nm. 225 la marinaMAR14ANY XX

www.lamarinadigital.cat

Cinquanta anysdEls altres catalans

Aquest any es compleig mig segle dela publicaci dEls altres catalans,lhistric llibre de Paco Candel queanalitzant el fenomen de la immigracia Catalunya a lpoca franquista. Unacte institucional al Palau de laGeneralitat va servir per donar el tretde sortida a un seguit dhomenatgesque es duran a terme aquest 2014.Pg. 3 i opini

La Marina recuperala lluita venal

Cada dimecres centenarsde persones surten al carrerper reclamar l'arribada delMetro al barri (pg. 10)

Editorialmirada crtica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denncia a travs del nostre correu electrnic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

ANTONIO RUBIO RAMOS

la marina // Mar 2014MIRADES2 // www.lamarinadigital.cat

Ja fa dos mesos que els vensi venes de la Marina es tro-ben al carrer tots els dime-

cres per reivindicar all que por-ten ms de 25 anys reclamant:larribada del metro als nicsbarris de Barcelona que encarano en tenen.

Ms de 25 anys. Com diuen encastell: Nada nuevo bajo el sol.Per no s la injustcia queaquesta llarga espera representael que pretn destacar aquesteditorial (ho hem fet tantes vega-des des de fa tant de temps i -perdesgrcia- ho farem tantes vega-des en el futur, que els nostreslectors ho sabran entendre).

El que volem posar de relleu enaquest espai s que per fi elsvens i venes de la Marina hanrecuperat all que mai no vanperdre del tot, per que moltsrecordvem amb nostlgia: elseu esperit lluitador.

Potser els ms joves ho igno-ren, per al llarg de la seva hist-ria els ciutadans de la Marina hansortit al carrer per reivindicar,denunciar, reclamar, rebutjar...En definitiva, per aconseguir allque considervem just per alsseus barris. El rebuig a la incine-radora, les protestes contra lainseguretat i degradaci de CanTunis, el mateix metro... Podremtrobar un bon grapat dexemples.

Sortir al carrer, alar la veu,expressar-nos, manifestar-nos...Sn drets que tenim com a ciuta-dans i ciutadanes i els vens ivenes que -plogui o faci fred-surten cada dimecres al carreraix ho entenen.

Sempre, per, trobem opinionsescptiques ("de qu servir?","ara no hi ha diners", "s impos-sible",...). B, ms enll de lespossibilitats reals daconseguirque es reprenguin les obres enun curt termini, s injust dir queaquestes protestes sn intils.

El passat 19 de febrerlAjuntament anunciava millores acinc lnies de bus als nostresbarris (ms informaci a la pg,10). Una petita victria, s cert,per s a base daquestes petitesvictries que sacaben guanyantles batalles i la de larribada delmetro a la Marina tamb lacaba-rem guanyant.

La vorera del Carrer deMare de Du de Portentre Carrer del Foc i

Carrer Sant Eloi a la aladade lantiga escola de Portmereix un canvi de nom.Proposo que diguem CarrerEstret. Molts pobles en teneni en alguns casos segur queno ho sn tant: un metreescs, tot just per poder-hipassar amb un cotxet debeb o una cadira de rodes.Ni tan sols compleix amb lesnormatives que el propiAjuntament demana per alslocals i espais ds pblic!Podrien solucionar el temaabans dampliar-ne altresque ja ho sn en comparaciamb aquest. El canvi de noms una opci, a la ciutat deBarcelona no hi ha encara,Carrer Estret.

Lesperitdun barri

la marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catFacebook: diarilamarinaTwitter: @lamarinacatC.C. La BsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

DirectorJuan Antonio Reyes

Cap de redacciEva Albiol i Sara Torremocha

Maquetaci i ediciMart Molina

Redacci i fotografiaAgustn Forteza, Carla Gens,Jordi Gispert, Snia Maza,Raquel M. Martnez, MartMolina, Natlia Morales, MiquelVera, Rafel Vidal, Iris Vieiros,Araitz Pippers

CollaboradorsJulio Baos, Juan Bibin, MireiaGargallo, Marc Gispert, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, MryamReyes, Xavier Sanz, GuillermoSegador, Paula Stanislavsky i M.Jess Valderas

Edici DigitalRaquel M. Martnez i Aran Comn

PublicitatJosep Ferrs (603 27 34 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressiGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribuci gratutaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

la marina // Mar 2014 TEMA DEL MES 3

50 anys dElsAltres Catalans,de Paco Candel

La Generalitat acull lacte institucional percelebrar laniversari de la publicaci de

lhistric llibre de lescriptor

MART MOLINA

Ja fa cinquanta anys que Paco Candelva escriure Els altres catalans (1964),un dels llibres cabdals de la bibliogra-fia de lescriptor, i que descriu les mlti-ples problemtiques dels immigrants quevan arribar a Catalunya a la primera mei-tat del segle XX. Una narraci sincera, enprimera persona, que avui en dia encarat vigncia.

El 17 de febrer es feia lacte institucio-nal commemoratiu a la Generalitat, el pri-mer duna srie desdeveniments ambqu es vol homenatjar lescriptor duranttot un any. Nhi haur de diferents tipus,des del memorial Francesc Candel perrecordar Max Cahner, editor dEls altrescatalans, passant per diferents debats iactes acadmics, la presentaci del llibreBarcelona i Candel, lestrena de lobra deteatre Els altres catalans o la inauguracidun monument, entre daltres.

A Catalunya vam tenir la sort de tenirun Candel, deia lexpresident Jordi Pujol,

que juntament amb Artur Mas van encap-alar lacte al Palau. Pujol afegia: UnCandel no s un especialista per s algque viu el problema des de dins, que elviu en ell mateix. I que a ms a msaquesta experincia no se la queda perell. Fa que en participi la societat i es dnala circumstncia que s capa dexplicar-ho duna manera entenedora, no svia iimpactant.

Pujol va destacar la capacitat dintegra-ci de lescriptor i va assegurar que laseva visi de la immigraci, que va deixarplasmada lany 1964, recull molts delsproblemes que t actualment Europa,tamb pel trnsit de persones a la recercadun futur millor.

De la seva banda, el president de laGeneralitat, Artur Mas, qualificava Candelcom un alquimista de les relacions huma-nes. No va ser un especialista, no teniael ttol de socileg. Per no li calia. Va serun mestre, afegia el cap del Govern, quedurant lacte tamb va llegir una carta de

Maria Candel (fillade lescriptor) que li ha enviat per-

sonalment per agrair-li els actes de cele-braci i en qu qualificava el seu parecom un home estimat per tots.

Tamb hi va intervenir el socilegSalvador Cards, que va qualificar Candelcom un dels deu personatges ms imor-tants que hi ha hagut al pas al segle XX.Cards va recordar petites ancdotes dela publicaci del llibre, com que leditorMax Canher va encarregar-li el llibre el1958 i que va proposar-li de ttolNosaltres els immigrants. Una propostaque Candel va rebutjar enrgicament.

El socileg tamb va destacar la capa-citat de Candel per estudiar i entendre laimmigraci i explicar-la duna manera tanclara i entenedora, ressaltant que lany dela seva publicaci, en noms tres setma-nes es van vendre 30.000 exemplars.

A lacte tamb hi van intervenir el direc-tor del Centre dHistria Contemporniade Catalunya, Jaume Sobrequs, lexdi-putat al Parlament de Catalunya RafaelHinojosa i el president de la FundaciPaco Candel, Pere Balt. Aquest ltim vaagrair les facilitats i la feina feta per partde tots els membres de la fundaci i detotes aquelles institucions que han acollitd'una manera entusiasta el projecte de

commemoraci del50 aniversari. A ms a ms, va fer unreps d'alguns dels actes que es farandurant aquest any 2014 destacant, perexemple, la presentaci d'algunes deobres editades sobre Candel o el darreracte, que es far al Palau de laGeneralitat.

Durant la cerimnia tamb es va desco-brir el cartell commemoratiu de laniversa-ri, de lartista Joan-Pere Viladecans, ques membre de la Fundaci Paco Candel ique amb aquesta obra ha volgut retrehomenatge a lescriptor.

Artur Mas felicita Joan-Pere Viladecans.A lamarinadigital.cat podeu consultar lagaleria fotogrfica de lacte institucional

GENCAT.CAT

reda

ccio

@am

cl.c

at

La gent opina: Cal recuperar la lluita venal? Per qu?

Carlos

Morera

Aix ja fa temps que shaviadhaver fet, la gent no es mou,cal ser conscients dels proble-mes que tenim, els que vivimaqu a la Zona Franca.

Carlos

Morera Jr.

Lany 92, lalcalde Maragall vavenir aqu a prometre que tin-drien el metro pels Jocs. Estemal 2014 i encara estem esperant,no tenen vergonya.

Eduard

Blasco

Em sembla b. Est venintmolta gent. Fa cinc setmanesque estem fent mobilitzacions. Alfinal sembla que comencen aescoltar-nos."

Marta

Pons

Aquests actes sn lnica formade pressionar, de fer arribar elmetro al barri. Com a ciutadanstenim totes les obligacions, perens aixafen els drets.

REDACCI I FOTOGRAFIA: RAFEL VIDAL

la marina // Mar 2014OPINI4 // www.lamarinadigital.cat

Busqueu (altres) solucions

s cert que el nostre barri necessita metro, per per aconseguir-ho cal tallarcada dimecres tot el passeig de la Zona Franca, fer-nos baixar del bus a LaCampana i caminar deu minuts ms per arribar al barri? Estic molt a favor deque la gent es reivindiqui i reclami una necessitat per a la Marina, com s elmetro, per amb aix crec que no s'aconsegueix res, noms molestar-nos unsvens als altres. Majoritriament, la gent que a les set de la tarda va en bus, sla que porta tot el dia traballant o estudiant fora i noms t ganes d'arribar acasa. Aix, vens i venes, a qui s'est perjudicant realment amb aquestesmanifestacions? Als poltics? No. Als altres vens, que no els queda msremei que esperar-se cada dia deu minuts a la parada perqu arribi un bus.Nosaltres no tenim la culpa. Busqueu solucions.

