Linialescorts 121

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

línialescortsbarcelona linialescorts.cat · 11/5/2016 · Núm.121 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Reportatge pàg 3

Les tímides millores delmercat laboral no arribenper igual a tots els barris

Entitats pàg 10

Els Diables de les Cortsja es preparen per al seu 22è aniversari

Pederàstia pàg 8

Els abusos sexuals als Maristesarriben al Parlament Europeu

Sants-Les Corts pàg 16

Els botiguers de l’eix desafien la pluja i surten al carrer

Les entitats veïnals tampocvolen ”l’hotel” de l’arquebisbatCinc associacions de veïns s’afegeixen a l’oposició contra l’ampliació de la residència sacerdotal de les Corts pàg 8

pàg 22

Temporada rodonaEl Joventut, campió de Copa Catalunya després d’un any brillant

Veïns en Línia pàgs 12 i 13

Ana Menéndez (FAVB): “Sense poder real als Districtes, la proximitat és impossible”

Entrevista pàg 18

Agustí Colom (Comerç): “On puguem incidir-hi no hihaurà més grans superfícies”

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 11 maig 2016línialescorts.cat

línialescorts.cat 3 | 11 maig 2016Reportatge

L’Informe Econòmic de Conjun-tura de Barcelona, que l’Ajunta-ment va presentar fa unes set-manes, ha servit per posar de ma-nifest la tímida recuperació delmercat laboral de la ciutat, qued’altra banda no està arribant perigual a tots els barris i col·lectius.

L’informe revela que l’atur re-gistrat ha continuat reduint-se atots els districtes, però Nou Barrissegueix concentrant-ne la majoria.De fet, set dels deu barris amb mésatur són d’aquest districte. A l’al-tre costat de la balança hi ha Sarrià-Sant Gervasi, que té els seus sis ba-rris entre els deu amb menys des-ocupació. En termes absoluts, elbarri que en té més és el Raval.

Pel que fa als nous contracteslaborals que es van firmar duranttot el 2015, que van ser un total de927.498, el 13,3% van ser indefi-nits, mentre que la resta van sertemporals. Tot i que són les mi-llors xifres de contractació inde-finida des del 2008, la contrac-tació a la ciutat es continua ca-racteritzant per un alt grau detemporalitat. Aquí cal afegir-hique el 40% d’aquests nous con-tractes firmats tenien una dura-ció igual o inferior a un mes.

El document també reflecteixque només el 48% dels aturatsde la ciutat reben una prestació,cosa que suposa un 24% menysque durant el 2010. També que-da reflectit l’augment de l’atur dellarga durada, ja que el 41% delsdesocupats ho són des de famés d’un any, i encara és méspreocupant la situació de les

23.300 persones (el 26% deltotal) que fa més de dos anys queno treballen.

MÉS EMPRESESPel que fa a la creació d’empreses,l’informe també recull que a laciutat es van constituir l’any pas-sat 7.707 societats mercantils,486 més que el 2014, cosa que su-posa la xifra més alta des de2008 i un augment del 6,7% res-pecte de 2014. Del total d’em-preses que hi ha a la ciutat, gai-rebé 9 de cada 10 són microem-preses (d’1 a 9 assalariats).

Per últim, el document tambéalerta sobre la incertesa de l’eco-nomia a escala global, que podriacondicionar la recuperació del’activitat, tot i que les perspecti-ves econòmiques per a aquest2016 són bones i està previst quees continuï creant ocupació neta.

Una millora desigual» La tímida recuperació del mercat laboral no arriba de la mateixa manera a tots els barris i col·lectius

» Un informe alerta que el 40% dels nous contractes tenen una duració igual o inferior a un mes

Albert RibasBARCELONA

VALORACIÓ4Com valoren l’In-forme Econòmic de Conjunturade Barcelona els diferents agentssocials de la ciutat?

Juanjo Casado, portaveu dela UGT Barcelona, afirma quel’informe mostra que estem da-vant d’una “recuperació dèbildel mercat de treball, tal comqueda demostrat amb l’alta tem-poralitat”. Casado apunta que ac-tualment “fins i tot la contracta-ció per dies s’ha cronificat” i re-corda que, tot i que “els indica-dors macroeconòmics han mi-llorat”, la recuperació “no acabad’arribar a les economies de lesfamílies”. Per últim, afegeix que

“és molt preocupant l’atur cro-nificat i la desigualtat que hi haen alguns barris de la ciutat”.

