núm.162periòdic de comunicació popular

2.791 persones sensesostre a Barcelona

Luccio, italià de 53 anys, dorm cada nit des de fa nou mesos a les portes del mateix caixer del BBVA, al barri del Poble Sec. ROBERT BONET

PÀGINES CENTRALSUna distopia, també anomenada antiutopia, descriu una societat remota i estabi-litzada, contraposada als paràmetres que podríem considerar propis d'un sistemaideal i on les conseqüències de la manipulació i l'adoctrinament massiu, a càrrecd'un estat autoritari o totalitari, controlen al seu gust els ciutadans sota una apa-rent màscara de benevolència.

BolsonPÀGINES CENTRALSDe les cendres dels meravellosos DJVU i com aevolució lògica del projecte ETC, la Família Bol-son s’ha convertit en Bolson per presentar-se ensocietat amb el seu primer llarga durada sota elbraç: Encara Pots Cridar.

La Xarxa d’Atenció a Persones SenseLlar (XAPSLL) publica les dades degent sense llar a Barcelona durantl’any 2011.

El 12 d’abril la XAPSLL feia públi-ques les dades i els anàlisis derivatsdel recompte que, 696 voluntaris,havien fet a la nit del 8 de novembredel passat any. La xarxa, que agru-pa a un total de 27 entitats d’acciósocial i que es va crear amb l’objec-tiu principal d’enfortir la capacitatd’acció a la ciutat, ha realitzat un es-tudi minuciós d’una problemàtica osímptoma que ha crescut en els da-rrers anys. Des de LA BURXA volemendinsar-nos-hi a través d’una breuaproximació en forma de síntesi.

Pòtol, rodamón, transeünt o va-gabund són paraules que tradicio-nalment s’utilitzaven, i encara s’uti-litzen, per fer referència a les perso-nes que no tenen un lloc deresidència i que passen gran partdel seu temps al carrer. Aquesta ter-minologia, sovint utilitzada de ma-nera despectiva, traça una línia divi-sòria entre la gent amb una vida«normalitzada» i les persones quevan d’un recurs social a un altresense accedir a cap de les dues viesessencials per construir un estil devida acceptat i coherent amb la so-cietat majoritària: una ocupació i,sobretot, un habitatge. Però, sem-pre ha estat així?

A Europa, durant molt de tempss’ha preferit no relacionar les situa-cions d’exclusió social amb l’exclu-sió de l’habitatge. Pàgina 3

CSA CAN VIES FA 15 ANYSAquest mes de maig, amb motiu de l’aniversari del

Centre Social Autogestionat Can Vies, es faran diver-ses activitats per recordar aquell 1997, quan es vaalliberar l’edifici al carrer dels Jocs Florals 40-42.

Pàgina 4

Opinió

La vostrarepressió noens atura!PÀGINA 2

La fantasia de molts que estàvem enun estat democràtic era certa, aixòes la nostra democràcia: una altradictadura, al servei dels mercats i elcapital.

Cultura

Una Diadade Sant JordidiferentPÀGINA 10

La Xarxa de Biblioteques Socials fauna acció d’alliberament de llibresper Sant Jordi com a crida a unconeixement lliure, crític i autoges-tionat.

Arreu

L’amenaça delsprojectes deports de luxePÀGINA 11

Els projectes de construcció de portsde luxe a la Barceloneta i a Tossa deMar amenacen el litoral amb la conse-güent destrucció de l’entorn i erosiódel teixit social que li és propi.

Enmoviment

Participaciómassiva durantl’1 de MaigPÀGINA 9

A banda de la tradicional manifesta-ció del matí, a la tarda tingué lloc lamanifestació unitària de 20.000 per-sones enmig d’un fort desplegamentpolicial.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualmaig 2012

Inés Marco

Entrevistem l’Inés, de la Plata-forma Auditoria Ciutadana delDeute.. Pàgina 12

Els jocs de la fam

Opinió

Maig de 2012

Salt de plensLa trampad’Occident

Quel Ness

Durant la guerra freda a Berlín hi haviaun mur de formigó que separava Occi-dent d’Orient. I no només geogràfica-ment parlant, sinó també ideològica-ment i, ai las!, econòmicament.

Per molts berlinesos orientals, a l’al-tra banda del mur hi havia el món d’A-lícia al país de les meravelles. S’hi lliga-ven gossos amb llonganisses i, qui mésqui menys, podia conduir un Merce-des. I el més trist és que quasi era veri-tat. Ja se’n cuidava prou Occident, quefos així. «Ich bin ein Berliner» (Jo sócun berlinès), va dir John F. Kennedy enla visita al Berlín Oest el 26 de juny de

Editorials

02

Els senyors Felip Puig i JorgeFernandez-Díaz, aprenentsde dictador, han iniciat unaonada repressiva que no ve

de la resposta a uns incidents con-crets durant una manifestació, ja esvan encarregar amb l’ajut dels massmedia de caldejar l’ambient perquèBarcelona cremés, amb les polítiquesde retallades, declaracions on ja s’in-tentava dibuixar en l’imaginaricol·lectiu una mobilització conflictiva.La repressió no es va fer esperar: els 3primers detinguts han passat 37 diesa presó sota pretext «de risc de fuga»i proximitat del Primer de Maig i la ci-mera del BCE, pretextos sense cap fo-nament. Però la onada no ha acabataquí, s’ha saldat amb més de 80 detin-guts i amb fiances desmesurades pelsdelictes de què se’ls acusava. Efec-tuant detencions a l’estil antiterroris-

ta amb escorcolls de cases, eleccionsde jutges «favorables», incomunicaciói temps excessiu en preventiva. Vulne-rant la llei de protecció de dades i eldret d’imatge amb la creació de laweb de delació ciutadana amb imat-ges de persones no identificades, ones demana als seus coneguts queaportin informació, tot recordant elsllistats de jueus «perillosos» que el na-zisme publicava als diaris per recollirinformació. Tot plegat, per coartar lallibertat d’expressió, limitar el dret dereunió, prohibir anar tapat, penalitzarla resistència pacifica, endurir el codipenal, tipificant la «violència urbana»com actes de terrorisme, perseguir elsmitjans de comunicació que es facinressò de mobilitzacions que acabin endisturbis. Així és la nostra democrà-cia: la dictadura, al servei dels mer-cats i el capital.

El Primer de Maig de 1886,200.000 treballadors comen-çaren una vaga per reivindi-car la jornada laboral de 8

hores. Tres anys després s’establí unacord en què aquest dia es procla-mava el Dia Internacional dels Treba-lladors, entès com una jornada delluita reivindicativa i en homenatgeals màrtirs de Chicago. Des de lla-vors han passat molts anys però elPrimer de Maig representa una pro-testa patent i per tant, totes les tre-balladores hem de sortir al carrer imostrar que la lluita continua i queallò que els nostres companys vanaconseguir no ens ho trauran. Con-tra la reforma laboral, l’augment d’e-dat de la jubilació, la baixada de sa-laris...

Després del 29 de Marçtot indica que, pel que

fa a drets socials i lliber-tats ‘públiques’, res tor-

narà a ser igual.

La vostrarepressió no

ens atura!

Opinions

Amb la reforma laboralsobre la taula augmen-

ten els motius per unnou episodi en la lluita

de les treballadores

El Primerde Maig

Atrevir-sea lluitar,atrevir-se avèncer

Mònica Gelabert

Si creiem que els aldarulls de la pas-sada Vaga General són fruit només dela ràbia i la frustració d’un context so-cioeconòmic determinat, estem bui-dant de contingut polític allò que sónen la seva essència.

Un Starbucks cremant, les cristalle-res dels bancs trencades, barricadesde contenidors barrant el pas de lapolicia, són atacs directes a allò queestem ja fartes de senyalar com a cul-pables de la nostra misèria.

I es que la violència revolucionàriaexercida per qui es troba sistemàtica-ment violentat no necessita de justifi-cació, és una violència horitzontal,alliberadora, que no permet ni la ne-gociació ni la recuperació per partd’aquells que ens trepitgen. Es per ai-

CartesBales de goma

Jordi Oriola

Mentre que es van difondre àmplia-ment les imatges de contenidorscremant durant la Vaga General,vaig trobar a faltar el mateix interès,per part dels mitjans de comunica-ció i de polítics com Felip Puig, perdonar ressò als ferits per causa dela policia. Els Mossos d’Esquadrautilitzen bales de goma, un armarebutjada oficialment per la UnióEuropea, i aquell dia van buidar unull a almenys dues persones (n’hipodria haver un tercer). I ja vancinc persones que han perdut unull en els últims quatre anys. Cristi-na Francés, companya d’un delsafectats, Angelo Cilia, ha explicatque els mossos disparaven a tort i adret sense mirar, cosa que podeucomprovar en els següents vídeossi poseu a un buscador: «Mossos:disparar per plaer» o «29m Barcelo-na – Mossos d’Esquadra lanzan dospelotazos sin motivo». També po-deu veure als afectats a Catalunyaper bales de goma posant: «Madein Mossos – Stop balas de goma».Al novembre, el Parlament de Cata-lunya va rebutjar la creació d’unacomissió per estudiar l’ús i la con-veniència d’utilitzar aquestes ar-mes. Estaria bé que, ara que venentemps d’empobriment i ràbia, ambl’acumulació de tots aquests casos iamb la recent mort per bala de go-ma d’Íñigo Cabacas durant una ce-lebració de futbol al País Basc, esprohibeixi l’ús d’aquestes armesque amenacen a qualsevol tran-seünt. És totalment desproporcio-nat el dany irreversible que podenocasionar, respecte el que la policiaintenta impedir, per no dir que po-den atemptar contra qualsevol per-sona que es trobi al carrer en aquellmoment, tant si s’està manifestant,com si passava per allí.

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

o a Can Vies(Jocs Florals, 42. BCN 08014).

xò que feristeles com en Puig, quesempre han estan disposats a aplicaruna violència vertical i sistematitzada,insisteixen tant a buidar-la de contin-gut polític, es per això que polítics detot tipus proven d’enquadrar-la i eti-quetar-la de mil formes, incapaços desotmetre-la als interessos de la sevaclasse econòmica.

Sabem que un dia de lluita i en-frontament al carrer no és la revolu-ció a la que moltes no hem deixatd’aspirar, però davant d’allò que diu«així no són les formes» sabem tambéque la nostra història ens diu que noés mitjançant passejades que hem mi-llorat les nostres condicions de vida.

Trenta anys de pacificació fan quetallar un carrer en senyal de protesta,es vegi com una forma d’amoïnar aqui va a treballar, desenes de primersde maig de passeig fan que avui esparli d’aquest dia com la festa del tre-ball! El Primer de Maig és un dia delluita d’aquelles treballadores ambuns interessos comuns! No un dia defesta per elogiar el treball assalariat.La conflictivitat social és necessària sino volem estar donant-li les gràcies a

la policia quan arribi el dia que ens fa-cin fora de les nostres cases.

Quan okupem un espai abando-nat, autogestionem la nostra salut, ge-nerem relacions de solidaritat entreveïns, aturats i acomiadats, estem rea-litzant el canvi radical al que aspirem.Defensant-nos alternem tàctiquesmés o menys violentes segons el llen-guatge del poder. Quan una d’aques-tes tàctiques és efectiva, legislen, cri-minalitzen a qui la practica, provende recuperar-la dins d’uns límits on la

normalitat no es veu alterada. Els nos-tres interessos són oposats als seus,els nostres principis mai seran efec-tius mentre existeixin opressors ioprimits, i ells sabran defensar-se.

