L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CATALANISTA D> EXCDRSIOKS CIENTÍFICAS

ANY III. BARCELONA 3i DE DESEMBRE DE 1 8 8 0 N Ú M . 2$.

C O N D I C I O N S DE LA P U B L I C A C I Ó

íaf eomvínicack>n5 y en las llibrerlas de Verdaguer, Te«idó y Parera, y Felip.

MEMORIAS .

DE L» ASSOCIACIÓ CATALANISTA D' IIXCOKSIONS cinrrlncAi.

Se n' ha publica! lo volum I, corresponent á 1876 y t í " , quecompren en XVI-384 planai, la. segúents memorias:

Exmrsió á Mongat, per D. J. Fiter í Inglés. — U- * Pedralbes, perD M Ambrós. — Id. á Martorcll y Abrera, per D. E. Canibell. — Id. áSant Jeroni de la Murtra, per D. M. Ambr6s.-Id. d Moneada, per D. M.Ambtís - Id. á Vilasar, per D. E. Canibell. - Id. ¡d., suplement, perD R Arabia—Id á Sant Jeroni de Valí d* Hebron, per D. M: Ambrós- I d 'á Vallvidrera y Santa Creu de Olordre, per D. E. Canibell - I d . áPapiol de Uobregat, per D. E. Canibell. - Id. i Sant B.rtomen de laQuadra, per D. C. A. Torras.—Id. al Castell d Araraprunyá, per D. L. Ca-nibell.—Id. i la Garriga, Ripoll, Nuria y Sant Joan de las Abadessas. perD. R. Arabía.-Bren> noticias sobre las esglesias que existciien en 1. an-ticua Egara avuy dia Sant Pere de Tarrasa, per D. R. Arnet.-Excursió aHorta ner D E Canibtll - I d . á Poblet, per D. H. Bar.llat.—Id.a SantAndre'u y Sant Vicents de Llevaneras, per D. A. Masriera. _ Resto, Ro-mans en 1. G.rriga, per D. P. Al.ius.-Eicursio i S.nt Cug.t del Valles.™ J E c.nibell.-H. i Canovellas, Ueron. y Gr.nollers, per D. C. A.Tomu - I d 4 Argentona y Orrius, per D. E. C«n,bell.-Id. á Cornelia ,Sant Joan DespI, per D. C. A. Torras-Memoria sobre la Ramería deisceltas primitius de la Vila de Conques en la provincia de Lleyda, pern I M de Moner —Algunas reflexions sobre la necessitat de la conser-, ac6y«s . .b l i "e« .def , s costuro, catalanas, per D. J. M. V.lls y Vi-cens -Excursió S Sant Cipria de Valldoreix, per D. E. Cambcll.-Id. SVilafranca, Sant Martí Sarroca, Olcrdula y Moja, per D. C. A. Torras —

- 54C -

iu. ÍI T icro Vallbonai Cabrera y Castells de la Poblít tic Clara rnunt yMonibuy, per D. F. Mari.—Id. á Vich, Ripoll. Sant Joan de las Abade-sas y CamproJon, per D. C. A. Torras.—Recorts d' una excursíó per Ur-gelli Bellcayre, per D. J. Fiter é Ingles.—Consideración^ sobre la conve—

L'ilustran 33 grabats trets deis croquis que posseheix la Associa-ció y va acompanyat d' un compleüssim índex analítich que faci-lita extraordinariament la consulta del llibre.

Se ven ni preu de 6 PESSUTAS en las principáis llibrerías de Bar-celona.

Los Srs. socis poden adquírirne un exemplar cada hu pe "1 preude 4 PPSSKTAS, en lo local de la Associacíó.

Los socis delegáis que desitjen obtenirlo deurán designar perso-na que '1 reculle y satisfusse lo preu en Bnrcelona.

ASSOCtACIÓ CATALANISTA

l'rcsidcnt: D. Joseph d1 Argullol.Vice-Presideni: O. Céssar August Torras.

Vocah: D. Antoni Gaudf.D. Artur Osona.D. Francisco Manel Pau.D. Artur l'edrals.D. Ignasi Melé.D. Julí E. Tarrats.

Secretan primer. D. Artur Masriera.Secretan segon: D. Pelegrf Casades y Gramatxes.

a 29 Desembre 1880.Lo Secretar! primer,

JOAQUIU ói.ivó.

- 5 4 7 -

TORNS DE CONFERENCIAS.