Antoni Tapia LEixample @

Qui nest tip, de Candel?

Permeteu-me que em presenti. Per motius laborals he de voltar els barris de laMarina un cop per setmana, i acostumo a aprofitar lavinentesa per fer un cafa algun bar tot escoltant les converses dels vens. Doncs b, resulta que no fagaire, en comenar els actes dhomenatge a Paco Candel, vaig sentir: Unaltre cop parlem del Candel? Sempre igual. s que no hi ha altres referentsal barri?. Em vaig quedar glaat. Em va semblar un comentari desafortunat.Qui en pot estar tip, de Candel? Crec que ning. I no noms per la seva capa-citat literria i de lideratge en un conflicte com la immigraci, sobretot pel llegatque va deixar arran de la seva obra. Sc fill de pare andals, i daquells quede seguida es van afanyar per integrar-se a la societat catalana aix que vanarribar, per que es van topar amb mil dificultats. Recordo que sempre emdeia que havia estat molt dur, per que sense aportacions com la de Candel,hagus estat encara ms impossible. Per aix penso que qualsevol homenat-ge, per ms reiterat que sigui, quedar curt per tot el que va aportar-nos.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran danar signa-des, tenir una extensi no superior a 10 lnies, ladrea i el telfon. La publicaci

es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

E.R.L. Pg. Zona Franca @

M. Garca El Polvor @

Espais culturals desaprofitats

El nostre s un barri de foment cultural, daix no tinc dubte. Constem dunagran quantitat despais que dediquen la seva activitat diria a la creaci i difu-si de cultura, amb un ampli ventall de propostes. Aix, no noms comporta unenriquiment per als vens que podem aprofitar-ho, sin que tamb pot suposarun atractiu important per la resta de ciutadans. Trobo, per, alguns problemesque limiten aquest engrandiment: ls i la promoci que els donem.

Per una banda, crec que no es treu tot el profit que es podria de molts da-quests centres. Si ms no, dalgunes de les activitats que aquests ofereixen,algunes delles completament gratutes i obertes a tota mena de pblic. s elcas, per exemple, de lEspai Musical La Bscula. Trobo que s un centrepotent a nivell cultural per, amb el qual, els vens ens involucrem menys delque podrem fer-ho. I parlo daquest espai com podria parlar daltres que,espero, tots coneixem. Cada dijous al vespre, a la zona del bar, La Bsculaofereix concerts ntims de bons i motivats msics, en lanomenat Cicle

Hivernacle. He assistit a diversos daquests concerts, i a daltres que es fan, ipenso que podria sumar-shi molta ms gent. Crec que tots traiem alguna cosapositiva aprofitant aquest tipus desdeveniments: A nivell personal, lambient sacollidor i excellent per gaudir duna estona entretinguda i musical prenentalguna cosa amb amics. Per lespai i pels msics, laugment de pblic potsuposar, a part duna ajuda, una forma agradable de donar-se a conixer iampliar les seves expectatives.

Per altra banda, penso que la promoci dels nostres espais i de la culturaque des daquests emergeix pot comenar per nosaltres mateixos, per donarconixer les nostres experincies en contacte amb ella. Considero que culturacrida a ms cultura i que, apropant-nos-hi a ella i compartint-la, tots guanyem.La Marina fomenta cultura, ara noms cal que ens interessem i involucrem enella.

la marina // Mar 2014 OPINI 5

la m

arina

ni c

ompa

rtei

x ni

es

resp

onsa

bilit

za d

e le

s op

inio

ns d

els

seus

col

labo

rado

rs

La CrnicaGUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

Les comparacions sn odioses per, moltes vegades,s un exercici necessari. Fa uns dies va morir l'actorPhilip Seymour Hoffman d'una sobredosi d'herona:quina desgrcia!, vam dir. Si el mort shagus trobat alcostat del cementiri de Montjuc molts pensarien que undrogata menys. Seguint confrontant fa uns dies van pal-mar 15 persones a Ceuta, per eren negres diran alguns ia ms miserables puntualitzaran d'altres, no busquenfeina, roben. Com em va dir alg fa uns anys no importaque es morin, a l'frica els negres no estan comptats.Daltra banda si naufraguessin en un veler uns jovesblancs a l'estret de Gibraltar ens angoixarem pensant enles seves mares, el que estaran patint. Ofegats, quina mortms horrible. s la banalitat del racisme. Una societat nos democrtica quan la meitat sigui racista i l'altra meitatno. El democrtic s que no ho sigui ning per si quedenexemplars que romanguin ben amagadets o haurien de sertractat com miserables. I aquesta seria lautntica victria:que tots aquests que ofenen amb els seus comentaris ladignitat de les persones tinguin por dobrir la boca encaraque sigui per vergonya. Avui per desgrcia tenen tot elvent al seu costat.

De totes les crisis que travessem com a societat nhiha una que, tot i no ser nova, s silenciosa i actuacom un corc dins lestructura de la societat. Un pro-cs que inocula un ver en les estructures ciutadanes quedesconecta el sentit de la defensa del nostre estil de vida.

Cal reconixer la necessitat de profunda renovaci de lesestructures de representaci poltica, sindical i fins i tot vei-nal de la ciutadania per no obstant aix no podem perdrede vista la necessitat dorganitzar-nos de forma collectivaper a la defensa de linters general. s molt preocupantquan la crtica a les estructures de representaci esdev, defacto, en la voluntat de desaparici daquestes i la reivindi-caci de lindividu com a nic element vlid en la societat.

Alg encara pensa que ens ho podrem fer tot nosaltressols? Hi ha senyals que ens mostren que la capacitat deresposta davant les grans lluites s millor com a grup orga-nitzat, per exemple, les lluites contra els desnonaments,lescndol de les preferents o les victries en els conflicteslaborals del moviment sindical. No perdem de vista que comla democrcia s el millor sistema poltic que coneixem; lacollectivitat organitzada s la millor garantia per lintersgeneral.

El jardXAVIER SANZ PERIODISTA

El dimarts 31 de maig de 2005,Francesc Candel inaugurava laFundaci que duia el seu nom, elmateix dia que celebrava el seu 80 ani-versari. Diuen les crniques que enaquest acte va exercir de periodista,escriptor i poltic, demanant a les novesgeneracions que treballessin per la inte-graci dels immigrants estrangers comell mateix ho havia fet i tants daltres hovan fer durant el franquisme amb laimmigraci interior.

Les seves paraules marcaven lesperiti els objectius de la Fundaci PacoCandel, que revia laval de promotors tandestacats com lexpresident de laGeneralitat Jordi Pujol; laleshores vice-president del govern, Josep-Llus Carod-Rovira; lescriptora Isabel Clara-Sim; elpintor Joan-Pere Viladecans; lescultorFerran Soriano; els periodistes JosepMaria Huertas ja desaparegut- i MnicaTerribas; el socileg Salvador Cards;

lactivista social Jlio Baos; lexsenadorRafael Hinojosa; la secretria del patro-nat, Joana Gards; i lactual president dela fundaci Pere Balt.

De tot plegat ja han passat gaireb 9anys i la missi de la fundaci continuasent ben clara: generar conscincia crti-ca sobre les persones immigrants aCatalunya per compartir benestar social ilaboral, igualtat d'oportunitats, cultura illengua, facilitant el sentiment de perti-nena al poble catal. I donar moltaimportncia a difondre, promocionar ifomentar lobra i la personalitat d'en PacoCandel, com a proposta de cohesisocial til per al pas.

Objectius que shan anat aconseguintteixint una xarxa de complicitats bsiquesamb les diferents sensibiliats institucio-nals i cviques del pas, sense oblidar lagent del barri on va viure Candel. Unsuport que ha fet possible centenarsdactivitats arreu de Catalunya com ara

taules rodones; conferncies; exposi-cions itinerants I ms concretament elprograma Candel a lAula que des de fatres anys fa prendre conscincia alsalumnes dinstitut sobre el fet immigratori;el premi Memorial Francesc Candelsen celebra enguany la sisena edici-reconeixent trajectries personals com-promeses socialment; donant suport alpremi Francesc Candel convocat per laFundaci Llus Carulla per a projectesque fomentin la integraci; o la publicacidarticles als Fulls Candelians sobre per-sones o temes que ajuden a entendre ladimensi de lunivers candeli.

A ms, tamb sha recopilat la biblio-grafia completa de Candel; shan publicatels llibres Els carrers de Paco CandeldEsther Pardo, autora del barri de laMarina; la biografia La providncia esdiu Paco de Gens Sinca; La petita his-tria de Paco Candel de la ninotairePilarn Bays; o sha estat present en elcertamen literari Paco Candel de laBiblioteca Francesc Candel.

Tot aix, i molt ms, demostra la granvitalitat duna fundaci que enguany shaposat com a repte commemorar el 50aniversari de Els altres catalans, obracabdal dun Candel que va escriure unacinquantena de llibres i centenars darti-cles. Aquest 2014 una trentena dactesserviran per recordar la persona i lobrade Candel, tot donant sentit i redimensio-nant la tasca duna fundaci activa, msnecessria que mai, en un context geo-poltic necessitat de referents candelainsper donar resposta als actuals problemesdimmigraci i conculcaci dels dretsfonamentals de les persones que bus-quen un futur lluny de casa seva.

