LES CARBASSES - apliense.xtec.cat³ alumnat_0.pdf · 8. Nombres romans i nombres àrabs Els romans van crear un sistema de símbols per representar els nombres només amb set lletres

ESCOLA LLUÍS M. MESTRAS

Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

1

1. Activitat d’eficiència lectora

LES CARBASSES

Què tenen d'especial les carbasses? Es tracta d'un dels fruits més

espectaculars de la terra per la seva gran varietat i vistositat. Tot i ser

originàries de països llunyans, algunes fonts les situen a l'Índia i altres en

el continent americà, el seu cultiu de seguida es va escampar per tot el

món.

Trobem aquest fruit utilitzat, tant per a receptes culinàries, com en

l'elaboració de tot tipus d'estris. Les mides exuberants i la possibilitat

d'emmagatzemar durant molt temps han fet que en molts llocs del món

siguin les carbasses, una de les principals fonts d'alimentació.

Com es conreen les carbasses? En general les carbasses necessiten una

terra rica en matèria orgànica, que mantingui unes bones condicions

d'humitat i una bona exposició al sol. Necessiten molta aigua igual que

el meló i la síndria.


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

2

Quan es poden conrear? El moment de realitzar la sembra de les llavors

variarà segons les condicions climàtiques. En regions com Catalunya,

de clima més temperat es pot començar a sembrar durant el mes

d'abril. A les zones de muntanya on hi ha perill de gelades, caldrà

esperar fins ben entrat el mes de maig.

Cal sembrar en un test o al terra? Només les carbasses més petites,

utilitzades generalment per a decoració, es poden conrear en tests o

jardineres.

Si es tracta de carabasses que arriben a un mida mitjana o gran, les

plantarem de manera que es puguin escampar per terra. En aquest cas

deixarem espai al seu voltant perquè puguin créixer. Les que arriben a

un pes considerable, requereixen ser cultivades en terrenys grans on

puguin captar l'aigua i els nutrients necessaris.

Quan es recullen? La collita acostuma a practicar-se durant la tardor.

Com podem saber que una carabassa està preparada per recollir?

Quan s'asseca la tija (es torna de color marró) que uneix la carbassa a la

planta. Un altre manera de comprovar que ja es pot agafar és intentant

clavar l'ungla a la pell. Si es clava encara no està feta. Si no es clava ja

es pot agafar.

La carbassa és una planta anual? Sí, és anual al 100%

És una planta enfiladissa? És enfiladissa o entapissant.

Espai patrocinat per Bordas Jardineria. Redacció: Lia Casas.

http://www.sortirambnens.com/flors-i-plantes/2786-les-carbasses.html


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

3

a)Com s’anomenen? Quina forma tenen? Com

tenen la pell?

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………....................................

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………........................................

…………………………………………………………………………………………………...........

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

2. EXPERIMENTEM:

Partim una carbassa comestible.

a) Què es pot menjar?

[Escriba el es un e del documento principal. el formato barra lateral.

Escriba de la barra lateral. Una barra lateral es un a la ubicada arriba o


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

4

b) Quines són les substàncies nutrients que ens aporta?

………………………………………………………………..

………………………………………………………………..

………………………………………………………………..

………………………………………………………………..

…………………………………………………………………

………………………………………………………………..

………………………………………………………………..

………………………………………………………………..

…………………………………………………………………

…………………………………………………………………

………………………………………………………………………………

……………………………………………………………………………...

………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………

3. PIRÀMIDE DELS ALIMENTS

Busca informació a les pàgines web:

http://www.esporus.org

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1886-cat- fira_de_la_carbassa_a_esponella.htm

www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=4948


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

5

a)Escriu en aquest horari que és el que menges cada dia ,durant una setmana.

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge

ESMORZAR

DINAR

BERENAR

SOPAR

Lípids o greixos

Proteïnes

Vitamines

Hidrats de Carboni


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

6

b) Elabora una piràmide dels aliments amb els teus companys de taula i poseu tots els aliments que mengeu .

Nom del grup de taula: ........................................................

c)Una vegada feta compareu-la amb les imatges de la primera taula i comenteu quines semblances i diferencies hi trobeu.

