l'avaluació i potenciació de l'ús de les tic per a l'atenció a la diversitat

L’AVALUACIÓ I

POTENCIACIÓ DE L’ÚS DE

LES TIC PER A L’ATENCIÓ

A LA DIVERSITAT

D.G. d’Innovació

Departament d’Educació

Generalitat de Catalunya

Març de 2009

estudis sociològics i gestió de projectes

Les TIC i el tractament de la diversitat 2

CRÈDITS:

Investigadors

Marta Rovira i Martínez

Enric Saurí i Saula

Ajudants

Marc Biosca i Llahí

Sergi Carbonell

ENVIT és una empresa que realitza estudis i dóna suport a la planificació de

polítiques públiques tant des de la vessant d’anàlisi com des de la vessant de

planificació i treball per objectius.

Passatge Sant Josep 15 – 08340 Vilassar de Mar – Tel. 93 759 49 39 – www.envit.cat



Índex

PRESENTACIÓ ............................................................................. 5

1. DADES DE CONTEXT .................................................................. 7

1.1. Situació general de les TIC a l’escola pública catalana.................... 8

1. 2. El tractament a la diversitat a l’escola pública catalana................12

2. MARC GENERAL DE LES TIC .........................................................15

2.1. Incorporació de les TIC al món educatiu ....................................16

2.2. Funcions i dimensions de les TIC a l’escola actual ........................19

2.3. Models d’ús de les TIC a l’aula ...............................................23

3. LES TIC I L’EDUCACIÓ EN LA DIVERSITAT.........................................27

3.1. Educació i diversitat a les nostres escoles ..................................28

3.2. Recursos TIC per a l’educació en la diversitat .............................33

4. ENQUESTA SOBRE L’ÚS DE LES TIC EN EL TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT .43

4.1 Plantejament metodològic .....................................................45

4.2 Anàlisi de resultats ..............................................................50

5. ANÀLISI DE RESULTATS..............................................................55

5.1 Resultats globals.................................................................56

5.2 Resultats per tipus d’aula ......................................................57

5.3 Resultats per titularitat del centre ...........................................73

5.4 Resultats segons el nivell educatiu ...........................................83

6. RESUM DE RESULTATS ...............................................................93

7. CONCLUSIONS ...................................................................... 129

8. RECOMANACIONS................................................................... 139

9. QÜESTIONARIS...................................................................... 145





PRESENTACIÓ



Aquest projecte sorgeix de l’interès del Departament d’Educació per atendre

la diversitat mitjançant les noves tecnologies de la informació i de la

comunicació. Els canvis que s’estan produint en l’ús d’aquestes tecnologies en

l’educació són molt importants, i cal comprendre tant la seva incidència en el

medi educatiu com les seves limitacions. Aquests canvis afecten totes les

àrees, però s’entén que en el marc de les aules d’acollida poden comportar

un canvi revolucionari en la manera d’afrontar el procés d’ensenyament-

aprenentatge. Especialment, en l’aprenentatge de la llengua, s’entén que les

TIC poden oferir noves metodologies de treball docent que facilitin

l’autoaprenentatge, la flexibilitat i la individualització del procés

d’aprenentatge, així com l’adaptació d’aquest a la diversitat inherent a l’aula

d’acollida.

En definitiva, les TIC poden oferir més oportunitats al tractament de la

diversitat i a la millora de l’aprenentatge. I cal explorar aquestes oportunitats

per encarar el futur immediat i aportar-hi noves iniciatives, si convé, des del

Departament d’Educació. En aquest sentit, esperem que l’estudi que

presentem aquí sigui útil per a l’orientació d’aquestes iniciatives.

El contingut de l’estudi es divideix en dues parts. En una primera part, hi ha

una anàlisi de la situació de la innovació educativa basada en l’ús de les TIC.

Aquesta anàlisi s’ha dut a terme mitjançant la realització d’entrevistes a

docents experts en aquesta matèria, a editorials de llibres de text educatiu, i

a alguns tutors i tutores d’aules d’acollida.

La segona part, descriu els resultats de l’enquesta realitzada a les aules

d’acollida, i a les aules ordinàries dels mateixos centres. Els resultats de

l’enquesta es mostren en taules comentades al llarg del capítol 5, i en forma

de representacions gràfiques al final de l’informe.

Finalment, afegim unes conclusions generals i una sèrie de recomanacions que

l’equip d’investigació ha considerat que es deriven de l’estudi.



1. DADES DE CONTEXT



1.1. Situació general de les TIC a l’escola pública catalana

1.1.1. Inversió de la Generalitat de Catalunya en el curs 2006-2007

Tant les dades obtingudes del Departament d’Educació com les entrevistes a

coordinadors TIC i professorat confirmen una major inversió en les escoles

públiques del Principat.

Les dades extretes del balanç del curs 2006-20071 confirmen que internet –pel

que fa a nivell tècnic- ha arribat a una quasi totalitat de l’escola pública

catalana i que s’està realitzant un esforç considerable a l’hora d’incorporar

maquinària diversa a les aules (ordinadors, pissarres digitals, vídeoprojectors,

etc.).

Les dades més paradigmàtiques d’inversió en TIC reflectides en el balanç del

Departament són les següents:

Projecte Heura

• Arran d’aquest projecte s’ha realitzat l’adjudicació del subministrament i

instal�lació del cablatge de 2.001 centres educatius públics durant els anys

2007 i 2008. L’objectiu principal del projecte passa per subministrar les

infraestructures necessàries per fer arribar la banda ampla a totes les aules

de les escoles.

Kits d’Internet a l’aula

• Dotació d’equipaments TIC a 564 centres participants del projecte, amb la

distribució de 2.230 Kits d’Internet a l’aula. Aquests kits els conformen

ordinador, projector, subsistema de so i pantalla de projecció.

1 Informe publicat el 15 de juny de 2007 pel Departament d’Educació on es fa un balanç

complet de totes les inversions fetes a l’escola pública catalana.



Ràtio alumnes/ordinador

S’ha procurat una reducció de la ràtio d’alumnes per cada ordinador. Així,

mentre la ràtio de 2006 era de 5,72 alumnes per ordinador, la de 2007 és de

4,87 alumnes per ordinador

Augment de la inversió en formació del professorat

El número total de professors formats en TIC pel Departament durant el curs

2006-2007 ha estat de 20.983 professors/es. A aquesta xifra caldria afegir-hi

la d’assistents als cursos de formació realitzats per entitats i associacions de

docents promotores de les TIC a l’escola (WeQuestcat, Lacenet, etc.)

1.1.2. Situació d’Internet a l’escola catalana.

Arran dels primers resultats del Projecte Internet Catalunya, programa de

recerca desenvolupat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la

Universitat Oberta de Catalunya, hem pogut copsar d’una manera força

acurada la situació d’internet i els seus usos a l’escola catalana. El PIC és un

programa de recerca que ha estudiat les transformacions que hi ha hagut a la

societat catalana a causa de l’aparició i ús massiu d’internet. Es tracta d’un

estudi sobre els usos d’internet per part de les persones i els efectes que

tenen en els comportaments, les actituds i les relacions socials dels catalans.

Aquest estudi recull la presència, els usos i els efectes d’internet als diferents

àmbits de la nostra vida quotidiana: administració, empreses, el món de la

comunicació, la salut i l’escola. Naturalment, tenint en compte que el nostre

objecte d’estudi és l’escola, tan sols posarem de manifest aquells resultats i

dades que apareixen en relació a aquest àmbit.

Aquest àmbit de la recerca identifica i analitza la incorporació d'internet a

l'educació primària i a l'educació secundària de Catalunya i la seva relació

amb l'organització, la cultura i les pràctiques educatives dels centres

(Projecte Internet Catalunya, 2007). La fitxa tècnica de l’estudi explicita

metodològicament que s’ha realitzat una enquesta per qüestionaris a una

mostra de 350 centres, representativa del conjunt de centres públics i privats



d'educació primària i secundària de Catalunya. L'aplicació d’aital enquesta ha

comportat, segons la fitxa tècnica, la realització de 9.876 qüestionaris,

distribuïts, per col�lectius, de la manera següent: 700 directius de centres

docents, 350 professorat coordinador de TIC, 2.187 professorat i 6.639

alumnat.

Alguns dels resultats que apareixen a l’informe d’aquesta recerca són els

següents2:

� Una majoria del professorat i l'alumnat d'educació primària i secundària de

Catalunya accedeix a internet en la seva vida quotidiana, es mostra

interessat per aquesta eina i la considera important per a l'educació. Tot i

així, la presència d'internet a les aules encara és baixa en comparació amb

l'ús que en fan professorat i alumnat fora dels centres docents. Aquest poc

ús d'internet també es fa palès en les relacions entre la comunitat escolar,

especialment entre l'escola i els pares.

� Malgrat l'increment sostingut de dotacions en infraestructures i maquinari

(com s’ha dit anteriorment al final del curs 2007 s’ha arribat a una ràtio de

4,87 alumnes per ordinador als centres públics), fins fa ben poc la major

part d'ordinadors amb connexió a internet es concentraven en aules

d'informàtica als ordinadors de les quals els alumnes tenien accés d'una

manera molt més restringida que si els tinguessin a la seva pròpia aula.

Aquest ha estat un dels grans impediments materials de més generalització

de l'ús de la xarxa a les escoles.

� La manera en què els alumnes utilitzen internet a les aules i la freqüència

amb què ho fan depèn molt de la manera en què el professorat integra

aquesta eina en la seva pràctica pedagògica. Internet s'utilitza sobretot

per a preparar l'activitat docent i per a cercar informació relacionada amb

les diverses assignatures. Els alumnes la fan servir principalment per a fer

2 Aquests resultats són presents tan a la pàgina web de l’IN3 ( www.uoc.edu/in3/pic/ ), com

a la mateixa web de la Generalitat de Catalunya.



els deures i per a preparar treballs escolars. Però la presència d'internet

en les activitats escolars com a eina per a la col�laboració entre professors

i alumnes i per al desenvolupament de projectes innovadors encara dista

molt de ser altament implementada. Bona part del professorat tendeix a

utilitzar internet per a mantenir els patrons de docència tradicionals, més

que no pas per a innovar.

� Una bona part dels directius dels centres docents no tenen entre les seves

prioritats la integració de les TIC i d'internet amb finalitats educatives. En

molts casos els directius dels centres tenen poca capacitat per a liderar

aquest procés i poder influir en les pràctiques educatives que tenen lloc en

els centres de la seva responsabilitat. Aquest problemàtica es manifesta

tant als centres públics com als privats.

� El professorat és l'element clau en la incorporació d'internet a l'educació

escolar. El professorat que utilitza internet d'una manera més freqüent i

variada amb els seus alumnes té un bon nivell de competències en la

utilització instrumental de les TIC, ha rebut formació en l'ús educatiu

d'internet, considera que la xarxa li és útil per als seus propòsits educatius

i adopta un tipus de pràctiques pedagògiques personalitzades que

fomenten la participació activa dels alumnes en les decisions sobre el

propi procés d'aprenentatge, el treball en equip i l'obertura a l'entorn.

� No s'han trobat evidències que les diferències en l'ús d'internet als centres

docents influeixin en els resultats escolars dels alumnes. En canvi, sí que

hem trobat diferències pel què fa a l'ús d'internet a casa. Els nois i noies

amb millor rendiment acadèmic accedeixen més a internet quan són fora

del centre que els que obtenen pitjors resultats, però, a més, el seu

rendiment acadèmic incideix en la manera com utilitzen la xarxa fora del

centre. Els alumnes que no tenen dificultats acadèmiques utilitzen més

internet per a finalitats escolars que la resta, quan són a casa. Així mateix,

més ús d'internet per part dels pares i mares comporta un nivell més alt

d'accés per part dels nois i noies, i més ús d'internet a casa per a fer

treballs escolars.



L’informe conclou de la següent manera: “En aquest sentit, la feina que es fa

actualment des de les escoles i els instituts encara no proporciona als alumnes

les competències necessàries per a treure un profit adequat de les xarxes

informacionals i, en conseqüència, no contribueix prou a compensar les

"desigualtats digitals" entre alumnes, producte de les diferències que es

generen en els entorns socials i familiars de procedència” (Projecte Internet

Catalunya, 2007).

1. 2. El tractament a la diversitat a l’escola pública catalana

D’ençà de l’any 2000 la presència d’alumnes amb necessitats educatives

especials als centres escolars ha augmentat considerablement. L’augment de

la taxa migratòria al nostre país i, especialment, el reagrupament familiar ha

fet que molts infants i adolescents de diferents indrets del planeta s’hagin

d’escolaritzar. Evidentment això és un gran repte per l’administració i és,

per aquest motiu, que s’han potenciat, entre moltes altres coses, dos

elements que contribueixen a un tractament més acurat de la diversitat

present a les aules: les aules d’acollida, on es centralitza l’acolliment dels

alumnes nouvinguts, i les aules obertes, on es treballa amb l’alumnat que té

dificultats a l’aprenentatge.

1.2.1. Aules d’acollida

L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i

pensat per donar una resposta adequada a atendre les necessitats emocionals,

lingüístiques i curriculars d'aquest alumnat. Alhora permet a l’alumnat

autòcton continuar el ritme de les classes amb tota normalitat i, doncs,

millora la qualitat global de l'alumnat del centre. La implantació d’una aula

d’acollida implica una dotació docent, una dotació informàtica, material

didàctic i un pla de formació i assessorament sistemàtic.



Tot seguit incorporem un quadre on es recullen el total d’aules d’acollida

presents a Catalunya durant el curs 2006-20073:

Taula 1: Nombre d’aules d’acollida el curs 2006-2007

Serveis Territorials Nombre d’Aules

Barcelona ciutat 176 Barcelona Comarques 314 Baix Llobregat – Anoia 98 Vallès Occidental 99 Girona 146 Lleida 100 Tarragona 102 Terres de l’Ebre 46 TOTAL 1.081

1.2.2. Aules obertes

És un recurs adreçat a l'alumnat del segon cicle de l'ESO que presenta

dificultats d’aprenentatge i d’adaptació a l’aula i que precisa actuacions

individualitzades i adaptacions curriculars per a la seva integració escolar,

social i laboral.

Com en l’anterior apartat, incorporem un recull per territoris de l’evolució

que hi ha hagut de les aules obertes al Principat des de 2004 fins a 20074:

3 Dades extretes del “Balanç del curs 2006-2007” publicat el 15 de juny de 2007 pel

Departament d’Educació. 4 Dades extretes del “Balanç del curs 2006-2007” publicat el 15 de juny de 2007 pel

Departament d’Educació.



Taula 2: Aules obertes entre 2004 i 2007

Serveis Territorials 2004-2005 2005-2006 2006-2007 TOTAL

Barcelona ciutat 15 9 4 28 Barcelona Comarques 20 34 36 90 Baix Llobregat – Anoia 11 24 16 51 Vallès Occidental 10 17 20 47 Girona 10 18 18 46 Lleida 10 14 17 41 Tarragona 10 14 4 28 Terres de l’Ebre 5 10 3 18 TOTAL 91 140 118 349

Com es pot comprovar l’augment d’aules obertes en els darrers anys ha estat

molt considerable evidenciant el compromís ferm d’avançar en el tractament

de la diversitat per part del Departament d’Educació.



2. MARC GENERAL DE

LES TIC



2.1. Incorporació de les TIC al món educatiu

La informàtica, les telecomunicacions, internet, etc. es fan cada vegada més

omnipresents i imprescindibles. Les TIC ofereixen instruments avançats per al

processament de dades; canals de comunicació per obtenir i difondre

informació i comunicar-se a distància; interactivitat immediata;

emmagatzematge d’enormes volums d’informació; etcètera.

En aquests sentit, per tal de donar resposta a aquesta creixent necessitat de

dominar l’ús de les eines informàtiques i tecnològiques, els sistemes educatius

estant introduint canvis adreçats a assegurar que l’alumnat assoleixi

l’alfabetització digital. La incorporació de les TIC al món educatiu suposa una

profunda revisió del model educatiu. La pròpia raó d’ésser de l’escola, les

formes d’organitzar la classes i la relació professorat – alumnat, la forma

d’ensenyar i aprendre, la formació bàsica del professorat, la infraestructura i

els mitjans emprats a l’ensenyament, l’estructura organitzativa dels centres,

etc.

En aquest sentit, Pere Marquès (2007) sintetitza de la següent manera

l’impacte que han tingut – i tindran – les TIC al món educatiu d’ençà de la

seva entrada:

- Importància de l’educació informal de les persones

El món líquid en el que ens trobem fa que la informació sigui constant. En un

món saturat de mitjans de comunicació ens arriben constantment inputs

informatius. En aquest context, aquests diversos mitjans tenen cada cop més

rellevància pel que fa al nostre bagatge cultural.

Com afirma Pere Marquès (2007), cadad cop es fa més aprenentatge fora de

l’escola. En aquest sentit, el món educatiu ha d’integrar aquests nous canals

de formació als processos d’ensenyament. Cal que els donin eines i recursos

per reconèixer i destriar la informació adient. Cal que els joves prenguin

consciència de quina és la informació que cal apropiar-se. És a dir, potenciar

la recepció crítica del coneixement.



- Nous continguts curriculars

Els grans canvis socials dels darrers anys demanden noves competències. En

aquest sentit, l’alfabetització digital esdevé essencial de cara al futur dels

joves i adolescents catalans. Aquestes noves competències tenen, i tindran

encara més, un paper cabdal en la trajectòria educativa de l’alumnat: “la

búsqueda y selección de información, el anàlisis crítico (considerando

perspectivas científicas, humnísticas, éticas...) y la resolución de problemas,

la elaboración personal de conocimientos funcionals, la argumentación de las

propias opiniones y la negociación de significados, el equilibrio afectivo y el

talante constructivo, el trabajo en equipo, los idiomas, la capacidad de

autoaprendizaje y adaptación al cambio, la actitud creativa e innovadora, la

iniciativa y la perseverancia...” (Pere Marquès, 2007). Totes aquestes

habilitats hauran d’ésser adquirides per afrontar els nous reptes de futur. És

evident que llegir, escriure, calcular, tenir coneixements de ciències i

història, etc. continuarà essent necessari. No obstant això, tot això s’haurà de

complementar, tal i com hem exposat, amb les habilitats i destreses

necessàries per poder actuar en aquest nou espai social telemàtic (Javier

Echevarría, 2001).

- Nous entorns virtuals d’aprenentatge

Les funcionalitats de les TIC ofereixen nous entorns per l’aprenentatge lliures

de les restriccions imposades per l’ensenyament presencial. Les Tic permeten

un constant contacte professor-alumne, fins i tot fora de l’horari escolar, fet

que ajuda molt més a un seguiment exhaustiu de la tasca realitzada per

l’alumnat. A la vegada, com ja veurem, aquests nous entorns permeten

complementar l’ensenyament presencial amb activitats virtuals i crèdits on-

line que poden desenvolupar-se a casa, als centres docents, etc.



- Necessitat d’una formació didàctico-tecnològica del professorat

Tal i com l’administració catalana està realitzant, el professorat necessita una

important formació no tan sols en la utilització tècnica de les TIC, sinó que,

també, i encara més important, una formació pedagògica amb l’objectiu

d’encarar les TIC des d’una perspectiva pedagògica diferent. Tot passant des

del paradigma memorísitc al constructivisme.

- Tasca compensatòria enfront “l’escletxa digital”

Tan els centres docents com l’administració pública han de contribuir a

apropar les TIC a aquells col�lectius que per les seves condicions objectives

d’existència resten allunyats d’aquest món de possibilitats. En aquest sentit,

és essencial assolir l’alfabetització digital de tot l’alumnat i, per tant, cal

facilitar l’accés a aquells alumnes que no disposen d’equips informàtics fora

del centre.

Des d’aquesta perspectiva, la tasca realitzada per la Generalitat i els

municipis mitjançant els Plans Educatius d’Entorn esdevenen una eina cabdal

per lluitar versus les desigualtats digitals. En aquest sentit, caldria facilitar,

dins el marc d’aquests plans, el treball amb les TIC a tots els alumnes amb

dificultats a l’hora d’arribar a aquestes tecnologies.

- Demanda un nou sistema educatiu

Com hem presentat amb anterioritat, amb uns sistemes de formació on les TIC

s’empraran substancialment, caldran nous escenaris i materials (on-line),

noves formes organitzatives, nous mètodes pels processos educatius. Com

assenyala Javier Echevarría (2001), la tasca les escoles presencials es

complementarà –en alguns casos ja es complementa– amb activitats als

entorns educatius virtuals.



