Linialescorts 102

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalínialescorts

linialescorts.cat · 08/07/2015 · Núm.102 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Premi pàg 15En marxa el procés participatiu per escollir el Cortsenc d’Honor 2015

Música pàg 8El parc de la Bederrida,seu d’un cap de setmana dedicat als Beatles

Comerç pàg 18Sants-Les Corts treu pit ambuna mostra al carrer Vallespir

Esports pàg 20Les Corts acull la Copa deBarcelona de voleibol femení

Detenen els amos d’un bordellper drogar i robar als clients

Els tres propietaris del local nocturn, situat a l’avinguda de Sarrià, haurien tingut l’ajuda de tres treballadors pàg 8

Tendències pàg 3L’Street Food, una moda al’alça que ha arribat a laciutat per consolidar-se

Concert pàg 8El Festival Jardins de Pedralbes s’acomiada amb un concert de Mika

pàg 19

Un tresor per ensenyarEl Monestir de Pedralbes presenta una col·lecció única d’obres d’art

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 8 juliol 2015línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat8 juliol 2015Reportatge

Menjar de qualitat fet en un ca-mió, en una furgoneta o en unacaravana. Això que fa uns anys ha-gués sonat extrany a qualsevolpersona és ara una autènticamoda i Barcelona n’és un clar ex-ponent. Es tracta dels anomenatsfood trucks, una moda arribadade ciutats com Nova York o Ber-lín que des de ja fa un temps és ha-bitual en fires i festivals de laciutat.

Es tracta d’un fenomen queestà creixent a una gran velocitati ja s’està convertint en una novatendència de consum. El menjara peu de carrer sempre ha exis-tit però ara aquest nou feno-men, que tot sembla indicar que

no és una moda passatgera, estàdemostrant que la combinació demenjar al carrer i qualitat és to-talment viable.

A la ciutat, els principals im-pulsors d’aquesta tendència sónel Van Van Market o l’Eat Stre-et. El primer, que es defineix comun “mercat gastronòmada for-mat per un comboi de foodtrucks, que ofereixen una àmpliaoferta gastronòmica de quali-tat” ha aconseguit en els darrersmesos estar present en diferentspunts de la ciutat. El cap de set-mana del 26 i 27 de juny, perexemple, va fer parada a la pla-ça Monumental.

Pel que fa a l’Eat Street, queva arrencar l’abril de l’any passat,la seva filosofia és reivindicar elfet de ser “un esdeveniment demenjar al carrer” i remarquenque no exigeixen als seus xefs “te-

nir un food truck per participaren els esdeveniments”.

El director del Van Van, Xa-vier Boneta, explica a aquesta pu-blicació que “des que vam fer fatres anys la primera trobada elcreixement ha estat molt gran” iafegeix que “la primera vegadaque vam aconseguir reunir mol-ta gent va ser durant la Mercè del’any passat al Parc de la Ciuta-della. Allà la gent encara ho veiatot plegat com una cosa estran-ya però ara tothom ja s’hi haacostumat”.

Boneta considera que l’èxitde l’Street Food s’explica per dosmotius. “D’una banda perquè ensagrada molt menjar i aquí s’ofe-reix una nova manera de menjar,mentre que l’altra té a veure ambel component festiu i de celebra-ció que implica una trobada comles que fem des del Van Van”.

Gastronomia en moviment» El fenomen del menjar de qualitat al carrer, l’Street Food, ja és una realitat a la ciutat i no para de créixer» Una de les seves grans particularitats és que el menjar es cuina en camions, furgonetes o caravanes

Albert RibasBARCELONA

SOCIETAT4Actualment els ne-gocis d’Street Food no podenvendre al carrer, sinó que no-més es poden instal·lar a la viapública en situacions puntualscom fires o festes, tal com mar-ca la llei. Això fa que quasi totala seva activitat es desenvolupien recintes privats amb el per-mís del propietari o dels orga-nitzadors d’un esdevenimento festival.

Aquesta realitat provoca quedes del sector faci temps que esdemana una regulació especí-fica que els diferenciï de la ven-da ambulant i els permeti ins-tal·lar-se al carrer, com ja pas-

sa a ciutats com Nova York,Londres o París.

Entre les possibilitats que hipodria haver per introduir can-vis en la normativa hi hauria lapossibilitat de crear una novacategoria de quioscos d’hosta-leria i restauració o que es mo-difiqui la normativa de la ven-da ambulant.

En aquest sentit, el directordel Van Van, Xavier Boneta,aposta per una regularització“que permeti que els foodtruckspuguin vendre en espais on hi haun gran volum de gent, com arales zones d’oficines, de congres-sos o a prop dels hospitals”.

Una manca de regulació que frena el seu creixement

Els food trucks han visitat diferents llocs de la ciutat, com ara el Castell de Montjuïc (esquerra) o els Encants (dreta). Fotos: Van Van Market

| 4Opiniólínialescorts.cat 8 juliol 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línialescorts.cat

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

A la caserna del Bruc de Barce-lona han fet una cerimònia dejura de lleialtat a la Constitució i alRei. 607 persones, d’elles 152 do-nes, en presència de la delegadadel govern espanyol senyora Lla-nos de Luna, el president del Tri-bunal Superior de Justícia de Ca-talunya, senyor Miguel AngelGimeno Jubero, i la presidentadel PPC, senyora Alícia SánchezCamacho. A més del petó a labandera espanyola, també es vafer un homenatge als “Cai-guts” –no s’especifica de quinbàndol, però es pot intuir–, ambuna musulmana que va posar unram de flors al peu de la ban-dera –sense que Garcia Albiol,hagi obert boca, de moment–.

La senyora Sánchez, empor-tada per l’ardida música de tam-bors i trompetes, va fer unes ab-randades declaracions. “Una juramassiva (sic) de 607 persones(acompanyats per familiars,amics, coneguts i saludats) ambun total de 3.000 persones. Emdol que el PSC s’hagi abstingutde venir, quan Pedro Sánchez uti-litza la bandera espanyola”. Senseser un linx en matemàtiques,amb una població de 7.500.000ciutadans, dir que 3.000 patriotesespanyols és una manifestaciómassiva, em trenca tots els es-quemes de les lleis de la propor-cionalitat. Si una manifestació de2 milions a favor de la indepen-dència és d’uns quants que elshan menjat el coco, els 3.000 quèrepresenten? Alícia, els 7.497.000ciutadans que no van anar a lacerimònia, en quin bàndol els po-sem? És per saber de quines pro-porcions estem parlant. S’ha gua-nyat a pols, un suspens com unacasa, un “zero patatero”.

4Alíciaper Jordi Lleal

#NovaFacturaLlum#CrisiGrega #LleiMordassa

4Albert Rivera: exili espanyolper Joan Granollacs

La incapacitat congènita delscatalans per a la política pot as-solir nivells de traca i mocador.Tot i això, som on som. A tresmesos d'unes plebiscitàries iamb tots els partits espanyolis-tes mobilitzats, fins i tot, amb ro-jigualdes gegantines com la quedecorava les espatlles de PedroSánchez. És curiós, l'espanyolis-me cada cop treu banderes mésgrans i l'independentisme i elspartits polítics que el defensen in-tenten eliminar les estelades delsactes públics en pro de la con-còrdia i del secessionisme social.