Hauríem d’adonar-nos de quantaraó que esgrimia aquella carta gregaon els joves incendiaris explicaven«som els vostres fills, lesvostres veï-nes, els vostres amics» que avancemtots pel mateix camí, que hem fet elpas d’atrevir-nos a lluitar, d’atrevir-nos a vèncer.

1963. La frase volia mostrar el suportdels EUA als berlinesos bons, que gau-dien d’avantatges de tot tipus: fiscals,laborals, militars (no havien de fer la«mili»), subvencions, etc. Occident esvestia amb les millors gales per enlluer-nar els pobres infeliços de l’altra banda,que es jugaven la vida per burlar elmur. Sembla que la xifra de morts s’a-propa a 300. Els vopos, sobrenom delspolicies de vigilància, disparaven sensepreguntar a tot allò que es movia al vol-tant de barrera de formigó i filferro.També és cert que molts van aconse-guir passar, alguns amb mostres d’en-giny increïbles, tal com es pot veure almuseu que hi ha a tocar del míticCheckpoint Charlie.

Així doncs, durant dècades Berlín vaser un símbol de les bondats del capita-lisme: «Primer prendrem Manhattan,després prendrem Berlín», canta Leo-

nard Cohen, en una paròdia dels (se-gons ell) deliris revolucionaris del grupalemany Fracció de l’Exèrcit Roig. Lacaiguda del mur el 1989 va significar lafi del somni d’una societat sense clas-ses. Per als exegetes del comunisme,havia quedat demostrat que només po-dia haver-hi un model econòmic. La fide la història, que va dir el malparitd’en Fukuyama, pare dels neoconsamericans. I no anava desencaminat.Durant gairebé dues dècades Occidentha nedat en una certa abundància. Hiha hagut creixement econòmic i millo-ra de les condicions de vida generals.L’Estat del Benestar ha funcionat, ambmés o menys eficàcia segons la latitud,i les classes populars han estat arrosse-gades per aquest corrent neoliberal iconsumista. Però el monstre del capita-lisme salvatge, que havia estat sedatdesprés de la Segona Guerra Mundial,

torna a estar despert del tot. Va comen-çar a reviscolar als any setanta en veureque cap govern, ni d’un cantó ni de l’al-tre, ni cap maig del 68, el podia domi-nar. Ara ja s’ha desbocat del tot i escla-fa tot el que troba. Si els seus plans ti-ren endavant d’aquí a poc no quedaràni rastre de l’Estat del Benestar, ni delsdrets dels treballadors, ni res de res. Peracabar-ho d’adobar, la gent està espan-tada i sense capacitat de resposta. S’hanperdut els hàbits de lluita. Ens han fetcreure que no calia organitzar-nos, quel’estat ens ho solucionaria tot. Ens hanfet creure que vivíem al Berlín Occiden-tal. Tot plegat una gran trampa.

Malgrat tot, el partit encara no haacabat, i la remuntada és possible. L’e-nemic és molt poderós, però com pen-sava Gramsci: al pessimisme de la in-tel·ligència, cal oposar-l’hi l’optimismede la voluntat.

MIKI

40 %. Tampoc es poden obviar elgruix de persones que s’allotgen en elrecursos que habilita la XAPSLL, ambla notable xifra de 1.258 persones, deles quals 560 són de titularitat públi-ca i 698 són privades. Cal destacarque els percentatges segons sexes de-noten una part molt reduïda de do-nes sense sostre, vora el 15 %, fet queconfirma que les dones es sumen mésràpid a la recerca d’un «cau» on esta-blir-hi una continuïtat, per precàriaque sigui. Si en centrem en Sants, l’in-crement respecte el recompte del

vanes, estructures provisionals o nausabandonades com a lloc de pernoctai residència. Els equips de deteccióconstaten que en els darrers mesoss’ha produït un augment força relle-vant en el volum dels assentaments ala ciutat. Entre el tercer i el quart tri-mestre de 2011, el nombre de perso-nes en assentaments va pujar un

persones que pernocten a la intempè-rie sinó que va més enllà, avaluant elnombre de persones que en generalno tenen llar (veure taula 1). Per tant,en el total de l’estudi també es comp-tabilitzen les 695 persones «pseudo-residents» en assentaments. Aquestsestan formats per persones que no te-nen cap altre habitatge i utilitzen cara-

Martí Gutiérrez i FarréSants

Les dades de l’estudi són molt àm-plies. No obstant sintetitzen molt béel creixement respecte el darrer re-compte del 2008, amb un incrementde 204 persones sense sostre. L’estu-di no es limita a un recompte de les

La XAPSLL publica les dadesde gent sense llar aBarcelona durant l’any 2011.

Martí Gutiérrez i FarréSants

El 12 d’abril la Xarxa d’Atenció a Perso-nes Sense Llar feia públiques les dadesi les anàlisis derivades del recompteque 696 voluntaris havien fet a la nitdel 8 de novembre del passat any. LaXAPSLL ,que agrupa a un total de 27entitats d’acció social i que es va crearamb l’objectiu principal d’enfortir lacapacitat d’acció a la ciutat, ha realitzatun estudi minuciós d’una problemàti-ca o símptoma que ha crescut en elsdarrers anys. Des de LA BURXA volem en-dinsar-nos-hi a través d’una breu apro-ximació en forma de síntesi.

Pòtol, rodamón, transeünt o vaga-bund són paraules que tradicional-ment s’utilitzaven, i encara s’utilitzen,per fer referència a les persones que notenen un lloc de residència i que pas-sen gran part del seu temps al carrer.Aquesta terminologia, sovint utilitzadade manera despectiva, traça una línia

divisòria entre la gent amb una vida«normalitzada» i les persones que vand’un recurs social a un altre sense acce-dir a cap de les dues vies essencials perconstruir un estil de vida acceptat i co-herent amb la societat majoritària: unaocupació i, sobretot, un habitatge. Pe-rò, sempre ha estat així?

BREU HISTÒRIA CONCEPTUALA Europa, durant molt de temps s’hapreferit no relacionar les situacionsd’exclusió social amb l’exclusió del’habitatge. Durant gran part del segleXX, la perspectiva dominant es centra-va en els factors individuals que porta-ven a les persones a mantenir-se almarge dels estils de vida de la societatmajoritària. El 1958, al seu assaig La so-cietat opulenta, l’economista Galbraithja desvinculava la pobresa de circums-tàncies estructurals i l’atribuïa a factorsindividuals com la deficiència mental,la mala salut, la falta de disciplina, unafertilitat excessiva, el consum d’alco-hol, una educació insuficient o uncombinació de diversos d’aquests fac-tors. No és fins més endavant que escomençà a utilitzar l’expressió o con-cepte «exclusió social» o «quart món»

03

SantsMaig de 2012

És més fàcildel que sembla

fent referència a la situació de margina-ció dels beneficis del creixement eco-nòmic en què es trobaven els grups«tradicionalment pobres». El debat avuis’ha vist modificat pels profunds canvisque han viscut les societats de primeraindustrialització. El sociòleg alemanyUlrich Beck (2006) l’anomena «la so-cietat de risc». La globalització neolibe-ral i la crisi dels estats del benestar pro-voquen una «democratització» dels ris-cos socials entre extensos grups de lesàmplies classes mitjanes dels païsosrics. Les deslocalitzacions, la desindus-trialització i terciarització de l’econo-mia, la individualització dels hàbits so-cials i el deteriorament de les xarxes de

relació i suport mutu, la contenció delssalaris reals i les reformes laborals queredueixen la protecció dels llocs de tre-ball són alguns dels factors que fan queel risc de caure en situacions d’exclusiósocial s’estengui més enllà dels col·lec-tius tradicionalment marginats.

SITUACIONS O CATEGORIESAbans d’analitzar les dades caldria unaaproximació a certes classificacions ocategories. Entenem les persones sotael paraigua compartit de sense llar desde quatre grans definicions: sense sos-tre, quan la persona no disposa d’unespai físic per viure; sense habitatge,quan la persona disposa d’un espai fí-

sic, encara que no reuneixi les condi-cions necessàries per desenvolupar lesactivitats normals de la vida privada, od’un lloc del qual no té permís d’ús le-gal. Habitatge insegur: quan la personadisposa d’un espai físic on pot desen-volupar la seva vida privada però no tépermís legal d’utilització de l’allotja-ment. I finalment, habitatge inadequat:quan la persona viu en un espai que noreuneix les condicions adequades pera l’habitabilitat. Disposa, per tant, d’unespai físic on pot desenvolupar la sevavida privada, amb permís legal d’utilit-zació o tenint-ne la propietat, peròamb les incomoditats derivades del de-teriorament dels equipaments.

Dades molt àmplies de la XAPSLL 2008 no és molt notori, amb 4 perso-nes més. Però si ho fem als districtesde l’Eixample i Ciutat Vella l’augmentés considerable, amb 45 i 26 indivi-dus més respectivament, seguit deSant Martí i Sants-Montjuïc. Des de laXAPSLL, no es vol centrar el proble-ma en la pèrdua de llocs de treballproducte de la crisi, ja que els trenca-ments que es produeixen en la histò-ria de vida d’una persona passaprincipalment per les xarxes desuport social i familiar.És per això que, malgrat no poder as-sumir la resposta a la demanadacreixent, es fa una crida a ferpolítiques centrades sobretot enaquells nuclis familiars que perden opoden perdre l’habitatge i que nodisposen de la xarxa familiar anterior-ment anomenada.No seria procedent finalitzar l’articlesense remarcar la importància de se-guir generant coneixement al voltantde la situació, el nombre i el perfil deles persones sense llar. És per aixòque des de LA BURXA hem cregut opor-tú penjar, a la publicació digital, la to-talitat de l’estudi. També volem recor-dar que l’estudi ha estat realitzat encol·laboració de l’Obra Social La Cai-xa, i que les darreres dades de desno-naments perpetrats per entitats ban-càries a la ciutat en el darrer any sónde 26 casos diaris. Dades que ens por-ten a la reflexió.

VICTOR OBREGÓN

Categoriesconceptuals

Categoriesoperatives

Nombrede persones

1. Viure en un espai públic o a la intempèrie

2. Pernoctar en un alberg i/o estar forçat a passar la resta dedia en un espai

3. Viure en albergs o centres per a persones sense llar.Allotjaments

7. Viure en un allotjament amb el suport sostingut per a per-sones sense llar8. Viure en un habitatge amb règim de tinença insegur.Sense pagar lloguer

11. Viure en estructures temporals o no convencionals.

838

197

320

342

399

695

2.791

Sense sostre

Sense habitatge

Habitatge insegur

Habitatge inadequat

TOTAL

Persones sense llar a Barcelona segons el recompte del 2011. (S’han omès els punts 4,5,6,9,10,12 i 13 per falta de dades, fet que prova que la xifra podria ser superior. El punt 9, perexemple, “Viure sota l’amenaça de desnonament” en l’apartat d’Habitatge insegur. Segons dades del 2011 s’han comptabilitzat una mitjana de 26 desnonaments diaris a Barcelona).

Maig de 201204

Sants

El barri de la Bordeta ja s’hacomençat a mobilitzar per lasupressió d’algunes freqüèn-cies dels busos 91 i 115.

Dani MartínezSants

El veïnat de la Bordeta, ben rodaten reivindicacions, afronta una més.Fa 20 anys va aturar la supressió delbus 91 que l’enllaça amb l’Eixamplei Ciutat Vella. Ara, des que al generTMB va eliminar el bus els diumen-ges i festius, la cohesió pel dret altransport públic enfila el camí po-pular. I a diferència de fa 20 anys,l’afectació social és a tot Sants, acausa de la limitació, també, del Busde Barri 115.