D’altra banda, Carme Poveda,Directora d’Anàlisi Econòmicade la Cambra de Comerç de Bar-celona, creu que l’informe mostraque “l’economia s’està recuperantamb força” i apunta que “és nor-mal que en el primer tram de larecuperació la qualitat de l’ocu-pació no s’aconsegueixi millorargaire”. Poveda afegeix que entreaquest 2016 i l’any que ve ha deser quan l’ocupació fixa “ha de co-mençar a créixer” i conclou que“estem en un escenari que ens faser relativament optimistes”.

UGT i Cambra de Comerç:dues anàlisis contraposades

Les millores socioeconòmiques segueixen sent molt diferents en funció del barri i el col·lectiu que s’analitza. Foto: Arxiu

Opiniólínialescorts.cat| 4 11 maig 2016

publicitat 686 42 95 17línialescorts.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#AquestCopSí

@ahorapodemos: El momento requeríaque nos pusiéramos de acuerdo. Es un díahistórico. Con @iunida, #SumamosPara-Ganar.

Un diari plural

per Ramon Masvidal

4De classe mitjana a pobres

Vet aquí que ara, degut a un in-tens i elaborat estudi fet pel BBVAi un Institut Valencià d’EstudisEconòmics i dirigit per un cate-dràtic de la Universitat de Va-lència, han posat xifres a allò quetothom intuïa.

No vull treure-l’hi mèrit al’estudi perquè com a mínim haquantificat i posat xifres i dades ala magnitud de la tragèdia, que noés altra que la dels tres milions depersones que han passat de serclasse mitjana a pobres durant elsanys de la crisi. En aquest sentit,l’estudi quantifica que la classemitjana ha passat de representarel 60% de la població al 52%,mentre que els pobres han passatdel 30% al 40% i els rics s’hanmantingut més o menys igual.

Tampoc vull fer-me l’espavi-lat quan el desembre del 2013 javaig escriure una reflexió sobrel’empobriment progressiu de laclasse mitjana degut al manteni-ment d’un atur crònic per sobredel 20%. Ara em donen la raó iafegeixen la precarietat laboral de-guda al deteriorament del mercatde treball.

Per no ser massa durs amb elsmanaires, l’estudi diu que les po-lítiques socials aplicades han ser-

vit per reduir les desigualtats.Però quines polítiques socials? Lade treure recursos de sanitat, en-senyament, etc. per transformar-los en ajuts i subvencions per alsmés necessitats? Això no resol elproblema de fons que, com dèiemabans, és l’atur.

L’estudi també es contradiudient que han fet més les políti-ques socials que els impostoscom a redistributius de la renda.Sí que han redistribuït la renda,el que passa és que els augmentsde l’IRPF i l’IVA –que graven ma-joritàriament les classes mitja-nes– són els que han servit permantenir les prestacions d’atur ialtres ajuts, mentre es mantenieno es reduïen els impostos sobre elcapital i el patrimoni que paguenels rics i les grans empreses.

Tampoc parlen gaire de laSeguretat Social, que és una altracrònica d’una futura tragèdia. Eldeteriorament del mercat laboralfa que s’estiguin menjant el fonsde reserva, ja que amb la caigudade la recaptació no es cobreixenles necessitats de pagament de lespensions.

I amb tot aquest panorama,on són els polítics i els sindicats?Els uns distrets en anar fent

eleccions de tant en tant i els al-tres desapareguts. Perdó, no deltot. Ara diuen que si les coses nomilloren potser convocaran unavaga general. Senyors, que les au-toritats europees parlen que al’estat espanyol hi ha explotaciólaboral!

Senyors polítics de vells i nouspartits, encara sort que la classemitjana, mitjançant organitza-cions de beneficència, ajuda elspobres i també els pobres s’ajudenentre ells, perquè l’estudi emsembla que es queda curt i nocompta com a pobres els pensio-nistes que han d’ajudar els fills iels nets ni els treballadors pobresque no cobren ni per cobrir les ne-cessitats bàsiques.

Els vells partits ja sé de quinpeu calcen, però dels nous espe-rava menys miopia políticosocialper veure que no és just ni prudentescanyar la classe mitjana, que ésla que més paga, menys defraudai més contribueix al funciona-ment i cohesió de la societat.