FUNDACI PACO CANDELhttp://www.fundaciocandel.org/

@FundacioCandel

Com? Quan? Per qu? Qui? On?... Algunesvegades no hi ha resposta... per per aixcal deixar de preguntar-se coses? Dequestionar all que se'ns explica com a veritatabsoluta?El mes de mar porta records de l'ahir...i tamb promeses i illusions...projectes sota un sol de primavera.Mar ens porta el dia internacional de la dona tre-balladora...mar i la Setmana Santa i la Santa Setmana...els ametllers han florit...i dhuc ens arriba el "plor de la guitarra" per la per-duda del mestre Paco de Lucia...Un geni, un virtus...Sort que es va fer internacional...sin potser li passa a aquest pas com a altresgenis i prodigis: que els coneixen fora de les fron-teres i nosaltres no sabem ni que existeixen...que trist i mediocre...Els desitjo un mar molt tranquil, assossegat i llu-mins...I que el coratge i la valentia ens acompanyin.Felicitats Dones! Un tanga no ens fa mes lliures

LacomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

Coger una historia comn y hacer de ellauna gran pelcula, eso es lo que unavez ms vuelve a hacer AlexanderPayne, reafirmndose como un director dota-do de talento, en Nebraska.

Esta sencilla obra nos proporciona un tristeaunque gran retrato de la vejez, una etapa enla que la demencia deja duras secuelas. Conun mgico Bruce Dern, que borda el papelhasta el punto de plantearte si est actuandoo simplemente siendo l mismo, nos ensealo lejos que puede hacerte llegar ese lastreque a tantos involucra. En este caso Woody(Bruce) pretende emprender un disparatadoviaje con el fin de cobrar una estafa que creel que le hara millonario.

Miles de kilmetros le separan de su desti-no y sin embargo decide realizar dicho viaje,aunque tenga que hacerlo andando y en soli-tario, y por si fuese poco, su deseo es gastardicho dinero en cosas a las que no podradarle ningn uso. Pese a esto, su hijo se apia-da de su situacin y decide ayudarle a logrardicha meta. Realizarn un viaje que con esca-sos y cmicos dilogos te hace ver la bellezaque esconde la familia.Y curioso es que conesta premisa, en blanco y negro, y un viaje encoche, Payne consigue lo imposible.

Natural, irnica, melanclica, reflexiva, sin-cera, cmica, enternecedora, realista, y contodo esto, bella, eso es Nebraska. Una histo-ria sobre la vida, la cual podramos resumircomo una obra sencillamente magnfica.

La vida es un camino, no una meta, as quedisfrutemos de ella, lo que el viaje nos deparesiempre ser lo de menos.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

Fundaci Paco Candel, msnecessria que mai

la marina // Mar 2014SALUT6 // www.lamarinadigital.cat

CONSELLS PER AUNA VIDA MS SANA

El fetge s un rgan moltimportant a nivell sist-mic i nutricional, ja que

realitza les funcions de depu-raci, degradaci i detoxifica-ci de substncies(tant les quecrea el propi organisme comles aportades de lexterior mit-janant lalimentaci). Aixdoncs, la producci de gluco-sa, la sntesi de greixos(trigli-crids i colesterol) i de protei-nes del plasma(cl-lules) san-guini i sals biliars(necessriesper a labsorci adequada degreixos i vitamines liposolu-bles); com lemmagatzematgede glucgen(reservori de glu-cosa provinent dels hidrats decarboni) i lactivaci de vitami-nes liposolubles com la A,D IK, a ms de la neutralitzacide toxines i detoxificaci defrmacs, com la depuracidels residus de nitrgen provi-nents dels aminocids(compo-nent principal) de les proteinesi la depuraci de bactries iantgens i degradaci de grei-xos per a obtenir energia;constitueixen uns exemplesimportants daquestes funcionsbsiques del fetge, necess-ries per al bon funcionamentde lorganisme en general.

Per al bon funcionament da-quest rgan, s necessari durun estil de vida saludable, con-trolant el pes i realitzant activi-tat fsica. Els nutrients neces-sris per al manteniment deles funcions del fetge son:Protenes: com les provinentsde carns blanques com elpollastre; fruita seca (ametlles inous); llegums com la soja, elspsols, les faves i cigrons; ver-dures com la mongeta, la car-bassa i la pastanaga; peix blaucom la tonyina i el salm i elsous.Hidrats de Carboni: provi-nents de fruites i verdures aca-bades de cuinar, ax com lapatata i cereals com el blat o elpa integral.Greixos: Fosfolpids i flavo-noids provinents dels esterolsvegetals.Vitamines: Hidrosolubles B1,B2, B3, B5, B6 I C iLiposolubles com la A,D I K.Minerals: Zenc, Coure,Magnesi, Seleni i Mangans.Fibra.

MARC GISPERT GIRNFisioterapeuta i estudiant

de nutrici

Aliments necessarisper un bon

funcionament heptic

BARTOLOME CASTON MARQUEZDiplomat en infermeriaCAP Carles Ribas

El sintrom (acenocumarol) sun medicament anticoagulantque disminueix la capacitat

de la sang de coagular-se, evitantque es produeixin coguls i obstruc-cions dels gots sanguinis. Aquestmedicament no s com altres: laseva dosi s'ha d'ajustar de maneraindividual seguint les instruccionsdel seu metge o infermera.

Realitzarem peridicament unanlisi per ajustar la dosi a prendre,de forma que no sempre ser igual.A ms, el pacient ha dintentar pren-dre-ho sempre a la mateixa horaper evitar oblits (per exemple a les19 hores) i fer-ho amb lestmacbuit i amb un got d'aigua.

Si en alguna ocasi soblida de ladosi, no lha de recuperar a l'ende-m, simplement prendre la quetoqui aquell dia. Aix s, una vegadaes faci el control (anlisis), li ha decomunicar al metge o infermera.Tamb s important no prendremedicaments sense consultar alseu metge, ja que alguns modifi-quen el potencial del SINTROM. Siel pacient pateix febre o un mal con-cret es poden prendre un paraceta-mol o gelocatil.

Pel que fa els riscos, el sintrom sun frmac que nicament pot crearalguna hemorrgia. Abans queaquesta succeeixi tindran els smp-tomes segents: hemorrgies pelnas, genives, deposicions negres,orina vermella, menstruacions msabundants, ferides que sagnen ms

temps de l'habitual o hematomes.No cal alarmar-se, per shi consul-tar al metge o infermera.

Pel que fa l'alimentaci elspacients poden menjar de tot, evi-tant simplement l'excs d'alimentsrics en vitamina K com sn la coliflor,espinacs,bledes, esprrecs i elsvegetals en general. A ms, s con-venient evitar lalcohol.

Si ha de passar per qualsevolintervenci quirrgica o extraccionsde dents, s important comunicar- lial metge o a l infermera, a part das-sistir als controls peridics que liseran citats. El pacient ha devitaresports o activitats de risc quepoguessin ocasionar una hemorr-gia, com els petits talls a la cuina odurant l'afaitat. En aquests casos,els pacients han de comprimir la feri-da una mica ms de temps.

El pacient ha de tenir present quel'eficcia i seguretat d'aquest tracta-ment tamb dell, aix que s impor-tant que respecti les instruccionsque rebi i consulti al personal sanita-ri davant de qualsevol dubte.

El sintrom

la marina // Mar 2014 ACTUALITAT 7

SARA TORREMOCHA

L'histric lder dEs-querra Republicanade Catalunya (ERC) iactual secretari dimmigra-ci de Convergncia Demo-crtica de Catalunya (CDC),ngel Colom, presideix laFundaci Nous Catalans,una entitat que pretn inte-grar la poblaci immigradade Catalunya.

Qu s Nous Catalans?La fundaci s fruit de lacreaci del secretariatdImmigraci, que neix sotalempara de lactual presi-dent de la Generalitat, ArturMas. I des de 2008 treba-llem per encaixar, aCatalunya, el mili i mig depersones que han vingut enels darrers 12 anys.

I com treballen per len-caix?Doncs, la nostra entitat des-envolupa una tasca culturaldaprenentatge de les llen-ges: del catal, del castelli de les noves llenges quehi ha a Catalunya, perquels nouvinguts no perdin la seva culturadorigen. A ms, treballem la xarxa asso-ciativa, posant en contacte centenars den-titats de Catalunya de diverses culturesperqu es barregin i trobin motius percohesionar-se.

En general, s un procs complicat?s una tasca de dos: nosaltres hem defacilitar la integraci de la poblaci estran-

gera i ells han de posar de la seva part pera adaptar-se. Fer sentir -los que sn cata-lans: aquest s el tarann de la fundaci iuna tasca que porta fent amb xit la socie-tat catalana des de fa molts anys. I es quesom un pas dimmigracions: el 70% de lapoblaci de Catalunya no ha nascut aqu otenen el pare, la mare, els avis o familiarspropers no nascuts a territori catal. Aix,encara que som una naci gaireb

millenria, la immigraci ens fa una pobla-ci molt jove.

s la immigraci actual diferent a la defa cinquanta anys?Doncs no. Abans es tractava dimmigrantsdaltres indrets dEspanya i ara sn migra-cions vingudes darreu del mn. La gent sdiferent, per el procs dintegraci s elmateix. Podrem dir que els nous catalanssn el que Paco Candel ja anomenava elsaltres catalans. En aquest aspecte, emsento candeli: el mestre va obrir cam inosaltres actualitzem el seu discurs.

Aix, la immigraci ha transformat moltCatalunya. Com lhaurem de valorar?Als darrers seixanta anys hem rebut duesenormes onades migratries: senseaquestes, Catalunya tindria noms tresmilions dhabitants i ara mateix en tenimset milions i mig. El creixement sha devalorar de forma molt positiva: les immigra-cions han enriquit histricament Catalunyai avui ho continuen fent.

Creu que no es valora suficient la immi-graci?Es valora insuficientment. Han portat tre-ball, cultura i una mentalitat oberta. Si avuisom un pas punter en molts aspectes iestem preparats per ser un dels ms ricsdel mn s grcies tamb a la immigraci iaix no es veu. No s tasca nicament delscatalans de sempre.