......................................................................................................................... .......................................................................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

7

......................................................................................................................... ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .........................................................................................................................

d) Quines d’aquestes substàncies nutrients aporta al nostre cos , la carbassa? Encercla-les

Hidrats de carboni - proteïnes – lípids o greixos – fibra – Vitamines - minerals

e) Com aprofita aquestes substàncies el nostre cos?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

f) Busca informació a l’enllaç:

http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=3767

http://enenutricio.wordpress.com/2011/11/04/productes-de-temporada-la-tardor-2/


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

8

4.Visita al Grup Morera . Treballem l’entrevista.

Vam visitar el magatzem Morera i vam entrevistar al Sr. Domènec Morera.

Entrevista al Sr. Morera

Bon dia! Em dic............................ i soc alumne de .......................

1- Com es diu? 2- Quins estudis va fer? 3- Li agradava estudiar? 4- Li agrada la seva feina? 5- Quants anys fa que treballa en aquest ofici? 6- Quants anys fa que funciona la seva empresa ? 7- Quantes botigues tenen? 8- Com i quan es va crear l’empresa? 9- Quants treballadors té la l’empresa? 10- Tota la família treballa a l’empresa? 11- Dels treballadors, alguns són pagesos? 12- Quantes classes de llavors teniu? 13- Quins tipus de llavors es venen més? 14- D’ on surten les llavors que venen? 15- Quins tipus de llavors es venen més a la Garrotxa? 16- Es venen les llavors directament al pagès? 17- Teniu alguna llavor totalment autòctona? 18- Teniu llavors ecològiques? 19- Tenen camps propis per provar les llavors? 20- Com es fa per millorar la qualitat de les llavors? 21- Hem vist un cartell que posa “ CAMP D’ASSAIG” què vol dir? 22- Què fan perquè les llavors siguin de bona qualitat? 23- Quina és la feina que es fa amb les llavors a l’empresa? 24- Fan investigació de nous tipus de llavors? 25- Ha canviat molt en els últims anys el món de les llavors? 26- Quins adobs són els millors pel creixement de les plantes?

Veure entrevista a l’enllaç:

http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/b7002302_2681/llibre


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

9

5-Expressió i comprensió escrita

a) Ara llegeix aquesta recepta de cuina. Sembla que a l’escriure-la s’ha barrejat amb una altra recepta que no té res a veure amb la carbassa. Subratlla-les amb dos colors diferents.

Barrejar la carbassa (cuita al forn o bullida) amb l’aigua , un rovell d’ou , una cullerada de sucre, una mica de canyella i de llimona ratllada i el sobre de llevat , excepte la farina fins obtenir un puré ben fi. Tallem la ceba o la ratllem i tallem la patata daus petits . Ho podem posar tot junt a fregir en una paella amb oli.

En un bol hi posem els ous i els remenem.

Afegir la farina i barrejar bé La massa ha de quedar molt tova i enganxosa. Deixar-la reposar una hora tapada dins un bol per tal que llevi. Incorporem la patata i la ceba amb els ous. Remenem i en una paella ,amb poc oli, hi afegim la barreja. Fregir porcions en oli abundant, deixar sobre paper absorbent i arrebossar amb sucre. Quan la ceba i la patata ja estiguin fetes i daurades les traiem de la paella deixant l'oli sobrant.

Anem donant voltes a la truita amb un plat o un tomba truites. És important que el foc estigui ben baix i que anem girant la truita. D'aquesta manera ens assegurem que queda ben cuita.

b) Escriu els ingredients de cada recepta i torna a escriure les receptes ordenades.

No t’oblidis de posar el títol de cada recepta !

...................................................................................................................

...................................................................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

10

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

..................................................................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

11

6- Treballem receptes de diferents llocs del mon.

a) Situem els països de les famílies de l’escola en un planisferi.

Pinta amb color vermell : Marroc, Gambia, Equador, Índia, Catalunya.

Per fer-ho pots consultar la següent pàgina :

http://www.elmapamundi.com/


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

12

b)Receptes de les mares: Pa , pa marroquí, farinetes de Fajol, Galetes de fajol i farro, cake d’equador, pankaques de Gambia.