Uia ¡4Janer 1R81.—Consideracions histórich-filosófich-jurídicas sobre laconstitució de Catalunya y sa llegislació;cap segonsla filosofía del dret la unificado ó assimilació de lallegislació catalana ab la de Castilla?— D. JaumcBalaguero

— ai id. ¡d. —Nocions d1 arqueología—Armería—(conclusió).—D. Eduirt Támaro.

— 3S id. id. —Música religiosa.—D. Modest Vidal.

SESSIONS Y EXCURSIONS

Día 23.— Visita á la colecció de coleópteros del Sr. D. Daniel Muller.^ f -"- Ses ió preparatoria de la excursió al Cíístell de (castellar y

Puig delaCreu.Febrer 1881.

Dia 2.—Excursló al Castell de Castellar y al Puig de la Crcu.

D. Miquel Casellas y Caballé.» Miquel Parera.1. Joan Massó y Cornelia.» Albert Prat y Millé.» Octavi Carrera.» Joseph Maria Vellos.

» Joseph Viladecans.» Joaquim Riba.» Manel Polino.» Joan Miró y Revull.« Caries Moix... Manel Prats.» Miquel Huguet.» Jaume Baldosas.y Pere Recasens.» Pere Ribera Mallofré.» Jascinto Comary Bofill.. Pau Luzárrega.

» M Í

» Jos» Ra

» Peí« Ag» Jo¡« An,» Ma» Jos• Joa

ígí Barba.,eph Miró y Revull.mon Castellá y Sala.re Muñoz.ustf Farríols Anglada.m Fenosa.gel Guimerá.nel París y Maries.eph Coroleu é Inglada.in Carmany.

o Joaquim Riera y Bertrán.» Sal» Ga;

vado Vinyals.yretá Vilaplana.

» Bonaventura Folies.»Ga;» Ma» Alfiv Nai» Plán Joan Anl» FraJ. Fra» Per.» Em• Artí

/etá Bohígas.rian Castaia.red Sommerville.:cís Oller y Moragas.cit Sagales y Serra.n Pares y Riudor.:oní Miró y Borras.ncisco übach y Vinyeta.ncisco Javier Tobella.e Aldabert.ili Cañáis y Moret.ar Gallard.

CONFERENCIAS SOBRE NOCIONS D' ARQUEOLOGÍA.

En las donadas en los días i3 de Febrcr y 12 de Mars últím peísoci D. Eduart Támaro. s' ocupa llargament de Ja orfevrería, sub-dividírtt la materia en dos parís, puig tractá en la .primera de laorfevreria civil y hierátíca y en la segona de la religiosa ó litúrgica.

Digué que la orfcvreria tenia per objecte I1 csmdi de las obrastravalladas ab metalls preciosos, principalment 1' or y la plata,enriquintlas frecuentment las pedras ditas per excelencia precio-sas. Exposá que semblanis alhajas prenian també lo nom de joyasequivalen! al gaudium veu_llat¡na, en quant sa dadiva ó possessió

J

son moliu d' alegría ó goig y se suspen son ús en tots los cassósde dol.

Després de referir la estimado obiinguda per tais alhajas y perlas pedras preciosas en tot temps, esplicant ademes las singularsvirtuts atribuidas alas últimas; feumérit del simbólich Racionalde pedras preciosas que usaba lo Sumo Sacerdot Hebreu y delgran ús que los Orientáis, á qui imitaren los Grechs y Romans,han fet y fan encara de magníficas joyas pera 1' ornament propí,tíint los homes com las donas».

No deixá lo conferencian! de enumerar alguns deis procedí-ments usats pera lo miilor travall deis meialls preciosos y com ac-cesorí cxposíi també los diferents procediments pera la obtendó yvari.it ús deis esmalts que lan enriqueixen aquestas obras.

La profusió ab que eran usadas alhajas de iota mena tant en loornament personal com en los usos doméstichs, la trobá compro-vada lo dísenant en las relacions deis historiadors y antichs poe-tas, en las descubertas deis tresors de Troya, Micenas, Pompeya,Híldesseim y altres; demostrant així la íaustosiiat deis Babiloniay Egipcis, la perfeccionada joyería usada pels Grechs y Romans,tant en las clusses civils com en las militars, portanise fins á laexagerado 1' us d' anells, collars, brasselets en brassosy camas etc.

