núm. 215

ABRIL13ANY XIX

facebook.com/diarilamarina

la marinaTEMA MES

Entrevista a EduardAltés, conseller delDistricte (ICV-EUiA)

"Un suspens clar i rotund". Aquesta és lanota que Eduard Altés, conseller delDistricte per ICV-EUiA, li dóna al governmunicipal. Segons Altés, més enllà de laincapacitat per arribar a acords i aconse-guir majories, CiU no està invertint prouen polítiques socials. "Als barris de laMarina -afirma- l'atur està fent un malterrible", i adverteix: "La cohesió sociales pot trencar si no s'apliquen mesures is'inverteixen diners en crear una situacióde convivència". Pel que fa a reivindica-cions com la del metro, i arran del nouajornament de les obres, el consellerd'ICV-EUiA assegura que no li val "l'ex-cusa dels diners". I sentencia: "Estaninvertint allà on els interessa. Tot és unjoc especulatiu. CiU no creu ni ens barrisni en les persones". Pàg. 3

DANI FERNÁNDEZ

DANI FERNÁNDEZ

Donar veua petits i joves

La Taula d’Infància, Adolescència i Famílies de la Marina treballaamb l’objectiu de fomentar la participació infantil i juvenil al barri

Activitat infantil al pati de l’escola Enric Granados, l’any passat (Pàg. 7)

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

DAVID BELLÓN LEGANÉS

Edita:

associació mitjanscomunicació local

la marina // Abril 2013MIRADES2

"Ala Marina hi ha dèficit d'equipa-ments". Aquesta declaració larecollim sovint a les pàgines d'a-

questa publicació. Veïns i entitats recla-men des de fa anys (en determinats casosdècades) més espais per a la gent gran iels joves o espais dedicats a la cultura il'esport (el Poliesportiu del carrer Energiaés ja una reivindicació història). En defini-tiva, equipaments que ajudin a dinamitzarsocialment un territori on -com ja advertei-xen algunes veus- la cohesió socialcomença a estar en risc (vegeu entrevistapàg. 3) . Els polítics de tots els colors reco-neixen el problema, però -diuen- amb lacrisi i les dificultats pressupostàries de lesadministracions és difícil (gairebé utòpic)esperar que aquest dèficit pugui pal·liar-seen el curt termini.

També, quan abordem aquest tema,escoltem allò de "i els equipaments que hiha estan desaprofitats". Aquí l'opinió (deveïns, entitats i polítics) també és unàni-me. Efectivament, a la Marina tenim unbon grapat de centres cívics i locals muni-cipals tancats bona part del dia. I la gestióprivada d'aquests equipaments, i els preuspúblics fixats per al lloguer de sales, els fainaccessibles en la majoria de casos.

En el decurs del darrer Consell de Barride la Marina (més informació a la pàg. 7)l'esplai La Platgeta va denunciar aquestasituació. No era la primera vegada. Famesos que reclamen un local adequat ondur a terme la seva activitat. És una entitatsense ànim de lucre que treballa exclusi-vament amb voluntaris i que adreça elsseus serveis a nens i joves de fins a 18anys. Un col·lectiu -segons diuen els polí-tics- d'atenció prioritària. Bé, és curiós que,tot i ser suposadament així, la resposta l'a-cabés donant una altra entitat del territori(l'AVV de Can Clos), que els va oferir com-partir el seu local social.

El cas de La Platgeta és només unmostra d'una realitat molt més àmplia. Fauns mesos, en aquesta mateixa publica-ció, ens referíem al cas de la societat coralJoia de Montjuïc, amb dificultats per trobarun local adequat on assajar (problema,també cal dir-ho, ja solucionat gràcies a laintermediació del Districte).

Caldria posar fil a l'agulla a aquestaqüestió i fer-ho quan abans millor. O algúes creu que una entitat sense ànim delucre -com pot ser un esplai- pot pagar finsa 26 euros l'hora només perquè el conser-ge obri i tanqui la porta? O fins a 200 eurosper llogar una sala gran durant tot el dia? Iaixò si no necessiten serveis complemen-taris, com pot ser un tècnic especialitzat oun equip de so, per exemple. Com es diuen castellà, suma y sigue...

Aquest era l'aspecte del nou tram del carrer Urani de la Fira de Barcelona, que vades d'Alts Forns fins al carrer del Foc, el passat 4 d'abril. Els robatoris de cotxes jahan començat…

De dèficits iequipaments

la marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catfacebook.com/diarilamarinaC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

Coordinació GeneralJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióSònia Maza

Maquetació i edicióMartí Molina

Redacció i fotografiaEva Albiol, Dani Fernández,Carla Genís, Jordi Gispert,Sònia Maza, Martí Molina,Natàlia Morales, TomásMorgenstern, Sara Torremocha,Rafel Vidal i Iris Vieiros

Col·laboradorsRamon Anglés, Felipe Ayala,David Bellón, Juan Bibián,Agustín Forteza, MireiaGargallo, Marc Gispert, OriolGranados, Anna T. Herrera,Pepe Caracoles "Macondo",Mertxe Liroz, Anna Mir, MíryamReyes, Xavier Sanz i M. JesúsValderas

PublicitatErnest Millet (699 27 18 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

la marina // Abril 2013 TEMA DEL MES 3

“CiU no creu ni elsbarris ni en les

persones”

ENTREVISTA A: Eduard AltésConseller del Districte (ICV-EUiA)

SÒNIA MAZA

Al juliol farà dos anys que CiUencapçala la regidoria delDistricte. Quina nota els posaria?

Un suspens clar i rotund. CIU, a més d'es-tar en minoria i no arribar a pactes ambningú, no ha pogut assolir una majoriasuficient per tirar endavant els pressupos-tos i a més està aplicant unes mesuresmolt impopulars. Ens trobem en els pitjorsmoments de la crisi, i tot i que diuen queestan invertint molt en aspectes socials, laveritat és que s'hauria d'invertir molt més.A barris com la Marina, per exemple, l'aturestà fent un mal terrible.

És aquesta una de les prioritats d'ICV-EUiA als nostres barris?Efectivament. Allò primordial ara mateixés la lluita contra l'atur, la lluita per unacohesió social que es pot trencar si nos'apliquen mesures i s'inverteixen dinersen crear una situació de convivència entrela gent. D'altra banda, hi ha zones de laMarina que pateixen un mal històric inecessiten d'una solució urgent, compoden ser els barris del Polvorí i el PlusUltra. Aquí assumim part de la responsa-bilitat, però no ens en podem oblidar ambl'excusa de què ara no hi ha diners.

Bé, en el cas del Plus Ultra sembla quesí començaran a fer-se actuacions.És cert, s'està fent un esforç i sembla quela cosa tira endavant. Ja veurem, lesbones intencions hi són.

La millora del transport públic és altrade les reivindicacions històriques d'a-quests barris...No només a la Marina, sinó en general, hiha un dèficit important de transport públic.Tenim deficiències i a més el servei éscaríssim, amb la qual cosa s'opta pelcotxe. És evident que això a CiU ja liconvé, però nosaltres creiem que calinvertir-hi més. Sobretot a barris com laMarina, que queden marginats.

Bé, com sap l'arribada del metro s'haajornat sine die. Molts veïns assegurensentir-se així, marginats.

Jo crec que sí. El que ens diuen les esta-dístiques és que no es tracta d'un proble-ma alarmant. Tenim carències de serveisde policia municipal, això és evident, peròla solució no es troba només en posarmés policia. També cal invertir en educa-ció a tots els nivells. Per exemple, les ini-ciatives de convivència que es desenvolu-pen des la Unió d'Entitats són molt inte-ressants.

Quins reptes es planteja la seva forma-ció per a la Marina?De forma material seria molt important elmetro, cal continuar amb la lluita. LaMarina ha estat un barri històricament degent molt lluitadora. Crec que ara enshem relaxat i ens hem malacostumat aquè ens ho donin tot fet. Cal tornar alcarrer a reclamar el que és just, perquè sino ens ho prendran tot.

I ho entenc perfectament. L'excusa delsdiners no ens val. Estan invertint allà onels interessa. Tot és un joc especulatiu.CiU no creu ni en els barris ni en les per-sones.

Un dels arguments que dóna laGeneralitat per explicar aquest nouajornament té a veure amb els paga-ments diferits que va pactar el governtripartit del qual la seva formació for-mava part. Té alguna cosa a dir?És evident que hem de ser autocrítics. Notot ho vam fer bé. Però vam apostar pertirar endavant les idees que creiem queeren necessàries i positives per a la genti per als barris. Tot i que a la Generalitatno va ser així, a l'Ajuntament sí que vamdeixar una economia sanejada i en canvitambé s'estan fent retallades. Per tant,l'excusa dels diners no ens serveix.

Altra de les demandes veïnals té aveure amb el dèficit d'equipaments...Evidentment crec que necessitem mésequipaments, però també és cert que elspocs que tenim estan desaprofitats. Perexemple, si una entitat vol muntar unaactivitat a un equipament municipal ha depagar uns preus impresentables. I pel quefa a les activitats, no hi ha prou amb ferdescomptes per a aturats i famílies nom-broses. La cohesió social també és això,que ningú no es quedi enrere.

L'incivisme i la inseguretat també cen-tren les queixes veïnals. S'està fentprou per donar-hi solució?

Qui és...Eduard Altés (Barcelona, 1961) és veí de Sants, però des de petit ha tingut con-tacte amb els barris de la Marina. "El meu tiet treballava a la Seat, vivia aquíamb la seva família i jo venia a jugar-hi sovint", recorda. A més, de jove, els lli-bres de Francesc Candel li van descobrir l'esperit lluitador de la seva gent, elque, diu, el va fer "estimar aquests barris". Agent d'assegurances de professió,la seva vinculació amb la política comença amb només 16 anys, quan s'afilia ales Joventuts Comunistes. Després de passar pel PSUC, acaba a EUiA. Aquestés el primer mandat que fa de conseller al Districte on, assegura, està aprenentmolt. Els barris de la Marina i Font de la Guatlla formen part del seu àmbit detreball. Si pogués demanar tres desitjos per a la Marina, aquests serien: "Elmetro, recuperar l'esperit de lluita del barri, i que la gent tingui una feina perviure dignament, una casa per descansar i un bonic barri per gaudir-ne".

Cal lluitar contra l'atur. Si nos'apliquen mesures, lacohesió social es pot trencar”“ PRIORITATS

No ens val l’excusa dels diners.Estan invertint on els interessa.Tot és un joc especulatiu”“ EL METRO

DANI FERNÁNDEZ

carte

s@la

mar

inad

igita

l.org

La gent opina: Creieu que a la Marina falten equipaments públics?

SoniaTorrell

Perruquera

“Sí, crec que al barri hi ha mancan-ces sobretot pel que fa a l'esport.Fa molts anys van anunciar que ala Bàscula farien unes piscinespúbliques, però d'això ja no se n'haparlat mai més. Per a mi la prioritatés el Poliesportiu Energia.”

Amparo

Perruquera

“Al barri volem d'una vegada pertotes el Poliesportiu. Era una pro-mesa de fa molts anys. Ara tenimuns terrenys buits i plens de merdaque no serveixen per a res! Bé, sí,per fer negoci fent que equips defutbol d'altres barris hi juguin.”