2.2. Funcions i dimensions de les TIC a l’escola actual

La integració de les TIC en el repertori dels instruments de l’educació està

permetent la millora dels processos d’aprenentatge, la personalització de

l’ensenyament i una major eficàcia en la gestió dels centres educatius i de la

mateixa docència. En aquest sentit, permeten desenvolupar nous entorns

d’aprenentatge, tant presencial com virtual, que contribueixen a superar tota

mena de limitacions d’accessibilitat. Aquest canvis, possibiliten la

introducció de polítiques socials compensatòries que contribueixen a la

igualtat d’oportunitats. Ara, el coneixement arriba a tot arreu: a la llar, al

treball a poblacions aïllades. Tothom pot estar al dia de tots els coneixements

amb una immediatesa aclaparadora.

Davant l’escenari tecnològic que s’ha obert en els darrers anys les funcions de

les TIC a l’escola han pres un caràcter molt rellevant. L’escola ha d’integrar

la nova cultura: alfabetització digital, font d’informació, instrument de

productivitat per realitzar treballs, material didàctic, instrument cognitiu...

l’escola ha d’apropar als estudiants a la cultura d’avui. Per aquest motiu, és

important la presència a classe de l’ordinador des dels primers cursos, com un

instrument més, que s’emprarà amb finalitats diverses: lúdiques,

informatives, comunicatives, instructives...

L’ús de les TIC tenen com a objectiu permetre als alumnes assolir capacitats

per desenvolupar-se plenament en el si de la societat de la informació. A la

vegada, les TIC poden donar suport a objectius generals, com ara el

desenvolupar actituds positives per a l’aprenentatge, millorar la presentació

de treballs, les actituds inquisitives de recerca i solució de problemes,

d’aprendre col�laborativament i de treballar en equip.

Principals funcions educatives de les TIC als entorns educatius actuals (Pere

Marquès, 2007):



- Mitjà d’expressió i creació multimèdia, per escriure dibuixar,

realitzar presentacions, etc.

- Canal de comunicació, que facilita la comunicació interpersonal i el

treball col�laboratiu.

- Instrument de productivitat pel procés de la informació: creació de

base de dades, preparació d’informes...

- Font oberta d’informació i de recursos.

- Instrument cognitiu que recolza determinats processos mentals dels

estudiants.

- Instrument per a la gestió administrativa i tutorial. Contacte amb el

centre i realització de tutories via internet.

- Eina per a l’orientació (professional si s’escau), el diagnòstic i la

rehabilitació de l’estudiant.

- Mitjà didàctic i per a la avaluació: informa, exercita habilitats, fa

preguntes, guia l’aprenentatge, motiva, avalua...

- Instrument per a l’avaluació, que incorpora correcció ràpida i

feedback immediat, reducció de temps i despeses, possibilitat de

seguir el “rastre” de l’alumne

- Suport de nous escenaris formatius

- Mitjà lúdic i pel desenvolupament cognitiu a través de la premsa, la

ràdio, la televisió...

Davant aquests canvis, des de la Unió Europea s’ha definit l’alfabetització

digital dels estudiants en termes de les competències bàsiques5 en TIC que

5 Des de la sociologia i l’educació s’ha definit la noció de competència com la “capacitat” o

“potencial” per actuar eficaçment en un moment precís. Els més important és la utilització

que hom fa dels coneixements. F.E Weinert (2001) es refereix a la competència com un

sistema especialitzat d’aptituds o de saber fer necessaris per assolir un objectiu específic.



han d’haver assolit en acabar l’escolaritat obligatòria (Pere Marquès, 2003). El

que es contempla, doncs, és el següent: “En acabar l’escola, l’alumnat ha de

ser un usuari informat de les possibilitats de les TIC, ha d’estar capacitat per

aplicar selectivament els instruments TIC apropiats en els àmbits personal,

laboral, social i com a suport bàsic per a l’aprenentatge continuat al llarg de

tota la vida” (Ardid et al., 2000).

En aquest sentit, Pere Marquès (2003) exposa quins són els objectius generals

sobre els quals s’ha d’articular la competència bàsica TIC:

� L’alumnat ha d’assolir les capacitats per desenvolupar-se

completament en la societat de la informació.

� L’ús de les TIC ha de permetre desenvolupar actituds positives per a

l’aprenentatge, millorar la presentació dels treballs, les actituds

inquisitives de recerca i de resolució de problemes, d’aprendre

col�laborativament i de treballar en equip.

� Les TIC configuren nous entorns de col�laboració per participar en

comunitats d’aprenentatge formal i informals.

� Les TIC s’han de fer presents en tots els àmbits de l’ensenyament i

l’aprenentatge.

Partint d’aquests objectius globals, Pere Marquès (2003) identifica cinc

dimensions de la competència TIC que agrupen els elements més rellevants de

les TIC per a l’educació:

a) Impacte històrico-social

Les competències en TIC han de permetre desenvolupar pràctiques

responsables en l’ús dels sistemes tecnològics i en el tractament i

difusió de la informació

b) Alfabetització tecnològica



L’adquisició de la competència en TIC ha de permetre que l’alumnat ha

sigui autònom amb les eines informàtiques. Aquest domini i autonomia

s’adquireix comprenent tant els components físics i estructurals com

els elements lògics.

c) Instruments de treball intel�lectual

L’assoliment de la competència TIC cobreix un gran nombre d’activitats

que van des de la planificació de les tasques fins a la presentació i

discussió dels resultats, passant pel procés de recollida , anàlisi i

tractament de la informació.

d) Eina comunicacional

La competència en TIC ha de permetre emprar eficaçment i

responsable les eines de comunicació interpersonal i de teball

col�laboratiu, tant en la seva modalitat sincrònica (xat, messenger,

videoconferència) com asincrònica (correu electrònic, fòrums).

e) Control i modelització

Mitjançant les TIC l’alumnat pot endinsar-se en un laboratori de

ciències naturals, socials i humanístiques que li permet descobrir les

lleis que regeixen els processos físics, químics, biològics, econòmics o

copsar i estudiar, entre moltes d’altres coses, fets històrics i formes de

fer d’èpoques passades.

En definitiva, les TIC permeten impulsar el canvi vers un nou paradigma

educatiu més personalitzat i centrat en l’activitat dels estudiants. A més, la

necessària alfabetització digital dels alumnes i l’aprofitament de les TIC per a

la millora de la productivitat en general, l’alt índex de fracàs escolar i la

creixent multiculturalitat de la societat amb l’augment de la diversitat a les

aules que això suposa constitueixen prou raons per aprofitar les possibilitats

d’innovació metodològica que ofereixen les TIC per assolir una escola més

eficaç i inclusiva.



2.3. Models d’ús de les TIC a l’aula

Tot seguit presentem un breu recull d’alguns models d’ús de les TIC a l’aula.

Per descomptat es tracta d’un petit llistat i, per tant, cal ésser conscient de

la multiplicitat d’opcions i possibilitats ofertes per les TIC.

a) La pissarra digital a l’aula

El seu ús permet als estudiants presentar els seus treballs a l’aula, comentar

públicament els materials extrets d’internet, etc. a la vegada, els professors

poden articular les seves classes amb propostes més visuals i atractives, poden

corregir col�lectivament els exercicis, cercar informació que manca a internet

instantàniament, etc.

b) Videoconferències a classe

Les TIC ofereixen la possibilitat de participar en converses –via xat, correu

electrònic, messenger o videoconferència- amb estudiants d’altres centres,

expertes en determinades matèries, personatges rellevants amb qui val la

pena conversar, etc.

c) L’ordinador (o ordinadors) a l’aula

L’ordinador a l’aula esdevé font d’informació i aprenentatge, canal de

comunicació i eina per elaborar documents, imatges, etc. la presència d’un

ordinador (o diversos) a l’aula obre un marc de possibilitats molt ampli.

Alguns exercicis o metodologies que es poden emprar són els següents:

- Exercicis de recuperació a la carta

Els alumnes, individualment o per parelles, poden realitzar exercicis de

recuperació o reforç a través de les múltiples plataformes on-line o

pàgines web dissenyades per aquesta funció.

- El diari a classe

Des de l’aula es pot elaborar un diari o setmanari que permeti treballar no

tan sols l’escriptura, sinó també la capacitat de síntesi, d’anàlisi, etc. a la



vegada, al tractar-se d’una tasca compartida amb tota l’aula es reforça el

treball en grup.

- La bitàcora (o web) de classe

Diàriament alguns alumnes poden redactar a una weblog una crònica del

dia. Aquí no tan sols es poden incloure les activitats realitzades a l’aula

sinó, també, a mode de calendari, les tasques o feines que s’han d’anar

fent en els propers dies.

- Exercicis “a la carta” d’ampliació, reforç o avaluació (tractament de la

diversitat)

EL professor pot encarregar la realització de determinats exercicis de les

diferents plataformes de continguts o d’Internet. Programes tutorials i

d’exercitació per avaluar i reforçar els aprenentatges, programes per

conèixer el nostre entorn cultural i lingüístic, revisió de pàgines web per

ampliar coneixements, etc. Aquests exercicis poden ser autocorrectius i,

així, es pot informar al professor dels resultats.

- Avaluació individual amb programes tipus test

El professor pot preparar test de preguntes d’autoavaluació i plantejar-lo

als alumnes individualment a l’aula d’informàtica. Els programes que ho

fan corregeixen automàticament els exercicis i elaboren un registre amb

l’activitat realitzada per cada estudiant i una estimació de la nota.

- Realització de webquests

Les webquest esdevenen una eina molt interessant a l’hora d’aprendre

com i de quina manera cercar la informació sobre el tema que s’està

investigant. Esdevé un exercici que potencia les habilitats necessàries per

reeixir en una recerca.

d) Deures en grup amb recolzament TIC

Les TIC permeten desenvolupar més treballs col�laboratius o en grup als

estudiants. Mitjançant la missatgeria instantània aquest alumnes poden estar



en contacte fora de l’horari escolar i avançar així en els seus projectes amb

grup.

e) Debats i fòrums virtuals

Es poden organitzar debats i fòrums sobre diferents temes durant el curs. Des

de casa o des de les aules d’informàtica l’alumnat podrà intervenir en els

debats expressant el seu posicionament i opinions.

f) Weblog de l’estudiant

Cada estudiant pot tenir la seva pròpia weblog on pot escriure les seves

impressions sobre la classe o l’escola, pot incorporar-hi encàrrecs fets pel

professorat, enllaços que l’alumne consideri interessants, etc. El professor

animarà els estudiants a fer visites a les weblogs dels seus companys per així

potenciar el coneixement mutu.

g) Realització de treballs amb suport audiovisual

Les TIC també incorporen d’altres element com poden ser el so i la imatge. En

la mesura que el llenguatge audiovisual es fa cada dia més present en la

quotidianitat de l’alumnat es pot emprar aquests sistemes comunicacionals

per reforçar els coneixements, aprenentatges i habilitats de l’alumnat. En

aquest sentit, es poden realitzar treballs sonors (ràdio) o amb format

audiovisual (documentals d’investigació curtmetratges, programes pilot per

una televisió fictícia, etc.) que no tan sols signifiquen un canvi en les maneres

de fer, sinó que també treballen d’altres llenguatges que cal potenciar.

h) Més qualitat en la docència per part del professorat

Les millores en els sistemes pedagògics proporcionades per les TIC són prou

evidents. Així, per exemple, la preparació de les classes es pot fer a casa amb

el suport d’un ordinador portàtil per així connectar-lo a la pissarra digital o a



un vídeoprojector amb l’objectiu de reforçar les explicacions amb els

materials prèviament preparats o seleccionats. A la vegada, es pot fer un

seguiment més sistematitzat de l’alumnat (treballs realitzats, assistència a

classe, reflexions extretes de les tutories, etc.). També es poden realitzar

tutories on-line si els alumnes tenen ordinador a casa. Així, el professor, des

del seu despatx, es pot posar en contacte amb l’alumne si està malalt o té

dubtes sobre algun tema, amb els pares d’un alumne que té determinada

problemàtica, etc. En aquesta mateixa línia, si les famílies tenen internet

poden tenir informació més amplia i puntual del seus fills, realitzar tràmits

des de casa i col�laborar més fàcilment amb les activitats realitzades a

l’escola.



3. LES TIC I L’EDUCACIÓ

EN LA DIVERSITAT



3.1. Educació i diversitat a les nostres escoles

L’escola és un agent fonamental de transmissió cultural que s’encarrega de

transmetre uns determinats valors, coneixements i sabers culturals. És un

agent important d’endoculturació, és a dir, d’adquisició de la pròpia cultura i,

per aquelles persones que procedeixen d’altres entorns culturals,

d’aculturació (o aprenentatge d’una altra cultura). Per les seves pròpies

característiques, l’escola és l’únic espai social en el que el contacte entre

adolescents suposadament diferents és pràctic i legítim. Ofereix uns espais i

uns temps que permeten a tots els infants i adolescents un contacte sostingut,

informal i personal i en igualtat de condicions. És des d’aquesta perspectiva

que l’escola esdevé l’espai perfecte a l’hora de treballar per la modificació

dels prejudicis i de les actituds que se’n deriven.

En molts casos es tendeix a analitzar en clau problemàtica la presència

d’alumnes d’orígens culturals diversos. Suposar que tots els fills i filles

immigrades són alumnes amb necessitats especials no només és un prejudici

sinó que va en detriment de la integració escolar i socials d’aquests nois i

noies. És evident que la incorporació tardana al curs, el desconeixement

lingüístic, una trajectòria educativa fragmentada i sense continuïtat, el fet de

no haver estat escolaritzat prèviament, el bagatge cultural inicial, etc. són

elements que inicialment poden dificultar la integració dels nois i noies en

l’àmbit escolar. No obstant això, aquestes suposades diferències inicials no

han d’esdevenir “factors insalvables” que perpetuïn l’estigmatització dels

nois i noies d’origen immigrat.

Una de les dificultats més importants amb les que aquests joves es troben són

les lingüístiques. El fet de no dominar les llengües de la societat d’acollida és

un problema per la integració escolar dels joves d’origen immigrat. És un

factor important de vulnerabilitat i debilitat de la xarxa cognitiva a l’hora de

codificar els esdeveniments socials del propi entorn. La llengua transmet



valors, significats i, per tant, condiciona la socialització i els resultats escolar

(Casas et al., 2003).

En aquest sentit, la necessitat de l’aprenentatge lingüístic, cultural...

requereix la implementació d’un primer espai d’acollida que treballi en

aquesta direcció i ajudi els joves a la descoberta de la nova societat. Les

aules d’acollida esdeven, doncs, una eina fonamental per reeixir en aquest

propòsit. Ara bé, sempre i quan no es converteixin en un reducte o “ghetto”

diferenciat de la resta del centre. D’altra banda, tan important és el marc de

l’aula d’acollida com el pas a l’aula ordinària: “El pas a l’aula ordinària és

molt important per aquests alumnes, i per tal que aquest pas sigui positiu i

efectiu s’haurien de donar tota una sèrie d’elements que incidissin sobre

aquest procés d’incorporació; elements relacionats amb l’actitud del

professorat i dels companys i companyes, l’acollida, l’acompanyament, la

tutorització, la coordinació dels diversos serveis, l’adaptació curricular, etc.

L’èxit escolar dependrà, en gran mesura, de com es plantegi aquest pas a

l’aula ordinària. En aquest sentit, tots els recursos específics que allunyin

l’alumne nouvingut del seu grup normalitzat en dificulten la integració

posterior” (Casas et al., 2003: 75-76).

3.1.1. Una eina per a l’escola inclusiva : les Aules d’acollida

Com s’ha exposat, els aspectes implicats en l’acollida són molts, si bé els que

es relacionen amb la manca de domini de la llengua de l’escola adquireixen

una gran importància (Vila i Serra, 2006). En aquest sentit, s’ha desenvolupat

un model educatiu que combina la presència a les aules d’acollida amb la

presència a l’aula ordinària6. L’objectiu indefugible és que l’alumnat

nouvingut comparteixi relacions socials amb tot l’alumnat a l’aula ordinària

6 El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va adoptar mitjançant el Pla per

a la llengua i la cohesió social un model que combinava l’aula d’acollida tancada i l’aula

ordinària per atendre les necessitats educatives i lingüístiques de l’alumnat nouvingut.



des dels primers moments de la seva arribada. L’aula d’acollida serveix,

doncs, per facilitar la integració inclusiva dels alumnes nouvinguts en un

context educatiu del qual desconeixen les normes, les rutines, l’idioma o els

estils d’ensenyament-aprenentatge predominants (Sales, 2006).

Com ja hem puntualitzat, la llengua esdevé un factor clau per la integració i

adaptació escolar dels joves nouvinguts. En aquest sentit, voldríem apuntar

molt breument algunes línies sobre la relació entre el català i les aules

d’acollida. En el transcurs del curs 2004-2005 el Servei d’Ensenyament de

Català (SEDEC) i el Servei d’Interculturalitat i Cohesió Social (SICS) van recollir

dades sobre el funcionament del “Pla per a la llengua i la cohesió social”.

Algunes de les conclusions d’aquesta avaluació del pla elaborades per Ignasi

Vila, Santiago Perera i Josep M. Serra (2006) les presentem a continuació:

� La majoria de l’alumnat nouvingut, fins i tot el que acaba d’arribar, no

està més de 10 hores setmanals a l’aula d’acollida. Després de 2 anys

d’estada a Catalunya el percentatge d’alumnat és petit. El gruix de

l’alumnat de les aules d’acollida el constitueix l’alumnat escolaritzat al

començament del curs i el que va arribant al llarg del curs acadèmic.

� L’aula d’acollida serveix per accelerar recursos conversacionals en

llengua catalana i fer possible la incorporació activa de l’alumnat

nouvingut a l’aula ordinària. Totes les dades informen que el lloc

privilegiat on l’alumnat nouvingut aprèn la llengua catalana és l’aula

ordinària. I, per això, l’aula d’acollida té un paper cabdal tant per

assegurar la seva ràpida incorporació a l’aula ordinària com per fer

possible el procés d’integració i adaptació escolar.

� La integració i l’adaptació escolar són factors decisius per a la

incorporació i el desenvolupament de la llengua catalana. Això és lògic

ja que el llenguatge és l’eina privilegiada dels éssers humans per

regular i controlar els seus intercanvis socials. Integrar-se i adaptar-se

significa relació i intercanvi social i ambdós estan relacionats amb



l’adquisició de l’eina per fer-ho possible. Aquests factors de la

integració són tan importants que deixen sense rellevància altres

factors com l’edat, el temps de residència o el nombre d’hores

d’estada a l’aula d’acollida.

� El temps de residència i l’edat de l’alumnat són variables que, per si

soles, no juguen a favor de l’adquisició de la llengua catalana. Les

dades mostren que els nivells més elevats de llengua catalana, en

condicions similars, els adquireix l’alumnat nouvingut que fa 1 i 2 anys

que està de residència. Aquests resultats es relacionen amb el nivell

d’integració i adaptació escolar. És a dir, l’alumnat que mostra un baix

nivell d’integració i adaptació escolar, independentment de residir més

o menys temps o ser més o menys gran, obté baixes puntuacions en

llengua catalana. La comprensió oral és l’únic domini dels quatre

avaluats que no segueix aquesta regla. Una explicació d’aquest fet es

troba en la baixa presència social de la llengua catalana en els llocs on

viu aquest alumnat. Si l’alumnat nouvingut no aprèn català a l’escola

des de la seva participació activa en les activitats d’ensenyament és

molt difícil que ho faci en el seu entorn social.

3.1.2. Aula d’acollida, llengua i potencial de les TIC

No podem perdre de vista que l’alumne nouvingut ha de realitzar un procés.

El primer moment que toca l’escola pot ser molt diferent i impactant,

especialment per aquells alumnes d’una cultura molt diferenciada. Així, per

exemple, els nois i noies que venen del món musulmà viuen un canvi molt

substancial –formes de fer a l’aula, les qüestions de gènere, el concepte de la

disciplina, etc.-. En aquest sentit, es tracta de realitzar un primer procés que

necessita temps –això és entendre l’edifici, entendre la llum, entendre que ha

de compartir taula amb una nena si és un nen o amb un nen si és una nena,

etc.–. La convivència és, doncs, una evolució importantíssima; però és

indispensable permetre que l’alumne pugui situar-se. En aquest moment



inicial encara no hi tenen cabuda les TIC. Cal ser conscients que molts

d’aquests joves poden no haver vist un ordinador en la seva vida.

El següent pas a fer és, però, la implementació de les noves tecnologies com a

recurs a l’aula. En molts casos, els alumnes nouvinguts descobreixen que amb

l’ordinador poden expressar i poden explicar, amb la dificultat de fer-ho en

un idioma que van aprenent. Però en canvi poden ensenyar la foto del seu

poble que han buscat per internet. Aquest lligam amb el país d’origen els

dóna molta seguretat i, això, és quelcom que les TIC permeten. Aquest procés

de “sóc d’un lloc però ara estic aquí” se’ls fa més fàcil. Les TIC permeten

aquest joc de conèixer tant el nou país com el país d’origen amb un

llenguatge molt visual i entenedor. A la vegada, es fomenta la relació escola–

família en la mesura que els nois i noies poden mostrar la feina realitzada a la

seva família. Aquest seguiment per part dels pares de les tasques realitzades

a l’escola no tan sols permet entendre a les famílies les lògiques de la

institució escolar, sinó que, també fomenten una relació de confiança en tant

que la descoberta del país d’origen augmenta. No podem obviar que

actualment existeixen multiplicitat recursos a la xarxa –diccionaris, jocs

lingüístics, etc.– que permeten que l’alumne progressi autònomament. Els

nois i noies descobreixen que a partir d’internet poden estar en contacte amb

els altres; és una finestra oberta al món.

