Les Dones Entre LEdat Mitjana i El Renaixement-libre

RICARD BELLVESER (COORD.)

D. BOHLER D. DE COURCELLES A. CORTIJO E. LACARRAT. MARTNEZ V. MARTINES X. COMPANY R. ROS M. SIM

J. BUTINY I. GRIFOLL A. ANNICCHIARICO J. M. FURIA. I. PEIRATS M. PIERA V. J. ESCART M. RODRIGO M. CODERCH

M. GMEZ M. A. CORONEL J. CORTS M L. MANDINGORRAE. MIRA A. FERRANDO R. ARCHER P. M. ORTS

DONES I LITERATURA

ENTRE LEDAT MITJANA

I EL RENAIXEMENT

2012

VOL. II

Ricard Bellveser, coordinador 2012

Illustraci de la coberta: Le Livre des trois vertus lensaignement des dames de Christine de Pizan (c 1475) del mestre dAmiens

Daquesta edici Diputaci de Valncia.Instituci Alfons el Magnnim, 2012Director: Ricard Bellveser

I.S.B.N.: Obra Completa: 978-84-7822-623-8Volum 1: 978-84-7822-624-5 Volum 2: 978-84-7822-625-2

Depsit Legal: V-2403-2012

Imprimix:

Comit Cientfic i OrganitzadorCoordinador General:

Ricard Bellveser, Instituci Alfons el Magnnim, CECEL-CSICVocals:

Eduard MiraAntoni FerrandoRobert ArcherM. Soledat Gonzlez Felip

Comit dHonorMolt Honorable President de la Generalitat ValencianaMolt Excellent President de les Corts ValencianesHonorable senyora consellera de la Cultura, Turisme i EsportExcellentssim President de la Diputaci de ValnciaExcellentssima Alcaldessa de ValnciaExcellentissim i Magnfic senyor Rector de la Universitat de ValnciaHonorable senyora Presidenta de lAcadmia Valenciana de la LlenguaIl.lustre senyor President del Consell Valenci de Cultura

Comit AssessorRafael Beltran (Universitat de Valncia)Dominique de Courcelles (CNRS. Frana)Isabel Grifoll (Universitat de Lleida)Danielle Rgnier-Bohler (Universitat de Burdeus 3)Albert Hauf (AVL-Universitat de Valncia)Vicent Martines (IVITRA-Universitat dAlacant)

Amb la collaboraci de:

NDEX

Volum I

27 PROFESSORS + 1 AL VOLTANT DE DONES I LITERATURA.3 JORNADES AMB 3 TAULES REDONES DE 3 PONNCIES CADASCUNA RICARD BELLVESER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

VOIX ET SAVOIRS DE FEMMES AU MOYEN AGE DANIELLE BOHLER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

ESPIRITUALIDAD FEMENINA Y TEOLOGA TRINITARIA: SOR ISABEL DE VILLENA, VALENCIA, FINALES DEL SIGLO XV DOMINIQUE DE COURCELLES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

A PROPSITO DE LAS FILIACIONES LITERARIAS DEL SPILL DE JAUME ROIG. BONCOMPAGNO DA SIGA Y EL ARTE DICTAMINAL COMO POSIBLE FUENTE? ANTONIO CORTIJO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

VOCES AUTORIALES EN LA CARAJICOMEDIA EUKENE LACARRA LANZ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

LES DONES EN LA LITERATURA BURLESCA DE LA VALNCIA DEL SEGLE XV TOMS MARTNEZ ROMERO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

LUCRCIA BORJA I ALTRES DONES PODEROSES DE LA CORONA DARAG A LA ITLIA DENTRE LEDAT MITJANA I EL RENAIXEMENT VICENT MARTINES . . . . . . . . . . . . 159

LASSUMPCI DEL ROL BORJA EN LA DUQUESSA MARA ENRQUEZ DE GANDIA XIMO COMPANY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181

GERMANA DE FOIX Y MENCA DE MENDOZA. DEL MATRIMONIO EN LA EDAD MODERNA ROSA ROS LLORET . . . . . . . . . 213

DONES ESCRIPTORES, LECTORES, I HERONES DE FICCI ALS LAIS DE MARIA DE FRANA MERITXELL SIM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241

DUES DONES DEL CURIAL (CMAR, LA GELFA) I ELS SEUS MODELS JLIA BUTINY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261

CAMAR I LES CLARES DONES ISABEL GRIFOLL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283

LAMENTACI DE BIBLIS DI JOAN ROS DE CORELLA (INTRODUZIONE, TESTO CRITICO) ANNAMARIA ANNICCHIARICO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 319

FILOGNIA I CATEQUESI EN EL CARTOIX DE JOAN ROS DE CORELLA JOAN MARIA FURI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 351

MORALITAT I COMICITAT A LSPILL DE JAUME ROIG ANNA ISABEL PEIRATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377

LA VERBALITZACI DEL DISCURS FEMEN A LA LITERATURA MEDIEVAL MONTSERRAT PIERA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 401

APORTACI A LA IMATGE DE LA DONA EN LA LITERATURA VALENCIANA DEL SEGLE XVI VICENT JOSEP ESCART . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 429

Volum II

PERSONALITAT I CULTURA DE MARIA DE CASTELLA, REINA DARAG MATEU RODRIGO LIZONDO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 471

ACTITUDS DAVANT LES DONES ENTRE LEDAT MITJANA I EL RENAIXEMENT MARION CODERCH. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 527

LA MUJER Y LA MSICA EN EL MEDIOEVO MARICARMEN GMEZ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 555

JUAN LUIS VIVES ANTE EL MATRIMONIO Y LA MUJER [JUAN LUIS VIVES ON MARRIAGE AND WOMEN] MARCO ANTONIO CORONEL RAMOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 579

QU LLEGIEN LES DONES? BIBLIOTEQUES I LLIBRES EN VALNCIA ENTRE LEDAT MITJANA I EL RENAIXEMENT JOSEPA CORTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 713

MEMORIA DE LA GESTIN. GESTIN DE LA MEMORIA. SOR ISABEL DE VILLENA M LUZ MANDINGORRA LLAVATA . . . . . . . . . . . . . . 735

SOR ISABEL DE VILLENA/NELIONOR DARAG-ANJOU. HERLDICA I INTENCIONALITAT COMUNICATIVA EDUARD MIRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 759

CURIAL E GELFA: UNA HISTRIA AMOROSA EN CLAU? ANTONI FERRANDO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 797

DOS BIBLIOTECAS ESPAOLAS DE MUJERES EN BOHEMIA (SIGLOS XVI Y XVII) ROBERT ARCHER. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 831

SOR ISABEL DE VILLENA (ELIONOR DARAG I DE CASTELLA) PERE MARIA ORTS I BOSCH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 913

ACTITUDS DAVANT LES DONES ENTRE LEDAT MITJANA I EL RENAIXEMENT1

MARION CODERCHInstitut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)

Universitat de Barcelona

En un article de lectura imprescindible per a qualsevol aca-dmic que es vulgui aproximar a lestudi de les condicions de vida de les dones entre lEdat Mitjana i el Renaixement, Joan Kelly va qestionar laplicaci de la perioditzaci convencional a la histria de les dones.2 Kelly afirma que, si b el Renaixement va obrir noves possibilitats dexpres-si social i cultural per als homes, lefecte daquest procs de desenvolupament sobre les dones va ser justament el contrari. Aix, conclou que, per al gnere femen, no hi va haver cap renaixement; no, almenys, durant el perode co-negut com a Renaixement.3 Els estudis posteriors han do-nat la ra a Kelly i han constatat que les condicions de vida de les dones de diversos estaments socials van empitjorar a linici de lEdat Moderna, sovint com a conseqncia dun canvi dactitud que ja sanava forjant des del segle XIII.Per valorar els canvis en lactitud cap a les dones que van tenir lloc entre lEdat Mitjana i el Renaixement cal, en primer lloc, revisar quines eren les condicions en qu

1 Aquest estudi senquadra en el conjunt de metodologies desenvolupades dins del grup de recerca BITECA, finanat a travs del projecte FFI2011-29719-C02-01 del Ministerio de Ciencia y Tecnologa BITECA, que s continuaci de FFI2008-03882, tots dos cofinanats amb fons FEDER.