Vanesa

Informadora

“Hi ha equipaments com el CentreCívic la Cadena que no és molt granperò ofereix molts tallers variats pera tots els públics. Per exemple, femgimnàstica de manteniment. Aixísupleix equipaments que no tenim,com és el Poliesportiu Energia.”

AlbertoCostas

Tallerista

“A la Bàscula li falta promoció. És unlloc ideal per fer moltes activitats.D'altra banda, hi ha altres centrescom el de La Cadena on fa falta unaremodelació més potent i que lagent el conegui més, ja que es unpunt de trobada al barri molt bo!”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ

la marina // Abril 2013OPINIÓ4

El Mercadona a la Marina

L'obertura del Mercadona va generar expectatives de futur i il·lusió en els nos-tres barris, ja que des de la direcció del supermercat es van comprometre aque el 50% de la plantilla estigués formada per veïns i veïnes de la Marina.

Per aquest motiu la Unió d'Entitats de la Marina i Barcelona Activa van ini-ciar una recerca de currículums seguint instruccions de Mercadona.

Doncs bé, el centre ha obert portes i tinc entès que només han contractatuna persona dels nostres barris, el que representa únicament un 2,5% del totalde la plantilla.

Era tot un muntatge per fer-se promoció? Si nosaltres els habitants de laMarina hem de ser el seus clients, no és lògic que el personal sigui del barri?

Si tot plegat ha estat així, considero que han jugat amb la il·lusió i l'esperan-ça de moltes famílies.

Chari Ballesteros La Marina @

Jordi Oriola L’Eixample @

Hem interpretat malament el 25N?

Uns mesos després de les eleccions del 25N encara escolto molta gent que, almeu entendre, no les ha interpretat correctament. Anem a pams: “La devalladad'escons de CiU indica que la seva aposta independentista ha estat errònia”.Fals. El fet que hagi perdut 12 diputats pot ser una patacada per als interessosdel partit, però només ha perdut 86 mil vots! En segueix tenint més d'un milió, ien treu gairebé sis-cents mil al segon. Què ha passat llavors? Bé, hi ha tresfactors a tenir en compte:1) Aquesta pèrdua de 12 diputats s'estableix respecte les anteriors eleccions alParlament, perquè es comparen eleccions del mateix tipus, però realmentaquestes últimes no van ser “normals perquè tenien un component plebiscitariinèdit”. És així com la participació es va enfilar fins al 67,76%, és a dir, 515 milpersones més que en les anteriors! De manera que el nombre de votants deCiU, que habitualment sí hi participen va ser semblant a l'anterior elecció, peròes va traduir en menys escons.2) En la comparativa tampoc cal oblidar que les eleccions de 2010 arribavendesprés d'anys de crisi econòmica i desgast del tripartit, de manera que CiUva tenir llavors el ganxo de ser l'alternativa útil per desvancar el tripartit.3) En canvi, a les eleccions de 2012 és la federació qui suporta el pes degovernar en crisi i amb retallades, i hagués pogut perdre tranquil·lament 300mil vots i no només 86 mil! Preguntem-nos quants vots perdria el PP per lacrisi si hi haguessin eleccions ara? El fet que CiU sabés renunciar al pacte fis-cal per sincronitzar-se amb la demanda popular que els amenaçava de des-bordar va fer que, amb aquesta onada sobiranista, pogués reil·lusionar al seuelectorat. CiU, a banda de si només han estat tacticistes o si a més s'hocreuen, no han “perdut” vots amb el viratge de Mas, sinó que podríem dir quen'han “guanyat” respecte al resultat que haguessin fet sense l'impuls indepen-dentista. Per altra banda, ERC amb mig milió de vots, més que guanyar nousvotants, el que ha fet ha estat recuperar el suport que tenia el 2003 i 2006.Malgrat l'impetu independentista que va seguir la sentència contra l'Estatut, elsrepublicans es van esmicolar el 2010, pel desgast i els conflictes derivats delsegon tripartit, en diverses forces: ERC, SI i Rcat van sumar 362 mil vots i vanprovocar una fuga de 140 mil vots cap a l'abstenció i cap a CiU.

Molt de compte amb els missatges demòbil premium!

A través d'aquest mitjà vull fer una queixa a totes les companyies de telefoniamòbil i alertar els meus veïns de l'estafa que en aquests darrers temps estempatint amb el tema dels missatges premium. Com em va passar a mi i aalguns dels meus familiars i amics, hi ha empreses que es dediquen a donard'alta aquest servei sense cap autorització ni avís previ als usuaris i comencena carregar un import que no te n'adones fins que t'arriba la factura, que en elmeu cas va ser de més de cent euros en un sol mes.

Haurem d'anar a Sants? A la Bordeta? Trobaran una ubicació al barri mateix?Jo, de moment, no tinc dificultats per caminar, però han pensat els polítics enl'esforç que suposarà per a molta gent haver de desplaçar-se a d'altres barrisper anar al metge? Estem parlant d'un barri, el de Badal, amb un dèficit d'equi-paments impressionant. Per no parlar dels carrers (el de Carreras Candimateix) amb les voreres en un estat més que lamentable. Necessitem respos-tes, i les volem ja!

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anarsignades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon.La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

MCL La Marina @

Isabel Real Badal @

En defensa del CAP Carreras Candi i delbarri de Badal

Sóc veïna del barri de Badal des de fa prop de quaranta anys. En tinc 65,igual que el meu marit, i per desgràcia cada cop més sovint (ja se sap, l'edat)hem d'acudir al Centre d'Atenció Primària del barri, el del carrer CarrerasCandi. Com nosaltres, molts veïns més, la majoria amb grans dificultats percaminar i desplaçar-se. Ara ens diuen que el CAP s'ha de tancar per deficièn-cies, però encara a dia d'avui no sabem quina alternativa se'ns ofereix.

la marina // Abril 2013 OPINIÓ 5

La CrònicaANA T. HERRERA CRONISTA

Ala reina d'Anglaterra, l'Acadèmia Britànica d'ArtsCinematogràfiques i Televisives, li ha donat un BAFTAhonorífic per la seva sorprenent aparició com a noia

Bond als Jocs Olímpics del passat juliol. Aquesta glorificació dels Windsor contrasta dramàticament

amb el desplom dels Borbons, empesos per la seva incapaci-tat de reaccionar davant les circumstàncies adverses. La famí-lia britànica té entre els seus membres, indesitjables d'ampliespectre que han fet trontollar aquesta institució, però percontra, tenen la figura impol·luta de la reina que els cobreix.

Una institució antidemocràtica com la monarquia se suportaen allò anomenat actitud exemplar, i aquesta és la lliçó que elsBorbons sempre s'han negat a aprendre. Segons els historia-dors, els anys 1930 haurien estat diferents si Alfons XIIIhagués abdicat a favor de l'únic fill apte, donat el desprestigique va assolir el seu regnat. Ara, la magna institució segueixtan encartonada com el cardat de la reina i mare, i tan al·lèr-gica a la neteja interna com un ós en període d'hibernació.

Mentre les enquestes continuen enfonsant Joan Carles,estarem pendents de l'entronització de Guillem como a reid'Holanda. La cara de Felip, per a molts, serà l'autèntica pro-tagonista.

Excessivament prim, gairebé famèlic, somia-va amb créixer i deixar el seu barri i tot elque l'envoltava... Amb ganes de no tornar

a veure mai mes ningú dels de “sempre”.Allunyar-se d'aquells blocs grisos i freds queempestaven a desgana, a misèria, a costum. Quefeien venir ganes de vomitar. Que dibuixaven eldolor a les cantonades... Hagués fet tot els possi-ble per fer explotar els seus records i deixar deser qui semblava que era. No volia seguir existint.No amb tanta ràbia i odi a dins. Amb tanta vergon-ya. No suportava la idea de veure que la sevavida no la mereixia. Tenia el cor malalt i aquestcop ni la primavera ni la calor aconseguirien ima-ginar un món més enllà dels contenidors. "Ho dei-xem aquí -va dir tancant el llibre-, s'ha fet molttard i hauria de treure al Leo a passejar. Pobret,des de les nou del matí que no surt. Et deixo el lli-bre a la tauleta de nit". Es va apropar i li va fer unpetó al front. Va pitjar l'ON i va començar la cançó:"Mi amor no precisa fronteras como la primaverano precisa jardín…es todo cuanto tengo si loniego lo vendo... para que respirar… te molestami amor... mi amor de juventud y mi amor es unarte en virtud... mi amor sin antifaz… es una artede paz... mi amor de humanidad…".

la m

arin

ani

com

part

eix

ni e

s re

spon

sabi

litza

de

les

opin

ions

del

s se

us c

ol·la

bora

dors

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

En temps difícils com els que vivim és habitual que algunsgestors de les coses públiques busquin l'ase dels cops oncentrar totes les culpes o, almenys, part dels problemes que

ens afecten a curt termini. En pocs mesos hem pogut conèixerdiverses iniciatives legislatives de diferents governs i colors polí-tics que volen millorar "l'eficiència de l'administració" que, un copaconseguida, ens promet "menys despeses per un millor servei".Deixant de banda la derivada populista de l'afirmació, vull reflexio-nar sobre si tenim o no una administració útil i àgil.

Al meu entendre, aquest debat es pot enfocar de dues formes.És una qüestió d'aptituds? Els treballadors públics sembla evidentque, com el conjunt de la població, tenen una millor formació mit-jana que fa tres o quatre dècades. Serà per tant un problema d'ac-titud? El famós "Vuelva usted mañana" (immortalitzat per Larra).És probable que hi trobem alguns casos.

Però hi ha un element de corresponsabilitat de tots. Qui no hadit o sentit allò de: "Tinc un amic a tal administració que t'ho potarreglar". Sembla difícil que aquesta mentalitat tan nostra (podemparlar de Catalunya, Espanya o Santa Maria de les Rives Alta)pugui variar amb una magnífica Llei sobre l'administració delS.XXI o com es vulgui dir. I per aquestes raons també es per crè-dit internacional; tot i que això no ho valori la prima de risc.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

Els últims dies, dels germans Pastor, ensporta a una Barcelona situada en un futurmolt proper i afectada per una malaltia

anomenada pànic, de la qual mai arribem aconèixer el seu origen, però que provoca que lagent no pugui sortir a l'exterior.

Així, desenvolupant aquesta mena d'agorafò-bia, en el moment que la malaltia aguaiti, no hihaurà cap altra opció que quedar reclòs a l'edi-fici on et trobis en aquell moment. Ni tan solstens oportunitat de sortir amb el cotxe, ja que,senzillament, no pots donar un pas a l'exterior.

Òbviament pel tipus d'història era vital donar-hi un to cosmopolita. Sempre ens quedarà eldubte de què passa en aquests llocs rurals, quesemblen totalment condemnats a l'extinció.Però l'aposta aquí és una altra, el que a méspermet a la pel·lícula mostrar una impressio-nant Barcelona desolada, i on els túnels delmetro es converteixen en l'únic camí a seguir.