I en aquest procs sobiranista quin s elpaper que han de jugar els nous cata-lans? Doncs no poden quedar-se al marge.Acabem de crear un Estat Major, formatper 60 directors dentitats culturals, perinformar els immigrants de la voluntat deCatalunya desdevenir un estat propi i elsanimem a participar a la consulta i votar s-s. Est previst que hi puguin votar elsimmigrants amb dos o tres anys de resi-dncia aqu.

ENTREVISTA A: ngel ColomPresident de la Fundaci Nous Catalans

"Si som un pas punter enmolts aspectes s grcies

tamb a la immigraci i aixno es veu"

ngel Colom, als estudis de Sants-Montjuc Rdio.A baix, amb Joan Barutel i Juan Antonio Reyes

AGUSTN FORTEZA

El moviment venal delsbarris de la

Marina, a debatREDACCI

La Marina es caracteritza per la dis-persi de diferents barris queagrupen ms de 31.000 habitantsi amb problemtiques diverses, algu-nes de comunes i daltres ms territo-rials. En tots els barris de la ciutat, lac-ci de les organitzacions socials sfonamental per a garantir la convivn-cia i fomentar les relacions venals. Alsbarris de la Marina, aquesta acciesdev tant o ms necessria que a laresta de zones de la ciutat, per les par-ticularitats concretes de les condicionsde vida del venat. Per a poder debatreentre totes i tots el futur conjunt, des delFrum dOpini Ciutadana de LaMarina, impulsat per aquesta publica-ci, s'ha organitzat una trobada per alproper 18 de mar a les 19 de la tardaa la Biblioteca Francesc Candel (CarrerAmnistia Internacional, 10).

A aquesta jornada hi assistir, com aconvidada, la Federaci dAssociacionsde Vens i Venes de Barcelona (FAVB),que est desenvolupant en projecteBarri, espai de convivncia als nostresbarris. La inscripci s gratuta per,per raons despai, conv fer la inscrip-ci al telfon: 93 296 50 07 o be percorreu electrnic: redaccio@amcl.cat.

la marina // Mar 2014ACTUALITAT8 // www.lamarinadigital.cat

Segons un estudi sobre l'estat de salut de la poblaci immi-grant del barri del Raval de Barcelona els casos de tuber-culosi no disminueixen entre els immigrants que portenms anys al pas de dest. L'estudi, realitzat per la Universitat deBarcelona i l'Institut Catal de la Salut i publicat per Journal ofTravel Medicine, destaca la importncia d'augmentar les provesdiagnstiques entre la poblaci de risc.

Retallar les proves diagnstiques pot sortir molt car. Si lapersona s diagnosticada a temps pot iniciar el tractament ambms garanties, alhora que existeix un major control de la malaltiai aix es pot evitar el risc de propagaci epidemiolgica. A ms ams, en el llarg termini, es redueixen els ingressos hospitalarisposteriors i diversos tractaments que suposaran un major costper a la sanitat en el futur.

Protocols de detecci de tuberculosi en poblaci en perso-nes amb s problemtic de drogues. Des d'ABD AssociaciBenestar i Desenvolupament compartim la reivindicaci de l'estu-di i per a mostra un bot. El 100% dels nostres usuaris i usuriesen programes de reducci de danys en l'mbit de les drogode-pendncies en 2013 s'ha realitzat la prova diagnstica (PPD). Enun 25% dels casos ha donat positiu per contacte amb alguna per-sona que presenta tuberculosi, encara que no ha hagut cap casde tuberculosi activa.

L'nica soluci possible:

la prevenci

ABDAssociaci Benestar i Desenvolupament

BARUC LPEZ

Puja el nombre de participants aBarcelona Activa per la crisi

CARLA GENS

Laugment de competnciaen el mn laboral i en elnivell datur han provocatque cada cop ms persones sa-costin a noves iniciatives per tal decercar feina. Per aix, en aquestsltims anys els vens dels barris dela Marina han apostat per partici-par a Barcelona Activa, un projectesubvencionat pel ServeidOcupaci de Catalunya (SOC) icofinanat pel Fons SocialEuropeu.

I s que des del 2010, el distric-te va detectar diverses necessitatsal barri com un ndex datur alt i,per contra, un nivell de formacibaix, donant pas a dificultatsimportants a lhora dinserir-se enel mn laboral. Per aix, a travsde la llei de barri, es va installar undispositiu de Barcelona Activa. Alprincipi estvem al Centre CulturalLa Vinya, per davant la demandade participaci que vam rebre, ensvam haver de traslladar a un espaims gran, explica Maite Garcia,tcnica del projecte Treball alsBarris en el dispositiu de la Marina.

Activitats pel 2014Actualment, Barcelona Activa ofe-reix els seus serveis prop de la FiraGran Via. Les seves activitats girenentorn a un objectiu: assessorarlaboralment a les persones que enun principi presenten dificultats alhora dentrar en el mn laboral.

No tenim una vareta mgica quedoni feina a la gent, per si s unabona forma dadquirir totes aque-lles eines necessries per poderentrar a treballar, comenta MaiteMartn, tamb tcnics del projecteen el dispositiu de la Marina.

Per aix, durant aquest any,shan engegat diferents forma-cions i itineraris per a tots aquellsque estiguin en recerca activa defeina. Es contempla tant tutoriesindividualitzades com accions ambgrups per a la realitzaci demduls de competncia transver-sal o dinsersi laboral i tallersmonogrfics que pretenen ensen-yar a preparar-se per una entrevis-ta de feina o conixer els sectorsde treball que sestan movent ms,entre altres. A nivell de formaci,tamb simpulsen cursos amb vin-culaci a certificat de professiona-

litat, com s el cas del curs demanipulador de producte fresc,carn o peix, que inclou prctiquesreals a empreses del servei.

Mdul de competncies personalsi socials que han realitzat algunsdels usuaris de Barcelona Activa

BARCELONA ACTIVA

la marina // Mar 2014 LA MARINA DEL COMER ASSOCIAT 9

Botigues associadesTecnocasa Zona Franca

365.caf -1365.caf -4

Admn. Loteria 137 CostaAlimentacin Ruiz

Art i DecoraciAsesoria Empresarial Anna M

MadridAutoescola Zona F

Ballester Perruquers UnisexBar Restaurant La Masia

Bayot-Collado, S.L.Bricolage Zona Franca

BS ConsultoresBugaderia-Tintoreria Mari

Caf i MsCarnisseria Angel

Celler PeaCentre d' Infermeria i Podologia

Cermasa, S.L.Charcuteria Santy

Comercial Alvarez SCPCondis SupermercatsCopisteria Sant Jordi

Decoracin Mari CarmenDrogueria Feli

ElectroutletEscola Bressol El gall i la gallina

Espai per Vestir (Confecciones Ray)Estanc de la Zona FrancaEstanco y Papelera Lage

Exit Dona Home i ComplementsFarmacia Cusc

Farmacia Forns-GirFotosistema

I.T.C. SystemIcali, Correduria de Seguros

Joyeria LuraKia A. R. Motors

La patatonaLa Piruleta

La Taverna del CondeLlar d'Infants Els Gegants

Llar d'Infants XumetsMacarro, materiales de construccin

MacMobles Zona FrancaMacMobles Zona Franca-2

Mn AnimalMuebles El Cisne

Multiptiques JosaPa de Carpes

Rellotgeria-Joieria Ramon CarnTalleres J.F.

Talleres Prez AlonsoTocineria Charcuteria Plus Ultra

Toldos DuranTucerrajeria.com

Vista pticaWala

Alts Fons, 71Mare de Du de Port, 271Mare de Du de Port, 379Mare de Du de Port, 379-381Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1

Gran Va Corts Catalanes, 146 7 2 Pg. Zona Franca, 186, interiorMare de Du de Port, 413 local EAlts Forns, 61Mare de Du de Port, 168-170, baixosFoneria, 43Mineria, 4-6, Esc. AAlts Forns, 81Mare de Du de Port, 227Foneria, 26, b.Aviador Franco, 15Minera, 17 bga. 2Gran Va Corts Catalanes, 162, bxos.Alts Forns, 74Energia, 20Pg. Zona Franca, 210-214Mare de Du de Port, 337-339Foneria, 11Alts Forns, 74Alts Forns, 78Mare de Du de Port, 355, local

Pg. Zona Franca, 200 Pg. Zona Franca, 244Alts Forns, 72Mare de Du de Port, 337Pg. Zona Franca, 162Mare de Du de Port, 234Pg. Zona Franca, 177-179Mare de Du de Port, 305-319, local 15Mare de Du de Port, 252Alts Forns, 75Pg. Zona Franca, 6-8Foneria, 40Aviador Ruiz de Alda, 6Foneria, 46Pg. Zona Franca, 168, Esc. A 1r 4aEnerga, 10, b.Ferrocarrils Catalans, 87-89Pg. Zona Franca, 141Carretera del Prat,11Foneria, 43-45Pg. Zona Franca, 224Pg. Zona Franca, 155 Mare de Du de Port, 321Aviador Ruiz de Alda, 8Mare de Du de Port, 279, pati int.Mare de Du de Port, 124Aviador Ruiz de Alda, 24Mare de Du de PORT, 260Passeig Zona Franca, 173Mare de Du de Port, 252Passeig Zona Franca, 191-205

FES-TEN SOCI!Mare de Du de Port 389-395 / Tel. i fax 93 421 23 86 / a.c.lamarina@gmail.com / comerciantslamarina.cat

REDACCI ACLM

El dia 12 de febrer de 2014es va aprovar la proposicide Llei dhoraris comer-cials pel Parlament deCatalunya. Es va regular aix lasituaci creada pel recurs din-constitucionalitat del Governespanyol, que va suspendre lallei anterior i que posava en riscla preservaci del model comer-cial catal.