Consignant la manera com se formaren en la etat mitjana lasConfrarías d1 orfcvres, cita com ex.istent ja en lo segle XIV abgrans prerrogativas, la de Barcelona, que després ratllá molt altíins á nostres dias, essent lambe molt apreciables los travalls deisorfevres ó argentera de Vich. Entre sos reglaments feu mencióespecial del de Paris en que 's prohibía passar pedras falsas ó v ¡ -dres entre las finas sots pena de inutilisarse la obra.

Llarga fou la enumerado d' objectes d' orfevrería á que li donalloch la menció deis trajos y costums civils y militars de la etatmitjana v llavors tingud ocasió de donar majors detalls sobre laaplicado de 1' esmalt y sas transformacions.

En lo relmiu á la orfevreria hierática, fou exposuda suscintamentpeí conferendant la riquesa y principáis formas deis multíplicatssignes d1 auioritat en las diferents épocas históricas, referint depas son simbolisme segons la meleixa materia y formas.

En la orfevrería religiosa després de fer resaltar la inusitada r i -quesa deis temples pagans ab sos accesoris, y especialment del de

Jcrusalem que descrigue mes dctingudament, no sens que despreshujen tingut també riquissims tresors; tractá deis utensilis propis

pera lo servey religiós, observan! la relació que setnpre guardareny deuhen guardar ab lo dominant estil arquiteelónich de cadaTemple.

Coneguts. per iots, aquests utensilis y especialment los de la ctatmiljana y moderna, lo dissertant ademes de ferne una metódicaenumerado, detalla sa materia y forma se^ons las diversas épocas,cxpOsá vanas apreciucions criticas respecte á sa bellesa relativa ydemostrá la necesitat de P estudi de 1'origen y mes propi us decada una de semblants alhajas, pera combinar sa riquesa ab sonmajor valor estetich.

Las dos conferencias oidas ab lo major interés y vistos las nu-merosas láminas presentadas en comprobado de diferents concep-ics foren viviimcnt aplaudidas per la numerosa concurrencia d'associats.

EXCLTRS1Ó AL MONTNEGRE

Marxarcn d' aquesta ciutat per la línea de Frunsa, á fi de fer nitá Breda, los nostres consocis Srs. Torras, Aulestia, Massó, Baia-guer (D. Jaume}, García Vilamala, Ros y Soler y Gaza, haventhiarrivat feüsment, encara que contrariáis per una forta pluja, du-rant lo trajéele de Granollers fins ó Ercda, que ;ls feu temer, comefectivament-esdevingué lo següent dia, que la excursió no lindriatot 1' éxit que desitjavan.

A Bredu s' alloijarcn, ea la casa del Sr. Osona, consoci nostre,qui, ab gala Entena digna de tot a ro ni ni en t* obsectuia eti era n m¿i~ñera á sos companys, desde !1 moment en que s' hi hagué reuníten la estació de Breda, venint á pendre també pan en la ex-cursió.

A la hora del fraternal y ben disposat sopar, que fou afavorit perla presencia de la amable senyora de Osona y la de unas senyoras

amigas so vas, y animat per abunaant y ricli Champagne-, se trincacalurosanient per la realisació de toias las aspiracíons y propósitsde la Assocíació, havem aplaudit molt la senyoras y una senyoretadedica: expresivas y oportunas páranlas ais excursionistas. Noscomplau poder ressenyar expansions J ' aquesta mena, ¡a que sonben naturals, per una part, y, per un' altra, ben propias psra man-tenir y comunicar 1' enmssíasme en benefici del fí que £;uia á la íis-sodació, fentlo simpátuh á tothom. Cocn á resultat d' aquell mo-ment de patriótica animado es probable que abíai podrém comu-nicar ais nosires consocis la agradable noticia de la realisació d'una empresa útil, quesera alabada per tots los que s1 interessanper Catalunya.

A la matinada següenc íou visitat lo mes notable que posseheix13rcda en arqueología, que com se sab son restos tic lo que íou mo—nastir de S. Salvador, y 's notaren en casas particuljrs algunas ri-nsstras de bell estil gótich; empero, essent lo Montnegre l'objeciiude la excursió, se.deuá la població pera dirigirse á aquella monta-nya, situady al S. de Breda y formant las vessants dretas del Tor-dera. A las 6.55 min. del ma'lí s' arrivft á la estació del cumí deierro que está á 84 met. d: alt sobre lo ni\-eH del mar (83ra,9S) y seI'ÜU la observáció següeni: Term. cent. 10o; Baróm. aneroide754 (0a emps! calms cubert y humit, amenassanf pluia, A las

dera pera entrar en la valí de la riera de Montnegre, quinas térrasbaixas son de conreu mentres los turons ti' una y altra vessant es-tán coberts d'espessissims boscos, en sa major pan d' alzinas sure-ras que ofercixen una exrraordinaria riquesa de beils paysatjes. Alas 8.55 se depuraren a la iglesia de Fuyrosos, amiga parroquia,avuy sufragánea de U de Montne¿re. Es un edifici enterament re-novat y emblauquinai, ab indi^is de sa primitiva construcció ro-mánica; té un altar y retaule plateresch (de mitjuns á úhims delsegle xvi) y un antich aguanta-ciris de ferro.