Recepta de pankaques de Gàmbia:

Ingredients:

Oli de gira-sol

25 g de llevat fresc

Mig quilo de farina

250 g de sucre

Un got d’aigua

Elaboració:

En un bol es barreja la farina amb l’aigua i la llevat. Es deixa reposar una hora. Un cop ha reposat la massa s’hi afegeix l’oli de gira-sol i el sucre, es barreja bé fins que quedi una massa fina , es torna deixar reposar una hora i quan ha llevat es fan boletes petites i es fregeixen en una paella amb oli de gira-sol ben calent. Quan estan rosses es treuen , es deixen refredar i ja es poden menjar.

c) Ara escriu la recepta de pa marroquí de la Siham, mare d’en Mohamed.



Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

13

Recorda que el text instructiu s’estructura en dues parts: ingredients o materials i elaboració o preparació.

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................

..............................................................................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

14

7. TREBALLEM I EXPERIMENTEM AMB MESURES DE LONGITUD I DE PES.

Mesurem les carbasses.

a) Mesura ,amb la cinta mètrica, quan fan d’alçada les carbasses que tenim exposades:

Carbassa rabequet:

Carbassa violí:

Carbassa cacauet:

Carbassa de cabell d’àngel :

Carbassa d’ampolla:

cinta mètrica

b) Ara mesurarem quan fan d’amplada :

Carbassa rabequet:

Carbassa violí:

Carbassa cacauet:

Carbassa de cabell d’àngel:


Enllaç vídeo mesura carbasses:


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

15

c) Pesem les carbasses. Aparells de pes.

A. Balança romana B. Balança de columna

C . Balança de ganxo D. Balança de plats i peses

E. Balança de plats anys 60 moderna modern


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

16

Unitats de pes

Kg

quilogram

Hg

hectogram

Dag

decagram

g

gram

dg

decigram

cg

centigram

mg

mil·ligram

d) Pesem les carbasses amb una balança de plats i amb una romana , compararem els resultats:

Carbassa rabequet:

Carbassa violí:

Carbassa cacauet:

Carbassa de cabell d’àngel:


Unitats de mesura generals

e) Practica, compara i comprova amb les unitats de mesures experimentades mesurant quan fa d’alçada cadascú.

Enllaç vídeo pràctica mesures:



Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

17

f) Ara amb aquestes dades elabora una gràfica de barres, utilitzant l’aplicació del full de càlcul de Google drive

(Còpia de l’ activitat feta amb Google Drive)


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

18

8. Nombres romans i nombres àrabs

Els romans van crear un sistema de símbols per representar els nombres només amb set lletres : I,V,X,L,C,D,M.

Per poder comptar amb nombres romans hi ha unes quantes normes:

• Les lletres M,C,X, i I es poden repetir fins a tres vegades , però la V,L,i D no es poden repetir.

• Una lletra escrita a l’esquerra d’una altra de valor més gran , en resta el seu valor.

Exemple: 4 = IV, ( 5 menys 1) 90 = XC, (100 menys 10)

• Pels nombres superiors a 3.999 s’utilitzen els mateixos símbols però amb una ratlla horitzontal al cim .

Exemple: 4.500 = MMMD

Els àrabs van introduir a Europa la numeració aràbiga inventada pels indis, que és més senzilla i pràctica a l’hora de comptar i fer operacions i que és la que nosaltres utilitzem avui.

Actualment els nombres romans s’utilitzen per escriure els segles i l’ordre en la successió d’un fet important.

Nombres romans Nombres àrabs

I 1

V 5

X 10

L 50

C 100

D 500

M 1000


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

19

a) Converteix els següents nombres àrabs amb nombres romans:

b) Ara fes-ho a l’inrevés, els nombres romans escriu-los en numeració àrab.

IV LXXV

XXII LIII

IX LXXXIV

XIII CC

CX XCVII

5 32

8 47

3 56

4 67

11 73

15 88

19 91

24 120


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

20

c) Llegeix les xifres romanes que surten en aquestes frases i escriu-les amb la numeració actual ( recorda que a part dels segles també s’utilitzen per indicar el nombre d’ordre).

.El proper mes de març es celebrarà la IX competició de natació a les piscines municipals d’Olot.

............................................................................................................................

.L’escola participa a la XXXV convocatòria dels premis Baldiri Reixac.

............................................................................................................................

.Durant el segle IV abans de Crist els celtes van deixar testimonis de la seva estada a la comarca de la Garrotxa.

.............................................................................................................................

. L’any MM vam entrar al segle XXI.

.............................................................................................................................

. La Masia l’Esparch data del segle XIV.