Grcies a aquesta nova llei, esnormalitzar el sector, ja queincorpora les recomanacions delinforme del Consell deGaranties Estatutries perqusigui constitucional. La proposi-ci de Llei va ser impulsada pelsgrups parlamentaris de CIU iERC, i va comptar amb el recol-zament del PSC i d'ICV-EUiA,per tal de dotar a Catalunya dunmarc normatiu amb rang de lleiemanada pel Parlament en exer-cici de les competncies queemanen de lEstatut dAuto-nomia.

La nova norma estableix dosdies festius ms dobertura auto-ritzada, a determinar per cadaajuntament ( en funci del mximaprofitament comercial i dacordamb els comerciants del seumunicipi), que safegeixen alsvuit festius dobertura autoritza-da per a tot Catalunya que esta-bleix la Generalitat.

Daltra banda, la nova Lleiestableix que els establimentscomercials puguin obrir fins a unmxim de dotze hores diries elsdies feiners i tamb els dies fes-tius dobertura autoritzada, i

escollir lliurement lhorari de laseva activitat. No obstant aix,els comeros no podran roman-dre oberts entre les 22h i les 7h i,els dies 24 i 31 de desembre, elsestabliments hauran davanarlhorari de tancament a les 20h.

La Llei preveu diversos sup-sits dexclusi de lhorari general,com lexclusi dels establimentsde venda personalitzada o auto-servei que siguin petites i mitja-nes empreses i que no pertanyina grups o cadenes de distribuci,sempre i quan no superin els150m2 i tinguin una oferta orien-tada als productes dalimentaci.

Una altra de les novetats de laLlei s la regulaci de la vendadexcedents de producci detemporada o outlets, tant enestabliments dedicats exclusiva-ment a aquest activitat, com enespais diferenciats dins delscomeros. En aquest sentit, laLlei possibilita que tots els esta-bliments comercials puguin tenirun espai dedicat a outlet sempreque no superi el 20% de lasuperfcie de venda i es trobindegudament senyalitzat.

Pel que fa a la venda en rebai-xes, es podr dur a terme a crite-ri del comerciant i en el terminique consideri, dins dels perodesestacionals segents: perodedhivern (del 7 de gener al 6 demar, ambds inclosos) i perodedestiu (de l1 de juliol al 31 da-gost).

Font de la informaci: Confe-deraci de Comer de

Catalunya

Aprovada la Llei dHorarisComercials pel Parlament de

Catalunya per blindar elmodel catal de comer

El passat Divendres 14 de Febrer, laparrquia de Sant Cristfol vaacollir un sopar solidari organitzatper lAssociaci JuvenilGuinomai Ensems, per recaptarfons per lorganitzaci cristianaMans Unides. El rector de la parr-quia mossn Jordi Carreter es vaadrear a nosaltres i ens va dema-nar la nostra collaboraci. Es tracta-va de fer donacions en forma d ali-ments bsics per fer un sopar senzilli contribuir, amb xecs regals i objec-tes de les nostres botigues, al bingosolidari que es faria acabat el sopar.

Els nostres socis, com sempre,van donar una molt bona resposta.Superpercats Condis va fer dona-ci de menjar i beure, BugaderiaMari i Joieria i Rellotgeria RamonCarn varen contribuir amb xecs decompra. Tucerrajeria.com, xit TotModa, Centre dInfermeria iPodologia i Art i Decoraci van ferdonaci de regals dels seus produc-tes i Caf i ms va collaborar rega-lant 5 esmorzars a la seva cafeteria.

Un dels moments mes emocio-nats de la vetllada va ser quan ungrup de joves de lAssociaciJuvenil Guinomai Ensems vanexplicar amb gran entusiasme elsprojectes que lorganitzaci MansUnides t a tot el mn. Amb el lemaprincipal Un mn nou, projectecom es pretn aconseguir la par-ticipaci de tota la societat per can-

viar el mn. Els tres subprojectes alsque hi anaven destinats els donatiusrecollits son: Guatemala: Capa-citaci professional de joves dezones rurals. Etipia: Ampliaciduna escola amb un laboratori, unasala dinformtica i un magatzem.ndia: Creaci de grups dautoajudaper afavorir la participaci de lesdones a la societat.

s la primera vegada que repre-sentants de lACLM anem a aquestsopar. Lexperincia va ser bona,molt bona ja que amb una entradade 3 i un petit donatiu vam contri-buir a recaptar mes de 735.

Sabem que amb la nostra petitaaportaci es pot arribar a aconseguiruna vida millor per tots aquells queno necessiten, ajudant-los a estu-diar, a iniciar-se en la micro empre-sa, a construir pous daigua, adefensar la dignitat de la dona,etc...

La repercussi daquest esdeve-niment va quedar reduda a un cer-cle molt petit , amics de la parrquiai coneguts en total 78 participants.Creiem que la tasca engegada esmolt ms que aix. Per tal motiuvolem animar a la Montse delAssociaci Juvenil GuinomaiEnsems i a mossn Jordi Carreter afer pblic aquest sopar i que el pro-per any amb el nostre suport i dems associacions pugui esdevenirun altre fita en els barris de LAMARINA. nims.

El passat 22 de febrer es va celebrarel Segon Concurs de Truites delbarri, organitzat per La Marina Viva.LAssociaci de Comerciant hi vacollaborar repartint entre els guan-yadors sis Xecs Regals valorats en25 cada un, i que es podien bes-canviar en qualsevol de les nostresbotigues associades.

LIvan Ruiz, president delAssociaci de Comerciants, va ferde jurat del concurs i ens asseguraque: lelecci dels guanyadors vaser molt renyida ja que hi havia mol-tes truites i totes estaven moltbones. Lactivitat va tenir molt bonaacceptaci del pblic assistent.Sespera que lany vinent es puguitornar a repetir amb ms xit.

La nostra associaci dona suport ales reivindicacions per un transportdigne i de qualitat..

Collaboraci de lACLM amb laparrquia de Sant Cristfol

Xecs Regal perals guanyadors

dEntruitat

LACLM per untransport digne

la marina // Mar 2014ACTUALITAT10 // www.lamarinadigital.cat

>> La PAH celebr el 5aniversari al CentreCvic La BsculaProp de 500 membres de la Plataformad'Afectats per l'Hipoteca (PAH) de totaEspanya es van reunir el passat 22 defebrer al Centre Cvic La Bscula, alsbarris de la Marina, per commemorar elcinqu aniversari d'un moviment que t,com a repte de futur , pressionar a lesadministracions locals perqu protegei-xen el "dret a un habitatge digne". A l'acteno hi va faltar la portaveu de la PAH deBarcelona, Ada Colau, qui va admetreque fa cinc anys era impossible pensarque serien capaos de paralitzar msd'un miler de desnonaments, obtenirmilers de dacions en pagament i reallotjarms de mil persones. En un ambient rei-vindicatiu, per alhora festiu, les samarre-tes verdes amb el popular lema "StopDesahucios" han inundat una reuni queservia per reafirmar que "si es pot".

>> La Fundaci NousCatalans aposta peruna naci inclusiva ivlida per a tothomEl passat 1 de mar la Fundaci NousCatalans celebrava l'Assemblea d'entitatsi persones immigrades, presidida perJosep Llus Cleries. A l'acte hi van partici-par 160 persones, representant ms de100 entitats, federacions i collectius decatalans d'origen immigrat, tots ells arri-bats a Catalunya aquesta primera dca-da del segle XXI, des del Marroc o l'fricasubsahariana, des de l'sia, d'AmricaLlatina o d'Europa. El director de laFundaci Nous Catalans i secretarid'Immigraci de CDC, ngel Colom, vaaprofitar per recordar als assistents que"tots som catalans independentment d'onhaguem nascut" i que per tant, plantegen"un nou estat, una nova naci absoluta-ment inclusiva i vlida per a tothom".

breus

RAQUEL M. MARTNEZ

Xiulets, crits, tambors, pancartes.Homes, dones, grans, petits, fam-lies, amics, tots ells vens. Unamassa de gent sarreplega al passeig dela Zona Franca, a lalada del carrerFoneria. Darrere seu un cartell indica quesest construint el metro. Al davant qua-tre tanques envolten lestructura dunascensor al subsl, inacabat.

s dimecres, sn les set de la tarda.Una setmana ms i ja en van set elsvens del barri de la Marina tallen el trn-sit. Els precedeix la policia desviant elscotxes. Des del punt de sortida avancenpel Passeig fins arribar a la plaa Cerd.All es divideix per tapar-ne totes lesentrades i sortides. Desprs la manifesta-ci torna a ajuntar-se i avana per la GranVia, fins a Magria. Els lemes que se sen-ten deixen clara la demanda: Transportdigne per la Marina, Trias, escucha, laMarina est en lucha, Ms autobusos imetro ja!

Entre crits la concentraci torna al seupunt dorigen, seguint la ruta que decidei-xen els manifestants. Altres cops es desfel recorregut, per dimecres 19 la decisiva ser passar per la plaa de lesMatemtiques, Mineria i Mare de Du dePort, fins a la plaa Marina. La manifesta-ci acaba amb els parlaments delAssemblea de La Marina (ZF), que infor-ma de la participaci, les novetats i elspropers passos.

Normalment aqu acaba tot. Per el pas-sat 12 de febrer no va ser aix. SegonslAssemblea un policia vestit de pais va

seguir a quatre vens. Aquests es van refu-giar al portal duna persona del grup; perquan un ve va obrir la porta deu GurdiesUrbans van entrar-hi per demanar-los ladocumentaci. LAssemblea ha parlat ambels cossos de seguretat, que assegurenque respectaran el dret dels vens a mani-festar-se. Relacionen els fets amb el ner-viosisme latent a causa del Mobile WorldCongress, que es celebra a la Fira, a laMarina del Prat Vermell.

