social responsibility education in Europe Matten, D., Moon, J. 2004 73 158 12 14.000 Enron ethics (or: culture matters more than codes) Sims, R.R., Brinkmann, J. 2003 46 188

13 13.000 A stakeholder approach to corporate social responsibility: a fresh perspective into theory and practice Jamali, D. 2008 26 224

14 13.000 Corporate social responsibility (CSR): theory and practice in a developing country context Jamali, D., Mirshak, R. 2007 17 265

15 13.000 Gender-based barriers to senior management positions: understanding the scarcity of female CEOS Oakley, J.G. 2000 32 205

16 12.000 Psychopathic leadership a case study of a corporate psychopath CEO Boddy, C.R. 2017 5.603 2 17 12.000 Does corporate governance influence earnings management in Latin American markets? González, J.S., García-Meca, E. 2014 1.621 26 18 12.000 Research on fair trade consumption—a review Andorfer, V.A., Liebe, U. 2012 558 60 19 12.000 Gender diversity in the boardroom and firm financial performance Campbell, K., Mínguez-Vera, A. 2008 25 231 20 12.000 Social accountability and corporate greenwashing Laufer, W.S. 2003 15 272 21 11.000 A positive theory of social entrepreneurship Santos, F.M. 2012 91 143 22 11.000 Work engagement and Machiavellianism in the ethical leadership process den Hartog, D.N., Belschak, F.D. 2012 792 47 23 11.000 Measuring corporate social responsibility: a scale development study Turker, D. 2009 23 233

24 11.000 Corporate social responsibility in the 21st century: a view from the world's most successful firms Snider, J., Hill, R.P., Martin, D. 2003 34 201

25 10.000 The curious case of corporate tax avoidance: is it socially irresponsible? Dowling, G.R. 2014 2.615 15

26 10.000 “Why don’t consumers care about CSR?”: a qualitative study exploring the role of CSR in consumption decisions

Öberseder, M., Schlegelmilch, B.B., Gruber, V. 2011 355 77

27 10.000 A review of the empirical ethical decision-making literature: 1996–2003 O'Fallon, M.J., Butterfield, K.D. 2005 3 470 28 10.000 John Elkington, cannibals with forks: the triple bottom line of 21st century business Jeurissen, R. 2000 4.033 8

29 9.600 An examination of ethical influences on the work of tax practitioners

Frecknall-Hughes, J., Moizer, P.,

Doyle, E., Summers, B. 2017 5.998 1

30 9.400 W(h)ither ecology? The triple bottom line, the global reporting initiative, and corporate sustainability reporting Milne, M.J., Gray, R. 2013 169 111

31 9.400 The effectiveness of business codes: a critical examination of existing studies and the development of an integrated research model Kaptein, M., Schwartz, M.S. 2008 158 115

32 9.200 Managers' personal values as drivers of corporate social responsibility Hemingway, C.A., Maclagan, P.W. 2004 5 327

33 9.100 Corporate communication and impression management – new perspectives why companies engage in corporate social reporting Hooghiemstra, R. 2000 14 276

34 8.700 Cultural diversity and universal ethics in a global world Melé, D., Sánchez-Runde, C. 2013 3.243 12

35 8.700 The impact of board diversity and gender composition on corporate social responsibility and firm reputation Bear, S., Rahman, N., Post, C. 2010 60 170

36 8.700 Small business champions for corporate social responsibility Jenkins, H. 2006 11 286

37 8.600

Why ethical consumers don’t walk their talk: towards a framework for understanding the gap between the ethical purchase intentions and actual buying behaviour of ethically minded consumers

Carrington, M.J., Neville, B.A., Whitwell, G.J. 2010 42 192

38 8.500

The effects of corporate social responsibility on brand performance: the mediating effect of

industrial brand equity and corporate reputation

Lai, C.-S., Chiu, C.-J., Yang, C.-F.,

Pai, D.-C. 2010 153 116

39 8.500 The missing link between corporate social responsibility and consumer trust: the case of fair trade products

Castaldo, S., Perrini, F., Misani, N., Tencati, A. 2009 106 137

40 8.300 The circular economy: an interdisciplinary exploration of the concept and application in a global context Murray, A., Skene, K., Haynes, K. 2017 2.153 19

41 8.200 Corporate social responsibility and sustainability in Scandinavia: an overview Strand, R., Freeman, R.E., Hockerts, K. 2015 2.612 15

42 8.000 Corporate social responsibility as a conflict between shareholders Barnea, A., Rubin, A. 2010 49 181 43 8.000 Creative accounting: some ethical issues of macro- and micro-manipulation Gowthorpe, C., Amat, O. 2005 2.833 14 44 7.900 Corporate governance and firm value: the impact of corporate social responsibility Jo, H., Harjoto, M.A. 2011 103 139

45 7.800 Mainstreaming green product innovation: why and how companies integrate environmental sustainability Dangelico, R.M., Pujari, D. 2010 58 171

46 7.800 The drivers of green brand equity: green brand image, green satisfaction, and green trust Chen, Y.-S. 2010 80 153

47 7.800 Designing and implementing corporate social responsibility: an integrative framework grounded in theory and practice Maon, F., Lindgreen, A., Swaen, V. 2009 94 142

48 7.800 The fair trade movement: parameters, issues and future research Moore, G. 2004 87 145 49 7.700 The causal effect of corporate governance on corporate social responsibility Jo, H., Harjoto, M.A. 2012 245 93 50 7.700 Responsible leadership: pathways to the future Pless, N.M., Maak, T. 2011 1.355 31

Font: WoS i pàgina web de la JBE Abreviacions: R= Rànquing; DT= Descàrregues Totals; R CT= Rànquing de Cites Totals; CT= Cites Totals

En aquesta taula realitzem un anàlisi dels documents més descarregats de la JBE, comparant-los amb el rànquing dels documents més citats així com les xifres de les seves corresponents cites.

21

Cal destacar que tots els documents que apareixen en aquest rànquing pertanyen a l’any 2000 i posteriors, lo qual no és d’estranyar ja que els investigadors solen consultar els treballs més moderns. L’article més descarregat és Corporate social responsibility theories: mapping the territory de Elisabet Garriga, i Domènec Melé, de l’any 2004, amb un total de 43.000 descàrregues, ocupant també el primer lloc del rànquing de cites totals (amb 920 cites). El segon lloc, en ambdós rànquings, és pel treball Concepts and definitions of CSR and Corporate sustainability: between agency and communion de Marianne van Marrewijk, de l’any 2003, amb un total de 27000 descàrregues i 506 cites (ambdues xifres són quasi la meitat de les xifres del treball del primer lloc). En el tercer lloc, The 2007-2009 Financial crisis: an erosion of ethics: a case study de Edward J. Schoen, es tracta d’un treball amb moltes descàrregues (20.000) però tan sols amb una única cita, lo qual es deu a que és un treball molt recent, del 2017. El treball, però, presenta un gran atractiu motiu pel qual es de preveure que el seu nombre de citacions augmentarà considerablement durant els propers anys. Els documents més moderns, i posicionats més alts en el rànquing de descarregues, són els que s’espera que acumulin més cites durant els propers anys, i millorin així el seu rànquing respecte al nombre de cites. Per al contrari, els articles publicats al voltant de l’any 2000, s’espera que vagin perdent posicions fins arribar a sortir d’aquest rànquing. En la següent taula s’analitza els documents més citats en documents publicats a la pròpia JBE.