t que e? b:u eabul que no pot te

— 552 —

Se prasse^uí b marxa ¡las 8.5o;, desde aqucst punt sensible yprogressivament ascendent, deixantse alas 9.11 lo camí de carropera empendre una dressera y arribant á las g.5o a la iglesia deMontnegre, bisantina, de volta de cano y creu grega, molt reno-vada tambe, scns que pogucs véurcsht res de notable, majormentper no haverhi trobat lo Sr. Rector. Lo temps seguía ennuvolat ycomensá d ploure. Term. cent. 6o: Baróm. 730.

Moninegre, nom que 's creu originat de la circunstancia d' ha-verhi una térra negra que serveix pera pintar parets, pero que bépodría atribuirse al tó que las espessas suredas donan á la monta-nya, es un poblet de casas escampadas, cap d' ajuntament que for-ma ab Fuyrosos y la Batlloria que es lo de mes importancia deistres; disiantne respectivament 45 min. y 2 horas, per camins decarro y tenint tot lo distrícte una població de 53o hab. Confina áLlevantab Fogás de Tordera (2 horas); á Mitjdia ab Orsavinyá(1 h,]; á Ponent ab Olsinellas y Vilardell, dos pobléis ó caserius es-campats ab una sola iglesia y un sol municipi (2 h. 3o min.) y áTramontana ab Rielis de Montseny (4 h.) y Víabrea (3 h.¡

Despnis d' esmorsar á Ca 1' Aulatieü, masía venina á la iglesia,se continua la ascensió (las 1 t.5o min.) per entre un espés boschbaix y arbreda en la que s'hi veuhen aiguns castanyers, arribantal cim á la 1 déla tarde. Term cent. 5"; baróm. 690. Vent del NE.y pluja. L' horisó enterament cobert, per lo que no pogué disfru-tarse del panorama que es especial cap á Montseny, dominant perlas vessants oposadas gran extensió de la costa de Llevant.

Lo Moninegre está poblat de bosch fins al cim, que lluny d' es-ser un turó que sobressurti de la carena, no es mes que la ondu-lacio mes elevada d1 aquesta. Las mes alterosas montanyas que teaprop, feta escepció del colossal Montseny, son la de Collsacreu yla serra del Corredó á las que 'ls excursionistas prometeren la seva

A la baixada (la i . t5 min.) retrocediren finsá un collanomenatde las Bassas, per hont passa lo camí de ferradura que vá de laMarina á la valí del Tordera, y allí 's despediren del Sr. Osona,que retorna á Bruda, y emprengueren lo rápít descens fins á S. Is-cle de VeHdlto, hont s' arrivá A las a.45 min.

S. Iscle está situat en lo funs de una valí diametralment oposada

— 553 —

Á la de ]a riera de Montnegre y d' aspecte enterament difcrent,puix g l nefírenca verdor deis boscos de suvos se substituneix lotérros color de las vinyas. La serra del Montnegre s' exten de NO.á NE. del poblé y lo cim se distingeix al NNE.

Las observación* foren las següents: Term. cení. i3°; baróm.746; temps mes ciar. Es digne d' esmentarse que mentre píovia ababundancia en la vessant del Tordera los vehins de S. Iscle Ho ig—noravan cnterament y sT exiranyavan de veure al excursionistascompletamcnt mulláis de vestits; ¿deu atribuhirse aixó á la casua-Hiat ó, atesa la extensió que semblava teñir la nuvolada, d la faltade bosch en aquesta vessant?