Sia com sia, Pablo Iglesiasparticiparà en les eleccions ple-biscitàries amb certa pàtina et-nicista. Fins i tot, alguna gent delseu entorn assegura que suspesaparticipar a la Via Catalana de l'11de Setembre. Dijous a Llefià di-ferenciava entre el Bajo Llobregat(sic), l'Hospitalet i Cornellà delrere país. Potser no recordava quea Badalona, on pronunciava elmíting i imitava Pimpinela, unaindependentista de pedra picadacom Dolors Sabater ha substitu-ït l'Albiol amb el suport de la CUPi el vot de l'impertèrrit convergentFerran Falcó.

El discurs d'Iglesias pot sonarbé però és antic. No és de lluitade classes sinó geogràficamentetnicista. De fet, per buscar undiscurs d'alliberament nacionali social no cal que Joan Herreraes petonegi amb Iglesias. Li re-comano que faci com la CUP i al-gun company seu d'EUiA, com

en David Companyon, i llegeixiles cartes que mantenien AndreuNin amb Trostky el 1930 sobreel suport del proletari a la inde-pendència de Catalunya. Aquí elsdeixo un fragment, perquè nos'hi esforci ni a buscar-les. Pot-ser trobarà més proximitat queno pas en el discurs, ben travat,d'Iglesias.

“La classe obrera ha de de-fensar fins al final les reivindi-cacions democràtiques decla-rant que està disposada a recol-zar, per la via revolucionaria, eldret de les nacions a l’autode-terminació, inclòs el dret a la se-paració.

Pot la classe obrera fer seva laconsigna de la separació de Ca-talunya? Si es tracta de l’expres-sió de la majoria de la població, sí.

Com pot expressar-se aques-ta voluntat? Mitjançant un ple-biscit lliure, o per una assembleade representants de Catalunya oper la veu dels principals partitsals que segueixen les masses o enfi, per un aixecament nacional aCatalunya (...).

No cal dir que les consignesdemocràtiques no volen en capcas apropar els treballadors a laburgesia republicana, al contra-ri... alhora que ha de recolzar totmoviment realment democràtic,aplicant sense reserves una po-lítica de front únic, cal desenvo-lupar una lluita intransigent con-tra la burgesia, desemmasca-rant el seu doble joc”. Quanta raótenia en Nin!

per Quico Sallés, periodista d’El Singular

4Si Nin aixequés el cap

Finalment, el líder de Ciudada-nos ens deixa i emprèn l’aven-tura espanyola. No cal dir que,convençut com està ell de la ne-cessitat de regenerar la vidapolítica del seu país, ben segur,serà la seva darrera legislaturaen política: en acabar-la, si totrutlla a Madrid amb normalitat,portarà ja 13 anys xuclant de lamamella dels pressupostos pú-blics. La seva darrera atzagaiadaha consistit a entrevistar-se, de

la mà de l’eurodiputat JuanCarlos Girauta –no sabem sitambé hi era present el suísJavier Nart– amb el líder dels li-berals europeus per demanarformalment l’expulsió de CDCdel grup al Parlament d’Estras-burg, sota l’acusació que el par-tit vol fer sortir Catalunya de laUnió Europea. Surrealista. Con-taminar la imatge del país almón, aquesta és la funció del de-pendentisme més actiu.

@JaumeFreixas: Bé, sembla que els EstatsUnits es posen en marxa amb la crisi deGrecia... Potser encara no està tot perdut isalvarem alguna cosa.

@lacompetencia: No sabem qui és l’Ele-fant Blanc del 23-F, ni el senyor X dels GAL,censuren i canvien directors de mitjans. Caluna llei mordassa?

@Porta_71: La crisi ha creat una novaclasse social: els que tenim aire condicionatperò no el posem perquè no podríem pa-gar la factura de la llum.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 8 juliol 2015 línialescorts.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínialescorts.cat 8 juliol 2015

Un diari obert

Catalunya, per tal d’esdevenir diferentun altre cop, és un país sense partits nielectors de dretes! Busco i regiro diaris,programes electorals i declaracions so-lemnes dels nostres representants polí-tics, dels nostres pensadors i líders in-tel·lectuals –ehem– i òstia tu! Tothomes defineix d’esquerres, o de centre-es-querra, o cristiano-social, o qualsevolcosa menys de dretes.

No hi ha ni un, ni una, que agafi unmicro i digui: “Senyors, senyores, heusme aquí per tal de dir-vos que servidor,o servidora, sóc de dretes, sóc normal,sóc demòcrata, però estic convençut queels gossos no es lliguen amb llonganis-ses, que l’autoritat cal respectar-la, i queno es pot tenir dret a tot per voluntat di-vina, de naixença o perquè ho digui ungrapat de peluts publicats a finals delXIX”. Que hi ha algú que ho digui això?No. Que hi ha algú que ho pensi això?Doncs pel broc gros ha d’haver-hi un bongrapat de catalans que pensin així. I espensen que són d’esquerres.

Ser de dretes, a Catalunya, s’identi-fica amb els guanyadors de la guerra delgallec. Del vociflauta del Ferrol. DelFrancu! Collons! Que se us ha d’expli-car tot! Segons aquesta visió mitològi-ca de llibreria de vell, emparada pel fran-quisme sociològic que ens arriba via LaRazón, Telesinco, la FAES, i el plasmad’en Rajoy, ser de dretes vol dir ser unantiavortista convençut, un negar el fetque Franco fos un grandiós fill de samare, anar a missa, vestir de corbata finsi tot quan no cal i substituir-la per unpolo, bermudes i Sebagos a mesura queens atansem a la Cerdanya. Viure a Pe-dralbes i acomiadar gent per caprici, te-nir la minyona il·legal lligada a la plan-xa i posar Borja i Almudena a les cria-tures. Clixés comparables a l’esquerra-nós pelut i poc dutxat, amb sabates dedits, i samarreta de color de gos comfuig.

A la meva edat he tingut la sort de co-nèixer gent normal de dretes que havien

derrotat el nazisme. Al camp de batalla,ep! No fotent-se una copa de Delapier-re el 20-N del 75, i sense fer soroll fos pascas que ens sentíssim els veïns. És clarque aquests amics del meu pare eren ju-eus o britànics, però el fet de derrotar ahòsties la dreta més absoluta que ha co-negut el segle XX els donava butlla pera ser de dretes, bones persones, tenircura dels desafavorits, i més a més ha-ver estat uns herois a la seva joventut.Mireu, no sé com dir-vos-ho, preferei-xo ser com ells que fer el ploramiquesclamant per la justícia social des del GolfCabrio.