ARGUMENTS I ALTERNATIVESJa a l’audiència pública del febrer ala seu del districte la ciutadania va

exposar dues contundents argu-mentacions verbals, una trentenade papers reivindicatius i força re-clamacions escrites. Al març, a ca-rrers, parades, i actes populars esvan penjar pancartes, i difondre unaoctaveta de greuges. I hi va haveruna reunió amb el districte on di-verses associacions veïnals van pre-sentar com alternatives de reforç depassatge ampliar el 91 cap a Badal, iel 115 cap a la Font de la Guatlla.

Segons el regidor del districteJordi Martí, les retallades al trans-port són per «la necessitat de soste-nibilitat del sistema». Ja que TMB esgestiona com servei públic condi-cional; i poques xifres excusen reta-llades que no són la panacea de lanecessitat perenne.

Fins l’11 de març, 2.095 personesvan signar per que el 91 i 115 circu-li cada dia. Signatures que van serentregades al districte per la Comis-sió de Veïns de la Bordeta.

MÉS 91 I 115,O MANIFESTACIÓ AL JUNYLa desconsideració institucional haprovocat accions més freqüents,diverses i coordinades. Com canalsde expressió individual, la respostaescrita es obligada a les reclamacionsfetes a l’oficina de TMB a l’estació deSants, o al telèfon de l’ajuntament(900 226 226). I cada dimarts quinze-nalment el regidor Martí respon alveïnat a Sants3Ràdio.

Col·lectivament, noves pancartess’exposaran, i cada 15 dies hi ha as-semblea pel 91 i 115 al Centre Socialde Sants. Un parell d’ocasions s’ha ce-lebrat a Sant Medir. El 10 d’abril, 60

Cohesió veïnalper salvar elsbusos 91 i 115

Aquest mes de maig, enmotiu de l’aniversari delCentre Social AutogestionatCan Vies, es faran diversesactivitats per recordar aquell1997 quan es va alliberar l’e-difici al carrer dels JocsFlorals, 40-42.

Albert Ricart SanjuanSants

El Maig de 1997 en cercavila pel ba-rri de Sants es va okupar l’edificique acabaria convertint-se en l’ac-tual Can Vies. Poca gent pensariaque aquell Centre Social seguiria enactivitat 15 anys després.

UNA MICA D’HISTÒRIAEn tot aquest temps el CSA CanVies n’ha vist de tots colors tres in-tents de desallotjaments tots «guan-yats» amb el suport majoritari delbarri, s’han viscut moments decontrol i pressió policial i políticaper fer-lo desaparèixer, gent queha marxat, canvis generacionalsdels membres que hi formen part,aportant algunes modificacionsen les dinàmiques de funciona-ment, però sempre mantenintl’autogestió, l’assemblearisme, l’es-perit crític contra aquest sistema.

Tot aquest temps d’aprenentat-ge, de treball compartit, desuport mutu a teixit una xarxa queha enfortit la presencia del CSA.Quina millor manera d’agrairi compartir amb tothom tots

persones van acordar el crear, com fa20 anys, una rèplica artesanal d’unbus. Es mostrarà davant Can Batlló eldivendres 25 de maig, com a ultimà-tum vers una manifestació a finals dejuny fins La Rambla si no s’haguésrestablert el servei encara.

L’assemblea també ha demanatuna reunió ajuntament-TMB-ciutada-nia. I acordà iniciar diàlegs amb as-semblees veïnals d’altres barris afec-tats per la supressió de busos els diu-menges i festius (la Marina, Poble Sec,Raval, Bonanova, Gràcia, Carmel,Guinardó, Sant Genís, Roquetes, SantAndreu), i la Federació d’Associacionsde Veïns i Veïnes de Barcelona.

Aspecte que presenta la parada del bus de barri un dia entre setmana. LA BURXA

aquests anys, que amb un mes defesta i lluita.

LES ACTIVITATS D’ANIVERSARITot el maig esta ple d’actes diversoscommemorant els 15 anys de vidade Can Vies.

El tret de sortida fou el 5 demaig a plaça de Sants a les 19 h,amb el tradicional Cercaquintosacompanyat d’una xaranga tot fentdiverses parades a entitats del ba-rri. El cercavila va comptar amb laparticipació de centenars de perso-nes, les quals van poder gaudird’un acte festiu pels carrers del ba-rri. Al dia següent pel matí per ferpassar la ressaca que millor queuna mica d’esport en forma d’Oku-pi Xampinyons Lik. El dimecres 9tindrà lloc un sopador de germanor

CSA Can Vies: i ja en van 15!

A PEU DE CARRER

Acampadavant unaoficina deBankia

Ia Bonet

Al número 87 de l’avingudaParal·lel de Barcelona, davant l’ofi-cina de l’actual entitat bancàriaBankia, durant el mes passat hi haestat acampant en Pedro Poblador,una víctima més dels milers de ciu-tadans que cada dia pateixen perno ser desnonats com a conse-qüència de l’esclat de la bombollaimmobiliària i les hipoteques inas-solibles.

En Pedro, de 40 anys i veí de Te-rrassa, fa dos anys es quedà sensefeina i amb una hipoteca que nopodia pagar, l’entitat bancària enfront la seva situació va subhastarl’immoble pel 60 % del seu cost,mentre que li exigí el pagament del40 % restant, 145.000€. Una xiframolt per sobre del que valia en elseu moment i encara més, del valoractual, segons manifesta la Platafor-ma d’Afectats per la Hipoteca(PAH). A l’espera que Bankia li con-doni el deute va decidir acampar,en l’horari comercial, davant l’ofici-na de Barcelona i així mostrar la se-va situació i lluitar per una possiblesolució. Durant els primers diess’instal·là amb una tenda de cam-panya però per normativa munici-pal la retirà; tot i així, hi continuàamb una caseta de cartró i durantdiversos dies una quinzena de per-sones hi anaren com a mostra desuport a l’afectat. Mentrestant a l’o-ficina s’instal·laven uns plafons a lapart interior per amagar la protestadavant els usuaris i enviaren el per-sonal al fons per no evitar el sorollde la protesta.

En Pedro ha pogut presentar unasegona reclamació per cancel·lar eldeute a un alt càrrec de Bankia a ni-vell autonòmic, aportant l’informede vida laboral d’ell i la seva dona; iestà a l’espera d’una resolució du-rant la propera setmana. «Que esquedin l’habitatge, ja ens n’anem iens apanyem per buscar-nos-en unaltre, però que no m’exigeixin pa-gar tota la vida», ha declarat a EFE.

al mateix CSA. L’11 de maig a les19 h farà una xerrada sobre la «His-tòria i vigència de la ocupació» ambponents de diversos espais oku-pats, tot amenitzat amb la músicade Pepet i Marieta.

EL CLÀSSIC: EL CONCERTA LA PLAÇA JOSEP PONSEl plat fort arriba el dia 12 a la pla-ça Josep Pons a les 12 h amb un ver-mut, seguit d’un suculent dinar po-pular amb sobretaula acompanyadade cant improvisat, la jornada fina-litzarà amb les actuacions delsgrups Lo Petit Comitè, Bolson i Ul-tima CBA. El 18, el concurs de pin-xos. Dissabte 19 a les 18 h La rutahistòrica de la ocupació, finalitzantamb un tast de vins al CSA. L’últimcap de setmana ens espera una JamSession a les 8 del vespre i el diu-menge 27 a les 19 h l’Homenatge aPere Farriol.

05Maig de 2012

L’àmplia mobilització socialdurant la Vaga General del29 de març ha generat unaforta repressió que ja es vaviure des de la mateixa jor-nada, i que ha continuatcom una «cacera de bruixes»llarg de tot el mes d’abril,afectant també a personesvinculades a movimentssocials del barri de Sants.

Gemma PareraSants

Al finalitzar la jornada de la vaga lesxifres eren impactants: van resultar fe-rides més de cent persones a la ciutatde Barcelona i es van detenir un totalde 79 a tot Catalunya. D’aquestes, lamajoria van recuperar la llibertat amb

càrrecs, i cinc amb una fiança d’entre3.000 i 4.000 euros. Tres van passar apresó preventiva i van ser alliberatssense fiança el 4 de maig, un cop fina-litzada la cimera del Banc Central Eu-ropeu i, per tant, també les enormespressions polítiques exercides des dela Fiscalia.

De fet, la resolució de presó pre-ventiva s’havia basat en el raonamentque podrien reincidir en el delicte siseguien en llibertat, durant la cimeradel Banc Central Europeu (BCE) o béal partit del Barça-Espanyol. Una in-terpretació de la «reiteració delictiva»que fonts de la defensa han qualificatcom a «delirant, ja que no hi haviaconvocada cap altra vaga general i,per tant, no hi havia risc de que es do-nés un escenari similar. A més, la con-tracimera al BCE se la ha inventat Fe-lip Puig i el fet de barrejar les celebra-cions esportives amb una vagageneral és un insult».

DETENCIONS A SANTSDurant el mes d’abril la maquinàriarepressiva ha continuat en plena mar-xa. El 19 d’abril van ser detingudestres persones del barri de Sants i unade Sant Andreu del Palomar, acusa-des, segons els mossos, de causardanys, incendis i desordres públics.La mateixa tarda un grup de 50 perso-nes es van concentrar a la comissariade les Corts demanant la seva lliber-tat, i totes elles van ser identificadesdesprés de ser encerclades pels mos-sos. L’endemà van enregistrar els ha-bitatges de tres dels detinguts, cau-sant destrosses i apoderant-se de di-ners i ordinadors, llibres, roba i cds,entre d’altres. A Sants, diverses perso-nes es van concentrar al voltant delcarrer Constitució on està situada lacasa d’un dels detinguts, i catorzed’elles van ser identificades i duesmés denunciades per desobediènciacivil.

Ofensiva repressiva en resposta a lamobilització social de la vaga del 29M

Desmuntemla SegonaRepúblicaEspanyola

Albert Ricart SanjuanSants

El passat 14 d’Abril amb motiu dels81 anys de la proclamació de la Se-gona República Espanyola, es va ferun debat al CSA Can Vies amb l’his-toriador Juli Cuéllar, l’acte va co-mençar a les 19.30 h aplegant unes20 persones.

La intenció de l’acte era desmuntarels mites de la Segona República comuna estructura estatal progressista ialliberadora dels drets nacionals, persi mateixa. Amb les explicacions apor-tades per l’historiador convidat, vaquedar demostrat, amb la legislacióde la època i les biografies d’algunsdels personatges del moment, que nova ser aquell cel a la terra alliberadorper a la classe treballadora i les dife-rents nacionalitats del país, però sen-se obviar els avenços que va aportar.

Les quatre persones detingudesvan ser finalment alliberades amb cà-rrecs, dues d’elles amb fiança, el dis-sabte 21 d’abril, després de declarar ala Ciutat de la Justícia, on hi va haveruna concentració de suport duranttot el dia. L’endemà, el 22 d’abril, unagran manifestació va recórrer el cen-tre de la ciutat denunciant les darre-res detencions i demanant la llibertatdels tres joves que estaven en presópreventiva.