Lo Sr. Rector de S. Iscle rebé amablement ais nostres consocis.facilitan tíos guantas noticias podian desit)ar. Lt> poblé conta 853hab. ydistadeCanet 1 h. i5 min., camí de ferradura; de S. Ce-bria de Vellalia 45 min , de carro; de Montnegre 1 h. 3o min. fer-radura; de Olsinellas 2 h. 3o min., id.; de Vallgorguina 1 h. 3omin., id.; y de Arenys de Munt 45 min., de carro. La iglesia deS. Iscle era abáns la matrís de la de Canet, que n' era sufragánea,pero en 181 ó s' efectúa la separado. En l'arxiu de aquella rectoríase conserva extesa en pergamí 1' acta fundado, de la iglesia deS. Iscle en 1090; fou consagrada per lo bísbe Berenguer, qui ladota en la meytat deis delmes y totas las primicias, alous y ofeno-

Trasladats després á Arenys de Munt y conduhits per una tar-tana á Arenys de Mar, haurian relornat los expedicionaris entera-ment satisfets de la excursió si las boy ras y la pluja no 'ls hagues-sen privot del magnífich panorama que 's disfruta desde'1 cimdel Montnegre.

EXCURSIÓ Á OLESA DE BONESVALLS

los días 2oy 21 de Novembre de 1880.

En lo tren de la tarde del dia 20 de Novembre últim, sortirenpera Vilafranca nostres consocis los Srs. Torras (C. A.], Gaudi,

BaralUt (H), Gisades {?.), y Coll y Brugoda cssent rebuts per lossocis delegáis Srs. Alvurez, Verdaguer y Cluscar.

Ab aquests visitaren dits excursionistas la iglesia de Sant Joan,del any 1212, en vías de restaurado y la iglesia parroquial que 'srecomana per son ábside y son busament gótich en la fatxada yque conté enire altres cosas, una preciosa imatge de la Vergc queté 1' infant sobre lo bras esquer y un aucell á la ma dreia, obraque 's presum del segle xu.

D' allí passoren á la Casa de la Vila ahont veneren alguns no-tubles retratos de Reys d'- Espanya; las massas de piula del any1672, una cumpuneta del 1801, lo Llibre vert del que foren He—gits algnns curiosos fragmcnts y per últitn la rica colecció de gra-bats de la S-ila-Biblioieca.

En lo Centre agrícola del Panadés examinaren alguns notablesobjectes de son Museo y mes lart en lo lloch de posada lo Paradordel Centre vulgarment «casa la Miela» lo Sr. Alvarez Verdaguerllegí un nomble travall de sa composició sobre las vias Romanas

Visitai també lo Casino de ¡a Union á las onze foren rcbuis en1' estació los demés excursionistas Srs. Massó, Coll y Gascli, Gar-qia Vilamala, García Losada. Riboi, Támara y Vergés,

Lo dematí següent que's presenta plujós, tots los excursionii-tasanarcn i la iglesia de Sant Francisco, obra ojival y espayosuque conté notables retaules y sepulcres del segle xiv, un preciosclaustre del xm, una curiosa Sula Capitular ab sepulcres y multaslápidas mortuorias de senyalat interés.

Seguint lo nial temps y averiguada la dificulta! de las cümuni-cacions sois una part deis excursionistas emprengueren lo llarchy ta.igós camí envers Olesa de Bonesvalls ú Oleseta.

En lo poblé délas Guayólas ó Cesgrinyoles fou examinada unacuriosa torra de pedra de fil, que seria probablement, un monu-nient sepulcral roma y arrivats á Olesa, després d' atravessat unrierot qae portava bastant aygua ab los cavalls que conseguirentrobar los Srs. Gaudí y García Losada, entraren en lo gran editicide 1' hospital den Guerau de Cervelló ahont la expedició s1 enea-

Allí lo vet e de las rovelladas parets de 1' editici

- 555 -

guiar portal y elevada torra quadrada, essent aislada la capellinaab dos bonicas creus termináis, dona bona idea ais excursionistasde lo que esperavan veurer.

En efecte en 1' interior del casal foren dcscubertas las gi'ans ar-cadas ojivals que formaban las salas, foren presos alguns dalos tec-níchs pera alssar la planta y elevado de dit edífici; y se passá á vi-sitar la capella.

En aquesta que no ofereix panicularitats arquitectónicas y ha si-guí m te normen t resta ti rada trobsren com umen reta ule lo mol tmodern del altar maior, oue conté en sos recuadros las preciosaslaulas de la vida martiri de St. Sever y de la traslució de sas reli-quias de Sn. Cugat del Valles á Barcelona.