Ser de dretes o esquerres, si és queencara hi ha el debat –que per molt queara parlem de dalt i a baix jo diria quesí que existeix la discussió– no té tant aveure amb com ens agradaria que fos elmón, sinó amb les lliçons que hem po-gut extraure del que hem vist, llegit i pa-tit en aquesta vall de llàgrimes de l’e-xistència. És rellevant saber si quan ve-ieu un policia perseguint un lladre aneuamb un o amb l’altre, amb indepen-dència si el perseguit és un immigranto el tresorer d’un partit polític. Si Kanto Hegel. Si Smith o Keynes. Si Stuart Millo Marx. Si Ford o Eisenstein.

Es pot ser de dretes i voler la pros-peritat per a tothom. Es pot ser de dre-tes i ateu. Es pot ser de dretes i defen-sar l’avortament lliure. Es pot ser dedretes i voler la igualtat de sexes, d’o-portunitats escolars i la recerca de l’e-quitat personal i social. Ser de dretes novol dir ser mala persona, que d’això n’hiha arreu de l’espectre polític. Ser de dre-tes és pensar diferent del que ens handit que és ser d’esquerres. Sí, això és allòque us passa a molts i que no acabeu desaber què carai us passa: Benvinguts alclub de la dreta civilitzada, m’hi tro-bareu escombrant, que hi acabo de fercap, i resulta que les enormes instal·la-cions són buides per manca d’autoes-tima i per l’insuportable pes de la his-tòria d’aquest país.

4Ser de dretes a Catalunyaper Carles Savalls

@GPursals: L'últim cop que va haver-hiuna crisi amb l'esquerra a Grècia va haver-hi un cop militar. Els temps canvien, o no.Em fa por la contra.

@cristina_pardo: La Ministra de Agricul-tura, sobre Grecia: "Cuidado, que las urnasson peligrosas". Salvo si el resultado es elque tú quieres. Entonces, no.

@encampanya: Carmen Chacón obté l'avalper ser candidata del PSC al Congrés. S'ho haguanyat lluitant per Catalunya a Madridaquests quatre anys. Incansablement.

Opinió en 140 caràcters

“Agost, vacances”. És una frase que nolliga gens amb les revolucions, i no hi hadubte que just passat l’estiu hi ha unadata revolucionària en potencia: 27 desetembre, Plebiscit per la Independèn-cia de Catalunya. “Tot està venut”, ésuna altra frase que va sonar just abansde les eleccions municipals , però eltriomf espanyolista a la capital catala-na va demostrar que hauria calgut mésesforç.

El problema, però, no és la mandra,sinó la manca de perspectiva; i conti-nuem mirant-nos el melic. Els que viuenimmersos dins l’univers sobiranista no-més veuen sobiranistes. “No cal anar apescar un peix inexistent!”. Desprésencara trobem els més alienats, aquellsque, tot innocents, es pregunten “compot ser que tants independentistes ha-gin votat la papereta de la Colau?”.Doncs, jo conec molta gent de la ceba, ide molt rars, i cap ni un ha votat Colau.La realitat és que Catalunya és molt grani que aquells “peixos inexistents que nocalia pescar” en realitat sí que existeixeni sí que voten.

Una altra paràbola que he sentit du-rant la passada campanya electoral fouque «hi ha dues classes de militants in-dependentistes: els “monjos”, que fanfeina dins la comunitat, i els “cape-llans” que evangelitzen el poble». Qui hodeia era un ateu del morro fort, però liservia per criticar “la gent que limita elseu activisme a la família i les xarxes in-formàtiques en comptes de sortir al car-rer i convèncer els veïns”. Doncs bé, jointroduiria una tercera figura: el “mis-sioner”.

El “missioner” és el més importantquan t’adones que a l’hora de sumar votsno n’hi ha prou amb la unitat dels de la“ceba” sinó que cal incorporar tots elsque puguin tenir alguna cosa a guany-ar però no ho saben. No és fàcil la tas-ca del “missioner”, i no tant per la inse-guretat de moure’s per barris exòtics,sinó sobretot pels problemes del llen-guatge: cal explicar conceptes econòmicsi matemàtics complexos a persones noiniciades i que tenen dins de casa seva –através de les televisions i ràdios que es-colten– els “predicadors de l’enemic” queels adoctrinen amb referències a la sevacultura i tradicions d’origen, molt mésfàcils de combregar.

Els “missioners” existeixen però sónpocs encara, a poques setmanes delplebiscit. Són pocs perquè la majoria ac-tivista es mira el melic i creu que arreués com a casa seva, ple d’independen-tistes. En canvi, alguns ens movem enbarris on no se sent ni un sol mot en ca-talà, i aquests veïnats –els que van vo-tar espanyolisme a les municipals– po-drien votar independència si se’ls ex-pliqués els avantatges esconòmics quegaudirien. Alguns de nosaltres treballemen col·lectius força grans, de mig cen-tenar de companys, i prou sabem que vo-ten espanyolisme en un 90%. I sabemque no ho fan pas perquè creguin quesent espoliats per Madrid es guanyen laglòria patriòtica castellana, sinó “per des-coneixement” dels perjudicis de pertà-nyer a Espanya”. Ens queda agost per ferel gran “esprint missioner”, coherentamb la importància de la revolució po-tencial que tenim al davant.

4Esprint independentista d’agostper Manel Fantassin


8 juliol 2015

Les Corts| 8

línialescorts.cat

Els Mossos d’Esquadra van de-tenir a finals de juny els tres res-ponsables d’un prostíbul de l’a-vinguda de Sarrià acusats de serels presumptes autors de drogari robar els clients que contracta-ven serveis de prostitució. A aquícal afegir-hi que el local on s’e-xercia la prostitució només teniallicència de sala de festes.

A banda dels tres detinguts, lapolicia va denunciar tres personesmés: el vigilant de seguretat, ladona responsable de les noies queexercien la prostitució i el res-ponsable de l’establiment, ja que,segons els Mossos d’Esquadra,“eren peces claus pel bon fun-cionament de l’entramat delictiu”.Tant els tres detinguts, els accio-nistes del local, com els altres trescòmplices, han estat denunciats

per pertinença a grup criminal,blanqueig de capitals, salut pú-blica, furt, obstrucció a la justícia,prostitució amb ànim de lucre idivuit delictes d’estafes.

La investigació va començar aprincipis de març quan els Mos-sos d’Esquadra van rebre diver-ses denúncies de clients d’aquest

local, els quals relataven fets moltsimilars en tots els casos. Els ho-mes explicaven que després decontractar un servei de prostitu-ció, quan ja eren a l’habitació, co-mençaven a trobar-se molt ma-lament i a sentir-se atordits. Totaixò es produïa després d’haverbegut una copa.

