Embed Size (px)
DESCRIPTION
Novembre 2013
Citation preview
Ús i abús del parc natural de CollserolaPàg. 14 i 15
INFORMATIU MENSUAL VallVidrera | Collserola
personespersonatges
Les germanes Vilardaga pàgs. 8 i 9
aVVinforma
Assemblea generalpàg.3
Núm.217__NoVeMbre2013
collserolaclub
Valldonzella, petita història de Collserola pàg. 13
Corriol de la carretera de les aigües a la immaculada
gentd’aquíSi voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, de-funcions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.
informaciódebarri
Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia
Juan, Laura Prat, Cisco Tomàs
Col·laboradors habitualsMaïthé Chansard, Jordi Coll,
Lourdes Llauró, Tristán Quintana, Clara romaní
Disseny i maquetació: Natàlia Arranz
Tancament de l’edició: 21 d’octubre de 2013
Tirada: 500 exemplars
Distribució: Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments
del barri
Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)
Edició
D.L. B-8389-2007
Centre CíViC VaLLVidrera Vázquez MontaLbán
C/Reis Catòlics 16-3408017 Barcelona
Telèfon: 93 406 90 53www.ccvazquezmontalban.com
Amb el suport de:
216OCTUBRE 2013
Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog
de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv.
blogspot.com
Lavalldevidre és una publicació gratuïta.
El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros.
El cost total de la publicació es finança amb els anuncis
dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació
de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora
de franc.
Quan l’hagis llegida, no la llencis.
Passa-la!
Vivi Lepori que va col·laborar pels 20 anys de La Vall de Vidre (ho recordeu, va ser la taxadora de la subhasta!) ens envia aquest correu que publiquem amb molt de gust.
TEATRE PER A NENS I JOVES
Dimarts de 5.30 a 6.30
Impartits per: Vivi Lepori
Lloc: Mont d’orsà, 26, al costat de l’Aspasim
Preus populars
Tel. 610921874
naixements
El passat 30 de juny va néixer la Júlia, filla de Laura Bosch i Dani Valladares, néta de Lluís Bosch, neboda-néta de Mercè Bosch i besnéta de l’Amparo Vall.Felicitats a tota la família.
aVVinforma
Assemblea GeneralBenvolguts socis i sòcies,Ens plau convocar-vos a la propera assemblea general a celebrar, amb ca-ràcter ordinari i extraordinari:
el dimarts, dia 3 de desembre de 2013 a les 19h al Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán,
carrer Reis Catòlics 16-34, telf. 934069053,
amb el següent ordre del dia:
1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la darrera assemblea¹
2. Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes
3. Memòria d’activitats dels anys 2012 i 2013
4. Programa per al 2013 i 2014
5. Aprovació, si escau, del pressupost per al 2013 i 2014
6. Canvi de quotes
7. Renovació de càrrecs
8. Proposta de canvis de nom de diversos carrers (plaça de les Basses d’en Barral, carrer Reis Catòlics i camí de la Múrgola)
9. Canvi de nom de l’associació
10. Precs i preguntes
Us agrairem que feu arribar al correu de l’associació ([email protected]) el vostre correu electrònic per actualitzar el nostre fitxer de dades, i així poder-vos enviar la informació i convocatòries de forma més ràpida i menys costosa. En concret ara voldríem fer-vos arribar la filmació sobre el monestir de Valldonzella feta recentment.
Tot esperant comptar amb la vostra assistència a l’assemblea, rebeu una salutació cordial.
¹Podreu consultar-la al blog Poble de Vallvidrera a partir del 15 de novembre
ROSER ARgEmíROSER ARgEmíSecretàriaSecretària
Des del Mas Sauró... ... esperem la finalització del dipòsit.
L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat aquest mes d’agost la construcció d’un nou dipòsit de laminació d’aigües al torrent de l’Espinagosa. Aquest dipò-sit, amb una capacitat de 650 metres cúbics, laminarà l’aigua que circula pel clavegueram des del poble de Vallvidre-ra fins a la Depuradora de la carretera i permetrà reduir el nombre d’episodis d’abocaments d’aigües brutes al pantà, que passen 10 vegades a l’any de mitja-na, a causa de les pluges intenses.
Des de l’Ajuntament s’assegura que les obres, amb un import de 506.790 euros, i un termini previst d’execució de quatre mesos, comptaran amb una direcció específica de vigilància ambi-ental, que vetllarà per les tasques de restauració de la vegetació afectada, la cobertura vegetal del dipòsit així com la recuperació de la topografia seguint el vessant de la muntanya. També hi ha previstes diverses actuacions per mi-llorar l’aspecte de la zona i la formació de guals que facilitin el creuament dels torrents. Des del Mas Sauró confiem que l’actuació serveixi per preservar l’entorn natural del pantà de Vallvidrera.
Però, sobretot, també esperem que, acabades les obres, es compleixi amb el compromís de millorar el camí per on hauran passat durant aquests mesos els camions. El camí de la Font dels Pins és un d’aquests carrers del Mas Sauró que té l’asfalt en molt mal estat i dispo-sa de les línies elèctriques i telefòniques encara sense soterrar. Esperem que la finalització del dipòsit sigui una bona ocasió per compensar les molèsties als veïns i rescabalar l’absència d’inversió directa a la via pública del Mas Sau-ró que, recordem, durant tot l’exercici 2012 va ser només de 15.000 euros.
A.V. STA mARIA DE VALLVIDRERA-mAS SAuRóA.V. STA mARIA DE VALLVIDRERA-mAS SAuRó
Obres al barriFinalment el districte ha arreglat la cruïlla entre Passatge del Negociant, Ginestera i Fonolleda, i ha posat tots els serveis corresponents. Es dóna un nou accés al barri de les Casetes.
També està arreglant la Baixada del Molí entre Romaninar i Ginestera.Aquestes obres, demanades des de fa temps, milloraran la mobilitat de la zona.