2 Did Women Have a Renaissance?, publicat per primera vegada lany 1977 dins Bridenthal, Renate, i Claudia Koonz (eds.), Becoming Visible: Woman in Euro-pean History, Houghton Mifflin. Per a aquest treball hem consultat la reimpressi accessible dins Kelly, 1984: 19-50.

3 Yet precisely these developments affected women adversely, so much so that there was no renaissance for women at least, not during the Renaissance (Kelly 1984: 19).

528 MARION CODERCH

aquestes vivien en els segles immediatament anteriors. La recerca sobre aquesta qesti requereix una perspectiva prudent i escptica: sovint ens trobarem amb bibliografia que presenta els segles XI i XII com una mena dedat dor per al gnere femen, com una poca en qu les dones gau-dien de llibertat tant en la vida pblica com en la privada. s el cas de Joan Kelly, a lassaig que citvem ms amunt. Kelly considera que ls de la metfora feudal per descriu-re les relacions amoroses en lpoca desplendor de la lite-ratura cortesa oferia a les dones de laristocrcia un marge de llibertat en el context de les relacions heterosexuals. En un moment determinat, Kelly admet que aquestes idees noms haurien pogut tenir repercussi en lentorn corts si, en el fons, haguessin contribut a recolzar lordre so-cial dominat pels homes; tot i aquesta objecci, el punt de vista que exposa s excessivament optimista, no noms perqu sarrisca a considerar que una convenci literria podia haver exercit un impacte positiu sobre les vides re-als de les dones, sin tamb perqu ls de la metfora feudal en la literatura cortesa no implica, ni tan sols en la ficci literria, lexercici de la llibertat femenina: s lhome qui tria la dama que vol servir, i aquesta es veu obligada a recompensar un servei damor que no ha sollicitat ni escollit.4

Deixant de banda la idealitzaci de les convencions lite-rries corteses, la recerca histrica demostra que, entre els segles X i XII, les dones dels diversos grups socials van poder actuar en terrenys que ms tard els estarien vedats. Sn ben coneguts els exemples de dones que van brillar per la seva tasca poltica o intellectual: Adelai-da, esposa de lemperador romanogermnic Ot I (962-973) i la seva filla Matilde; Elionor dAquitnia, reina de Frana (1137-1152) i dAnglaterra (1154-1189) i les seves

4 Kelly 1984: 23-6. Sobre les obligacions que la metfora feudal imposa a la dama en la literatura cortesa, vegeu Gaunt 1995: 148, i Paterson 1997: 40.

529ACTITUDS DAVANT LES DONES ENTRE LEDAT MITJANA I EL RENAIXEMENT

descendents; Hildegarda de Bingen (1098-1179), Helosa (1101-c. 1162) o Maria de Frana (segona meitat del segle XII). Per, a banda daquests noms propis, dones anni-mes van participar activament en el desenvolupament de lagricultura i dalguns oficis, com ara els relacionats amb la indstria txtil. Eren admeses a la majoria dels gre-mis professionals i podien disposar lliurement dels fruits del seu treball. La documentaci histrica demostra que posseen bns propis que podien gestionar amb indepen-dncia i transmetre a hereus de la seva elecci, fossin ho-mes o dones.5 Les dones tamb van aprofitar el moment defervescncia del comer i de lartesania a les ciutats per establir botigues o tallers propis, soles o en famlia (Stuard 1987: 155-6; 160).A partir del segle XIII, el canvi dactitud cap a les dones es percep tant a nivell europeu com en lmbit local, en la vida intellectual i en la societat. Dedicarem les pgines que segueixen a descriure aquesta variaci des de diversos punts de vista: en el mn de les idees, amb la proliferaci de discursos negatius sobre les dones; en el context social, a travs de les restriccions que les dones patien sobre la seva activitat pblica; en la vida personal, amb la limita-ci de les possibilitats delecci de les dones pel que fa al seu estil de vida. Finalment, oferirem alguns exemples dels obstacles als quals havien de fer front les dones que es voli-en consagrar a lactivitat intellectual. Illustrarem algunes de les idees exposades amb referncies a la figura dIsabel de Villena, a lentorn de la qual ens hem aplegat els estudi-osos que contribum a aquest volum.

5 La presncia de testimonis a favor dels drets de propietat de les dones s es-pecialment abundant als territoris occitans i catalans. Per a aquesta qesti, vegeu Bloch 1991: 186-93, i Vinyoles Vidal 2005: 9-13. Per la seva banda, Lacarra Lanz constata que els furs castellans, malgrat reconixer la superioritat indiscutible dels homes sobre les dones, permetien que aquestes heretessin i testessin (2008: 232).

530 MARION CODERCH

1. IDEES NEGATIVES SOBRE EL GNERE FEMEN

Lactitud hostil cap a les dones es manifesta en la cultura i en la societat. En el primer cas, les obres filosfiques i literries actuen com a testimonis dels conceptes en voga; pel que fa a la societat, exposarem ms endavant les conse-qncies prctiques de les idees negatives que circulaven sobre les dones. Tot i aix, creiem oport dedicar atenci en aquest moment a alguns dels canvis que es van produir arran de la davallada en la valoraci de les dones, perqu, en ocasions, els prejudicis contra el gnere femen es fan servir com a justificaci de la necessitat dadoptar una po-ltica determinada o dintroduir certes reformes. s el cas de les transformacions que es viuen en el si de lesglsia romana durant el segle XI. Dos dels objectius de la reforma impulsada pel papa Gregori VII (1073-1085) eren eradicar la prctica del matrimoni clerical i lluitar contra els drets adquirits per les dones dels capellans. En aquesta empresa, que comptava amb partidaris ja des del segle X, la difama-ci dels costums daquestes dones era un dels arguments fonamentals: eren acusades de desviar recursos econmics de la parrquia per al seu s personal i de distreure els seus marits de les obligacions parroquials, entre altres accions reprovables. La dissoluci dels monestirs dobles, impul-sada tamb per la reforma gregoriana, va representar un altre mitj per reduir la intervenci femenina en la gesti de lesglsia. La participaci de les dones en tasques dor-ganitzaci i dadministraci es va veure limitada a les co-munitats femenines; les ms inquietes espiritualment van encaminar la seva activitat a la via del misticisme (Stuard 1987: 159-60).Un altre indicador de les actituds negatives creixents cap a les dones s laugment de diatribes contra el gnere femen a partir dels ltims anys del segle XIII. Alguns daquests textos sinscriuen en lintercanvi dopinions sobre les do-nes, conegut com a Querelle des femmes, que va tenir lloc


entre els segles XIV i XVIII, per a banda daquest dileg existien altres vehicles per a lexpressi didees negatives sobre el gnere femen, com els sermons i la literatura di-dctica, que no participaven explcitament daquesta po-lmica i que podien abastar un pblic ms ampli que el de les elits intellectuals. Duna altra banda, cal tenir en compte que la definici de la natura femenina en termes negatius no quedava exempta de conflictivitat. Aix ho de-mostra lanlisi dels textos hispnics que van participar daquest discurs a finals de lEdat Mitjana: tant els textos de defensa de les dones com els datac eviten definir el con-cepte de dona, i es limiten a recollir arguments a favor i en contra del gnere femen intentant esquivar les contradic-cions inherents a cada discurs.6