.............................................................................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

21

LECTURA DEL PAISATGE

9.- Catalunya forma part de la Península Ibèrica.

a) Escriu el noms dels límits de la Península Ibèrica i ressegueix amb un color el contorn de Catalunya i les autonomies amb les quals llinda: …………………………………………………………............................

……………………………………………………………………………..

……………………………………………………………………………..

Portugal

França Mar Cantàbric

Mar Mediterrània


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

22

b) Catalunya té 38 comarques. Destaca el mapa següent la comarca de la Garrotxa, resseguint-la de color negre i escriu el nom de les comarques veïnes: ………………………………………………………………………………..............

………………………………………………………………………………..............

...........................................................................................................

França

Mar Mediterrània

Aragó

País Valencià


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

23

10- La Garrotxa : El nom de Garrotxa significa Terra Aspra.

a) Observant els punts cardinals d’aquesta rosa dels vents situa les comarques que limiten al nord , sud , est i oest de la comarca de la Garrotxa.

o Població (any 2012): 55.855 habitants o Superfície (Km2) : 734,6 o Densitat de població : 76 (hab./km2) o Capital comarcal : Olot

Font D’INFORMACIÓ IDESCAT 2012


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

24

Al nord limita amb:..............................................................................................

Al sud limita amb:................................................................................................

A l’Est limita amb :...............................................................................................

A l’Oest limita amb:.............................................................................................

La Garrotxa forma part de les deu comarques de muntanya. Ocupa la conca alta del Fluvià, les capçaleres de la Muga i la riera d’Amer i de Llémena. La part situada al nord del riu Fluvià, rep el nom d’Alta Garrotxa amb abundants cingles i congostos, mentre que la part més propera a la població d’Olot, és coneguda per ser un territori volcànic.

El clima de la Garrotxa és mediterrani de muntanya mitjana, amb precipitacions abundants durant tot l’any, i l’hivern és l’estació més seca.

Les pluges, freqüents fan que els estius siguin frescos, mentre que la influència del Pirineu fa que els hiverns siguin freds.

Vegetació :La comarca té tres grans tipus de vegetació natural:

L’alzinar, la roureda i la fageda.

L’agricultura se centra en el cultiu dels farratges i els pasturatges per alimentar la ramaderia , però també cereals, com: el fajol i el blat de moro , les lleguminoses, com el fesol i també les patates.

El conreu d’aquests cereals són cultivats de manera molt especial ja que com a conreus autòctons es protegeixen amb denominació d’origen .

L’activitat econòmica principal de la comarca és la ramaderia fonamentalment la bovina .( vaques frisones productores de llet i vaques brunes productores de carn)

Les indústries amb més representació a la comarca són : la de producció d’embotits, la paperera, la de cuir, la d’imatgeria .


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

25

11. Municipis de la Garrotxa

a) Quins són els municipis que limiten amb OLOT ?


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

26

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

12. LECTURA DEL PAISATGE GARROTXÍ

Activitat feta en col·laboració amb les mestres del Camp d’Aprenentatge de la Garrotxa.

Plànols , volcans i situació del barris d’Olot

La ciutat d’Olot es troba situada a la intersecció de tres petites valls creuades pel riu Fluvià, a 440 metres d’alçada. La seva capitalitat es deu, en part, a la seva posició central dins la comarca de la Garrotxa, l’activitat industrial i comercial, la vida cultural i les circumstàncies històriques. Viure entre volcans forma part de la vida quotidiana dels olotins, i és que la ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. S’hi troben quatre volcans dels quals destaca el Montsacopa, una talaia al bell mig de la ciutat.


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

27

a) Observant el mapa d’Olot, escriu el nom dels quatre volcans que envolten la ciutat.

...........................................................................................................

...........................................................................................................

13. Història de l’agricultura .Viatgem en el temps .

PREHISTÒRIA (En tenim informació a partir de pintures, d’objectes i sobretot per les troballes arqueològiques)

ETAPA PRE – AGRÀRIA

Paleolític (Assentaments humans nòmades)

Neolític(assentaments humans sedentaris)

PRIMERES FORMES DE PRODUCCIÓ AGRÍCOLA

Edat del Ferro Edificacions amb vàries dependències CONREU

DE CEREALS, LLEGUMINOSES I FRUITERS

HISTÒRIA (En tenim informació a partir dels documents escrits)

ETAPA AGRÀRIA ETAPA INDUSTRIAL Antiga

(Important creixement de la població i necessitat de produir més menjar) Aportació del romans l’ARADA

Mitjana (Pagesia pobra lligada al DELME ) Aportació dels àrabs: NOUS CULTIUS, SÈQUIES –AGRICULTURA DE REGADIU

Moderna Rotació de conreus FORÇA MECÀNICA

Contemporània Diversitat de conreus sense tenir en compte la climatologia. Ús de les noves tecnologies informàtiques .