Cruïlla entre Passatge del Negociant, Ginestera i Fonolleda
A la granja de l’Albert
Plaça Pep VenturaTota classe de begudesInclòs “un relaxing cup of cafe con leche”
TRAÇOS D’ART I
CONEIXEMENT Dibuixos de DAVID FORGAS
David Forgas Un Home de barri En David va ser un Home enamorat de la natura, amant del seu país, compromès socialment i essencialment un Home de barri. Va arribar a la Font del Mont de la ma de l’Enriqueta, amb qui va compartir la seva vida i va tenir dos fills – en David i l’Albert. Es va convertir ràpidament en un enamorat de la Font del Mont i de la serra de Collserola, la qual coneixia pam a pam gràcies a la seva afició excursionista. Mostra del seu compromís amb els seus veïns va ser la immediata implicació en tots els afers d’aquesta comunitat, la qual cosa el va portar a presidir l’associació de veïns des de l’any 1983 al 1994 i, en una segona etapa, des de 1997 fins l’any 2001. Essent ell el president es va celebrar el 75è aniversari de la fundació de l’associació, amb la publicació del llibre commemoratiu. Va participar activament en les festes majors, el Teatre, les sortides per Collserola, etc, etc. Home avesat al diàleg i fàcil conversador, va participar també en quantitat de iniciatives culturals, amb col·laboracions escrites a la revista del barri Quirol com darrerament en La Vall de Vidre, en la qual signava amb el sobrenom de “ L’avi de la Font del Mont”. També un cop jubilat es va dedicar al dibuix , bàsicament a llapis, del qual en vam tenir una mostra en la exposició que va fer al Centre Cívic de Vallvidrera. Escrit fet el 2012 per en Jordi García Pérez al web de l’Associació de Veïns de la Font del Mont
Obres cedides al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola per en Miquel Cartisano en representació d’amics I familiars de l’artista
Exposició de David Forgas
Exposició de dibuixos originals de David Forgas d’animals i natura a Can Coll (www.parcnatural collserola.cat). Obert els diumenges de 10 a 15 h, d’octubre a desembre 2013.
Obres del dipòsit del torrent de l’Espinagosa
3
De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h
T. 93 406 9160
Entre setmana: menúCaps de setmana: “platillos” i racions
Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected],
o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
Centre de Psicologia i PsicopedagogiaTel. 687748788–699117173
Crta. de Sarrià a Vallvidrera 263-265 –08017 [email protected]
www.ingeniumvallvidrera.com
bústiaobertaPodeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de la Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. la Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. la Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.
Albert Folch guanya la cursa a la leucèmia
Amb la mateixa seguretat amb la que prenia medicaments diàriament l’Albert es posa davant la càmera de fotografia. I amb un ampli somriure recull el premi de l’Heroi de la Cursa en la XX edició de la Pujada a la Torre de Collserola d’enguany.
Té 9 anys i en fa dos que li van diagnosticar leucèmia. Una malaltia greu a qualsevol edat i de les possibles va-riants la que no permet fer-se un transplantament de tu mateix, sinó que requereix un donant.
Davant la incompatibilitat de la família de l’Albert, van haver de recórrer al banc de donants de medul·la.
Una anàlisi, un resultat i un diagnòstic van canviar la seva vida i la del seu voltant, família, amics, mestres… Un bon dia l’Albert entrava a Sant Joan de Déu acompanyat del seu pare. “Des del primer moment l’Albert semblava que sabia el que patia, ni un mal moment, ni un no voler prendre medicaments…res. I nosaltres abocats a ell, tenint dos fills més a casa. Patint al començament perquè no sa-bíem a què ens enfrontàvem i poc després vivint aquells moments, entre alegries i ensurts. Però sempre endavant” ens comenta el seu pare.
Podeu fer un cop d’ull al blog http://www.123miweb.es/albertfolch/, fotos, sentiments, una cronologia d’un trosset de la vida de l’Albert.
Així que el passat 15 de setembre es va atrevir a fer la Pujada a la Torre de Collserola de la que li havia parlat el seu company de classe l’Arnau. I xino xano, somrient i saludant va arribar dalt de tot. I va ser l’heroi, el nostre petit Heroi.
Gràcies a Sant Joan de Déu i a la Vall d’HebronSILVIA LOSCOSSILVIA LOSCOS
L’Albert va pujar a la torre de CollserolaFoto: José Luís Núñez
El funicular no funciona!Ahir, 20 d’octubre, el funicular de Vallvidrera no funcionava. Sorpresa? Cap; resignació, molta, massa. Hem arribat a un punt en què trobar-nos amb un exèrcit de taxis i autobusos, en el mi-llor dels casos, a l’estació del Peu del Funicular o Vallvidrera su-perior és relativament normal.Ens els últims mesos, i anys, hem hagut de suportar revisions anuals i limitació d’horaris per a fer-hi revisions puntuals. Aques-tes no han pogut acabar amb les nombroses avaries del funicular que es repeteixen amb una periodicitat massa elevada.
No sé si vosaltres us haureu trobat amb aquests problemes i penso que moltes vegades no som prou exigents amb el servei. Jo divi-deixo els problemes del funicular en tres grups:
1. Avaria total, el funi es planta i diu, no vull funcionar! La solució a aquest problema són taxis, que triguen a arribar i, si la cosa va per llarg, minibusos. Més temps, més contaminació ambiental i més diners gastats per una empresa pública. Per tant, la solució no és sinó un pedaç que s’hauria d’utilitzar com menys vegades possible durant l’any.
2. Problema encobert, el funi se salta un dels viatges. Aquesta setmana mateix ho he pogut comprovar. Entres al funicular i aquest no marxa, havent picat el botó de dins el funicular. En el moment en què ha de marxar del següent servei, ho fa sense problemes. Aquest fet, per a alguns sense cap importància, pot portar algú que va a Sabadell o Terrassa a perdre el tren que ha-via programat agafar i haver d’esperar fins a 20 minuts el cap de setmana, o algú que volia agafar el bus de barri a esperar mitja hora de rellotge. Aquest problema és encara més greu quan abso-lutament mai no es donen explicacions per megafonia. El funi-cular se salta un dels seus serveis i ningú no informa ni demana disculpes, com si no hagués passat res!
3. El funicular funciona lent. Lent vol dir molt lent. Si un vi-atge dura normalment entre 3 i 5 minuts, en aquests casos el servei arriba a durar entre 10 i 15 minuts. M’han arribat veus que és així ja que el funicular es fa funcionar manualment. Les conseqüències, les mateixes que les explicades en el punt 2, les explicacions i disculpes, altre cop nul·les.
Amb això pretenc explicar que el funicular no només és un as-censor per a turistes i excursionistes, que també, sinó que l’uti-litzem veïnes que anem amb el temps just, que confiem amb uns horaris i que el desajust, per petit que sigui, en aquests, pot de-sencadenar una sèrie retards que poden ser importants.
És per això que s’ha de trobar una solució al més aviat possible, que s’han d’abocar més esforços en aquest tema i, sense tenir la sensació de demanar l’impossible, que en tots aquests casos es retorni l’import del bitllet, ja que si no compleixen, no tenim el deure de pagar.
JOAN PuJOL CALVEROLJOAN PuJOL CALVEROL
Sis plau, no em deixeu més gats!Sóc una veïna del carrer Navarro Reverter i vull amb aquestes línies cridar l’atenció a la responsabilitat de la gent que va deixant gats petits a casa meva. Ja en tinc molts, gairebé una colònia, dels quals m’ocupo i ja tinc prou feina per buscar un lloc als que van naixent. De cap manera puc assumir més responsabilitat!
WILmA WILmA
5lesnostrespàginesgrogues
bústiaoberta
Continuen els embussosEstem molt indignats, cada matí el mateix, i és igual que t’aixequis 1h abans: cues interminables per baixar de Vallvidrera a portar els nens al col·legi i després anar a treballar; sort que el meu marit és autònom sinó ja estaria a l’atur.Aquestes cues es formen a causa de molts factors:1.- Tall del carrer Vidal i Quadras (que servia de drecera).