Sigui com sigui, les diatribes contra les dones van trobar un terreny frtil per al seu desenvolupament en lambient cultural dels segles XIII, XIV i XV. Un dels factors que van afavorir aquest procs s lactualitzaci dels arguments dAristtil i dels pares de lesglsia per part dels filsofs escolstics. Al tractat Reproducci dels animals, Aristtil (384-322 aC) atribua a la dona un carcter secundari i complementari de lhome: ella, que era comparable a un mascle mutilat, proporcionava la matria en el moment de la reproducci, mentre que lhome hi aportava la forma i, en conseqncia, lnima:

Siempre la hembra proporciona la materia y el macho lo que da la forma. Afirmamos, pues, que cada uno tiene esa facultad, y ser hembra o macho consiste en eso. De modo que es necesario que la hembra proporcione un cuerpo y una masa, pero no es necesario que lo haga el macho: pues ni hace falta que las herramientas se encuentren dentro

6 Robert Archer ofereix una anlisi exhaustiva daquest corpus i de la natu-ralesa controvertida de les argumentacions que exposen els autors a La cuestin odiosa: la mujer en la literatura hispnica tardomedieval (Valncia, Instituci Alfons el Magnnim, 2011).

532 MARION CODERCH

de los productos que se fabrican ni tampoco su agente. El cuerpo proviene de la hembra, y el alma del macho: pues el alma es la entidad de un cuerpo determinado.7

Aristtil explica que lesperma mascul posseeix el principi de lnima, una part del qual es pot separar de la matria: aquest s, precisament, el fenomen que es produeix en els ssers dotats dintellecte. Quan lesperma mascul penetra en lter, aplica el principi de lnima a la matria que la femella proporciona:

Como el esperma es un residuo y est dotado del mismo movimiento por el que el cuerpo crece al irse distribuyen-do el alimento en su ltimo estadio, cuando el esperma va al tero, conforma el residuo de la hembra y le aplica el mismo movimiento del que tambin l mismo est do-tado. Pues lo de la hembra tambin es un residuo y posee todas las partes en potencia pero ninguna en acto.8

Toms dAquino (c. 1225-1274) sinspira en aquests plante-jaments per afirmar a la Summa Theologica la inferioritat de la dona respecte de lhome. Declara que la dona va ser creada per assistir lhome en el procs de reproducci, i, com feia Aristtil, estableix una diferenciaci neta entre les potncies generatives de lhome i de la dona: la potncia generativa activa dels animals perfectes s prpia del gne-re mascul, perqu lhome est destinat a exercir la facultat de lenteniment. La dona, que no t assignada aquesta fun-ci, noms pot gaudir de la potncia generativa passiva:

Fue precisa la creacin de la mujer, como dice la Sagrada Escritura, para ayudar al varn, no en otra obra cualquie-ra, como algunos sostuvieron, puesto que para otras obras

7 1994: 149, 738b. Per al concepte de femella com a mascle mutilat, vegeu 1994: 143-144, 737a.

8 1994: 143, 737a.


podan prestarle mejor ayuda los otros hombres, sino para la ayuda de la generacin. Lo cual aparece manifiestamen-te considerando los modos de generacin que se dan en los vivientes. [] la virtud generativa de los animales per-fectos reside en el sexo masculino, y la pasiva en el fe-menino. Y, dado que en ellos hay operaciones vitales ms nobles que la generacin, a las cuales se ordena de modo principal la vida de los mismos, por eso en los animales perfectos no siempre estn unidos el sexo masculino y fe-menino, sino solamente durante la cpula; de modo que por ella resulta una sola cosa de la unin del macho y de la hembra, al igual que en las plantas siempre estn unidas la virtud masculina y la femenina, aunque a veces est una de ellas en mayor proporcin que la otra. El hombre, por su parte, se ordena a una operacin vital ms noble an, cual es la inteleccin.9

Al llarg de la seva argumentaci, Toms socupa de deixar ben clares les diferncies entre els dos sexes, unes dife-rncies que fan mfasi en la natura secundria del gnere femen i que, simplificades, es podien entendre com ca-racterstiques oposades. Daquesta manera, les definicions de la natura femenina infludes per la filosofia de Toms tendien a presentar la dona com a contrari de lhome, i, en conseqncia, li atribuen caracterstiques negatives en oposici a les positives del gnere mascul. La difama-ci de les dones en general no era absent de la filosofia ni de la literatura dels segles anteriors, per el desenvolupa-ment de lescolstica, amb la revifalla de linters per lobra dAristtil i la interpretaci dels escrits dels pares de les-glsia, proporcionava arguments dautoritat als detractors del gnere femen.10

9 1959: 551-552, 92.1.10 Hi ha antologies de textos que illustren mpliament la presncia del dis-

curs misogin en la cultura occidental des de lAntiguitat. Per a lpoca medieval, les colleccions dAlcuin Blamires (1992; dabast europeu) i de Robert Archer (2001; centrada en lmbit hispnic) en sn dos bons exemples.

534 MARION CODERCH

Una de les caracterstiques que tenen en com els textos ms influents en el reforament de lactitud negativa cap a les dones al final de lEdat Mitjana des del tractat De amore (c. 1174), dAndreas Capellanus, fins a Il Corbaccio (c. 1355) de Giovanni Boccaccio, passant pel Matheolus (o Liber lamentationum Matheoluli, del final del segle XIII) de Jean le Fvre, i pel Roman de la Rose, la segona part del qual, escrita per Jean de Meun cap a 1275, va donar origen a la Querelle des femmes s que solen utilitzar ma-terials ja existents, sovint procedents de diverses discipli-nes (la teologia, ltica, la medicina natural, el dret). Els autors apliquen lart de la inventio al patrimoni misogin tradicional per seleccionar i arranjar els materials dacord amb el to i la finalitat de cada obra (Maclean 1980: 83-84). La repetici i la divulgaci darguments que expressaven prejudicis contra les dones no noms abastava gneres literaris diversos, sin que tamb sestenia per branques del saber diferents. La ubiqitat daquestes idees, unida al prestigi que hi atorgaven les fonts dautoritat que hem esmentat ms amunt, va afavorir-ne la consolidaci i va fer que, en ocasions, servissin com a base per elaborar mesures legislatives destinades a regular la conducta dels individus. Daquesta manera, les idees que els erudits de finals de lEdat Mitjana van posar per escrit han passat a les generacions posteriors com a testimonis de lactitud duna poca, encara que no recullin la diversitat de punts de vista que podria haver existit entre persones que no van tenir locasi de plasmar en un text els seus pensaments (Wiesner 1993: 9-10). Al llarg de les pgines segents com-provarem com lenduriment de les actituds cap a les dones en el terreny intellectual anava igualat amb les limitaci-ons que sels imposaven en lexercici de funcions destaca-des a la vida pblica.