El prostíbul està en aquesta zona de l’avinguda Sarrià. Foto: Google Maps

Detenen els amos d’un prostíbulper drogar i robar als clients

» Els tres accionistes del local, situat a l’avinguda de Sarrià, més tres còmplices, han estat denunciats per pertinença a grup criminal

Un concert de Mika clausuraràel Festival Jardins de PedralbesMÚSICA4El cantant i compo-sitor britanic i libanès MichaelHolbrook Penniman Jr., conegutpel nom artístic de Mika, seràl’encarregat de clausurar aquestdivendres a partir de les deu delvespre el Festival Jardins dePedralbes.

Mika es va convertir en unaestrella mundial des de la publi-cació del seu primer àlbum, ‘Lifein Cartoon Motion’, publicat el2007. Va ser sobretot gràcies alseu senzill ‘Grace Kelly’, amb unpop brillant que tenia el fulgor delglam rock, que Mika va poder

aconseguir un èxit rotund que varevalidar amb ‘Lollipop’.

Al ritme voluptuós de lescançons de Mika cal afegir-hiuna dotada vena melòdica, qua-litat que s’ha fet evident en les ac-tuacions que ha realitzat ambl’Orchestre Symphonique deMontreal adaptant el seu reper-tori per a ser acompanyat per cori orquestra.

El passat mes de maig el can-tant va publicar el seu nou i es-perat senzill ‘Talk about you’,que és l’avançament del seu quartàlbum d’estudi.

EFEMÈRIDE4Un festival dedi-cat exclusivament a la músicadels Beatles. Això és el que es vaviure l’últim cap de setmanade juny al parc de Bederrida, ala Zona Universitària, en lacommemoració del 50è aniver-sari del concert que la míticabanda de Liverpool va oferir a laplaça Monumental el 3 de juliolde 1965.

Els encarregats de dur a ter-me aquesta iniciativa, batejadaamb el nom de Barcelona Bea-

tles Weekend, van ser un grupde fans cortsencs aplegats enl’associació Beat-les Corts.

Tot i que durant tot el cap desetmana va fer molta calor, elpúblic va poder gaudir de la mú-sica d’una quinzena de grups tri-but als Beatles, com ara els Fla-ming Shakers, Beatlemania oThe Thursdays Band. El convi-dat especial del cap de setmanava ser Pete Best, el que fou elprimer bateria de la banda deLiverpool.

Paral·lelament a les actua-cions musicals, també es vanfer activitats lúdiques, com aradiversos mercats, una trobada defoodtrucks, una fira de cervesesartesanals, una concentració decotxes clàssics dels anys 60 ambrecorregut inclòs pel barri o unsopar de gala a l’Hotel AvenidaPalace, que és on es van allotjarels Beatles fa 50 anys.

La intenció de l’associacióBeat-les Corts és tornar a cele-brar el festival l’any vinent.

Fe d’errades | Cognom erroni de la nova regidoraEn la passada edició de Línia Les Corts, publicada el 23 de juny, la

informació de portada sobre la nova regidora del Districte contenia un error, comès durant el tancament del diari, sobre el seu cognom. Com sí que es

deia a l’interior de l’edició, la nova regidora és Laura Pérez i no Laura Serra.

RedaccióLES CORTS

El concert de Mika començarà a les deu del vespre. Foto: Arxiu

‘Beatlemania’ a les Corts

L’esperit dels Beatles va reviure a les Corts. Foto: BBW


línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

40.10010.025

Total 370.700

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25040.100

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

370.700 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 10Les Cortslínialescorts.cat 8 juliol 2015

Ja fa algunes setmanes que lesclasses han acabat, però moltsdels patis escolars de la ciutatcontinuen plens de vida.

Un estiu més, l’Ajuntamentha impulsat l’obertura d’aquestsrecintes, que formen part de laxarxa Pati Escolar Obert al Ba-rri. Aquesta oferta es comple-menta amb la projecció de dife-rents pel·lícules pensades per aser gaudides en família en un ci-cle que porta per títol Cinema ala fresca, Temps en família, i queenguany celebra la seva segonaedició.

SETZE PATIS OBERTSRepartits pels deu districtes de laciutat, 16 patis escolars estaranoberts durant tot el mes de juliol,fins al dia 31. De fet, aquests es-pais ja han estat funcionant desdel passat 22 de juny.

Es tracta de l’Institut PauClaris de Ciutat Vella, de l’Esco-

la Ramon Llull de l’Eixample, deles escoles Lluís Vives i EnricGranados de Sants-Montjuïc,l’Institut Ausiàs March de lesCorts, l’Institut Menéndez i Pe-layo de Sarrià-Sant Gervasi, l’Es-cola La Sedeta de Gràcia, lesescoles Pau Casals i Font d’enFargas d’Horta-Guinardó, lesescoles Antaviana, Tomàs Moro

i El Turó de Nou Barris, les es-coles Pompeu Fabra i Bernatde Boïl de Sant Andreu i les es-coles Miralletes i Bogatell deSant Martí.

Durant tots els dies de lasetmana, aquests recintes se-ran espais d’ús públic, i organit-zaran activitats educatives fa-miliars, esportives, culturals, ar-

tístiques i maletes pedagògi-ques, pensades per infants, jovesi les seves famílies. A més, les es-coles Lluís Vives i Bernat deBoïl obriran les seves portestambé durant el mes d’agost.Per consultar tots els horaris:[bcn.cat/portal/site/TempsBarri].

Durant l’estiu són accessiblesaquests 16, però la xarxa la for-men un total de 70 patis, que du-rant el curs 2014-2015 han fetservir més de 230.000 usuaris.

CINEMA PER A TOTS ELS PÚBLICSL’oferta lúdica i cultural tindrà elseu acompanyament amb la pro-jecció de 16 pel·lícules pensadesper gaudir-les en família. Aques-tes sessions de cinema es faran endiferents dies del mes, i acabarantambé el 31 de juliol. La Funda-ció Jaume Bofill col·labora en l’or-ganització d’aquestes projeccions.

Entre els títols que el públicpodrà gaudir hi ha clàssics d’ani-mació com El viaje de Chihiro oUp i Wall-E, de Disney, peròtambé es projectaran títols ambactors humans, com Matilda oCobardes, de Corbacho i Cruz.

El millor cinema, als patis escolars» Setze recintes d’oci de diferents escoles de la ciutat organitzen activitats durant el mes de juliol» Clàssics del cinema d’animació i títols emblemàtics per a tothom es projectaran a les nits d’estiu

Els patis escolars no descansen durant el mes de juliol, i s’hi podran fer activitats esportives i veure pel·lícules. Fotos: IES Pau Claris i IMDb

‘Matilda’, ‘Wall·E’ o‘El viaje de Chihiro’es projectaran als

patis escolars

RedaccióBARCELONA

‘Yo, también’, a l’Ausiàs March

LES CORTS4En el marc del ciclede projeccions Cinema a la fres-ca, Temps en família, els pati del’Institut Ausiàs March (avingu-da d’Esplugues, 38) es converti-rà en una sala de cinema el prò-xim divendres 17 de juliol, quanes farà el visionat Yo, también.