2.- Semàfors no regulats: es podrien regular amb botons o sensors, ja que realment passen molts pocs cotxes, a part que en un trajecte de 2k n’hi ha 5, i un, que era provisional per a les obres del col·legi Montserrat, ara s’hi ha quedat.
3.-Entrada al pàrquing del col·legi Montserrat (la guàrdia urbana dóna pas als pares que van a portar als fills a aquest cole, tant de bai-xada com de pujada). Apart aparquen a les voreres de la muntanya.
4.- Passivitat de la guàrdia urbana... no fa res!!!! Es limiten a moure una mica els braços i a mirar el trànsit, això sí, en aquest col·legi si que s’hi queden??? Per què no fan el mateix als altres col·legis?
5.- Si baixes per la carretera de les Aigües, multa!!!
Penseu fer alguna cosa des de l’associació? Promoure un manifest? Tallar la carretera? Posar cartells als cotxes? S’ha de fer alguna cosa!!!!!!!
VIURE A VALLVIDRERA JA NO ÉS UN PRIVILEGI, s’ha con-vertit en ciutat dormitori i sobretot en una carretera nacional; ara viure-hi és un problema. Estem molt abandonats.
Espero notícies. Atentament,ANNA SERRANO LuNAANNA SERRANO LuNA
Gala benèfica per a l’escola de l’ONG Yamuna
La segona edició de la Gala Yamuna dirigida i pre-sentada per Andreu Buenafuente, serà el dilluns 4 de novembre al Barcelona Teatre Musical.
“Una Nit Màgica = un any d’escola” servirà per continuar amb el projecte de formació durant el curs 2013 /2014 a l’escola construïda per a 450 nens en situació d’exclusió social a Madagascar. Hi actu-aran: Estopa, MClan, Pastora, La Shica, Pep Plaza, Berto Romero, Jose Corbacho y Silvia Abril.
Si no hi podeu anar, sempre podeu fer una dona-ció a través de la seva web a www.yamuna.orgGràcies
mANEL I DIANAmANEL I DIANA (des de Madagascar)(des de Madagascar)
Coses meves La soledat
La soledat és el principal enemic de la memòria. Era el titular de l’article del diari que acostumo a llegir cada dia; el vaig portar a la trobada que cada dijous tenim amb la psicòloga i que sempre ens serveix per comen-tar entre nosaltres el que pensem del tema escollit.
En els meus moments de soledat, procuro bus-car-me qualsevol feina, rentar-me una peça de roba, llegir, passejar, escriure o baixar a participar amb to-tes les coses que les monitores ens preparen per dis-treure’ns; tot i això, sempre hi ha uns moments ... sort d’aquells bons records que ens ha donat la vida.
Un altre escrit parlava dels menjadors socials de barri a la capital catalana per donar menjar calent un cop al dia a gent necessitada, sobretot gent gran amb escàs suport familiar i que no té recursos. Són gent del barri que, amb els anys ho ha anat perdent tot; gent que havia funcionat més o menys bé tota la vida i ara amb la crisi i per diverses circumstàncies, s’ha trobat que no té un plat a taula. “Aquí ens vénen viudes que, molt dignes, sovint veus passejant pel carrer. Aleshores entres a casa seva i veus que s’ho han venut tot .Viuen en una habitació arraconada, sense gastar res, i no tenen ni per menjar. Més que un menjador social, ens agrada dir que és un menja-dor en companyia”, com diu una voluntària. “Venint a dinar aquí, surten de casa. S’han de vestir, s’han de arreglar, poden parlar amb gent.” La pobresa que se cita en aquests menjadors és el que popularment s’ha batejat com “la pobresa vergonyant“, la pobresa que s’amaga. No per això menys crua.
“En aquest menjador -diu la voluntària– només hi tenim un comensal que viu al carrer. És un home català d’uns 40 anys que havia treballat de mestre. Va perdre la feina i per diverses circumstàncies va acabar dormint primer en el cotxe i ara en un parc”. L’exemple d’aquest mestre, així com el cas d’un joier de Sant Gervasi que també hi va a dinar, fa pensar als voluntaris, que aquestes situacions de pobresa sobta-da “no ens poden ser alienes perquè el dia de demà et poden afectar a tu“.
No m’agradaria posar-vos tristos, la vida és com és.“SI COMENCES EL DIA SOMRIENT, LA GENT ET SOMRIU“
mª LOuRDES LLAuRómª LOuRDES LLAuRó
Cues interminables cada matí
collserolaclub
ASPASIM fa 75 anysJa fa 75 anys que a As-pasim atenem de for-ma integral persones amb discapacitat psí-quica greu de totes les edats a Barcelona i ens agradaria poder-ho compartir amb tots/es vosaltres. És per això que estem organitzant un seguit d’activitats participatives per es-tendre i donar a conèi-xer no només el nostre projecte sinó l’univers de les persones amb unes necessitats de su-port més intenses, per tal de reivindicar uns drets que no sempre són respectats. Les ac-
tivitats van començar el mes d’octubre i es desenvoluparan al llarg d’un any. Al novembre farem una jornada de re-flexió sobre l’efectivitat de la Convenció de Drets de les per-sones amb discapacitat després de 5 anys d’implantació en l’àmbit educatiu, del treball i l’ocupació, la vida a la comu-nitat, el lleure, etc. Al mes d’abril tindran lloc unes jornades sobre l’educació inclusiva a Catalunya, al juny una diada de sensibilització i un acte institucional de tancament al mes d’octubre del 2014 a més de concerts, exposicions d’eixos pedagògics i altres accions lúdico-culturals.
Ha plogut molt des que l’any 1938 la pedagoga Maria Mullerat, fundadora d’Aspasim, va començar a detectar per encàrrec de la Regidoria de Cultura “les alteracions dels esco-lars en les escoles municipals i grups escolars de Barcelona” impar-tint posteriorment -amb la incorporació de la mestra Vicen-ta Verdú l’any 1946- classes de rehabilitació a infants amb dificultats d’aprenentatge per integrar-los posteriorment a les escoles ordinàries. Avui, a Aspasim, amb presència a tots els districtes de Barcelona, atenem prop de 300 perso-nes i comptem amb 10 llars residencials dins de comunitats de veïns, 10 seccions en 4 centres ocupacionals, un CAE i una escola d’educació especial a Vallvidrera i un centre de recursos proveïdor de suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials matriculat en escoles ordinàries amb una llarga trajectòria en educació inclusiva que ens va fer merèixer el premi Catalunya educació l’any 2006.
Són moltes les persones que, durant aquests 75 anys, han aportat dedicació i solidesa al projecte d’Aspasim. L’equip de professionals, famílies, voluntaris, proveïdors, i la societat en general han estat indispensables i immillorables. Espe-rem també que amb aquesta celebració i la feina dels pro-pers anys fem créixer somnis al costat de les persones amb discapacitats més greus i si voleu també al costat de totes les persones de la Muntanya.