2. RESTRICCIONS A LA VIDA PBLICA

Una de les repercussions socials de lambient dhostilitat cap a les dones que es respirava al mn cultural s la ten-dncia a allunyar-les dels crrecs de responsabilitat que, en segles anteriors, havien exercit en la vida pblica, ja fos en la poltica, en ladministraci de propietats o en el de-senvolupament del comer i de lartesania. Mentre algunes dones, empeses per circumstncies determinades, encara es veien obligades a prendre decisions que podien influ-ir en el seu entorn social, la majoria quedaven cada cop ms confinades a lmbit privat.11 Lideal de dona sanava configurant com la imatge duna mare i esposa obedient, submisa i, sobretot, silenciosa, que es dedicava exclusiva-ment a tenir cura de la casa i dels fills. Malgrat que alguns autors han volgut veure en aquesta reclusi de les dones a lespai privat una oportunitat perqu desenvolupessin els seus poders interiors (Herlihy 1985: 15), s innegable que la marginaci de les dones en va limitar la llibertat delec-ci i va reduir a un grau mnim el nombre dopcions entre les quals haurien pogut escollir un estil de vida.A lestudi que dedica a la defensa que algunes dones van fer de la seva activitat pblica entre lEdat Mitjana i el Renai-xement, Merry E. Wiesner constata que homes i dones te-nien deures semblants. Tant els uns com les altres estaven subjectes a les obligacions de pagar impostos i dobeir les lleis. Ara b, pel que fa a les prohibicions, eren ms abun-dants per a les dones que no pas per als homes. Elles no podien actuar com a testimonis, ni podien tenir custdia legal dels seus propis fills. No els estava perms fer tes-

11 Joan Kelly cita els exemples de Joana I (1343-1381) i Joana II (1414-1435), reines de Npols, i de Caterina Sforza, duquessa de Forl i dImola (1463?-1509), com a dones que van exercir el poder. Tanmateix, com la mateixa Kelly adverteix, es tracta de casos excepcionals, tant per la manera com van accedir a les responsabi-litats corresponents com per les circumstncies especials del territori itali a finals de lEdat Mitjana (1984: 31-32).

536 MARION CODERCH

taments, signar contractes ni fer transaccions comer cials. Wiesner esmenta com a exemple ms antic daquestes ac-tituds un codi penal redactat a Lbeck entre 1220 i 1226, en el qual es prohibeix a qualsevol dona que participi en aquestes gestions a no ser que la seva professi ho exigeixi. Tot i aix, levidncia dels documents histrics demostra que les dones continuaven prenent part en aquestes ope-racions, potser perqu nhi havia algunes que trobaven la manera de salvar les restriccions acollint-se a les excepci-ons que la llei observava (Wiesner 1986: 4).En el context particular de Catalunya, els avantatges dels quals shavien pogut beneficiar les dones a lhora de pos-seir i gestionar propietats tamb es van veure reduts. La progressiva instituci del rgim de lhereu nic durant els segles XII i XIII va suplantar la prctica anterior del repar-timent de lherncia entre els fills i les filles. Com a conse-qncia, les filles quedaven sovint excloses de lherncia en favor dels fills mascles de ms edat. Per una altra banda, la generalitzaci de la prctica del dot femen va desplaar progressivament el costum del dot marital, segons el qual lhome atorgava un dot a la dona en contreure matrimoni. Amb el dot femen, en canvi, era la dona qui aportava uns bns que, en ocasions, no podia recuperar en cas de vidu-tat (Vinyoles Vidal 2005: 170-2).El dret de les dones a treballar tamb es va veure afectat negativament per aquest canvi dactitud. Wiesner esmenta un seguit de causes, econmiques i ideolgiques, que po-drien haver influt en aquest fenomen, com ara el declivi dels gremis doficis en favor dels gremis dobrers especia-litzats, les exigncies creixents pel que feia a la formaci dels treballadors, la desconfiana cap a les dones solteres o les noves idees sobre el paper de la dona dins de la unitat familiar (1986: 7). A partir de mitjan segle XV, el rebuig dels gremis professionals cap al gnere femen s cada cop ms freqent. En lexercici de la medicina, la progressiva espe-


cialitzaci de lofici i lobligaci de demostrar una formaci professional adequada van impedir que les dones conti-nuessin practicant les tasques que, durant els segles ante-riors, havien dut a terme sense traves. Els homes que es dedicaven al mateix ofici (metges, barbers i apotecaris) uti-litzaven la manca de formaci de les dones com a argument principal per barrar-los el pas. Tenint en compte que la llei no permetia laccs del gnere femen a la formaci regla-da, les dones que volien continuar dedicant-se a tenir cura de les persones malaltes es veien relegades a la clandestini-tat (Rivera Garretas 1996: 222). No devien ser les niques que continuaven exercint el seu ofici a lombra. Mara del Carmen Garca Herrero es basa en les representacions ico-nogrfiques per afirmar que laugment dels prejudicis cap a lactivitat laboral femenina no implicava necessriament que, a la prctica, les dones deixessin de treballar, ja que [] muchas de las normativas que trataron de apartar a las mujeres del ejercicio de diversos oficios no se pusieron en marcha sino muy lentamente, a veces despus del pe-rodo medieval (2008: 33). Constata la participaci activa de les dones a lagricultura, a la construcci i a lartesania, i apunta la possibilitat que algunes dones treballessin als tallers artesans juntament amb els seus marits sense que queds constncia de la seva contribuci (2008: 21).Els canvis que hem esmentat es van produir, ms tard o ms dhora, a tots els territoris de lEuropa occidental, i les conseqncies que van tenir sobre la vida de les dones no es van fer notar noms durant el pas de lEdat Mitjana al Renaixement, sin tamb al llarg dels segles posteriors. La restricci de lactivitat pblica de les dones i el confinament daquestes a lmbit privat no va implicar cap increment de les seves llibertats individuals. Ms aviat al contrari: com veurem tot seguit, els impediments a lexercici de les res-ponsabilitats pbliques corrien parallels als entrebancs en la llibertat de triar la prpia realitat domstica i familiar.

538 MARION CODERCH

3. RESTRICCIONS A LA VIDA PRIVADA

El denominador com de la vida privada de la majoria de les dones que van viure entre lEdat Mitjana i el Renaixe-ment s, sens dubte, la dependncia de la famlia i del ma-rit. Joan Kelly ho afirma a propsit de les dones italianes (1984: 45), per les fonts que fan referncia a la situaci del gnere femen en altres territoris de lOccident europeu apunten en la mateixa direcci. La castedat i el silenci sn les virtuts ms preuades, tant en les dones de la noblesa com en les de la burgesia. La reflexi sobre el matrimoni que van dur a terme els pensadors del Renaixement va ra-tificar el carcter div, natural i social de la instituci. La justificaci fisiolgica del vincle matrimonial com a mitj per encarrilar el desig sexual i com a prevenci per evi-tar la promiscutat mai no es va qestionar seriosament. Aquest punt de vista es basava en el paper de lhome com a membre responsable de lestabilitat dins de la parella i, per tant, com a guardi de la castedat de la dona; era ell qui havia de mantenir la sexualitat femenina sota control (Lacarra Lanz 2008: 231 i 234). Malgrat que es van alar algunes veus en contra de la submissi de la dona a lhome i en favor de la paritat dins de la parella, les reticncies a canviar lestat de les coses van fer del matrimoni un dels obstacles ms resistents a la millora de la condici femeni-na (Maclean 1980: 84-85). Pel que fa a laspecte administratiu de la instituci ma-trimonial, levoluci de la llei i dels costums tampoc no contribua a la llibertat descollir de les dones. La diversi-tat de contractes nupcials que existia en els segles X i XI, basats en el mutu consentiment de la parella, havia evo-lucionat cap a la implantaci dels captols matrimonials, en els quals els interessos econmics tenien un paper cada cop ms rellevant. El matrimoni esdevenia, doncs, un afer de negocis, on la voluntat dels contraents quedava relega-da a un segon terme davant de la necessitat de preservar