Allà, dos treballadors (un programador i unencarregat de recursos humans de la mateixaempresa) crearan una aliança per ajudar-semútuament, emprenent un viatge pels caminssubterranis de Barcelona i així arribar a reunir-se amb els seus éssers estimats.

En l'aspecte tècnic de la pel·lícula, tot estàmolt ben aconseguit. Tant els efectes com laseva fotografia ens mostren una Barcelonadesolada realment espectacular. I també unapetita menció als seus efectes sonors, ontambé es nota el gran treball de postproduccióque ha requerit el film. Recordem que els autorssón de Barcelona, així que coneixen el terrenyque trepitgen.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

L'envelliment de la pobla-ció implica en moltscasos la manca d'autono-

mia i la dependència de terce-res persones. En aquest marc,el projecte Temps per tu ofereixtemps personal a les personescuidadores i ofereix alhora acti-vitats adequades a les personesamb dependència.

La gestió del temps és un fac-tor que incideix directament enla qualitat de vida de la ciutada-nia. Des del Programa deTemps i Qualitat de Vida, laFundació Privada AvismónCatalunya vol contribuir a lamillora de la conciliació familiar,laboral i personal de les famí-lies. Som conscients que la dis-ponibilitat de temps és una qüestiósensible, que afecta a tothom, conver-tint-se en alguns casos en un factor dedesigualtat social o de gènere.Aquestes realitats fan necessàriesmesures de promoció i suport a lesfamílies, especialment aquelles quecompten entre els seus membres ambpersones amb algun tipus de depen-dència.

Des del punt de vista de la FPAvismón Catalunya, parlar de qualitatde vida no només fa referència a pres-tar els serveis mínims per la supervi-vència (lots d'aliments, neteja, podolo-gia…), sinó que es tracta, també, de

concedir mitjançant els nostres volun-taris i voluntàries un bon nivell debenestar, de satisfacció i d'autoestima,fomentant la independència i el desen-volupament personal de la personagran a partir dels diferents projectesassistencials que s'ofereixen (acom-panyament a domicili, seguiment tele-fònic o acompanyament puntual almetge).

La responsabilitat de tenir cura d'unapersona gran amb dependència potocasionar esgotament físic i emocionalmés o menys continuat. Això significauna dedicació extra pel que fa altemps i un sobreesforç econòmic de

les famílies, i en la majoria decasos repercuteix també en unapèrdua d'oportunitats per realitzaractivitats socials, de formació,laborals o d'oci. En definitiva,repercuteix en la qualitat de vidade les famílies.

L'objectiu principal del projecteTemps per tu és doncs el d'oferirtemps personal a aquelles perso-nes que tenen algú al seu càrrec,per tal de prevenir situacionsd'estrès i claudicació en l'atencióa les persones amb dependèn-cia, garantint i millorant alhora laqualitat de vida de les persones.

A la FP Avismón Catalunya,conscients de la solitud i preca-rietat en la que es troba un grannombre de persones majors de

seixanta-cinc anys, es dóna suport iatenció a aquest col·lectiu, fomentant ifacilitant la prestació de serveis iacompanyaments per tal que puguinviure a la ciutat de la forma més autò-noma i independent possible.

El projecte Temps per tu, dirigit acuidadors i cuidadores amb personesgrans amb dependència al seu càrrec,començarà a finals d'abril al districtede Sants-Montjuïc amb un taller set-manal gestionat per la FP AvismónCatalunya.

FP Avismón Catalunyawww.avismon.org

'Temps per tu' i Avismón,amb la gent gran

la marina // Abril 2013SALUT6

MERTXE LIROZInfermera CAP Carles Ribas

Per fi ha arribat la tan esperada pri-mavera i per a molts amb ella arri-ben les al·lèrgies, la fatiga i el

malestar.I és que la primavera és una estació de

canvis importants al nostre voltant: leshores de llum s'incrementen considera-blement al llarg del dia, la natura sembladespertar i se'ns apareix en tot el seuesplendor d'olors, de colors i de sons.Canvis als que el nostre cos ha d'acostu-mar-se de nou; no oblidem que som ani-mals socials (alguns més sociables qued'altres), però animals, i que com a talsformem part dels cicles de la natura.

Els canvis que es produeixen en l'am-bient, tant de llum com de temperatura ide pressions, i els canvis que introduïmen el nostre discórrer quotidià, com a con-seqüència d'aquests (canvis horaris, etc.)afecten al nostre cos que ho manifesta enforma de fatiga, baix estat d'ànim, tristesa,falta de vitalitat, pesadesa articular o irrita-bilitat, entre d'altres. A aquest estat de bio-ritme baix, de "no poder amb el nostrecos", se'l coneix amb el nom d'astènia pri-maveral.

L'astènia primaveral és un trastornmenor i, normalment, passatger però moltinsidiós, que afecta a petits i grans enaquesta estació de l'any. Trastorn quepodem prevenir i alleujar introduint petitesmesures saludables en el nostre dia a diaque ens ajudaran a l'adaptació als nouscanvis.

Així doncs, us proposem una alimenta-ció equilibrada i exercici a l'aire lliure perrebre la primavera i alleujar i escurçar elsseus efectes negatius en el nostre cos.Alimentació equilibrada, baixa en greixossaturats i rica en fibra, fruites, verdures ihortalisses. Aliments, tots ells, rics en vita-mines i minerals que, en proporcions ade-quades, ens poden ajudar a prevenir imitigar l'astènia.

Les mesures que us proposem ensasseguren una aportació adequada denutrients que regulen el nostre estat d'à-

nim i l'astènia, com el triptòfan (aminoàcidprecursor de la serotonina), la vitamina B6(que intervé en la biosíntesis de la seroto-nina a partir del triptòfan), les A, C i E(antioxidants; la seva absència pot provo-car estrès oxidatiu i astènia contínua), els

omega 3 i 6 (necessaris per al desenvolu-pament i funcionament del cervell) i de Fe(que intervé en la síntesi d'alguns neuro-transmissors)

Tot això, sense oblidar l'exercici diari i eldescans òptim.

CONSELLS PER AUNA VIDA MÉS SANA

Les proteïnes,la base

estructural

Les proteïnes, que formen les nos-tres estructures corporals (ossos,musculatura) han de ser de l'ordre

del 10-15% de les kilocalories diàries.Tot i que aquest percentatge puguisemblar relativament baix, és degut ala reutilització que el nostre cos en fade les que estan danyades. Per aquestfet, l'aportació externa que n'hem de ferha de constar només dels aminoàcids,o parts estructurals de les mateixesproteïnes, essencials o anomenats d'altvalor biològic. Aquests aminoàcidss'haurien de repartir en igual percentat-ge entre els que provenen del món ani-mal: carns vermelles (vaca, porc), blan-ques (pollastre, gall d'indi, conill), peix,làctics i ous; i del vegetal (llegums i lla-vors com la soja). D'aquesta maneraaconseguirem una bona qualitat protei-ca en la dieta de cada dia, la qual s'en-carregarà de realitzar activitats fona-mentals per la nostra biologia: des delfuncionament del cervell fins a la defen-sa d'agents patògens.

Cal tenir en compte que si no submi-nistrem proteïnes en la dieta diària, l'or-ganisme consumeix les seves a curttermini, ja que no tenim cap dipòsit dereserva i, per tant, comencen a sorgirdanys immediats: edemes, destrucciómuscular i dèficits immunitaris, entred'altres.

Per fer el seu càlcul, el valor estipulatés de l'ordre de 0.8 grams per quilo depes al dia, en una persona sedentària,i de 1.2 a 1.8 grams per quilo de pes aldia, en un esportista, diferenciant elsesports de força (on els requerimentsestaran a la banda més alta), delsesports de resistència (on aquestsrequeriments estaran al cantó baix).

MARC GISPERT GIRONFisioterapeuta i

estudiant de nutricio

Ja ha arribat la primavera!Alguns consells per prevenir l'astènia primaveral

Algunes recomanacions bàsiques�

��

��

��

��

Eviteu els sucres d'absorció ràpida (sucre, bolleria i llaminadures) i escolliraliments amb sucres complexos procedents dels aliments integrals. Eviteu la ingesta excessiva d'àcids grassos saturats i de colesterol, priorit-zant en la nostra alimentació la ingesta d'àcids grassos poliinsaturats,omega 3 i 6, abundants en els peixos blaus i en els fruits secs. Gaudiu dels aliments frescos de temporada i de proximitat, de fruites, ver-dures i hortalisses, riques en vitamines, minerals i fibra, i biosostenibles. Gaudiu de les proteïnes que ens aporten els llegums, les carns (no grasses,com el pollastre i el conill) i els peixos.Restringiu el consum d'aliments precuinats i de fregits, tots ells rics engrasses saturades i sal.

la marina // Abril 2013 ACTUALITAT 7

S.M.

El Consell de Barri de la Marina de Porti la Marina del Prat Vermell servia, elpassat 10 d'abril, per evidenciar una

vegada més el malestar dels veïns en rela-ció al transport públic. L'ajornament sine diede l'arribada del metro al territori, les defi-ciències del servei actual de bus i els dubtesentorn a la nova xarxa ortogonal, van cen-trar les queixes d'alguns dels assistents. Amés, i en relació al metro, els veïns vandemanar la retirada de la cabina d'informa-ció que hi ha a la Plaça de la Marina, aixícom de les tanques que envolten les esta-cions del Passeig de Zona Franca. "Són unnucli de brutícia i el lloc ideal per fer robato-ris", denunciava una veïna.

La reunió va comptar amb l'assistència deJordi Jubany, responsable d'obres subterrà-nies del Departament de Territori. Jubany,que va prendre nota de les reclamacions, vaexplicar el que els veïns ja sabien: que acausa dels problemes econòmics de laGeneralitat, les obres del metro a la Marina

es reprendran quan s'acabi el tram que vade Collblanc a l'aeroport. Jubany va explicarque el ramal de 800 metres que restavapendent de construir a Zona Franca ja s'haacabat i que ara s'instal·larà una de les viesperquè el metro pugui arribar a cotxeres.D'altra banda, va recordar les complicacionsque han envoltat les obres de la L9-10 a laMarina (la tuneladora va estar paradadurant mesos) i va dir que, fins i tot, s'havienplantejat abandonar-les davant de les difi-cultats del terreny. De la seva banda, el regi-dor del Districte, Jordi Martí, -i en resposta auna demanda que els veïns ja van formulardurant l'Audiència Pública- es va compro-metre a convocar-los a una reunió ambalgun responsable polític de la conselleriade Territori, un cop la Generalitat hagi apro-vat els pressupostos. "Fer-ho ara no tindriacap sentit perquè no hi ha cap novetat".D'altra banda, Martí va demanar paciènciaals veïns assegurant que "no poden preten-dre que fem en un any i mig el que altres novan ser capaços de fer en 32 anys".

El Consell de Barri també va servir per ferun repàs de les actuacions al territori previs-tes al PAD per a aquest mandat. Martí varecordar la situació de bloqueig en què estroben els pressupostos municipals, però vaanunciar que a finals d'aquest mes es des-bloquejarà un segon paquet d'inversions, elque permetrà començar a adjudicar lesobres dels projectes ja aprovats a barriscom Can Clos, la Vinya i el Plus Ultra. Defet, alguns assistents (concretament un veídel Plus Ultra i un empresari del sector 8 de

la Marina del Prat Vermell) van voler felicitarpúblicament el regidor per com havia abor-dat aquests projectes.