El film presenta la històriad’en Daniel, un sevillà de 34 anysamb síndrome de Down que esconverteix en el primer europeu

en llicenciar-se a la universitat.Després d’obtenir el títol, el

jove comença a treballar i en elseu primer dia s’enamora d’unacompanya, la Laura.

Per les seves actuacions aYo, también, l’actor Pablo Pine-da, que encarna Daniel, va guan-yar la Concha de Oro al Festivalde Sant Sebastià, mentre queLola Dueñas, que fa de Laura, esva endur un Goya.


Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 12 8 juliol 2015línialescorts.cat



Per tal de facilitar l’atenció mè-dica a les persones amb mobili-tat reduïda, la Delegació de Sa-lut de l’Ajuntament ha impulsat,juntament amb l’Equip d’Aten-ció Primària Sardenya, el Col·legide Metges i la Fundació i2Cat,una prova pilot d’una platafor-ma tecnològica que posa en con-tacte el metge de capçalera ambel seu pacient.

Aquest dispositiu permet quees pugui establir contacte visuali interactiu entre el doctor i el pa-cient, sigui via ordinador osmartphone. D’aquesta manera,el metge pot fer l’assistència, elseguiment i el control sanitari deforma remota. La versió per a or-dinadors ja s’està provant, men-tre la dels telèfons mòbils estroba en fase de desenvolupa-ment d’adaptació.

El sistema simula l’entornreal d’una consulta de veritat. Defet, és el metge qui crida al pacient

perquè passi a la consulta, i al fi-nal d’aquesta, li lliura notes de pa-per. A més, durant aquesta tele-consulta, el metge pot accedir al’expedient mèdic del pacient iapuntat el resultat de la consultavirtual a la seva història clínica.

Aquesta plataforma està dis-senyada de manera que en un fu-tur s’hi podran afegir encaramés eines que facilitaran el se-guiment i control remot dels

pacients. Algunes d’aquestes mi-llores seran el mesurament deconstants, formularis, tests ovaloració de paràmetres.

De la mateixa manera, enuna segona fase s’estudiarà lapossibilitat d’incorporar un me-canisme per tal de poder desca-

rregar receptes electròniques o fa-cilitar la recollida de dades bio-mèdiques.

Per fer servir l’appo la versióper a ordinador cal que el pacientdisposi d’un dispositiu amb cà-mera frontal i accés a Internet.Per la incorporació dels nousserveis, el sistema podria reque-rir dispositius amb Bluetooth iAPI, de manera que es podrien fermesures de constants vitals. Enun futur, diferents Centres d’A-tenció Primària de la ciutat, comel Larrard (al districte de Gràcia),el Vila Olímpica o el Barcelone-ta també el podrien incorporar.

UNA ATENCIÓ MÉS EFICIENTEl dispositiu vol ser una eina útilper als ciutadans que tenen difi-cultats per desplaçar-se fins alCAP. Fins ara, en moltes ocasionsaquests casos es resolien fentque el personal sanitari es des-placés al domicili del pacient perpoder fer la consulta.

Amb aquest sistema es pos-sibilita una atenció més eficient almateix temps que es redueixencostos de recursos i de personal.

Les consultes, des de casa» L’Ajuntament i diverses institucions impulsen un sistema que facilita l’atenció mèdica als pacients amb mobilitat reduïda i que es fa servir a través de l’ordinador o del telèfon mòbil

Impuls a la investigació

Les persones amb problemes de mobilitat podran ser ateses amb totes les garanties. Fotos: Arxiu

Tot i que ja hi hauna primera versió,en el futur s’afegiranencara més millores

RedaccióBARCELONA

INVESTIGACIÓ4La Fundaciói2Cat és un centre de recerca i in-vestigació sense ànim de lucreque impulsa accions d’R+D+i ensectors com l’arquitectura, lesaplicacions i altres serveis.

Una de les seves missions ésdesenvolupar tecnologies avan-çades a la xarxa que ajudin a re-soldre diferents necessitats dels

ciutadans, les institucions i lesempreses del país.

Aquest centre divideix lesseves grans àrees de treball entres: R+D, Àrees de suport iBusiness units. I és precisamenten aquesta darrera on apareixenels professionals d’eSalut i eDe-pendència, que han desenvolu-pat l’aplicació.



Tallat temporalment el trànsital carrer Conxita Supervia

OBRES4La circulació al carrerConxita Supervia està talladatemporalment des d’aquest di-lluns i fins al pròxim dia 17 a cau-sa de l’execució de les obres decobertura de la façana del CentreCívic Joan Oliver ‘Pere Quart’.

La decisió s’ha pres per tal dedur a terme aquest nou pas en laremodelació del centre cívic ambmés comoditat i seguretat.

El carrer de Conxita Supervia,ubicat al barri de la Maternitat iSant Ramon, disposa d’un únicsentit de circulació en l’únic tramde carrer, amb un carril de cir-culació i un cordó d’aparcament

a la banda muntanya, entre laGran Via de Carles III i el carrerComandante Benítez.

AMPLIACIÓ DEL CENTRE CÍVICL’ampliació del Centre Cívic JoanOliver ‘Pere Quart’ va començarel passat mes de gener.

Les obres han de permetreconstruir una nova planta demés de 900 metres quadrats, ons’ubicarà el Casal de Gent Gran,que s’afegiria a la planta baixaexistent. Així doncs, es podran fernoves aules i tallers, un despatxper a la direcció, una sala d’actesi nous magatzems.

Un dels actes més especials de laFesta Major de les Corts, que secelebra cada any durant la pri-mera quinzena d’octubre, és laproclamació del Cortsenc d’Ho-nor, un reconeixement públic alsveïns i entitats que han destacatper la seva implicació en la vidadel barris dels districte.

Des de fa 10 dies, ja està enmarxa el procés de selecció i

elecció, reservat als represen-tants de l’extens moviment as-sociatiu del districte.

A partir del 29 d’aquest meses farà públic al web municipalla llista de propostes validades,on s’especificarà les admeses i lesseves argumentacions i les no ad-meses i la motivació de la seva noadmissió. Posteriorment les en-titats registrades al Directori deles Corts podran votar tres can-didatures fins al dia 14 de se-tembre. El nomenament efectiudel Cortsenc d’Honor el forma-litzarà el Consell de Districte de

les Corts en la sessió que tindràlloc a l'octubre.

ANTICS GUANYADORSL’any passat els guardonats vanser l’Associació Taller Ocupa-cional Ariadna i el Col·legi PareManyanet, amb motiu del 50èaniversari de l’entitat. Fa dosanys el premi va recaure en Pi-lar Sánchez, conserge del CentreCívic de les Corts i ànima del Ca-sal de Joves de les Corts, i en l’As-sociació Esclat per promoure laqualitat de vida de les personesamb paràlisi cerebral.