lestabilitat de les fortunes. La dona passava, aix, destar sotmesa a la famlia, dins de la qual representava el paper dun capital que es podia invertir en un enlla avantatjs, a ser poca cosa ms que un dels bns mobles del seu marit.En els casos en qu el dot econmic que la dona podia aportar al matrimoni no era abundant, hi havia la possi-bilitat de casar-la amb un home ric, malgrat que la con-dici social no correspongus a la de la nvia. En aquests casos, la magresa del capital econmic de la famlia de la dona podia veures compensada pel prestigi dun llinatge superior al del nuvi, que, al seu torn, voldria ornar el seu poder econmic amb un ttol nobiliari. Per tamb existia lalternativa de la vida religiosa: la dona podia ingressar en un convent i escapar, aix, a les obligacions que comporta-va la vida domstica. s evident que lalliberament del jou marital es pagava a un preu molt alt: la reclusi dins de les parets del convent i dins de la comunitat religiosa. Algunes de les dones que es van veure en aquesta situaci van optar per desenvolupar la seva vessant intellectual, lnic cam que la vida els oferia per exercir la seva llibertat, encara que fos en un grau mnim: com en la resta daspectes de la vida, tamb en lexercici de la capacitat de raonar les dones van haver dacceptar limitacions.

4. RESTRICCIONS A LA VIDA INTELLECTUAL

Les actituds cap a les dones erudites a lpoca que ens ocupa sn variades. Per una banda, tenim constncia que algunes daquestes dones van rebre elogis per part dels seus contemporanis (King 1984: 74-75; Wiesner 1986: 13); la mateixa Isabel de Villena ns un exemple (Cantavella 1986: 80; Hauf 1990: 304). Per, per una altra banda, la presncia duna dona intellectual resultava desconcertant. Eren filles educades com fills, noies que parlaven com nois, dones que havien passat el ritus de pubertat mascul

540 MARION CODERCH

de laprenentatge del llat, afirma Holt N. Parker en un article que dedica a les dones erudites del Renaixement.12 Segons Parker, aquestes dones (lerudici de les quals era un luxe intil, perqu mai no tindrien loportunitat de par-ticipar en els cerimonials pblics on es feia servir el llat) eren una mena de monstres als ulls dels homes del seu temps, i la manera ms fcil de neutralitzar el potencial sexual daquests fenmens de la naturalesa era casar-les o, si aix no era possible, enterrar-les (2007: 266). Les afirma-cions de Parker sn prou agosarades, per apunten cap a un fet constatat: per a aquestes dones, la vida intellectual i la vida familiar eren incompatibles. De fet, si els homes del Renaixement celebraven els xits intellectuals de les se-ves contempornies, era, justament, perqu havien deixat enrere els trets que les definien sexualment com a dones per menar una vida clibe i casta. Per a aquells homes, diu Merry E. Wiesner, una dona no podia ser erudita i, alhora, sexualment activa. Lingrs duna dona en el cercle privile-giat dels intellectuals requeria la renncia a les prctiques sexuals prpies de la seva naturalesa; noms en aquest cas la seva presncia era acceptada i celebrada pels ho-mes (Wiesner 1986: 13). Per la seva part, Margaret L. King afirma que la identitat sexual de les dones estudioses del Renaixement es tornava ambigua, i que aquestes passaven a formar part dun tercer sexe, amorf i indefinit (1984: 75).Tot i aix, labandonament de la vida sexual i familiar per part daquestes dones no era, per si mateix, cap garantia que els homes respectarien la seva tasca intellectual. Una dona que escrivs sobre qestions teolgiques o dogmti-ques havia destar preparada per fer front a les crtiques dels seus contemporanis. Tenim una mostra de lhostilitat que suscitaven les dones que es dedicaven a la teologia al Llibre de les dones de Francesc Eiximenis (c. 1327-1409).

12 They were daughters educated like sons, girls who spoke like boys, females who had passed the male puberty rite of Latin language study (2007: 265).


El frare giron admet que ning, ni home ni dona, no ha de dubtar de les creences de la fe catlica, per que aquest defecte s especialment greu si es dna en una persona ydiota e simpla e ignorant, ax com comunament sn les dones en esta matria (Eiximenis 1981: 155). Ms enda-vant, cita sant Pau (1 Timoteu 2, 12) per descriure quina ha de ser lactitud de les dones davant dels misteris de la fe:

E daquest peccat se deven fort guardar les dones en quant sn ignorans e deven ms callar que los hmens, segons que diu sent Pau, qui no permet que elles preyquen ne par-len de qestions subtils, mas que per glria de Du elles, e encara los hmens, cant res lur s proposat de la fe a creure, humilment baxen lo cap e inclinen lenteniment a creure tot o quils s per la sancta Esgleya proposat.13

Si, per contra, una dona es dedicava a explorar els via-ranys de la pietat, els seus escrits serien ms mpliament acceptats. Els casos dngela de Foligno (1248-1309) i de Marguerite Porete (morta el 1310) illustren aquesta acti-tud dual cap a les dones que tractaven de religi: les expe-rincies mstiques que relatava ngela, per molt transgres-sores que poguessin semblar, no qestionaven cap aspecte de la doctrina, i per aix van trobar acceptaci entre els seus companys franciscans. En canvi, Marguerite Porete defensava al Miroir des mes simples lexistncia duna co-munitat dnimes escollides que havia de guiar lesglsia terrenal, criticant i desafiant la jerarquia catlica per igno-rar les seves revelacions. La inquisici papal va ordenar la desaparici de tots els exemplars del seu llibre i la va fer cremar en pblic lany 1310.14 Lhostilitat dels cercles eru-dits cap a les dones que abordaven lespiritualitat des del rigor cientfic i des dun enfocament sistemtic es mani-

13 1981: 156.14 Sobre la vida i lobra daquestes escriptores i daltres dones que van narrar

les seves experincies espirituals, vegeu Dronke 1995: 279-314.