És molt senzill. Cal fer com Ro-bin Hood, però no com ell ho feia,sinó mitjançant un sistema tribu-tari just i redistributiu. Si l’estat es-panyol no és capaç de fer-ho, cal queels catalans ens espavilem aviat.

4Donar alternativesper Jordi Lleal

L’Assemblea de Barris per unTurisme Sostenible de Barce-lona està fent una campanyacontra l’excessiu pes dels cre-uers en el turisme barceloní. Elseu portaveu, Daniel Pardo,declara que la indústria delscreuers comporta una massi-ficació de gent pels carrers dela capital catalana i tota una sè-rie d’efectes col·laterals de bru-tícia, pol·lució ambiental i al-tres efectes secundaris, comque els vaixells porten bande-ra de conveniència, que lesempreses es domicilien en pa-radisos fiscals, exploten labo-ralment el personal, etcètera.

Sembla que, quan es pre-senten al·legacions a una formade procedir, és necessari oferirles propostes que es fan a can-vi. Si no, es queda en la purademagògia. Reclamen que esmunicipalitzi el Port Vell i, po-sats a fer, perquè no l’aeroport,els trens, els hotels, l’aigua, el

gas, l’energia elèctrica, els taxis,restaurants i comerços? Elsbancs espremen els pobres ciu-tadans, potser sí. Però, si usplau, digueu-me qui em dona-rà un crèdit per comprar unacasa, un cotxe o sufragar unanecessitat ineludible?

Prou creuers! I els taxistes,autocars, proveïdors d’ali-ments i begudes, serveis por-tuaris, comerços, restaurants ialtra gent que treballa al vol-tant dels creuers, què se’lsdóna a canvi? Quan es combatun tipus d’economia, una for-ma de viure, una manera de ferles coses, a la societat que es volcanviar se la convenç donantalternatives lògiques i possiblesde portar a terme. Amb els de-liris entusiastes de l’esquerrapopulista, que reparteix la ri-quesa dels altres, i la socialde-mocràcia, que ha dimitit delsseus principis d’origen, tenimmala peça al teler.

Un diari participatiu

#MésImpostos?

@alfons_godall: Que la Generalitat apugiimpostos? Amb la independència els po-dríem abaixar i tenir més pressupost! Noho accepto ni transitòriament. DUI ara!

#Culpables

@encampanya: L'advocat dels Mossosd’Esquadra diu que està "calent" amb eljudici paral·lel als agents. Ell està calent;Benítez, mort.

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | 11 maig 2016 línialescorts.cat

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínialescorts.cat| 6 11 maig 2016

Parlen elsveïns

Gabriela“No em sembla bé.Crec que hi ha de-lictes que no podenprescriure, però somen un país on hi hauna justícia moltparticular. Per altres

denúncies de casos molt menors hi ha gentque rep més càstig. També crec que l’es-cola no s’ha comportat correctament.”

Ignasi“Vaig estudiar alsMaristes i va ser elmeu professor d’e-ducació física. Crecque si fets comaquests prescriuen,tot plegat pot pro-

vocar que es puguin repetir en altres ca-sos. S’haurien de jutjar totes les denún-cies i aplicar el càstig més dur possible.”

Anna“No ho entenc. Per-sonalment crec quem’agradaria que, sim’hagués passat ami, se’m tingués enconsideració encaraque hagués passat fa

molt temps. Aquesta mena de fets s’hande jutjar per la seva gravetat, no pas peltemps que hagi passat.”

Adrià“Òbviament hi hauna errada al CodiPenal. Aquest tipusde delictes amb uníndex de reinserciótan baix no hauriende prescriure mai.

Hi hauria d’haver altres sistemes de de-tecció i voldria saber com s’hauria actuaten una escola no vinculada a l’església.”

Què en penses que Joaquín Benítez només sigui investigat per 4 denúncies?per Pau Arriaga

Un diari obert

Ja està fet. El 26 de juny tornarem a vo-tar. Paradoxalment, un dels països mésprudents quant a democràcia tornarà adur la seva gent a les urnes en només unsmesos de diferència. Ja ho té, això, lavida. Com menys t'agrada una cosa,més hi acabes abocat d'una manera o unaaltra. No és un país amb sort, Espanya.No ho és.