22

Taula 5. Els 50 documents més citats en els treballs publicats en la JBE R Any Referència citada Tipus Citacions Força de l’enllaç total

1 1984 Freeman, R.E., Strategic Management LL 537 497 2 1986 Trevino, L.K., Academy of Management Review, 11, pp. 601 A 485 468 3 1991 Jones, T.M., Academy of Management Review, 16, pp. 366 A 423 405 4 1995 Donaldson, T., Academy of Management Review, 20, pp. 65 A 345 335 5 1985 Ferrell, O.C., Journal of Marketing, 49, pp. 87 A 319 311 6 1986 Rest, J.R., Moral Development: Advances in Research and Theory LL 318 312 7 1979 Carroll, A.B., Academy of Management Review, 4, pp. 497 A 297 285 8 1971 Rawls, J., Theory Justice LL 287 212 9 1997 Mitchell, R.K., Academy of Management Review, 22, pp. 853 A 263 261 10 1976 Jensen, M.C., Journal Finance Economics, 3, pp. 305 A 262 199 11 2003 Podsakoff, P.M., Journal of Applied Psychology, 88, pp. 879 A 245 225 12 1986 Hunt, S.D., Journal of Macromarketing, 6, pp. 5 A 242 232 13 1982 Gilligan, C., Different Voice LL 237 196 14 2003 Margolis, J.D., Administrative Science Quarterly, 48, pp. 268 A 232 227 15 1997 Waddock, S.A., Strategic Management Journal, 18, pp. 303 A 228 226 16 2003 Orlitzky, M., Organization Studies, 24, pp. 403 A 225 217 17 1970 Friedman, M., Child Development, 71, pp. 913 A 223 181 18 1988 Victor, B., Administrative Science Quarterly, 33, pp. 101 A 222 211 19 1969 Kohlberg, L., HDB Socialization Theory LL 217 210,27 20 1991 Wood, D.J., Academy of Management Review, 16, pp. 691 A 216 206 21 1983 Dimaggio, P.J., American Sociological Review, 48, pp. 147 A 212 203 22 2001 Mcwilliams, A., Academy of Management Review, 26, pp. 117 A 209 206 23 1980 Hofstede, G., Cultures Consequence LL 192 151 24 1995 Suchman, M.C., Academy of Management Review, 20, pp. 571 A 185 177 25 1981 Fornell, C., Journal Marketing Research, 18, pp. 39 A 181 175 26 1986 Baron, R.M., Journal of Personality and Social Psychology, 51, pp. 1173 A 178 161 27 1995 Clarkson, M.B.E., Academy of Management Review, 20, pp. 92 A 176 174 28 1978 Nunnally, J.C., Psychometric Theory LL 175 168 29 1999 Donaldson, T., Ties Bind LL 173 150 30 1994 Ford, R.C., Journal of Business Ethics, 13, pp. 205 A 166 159 31 1962 Friedman, M., Capitalism Freedom LL 164 138 32 2008 Matten, D., Academy of Management Review, 33, pp. 404 A 164 153 33 1991 Carroll, A., Business Horizons, 34, pp. 39 A 163 159 34 1980 Forsyth, D.R., Journal of Personality and Social Psychology, 39, pp. 175 A 160 153 35 2004 Garriga, E., Journal of Business Ethics, 53, pp. 51 A 159 155 36 1995 Jones, T.M., Academy of Management Review, 20, pp. 404 A 155 154 37 1978 Pfeffer, J., The External Control of Organizations LL 155 136 38 2006 Porter, M.E., Harvard Business Review, 84, pp 78 A 153 147

39 2005 Brown, M.E., Organizational Behavior and Human Decision Processes, 97, pp. 117

A 152 148

40 1999 Carroll, A.B., Business & Society, 38, pp. 268 A 151 138 41 1977 Brenner, S.N., Harvard Business Review, 55, pp. 57 A 146 120 42 1994 Donaldson, T., Academy of Management Review, 19, pp. 252 A 146 134 43 2005 O'fallon, M.J., Journal of Business Ethics, 59, pp. 375 A 146 139 44 1977 Meyer, J.W., American Journal of Sociology, 83, pp. 340 A 145 139 45 1991 Aiken, L.S., Multiple Regression LL 143 134 46 2001 Hillman, A.J., Strategic Management Journal, 22, pp. 125 A 138 136 47 1979 Rest, J. R., Development in Judging Moral Issues LL 137 132 48 2006 Brown, M.E., The Leadership Quarterly, 17, pp. 595 A 133 127 49 2001 Sen, S., Journal of Marketing Research, 38, pp. 225 A 133 125 50 1978 Hegarty, W.H., Journal of Applied Psychology, 63, pp. 451 A 131 127

Font: base de dades WoS Abreviacions: R= rànquing; A= article; LL= llibre

El document més citat de la taula anterior és un llibre escrit per R.Edward Freeman, Strategic Management de l’any 1984. De fet, a la taula anterior podem trobar 12 llibres entre els documents més citats. S’ha de destacar que dels 50 documents, 14 pertanyen a la revista Academy Management Review. La revista Journal of Personality and Social Psychology conta amb 2 articles dins el rànquing, al igual que la revista Journal of Applied Psychology. La revista JBE també apareix en el rànquing, amb 3 articles. Cal destacar que els 10 primers documents del rànquing anterior són anteriors a l’any 2000. El document més antic que apareix al rànquing, en el lloc 31, és un llibre de l’any 1962, anomenat Capitalism Freedom, de Milton Friedman, mentre que el

23

document més modern és de l’any 2008, publicat a la revista Academy of Management Review per Dirk Matten, situant-se en el lloc 32 del rànquing; curiosament el document més antic i el més modern comparteixen el mateix nombre de cites, 164. 3.3. Principals autors, institucions i països de la JBE Les taules que presentem a continuació donen una descripció general dels principals autors, institucions i països que publiquen a la revista JBE. A la taula 6, podem observar els 50 autors més productius per nombre de publicacions. En cas d’empat empat entre dos autors, es posiciona primer el que aglutina un major nombre de cites. A més, la taula anterior també inclou l’índex-H, el rati entre cites i documents, i el nombre de documents que aglutinen un nombre major o igual a 100, 50, 25, 10, 5 i 1 cites.

24

Taula 6. Autors més productius de la JBE JBE TOTAL REVISTES

R Nom de l’Autor Universitat País DT CT H C/D ≥100 ≥50 ≥25 ≥5 ≥1 DT CT H C/P

1 Vitell, S.J. Mississippi U. USA 44 2.355 29 53,52 5 17 31 42 44 75 3.458 34 46,11 2 Giacalone, R.A. U. North Carolina USA 24 680 11 28,33 1 4 10 17 22 56 1.249 21 22,30

3 Tang, T.L.P. Middle Tennessee State U.

USA 24 528 14 22,00 0 2 8 18 24 92 2.011 26 21,86

4 Caldwell, C. U. Houston USA 21 506 14 24,10 0 2 8 19 21 42 630 15 15,00 5 Valentine, S. U. Wyoming USA 19 630 11 33,16 1 4 7 17 19 31 690 10 15,19 6 Lindgreen, A. U. Hull RU 19 477 10 25,11 1 2 5 15 18 118 1.884 23 15,97 7 Argandona, A. U. Navarra Espanya 19 414 12 21,79 1 1 5 14 18 29 462 13 15,93

8 Kaptein, M. Erasmus U. Països Baixos

18 650 12 36,11 2 4 7 16 17 32 978 17 30,56

9 Deshpande, S.P. Western Michigan U.

USA 18 570 14 31,67 0 4 8 18 18 48 885 15 18,44

10 Tsalikis, J. Florida Int U. USA 18 406 10 22,56 1 2 5 15 18 21 406 10 19,33 11 Freeman, R.E. U. Virginia USA 16 254 11 15,88 0 0 4 13 15 44 1.476 14 33,55 12 Nielsen, R.P. Boston Coll USA 16 166 8 10,38 0 1 1 11 16 100 769 16 7,69 13 Singhapakdi, A. Mississippi U. USA 15 509 12 33,93 1 3 10 15 15 44 1.141 18 25,93 14 Mele, D. U. Navarra Espanya 15 389 9 25,93 0 3 6 13 15 23 396 10 15,65 15 Weber, J. Marquette U. USA 15 337 9 22,47 1 2 4 11 14 45 733 13 16,29 16 Werhane, P.H. U. Virginia USA 15 328 12 21,87 0 1 3 14 14 80 591 14 7,39

17 Choi, C.J. Cass City Business School

RU 14 174 7 12,43 0 1 2 9 13 16 215 6 13,44

18 Jo, H. Santa Clara U. USA 13 471 8 36,23 1 4 5 9 12 29 794 12 27,38

19 Sirgy, M.J. Virginia Polytech Inst & State U.

USA 13 311 8 23,92 0 3 4 12 12 136 4.260 31 31,32

20 Arenas, D. U. Ramon Llull (ESADE)

Espanya 13 310 7 23,85 1 3 3 8 13 23 342 7 14,87

21 Pava, M.L. Yeshiva U. USA 13 300 6 23,08 1 1 1 8 12 61 403 9 6,61

22 Du, X.Q. Xiamen Natl Accounting Inst.

China 13 141 7 10,85 0 0 2 9 12 17 146 7 8,59

23 Jamali, D. Amer U. Beirut Líban 12 945 9 78,75 2 6 9 10 12 41 1.254 14 30,59 24 Sims, R.R. Coll William & Mary USA 12 912 11 76,00 4 8 10 11 11 78 1.287 19 16,50