PRESÓ PREVENTIVAPER LA SECRETÀRIAD’ORGANITZACIÓ DE LA CGTEl 24 d’abril va ser detinguda lasecretària d’organització de CGT-Bar-celona, Laura Gómez, a qui la jutges-sa del Jutjat d’Instrucció núm. 23 deBarcelona ha decretat presó sensefiança, amb els càrrecs d’incendi isubsidiàriament de danys, coaccions,delicte de desordres públics i delicte

contra els drets fonamentals, tot percremar quatre papers dins d’una cai-xa davant de l’edifici de la Borsa.

Segons considera la CGT en un co-municat, es tracta d’una estratègia decriminalització de l’organització,«s’estan donant pressions polítiques,tant al Jutjat com a la Fiscalia, ja queuna persona sense antecedents pe-nals, amb domicili i feina fixa, i una fi-lla que viu amb ella, es diu per la fis-calia que té risc de fuga i de reincidirabans de ser jutjada i condemnada(...). Ens qüestionem l’anomenada in-dependència judicial respecte la restade poders dins un mal anomenat es-tat de dret». Per denunciar aquestsfets, s’han realitzat diverses concen-tracions, a la comissaria de les Corts ia la Ciutat de la Justícia.

Aquestes detencions formen partde l’operatiu dels Mossos d’Esquadraque ha posat en marxa la web espe-cial de delació ciutadana per comba-tre el «vandalisme», amb fotografiesde 68 persones que vulneren el dreta la privacitat i a la intimitat, a més decontenir imatges de menors, fet clara-ment il·legal.

Camí escolar de la Bordeta

El 20 d’abril es va inaugurar el camí escolar del barri, una reivindi-cació històrica de la Comissió de Veïns de la Bordeta. La jornada vacomptar amb un cercavila fins a la plaça de Celestina Vigneaux ons’hi van dur a terme tallers, una representació d’una cançó feta ex-pressament per a l’ocasió del cantant Gonçal i una dansa de La Fà-brica dels Somnis i una xocolatada infantil.

FOTO: J. GABRIEL GALLART

El País Basc a Sants

L’Euskal Herria a Can Batlló del 14 d’abril va homenatjar al projecteveïnal autogestionat Kukutza de Bilbao. Voluntaris van descriure idialogar sobre els 13 anys del gaztetxe, i van emetre vídeos del poli-valent edifici i el posterior desallotjament per l’Ertzaintza i l’ende-rroc per part del govern basc. Un dels vídeos mostrà la resistènciade 5.000 veïnes d’Errekalde durant 3 dies el setembre de 2011.

FOTO: VÍCTOR OBREGÓN

BOLSON,KASHBAMUSIC, 2012De les cendres delsmeravellosos DJVU icom a evolució lògicadel projecte ETC, laFamília Bolson s’haconvertit en Bolsonper presentar-se ensocietat amb el seuprimer llarga duradasota el braç.

Així doncs, no es-tem parlant d’un grupnovell en aquesta ma-tèria, però és ben certque aquest primer discs’ha fet esperar. Cui-nat i precuinat, la pro-ducció ha estat mésque cuidada i el resul-tat és realment ex-

cel·ent. Parlar delsBolson es parlar derock del barri, d’es-sència hardcore de laque Sants sempre havacil·lat de bona colli-ta. És parlar de veloci-tat, de melodia i in-tensitat a parts iguals.Moments densos i me-tàl·lics combinats ambbaixades a les profun-ditats del hardcoremés emotiu. Cançonsràpides de poc mésd’un minut de durada ialtres no tant ràpidesque formen un con-junt de 10 temes fàcilsd’escoltar. Rock de ba-rri i pel barri, com po-drem comprovar en di-

recte aquest mes demaig quan el CSA CanVies faci 15 anys!

Encara pots cridar isomiar fer cançons bo-niques en castellà i,sobretot, en català,com «Sense veu» o«Mentides», amb unestornades enormes.Pots somiar i que elsomni es faci realitat,i quedar-te tan a gustdesprés de parir can-çons com «Tan sols,no», molt encertadaper tancar el disc. Alllarg del treball en ge-neral trobem ritme,amb moments mésclars i moments mésfoscos, en tot momentacompanyats per unesguitarres poderoses iuna veu peculiar.

Els Bolson s’han fetgrans i han vingut ademostrar-ho. Ningúregala res a aquestesalçades del partit i laconstància té premi.Els anys passen, laformació canvia, peròno varia l’esperit crí-tic, la força, ni la me-mòria de «Forat», lacançó dedicada al mí-tic Ateneu Popular deVallcarca que va veu-re créixer a Bolson,com a tantes altresbandes. Felicitats i aseguir!

David Vázquez

Parèntesi06 Maig de 2012

Encara pots cridar

Segurament coneixe-reu Dropbox, una einamolt útil per a com-partir fitxers entre di-ferents PC, mòbils itabletes.

També us haureuassabentat de que Go-ogle ha tret la sevapròpia aplicació percompartir fitxers: Go-ogle Drive. Però tant

Dropbox com GoogleDrive són gestionadesper empreses priva-des que ens guardenels nostres fitxers. Amés a més, no sónsoftware lliure, enca-ra que tinguin aplica-cions per a totes lesplataformes, comWindows, Mac, Linux,Android, iPhone, etc.

A Google Drive encarali falten algunes apli-cacions, però estanen camí.

En el món del soft-ware lliure hi ha unaalternativa, l’UbuntuOne, però els fitxerssegueixen estant enun servidor privat so-bre el què no tenimun control total, a

més de tenir un límitde capacitat.

Davant d’aquestpanorama, OwnCloudens presenta una al-ternativa realment in-teressant. És softwarelliure i ens permet es-collir on guardar elsfitxers. Si tenim unservidor (individual ocol·lectiu), hi podem

instal·lar OwnCloud icrear una espèciesde Dropbox privat,familiar o d’un

col·lectiu. D’aquestamanera la privacitatdels nostres docu-ments queda garanti-da. I és que la privaci-tat en el món cibernè-tic en el què vivim ésmés important delque sembla.

Bernat Costa

OwnCloud, l’alternativa aDropbox

MÚSICA

BURXANT ELS BYTES

DIR. GARRY ROSS,2012. ACT. JENNIFERLAWRENCE, JOSHHUTCHERSONI ELIZABETH BANKSUna distòpia, tambéanomenada antiuto-pia, descriu una socie-tat remota i estabilit-zada, contraposada alsparàmetres que podrí-em considerar propisd’un sistema ideal i onles conseqüències dela manipulació i l’a-doctrinament massiu,a càrrec d’un estat au-

toritari o totalitari,controlen al seu gustels ciutadans sota unaaparent màscara debenevolència.

No, malgrat que hosembli, no estem es-quematitzant el mónque patim avui en dia,sinó el gènere de fic-ció al qual pertany Elsjocs de la fam, l’adap-tació cinematogràficade la primera novel·lad’una trilogia escritaper Suzanne Collins,autora que s’ha enca-

rregat també de su-pervisar el guió de lapel·lícula.

Cal posar-nos encontext: en una socie-tat dividida en 12 dis-trictes es conserva elrecord d’una sèrie derevoltes socials quevan esdevenir-se pertal d’emergir de la po-bresa. Després de sercontingudes, el Capi-toli —nom que rep elpoder suprem— orga-nitza anualment elsJocs de la Fam per talde commemorar lapau vigent i castigar larebel·lió. En aquestsjocs, televisats i alta-ment seguits per lesmasses, hi han de par-ticipar dos concursantsper districte, un noi iuna noia d’entre 12 i18 anys, anomenatstributs i escollits al’atzar, els qualss’hauran d’enfrontarentre ells en un espaide lluita aïllat fins quesols en quedi un deviu. Aquest guanyadoro guanyadora serà llo-at com a tal amb totsels mèrits i recompen-ses imaginables.

Cocktail ben mesu-rat de Metròpolis,Shows de Truman i Ma-trixs diversos, ambuna clara base argu-mental d’aquella Bat-tle Royale protagonit-zada per Takeshi Kita-no, Els jocs de la fam

no deixa de ser una re-flexió de l’evolució delpan et circem necessa-ri per segellar actitudsde violència en un en-torn hostil. Així, en unambient de gana, po-bresa i supervivència,l’alçament s’esborra abase de demagògia,por, abús de poder i unbon farcell d’opi. Delfilm, a més, cal desta-car la perversitat ambquè es dibuixen les es-feres socials què, tot icaricaturitzades, esga-rrifa la versemblançadel conjunt.

Vernissada amb elpolsim sensibler queaporta la parella pro-tagonista, però senseperdre mai el polsferm de la trama prin-cipal, la pel·lícula nohauria de caure a l’o-blit en què s’emmarcala narrativa juvenil, jaque es troba en ungraó superior. Almenysés recomanable perfugir de l’estudi un pa-rell d’hores i fer-nosentendre, si més no,que tot en aquesta vi-da podria ser pitjor. Ono som ja, d’algunamanera, tributs delnostre propi sistemacorrupte i repressor?

Àngel Bravo

CINE

Els jocs de la fam

Fent articles sobrehistòria local de vega-des hi ha una petitapart d’investigació,però la part més im-portant és la divulga-ció de fets ja sabutsque sovint han investi-gat altres persones,historiadores o no. Pe-rò el que trobo méssorprenent és que grà-cies a aquests articlesque publico m’arribenhistòries fascinantssobre les veïnes deSants i també estudisdiversos sobre enti-tats i edificis del ba-rri. Informacions queper qüestió de tempsno sempre puc seguirtot el que caldria.

Aquest mes, però,sí que he aprofitat unestudi molt interes-sant, realitzat per l’E-lisenda Rosàs sobrel’ateneu del carrerCros, per fer un breuarticle sobre un edifi-ci que forma part delnostre patrimoni.

L’any 1877 s’obriaun nou carrer a Sants,un carrer que comuni-cava dos dels princi-pals carrers de Sants,el carrer de SantCrist, que havia sigutla principal via del’antic poble, i la ca-rretera de Sants: elcarrer Cros. AmadeuCros, membre d’unanissaga de químicsmolt important aSants, encarregava almestre d’obres EnricFigueras la parcel·la-ció del carrer quecreuava les propietatsde la família. Com erahabitual a l’época elcarrer acabaria por-tant el nom del pro-pietari del terreny.

Amb aquesta par-cel·lació els Cros, quetenien un mas a l’es-pai on hi ha l’actualescola Institució Mont-serrat, van fer unapermuta de terrenyamb una família deterrissaires, els Bat-

llori. En aquest te-rreny Francesc Batllo-ri i Munné va encarre-gar l’any 1894 la cons-trucció d’un edificique se’ns dubte seriamolt important per lanostra història, unedifici que va acollirentitats molt diversesque són un reflex dela història catalana.

De centrecultural a seude la FalangeEl primer inquilí va serl’Ateneu de Sants, unaentitat que reunia leselits de Sants. Impul-sada pel doctor JosepSaltor, en aquesta en-titat participava, en-tre d’altres, el mateixmestre d’obres, EnricFigueras. Després del’Ateneu de Sants, elmateix edifici vaallotjar al Foment Ar-tístich de Sants, a par-tir del 1905, una enti-tat de caire culturalon entre moltes d’al-tres coses es van fermítings antitaurins; el

Foment Republicà Ca-talà de Sants, a partirdel 1910; el Centro dela Unión Patriótica, elpartit autoritari i dedreta de Primo de Ri-vera que servia com aeina de control social,a partir de 1925; i elFoment Republicà deSants, moment en elqual va tenir lloc laConferència d’Esque-rres Catalanes que vafinalitzar amb la crea-ció d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya(ERC). Però després

de la guerra i fins lamort del dictador, l’e-difici va allotjar la Fa-lange Española Tradi-cionalista que va re-convertir el teatre del’antic ateneu en unsaló de tir.