Reaccions del DistricteLa setmana passada dues persones vanreunir-se amb dirigents del Districte deSants-Montjuc. Van parlar de la dificultatque presenta per a la mobilitat la faltadautobusos i metro. A ms, van demanarla celebraci dun Consell de Barri obert,on els vens i venes poguessin fer lesseves reclamacions. Albert Lpez, conse-ller dels barris de la Marina, afirma queaquest Consell se celebrar labril.

Des del Districte indiquen que el serveide metro s competncia de laGeneralitat, no de lAjuntament. En canvides de la Generalitat sindica que el metros competncia de qui el demana. Demoment, ni la Generalitat ni lAjuntamentsen faran crrec.

Pel que fa als autobusos, dimecres 19lAjuntament avisava de millores en cinclnies de bus. Les mesures consisteixenen horaris creuats per al 9, el 37 i el 109;quatre parades ms per al 23 i canvis derecorregut de la lnia 79 per la plaaCerd. A ms, una de les lnies ampliaren un futur el seu recorregut i la seva fre-qncia de pas.

Vens sensecompetncia

pel metro

FOTOS: AGUSTN FORTEZA

la marina // Mar 2014 PGINES ESPECIALS 11

LLeess ddoonneess ddee llnnccoorraa,,uunn eexxeemmppllee ddee ssuuppeerraaccii ffeemmeenniinnaa

aa ffaavvoorr ddee lleess lllluuiitteess vveennaallss

IRIS VIEIROS

Els vens units fan fora. O,almenys, aquesta s l'nica con-clusi a la que es pot arribar des-prs d'una llarga conversa -ms queentrevista- amb Maria Ortega, presidentadel Centre Cultural ncora. Aquestaassociaci va ser fundada l'any 1952 perunes dones joves que no volien altracosa que lluitar per les carncies delbarri d'El Polvor. Aquest grup de noies,sota el nom de Centro Cultural Popular yPromocin Femenina, va estar present atotes les reclamacions venals i protestesper les millores del barri.

Tot va comenar amb una visita delassistenta social del Patronat Municipalde la Vivenda. Aquestes joves li van dirque volien fer coses pel Polvor, un barrinou en el qual la gent no es coneixia. Alpoc temps, van aconseguir un pis permuntar un centre, la subvenci d'AccinCatlica, i la personalitat jurdica, amb laqual ja van poder fer acci ciutadana demanera oficial.

Durant tota la seva vida, ncora va llui-tar per les millores dEl Polvor. Una deles primeres va ser asfaltar els carrers ique arribs la llum. Unes altres van serla de laigua corrent (ja que fins elmoment tenien aigua de dipsit en malescondicions), la del Pla parcial del Polvor(on figurava aquest barri seria zona

verda i que els vens havien danar-se aviure a Mollet del Valls) i la del proble-ma de l'aluminosi (que desprs de nego-ciacions amb lIlla Metalco els van cedirterreny per fer nous pisos)

La lluita per les millores del barri sclara. Per, pel que fa al collectiu feme-n, de quina manera van contribuir? Ams de les mobilitzacions, tamb fomen-taven el creixement i igualtat de la donadins la societat. En aquest sentit, oferiencursos de diferents cincies, com lacuina, la costura i confecci i, fins i tot,tallers de lectura i escriptura. Aix mateix,feien exposicions de temes per contribuiral coneixement de les dones i que noquedessin sempre relegades al papersuperior de l'home.

Avui en dia, ncora es dedica ms aactivitats culturals i segueix realitzanttallers com ha fet des de la seva creaci.Tot i aix continuen lluitant per les cau-ses del barri, com el metro (ja que assis-teixen a totes les manifestacions delsdimecres) o el desallotjament d'un pisokupa a prop del carrer Sant Eloi.

Actualment el centre es troba realitzantuns murals, a mode d'exposici, permostrar amb fotografies i documents totala histria que ha viscut aquesta associa-ci, que, amb la seva lluita acarnissada,ha sigut tot un exemple per a estabilitzarun barri marginat de Barcelona.

ARAITZ PIPPERS

Aprincipis de mar, inicia al barri dela Marina un projecte per a apode-rar un grup de 15 dones, a nivellpersonal i comunitari, a travs del teatrei de la narraci oral. Qu vol dir apode-rar? Ja fa uns anys que aquesta parau-la ressona molt, per influncia del termeangls to empower. Literalment, vol dirdonar poder per, darrerament, sutilitzacom enfortir el potencial, involucrar algen la presa de decisions i fer-lo protago-nista de la seva prpia trajectria vital.

Aquest projecte, doncs, vol crear ungrup de dones protagonistes. A travsdel joc teatral, de la improvisaci i de lacreativitat, el projecte t com a objectiuno noms enfortir les dones a nivell per-sonal (millorant lautoconcepte i les habi-litats comunicatives i socials), sin quevol donar-les visibilitat al barri. La contri-buci social de les dones en el desenvo-lupament dels territoris s indiscutibleper, bona part dels esforos que les

dones posen en mantenir les famlies,els negocis, les comunitats, etc., quedainvisibilitzada. La histria encara sexpli-ca en clau masculina i soblida dunabona part de la poblaci. Aix doncs, shaescollit el teatre i la narraci oral com aeines per a fer tot aquest treball dapode-rament perqu, a travs del teatre,podem jugar amb el cos i les emocions iexperimentar ser altres persones. De la

mateixa manera, tamb ofereix la possi-bilitat de crear una narrativa subjectiva,en clau femenina, de la histria del barride la Marina. Les dones sempre hanexplicat histries i, ara, en crearan unaque sumi totes les veus de les dones delbarri.

El projecte, impulsat pel Pla de Barrisde la Vinya, Can Clos i Plus Ultra, i dina-mitzat pel Servei Socioeducatiu de LaMarina i lactriu Laura Settecase(http://www.muchamujer.org), es dur aterme des de mar fins a juliol alAssociaci de Vens de La Vinya.Aquelles dones que estiguin interessa-des en el projecte, poden adrear-se associoeducatiulamarina@gmail.com.

La Marinacommemora el

dia internacionalde la Dona

Treballadora

NATLIA MORALES

Des del 1911, cada 8 de Mar secelebra el Dia Internacional dela Dona Treballadora, i es com-memora la lluita de la dona per partici-par al camp del treball i a la societaten la mateixa posici que lhome.

Al llarg del dia, arreu del mn sorga-nitzen diferents actes en memria detotes les dones lluitadores: manifesta-cions per a la igualtat, conferncies,concerts s per aix que al barri dela Marina, aix com a diferents puntsdel districte, es realitzaran diversescelebracions per commemorar-ho.

El divendres 7 de mar, a les 20 h, elgrup Montjuc Potic intervindr a laSala Pepita Casanelles, amb unrecull de poemes sobre diversestemtiques escrits per dones o dedi-cats a elles. Lacte est organitzat pelCentre Cvic Casa del Rellotge/SalaPepita Casanellas amb la collaboracide lAMCL i els seus mitjans: LaMarina i Sants-Montjuc Rdio.

La celebraci es dividir en duesparts, amb el recital de cinc poemes acada una. Entremig, el grup musicalMsica de Troballa, actuar i amenit-zar a tots els assistents a lacte. Uncop finalitzat, el pblic rebr un obse-qui per part del grup potic.

En nom dels organitzadors de lacteus animem a assistir a lacte i cele-brar tots junts la lluita de la dona treba-lladora.

Maria Ortega, presidenta del Centre Cultural ncora

Amb ms de 60 anys, s una de les primeres associacions de dones a Espanya

Un barri amb donesempoderades

El Servei Socioeducatiu de La Marina proposaun taller de teatre i narraci oral per a dones

Dones ambpotencial i decisi.

Dones visibles

La interpretacicom a eina

denfortiment Gemma Andreu

RAFEL VIDAL

RAFEL VIDAL

la marina // Mar 2014CULTURA12 // www.lamarinadigital.cat

AG

EN

DA

Divendres 14 de marD.C: Des Ames libres + The Spiks (postpunk electrnic) Hora 20.30 h

Dijous 20 de marCicle HivernacleUHF Stereo (vdeo dj)Hora: 20.30 h

Dijous 27 de marCicle HivernacleAndrs Balil (pop-rock)Hora 20.30 h

Dissabte 29 de marFesta Final tallers segon trimestreHora: 18 h

>> Graner Centre de Creaci

Diumenge 16 de mar Taller intergeneracional amb Toni JodarLa proposta s passejar per la histria de ladansa amb el llenguatge de la dansamoderna i contemporniaAix els participants podran conixer comparla el cos en funci de la temtica quetractemLactivitat est dirigida pel performer Toni JodarHora: De 10 h a 11.15 h (primer torn, peradults i nens i nenes d1 a 4 anys) o de 11.30h a 12.45 h (segon torn, per adults i nens inenes a partir de 5 anys)Cada adult pot venir acompanyat dun mximde dos nensPreu: 3 euros per participantDurada: 1.15 h

>> Sala Pepita CasanellasDivendres 7 de marRecital musicopoticA crrec de Montjuc PoticEn motiu del dia de la donaHora: 20h

Dijous 13 de marExposici: Can FarreroInauguraci i visita comentadaHora: 19 h

Durant el mes de marDones de la MarinaLa mostra fotogrfica fa un petit recull deles dones treballadores del nostre barriOrganitza: el club de Fotografia Casa delRellotge i el Centre cvic Casa del Rellotge

Diumenge 30 de marVivaldi dansaCompany Dansa, sota la direcci dAnnaArboix, ens porta aquest espectacle dedansa basat en la partitura de Les quatreestacions dAntonio VivaldiAquest ens apropa a un llenguatge neoclssici molt teatralitzat, a la msica daquest grancompositorHora: 12 h

>> Espai musical la bscula Dijous 6 de marCicle HivernacleLegner Libugsni (pop alternatiu) Hora: 20.30 h