25 Lozano, J.M. U. Ramon Llull (ESADE)

Espanya 12 610 9 50,83 3 5 5 10 11 30 759 11 25,30

26 Husted, B.W. Inst Empresa Espanya 12 536 11 44,67 1 4 8 12 12 50 1.743 19 34,86 27 Schwartz, M.S. U. Penn Canadà 12 523 8 43,58 1 5 6 10 12 20 545 6 27,25 28 Fassin, Y. U. Ghent Bèlgica 12 362 10 30,17 1 1 5 11 12 25 530 13 21,20 29 Schminke, M. Creighton U. USA 12 265 8 22,08 0 1 4 11 12 49 1.957 21 39,94 30 Shaw, B. U. Texas USA 12 108 6 9,00 0 0 1 7 12 53 572 10 10,79 31 Byrne, E.F. Indiana U. USA 12 53 4 4,42 0 0 0 4 10 24 60 4 2,50 32 Rawwas, M.Y.A. U. Northern Iowa USA 11 474 9 43,09 1 4 6 10 11 22 650 13 29,55 33 Dunfee, T.W. U. Penn USA 11 446 8 40,55 1 3 5 10 11 40 1.634 16 40,85 34 Lin, C.P. Vanung U. Taiwan 11 379 10 34,45 1 1 6 11 11 77 1.118 18 14,52 35 Brinkmann, J. U. Dortmud Alemanya 11 295 7 26,82 1 1 2 8 10 18 430 8 23,89 36 Hoffman, W.M. Bentley Coll. USA 11 267 7 24,27 1 1 2 9 10 33 294 7 8,91 37 Schwartz, M. U. Penn USA 11 216 4 19,64 1 1 1 4 8 33 755 10 22,88 38 Bird, F. Concordia U. Canadà 11 203 6 18,45 0 2 4 6 10 30 364 11 12,13

39 Sethi, S.P. CUNY Bernard M Baruch Coll

USA 11 174 7 15,82 0 0 3 8 11 15 201 5 13,40

40 Lamsa, A.M. U. Jyvaskyla Finlàndia 11 128 6 11,64 0 0 2 7 9 27 198 9 7,33 41 Natale, S.M. Adelphi U USA 11 68 4 6,18 0 0 0 4 11 13 69 3 4,38 42 Crane, A. U. Wales RU 10 598 9 59,80 2 5 7 10 10 45 2.234 22 49,64 43 Maak, T. U. St Gallen Suïssa 10 558 8 55,80 3 4 6 9 10 21 763 12 36,33 44 Jurkiewicz, C.L. Louisiana State U. USA 10 461 6 46,10 1 4 6 7 10 28 724 13 25,86 45 Ferrell, O.C. U. New Mèxic USA 10 404 8 40,40 1 2 5 9 9 61 4.714 27 77,28

46 Kolk, A. U. Amsterdam Països Baixos

10 299 7 29,90 0 1 6 8 10 67 2.244 28 33,49

47 Egels-Zanden, N.

U. Gothenburg Suècia 10 225 8 22,50 0 1 3 8 9 20 288 10 14,40

48 Cohen, J. Boston Coll USA 10 173 5 17,30 0 1 3 6 9 46 1.008 18 21,91 49 Carson, T.L. Loyola U. USA 10 162 6 16,20 0 1 1 7 10 55 499 11 9,07 50 Borna, S. Ball State U. USA 10 91 6 9,10 0 0 0 6 10 16 102 6 6,38

Font: WoS Abreviacions:DT i CT= Documents i Cites totals; C/D= cites per document; H= índex-H; ≥100, ≥50¸≥25¸≥10, ≥5,

≥1 = nombre de documents amb un nombre de cites igual o major a 100, 50, 25, 10, 5 i 1. RU= Regne Unit.

L’autor més productiu és Scott J. Vitell. Les seves xifres doblen i tripliquen a les del següent autor més productiu en quan a nombre de documents i nombre de cites, respectivament. Si observem el nombre de publicacions en totes les revistes, també

25

és l’autor amb més publicacions i més cites. En segon i tercer lloc trobem, empatats en nombre de publicacions, a Robert A. Giacalone i Thomas Li Ping Tang. Una dada important, és que 14 dels autors més influents de la revista, o bé formen part del seu consell editorial o bé són editors. Aquests autors son: Scott J. Vitell, Thomas Li Ping Tang, Antonio Argandona, Sean Valentine, R. Edward Freeman, Patricia H. Werhane, Xing Qiang Du, Moses L. Pava, Edmund F. Byrne, Yves Fassin, Frederick Bird, Johannes Brinkmann, S. Prakash Sethi i Ans Kolk. En el rànquing, 4 d’aquests autors es troben en les 10 primeres posicions. La majoria dels autors de la taula pertanyen als Estats Units. De la resta de països, els que més destaquen són Espanya, Canadà, Regne Unit i Països Baixos; d’aquest darrer país, sorprèn que només dos autors siguin del país originari de la revista. Quinze dels autors de la taula anterior diversifiquen les seves publicacions en revistes distintes a la JBE ja que el seu percentatge de publicació a la revista és del 25% o inferior. En canvi, 4 dels autors tenen un 75% o superior del total del seus articles publicats a la JBE, essent part un d’ells del consell editorial de la revista. La universitat amb més autors rellevants és la Universitat de Penn, amb 3 autors, seguida de les universitats de Mississippí, Navarra i Virgínia, amb dos autors cada una d’elles. A la taula següent analitzem l’evolució de les publicacions dels 20 autors més productius de la revista al llarg del temps. S’ha de tenir en compte que el temps s’ha analitzat en períodes de 5 anys. Taula 7. Els 20 autors més productius de la JBE per períodes de 5 anys.

R Nom Autor 1982-1987 1988-1992 1993-1997 1998-2002 2003-2007 2008-2012 2013-2017 TOTAL

1 Vitell, S.J. 2 5 8 7 10 8 4 44 2 Giacalone, R.A. 2 3 4 - 7 3 5 24 3 Tang, T.L.P. - - - - 5 7 12 24 4 Caldwell, C. - - - 1 5 14 1 21 5 Valentine, S. - - - 3 6 7 3 19 6 Lindgreen, A. - - - - 1 7 11 19 7 Argandona, A. - - 1 4 7 6 1 19 8 Kaptein, M. - - - 3 4 6 5 18 9 Deshpande, S.P. - - 5 3 1 8 1 18 10 Tsalikis, J. - 4 1 2 3 6 2 18 11 Freeman, R.E. 1 1 - - 3 6 5 16 12 Nielsen, R.P. 3 4 - 2 2 2 3 16 13 Singhapakdi, A. - 1 5 4 - 4 1 15 14 Mele, D. - 1 - 1 5 4 4 15 15 Weber, J. - 2 2 1 1 4 5 15 16 Werhane, P.H. - 5 - 3 1 4 2 15 17 Choi, C.J. - - - - 5 9 - 14 18 Jo, H. - - - - - 6 7 13 19 Sirgy, M.J. - - 1 5 4 3 - 13 20 Arenas, D. - - - - 1 6 6 13

Font: WoS Abreviacions: R= Rànquing

A la taula, podem observar, que de tots els autors, només n’hi ha un que ha publicat en tots els períodes, Scott J. Vitell. Amb això podem dir que és un autor que ha estat molt productiu durant molts anys; ara bé, aquesta productivitat va disminuint,

26

ja que en el darrer període el seu nombre de publicacions s’ha reduït respecte als quinquennis immediatament anteriors. El segon lloc és ocupat per Robert A. Giacalone, autor que també publica des dels principis de la revista, seguint una línia molt semblant a la de Scott J. Vitell, però amb menor nombre de publicacions per quinquenni. Hi ha un autor que només té publicacions durant els tres darrers lustres, i observem que les publicacions van en augment en cada un d’ells, motiu pel qual aquest autor, Thoms Li Ping Tang, s’espera que aquest augmenti posicions en el rànquing. Un altre autor que també preveiem que pot augmentar la seva situació en el rànquing és Adam Lindgreen ja que durant els darrers lustres el seu nombre de publicacions ha augmentat considerablement. També es pot dir que, en els pròxims lustres, alguns dels autors arribarà a desaparèixer del rànquing dels 20 autors més productius, per deixar pas a nous autors. Un cop analitzats els autors més productius, procedirem a analitzar les institucions més productives; per això a la següent taula, hem ordenat les 50 institucions respecte al seu nombre de publicacions totals. En cas d’empat, el seu ordre ve donat per el nombre de cites. També hem fet ús dels següents indicadors: l’índex-H, el rati de cites per document, així com el nombre de documents amb major o igual nombre de 100, 50, 25, 10, 5 i 1 cites. Una dada més afegida, és el lloc que ocupa cada institució en els rànquings de la Academic Ranking of World Universities (ARWU) i en la Quacquarelli Symonds (QS).