Agus Giralt

Maig de 2012 07

Sempre m’havia pre-guntat què eren id’on venien les tàpe-res. Resulta que sónels botons de la florblanca, abans d’obrir,d’un arbust anomenatCapparis spinosa. A laMediterrània hi hatradició de menjar-nedes de temps ben an-tics. A l’epopeia deGiglamesh, unes tau-les d’argila Sumeriesdel 2700 a.C. ja l’a-nomenen com un in-gredient comú a lesseves elaboracions.Els grecs, que l’intro-duïren a la regió Me-diterrània, acompan-yaven molts plats decarn i peix amb tàpe-res o salses elabora-

des amb elles com aingredient principal.A casa nostra, però,ens arribaren amb elsàrabs, i feren arrels, imai més ben dit, a lesIlles balears.

Similar al cas de lagarrofa, la tàpera és,o fou, un cultiu típic

de les illes Balears,sobretot de Mallorca.La seva recol·lecció,manual i feixuga, i laseva floració conti-nuada (comença al’abril-maig i pot du-rar fins a final d’es-tiu) no la fa una opcióeconòmica interes-

sant, ja que és de di-fícil competènciaamb les tàperes pro-vinents del Marroc od’altres regions pe-ninsulars com Múrcia.

Tot i que les sevesfulles fresques tambées poden menjar, latàpera es sol consu-mir un cop «matada»en sal o en vinagre.Antigament, la tàpe-ra recollida a la pri-mavera-estiu era con-servada en pots perser consumida a l’hi-vern. La conserva envinagre, més típica ases illes, i la conservaen salaó o directa-ment en sal, caracte-rística de Sardenya,en són dues opcions

de consum popular.Pot acompanyar unatorrada amanida amboli i sal i també és uningredient perfecteper fer una vinagretajuntament amb unesanxoves, amb les quèmarida a la perfec-ció. De fet la tapena-de, salsa que n’haagafat el nom, és uncondiment típic pro-vençal fet a base detàperes, anxoves iolives negres. Una al-tra elaboració típicaés la salsa tàrtara,basada en maionesa,cogombrets confitats,ceba, tàperes, juli-vert fresc i ou dur. Elseu gust amarg, ambtocs a mostassa, la faadequada per aquesttipus d’elaboracions idiuen que serveix per

obrir la gana. Recor-deu que cal esbandir-les abans de ser uti-litzades.

Aquest mes us re-galaré una receptad’un cuiner sard, es-pecialista en tonyinai en conserves, que ésfàcil de fer i ideal percompartir en parella.

EspaguetisLuigi PomataINGREDIENTS180 g d’espaguetis1 llimona80 g d’olives verdes onegres25 g de tàperes (si potser, en sal)80 g de tonyina en oliFormatge ratllat (tipuspeccorino o parmesà)Sal, pebre i oli d’oliva

ELABORACIÓÉs molt fàcil, mentrebullen els espagueti,passeu per la batedo-ra, o bé piqueu a gani-vet, les olives, les tà-peres i la tonyina, jun-tament amb un polsimde sal i pebre i un bonraig d’oli d’oliva.Barregeu la pasta, aca-bada d’escórrer amb lamassa obtinguda. Em-plateu el resultat i es-campeu-hi la pell de lallimona ratllada ben fi-na i el formatge ratllatal gust. És un plat re-frescant i pel temps in-vertit el resultat és ex-cel·lent. Que aprofiti!

Núria May Masnou

L’AteneuBatlloriNi la sensació d’estar canviant la historia d’al-guns, ni l’escepticisme d’altres puristes, no.

Uns per entusiastes, els altres per no veureque la indignació arriba sobtada i trunca lesapostes.

L’esquerra líquida acampa còmoda, incon-creta, difusa i per això innòcua i s’estampa.

L’esquerra sòlida no pot anar amb l’antiDuhring a la mà, però tampoc pot rajar desde casa fent la púa.

Molt ingenu el pobre que es fa dir apolíticmentre crida les consignes de l’esquerra.

Molta parra en assemblees llargues de co-llons, és típic: la fòbia en assumir les contra-diccions del cínic.

Pascual Serrano y Manel Delgado la clavensempre, tu com Negri, predicant amb l’exem-ple, jo.

El 2001 Argentina s’incendiava , una plagaaplacada, un discurs massa simple.

Calen nous models, però no partir de zero.Calen lideratges, que no manipular-ho.Cal ensorrar mites, pensar que assemblees

de 15.000 persones podran enderrocar-ho.L’escriptura ponderada i al seu tempo, la

ponència i la votació reflexionada, ho sento.Molt sovint no és efectista com la massa fu-

riosa, però quan cau la nit segur que il·luminaalguna cosa.

Fragment de la cançó que At Versaris va cantar alprograma La Tuerka reflexionant sobre el 15M

At Versaris

Tàperes, petita joia del bon temps

‹‹Hi ha gent a quino agrada que esparle, s’escriga oes pense en cata-

là. És la mateixagent a qui no elsagrada que es par-le, s’escriga o es

pense››.

Ovidi MontllorRAS I CURT

RACÓ HISTÒRIC

FOGONS DE TEMPORADA

LA CANÇÓ

Fotografia de l’antic foment republicà de sants. arxiu.

En moviment08 Maig de 2012

ASSEMBLEAINDIGNADA SANTS

El 15M unany després

Òscar

La pluralitat del 15M no cap en unmanifest i tampoc en una colum-na. Per aquest motiu explicaré, enpart, el que és per mi el 15M i al-guns dels reptes que enfrontem lagent que ens diem «indignades».

Han passat moltes coses des del15M de l’any passat, una de lesmés importants és que la gent queva estar a les places ja no és la ma-teixa. Cada una de les persones,segons la seva subjectivitat, va viu-re els fets de manera única, tanma-teix totes i cada una van experi-mentar la llibertat, la dimensiócol·lectiva de la vida, la capacitatd’organització, de resistència, decreativitat... Cada una de les perso-nes van tastar el germen del quepodia ser una nova societat.Aquestes vivències romandran enels cors de les indignades per totala vida.

En el meu cas l’alegria rebel del27M, del 15J, de les nits de poesiam’ha acompanyat m’han animat acontinuar i no defallir. Una altrasocietat és possible, una vegadadarrera l’altra la gent treballadoraho ha demostrat i el 15M de formaincipient ho va deixar ben clar. Peraquest motiu els poderosos no vo-len que tronem a les places. Peròno tot són encerts, també hem defer autocrítica.

Com a moviment no hem po-gut tenir una agenda pròpia, en-torn a punts concrets capaçosd’aglutinar a molta gent. L’emanci-pació només pot ser obra d’aque-lles que pateixen l’opressió, pertant és bàsic aconseguir que unamajoria social opti per la lluitacom a camí per millorar les sevesvides.

Si milers de persones van en-tendre que el capitalisme no fun-ciona estan unes setmanes a lesplaces, imaginem el que pot pas-sar amb milions lluitant als carrersper una vida millor. De moment el12M a les 18h hi ha convocada unamanifestació a plaça Catalunya. Albarri sortirem a les 16:30h de pla-ça de Sants per coincidir amb lagent del Baix Llobregat i la Marinaa les17h a plaça d’Espanya. Deldissabte al dilluns s’està organit-zant un fòrum dels pobles al vol-tant dels sis eixos per parlar d’al-ternatives i de continuitat de leslluites, el dia 15 es convoca un diad’acció global. També el 18 i 19 demaig s’organitzen bloquejos aFrankfurt contra el BCE i l’FMI.

Més informació:http://12m15m.acampada-

debarcelona.org/?lang=es

Paradoxa feta declaració,«aniré més enllà de la llei»predicava mesos enrere elresponsable de vetllar per fercomplir la mateixa, el conse-ller d’Interior Felip Puig. Jaho ha fet, ha anat i ha tor-nat. Coincidint amb aquestcontext repressiu governa-mental l’Associació Cristianaper l’Abolició de la Torturacelebra el seu 25è aniversari.A l’estat espanyol es presen-ten de mitjana de 800denúncies per tortures l’any.

Pau FabregatSants

La criminalització de la dissidència, ladissolució violenta de protestes pací-fiques i la violació sistemàtica dedrets dels ciutadans són les senyesd’identitat d’una Conselleria que, endeclaracions del mateix Felip Puig,aspira a «que els manifestants tinguinpor al sistema». Cultura de la por pera mantenir a la població controladaamb la ciència del garrot.

La materialització d’aquesta doc-trina no s’ha fet esperar. El 24 d’abriles publicava la pàgina web on es con-vida a la ciutadania a delatar als malanomenats «antisistema» creant aixíun nou enemic intern. Segons decla-racions de Jaume Asens, membre delCol·legi d’Advocats de Barcelona, la

web és «una pràctica inquisitiva» jaque «és inadmissible l’ús que s’estàfent de fotografies de persones queno estan ni condemnades ni imputa-des». Per tant, segons el col·lectiu delletrats el portal on-line podria fregarla inconstitucionalitat, ja que vulneraobertament el dret a la presumpciód’innocència, a la privacitat i a la inti-mitat.

DOCTRINA DE LA PORI EL GARROTDins els plans, tan del conseller FelipPuig com del ministre d’Interior Jor-ge Fernández Díaz, també entra la re-forma per endurir el Codi Penal.

Segons Iñaki Rivera, director del’Observatori del Sistema Penal i elsDrets Humans (OSPDH) de la UB, «lafalsa creença de que una situació deconflictivitat social, laboral i econò-mica es pugui gestionar des d’unpunt de vista penal és una barbari-tat». També assegura que sembla que«no hi ha memòria, ni la història ha-gués servit per res, en aquestes me-sures repressives estan els orígensdels totalitarismes» i conclou «estemconstruint una societat de la vigilàn-cia, no una societat de les llibertats».

Aquestes reformes que es prete-nen aprovar del Codi Penal, es podencristal·litzar en més detencions i em-presonaments de manifestants comja va passar a la vaga del 29M. Davantuna reforma que pot legalitzar la pre-só provisional per als que convoquinmanifestacions considerades com a«violentes» per Internet i també qua-lificar la resistència passiva com a«delicte d’integració en organització

criminal» penada fins a tres anys iamb presó provisional, cal apuntarque la presó no és cap institució ama-ble i socialitzadora, sinó que és l’einamés fèrria de repressió de què dispo-sa l’estat.

La institució penitenciària, segonsfonts del Ministeri de l’Interior, hamultiplicat per 4 la població empre-sonada en els últims 30 anys i és elsegon estat de la Unió Europea ambla proporció més alta de població re-closa. Les investigacions de la Coor-dinadora de Denúncia i Prevenció dela Tortura (CDPT) denuncien que elstractes inhumans o degradants dinsde les presons són freqüents.

LA OMBRA DE LA TORTURACoincidint amb aquest context de re-pressió i penalització cap als movi-ments socials, l’Associació de Cris-tians per l’Abolició de la Tortura(ACAT), celebrava el passat 21 d’abrilel seu 25è aniversari. Durant l’acte,Vicent Partal director del portal digi-tal Vilaweb afirmava que «la docilitatdels grans mitjans de comunicacióenvers les accions de tortura duta aterme per els cossos de seguretat ésmolt preocupant, així com l’alineacióde mitjans i partits per a invisibilitzarla tortura». Partal també es va referira la «perversió dels conceptes», refe-rint-se a l’adopció de nomenclaturescom «antisistema» o «accions de kaleborroka» per crear un nou enemicintern i així legitimar davant la socie-tat la deriva punitiva que està pre-nent el govern.