El Cortsenc d’Honor s’entrega durant la Festa Major de les Corts. Foto: Ajuntament

En marxa el procés participatiude selecció del Cortsenc d’Honor

RedaccióLES CORTS


Arriba l’estiu i a tots ens agradaanar a la platja i tombar-nos al solper aconseguir un bon bronzejat.Però quan ho fem, hem d’anaramb cura, perquè qualsevol ex-posició prolongada als raigs de solpot comportar riscos a la pell. Peròencara que el perill sigui mésgran durant els mesos d’estiu, caltenir molta cura de la pell duranttots els mesos de l’any.

“La nostra pell té memòria” in-dica la Leo, copropietària de la far-màcia Llapart d’Hostafrancs. “Pertal de fidelitzar el client, hem es-tat la primera farmàcia del país enincorporar el sistema Dermo, quedetermina quin tipus de pell es téi diu com tractar-la” continua la far-macèutica.

Fa un mes que la Leo i el seumarit, en Francisco, van incorpo-rar aquest dispositiu al seu esta-bliment, de manera que els seusclients poden conèixer quin tipusde productes necessiten per a lacura de rostre, cos, arrugues o ta-ques. A més, el local fa un segui-

ment, personalitzat per a cada ti-pus de client.

“Vam fer uns cursos de for-mació, no cal ser dermatòleg perfer servir un aparell com aquest”,explica la Leo. “El funcionament ésmolt senzill, amb cada comanda-ment es pot mesurar diferents pa-ràmetres com la melanina, l’en-velliment de la pell o la resistènciaque aquesta té al sol sense pro-tecció i quin és el factor que ne-cessita”, afegeix.

Tot i que ja fa set anys que lafarmàcia és oberta, l’aposta peraquest sistema és una clara pas-sa endavant per consolidar laseva posició al barri. “Hem apos-tat decididament per aquest sis-tema i, per ara, funciona i estemcontents. Esperem continuar crei-xent, perquè la gent es cuida totl’any”, conclou la Leo. El seu granobjectiu és créixer durant el mesde juliol i consolidar-se en els se-güents mesos.

A banda d’aquest innovadorproducte, Llapart també ofereixserveis d’assessorament de die-tètica i d’optometria, la gran es-pecialització d’en Franscisco.

Farmàcia LlapartC/ Vilardell, 9Barcelona93 332 16 52

SALUT

“La nostra pell té memòria”La farmàcia Llapart és pionera en incorporar el sistema ‘Dermo’ de cura cutània

+info:www.llapart.es

8 juliol 2015

Comerç| 18

línialescorts.cat

Amb les rebaixes d’estiu arribendos mesos que suposen un au-tèntic baló d’oxigen per al co-merç de proximitat. Enguanyels comerciants catalans esperenfacturar 750 milions d’euros du-rant una campanya que consi-deren que ha de ser “la millor desde l’inici de la crisi econòmica,l’any 2008”, segons la Confede-ració de Comerç de Catalunya(CCC). L’associació, a més, au-gura una despesa mitjana de100 euros per persona.

L’optimisme de la CCC esbasa en l’augment de les vendesexperimentat en els últims me-sos. Respecte de l’avançament dedescomptes i ofertes que fan al-gunes marques, la CCC recordaque el dia 1 de juliol continuasent el dia d’inici tradicional de

les rebaixes “en l’imaginaricol·lectiu”, i assegura que co-mençar abans les rebaixes ésuna pràctica “minoritària” entreels comerciants catalans.

En aquest sentit Josep Esco-fet, president de l’Eix Sants-LesCorts, creu que “les rebaixess’haurien de regular més, perquèfa un parell de mesos que algu-

nes marques i botigues estanfent rebaixes encobertes”.

Respecte als bons resultatsque s’auguren per a aquestacampanya, Escofet diferenciaentre el comerç de la zona cèn-trica de la ciutat, que “sí que éspossible que vengui molt més”,i el dels barris, on esperen que lesvendes “es mantinguin”.

Optimisme contingut entre els botiguers amb les rebaixes» Els comerciants preveuen una campanya similar a la de l’any

passat i demanen “més regulació” per evitar “rebaixes encobertes”

El comerç de les Corts treu pitamb la seva Mostra de Comerç

FIRA4L’Eix comercial Sants-Les Corts va celebrar el passatdissabte 27 de juny la seva Mos-tra de Comerç al carrer Vallespir,una cita que va aplegar prop de140 carpes de comerciants i ar-tesans que van oferir els seusproductes fins a la mitjanit.“Vam allargar l’horari per lluitarcontra la calor, perquè és més cò-mode passejar de nit”, explica aLínia les Corts Josep Escofet,president de l’associació orga-nitzadora.

Escofet també destaca la“bona afluència” de visitants enun esdeveniment que té com a

principal objectiu “donar a co-nèixer les botigues del barri”, amés de mostrar els veïns i veïnesque “el comerç té molt per oferir”.

La cita va comptar, a bandade l’aspecte purament comer-cial, amb actuacions de cabareti burlesque, i fins i tot classesd’exhibició a càrrec de gimnasosdel barri. A més, amb motiu delcinquantè aniversari del pri-mer i únic concert dels Beatlesa la ciutat, una banda va ver-sionar cançons mítiques de labanda de Liverpool, en un es-cenari instal·lat al passatge Ele-na Girol.

La Fundació BCN Comerç crea el Defensor del Client

CONSUM4Solucionar els con-flictes que hi puguin haver entrebotiguers i clients sense haver derecórrer a instàncies superiors.Aquest és el principal objectiu dela nova figura que ha creat laFundació Barcelona Comerç: elDefensor del Client.

Aquest càrrec l’ostentarà LuisMiguel Álvarez, antic director del’oficina municipal d’Informacióal Consumidor de l’Ajuntamententre 1993 i 2012.

La nova figura garanteix, se-gons la Fundació, que qualsevolproblemàtica sigui atesa en només de tres dies i que tingui unaproposta de resolució abans d’unmes –que és el període que mar-ca la normativa de consum–.

L’objectiu de la creació delDefensor del Client és “donar su-port a la implantació d’una cul-tura orientada a la satisfacció decomerciants i clients”, expliquendes de la Fundació.

Miquel Ortega, noucomissionat de Comerç

NOMENAMENT4El govern mu-nicipal ha anomenat Miquel Or-tega nou comissionat de Co-merç, Consum i Mercats. El no-menament d’Ortega es va fer fapocs dies, conjuntament ambuns altres quatre –els de Cultu-ra, Estudis Estratègics, Salut iEconomia Cooperativa–.

Ortega és llicenciat i màsteren física, i actualment és inves-tigador vinculat a la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB).

A més, és fundador d’unaconsultoria ambiental i d’un cen-tre de recerca privat en l’àmbit deles ciències ambientals. És tam-bé autor de diverses publica-cions, conferències i articles enrevistes especialitzades en eco-nomia i medi ambient.

Ortega afrontarà, entre altres,el repte dels horaris comercialsi l’impuls del sector a la ciutat. Elcomissionat de Comerç dependràde la primera tinença d’alcaldia.