Dijous 13 de marCicle HivernacleOpci 2 (rock acstic)Hora:20.30 h

>> Biblioteca Francesc Candel

Dimarts 4 de marRoad movies, projeccions de pel.lculesCamino a la libertad de Peter Weir, 2010A crrec de: Pere Vall, redactor cap de larevista FotogramasHora: 19 h

Dimarts 18 de mar Presentaci del llibre: Moviment venal,reptes de futurA crrec de: Pep Mart, responsable de projec-tes socials de la FAVB i Llus Rabell, presidentde la FAVB.Col.labora: AMCLHora: 19 h

Dijous, 20 de marXerrada: Com ajudar a estudiar al teu fillA crrec de la psicloga, Joana HernndezHora: 18 h

Del 10 al 31 de marExposici: Per a mi el meu barri s...Servei Socioeducatiu La Marina de Port

Dimecres 26 de marLletra petitaL'espai Llibres a escena ens proposa Allon viuen els monstresActivitat amb ombres xineses basada en el lli-bre de Maurice SendakA crrec de: Sherezade Bardaj. (s una activi-tat infantil)Hora: 18 h

la marina // Mar 2014 CULTURA 13

A la Biblioteca etdonem pautes de

Com ajudar elteu fill a estudiar

La biblioteca Francesc Candeldins la seva programaci delmes de mar us proposa el

dijous 20 a les 18h la xerrada Comajudar el teu fill, a estudiar a crrecde la psicloga Joana Hernndez.Amb aquesta interessant confern-cia la psicloga ens donar a coni-xer eines poder recolzar els nostresfills en els seus estudis.

Sabem pel nostre dia a dia detreball a la biblioteca que hi hamolts pares i mares que tenen dub-tes sobre diferents aspectes delsestudis dels seus fills; algunspoden ser quins aspectes delsestudis dels nostres fills han de serms valorats pels pares, o, quinaactitud hem dadoptar quan ensassabentem que el nostre fill hasusps una assignatura... Segurque si veniu a la conferncia resol-dreu tots aquests dubtes i ms.

I perqu tamb us pugueuemportar material a casa us reco-manem una srie de llibres quetenim al Rac de pares i mares dela sala infantil on destaquen entredaltres ttols: El Mito de los debe-res: por qu son perjudicialespara el aprendizaje y la conviven-cia?, dAlfie Kohn. Fills autnomsi responsables, de S. Arnega.Tcnicas de estudio para nios, deJ. Jimnez Ortega. Cmo mejorarel rendimiento escolar de su hijo,de Stainback W. Aprende a estu-diar, de Janet S. Fox

Us hi esperem!

El farEl rei

arriba a la MarinaCARNESTOLTES

NATLIA MORALES

Del 27 de Febrer al 5 de Mar, elsvens del barri de La Marina vancelebrar les festes de Carnestoltesentre rues, concursos de disfresses i acti-vitats pels ms menuts.

Sens dubte, el dia ms assenyalat Vaser l1 de Mar, quan les diverses organit-zacions del barri van sortir a passejar lesseves disfresses i el gran treball realitzatdurant mesos per poder celebrarCarnestoltes de la millor manera possible.

La rua va comenar a desfilar a la Plaade les Matemtiques, passant pel carrerMare de Du del Port, Alts Forns, el pas-seig de la Zona Franca i el carrer Mineria.Diverses entitats del barri com La Vinya,Estrelles Altes, lAssociaci dAmics de LaMarina, Folk Montjuc o lEscola RamonCases, entre daltres, van sortir a lluir lesseves grans carrosses i unes disfressesben elaborades per tot el barri.

Des dels ms petits als ms grans, totsballaven al ritme de la msica. Vem poder

veure romans, princeses de gel, caputxe-tes vermelles, cavallers medievals lavarietat i la qualitat de les disfresses vaser molt mplia. Un molt bon espectacle,que, qualsevol persona, de qualsevoledat, podia gaudir com si torns a ser unnen petit. Visca el rei Carnestoltes!

FOTOS: RAFEL VIDAL i GUILLEM BOTELLA

(consulta la galeria completa a lamarinadigial.cat)

la marina // Mar 2014ESPORTS14 // www.lamarinadigital.cat

JORDI GISPERT

Ha trigat ms de 50 anys, comaquell qui diu, per finalment haarribat. La remodelaci d'un delspocs terrenys de joc de Barcelona quequedaven obsolets, coberts encara deterra, ha estat possible grcies a l'esforde totes les parts. Les denncies i recla-macions dels equips que l'utilitzen van ferfinalment parar l'orella a l'Ajuntament.Les obres s'han prolongat ms enll delsterminis fixats inicialment, per el cas sque, mai ms ben dit, han arribat "a Port".S'ha canviat l'enllumenat, ara amb sistorres renovades, s'ha reforat l'entornamb formig, s'ha installat un sistema derec amb 6 sortidors, i sobretot, s'ha ani-vellat la superfcie i se li ha installatgespa artificial. El 14 de marl'Ajuntament t previst donar el vist-i-plauper a la seva reobertura. A partir d'aqu,l'empresa gestora s'ha d'encarregar d'a-visar tots els equips que hi conviuen iposar-se d'acord amb les condicions pertornar-hi a entrenar.

I s, el lloguer pujar. Escassament araal mes de mar i ja ms notriament decara al setembre. Les despeses de man-teniment no sn les mateixes que abans.Ara tot es dispara i aix s l'nica cosaque pot perjudicar els equips que hientrenen i hi juguen els seus partits.L'Ibria, la Gimnstica Iberiana i l'EquipoJa hauran de tornar a fer mans i mni-

gues per arribar a final de mes peralmenys fugiran d'un Juli de Capmanyen un estat ms que precari i recuperaranel camp propi. S'hi ha introduit un noumagatzem, una nova rampa d'accs, desde fa un any que ja es va eliminar el gascom a sistema de calefacci i tot passa japer l'electricitat, els vestuaris s'han reto-cat mnimament, i per a un futur es con-templa la idea de poder modificar l'estruc-tura o mur de formig que envolta el com-plex per transformar-lo en una cobertamolt ms acollidora.

Un cop es reemprengui l'activitat seranms de 6 entitats les que compartiranl'espai. A ms dels quatre amateurs, unconjunt de Periodistes i una altra entitatdel barri es repartiran el pasts, que de fetja est estipulat i noms falta acabar de

confirmar-lo just quan arribi l'hora. Total'activitat es concentra de 18 h a 23 h. Elsmatins van destinats a les mltiples tas-ques de manteniment. Els vespres a lapreparaci per a la competici.

s cert que nous projectes poden sor-gir en breu, per en qualsevol cas, haquedat ben comprovat, que sl'Ajuntament qui ha de consentir i aprovarqualsevol activitat. L'empresa gestora,Llop Gesti, s un grup privat que portatamb els altres quatre terrenys esportiusdel barri. Si ms no, funciona com unasubsidiria, com una empresa subcon-tractada pel districte. L'Ajuntament miraque el balan quadri, i a partir d'aquentrega una part proporcional del 10% debeneficis al grup gestor. Tot el que snsubvencions, s a dir, nous projectes o

idees, han de ser aprovades pel consisto-ri. Aix que les entitats tenen sempre unfiltre en la poltica, que s qui realmentpren les decisions esportives amb un cri-teri que a vegades no s'acaba d'enten-dre. Tanmateix, i dins de tantes complica-cions, una nova empresa conjunta, queimplicar tamb el Municipal de Mare deDu de Port i els altres complexos deldistricte, va prenent forma. La Taula del'Esport s una iniciativa de la Uni d'en-titats de La Marina per promocionar,divulgar i fomentar la prctica esportivaentre els ms joves. L'objectiu s que,mitjanant subvencions, es concedeixi adeterminades entitats la possibilitat d'uli-tilzar els espais de qualsevol d'aqueststerrenys de manera gratuta o amb un llo-guer mnim. Tot a fi que es puguin realit-zar activitats diverses adreades sobretotals ms joves i tamb de manera espe-cial als collectius amb alguna discapaci-tat, fsica o mental. Dins aquesta Taula del'Esport, s la iniciativa "Som Escola,Fem Esport" la que pretn implicar sobre-tot els centres educatius del barri en elfoment de l'activitat fsica i en la reintro-ducci de prctiques desaparegudes ogaireb inexistents a La Marina, com sel cas del bsquet o l'handbol. A les reu-nions, que es realitzen peridicament desde fa pocs mesos, hi participa tant el dis-tricte, com els gestors, com els mateixosrepresentants de la Uni d'Entitats.

Reobre el camp deMare de Du de PortEl Municipal torna a funcionar durant lasegona quinzena de mar, amb gespa i

amb uns lloguers ms elevats

Imatge del camp de Mare de Du de Port, a punt per ser utilitzat de nou. La previsi s utilitzar les installacions a partir del 14 de mar

FOTOS: RAFEL VIDAL

la marina // Mar 2014 COMUNICACI 15

REDACCI

El Punt Multimdia organitza amb elsuport del Districte de Sants-Montjuc la primera edici delsPremis Vdeo Musical Barcelona. Estracta dun certamen que pretn donar aconixer als artistes amateurs (cantant,ballarins, cmics, actors...) que hauran derealitzar clips musical de dos minuts.Aquesta proposta permet la participaci

de qualsevol producci realitzada per totel territori catal.

Ona de Sants-Montjuc (94.6 Fm) iSants-Montjuc Rdio (102.5 Fm) treballa-ran juntes. Els mitjans del barri han mostratel seu suport i collaboraran amb la difusidel concurs. Collaboraci que tindr unmoment clau, la cerimnia dentrega delspremis que es preveu per al vespre del 4dabril al Parc de lEspanya Industrial

davant de la Casa del Mig. Es repartiran 6guardons, dos premis en metllics quesumats pugen a 300 i un premi especial.La cerimnia ser conduda per la presen-tadora Marta Montaner i Man Hoh Tang. Abanda dels guardons, la cerimnia celebra-r tres reconeixements: Ona de Sants pelsseus 29 anys dexistncia al barri; Sants-Montjuc Rdio els seus 25 i aquesta publi-caci els 20.