542 MARION CODERCH

festa en el fet que els moviments religiosos ms orientats a desenvolupar el vessant emocional de lexperincia religio-sa eren, precisament, els menys reticents a acceptar dones dins de les seves comunitats (Wiesner 1986: 19).No han faltat els autors que han volgut veure algun aspec-te positiu en el confinament de les dones a la vivncia de lemoci religiosa. En un article que dedica a comentar els arguments que Joan Kelly exposa a lassaig Did Women Have a Renaissance?, David Herlihy admet la idea que el Renaixement va representar una prdua de llibertat per a les dones, tant en lmbit administratiu i econmic com en el privat. Tot i aix, Herlihy matisa la conclusi de Kelly que les dones no van tenir Renaixement dient que no s del tot certa, ja que ignora completament una possibilitat alternativa de realitzaci personal que aquella poca va oferir a les dones: lespiritualitat, o, com el mateix autor la denomina, el desenvolupament del carisma personal (1985: 15). Per donar suport a les seves idees, cita exem-ples de dones que van excellir en la vida religiosa, espe-cialment en la mstica, i afirma que el nombre de santes, que havia caigut entre els anys 751 i 1151, torna a crixer a partir daquesta data. En el seu afany estadstic, Herli-hy sembla oblidar un fet fonamental: si al final de lEdat Mitjana i durant el Renaixement hi va haver dones que van destacar en el terreny de lespiritualitat no era, preci-sament, perqu sels oferissin noves possibilitats en aquell camp, sin perqu tota la resta dmbits on podrien haver exercit una certa llibertat dacci els eren vedats. La vida espiritual, la devoci religiosa, lexperincia mstica eren les niques portes obertes que aquestes dones van trobar, les niques oportunitats de prendre iniciatives i dexercir un cert poder de decisi.15 Aix, largument de Herlihy que

15 Aquesta, segons Margaret L. King, podria haver estat la motivaci que va impulsar Costanza Barbaro (nascuda desprs de 1419) i Cecilia Gonzaga (1425-1451) a consagrar les seves vides a la religi (King 1976: 289).


almenys en un sector de la vida social i cultural les dones van viure un Renaixement (1985: 16) shauria de matisar: no es tracta ben b dun Renaixement, sin de lnic residu de llibertat dactuaci que els quedava. I, malgrat tots els entrebancs que trobaven en el seu cam, algunes daques-tes dones van saber treure el mxim profit dels mitjans que tenien al seu abast per exercir una certa llibertat delecci i per fer que les dones del seu voltant se sentissin, al seu torn, una mica ms lliures. Isabel de Villena s, tal com mostrarem tot seguit, un exemple daquesta actitud.Isabel de Villena (1430-1490), filla natural del noble i es-criptor castell Enric de Villena i emparentada amb el casal reial dArag, va ingressar al convent de la Trinitat de Valncia quan era una adolescent. Les circumstnci-es de la seva condici no li oferien gaires alternatives a la vida religiosa: lnica possibilitat que li devia quedar a banda del convent era el matrimoni amb un home de lli-natge inferior, per amb ms poder econmic (Cantavella 1986: 81). En qualsevol cas, les dades que coneixem de la seva vida ens illustren a propsit de les limitacions que patien les dones per decidir sobre el seu propi dest. Mal-grat tot, Villena va aprofitar els instruments que posava al seu abast el crrec dabadessa del convent (que va ocupar des de 1463 i fins a la seva mort) per actuar lliurement en els terrenys en qu li era perms. De la seva nica obra conservada, la Vita Christi, la crtica nha destacat el prota-gonisme que hi assoleixen els personatges femenins, fins al punt que Joan Fuster la va qualificar dexaltaci a penes velada del seu sexe (1997: 171).16 s indiscutible que la selecci dels materials que fa Villena per elaborar la seva obra est condicionada pel pblic al qual anava destina-da (les monges del seu convent), per aquesta associaci entre la tria dels continguts i el carcter de les receptores

16 A propsit daquest aspecte de lobra, vegeu tamb Alemany Ferrer 1992: 252-253.

544 MARION CODERCH

es pot interpretar en ms dun sentit. Per una banda, com afirma Rafael Alemany Ferrer, Villena dna protagonisme als personatges femenins per cercar la complicitat de les monges i, daquesta manera, induir-les a la contemplaci religiosa (1992: 261-262); per ja Joan Fuster ens fa veu-re, al costat daquesta motivaci pietosa, la voluntat dim-pressionar la sensibilitat de les monges, destimular la seva imaginaci, i no noms en el sentit de lexperincia religi-osa (1997: 156). En triar deliberadament els episodis de la vida de Crist i el tractament que donar als materials que la tradici posa al seu abast, Isabel de Villena exerceix la seva llibertat artstica, sempre dins dels lmits permesos de la pietat religiosa. Per aquest exercici va ms enll del privilegi de lautor que representa el mn a la seva manera, perqu t conseqncies sobre el seu pblic: a travs de la selecci dels materials, Villena ofereix a les seves monges una finestra al mn, una possibilitat dimaginar les vides alternatives que no podien viure dins del convent.Aquesta voluntat de concedir a les seves monges la lliber-tat dimaginar els detalls duna vida domstica o sentimen-tal fora del convent es mostra, sobretot, en el tractament que labadessa fa dels esdeveniments i dels personatges, i que Mart de Riquer, comparant lestil de Villena amb al-guns dels trets dels sermons de Vicent Ferrer, va descriure encertadament com a actitud popularitzadora i actualit-zadora (1964, III: 470): el registre familiar i proper que empra lautora, la presncia de detalls minuciosos de la vida quotidiana, la caracteritzaci dels personatges com si fossin contemporanis... Un dels episodis on es veu ms cla-rament limpuls que la Vita Christi podia haver representat per a la imaginaci de les monges s el que Maria Merc Maral anomena conversi de la Magdalena en clau amo-rosa (1990: 26). Villena descriu Maria Magdalena com una gran senyora del seu temps que, aliena als comentaris de la gent, viu a la seva manera, fa el que vol i gaudeix


dels avantatges que li ofereix la seva posici privilegiada, fins que, en el que es descriu com un enamorament sobtat, es converteix i decideix consagrar la seva vida a Crist. El grau de sensualitat dalgunes de les escenes de les primeres trobades entre Magdalena i Jess no ha passat inadvertit als ulls de la crtica, que ha identificat termes propis de la tradici de lamor corts en les descripcions dalgunes de les escenes que tenen lloc entre els dos personatges (Orts 1992: 270). Latenci que Villena dedica als detalls mun-dans est destinada a provocar linters i la curiositat de les monges del seu entorn, per tamb devia suscitar fanta-sies en la imaginaci daquelles dones que, potser com ella mateixa, no havien tingut loportunitat de decidir el seu dest. La Vita Christi els donava la possibilitat dinventar altres vides i de sentir-se lliures, almenys en la imaginaci, sense deixar de banda el cultiu de la devoci religiosa.

5. LES DONES DAVANT DE LA SEVA SITUACI

Al llarg de les pgines precedents ens hem dedicat a ana-litzar les actituds dels homes cap a les dones entre lEdat Mitjana i el Renaixement. Durant aquest recorregut, per, ha sorgit una pregunta inevitable: fins a quin punt aques-tes dones eren conscients de lempitjorament de la seva situaci? Malauradament, encara no disposem dun con-junt prou nombrs de testimonis femenins per respon-dre aquesta pregunta amb seguretat. Tot i aix, Merry E. Wiesner es basa en la recerca que ha dut a terme sobre la documentaci de diverses ciutats alemanyes per afirmar que les dones no noms eren conscients de la limitaci de les seves llibertats, sin que tamb, en molts casos, van intentar lluitar-hi en contra. Segons Wiesner, la major part de les dones que es queixen de la seva situaci es referei-xen a la tendncia, ja esmentada ms amunt, a relegar-les a lmbit familiar i privat, allunyant-les de lesfera pblica