RedaccióLES CORTS

La mostra va comptar amb 140 parades. Foto: Districte

Mostra | Fira Chill Out al Jardí BacardíEl pròxim divendres 17 de juliol a partir de les cinc de la tarda tindrà lloc la

Fira Chill Out al Jardí Bacardí, just al davant del Camp Nou, al barri de laMaternitat i Sant Ramon. Aquest espai oferirà paradetes de comerciants i

artesans del barri, sota una atmosfera musical tranquil·la i relaxada.

El període de rebaixes d’estiu acaba el 31 d’agost. Foto: Arxiu

19 |

8 juliol 2015

Culturalínialescorts.cat

El Reial monestir de Santa Mariade Pedralbes és un exemple mag-nífic del ric patrimoni arquitec-tònic del districte. Fundat l’any1327, és un testimoni cultural i his-tòric de gairebé set segles, i és elmarc triat per la reobertura del’exposició Els tresors del mo-nestir, una col·lecció d’art que tor-na a exhibir-se deu anys desprésde la seva primera mostra. L’ex-posició se situa a l’antic dormidorde les clarisses de Pedralbes i, di-vidida en quatre àmbits, mostradiferents períodes històrics.

El primer conjunt mostra pe-ces dels segles XIV i XV, des debaixos relleus fins a escultures demares de Déu i relicaris.

El segon àmbit acull obresdel segle XVI, majoritàriamentprocedents dels Països Baixos,com retaules, peces d’orfebreria ipintures flamenques.

El tercer bloc correspon a l’artbarroc, i mostra peces dels seglesXVII i XVIII, amb una gran pre-sència de mobiliari d’ús personal.

El darrer conjunt presentapeces dels segles XIX i XX, obresque s’emmarquen en una èpocade reivindicació del món medie-val, lligat a un idealitzat passat glo-riós. També es poden observar

obres d’autors coneguts, comTamburini o Joan Llimona.

També destaca el cicle musi-cal Les veus del Monestir, que or-ganitzen Sílvia Chocrón i PabloHernández. Els concerts presen-ten veus joves que inicien la sevatrajectòria professional i altresque es volen consolidar. A més, el

cicle inclou una part didàctica, acàrrec dels propis artistes.

A la tardor i l’hivern, els con-certs s’interpreten en una sala cli-matitzada, i a la primavera i a l’es-tiu s’ocupen llocs emblemàticscom el refectori o el claustre, ontindrà lloc la clausura del pròximdia 15, amb una gala d’òpera.

La darrera proposta que es faal monestir són els Diàlegs de Pe-dralbes, que van néixer el 2012, ique tornaran durant el mes de se-tembre.

MÉS PROPOSTESLa música també serà protago-nista al Centre Cívic Can Deu.Aquesta antiga finca modernistava ser la primera casa recupera-da al districte com a equipamentpúblic. Can Deu és l’escenari de lespropostes de Dijous Jazz, a lesCorts. El cicle continua demà dela mà d’Ari Ann Wire, i la resta decites seran el dia 16 amb Roma-ní-Robles New Orleans Hot JazzCats i el dia 23, una actuació de laBumpy Roof Band.

Reivindicant el patrimoni» Santa Maria de Pedralbes o el Centre Cívic Can Deu són dos exemples de l’arquitectura del districteque durant tot el mes es converteixen en l’escenari de diferents propostes culturals i musicals

RedaccióLES CORTS

Serveis | Una agenda anual de tots els actes culturalsEl Districte ha editat ‘Les Corts és Cultura’, una agenda anual que esbossa i ordena a través d’un calendari

senzill les principals activitats culturals que tenen lloc aquest any a les Corts. L’agenda, disponible a la xarxa i através del codi QR que es pot veure a sota, desenvolupa diferents temes centrals que s’associen a conceptes integradors i que és fàcil de compartir per gent de sensibilitats distintes en funció dels seus hàbits culturals.

COMMEMORACIÓ42015 ésl’Any Europeu del Patrimoni In-dustrial, una efemèride que neixper augmentar la consciènciaciutadana per salvar l’herènciaarquitectònica industrial.

Per celebrar aquesta efemè-ride demà passat s’inaugurarà ala Seu del Districte l’exposició‘Patrimoni industrial de lesCorts. Ahir i avui’, que es podràvisitar fins al 19 d’octubre. L’ex-

posició se centra especialmenten el patrimoni industrial ar-quitectònic de les Corts que haestat rehabilitat i reutilitzat peracollir nous serveis i activitats detipus formatiu, social, cultural iesportiu.

L’espectador podrà veureimatges del passat, com arad’antigues fàbriques, i tindrà alseu abast panells informatius ielements escenogràfics.

Any del patrimoni industrial

Exposicions d’art i música, protagonistes de la proposta cultural del mes al districte. Fotos: Monestir, Ajuntament i Arxiu

Més info aquí:

El Monestir mostraen una exposició elsseus tresors artístics

8 juliol 2015

Esports| 20

línialescorts.cat

Les Corts va ser l’epicentre delvoleibol femení de base durantl’últim cap de setmana de juny.El pavelló de l’Illa va acollir elspassats 27 i 28 de juny el segonTorneig Internacional Copa Bar-celona de voleibol femení, orga-nitzat pel CV Barcelona, i que vaaplegar 430 jugadores de 36equips, els quals van arribar a ju-gar 108 partits. El campionat vacomptar amb tres categories di-ferents: infantil, cadet i juvenil.

En categoria infantil, el guan-yador va ser el AEC Vallbona,que va imposar-se a l’amfitrió enuna final molt disputada, i el pre-mi a la millor jugadora va re-caure en Maria Llinàs, del CVBarcelona. Pel que fa a la cate-goria cadet, l’AIF Belgium vaderrotar també el CV Barcelona,

i una jugadora seva, CharlotteKrenicky, va endur-se el guardóa la millor esportista. Respecte ala categoria juvenil, el Groningenholandès va guanyar l’Acadè-mica Mamede portuguès. Enaquest cas, Inés Suarez, del con-junt portuguès, va aconseguir eltítol de MVP.

A la clausura de l’esdeveni-ment hi va assistir Santi Siquier,responsable territorial de la Se-

cretaria General de l’Esport.També hi van ser presents Ge-orgina Tomàs, presidenta delCV Barcelona i Alejandro Caro,director de Car Import, el pa-trocinador del torneig.

El seleccionador absolut es-panyol de voleibol, Pascual Sau-rín, va ser l’encarregat de lliurarels premis MVP a les millors ju-gadores d’un dels millors tor-neigs continentals d’esport base.

Lliurament dels premis a les millors jugadores de les tres categories. Foto: CVB

El voleibol femení es reivindica ales Corts amb la Copa Barcelona» El campionat, organitzat pel CV Barcelona, va tenir lloc el 27 i 28 dejuny al pavelló de l’Illa i va arribar enguany a la seva segona edició

El Sokolov guanya el torneigde veterans d’hoquei gel

HOQUEI GEL4La pista de gel delFC Barcelona va ser l’escenari elcap de setmana passat del vui-tè Torneig Internacional de Ve-terans, organitzat per la Fede-ració Catalana d’Esports d’Hi-vern. Al campionat hi van par-ticipar un total de 12 equipsprocedents de tot el continenteuropeu i integrats per juga-dors veterans, els quals han detenir un mínim de 35 anys i unmàxim de 60.