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

28

14. Parts masia

a) Escriu les parts de la masia l’Esparch en el següent dibuix segons vas veure en la visita. Situa-hi : Colomar, estables dels animals, entrada principal, cuina , habitacions principals, era.

Dibuixa-hi al costat el paller.


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

29

També vam veure moltes eines antigues i més modernes i ens van explicar la seva utilitat.

b) Escriu el nom de les eines següents i per a què servien.

...................................................................................

..................................................................................

..................................................................................

...................................................................................

...................................................................................

...................................................

...................................................

...................................................

...................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

30

.....................................................................

.....................................................................

.....................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

...........................................................

...........................................................

...........................................................

...........................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

31

.................................................................

.................................................................

.................................................................

.................................................................

..........................................................

..........................................................

..........................................................

............................................................

............................................................

............................................................

............................................................

............................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

32

15. Treballem les dites i les frases fetes sobre el camp i la pagesia.

a) Subratlla les dites i frases fetes de color blau si parlen del pagès o de la masia , de color vermell si parlen de les feines del camp i de color groc si parlen de collites , arbres o fruits.

Qui matineja més temps feineja.

No es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat.

Del gener el pagès no en treu res.

Si per l’abril sens tronar ordi i blat no faltarà.

Sembra julivert pel maig i tot l’any en tindràs.

Pel novembre cava i sembra.

b) Escriu a quina estació de l’any es refereixen les següents dites i frases fetes:

Aigua de gener, omple bótes i graner.

...............................................................................................................................

Pel febrer treu flor l’ametller.

...............................................................................................................................

Pel gener el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.

...............................................................................................................................

Març ventós i abril plujós fan el pagès orgullós.

...............................................................................................................................

Pel juny , la falç al puny.

...............................................................................................................................

A l’agost la dalla no té repòs.

...............................................................................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

33

Pel setembre, carbasses.

...............................................................................................................................

Raves i espinacs , pel setembre sembrats.

...............................................................................................................................

Pel setembre cull les pomes abans no vinguin les pomes.

...............................................................................................................................

Nadal en dijous, crema l’arada i ven els bous.

...............................................................................................................................

c) Explica el significat de les dites i frases fetes següents:

Venir de l’hort : ...................................................................................................

...............................................................................................................................

Ser una bleda assolellada: ................................................................................

...............................................................................................................................

Ser una figa tova: ...............................................................................................

...............................................................................................................................

Petit com un cigró : ............................................................................................

...............................................................................................................................

Arribar i moldre: ..................................................................................................

...............................................................................................................................

Anar al gra: ..........................................................................................................

...............................................................................................................................

Assemblar-se com un ou amb una castanya: ...............................................

..............................................................................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

34

S’ha acabat el bròquil: .....................................................................................

d) Vocabulari de les feines del camp.

En grups de quatre o cinc, llegiu aquestes paraules pertanyents al vocabulari del camp, subratlleu les que no coneixeu i busqueu-les al diccionari.

Eines, estris i màquines:

Aixada, arada, màquina de batre ,càvec, menjadora, corbella, dalla, destral, falç, forca, jou, magall, podadora, rampí, rasclet, sedàs, recol·lectora, segadora, sembradora, perol.

Vocabulari de l’agricultura:

Agricultor, llaurador, camperol, jornaler, llenyataire, temporer, mosso, pagès, pastor, ramader, segador, adob, canal, collita, era, feixa, fem, guaret, granja, hort, horta, paller, pastura, pou, reclosa, rec, sèquia, rostoll, secà, sembra, sínia, sòl, terreny.

Treballs de camp:

Adobar, aplanar, arrencar, batre, cavar, brostar, colgar, collir, conrear, cultivar, cavar, cremar, criar, ensofrar, munyir, esquilar, femar, llaurar, recollir, regar, segar, sembrar.