EL treball de les TIC a les aules d’acollida es fonamenta, principalment, en

tres punt bàsics:

1. El treball –descoberta– de l’entorn.

2. El manteniment dels lligams amb el país d’origen.

3. En un primer moment permeten la possibilitat d’expressar-se de

maneres diferents, fora de les purament lingüístiques.

Les dades confirmen que l’evolució dels alumnes nouvinguts és increïblement

ràpida. En molts casos, com s’ha exposat amb anterioritat, entre 1 o 2 anys



abandonen l’aula d’acollida. Quan s’efectua aquest abandó el seu

coneixement de la llengua és força notable, fet que els permet seguir el ritme

de l’aula ordinària. És evident, doncs, que el procés realitzat per aquests nois

i noies és substancial; en aquest procés les TIC esdevenen una eina molt

important. Aquesta és la raó per la qual el professorat de les aules d’acollida

acostuma a emprar les TIC sense problemes. Fins i tot aquell professorat que

inicialment no domina les tècniques acaben per implementar-les a l’aula

davant l’evidència del paper que poden jugar en l’acollida inicial de l’alumnat

nouvingut. En aquest sentit, aquest professorat acaba integrant el treball a

través de les TIC. Així, per exemple, en molts casos acabarà coneixent el

treball en vídeo i fotografia davant la constatació que el llenguatge visual té

un gran potencial a les aules d’acollida. En aquest sentit, la utilització de les

TIC no depèn tant del que sap el professorat sinó de la seva voluntat de

facilitar el moment de l’acollida. L’aula d’acollida suposa, se’ns dubte, un

canvi metodològic car no es pot plantejar com una classe estàndard. Aquest

espai suposa treballar per racons o grups, oferint una atenció molt

personalitzada al nou alumnat, aquesta individualització la permet les TIC.

3.2. Recursos TIC per a l’educació en la diversitat

En la mesura que va arribant alumnat nouvingut es fa palesa la necessitat de

disposar de materials i recursos didàctics adients per atendre’l. No hi ha

dubte que els recursos i materials ocupen un lloc central en l’estructuració

dels continguts que es volen ensenyar. A la vegada, ajuden a configurar les

primeres representacions que tenen de la societat d’acollida els alumnes que

s’incorporen als centres educatius.

En aquest sentit, des de la Generalitat s’ha marcat unes directrius en relació

amb la producció de recursos i materials didàctics. Aquestes directrius de la

Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social es concreten en les

actuacions següents (Subdirecció General Llengua i Cohesió Social, 2006) :



� Elaborar i difondre (Espai LIC i l’edu365) materials per a l’alumnat i

orientacions i eines de suport per al professorat.

� Promoure l’edició de materials que cobreixin les necessitats

d’aprenentatge i acolliment de l’alumnat nouvingut.

� Promoure la difusió de materials elaborats per docents que treballen

amb alumnat nouvingut i ajudar a generalitzar les innovacions que

s’estan produint en les nostres aules.

� Promoure projectes de col�laboració amb d’altres serveis i

departaments, en els casos en què aquesta col�laboració permeti que

un mateix material tingui explotacions diverses per part dels

diferents col�lectius.

� Promoure i incorporar iniciatives d’altres agents (entitats, món

universitari, mitjans de comunicació) que siguin útils per a les

finalitats i objectius que ens hem proposat o que contribueixin a

millorar el treball sobre la diversitat lingüística, social i cultural que

volem desenvolupar en els nostres centres.

Si bé des de la Generalitat s’està apostant clarament per aquesta línia de

treball, no podem deixar de banda la important tasca realitzada per

associacions i grups de professors a l’hora d’elaborar materials i recursos.

Grups de treball, associacions i xarxes educatives com Lacenet,

WebquestCat, iEARN-PANGEA, l’Associació d’Ensenyants d’Informàtica de

Catalunya, la Xarxa Educativa del Raval, Novadors (Fòrum per les noves

tecnologies de l’educació), Edutec (Revista electrònica de Tecnologia

Educativa), el Col�lectiu Espiral, l’ACTE (Associació Catalana Telemàtica

Educativa), el Grup d’Innovació de l’ICE, el Grup de Tecnologia Educativa, el

projecte Kampus d’Aules Obertes, el CENT (Centre d’Educació i Noves

Tecnologies), el DIM, etc. treballen en diferents camps relacionats amb les

TIC (treball teòric, formació de professorat, intercanvi d’experiències

pedagògiques i, sobretot, elaboració de material i recursos didàctics) amb



l’objectiu d’impulsar la utilització de les TIC a les aules i facilitar material

innovador que sigui d’utilitat per al professorat que ha d’atendre l’alumnat.

Tot seguit exposarem un petit recull de pàgines web on s’hi pot trobar

recursos i material didàctic per professors i alumnes, fòrums, material

teòric... Volem posar de manifest que es tracta, tan sols, d’una petita mostra

sense voluntat d’exhaustivitat. Cal tenir en compte que, sortosament, cada

dia neixen noves experiències i iniciatives que si bé no mencionem de ben

segur realitzen una tasca important a l’hora d’ajudar a incorporar les TIC a les

aules.

Recursos TIC a la xarxa

Webs més generals sobre les TIC i l’educació

� www.edu365.cat. Portal de la Generalitat de Catalunya de recursos per

a pares i alumnes, amb jocs d’aprenentatge, notícies, agenda,

novetats, canals, blogs d’alumnes, xats i apartats per nivells educatius.

� www.xtec.cat: Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Els recursos

presents a aquesta pàgina web de la Generalitat són molts i d’alta

qualitat. Se’ns dubte és un referent per bona part del professorat

interessat a treballar a partir de les TIC. Hi ha espai per la formació del

professorat, jocs d’aprenentatge interactiu, serveis educatius amb

diferents programes per l’aprenentatge, butlletins, punts de trobada,

etc.

- http://phobos.xtec.net/lic : En aquest espai hi trobem una

agrupació de diversos materials i recursos TIC de nivell inicial de

llengua (pàgines web, quaderns virtuals, presentacions digitals,

etc.) procedents de la xarxa o preparats pels mateixos tutors de

les aules d’acollida. Hi ha també exemplificacions que permeten

optimitzar la utilització dels equipaments informàtics de les

aules d’acollida. En aquest mateix espai LIC hi trobem recursos



pel centre acollidor, l’explicitació dels pans educatius d’entorn,

etc.

- http://phobos.xtec.net/aulesobertes/campus/

Kampus Aules Obertes – És un punt de trobada i de treball de

totes les aules obertes que hi ha als centres educatius de

Catalunya. En aquest portal, dirigit pel Ramon Barlam i el Ferran

Mas, s’hi troben activitats variades per l’alumnat, recursos per al

professorat (fitxes de treball, vídeos, caceres del tresor,

webquests, etc.), activitats cooperatives, enquestes, possibilitat

de realitzar videoconferències, interconnexió simultània de fins

a 7 aules obertes via webcam, xat del Kampus, etc. En aquest

portal també hi ha espai per weblogs amb enllaços a d’altres

pàgines d’interès, reflexions i eines pedagògiques

(http://5centims.blogspot.com).

- www.xtec.cat/ceipdrassanes : Hi trobem diferents exemples

d’utilització de les TIC (vídeo, televisió a l’aula, ràdio al centre

educatiu, internet, fotografia digital). Aquest centre també es

troba immers en el projecte internacional GEMS (Projectes

telemàtics i cooperatius per internet)

- www.xtec.cat/~jregales : Activitats i recursos per l’àrea de

tecnologia de l’ESO.

- www.xtec.cat/~enavarro : Estratègies pedagògiques i enllaços

per realitzar exercicis via internet (matemàtiques, etc.).

- www.xtec.cat/~lperez : Recursos didàctics amb endevinalles i

exercicis matemàtics.

� www.ctv.es/users/tramunta

Recursos de programari educatiu en català.

� www.dewey.uab.es/pmarques/pizarracat.htm

Pàgina web del Pere Marquès, professor de la facultat d’educació de la

Universitat Autònoma de Barcelona, on assenyala els millors recursos



multimèdia aplicats a l’educació. Hi trobem un índex per nivells

educatius i per assignatures de webs de professorat.

� www.dewey.uab.es/pmarques/pdigital

El mateix professor Pere Marquès elabora documents i recursos sobre

estratègies d’us de les pissarres digitals, webs on adreçar-se per

treballar amb pissarres digitals i estudis realitzats sobre el tema.

� www.guiaeducativa.net

Pagina web d’orientació al professorat amb la intenció de trobar

material TIC a la xarxa.

� www.ciberespiral.org/general.htm

Col�lectiu de professors, tècnics i investigadors interessats en la

promoció i aplicació de les TIC.

� www.aulamedia.org

Ofereix a professors recursos sobre l’educació en comunicació.

� www.iearn.cat

iEARN són les inicials que designen la International Education and

Resources Network (Xarxa Internacional d'Educació i Recursos). A

Catalunya rep el nom d’IEARN-Pangea.

� www.webquestcat.org

Portal de la comunitat catalana de webquest on hi podem trobar

exemples de webquest, seminaris, cursos de formació, etc.

� www.educalia.org

Espai dedicat a la llengua, literatura i llibres.

� www.cnice.mecd.es

Programa de noves tecnologies.

� www.pangea.org/mrp/



Xarxa i espai per a la renovació pedagògica.

� www.xarxaneta.org/fmrppv

Federació de moviments de renovació pedagògica al País Valencià.

� www.auladetecnologia.com

Espai de recursos, materials i propostes de treball per a la docència de

les TIC a secundària (web de Xavier Rosell).

� www.areatic.com

Recursos per treballar les TIC a l’aula.

� http://videocursos.comunalia.net

Web on podem trobar trucs i formació. Els temes es presenten com a

vídeos.

� www.aula21.net

Educació i internet (en espanyol).

� http://gte.uib.es

Web del Grup de Tecnologia Educativa de la Universitat de les Illes

Balears. Articles i projectes més acadèmics.

� www.eduteka.org

Web de teconologies de la informació i comunicació per l’ensenyament

bàsic. Mòduls temàtics – eines sobre diferents àrees d’interès (mòduls

de matemàtica interactiva i aprenentatge visual).

Moltes webs de professors de secundària sobre aquest tema.

� www.internostrum.com

Recursos d’internet amb molt material adreçat a la preparació de

classes dels professors.

� http://cent.uji.es

Pàgina web del Centre d’Educació i Noves Tecnologies de la Universitat

Jaume I. Aquí hi podem trobar materials de formació i tecnologia



educativa (cursos, tallers, seminaris i projectes); programari lliure per

l’educació i suport a través de l’Aula Virtual. El CENT, encapçalat pel

professor Jordi Adell, és un grup pioner en el tractament teòric i

pràctic de les TIC.

� www.novadors.org/

Pàgina web del “Fòrum de noves tecnologies de l’Educació” (Novadors).

Aquí hi ha espai per articles teòrics i reflexions per mitjà de l’EDUTEC

(Revista electrònics de tecnologia educativa).

� http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/: Escoles en Xarxa. Escoles en Xarxa

és un sistema de blocs en línia de diversos centres de secundària

(cròniques) i primària (intercanvis) que estan interessats:

o en la implementació de les TIC en l'àmbit educatiu,

o en la pràctica del periodisme escolar

o en l'ús de la llengua catatana arreu del domini

o en la implicació en processos educatius innovadors

� http://www.aulamedia.org/: Aula Media. Revista que promou

l’educació en comunicació. Promou l’ús d’eines comunicatives i

interactives (televisió, cinema, blogs...).

� http://www.laxarxa.info/: Xarxa d’educació en comunicació.

� http://antalya.uab.es/ice/edumedia/ o www.edumedia.cat: Edumèdia

és un nou grup de treball en el camp de l’educació en comunicació,

format amb l’assessorament de la revista AulaMèdia, que treballa en la

creació de projectes i iniciatives per impulsar l’educació en comunicació

durant les etapes educatives d’infantil i primària. Volen ser un referent en

la defensa dels drets dels nens i nenes usuaris dels mitjans de

comunicació, descontextualitzant i redescobrint els continguts dels

mitjans de comunicació que veuen els més petits.

Edumèdia està en xarxa amb altres grups que d’interessos paral·lels,

com AulaMèdia, Neokinok.tv i Objectiu Comunicació. Edumèdia està



inscrit com a grup de treball en el marc del l'ICE de la Universitat

Autònoma de Barcelona (UAB).

� http://www.quadernsdigitals.net/: Quaderns Digitals.net és una revista

sobre les noves tecnologies aplicades a l’educació. En català, castellà i

portuguès. A més dels articles, s’hi mostren recursos educatius en

format digital (programes, joc per aprendre...), resultats d’estudis i

enllaços amb d’altres pàgines web sobre la mateixa temàtica.

� http://www.didacticolite.com: Som mestres i professors i professores

d’universitat que creuen que les imatges representen una nova manera

de llegir el món. L’objectiu és innovar perquè l’escola ja no es troba en

la mateixa societat que tenia fins ara i ha de respondre a noves

demandes. Llegir i escriure, per exemple, són conceptes que van

canviant de contingut significatiu a mesura que canvien les necessitats

d’utilitzar-los en una societat que evoluciona ràpidament. Els

continguts i els mètodes d’aprenentatge també han de canviar. Des

d’aquesta perspectiva, proposen un projecte d’innovació a l’aula

mitjançant la projecció d’imatges narratives. Es combina els efectes de

les tècniques audiovisuals amb la interacció verbal entre iguals i/o amb

l’adult. Es crea un fòrum d’opinions personals sobre cada obra que neix

a l’aula i s’expandeix a l’escola, la família o el món. El contingut de la

pàgina combina el treball de llengua amb altres àrees del coneixement

humà, incideix en el camp de l’educació de persones i ajuda a veure la

lectura de la imatge com quelcom que cal incloure en la relació

d’ensenyament/aprenentatge produït a les aules. A la pàgina web hi ha

exemples, catàleg de materials, un blog amb comentaris sobre recursos

visuals, pel�lícules, etc.

� http://www.transeducamundi.org/v1/html/modules/news/:

� http://www.leoloqueveo.org/: El portal "Llegeixo el que veig" és un

diccionari l’objectiu del qual és facilitar l’aprenentatge del vocabulari i

la comprensió lectora, a alumnes d’infantil i primària, especialment a

aquells que presenten dificultats d’accés a la llengua (per discapacitat

auditiva, desconeixement de l’idioma o altres problemes que dificultin



el procés d’aprenentatge). Tots els arxius i activitats, pertanyen als

seus autors, i solament poden ser utilitzats amb finalitats educatives,

sense afany de lucre i respectant el format original. Té versions en

català, castellà i anglès.

� http://anna.ravalnet.org/: Pàgina web personal de la mestra Anna

Pérez (mestre i coordinadora TIC del CEIP Drassanes). Aquí hi trobem

experiències educatives molt interessants per a treballar les TIC a

l’escola.

Webs especialment orientades al tractament de la diversitat

Es tracta de pàgines web amb materials interactius destinats a l’atenció a la

diversitat a les aules i amb continguts educatius adreçats a apropar la

diversitat cultural a la comunitat educativa.

� Proves d’avaluació inicial de matemàtiques per a alumnes nouvinguts, i

proves específiques per a les àrees de naturals i socials disponibles en

la majoria de les diferents llengües familiars de l’alumnat

(www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat).

� “Acollida.Net” (www.acollida.net)

� “Àfrica Negra” (www.edualter.org/material/vld/africa.htm)

� “Art i joc” (www.artijoc.com)

� “Atlàntida, professionals de la interculturalitat” (www.atlantida-

migra.com)

� “Atles de la diversitat” (www.atlesdeladiversitat.net)

� “Aula Acollida escola Bon Pastor”

(www.aulaacollidabonpastor.blogspot.com)

� “Aula Intercultural” (www.aulaintercultural.org)

� “Centres d’arreu del món”

(www.xtec.cat/~fons/wq_cristina/index.htm)

� “Diversitat i NEE” (www.mlluelle.blogspot.com)



� “Edualter” (www.edualter.org)

� “Educar en la diferència” (www.xtec.net/recursos/cultura)

� “Ens presentem” (www.xtex.cat/~nalart/webquest)

� “Entre cultures” (www.entrecultures.org)

� “Escola oberta. Educar en la diferència”

(www.xtec.net/recursos/cultura)

� “Femení plural” (www.phwebquest.org/catala/webquest/)

� “Fent camí...aula d’acollida” (http://camibloc.cat)

� ““Hola! Ja som aquí!” (www.pangea.org/~rbarlam/wq_acollida)

� www.mundoescuela.net

� www.educarm.es/materiales_diversidad/start_ns.htm

� www.xtec.net/lic/

� http://cyberslenth-kids.com

� www.logos.it/lang/transl_en.html

� www.aplusmath.com/cgi-bin/hh/mtable

� www.matemagia.com/



4. ENQUESTA SOBRE L’ÚS

DE LES TIC EN EL

TRACTAMENT DE LA

DIVERSITAT



Tal com hem anat exposant en les primeres pàgines d’aquest informe, les TIC

poden fer una aportació especial al tractament de la diversitat. En el cas dels

alumnes nouvinguts, aquesta diversitat s’entén que és temporal pel que fa a

l’adaptació escolar i al rendiment acadèmic. És a dir, l’alumne necessita un

període per assolir el nivell que el permeti integrar-se a l’aula ordinària. Amb

aquesta finalitat, l’Aula d’Acollida ha de comptar amb una sèrie de recursos

que facilitin l’aprenentatge i d’adaptació personal. Així doncs, podem suposar

que el professorat de l’Aula d’Acollida fa un ús intensiu de les TIC, atenent

aquesta necessitat d’atenció a la diversitat, i aprofitant els recursos que té a

la seva disposició.

A més a més d’aquesta integració inicial a l’escola, però, cal pensar en la

diversitat intrínseca que hi ha en qualsevol aula ordinària. Si bé podem

considerar l’Aula d’Acollida com un espai avançat en l’ús de les TIC per al

tractament de la diversitat educativa, cal analitzar a quina distància es troba

l’Aula Ordinària d’aquest ús intensiu de les TIC, com també si hi ha grans

diferències en la tipologia de recursos TIC utilitzats pel professorat.

Amb la intenció de conèixer de primera mà l’ús de les TIC en aquests dos

entorns, l’aula d’acollida i l’aula ordinària, hem realitzat una enquesta al

professorat dels centres que tenen aula d’acollida. Aquesta enquesta s’ha

realitzat en paral�lel al professorat de les aules ordinàries d’aquests centres.

De manera que disposem d’unes dades que ens permeten comparar els

comportaments en els dos tipus d’aula.



4.1 Plantejament metodològic

4.1.1 Qüestionari

S’han elaborat dos qüestionaris en paral�lel. Un primer qüestionari adreçat al

professorat de l’Aula d’Acollida, que conté preguntes sobre l’origen de

l’alumnat, l’ensenyament del català, els recursos TIC utilitzats, les opinions

sobre l’efecte que tenen aquest tipus de recursos, la formació realitzada, etc.

Paral�lelament, s’ha elaborat un qüestionari per al professorat de l’Aula

Ordinària que conté les mateixes preguntes, excepte les que fan referència a

la composició de l’aula i a l’ensenyament del català a l’Aula d’Acollida.

4.1.2 Confecció de la mostra i tramesa del qüestionari

Tenint en compte que el focus d’anàlisi està força delimitat per un nombre

global d’aules d’acollida, s’ha optat per enviar el qüestionari a tots els

centres que tenen aquest tipus d’aula. Alhora, s’ha enviat el qüestionari de

l’aula d’ordinària perquè els tutors i les tutores dels grups que tenen més

relació amb l’aula d’acollida responguin des de la seva experiència a l’aula

ordinària. D’aquesta manera, la mostra ha quedat confegida com s’indica en

la taula següent.

Així doncs, els qüestionaris s’han enviat a les 1.224 aules d’acollida de

Catalunya, així com a les aules ordinàries que treballen en paral�lel amb

elles. El qüestionari s’ha confegit amb un formulari word, de manera que es

designessin clarament els espais on respondre. La tramesa s’ha fet per correu

electrònic a tots els centres implicats en dues onades: una primera onada, i

una altra de recordatori. Posteriorment, s’han aclarit dubtes per telèfon i

correu electrònic. Malgrat que coneixem els centres que han rebut i els que

han respost el qüestionari, l’anàlisi garanteix totalment l’anonimat de les

respostes.