27

Taula 8. Les 50 universitats més productives i influents a la JBE. R Universitat País DT CT H C/D ≥100 ≥50 ≥25 ≥5 ≥1 ARWU QS

1 York U. Canada Canadà 118 3.028 33 25,66 6 23 39 88 110 501-600 441-450 2 Erasmus U. Rotterdam Països Baixos 95 2.939 25 30,94 6 14 26 73 91 73 144 3 U. of North Carolina USA 93 2.942 29 31,63 6 19 35 73 87 33 78 4 U. of Navarra Espanya 63 2.090 20 33,17 2 5 16 50 61 - 245 5 U. of Mississippi USA 57 2.572 30 45,12 5 18 34 51 57 - 601-650 6 U. of Notre Dame USA 57 1.167 20 20,47 0 7 15 43 54 201-300 203 7 Depaul U. USA 55 1.136 18 20,65 2 5 15 39 52 - - 8 Saint John's U. USA 53 780 16 14,72 0 3 8 35 52 - - 9 U. of Pennsylvania USA 51 1.653 22 32,41 3 10 20 37 49 17 18 10 Florida International U. USA 49 1.316 16 26,86 4 8 16 38 48 401-500 - 11 U. of Nottingham RU 47 1.599 22 34,02 3 11 20 39 45 101-150 75 12 Monash U. Austràlia 47 859 14 18,28 2 5 9 28 39 78 65 13 Penn State U. USA 46 1.848 21 40,17 6 11 20 37 43 85 95 14 U. of Virginia USA 46 854 18 18,57 0 2 11 37 42 151-200 172 15 U. of Calgary Canadà 45 978 20 21,73 0 5 17 36 43 151-200 196 16 Copenhagen Business School Dinamarca 45 722 16 16,04 0 3 11 31 42 601-700 - 17 Boston College USA 44 909 16 20,66 2 5 12 30 42 301-400 299 18 U. Ramon Llull (ESADE) Espanya 43 1.053 16 24,49 3 7 11 27 39 - - 19 Loyola U. Chicago USA 42 548 11 13,05 1 2 4 29 40 501-600 701-750 20 Hong Kong Baptist U. China 41 1.061 17 25,88 1 5 14 32 39 601-700 278 21 Arizona State U. USA 40 890 16 22,25 2 5 14 28 36 101-150 222

22 Virginia Polytechnic Institute State U.

USA 39 1.163 18 29,82 2 6 13 35 37 301-400 361

23 U. of Michigan USA 39 862 16 22,1 0 6 10 32 36 24 23 24 Ghent U. Bèlgica 37 1.062 18 28,7 2 5 12 31 35 69 131 25 U. of Houston USA 37 888 18 24 0 4 16 33 36 201-300 601-650 26 U. of Manchester RU 36 1.123 15 31,19 2 8 13 27 31 38 29 27 Bi Norwegian Business School Noruega 36 905 15 25,14 2 5 9 30 34 - - 28 U. of Central Florida USA 35 841 16 24,03 0 7 12 28 32 301-400 701-750 29 Baylor U. USA 34 1.346 18 39,59 4 9 12 27 34 501-600 701-750 30 U. of St. Thomas Minnesota USA 34 593 14 17,44 0 2 7 24 32 - - 31 Old Dominion U. USA 33 1.165 20 35,3 3 7 19 30 33 501-600 - 32 Middle Tennessee State U. USA 33 792 17 24 0 4 13 25 32 - - 33 U. Catholique Lille França 33 383 12 11,61 0 0 5 20 30 - - 34 U. of Western Ontario Canadà 32 964 16 30,13 2 5 15 24 31 201-300 198 35 U. of Melbourne Austràlia 32 926 16 28,94 2 5 11 24 29 39 42 36 U. of Technology Sydney Austràlia 32 868 14 27,13 3 3 10 23 28 301-400 193 37 U. of Montreal Canadà 32 668 11 20,88 1 4 9 23 28 151-200 126 38 Chinese U. of Hong Kong China 32 597 15 18,66 0 2 9 22 31 151-200 44 39 Baruch College Cuny USA 32 534 13 16,69 0 1 8 22 31 - - 40 Northeastern U. USA 32 534 15 16,69 0 2 7 21 30 201-300 361 41 U. of Toronto Canadà 32 528 14 16,5 0 2 7 21 32 23 32 42 U. of Minnesota Twin Cities USA 31 765 16 24,68 0 6 11 28 30 34 137 43 City U. of Hong Kong China 31 685 15 22,1 0 5 8 24 29 201-300 55 44 U. of Groningen Països Baixos 30 1.215 15 40,5 3 7 8 20 26 59 113 45 U. of Tennessee Knoxville USA 30 742 16 24,73 1 4 9 23 29 201-300 461-470 46 Santa Clara U. USA 30 739 14 24,63 1 5 8 21 29 - - 47 Queens U. Canada Canadà 30 680 17 22,67 0 1 14 26 29 - - 48 Concordia U. Canada Canadà 30 672 14 22,4 2 4 10 21 29 401-500 461-470 49 Brigham Young U. USA 29 867 16 29,9 3 5 10 24 21 301-400 651-700 50 Bentley Coll USA 29 591 14 20,38 1 2 6 23 28 - -

Font: WoS Abreviacions: DT i CT= Documents i Cites totals; C/D= cites per document; H= índex-H; ≥100, ≥50¸≥25¸≥10, ≥5, ≥1 =

nombre de documents amb un nombre de cites igual o major a 100, 50, 25, 10, 5 i 1; ARWU i QS= Rànquings en general a la ARWU i a la QS. RU= Regne Unit.

La York University of Canada és la universitat més productiva en quan al nombre de documents, el nombre de cites i l’índex-H. La segueix la Erasmus University Rotterdam en quan al nombre de documents. Entre les 10 primeres institucions, destaca la Saint John’s University per el seu elevat nombre de documents, i per el baix nombre de citacions, el que fa que es situí en el vuitè lloc, el que ens duu a que si tinguéssim en compte un indicador diferent al nombre de publicacions,

28

aquesta institució es trobaria en una situació molt més baixa en el rànquing. Si en el rànquing l’indicador dominant fos les cites per document, la institució líder seria la University of Mississippi; en canvi al nostre rànquing, es troba en la quinta posició. A pesar de que la institució líder pertany al Canadà, la gran majoria d’institucions dins els rànquing pertanyen als Estats Units. El segon país amb més institucions és Canadà, seguit per Xina. Malgrat Xina tingui més presència que països com Espanya, Espanya es troba en el rànquing en posicions més elevades (una de elles, entre les 5 millors). Amb el mateix nombre d’institucions en el rànquing que Espanya, trobem Austràlia i Regne Unit. Altres països amb cabuda dins el rànquing son: Dinamarca, Bèlgica, Noruega, França i els Països Baixos. Del rànquing, 12 institucions també les trobem en el rànquing de la ARWU entre les 100 millors, i 11 les trobem en el rànquing de la QS. Si augmentem el nombre a les 500 millors institucions, en el rànquing de la ARWU, trobem 30 institucions, i en el de la QS, 29 institucions. Hi ha 2 universitats que es troben entre les 25 millors tant en el rànquing ARWU com al QS: University of Pennsylvania i University of Michigan, ambdues dels Estats Units, la primera es troba en el lloc 17 de la ARWU i el 18 en la QS; la segona es troba en el lloc 24 de la ARWU i el 23 de la QS. La University of Toronto del Canadà, es troba en el lloc 23 de la ARWU i en el 32 de la QS. A la següent taula, analitzem l’evolució temporal de les 20 institucions més productives. A destacar, que les publicacions s’han agrupat en períodes de 5 anys des de l’any 1982. Taula 9. Les 20 institucions més productives per períodes de cinc anys a la JBE

R Universitat 1982-1987 1988-1992 1993-1997 1998-2002 2003-2007 2008-2012 2013-2017 TOTAL

1 York U. Canada 5 2 5 16 13 48 29 118 2 Erasmus U. Rotterdam - - 1 9 23 29 33 95 3 U. of North Carolina 1 13 14 13 21 15 16 93 4 U. of Navarra - 1 1 6 19 21 15 63 5 U. of Mississippi 3 8 9 8 11 10 8 57 6 U. of Notre Dame 1 2 4 6 14 19 11 57 7 Depaul U. 9 5 5 6 6 12 12 55 8 Saint John's U. - 2 10 16 16 7 2 53 9 U. of Pennsylvania 1 1 10 6 9 19 5 51 10 Florida International U. - 4 7 7 7 16 8 49 12 U. of Nottingham - 1 3 5 11 15 12 47 11 Monash U. - - 1 3 2 14 27 47 13 Penn State U. - 6 2 5 10 11 12 46 14 U. of Virginia 1 2 1 6 8 17 11 46 16 U. of Calgary - 3 2 2 12 16 10 45 15 Copenhagen Business School - - 2 3 1 8 31 45 17 Boston College 2 9 1 5 7 6 14 44 18 U. Ramon Llull (ESADE) - - 1 1 4 18 19 43 19 Loyola U. Chicago 14 8 4 6 4 2 4 42 20 Hong Kong Baptist U. - - 1 5 5 16 14 41