Segons l’advocat Jaume Asens, elsmitjans de comunicació de masses

han construït la imatge de «l’altrecom a terrorista» la qual cosa fa queen algunes ocasions la mateixa socie-tat toleri la tortura. En paraules d’A-sens «la tortura rebenta l’estat dedret, ja que el procés de tortura sem-pre es dóna per part de funcionarisde l’estat, el mateix que ha de vetllarper la seguretat i el benestar de laciutadania».

El lletrat també posa èmfasi en lesdificultats a l’hora de denunciar latortura, argumenta que la principaldificultat és provar l’autoria, ja queels testimonis dels fets són els matei-xos funcionaris, també s’ha de teniren compte que existeix un elevatgrau de desconfiança en les víctimesa l’hora de denunciar, ja que la majo-ria dels casos no arriben a ser jutjats.Un altre factor important són les pos-sibles represàlies a les que es podenveure sotmesos els presos si denun-cien. Tot i això, encara que es con-demni als responsables, Asens con-clou «sempre els quedarà l’indultque l’atorga l’estat, els funcionarisdel qual són responsables de la tortu-ra, llavors s’autoindulta donant im-punitat i confiança als cossos de se-guretat”.

Els juristes consultats coincidei-xen en que es pretén «apagar el focamb benzina» i contràriament a lapor que es persegueix instaurar desdel govern, les mesures repressivesavivaran la resistència activa de la ciu-tadania. El cantautor valencià OvidiMontllor ja ho presagiava en tempsde dictadura «la garrotada, ens fa lamà nerviosa, i el nervi ens portarà allloc que ens pertoca» .

A les institucions penitenciàries on es cometen més actes de tortura. RADICALGRAPHICS

La repressió governamentalatia la resistència ciutadana

Maig de 2012 09

PUNT D’INFORMACIÓLABORAL

El millordels fraus

Marc Faustino i Vidal

Malcom X ens alertava que «sino anem en compte amb els mit-jans de comunicació, ens faranodiar l’oprimit i estimar l’opres-sor”. I és que amb l’atac medià-tic a la insostenibilitat de lesprestacions d’atur se’ns vol fercreure que les víctimes són elsculpables.

El govern de l’Estat espanyolha anunciat un pla de lluita con-tra l’ocupació irregular i el fraua la Seguretat Social, un pla quehauria d’acabar amb la xacra so-cial de l’economia submergida ila manca de cotitzacions per ac-cedir a drets que comportaaquesta situació per a moltespersones.

La possible bondat del pla esperverteix amb la propagandaque en fan els mitjans de comu-nicació. La realitat és que el pro-grama està pensat més en casti-gar que en protegir, ja que l’ob-jectiu principal és corregirl’obtenció irregular de presta-cions d’atur. Es vol fer pensar ala opinió pública que el sistemaestà en crisi perquè hi ha gentque cobra la prestació i a la ve-gada fa treballs «en negre».

L’objectiu del govern espan-yol és reduir la cobertura de laprestació, que ha passat del72 % al 66 % de l’any 2011 a2012, i la seva despesa que estàquantificada en 864 € mensualsde mitjana per persona l’any2012, una quantitat que anual-ment calculada iguala la genera-da pels interessos del deute fi-nancer de l’estat.

I aquest atac al sistema deprestacions d’atur té diversosfronts. Recordem que les ETTdes de la reforma laboral de fe-brer de 2012 accedeixen a lesbases de dades de l’INEM.Doncs des del govern espanyolja hi ha sobre la taula la possibi-litat de sancionar amb la pèrduade prestació la persona que re-butgi 3 ofertes d’ocupació, fins itot si són provinents d’una ETT.

Però el més greu és la cam-panya intoxicadora dels mitjansde comunicació. És dolorós lle-gir les qualificacions culpablescap a persones que són «obliga-des a treballar en negre» o re-butgen «ofertes d’esclavatge la-boral» de l’empresariat senseque els mitjans de comunicacióno els assenyalin per les il·legali-tats que cometen. Són els quefan el millor frau.

A banda de la tradicionalmanfestació del matí, a latarda una manifestació unità-ria va fer una marxa de20.000 persones amb unaforta participació de jovent ide persones migrades. Enmigd’un fort desplegament poli-cial, la marxa va finalitzar ala Canadenca amb el discursd’un treballador del Portd’Oakland.

Isabel Romero

La jornada del Primer de Maig des defa més d’una dècada no compta ambuna expressió única, sinó que reflec-teix les diferències de les centralssindicals. Cada any les centrals sindi-cals majoritàries (CCOO i UGT) fanuna marxa al matí i cada any a la tar-da, l’esquerra sindical combativa s’a-plega en una marxa unitària alterna-tiva. Així, a banda de la manifestacióde CCOO i UGT, les diferents orga-nitzacions celebren diversos actes.Així, la CGT i la CNT van dur a termeconcentracions demanant la llibertatde Secretària d’Organtzació de Bar-celona de CGT (Laura Gómez) enpresó preventiva; la COS va fer unaofrenda floral al Noi del sucre.

La manifiestació unitària de la tar-da va ser convocada per la Coordina-dora Laboral i de Suport Mutu del15M i anava encapçalada per un blocde persones sense banderes o ads-cripció política-sindical i a continua-ció aplegà a la Intersindical, al blocde les Feministes Indignades, el Sin-dicat Ferroviari, Co.Bas, organitza-cions polítiques anticapitalistes, or-ganitzacions d’immigrants, el blocde l’esquerra independentista, i elbloc llibertari. La pancarta unitàriacontrastà amb la del matí. Si al matíels carrers de Barcelona CCOO i

UGT els recorrien sota el lema «Tre-ball, drets i dignitat. S’ho volen ca-rregar tot». A la tarda les 20.000 per-sones concentrades ho van fer rered’un contundent «Ni reforma labo-ral, ni pacte social. Els nostres dretsno es negocien. Continuem lluitant.Juntes podem!». Una pancarta quevan portar joves, estudiants, perso-nes migrades, dones i cap dirigentsindical i que es dirigia al parc de lesTres Xemeneies, antiga ubicació dela Canadenca, fàbrica on es vanaconseguir la jornada de les 8 horesel 1919. La marxa l’obria un camióamb megafonia des d’on es va donarveu al manifest antirepressiu delconjunt d’entitats cíviques, socials,polítiques i sindicals per la lliberatde les persones detingudes des de lavaga general i pel tancament delsCentres d’Internament d’Estrangers.També van tenir veu les afectadespel corralito de La Caixa, que van

anunciar les seves convocatòries ivan recordar «El pueblo unido, ja-más será vencido». La marxa tambéva comptar amb la contundent par-ticipació d’un sindicalista partici-pant de les mobilitzacions al portd’Oakland contra les polítiques anti-socials. «Nuestra lucha es vuestra lu-cha y es una lucha internacional».

DISPOSITIU POLICIAL DESMESU-RAT ALS ACTES ALTERNATIUSL’escalada repressiva protagonitza-da pel Conseller Puig va incidir di-rectament en el normal desenvolu-pament dels actes alternatius. Lessetmanes prèvies al Primer de Maigvan venir acompanyades de la deten-ció de diversos veïns i veïnes de Bar-celona; de la presó preventiva per ados estudiants; de la presó preventi-va per a la Secretària d’Organitzacióde CGT; per identificacions i deten-cions arbitràries per practicar identi-

ficacions a veïns i veïnes dels barris,sovint acompanyades de preguntesde caràcter ideològic sobre si eren ono «antisistema» com han denunciatels mitjans d’informació. Altres me-sures dissuasòries de la participacióvan ser: el tancament de les paradesde metro una hora i mitja abans dela sortida a plaça Universitat; tres de-tencions abans i durant la marxa;identificacions i escorcolls en els ca-rrers adjacents, a banda d’un desple-gament massiu de grups de policiesencaputxats, sense número d’identi-ficació, però amb un braçal fluores-cent (segons La Directa, per al reco-neixement mutu), que van barrar lessortides dels carrers limítrofs. La ma-nifestació va comptar amb un serveid’organització per detectar i fer foraals infiltrats policials, motiu pel qualla secció de CCOO dels Mossos d’Es-quadra va formular queixa per la «in-defensió» que per als agents implicà.

Manifestació del Primer de Maig pels carrers de Barcelona. INTERNET

Participació massiva durantels actes del Primer de Maig

Una mica d’històriasobre els orígens del Primer de MaigEl 1886, la Federació de Sindicats Or-ganitzats i Unions Laborals dels EstatsUnits i el Canadà va decidir posar enpràctica a partir de l’1 de Maig la jor-nada laboral efectiva de 8 hores, inde-pendentment de la voluntat dels pa-trons, a cada empresa.

Bona part de les empreses ho vaassumir, però es van dur a terme mésde cinc mil vagues.

Chicago va ser més dur i van haverde continuar fent vagues els dies 2 i 3.La fàbrica MacCornick va ser l’únicaque va obrir. Una concentració de50.000 persones davant la fàbrica aca-baria amb foc real per part de lapolicia, que va assassinar 38 treballa-dors.

Set treballadors més van serdetinguts sense proves acusats de

llançar un explosiu. Quatre van sercondemnats a la forca, dos a cadenaperpètua, un a treballs forçats, i unaltre es va suïcidar.

Tres anys desprès, la SegonaInternacional va declarar el Primer deMaig com a dia internacional de laclasse treballadora.

El 1893 es va revisar el cas,ressolent que no havien comès cap

crim, només van ser víctimes d’unaerrada judicial.

Des d’aleshores es celebra el Pri-mer de Maig: en memòria de les vícti-mes de la lluita per les 8 hores de tre-ball. Ja van 123 anys.

Font:http://laboro-

spain.blogspot.com.es

sions en directe de TV3, els desinfor-madors que entren a les cases dequelcom que vulgui ser alienat en elpensament «políticament correcte» ialtres distraccions desencaixades dela realitat.

Així, des de la Xarxa de Bibliote-ques Socials, i des de la Biblioplaça, laBiblio que es va conformar amb mésde 3.000 llibres i revistes que va portarel poble insitu, van tornar al poble eldia 23 d’abril amb la crida a un Conei-xement Lliure, Crític i Autogestionat.

Van haver-hi reaccions molts dis-pars. Alguns no sabien si emportar-se-’ls o no, d’altres volien fer algunaaportació econòmica, i fins i tot, algu-nes persones va interessar-se en com

aportar llibres a les biblioteques de laXarxa.

Les biblioteques socials neixen peremancipar-se de la cultura dominantrepressora i opressora que permet,d’una banda, la delegació voluntàriade les nostres vides i, de l’altra, la des-trucció i mort d’altres comunitats i in-dividus. Per això, els moviments so-cials seguim apostant com a quelcombàsic pel coneixement i la transforma-

ció cultural de l’individu cap a unacomprensió de la realitat i un apre-nentatge individual i col·lectiu perpoder atacar allò que ens oprimeix i(re)crear les nostres vides com quel-com propi que, amb consciència, ac-ció i apoderament, és nostre i no arra-bassable.

Més informació a: www.xarxa-bibliosocials.org

La Xarxa de BibliotequesSocials es va presentar a laciutadania el 23 d’abril a laplaça de Catalunya amb l’a-lliberament de 3.000 llibres.