Taula 3: distribució comarcal de les aules d’acollida

Comarques Aules d’Acollida Alt Camp 9 Alt Empordà 33 Alt Penedès 21 Alt Urgell 4 Alta Ribagorça 2 Anoia 11 Bages 33 Baix Camp 39 Baix Ebre 23 Baix Empordà 31 Baix Llobregat 101 Baix Penedès 16 Barcelonès 316 Berguedà 5 Cerdanya 3 Conca de Barberà 7 Garraf 26 Garrigues 3 Garrotxa 12 Gironès 41 Maresme 64 Montsià 16

Noguera 10 Osona 25 Pallars Jussà 5 Pallars Sobirà 2 Pla de l'Estany 7 Pla d'Urgell 10 Priorat 3 Ribera d'Ebre 6 Ripollès 4 Segarra 8 Segrià 49 Selva 32 Solsonès 4 Tarragonès 49 Terra Alta 2 Urgell 9 Val d'Aran 2 Vallès Occidental 117 Vallès Oriental 64 TOTAL 1.224

Taula 4: Distribució per demarcacions territorials de les aules d’acollida

Demarcació Aules d'acollida

Alt Pirineu i Aran 18 Àmbit Metropolità 709 Camp de Tarragona 123 Comarques Centrals 78 Comarques de Girona 160 Ponent 89 Terres de l'Ebre 47 TOTAL 1.224

4.1.3 Respostes obtingudes

El global de respostes obtingudes ha assolit el 51,47% de la mostra (i per tant,

de l’univers). Aquesta resposta es pot considerar molt satisfactòria, si tenim

en compte que les trameses per correu (encara que sigui electrònic)

acostumen a tenir respostes força baixes. En aquest cas, la resposta ha estat

força espontània, ja que només ha calgut un recordatori per correu electrònic

per assolir aquest nivell de resposta.



D’altra banda, si s’observa la distribució comarcal de les respostes, es pot

observar que en la gran majoria de comarques la resposta és superior al 50%, i

arriba en molts casos molt més enllà. Per demarcacions territorials, podem

observar que la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran és on s’obté un percentatge

més elevat de respostes. També és la demarcació amb un nivell de població

escolar més baix. Per tant, la representativitat queda assegurada amb

aquesta correcció en la resposta, ja que els àmbits amb menys casos són els

que requereixen proporcionalment una resposta més elevada. Per contra,

malgrat que l’Àmbit Metropolità és el que obté menys resposta, l’elevat

nombre de casos que inclou en garanteix una bona representació.



Taula 5: Respostes obtingudes per comarques

Comarca Centres Respostes % resposta Alt Camp 9 4 44,44 Alt Empordà 33 20 60,61 Alt Penedès 21 13 61,90 Alt Urgell 4 3 75,00 Alta Ribagorça 2 2 100,00 Anoia 11 5 45,45 Bages 33 19 57,58 Baix Camp 39 22 56,41 Baix Ebre 23 16 69,57 Baix Empordà 31 20 64,52 Baix Llobregat 101 52 51,49 Baix Penedès 16 8 50,00 Barcelonès 316 135 42,72 Berguedà 5 3 60,00 Cerdanya 3 3 100,00 Conca de Barberà 7 4 57,14 Garraf 26 9 34,62 Garrigues 3 3 100,00 Garrotxa 12 10 83,33 Gironès 41 19 46,34 Maresme 64 37 57,81 Montsià 16 8 50,00 Noguera 10 7 70,00 Osona 25 13 52,00 Pallars Jussà 5 3 60,00 Pallars Sobirà 2 1 50,00 Pla de l'Estany 7 4 57,14 Pla d'Urgell 10 8 80,00 Priorat 3 3 100,00 Ribera d'Ebre 6 4 66,67 Ripollès 4 4 100,00 Segarra 8 5 62,50 Segrià 49 21 42,86 Selva 32 17 53,13 Solsonès 4 3 75,00 Tarragonès 49 27 55,10 Terra Alta 2 0,00 Urgell 9 5 55,56 Val d'Aran 2 1 50,00 Vallès Occidental 117 57 48,72 Vallès Oriental 64 32 50,00 GLOBAL 1224 630 51,47



Taula 6: Respostes obtingudes per demarcació territorial

Demarcació Aules d'acollida N. % resposta Alt Pirineu i Aran 18 13 72,22% Àmbit Metropolità 709 335 47,25% Camp de Tarragona 123 68 55,28% Comarques Centrals 78 43 55,13% Comarques de Girona 160 94 58,75% Ponent 89 49 55,06% Terres de l'Ebre 47 28 59,57%

Així mateix, les respostes obtingudes segons la titularitat del centre són força

semblants en percentatges. Així, tenim 720 centres de primària que han

respost, respecte de 389 de secundària. Els centres concertats s’han

considerat un grup a part, i fan un total de 60 centres.

Taula 7: Respostes obtingudes per tipus de centre i nivell educatiu

Tipus de centre Centres Han contestat % resposta CEIP 720 367 50,97% IES 389 202 51,93% Concertats 114 60 52,63% Total 1.223 629 51,43%

Tanmateix, si tenim en compte el total de l’univers, i el fet que la mostra

segueix les mateixes proporcions, ens trobem que la relació entre uns centres

i altres és molt distant. Així, tenim que a la mostra hi predominen els centres

d’educació primària públics, mentre que els centres concertats només

representen un 9,5% de la mostra. Això és degut al fet que hi ha molt poques

aules d’acollida en centres concertats.

Taula 8: Mostra resultant per tipus de centre

Tipus de centre % a la mostra CEIP 58,35% IES 32,11% Concertats 9,54% Total 100,00%

Finalment, hem de recordar que el qüestionari s’ha enviat als centres que

tenen aula d’acollida, amb dos models de qüestionari. Un per a l’aula

d’acollida i un altre per a l’aula ordinària. El resultat és que a la mostra hi

tenim 645 respostes d’aula d’acollida i 808 respostes d’aula ordinària. Aquest



nombre superior és degut al fet que en alguns centres el qüestionari de l’aula

ordinària ha estat respost per diversos/es tutors/es alhora.

Taula 9: respostes per tipus d’aula

Tipus d'aula Nombre % Aula d’acollida 645 44,39% Aula ordinària 808 55,61%

4.2 Anàlisi de resultats

Per a l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el programa SPSS 15.0, amb el qual

s’han realitzat anàlisis de freqüències, taules de contingències i altres

fórmules de creuament de variables i segmentació de respostes.

Els resultats es presenten a continuació en forma de taules i gràfiques

acompanyades de comentaris, destacant aquells resultats que són més

significatius per al tema que ens ocupa.

4.2.1 Tipus d’anàlisi

Les respostes s’han segmentat seguint els paràmetres que poden aportar

indicadors significatius respecte a l’ús de les TIC, tal com indica la llista

següent:

� Freqüències

� Per tipus d’aula

� Per tipus de centre

� Per si el professorat ha fet cursos o no

� Per demarcació territorial



4.2.2 Composició de l’alumnat de l’Aula d’Acollida

De resultes de les respostes al qüestionari, podem determinar la composició

de l’alumnat de l’Aula d’Acollida amb una certa precisió. El que hem fet és

analitzar la distribució de l’alumnat per dues variables. D’una banda, la

proporció d’alumnes segons l’origen geogràfic. D’altra banda, la proporció

d’alumnes estrangers en cada àmbit territorial de Catalunya.

P1. Procedència de l’alumnat de l’aula d’acollida durant el curs 2007-2008

Taula 10: Distribució de l’alumnat per continents d’origen

Procedència per continents % Àsia i Oceania 15,56% Amèrica del Sud 23,54% Magreb 21,06% Resta d'Àfrica 8,76% Unió Europea 17,23% Resta d'Europa 10,43% Altres 3,42% Total 100,00%

La resposta a la pregunta 1 del qüestionari ens permet obtenir el nombre

d’alumnes estrangers per procedència geogràfica. En la taula 7 tenim la

distribució en percentatges d’aquestes procedències. Així, podem observar

que els alumnes provinents de l’Amèrica del Sud són els més nombrosos,

seguits de molt a prop pels alumnes provinents del Magreb. Aquesta és una

tendència general a la societat, ja que els darrers anys s’han incrementat

notablement les migracions provinents de Llatinoamèrica, que han acabat

superant els fluxos provinents del Magreb, que fins fa uns anys havien estat

majoritaris. D’altra banda, cal destacar que les altres procedències obtenen

percentatges també notables, sobretot pel que fa als escolars d’origen

asitàtic i de la Unió Europa. Per tant, podem dir que l’alumnat estranger és

força divers a les escoles catalanes.



Taula 11. Distribució de l’alumnat segons nombre d’alumnes per aula

Àsia i Oceania

Amèrica del Sud

Magreb Resta d'Àfrica

Unió Europea

Resta d'Europa

Altres Total

De 1 a 5 alumnes

20,23% 14,20% 22,09%

13,58% 21,26% 16,05% 5,28%

66,05%

De 5 a 10 alumnes

2,88% 12,21% 7,41% 0,82% 5,49% 1,23% 0,34%

18,47%

De 11 a 20 alumnes

2,06% 9,12% 4,32% 0,21% 1,78% 0,27% 0,14%

10,92%

De 21 a 30 alumnes

0,48% 2,81% 1,10% 0,00% 0,27% 0,00% 0,00%

2,87%

De 31 a 40 alumnes

0,34% 0,69% 0,07% 0,00% 0,14% 0,00% 0,00%

0,76%

Més de 40 alumnes

0,21% 0,62% 0,48% 0,14% 0,07% 0,00% 0,00%

0,93%

Total 26,20% 39,64% 35,46%

14,75% 29,01% 17,56% 5,76%

100,0%

La taula 12 ens permet analitzar la concentració d’alumnat estranger a les

Aules d’Acollida, de manera que podem valorar les dimensions que té

aquesta. En la gran majoria de les aules, els alumnes d’una mateixa

procedència no superen els 5. Però sí que hi ha un percentatge no

menyspreable de centres en què hi ha fins a 10 alumnes d’una mateixa

procedència. Un 18,47% de centres tenen una concentració de 10 alumnes

d’una mateixa procedència. Un 9,12% dels llatinoamericans es concentren en

grups de fins a 20 alumnes. Això indica una major concentració en aquest

perfil d’alumnat.

Taula 12 Mitjana d’alumnes per Aula d’Acollida

Demarcació territorial Mitjana d’alumnes per Aula d’Acollida

Desv. típ. Mínim Màxim

Àmbit Metropolità 24,90 21,79 3 224 Comarques Girona 24,75 20,86 6 136 Camp de Tarragona 22,07 14,72 4 77 Terres de l'Ebre 27,50 19,92 13 108 Comarques centrals 24,63 24,21 9 151 Ponent 19,27 9,96 2 52 Alt Pirineu i Aran 17,33 8,05 8 36 Total 24,10 20,25 2 224

D’altra banda, és preocupant observar que en alguns centres la concentració

d’alumnes d’una mateixa procedència és molt elevada. Malgrat que es

produeixi en pocs casos, és clar que es produeixen situacions difícils de

gestionar, amb casos que arriben molt més enllà dels 100 alumnes a l’Aula



d’Acollida. Aquesta concentració es produeix, com podem veure a la taula

anterior, sobretot en l’Àmbit Metropolità de Barcelona, tot i que la mitjana

d’alumnes per aula és més elevada a les Terres de l’Ebre. En tot cas, hi ha

una mitjana força constant a tot Catalunya de 24,1 alumnes per aula

d’acollida, que ja podem considerar una xifra elevada. Però a més a més, si

observem les dades màximes que existeixen en cada demarcació territorial,

podem veure que la situació és força desbordant.

Per procedències, els alumnes de procedència subsahariana tenen una

presència més significativa a les comarques de Girona i a les de Ponent,

mentre que els alumnes d’origen asiàtic es troben sobrerepresentants a les

comarques centrals. Els alumnes procedents de la UE tenen una representació

més elevada a les comarques de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

Taula 13: Percentatge d’alumnes estrangers per demarcacions territorials

Àmbit Metropolità

Comarques Girona

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Comarques centrals

Ponent Alt Pirineu i Aran

Àsia 57,33% 13,09% 11,78% 2,36% 8,12% 6,54% 0,79% Sudamèrcica 56,15% 14,04% 10,57% 3,99% 6,59% 6,76% 1,91% Magreb 52,03% 15,28% 11,61% 4,45% 7,35% 7,54% 1,74% Resta d'Àfrica 51,16% 20,47% 6,98% 1,86% 6,51% 11,63% 1,40% UE 44,79% 16,35% 13,74% 5,69% 7,35% 9,72% 2,37% Resta d'Europa 54,30% 14,45% 10,16% 5,08% 7,03% 7,03% 1,95% Altres 63,10% 13,10% 10,71% 3,57% 0,00% 9,52% 0,00%



5. ANÀLISI DE RESULTATS



5.1 Resultats globals

En aquest apartat es mostren els resultats globals, extrets a partir d’una

anàlisi de freqüències i mitjanes de tots els casos, compreses les respostes del

professorat de l’Aula d’Acollida i de l’Aula Ordinària. Tot i que les preguntes 2

i 3 només estan adreçades al professorat de l’Aula d’Acollida.

Bloc I: El treball a l’aula

P2. Indiqueu en quina mesura els següents aspectes són importants per al tractament de

la diversitat a l’aula d’acollida. Ordeneu-los de l’1 al 7 segons la seva importància.

Taula 14. Aspectes rellevants en el tractament de la diversitat a l’aula d’acollida

Mitjana Desv. Típ. La diversitat de nivells de l'alumnat 3,04 1,99 El nombre d'alumnes a l'aula d'acollida 3,78 2,02 La implicació del centre en l'aula d'acollida 3,90 2,14 Les eines pedagògiques adaptades 3,99 1,75 La procedència de l'alumnat 4,04 2,31 El programari adequat als ensenyaments 4,55 1,68 Els recursos informàtics 5,23 1,42

Segons els resultats de la pregunta 2 del qüestionari, la diversitat de nivells a

l’aula d’acollida és l’apsecte més important per tractar la diversitat. El

nombre d’alumnes és el segon aspecte més important. Ja hem vist que la

concetració d’alumnes és freqüent en moltes aules, per tant no és estrany

que el professorat hi faci referència com un aspecte important. Els recursos

informàtics, que són l’objecte d’aquest estudi, són considerats els menys

importants pel que fa al tractament de la diversitat davant dels altres

aspectes. El programari adequat als ensenyaments de l’aula són considerats

els menys importants en segon lloc.



P3. Pel que fa a la llengua catalana, indiqueu específicament en quina mesura els

següents aspectes influeixen més en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua. Ordeneu-

los de l’1 al 9 segons la seva importància.

Taula 15. Aspectes rellevants en l’ensenyament de la llengua catalana a l’aula d’acollida

Mitjana Desv. Típ. L’interès o desinterès de l’alumnat per l’aprenentatge del català 3,26 2,61 La llengua d’origen de l’alumnat 4,11 2,93 La llengua que es parla en l’entorn social del vostre alumnat 4,65 2,84 Els usos lingüístics a la resta del centre 5,20 2,65 El material didàctic adequat per a l’ensenyament del català 5,47 2,06 Els recursos del professorat 5,51 2,05 El nombre d’alumnes a l’aula d’acollida 5,55 2,60 Les eines pedagògiques adaptades 5,97 2,07 El programari adequat per a l’ensenyament del català 6,19 2,08

Pel que fa específicament a la llengua catalana, els aspectes que més

influeixen en l’èxit educatiu és, segons el professorat de l’Aula d’Acollida,

l’interès de l’alumnat per l’aprenentatge del català. En segon lloc, influeix la

llengua d’origen de l’alumnat. I en tercer lloc, la llengua que es parla en

l’entorn social. Per tant, les característiques pròpies de l’alumnat influeixen

més que no pas l’estratègia educativa. Tanmateix, cal tenir en compte que la

desviació en les respostes és molt elevada, sobretot pel que fa a la

importància de la llengua d’origen. De manera, que les mitjanes d’aquesta

taula s’han d’agafar amb una certa precaució.

5.2 Resultats per tipus d’aula

A partir de la pregunta 4, que afecta tots dos tipus d’aula, s’ha considerat

pertinent mostrar els resultas directament segmentats per tipus d’aula. No

s’ha considerat necessari mostrar una xifra global a part d’aquesta

segmentació, ja que els resultats ja permeten comprendre quina és la

tendència general.



Bloc II: El material utilitzat

P4. Indiqueu quins materials feu servir més sovint per a l’ensenyament-aprenentatge de

la llengua catalana. Ordeneu la llista següent de l’1 al 7, tenint en compte que 1=més

sovint i 7=menys sovint.

Taula 16. Materials utilitzats per a l’ensenyament de la llengua catalana segons tipus

d’aula

Aula d'acollida Aula ordinària Mitjana Desv. Típ. Mitjana Desv. Típ. Fitxes que elaboreu vosaltres 2,43 1,65 2,77 1,59 Jocs i material manipulatiu 2,88 1,77 5,09 1,72 Recursos d’internet 3,03 1,38 4,52 1,63 Programes d’ordinador (CD, DVD) 4,14 1,60 5,23 1,63 Programari associat a un llibre de text 4,85 1,86 3,76 1,86 Llibres de lectura 4,93 1,42 3,62 1,63 Llibres de text 5,43 2,04 2,14 1,93

Els materials que es fan servir més sovint són diferents a l’Aula d’Acollida i a

l’Aula Ordinària. A l’aula d’acollida es fan servir materials elaborats pel

professorat, mentre que a l’aula. Aquesta és una diferència important en les

estratègies pedagògiques que es fan servir. Tanmateix, les fitxes elaboradores

pel professorat és la segona eina més utilitzada a l’aula ordinària. A l’aula

d’acollida també es fan servir més recursos d’internet i programari, ja que en

la mitjana se situa en el tercer lloc. Mentre que a l’aula d’acollida és dels

recursos menys utilitzats. Els recursos informàtics a l’aula ordinària estan més

vinculats als recursos que ofereixen les editorials juntament amb els llibres de

text.

P5. Indiqueu els tres programes informàtics que feu servir més habitualment a l’aula.

Taula 17. Perfil dels programes utilitzats segons tipus d’aula

Perfil de programes Aula d'acollida Aula ordinària Programari educatiu 45,4% 32,1% Portals educatius 23,8% 9,3% Programari informàtic 20,2% 44,7% Internet 2,5% 6,5% Altres 8,0% 7,5% Total 100,0% 100,0%



El perfil de programari que s’utilitza a les aules és força divers, i inclou tant

programari educatiu com programes del paquet office o altres aplicacions

informàtiques habituals. Els recursos educatius es divideixen en programari i

recursos online, a través de portals de continguts educatius. Pel que podem

observar a la taula anterior, a les aules d’acollida s’utilitza més el programari

educatiu i els portals educatius, mentre que a les aules ordinàries s’utilitza

més aviat programari office i altres aplicacions informàtiques no

específicament educatives. Això ens indica un ús més intensiu dels recursos

TIC a l’aula d’acollida a partir d’aplicacions i continguts educatius. Però

sobretot la diferència la trobem en l’ús de portals educatius, que requereixen

una recerca més activa per part del professorat per trobar recursos a

internet.

Taula 18. Programes o eines més utilitzats segons tipus d’aula

Programa Aula d'acollida Aula ordinària Galí 21,00% 3,31% Programari Office 16,30% 39,05% Clic 11,60% 16,68% Jclic 10,20% 9,30% Vincles 7,80% 0,31% EDU365 5,30% 6,23% Quidam 3,20% 0,15% Internet 2,50% 6,46% Mud de mots 2,30% 0,46% El món per un forat 1,70% 0,23% LIC 1,60% 0,38% Audacity 1,40% 0,46% Programari lliure 1,10% 1,84% Entrena't per llegir 1,10% 0,08% Programari educatiu 1,00% 1,61% Kid Pix 0,40% 1,69% CDs 0,20% 1,61% Altres 11,00% 10,14%

Els programes que s’utilitzen són els mateixos pràcticament en tots els casos

tant a l’aula d’acollida com a l’aula ordinària, però s’utilitzen amb

freqüències diferents. Així, trobem que el Galí, que és una eina per a

l’aprenentatge del català, és utilitzat molt més a l’aula d’acollida. En canvi,

el Clic i el Jclic (la versió més avançada de l’altre) s’utilitzen tant en un tipus

d’aula com en una altra. El Clic, que possibilita aplicacions multimèdia



diverses, s’utilitza amb més freqüència a l’aula ordinària. D’altra banda,

observem que hi ha programes, com el Vincles, que malgrat estar adreçats

específicament a l’alumnat de l’aula d’acollida, s’utilitzen relativament poc.