Font: WoS Abreviacions: R= Rànquing

En el rànquing anterior, quasi la meitat tenen presència en la revista des de els seus principis. La Loyola University of Chicago és la que té més presència en els inicis de la revista, però el nombre de publicacions es veu com va disminuint així com passen els anys; actualment segueix publicant, però ens els darrers 5 anys només publicaren 4 documents. En canvi, la institució líder, la York University of Canada, durant els primers quinquennis el seu nombre de publicacions era bastant baix, però en els darrers, aquest nombre ha augmentat molt considerablement, aconseguint en el període 2008-2012, el nombre de publicacions més elevat de tota la taula (48). En el següent període, 2013-2017, el nombre va disminuir a 29, però així i tot segueix sent líder amb 118 publicacions. Destaca la Erasmus University of

29

Rotterdam ja que té presencia en la revista des de el tercer quinquenni, amb només una publicació, i gràcies al seu augment progressiu de publicacions en els següents anys, està posicionada en el segon lloc, amb un total de 95 publicacions, fins i tot, en el darrer quinquenni, ha estat la institució amb més nombre de publicacions. La Copenhagen Business School, ha estat la segona institució amb major nombre de publicacions durant el darrer quinquenni; així i tot, es troba en el lloc nombre 15 del rànquing. A continuació, examinarem els 35 països més productius a la JBE. S’ha d’emfatitzar que els països pertanyen al lloc on es trobava l’autor en el moment de la publicació. En la taula, es té en compte la població total del país per així veure la productivitat per milions d’habitants. Taula 10. Els països més productius i influents a la JBE.

R País DT CT H C/D ≥100 ≥50 ≥25 ≥5 ≥1 Població

(en milions) DT/Població CT/Població

1 USA 3.426 74.857 98 21,85 96 387 896 2.505 3.261 324,29 10,56 230,83 2 Canadà 674 12.737 54 18,9 16 66 172 456 637 36,16 18,64 352,24 3 RU 669 16.326 67 24,4 27 90 190 497 627 65,21 10,26 250,36 4 Austràlia 432 8.595 47 19,9 15 45 112 287 385 23,61 18,30 364,04 5 China 322 5.393 40 16,75 1 28 72 202 291 1.369,81 0,24 3,94 6 Espanya 307 7.503 42 24,44 11 33 86 219 294 46,47 6,61 161,46 7 Països Baixos 249 6.226 41 25 9 31 65 191 237 17,17 14,50 362,61 8 França 214 2.745 27 12,83 3 9 33 112 184 67,16 3,19 40,87 9 Alemanya 148 2.400 28 16,22 1 13 31 92 136 82,80 1,79 28,99 10 Taiwan 124 3.468 33 27,97 7 19 42 101 119 23,55 5,27 147,26 11 Bèlgica 101 2.407 28 23,83 3 12 30 77 98 11,36 8,89 211,88 12 Nova Zelanda 94 1.926 25 20,49 2 11 26 73 88 4,85 19,38 397,11 13 Itàlia 85 2.410 26 28,35 8 14 26 59 78 60,59 1,40 39,78 14 Corea del Sud 82 1.443 22 17,6 2 7 19 55 77 51,45 1,59 28,05 15 Suïssa 78 1.916 21 24,56 4 10 17 56 71 8,40 9,29 228,10 16 Finlàndia 73 1.176 20 16,11 0 6 14 55 67 5,51 13,25 213,43 17 Suècia 68 1.026 20 15,09 0 3 10 48 64 10,11 6,73 101,48 18 Dinamarca 66 920 17 13,94 0 3 12 43 61 5,75 11,48 160,00 19 Noruega 64 1.262 19 19,72 2 6 14 44 60 5,27 12,14 239,47 20 Turquia 54 1.461 20 27,06 2 9 19 43 51 82,84 0,65 17,64 21 Sud-Àfrica 54 951 17 17,61 1 3 12 40 49 54,96 0,98 17,30 22 India 48 760 15 15,83 1 4 10 29 46 1.324,17 0,04 0,57 23 Singapur 41 1.148 18 28 2 9 16 24 38 5,61 7,31 204,63 24 Portugal 38 1.011 15 26,61 2 5 9 29 35 10,31 3,69 98,06 25 Israel 38 819 16 21,55 1 4 9 29 37 8,81 4,31 92,96 26 Irlanda 34 538 14 15,82 0 4 9 22 33 4,77 7,13 112,79 27 Austria 30 822 15 27,4 2 4 10 22 28 8,79 3,41 93,52 28 Brasil 30 519 14 17,3 0 1 7 21 27 208,57 0,14 2,49 29 Japó 26 321 11 12,35 0 0 3 19 24 126,67 0,21 2,53 30 Mèxic 25 602 13 24,08 1 4 6 16 25 123,68 0,20 4,87 31 Malàisia 24 582 15 24,25 0 3 9 20 21 31,84 0,75 18,28 32 Líban 20 1.041 12 52,05 2 6 11 14 19 6,01 3,33 173,21 33 U. Emirats Àrabs 17 296 9 17,41 1 2 3 12 15 9,00 1,89 32,89 34 Grècia 16 227 8 14,19 0 1 3 11 14 11,18 1,43 20,30 35 Eslovènia 16 182 6 11,38 0 1 3 8 14 2,065 7,75 88,14

Font: WoS Abreviacions: DT i CT= Documents i Cites totals; C/D= cites per document; H= índex-H; ≥100, ≥50¸≥25¸≥10, ≥5, ≥1 =

nombre de documents amb un nombre de cites igual o major a 100, 50, 25, 10, 5 i 1; DT/Població: Documents totals per milions d’habitants; CT/Població: Cites totals per milions d’habitants. RU= Regne Unit.

Malgrat que la revista és del Països Baixos, el país més productiu de la JBE, tant per nombre de documents, per nombre de cites i per l’índex-H, és Estats Units, mentre que els Països Baixos es troba en el sèptim lloc del rànquing. El nombre de publicacions dels Estats Units, és el quíntuple de les publicacions del país en segon lloc, Canadà. Aquestes primeres posicions són a destacar ja que la revista és europea, però té publicacions d’arreu del món, fins al punt que aquests primers llocs són ocupats per països no europeus de parla anglesa (Estats Units, Canadà i Austràlia). Dins les 5 primeres posicions, només trobem un país europeu, el Regne

30

Unit, en canvi des del sisè lloc, fins al dècim, tots els països són europeus menys un (Espanya, Països Baixos, França i Alemanya i el no pertanyent, Taiwan, que juntament amb xina son els dos països asiàtics situats en el Top 10). El país més productiu per persona és Nova Zelanda, seguit per Canadà i Austràlia. En canvi, si tenim en compte les cites per persona, el primer lloc segueix essent per Nova Zelanda, però seguit per Austràlia i Països Baixos. Itàlia, en la 13ena posició és el país més productiu en les cites per document. A la taula següent, analitzem l’evolució del nombre de publicacions per països en quinquennis. Taula 11. Els 10 països més productius per períodes de 5 anys a la JBE.

R País 1982-1987 1988-1992 1993-1997 1998-2002 2003-2007 2008-2012 2013-2017 TOTAL

1 USA 224 393 406 505 535 759 604 3.426 3 Canadà 27 72 43 52 87 213 180 674 2 RU 7 10 26 63 105 222 236 669 4 Austràlia 1 9 21 48 50 122 181 432 5 China 2 1 11 17 30 92 169 322 6 Espanya - 1 2 29 48 112 115 307 7 Països Baixos - 2 2 25 60 83 77 249 8 França - - 1 4 12 64 133 214 9 Alemanya 1 1 1 7 13 49 76 148 10 Taiwan - 1 - 8 18 65 32 124

Font: WoS Abreviacions: R= Rànquing. RU= Regne Unit.

El país amb les publicacions predominants en cada període és els Estats Units. Sis dels deu països, publiquen a la revista des dels principis, dels quals només un és Europeu, Alemanya. Quatre d’aquests sis països, són de parla anglesa (Estats Units, Regne Unit, Canadà i Austràlia), i l’altre país és d’origen asiàtic, Xina. Podem destacar Espanya, en el sisè lloc, ja que el primer quinquenni que publicà va ser el del 1988-1992, però en aquest quinquenni i en el següent, les seves publicacions foren d’una i dues, respectivament, mentre que en els següents quinquennis la xifra augmenta considerablement, fins a un total de 307 documents. En tots els països, podem comprovar que quinquenni rere quinquenni, la xifra de documents augmenta, per el que s’espera que en els pròxims, passi el mateix. Els Estats Units, en el darrer quinquenni, ha tingut menys publicacions que en el període 2008-2012, al igual que en Canadà, en els Països Baixos i en Taiwan. També podria succeir que, en els propers anys, hi hagi haver una variació en el rànquing entre el segon i el tercer lloc.