Primera edicidels Premis

Vdeo Musical -Barcelona

Sants-Montjuc Rdio refora laposta perlactualitat amb uns nous informatius

MIQUEL VERA

Des del dimarts 24, la programacide lemissora de referencia al dis-tricte compta amb la incorporacidun nou equip que realitzar butlletinsinformatius diaris cada dia a les 20 h.

Els blocs dinformaci centrada en lavida social, poltica i cultural del districteduraran uns 5 minuts, i faran un breureps dall ms important que hagi pas-sat durant la jornada. Lespai, tambcomptar amb una agenda dactes i acti-vitats, que permetr als vens dels barrisde La Marina, Sants, Hostafrancs,Montjuc i Poble Sec, estar al dia de lesactivitats que les diverses entitats cultu-rals, comeros i associacions organitzenal districte. Una de les innovacions queincorporaran els informatius s la pre-gunta al conseller. Cada dia, un dels con-sellers del districte haur de donar aconixer quin s el seu parer sobre un fetdactualitat del districte.

La creaci dun servei dinformatiuspropi, refora el comproms de Sants-Montjuc Rdio amb els vens del districte,tot oferint-los un servei molt reclamant

ANNA RABASS: 19 anys. Estudiantde segon de periodisme. Vena deSants. Molt creativa, una de les sevesgrans aficions s lescriptura, fet que hamotivat la seva vocaci periodstica. smostra taxativa i molt crtica respecte laprofessi periodstica: El que hem defer nosaltres s dir la veritat i formar ciu-tadans, no oients.

BEGOA GONZLEZ DE LA MORA:19 anys. Estudia periodisme i polti-ques. Vena de lEixample. Gran aficio-nada a perdres per la ciutat, pels seuscarrers i barris, aix com de la lectura.La Begoa ens transmet la seva alegriai la seva illusi amb el projecte, totassegurant-nos que per a ella, el perio-disme s una eina necessria per enri-quir la societat, i nosaltres hi posaremel nostre granet de sorra.

SARA RODERO: 19 anys. Estudiaperiodisme i poltiques. Vena delEixample. Es mostra illusionada i ner-viosa amb el nou projecte que t entremans, s un regal, per tamb unagran responsabilitat. Rodero t unavisi social i compromesa del periodis-me: creu que es basa en mostrar inte-rs per la vida dels altres. Un cnic maipodria realitzar aquesta tasca, afegeix.

des de fa temps. Apart de realitzar elsinformatius diaris, els periodistes dels ser-veis informatius, tamb formaran part delequip daquesta publicaci, i publicara-

rn les seves crniques, notcies i ultimeshores al diari La Marina, a la seva web (LaMarina Digital) i a travs de les xarxessocials.

Sara Rodero, Begoa Gonzlez de la Mora i Anna Rabass

RAFEL VIDAL

la marina // Mar 201420 ANYS DE LA MARINA16 // www.lamarinadigital.cat

Si el siglo XX fue paraCatalunya el de lasinmigraciones interio-

res, el XXI va camino de ser elde las extranjeras. Si el este-reotipo de la antigua inmigra-cin fue el andaluz, el de estalo es la magreb. Si a los inmi-grantes de antes se les definicomo altres catalans, a losde ahora se les est intentan-do auspiciar como nous cata-lans. Los siglos histricos noson justos y precisos como losdel calendario. Si el siglo XXIempieza, polticamente, en elao 1989, cuando la cada delMuro de Berln, la irrupcin deuna nueva inmigracin haciaCatalunya comenz en losaos 70, cuando la anteriorhaba empezado a declinar; siaquella lleg a representar el50% de la poblacin catalana,esta an no est en el 3%. SiCatalunya fue capaz de inte-grar a los otros catalanes delsiglo XX, ahora se halla en lamisma obligacin moral dehacer lo mismo con los delsiglo XXI. Ellos, as lo procla-maron ya, el 30 de diciembredel 1995, en el marco de unafiesta inter-cultural celebradaen Manlleu: Ens agradarasser tractats com els altrescatalans.

Cuando le la pancarta meemocion. No lo pude evitar.

PACO CANDELMaig 2001

Els altres catalans del segle XXI

JUAN ANTONIOREYESDirector de LA MARI-NA, sempre ha estatvinculat a lAssociacide Mitjans deComunicaci Local,entitat que ell mateix va impulsar. Vaser el fundador, el 1994, i des dales-hores el coordinador general de lapublicaci.

SNIA MAZAa) Quan vas portarla coordinaci/ capde redacci?La meva vinculaciamb LA MARINAarrenca el 1998 (quanestudiava periodisme) i 15 anys des-prs (quan fa ms de 10 anys quemhi dedico professionalment) enca-ra dura! Tot i aix la meva etapa coma coordinadora es limita al perode2012-2013b) Quina ancdota o fet especialrecordes?Ms que una ancdota, una circums-tncia que em va sobtar. Quan el2012 vaig tornar a la redacci des-prs de 10 anys em vaig adonar queels temes que centraven lactualitateren exactament els mateixos queels de feia una dcada: el dficit detransport pblic i la reivindicaci ve-nal pel metro, els problemes dincivis-me i inseguretat a determinadeszones, la manca dequipaments... Elque demostra fins a quin punt tenenra els vens que denuncien queaquests sn uns barris sovint obli-dats.c) Quin creus que ser el futur dela publicaci?ALAMARINAnoms li puc pronosti-car un futur molt positiu. No pot ser

duna altra manera. Sovint en unaciutat tan gran com Barcelona nosom conscients de la importnciaque tenen els mitjans de comunica-ci locals: donar testimoni de la vidadun barri i la seva gent. Aix no tdata de caducitat.

NOLIA BALDRICHVa ser cap de redac-ci del diari LA MARI-NA des de lany 2009fins a principis del2012.

SANDRA PEDRALSa) Del 1999 fins algener de 2009.b) La desaparici deCan Tunis, la recupe-raci del nom de laMarina... Sn tantesque ms impossible quedar-me ambuna de sola, per pot ser el que vaigviure de manera ms especial va serla mort den Paco Candel, un referentdels nostres barris.c) Amb els temps difcils que corren,mantenir la illusi i la professionalitatper fer les coses ben fetes s un valoren ala. I de illusi i professionalitat aLa Marina, i a lAMCL, no li falta. Peraix estic segura que encara li que-den molts anys de servei a la ciutada-nia, al costat de la gent, donant veuals barris, potenciant i enfortint el teixitassociatiu, fent periodisme de veritat.

MNICA CABES-TANYa) Del 1996 al 1998.Tot just acabava desortir de la universitat iel meu pas per La

Marina va ser la meva primeraimmersi en el mn real del periodis-me. Em va permetre conixer, des dela comunicaci local, tots els secretsd'aquesta professi.b) Ancdotes recordo moltes. Laposada en marxa de la primera edi-ci del Certamen Literari FrancescCandel, la mobilitzaci social perparalitzar la incineradora, l'especialque vam preparar amb motiu de l'an-nexi de Sants a Barcelona, la moti-vaci i la diversi de la gent de lardio, la preparaci de diversos pro-jectes -alguns van sortir, d'altres no-,la visita del llavors president JordiPujol, un reportatge de 24 hores ambuna persona indigent que em va per-metre acompanyar-lo en la seva ruti-na diria. I recordo amb estimaci elscompanys, tots grans persones.c) Li auguro un llarg futur. Espero,d'aqu a molts anys, quan sigui velle-ta, trobar-me-la com sempre damuntdel taulell de la biblioteca del barri.

RAQUEL PUENTEa) Del 1996 al 1997b) Ancdotes? Mol-tes! Les reunions detancament fins a la nita l'antiga seu de lardio, la maquetaci(encara els primers exemplars esmaquetaven a m i amb tipmetre!).La il.lusi i les ganes de treballar, comla gent del barri esperava LA MARI-NA i la llegia de dalt a baix, un articled'opini que vaig escriure sobre lacorrupci poltica i que va aixecarmolta polseguera... Moltes experin-cies i molta gent, bons professionals ibones persones. Encara avui mante-nim el contacte amb alguns/algunes,perqu al final la vida ens ha unit enla part personal o ens hem tornat a

trobar al llarg de la nostra carrera pro-fessional.c) Espero en el futur la publicaci tin-gui, com a mnim, tants xits com hatingut en el passat. A ms, amb lesnoves tecnologies, la veu de LaMarina es fa sentir molt ms lluny iarriba a molta ms gent, aix que elrepte dels professionals ara crec queser la capacitat de generar nousproductes i serveis perqu la veu delslectors sigui ms present.

XAVIER SANZa) Vaig iniciar les tas-ques de coordinacial setembre de 1993 ifins al setembre de1995, coincidint ambel perode de llana-ment de la Marina i els seus primersanys de vida. Una etapa apasionant iun veritable luxe haver-hi participatgrcies a l'equip de gent que hi vaconfiar, especialment, a Juan AntonioReyes l'nima d'aquesta idea.b) Recordo amb especial emoci larelaci entranyable que vem establir,des del principi, amb Paco Candel.Anava a casa seva a buscar lacollaboraci que la columna de lacontra que des del primer nmeroens va fer de forma voluntria.Sempre parlvem de tot una mica iem donava en paper i escrit a mqui-na el seu text. Per un estudiant deperiodisme era un privilegi.c) Molt gran, perqu La Marina sem-pre ha donat resposta a una deman-da i una realitat. La demanda d'infor-maci de proximitat contrastada i realque el venat t al mateix temps quela publicaci ha ocupat un espai en elmercat informatiu del districte i de laciutat amb els seus 20 anys de vidaque l'ha convertit en un referent.