El vincles ofereix eines per a l’aprenentatge del català dels alumnes de

procedència diversa. Hi ha altres programes que ajuden a l’aprenentatge de

la llengua, com el Quídam i el Mut de mots. S’ha de dir, però, que entre tots

no arriben a un percentatge gaire elevat d’usos a l’aula d’acollida. Per tant,

comptant el Galí, els programes que introdueixen el català en l’alumnat

nouvingut només són utilitzats pel 50% de les aules d’acollida. D’altra banda,

a l’aula ordinària el seu ús és anecdòtic. Caldria saber perquè el professorat

de l’aula d’acollida no utilitza majoritàriament aquests programes

d’aprenentatge del català i quins recursos alternatius fa servir.

P6. Indiqueu les tres pàgines web que utilitza més habitualment l’alumnat

Taula 19. Perfil de pàgines web segons el tipus d’aula

Perfil de pàgines web Aula d'acollida Aula ordinària Portals Dept. Educació 78,10% 69,83% Portals editorials 0,79% 3,21% Portals de consulta 9,30% 12,85% Portals de continguts especialitzats 0,53% 1,33% Pàgines pròpies 5,08% 2,82% Altres 6,20% 9,95% Total 100,0% 100,0%

Malgrat que hi ha programari educatiu, i que es continuarà desenvolupant, el

cert és que els recursos que ofereix la xarxa comporten un espai de

creativitat i innovació educativa molt remarcable. Per això és important

analitzar quin tipus de pàgines web s’utilitzen. Les dades obtingudes ens

indiquen que majoritàriament s’utilitzen les pàgines web que té el mateix

Departament d’Educació. Per contra, els portals de les editorials tenen una

presència molt minoritària entre la comunitat educativa. És a dir, l’esforç per

oferir continguts educatius a internet és fet sobretot per l’administració

pública, mentre que el sector privat hi fa una aposta molt discreta,

segurament per la dificultat d’obtenir beneficis per aquesta via d’edició dels



continguts. Els portals de consulta, és a dir diccionaris, enciclopèdies i altres

recursos que s’han convertit en gratuïts a la xarxa, són cada vegada més

utilitzats per substituir els recursos en paper que han existit tradicionalment.

Al costat d’això, veiem que les pàgines web elaborades pels centres educatius

també constitueixen una eina que va prenent terreny. A les aules d’acollida

s’utilitzen amb més freqüència, i aquest és un indicador positiu del fet que el

professorat està començant a elaborar eines TIC pròpies.

Taula 20. Pàgines web més utilitzades segons tipus d’aula

Pàgines web Aula d’Acollida Aula Ordinària EDU365 35,10% 34,43% Xtec 19,16% 18,05% LIC 8,60% 1,53% Google 6,50% 6,83% Blogs aula acollida i webs centres 5,05% 2,51% Acollida.net 3,08% 0,21% Wikipedia 2,23% 3,41% EDU3 2,17% 1,60% Galí 2,10% 0,35% Clic 1,57% 2,37% Jclic 1,31% 2,02% Vincles 1,12% 0,14% Altres 11,48% 15,47% Cap programa 0,52% 11,08%

La pàgina web més consultada és, amb diferència, l’Edu365, el portal del

Departament d’Educació que conté tots els recursos disponibles a internet i

que el Departament canalitza cap a la comunitat educativa. Aquesta

freqüència d’ús ens indica que es tracta d’un portal que cobreix

adequadament les necessitats de la comunitat educativa. L’altra portal del

Departament d’Educació és l’Xtec, que també s’utilitza força.

A l’aula d’acollida s’utilitzen amb més freqüència alguns portals destinats als

alumnes nouvinguts, com ara el portal LIC, dedicat a les llengües i la

diversitat. O el portal Acollida.net.

D’altra banda, cal destacar que només hi ha un 11% d’aules ordinàries on no

es consulta internet per a finalitats d’aprenentatge. Això ens indica que

majoritàriament el professorat està utilitzant aquests recursos,

independentment del tipus d’aula en què es trobi. Per tant, caldria aprofundir



en les necessitats concretes que estan emergint en l’ús de les TIC per anar

oferint continguts, recursos de maquinari i connexions, així com perfils de

programes que permetin al professorat afrontar els processos d’aprenentatge

amb més agilitat i flexibilitat també a l’aula ordinària.

Hem vist els recursos de programari i d’internet que el professorat utilitza

tant a l’aula d’acollida com a l’aula ordinària. És bo comparar l’ús d’aquests

recursos amb d’altres que estan apareixent en el panorama de les TIC

aplicades a l’educació. Així doncs, hem demanat al professorat que ens

indiqui si utilitza recursos com ara el Webquest, la pissarra digital, o

simplement els ordinadors, indicant la freqüència amb que utilitza aquests

recursos. D’aquesta manera, podem tenir una ide dels recursos més utilitzats,

i dels que només són utilitzats per una minoria, almenys per ara.

Com es pot observar a la taula següent, pel que fa a maquinari, el recurs més

utilitzat és l’ordinador, que constitueix una eina gairebé universal per als

alumnes de l’aula d’acollida. En canvi, a l’aula ordinària l’ús de l’ordinador va

guanyant espai progressivament, però s’utilitza com a recurs habitual només

en un 30% dels casos. Encara hi té un ús ocasional.

El projector és el segon recurs utilitzat després de l’ordinador. Però és un

recurs que s’utilitza bàsicament de forma ocasional, no pas com un recurs

principal. La pissarra digital té una presència molt discreta, però podem intuir

que el seu ús pot augmentar. S’utilitza ocasionalment en un 7,40% de centres

educatius a l’aula ordinària.

Pel que fa als recursos de programari, el més utilitzat és la pàgina web, com a

eina de difusió de continguts i de construcció d’exercicis. Aquest recurs és

utilitzat molt més a les aules d’acollida que a les aules ordinàries. La

diferència és força importnat. A l’aula d’acollida és també on s’utilitza el

programari per a l’aprenentatge de llengues (84,14% habitualment), que

s’utilitza molt menys a l’aula ordinària (29,92% habitualment). Caldria veure

si cal incrementar aquest recurs a l’aula ordinària per tal de donar continuïtat

al reforç lingüístic de l’aula d’acollida.



Els altres recursos apareguts en els anys recents com a eines de l’era internet,

s’utilitzen més freqüentment a l’aula d’acollida que a l’aula ordinària. Tot i

que no s’utilitzen gairebé gens de forma habitual, sí que s’utilitzen

ocasionalment en moltes aules. En aquest sentit, els blogs són el recurs que

acumula un percentatge més alt d’ús, sobretot a l’aula d’acollida.

Pel que fa als recursos audiovisuals, s’utilitza amb molta freqüència la

fotografia, en segon lloc les audicions d’àudio, i en tercer lloc les projeccions

o gravacions audiovisuals. Els percentatges d’ús habitual só menors a l’aula

ordinària respecte de l’aula d’acollida.

Així doncs, l’aula d’acollida s’utilitzen més intensament els recursos que

ofereixen les noves tecnologies. Cal considerar, per tant, l’aula d’acollida

com un espai experimental que ofereixi solucions didàctiques i pedagògiques

útils també per a l’aula ordinària.



P7. Quins d’aquests recursos utilitzeu a l’aula?

Taula 21. Resultats per tipus d’aula

Aula d'acollida Aula ordinària Habitualment Ocasionalment Mai Habitualment Ocasionalment Mai

Maquinari Ordinadors per al professorat

79,61% 15,01% 5,38% 44,28% 31,01% 24,70%

Ordinadors per a l’alumnat

86,27% 12,92% 0,81% 29,47% 53,67% 16,86%

Pissarra digital 1,76% 4,40% 93,84% 2,33% 7,40% 90,27% Projector 6,50% 34,02% 59,49% 10,34% 59,16% 30,50%

Programari i internet Webquest 5,65% 34,98% 59,36% 3,48% 25,87% 70,65% Cerques del tresor 2,33% 25,49% 72,17% 2,00% 18,60% 79,30% Blogs 15,78% 45,63% 38,59% 8,29% 31,22% 60,50% Pàgines web 80,06% 17,83% 2,11% 40,90% 44,90% 14,19% Programari per a l’aprenentatge de les llengües

84,18% 14,66% 1,15% 29,92% 46,81% 23,27%

Recursos audiovisuals Gravacions en vídeo o DVD

18,88% 59,44% 21,67% 11,42% 64,96% 23,62%

Projeccions de TV, vídeo o DVD

19,13% 64,77% 16,11% 11,53% 75,62% 12,84%

Gravacions d’àudio, ràdio, etc.

27,27% 57,85% 14,88% 12,01% 52,23% 35,76%

Audicions (àudio, ràdio, etc. )

38,96% 53,51% 7,53% 22,33% 56,28% 21,39%

Fotografia 54,01% 40,59% 5,40% 26,49% 55,76% 17,75% Altres 40,24% 31,71% 28,05% 12,21% 26,72% 61,07%

A la pregunta següent, podem veure que efectivament, a l’aula d’acollida es

compta més amb els recursos TIC per a la preparació de l’ensenyament. A

l’aula d’acollida el professorat busca sovint recursos TAC pel seu compte en

un 75% dels cosos, mentre que a l’aula ordinària ho fa el 55%.

P8. Busqueu recursos informàtics i multimèdia pel vostre compte per utilitzar a l’aula?


Aula acollida Aula ordinària Sovint 75,74% 55,33% Ocasionalment 23,27% 41,59% Mai 0,99% 3,08% Total 100,00% 100,00%



P9: Indiqueu com es tracten les TIC al vostre centre


Aula d'acollida Aula d’acollida Sí No No ho sé Sí No No ho sé L’equip directiu està implicat en la promoció de les TIC.

94,61% 0,98% 4,41% 90,26% 1,41% 8,33%

Compartiu amb altres professors/es el material TIC.

87,99% 11,02% 0,99% 88,56% 9,90% 1,41%

El centre adquireix amb facilitat material TIC.

61,98% 16,58% 21,44% 50,26% 22,99% 26,75%

El Projecte Educatiu de Centre contempla un apartat sobre les TIC.

83,56% 4,53% 11,91% 81,98% 2,87% 15,14%

El centre té un/a coordinador/a d’informàtica.

99,51% 0,16% 0,33% 98,21% 0,89% 0,89%

Més enllà de l’ús que se’n fa, la pregunta 10 interroga només al professorat de

l’aula d’acollida, per conèixer si els recursos TIC disponibles a l’aula

d’acollida són suficients. La majoria del professorat respon que els recursos

són suficients, mentre que més d’un 30% considera que aquests recursos no

són suficients. D’altra banda, hi ha molt pocs professors que considerin que no

hi ha prou recursos TIC per a l’ensenyament de la llengua catalana.

Taula 24. Recursos disponibles segons tipus d’aula

Aula d’acollida Aula ordinària Sí. Tenim tots els recursos que necessitem. 59,93% 20,44% En general, no tenim prou recursos. 32,09% 66,20% No tenim prou recursos en llengua catalana. 7,98% 13,37%

Un cop analitzat el pes que tenen les TIC respectivament a les aules d’acollida

i a les aules ordinàries, cal valorar les conseqüències beneficioses que pot

comportar per al procés educatiu, així com la incidència que tenen en el

treball del professorat. La desviació típica de les respostes de la pregunta 11

ens diu que a l’aula d’acollida hi ha més consens que no pas a l’aula ordinària

respecte a la influència de l’ús de les TIC.



Bloc III: Incidència de les TIC en la dinàmica de l’aula

P11: Valoreu la incidència que té l'ús de les TIC en els següents aspectes a l'aula


Aula d'acollida Aula ordinària Mitjana Desv. Típica Mitjana Desv. Típica Augmenta la comunicació alumnat-professorat fora d’hores de classe (e-mail, blogs, web interactiva).

2,10 1,26 2,52 1,38

Potencia el treball col·laboratiu i per projectes en l'alumnat

3,57 1,15 3,52 1,15

L’alumnat accedeix a informació sobre els països, les llengües i les cultures d’origen dels companys i les companyes.

3,82 1,17 3,29 1,27

Produeix una major implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge.

3,96 1,01 3,56 1,10

S’accelera el procés d’aprenentatge de la llengua catalana.

3,96 1,00 3,34 1,07

Es pot tractar millor la diversitat de nivells entre els alumnes.

4,28 0,97 3,80 1,11

Potencia el treball personalitzat 4,35 0,95 3,83 1,14

D’altra banda, hi ha força coincidència entre els dos tipus d’aules. Així es

valora com a efecte més important de l’ús de les TIC el fet que augmenta la

comunicació alumnat-professorat per mitjà del correu electrònic, els blogs i

les altres eines de comunicació a internet. A l’aula d’acollida, es considera

com a segona conseqüència més rellevant que es potencia el treball

col�laboratiu i per projectes de l’alumnat, que accedeix a informació sobre

els països d’origen (en tercer). I per tant (en quart lloc) es produeix una

major implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge. Això, però, no

impliqui que s’acceleri el procés d’aprenentatge, ja que aquesta opció s’ha

situat en cinquè lloc segons el valor de les mitjanes expressades

estadísticament. I tampoc no implica un millor tractament de la diversitat,

resposta que se situa en sisè lloc de les mitjanes. Finalment, l’aspecte que

pren menys rellevància és el treball personalitzat.

Per tant, a l’aula d’acollida el professorat considera que les TIC tenen una

clara influència en la dinàmica de treball, però no necessàriament en el

procés individual d’aprenentatge i encara menys en els resultats.



Les mitjanes obtingudes entre el professorat de l’aula ordinària a aquesta

pregunta, indiquen que en canvi es valora molt més la incidència de l’ús de

les TIC en l’acceleració del procés d’aprenentatge de la llengua catalana, que

queda en tercer lloc de l’ordenació.

Pel que fa al segon aspecte, les respostes de la pregunta 12, ens indiquen que

la conseqüència més important a l’aula d’acollida és un treball col�laboratiu

del professorat, atès que és la frase que té una mitjana més propera a l’1.

Però aquesta conseqüència no és pas del tot general, ja que l’afirmació que

les TIC són un afer individual és la segona mitjana més propera a l’1. De fet,

els resultats no indiquen grans diferències ni una priorització d’unes respostes

per damunt de les altres. Per tant, podem considerar que aquesta pregunta

no ens ha ajudat a resoldre quins són els efectes claus de l’ús de les TIC per al

treball de coordinació i col�laboratiu del professorat.

P12: Valoreu la incidència que té l’ús de les TIC en el treball del professorat


Aula Acollida Aula ordinària Mitjana Desv. Típica Mitjana Desv. Típica L’ús de les TIC es pacta entre diversos/es professors/es.

2,72 1,24 2,98 1,28

L'ús de les TIC és una cosa molt individualitzada de cada professor/a.

3,13 1,31 2,95 1,36

Es potencia l'ús de les TIC també a l'aula ordinària

3,22 1,16 2,95 1,19

L'aula ordinària no utilitza les TIC tant com l'aula d'acollida.

3,33 1,29 3,50 1,38

Es potencia la relació amb el/la coordinador/a d'informàtica.

3,39 1,19 3,22 1,18

Una altra de les conseqüències de l’ús de les TIC, tot i que en un futur

immediat no és gens clar com evolucionarà, és la implicació de les editorials

en el desenvolupament d’aquest tipus de recursos. En aquests moments, com

hem vist en el primer capítol d’aquest informe, els llibres de text editats per

les editorials van acompanyats de continguts multimèdia amb suport de CD o

DVD. Les editorials també han creat portals d’informació sobre la seva oferta

de llibres de text, que inclouen alguns continguts addicionals, jocs i



activitats. Però en general aquests continguts no són gaire atractius, en

comparació amb l’oferta existent de webs amb continguts educatius en

aquests moments.

S’ha preguntat al professorat sobre quines implicacions té aquesta relació

entre TIC i editorials en el seu treball diari. La pregunta 13 ens ofereix les

respostes obtingudes.

Bloc IV: El paper de les editorials

P13: Les editorials estan produint alguns materials TIC però encara no han substituït els

llibres de text per aquest tipus de material. Llegiu les afirmacions següents i digueu si hi

esteu d’acord.


Aula d’acollida Aula ordinària Molt

d'acord D'acord Poc

d'acord Gens

d'acord Molt

d'acord D'acord Poc

d'acord Gens

d'acord No utilitzo gaire els recursos TIC que ofereixen les editorials

20,2% 42,3% 30,8% 6,7% 13,7% 37,1% 38,7% 10,5%

Utilitzo molt els recursos TIC de les editorials per treballar amb l'alumnat

6,9% 25,9% 44,3% 22,9% 10,5% 36,2% 41,6% 11,6%

Les editorials haurien de produir més recursos TIC (CD, DVD, webs...)

43,6% 46,9% 8,4% 1,2% 42,3% 48,5% 8,0% 1,3%

Les TIC no podran substituir mai els manuals escrits

9,1% 37,1% 46,1% 7,6% 16,0% 42,3% 34,6% 7,2%

Els recursos TIC es poden tenir prescindint de les editorials

20,2% 55,6% 21,5% 2,6% 19,7% 56,2% 21,4% 2,7%

És millor que el material TIC sigui produït pel Departament d'Educació

27,0% 45,0% 26,2% 1,8% 18,9% 47,1% 30,1% 3,9%

Els recursos que proporcionen les editorials no permeten treballar adequadament la diversitat

5,3% 34,2% 51,8% 8,7% 6,1% 39,4% 48,8% 5,7%



Com podem veure a la taula anterior, les respostes estan molt polaritzades en

la major part dels enunciats que es proposen. Així, respecte a la pregunta si

s’utilitzen els recursos TIC que ofereixen les editorials, hi ha un sector del

professorat que es mostra d’acord, per tant, que efectivament no els utilitza.

Però hi ha un altre sector del professorat que està poc d’acord amb el fet que

no s’utilitzin aquests recursos. Els percentatges entre uns i altres no són gaire

distants, si bé a l’aula d’acollida és significativament més important el

percentatge dels que està d’acord en què no s’utilitzen aquests recursos.

Mentre que a l’aula ordinària els resultats són força semblants entre els que

estan d’acord amb l’enunciat.

Pel que fa al segon enunciat, respecte a l’ús dels recursos TIC de les editorials

per a treballar amb l’alumnat, els resultats també estan dividits. En el cas de

l’aula d’acollida, però, el percentatge majoritari se situa en el “poc d’acord”

amb l’enunciat, és a dir, que no s’utilitzen aquests recursos TIC de les

editorials per a treballar amb l’alumnat. Però a l’aula ordinària, la distància

entre els que afirmen utilitzar aquests recursos i els que no és més petita, tot

i que predominen els segons.

La gran majoria del professorat està d’acord en què les editorials haurien

d’introduir més recursos TIC en la seva producció. Aquesta és l’única

afirmació que mostra una tendència clara en les respostes.

També estan majoritàriament d’acord amb què els recursos TIC es poden tenir

prescindint de les editorials. Per tant, aquests recursos es poden obtenir fent

una recerca per si mateixos (com en les pàgines web del Departament

d’Educació). Tot i així hi ha un 20% aproximadament del professorat que no hi

està d’acord, per tant que entén que cal el suport de les editorials per a tenir

recursos TIC que acompanyin el procés d’ensenyament.

Sobre l’afirmació que és millor que el material TIC sigui produït pel

Departament d’Educació, hi ha una majoria del professorat, sobretot de les

aules d’acollida, que hi està d’acord. El professorat que no hi està d’acord

arriba, però, al 34% a les aules ordinàries.



Finalment, sobre si els recursos TIC de les editorials permenten el tractament

de la diversitat, malgrat que majoritàriament el professorat no hi està

d’acord (sobretot a l’aula ordinària), hi ha un percentatge igualment

important que hi està d’acord, i que oscil�la entre el 39,2% a l’aula d’acollida

i un 45,5% a l’aula ordinària. Per tant, el resultat queda força dividit.

Bloc V: coneixements adquirits de TIC

En aquest darrer apartat es demana al professorat per la seva formació en

relació a les TIC. Es pregunta concretament si es consideren prou formats, i

quins cursos de formació han realitzat.

La majoria del professorat considera que la seva formació és suficient per

afrontar la feina que fa amb l’alumnat. Però gairebé la meitat considera que

s’ha de formar més. Aquesta pregunta també ens serveis per esbrinar fins a

quin punt hi ha professorat resistent a l’ús de les TIC. Els resultats ens

indiquen que el professorat que no utilitza en cap cas les TIC és molt residual.

No s’observen diferències significatives entre el professorat de l’aula

d’acollida i el de l’aula ordinària.

P.14 Creieu que teniu prou coneixements sobre les TIC com a professor/a?


Aula d'Acollida Aula ordinària La meva formació és suficient per a la feina que faig amb l'alumnat.

54,4% 54,0%

La meva formació encara és insuficient per a la feina que faig amb l'alumnat.