Per últim, es va fer palès el dèficit d'equi-paments al territori i les dificultats que tenenles entitats per accedir als locals municipalspels elevats preus de lloguer. En aquestsentit, els voluntaris de l'esplai La Platgetavan tornar a reclamar un espai on poder dura terme la seva activitat. La resposta la vanrebre de l'AVV de Can Clos, que els va ofe-rir compartir el seu local social.

La reunió tenia lloc el 10 d'abril a la Casa de l'Agricultura, al barri d'Eduard Aunòs

DANI FERNÁNDEZ

Les queixes pel transport públic centrenel Consell de Barri de la Marina

Fomentant la participacióinfantil i juvenil a la Marina

La segona sessió de treball de la Taula d'infància, adolescència i famílies posa en comúles experiències de les entitats i serveis que treballen amb nens i joves al barri

SÒNIA MAZA

El passat mes de novembre arrencavaa la Marina un projecte pilot i innova-dor: l'impuls d'una Taula d'infància,

adolescència i famílies (TIAF). Si la primerasessió de treball servia per presentar la ini-ciativa i consensuar les dinàmiques de tre-ball a seguir; la reunió que tenia lloc el pas-sat 5 d'abril a la seu de la Unió d'Entitats dela Marina donava un primer pas per assolirun dels seus principals objectius: comptaramb la implicació dels serveis, les entitats iels professionals que treballen amb nens ijoves al territori. Així, durant la trobada, abanda de presentar les diferents comissionsde treball que s'han constituït per desenvo-lupar el projecte, es posava en comú l'expe-riència que en aquest àmbit tenen entitatscom l'Associació de Mitjans de ComunicacióLocals (que edita aquesta publicació i ges-tiona Sants-Montjuïc Ràdio), els esplaisSpai-T, la Platgeta i Ensems, el projecteeducatiu El Submarí, la ludoteca i espaifamiliar de La Casa dels Colors, el projecteImagina't (del barri d'Eduard Aunòs), l'asso-ciació Artixoc, i els educadors de carrer que

treballen al barri. S'evidenciava llavors undels problemes que és comú a d'altres sec-tors: el desconeixement mutu. Per aquestmotiu, els participants a la reunió van coinci-dir a l'hora d'assenyalar com a principalrepte treballar en xarxa, de manera que espuguin compartir experiències i establirsinèrgies de col·laboració amb un mateixobjectiu: fomentar la participació infantil ijuvenil a la Marina.

Opinar i actuarLa TIAF té clar que "cal treballar perquè totsels infants i adolescents siguin escoltats i lesseves opinions siguin tingudes en compteen tots aquells temes que els concerneixen,així com el seu dret a associar-se". Així, laparticipació no és percep només com l'exer-cici lliure de l'opinió, sinó també com "l'acció,en la capacitació del nen/a i l'adolescent perexercir com a ciutadans per dret propi, d'unamanera responsable, però coherent i justaamb el seu desenvolupament intel·lectual isocial". En aquest sentit, es van concretarcinc àmbits de participació: la família, l'esco-la, el lleure, les Tecnologies de la Informació

i la Comunicació, i la política. Les estratè-gies per assolir aquest objectiu encara s'es-tan definint, però sembla evident que la pro-moció de fòrums de participació infantil ijuvenil, el desenvolupament d'accions de

sensibilització sobre el tema i l'enfortimentde les organitzacions de nens i joves delterritori seran claus. De moment s'han pro-gramat noves sessions de treball per al mesde maig.

Imatge de grup dels assistents a la segona sessió de treball de la TIAF

DANI FERNÁNDEZ

la marina // Abril 2013ACTUALITAT8

SARA TORREMOCHA

El Casal de Gent Gran de La Capaestà de celebració. El passat 22 demarç a la tarda el centre festejava el

vintè aniversari de la seva creació. Ho vafer amb un concert del grup Folk Montjuïc,recitant algunes poesies, amb murals defotografies sobre la història del centre i,com a tot aniversari, amb un pastís.

Ubicat al carrer Alts Forns número 82,el Casal de la Capa ofereix un programad'activitats semblant a l'ofert pels altrescasals municipals del Districte. Hi haalguns tallers de pagament com gimnàsti-ca suau o de manteniment, chikung, rela-xació o ioga; i d'altres gratuïts, que elsduen a terme els voluntaris i entre els quen'hi ha de manualitats o cultura general."No hi ha un perfil concret de voluntaris",assegura Carles Armengol, dinamitzadordel centre, "però és gent molt activa".

A banda del programa habitual, el Casalorganitza algunes sortides culturals, comvisites al teatre o museus, i excursions ocaminades. "En les activitats que es fanfora del centre, la participació és bastantconstant", ens explica el dinamitzador.

María Sánchez, Ana Bretón i JúliaRobledo són usuàries habituals del casal."Jo vinc al taller de manualitats, al demandales i Rumbicub", ens explica laMaria. La Júlia afegeix que s'apunten

també a les sortides culturals i assisteixena xerrades. "Estem encantades d'estaraquí", assegura l'Ana, que continua:"Tenim ganes d'aprendre perquè semprepodem saber més coses, però sobretot

d'estar amb la gent. És com si de cop enstornéssim nenes".

D'altra banda, i com és habitual des defa anys, el Casal de Gent Gran de LaCapa, juntament amb el de Sant Cristòfoli la Ludoteca de la Casa dels Colors, vaorganitzar unes JornadesIntergeneracionals a mitjan de març.L'objectiu? Compartir el temps i intercan-viar experiències entre petits i grans. Elprimer dia, a partir de les 17.30 h, es vanrealitzar cinc tallers a les instal·lacions delcentre de La Capa i de la Ludoteca. Entreles propostes hi havia ball en línia, untaller de cuina on preparaven pastissos iun de manualitats. Les activitats eren gra-tuïtes però els usuaris s'havien d'inscriureprèviament ja que les places eren limita-des.

Durant la segona jornada, també des deles 17.30 h, es va celebrar un bingo inter-generacional a la Sala Pepita Casanelles,amb un equip d'animació que s'encarre-gava de mantenir l'ambient festiu de la jor-nada. "Els participants van gaudir moltamb aquesta proposta", explica el dina-mitzador Carles Armengol, i afegeix: "Faquatre o cinc anys que ho organitzem,hem anat canviant algunes activitats, peròsempre veiem en els usuaris una gran

IRIS VIEIROS

El proper 4 de maig es celebrarà alPort de Barcelona el tercer dinarsolidari de l'Associació d'Autònoms

del Port en benefici de l'AssociacióPasqual Maragall contra l'Alzheimer.L'esdeveniment està organitzat, un anymés, per José María Pérez, veí de laMarina i treballador del Port. Tornaran apresidir el dinar personalitats com PascualMaragall, expresident de la Generalitat -iconvidat d’honor al dinar-, així com el doc-tor Jordi Camí i el regidor del Districte,Jordi Martí.

La iniciativa va ser endegada per JoséMaría fa tres anys quan la seva mare vacontraure Alzheimer. Arran d'aquest fet, vacomençar a informar-se sobre aquestamalaltia i es va adonar que "només exis-teix una pastilla que al cap de dos anys a

la majoria dels pacients ja no els hi fa res".D'altra banda, va prendre consciència d'unaltre problema: "Els malalts d'Alzheimerno poden ser atesos pels familiars i s'hand'internar a residències, que a més sónmolt cares". Coneixent tot això, aquest veíde la Marina es va plantejar fer tot el pos-sible per lluitar contra aquesta malaltia:"Vaig decidir organitzar dinars benèfics,així com altres activitats per aconseguirdiners i invertir-los en fomentar l'estudi del'Alzheimer per part de la FundacióPasqual Maragall", explica, i afegeix: "Vaigescollir aquesta Fundació perquè em vasemblar una manera seria d'abordar lameva proposta i en tot moment em vanrecolzar".

Així, José María és qui organitza elsdinars, així com tots els actes programatsal seu voltant. "El primer dinar va tenir molt

de ressò, va sortir fins i tota TV3 i en total es vanrecaptar 9.500 euros. Alsegon vam arribar als17.500, i va ser encaramés gran que l'anterior,amb actuacions méspotents, com havaneres,un concert de jazz i delgrup Port-bo", recorda. Elproper dinar, el tercer, estàconvocat per al proper dis-sabte 4 de maig i es cele-brarà al Poliesportiu delPort de Barcelona. El preude l'entrada és de 20euros i inclou el dinar, uncremat preparat pel líderveïnal, Abdó Florencio,més la presència als actesque es facin durant l'esdeveniment: comels parlaments del periodista i presentadorde l'acte, Carles Lamelo, membre de lajunta de l'AMCL (que edita LA MARINA igestiona Sants-Montjuïc Ràdio), els agraï-ments i els concerts. Enguany hi hauràactuacions del grup d'havaneres Ultramar,de Rumba Tarumba (grup format pelspopulars Manolos) i es projectarà un curt-metratge sobre l'Alzheimer amb la partici-pació de diversos actors de TV3.

Un somni fet realitatEls treballadors del Port i els veïns de laMarina recolzen any rere any aquesta ini-ciativa. L'Ajuntament subvenciona elsactes i el Port cedeix les instal·lacions.

"Fins i tot les bodegues Torres, que vanparticipar al segon dinar, volen contribuirde nou i ens han enviat 500 ampolles devi", explica orgullós José María. "El cert ésque estem rebent suport i ajuda per partd'un munt de gent. Això és meravellós, unsomni fet realitat", diu emocionat.

3r Dinar solidari delPort: un crit a la

solidaritat i la lluitacontra l'Alzheimer

+ info3r Dinar solidari del Port de Barcelona Data: 4 de maig a les 13 hLloc: Poliesportiu del Port de Barcelona(ubicat al ZAL; Av. Ports d'Europa s/n)Venda de tiquets i informació: BugaderiaTintorería Mari (C/ Alts Forns, 81)

José María Pérez, veí de la Marina, organitza aquestainiciativa solidària des de fa tres anys

20è aniversari del Casal de Gent Gran de la Capa

PROTESTES VEÏNALSL’Audiència Pública del passat 19 demarç tenia com a protagonistesdues accions de protesta: la delsveïns de la Marina reclamant l’arriba-da del metro als seus barris; i la delsciutadans de Sants-Badal, en contradel tancament del Centre d’AtencióPrimària de Carreras Candi. Totes dues manifestacions van con-fluir davant la seu del Districte, alcarrer Creu Coberta.

DANI FERNÁNDEZ

Un dels tallers organitzats en el marc de les Jornades Intergeneracionals

RAFEL VIDAL

la marina // Abril 2013 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Botigues associades que van repartir gratuïtamentles butlletes per participar en el sorteig

c/ Alts FornsBugaderia Tintoreria MariCharcuteria SantyDispunt FeliElectroutletEstanco y Papeleria LageJoyeria LuraPeluqueria MontseXampanyeria Granja La Masia

c/ Aviador FrancoCeller Peña

c/ Aviador Ruiz de AldaJoieria Ramón CarnéLa PiruletaTocineria Charcuteria Plus Ultra

c/ EnergiaFerreteria Comercial AlvarezLlar d'Infants XumetsQueviures RuizQuiosc El Abuelo

c/ Ferrocarrils CatalansMacarro, materiales de construc-ción

c/ FoneriaAcademia ProyectaBoníssim Pa ArtesàBricolage Zona FrancaCarnisseria AngelDecoración Mari CarmenIbañez JoiersLa Taverna del CondeMón AnimalJardins de la MediterràniaITC SystemLlar d'Infants Els GegantsTucerrajeria.com

c/ MecànicaComputer System

c/ M. D. de Port365.cafè - 1365.cafè - 4Adm. Loteria CostaAutoservei Alimentació Modi IIBallester PerruquersBayot Collado, SLCafè i MésCopisteria Sant JordiCorreduria de Seguros IcaliDietètica i Salut Maria de GraciaEl Gall i la GallinaÈxit DonaFarmàcia Forns-GiróPa de CarpesQueviures Miquel CarnéTalleres JFTalleres Pérez AlonsoToldos DuranVista Optica (abans Zona Optica)

Gran Via Corts CatalanesAssessoria Empresarial AnnaMaria Madrid

c/ MineriaArt i DecoracióCentre d'Infermeria i Podologia

Pg. Zona FrancaA. R. Motors - KIAAutoescola Zona FCondis SupermercatEspai per VestirEstanc Zona FrancaFarmàcia CuscóFotosistemaMobles Zona FrancaMobles Zona Franca - 2Muebles El CisneMultiOpticas Josa

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

PPeerrqquuèè eennttrree ttoottss ffeemm bbaarrrrii!!

Amb el lema que encapçalaaquest article, el comerçde proximitat de la Marina

farà descomptes i promocionsels mesos de maig i juny.

El proper mes de maig, esrepartirà gratuïtament un exem-plar del mapa i guia de comerçdels barris de la Marina a tots icada un dels habitatges d'a-quests barris. En aquest mapa iguia de comerç hi haurà un espaiperquè els clients de les boti-gues de proximitat del nostrebarri puguin accedir als des-comptes i promocions que faranels establiments de comerç i ser-veis.

Podreu trobar el llistat de totesles promocions i descomptesque les botigues ofereixin al blogde l'Associació de Comerciants,a: www.comerciantslamarina.cat,a partir del dia 15 de maig. Totsels establiments que ofereixin elsseus descomptes i promocionsestaran senyalitzats amb el dis-tintiu de la campanya.

També es distribuiran exem-plars del mapa i guia de comerç ales diferents empreses i indús-tries del barri, als hotels i, natural-ment, als establiments comer-cials i de serveis, per fer publici-tat del nostre comerç de proximi-tat a les persones que, sense

viure al barri, ensiguin potencialsclients.

Aquest mapa iguia de comerçes va començar agestar a les reu-nions periòdiquesque el Grup deComerç de laMarina, que inte-gra els comer-ciants del barrique ho desitgen,mantenen a laseu de l'Asso-ciació de Comer-ciants la Marinades del comença-ment de 2012, ies basa en untreball previ queaquesta Asso-ciació va fer decensar tots elscomerços delsnostres barris,tant els que estanassociats com elsque no ho estan,

amb la col·laboració delprograma Treball alsbarris de BarcelonaActiva.

El primer semestre del'any passat, dos agentsdel programa Treball alsbarris van visitar tots elscomerços del barri i,entre d’altres preguntes,els van demanar sivolien ser inclosos enaquest mapa.

En el mapa, a mésdels establiments deproximitat que hanexpressat el seu desigde ser-hi inclosos, esta-ran senyalitzats els prin-cipals serveis públics delbarri.

El proper mes de maigse'n farà la presentacióoficial i la corresponentdifusió en els diferentsmitjans de comunicació.

Aquest mapa i guia decomerç és un projecteque l'Associació deComerciants la Marinaperseguia des de fa moltde temps i que ens famolta il·lusió poder tirarendavant. I gràcies a lacol·laboració entre l'As-sociació de Comer-ciants, les tècniques deBarri i de Promoció eco-nòmica del Districte i elsAODL de Barcelona Activa haestat possible que aquest mapa iguia de comerç pugui arribar ales mans dels habitants de laMarina.

Només si el comerç de proxi-mitat està unit es poden assolirels reptes que avui dia ens por-ten els temps que estem vivint.

L'Associació de Comerciants laMarina té com a objectiu unir elcomerç de proximitat del barri ijunts tirar endavant projectescom aquest que ajudin a consoli-dar-lo. Qualsevol comerciant quevulgui assistir a les reunions delGrup de Comerç per tirar enda-vant accions de consolidació del

comerç de proximitat ho pot fer;només s'ha de posar en contac-te amb la nostra associació.

La impressió d'aquest mapa iguia de comerç s'ha pogut fergràcies a la col·laboració delDistricte Sants - Montjuïc i elsuport de la Llei de barris de CanClos, Plus Ultra i la Vinya.

*Demanem disculpes a les botigues associades del Pg. de la Zona Franca i del carrer de la Mineria per nohaver-les inclòs al llistat publicat a LA MARINA del mes de març per culpa d’un error informàtic

El mapa i guia comercial de la Marina, unaeina útil tant per als habitants com per

als visitants dels nostres barris

la marina // Abril 2013ACTUALITAT10

Sants-Montjuïc per laIndependència, també

present a la Marina

fer durant el procés del 10A BarcelonaDecideix, cosa que ens ha sorprès grata-ment", comenta Pahissa.

Per aconseguir-ho, els seus membreshan engegat diverses campanyes a tra-vés de xerrades i paradetes informativespels carrers dels barris. Aquestes tenencom a principal objectiu "exposar argu-ments que ajudin a esvair la por que pro-paguen alguns polítics i organismessocials contraris al procés independentis-ta i donar a conèixer els avantatges iinconvenients que tindria aquesta novasituació per a Catalunya, especialment anivell econòmic".

Un altra forma per arribar al màximnombre de persones ha estat a partir dela col·laboració amb algunes entitats de laMarina com l'AVV de Sant Cristòfol,l'Associació Cultural Catalunya Sar-danista o Folk Montjuïc, entre d'altres.També amb alguns partits polítics que tre-ballen a nivell de Districte, ja que, segonsPahissa, "malgrat que som una organitza-ció social, col·laborem amb els políticsperquè per davant de tot són persones icom a tals ens poden aportar idees".

Properes activitats Per al proper 26 de maig, SMxI ha orga-nitzat una caminada plena d'esteladesque, amb el lema Caminem cap a la inde-pendència, sortirà des de plaça Espanyafins a arribar a la Marina. L'acte, quecomptarà amb la presència de la presi-denta de l'ANC, Carme Forcadell, acaba-rà amb la creació d'una pancarta-mosaic iuna gran festa als Jardins de CanFarrero. Al llarg d'aquest mes de maig,també es preveu instal·lar per tot el barriparadetes informatives de diferents puntsdel territori català amb l'objectiu "d'igualaro fins i tot superar l'èxit aconseguit al'Hospitalet el passat 16 de febrer".

CARLA GENÍS

El juny de 2011 l'AssembleaNacional Catalana (ANC) va aterraral Districte amb la posada en marxa

d'una nova assemblea territorial, Sants-Montjuïc per la Independència (SMxI)."Vam néixer al casc antic del Districte",recorda Lluïsa Pahissa, una de les perso-nes que, juntament amb altres veïns deSants i la Bordeta, va impulsar aquest

projecte després de l'èxit aconseguit en laconsulta sobre la independència convo-cada el 10 d'abril d'aquell mateix any.

Al llarg d'aquests últims mesos, SMxIha anat ampliant les seves accions per totel territori. La Marina, tot i ser un delsbarris de Barcelona on històricament eldesig d'independència ha tingut un paperpoc significatiu, "ha respost favorable-ment a les nostres iniciatives, com ja va

Una de les paradetes informatives de SMxI instal·lada a la Plaça de la Marina

Tornen les passejadeshistòriques del CEM

ORIOL GRANADOS

El proper diumenge 28 d'abril, amb l'ar-ribada del bon temps, el Centred'Estudis de Montjuïc (CEM) reprèn

les passejades històriques, una activitat dedifusió que constitueix una de les seves for-mes d'apropar als ciutadans la riquesa his-tòrica i patrimonial de Montjuïc i del seuentorn. La primera d'aquestes tindrà com atemàtica les pedreres, obertes per tota lamuntanya, des d'on s'extreia el gres, unaroca sedimentària aglutinada amb cimentsilícic, de tonalitats que varien entre lesblanquinoses fins a les rogenques i violà-cies. Aquesta roca es va formar durant l'e-tapa geològica del Miocè Superior, ara fauns quinze milions d'anys. Per la seva com-pacitat i duresa, es va aprofitar per a laconstrucció, una explotació que es va fer deforma sistemàtica a partir d l'època romanai al llarg de dos mil anys per bastir els edifi-cis i monuments de la ciutat. La propietatabrasiva que donen els grans de sorra, lafeia molt apropiada per a la fabricació demoles, que foren exportades a tot arreu.

Tota aquesta gran activitat antròpica vaanar modificant la topografia de la munta-nya, arrancant un enorme volum de pedrasorrenca i omplint-la de singles, talls i sotsque han donat al paisatge de Montjuïc unaforma molt singular. El recorregut per lesantigues pedreres de la vessant oest i sud-oest de la muntanya permetrà conèixer latransformació que han tingut aquest llocs,un cop va cessar l'explotació definitivamenta mitjans del segle XX, i descobrir en què esvan reconvertir. La passejada, guiada permembres del CEM, s'iniciarà a la plaça deSant Jordi a les 11 del matí.

EVA ALBIOL

L'exposició "Seat 1950-1977. L'ar-quitectura de la repressió", produïdapel Memorial Democràtic dels

Treballadors de Seat i pel MemorialDemocràtic de la Generalitat de Catalunya,ens transporta a la gran empresa automo-bilística Seat instal·lada a la Zona Francade Barcelona des del 1953.

L'exposició, que es pot veure a la SalaPolivalent de la Biblioteca FrancescCandel fins al dia 6 de maig, proposa unrecorregut per una de les vessants menysconegudes de la història de la fàbrica: elcontrol i la repressió que la dictadura exer-cia sobre les persones que hi treballaven.Es tracta, doncs, d'un recorregut per la vidaquotidiana del treballadors: les condicionsde treball, l'ambient de vigilància i les san-cions, així com el nou sindicalisme nascut a

la fàbrica. Amb aquesta idea, s'han volgutreflectir els 27 anys d'història de l'empresaabans de la represa democràtica. CarlesVallejo, president del Memorial Democràticdels Treballadors de Seat, explica que"malgrat la dura repressió, a través de l'or-ganització sindical, les assemblees,vagues i mobilitzacions, la que pretenia serl'empresa model del règim franquista, es vaconvertir en un model de lluita per a tot elmoviment obrer de l'Estat".