Gràcies pel vostre suport.EfREN CARbONELL I CODINAChEfREN CARbONELL I CODINACh
PrEsiDENt DE LA FuNDAció AsPAsiMPrEsiDENt DE LA FuNDAció AsPAsiM
Catalunya a HolandaEl mes de setembre vaig estar uns dies a Amsterdam. Al visitar la Casa Museu de l’Ana Frank quina va ser la meva sorpresa, agrada-ble, de trobar enmig de totes les traduccions del seu diari exemplars en català i en euskera, al mateix nivell que qualsevol altre idioma.
Sembla que a Holanda es té en compte que el català és un idio-ma, a l’estat espanyol i a Catalunya s’oblida sovint aquest fet.
Dies després, em trobava al carrer buscant una adreça mirant un plànol quan un noi holandès se’m va apropar per si necessitava ajuda. Aleshores em va preguntar d’on era i jo vaig respondre de manera mecànica: d’Espanya, de Catalunya. I el noi va dir: “Ah no! Catalonia is Catalonia, Catalonia is not Spain!”
Fora, molta gent comprèn millor la nostra situació lingüística i política. Quina pena!
ISAbEL fERNáNDEzISAbEL fERNáNDEz
Vallvidrera és rodonaEls Senglars recobren la il·lusió i la pilota per competir de nou al Municipal.
El rellotge devora els anys, les entrades apareixen al-hora que a altres els cabells blancs els saluden, la panxa es fa visible i les cames es tornen plomisses per no executar amb precisió el que dicta el cervell. Però el futbol atrapa de per vida, per més que les santes dones expressin –des de casa o a la graderia– la seva ja malhumorada reticència –entremesclada amb una gota, això sí, d’admiració silenci-osa per no perdre la inflexible passió– a aplaudir la nostra lluita de Peter Pan, aquesta que es resisteix a abandonar a la pilota, sempre rodona i agraïda. Com Vallvidrera.
Un grup de joves d’uns trenta van decidir aquest es-tiu recuperar la il·lusió. «On podem jugar?», va preguntar un. «Però a quin nivell volem competir?», ha qüestionat un altre. «I si ens acostem a Vallvidrera?», va formular un tercer, sabedor que molts ja es van enfundar al seu dia la samarreta del “Vallvi”. Després de feixugues indagacions, gestions sempiternes amb la federació i excel·lent voluntat de la localitat, es va tancar el capítol de la pre-temporada burocràtica. Vallvidrera ens va abraçar de nou, amb el re-fundat equip dels Senglars. Falta, en qualsevol cas, posar un altaveu de barri que ens acosti a la gent, que llisqui la nostra intenció de ser Vallvidrera. Però el primer era donar viabilitat al projecte, sobretot en la part econòmica, ja que no hi havia cap material i els patrocinadors escassegen.
La pilota ja gira i les cames corren. O ho intenten. Però hi ha coses que no es perden: com les pilotes que absorbeix la bigarrada naturalesa que envolta el camp, els entrenaments sota la lluna; les xerrades transcendentals amb l’Andrei (encarregat del camp), la dutxa reparadora als vestidors amb olor de liniment, la baixada per la mun-tanya amb la festa de llums de Barcelona, i el desengany de la derrota o el paradisíac somriure del triomf. De mo-ment, això acaba de començar, però tots tenim clar que volem que perduri, encara que algun decidirà –potser obligat, potser sensat– penjar les botes al final del curs. Però confiem que Vallvidrera aporti l’any vinent adoles-cents orfes d’equip, nois amb cuquet de pilota i fins ma-durs del futbol. Tots caben al Vallvidrera Senglars CF, com tots som Vallvidrera, un poble tan bell com acollidor, tan rodó com la pilota.
Informacions
• Qui es vulgui fer soci de l’equip –amb els beneficis d’en-trar en un sorteig d’una samarreta del Barça i una altra de l’Espanyol signada per tots els jugadors de cada equip, a més d’un partidet al final de l’any contra els Senglars– i ajudar la causa, el preu és de 20 euros anuals.
• Competim a Quarta Catalana.
• Qualsevol noi que vulgui participar de cara a la tempo-rada vinent, pot trucar per provar-ho en un entrena-ment d’aquest curs.
• Les trobades de l’equip a casa, són sempre a les 12 hores:03.11.2013 Senglars - R. Vallbona17.11.2013 Senglars - Poble Sec01.12.2013 Senglars - Racing Sarrià 22.12.2013 Senglars - Milan Hospitalet
Contacte: 639706906 JORDI QuIxANOJORDI QuIxANO
Can Feliu, abans de ser Aspasim
6 7
personespersonatges
Qui va iniciar la saga Vilardaga a Vallvidrera? Josep Vilar-daga Castells, fill de Vic i curtidor de pells, va venir a viure a Barcelona, al carrer Portal Nou, però aviat decidí que no es volia tancar a la ciutat, i va pujar a Vallvidrera on va comprar tres casetes amb els terrenys corresponents, on avui hi ha la Coloma; i posteriorment va comprar la finca de l’antic Panorama, que havia construït l’Ajuntament de Barcelona com hotel per a l’exposició del 1888, on hi va fer habitatges que llogava sobretot a estiuejants.
Josep Vilardaga buxó, el seu pare, passava els estius a Vallvidrera des de petit? Sí. El pare havia jugat de petit amb el manyà, amb la Roseta del Tori, amb el Ponsanet; coneixia tots els del poble i hi tenia molts amics. Per altra banda, com que era el fill gran i es van quedar orfes de mare i pare molt joves, ell va fer de pare dels seus germans i a casa seva de Vallvidrera els acollia a tots.
La casa pairal de can Vilardaga està situada al començament del carrer Mont d’Orsà, pujant a la dreta. És una casa característica d’estil noucen-tista. Dóna un sentit d’identitat a la plaça. Conserva l’aire d’una època.
Quan es va fer la casa pairal? Als anys 20 el pare va en-carregar la casa d’estiueig a l’arquitecte Isidre Puig Boada, deixeble de Gaudí; volia passar-hi els estius amb les seves germanes i els seus set fills (Josep, Mercè, Francesc, Jordi, Montserrat, Carme i Roser).A les escales d’entrada a la casa hi havia –i encara hi és a mà esquerra- un pou al costat, d’on no bevíem l’aigua, però en canvi hi posàvem a refrescar els melons i les sín-dries. L’arquitecte de la casa ja va ser pioner en el tema de l’estalvi d’aigua perquè va pensar un sistema d’aprofitar l’aigua de la pluja per als dipòsits dels vàters i els safareigs, que funcionava amb un motor. Ara tot això no funciona.El pare volia comprar el solar de darrere casa, on hi havia una bassa amb granotes, per fer-hi jardí, però no ho va aconseguir. Ara hi ha aquests edificis tan alts ben engan-xats a la casa.
tes de racionament al colmado Tomàs de Vallvidrera, i el Cisco ens baixava els aliments racionats al pis del carrer Balmes; i en Jaumet, el seu oncle, ens portava la llet de Can Baró també a Barcelona.