45,4% 44,8%

No utilitzo les TIC en cap cas. 0,2% 1,3% Total 100,0% 100,0%

En canvi, sí que trobem diferències quan deixem les opinions i passem a les

preguntes sobre els fets. Així, trobem que el professorat de l’aula d’acollida

ha fet més formació que el professorat de l’aula ordinària. Tot i que la

diferència no és gaire gran, si tenim en compte que la immensa majoria del

professorat, n’ha fet, de formació en TIC.



P.15 Heu fet algun tipus de formació en TIC?


Aula d'acollida Aula ordinària No 12,2% 16,2% Sí 87,8% 83,8%

Si analitzem el tipus de formació realitzada, hi ha un gran gruix de formació

que se centra en l’orientació de l’ús de les TIC a l’aula i les aplicacions

educatives de les TIC, tant per mitjà del programari específic com per mitjà

de la incorporació de les TIC al procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant,

ens trobem majoritàriament davant d’una formació d’aproximació i de

combinació dels dos mons: TIC i educació.

D’altra banda, és interessant observar que determinats aspectes específics de

l’ús de les TIC i les TAC són força presents als cursos, com ara la creació de

pàgines web i blogs, que representa un 9,1% de la formació rebuda. S’intueix,

doncs, la incorporació progressiva de tècniques i metodologies de treball

associades a les TIC a les aules, com ara les eines de l’aula virtual, l’ús

d’equips i continguts multimèdia, etc.

Taula 30. Perfil de cursos realitzats segons tipus d’aula

Aula d'acollida Aula ordinària Curs aplicació de les TIC a l'aula 29,3% 23,4% Curs de programari educatiu 14,8% 15,8% Curs pàgines web i blogs 9,1% 10,0% Curs multimèdia i audiovisuals 8,6% 10,0% Curs de programari informàtic 8,4% 6,2% Assessorament 7,7% 7,6% Sense especificar 5,9% 6,8% Altres 4,5% 5,0% Eines d'aula virtual 4,1% 3,2% Cursos d'informàtica bàsica 3,2% 4,0% Maquinari i gestió 2,3% 2,4% Cursos TAC 1,6% 3,0% Ciències i TAC 0,5% 2,4%

Els percentatges de la taula següent ens indiquen ell canal pel qual es rep

aquesta formació. Majoritàriament, es tracta de cursos de l’oferta de

formació del Departament d’Educació, més en el cas del professorat de l’aula



d’acollida. En segon lloc, hi ha una proporció elevada de la formació que es

realitza per la via de l’assessorament al centre, també més a l’aula d’acollida

que a l’aula ordinària. La formació oferta per altres institucions educatives és

la tercera opció en percentatge, tot i que molt menor que les altres dues.

Finalment, l’opció menys seguida és la de fer cursos fora de l’àmbit educatiu.

Per tant, cal tenir molt present que és a la formació i l’impuls de l’ús de les

TIC és a les mans del Departament d’Educació i dels ICE. També és a les seves

mans que es pugui aprofundir en el tractament de la diversitat per mitjà

d’aquestes eines.

Taula 31. Tipus de formació realitzada segons tipus d’aula

Aula d'acollida Aula ordinària Assessorament al vostre centre 47,0% 42,6% Cursos del Dept. d'Educació 64,3% 57,5% Cursos d'altres institucions educatives 17,8% 20,7% Cursos fora de l'àmbit educatiu 9,8% 12,6%



5.3 Resultats per titularitat del centre

En l’anàlisi de les dades, s’ha diferenciat per la titularitat de centre, és a dir,

segons si és públic o concertat. Cal dir, però, que el nombre de centres que

concertats que tenen aules d’acollida representa només un 9,54% del total de

centres escolars de Catalunya que tenen aquest tipus d’aules. Malgrat que ens

han respost un 52,63% del total d’aquest tipus de centres, això implica que el

nombre de respostes és molt inferior a la de centres públics (un 9,3% de la

mostra final).

Taula 32. Resposta segons titularitat dels centres

Nombre de centres Respostes % Públics 1109 569 51,31 Concertats 114 60 52,63 Total 1223 629 51,43

Tanmateix, una segmentació de les respostes per a cadascuna de les

titularitats ens permet comparar el sentit que prenen de les respostes en

relació a cada conjunt. A continuació mostrem alguns d’aquests resultats,

malgrat que com veurem les respostes difereixen en un pocs aspectes.

Bloc I: el treball a l’aula d’acollida

És més important la diversitat de l’alumnat, la implicació del centre i el

programari adequat, i en canvi menys el nombre d’alumnes, els recursos

informàtics o les eines pedagògiques adaptades.

En els centres concertats, la diversitat de nivells de l’alumnat pren més

importància, com també el programari adequat als ensenyaments. En canvi,

té un pes menor el nombre d’alumnes a l’aula d’acollida (probablement

perquè no hi ha grups tan nombrosos), les eines pedagògiques adaptades, o

els recuros informàtics.




la diversitat a l'aula d'acollida

Taula 33. Resultats per titularitat del centre

Titularitat del centre Públic Concertat La diversitat de nivells de l'alumnat 3,1 2,8 El nombre d'alumnes a l'AA 3,8 4,0 La implicació del centre en l'AA 3,9 3,8 Les eines pedagògiques adaptades 4,0 4,3 La procedència de l'alumnat 4,0 4,2 El programari adequat als ensenyaments 4,6 4,3 Els recursos informàtics 5,2 5,7

Pel que fa a la llengua catalana, trobem petites diferències en la valoració de

la importància de certs aspectes. Per exemple, la diversitat lingüística

d’origen de l’alumnat és un factor més important als centres concertats com

als centres públics. Mentre que la llengua que parlen en el seu entorn o la

llengua que es parla al centre és considerat més rellevant als centres públics

que no pas als centres concertats. El material didàctic és més rellevant als

centres concertats que no pas als centres públics.


següents aspectes influeixen més en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua


Titularitat del centre

Tipus de centre Públic Concertat

L'interès de l'alumnat per a l'aprenentatge del català 3,3 3,4 La llengua d'origen de l'alumnat 4,2 3,7 La llengua que es parla en l'entorn social de l'alumnat 4,6 5,1 Els usos linguistics a la resta del centre 5,1 6,0 Els recursos del professorat 5,5 5,6 El material didàctic adequat per a l'ensenyament del català 5,5 5,0 El nombre d'alumnes a l'AA 5,5 5,7 Les eines pedagògiques adaptades 6,0 6,1 El programari adequat per a l'ensenyament del català 6,2 6,0



Bloc II: el material utilitzat

Si fem cas de les mitjanes, no hi ha diferències significatives per titularitat

del centre. Només podem observar en tot cas una major importància dels

llibres de text i del programari que hi va associat en els centres concertats.

Però la diferència no és gaire significativa.


la llengua catalana. Ordeneu la llista següent de l’1 al 7, tenint en compte que 1=més

sovint i 7=menys sovint.


Titularitat del centre

Públic Concertat

Fitxes que elaboreu vosaltres 2,6 2,6 Llibres de text 3,7 3,4 Recursos d'internet 3,8 3,9 Jocs i material manipulatiu 4,1 4,1 Llibres de lectura 4,2 4,4 Programari associat a un llibre de text 4,3 4,1 Programes d'ordinador (CD, DVD) 4,7 5,0

Pel que fa als programes informàtics utilitzats, veiem que no hi ha gairebé

diferències en la tipologia de programes. L’única diferència remarcable, tot i

que petita, és que als centres públics s’utilitza més internet que als centres

concertats.


Taula 36. Perfil dels programes utilitzats segons titularitat del centre

Titularitat del centre Perfil de programes Públic Concertat Programari educatiu 39,7% 39,1% Portals educatius 17,5% 17,2% Programari informàtic 30,8% 30,9% Internet 4,4% 2,6% Altres 7,5% 10,3% Total 100,0% 100,0%



La consulta de pàgines web és també molt semblant en els dos tipus de

centres. Si bé en els centres públics es recorre més els portals de consulta i a

pàgines pròpies, mentre que als centres concertats hi ha un percentatge una

mica més gran de consultes als portals del Departament d’Educació i de les

editorials. Per tant, no hi ha grans diferències, però trobem més professorat

amb iniciativa pròpia a l’hora de buscar eines i continguts als centres públics.

Cal reiterar, però, que les diferències són petites.

P6. Indiqueu les tres pàgines web que utilitza més habitualment l’alumnat

Taula 37. Perfil de pàgines web segons la titularitat del centre

Titularitat del centre Perfil de pàgines web Públic Concertat Portals Dept. Educació 74,0% 78,2% Portals editorials 1,8% 2,7% Portals de consulta 11,2% 8,2% Portals de continguts especialitzats ,9% ,4% Pàgines pròpies 4,1% 3,5% Altres 7,9% 7,0%

Quins altres recursos utilitzen els centres? Com hem vist abans els recursos

més utilitzats són els ordinadors, i en segon lloc les pàgines web i el

programari per a l’aprenentatge de llengües. Els recursos audiovisuals

s’utilitzen de forma menys habitual, així com els nous recursos vinculats a les

TIC. Segons la titularitat del centre, observem que la disponibilitat

d’ordinadors per a alumnes i professors és molt més elevada als centres

públics que als centres concertats. Aquesta diferència pot ser deguda a

l’esforç realitzat en els darrers anys per part del Department d’Educació per

tal de dotar de maquinari tots els centres educatius públics. En canvi, una

eina innovadora com la pissarra digital, que s’impulsa des del sector privat, té

més penetració als centres concertats.

Pel que fa als recursos de programari i internet, en canvi, hi ha un ús més

freqüent als centres públics d’eines com el webquest, les cerques del tresor i

els blogs. Les pàgines web tenen un ús molt freqüent als centres públics,

gairebé universal. En canvi, als centres concertats que tenen aules d’acollida,



és menor i més ocasional. El programari per a l’ensenyament del català

s’utilitza gairebé a tots els centres públics que tenen aula d’acollida, mentre

que s’utilitzen molt menys en els centres concertats.

Pel que fa als recursos audiovisuals, també hi ha més freqüència d’ús en els

centres públics, però les diferències no són tan importants, menys en el cas

de la fotografia i altres recursos.


Taula 38. Resultats segons titularitat del centre

Centre públic Centre concertat Habitualment Ocasionalment Mai Habitualment Ocasionalment Mai

Maquinari Ordinadors per al professorat

79,61% 15,01% 5,38% 44,28% 31,01% 24,70%

Ordinadors per a l’alumnat

86,27% 12,92% 0,81% 29,47% 53,67% 16,86%

Pissarra digital 1,76% 4,40% 93,84% 2,33% 7,40% 90,27% Projector 6,50% 34,02% 59,49% 10,34% 59,16% 30,50%

Programari i internet Webquest 5,65% 34,98% 59,36% 3,48% 25,87% 70,65% Cerques del tresor 2,33% 25,49% 72,17% 2,00% 18,60% 79,30% Blogs 15,78% 45,63% 38,59% 8,29% 31,22% 60,50% Pàgines web 80,06% 17,83% 2,11% 40,90% 44,90% 14,19% Programari per a l’aprenentatge de les llengües

84,18% 14,66% 1,15% 29,92% 46,81% 23,27%

Recursos audiovisuals Gravacions en vídeo o DVD

18,88% 59,44% 21,67% 11,42% 64,96% 23,62%

Projeccions de TV, vídeo o DVD

19,13% 64,77% 16,11% 11,53% 75,62% 12,84%

Gravacions d’àudio, ràdio, etc.

27,27% 57,85% 14,88% 12,01% 52,23% 35,76%

Audicions (àudio, ràdio, etc. )

38,96% 53,51% 7,53% 22,33% 56,28% 21,39%

Fotografia 54,01% 40,59% 5,40% 26,49% 55,76% 17,75% Altres 40,24% 31,71% 28,05% 12,21% 26,72% 61,07%

Paradoxalment, quan es demana al professorat si busca recursos TIC pel seu

compte, el resultat dóna una lleugera major freqüència en els centres

concertats. Aquesta dada es pot interpretar com un indicador que el

professorat dels centres concertats pren la iniciativa, malgrat que el centre

no disposa de les dotacions amb què compten els centres públics, i la seva

vinculació més estreta amb el Departament d’Educació. Cal valorar les dades



de la taula anterior conjuntament amb la següent per tal de parar atenció al

fet que potser cal reforçar la introducció de les TIC en els centres concertats.

Mentre que als centres públics, les dotacions de maquinari i programari cal

esperar que siguin força homogènies, en el cas dels centres concertats ens

podem trobar amb què aquest fet sigui molt desigual, en funció dels recursos

financers de cada centre. De fet, com veurem a la pregunta 10, l’opinió

sobre els recursos TIC disponibles a l’aula d’acollida, és menys optimista als

centres concertats.



Públic Concertat Sovint 64,0% 66,4% Ocasionalment 33,8% 32,1% Mai 2,2% 1,5% Total 64,0% 66,4%

P10: Hi ha prou recursos TIC disponibles a l'Aula d'acollida?


Públic Concertat Sí. Tenim tots els recursos que necessitem. 38,3% 28,1% En general, no tenim prou recursos. 51,2% 55,5% No tenim prou recursos en llengua catalana. 10,5% 16,4%

Pel que fa a la gestió que fan els centres dels recursos TIC, la taula següent

ens mostra els resultats de la pregunta 9. Trobem diferències en el fet que als

centres públics hi ha més freqüència de professorat que afirma que el centre

adquireix material TIC amb facilitat. Per tant, això confirmaria la nostra

hipòtesi d’unes mancances més accentuades en els centres concertats que

tenen aules d’acollida. També és més gran aquest percentatge en els centres

públics quan es tracta de tenir un/a coordinador/a d’informàtica.



P9: Indiqueu com es tracten les TIC al vostre centre segons la titularitat del centre


Públic Concertat L’equip directiu està implicat en la promoció de les TIC. 92,4% 90,2% Compartiu amb altres professors/es el material TIC. 88,4% 86,9% El centre adquireix amb facilitat material TIC. 56,3% 46,1% El Projecte Educatiu de Centre contempla un apartat sobre les TIC. 82,4% 84,6% El centre té un/a coordinador/a d’informàtica. 99,6% 90,9%

Bloc III: incidència de les TIC en la dinàmica de l’aula d’acollida

Les mitjanes tendeixen a reduir les diferències, per tant no és estrany que

s’aproximin tant en les respostes a la pregunta següent, sobre les

conseqüències de l’ús de les TIC en l’aprenentatge. Tanmateix convé ressaltar

el fet que la coincidència en les mitjanes indica coincidència també en la

jerarquia d’importància de cadascun dels aspectes sobre els quals es

pregunta.

P11: Valoreu la incidència que té l'ús de les TIC en els següents aspectes a l'aula segons la

titularitat del centre


Públic Concertat Augmenta la comunicació alumnat-professorat fora d’hores de classe (e-mail, blogs, web interactiva). 2,3 2,3 Potencia el treball col·laboratiu i per projectes en l'alumnat 3,5 3,6 L’alumnat accedeix a informació sobre els països, les llengües i les cultures d’origen dels companys i les companyes. 3,6 3,3 Produeix una major implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge. 3,7 3,9 S’accelera el procés d’aprenentatge de la llengua catalana. 3,6 3,6 Es pot tractar millor la diversitat de nivells entre els alumnes. 4,0 4,0 Potencia el treball personalitzat 4,1 3,9

Sobre com es gestiona aquest ús de les TIC entre el professorat, l’ordre que

estableixen les mitjanes també és molt semblant entre els centres públics i

concertats. L’única diferència remarcable és que als centres concertats es

valora com a més rellevant el fet que l’ús de les TIC potencia la relació del

professorat amb el/la coordinador/a d’informàtica.



P12: Valoreu la incidència que té l’ús de les TIC en el treball del professorat segons la

titularitat del centre


Públic Concertat L’ús de les TIC es pacta entre diversos/es professors/es. 2,9 2,8 L'ús de les TIC és una cosa molt individualitzada de cada professor/a. 3,0 3,1 Es potencia l'ús de les TIC també a l'aula ordinària 3,1 3,2 L'aula ordinària no utilitza les TIC tant com l'aula d'acollida. 3,4 3,4 Es potencia la relació amb el/la coordinador/a d'informàtica. 3,3 3,0

Bloc IV: el paper de les editorials

Per a l’anàlisi de la pregunta 13, sobre el paper de les editorials en l’impuls

de les TIC, hem agrupat les respostes Molt d’acord + D’acord i Poc d’acord +

Gens d’acord, per tal de tenir dades més globals i comparatives. Els resultats

ens diuen que als centres públics s’utilitzen menys els recursos TIC que

ofereixen les editorials que als centres concertats. Els centres concertats en

canvi, confien més en el paper de les editorials a l’hora de crear eines TIC,

tot i que tan uns com altres estan d’acord en la mateixa proporció què el

Departament d’Educació sigui qui lideri la creació d’aquest tipus de materials.

Finalment, els centres públics són més crítics sobre les possibilitat de

treballar la diversitat amb els recursos que proporcionen les editorials.



P13: Les editorials estan produint alguns materials TIC però encara no han substituït els


esteu d’acord.


D’acord En desacord Públic Concertat Públic Concertat No utilitzo gaire els recursos TIC que ofereixen les editorials

56,4% 51,1% 43,6% 48,9%

Utilitzo molt els recursos TIC de les editorials per treballar amb l’alumnat

39,8% 48,9% 60,2% 51,1%

Les editorials haurien de produir més recursos TIC (CD, DVD, webs…)

89,8% 98,5% 10,2% 1,5%


53,7% 46,6% 46,3% 53,4%


76,6% 68,9% 23,4% 31,1%


68,6% 69,2% 31,4% 30,8%

Els recursos que proporcionen les editorials no permeten treballar adequadament la diversitat

43,5% 37,0% 56,5% 63,0%

Bloc V: coneixements adquirits de TIC

El professorat dels centres concertats que tenen aula d’acollida és més crític

amb la formació que té sobre l’ús de les TIC. Però també hi trobem una

quantitat marginal de professorat que no les utilitza.

P14: Creieu que teniu prou coneixements sobre les TIC com a professor/a?


Públic Concertat La meva formació és suficient per a la feina que faig amb l'alumnat. 53,5% 60,9% La meva formació encara és insuficient per a la feina que faig amb l'alumnat. 45,9% 36,8% No utilitzo les TIC en cap cas. 0,6% 2,3%

Això és degut al fet que els centres concertats que tenen aules d’acollida té

un percentatge inferior de mestres i professors formats en cursos sobre l’ús de

les TIC.



P15: Heu fet algun tipus de formació en TIC?


Públic Concertat No 13,2% 27,5% Sí 86,8% 72,5%

El tipus de formació que ha fet el professorat és també diferent. Als centres

públics se segueixen en una proporció molt més elevada els cursos que ofereix

el Departament d’Educació, així com també es disposen de més

assessoraments al centre. Per contra, els centres concertats recorren amb

més freqüència a altres institucions per trobar oferta formativa en TIC.

Taula 47. Tipus de cursos segons la titularitat del centre

Públic Concertat Assessorament 45,2% 37,8% Departament d'Educació 63,8% 28,9% Altres institucions 18,9% 24,4% Cursos ofertats fora de l'àmbit educatiu 11,1% 11,9%

Com es pot veure a la taula següent, els cursos que es realitzen més sovint als

centres concertats són els inicials referits a l’ús de les TIC a l’aula, mentre

que als centres públics hi ha una diversitat més gran de cursos,

d’especialització, audiovisuals, etc., que realitza el professorat.

Taula 49. Perfil de cursos realitzats amb més freqüència segons la titularitat del centre

Públic Concertat Assessorament 8,2% 1,3% Curs aplicació de les TIC a l'aula 25,2% 38,7% Cursos TAC 2,35 2,7% Ciències i TAC 1,5% 1,3% Eines d'aula virtual 3,2% 8,0% Curs de programari educatiu 16,0% 8,0% Curs de programari informàtic 6,4% 17,3% Curs pàgines web i blogs 9,7% 8,0% Curs multimèdia i audiovisuals 9,4% 6,7% Maquinari i gestió 2,4% 1,3% Altres 5,0% 2,7% Sense especificar 6,8% 1,3% Cursos d'informàtica bàsica 3,7% 2,7% Total 100,0% 100,0%



5.4 Resultats segons el nivell educatiu

En aquest apartat volem observar els resultats obtinguts a l’enquesta segons

el nivell educatiu de l’alumnat. S’ha segmentat la mostra per dos nivells:

primària i secundària. Hi ha alguns centres dels quals no s’ha pogut obtenir

aquesta dada. Aquests han quedat descartats de l’anàlisi per nivell educatiu.

En total, de les respostes obtingudes hi ha una gran majoria que corresponen

al nivell de primària, on hi ha de fet més aules d’acollida. I només un terç

correspon a centres de secundària.