31

4. Anàlisi Gràfic de la JBE amb el VOSviewer software Per complementar l’anàlisi dels apartats anterior, a continuació realitzarem un anàlisis gràfic dels principals aspectes que afecten a la revista. Aquest anàlisis s’ha realitzat mitjançant el VOSviewer software (Van Eck i Waltman, 2010), el qual permet realitzar un anàlisi de les dades de l’apartat 3 a través d’un fractional counting, a diferència de l’anàlisi efectuat a l’apartat 3 el qual està realitzat mitjançant un sistema de full counting. La principal diferència entre els dos anàlisis és que a l’hora de quantificar la informació, el fractional counting té en compte la co-autoria, el full counting, considera com a una unitat cada un dels firmants d’un treball. Així per exemple, si un treball té 2 autors, el fractional counting, repartiria l’autoria del mateix, considerant que cada autor ha realitzat mig treball; en canvi el full counting, consideraria que cada co-autor ha realitzat un treball. En primer lloc, realitzarem un anàlisis de les principals revistes que citen a la JBE. Aquest estudi l’hem realitzat mitjançant un anàlisis de co-citacions. La co-citació es dona quan dues revistes reben una cita d’una tercera revista (Small, 1973). A la figura 2 es mostren els resultats de les publicacions a la JBE, amb un llindar de 100 citacions i les 100 connexions més representatives.

Figura 2. Co-citació de les revistes citades a la JBE

En el gràfic anterior, els cercles indiquen les revistes que han citat la JBE, el tamany del cercle indica la freqüència en que realitza aquesta situació. Les connexions senyalen les revistes que están relacionades entre elles mentre que els colors indiquen les revistes que comparteixen algun o alguns tòpics.

32

La figura anterior posa de manifest 2 nòduls principals i 3 de secundaris. La JBE és, amb diferència, la revista més citada; aquesta revista lidera un nòdul de revistes enfocades tant en el camp de la psicologia com en el de la gestió de l’educació. Altres revistes importants d’aquest nòdul son les Journal of Applied Psychology i la Journal of Personality and Social Psychology, en quant a la branca de la psicologia; mentre que en la branca de gestió de l’educació destacarien la Academic of Management Learning & Education i la Journal of management Education. La majoria de revistes d’aquest nòdul es relacionen entre elles mateixes, a excepció de la JBE que té una relació amb la majoria de totes les revistes dels distints nòduls de la figura anterior. El segon nòdul amb importància està liderat per les revistes Academy of Management Review i per la Academy of Management Executive. Les cinc principals revistes del nòdul estan molt relacionades entre si, i algunes d’elles, com la Strategic Management Journal tenen relacions amb altres revistes que ocupen posicions importants d’altres nòduls, com podrien ser la Business Ethics o la Journal of Marketing. Revistes que formen part dels nòduls d’ètica i màrqueting respectivament. Els 3 nòduls restants, estan enfocats a revistes relacionades amb l’ètica, el màrqueting, i la comptabilitat i finances. Les principals revistes d’aquests nòduls són la Business Ethics, la Journal of Marketing, i la Journal of Financial Economics, respectivament. Excepte els nòduls de psicologia i gestió que tenen relació entre sí, la resta de nòduls no tenen vincles importants entre ells. Només trenta-quatre revistes de la figura 2, han rebut més de mil cites, el que representa pràcticament dos terços del total de cites rebudes per les revistes de la figura 2. La majoria d’elles pertanyent al mòdul de management. A continuació realitzarem un acoblament bibliogràfic de les principals institucions que publiquen a la JBE. Recordem que l’acoblament bibliogràfic es produeix quan 2 documents de distintes institucions citen un mateix tercer document (Kessler, 1963). La figura 3 mostra resultats amb un llindar de 25 documents i les 50 principals connexions.

33

Figura 3. Acoblament Bibliogràfic de països publicats a la JBE

A la figura anterior es distingeixen molt clarament 2 nòduls principals i 2 de secundaris. El primer nòdul està liderant per la York University (Canadà), mentre que la resta de principals universitats son europees, tal com la Erasmus University Rotterdam, University of Amsterdam, University of Manchester i la University of Nottingham. El segon nòdul està compost bàsicament per universitats americanes, no havent-hi cap d’elles que lideri de forma clara el nòdul. Els nòduls secundaris, estan liderats per la Universitat de Navarra (Espanya) i per la Hong Kong Baptist University (Hong Kong). Precisament en aquest nòdul es troba presència de universitats asiàtiques i australianes. Un altra anàlisis interesant, es veure com es citen les institucions entre sí. Aquest anàlisi mesura la quantitat de vegades que els documents de la universitat A citen documents de la universitat B. La figura 4 mostra els resultats amb un llindar de 15 documents i les 100 principals connexions.

34

Figura 4. Anàlisi de citacions de les universitats que publiquen a la JBE

Els resultats de la figura 4 són similars al de la taula 8, donat que el tamany dels cercles indiquen la productivitat de les institucions. Així, podem observar com els resultats del fractional counting són molt similars al del full counting donat que la York Univeristy (Canadà) segueix sent la més productiva i la Erasmus University Rotterdam (Països Baixos), la Universitat de Navarra i la University of Notre Dame, la segueixen en importància. En quant a les connexions, podem observar com la York University, Erasmus University of Rotterdam i l’Arizona State University són les que tenen major nombre de connexions en els seus respectius nòduls. El nòdul liderat per la York University està compost per universitats nord-americanes. El nòdul liderat per la Erasmus University Rotterdam està compost per universitats europees. Respecte als nòduls secundaris, en trobem un, liderat per la University of Wisconsin, que té importants connexions amb universitats americanes i un, liderat per la Hong Kong Baptist University, com hem dit a la figura anterior, relacionat amb institucions asiàtiques i australianes. A continuació analitzem l’acoblament bibliogràfic dels principals països que publiquen a la JBE.

35

Figura 5. Acoblament bibliogràfic de països publicats a la JBE

La figura 5 presenta els resultats amb un llindar de cinc documents i les cinquanta principals connexions. Els Estats Units és el país més productiu i el que té la major xarxa de connexions. El nòdul més important està liderat per Finlàndia; en aquest nòdul trobem vuit països europeus dels setze principals països, si bé cap d’ells té importants connexions. El següent nòdul en importància està liderat per Austràlia, mentre que la resta de països important del nòdul són del continent asiàtic, com Xina, Taiwan i Indonesia. A diferència del nòdul anterior, aquest té més relacions amb altres nòduls i més concretament amb països europeus de distints nòduls. El següent nòdul, liderat per Països Baixos, està format per sis països, cinc d’ells europeus. El darrer nòdul està format per cinc països, dels quals quatre són europeus. El principal representat d’aquest nòdul es Itàlia, que a més es el país amb més connexions del nòdul. Un cas curiós és el d’Espanya, que lidera un nòdul format per quatre països però que pràcticament no tenen connexions entre sí; de fet, Espanya és uns dels països que més connexions té amb els altres nòduls, especialment amb els països del nòdul liderat per Austràlia. Situació similar li succeeix a Canadà, que lidera un nòdul de tres països, en el qual és únicament la pròpia Canadà el país que té importants connexions d’aquest nòdul. Finalment, analitzam les principals paraules cluas de la JBE. La figura 6 analitza la coincidència de les paraules claus de l’autor per els docuemtns publicats a la JBE, amb un llindar de 30 ocurrències i les 100 connexions més representatives.

36

Recordem que les paraules claus de l’autor son aquelles que sonlen aparéixer just després del resum del document.

Figura 6. Co-ocurrència de paraules clau d’autor dels documents publicats a la

JBE A la figura anterior s’observen 2 nòduls principals. El primer d’ells està liderat per la paraula clau Corporate Social Responsability. Aquest nòdul està relacionat amb conceptes lligats amb el compromís social de les empreses. Així trobem paraules claus com Human Rights, Stakeholder Theory, Socially Responsible Investment, Sustainability i Corporate Citizenship. El segon nòdul està co-liderat per dues paraules claus: Ethics i Business Ethics. Les paraules claus d’aquest nòdul giren en torn del concepte de l’ètica empresarial, tals com Morality, Value, Decision making, Trust, i Justice. La figura 6 també mostra dos nòduls secundaris i dos mes de residuals. Un dels nòduls secundaris està associat amb temes relacionats la moral, tals com Whistleblowing i Fraud. Mentre que el segon secundari està relacionat amb temes de corrupció, codis ètics i de conducta. Un dels nòduls residuals destaca per tenir una paraula clau molt utilitzada, la Corporate Governance, mentre que el darrer nòdul residual estaria liderat per conceptes relacionats amb el lideratge ètic de les organitzacions.