Hortalisses i cereals

Albergínia, carxofa, civada, all, api, ceba bròquil, blat, mongeta, fesol, fajol, farro, blat de moro, cogombre, col, coliflor, patata, trumfa, faves, escarola, espàrrec, espinac, nap, ordi, pastanaga, pebrot, pèsol, rave, tomàquet, julivert.

Plantes i arbres fruiters:

Albercoquer, ametller, carbassera, castanyer, cirerer, meloner, llimoner, morera, maduixera, olivera, figuera, taronger, pomera, prunera.

Herbes:

Alfàbrega, alfals, farigola, fonoll, gespa, julivert, menta, orenga, romaní, llorer, espígol, maria Lluïsa.


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

35

e) Arbres de bosc i sotabosc.

Alzina, roure, roure pènol, faig, bedoll, noguera, avellaner, alzina surera, boix, pi roig, grèvol, falgueres, esparregueres, boix marí.

16. A la Garrotxa tenim molts productes agrícoles autòctons.

a) Escriu el nom dels següents.

........................................................................

........................................................................

.....................................................................

.....................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

36

.................................................................

.................................................................

.......................................................................

.......................................................................

......................................................................

......................................................................

....................................................................

....................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

37

17. Confecció d’un petit herbari amb les fulles d’arbres i plantes representatives de la comarca.

( Inici a la nomenclatura en llatí)

18. Identificar la forma de les fulles observant el seu contorn.

19. Agricultura del futur. Agricultura hidropònica.

L’agricultura hidropònica és el mètode per conrear plantes utilitzant solucions minerals en comptes de terra.

La paraula hidroponia ve del grec hidros que vol dir aigua, i ponos que vol dir feina.

a) Explica la visita la Cuera i fes un llistat dels elements que substitueixen la funció del sòl natural (terra) .

b) Dibuixa el sistema i recorregut que segueix la nutrició de les plantes en la hidroponia


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

38

Imatges obtingudes a l’ explotació hidropònica d’ ARCHIVERD.


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

39

LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

La zona volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la Península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques.

El sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, amb alzinars, rouredes i fagedes.

Bona part de la comarca de la Garrotxa es troba dins el Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.

Té una superfície protegida que inclou 11 municipis, 26 reserves naturals, on hi trobem els següents llocs d’especial interès natural.

• La Fageda d’en Jordà

• El con del volcà Croscat i el de Santa Margarida.

• Colada baàltica de Castellfollit i Sant Joan les fonts.

• El riu Fluvià.

• Els aiguamolls de La Deu i la Moixina.

• Els volcans : Montsacopa, Bisaroques, Garrinada i Montolivet.

a) Ressegueix en el mapa els espais protegits que coneguis de la Garrotxa amb color verd. Posa-hi el nom.

b) Escriu el mon dels municipis de la Garrotxa que es troben dins els espais protegits.

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

40

Un volcà és un punt de la superfície terrestre on té lloc la sortida a l’exterior de roca fosa (magma), que s’ha anat acumulant a l’interior de la terra i al sortir forma els cons volcànics.

Cadascun dels volcans de la Garrotxa es va formar a partir d’una única erupció.

Les erupcions volcàniques poden ser : Efusives o explosives.

L’activitat efusiva es caracteritza per l’emissió continua de colades de lava, poden arribar a recórrer grans distàncies.

Quan la lava es refreda forma el basalt i té colors grisos i negres.

L’activitat explosiva es caracteritza per la fragmentació i expulsió violenta del magma. Pot ser de dos tipus : estrombolià (explosió) i freatomagmàtica( sense explosió, vessa pel con volcànic).


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

41

c) Situa les següents noms de les parts d’un volcà i el nom dels materials que expulsa:

CRÀTER, XEMENEIA, MAGMA, CON VOLCÀNIC, COLUMNA ERUPTIVA, PIROCLASTOS, GASOS, COLADA DE LAVA.


Alumne/a……………………………………………………………Data…………………….

42

Taller d’ experimentació: Fem erupcionar un volcà.

Després de tot el que hem après sobre els volcans de la Garrotxa hem decidit continuar investigant per veure com es produeix una erupció efusiva.

Per això vam fer aquest experiment.

Documents

LES CARBASSES - apliense.xtec.cat³ alumnat_0.pdf · 8. Nombres romans i nombres àrabs Els romans van crear un sistema de símbols per representar els nombres només amb set lletres