Aquestas preciosas pinturas de ultims del seglc xv foren dctin—gudament estudiadas, ab la premura que lo poch tetnps de que 'sdispossuva purmetía, foren trets d' ell¿s alyuns croquis y per loprimores de sas figuras y bona disposició de llurs asumptos son vc-ranient dignes del renom que teñen adquint,

Després de diñar en dit casal d' Oleseta emprenfiueren lo retorn

ro envers Valliraña y Molins de Rey, arrivant tois á Barcelona enlo tren de las nou, haventlos precehit los que soniren de Vilafran-ca á las quatre no sens haber aprofitat sa permanencia pera au-mentar lo resultat d aquesta exctirsio constantment contrariadaper lo mal temps.

Los dibuixos trets son los següenis: Per lo Sr. Coll y Brugada:

portal que dona entrada al primer recinto de 1' hospital; sepukreroma de las Gunyolas: y anguí ponent de 1' hospital. Per lo senyorGaudi: planta de 1' hospital; y massa de plata de Vilafranca. Per loSr. Támaro: detalls deis retaules de la vida y martiii de S. Scver.Per lo Sr, Vcrgcs, acuarela vista poneni del edifici de Cervelló.

— 556 —

VISITAS

Á LA COLECCIÓ DE GRABATS DF. D. GERONI FARAUDO

en los días 28 de Novembre y 12 de Desembre de 1880

Lo diumenge 28 de Novembre prop passat tingué Uoch la pri-mera excursió-visita á la magnífica colecció de grabáis que pose-heix lo distingit caiedrátich d' Anatomía de la Academia de BellasArts d' aquesta ciutat, D. Geroni Faraudo. A dos quarts d'onzese dirigirán á casa de dit senyor situada en lo carrer de Montjuichde Sant Pere, los socis Srs. Olivó, Company, Támaro, Aymat,Barba, Casades, Soler, Güell, Martínez, Nadal, Santamaría, Tar-rats y Cristies, essent rebuis per lo Sr. Faraudo y sos filis ab es-quisita amabilitat.

En una habitado disposada al efecte s' hi trobaren varias car-petas clarificadas per segles y nacíons y conteninc gran númerod' estampas grabadas. Comensaren per examinar los grabats suis-sos del segle xvi, entregos que n' hí havia á la fusta, al aigua-forty al buril; seguiren per los alemanys del propi segle, cridantlosespecialment la alendó los de Albert Dureso; vegeren luego des-pres los belt£as en los qu&ls sobresortian los retratos al aitrua^fortde Wandick, y finalment examinaren també los grubats holandesosy francesos de la meteixa época del següent segle xvii.

Prop la una s' acordá sospendre la visita pera continuarla altredia mitjansam lo benepládt del Sr. Faraudo.

Aquest dia fou lo 12 del corrent mes y los grabats numerosís-sims examinats foren los de la escola espanyola deis segles xviy xvu; los de la italiana del meteix período y lue^o després forenvistos lleugerament per son gran número los de períodos poste-riors fins á pnneipis del present segle corresponents á las diversasescolas citadas.

Del conjunt deduhiren los excursionistas la gran importanciade la Colecció reunida per lo Sr, Faraudo y després d" elogiar de-gu Jament son esmerat zel lo regraciaren per la oferta deis datosque s1 oferissen en lo successiu.

EXCURSIÓ A MARTORELL

Y AL CASTI-LL DK S. JAUME DE CASTELLVÍ DE ROSANES

LO DÍA 5 DE DESEMBRK DE I 8 8 O .

Soniren d' aquesta ciutat en lo tren de las 8 del matí los socisSrs. Aulestia, Coll (D. Mareen"), Mariezcurrena, Massó, Soler(D. Lluis M.*), Verdaguer (D. Alvar) y Vergés, arribant á Marto-rell á un quart d' onze. Lo primer que 's presenta á sa vista y quecaracterisa á la publació, es lo renomenat Pont del Diable, al ques' atribueixen distints origens segons diversas tradicions; d' admi-rarse es 1' atrevida fábrica d' aquesta obra y ab fonament pot atri-buirse á la época de decadencia romana, per mes que segons sem-bla, exisiís anteriorrtient un altre pont com ho proban los fona-ments y asperons que aguantan al actual y 1' aren d' entrada queson, sens dubte, molt anteriors al meteix. Se tregueren per losSrs. Mariezcurrena y Massó, fotografías de dit pont. Visitaren laesglesia parroquial del segle XVI que res te de notable, á no esseralgunas regulars pinturas; un frontal brodat de sedas; lascalaixerasde la sacristía y 1' orga bastant ben talladas en noguera, y aljjunssepulcres. Passaren desprds los excursionistas á visitar lo notableMuseo que posseheix D. Francisco Santacana soci delega"! d'aquesta Associació, lo qual se composa de tres seccions, arquitec-tónica, pictórica y científica. En la primera figuran notabiííssimsexemplars y fragments, cridant 1'atenció una colecció de rajólasbarnissadas, tal volta la mes rubiera de bons exemplars que exís-leix en Catalunya, altre de capitells bizantins y gótichs; un casaló eos d' edifici ab fatxada compqsia de diferents fragments de dis-tints ordres, épocas y Uochs, entre altres, alguns de la famosa casaGralla. En la segona, origináis de Viladomat, Fonuny y del me-teix Sr. Santacana figuran algunas obras de la Etat mitjana,esseni ademes digne de mendó un joch de cartas pintat per lopropietari del esmentat museo, obra de gran paciencia y travall.Per últim la colecció de llibres, fóssils y moluscos es escullida ycomposta d' importants exemplars.