37

5. Conclusions La revista JBE celebrà a l’any 2017 el seu 35è aniversari. Per aquest motiu, aquest treball presenta una visió general dels documents que apareixen a la revista des de els seus principis, a l’any 1982, fins a l’any 2017. Per dur a terme aquesta visió general hem emprat un gran nombre d’indicadors bibliomètrics, tals com l’estructura anual de cites, els documents més citats, els articles més citats, així com els autors, institucions i països més productius, entre d’altres. Aquest estudi ens dona la visió general de les dades més importants de la revista durant els seus 35 anys d’existència. Els resultats obtinguts ens indiquen que la revista és una de les líders del seu sector, el de l’ètica. Aquesta revista està relacionada amb altres revistes importants dins el camp de l’ètica, tal com poden ser la American Journal of Bioethics, la Science and Engineering Ethics o bé, la Journal of Political Philosophy. Els cinc autors més productius i influents són: Scott J. Vitell, Robert A. Giacalone, Thomas Li Ping Tang, Cam Caldwell i Sean Valentine. Els resultats també indiquen que els Estats Units és el país capdavanter de la revista. La majoria d’autors i d’institucions més influents pertanyen a aquest país. Malgrat això, la institució més influent de la revista, des de una perspectiva general, pertany al Canadà i es la York University. En quan a les principals institucions que publiquen a la revista destaquen les que tenen seu a Amèrica com a Europa. En aquest rànquing trobem deu universitats europees, essent la més important la Erasmus University of Rotterdam (Països baixos), seguida per la Universitat de Navarra (Espanya). Sis de les universitats son asiàtiques, cap d’elles situada entre els deu primers llocs del rànquing. La resta del rànquing està format per institucions ubicades a Amèrica, tal com la University of North Carolina dels Estats Units, en el tercer lloc del rànquing, o la University of Mississippi, ubicada en el cinquè lloc. La revista té connexions amb les principals revistes de tot el món en el sector de l’ètica, al igual que en el sector dels negocis. Per a poder completar aquest estudi hem desenvolupat un anàlisi gràfic, emprant el VOSviewer software, de l’estructura de les publicacions i citacions de la revista per identificar els principals problemes i veure com estan connectats. L’anàlisi considera l’acoblament bibliogràfic, la co-citació, la co-autoria i la co-occurrència de les paraules clau de l’autor. Els resultats gràfics són bastant semblants i coherents amb els resultats obtinguts a les taules elaborades a partir de la WoS. L’estudi ens proporciona una descripció completa de les principals tendències de publicació realitzades a la JBE. Malgrat això, l’estudi presenta algunes limitacions. En primer lloc, destaquem que les dades s’han recopilat a partir de la WoS. Per tant, les limitacions d’aquesta base de dades també es poden aplicar a aquest estudi com pot ser, per exemple, que la WoS, recull la informació seguint el sistema full counting; per tant, els documents amb molts co-autors tendeixen a tenir més rellevància en l’anàlisi que aquells que tenen un únic autor. Per poder fer front a aquest problema, en el document hem emprat el fractional counting en l’anàlisi dels mapes amb el VOSviewer software. Com que els resultats obtinguts mitjançant els dos sistemes són molt similars podem concloure que no hi ha una desviació significant entre els dos mètodes d’anàlisi. Una altra limitació es que en el àrea que

38

la revista està indexada, la ètica i els negocis, és interdisciplinari, el qual pot provocar que alguns temes rebin més atenció que d’altres, independentment de la importància que tinguin. A més, per a realitzar aquest estudi, no hem contemplat la totalitat de les contribucions que es realitzen a la JBE, sinó que només ens hem centrat en els articles, revisions, notes i cartes. Si bé també es poden contemplar altres limitacions, consideram que aquestes en són les principals. Finalment aquest estudi ens proporciona un anàlisi general de les tendències líders de la revista JBE, segons alguns indicadors bibliomètrics específics. Però això no significa que aquestes dades recopilades, i els resultats obtinguts, no puguin modificar-se i canviar amb els pas del temps. Les futures línies d’investigació es centraran en realitzar una anàlisi qualitativa dels principals resultats obtinguts per tal de determinar uns patrons de publicació que pugin ajudar a futurs investigadors a l’hora de publicar en aquesta revista.

39

References

Abdolmohammadi, M.J., & Baker, R.C. (2006). “Accountants” value preferences and moral reasoning. Journal of Business Ethics, 69(1), 11-25. Alonso, S., Cabrerizo, F.J., Herrera-Viedma, E., & Herrera, F. (2009). H-index: A review focused on its variants, computation, and standardization for different scientific fields. Journal of Informetrics, 3(4), 273-289. Bar-llan, J. (2008). Informetrics at the beginning of the 21 century- a review. Journal of Informetrics, 2(1), 1-52. Beattie, V., & Davie, E. (2006). Theoretical studies of the historical development of the accounting discipline: a review and evidence accounting. Business & Financial History, 16(1), 1-25. Bernardi, R.A. (2004). Commentary suggestions for providing legitimacy to ethics research. Issues in Accounting Education, 19(1), 145-146 Bonilla, C., Merigó, J.M., & Torres-Abad, C. (2015). Economics in Latin America: A bibliometric analysis. Scientometrics, 105(2), 1239-1252. Bricker, R. (1991). Deriving disciplinary structures: some new methods, models, and an illustration with accounting. Journal of the American Society for Information Science, 42(1), 27-35. Broadus, R.N. (1987). Toward a definition of “Bibliometrics”. Scientometrics, 12(5-6), 373-379. Brown, L.D., & Gardner, J.C. (1985). Using citation analysis to assess the impact of journals and articles on contemporary accounting research (CAR). Journal of Accounting Research, 23(1), 84-109. Buchan, H.F. (2005). Ethical decision making in the public accounting profession: an extension of Ajzen’s Theory of planned behavior. Journal of Business Ethics, 61(2), 165-181. Carrizo-Sainero, G. (2000). Hacia un concepto de bibliometría. Journal of Spanish Research on Information Science, 1(2), 12-22. Cheng, M. (2016). Sharing economy: a review and agenda for future research. International Journal of Hospitality Management, 57, 60-70. Cobo, M.J., Lopez-Herrera, A.G., Herrera-Viedma, E., & Herrera, F. (2011). Science mapping software tools: Review, analysis and cooperative study among tools. Journal of the American Society for Information Science and Technology, 62(7), 1382-1402.

40

Cobo, M.J., Martínez, M.A., Gutiérrez-Salcedo, M., Fujita, H., & Herrera-Viedma, E. (2015). 25 years at Knowledge-Based Systems: A bibliometric analysis. Knowledge-Based Systems, 80, 3-13. Coupé, T. (2003). Revealed performances: Worldwide rankings of economists and economics departments, 1990–2000. Journal of the European Economic Association, 1(6), 1309-1345. Craighead, C.W., Hanna, J.B., Gibson, B.J. & Meredith, J.R. (2007). Research approaches in logistics: trends and alternative future directions. International Journal of Logistics Management, 18(1), 22-40. Figueroa-Domecq, C., Pritchard, A., & Segovia-Pérez, M. (2015). Tourism gender research: A critical accounting. Annals of Tourism Research, 52, 87-103. Fix, J., Odell, J., Sina, B., Meslin, E.M.,Goodman, K. & Upshur, R. (2013). A bibliometric analysis of an international research ethics trainee program. Journal of Empirical Research on Human Research Ethics, 8(5), 75-81. Françaschet, M. (2010). A comparison of bibliometric indicators for computer science scholars and journals on Web of Science and Google Scholar. Scientometrics, 83(1), 243-258. García-Lillo, F., Úbeda-García, M., & Marco-Lajara, B. (2016). The intellectual structure of research in hospitality management: A literature review using bibliometric methods of the journal International Journal of Hospitality Management. International Journal of Hospitality Management, 52, 121-130.

García-Merino, M.T., Pereira-do-Carmo, M.L., & Santos-Álvarez, M.V. (2006). 25 years of Technovation: Characterization and evolution of the journal. Technovation, 26(12), 1303-1316. Gmür, M. (2003). Co-citacion analysis and the search for invisible colleges: a methodological evaluation. Scientometrics, 57(1), 27-57. Heersmink, R., van den Hoven, J., van Eck, N.J., & van den Berg, J. (2011). Bibliometric mapping of computer and information ethics. Ethics and Information Technology, 13(3), 241-249. Hirsch, J.E. (2005). An index to quantify an individual’s scientific research output. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 102(46), 16569-16572. Journal of Business Ethics (2018). http://www.springer.com/philosophy/ethics+and+moral+philosophy/journal/10551 Consulta realitzada el Març del 2018. Kessler, M.M. (1963). Bibliographic coupling between scientific papers. American Documentation, 14(1), 10-25.