546 MARION CODERCH

(1986: 1). No es pot oferir una definici nica per al que entenien aquestes dones com a vida pblica: per a algu-nes era la possibilitat de posseir i gestionar els seus propis comeros o negocis; per a daltres, era el reconeixement de la seva identitat jurdica independentment de la custdia masculina; en altres casos, les dones reclamaven el dret a exercir la seva professi lliurement; tamb nhi havia que aspiraven a exercir un impacte en la societat amb els seus escrits (1986: 22). En qualsevol cas, des de la perspecti-va actual crida latenci que, malgrat aquests esforos, les condicions de vida de les dones empitjoressin des del final de lEdat Mitjana i durant els segles segents. Tot plegat fa que ens plantegem si els exemples que ofereix Wiesner eren representatius de la majoria de les dones o si, per contra, el seu inconformisme les convertia en casos excepcionals.La lectura daltres estudis que parlen sobre la conscincia de les dones en aquesta poca ofereix dades inquietants. Larticle pioner de Joan Kelly ja esmenta la manca de com-proms de les dones del Renaixement amb la defensa de la prpia dignitat social. Desprs de descriure el paper dob-jecte decoratiu que els humanistes italians assignaven a les dones de la cort, Kelly afirma que, si elles van acceptar aquesta tasca sense recana, va ser a causa de leducaci que havien rebut, de carcter patriarcal i misogin (1984: 35). Altres autores sn ms crtiques amb lactitud de les dones. Aix, Kathleen Casey admet que, a partir del segle XIII, les dones que exercien crrecs duna certa responsa-bilitat, ja fossin nobles que participaven en la gesti de les propietats familiars o assalariades amb la possibilitat din-fluir en ladministraci dels negocis on treballaven, no van aprofitar els instruments que la seva posici estratgica els oferia per impedir la marginaci de les dones. Lautora afirma que, en aquella poca, el govern i lestructura eco-nmica van comenar a adoptar un estil ms impersonal i ms agressiu, i que aquesta evoluci va ser una de les cau-


ses indirectes de la limitaci de les llibertats de les dones; en el moment en qu aquestes restriccions ja shavien con-sumat, era massa tard perqu elles intentessin combatre-les. Casey tamb justifica la passivitat de les senyores de laristocrcia davant de la seva prdua dascendent a les famlies dient que ja se sentien satisfetes amb les como-ditats que els proporcionava la seva posici privilegiada (1976: 235).En alguns casos concrets, hi ha dones que, enmig dun am-bient hostil a la consecuci dels seus objectius, no vacillen a actuar en contra dels interessos daltres dones, fins i tot quan es tracta de membres de la prpia famlia. s el cas de la dama valenciana Beatriu Ros, que el 1490 va obligar la seva filla, ngela Benet, a casar-se contra la seva volun-tat i contra la del seu marit, que havia mort lany anteri-or. En lestudi que dediquen a aquestes dues dones, Anna Gironella i Delg i Maria Elisa Varela Rodrguez reflexio-nen sobre les causes que devien empnyer Beatriu a actuar daquesta manera, i suggereixen que potser el que pretenia era assegurar-se que la seva filla ngela rebs lherncia del seu pare, per sense descartar altres raons que, ara per ara, desconeixem (2007: 132-153). En un altre ordre trobem casos de dones que, per exalar les seves prpies qualitats excepcionals, difamen la resta del gnere femen: Cassandra Fedele (1465-1558) i Laura Cereta (1469-1499) en sn dos exemples. Totes dues recorren als vells tpics misgins per marcar les distncies entre la prpia activitat literria i la xerrameca sense sentit de les altres dones. Ad-meten que la capacitat intellectual del seu gnere s limi-tada, i que elles, grcies a lestudi constant i a una fora de voluntat excepcional, han superat la frontera que separa els dos sexes. Laura Cereta, que, com Isotta Nogarola, ha patit les crtiques i el menyspreu daltres dones, atribueix a lenveja lactitud hostil que aquestes li mostren, i les ataca amb virulncia (King 1984: 72-73). Sigui com sigui, veiem

548 MARION CODERCH

que algunes dones, trobant-se en una posici desfavorable respecte dels homes, fan s dels recursos que es podrien considerar propis de la mentalitat patriarcal per defensar els seus interessos o per ser acceptades en un entorn domi-nat majoritriament per homes.s difcil jutjar les dones del passat per les accions que no van fer. La manca dinformaci concreta i, sobretot, el desconeixement de les veritables raons del comportament daquestes dones ens obliguen a treballar amb conjectures. Si, per una banda, sembla clar que la lucidesa duna Chris-tine de Pizan a lhora de reflexionar sobre el seu gnere era excepcional, per laltra banda no podem culpar les dones en general per no haver defensat els seus drets: aquesta actitud, a ms de ser insostenible per estar fonamentada en una ignorncia prcticament absoluta, ens faria caure en els postulats misgins tradicionals.17 Cal explotar una nova orientaci en lestudi de la histria de les dones, una orientaci que, lluny del victimisme pretesament feminista i amb el mxim dobjectivitat possible, tingui en compte les vides de les dones no noms com a objectes de la sub-missi masculina, sin tamb com a subjectes de la hist-ria. s cert que les possibilitats dacci de les dones han estat (i, encara avui, estan) limitades per les restriccions que la societat els ha anat imposant al llarg dels segles, per per assolir una visi justa i global de la histria neces-sitem conixer els testimonis de les vides daquestes dones: saber fins a quin punt eren conscients de les seves limitaci-ons, com les van experimentar, si les van acceptar perqu hi estaven dacord, per convenincia o, senzillament, per

17 Christine de Pizan proporciona a les dones de diverses condicions de vida de les dones dels primers anys del segle XV a Le livre des trois vertus (1405). Pizan ofereix a les dones de diverses condicions consells per viure de la millor manera pos-sible tot acceptant les limitacions que la societat els imposa. Segons Lacarra Lanz, Los consejos que recomienda Pizan muestran la dificultad que tenan las mujeres al enfrentarse a la sociedad, pues las que se rebelaban pagaban cara su decisin (2008: 261). Vegeu lanlisi que la mateixa estudiosa dedica a Le livre des trois vertus (Lacarra Lanz 2001).


imposici. Segurament es tracta duna tasca difcil i, en ocasions, ingrata, i hem de tenir present la possibilitat que els descobriments que fem no responguin a les nostres ex-pectatives, per cal que la duguem a terme per conixer el nostre passat sense biaixos. Les experincies de les dones del passat ens illuminaran i ens donaran llions valuoses sobre les vides de les dones del present.18

BIBLIOGRAFIA

Rafael ALEMANY FERRER (1992) La Vita Christi de sor Isabel de Villena: un texto feminista del siglo XV?, dins Cris-tina SEGURA GRAIO (ed.), La voz del silencio, I: Fuentes directas para la historia de las mujeres (siglos VIII-XVIII), Madrid, Asociacin Cultural Al-Mudayna, pp. 251-264

Toms DAQUINO (1959) Suma teolgica, 16 vols., Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, vol. III, 2.

Robert ARCHER (2001) Misoginia y defensa de las mujeres: antologa de textos medievales, Madrid, Ctedra

(2011) La cuestin odiosa: la mujer en la literatura his-pnica tardomedieval, Valncia, Instituci Alfons el Magnnim

ARISTTIL (1994) Reproduccin de los animales, introduc-ci, traducci i notes dEster Snchez, Biblioteca Cl-sica Gredos 201, Madrid, Gredos

Pamela Joseph BENSON (1992) The Invention of the Renais-sance Woman: The Challenge of Female Independence in the Literature and Thought of Italy and England, Pennsylvania, The Pennsylvania State University Press

Alcuin BLAMIRES (1992) Woman Defamed and Woman De-fended: An Anthology of Medieval Texts, Oxford, Oxford University Press

18 Vull agrair al professor Albert Hauf i a la professora Eukene Lacarra Lanz les seves observacions i les referncies que mhan proporcionat. Els suggeriments de tots dos mhan perms millorar el resultat final daquest treball.

550 MARION CODERCH

R. Howard BLOCH (1991) Medieval Misogyny and the Inven-tion of Western Romantic Love, Chicago, University of Chicago Press

Rosanna CANTAVELLA (1986) Isabel de Villena, la nostra Christine de Pisan, dins Encontre descriptors del Medi-terrani 2, Valncia, Ajuntament de Valncia, pp. 79-86

(1988) Lectura i cultura de la dona a lEdat Mitjana: opinions dautors en catal, Caplletra 3, pp. 113-122

Kathleen CASEY (1976) The Cheshire Cat: Reconstructing the Experience of Medieval Women, dins Berenice A. CARROLL (ed.), Liberating Womens History: Theore-tical and Critical Essays, Urbana, University of Illinois Press, pp. 224-249

Peter DRONKE (1995) Las escritoras de la Edad Media, Bar-celona, Crtica

Francesc EIXIMENIS (1981) Lo llibre de les dones, ed. de Frank Naccarato, 2 vols., Barcelona, Curial

Joan FUSTER (1997) El mn literari de sor Isabel de Ville-na, dins Obres completes 1: Llengua, Literatura, Hist-ria 1, Barcelona, Edicions 62 (4a ed.), pp. 153-174

Mara del Carmen GARCA HERRERO (2008) Actividades la-borales femeninas a finales de la Edad Media: registros iconogrficos, dins Mara del Carmen LACARRA DUCAY (coord.), Arte y vida cotidiana en la poca medieval, Sa-ragossa, Institucin Fernando el Catlico, pp. 17-48

Simon GAUNT (1995) Gender and Genre in Medieval French Literature, Cambridge, Cambridge University Press

Anna GIRONELLA I DELG i Maria Elisa VARELA RODRGUEZ (2007) Entre madres e hijas: Beatriu Ros y ngela Benet Tols de Ripoll, dins Blanca GAR (coord.) et al., Vidas de mujeres del Renacimiento, Barcelona, Publi-cacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 131-162

Albert HAUF (1990) DEiximenis a Sor Isabel de Villena: Aportaci a lestudi de la nostra cultura medieval, Va-


lncia / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de lAbadia de Montserrat

David HERLIHY (1985) Did Women Have a Renaissance?: A Reconsideration, Medievalia et Humanistica 13, pp. 1-22

Joan KELLY (1984) Did Women Have a Renaissance?, dins Women, History & Theory: The Essays of Joan Kelly, Chicago, The University of Chicago Press, pp. 19-50

Margaret L. KING (1976) Thwarted Ambitions: Six Lear-ned Women of the Italian Renaissance, Soundings 59, pp. 280-304

(1984) Book-Lined Cells: Women and Humanism In The Early Italian Renaissance, dins Patricia L. LA-BALME (ed.), Beyond Their Sex: Learned Women of the European Past, Nova York / Londres, New York Uni-versity Press, pp. 66-90

(1988) The Renaissance of the Renaissance Woman, Medievalia et Humanistica 16, pp. 165-175

Eukene LACARRA LANZ (2001) Las enseanzas de Le livre des trois vertus lenseignement des dames de Chistine de Pizan y sus primeras lectoras, Cultura Neolatina 61 (2), pp. 335-360

(2008) El peor enemigo es el enemigo en casa. Violen-cia de gnero en la literatura medieval, Clo & Crmen 5, pp. 228-266

Ian MACLEAN (1980) The Renaissance Notion of Woman: A study in the fortunes of scholasticism and medieval science in European intellectual life, Cambridge, Cam-bridge University Press

Maria Merc MARAL (1990) Isabel de Villena i el seu fe-minisme literari, Revista de Catalunya 44, pp. 120-130

Josep Llus ORTS (1992) Una muestra temprana de pe-culiarismo estilstico-literario femenino: Vita Christi de sor Isabel de Villena, dins Cristina SEGURA GRAIO (ed.), La voz del silencio, I: Fuentes directas para la his-

552 MARION CODERCH

toria de las mujeres (siglos VIII-XVIII), Madrid, Asoci-acin Cultural Al-Mudayna, pp. 265-275

Holt N. PARKER (2007) The Magnificence of Learned Wo-men, Viator 38 (2), pp. 265-289

Linda M. PATERSON (1997) El mundo de los trovadores: la sociedad occitana medieval (entre 1100 y 1300), Barce-lona, Pennsula

Mart de RIQUER (1964) Isabel de Villena, dins Histria de la literatura catalana: part antiga, 3 vols, Esplugues de Llobregat, Ariel, III, pp. 453-484

Mara Milagros RIVERA GARRETAS (1996) Les dones en la baixa edat mitjana, dins Histria. Poltica, societat i cultura dels Pasos Catalans, III: La forja dels Pasos Catalans. Segles XIII-XV, 12 vols, Barcelona, Enciclo-pdia Catalana, pp. 222-223

Peter STALLYBRASS (1986) Patriarchal Territories: The Body Enclosed, dins Margaret W. FERGUSON, Maureen QUI-LLIGAN i Nancy J. VICKERS (eds.), Rewriting the Renais-sance: The Discourses of Sexual Difference in Early Modern Europe, Chicago, The University of Chicago Press, pp. 123-142

Susan STUARD (1987) The Dominion of Gender: Womens Fortunes in the High Middle Ages, dins Renate BRI-DENTHAL, Claudia JOONZ i Susan STUARD (eds.), Beco-ming Visible: Women in European History, Boston, Houghton Mifflin (2a ed.), pp. 153-172

David J. VIERA (1976) Actitud hacia la educacin de la mu-jer en las letras clsicas hispnicas, Thesaurus: Bole-tn del Instituto Caro y Cuervo, 31 (1), pp. 160-164

(1987) La dona en Francesc Eiximenis, amb Jordi Pi-qu, Barcelona, Curial

Isabel de VILLENA (1916) Vita Christi, ed. de Ramon MIQUEL I PLANAS, 3 vols, Barcelona, Casa Miquel Rius

(1987) Protagonistes femenines a la Vita Christi, intro-ducci de Rosanna CANTAVELLA, transcripci de Llusa


PARRA, selecci dambdues, Barcelona, la Sal (2011) Vita Christi, edici, estudi, notes i glossari de

Vicent J. ESCART, Valncia, Instituci Alfons el Mag-nnim

Teresa VINYOLES VIDAL (2005) Histria de les dones a la Cata-lunya medieval, Lleida / Vic, Pags / Eumo

Merry E. WIESNER (1986) Womens Defense of Their Pu-blic Role, dins Mary Beth ROSE (ed.), Women in the Middle Ages and the Renaissance: Literary and Histori-cal Perspectives, Syracuse, Syracuse University Press, pp. 1-27

(1993) Women and Gender in Early Modern Europe, Cambridge, Cambridge University Press

Documents

Les Dones Entre LEdat Mitjana i El Renaixement-libre