Taula 49. Respostes a l’enquesta segons el nivell educatiu

Nivell educatiu % Primària 63,4%

Secundària 29,8%

NS / NC 6,3%

Total 100,0%

Bloc I: el treball a l’aula d’acollida

Si observem les mitjanes, veiem que hi ha una major concentració d’alumnes

estrangers a les aules d’acollida de secundària, tot i que varia molt depenent

de les comarques i dels centres. Això succeeix sobretot en el cas dels alumnes

provinents de Sudamèrica, d’Àsia i de la UE. Mentre que són més nombrosos a

primària els alumnes procedents del Magreb, de la Resta d’Àfrica i d’altres

procedències.

Taula 50. Procedència de l’alumnat en mitjanes segon el nivell educatiu

Procedència alumnat Primària Secundària P1 Asia 4,5 5,0 P1 Sudamerica 9,4 10,5 P1 Magreb 6,9 6,6 P1 Resta Africa 3,1 2,5 P1 UE 4,3 5,5 P1 Resta Europa 2,5 2,6 P1 Altres 2,6 1,5



Els aspectes que es consideren més importants per al tractament de la

diversitat no varien gaire d’un nivell educatiu a l’altre. Si observem les

mitjanes obtingudes, veiem que el nombre d’alumnes a l’aula és més

important a primària, mentre que la implicació del centre és més important a

secundària.


la diversitat a l’aula d’acollida.

Taula 51. Resultats segons el nivell educatiu.

Primària Secundària La procedència de l'alumnat 4,0 4,0 La diversitat de nivells de l'alumnat 3,2 2,8 Els recursos informàtics 5,2 5,3 El programari adequat als ensenyaments 4,4 4,8 El nombre d'alumnes a l'AA 4,0 3,3 Les eines pedagògiques adaptades 4,0 4,0 La implicació del centre en l'AA 4,0 3,9

Respecte a la llengua catalana, els centres de primària consideren de mitjana

més important la llengua que es parla en l’entorn social de l’alumnat i els

usos lingüístics a la resta del centre. Mentre que als centres de secundària de

mitjana es considera més rellevant el material didàctic per a l’ensenyament

del català.


següents aspectes influeixen més en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua.

Taula 52. Resultats segons el nivell educatiu.

Primària Secundària La llengua d'origen de l'alumnat 4,2 4,0 L'interès de l'alumnat per a l'aprenentatge del català 3,6 2,6 El material didàctic adequat per a l'ensenyament del català 5,4 5,7 El programari adequat per a l'ensenyament del català 6,0 6,6 Els recursos del professorat 5,4 5,8 El nombre d'alumnes a l'AA 5,7 5,2 Les eines pedagògiques adaptades 5,8 6,3 Els usos linguistics a la resta del centre 5,3 4,8 La llengua que es parla en l'entorn social de l'alumnat 4,7 4,3



Bloc II: el material utilitzat

El material que s’utilitza més sovint com a recurs per a l’ensenyament-

aprenentatge de la llengua catalana és molt semblant en els dos nivells

educatius. Sobretot pel que fa als materials que s’utilitzen més. Entre els que

s’utilitzen menys sí que hi ha algunes diferències. Així, a primària s’utilitza

abans els jocs i el material manipulatiu que no pas el programari associaciat a

un llibre de text. Mentre que a secundària s’utilitza més aquest programari

abans que els jocs i el material manipulatiu.


la llengua catalana.

Taula 53. Resultats segons nivell educatiu.

Primària Secundària Llibres de text 3,8 3,2 Programari associat a un llibre de text 4,4 4,0 Recursos d'internet 3,9 3,7 Programes d'ordinador (CD, DVD) 4,8 4,6 Fitxes que elaboreu vosaltres 2,5 2,8 Llibres de lectura 4,0 4,5 Jocs i material manipulatiu 3,8 4,7

Pel que fa als programes informàtics, a primària s’utilitza clarament més

programari educatiu predefinit, mentre que a secundària es recorre més a

programari informàtic genèric. El nivell d’ús dels protals educatius és

semblant.



Primària Secundària Programari educatiu 43,6% 30,4% Portals educatius 17,1% 18,7% Programari informàtic 28,3% 37,0% Internet 4,1% 4,8% Altres 6,9% 9,2% Total 100,0% 100,0%



Els programes que més es fan servir també són molt semblants entre els dos

nivells educatius, però amb freqüències diferents. S’utilitza sobretot

programari office, tot i que més a secundària que a primària. A primària

s’utilitza molt més el Clic i el Jclic, mentre que a secundària s’utilitza més el

Galí i el Vincles.

Taula 55. Programes més utilitzats segons nivell educatiu

Primària Secundària Clic 16,0% 6,1% EDU365 7,1% 1,5% Galí 11,4% 15,0% Programari Office 22,1% 29,6% Internet 3,9% 4,4% Jclic 10,9% 5,9% Vincles 2,2% 8,8% Mud de mots 0,8% 2,6% Programari lliure 1,1% 2,2% El món per un forat 1,4% 0,2% Quidam 2,0% 1,3%

En la mateixa línia, les webs utilitzades com a eines de consulta i treball a les

aules de primària són les mateixes que a les aules de secundària. No hi ha

diferències remarcables. Sí que és veritat, però, que s’utilitza una mica més

l’Edu3 a secundària, mentre que el portal Edu365, s’utilitza més a primària.

P6. Indiqueu les tres pàgines web que utilitza més habitualment l’alumnat a l’aula.


Primària Secundària Portals Dept. Educació 74,35% 73,50% Portals editorials 1,83% 1,75% Portals de consulta 11,63% 10,25% Portals de continguts especialitzats 0,94% 0,88% Pàgines pròpies 4,04% 4,13% Altres 7,20% 9,50% Total 100,0% 100,0%

Finalment, amb la pregunta següent descobrim que a primària hi ha una millor

dotació o ús d’ordinadors, tant per part del professorat com per part de

l’alumnat. A secundària s’utilitzen més alguns dels recursos audiovisuals

tradicionals, com ara el projector, el DVD o la projecció de programes de TV.



Però també s’utilitza més el webquest, tot i que té un ús incipient en general.

Mentre que a primària s’utilitza més el programari per a l’ensenyament de les

llengües i la fotografia.


Taula 57. Recursos utilitzats habitualment segons nivell educatiu.

Primària Secundària Habitualment Habitualment Ordinadors per al professorat 63,9% 53,6% Ordinadors per a l'alumnat 57,0% 51,2% Pissarra digital 1,9% 2,0% Projector 6,8% 12,4% Webquest 3,7% 5,7% Cerques del tresor 1,3% 3,8% Blocs 12,3% 11,4% Pàgines web 60,3% 55,8% Programari per a l'aprenentatge de les llengües 57,6% 49,6% Gravacions en vídeo o DVD 14,1% 16,3% Projeccions de TV, vídeo o DVD 12,5% 20,0% Gravacions d'àudio, ràdio, etc. 19,1% 19,4% Audicions (àudio, ràdio, etc.) 29,1% 30,6% Fotografia 43,0% 29,4% Altres 29,0% 15,6%

La iniciativa del professorat a l’hora de buscar recursos TIC la prenen pel seu

compte en la majoria dels casos de forma habitual, tant als centres de

primària com a secundària, tot i que una mica més en aquest segon nivell

educatiu.


Taula 58. Resultats segons nivell educatiu

Primària Secundària Sovint 63,0% 66,4% Ocasionalment 35,3% 30,5% Mai 1,7% 3,1%

Pel que fa a la manera com s’utilitzen i es gestionen els recursos TIC al

centre, hem de dir que no hi ha grans diferències per nivell educatiu, fora

d’un dels aspectes sobre els quals es pregunta. Això és, el fet de compartir el

material TIC entre el professorat és més comú a primària que no pas a

secundària.



P9. De la següent llista, indiqueu en quins casos es produdeixen o no alguns fets

relacionats amb el tractament de les TIC al vostre centre.


Primària Secundària L'equip directiu està implicat en la promoció de les TIC. 93,9% 89,0% Compartiu amb altres professors/es el material TIC. 92,1% 81,0% El centre adquireix amb facilitat material TIC. 54,5% 58,1% El Projecte Educatiu de Centre contempla un apartat sobre les TIC. 83,5% 80,2% El centre té un/a coordinador/a d'informàtica. 99,7% 99,3%

Hi ha més percentatge de professorat de secundària que considera que no hi

ha prou recursos TIC a l’aula. Això de fet està en consonància amb les petites

diferències que hem anat observant entre ambdós nivells educatius respecte a

l’ús dels recursos TIC. Tanmateix, també són majoritaris entre els mestres de

primària els que consideren que no tenen prou recursos.

P10. Penseu que hi ha prou recursos TIC disponibles a l’aula?


Primària Secundària Sí. Tenim tots els recursos que necessitem 39,4% 34,6% En general, no tenim prou recursos 49,5% 56,0% No tenim prou recursos en llengua catalana 11,1% 9,4%

Bloc III: incidència de les TIC en la dinàmica de l’aula d’acollida

Respecte de les conseqüències educatives que té l’ús de les TIC, les mitjanes

que presentem cal dir que inclouen unes desviacions típiques força elevades

en alguns casos. Tanmateix, si ens han de servir de referència, hem de dir que

indiquen prioritats una mica diferents segons el nivell educatiu. Així, a

primària es valorar més el fet que les TIC potencien el treball col�laboratiu i

per projectes. I a secundària es valorar més el fet que l’alumnat accedeix a la

informació per si mateix.



P11: Valoreu la incidència que té l’ús de les TIC en els següents aspectes a l’aula

d’acollida.

Taula 61. Resultat en mitjanes segons nivell educatiu.

Primària Secundària Potencia el treball col·laboratiu i per projectes en l'alumnat. 3,5 3,5 Potencia el treball personalitzat. 4,1 4,1 Augmenta la comunicació alumnat - professorat fora d'hores de classe. 2,2 2,7 Major implicació de l'alumnat en el procés d'aprenentatge. 3,8 3,6 L'alumnat accedeix a informació sobre països, llengües i cultures d'origen dels companys/es.

3,5 3,5

S'accelera el procés d'aprenentatge de la llengua catalana. 3,6 3,6 Es pot tractar millor la diversitat de nivells entre els alumnes. 4,0 4,0

En contra del que podria semblar, pel fet que a la l’educació secundària cada

professor/a és especialista d’una matèria, la coordinació és la conseqüència

més important de l’ús de les TIC. Mentre que a primària es posa de manifest

que l’ús de les TIC és un fet individualitzat. Tot i que l’opinió contrària només

queda a una dècima de distància. Als centres de secundària també valoren

com una conseqüència més important que als centres de primària el fet que

es potencia la relació amb el coordinaro/a d’informàtica.

P12. Valoreu la incidència que té l’ús de les TIC en els següents aspectes del treball del

professorat a l’aula.

Taula 62. Resultats en mitjanes segons el nivell educatiu.

Primària Secundària L'ús de les TIC es pacta entre diversos professors/es. 3,0 2,6 L'ús de les TIC és una cosa molt individualitzada de cada professor/a.

2,9 3,4

Es potencia l'ús de les TIC també a l'AO. 3,1 2,9 L'AO no utilitza tant les TIC com a l'AA. 3,3 3,6 Es potencia la relació amb el coordinador/a d'informàtica. 3,4 3,1

Bloc IV: el paper de les editorials

Hem de deduir per les respostes a la pregunta 13 que el professorat dels

centres de secundària utilitza més els recursos TIC que ofereixen les editorials

que no pas els mestres de primària. En correspondència, trobem que el

professorat de secundària confia més en les editorials per a la producció de



recursos TIC que el professorat de primària. Així mateix, també és el

professorat de secundària el que considera amb més freqüència que els llibres

de text són insubstituïbles. En canvi, són igualment crítics, tant els de

primària com els de secundària, en el fet que les editorials no ofereixen

recursos que permetin treballar la diversitat. Finalment, els mestres de

primària confien una mica més que els de secundària en el Departament

d’Educació a l’hora de produir materials TIC. Però la diferència en els

percentatges és molt petita.

P13. Les editorials estan produint alguns materials TIC però encara no han substituït els


esteu Molt d’acord, D’acord, Poc d’acord o Gens d’acord.


Primària Secundària Molt d’acord

+ D’acord Poc d’acord + Gens d’acord

Molt d’acord + D’acord

Poc d’acord + Gens d’acord

No utilitzo gaire els recursos TIC que ofereixen les editorials.

58,1% 41,9% 52,2% 47,8%

Utilitzo molt els recursos TIC de les editorials per treballar amb l'alumnat.

37,4% 62,6% 45,5% 54,5%

Les editorials haurien de produir més recursos TIC (CD, DVD, webs...)

88,6% 11,4% 93,0% 7,0%


50,8% 49,2% 59,1% 40,9%


77,6% 22,4% 74,1% 25,9%


69,3% 30,7% 66,6% 33,4%

Els recursos que proporcionen les editorials no permeten treballar adequadament la diversitat.

43,3% 56,7% 42,2% 57,8%

Bloc V: coneixements adquirits en TIC

La formació del professorat en general s’ha de considerar bona, ja que la

majoria indica que la seva formació en TIC és suficient. Tanmateix, si ho



mirem per nivells educatius, aquesta majoria es perd a secundària, on la

majoria del professorat considera que la seva formació encara és insuficient.

P14. Creieu que teniu prou coneixements sobre les TIC com a professor/a?


Primària Secundària La meva formació és suficient per a la feina que faig amb l'alumnat. 57,8% 45,8% La meva formació encara és insuficient per a la feina que faig amb l'alumnat.

41,7% 53,0%

No utilitzo les TIC en cap cas. 0,5% 1,2%

Tanmateix, les diferències entre els dos nivells educatius pel que fa a la

formació realitzada no és tan diferent, si tenim en compte el percentatge de

docents que han fet algun tipus de formació en TIC.

P15. Heu fet algun tipus de formació en TIC?


Primària Secundària No 12,8% 15,8% Sí 87,2% 84,2%

El tipus de cursos realitzats tenen percentatges significativament diferents.

Així, a primària hi predomina més la formació feta a través d’assessoraments

als centres. En canvi, a secundària, hi ha un major consum dels cursos que

ofereix el Departament d’Educació. També a secundària hi ha més realització

de cursos organitzats per altres institucions educatives o de fora de l’àmbit

educatiu.

Taula 66. Tipus de cursos realitzats segons nivell educatiu

Primària Secundària Assessorament al vostre centre. 47,7% 38,9% Cursos del Dept. Educació. 59,7% 69,1% Cursos d'altres institucions vinculades a l'educació. 16,1% 25,6% Cursos ofertats fora de l'àmbit educatiu. 10,3% 12,4%



Taula 67. Perfil de cursos realitzats amb més freqüència segons el nivell educatiu

Públic Concertat

Assessorament 10,55% 3,25% Curs aplicació de les TIC a l'aula 25,43% 25,97% Cursos TAC 2,77% 1,95% Ciències i TAC 1,21% 1,95% Eines d'aula virtual 3,98% 3,25% Curs de programari educatiu 9,34% 28,25% Curs de programari informàtic 6,4% 17,3% Curs pàgines web i blogs 9,52% 9,74% Curs multimèdia i audiovisuals 9,86% 7,79% Maquinari i gestió 2,77% 1,62% Altres 6,06% 2,60% Sense especificar 8,82% 2,92% Cursos d'informàtica bàsica 3,98% 3,25% Total 100,0% 100,0%



6. RESUM DE RESULTATS



Característiques dels estudiants de l’aula d’acollida

Àsia i Oceania 15,56%

Amèrica del Sud 23,54%

Magreb 21,06%

Resta d’Àfrica 8,76%

Unió Europa 17,23%

Resta d’Europa 10,43%

Altres 3,42%

Factors rellevants en el tractament de la diversitat

La diversitat de nivells de l’alumnat 3,04

El nombre d’alumnes a l’aula 3,78

La implicació del centre en l’aula d’acollida 3,90

Factors rellevants per a l’ensenyament del català

L’interès de l’alumnat 3,26

La llengua d’origen de l’alumnat 4,11

La llengua de l’entorn social 4,65

Recursos més utilitzats a l’aula d’acollida

Materials elaborat pel professorat 2,43

Ordinadors per a l’alumnat 86,27%

Programes de llengua 84,18%

Pàgines web 80,06%

Portals del Departament d’Educació 78,10%

Fotografia 54,01%

Edu365 35,10%

Recursos més utilitzats a l’aula ordinària

Llibres de text 2,14

Portals del Departament d’Educació 69,83%

Pàgines web 40,90%

Edu365 34,43%

Ordinadors per a l’alumnat 29,47%

Programes de llengua 29,92%

Fotografia 26,49%

Formació del professorat

Tenen formació suficient 54,2%

Han fet algun tipus de formació 85,5%

Cursos del Departament d’Educació 60,4%

Assessorament al centre 44,4%



7. CONCLUSIONS



Les conclusions que presentem en aquest apartat són fruit tant dels resultats

de l’enquesta com de les entrevistes realitzades en la fase prèvia a la

realització de l’enquesta. Aquestes entrevistes realitzades a experts, a

professorat i mestres de les aules d’acollida o implicats en el

desenvolupament de les aplicacions TIC per a l’educació, enriqueixen les

interpretacions possibles de les dades de l’enquesta.

Procedència de l’alumnat de les aules d’acollida

• En el transcurs del curs 2007-2008 hi ha un predomini de l’alumnat

procedent d’Amèrica del Sud i el Magreb. Es tracta d’un clar reflex —

traslladat a l’àmbit educatiu— de l’estructura de la nova immigració

existent a Catalunya.

• L’àmbit metropolità és on es concentra la major part d’aquests alumnes

que integren les aules d’acollida sigui quina sigui la seva procedència.

• Les comarques gironines, donat el perfil de immigració que ha acollit,

presenten un percentatge d’alumnes subsaharians i comunitaris prou

significatiu.

Diversitat i llengua a les aules d’acollida

• En el tractament de la diversitat a les aules d’acollida els diferents nivells

educatius de l’alumnat i la densitat d’alumnes dins l’aula són els

aspectes més influents, especialment si es tracta de centres públics. En els

centres concertats, el nombre d’alumnes a l’aula d’acollida no pren tanta

rellevància, atès que les ràtios d’alumnes nouvinguts a aquest tipus de

centres són menors.

• L’aprenentatge del català està lligat a l’interès que pot tenir el propi

alumne en aprendre la llengua i a la percepció sobre la utilitat social que

aquest en té. En la mesura en que a l’entorn social proper de l’alumne

(centre educatiu, amics, veïnat, etc.) el català hi té un certa presència

aquest sumarà més esforços per aprendre’l.



• Cal advertir que els materials didàctics emprats per l’aprenentatge de la

llengua juguen un paper prou important, especialment a secundària, en la

mesura que poden fer més atractiva la llengua i facilitar-ne el seu

aprenentatge.

Recursos més utilitzats per l’aprenentatge de la llengua

• La tipologia d’aula marca indefugiblement les estratègies emprades pel

professorat en l’aprenentatge de la llengua. Mentre a l’aula d’acollida els

materials elaborats pel propi professorat esdevenen l’eina

indispensable d’apropament al català, a l’aula ordinària els llibres de

text proporcionats per les editorials tenen més protagonisme. Aquest

fet s’explica per la dinàmica inherent en cadascun d’aquest model d’aula.

Les característiques de l’aula d’acollida —especialment donada la

diversificació de nivells i orígens— obliga el professorat a personalitzar el

material a fi de poder cobrir les necessitats específiques de cada alumne.

• Els recursos extrets d’internet també tenen més presència en les aules

d’acollida que en les aules ordinàries. En la mesura que el nivell d’ús de

les TIC es fa més present a les pròpies aules d’acollida és del tot lògic

que en l’aprenentatge de la llengua les TIC i juguin un paper cabdal.

• L’edat de l’alumnat també juga un paper important a l’hora de decidir

l’aproximació a la llengua. Així, en les edats més primerenques s’opta

per potenciar els jocs i el material manipulatiu mentre que a mesura

que s’avança en l’edat escolar pren més rellevància tot aquell

programari informàtic associat als llibres de text.

• Els programes informàtics que s’utilitzen són els mateixos pràcticament

tant a l’aula d’acollida com a l’aula ordinària, però s’utilitzen amb

freqüències diferents. S’ha de dir, però, que entre tots no arriben a un

percentatge gaire elevat d’usos a l’aula d’acollida. Els programes que

introdueixen el català en l’alumnat nouvingut només són utilitzats pel



50% de les aules d’acollida. D’altra banda, a l’aula ordinària el seu ús és

anecdòtic.

• El creuament per tipus d’aula, tipus de centre i nivell ens permet observar

que els portals d’internet gestionats pel propi Departament d’Educació

són, de llarg, els més utilitzats per l’aprenentatge de la llengua. La

valoració que el professorat fa tant del disseny com dels continguts és

molt positiva.