41

Kim, J., & McMillan, S.J. (2008). Evaluation of internet advertising research. A Bibliometric Analysis of Citations from Key Sources. Journal of Advertising, 37(1), 99-112. Koseoglu, M.A., Sehitoglu, Y., Ross, G., Parnell, J.A. (2016). The evolution of business ethics research in the realm of tourism and hospitality. A bibliometric analysis. International Journal of Contemporary Hospitality Management, 28(8), 1598-1621. Laengle, S., Merigó, J.M., Miranda, J., Slowinski, R., Bomze, I., Borgonovo, E., Dyson, R.G., Oliveira, J.F., & Teunter, R. (2017). Forty years of the European Journal of Operational Research: A bibliometric overview. European Journal of Operational Research, 262(3), 803-816. Leitsch, D. (2006). Using dimensions of moral intensity to predict ethical decision-making in accounting. Accounting Education, 15(2), 135-149. Leung, X.Y., Sun, J., & Bai, B. (2017). Bibliometrics of social media research: A co-citation and co-word analysis. International Journal of Hospitality Management, 66, 35-45. Locke, J., & Perera, H. (2001). The intellectual structure of international accounting in the early 1990’s. The International Journal of Accounting, 36(2), 223-249. Lopez-Illescas, C., Anegon, F.D., & Moed, H.F. (2009). Comparing bibliometric country-by-country rankings derived from the Web of Science and Scopus: the effect of poorly cited journals in oncology. Journal of Information Science, 35(2), 244-256. McCain, W.K. (1986). Cocited author mapping as a valid representation of intellectual structure. Journal of American Society for Information Science, 37(3), 111-122. McCain, W.K. (1990). Mapping authors in intellectual space: a technical overview. Journal of the American Society for Information Science, 41(6), 433-443. McCain, W.K. (1991). Mapping economics through the journal literature: an experiment in journal co-citation analysis. Journal of the American Society for Information Science, 42(4), 290-296. McKercher, B. (2008). A citation analysis of tourism scholars. Tourism Management, 29(6), 1226-1232. McRae, T.W. (1974). A citational analysis of the accounting information network. Journal of Accounting Research, 12(1), 80-92. Meyer, R., & Winer, R.S. (2014). Introduction to the JMR 50 anniversary special section. Journal of Marketing Research, 51(1), 83-83.

42

Merigó, J.M., Mas-Tur, A., Roig-Tierno, N., & Ribeiro-Soriano, D. (2015a). A bibliometric overview of the Journal of Business Research between 1973 and 2014. Journal of Business Research, 68(12), 2645-2653. Merigó, J.M., Gil-Lafuente, A.M., & Yager, R.R. (2015b). An overview of fuzzy research with bibliometrics indicators. Applied Soft Computing, 27, 420-433. Merigó, J.M., & Yang, J.B. (2017). Accounting research: A bibliometric analysis. Australian Accounting Review, 27(1), 71-100. Merigó, J.M., Blanco-Mesa, F., Gil-Lafuente, A.M., & Yager, R.R. (2017). Thirty years of the International Journal of Intelligent Systems: A bibliometric review. International Journal of Intelligent Systems, 32, 526-554. Moussa, S., & Touzani, M. (2010). Ranking marketing journals using the Google Scholar-based h-index. Journal of Informetrics, 4(1), 107-117. Omerzel, D. (2016). A systematic review of research on innovation in hospitality and tourism. International Journal of Contemporary Hospitality Management, 28(3), 516-558. Pritchard, A. (1969). Statistical bibliography or bibliometrics? Journal of Documentation, 25, 348-349. Ramos-Rodríguez, A.R., & Ruiz-Navarro, J. (2004). Changes in the intellectual structure of strategic management research: A bibliometric study of the Strategic Management Journal, 1980-2000. Strategic Management Journal, 25(10), 981-1004. Redondo, M., Sanchez-Garcia, P., Etura, D. (2017). Research on ethics education for journalists in Spain. Bibliometric analysis and applied educational terms (2005-2015). Revista Latina de Comunicación Social, 72(3), 235-252. Robertson, C.J. (2008). An analysis of 10 years of business ethics research in strategic management journal: 1996-2005. Journal of Business Ethics, 80(4), 745-753. Schwert, G.W. (1993). The Journal of Financial Economics: A retrospective evaluation (1974-91). Journal of Financial Economics, 33(3), 369-424. Shugan, S.M. (2006). Editorial: Fifty years of Marketing Science. Marketing Science, 25(6), 551-555. Sinkovics, N. (2016). Enhancing the foundations for theorizing through bibliometric mapping. International Marketing Review, 33(3), 327-350. Small, H. (1973). Co-citation in the Scientific Literature: a new measure of the relationship between two documents. Journal of the American Society for Information Science, 24, 265-269.

43

Small, H. (1999). Visualizing Science by Citation Mapping. Journal of the American Society for Information Science, 50(9), 799-813. Spens, K.M. & Kovács, G. (2006). A content analysis of research approaches in logistics research. International Journal of Physical Distribution & Logistics Management, 36(5), 374-390. Svensson, G., & Wood, G. (2007). Research designs and scientific identity in marketing journals: review and evaluation. European Journal of Marketing, 41(5-6), 419-458. Svensson, G. (2010). SSCI and its impact factors: a ‘prisoner’s dilemma’? European Journal of Marketing, 44(1-2), 23-33. Tague, J. (1988). What’s the use of bibliometrics? Informetrics, 8, 271-278. Tahai, A., & Rigsby, J.T. (1998). Information processing using citations to investigate journal influence in accounting. Information Processing & Management, 34(2/3), 341-359. Talukdar, D. (2011). Patterns of Research Productivity in the Business Ethics Literature: Insights from Analyses of Bibliometric Distributions. Journal of Business Ethics, 98(1), 137-151. Theubl, S., Reutterer, T., & Hornik, K. (2014). How to derive consensus among various marketing journal rankings? Journal of Business Research, 67(5), 998-1006. Tse, J., Schrader, D.E., Ghosh, D., Liao, T., & Lundie, D. (2015). A bibliometric analysis of privacy and ethics in IEEE Security and Privacy. Ethics and Information Technology, 17(2), 153-163. Uysal, Ö.Ö. (2009). Business Ethics Research with an Accounting Focus: A Bibliometric Analysis from 1988 to 2007. Journal of Business Ethics, 93(1), 137-160. Valenzuela, L., Merigó, J.M., Johnston, W., Nicolás, C. & Jaramillo, F. (2017). Thirty years of the Journal of Business & Industrial Marketing: A bibliometric analysis. Journal of Business & Industrial Marketing, 32(1), 1-18. Van Eck, N.J., & Waltman, L. (2010). Software survey: VOSviewer, a computer program for bibliometric mapping. Scientometrics, 84(2), 523-538. Van Fleet, D., Ray, D.F., Bedeian, A.G., Downey, H.K., Hunt, J.G., Griffin, R.W., Dalton, D., Vecchio, R.P., Kacmar, K.M., & Feldman, D.C. (2006). The Journal of Management’s first 30 years. Journal of Management, 32(4), 477-506. Vogel, R., & Güttel, W.H. (2013). The dynamic capability view in strategic management: a bibliometric review. International Journal of Management Reviews, 15(4), 426-446.

44

Wagstaff, A., & Culyer, A.J. (2012). Four decades of health economics through a bibliometric lens. Journal of Health Economics, 31(2), 406-439. Wakefield, R. (2008). Networks of accounting research: a citation-based structural and network analysis. The British Accounting Review¸40(3), 228-244. Williams, P.F. (2002). Accounting and the moral order: justice, accounting, and legitimate moral authority. Accounting and the Public Interest, 2, 1-21. Ye, Q., Song, H., & Li, T. (2012). Cross-institutional collaboration networks in tourism and hospitality research. Tourism Management Perspectives, 2(3), 55-64. Young, H., & Belanger, T. (1983). The ALA Glossary of Library and Information Science. Chicago: American Library Association. Zhao, D. (2006). Towards all-author co-citation analysis. Information Processing & management, 42(6), 1578-1591. Zhong, S., Geng, Y., Liu, W., Gao, C. & Chen, W. (2016). A bibliometric review on natural resource accounting during 1995-2014. Journal of Cleaner Production, 139(15), 122-132.