MartaSants

Per Sant Jordi, Barcelona s’omple devenedors i compradors, de paradespromocionades per marques comer-cials. Així, hem convertit aquest diadel llibre, de «cultura i l’excusa pelconeixement» en unes Rambles reple-tes de liquiditat identitària i una plaçaCatalunya amb escenaris i retransmis-

Cultura10 Maig de 2012

Una Diadade Sant Jordidiferent

El mostrador

El dissabte 21 d’abril es vafer una acció reivindicati-va en contra del projecteEurovegas —ni al Delta nienlloc— i en defensa de

l’agricultura i els espais naturalsprotegits al delta del Llobregat.

Unes dues mil persones, prop de600 bicicletes i una vintena de trac-tors van marxar des dels municipisdel voltant per aplegar-se a un delspossibles terrenys afectats per l’es-peculació. Tot i que hi ha molts mo-tius per rebutjar aquesta inversió en-verinada —i ens hauria de caure lacara de vergonya de tenir uns gover-nants que es venen l’ànima per di-ners—, la protesta del dia 21 teniauna elevada vessant agroecològica:estava organitzada per la plataforma

Aturem Eurovegas i l’Aliança per laSobirania Alimentària dels Pobles deCatalunya, era l’acte més importantde la setmana de lluita agroecològi-ca, i una de les accions realitzades vaconsistir en una plantada de colsformant unes lletres gegants.

A la cooperativa de consum deproductes ecològics Germinal enssentim molt motivats per aquestalluita perquè podria afectar a uns te-rrenys dels quals en gaudim delsseus fruits, i, a més a més, l’especu-lació que afecta al preu del sòl difi-culta la continuïtat de la pagesia aun dels terrenys més fèrtils de totCatalunya.

Així que hem promogut una mo-bilització específica per aquest temai aquesta jornada entre les coopera-

Activant-nos per l’a-groecologia

Cooperativa Germinal

tives de consum de l’àrea metropoli-tana. Amb l’ajuda d’altres coopes,hem fet un cartell per a difondrel’acció i hem anat a veure tantes co-

operatives com hem pogut. El resul-tat no ha estat decebedor: una partsubstancial de les participants a lesmarxes formaven part dels grups deconsum.

L’acció política a les cooperativesde consum és un tema que es trobaen continu debat.

Sovint es cau en l’error d’esperarque el consum organitzat estigui entotes les mogudes i sigui punta dellança de la transformació social; pe-rò el cert és que la coordinació i lamobilització és molt més senzillaquan es parteix d’estructures orga-nitzades com són les assemblees deles cooperatives de consum agroe-cològiques.

Quatre biblioteques autogestionades de Sants van participar a l’acció. DANI MARTÍNEZ

La Taula intercultural delSecretariat d’Entitats deSants, Hostafrancs i laBordeta organitza per segonany la Festa Intercultural.

Adriana CabeceranSants

La Festa és una plataforma de partici-pació, interacció i promoció d’asso-ciacions dels nostres barris, que tre-ballen en el marc de la Taula intercul-tural. Després de l’èxit de la primeraedició, no han dubtat a fer-ne una se-gona, coincidint amb el Firentitats, la

Segona Festa Intercultural dels nostres barris

Programa de la Festa que es podrà trobarproperament complet a la pàgina web.

2n Festivalde CinemaAnarquistade Barcelona

KlaraSants

La segona edició del festival serà del16 al 19 de maig i s’hi podran veuredocumentals com Em dic Llibertat(Callén, Aranda i Salgado, 2012);Crass: There Is No Authority ButYourself (Oey, 2006), sobre la míticabanda homònima; o NO-RES (Artigas,2011), sobre els últims dies de la Co-lònia Castells. També hi haurà tallersrelacionats amb la creació, edició iguionatge de vídeos.

Enguany el Festival de Cine Anar-quista de Barcelona arriba a la segonaedició. Hi trobareu documentals, llarg-metratges i curts amb un rerefons an-tiautoritari o llibertari, prioritzant elmaterial que no té cabuda en els cir-cuits de difusió de masses.

DivendresFaràndulaarriba al finalde temporada

Núria GurinaSants

Amb la primavera i la calor trepitjantels talons, Divendres Faràndula encetala temporada estival amb la música perbandera. A només dos espectacles perconcloure aquesta edició, no hem vol-gut desaprofitar l’ocasió de portar pro-postes ben diverses que els amants dela música gaudiran.

Al maig tindrem ritmes brasilers enuna vetllada dedicada a la samba. Aljuny el rock aterrissa al Casinet de lamà dels Surfing Sirles i els Raydibaum.Una última nit abans de Sant Joan perballar i acomiadar la temporada faran-dulera amb una bona festa. Serà el 15de juny. Guardeu-vos la data!

mostra de les entitats del Secretariat,on 151 associacions surten a la carre-tera de Sants a difondre qui són i quèfan.

La Festa aplegarà una vintena d’ac-tivitats diverses, des de mostres i ac-tuacions artístiques, fins a contacon-tes, poesia, exposicions, paraulesamagades, henna, cuines de barri, jocsi esports del món, activitats solidà-ries... La novetat d’enguany és que esdesmentiran rumors vers les personesmigrades amb els veïns i veïnes, ambarguments, humor i creativitat.

Per dissenyar i organitzar totes lesactivitats, s’han reunit des de desem-bre de 2011, amb un doble objectiu.

D’una banda, es pretenia fomentarinternament la participació, la conei-xença, la reflexió, la interrelació i eltreball conjunt entre les diferents en-titats.

D’altra banda, a nivell extern, lafesta vol tornar a contribuir a la nor-malització i positivització de la diver-sitat existent; a fomentar encara mésla interculturalitat al teixit associatiu ial territori, i aquest any més que mai,a desmuntar prejudicis, rumors i es-tereotips.

Més informació a: www.secre-tariat.cat/festaintercultural.

Els projectes de construccióde ports de luxe a laBarceloneta i a Tossa de Maramenacen el litoral amb laconsegüent destrucció del’entorn i l’erosió del teixitsocial que li és propi.

Gemma PareraSants

La Plataforma Aturem el Port va néi-xer el passat mes de març amb l’ob-jectiu de mostrar el rebuig de la po-blació a la construcció d’un port es-portiu de luxe a la zona d’Es Codolara Tossa de Mar, un projecte que té unelevat impacte negatiu tan a nivellambiental com econòmic.

L’alcaldessa de Tossa, Gisela Sala-dich, va signar el març un conveniamb les societats Star Assets i Feanda2, propietàries d’unes finques situa-des a pocs metres de la zona d’EsCodolar, amb l’objectiu de construirun port de 33.046 m2 de superfície

ficis pel poble, sinó per les empresesinversores, un model que ja ha mal-mès bona part de la costa catalana.Segons explica Sergi Espinosa, mem-bre de la Plataforma, «la resta del po-ble no està preparat, a nivell d’infras-tructures, per rebre un turisme d’altstanding. Tenim molts dubtes queaixò tingui una repercussió positivaen l’economia local. Abans del boomdel turisme, Tossa era una poblacióque vivia de la pesca, la ramaderia iel conreu de la terra. Proposem recu-perar aquesta forma de vida i fer-lacompatible amb el turisme. Si Tossaté turisme és precisament pel seu en-torn natural, i si destrossem el mar ila muntanya, hi haurà una granquantitat de turistes que deixaran devenir. Potser no tenen un gran poderadquisitiu, però la majoria són res-pectuosos amb l’entorn i fidels a Tos-sa. Per tant, a la llarga es notaria unadavallada considerable en l’econo-mia del poble».

L’alcaldessa ha anunciat que faràuna consulta sobre el projecte, quepot comptar amb un ampli suport, ja

amb 396 amarradors (destinats a em-barcacions esportives o d’oci, no depesca), magatzems, locals comer-cials, un aparcament per a 400 vehi-cles, un hotel de 5 estrelles i xaletsde luxe.

PORT ESPORTIU,DESTRUCCIÓ DE L’ENTORNAquest megaprojecte amenaça ladestrucció d’una zona de gran inte-rès, podria suposar la pèrdua deplatges, la desaparició d’una part im-portant del camí de ronda entre Llo-ret i Tossa, i un augment de la conta-minació. També l’increment de po-blació a l’agost tindria un impactenegatiu en la qualitat de vida dels ha-bitants de Tossa i implicaria un crei-xement del consum energètic i d’ai-gua, així com de residus, que es fariainsostenible.

L’ajuntament defensa el projectepel seu efecte potenciador del turis-me, però segons la Plataforma Atu-rem el Port es tracta d’un turisme ex-pansiu i obsolet, que només ve elsmesos d’estiu i que no genera bene-

SOLIDARITAT

Benvingutsa la repressiópreventivaMossos i mitjans esperen a Arc deTriomf a que manifestants invisiblescomencin la seva mobilització in-existent, resum d’uns dies d’estatd’excepció que també hem patit alnostre barri, amb check point inclòsal costat de Can Vies, el millor sím-bol que 15 anys després, segueixsent una pedra a la sabata.

Protegir banquers, castigar dissi-dents; mai havia quedat tan clarcom aquests dies. Més de 8.000agents, helicòpters, franctiradors,mossos de paisà capaços de posar-se un braçal, però no el número d’i-dentificació; resum de la inaugura-ció, per la porta gran, de la repres-sió preventiva. Operació queserveix també d’assaig de futuresoperacions, anunciades, aquestcop, pel Secretari d’Estat de Segure-tat, Ignacio Ulloa, que ja ha dit que,si cal, policia espanyola i GuàrdiaCivil repetiran viatge a Barcelonapel 15 de maig. Venen per quedar-s’hi i ho fan de la mà de Puig i el go-vern dels millors, el de la TransicióNacional.

I entre la foscor, una mica dellum. Benvinguts Javi, Isma i Dani.Laura, no t’oblidem, et volem ambnosaltres.

Maig de 2012 11

Projectes de portsde luxe a la Barcelonetai a Tossa de Mar

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Zona d'Es Codolar on es vol construir el port de luxe. INTERNET

que el consistori argumenta que elport comportà un important aug-ment de llocs de treball. No obstant,la Plataforma està informant als veïnsi veïnes dels aspectes negatius delprojecte i de que molt probablementno suposarà més feina pels habitantsdel poble, ja que les empreses quees dediquen a aquest sector normal-ment porten els seus propis equipsde treballadors especialitzats.De totes formes, actualment no espot construir aquest port esportiu,perquè ho impedeix la legislació ac-tual fins al 2015, però no és un im-pediment per a la construcció del’hotel, els xalets de luxe i la zona co-mercial, al que s’hi oposa la platafor-ma veïnal per ser una operació clara-ment especulativa.

MEGAIOTS A LA BARCELONETA,DESALLOTJAMENTDELS PESCADORSL’Associació de veïns i veïnes de l’Òs-tia de la Barceloneta i la Plataformaen Defensa de la Barceloneta hanemprès diverses accions per denun-ciar el projecte de reforma del PortVell en una marina de luxe.

Aquest projecte, impulsat perl’empresa Salamanca Group, preténfer un pàrquing per a megaiots queportarà a l’elitització del barri. Se-gons explica Pepa Picas, membre del’Associació de veïns i veïnes de l’Òs-tia, al Setmanari la Directa, «hauriende desallotjar els pescadors, fer foraels veïns i la gent empadronada i quepaga un lloguer per la seva barca. Sivingués aquest projecte, aquestagent hauria de marxar, gent del ba-rri... És un desnonament en tota re-gla (...) Aquest port és de Barcelonai l’estan venent al capital privat». De-nuncien que suposarà un encari-ment del barri i n’erosionarà el teixitsocial i comercial.