• Els portals que les editorials han creat per l’aprenentatge de la llengua

quasi bé no tenen presència en l’ensenyament del català. No obstant això,

caldria dir que des de les mateixes editorials no s’ha impulsat un pla

potent per desenvolupar aquest tipus de portals. Per tant, de moment,

l’oferta real proporcionada per les editorials és força reduïda.

• Només hi ha un 11% d’aules ordinàries on no es consulta internet per a

finalitats d’aprenentatge. Això ens indica que majoritàriament el

professorat no està utilitzant aquests recursos, independentment del tipus

d’aula en què es trobi. Per tant, caldria aprofundir en les necessitats

concretes que estan emergint en l’ús de les TIC per anar oferint

continguts, recursos de maquinari i connexions, així com perfils de

programes que permetin al professorat afrontar els processos

d’aprenentatge amb més agilitat i flexibilitat també a l’aula ordinària.

• En relació a les TIC i l’aprenentatge del català a les aules d’acollida la

valoració general és bona, però no és un èxit aclaparador. Cal realitzar

un seguiment constant de l’alumne. Cal tenir present que en aspectes com

ara els sons i les paraules els programes informàtics encara disten força de

ser apropiats. Amb els ordinadors es treballa, més aviat, el català escrit i

llegit. Pel català oral s’opta majoritàriament per la conversa cara a cara.

• Hi ha mancances pel que fa als alumnes de secundària que estan per

alfabetitzar. Calen programes, recursos informàtics per nois i noies

d’aquestes edats. Bona part dels materials existents estan dirigits a

l’alumnat d’infantil i primària.



Presència de les Tecnologies de la Informació i Comunicació a les aules

• A les aules d’acollida els ordinadors i tots els recursos informàtics estan

plenament implementats. En canvi, a les aules ordinàries l’ús de la

tecnologia informàtica dins la dinàmica de l’aula és més secundari. Les

aules d’acollida esdevenen, així, el laboratori on s’implementen tant

les noves tecnologies com les noves estratègies pedagògiques que se’n

poden derivar. Aquest fet les converteix en pioneres en l’experimentació i

l’exportació, cap a les aules ordinàries, de nous models de gestió de

l’aula.

• La utilització de les TIC en funció de la titularitat del centre també és un

factor a tenir en compte. La important inversió en TIC per part del

Departament d’Educació ha permès una major generalització

d’aquestes als centres públics; mentre que, pel que fa als centres

concertats, la menor inversió en aquestes tecnologies implica un ús més

restrictiu de les mateixes.

• Els professors dels centres concertats (un 72%) manifesten l’existència

d’una mancança substancial de recursos TIC disponibles a les aules

d’acollida.

Incidència de les TIC en la dinàmica de l’aula

• L’efecte més rellevant de l’ús de les TIC és l’augment de la comunicació

entre el professorat i l’alumnat. El correu electrònic, els blogs, el

messenger, etc. esdevenen eines d’interacció quotidiana entre el

professor i l’alumne. Això genera una major implicació entre alumne i

professor fora de l’aula i un seguiment del procés educatiu més intens per

part del professorat.

• Cal advertit que hi ha alumnes de l’aula d’acollida que no poden seguir el

ritme de comunicació a distància entre professor i alumne perquè no tenen

accés a internet a casa. Molts d’aquests alumnes encara són petits per



anar a la biblioteca o al centre cívic o al locutori. En aquest sentit, és a

secundària on hi ha un ús més generalitzat d’aquesta tècnica.

• Les possibilitats de treballar conjuntament i per projectes entre l’alumnat

augmenten considerablement amb la incorporació de les TIC a les aules.

• Les TIC permeten accelerar el procés d’aprenentatge de la llengua. El

gruix de recursos informàtics orientats a l’aprenentatge del català és prou

ampli i divers com per facilitar —sigui quin sigui el nivell de l’alumne— la

incorporació d’aquest a la llengua.

• A les aules d’acollida es combina el treball individual i el col�lectiu. Quan

es treballa amb els ordinadors s’utilitza principalment el GALI amb

l’objectiu de reforçar l’aprenentatge de la llengua —del CLIC també

s’utilitzen algunes coses. En general, a les aules d’acollida, tan sols hi ha

temps de treballar la llengua. Quan els alumnes arriben a l’aula

d’acollida volen aprendre principalment català. Si des de les aules

d’acollida no se’ls dóna una empenta amb el català no poden seguir a

l’aula ordinària.

• A mesura que s’incorporen les TIC s’estan veient múltiples i noves

utilitats. Hi ha una tendència generalitzada per part del professorat on

es té el convenciment que cal incorporar ordinadors a l’aula ordinària i

fer un treball per racons. A part d’exercicis concrets els ordinadors

permeten cercar informació en el moment que fa falta.

• Un exercici important dins les aules d’acollida és la recerca d’informació

sobre el país d’origen dels alumnes nouvinguts. Cada persona que arriba és

una recerca nova. En la mesura que l’alumne ho cerca aprèn i memoritza

els mecanismes de recerca.

• Les TIC no només són els ordinadors, hi ha moltes més coses: power-

points, canons reproductors, reproducció de fragments de pel�lícules o

fragments d’audio, etc.

• Les TIC s’han incorporat com una activitat més. Tot plegat es tracta

d’elaborar estratègies d’aprenentatge d’un seguit de temes de diferents



maneres i amb diferents tècniques. Alhora de treballar uns mateixos

continguts ara hi ha més possibilitats.

• Les TIC tampoc impliquen un gran canvi en la relació professorat i alumnat

en el si de les aules d’acollida. Hi ha més apropament i contacte, però el

tipus de relació és el mateix. El professorat és conscient que cal estar al

cas dels alumnes, se’ls ha de fer un seguiment constant. Les TIC no

impliquen que els alumnes treballin sols.

• Les TIC esdevenen útils en la mesura que l’alumnat s’implica i

col�labora amb el professor/a, l’ajuden a fer coses. Hi ha assignatures —

tecnologia o audiovisuals— on es treballen molt les TIC fet que

repercuteix a l’aula d’ordinària. Molts alumnes traslladen a l’aula

ordinària el coneixement après a l’aula d’acollida.

• El treball i la necessitat de ser creatiu provoca que es treballin d’altres

recursos, des d’altres estratègies, etc. L’èxit a les aules d’acollida ve

donat pel fet que es tracta de professors altament adaptables, molt

flexibles, innovadors i amb molts recursos. Davant d’una necessitat cal

pensar ràpidament com resoldre-la, cercar-hi alternatives creatives.

• Les TIC ajuden a l’autoaprenentatge de l’alumnat. Ofereixen la

possibiltat de treballar motivadament elements, aspectes i assignatures

que no dominen massa.

Incidència dels recursos TIC de les editorials als centres educatius

• En general el materials TIC de les editorials no són els més emprats.

Atès el tipus d’alumnat hi ha un major ús d’aquests materials a les aules

ordinàries. No obstant això, el percentatge de professors de les aules

ordinàries que afirma utilitzar els recursos TIC de les editorials no arriba al

50% del professorat.

• Una gran majoria del professorat opina les editorials haurien

d’augmentar la presència del material adreçat a les TIC en la seva

producció.



• La utilització dels recursos proporcionats per les editorials és

lleugerament superior en l’àmbit de l’escola concertada i en l’àmbit de

l’ensenyament a secundària. El professorat de secundària confia una mica

més en les editorials per a la producció de recursos TIC. En la mesura que

avança el nivell de l’alumnat i, per tant el seu gruix de coneixements, és

més factible utilitzar els materials pregenerats per les editorials. Això, a

vegades, ajuda a accelerar les dinàmiques presents a l’aula i, per

descomptat, facilita la tasca al professorat.

• Una gran part del professorat de la mostra prefereix que els recursos

TIC i el material pedagògic que se’n deriva sigui produït pel

Departament d’Educació. Si més no, que sigui monitoritzat pel

Departament. Aquests percentatges mostren una elevada confiança amb la

tasca que en aquest àmbit esta desenvolupant el Departament.

• No acostuma a haver-hi un treball directe entre les editorials i equips

de professors per fer tests de programes. Normalment són els equips

comercials de les editorials els que s’encarreguen de copsar les opinions i

demandes dels docents. El departaments comercials actuen com a

intermediaris entre els departaments de nous formats i el professorat dels

centres docents.

• Des de les editorials es constata la falta de recursos en els centres

educatius i la manca de formació del professorat. Hi ha un perfil de

professorat incapaç d’encarar-se davant els usos TIC més senzills, per

aquest motiu les editorials procuren elaborar un material de fàcil ús.

• Les editorials no dediquen especial atenció als materials específics per les

aules d’acollida. És per això que el Departament d’Educació ha de cobrir

les necessitats de continguts d’aquestes aules.

La formació al voltant de les TIC

• Al voltant de la formació, les opinions estan dividides quasi bé a la meitat.

Una bona part del professorat considera que la seva formació és



suficient per afrontar la feina que fa amb l’alumnat. No obstant això,

gairebé la meitat considera que s’ha de formar més. Tan sols es trenca

aquesta dinàmica quan creuem les dades per tipologia de centre. En

aquest cas, bona part del professorat dels centres concertats que tenen

aula d’acollida (un 60%) creu que la seva formació és suficient. Si bé

aquesta percepció pot ser certa cal posar de manifest que l’ús de les TIC

en els centres concertats és menor que en els públics. Per tant, és possible

que els nivells d’exigència dels dos perfils de professorat sigui diferent. A

més, la incorporació de més recursos TIC en l’àmbit públic obliga el

professorat dels centres públics a innovar i reciclar-se periòdicament. Fet

que, sens dubte, genera un percepció més accentuada de necessitats

formatives.

• Les dades confirmen que una immensa part del professorat ha fet algun

tipus de formació en TIC. Tan sols trobem alguna diferència rellevant

entre el professorat dels centres públics (86,8%) i el professorat dels

centres concertats (72,5%). Com s’ha comentat anteriorment, la menor

inversió en TIC per part dels centres concertats ens ajuda a entendre el

perquè d’aquest menor percentatge en la realització d’alguna mena de

formació al voltant de les TIC.

• Els resultats ens indiquen que el professorat que no utilitza en cap cas

les TIC és molt residual. En aquest sentit, podem afirmar que la

implementació de les TIC a les aules catalanes està seguint un bon ritme.

• El perfil de cursos formatius realitzats és extens i variat. Una bona part de

la formació és aquella que fa referència a la gestió de les TIC a l’aula i

les aplicacions educatives i pedagògiques de les TIC. La formació més

present és aquella que procura generar una simbiosi entre les noves

tecnologies i el món de l’educació.

• Aspectes de les TIC com la creació de pàgines web i blogs són també

força presents en l’àmbit formatiu del professorat. En aquest sentit, és

força probable que aquests nous aspectes més interactius facin, aviat,

acte de presència a les aules. En la mesura que augmenta la formació i el



coneixement de les TIC el professorat es veu més capacitat per incorporar

aquestes noves tecnologies en la dinàmica de les seves pròpies aules.



8. RECOMANACIONS



1. Conscienciació de la necessitat d’un canvi metodològic

• Els equips directius dels centres han d’ésser completament conscients

de la necessitat de realitzar un canvi metodològic. La incorporació de les

TIC als centres docents no pot dependre del voluntarisme dels professors

“avançats”, sinó que ha de ser fruit d’un canvi estructural. Des d’aquesta

perspectiva el Departament d’Educació ha de donar unes directrius ben

clares que permetin entendre el canvi real i profund que impliquen les

TIC. Es tracta de visibilitzar les possibilitats de les TIC (avantatges, fites,

èxits), però sense dependre només del voluntarisme dels docents més

implicats.

• Amb les TIC el paper del docent pren noves formes. Les TIC plantegen

noves maneres de fer a l’aula i diferents actituds per part de l’alumnat. El

docent ha d’esdevenir un guia que recondueixi la informació extreta

per l’alumnat. Ha d’ensenyar a reconduir la informació, a arribar a unes

conclusions i a reconstruir una nova informació a partir del treball previ.

Davant la gran quantitat d’informació present a la xarxa, el docent ha

d’exercir de guia, d’acompanyament.

• La tecnologia facilita posar en pràctica algunes de les intuïcions

pedagògiques (aprenentatge actiu) dels pensadors de “l’escola nova” de

començaments del segle XX. La tecnologia s’utilitza de forma innovadora

(per reforçar l’aprenentatge) al centre on hi ha una concepció

pedagògica innovadora. No ens podem creure la fal�làcia del: “posem

l’ordinador i el professorat innovarà”. Si no hi ha una concepció

innovadora a priori la tecnologia no la crea.

La societat del coneixement necessita més competències de resolució de

problemes, de construcció de coneixement, que no pas d’aprendre fets

memorístics que ja es poden trobar a Internet. Actualment encara no

s’ha superat l’estadi memorístic-instructiu, però les bases teòriques i

tecnològiques per superar-lo hi són.



2. El centres com a motor per a la plena incorporació de les TIC

• És important el paper de tot el centre. Des del claustre s’ha de

procurar integrar les TIC a totes les assignatures. L’equip directiu ha de

ser el motor d’aquesta implementació. Si hi ha dubtes la implementació

correcte no tirarà endavant. Els ordinadors han d’estar presents fora de

l’aula d’informàtica. Són eines que han d’estar a l’aula ordinària per poder

consultar en qualsevol moment. No s’ha d’anar a l’aula d’informàtica, s’ha

d’anar a “l’ordinador invisible”.

• La gestió de la tecnologia és una gestió estratègico-tècnica, no és una

activitat tàctica de manteniment dels equipaments. Això ha de ser

assumit pels equips directius. El rol del coordinador TIC no pot ser vist

separat del rol que ha de tenir l’equip directiu. Si no hi ha implicació de

l’equip directiu no hi ha possibilitat d’implementació car la resta de

personal docent no ho adopta.

El projecte de centre és la clau de tot plegat. En la mesura que s’avança

cap a l’autonomia de centre seran els centres (tot l’equip) els que tindran

la clau de l’èxit de les TIC. Els recursos (hores, material, docents, etc)

depenen del projecte educatiu del centre i del pes que li vulgui donar

l’equip directiu.

• Cal plantejar el maneig de les TIC com quelcom fàcil. Cal desfer-nos del

paradigma de l’informàtic per apropiar-nos del paradigma de l’usuari.

La utilització de les noves tecnologies a nivell d’usuari és quelcom factible

per tothom. Evidentment hi ha d’haver una figura (un tècnic) dins el

centre que controli més l’àmbit de les TIC i ajudi a solucionar problemes.

No obstant això, el professorat ha de dominar els àmbits més bàsics de les

TIC. Tots els docents han de saber navegar per internet o elaborar

powerpoint. Cal acabar de definir, doncs, les competències TIC dels

alumnes i del professorat.

• Cal un reconeixement explícit del càrrec de coordinador TIC. Des de fa

uns anys es remunera el tutor o coordinador, però no hi ha un

reconeixement de la tasca que fa com a dinamitzador. Un coordinador TIC



ha de dinamitzar i procurar que els docents incorporin progressivament les

TIC. Ara bé, algú que pugui fer això ja d’ésser algú reconegut pel claustre,

que tingui credibilitat. Si des de l’equip directiu no se li dóna un paper, un

reconeixement clar, aquest no té legitimitat davant la restsa de

professorat. Si no té autoritat només dinamitzarà als professors que ja hi

estiguin predisposats. Cal canviar el rol de tècnic informàtic pel de

dinamitzador d’aplicacions educatives TIC.

3. Les aules d’acollida i la revolució de les TIC

• Cal potenciar les TIC amb l’objectiu de facilitar la comunicació i

l’arrelament dels alumnes nouvinguts. Amb l’ordinador aquest alumnat

es pot expressar i pot explicar, fins i tot quan encara es desconeix la

llengua. En la mesura que mostren la seva terra d’origen, els seus costums,

la seva família, etc. aquests alumnes adquireixen seguretat i confiança i

alleugen el desarrelament (i trauma) que tot procés migratori produeix.

Aquest procés de “sóc d’un lloc però ara estic aquí” se’ls fa més fàcil.

• Cal potenciar els recursos lingüístics que ofereixen les TIC. De les dades

es desprèn que aquests recursos esdevenen fonamentals per accelerar

l’aprenentatge de la llengua. Hi ha un seguit de recursos a la xarxa (p. ex.

edu365), que permeten a l’alumne treballar autònomament, pel seu propi

compte.

• Les Aules d’acollida han d’esdevenir un espai de flexibilitat. Si la

reglamentació dels usos de l’espai i del temps és més flexible possibilita

un treball més intens amb la tecnologia. La innovació necessita una mica

de “desregulació” (pel que fa al temps i els espais).

4. La formació del professorat com a factor clau per l’èxit de les TIC

• Malgrat s’estan realitzant molts cursos formatius de cara a l’ús de les TIC a

les aules, caldria potenciar la formació dels formadors. Cal que els

formadors incorporin la nova didàctica de les TIC, les TIC per educar.



• Cal preparar el professorat per al nou marc de referència que suposa la

incorporació de les TIC. Amb les TIC les regles del joc han canviat i les

competències necessàries són diferents. El paper del docent ja no és el

banc de referència de coneixements, ara existeix la xarxa. Els adolescents

s’apropien de la tecnologia més ràpidament que l’adult i això fa sentir a

un percentatge important d’adults insegurs davant dels adolescents.

Perden la seguretat perquè estan en un mitja que no dominen tant com els

seus interlocutors. Aquest fet està identificat com un dels grans obstacles

a la implantació de les TIC. Cal doncs aprofundir i definir les noves

atribucions del professorat fruit de la incorporació de les noves

tecnologies.

5. La tecnologia i la importància dels seus usos per l’alumnat

• El Departament d’Educació està realitzant un enorme esforç d’inversió en

tecnologies TIC. Aquests nous sistemes ho fan tot molt més bonic, fàcil,

atractiu i eficient; però no n’hi ha prou en que sigui divertit i fàcil. Cal

potenciar un aprenentatge real. No es podem reproduir els sistemes de

sempre, les TIC no són objectes de consum. L’aula no pot esdevenir un

show o un espai que fomenti una disposició de mer espectador (com un

teleespectador). Els nens i adolescents no poden esdevenir objectes

passius mentre el professorat no s’ha d’esforçar. Així, doncs, el problema

rau en com s’acaben utilitzant segons quines innovacions. El centre

d’atenció ha de ser l’alumne i no la tècnica. Tots els materials i recursos

han de ser benvinguts, però el més important és el que fa l’alumnat amb

el material en concret.

• Les TIC són un recurs molt motivador per a l’alumnat. El seu ús permet un

ventall amplíssim de possibilitats, amb una informació que constantment

s’actualitza, que pot conduir molt més l’alumnat en la seva progressió, de

manera que s’adapti millor a les diferències. La producció final de les TIC

és molt més igualitària, equitativa i això ajuda molt a augmentar

l’autoestima d’aquests alumnes.



• Cal fomentar les formes d’autoaprenentatge mitjançant les TIC. Amb les

TIC (i tot el material que se’n deriva) l’alumnat pot treballar

motivadament elements, aspectes, assignatures que d’entrada semblen

difícils o amb continguts innaccessibles.

EL paper de les TIC en l’aprenentatge de la llengua

• És indispensable la creació d’un ampli ventall de materials que s’adeqüi

a les diferents demandes lingüístiques. L’arribada de nous alumnes amb

necessitats molt diferents demanda la creació d’un material dirigit a

cadascuna d’aquestes necessitats. En aquest sentit, calen materials que

s’adeqüin a les diferents edats, nivells educatius, cultures de procedència,

alfabets, etc. Cal posar espacial èmfasi en l’elaboració de materials

dirigits a alumnes de secundària encara per alfabetitzar. Com s’ha

comentat amb anterioritat, la major part de materials estan dirigits a

l’alumnat d’infantil i primària.

• Cal millorar aquells sistemes que afavoreixen l’aprenentatge del català

oral. A hores d’ara els ordinadors són molt útils per la llengua escrita o

llegida, no obstant això, encara queda molt a fer en relació al català oral.

Potenciar el material sonor a través de CD o DVD seria una bona manera de

complementar aquest aprenentatge.

• El material hauria de fomentar la presència de situacions quotidianes

properes al nen o l’adolescent. En la mesura que el nen es troba més

identificat amb la situació augmenta el seu interès i, per tant, s’accelera

el procés d’aprenentatge.

• L’aprenentatge de la llengua mitjançant els recursos TIC ha d’anar

acompanyat d’un estímul extern per aprendre la llengua. Si la llengua

no es concep com quelcom útil i prestigiós les noves tecnologies exerciran

poca influència en la incorporació al català dels nouvinguts. Les TIC han

de potenciar en els joves es dues dimensions de la llengua: la dimensió

instrumental i la dimensió afectiva.



9. QÜESTIONARIS

Documents

l'avaluació i potenciació de l'ús de les tic per a l'atenció a la diversitat