Amb una plantilla de més de 25.000 tre-balladors, l'empresa automobilística, funda-da l'any 1950, va servir al règim franquistaper projectar una imatge de modernitat itecnologia. Amb un ordre intern d'inspiraciómilitar, va ser difícil per als seus treballa-dors organitzar-se per reclamar els dretslaborals, i uns 600 van ser acomiadatsdurant els anys del franquisme. Després

La cara i la creu de la Seat franquistaD'empresa model del règim a motor de la lluita obrera

d'una llarga lluita, i ja amb l'arribada de lademocràcia, van aconseguir la tornada a lafeina de tots els treballadors.

Un documental inèditLa inauguració, l’11 d’abril passat, va comptaramb la intervenció d'Àngels Miguélez, direc-tora de la Biblioteca Francesc Candel; CarlesVallejo, president del Memorial Democràticdels Treballadors de Seat, i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràticde la Generalitat de Catalunya. A més, es vaestrenar el documental inèdit Seat: crónicasde una fábrica ejemplar, censurat per ladirecció de la fàbrica però que el MemorialDemocràtic dels Treballadors de la Seat havolgut recuperar.

+ infoMemorial Democràtic dels Treballadorsde SeatPer a visites concertades:http://memorialseat.org/memorial.seat@gmail.com

L'exposició es pot visitar a la BibliotecaFrancesc Candel fins el 6 de maig

RAFEL VIDAL

la marina // Abril 2013 ACTUALITAT 11

Abans d'anar a una entrevista defeina hauríem de saber si estempreparats per a respondre determi-

nades preguntes que ens poden fer elsentrevistadors. Les preguntes poden sermolt variades i és necessari que portisuna preparació prèvia o corres el risc dedesaprofitar una oportunitat important.

Imaginem-nos que ara ens diu l'entre-vistador: "Li agraden els estudis que varealitzar?". Pensa que no serveix un sí oun no, cal que justifiquis les teves respos-tes, en tots els casos. El que els entrevis-tadors volen és veure quins són els teusinteressos i motivacions, és una forma deconèixer-te millor, per tant, prepara ipensa què pots contestar.

Una pregunta molt típica que té unaresposta també molt típica que a lesempreses no els agrada sentir: "De quèvols treballar?". Ets dels que contesta:

“M'és igual, del que sigui”? Si has contes-tat que sí, l'empresa quedarà decebuda.El que vol sentir l'empresa no és pas quetu estàs disposat a tot, has de tenir clar dequè vols treballar, tenir clar el teu objectiuprofessional, sinó serà com qui caminasense brúixola i aniràs perdut. No conven-ceràs a cap empresa que pots treballar dequalsevol cosa, has de convèncer quet'interessa la feina que t'ofereixen a l'en-trevista a la que vas, o si no tens clara l'o-ferta pots aproximar-te, però tingues clarque l'empresa el que vol és veure quinaés la teva motivació.

Cal preparar aquelles preguntes típi-ques que tots sabem que ens faran peròque no preparem a consciència, perexemple: "Digues tres coses positivesteves o competències" (pregunta que aras'ha posat molt de moda) i "digues tresque siguin negatives o que pensis que no

Si tens dubtes relacionats amb la recerca de feina pots enviar un correu electrònic al programa de Sants-Montjuïc Ràdio Interconnexiona (interconexiona@gmail.com)

Preguntes i respostes freqüents a les entrevistes de feina

>> Sorteig de 12parcel·les de l’hort deCan MestresEl Districte ha obert el termini per al sor-teig de 12 parcel·les de l’hort de laMasia de Can Mestres. El termini perpresentar les sol·licituds a l’Oficina d’a-tenció al ciutadà (C/Creu Coberta, 104)finalitza el 15 d’abril. Entre els requisitsper accedir-hi, hi ha tenir 65 anys o mésen el decurs de 2013, estar capacitatfísicament per al treball agrícola i nohaver estat adjudicatari d’una parcel·laanteriorment. La llista d’admesos esfarà pública el 17 d’abril al tauler d’anun-cis del Districte. L'hort urbà de la masiaCan Mestres és el més antic del conjuntde projectes d'horts urbans de la ciutat.Inaugurat l'any 1997, l'equipamentcompta amb una granja d'animals i unespai per a l'apicultura

>> Es busca cartell pera la Festa MajorJa s’han fet públiques les bases per par-ticipar al concurs de cartells de la FestaMajor de la Marina, dotat amb un premide 750 euros. Els treballs s’han de pre-sentar a la seu de la Unió d’Entitats (C/Mare de Déu de Port, 363, parc de CanSabaté). Les bases poden consultar-seal web del Districte i el termini finalitza el26 d’abril.

>> Curs de monitorsd’activitats de lleureEl Pla de barris de Barcelona organitzadel 6 de maig al 10 de juny un curs de275 hores per aconseguir el títol demonitor d’activitats de lleure infantil ijuvenil. El curs, que s’impartirà en hora-ri de matí (de 9.30 a 13.30 h), està reco-negut per la Direcció General deJoventut de la Generalitat de Catalunyai un cop superat tot el procés formatiudóna dret a obtenir el Diploma i elCarnet de monitor d'activitats de lleureinfantil i juvenil. S’ha convocat una ses-sió informativa el divendres 12 d’abril de10 a 12 h a la Sala Pepita Casanellas.

breusVols treballara l'estiu?

ANNA MIRPunt d'Informació Juvenil Sants-Montjuïc

Busques feina per a la temporadad'estiu? Apropa't a l'antena del barride la Marina, del Punt d'Informació

Juvenil de Sants-Montjuïc. Et donarem uncop de mà per millorar el teu currículum,conèixer les principals borses de treball iaprendre a buscar feina per Internet. Almateix temps et podem assessorar per-què et continuïs formant per accedir a unbon lloc de treball.

Si encara no coneixes el Puntd'Informació Juvenil, ara és un bonmoment. El PIJ és un servei gratuït deldistricte de Sants-Montjuïc que treballaconjuntament amb la xarxa de Punts de laciutat de Barcelona, on s'informa i asses-sora als joves sobre diferents temàtiquesi alhora es realitzen campanyes amb unagran varietat d'activitats. "Treballar a l'es-tiu" és la campanya que, durant els mesosd'abril i maig, té lloc a la ciutat deBarcelona i ofereix un seguit de xerradesi tallers per donar als joves recursos per ala recerca de feina. Durant aquests mesoscada PIJ també disposa d'un recull d'ofer-tes laborals a consultar. Podeu trobaraquesta informació a www.bcn.cat/infojovei/o www.elpuntjove.cat.

A l'antena de la Marina, emmarcats dinsla campanya, oferim la xerrada Treballar aFira Barcelona, el dilluns 29 d'abril a les19h al Centre Cívic Pepita Casanellas. Laxerrada consistirà en la presentació deFira Barcelona, l'explicació dels perfilsprofessionals que hi treballen i quins sónels mitjans per accedir a una de les sevesofertes laborals. La conferència anirà acàrrec d'Antònia Cerrudo, directora deDesenvolupament de Recursos Humansde Fira Barcelona. Cal inscripció prèvia.

Per altra banda, es realitzarà el tallerClub de la feina per a joves de 18 a 20anys que busquen la seva primera feina.El taller es portarà a terme els dimarts 7 i14 de maig, a les 18 h a l'espai del Punt,al Centre Cívic Pepita Casanellas.L'activitat consistirà en una primera ses-sió per donar eines per a la recerca defeina i revisar currículums; i una segonaper anar al Centre Comercial Gran Via 2 aentregar el CV. L'activitat té cinc places i

cal apuntar-se prèviament.Si tens entre 16 i 35 anys i busques

feina, aquí tens una bona oportunitat. Enstrobaràs els dimarts i dijous de 17 h a20.30 h al Centre Pepita Casanellas, alPasseig de la Zona Franca 185 (telèfon:

93 256 37 36 / elpunt@bcn.cat). Participade les activitats que el teu barri i la ciutatde Barcelona t'ofereixen. Vine i et dona-rem un cop de mà, per trobar feina calmillorar i confiar en les teves possibilitats.No t'ho pensis més i apropa't!

MIREIA GARGALLOPsicòloga i orientadora laboral

tens desenvolupades". Ja està, qui no sapdir tres coses bones sobre sí mateix? Idolentes encara ens en surten més! Peròes pot dir tot allò que ens ve al cap en unmoment donat? La resposta és NO, peròcontestar amb les típiques respostes queels entrevistadors ja coneixen, ara perara, també és perillós perquè se'ns veuràel llautó. Amb respostes típiques em refe-reixo a aquelles com que un aspectenegatiu teu és que ets un perfeccionista,molt exigent... Les empreses ja sabenque aquestes respostes el que afavorei-xen és a pensar: "Què estic fent que nocontracto ara mateix a aquest candidat?"

Òbviament, quan parlem dels nostrespunts febles, haurem de tenir preparadauna estratègia, però, com veieu, toca pen-sar entorn a nosaltres mateixos abansd'enfrontar-nos a l'entrevista, perquèmillor que es coneix un mateix no ensconeix ningú i perquè hem de tenir clarque hi ha coses que no podem dir o queno poden sortir de la nostra boca sensetenir-les pensades abans.

AG

END

A

A

bril

2013

>> Biblioteca Francesc Candel

Dimarts 16 d'abrilVetllada de poesia i músicaPresentació del grup Montjuïc Poètic. Música: RondallaSt. Cristòfol, i alumnes Conservatori MunicipalHora: 19 h

Dijous 18 d'abrilSant Jordi SolidariEl Banc de Sang i Teixits ha preparat una campanyaextraordinària de recollida de sang a diferents bibliote-ques de la ciutatEls donants rebran com a detall una rosa o un llibre gràciesa la col·laboració de diverses editorialsHora: de 16.30 a 19.30 h

Dijous 18 d'abrilPoesia i dansa "Qualsevol cosa entre mig"Espectacle on la poesia i la dansa juguen amb les for-mes, la paraula i el cos, i construeixen una forma novaA càrrec de Margherita BergamoHora: 19 hLloc: espai El Graner

Dijous 25 d'abrilPresentació del llibre La filharmònica infernal de VensortA càrrec de l'autor Josep Mut, i Pere BaltàAmb la participació de la Joia de MontjuïcHora: 19 hOrganitza: Fundació Paco Candel

Diumenge 28 d'abril"Do the Harlem Shake a la biblioteca Francesc Candel"Amb la col·laboració d'El Graner i BIDE (BarcelonaInternational Dance Exchange)Si vols venir a ballar, gravar un vídeo i passar-t'ho d'allòmés bé participa en aquesta activitatHora: 10 hCal inscripció prèvia.Més informació: al personal de la Biblioteca

>> Exposicions Centre Cívic Casa del Rellotge

La cámara de escribirExposició del projecte fotoliterari que fa un recull de partdels fotorelats continguts al llibre homònim i que va deri-var en el blog participatiu lacamaradeescribir.wordpress.comOrganitza: Noemí López, Àlex Nogués Otero i Marc Villalba

>> Centre Cultural Áncora

Tercers diumenges de mesTallers CreatiusTallers de reflexologia, Reiki, meditació i creativitat enla dansaHora: 18 hPreu taller: 3 eurosLloc: Carrer Sant Eloi, 5-7Contacte: 93 298 94 91