Van passar algun hivern a Vallvidrera? Sí, l’hivern del 42 el vam passar tot a Vallvidrera perquè feien obres al pis de Barcelona. Vam haver de fer-nos bates per escalfar-nos i anàvem amb brasers per tota la casa perquè teníem molt fred. També teníem estufes de llenya, i aquell any precisa-ment va nevar. Era una casa per a l’estiu.
baixaven a barcelona a l’escola? Anàvem a l’escola Vir-tèlia, a la Via Augusta, i cada dia baixàvem amb funi o a peu per la drecera i pujàvem a dinar. El pare feia quatre viatges al dia, i ja es coneixien tots els viatgers que solien fer el mateix horari al funi, on feien petar la xerrada amb els empleats que hi feien anys.
Aleshores al funicular hi havia un cap d’estació, un maquinista i dos inter-ventors, un per a cada cotxe.
Empleats i passatgers feien una petita tertúlia, fins i tot alguna vegada si faltava un dels habituals, el maquinista esperava un moment a veure si arribava.
El seu pare va ser l’iniciador de les ballades de sardanes? El pare estava molt implicat en les iniciatives culturals de la ciu-tat, entre d’altres l’Orfeó Català. Ell va començar a organitzar ba-llades de sardanes a Vallvidrera a principis dels anys 40, amb la cobla Emporium, i els músics pujaven i baixaven en funicular amb tots els instruments. Per fer les sardanes havia de demanar cada setmana el permís i donar la llista de sardanes que tocari-
en perquè n’hi havia de prohibides.
Cada setmana les sardanes es feien en una plaça. Quan es feien a la pla-ça de baix, s’aturava la circulació de cotxes. Es posava una tarima per als músics feta amb taulons dels dos constructors de Vallvidrera, Miquel Cots i Pere Grau. El bar del Trampa i la Coloma feien una estesa de taules perquè la gent pogués veure les sardanes i prendre un refresc. Les taules del Trampa arribaven fins a les escales de can Vilardaga.
També organitzava altres espectacles? El meu pare va portar els putxinel·lis que actuaven al Turó Park, els putxinel·lis Anglès, a la plaça del Funi. Eren un èxit d’es-pectadors, petits i no tan petits. La plaça del funicular reu-nia tota la mainada del poble, també pujava molta gent de Sarrià. A les sardanes també venia molta gent, molts d’ells pujaven i baixaven per la drecera. El meu pare va demanar i aconseguir que en acabar les sardanes es fes un funicular i un tren especials per transportar els sardanistes cap a la ciutat.
Que recorden de la festa del cistellet? El pare va ser el creador de la festa del cistellet per a la canalla. Demana-va mostres a indústries i botigues per omplir els cistellets amb llaminadures, joguinetes, algun petit llibre de contes, llapis de colors i un panet per berenar. Feien els panets els forns de Vallvidrera, un any un forn i el següent, l’altre.
Aleshores hi havia dos forns que vulgarment s’anomenaven el forn de dalt, del senyor Pepet, i el de baix, encara avui existent, llavors de la família Bertran.
La festa es feia al setembre a la plaça del Funi, amb pallas-sos, carreres de sacs, trencar l’olla, etc. i per acabar la festa es distribuïa el cistellet amb el panet per berenar. Tots els membres de la família ens havíem dedicat abans a omplir els cistellets.
hi havia mercat a Vallvidrera? No hi havia l’edifici, sinó que es posaven les parades a la plaça de baix: la Fatjona, el Tataret, el Vicenç, etc. També anàvem a buscar el menjar a fora: els embotits a Vic, la llet a Palou i de vegades quan arribaves a l’estació, uns empleats municipals et prenien els aliments perquè no havies pagat els burots. Per això les dones es posaven les bosses amb menjar sota les faldilles per amagar-ho. El 1950 encara hi havia racionament d’al-guns productes.
La llet de Vallvidrera era bona? Hi havia una granja al carrer que avui es diu Llebrencs, on hi havien cabres i va-ques. També hi havia una botiga, on feia molt fred, que estava a la carretera de l’Església on es podia comprar la llet de la granja.
Fins a principis dels anys seixanta del segle passat Vallvidrera va ser un punt d’estiueig de moltes famílies que pujaven de Barcelona buscant una temperatura més agradable. Al llarg dels anys els descendents d’aquells estiuejants han anat fent d’aquella segona residència d’estiu la seva llar de tot l’any. Avui parlem amb dues representants d’una d’aquestes famílies, les germanes Montserrat (1926) i Carme (1928) Vilardaga Roig, nétes de Josep Vilardaga Castells, iniciador de la saga Vilardaga de Vallvidrera. Durant l’entrevista surten records dels avis, pares i dels costums d’aquella Vallvidrera on van passar molts estius.
Què recorden d’abans de la guerra? La nostra família sempre va viure a Barcelona, però pujàvem a l’estiu, que durava tres mesos llargs. Pujàvem amb tota la roba i altres estris, i el Tori (Adjutori Bosch) ens feia la mudança.Pels volts del que ara és la plaça del centre cívic, hi havia el “bosc de la natura”, on el pare hi va organitzar un con-cert de la banda municipal. Per això van fer-hi seients, per seure a terra, i hi van posar llums; nosaltres hi anàvem a jugar, a caçar papallones i des d’allà dibuixàvem les cases de la Colònia Busquets.
Què va passar a can Vilardaga durant la guerra civil? Hi havia dues germanes de l’avi quan la van incautar per con-vertir-la en un ateneu llibertari. Van tirar un sant Francesc –encara ara és buida la fornícula de la façana-; i a més van treure una paret interior per fer-hi una gran biblioteca; per sort a Vallvidrera sempre hi ha hagut bons paletes i hi van posar una jàssera de ferro que va aguantar bé l’estructura de la casa. En acabar la guerra vam trobar-hi coses que no eren nostres i també d’altres que hi faltaven.
Eren molt religiosos? Tota la nissaga Vilardaga tenia una formació fortament religiosa. A l’inici de la guerra civil del 1936-39 vam tenir amagat a casa nostra el que feia de bis-be de Barcelona. En un dels nou registres que ens van fer, van trobar aquest màxim responsable del Bisbat, monse-nyor Torrent, el van detenir i el van portar a la presó –avui Palau Macaya- però li deixaven dir missa. Després el van deixar anar i es va quedar a casa nostra, on teníem un petit oratori i hi deia missa cada dia, fins al final de la guerra.