L’ajuntament defensa que el pro-jecte crearà llocs de treball, però se-gons l’associació de veïns i veïnes,aquests iots venen amb la seva tripu-lació i els seus treballadors. A més, jatenen l’antecedent de l’Hotel Vela,on també es deia que hi entraria atreballar gent del barri, però final-ment van ser molt poques les perso-nes que se’n van beneficiar.

El veïnat de la Barceloneta va sor-tir al carrer el 14 d’abril per rebutjarl’aprovació del projecte que estàpendent de decisió per part de l’A-juntament de Barcelona.

El ministred’Hisenda, Cris-tobal Montoro,afirma que laidea de naciócatalana és unconcepte del’edat mitjana.

Mentrestant alsPPCC hi ha mol-

tes iniciatives,com enllaçats

pel català, quelluiten pel man-teniment de la

llengua i la cul-tura catalana

... un país que esmanté viu?

Es pot considerarartificial...

Xarxa d’Intercanvi de SantsEl passat diumenge 15 d’abril vàremcelebrar el mercat d’intercanvi. Enaquesta ocasió no vàrem fer reservade taules i podem dir que aquesta mi-da va facilitar l’adjudicació de taulessegons l’ordre d’arribada dels para-distes.

Gràcies a totes les participants peltrasllat de taules i cadires.

Ens ha arribat una demanda d’in-tercanvi des de l’hortet de la Farga deSant; resulta que aquest hortet té la

terra contaminada i les «horteres» es-tan construint unes jardineres gransper omplir-les de terra i així poder fercollites d’horta sana.

Però comprar la terra en bosses éscaríssim i hi ha molta quantitat de tor-ba, que no és terra. L’hortet de la Far-ga demana a les xarxes d’intercanvi sialgú té un tros de terreny i pot i volcedir uns quants sacs d’aquesta terraa l’hortet de la Farga per tal que leshortalisses neixin sanes i bones.

Així, el que fa dos anys era un te-rreny erm i brut al cor de Sants ara ésun jardí amb flors i arbres i demà tin-drà jardineres amb horta.

Tota una altra manera de fer la vidaquotidiana s’estén pels carrers, lesplaces i els horts urbans.

No podem continuar atemorits perl’actual ordre social que ens condem-na a la solitud i al mal viure, i l’hortn’és un bon exemple.

Ha arribat l’hora d’ajuntar-nos i

treballar pel bé comú, hi ha lloc per atotes.

Més informació:http://canbatllo.wordpress.

com/plataformahttp://intercanvis.sants.org

tituir el novembre de 2011 MarioDraghi, el BCE va prestar un biliód’euros a la banca privada europea aun 1% d’interès. La intenció, segonsDraghi, era comprar deute públic deforma encoberta a través de la bancaprivada, i que part dels diners arribes-sin a les famílies i a les petites empre-ses. La realitat és que la banca ha des-tinat una part dels diners a cobrirdeutes internes, una altra l’ha diposi-tat de nou al BCE, i, per últim, hacomprat deute públic a un tipus d’in-terès del 5-6%, el que ha suposat unmolt bon negoci per a ells.

Es pot afirmar que la banca euro-pea i el BCE estan darrera les ac-tuals retallades socials?El BCE, així com la Comissió Europeai el Fons Monetari Internacional, hanestat sempre abanderats de les políti-ques de privatitzacions. En algunspaïsos han hagut d’intervenir els go-verns per prendre decisions d’aquestcaliu. En canvi, tant el govern de CiUcom el del PP comparteixen interes-sos amb el BCE, perquè són també re-presentants de la banca i de les gransempreses. Estan interessats a privatit-zar els serveis públics, abaratir elscostos laborals, etc.En el cas espanyol, on el percentatged’endeutament és inferior a païsoscom França i Alemanya, no té sentitque organismes com el BCE justifi-quin polítiques d’empobriment d’a-quest tipus. Però, si no hi ha un pro-blema d’endeutament públic, per quès’especula contra el deute públic? Les

«Tot el que sempre ha vol-gut saber sobre el BancCentral Europeu (BCE) i quecap polític li ha gosat a con-tar». Amb aquest suggerentplantejament, i en el marcde la cimera d’aquest orga-nisme a Barcelona, els dies2 i 3 de maig, la PlataformaAuditoria Ciutadana delDeute i el 15M han obertun debat entorn les políti-ques antisocials que promouel BCE, de defensa delsbancs privats i de promocióde l’austeritat i les retallades.Inés Marco va ser una de lesponents de la xerrada queva tenir lloc al parc de JoanMiró el 2 de maig a la tardai ens explica amb detall elfuncionament d’aquestbanc. Inés treballa al’Observatori del Deute enla Globalització i és membrede la Plataforma AuditoriaCiutadana del Deute.

Gemma PareraSants

Quina és la funció del Banc Cen-tral Europeu?Es va crear l’any 1998 i en aquell mo-ment Espanya, així com tots els païsosque aleshores conformaven la UnióEuropea, perden la sobirania monetà-ria. Aquest banc central, creat sota elmodel del Banc Central alemany, técom a únic objectiu el control de lainflació i no assumeix funcions quetenen la majoria de bancs centrals,com la promoció de l’ocupació i elcreixement econòmic. D’altra banda,com a Banc Central de l’Eurozona, téla responsabilitat de supervisar l’esta-bilitat financera de la zona i, per tant,és corresponsable en la bombolla fi-nancera i en la mala gestió de la ban-ca europea.

Quines han estat les mesures im-pulsades pel BCE per fer front a lacrisi del deute?Pels seus mateixos estatuts, el BCE nopot comprar deute públic ni pot pres-tar diners directament als estats.Aquesta prohibició no existeix ambaltres bancs centrals que comprenmassivament deute públic en el mo-ment que els especuladors actuen.D’aquesta manera, no permeten queels estats hagin de finançar el seudeute a uns tipus d’interès elevats.

Aquesta prohibició, davant d’unasituació límit, es va incomplir de for-ma subtil sota el mandat de l’anteriorpresident del BCE, Jean-Claude Tri-chet. En aquell període el BCE vacomprar deute públic per valor de300 milions d’euros. Quan el va subs-

polítiques de rescat de la banca hanevidenciat que l’estat està disposat aassumir les pèrdues dels bancs.

El deute extern espanyol és ambbancs alemanys i francesos. Per tantels creditors estan pressionant per-què els comptes espanyols puguin ferfront al pagament del deute. Això haestat garantit amb la darrera reformade la Constitució, que imposa la prio-ritat del pagament del deute per so-bre de les despeses socials. De fet, alspressupostos d’aquest any, Espanyadestina 28 milions d’euros al paga-ment d’interessos, fet que representaun 13 % de la despesa total. A la vega-da, es comprometen a reduir el dèfi-cit públic, i per complir-ho es retallen27.300 milions d’euros en despesasocial. Hi ha una relació directa entreel pagament d’interessos del deute iles retallades socials.

Per tant hauríem de deixar de pa-gar aquest deute?Proposem que el deute s’auditi, per-què la major part prové d’inversionsfinanceres especulatives que ha fet labanca. No podem permetre que elsestats responguin assumint-les. Eldeute representa actualment un400 % del PIB, i d’aquest, un 17 % éspúblic i un 83 % és privat, la majoriad’empreses i d’entitats financeres.No podem caure en l’enganyifa depensar que el problema és que hemviscut per sobre de les nostres possi-bilitats. L’endeutament de les famíliesrespon principalment a la necessitatd’accedir a l’habitatge. Aquest traspàs

de diner públic al sector privat s’hagenerat a través de dos mecanismes.D’una banda, s’han dedicat uns100.000 milions d’euros del tresorpúblic a recapitalitzar la banca espan-yola. És a dir, s’ha destinat diner pú-blic a finançar les pèrdues de la ban-ca privada. Es tracta de préstecs, pe-rò de moment no se n’ha tornat cap iprobablement no es retornin en granpart. Una segona via és l’aval de l’es-tat a les entitats financeres privadesperquè puguin demanar crèdits. Enel moment en què aquestes entitatsno puguin pagar aquests crèdits, hoacabarà assumint l’estat. És una for-ma indirecta de donar diners al sec-tor privat.

Quines alternatives existeixen al’actual sistema financer?S’han proposat moltes alternatives debanca ètica. Últimament hi ha hagutalgun problema en el cas de Triodos,perquè s’ha vist que estava finançantempreses que no tenien res de socialsni de sostenibles, com Repsol. Encanvi, projectes com Fiare o Coop 57s’estan mantenint fidels a la seva filo-sofia. De fet, l’actual sistema econò-mic, no només la seva part financera,no té futur. És difícil que hi hagi unsistema financer ètic i social si la restad’estructures econòmiques no hosón. S’han de fer canvis en tots elsàmbits, en l’ambit de producció, deconsum, de política, implicant-nos enmoviments com el 15M o altres agru-pacions. Cal un procés de transforma-ció des de tots els nivells.

Inés Marco posa per a LA BURXA. FOTO: Gemma Parera

«S’han dedicatuns 100.000milions d’eurosa finançarles pèrdues de labanca privada»

INÉS MARCO:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:Laia Sánchez Amat, Gemma Parera, Ester Rams,Albert Ricart Sanjuan, Agus Giralt, Martí GutiérrezFarré, Irene Jaume Gambín, Àngel Bravo Almirall,Elba Mansilla, Ivet Eroles, Mercè Esteban, MarcRude, Pol Casas, Pau Fabregat, Víctor Obregón, DaniMartínez, Quel Ness, Agus Giralt, Bernat Costa,Núria May Masnou, David Vázquez, Jordi Soler, SergiM. Huete, Ass. de Can Vies, XIS, Albert Garcia, Miki,Ia Bonet, Òscar, Assemblea d’Indignades, Radical-graphics, Isabel Romero, Marc Faustino i Vidal,Marta, Adriana Cabeceran, Klara, Núria Gurina iCooperativa Germinal.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dilluns al vespre alCSA Can Vies(Carrer Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Maig de 2012

[DIVENDRES 25 demaig]19.00 | Debat Obert: “És compatiblelamonarquia amb la democrà-cia?”. Presentat per Jeroni SuredaCarrió [Lloc: Biblioteca Vapor Vell, passat-ge Vapor Vell, 1. Organitza: Àmfora]

ANIVERSARI CANVIES: 15 ANYS[DISSABTE 5 demaig]19.00 | Cercaquintos+xaranga [Lloc:plaça de Sants]

[DIMECRES 9 demaig]21.00 | Sopador de germanor [Lloc:CSA Can Vies]

[DISSABTE 12 demaig]14.00 | Dinar d’aniversari per atotes i tots els canviaires [Lloc: plaçaMàlaga]

[DISSABTE 19 demaig]18.00 | La ruta històrica de la ocu-pació + tast de vins final[Lloc del tast de vins: Can Vies]

ANIVERSARI CASTELLERS SANTS:[DISSABTE 12 demaig]18.00 | Actuació de Vigíles amb elsCastellers de Sants i els Castellersde la Sagrada Família[Lloc: plaça d’Osca]

19.30 | Castell de dones dels Caste-llers de Sants [Lloc: plaça d’Osca]

[DIUMENGE 13 demaig]12.00 | Actuació amb els Castellersde Sants, Castellers de Vilafranca iCapgrossos deMataró [Lloc: plaçaBonet i Muixí]

[DISSABTE 26 demaig]Per determinar | Actuació amb elsCastellers de Sants i la Colla Jovedels Castellers de Sitges. [Lloc: plaçade la Catedral. Organitza: Castellers deSants]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Comtes de Bell-lloc, 39 ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants.org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta