L’AUDITORI-TEATRE,CENTRE CULTURAL

DE LA COMARCA

REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CALLDETENES ANY 34 abril del 2009 núm.171

5

L’auditori-teatre, centre cultural de la comarca

El nostre auditori-teatre, elogiat per molta gent, des del primer moment es va obrir i de manera natural a la comarca; una prova n’és la mostra de teatre amateur que enguany celebra ja la segona edició. És també una bona manera de rendabilitzar una instal.lació; en aquest mateix sentit cal entendre la disposició del consistori a llogar-lo a entitats i particulars; així per aquest recinte s’hi ha fet des de trobades, fins a preestrenes d’espectacles pagades per entitats privades.

Un pas més en aquesta direcció és la col.laboració amb l’ajuntament de Vic, a través de l’IMAC, per portar-hi alguns espectacles que s’adapten al seu aforament; un bon exemple és el muntatge de Carmina Burana, reproduït en portada- gairebé 1000 espectadors i un centenar llarg d’artistes a l’escenari- l’èxit del qual va portar a fer una segona sessió. Que l’auditori-teatre sigui centre cultural d’abast comarcal és una bona idea i del tot racional perquè, es tracta d’un excel.lent equipament però també car per a un poble de les nostres dimensions. Està clar que aquesta col.laboració amb Vic en particular mostra camins de col.laboració i cooperació per fer possible disposar de serveis i equipaments al nostre poble sense pagar un preu massa elevat, ni en diners ni en altres conceptes, per exemple en territori. Pensem sinó en l’institut, una excel.lent obra, tanmateix amb un cost elevat, com a mínim des del punt de vista ambiental.

Tornant a l’auditori-teatre, benvinguda sigui aquesta activitat, a vegades un xic frenètica, benvinguda sigui aquesta obertura a la comarca que entre d’altres coses ens ha permès gaudir de tot un Shakeaspeare i procedent, ni més ni menys que del Teatre nacional.

REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CALLDETENESAny XXXIV, núm. 171, abril 2009. EDITA: Col.lectiu L’

Espiga, amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Calldetenes. L’ Espiga és membre de l’ Associació Catalana de la Premsa Comarcal. DIPÒSIT LEGAL: B-3297-82

CONSELL DE REDACCIÓ: Pere Arumí, Ester Codina, Xevi Domínguez, Miquel Erra, Joan Pujol, Miquelina Saborit, Aleix Sala i Núria Vila. ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Montse Arumí i Joan Pujol. DISTRIBUCIÓ: Teresa Danés, Marta Puigdesens,

Eva Freixa, Ferran Barcons, Marc Pujol, germans Colom, Marta Vila, Aina Arumí, Mireia Serra, Ariadna Puig i família Arumí-Cassany. FOTOGRAFIES: Bruna Arumí, Santi Puig. DIBUIXOS: Montse Batalla, Marta Sánchez. L’ ESPLAI: Esplai Equinocci. PARLEM-NE Xavier Gost i Albert Cabanas. CÒMIC: Xevi Domín-guez. L’ESCOLA: CEIP Sant Marc. T’ EXPLICO UN CONTE?: Marta Sánchez. KATIUSKES.COM: Núria Vilà, Ester Codina i Jordina Puigdesens... POCSÓROH: Núria Vilà i Ester Codina. Foto portada: El Carmina Burana. Foto ALBERT ALEMANY/EL9NOU. L’ ESPIGA no es fa responsable de les opinions expres-sades en els articles signats d’aquesta publicació

s u m a r iEditorial 3

Actualitat 4

Reflexions 9

bústia oberta 10

L’esplai 11

Cara a creu 13

Reportatge 14

Esports 16

Filosofem 19

Escola St. Marc 20

Pocsóroh 22

Ciència 23

Cultura 24

Un conte 26

Call de cultura 27

Carnestoltes 28

editorial

66

actualitat

El problema és que aquestes hipotètiques sancions, derivades d’inspeccions apa-rentment inòcues fetes per la Generalitat, se’ls podrà descomptar de les subvenci-ons comunitàries que rebint per qualsevol altre concepte.

No tot són notícies dolentes pel sector. Sembla que de moment les esmenes que es van acordar al reglament de transport, que impedia transportar en el tractor res que no fos pròpi ( veure Espiga 169) tot i que no són les desitjades per la pagesia, reduiran fort la possiblitat de ser sancio-nats pels mossos quan circulin per les car-reteres amb el tractor. Caldrà tanmateix esperar a veure què passa quan comenci la temporada i surtin els tractors a la car-retera.

El sector lleter, l’únic que més o menys anava tirant salvant-se de la caiguda de preus de la majoria de productes, també està patint una forta davallada que ha por-tat el preu del litre dels aproximadament 0,42 €/L del punt fort de la temporada passada als 0,28 d’ara mateix i baixant. Les causes cal buscar-les en una reculada del consum però també en un augment de producció a nivell d’estat centrat a Galí-cia, degut a la compra de quotes que es va fer en aquella comunitat autònoma.

No és aquesta la única dificultat eco-nòmica del sector. Ara algunes explo-tacions es poden veure sancionades per un insuficient benestar animal exigit per una reglamentació europea; entre d’altres coses aquest benestar animal implica que els porcs han de tenir joguines a la quadra.

Per l’abril cada dia un raigDesprés d’un final d’hivern més aviat

sec la primavera s’ha estrenat força plu-josa i de fet aquest abril està fent un temps de maig i més aviat fred; en 20 dies por-tem 13 dies de pluja amb un total de 82,5 L recollits, dades referents a l’estació de Sta. Margarida. Destaca d’aquest període la precipitació del dia 31 de març amb 30 litres recollits a S. Margarida i 16 al poble.

Poble S. Margarida

L/m2 dies L/m2 dies

Gener 49 4 52,5 10

Febrer 17 2 23,5 5

març 53 6 68 7

La Pa i Trago, una bicicletada diferent

Enguany s’ha celebrat la setzena bicicletada Pa i Trago amb llibre de ruta, una modalitat poc estesa dins de la disciplina de les curses de bicicleta de muntanya però d’allò més divertida. Ja son quatre els anys que des del Club s’ha apostat per aquest tipus de sortida, fugint una mica de les pedalades clàssiques que sovint solen estar massifica-des, com és el cas de la Cursa del Cabrerès on cada any hi participen més de 2000 ciclistes. La Pa i Trago evidentment no reuneix massa participants potser perquè és força exigent, a part de ser de les prime-res pedalades que es fan a la comarca i potser els ciclistes encara no van prou rodats. Un total de 45 ciclistes van sortir a les 9 del mati del diumenge de la zona esportiva per gaudir d’un dia assolellat però a l’hora fangós. Aquesta edició constava de dos recorreguts, l’un de 15 km i l’altre de 33km. Els llibres de ruta des de 2006 fins enguany es poden trobar a la pàgina web del Club (www.cecalldetenes.cat). També hi podeu trobar per a aquesta edició els Traks per GPS del recorregut llarg..

Caramelles sota la plujaLes Caramelles tampoc no es van escapar d’aquest

abril tan plujós. La diada de Pasqua en la seva tradici-onal passada pels carrers del poble la pluja va fe acte de presència, però no es van espantar i van cantar les seves cançons i fins i tot van ballar el tradicional ball de cintes.

El grup, formar per un total de 15 nens i nenes, va tancar el cicle d’assaigs anant com cada any de colònies a Can Garbells. A mes de cantar el grup va tenir temps de fer rutes per la zona, sempre animats amb els seus cants.

Com de costum el dissabte ja van cantar a la Pas-qua després de la missa de vetlla pasqual. El dilluns de pasqua a mes van cantar i ballar a Sant Marti i a pagès van cantar a Sant Marc al costat de l’ermita del Patró i dels ous, llonganisses i pernils de la Rifa !!

Els petits cantaires fent la seva actuació a St. Marc el dilluns de Pasqua. Foto Cristina Arumí

El preu de la llet cau en picat

7

actualitat

Variant, tres anys desprésEl projecte definitiu de la variant

estarà llest pel maig segons va informar l’alcalde en el plenari d’abril. S’hi con-templen pocs canvis respecte del projecte inicial; a part de la millora d’alguns talus-sos, el més significatiu és que es farà un pont només apte per a vianants i bicicletes que mantindrà l’actual camí del molí del Pujol. En aquest sentit, i en el mateix ple-nari, des del Poble en Marxa es va instar a l’ajuntament que reclamés la construcció de barreres acústiques en el tram de vari-ant més pròxim al casc urbà, que sembla ser no es contemplen en aquest projecte i l’impacte pot ser força significatiu.

Canvi de secretariDesprés d’una obertura d’un concurs

públic per a la provisió de la plaça que ha deixat vacant la secretària titular Maca-rena Lupon, ocuparà la plaça de forma interina Jordi Berenguer, el qual fins ara exercia a Sta. Maria d’Oló i de fet en els plenaris de febrer i març ja els va portar nomenat de forma provisional.

Rectificacions en els preus de taxes i serveis

En el llistat de preus aprovats ini-cialemnt per a les taxes publicades per l’ajuntament hi havia un seguit d’errors que s’han esmenat en el darrer plenari. La taxa d’escombraries per a botigues estava canviada. La correcta és 320 € per a boti-gues d’alimentació i 130 per a les altres. (veure espiga 170). També s’ha canviat algun preu de l’escola bressol i el de llo-guer del teatre que passa de 600 a 700 €.

També s’han fet correccions en els preus de l’aigua que tanmateix no can-vien del que ja informàvem en el número anterior; només pot canviar el període en el qual s’aplicaran.

Projecte ciutats digitalsEl nostre ajuntamnet participa, junta-

ment amb 8 municipis osonencs més, en aquesta iniciativa que té com a objectiu impulsar l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’àmbit local. El projecte, que neix amb la voluntat de convertir els ajuntaments en referents en la implementació de les TIC, contempla dues línies d’actuació, una adreçada als ciutadans en general i l’altra a les empreses que és en la que pensa fer més èmfasi el nostre consis-tori.

Empreses i comerços de Calldete-nes es beneficiaran de suports i recursos provinents d’aquest projecte com pot ser les millores en la competitivitat a través de la creació de webs pròpies o l’assis-tència tècnica per a potenciar el màrque-ting digital. En l’àmbit més persosnal es preveu el suport als emprenedors, a les iniciatives en matèria de teletreball, i el suport a les persones a l’atur a través d’un Club de Feina i insertors laborals.

El projecte, que compta amb el suport del departament de Governació i admi-nistracions publiques amb una dotació económica de 357888 € , neix sota l’im-puls de l’ajuntament de Manlleu que és on s’ubicarà el centre de de referencia (punt TIC) . També es disposarà d’una aula mòbil a disposició dels municipis. A Calldetenes s’hi establirà un dia al mes un dinamitzador empresarial perquè atengui a empreses, comerços i autò-noms, tant pel què fa a empreneduria, subvencions, comerç i assessorament TIC . L’espai físic on s’ubicarà serà als locals del punt jove. Fora d’aquest dia, es podrà concertar visita en el centre de referència de Manlleu.

Les activitats i cursos previstos s’ini-ciaran el mes de juny i està prevista una durada de 2 anys amb voluntat de con-tinuïtat.

Tensió al darrer plenariEs va celebrar el passat 14 d’abril i cor-

responia al mes de març; l’endarreriment fou degut a les problemes amb el nomena-ment del nou secretari.

El pressupost, encaraEl tema que va generar més tensió va

ser quan es van desestimar les alegacions que CiU havia presentat al pressupost 2009 aprovat en el plenari anterior. En la seva explicació de vot Marc Verdaguer, el por-taveu de CiU, va queixar-se de la forma en què s’havien contestat les al·legacions però sobretot de la manca de transparència del procés, atès que havia aparegut un informe desfavorable al pressupost -redactat per l’anterior secretària- al qual no havien tin-gut accés. L’alcalde es va defensar dient que es tractava d’un document provisional i per tant sense validesa, raó per la qual no es va adjuntar a la documentació del pres-supost. En la seva indignació Verdaguer va arribar a demanar la dimissió de l’alcalde i els regidors de l’equip de govern.

Ordenança del mercat De fet la tensió ja havia apregut abans

en l’aprovació d’aquesta ordenança, treba-llada, per cert, en comissió pels tres grups del consistori La polèmica va aparèixer quan CiU va aportar un contracte amb l’assentador – la persona que organitza el mercat – per un import de 12000 €-. La queixa es formulava també per la manca de transparència donat que en el treball en comissió mai no havia sortit aquest con-tracte.

Malgrat tot els 3 grups es van felicitar pel resultat, encara que, degut a la polè-mica del contracte de l’assentador, només hi va votar a favor l’equip de govern ; PM s’hi va abstenir i CiU hi va votar en contra. Quan a l’ordenança, només afegir que no regula alguns aspectes colaterals al mercat i que també s’han de resoldre com és ara la qüestió del trànsit.

el camí del molí del Pujol

8

actualitat La Gemma Pujol a Moscou Dels dies 3 al 12 d’Abril un grup de 19 joves músics que estu-

dien al Conservatori de Música de Vic van poder participar en un intercanvi a Rússia, concretament a Moscou. Durant la seva estada a la capital russa van poder assistir a classes magistrals i concerts als principals conservatoris de la ciutat; i ells també van oferir el repertori que havien treballat amb aquesta finalitat al llarg de molts mesos d’intensa preparació.

D’entre aquest grup hi va participar la Gemma, que toca la viola, conjutament amb els seus 4 companys - un clarinet , dos violins i un violoncel- que formen el quintet Amiòlia. Tots ells ja van oferir 2 concerts al Teatre-Auditori de Calldetenes per recollir diners.

Ha estat una experiència molt profitosa tant en el pla musical, ja que a Moscou tenen escoles de música de gran nivell, com en el pla personal. Per aquests joves músics ha significat una oportunitat d’aprendre i de veure on es pot arribar amb l’esforç de l’assaig diari.

La Gemma, tercera per la dreta, amb les seves companyes del quintet Amiòlia al conservetori Chopin de Moscú.Foto C.M.V

Aplec de St. Marc i festa de St. Jordi

Temps de primavera per a dues festes de les més típiques del poble, St. Jordi i l’aplec de St. Marc que han coincidit aquest diumenge dia 26. Després de les tradicionals parades de llibres i roses de la diada la festa es va passar al diumenge a la tarda. Una actuació de Jaume Barri va atreure força mainada a la plaça 11 de setembre . En acabat l’acte, fet en una tarda assolellada encara que freda, es va fer el lliurament de premis del concurs de dracs, al qual enguany només se n’hi havia presentat 9 a part del drac gegant dels avis del casal Armand Quintana.

Pel que fa a l’aplec de St. Marc al matí es va suspendre la rifa de pernils degut al fort temporal amb vent i pluja que va haver-hi a mig matí. Evidentment apro-fitant el bon temps de la tarda les rifes es van poder fer així com la tradicional ballada de sardanes.

Festes de primaveraEnguany la festa dels avis es farà el 17

de maig. Apart del format habitual (amb missa, ofrenes i dinar), els participants també podrán gaudir d’un espectacle al teatre, encara per determinar.

D’altra banda, el cap de setmana del 6 i 7 de juny es portarà a terme la primera edició de la festa de l’esport.

Per la seva part, la Fira d’Entitats i Mercat d’Ocasió, que es farà el 21 de juny, comptarà en aquesta edició amb una trobada de col·leccionistes de plaques de cava i una exposició de motos antigues.Paral·lelament, la trobada compartirà pro-tagonisme amb la nova Fira de l’Estiu, que neix amb la voluntat de configurar-se com una jornada d’exposició, venda i compra al carrer, de tot tipus de producte de tem-porada. Aquesta inicitaiva es portarà a terme amb la col·labvoració del Gremi de Marxants de Girona i Comarques, entitat que ja col.labora amb el mercat setmanal.

Concurs literariEstà ja convocada una nova edició dels

premis literaris,que enguany serà ja la 30a edició, en la seva modalitat de narrativa i poesia. També s’ha convocat la 2a edició del premi de teatre. El termini de presen-tació d’obres aspirants en les dues convo-catòries acaba el proper 30 de juliol.

També s’ha convocat els premis en les categories d’estudiants, també la 30 edició, el termini de presentació acaba aquest 30 d’abril. Pel que fa als estudi-ants del poble, en la seva 24a edició, hi ha temps de presentar treballs fins al 30 de juny. Finalment pel que fa als còmics serà ja la 18a edició i el termini de presentació d’originals s’allarga en aquest cas fins al 7 d’agost.

El lliurament de premis per a totes les categories es farà en un acte el proper 19 de setembre, coincidint amb la festa major.

Els més grans ballant sardanes al pla de St. Marc al so de la cobla Canigó. Poca gent al començament però al final Déu n’hi do.

Els més petits amb els seus pares, ballant a la plaça 11 de setembre amb l’animació d’en Jaume Barri.

999

actualitat

TELÈFONS D’INTERÈS

Serveis de salutDispensari 93 889 04 64Farmàcia 93 889 10 44Urgències (CAP S. Eugènia) 93 885 45 56Hospital General de Vic 93 889 11 11Emergències 112Clínica de Vic 93 886 12 11Creu Roja Vic 93 889 55 55

PoliciaMossos 93 886 08 45Policia Nacional (D.N.I.)93 889 44 44

Guàrdia Civil 93 883 27 92 emg. 062

Altres serveisAjuntament 93 886 31 05Parròquia 93 889 33 37Bombers 93 886 25 25Estació d’ autobusos 93 889 19 17RENFE 93 883 35 70Repsol 901 12 12 12ITV 93 886 20 33ENHER 93 883 35 70FECSA 900 73 73 73Aigües SOREA 908 79 92 90Informació Generalitat 012

EntitatsEsc. Bressol 93 889 17 93CEIP St.Marc 93 886 27 93Casal Avis 93 889 00 45

MOVIMENT DEMOGRÀFIC (març)Naixements: Bruna Rodríguez HomsDefuncions: No se n’ha registrat cap

Breus

CONAT D’INCENDI Es va registrar el dissabte dia 20 de març en una zona de mates del serrat de l’Aragall. El foc el va iniciar de forma involuntària un grup de jovent que estava a la zona i es va escampar ràpidament. El fet de produir-se a prop del tanc de gas que subministra el poble va obligar a una intervenció ràpida dels bombers i una certa alarma entre els veïns.14 TROBADA DE CASALS. Al vol-tant de 200 membres dels casals d’avis de St. Julià, folgueroles, Sta. Eugènia, Taradell i Calldetenes es trobaran a St. Marc per fer-ne aquesta tradi cional trobada, que enguany organitza el del nostre poble. Es farà un esmorzar i la missa i comptaran amb la partcipació del veterà cantautor osonenc Josep Ma. Puigdomènech.Els del casal també preparan una excursió de 5 dies a Viena amb sortida prevista pel 15 de juny.MOCIÓ PER AVANÇAR ELS PAGA-MENTS. El grup de CiU va presentar una moció al darrer plenari per tal que l’Ajuntament efectués els pagament a les empreses en un termini de 30 dies.; recordem que en aquests momentz està pagant amb força retard, reconeixent en l mateix plenari que hi havia moltes factures del 2008. Es varebutjar tot i que l’alcalde va agafar el compromís per negociar amb els ban cs com es podia avançar REVETLLA DE ST JOAN. Sense concretar els actes que hi hauran el que és segur és que la Flama del Canigó encendrà un any més la foguera a la plaça 11 de setembre. El que si està ja confirmat és el ball de revetlla del casal dels avis.

01-05-0914a ttrobada de casals d’avis

02 al 23-05-09II Mostra de Teatre Amateur

09-05-0918a Caminada Nocturna

17-05-0944a festa dels Avis

Maig4t Callderock

06 i 07-06-091a festa de l’esport

07-06-09Eleccions al parlament europeu

21-06-09Fira d’entitats i fira d’estiu

23-06-09Revetlla St. Joan

Els germans Domínguez al 9 TV

El programa del 9 TV dedicat a difon-dre la gent de la comarca vinculada al sec-tor audiovisual, el 16:9, ha emès aquest final d’abril un reportatge sobre el nostre col·laborador Xevi Domínguez. Anna Par-cet, responsable del programa, s’ha des-plaçat al seu estudi del carrer Serrat per a fer-li una entrevista sobre la seva obra i les feines que duu a terme en el seu lloc de treball. El 16:9 s’ha completat amb el passi de dos curtmetratges seus, La Tia Maria i Fredric, així com de fragments de treball

d’animació que ha realitzat pel programa de cinema El Cinematògraf.

D’altra banda, el programa següent, que s’estrenarà el dimarts 5 de maig, està dedicat al seu germà Dani, autor d’una sèrie de treballs videogràfics molt perso-nals entre els que destaquen curtmetrat-ges i videoclips. En el 16:9 dedicat a ell -que s’enregistrà en el mític local regentat per Ernest Alba, el Bambula-, hi podrem veure el curt Supereherois de Paper i els videoclips La filla del gran pirata, d’Àn-gel Daban i Fill de la Tempesta, de Segle XIII.

11

reflexions

l’anxaneta espai de reflexió

Homenatge diariper Josep Ma. Serra

El pròxim dia 17 de maig se celebrarà a Calldetenes la 44ª Festa dels Avis. L’ho-menatge a la vellesa s’ha anat organitzant,

any rere any, des del 1965, sempre pensant en els avis i àvies del nostre poble. Un homenatge dedicat a tots els que assisteixen a la festa i als que no.

Per sort, fa uns 35 anys que els puc acom-panyar, ajudar i fotografiar en aquesta comme-moració. Si retrocedim en el temps i posem una mirada material en les fotografies que he anat fent cada any, han fet un canvi molt gràfic. De colors grisos i senzills, han passat a un colorit variat i elegant. Si féssim un símil amb el seu esperit, podríem dir que ha succeït el mateix.

Evidentment la festa d’aquesta diada també ha fet un canvi significatiu. De la austeritat d’uns actes molt senzills s’ha passat a fer una festa més complerta en tots els sentits. Això sí, tots els avis sempre els hi he vist una mirada alegre i un esperit positiu.

Un dia d’una gran festa d’homenatge que queda en una menudesa si la comparem a la que ells ens fan quotidianament. Vull dir que els avis i àvies, en la seva maduresa, els empeny un afany d’ajuda i servei envers la família. La realitat ens mostra com una gran part d’aquests avis ajuden a criar els seus néts. On es fa més notable aquesta ajuda, és en entorns familiars desestructurats.

La incorporació de la dona (mare) al món laboral, ha fet que dins l’organització familiar, els avis desenvolupin un paper molt important. La seva aportació en qualsevol tipus d’ajuda, fan que siguin com un puntal capaç d’aguantar i moderar molts problemes familiars. Tots els infants que tenen la sort de poder gaudir de la companyia d’aquestes persones grans, són més comunicatius amb els companys, amics i pares.

Possiblement la salut física i mental dels avis, es vegi millorada per aquesta oportunitat d’ajuda envers els més joves. No podem oblidar tampoc, la seva aportació serena i mesurada de valors històrics i culturals de la nostra societat.

Per molts anys!

Estimada Cuba per Miquelina Saborit

Visitar l’illa de Cuba abans no es transformi en un altre barri de la benestant Miami hauria de ser assignatura obligatòria pel Grau d’Història i

Civilitzacions. Fidel Castro amb 50 anys d’història ha propiciat que sobreviure sigui un repte que els cubans superen amb matricula d’honor. És el paradigma del “no ho tinc...doncs m’ho fabrico”. Les prestatgeries estan buides de tot. Res no es perd...tot es reutilitza, es repara, es recupera...és una manera “in extremis” d’arribar a les 3 R’s (reduir-reutilitzar-reciclar).

A Cuba evidentment conviuen ciutadans a favor de “La Revolución” i del moviment de “Los Barbudos” amb aquells que potser influenciats pel malnomenat somni Americà, i el que els arriba per la tele, anhelen una situació diferent. Amb tot però, pensin el que pensin, estiguin convençuts o no de la lluita “por la revolución” el fet és que toca el que toca. I a Cuba fa 50 anys que els toca viure el comunisme inventat per l’empremta Castro. La revolta té un peculiar romanticisme que bar-rejat amb la salsa del país, una mica de rom i l’oratge de la marinada li dóna un toc encara més original. Per ser una revolució perfecte caldria dotar-la de més lliber-tat d’expressió i de tractaments 100% igualitaris. Per exemple, un dels grans puntals de la desigualtat és el Dolar. La divisa ianqui, ara en procés “de permissivi-tat” viu sovint situacions compromeses. El turisme, “la industria sin humos” que defineix Castro, proporciona el gruix d‘ingressos en una economia molt tocada, des de la caiguda del bloc comunista de Moscou. En aquests moments un turista amb divises paga amb dòlars i pot-ser aquell cubà serà delatat i la policia els hi prendrà.

En canvi si el cubà és “amic” del règim o de “l’ins-pector” de la zona...bé es tractarà de cultivar l’amistat i ja està.

Els puntals que Cuba ha abanderat com educació i sanitat, realment són accessibles i igualitaris. Podríem discutir “el nivell”, però hi són i són per tothom.

És molt agradable parlar amb els cubans pel seus coneixements, per sentir com veuen el món, veure que tots els nens van a l’escola... Cuba té l’encant de la seva gent, el seu “son”. No es saluden amb un “pura vida” com a Costa Rica...però hi són molt a prop. M’il·lusiona pensar que potser el moviment Obhama permetrà alli-berar a Cuba d’un bloqueig que li dóna arguments al “General” de les maldats del “imperialismo” i disgusta al poble perquè l’escanya amb l’escassetat i la misèria.

Tornem al “Revolución o Muerte” però eliminant-ne tanta penúria i dotant-la de llibertat.

12

bústia

LA SILVICULTURA APLICADA A UN TRAM DE LA RUTA DELS MOLINS FARINERS DE CALLDETENES

A un tram de la ruta dels molins fariners de Calldetenes s’ha fet una tallada de pollancres i de plàtans i moltes persones es pregunten el perquè. Volem que aquest petit escrit serveixi per il·lustrar a les persones no vinculades en el món forestal i que per això no enten-guin aquests treballs de silvicultura.La plantació de pollancres es una activi-tat de llarga tradició a les ribes de molts rius i rierols. Tradicionalment conrear pollancres ha estat una activitat forestal complementària per poder obtenir uns rendiments a llarg termini en aquells ter-renys on no es podia fer cultius agrícoles de forma rendible. La populicultura apli-cada es basava en “plantar els pollancres i esperar 20 anys a tallar-los “.El mercat de fusta de pollancre s’ha vist afavorit en les ultimes dècades pel fet que s’ha destinat a la fabricació del tauler contraplacat utilitzat en l’elaboració de les caixes d’envàs dels productes horto-fructícoles. També s’utilitza en la cons-trucció, elaboració de paper... Es preveu un dèficit de fusta creixent a Europa que l’any 2020 pot arribar a ser del 37%. Si no som capaços de produir aquesta fusta, s’haurà d’importar. La fusta de pollancre pot substituir les fustes tropicals d’impor-tació evitant la tala incontrolada de fusta als països tropicals.

És prou coneguda la utilització de les pollancredes com a filtres verds per a la depuració de les aigües residuals de petits nuclis urbans.Les arrels dels pollancres també fan una funció molt important pel que fa a la con-servació dels sols de les riberes i dels mar-ges dels rius, ja que n’impedeix l ‘erosió durant les avingudes gràcies a llur capaci-tat per unir-se a la terra. Diversos estudis mostren que els sistemes de depuració riparis formats per pollan-credes poden retenir entre el 70 i el 90 % dels nitrats i el 75 % dels sediments, comparats amb zones que no disposen d’aquest tipus de depuració (HAYCOK I PINAY, 1993).

El pollancre, per la seva gran capacitat de creixement, el mes gran d’antre totes les espècies europees i una de les mes grans del mon, i, doncs la seva capacitat per fixar el CO2 de l’atmosfera i transfor-mar-lo en carboni que s’ emmagatzema en la seva fusta- tot retornant al mateix temps l’oxigen net-, la converteixen en una espècie ideal per a la seva utilització en la lluita que es plantegen els governs contra el Canvi climàtic que afecta el nos-tre planeta.Fins al segle XX gairebé tota la fusta s’ob-tenia per la tala dels arbres que creixien en condicions naturals o semi naturals. Actu-alment l’objectiu d’una plantació fores-tal és la producció de fusta per cobrir la demanda mundial, d’acord amb els prin-cipis d’una gestió sostenible ecològica, socialment i econòmicament.

La parcel·la de pollancres de la Ruta dels Molins s’ha tallat perquè els arbres estaven en el punt òptim per aprofitar-ne la fusta i perquè a partir dels 20 anys el pollancre pot convertir-se en un perill pels vianants de la ruta. Se n’han plantat de nous que amb els treballs adients creixe-ran i ens oxigenaran l’aire que respirem. L´informació tècnica d’aquest article s’ha extret de diferents publicacions del Con-sorci Forestal de Catalunya.

Josep M. Albó Vila

SOBRE EL SERVEI DE BUS: LA MALA CONDUCCIÓ

Tot i que és un gran avantatge el servei de bus que ens comunica amb la ciutat de Vic i que ens permet deixar el cotxe a casa o els que no en tenim, ens faci-lita les coses, el que s’hauria de con-trolar és la velocitat que duen els busos quan circulen per dins el poble, ja que ho fan a velocitat de ralli. Sobretot al carrer Jaume Balmes, on l’he agafat diverses vegades. És molt fàcil que ara que ve el bon temps, alguna canalla surti darrere la pilota i hi hagi alguna desgràcia. Dubto que amb la velocitat que duen els conductors puguin frenar. No és molt millor fer una advertèn-cia que no pas que passi un accident desafortunat? A més a més, un parell de conductors que he ensopegat tenen una condució brusca i violenta, i quan paren si no estàs agafat a algun lloc és perillós ja que perds l’equilibri i pots caure. Aquest tema s’hauria de con-trolar. Els conductors haurien de vigi-lar molt més del què ho fan. Sobretot perquè la majoria d’usuaris són per-sones grans i és molt fàcil que en una d’aquestes sotregades puguin prendre mal.

Montse Batalla

13

opinió

L’esplai informa...Hola gent de Calldetenes! Bé, com a cada espiga l’esplai Equinocci torna a informar-vos de les nostres activitats més recents, i, aquest cop ens hem mogut. Com cada trimestre, els equinòctics ens n’hem anat de sortida, així que el dia 7 de març a la tarda vam agafar un autobús cap a la Roca del Vallès per passar unes colònies sense pluja (cosa estranya) a la casa de colònies Can Montcau, on els orions es van tornar hippies durant el dia i van dedicar-se a buscar un bandoler durant la nit, on els eclíptics van haver de recuperar la seva roba de mans dels monitors i on els hubbles van donar un ensurt a tot l’esplai amb el suposat braç trencat de G.V. Tot i això, els pares ens van venir a buscar el diumenge a la tarda sans i estalvis per tornar-nos a Calldetenes i poder tornar a l’escola dilluns de bon matí (ostres! més d’un ja s’hagués quedat a Can Montcau, ja).

Bé, però els dies van anar passant i va arribar la primavera, i com sempre, l’esplai celebra el seu aniversari coincidint amb l’equinocci, així que vam convocar els nens (una mica enganyats) a les 5 de la tarda per anar fins a les Set Fonts per la Ruta dels Molins en grups. Mentre caminaven però, havien de desxifrar algunes endevinalles per aconseguir les diferents parts del sopar (formatge, fuet, pernil, etc) que els monitors els vam anar entregant pel camí. Així, el sopar potser els va semblar més bo i quan tots ens vam haver atipat vam passar al tradicional nomenament de pubills en què els pubills de l’any passat fan entrega del títol als novells.

Cal recordar també, que el dia de Sant Jordi, com cada any, l’esplai té la seva parada de roses davant la farmàcia Genís i la Masramon del carrer Verdaguer, així que tots els enamorats ja estan avisats....i a la pròxima espiga avanç dels campaments que els monitors ja estem preparant.

Passi-ho bé!

La colla de pubill i pubilles de la Festa de l’Equinocci de l’esplai.

El grup dels Hubbles a la casa de colònies de Can Mont-cau (La Roca del Vallès)(Vallès Oriental)

C/ St.Sebastià, 4

15

festes,.... religioses?

cara a creuEn una moneda sempre hi han dues cares, bé de fet una cara, una creu i un “canto”. Aquesta pàgina vol ser com una moneda de l’actualitat. Un cara a cara de dues visions de la realitat. Dues posicions trobades i enfrontades. Al final la moneda pot caure de cara, de creu o en algunes ocasions pot caure de “canto” això ja és cosa teva,

aquí trobaràs les opcions tu decideixes.

Introducció En la nostra societat actual encara ens cauen com una llosa la quantitat d’aspectes que conservem del catolicisme: imatges, esglésies,.... no sé fins quan durarà això de l’església, però em sembla que durarà un parell de telediaris més i prou! Del catolicisme també en conservem les festes religioses, que les continuem celebrant sense saber ben bé que celebrem: la Setmana Santa, el Nadal queda clar que celebrem el naixement de Jesús, però l’Epifania que era? Potser hauríem d’escollir millor nosaltres les nostres festes segons les nostres conviccions, segurament trauríem algun mal de cap a algun servei de recursos humans que busquen gent el 25 de desembre. Per quèL’Església antigament tenia un poder que ara ja no té, potser caldria revalorar els nostres valors i assumir que potser ja majoritàriament no som catòlics i hauríem de variar aspectes vinculats amb la religió. Actualment tenim una monarquia parlamentària i som laics, doncs per exemple en comptes de celebrar el naixement de Jesús hauríem de fer festa el dia del Naixement del nostre rei, i pels pocs que ja no creiem ni amb la monarquia podríem decidir les nostres festes el dia que ens vingués de gust. Perquè potser no som tan parlamentaris com ens creiem seguint encara el camí d’una religió que cada vegada és més minoritària! Potser hi hauríem de reflexionar una miqueta i organitzar-nos més amb el que creiem que no per el que ja ens ve donat!

ConclusióSegurament si tots celebréssim les festes quan volguéssim res seria tan car, no hi haurien temporades altes ni històries per no dormir! Un altre punt a favor seria que els treballadors dels serveis de 24 hores com ara: hostalera, hospitals, etc... podrien celebrar totes aquestes festes escollides amb la seva família i es podrien reunir tranquil·lament.

IntroduccióTot i que l’estat és un organisme que s’ha declarat laic, malgrat el gran nombre de creients i la tradició religiosa del país, la majoria de festivitats s’escauen en moments destacats del calendari cristià. Setmana Santa, Nadal, l’Epifania (la celebració dels Reis), la Immaculada... Tant el govern com la societat són uns hipòcrites. El diccionari defineix el concepte de “laic” com el qui no és eclesiàstic o referit a quelcom independent de tota confessió religiosa. Vist això la cosa queda bastant clara.

Per quèEl laïcisme va entrar a formar part del llibre d’estil del govern com a mostra de “progressisme” i de modernitat. No és una opinió que podria compartir, ja que diferents sectors de l’església confessen aquestes particularitats. Per ser pràctics, i veient la doble moral que s’imposa avui en dia, el millor es deixar el laïcisme de banda i reconèixer el nostre catolicisme, la nostra fe. Prou d’hipocresia! I que es recuperin altres festivitats tan nostrades com Sant Josep. Si es fes això fins i tot els aprofitats que reneguen de Déu però són els primers a aprofitar les festivitats religioses hi estarien a favor.

ConclusióPer una vegada, els que exigeixen sentit comú i lògica haurien de fer acte de contricció i dir la veritat a la gent: “No deixem de ser religiosos per les coses que ens interessen i de les que podem treure profit”. I que es deixin d’hòsties. Ja n’hi ha prou d’anar proclamar idealismes falsos. Que la gent no és tonta, sinó còmoda. Si continuem així al final hi haurà més dies de festa només perquè la gent pugui surti a comprar. Ja es veu en el màrqueting que fan de Nadal, Pasqua i ara... fins i tot de Tots Sants. Si, a gastar com camells, i després passa el que passa. Només cal veure com estem. És una vergonya. Per un estat catòlic ja!

ARA ÉS EL TEU TORN TU TIRES LA MONEDA.Si voleu que algun tema en concret es parla al Cara a Creu, podeu enviar la vostra proposta al

mail espiga.call@gmail.com

16

reportatge

Enguany l’oferta cultural a Callde-tenes, i més concretament a l’auditori teatre, ha començat amb molt força. La diversitat i la qualitat han estat els factors principals alhora de confeccio-nar el programa de la sala. Tal com ens comenta l’Anna M. Arumí Mas, segona tinent d’alcalde i regidora de Cultura i Hisenda, l’objectiu era oferir “diferents temàtiques dirigides a tot tipus de públic”, sempre però amb un estàndard de qualitat reconegut, com segueix la regidora, “hi ha hagut molta qualitat i molt bona res-posta”. Tot i així, lamenta la “timidesa” de la gent envers els espectacles menys coneguts o aquells on hi intervenen actors i actrius del panorama audiovisual català.

Però per sobre de tot, des del con-sorci mostren la seva gran satisfacció per l’acolliment que el poble ha donat a les obres que han estat a l’auditori teatre. A més, la regidora de Cultura destaca que han “portat coses de molta quali-tat” i això s’ha de tenir molt en compte.

El teatreLes representacions teatrals han estat,

sense cap mena de dubte, el plat fort de la programació d’aquest inici d’any. Les obres “Converses amb la mama”, amb Mercè Comes i Miquel Gelabert, i “Fum”, dels Teatre de Guerrilla, van omplir la sala i van penjar el cartell de “Entrades exhaurides” una setmana abans d’arribar al poble. L’estrena de l’obra “Mestres” també va tenir molt d’èxit, així com l’adap-tació del clàssic “El rei Lear”, de William Shakespeare”, i el monòleg “El profe”, interpretat per l’osonenc Pep Simon.

Un dels grans descobriments fou

“Sketchofrenia”, una innovadora i còmica proposta de Guillem Albà que no va tenir tanta repercussió com les altres representacions teatrals, però que va convèncer al públic assistent.

El primer trimestre, en l’àmbit cultural, acaba amb la representació de “La gran nit de Lourdes G”, que va obtenir un accèssit al primer Premi de Teatre Lluís Solà i Sala.

Més endavant, durant els quatre pri-mers dissabtes de maig, l’auditori teatre oferirà la II Mostra de Teatre Amateur de Calldetenes, que enguany presenta pro-duccions de la Coordinadora de Grups d’Amateurs d’Osona, de l’Ara Teatre de Santa Eugènia de Berga, del grup Set i mig de Gurb i de la formació Pierrot Teatre de

Centelles. La Mostra de Teatre Amateur s’ha configurat com un punt de trobada per a diferents formacions de la comarca. Tot i així, la intenció de la mostra, segons ens comenta la regidora de Cultura, es anar acollint grups diferents cada any, per així arribar a abastar, després de les agru-pacions de teatre amateur de la comarca, a formacions de la perifèria d’Osona.

D’altra banda, la sala de Calldete-nes acollirà la representació, el 29 de maig, d’una de les obres seleccionades pel Concurs de Teatre Caixa de Man-lleu. A més a més, al 12 de juny, l’au-ditori teatre també oferirà el lliurament de premis d’aquest certamen. Aquesta celebració comptarà amb la participació de Berto Romero, conegut per la seva

A Calldetenes es viu... passió pel teatre

L’auditori teatre de Calldetenes tanca el primer trimestre de 2009 amb un gran èxit de públic. La qualitat de les iniciatives que han tingut lloc en aquest equipament del poble l’han establert com un punt clau i emblemàtic de la cultura a la comarca. Música, cinema, teatre, dansa... diferents àmbits i estils han omplert l’auditori d’art i aplaudiments. Sens dubte una molt bona manera de començar l’any.

Un trimestre d’èxit Espectacle Assistents

Converses amb la mama 477

Sketchofrenia 50

Fum 477

Escoltant la música..mirant la dansa 250 aprox

Albert Pla- la diferència 400

El profe 250

Carmina Burana 954

El rei Lear 300

Mestres 300 aprox

Concert Beth i Litus 175

“He gaudit molt en aquesta obra de teatre.Sobretot en el descans” Groucho Marx

Festa Major 2007. L’Hostalera de l’Espardenya. La primera repre-sentació oficial a l’auditori-teatre.

17

reportatge

participació al programa de l’humorista català Andreu Buenafuente, a la Sexta.

La músicaDel programari que presentava l’au-

ditori teatre en des del gener, la música també ha tingut un pes destacat, sobre-tot la representació de la coneguda Car-mina Burana de Karl Orff, de la mà de Les Corals de l’Eix, en una versió per a cor, solistes, dos pianos i sis percussi-ons, va generar una gran expectació i va encantar al públic assistent, per la qual cosa se’n va oferir una segona represen-tació. Per la seva part, Albert Pla i “La diferencia”, van acostar al públic jove a l’auditori teatre per a contemplar un espectacle multimedia de gran qualitat.

A més a més, la música clàssica de Mozart, Chopin, Haydn o Grana-dos, entre altres, es va materialitzar en un concert de piano i música de cam-bra, de la mà d’alumnes i antics alum-nes del Conservatori de Música de Vic. Precisament aquesta entitat, junt amb l’Esbart Dansaire Castell de Tona, va oferir l’espectacle “Mirant la música... escoltant la dansa”, que mostra la rela-ció entre la dansa i la música tradicio-nals i els compositors catalans del s.XX.

Finalment, pel que fa en l’àmbit musi-cal, la última proposta que vam poder veure va ser la actuació doble de la Beth i Litus, un cantant i compositor poc conegut però que va encantar al públic assistent.

El cinema, entre d’altres“El cinema costa una mica més”, ens

afirma l’Anna M. Arumí, parlant del pro-grama que s’ha portat a terme durant el primer trimestre de l’any a l’auditori. I és que sembla que el cicle de cinema infan-til que va inaugurar l’any no va acabar de motivar al públic. Així doncs es van quedar amb una bona participació però reduïda. També en altres projeccions, desvinculades del cicle de cinema infan-til, com “Persèpolis” o “La vida dels altres”, es va recollir la mateix apatia.

Per altra part, cal destacar que per l’auditori teatre han passat també molts escolars de la comarca en el marc de la campanya de la Diputació “Anem al teatre”. També els alumnes de l’ins-titut han utilitzat l’equipament per a projecció de pel·lícules, entre d’altres.

Ser o no ser... a Calldetenes

El consell gestor de l’auditori teatre és l’equip de persones que confecciona la programació que depèn de l’ajuntament d’aquest equipament. Aquest està format per unes 14 persones de diferents àmbits: Xevi Domínguez i Dani Domínguez (cine); Jordi Freixa (del Punt Jove); Núria Mas (de Joventut); Mireia Vilà (dansa); Jaume Soldevila (música); Josep Roqué (del SES); Joan Arumí, Mercè Cassany, Gepes (teatre); Josep Guiteras (de Fes-tes); Jaume Parramon (d’Educació) i Anna M. Arumí (de Cultura). Tots ells, amb algunes col·laboracions puntuals d’al-tres persones, es reuneixen per presentar propostes per tal de programar els dife-rents espectacles que porta l’ajuntament.

L’objectiu és aconseguir aportacions de diferents àmbits i de temàtiques diver-

cultura a la comarca. Diferents entitats i companyies l’han llogat per tal de por-tar-hi les seves representacions. Sobretot cal ressaltar la col·laboració amb Vic, d’on han arribat produccions tan destaca-bles com “El Rei Lear”, i amb la Caixa de Manlleu, entre d’altres. Aquest es un altre aspecte a tenir en compte al pensar en les causes que han fet possible que aquest equipament cultural calldetenenc hagi adquirit una gran importància a Osona.

I sembla que la cosa no pararà, doncs com ens comenten des del consorci les col·laboracions han estat molt positi-ves, hi ha hagut molta bona relació i molta entesa. I tot i que properament Vic tingui la seva sala teatral, pot ser que per obres més “petites” es conti-nuï llogant la sala del poble. Sigui com sigui, l’equipament està obert a tothom, com conclou l’Anna M. Arumí, “estem

ses, des de música o teatre a espectacles de clown. De totes maneres, un punt clau de partida és la gira que els hi facilita la Diputació. D’aquí n’extreuen idees i es comencen a configurar el programa, on en moltes ocasions se’n destaquen les gires subvencionades, que porten bones obres a un millor cost. De vegades, ens comenta l’Anna M. Arumí, també hi ha companyies que els conviden als espectacles per tal de donar-se a conèixer. D’aquí, i de propostes més individuals, surt una llista tenint en compte la qualitat, el preu i sobretot que portin la gent a la sala. Més endavant, des-prés de contactar amb representants i com-panyies, es configura el programa definitiu.

El TEATRE d’Osona

A part de les obres que es programen des del consistori, l’auditori teatre es configura com un centre neuràlgic de la

oberts a tothom: particulars, ajuntaments, companyies... tothom en pot disposar”.

El llibre

Tot els artistes que passen per l’audi-tori teatre tenen una cita amb el llibre de dedicatòries que té la sala. Amb els anys, aquest representarà la història d’aquest equipament i en serà un emblema del qual podrem presumir, i si bé aquest principi d’any hi ha el nom d’intèrprets com Mercè Comas o músics com Albert Pla, pot ser que a finals de 2009 també si puguin afegir els de Ramon Madaula, Montserrat Carulla o Joan Miquel Oliver.

Com cantava Freddy Mer-cury... The show must go on.

LourdesG, la dar-rera representació i 1r premi de Tea-tre de l’Ajuntament de Calldetenes

18

Autoservei Pla- grup Coaliment

C/ St. Tomàs, 10 - Calldetenes Tel. 93 886 36 97

Sortegem: Carros de compra, microones, cafeteres i molts regals

més

Torneigs final de temporadaAquest any es produiran alguns can-

vis. D’entrada tots els torneigs es dis-putran en la modalitat de quadrangular. Començarà el dissabte dia 6 amb els de cadets; el matí els de 1r any i la tarda els de 2n any. L’endemà el diumenge es farà també, i aquesta és una altra novetat, un torneig de juvenils. El diumenge següent es disputarà el torneig internacional. El dissabte els alevins, uns el matí i els altres a la tarda, i el diumenge els infantils. Per últim el dissabte dia 20 es disputarà el tor-neig de l’amistat, en modalitat de futbol a 7 però també amb el mateix format que les altres categories.

Esportiu RiudeperesA manca de només 5 jornades per aca-

bar, tot i una millora en els darrers par-tits, l’equip de 2a regional continua en la darrerea posició ja sense cap possiblitat d’evitar el descens. .

Pel que fa als equips de categoria femenina molt bé l’equip de 2a divisió en futbol a 11 que continuen quartes. Pel que fa a infantil A ha quedat en 11a posició.

el més preocupant és la dinàmica negativa de l’equip ja que en aquest darrer període només ha guanyat un partit a casa contra el Vic. Sens dubte el final serà d’infart i cal tenir present que entre els seus rivals hi ha el Roda un equip que el té ara mateix a 6 punts però que està remuntant.

Torneigs de setmna SantaUn equip benjamí del club ha quedat

campió de la seva categoría a la Salou cup disputada a Reus aquesta Setmana Santa. A. Sens dubte cal destacar el partit de semifinals en el qual es van imposar a un equip del València en un vibrant partit que va acabar en empat a 3 gols - empatant en el darrer minut- i que van guanyar en la tanda de penal. Després a la final es van imposar al Santes Creus per 2 a 1. Aquesta competició es disputava en la modalitat de futbol a 7.

També van ser en aquest torneig l’equip infantil A, que va perdre els tres partits, i el juvenil que els va empatar tots. D’altra banda un equip de prebenjamins va ser a un torneig a Sitges i també un combinat de l’infantil B i el C van ser a Granollers, en el torneig de la Torreta

L’infantil A, i el benjamí ja són virtualment campions

Després d’imposar-se amb un còmode 2 a 0 contra el seu rival més directe el S. Antoni de Vilamajor i amb una clara vic-tòria a Tona en el darrer partit disputat, a manca de 4 jornades per al final de tem-porada s’ha de dir que l’infantil A ja tenen el títol a la butxaca. També són gairebé segur campions el benjamí de futbol a 7. Pel que fa a la resta d’equip de futbol base els juvenils han completat una segona volta espectacular que els ha permès conquerir el 3r lloc; l’han arrodonit amb una victòria a domicili en el darrer partit contra el Vilanova del Vallès, per 3 a 2 . La resta més o menys igual; un xic desin-flat el cadet que aramateix és 17è i millor l’aleví que es manté 7è.

Problemes per al 2a regional A manca de només 6 jornades pel final

de la competició l’equip de 2a regional ha tornat entrar a la zona de descenes des-prés de perdre de forma contundent per 5 a 3 al camp del seu màxim rival el Lle-rona que l’ha superat. Més que la posició

esports Futbol Bon resultats dels equips del planter del F.C. Calldetenes

L’infanitl A virtual campió del seu grup de 2a divisió L’equip benjamí guanyador al torneig tarragoní amb el trofeu.

19

Sta. Maria de Corcó - L’Esquirol. Per altre banda, i pel què fa a la com-

petició estatal, l’Eloi es manté tercer en categoria cadet a falta d’una prova per la final. Si la manté és probable que sigui seleccionat per participar en els Jocs Mundials a disputar a Bèlgica el 8 i 9 d’agost. La darrera cita serà a Àvila el dia 13 de juny.

Pel que fa a les activitats de l’escola de Trial durant tot el juliol es faran cursos d’iniciació de dilluns a divendres. Del 19 al 26 de juliol, com cada any, s’organitza el campus de trial a Setcases-Vallter2000.

Amb quatre proves disputades, l’Eloi ja encapçala la classificació cadet a la Copa Osona de Trial 2009. La darrera prova dis-putada ha estat la de Roda de Ter - Masies de Roda el passat diumenge dia 26 d’abril, on va obtenir una meritòria 1a posició.

Ara mateix 22 punts el separen del 2n classificat. Si els pronòstics no fallen és molt probable que mantingui el liderat durant les darrers dues proves per disputar; a Sant Julià de Vilatorta el dia 31 de maig i Calldetenes el dia 28 de juny.

El proper 24 de maig l’Eloi té previst participar a la primera prova de la Copa Catalana de Trial i Kid’s Cup que es farà a

tennis taula

El 14 i 15 de març la Nadina Riera s’imposà en el Top Català a Calella sense perdre cap partit i vencent a les 7 prime-res del ranking.

També ha estat del 8 al 12 d’abril a Pontevedra, disputant el Campionat d’Espanya Juvenil. Amb el seu equip El fotoprix Vic, format per la Judit Roca i la Nadina, ha quedat en 4a posició, perdent amb el Calella a semifinals. A destacar que el Fotoprix va eliminar al campió de l’any passat, el Cajasur de Priego. En individuals, la Nadina va perdre a quarts de final amb la campiona d’Espanya 2008. En dobles mixtes, fent parella amb Ferran Brugada (Sabadell) van quedar subcampions i en dobles femenins, amb la Judit Roca, van quedar en 3a posició.Tornant de Pontevedra, la Nadina está en una concentració junt amb els seus com-panys del Car de Sant Cugat a Montpe-lier (França) .

A la lliga, a Primera Nacional el Fotoprix Vic ha quedat primer de manera que disputaran la fase d’ascens a Divi-sió d’Honor, els dies 1 i 2 de maig a Las Rozas (Madrid).

Acabarem recordant que aquest cap de setmana , 25 i 26 d’abril han disputat el Campionat de Catalunya per equips amb el Fotoprix Vic quedant terceres.

esportsescacs

El club d’escacs torna a preferent

El Club Escacs Calldetenes, tal i com apuntàvem en el número anterior, ha aconseguit l’esperat ascens i recupera de nou la categoria preferent, la catego-ria més alta dels equips de la comarca. Al final de les 9 rondes del Campionat de Catalunya el club de Calldetenes ha aconseguit 7,5 punts sobre els 9 possi-bles, perdent una ronda i empatant-ne una altra. Aquesta puntuació li ha donat la segona plaça per darrera el Sant Boi de Lluçanès amb 8 punts. La plaça de segon classificat li dóna dret a accedir a la cate-goria preferent. Recordem que al 2005 ja l’havia aconseguit.

La principal diferència entre primera categoria i preferent és que a primera els equips són de 8 jugadors mentre que a preferent els equips són de 10. A la sem-pre difícil categoria preferent els objec-tius del club són ben diferents, ja que el

que es buscarà és mantenir la categoria. Per a donar idea de la dificultat de la cate-goria preferent només cal dir que el Club Escacs Vic aquesta temporada no ha pogut aconseguir mantenir-s’hi, i ha baixat a pri-mera categoria.

Finalment l’equip B del Club Escacs Calldetenes (4 jugadors) ha finalitzat la 3era categoria en la meitat de la taula. Fins a mig campionat va estar en posicions cap-davanteres amb possibilitats d’aconseguir l’ascens a segona però finalment no ha pogut ser.

Acabarem recordant que l’escola d’es-cacs d’Osona oferirà classes a Calldetenes per a nens i nenes durant els dissabtes de maig i juny. Cal ja que els interessants tinguin un mínim coneixement dels movi-ments. El preu de la inscripció és d’uns 20 €.

ELO 20091 Marc Verdaguer 2310 2 Joaquim Oliveras 2177 3 Vladimir Zaiats 2149 4 Marco A. Omella 2120 5 Joseph Algaba 2088 6 Eduard Vinyet 1982 7 Josep Tatche 1976 8 Jordi Bautista 1975 9 Dani Domínguez 1920

10 Albert Riera 1879 11 Xavier Benet 1870 12 Josep Brachs 1837 13 Armand Gutiérrez 1798 14 Miguel Colomo 1789 15 Oliver Estevez 1777 16 Jordi Escalé 1752 17 Mario Ros 1700 18 Ramon Escalé 1700 19 Albert Miró 1700

19b Ponç Parramon 1700

L’Eloi Paré ja lidera la copa Osonabicitrial

El podi de Roda, amb l’Eloi en el punt més alt.Foto Trialsport

21

La setmana del 17 d’Abril d’aquest 2009 vaig anar a Galícia al Congrés de Filosofia i Educació organitzat per l’Aula Castelao de Filosofía. Vaig aprendre moltíssim sobre el paper de l’escola a la societat, el rol del professor, el rol de l’estudiant i la funcionalitat que té l’educació a la societat. No tinc manera d’expressar sintèticament tot el que vaig aprendre, així que citaré un llibre El Irresponsable de Pedro García Olivo, doctor en filosofia.

“[...] Todos con Marx. Pero, !cuidado! , atrevámonos a desertar: no confiemos de nuevo en el Estado Providencia, ni siquiera en el Estado de la Clase Elegida, el Último Estado, el Estado de la Última Clase. No alimentemos una vez más el oscuro fetiche del Trabajo -!que trabajen ellos! Aquí, al otro lado del peligro, acompañando al Desertor, la reserva de Kropotkin: “el derecho al trabajo es, a lo sumo, un presidio industrial” [...] No más la revolución de la obediencia, de la disciplina consciente, del deber histórico y el compromiso social. A partir de ahora, si acaso, la revolución como parricidio: Muerte del Padre, de la Idea y del Maestro, de la Doctrina y de la Vanguardia de las Leyes de la Historia y de su Intérprete Ilustrado [...] Muerte de la Autoridad y de la Norma, del Significante Despótico y del Tirano de Biblioteca [...]

[...] El funcionario no es tanto el sujeto de una profesión, de una actividad laboral concreta, como la encarnación de cierto perfil psicológico moderno-síntesis burguesa de la moral cristiana [...] Sorprende en él una forma peculiar de codificar los flujos del deseo de saber y apaciguarlos sobre imágenes de la seguridad, de la obligación incondicional y, por tanto, tecnologías de sojuzgamiento del cuerpo, de su mutilación por una figura de la policía social anónima que se hace cargo de las riendas de la subjetividad organiza los ámbitos complementarios de lo permitido y lo prohibido [...] El funcionario, profesor, encuentra en la Escuela un lugar privilegiado de emergencia y consolidación. La Escuela: producción del Funcionario a cargo del Funcionario por excelencia [...] Una sola boca para muchos oídos [...] Así resumía Nietzsche en1872, la operación policial sobre el deseo desplegada por la Escuela con el objeto de formar lo antes posible empleados útiles y asegurarse de su docilidad incondicional. Operación que cabría definir también en estos términos: transformar el deseo de saber, de aprender, en necesidad de trabajar, en necesidad de desear trabajar; convertir el deseo de huir de la familia en necesidad de fundar una familia, y el deseo de independencia, de autonomía, de libertad, en necesidad de aceptar una autoridad, una regla, una disciplina [...]”

Jordina Puidedsens

filosofem

22

l`escola

Aprofitant que a l’escola s’ha celebrat la setmana del medi ambient i els aliments, els alumnes de Cicle Mitjà (tercer i quart) hem fet un treball ampli, sobre l’alimentació, de manera interdisciplinària; això significa que més o menys hem treballat les diferents àrees en aquest mateix tema. Ens hem organitzat en grups, alumnes de tercer i quart barrejats, i així ens hem pogut conèixer millor i, sobretot, hem après a compartir, a intercanviar opini-ons i a respectar-nos.

Una activitat relacionada amb el treball, i possiblement la més atractiva i pràctica per a tots, ha estat rebre la visita d’en Nando Jubany i el seu ajudant, en Maties.

Ens han explicat pas a pas com s’elabora una recepta i junts l’hem preparada. Concre-tament, hem après a fer Magdalenes de xocolata amb brotxetes de fruita. Primer, hem tallat les peces de fruita molt petitones, en aquest cas, teníem maduixes, plàtan i mandarina, i n’hem preparat les brotxetes, tot combinant-ne els colors.

l’escola

Un cop hem preparat les brotxetes, hem començat a preparar les magdalenes. Hem trencat els ous i hem separat les clares dels rovells. Mentrestant, hem posat a fondre la xocolata i la mantega per separat al microones. Seguidament, hem batut els rovells per una banda i, les clares, per l’altra.

Un cop ben batuts, els rovells, hem afegit el sucre, la farina i per últim les clares. Un cop hem aconseguit una bona massa, hem adjuntat la xocolata i la mantega i ho hem incor-porat a la mescla ja feta. Tot junt, hem omplert mànigues de pastisser i hem farcit els motlles.

Ho hem posat al forn uns 15 minuts i... mmm!! Llestes per menjar!

Hem pogut apreciar els dos gustos contrastats. La veritat és que ens han quedat delicio-ses, però és clar, amb uns professionals com els que ens han visitat, no esperàvem menys!Realment ha estat una experiència que de ben segur tots recordarem i, sobretot, ens ha servit per veure que ens ho podem passar molt bé mentre aprenem!

us mengeu massa el tarro. “Ser o no ser, aquesta es la qüestió”, però no a totes hores i en tot moment. Relaxeu-vos.

esteu malalts d’amor, per sort la feina us rutlla també. Com deia Martí i Pol... “¿I jo qui sóc sinó algú innominat que sols viu si tu el penses?”.

esteu nostàlgics... recordant altres temps? “...En las noches como ésta la tuve entre mis brazos. La besé tantas veces bajo el cielo infinito...” Tot és recuperable.

“Nuestra recompensa se encuentra en el esfuerzo y no en el resultado. Un esfuerzo total es una victoria completa.”. Seguiu treballant!

Si te parece que sabes mucho y entiendes muy bien, ten por cierto que es mucho más lo que ignoras.”. No aneu tant de llestos

después de un sueño intranquilo, se encontró sobre una cama convertido en un monstruoso insecto”... últimament us passen coses pertorbadores...

ja ho diuen que la soledat és bona si està buscada... “I em perdo i sóc, sense missatge, sol, enllà del cant”. Necessiteu temps per trobar-vos.

i Dante us trobà, purgant-vos de les vostres últimes escomeses. “…Busca la libertad, que es tan preciada, cual sabe quien a cambio da la vida…” .

“Las cosas más bellas y mejores en el mundo, no pueden verse ni tocarse pero se sienten en el corazón.”, com vosaltres!

“Los que sueñan de día son conscientes de muchas cosas que escapan a los que sueñan sólo de noche.”. Seguiu sent uns somiadors!

“Puede ser un héroe lo mismo el que triunfa que el que sucumbe; pero jamás el que abandona el combate.” Continueu lluitant!

“ penso per tant existeixo”, no us ho haurieu ni de plantejar, encara que estigueu desconnectats a vegades esteu aqui!

EXCURSIONS DE UN DIA

10-05-09: PANORÀMIQUES DEL BERGUEDÀ DES D’EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE QUERALT24-05-09: MUSEU TÈXTIL I D’INDUMENTÀRIA AL PALAU REIAL DE PEDRALBES DE BARCELONA07-06-09: MERCAT MEDIEVAL DELS CANONGES I PRULLANS01-07-09: UNIVERSAL’S STUDIOS PORT AVENTURA -EL MÓN EN UN DIA-12-07-09: EL VALLESPIR FRANCÈS I SETCASES VIATGES LLARGS

18/19 de juliol: CAP DE SETMANA A ANDORRAdel 02 al 17 d’agost: VIATGE A MADAGASCARdel 19 al 25 d’agost: SALAMANCA AL COMPLET -LA SERRA DE GREDOS I ÀVILA-del 27 d’agost al 03 de setembre: SUÏSSA I LLAC MAGGIORE, UN VIATGE DIFERENT I ESPECTACULAR.del 05 al 13 de setembre: VENÈCIA, LA COSTA DE L’ADRIÀTIC, REPÚBLICA DE SAN MARINO i ROMAdel 10 al 13 de setembre: PAIS BASC FRANCÈS I LA COSTA BASCAdel 21 al 25 de setembre: L’HORTA DE SANT JOAN: -DE LA TERRA ALTA AL MATARRANYA- TEATRES: DEMANAR PROGRAMACIÓ

pocsòroh

23

ciència

Des de temps immemorials l’home (i la dona) ha estat pendent del temps, cosa que encara perviu avui en dia. Proveu si no de canviar de canal just després del telenotícies a casa vostra. De ben segur que algú es queixarà que volia veure el temps. Amb els anys les tècniques de predicció més rudimentà-ries han anat evolucionant cap a formes cada cop més precises amb l’ajuda de la tecnologia, fixeu-vos si no que si voleu, podeu rebre de forma immedi-ata l’última imatge del radar de precipitació al vostre mòbil. No obstant, en un cas semblant a la medicina (on molta gent combina teràpies convencionals amb remeis populars), la meteorologia també pot com-binar les tècniques punteres amb mètodes tradicio-nals de predicció. Un d’ells és l’anomenat calendari de la ceba.

És una tècnica molt senzilla que sembla remun-tar-se molts anys enrere, però de la qual vaig sentir-ne a parlar bastant entre “saurins” del nostre poble. Em van explicar que aquest ritual es sol portar a terme la vesprada de la Nit de Cap d’Any, tot i que he sentit de llocs que ho fan la Nit de Santa Llúcia. Ens cal agafar una ceba i amb un ganivet o navalla partir-la en dos de dalt a baix. S’agafa una meitat –no em van aclarir si primer la meitat esquerra o dreta- i es van traient les diverses capes de la ceba, de manera que la més externa correspon al gener, la segona més externa al febrer i així fins al juny (la capa cen-tral i més petita). Repetint el mateix amb l’altra mei-tat, tenim del Juliol al Desembre. D’aquesta manera, ens queden 12 “cassoletes”, és a dir, 12 capes de ceba. Tot seguit, es posen a cobert, en un lloc on no li toqui la pluja, neu o gelada i es tira un pessic de sal a dins de cada cassoleta. I l’endemà a primera hora

es pot observar com de manera gairebé esotèrica, en algunes cassoletes s’hi haurà format aigua (mes humit) mentre que en altres cassoletes resta la sal ben seca (aquest mes serà sec, doncs).

Així doncs, seguint aquestes instruccions i de manera una mica escèptica ho vaig provar. Efecti-vament, el matí del dia 1 de Gener del 2008 vaig trobar algunes “cassoletes” tan plenes d’aigua que vessava i d’altres absolutament seques. Vaig deci-dir fer 4 categories segons la quantitat d’aigua que veia a cada cassoleta. Vaig apuntar el pronòstic pel 2008.

En l’últim número de l’Espiga apareixen les quan-titats mensuals de pluja recollides al llarg del 2008 al poble: van des de 14.5 L al Febrer (mínim) fins a 153.5 L al Maig (màxim). Per tant, la diferència de pluja entre el mes més humit i el mes més sec és de 139 L. Repartint aquesta xifra entre 4, obte-nim la xifra de 32.25 L; sumant 4 cops aquesta xifra obtenim els 4 intervals de pluviometria que diran si un mes ha estat molt sec, sec, humit o molt humit. Aquest és el càlcul:

Mínim de pluviometria: 14.5 L (mes de Febrer)14.5 + 34.75 = 49.25 L (si en un mes plou entre

14.5 i aquesta quantitat, serà considerat molt sec)49.25 + 34.75 = 84 L (si en un mes plou entre

49.25 i aquesta quantitat, serà considerat sec)84 + 34.75 = 118.75 L (si en un mes plou entre 84

i aquesta quantitat, serà considerat humit)118.75 + 34.75 = 153.5 L (màxim de pluviome-

tria, mes de Maig; si en un mes plou entre 118.75 i aquesta quantitat, serà considerat molt humit).

En aquesta taula hi ha la previsió, els litres caiguts i si realment la ceba ha encertat:

D’aquí es desprèn que la ceba, com a mínim tal i com la vaig fer jo, només em va encertar un de cada quatre mesos de l’any. Sembla per tant un mètode poc fiable. Caldria potser provar-ho doncs amb els resultats obtinguts per algun “saurí” experimentat.

A.S.

L’encerta la ceba ?

mes Previsió ceba Litres caiguts Realment ha estat un mes...

Encerta la ceba ?

Gener Humit 22 Molt sec No

Febrer Molt humit 14.5 Molt sec No

Març Sec 53.5 Sec Sí

Abril Molt sec 53.5 Sec No

Maig Sec 153.5 Molt humit No

Juny Humit 108 Humit Sí

Juliol Molt humit 48 Molt sec No

Agost Sec 41 Molt sec No

Setembre Molt humit 75.5 Sec No

Octubre Molt sec 88 Humit No

Novembre Molt sec 70 Sec No

Desembre Sec 73 Sec Sí

24

cultura

La web del concurs

El Concurs de Còmics de Calldetenes, que enguany arriba a la seva XVIII edició, compta sempre amb una web on s’hi poden trobar les bases, fotos de la deliberació del jurat, de les exposicions, de l’entrega de premis, les obres guanyadores dels darrers cer-tàmens, etc. La seva adreça és: www.comicscalldetenes.tk. Us recomanem des d’aquí que hi feu una visita, segur que més d’un s’anima a participar en el concurs.

www.relatsencatala.com

Tot i que ja ha passat la diada de Sant Jordi, i tothom segurament deu tenir a la tauleta de nit els llibres súperventes de cada any que les editorials imprimeixen com a xurros i que la gran majoria d’ells, dubto que es puguin etiquetar com a “lite-ratura”, m’agradaria comentar la pàgina web: www.relatsencatala.com, on tothom que sent la necessitat d’escriure pot publi-car els seus relats, virtualment, en aquesta web.

Aquest projecte neix de mans de l’em-presa Oma Technologies i ha estat guardo-nat amb el Premi Lletra 2004, que atorga la Universitat Oberta de Catalunya.

Per tal de deixar anar la vena literària a relats en català, tan sols cal registrar-se com a usuari o bé, per als qui els agrada llegir, registrar-se com a lector. I la resta, depèn de la producció i de la constància de cadascú. Destacar que hi ha un fòrum per intercanviar opinions i encetar temes de conversa i debats, i que , un cop publi-cat el relat els lectors o altres escriptors

participants en la web poden comentar el relat i posar-li puntuació.

També trobem una llista dels relats més llegits, els més comentats, els més votats i també una llista de relats destacats per l’editora.

Així doncs, aquesta pàgina és un gran pretext per viure la literatura des de l’altra banda i per adonar-se’n de que hi ha mol-tíssima gent que té inquietuts literàries i que escriu en català.

M. Batalla

25

cultura

II Mostra de Teatre Amateur a Calldetenes

“Pedra de tartera”, una de les darreres produccions de la Coordina-dora de Grups Amateurs d’Osona, obrirà el proper dissabte 2 de maig la II Mostra de Teatre Amateur de Calldetenes. L’obra ha estat dirigida per Montse Albàs i és l’adaptació teatral de la novel.la de Maria Barbal que duu el mateix títol. “Pedra de tartera” aplega el treball de quatre actrius osonenques – Dolors Bonay, Mariona Prat, Mariona Grané i Laura Sitjà- que dónen vida a un sol personatge, la Conxa, dona del Pallars que des de la vellesa evoca tota una vida de feina, amor, patiment...amb la música en directe d’una acordionista – Montse Codina- com a banda sonora de la història que s’explica.

Pel dia 9 hi ha prevista la segona obra, “Leila, on vas?”, a càrrec de l’Associació Cultural i Recreativa Ara teatre, de Santa Eugènia de Berga. “Leila, on vas?” és el crit angoixant d’una mare de família honorable i res-pectuosa, de posició econòmica i social envejables, que veu com la família es trenca sense remei per culpa de la droga.

Una obra basada en uns fets reals, en la qual es volen evitar senti-mentalismes i compassions fictícies. El que es vol és reflexionar per uns intants sobre un problema que podem tenir a casa.

El dia 16 serà el grup teatral de Gurb Set i Mig qui agafarà el torn en la Mostra de Teatre Amateur, amb l’obra “Un estudiant de Vic”, de Josep M. de Segarra. En vista de l’èxit i l’acceptació d’”El metge a garrotades” de Molière, des de la companyia de teatre SET I MIG han decidit apostar per altres clàssics (Guimerà, Segarra, Russiñol...)

Un estudiant de Vic ens presenta uns història d’amor cec i salvador, d’una banda, i la pressió d’una societat interesada i amb mil cares, de l’al-tra. Una barreja d’escenes fresques i divertides, personatges escandalosos i reflexions sobre l’amor i els convencionalismes amb tots els ingredients posibles per què els espectadors passin una molt bona estona.

Finalment l’obra de Shakespeare “Res no és el que sembla”, el dia 23 de maig, a càrrec del grup Pierrot Teatre de Centelles, tancarà el cicle.

Totes les representacions de la II Mostra de Teatre Amateur de Callde-tenes es faran a les 10 del vespre. Les entrades costaran 6€, però enguany hi ha la novetat que es pot adquirir un abonament vàlid per a tota la mos-tra, per un preu de 18€. Molta merda!

26

un conte

Exploradors

Els tres nens el segueixen amunt i avall. Han pujat un tros de muntanya i ara la tornen a baixar per l’altra banda. Sembla que hagin anat a l’altra punta però en realitat són a casa del veí. En Pau busca granotes al llac que hi ha darrere les roques, sent la remor que fan a l’aigua quan s’hi acosta, li serà difícil atrapar-ne alguna. Mentre espera, s’entreté mirant els peixos de colors que hi ha al fons, seria divertit poder-se’n endur un a casa. La Carla és a l’altra punta jugant amb l’aigua de la font. Ha omplert la regadora i s’imagina que les flors estan encantades. Si les rega prou, s’obriran i en sortiran fades de dins. La Gemma ajuda a la Carla amb les fades, però ella ja sap que a dins les flors no hi ha res perquè n’ha obert una d’amagat.

En Carles crida els tres nens. Ha arribat el moment més important de la missió. Els porta davant de la casa. A dins hi viu un gegant i ells han d’entrar d’amagat. Un es fica darrere l’arbre de l’entrada, l’altre s’esmuny a sota el banc del porxo i la Gemma s’amaga darrere les cames del seu tiet. El Carles toca el timbre i espera que s’obri la porta.

Un, dos, tres! Tots surten del seu amagatall i corren cap a la casa. Darrere la porta no hi ha cap gegant, només hi ha la tieta Carme amb tres bosses de caramels.

Marta Sànchez Oms

En Pau i la Carla són exploradors.

La Carla porta les botes màgiques que li va comprar la seva mare. Són de color vermell i els cordons semblen cordes de veritat. Les soles tenen uns dibuixos especials que fan que s’enganxin a terra i no rellisquin mai. Però, en realitat, el que fa que siguin màgiques és que quan es mullen l’aigua hi rellisca. Es pot ficar dins de bassals i travessar els rius i sempre té els peus ben secs.

En Pau porta la jaqueta de butxaques grans. Ell ja és gran i sap que les botes de la seva germana no són màgiques, sinó que estan fetes d’un material que fa que no es puguin mullar. Les seves també són així. En canvi, el que sí que és important per ser un bon explorador, és poder guardar bé tot el que trobes pel camí. A les seves butxaques hi porta una lupa, una caixa buida de llumins, una cullera i sobretot un bloc i llapis per poder catalogar i dibuixar tot el que veu.

La Gemma també és exploradora.

Segueix els seus cosins com si en allò li anés la vida. No té ni idea del que és ser un explorador però li encanta pujar els marges, saltar i rebolcar-se per la gespa. Ella no té botes màgiques ni butxaques grans però segur que en tindrà quan sigui més gran. Ajuda en Pau a caçar sargantanes i recull flors amb la seva cosina. Porta els pantalons tacats de fang i gespa. Ha caigut quan perseguia una papallona però ha aconseguit recollir moltes margarites i n’ha fet un ram ben gran per la seva mare.

En Carles és el guia.

27

call de cultura

llibres el botifarró discos

TaglaiTele amb múrgules i espàrrecs

Per fi ha arribat una d’aquelles èpoques que fa despertar als boletaires. La múrgula és la culpable, ja que és un bolet de primavera. Són bolets comple-xos d’identificar, ja que totes s’assem-blen molt, però la tranquil·litat és que no es pot confondre amb altres espècies tòxiques. Però per més tranquil·litat (i jo la primera) aneu a comprar o demaneu al millor boletaire de la vostra família (que sempre n’hi ha algun) que us cullin o us venguin 200 grs de múrgules i prepareu-vos aquest plat de pasta fàcil i deliciós.

- 600 grs de tagliateles frescos- 200 grs de múrgules- Un manat d’espàrrecs- Una mica de mascarpone (formatge)- Oli d’oliva- Dos grans d’all- Sal i pebre

Daureu els alls a foc molt lent, talleu les múrgules i els espàrrecs peti-tons. Saltegeu-ho tot junt amb l’oli dels alls, salpebreu-ho i deixeu-ho coure durant 10 minuts. Afegiu el mascarpone i remeneu-ho. Barregeu els tagliatele ja bullits anteriorment amb la salsa de múrgules i espàrrecs. Servir immedia-tament ben calent. Mmmm ... una tentazioni. Irene

Puigdesens

BomBón mallorquín

Joan Miquel Oliver

Atenció perquè ens trobem davant la que pot ser una de les sorpreses de la temporada. El segon disc en solitari del compositor i guitar-rista dels Antònia Font, Bombón Mallorquín, és un disc amb can-çons que a primera vista poden desconcertar, però que com més les escoltes més t’entusiasmen. I això es dona perquè són cançons més complexes del que semblen a primera vista. La mateixa poè-tica de l’obra d’Antònia font, la trobem aquí en la seva màxima expressió, però en un embolcall més intimista, extrany, ple de girs inesperats, musicalment parlant.I compte perquè aquestes melo-dies poden ser altament addicti-ves!Bombón Mallorquín -nom d’un gelat clàssic de Mallorca- promet una gira d’escenografia original, amb tres músics a l’escenari, que possiblement passarà per Callde-tenes.

Xevidom

la fi de la liTeraTura

Miquel Vilardell

Aquest és el darrer llibre del tara-dellenc Miquel Vilardell, autor d’una obra més que interessant en la qual hi trobem novel·les -Els expulsats de la nit-, dietaris de viatge -La meva pel·lícula- i reculls de contes -Lletjor-. Rera un títol tan provocador com La fi de la literatura (també ho és el disseny de portada on es veu una mà pressionant amb l’índex el cap d’un colom blanc), s’hi ama-gen dotze contes sobre personat-ges vinculats a l’ofici d’escriure. Dotze històries que ens expliquen uns protagonistes que de fet no les protagonitzen, sinó que les han escoltat o han viscut. D’aquesta manera Vilardell ens va plantejant una sèrie d’interrogants, de refle-xions sobre això que anomenem literatura, però que de vegades no sabem ben bé què és.Un molt bon llibre, ideal per com-prar i descobrir un cop passada la bojeria consumista de Sant Jordi.El llibre pertany a la col·lecció Moment Angular, de l’heroica editorial Emboscall, amb molts anys de publicació coherent i de qualitat, sempre al marge de modes passatjeres.

Xevidom

karkamal09