Com van passar la postguerra? Abans de la guerra el pare, que era advocat, treballava al tribunal de Cassació. En acabar la guerra, com que a més havia estat d’Estat Ca-talà, li van obrir un expedient. Finalment només li van posar una multa. Tot i que sempre vam viure a Barcelona, teníem les llibre-
Carme i Montserrat Vilardaga recordant la infantesaLes germanes
VilardagaLa casa pairal, construïda el 1926
Com es divertien? Vam fer una coral amb la gent del poble. Anàvem a fer sindriades a Can Torras, anàvem amb bici fins a Santa Creu d’Olorda i fèiem excursions a Sant Pere màrtir, amb en Pere Senserrich i un burro que porta-va les sàrries carregades amb el menjar. Resulta que al pare Coromines, en acabar la guerra, li van regalar un burro, que guardava en Caselles; nosaltres anàvem a buscar-lo per anar d’excursió o per fer-li donar voltes a la nostra ter-rassa. Tota la mainada ens hi entreteníem.
Fins aquí unes ratlles per conèixer una Vallvidrera d’estiueig d’unes fa-mílies que pujaven i baixaven amb mobles, roba i estris de tota mena per passar tres mesos per gaudir d’un bon clima i de la tranquil·litat d’un poble. Molts fills, néts i besnéts d’aquells pioners ara són veïns i veïnes de Vallvidrera i gaudeixen dels avantatges de ser a prop, però a la vegada lluny, de la gran ciutat.
CISCO TOmàS I ROSER ARgEmíCISCO TOmàS I ROSER ARgEmí
Josep Vilardaga i Buxó, un patriarca (1886-1980)
8 9
Reparació de TV, vídeo, informàticaInstal·lació d’antenes
Servei ràpid a domicili
Ctra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81
Camí de Barcelona a Vallvidrera, 7108017 Barcelona
T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30M. 609 344 758 / 639 711 991
VeNda de biCiCletes, taller i ParkiNg
Estaciò de FGC de SarriàTf: 93 280 48 49
DTE. 10%
lectors de la revistaSi us voleu anunciar a lavalldevidre,
connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
Limpieza de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...
Daniel Mil699 848 123
(Trabajador autónomo)
novembre i desembre exPosiCió “traços d’art i coneixement. dibuixos de david Forgas”. Diumenges de 10 a 15 a Can Coll, Parc de Collserola
del 4 al 30 exPosiCió: “Un altre gimlet sisplau” (1)
diumenge 3, 12h senglars–r. Vallbona. Camp de futbol
dimarts 5, 18h Fet CoM abaNs: Fem ungüents (1)
dimecres 6, 13, 18 i 27 de novembre, de 16:30 a 18h taller de Producció tècnica per a joves (a partir de 16 anys). Gratuït (cal inscripció). A càrrec d’Albert Sagrera (1)
dimecres 6, 17:30 saC de roNdalles: let’s play the tale. Contes en anglès a càrrec de Patrícia McGil. A partir de 4 anys (2)
19h inauguració de l’exposició “Un altre gimlet, sisplau” (Joaquim Noguero, comissari de l’exposició) (1 i 2)
divendres 8, 17:30h esPeCtaCle iNFaNtil: l’àvia Pepa. Titelles de guant (1)
dissabte 9, 10:30h exCUrsió als turons de Can Pasqual Grup Muntanyenc Collserola (1)
dissabtes del 9 al 30, de 10:30 a 12:30h taller d’iniciació al massatge. Preu: 20,13 € A càrrec de Carmen Pomar (1)
dimarts 12, 19h reUNió oberta associació de veïns (1)
dimecres 13, 19:30h CiNeMa: “Ventre blanc”. Presentació a càrrec del director Jordi Lara (1)
17:30h saC de roNdalles: la lutier Harmonia. A càrrec de Sussanna Barranco A partir de 3 anys (2)
19h MUltiMèdia Per a adUlts. retoc d’imatges bàsic amb gimp. Taller gratuït Cal inscripció prèvia (1)
diumenge 17, 12h senglars–Poble sec. Camp de futbol
dilluns 18, 19h reUNió oberta La Vall de Vidre tancament núm. desembre (1)
dimecres 20, 17:30h saC de roNdalles: Contes a la vora del foc. A càrrec de Victòria Lepori A partir de 3 anys (2)
divendres 22, 17:30h taller iNFaNtil de NatUra: aus migratòries (1)
19h acte d’Homenatge a MVM i lliurament del Premi del 3r Concurs de Relats (1)
dissabte 23, 10 h CaMiNades Per Collserola, la Vall de sant Medir (cal inscripció prèvia) A càrrec de Joan Solé, de Roada (1)
dimecres 27, 17:30h saC de roNdalles: Per dins i per fora. A partir de 3 anys (2)
19h ClUb de leCtUra. Cal inscripció prèvia (2)
19h estreNa del CUrtMetratge “Valldonzella” (1)
divendres 29, a partir de les 17h diada joVe a Collserola. Centre Cívic l’Elèctric
18h ParleM aMb... gusti rossemffet Presentació del llibre mallko y papá (2)
dissabte 30, 9h exCUrsió per la serra de Montserrat Grup Muntanyenc Collserola (1)
dimarts 3 de desembre, 19h asseMblea geNeral associació Mont d’orsà de veïns de Vallvidrera (1)
agendanovembre
(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán (Tel: 93 406 90 53) / (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Tel: 93 406 91 11)
xè MeMorial VázQUez MoNtalbáN a VallVidreraPreMis del 3r CoNCUrs de relats i aCte d’HoMeNatgeDivendres 22, 19h
estreNa del CUrtMetratge: ValldoNzella
Dimecres 27, 19h
la Vall de Vidre Us reCorda
11lesnostrespàginesgrogueslesnostrespàginesgrogues
Forn de VallVidreraPa artesà des de 1909De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20hDissabte i diumenge: 7.30-14h
Menjar casolà per emportar(Dissabtes, diumenges i festius)
Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57
T. 93 406 80 42M. 600 36 79 29
Pl. Vallvidrera, 7 Bxos08017 BarcelonaTel. 93 406 84 17
Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 BarcelonaTel.Fax: 93 406 76 99
Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria,
pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...
Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected],
o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
Thaïs de las Heras i Adrià MejiasPl. Vallvidrera, [email protected]. 676 50 88 92 - 680 83 31 54
Educagos CollserolaEducació Canina de Base i Modificació de ConductaTreballant sempre en positiu
Visites a domiciliPassejades Educatives
619 76 36 26
Margarita torraPsicòloga Clínica. Col. nº 217
PSICOTERAPEuTA
… Angoixa, Depressió, Ansietat, Problemes de parella…
T. 933 021 428
VALLDONZELLA, una petita història de Collserola
collserolaclub
El dimecres 27 de novembre a les 19h al Centre Cívic Vallvidrera es presen-tarà el curtmetratge “Valldonzella”.