A la una de la tarde se dirigiren los excursionistas al Castell sc-guint á poca diferencia lo camí determina! en lo Velera roma-

— 558 —

nontm itinera A' Anioní August y després ¿' una hora arriba-ren al mateix. Sa situació es especial y présenla un cop de vistaadmirable, puig está situat sobre un turó que s' aixeca dins unadilatada val!; molt poch resta de son passat á no esser tres torresenmaletadas en perfecte estat de conservado, un tros de murtambé enmarlctat, tres archs que donavan ingrés á una galería,que s'anomenavan los tres portáis de mar, una profana cister-na; los archs gotichs del sostre d' una gran sala, tal volta capella,<qual sostre s7- enderrocá, ímpedint las runas apreciar sa altura yproporcions, y per últim la base complena de la torre del home-natje que pareíx esser romana, per efecte de la colocado. Uigamenty magnitut de las pedras y de la gruixaria de las paretsydela totalde la torre. Lo Sr. Vergcs tragué una acuarela y un dibuix d' unade las torres íent notar los forats que segons Violet le Ducb, ser-vían pera sostenir lo pont qu' aguantava ais ballesters que lira-van desde'ls marlets, la qual fou ensemps fotografiada, y lo se-nyor Coll tregüé també un croquis deis archs déla esmentada sala.Com desd'allí s' ovirava '1 Montserrat en tota sa grandesa se'ntragué al propi temps una vista fotográfica y acostantse ja la ves-prada resolgueren los excursionistas fer cap á Martorell, ahontarribaren quant era fosch, no podetit visitar las ruinas d' una an-tigua esglesia bisantina y '!s restos d' un convent de templaris. Sedespediren del senyor delegat y prengueren lo tren que Tls porta áBarcelona arribant á dos quarts de deu del vespre.

NOVAS.

S' han publicat darrerament las entregas loy n del Álbum pinloresch-monumental de Catalunya. Contcnen las vistas heliográñeas de la Portade Sant Ivo, de la catedral de Barcelona; pati principal del castell de So-livella; fatiada, sepulcres y objectes arttstichs de Vallbona de las monjas.Segueix lo text de la interessant monografía de Santas Creus per lo dis-tingit crítich D. Theodor Creus.

- 559 —Lo día 4 del corrent Desembrc queda complertamcnt colocada en la

Catedral la vidriera partona de la de Santa Tecla y San Jordi de que

La nova conté las imatges de Sant Pere y Sant pau y davall ostenta losblassons del insigne bisbe de Barcelona D. Francisco Climent Sapera.La combinado general d' aquesta vidriera está formada per requadrosque contenen las claus de San Pere o la c pj a v epístolas de San 1 au,dominant los colors carmesí y blau ab lleugers tochs y perfils d1 altres co-lors, de manera que son conjunt iguala sino supera en armonía y bellesaíi la d enfront. Es tambe deguda aquesta vidriara Á la iniciativa y despe—sas del Excm. Capítol Catedral y, díbuíxada per D. Agustí Rigalt, ba sigutben ejecutada peí acredítat fabricant vidrier Sr. Amigó no^tre consoci.

Sois pera completar 1 execre d abduas vidrieras caldna rernoure lasinútils paréis eitenor.s que are las privan de clarors directas y sí llavors

Lo día j r del corrent mes, iou oberta en lo correr de rcrtiatido1 canto—nada a la plassa de la Constitució ó de San Jaume, la nova botiga d' ar-gentería de la Sra. Viuda y filis de Cabot, produhint sa vista bonich as-peetc general.