>> Club Petanca Casa del Rellotge

Tots els diumengesDiumenges en JocCampionats de petanca setmanalsHora: 9.45 hLloc: Jardins de Can FarreroPreu: 4 eurosSistema de joc: dupletes per sorteigOrganitza: Club Petanca Casa del Rellotge

>> Centre Cívic La Cadena

Diumenge 12 de maigFesta al ParcEls tallers de La Cadena surten al parc de Can Sabaté!Hora: 12 hLloc: Parc de Can Sabaté Organitza: Centre Cívic La CadenaMés informació: www.entitatslamarina.org

Els dimecres 17 d'abril, 15 de maig i 19 de junyTaller de ReikiHora: de 17.30 a 18.30 h.Lloc: Centre Cívic La CadenaMés informació: www.entitatslamarina.org

>> Club de l’Oci

Divendres 19 d’abrilPasseig pel barri històric de l'Eixample i el modernisme

Divendres 17 de maigPasseig pel Jardi Botànic de Barcelona

Els dimecres a les 18.30 hTallers de Chi Kung Gimnàstica Xina

Els dijous a les 17 hTallers de manualitatsTotes aquestes activitats les organitza: Artixoc (Pla deBarris Can Clos, La Vinya i Plus Ultra)Més informació: dinamitzacio@gmail.com / 673 03 04 37

>> Sala Pepita Casanellas

Divendres, 19 d'abrilDivendres en EscenaDarrere el mirall. Teatre a càrrec de la Cia. Sal a la ButxacaQuè ens reflecteix el mirall? Què hi veiem a través? Què hiha darrere? Per descobrir-ho, la comèdia ens convida aentrar al cau del conill blanc i comprovar com és de profund Hora: 20 h Preu entrada: 2,25 euros

Diumenge, 28 d'abrilMatinals per a tota la família Efecte Doopler. Circ a càrrec de la Cia. CirkonitaUn espectacle que desafia les lleis de la física. Un combinatde circ: malabars, acrobàcies, equilibris amb un llenguatgeque connectarà amb públic de totes les edats.Hora: 12 h Edat recomanada: a partir dels 4 anysPreu entrada: 2,25 euros

la marina // Abril 2013AGENDA12

la marina // Abril 2013 CULTURA 13

mació, comercialització i pro-jecció internacional".

El MNAC, CaixaForum,els palaus de la Fira aMontjuïc i la Fundació Miesvan der Rohe seran elsnuclis d'aquesta nova xarxa,que espera convertir-se enun dels recintes museísticsmés importants d'Europa, al'estil d'altres ja existents,com l'illa dels Museus aBerlín o el barri dels museusa Viena. Per als impulsors,aquest projecte constituirà"una oferta cultural de granpotencial i amb un elevatatractiu turístic".

Projecte per convertir Montjuïcen la muntanya de la cultura

REDACCIÓ

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; elconseller de Cultura, FerranMascarell; el president del Museu

Nacional d'Art de Catalunya, Miquel Roca;el president de "la Caixa" i de la Fundació "laCaixa", Isidre Fainé; i el director general deFira de Barcelona, Agustín Cordón, signa-ven a començaments d'abril un acord decol·laboració per a la promoció d'un grancomplex museístic a la muntanya deMontjuïc.

Segons el consistori, el projecte preveuuna actuació de gran rellevància per a l'or-denació urbanística de Montjuïc, incidint enla seva excepcionalitat com a muntanyadels museus, del lleure i de l'esport. L'acordtambé suposa crear una xarxa dedicada a lacultura aprofitant la concentració d'equipa-ments museístics i culturals de primer ordreinternacional. L'objectiu és "definir un granespai cultural i patrimonial en aquesta zonai dur a terme una gestió integral, el que pas-sarà per la seva coordinació en la progra-

NATÀLIA MORALES

El passat dissabte 13 d'abril,l'Associació de Dones Artesanes dela Marina tornava a celebrar la seva

trobada anual de labors fetes amb agu-lles. I és que segurament molts veïns nosaben que ja fa més de 30 anys que albarri tenim un grup de dones artesanes.El que en un principi va començar sent unintent de negoci, va acabar esdevenint unpunt d'intercanvi de coneixements sobreel món del brodat i la confecció. Avui dia,l'Associació fa difusió de la diversitat devestits regionals d'Espanya i fomenta l'a-prenentatge de les tècniques de costuratradicionals.

Durant aquestes tres dècades,l'Associació ha exposat els seus treballs allocs molt diferents. L'Institut Català de lesDones, el Centre d'Artesania de Passeigde Gràcia o el Palau de Congressos sónnomès alguns exemples. Fins i tot hanrebut ofertes per exposar les seves obresa l'estranger.

Mantenir la tradicióAl llarg dels anys, per l'Associació hanpassat dones de totes les edats. Avui dia,16 dones formen part d'aquest col·lectiu,entre elles la Maria Luisa Jorge, encarre-gada del grup, artesana i modista. Laseva especialitat són els vestits regionalsd'arreu d'Espanya i des de sempre hacompartit les seves habilitats pel món de

la costura amb tothom que s'ha mostratinteressat, fent classes, organitzant tallerso preparant exposicions arreu del país.

La Maria Luisa, una dona inquieta itotalment dedicada a la seva gran passió,ara també es dedica a fer classes demanualitats per a nens a la Casa delRellotge. La seva intenció és mantenir latradició de la costura en les generacionsfutures i desenvolupar activitats perquèels nens, a més de divertir-se, aprenguin.De fet, durant la trobada, es van exposaralguns dels treballs realitzats pels seusalumnes: Claudia Ruz, Sonia León, Neus

Pérez, Adrià Gorrea, Virginia Ayala iHelena Merseburger.

La Trobada i exposició de labors fetesamb agulles suposa un retrobament. Unavegada a l'any es tornen a veure caresconegudes i es posen en comú idees permillorar i seguir innovant en el camp de laconfecció. Durant aquesta 11a edició, abanda dels treballs dels alumnes de laMaria Luisa, es va exposar el típic vestitde catalana i es va celebrar el sorteig d'u-nes bosses fetes a mà per les pròpiesdones de l'Associació, entre d'altres acti-vitats.

La Trobada anual de labors fetes amb agulles és un punt d'exposició i intercanvi

DANI FERNÁNDEZ

‘Harlem Shake’

Diumenge 28 d'abril, a les 10h,farem un Harlem Shake.Necessitem nenes i nens amb

ganes de ballar i de moure's per labiblioteca com no ho han fet abans.Ah! I els gravarem en vídeo.

El Harlem Shake és un fenomenviral que va començar a popularitzar-se per la xarxa aquest febrer. Lamúsica és obra de Baauer, un dj delbarri de Harlem, i s'acompanya d'unball peculiar. La gràcia del HarlemShake és que tothom se'l fa seu,tothom hi aporta es seu granet desorra i alhora segueix unes regles noescrites en la seva posada en escenai execució. L'èxit del vídeo s'atribueixa la ruptura present i a la curta dura-da que té. El fenomen s'està estenentcom la pólvora i ja ha obtingut mésde 44 milions de visionats. Hi ha unamitjana de 4000 noves variants delfenomen per dia.

El centre de creació de dansa ElGraner; amb qui la biblioteca com-parteix edifici, ens ha proporcionatuna coreògrafa i un grup de ballarinsinternacionals (del BIDE: BarcelonaInternational Dance Exchange) quees reuneixen al Graner aquest mesd'abril i que coreografiaran, filmarani editaran aquesta experiència queesperem que sigui divertidíssima.

Si us hi voleu apuntar, cal quepasseu per la bibliotecaFancesc Candel. Us hiesperem!

El farTrenta anys fent del brodati la confecció un art

L'Associació de DonesArtesanes de la Marinatorna a celebrar laseva trobada anual

Foto conjunta dels impulsors de la iniciativa

la marina // Abril 2013ESPORTS14

Vacancessobre roques

Una vintena de nens segueixen les activitats dels tallers festiusque organitza el Centre d'Escalada Climbat a La Foixarda

JORDI GISPERT

Resulta estrany veure un nen obli-gat, o simplement concentrat arealitzar qualsevol activitat espor-

tiva que no coneixia, amb una expressiósatisfeta i realitzada. No seria comúobservar un jove esportista, en edat pri-merenca, obsessionat única i exclusiva-ment a millorar una tècnica d'una deter-minada pràctica sense buscar-hi altresplusos com la diversió, l'amistat o el des-cobriment. Un nen, en primer lloc, és unapersona, i necessita experimentar iaprendre. I per aprendre, a vegades, nocal cap aula, ni cap llibre. N'hi ha prouamb jugar. És aquest un dels grans rep-tes de l'esport de formació i, gràcies a lafeina de moltes persones, és també elpunt número 1 de la filosofia Climbat.

Per això serveixen els Casals que tresvegades l'any, Nadal, Setmana Santa iprimers d'estiu, organitza aquest centred'Escalada situat al Camí de LaFoixarda, que avança ja cap als dos

anys de vida. És de fet una filial de lesmoltes seus que té el grup arreu de l'es-tat, i el company de viatge perfecte del'altre centre existent a Barcelona, el quees va crear l'any 2005 al carrer Moianès,al barri de Sants. Paradoxalment les ins-tal·lacions del complex de Montjuïc sónde les més espaioses, i comprenen desde petits rocòdroms, dues sales plenesde vies d'escalda de diversos nivells, finsun pati d'esbarjo a l'aire lliure i una saladedicada únicament i exclusiva a les fes-tes i els àpats dels més petits. Des dels5 anys de vida, els nens i les nenes quevulguin començar a conèixer el món del'escalada, hi tenen el seu lloc.

El centre viu de les quotes de soci,dels 12 euros + 5 de material que potpagar qualsevol que vulgui gaudir duranttot un dia de les instal·lacions, de lapublicitat de marques associades que hicol·laboren, de les vendes que pugui ferla seva petita botiga, però sobretot d'ac-tivitats conjuntes i organitzades com són

els aniversaris (celebracions en grup,tant de nens com de pares), i de diversostallers com els que van tenir lloc entre el25 i el 28 de març passats. El signe evi-dent de salut d'aquestes "mini colònies"és la bona participació que hi ha hagutde nou, una vintena de nens i nenes,dividits en dos grups, alguns dels qualsrepetien després d'una primera experièn-cia en tallers d'hivern. Tot plegat en unsdies intensos, que comencen a les 8 delmatí i s'allarguen fins les 5 de la tarda.Unes jornades que comprenen en primerlloc l'aprenentatge del propi esport, par-tint del nivell zero per adaptar tots elsnouvinguts, sempre mitjançant jocs i ali-cients extraordinaris. D'altra banda,també en formen part activitats de parti-cipació com la dansa, la música, tallersespecífics de nusos o d'estampació desamarretes, hores d'esbarjo, àpats, ofins i tot una caminada fins al castell deMontjuïc amb explicacions culturals i his-tòriques incloses.