En aquest curtmetratge, un relat fictici que no cerca l’exactitud històri-ca, dues amigues llebrenques es retro-ben després de moltes dècades separa-des a causa de l’exili provocat per la Guerra Civil espanyola i s’aventuren en un viatge pels records de la joven-tut, la qual cosa ens permetrà desco-brir com eren els aplecs que se cele-braven a diferents indrets de la serra de Collserola i particularment, la his-tòria de la nostra gran protagonista: l’ermita de Valldonzella.
L’ermita de Santa Margarida de Valldonzella
Si busquem referències de l’ermita de Santa Margarida, també coneguda amb el nom de Torre de Santa Mar-garida, trobarem, en primer lloc, que aquesta petita església romànica és l’origen de l’actual Monestir de Vall-donzella, situat al barri de Sant Ger-vasi. En segon lloc, que està amagada
dins els boscos de Collserola, molt a prop de Vallvidrera, en els límits dels termes de Sant Feliu de Llobregat i de Sant Just Desvern; que pertanyia a la parròquia de Santa Creu d’Olorda, i que en ella hi va viure una comunitat religiosa de dones, formada per Beren-guera de Cervera, amb onze monges.
L’ermita apareix documentada per primer cop l’any 1175, quan proba-blement ja hi havia una petita comu-nitat femenina, si bé és en data 4 de novembre de 1237 quan es té cons-tància de la seva fundació com a mo-nestir cistercenc, després que el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, donés l’ermita amb aquest propòsit. Tanmateix, a causa de la inseguretat de la ubicació d’aquest monestir com a conseqüència de les revoltes protago-nitzades per alguns nobles de la zona del Llobregat contra Jaume I, l’any 1263 la comunitat religiosa va obtenir el permís del Rei per traslladar-se més a prop de Barcelona, primer, a Creu Coberta, i després d’alguns canvis produïts pels esdeveniments polítics i socials durant els segles posteriors, l’any 1913 la comunitat de religioses
es traslladà a l’actual emplaçament al carrer del Císter de Barcelona.
El conjunt arquitectònic de l’ermita de Valldonzella està constituït per una església, una torre i una masia construïdes en èpoques diferents. L’activitat monàstica va abandonar definitivament l’ermita el segle XV. Llavors, aquesta va passar per dife-rents propietaris i va patir diferents canvis estructurals per adaptar-la als usos agrícoles. En el segle XVIII, la seva nau es va dividir en dos pisos. Sembla ser que a la planta baixa es va arribar a instal·lar una premsa de vi, mentre que el pis superior es conservà com a capella.
A principis de la dècada dels 80 del segle passat, la llavors Corporació Me-tropolitana de Barcelona va adquirir-ne la propietat.
L’estructura principal de la torre i els annexos a la capella es van en-sorrar l’any 2002, de manera que ac-tualment es troba en estat ruïnós, tot i que encara hi ha part de les seves pa-rets, i es conserven l‘entrada, la volta de capella, el safareig i la font.
El rodatge
Amb el suport de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera i de Pedralbes Centre, amb la participa-ció de la TV de Sarrià – Sant Gerva-si i amb l’ajut necessari de persones professionals de la comunicació i del cinema, veïns i veïnes de Vallvidrera, amics i familiars, vàrem rodar els dies 7, 8 i 9 de juny de 2013 aquesta peti-ta història. Les localitzacions van ser a Sarrià, al mirador de Sarrià, a Va-llvidrera i als voltants de l’ermita de Valldonzella.
Amb aquest curtmetratge pretenem conscienciar sobre la importància del patrimoni històric, cultural i identi-tari de la serra de Collserola i també de Vallvidrera, com a municipi que havia estat independent, amb la seva pròpia vida, plena d’anècdotes, cos-tums, festes i personatges.
COmISSIó DE PATRImONICOmISSIó DE PATRImONI
L’EQuIPMyrta Martorell: Anna / Reis Guimerà: Sor Martina / Mireia Llongueras: Joana / Marta Fonolleda: Directora del
centre / Santi Gris: Músic
Guió original: Vicenç Fonolleda / Guió adaptat: Cristina Geraldes, Astrid Solé, Montse Llorens / Direcció: Joan Parera / Producció: Marta Fonolleda, Salvador Ferran, Vicenç Fonolleda / Equip tècnic i muntatge: Montse Llorens, Cristina Geraldes, Astrid Solé / Maquillatge: Marta Vicente / Postproducció: Pau Mirabet / Música: Interpretada per Folkserola / Figuració: Felisa Herrero, Ramon Marsà, Maria Teresa Canals, Felisa Fajardo,
Marta López, Francesc Tomás, Jaume Fonolleda, Daniel Farelo, Sílvia Ropero, Josep Urraca, Carmen Freixas, Carmen Urraca, Mar Urraca, Laura Prat, Anna Prat, Blanca Prat, Oriol Prat, Mercè Bayarri i Antònia Boqué.
13lesnostrespàginesgrogues
“Ús i abús del parc natural de Collserola”El passat dimarts 8 d’octubre, a l’Ateneu Barcelonès, SOS Monuments, Associació per a la Defensa Cívica del Patri-moni Cultural, va organitzar una aula sobre Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la qual es va tancar el cicle de debats 2013 Recuperem els espais públics de Barcelona.
La redacció de La Vall de Vidre va assistir a l’acte i va pensar que el resum publicat per SOS Monuments a la seva pàgina Web http;//sos-monuments.org seria de molt d’interès per a la gent de Vallvidrera que conviu en el Parc na-tural de Collserola..
Van intervenir: Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona; Oleguer Farràs i Jané, del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola; Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, i Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments i moderadora de l’acte.
Oleguer Farràs ens recordà que Collserola va ser declarat Parc natu-ral el 2010 i que el parc tenia i té en-cara infraestructures pendents:
- El Vial de Cornisa que pretenia travessar el parc des de Molins de Rei a Cerdanyola. Aquest projecte sembla apartat definitivament.
- Els túnels d’Horta, que es faran.- Les zones ERE (Espai de Regula-
ció Especial) que, aplicades, de-senvoluparan construccions en les zones perifèriques del parc.
Actualment, el parc suporta un ex-cés d’activitats esportives que es po-tencien i s’incrementen cada vegada més: curses de tota mena, a peu, en bicicleta; cursets d’orientació de dia i nit, cursa de “zombis”... A l’any hi hauria 60.000 persones autoritzades a fer aquestes competicions. Sembla que en aquest aspecte no hi ha cap reglamentació, ni marc sancionador. Tot és vàlid.
S’està redactant un nou Pla Parcial d’Usos i Activitats al parc que s’apro-varà en el millor dels casos d’aquí un any, sense sotmetre-ho a debat públic amb veïns, entitats i usuaris. Només s’hi podrà fer al·legacions.
Solucions? S’hauria de potenciar l’activitat agrícola que es va per-dent. S’hauria de prohibir la caça menor (tords, conills...). Cada mu-nicipi, que són nou responsables del territori, hauria de vigilar i fer respectar les ordenances.
collserolaclub
Josep Pintó va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Situat enmig de tres co-marques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que re-presenten una aglomeració de qua-tre milions de persones, el territori del parc està trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocar-rils, autopistes, túnels, carreteres i camins.