En la decorado eiterior están combináis peí Sr. Marsili lo márbrenegre de Bélgica ab 1' óni* de color cenaros deis montants y lo griot ovigdeis entrepanys figurant esculpida ab ¡letras d' or !a rahó-socíal de lacasa y la fetxa de sa fundació, que es la de "i 8^3. L1 interior, decorat tam-bé ab gran propietat. té excelents mobles travaüsts peí Sr. Reig, delicadaspinturas policromas en un arman aparador, obra del Sr. Carreras y loconjunt vé realsat pels ben entesos aparatos d'iluminació, deis Srs. Ferrery lili. No cal dir que en tots los aparadors brillan rtiultitut d. alhajas ia~bricadas ab la pulcrítut y bon gust artístico que te acreditáis la casnCabot.

Han sigut cedits á 1' Associacíó los objectes y obras segiients:

Per D. Manel Torres y Torrens: Memoria ó apuntes sobre la torre delBreny, per lo propi donador. Barcelona 1880. Per D. Antoni GarciaDalmau: Una Gramática manuscrita en cátala y llatí; un segell de fustade la Societal deis xalos xkhs. Per D. Artur Óssonar exemplars de Nu-nimulites trobats en la montanya de la Mare de Deu del Far, prop de

lív Hermitnj 2 3 goigs diversos^ Relució iiistoricd de la fuyidació ds la Ca"pella Brígida en honor de Marta santissima baix lo íitol del Coll deOsor, en lo bisbai de Vich. Vich 1880; Ressenya histórica de ¡a fundaday aumenC del Santuari de la Mare de Den de la Font de la Salut, sítuaten lo terme de S. Feliu de Payarols, escrita per lo Reverent D. IsidroMatabosch, Fre. y rector de dita vila. Olot 1871. Per La exploradora:África, fragmentos de un diario de viajes de exploración en la zona deCoriseo, por Manuel Iradier-Bulfy. Madrid 1878. Per D. Heribcrt Bara-llat: Homenage poético á la Inmaculada Virgen María, por D. JoséMaria Ver-gés. Adquirit perla Associació: Goigs deis gloriosos metges ymartyrs S. Cosme y S. Datniá. Per D. Ramón Soriano: Imprenta d'unsello antich; coplas en honor de la gloriosa verge Sta. Eularíai Goig de lagloriosa verge y mártir Sta. Apolonia; Memoria de la Junta úc pro-pietaris de la esquerra del Ensanche; 22 números de La Vo% de la Cari-

Per D. Joseph de Rosselló, soci delegat á La Garriga: Exemplars de la la-va deis extingits volcans d1 Olot. Per D. Leandro Albareda: 3 scgclls. PerD. Enrich Claudi Girbal, soci delegat á Girona: La Rosa de Oro, noticiashistóricas acerca de esta dádiva pontificia del propi donador. Per D. Car-ies Alcover: quatre fotografías del Castell de Burriach. Per la Assocíacionde aficionados á la cato,'. Almatict^ue de la Ilustración venatoria para ca-ladores y pescadores. Ano 1880. Per D. Lluis Maria Soler: Colección deartículos sobre la Iglesia de nuestra Sra. del Carmen de Manresa publi-cados en la revista Carmelitana per D. I,. M. S.; nuevo sistema para ins-trucción de los ciegos, por D. Pedro Llorens. Barcelona 1857; Estatutosdel Reglamento del Banco de Barcelona. Per lo Vogcsen-CIub; Weg-karte vom Land nach Allerheilígen f'úr die Mitgüeder desSchwar%wxld~Vereins gezeichnel von Julius Euting. Strasbourg, octubre 1880. PerD. Jaumc Ramón y Vidales, soci delegat á Sarreal: Font mystica y sa-grada del Paradis de la Iglesia, per lo P. Fra Francesch Ramells, 2 vo-lums, Barcelona 1737. Summa de lemps y altres rudimento de U gra-mática, composta per lo licenciado de Valles. Barcelona 1639. Diccio-nari liad. 1710. Per D. Mariano Castala: Guia-Cicerone de Lérida, perD. José Pleyan de Porta. Lérida 1877. Le meraviglie deW Architetturadesentte da Andrea Lefcvre, traduzionc di L. Chirtani. Milano [874.Libre dels/eyts darmes de Catalunya, compost per Mossen Bernat Boa-des, rector de Sancta María de Blanes.

«La Kenaimisa», Xuclá, 13, baist