Finalment, va ser l’equiptxec del Baník Sokolov qui es vaproclamar campió de l’esdeve-

niment d’enguany, en derrotarel Sant Petersburg rus a la granfinal per dos gols a zero. D’a-questa manera, el Baník va tren-car una ratxa de victòries de dosanys dels moscovites del Tor-pedo Yaroslav.

Aquesta competició té uncaràcter amistós i vol fomentarl’hoquei sobre gel a la ciutat deBarcelona.

L’equip amfitrió, els vete-rans d’hoquei gel del FC Barce-lona –fundat l’any 1996–, haguanyat aquest torneig en duesocasions, el 2011 i 2012.

Badosa, del RCT Barcelona,guanya l’ITF de Denain

TENNIS4La jove tennista cata-lana del RCT Barcelona, PaulaBadosa, segueix aconseguint tí-tols. Després d’haver guanyatfa poques setmanes el RolandGarros Júnior, diumenge passatBadosa es va endur l’ITF de De-nain, a França.

La catalana va derrotar a la fi-nal la tennista local Irina Ra-mialison per 7-5 i 6-0. Tot i lacontundència del resultat, elcamí de Badosa cap a la final va

ser difícil, aspecte que reflecteixels resultats ajustats de les eli-minatòries prèvies contra An-drea Gámiz (6-4, 4-6 i 6-3), oCindy Burger, que a quarts de fi-nal va plantar cara a Badosaamb un 3-6, 6-4 i 6-2.

Als seus 17 anys, Paula Ba-dosa continua consolidant-secom una estrella emergent deltennis femení estatal. Enguany,de moment, ja ha aconseguitdos títols professionals més.

L’Activa’t als parcs organitzademà la seva festa de cloendaCELEBRACIÓ4El programa d’e-xercici físic a l’aire lliure Activa’tals parcs, que compta amb set-ze punts repartits per tota laciutat, clourà la temporada demàdijous amb una festa als jar-dins de la Indústria, a partir deles 10 del matí i fins al migdia.

Es preveu l’assistència demés de 400 persones, la majoriad’elles usuaris d’aquest progra-ma, que podran gaudir d’unasessió gimnàstica conjunta i d’un

servei d’avituallament per a totsels participants.

El programa continuarà laseva activitat habitual al llarg delmes de juliol fins a la pausa devacances del mes d’agost. Elmes de setembre tornarà a po-sar-se en marxa de nou.

Aquest programa va néixerl’any 2008 amb l’objectiu d’in-centivar l’activitat física entretota la ciutadania, però en espe-cial en els majors de 40 anys.

RedaccióLES CORTS

El torneig vol impulsar la pràctica d’hoquei sobre gel a Barcelona. Foto: FCEH

Atletisme | Obren les inscripcions per participar en el CorrebarriLes inscripcions per participar en el Correbarri ja estan obertes. Aquesta prova atlètica, que enfronta els 10

districtes de la ciutat, se celebrarà el 4 d’octubre i comptarà amb un circuit de 10 quilòmetres que transcorreràper Ciutat Vella. Les inscripcions es poden fer al web de la prova –correbarri.com–. Des de la seva primera

edició, el 2012, només hi ha hagut un guanyador, Sant Martí, que col·lecciona tres títols de ‘l’orelluda’.


| 22Agendalínialescorts.cat 8 juliol 2015

[email protected]

AGENDA UINZENALQDIMECRES 15 DE JULIOL19:00 Espectacle de la companyia Producciones

Rinclowncito, sobre la Cloti, un personatgeque li agrada molt el circ. En el marc del ci-cle Una Estona de Cel. / Centre cívic Josep Ma-ria Trias i Peitx.

DILLUNS 13 DE JULIOL19:30 Conferència Reparació social, recuperació

de la confiança, reconstrucció econòmica, a cà-rrec de Felip Puig, actual conseller d’Empre-sa i Ocupació de la Generalitat. / Fundació laCaixa.

DIMECRES 29 DE JULIOL19:00 Xerrada sobre Windows 10, el nou siste-

ma operatiu de Microsoft per a PC. Aquest ta-ller tindrà lloc a la botiga de la FNAC de l’I-lla Diagonal. Entrada gratuïta.

FINS AL 31 DE JULIOLMatí-TardaWild Youth presents: Black & Whi-

te. Alex Castaño. Exposició d’il·lustracions alCentre cívic Josep Maria Trias i Peitx.

FINS AL 31 DE JULIOLMatí-Tarda Setmana d’Eros. Exposició Las Ta-

radas, una reflexió sobre els rols de gènere iel paper de la dona en el terreny de l’eròti-ca. / Centre cívic Can Deu.

DISSABTE 11 DE JULIOL12:00 Taller Àlbum il·lustrat, a càrrec de Melo-

cotón Grande i els seus contes i treballs ma-nuals en família. Recuperació i reconstruccióde l’univers dels contes il·lustrats. / FNAC IllaDiagonal.

DIMECRES 22 DE JULIOL18:00 Taller de malabars de circ, una activitat fa-

miliar perquè petits i grans puguin gaudir delsmalabars i experimentar amb el material que vul-gui. / Centre cívic Josep Maria Trias i Peitx.

FINS AVUI18:00 Torneig de futbol i voleibol mixta Jamo-

n’s League, organitzat pel Casal de Joves deles Corts. / Escola de les Corts.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Un taller clown per gaudir en família,un espai lúdic on es compartirà l’ex-periència de relació i joc, a partir de laqual infants i famílies podran investi-gar diverses possibilitats d’expressió./ Centre cívic Josep Maria Trias i Peitx.

Taller de ‘clown’ en família

Avui dc. 8 de juliol a les 18:00

Cicle de conferències Archi/tech/e/nolo-gies, a càrrec de l’AA School of Arquitec-ture de Londres, un cicle que aterra pertercer any consecutiu a la Roca Barcelo-na Gallery.

ConferènciesArchi/tech/e/nologiesDj. 16 de juliol a les 19:30

Poire és un grup de Vilassar de Mar queha nascut enguany. El seu estil de mú-sica està influenciat per bandes comPink Floyd, Opeth o Porcupine Tree. /Centre cívic Josep Maria Trias i Peitx.

Rock a la frescaConcert de Poire

Demà dj. 9 de juliol a les 20:00

Lliga de futbol adreçada a joves de 12a 17 anys. Les inscripcions es poden fera partir del mateix dia 15. / Institut lesCorts.

CompeticióCarpanta’s

Dc. 15 de juliol a les 17:00


| 24 8 juliol 2015línialescorts.cat Pròxima edició: 22 de juliol

Documents

Linialescorts 102