El parc, per la seva situació, és com una illa natural dintre de l’àrea metropolitana i des del punt de vis-ta paisatgístic, és “una maragda”. Aquesta pedra preciosa és a més a més un pulmó per a la gent que viu al seu entorn, (els vegetals fixen a la nit el CO2 que anem expulsant al llarg del dia); una font de regulació de les aigües pluvials; finalment, un espai natural per a la nostra societat urbana.
Tanmateix, per a Josep Pintó, el parc és un espai amenaçat perquè cada vegada està més habitat, és una illa en un mar de cases. Massa vies d’entrades el fragmenten. Arribarà a ser un parc dividit, amb dos espais? Pateix sorolls i contaminació, els conflictes d’usos entre els visitants són cada vegada més nombrosos.
Solucions? Un parc aïllat perd bi-odiversitat; per evitar-ho s’hauria de connectar amb altres espais: el massís del Garraf, la Serra de Ma-rina, per exemple. El projecte de les “16 Portes”, pretenia connectar el parc amb els espais verds de la ciutat de Barcelona? A favor de qui anava aquest projecte?
Marià Martí reconegué que el tema de l’aula, “Ús i abusos de parc”, és un tema amoïnador. L’ús públic del parc augmenta, és un repte a què s’enfronta el Consorci. Com conciliar protecció i públic?
Avui dia, la cultura de la salut s’està imposant. Cada vegada hi ha més de-manda, l’última petició que van rebre: córrer amb un gos lligat!
Algunes dades oficials:Segons les estadístiques els usua-
ris del parc es reparteixen en usuaris a peu (80%) i usuaris amb bicicleta
(20%). Sembla que els ciclistes uti-litzen sempre els mateixos itineraris. Segons els comptadors, de 1.700.000 visitants el 2008, s’ha passat ara a més de 2.000.000. Però sembla que la xifra s’hagi estabilitzat.
L’ús també s’ha dispersat, (540 qui-lometres de camins) però hi ha espais no utilitzats, espais per exemple, on rapinyaires fan nius. Del 1973 al 2013, molts espais agrícoles s’han perdut. El 2000, es van aprovar unes ordenances que han de ser aplicades per tots els ajuntaments.
Solucions? L’ús públic no és el prin-cipal problema. Avui per avui s’ha de controlar. Hi ha itineraris poc fre-qüentats. S’han de consolidar aquests espais. Les ordenances han de ser més fortes. El Parc no té prou mitjans per poder-ho controlar. Potser s’hau-ria de cuidar els espais periurbans per descongestionar Collserola?
Prop de Can Xoliu l’endemà de la cursa nocturna (6 set. 13)
La sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès estava plena de gom a gom. Era un públic en gran majoria coneixedor de Collse-rola, a peu. Membres de l’Associació de veïns de Vallvidrera van lamentar la manca de responsabilitat dels organitzadors de les múltiples curses que es fan per Collserola a l’hora de netejar després d’haver fet ús del parc.
Es va retreure la manca de senyalització amb les normes del parc, la manca de vigilància i l’absència de guàrdies forestals. Es va fer remarcar l’erosió que generava als camins el pas dels ciclistes i finalment el perill que representaven els mateixos ciclistes per a la gent que caminava.
SOS Monuments, va concloure que amb aquesta aula es deixava oberta la reflexió respecte a la cultura que avui dia s’ha d’ensenyar, partint de la base que la naturalesa a prop de la ciutat és un patrimoni fràgil respecte a les nostres activitats i al creixement urbà. El Parc Natural de Collserola és un espai que s’ha de protegir i gaudir apel·lant a la consciència de tots. Des de La Vall de Vidre ens afegim al missatge d’aquesta conclusió esperançadora.
LA REDACCIóLA REDACCIó
Ciclista en acció
Erosió al camí de la Budellera
14 15
lacolumna lafotodelmes
Pa
pe
r c
yclu
s O
ffse
t 10
0%
re
cicl
at
Un monestir al 48h 0HBEls 19 i 20 d’octubre es va celebrar la 4a edició del 48h OHB, o sigui el 48h Open House Barcelona, o sigui el festival d’arquitectura de Barcelona: dos dies durant els quals podíem visitar edificis singulars, no sempre oberts al públic. Aquest any eren 150 els edificis explicats per voluntaris. Les visites eren gratuïtes, ara bé, per evitar-nos cues a vegades impressionants se’ns recomanava comprar, per 50 €, un weekendpassport. Un catàleg (2€) molt acurat ens ajudava a seleccionar les visites, barri per barri. Tot això us ho explico, per si no ho sabeu, de cara a l’any que ve.
El diumenge 20 d’octubre tenia la tarda lliure. – A veure, què puc visitar al meu barri: Sarrià-Sant Gervasi? Tenia poca opció: la casa Pérez Samanillo (Círculo Equestre) o el monestir de Valldonzella. Vaig triar el monestir – no el que està en ruïnes enmig dels boscos i que s’ha posat de moda a Vallvidrera, sinó el monestir actual, el que es troba sota la Ronda, tocant al Museu de la Ciència.Obrien de les 16 a les 18h. Em planto a l’entrada, una cua modesta que et deixa temps per intercanviar impressions amb els que, com jo, no portaven el braçalet passport.La visita va ser breu: 10 minuts d’explicació, 5 minuts de llibertat. Vam entrar a la capella. Revivalisme goticista. Grandiosa. El claustre rectangular, amb columnes de maons, claraboies de llum cap al cel. Harmonia i senzillesa. L’arquitecte Bernardí Martorell, modernista, no decep els adeptes d’aquella època. El jardí central està arreglat amb amor. Ens van dir que al monestir hi vivien nou monges.S’ha acabat la visita guiada. Lliure, torno a la capella. Contra una paret, entre dues llumetes, la Mare de Déu del Cor, la imatge miraculosa, la que no volia deixar els boscos de Santa Creu d’Olorda, la que sempre hi tornava, fins que les monges li van assegurar que a Barcelona la tractarien bé. I és veritat, la tracten bé, té un lloc d’honor: entre dues llumetes, un ram de roses vermelles als peus, el mur blanc de la capella al voltant i per tot arreu la claror que amb mil colors entra per les vidrieres.
Fora d’aquests dies privilegiats del 48h-OH.BCN no es pot entrar al monestir. Les monges cistercenques de San Bernat de Claravall tenen una pàgina web (¡Dios les guarde!), on figuren els horaris de missa.De debò, el monestir de Valldonzella val una missa!
gERTRuDISgERTRuDIS
La família Musté torna a la bodega del Peu del Funicular
1940, Pau Musté, Dolors Aguadé i Maria Flora Musté Aguadé
2013, Montserrat Musté Dalmau