En Joan és qui coordina tots aquestscasals, i qui lidera el grup de monitorsdel centre, vora una desena, amb titula-cions i especialitzacions diversessegons els requeriments. Per a ell,Climbat és com una família, i les activi-tats, més enllà d'iniciar en una pràcticaesportiva específica, tenen un marcatcaràcter docent, i han de servir tambéper formar els nens i nenes en unsvalors, els de la cooperació, la toleràn-

cia, el coneixement personal o el res-pecte, que l'esport duu inherents al seuADN. Més enllà d'això, La Foixarda dis-posa també de la seva pròpia escolad'escalada, i ofereix fins i tot entrena-ments personals i adaptats per a aquellsnens i nenes que vulguin preparar-seespecíficament per a la competició. Ladivulgació es fa a través de Fires, tan anivell català com internacional, a travésde la pàgina web, i també sobretot mit-jançant la cerca de convenis que mirend'establir-se amb escoles perquè puguinfer sortides anuals o periòdiques perconèixer la feina que fa aquest grup joved'una vintena de persones. I inevitable-ment es busca també la col·laboracióamb la Federació, la seva, la FEEC,amb la participació en actes diversos iamb la promoció com a seu de campio-nats de nivell català o estatal. El primerde tots tindrà lloc el proper diumenge 28d'abril: el 13è Campionat d'Espanya deParaescalada.

L’escalada (a dalt) és l’activitat principaldel Centre d'Escalada Climbat, però els

petits també aprenen i es diverteixen

El campionat estatal deParaescalada, (escalada pera persones amb algunadeficiència física o psíquica),se celebrarà el proper 28d'abril, en una de les tresgrans competicions que elcentre ha d'acollir enguany

la marina // Abril 2013 COMUNICACIÓ 15

Entrevista a Josep Antoni Duran i Lleidaals estudis de Sants-Montjuic ràdio l'any2000.

Estand de l'AMCL a la Mostra d'Associacionsde les Festes de la Merce de 2001.

2255 aannyyss ddeeccoommuunniiccaacciioo,,eenn iimmaattggeess

,,

.

'

'No Som Sants'nou espai a la 102.5 FM

REDACCIÓ

Des d'aquest mes d'abril,els oients de Sants-Montjuïc Ràdio amb

ganes de divertir-se tenen unacita amb No Som Sants, noumagazín d'entreteniment ques'emet tots els dimecres al ves-pre, de les 20 a les 21h. "Amb elnom del programa -expliquen-fem un giny constant al Districteon s'emet l'espai, alhora quemanifestem que ningú no ésperfecte, que som una micaesbojarrats, que no som políti-cament correctes i que no somSants, som Sants-Montjuïc". LaLara, la Sílvia, el Jordi, el David,la Cristina i el Juan són els sisjoves que formen l'equip d'a-quest magazín que s'estructuraal voltant de diverses seccions(actualitat, cultura, curiositats,cinema i TV, esports i música).El tret de sortida, però, el dónauna tertúlia sobre el tema d'ac-tualitat proposat on tots hifiquen cullerada, i el punt final,

una radionovel·la ("L'Espiral")que també fa ginys a l'actualitat.L'objectiu del programa, afir-men, no és altre que transmetrebon rotllo i bon humor: "No SomSants pretén ser un espai jove,crític, proper i entretingut entre-lligat amb una tertúlia constant,des del minut u. En definitiva,una finestra a l'exterior ontothom hi tingui veu". Per acon-seguir-ho, el programa té unapresència destacada a les xar-xes socials, amb blog propi iperfils a Facebook i Twitter.

Sants-Montjuïc Ràdiopromou la formació de

futurs professionalsREDACCIÓ

Des dels seus inicis com aRàdio Zona Franca, fa ja25 anys, Sants-Montjuïc

Ràdio ha apostat fort per la for-mació de joves estudiants enl'àmbit periodístic i tècnic. De fet,la vessant formativa constitueixun dels principis fundacionals del'Associació de Mitjans deComunicació Local (AMCL). Tanta l'emissora, com a la publicacióLA MARINA, l'AMCL ha comptatsempre amb joves col·labora-dors que han trobat en aquestsmitjans una primera experiènciaprofessional, indispensable percompletar els seus estudis iincorporar-se posteriorment almercat laboral.

És en aquest sentit, que en lanova etapa encetada fa poc mésd'un any, la nova junta directivade l'entitat es va plantejar com aun dels principals objectius refor-çar i ampliar la col·laboració ambels centres docents del territorique ofereixen formació enaquest àmbit. És el cas, perexemple, de l'INS La Mercè, delbarri de la Marina.

Dos dels seus estudiants, elSergio i el Borja, fan actualmentles seves pràctiques a Sants-Montjuïc Ràdio. Amb 21 i 23anys respectivament, tots dosestan a segon curs del CicleFormatiu Superior de So i aques-

ta és la seva pri-mera experiènciaa una emissorade ràdio. "Jo jahavia participatcom a conductoren el projecteBarrilabs -explicael Sergio-, peròaquest és el pri-mer cop que faigde tècnic". EnSergio va iniciarles seves pràcti-ques el juliol del'any passat i elque més valorad'aquests mesosés tant l'aprenen-tatge adquirit comles noves amis-tats que ha guan-yat. "L'ambient ésmolt bo, esticencantat", afirma.Per al Borja, queva començar lespràctiques al des-embre, aquestatambé és la pri-mera vegada auna emissora de ràdio. "Muntoprogrames, faig de tècnic endirecte, produeixo sintonies... Elcert és que en ser una emissorapetita et veus obligat a buscar-tela vida per solucionar els proble-mes que puguin sorgir. Així

aprens molt més", explica.Per Sants-Montjuïc Ràdio han

passat tècnics de so que ara tre-ballen a emissores com RNE-Ràdio 4, Onda Cero, Cadena100, La Xarxa o la Cadena Ser,entre d'altres.

Sergio Massagué (a dalt) i Borja Sánchez (abaix) als estudis de Sants-Montjuïc Ràdio

RA

FE

LV

IDA

LD

AN

I FE

RN

ÁN

DE

Z

No Som SantsGènere: MagazínEmissió: Dimecres de 20 a 21 hContacte: A través delFacebook, bloc i Twitterwww.facebook.com/nosomsantsnosomsants.blogspot.com.es@nosomsants

la marina // Abril 2013LA CONTRA16

MARTÍ MOLINA

Fa 42 anys que Jerónimo Vaquero vacomençar a treballar a la cocteleriaBoadas. Primer, com a simple apre-

nent, i avui com a gerent del local. Una res-ponsabilitat que no l’aparta de la barra, oncada nit continua servint desenes de còctelsde manera incansable.

Què es necessita per ser barman?Sobretot, t'ha d'agradar molt la teva feina.Un barman ha de saber escoltar, prepararles copes amb tanta estima com sigui possi-ble. Ha de saber ser educat, amable, tenirpaciència... Alguns clients diuen que sóc elseu barman de capçalera. I això semprem'ha fet molta gràcia.

Cada dia, i durant 42 anys...Vaig tenir la sort que la meva feina també vaser la meva vocació. I això és una cosa queajuda a portar-ho millor. Sobretot ambaquests horaris. Treballar els festius, de nit...Sempre dic que, si a més de tenir feina, t'a-grada, t'ha tocat la loteria.

Tot i que en servir begudes amb alcohol,també deu haver viscut situacions nomassa agradables...I tant, però és part de la feina, i has de sabertenir prou mà esquerra per fer entendre alsclients, sense que s'enfadin, que és millorque no prenguin res més. No és senzill, per-què són situacions violentes. En algunscasos has de fer veure que no els veus, persi se'n cansen i marxen. En d'altres, dir-losque fan mala cara i que potser el millor ésanar a casa a descansar una estona. O coma últim recurs, servir-los però amb molt pocalcohol. Ja et dic, cada cas és diferent.

Què ha canviat en aquests 42 anys?Sobretot l'ambient. Almenys al Boadas.Abans hi havia una clientela més distingida.Era gent important, famosa. Ara hi ha moltmés jovent, cosa que antigament no era tanfreqüent. Em sembla bé que sigui així.

I pel què fa als còctels?Tenim creacions noves cada dia. Hi ha pro-ductes nous i molta competència. La qualcosa, també és bona. Nosaltres hem d'estarsempre a l'última, perquè sovint ens venenclients i ens demanen coses diferents, quepotser li han preparat a altres locals o queha vist en algun lloc. De totes maneres, nomenyspreem la cocteleria moderna, peròens agrada vetllar perquè no es perdi laclàssica.

Vol dir que està en risc?Vull dir que hi ha un cert risc d'acabar servintúnicament combinats com poden ser elsgintònics o cubalibres, o licors sols com potser el whisky... I que el Boadas sigui única-ment un bar de copes. Per això aposto perrecuperar receptes de tota la vida.

Potser, amb els anys, també han canviatels gustos dels clients.En part, sí. Abans es prenien combinatsmés aviat dolços i els tragos acostumaven aser curts. Ara estan molt de moda els com-binats més llargs, sobretot per al jovent, queprefereix una beguda amb més quantitat delíquid i que es pugui prendre com si fos unrefresc. També és veritat que hi ha molt demàrqueting al darrera, i les empreses hansabut fer-ne molt bona publicitat.

Quantes receptes sap fer?Doncs sincerament, no ho sé. Recordo quequan vaig entrar al Boadas, hi havia una lli-breta on les apuntàvem. I un dia em vaigentretenir a comptar-les. N'hi havia 800!També és veritat que en alguns casos hi ha

famílies de còctels, i que quan tens la baseper fer-ne un, només de canviar el licor baseja tens els altres.

Per exemple...Hi ha la família dels sour, que és un licorbase (ginebra, whisky...) amb sucre i llimo-na. Després hi ha el fizz, que és el mateixperò amb una mica de soda. Els coolerstenen gel al vas on se serveix i més quanti-tat de soda. O també pots canviar la soda ificar-hi ginger ale. Les combinacions sóninfinites! Tantes, que sempre dic que hi haun còctel per a cada hora.

Doncs som-hi!Podem sortir a passejar a mig matí i prendreun Kir Royal (cava i licor de grosella). Abansde dinar, o bé un Dry Martini (ginebra i ver-mut sec) o un Americà (vermut i Campari),que no és tan fort. Després de dinar, potserun Whisky Sour que és més aviat sec. I amitja tarda un Gin Cooler si tinc set. I ja alvespre, una bona copa, potser un brandi oun calvados, tot i que aquestes copes cadacop se serveixen menys.

"Alguns clients diuen que sóc elseu barman de capçalera"

Entrevista a: JERÓNIMO VAQUERO. Gerent de la cocteleria Boadas

Jerónimo Vaquero, a la barra del Boadas. El local s’han sabut adaptar als temps moderns sense perdre l’essència del 1933

Només tenia 14 anys quanva posar-se darrera la barrade la cocteleria Boadas. I jano se n'ha mogut. Fa 42anys que serveix còctels al'històric local del carrerTallers, a tocar de la Rambla.Un espai petit, fosc, forrat defusta i adornat amb quadresi caricatures dels mateixosclients. Potser per això, undels llocs amb més encantde la ciutat, que va néixer el1933 inspirat en la Bodeguitadel Medio de Cuba. Aquestany celebrarà el 80è aniver-sari, a mig camí entre clientsde tota la vida, famosos ituristes que no es deixenperdre una d'aquelles reco-manacions que mai no fallena la guia de viatge.

MARTÍ MOLINA