Segur que ho recordeu. Fa unes set-manes se'ns presentaven davant afirmantque volien resoldre els nostres problemes,i 150 dies després no han pogut arribara resoldre satisfactòriament ni un pac-te amb el cunyat que tenien a la dreta oa l'esquerra. Ni girar-se i encaixar unamà, han pogut. Al final els ha vençut l'im-mobilisme, aquell immobilisme que elsciutadans tenim prohibit quan ens arri-ben les obligacions amb l'Estat. Segur queus sona, aquell immobilisme no permès.Sí, el dueu tatuat a la pell. Gravat en sang.

I, ves per on, per culpa de (o gràciesa) aquesta inacció política ara arriba no-vament el nostre torn el 26J. Un torn que,ep, compte, pot ser digne i èpic si ens hoproposem. Si la ciutadania s'il·lumina ivol donar una lliçó de fermesa, la cosa potpassar a la història. És molt fàcil. Noméscal que siguem conseqüents i actuemcom una societat normal que només pre-tén que una classe política normal executi

l'encàrrec que se'ls ha atorgat d'unamanera mínimament normal.

Només cal que el 26J tornem a votarel mateix. Exactament el mateix que esva votar el 20 de desembre, ni un escómés ni un menys. Aquesta hauria de serla nostra resposta, l'únic copet a l'esquenapacífic i democràtic al nostre abast.Dues tasses. Dues votacions iguals. Dosbanys de realitat que els historiadors ensacabaran valorant positivament quan tothagi passat.

Fem-ho. Votem igual. No us atureua pensar qui ha fet més o qui ha fet me-nys per aconseguir formar govern. És igu-al. L'haurien d'haver fet amb els resultatsque la gent va triar, amb aquells núme-ros que vam posar sobre la taula. Punt.Ara no podem facilitar-los la feina, no po-dem plantejar-nos votar diferent, hagipassat el que hagi passat aquestes set-manes: no podem permetre que s'atre-veixin a proposar-nos votar millor.

Per això la millor opció és tornar-hii tornar a dir el mateix. No deixem pas-sar aquesta oportunitat única de re-ivindicar la nostra dignitat com a votantssobirans. Repeteix-los com han de fer lescoses, que ho vagin entenent de mica enmica. Serà l'acció més transgressoraque haurà fet mai un poble. El 26J no vo-tis millor, fes-te el favor: #VotaIgual.

4#VotaIgualper @ModernetdeMerda

4Ser comunista avuiper Antonio López

Algunes persones de bona fe em pre-gunten perquè sóc comunista. Aquí ustrasllado algunes reflexions de com jo en-tenc l'ésser comunista avui.

Ser comunista avui, com ahir, éslluitar per una societat d'homes i doneslliures i iguals, per una societat en la qualregeixi el principi de “a cadascú segons lesseves necessitats; de cadascú segons lesseves possibilitats”. Igualtat social implicarepartiment equitatiu de la riquesa pro-duïda i redistribució igualitària dels be-neficis per afavorir els que menys tenen.

El programa comunista apunta auna societat regulada, en la qual es pla-nifica raonablement en funció de lesnecessitats del conjunt de les poblacionsi es busca la major participació de la ciu-tadania en l'administració de la cosapública.

Ser comunista vol dir, encara avui, in-tentar fer realitat la superació de la divi-sió social, fixa, de la feina que encara re-geix en el sistema capitalista imperant ique converteix moltíssimes persones delmón en esclaus de per vida.

Ser comunista és lluitar per la igual-tat de gènere en favor d'una societat enla qual es pugui dir de veritat que l'e-mancipació de les dones és una realitatque simbolitza el nivell cultural assolit so-cialment.

Ser comunista avui és ser interna-cionalista i solidari amb els éssers humansi amb les cultures oprimides, defensar deforma efectiva l'autodeterminació dels po-bles i posar-se al servei de les víctimes. Elcomunista ha de pensar globalment i ac-tuar localment sense perdre de vista

que, en la lluita per la igualtat social, l'ac-cent ha de posar-se sempre en l'elevaciódels de baix, amb independència delseu origen, ètnia, nacionalitat, religió ocredo.

El comunisme fa seves vellíssimes as-piracions de la humanitat patidora, delsexplotats i oprimits. El comunista vol quehi hagi democràcia i llibertat. Però, comque la vol de debò, en tant que llibertatconcreta, aspira a la llibertat política, eco-nòmica i social. Sense aquests criteris ésuna paraula buida.

Ser comunista ara, malgrat tot, vol-drà dir, per tant, renovar la vella lluita delsanònims contra aquest monstre ano-menat capitalisme depredador i fer al-guna cosa concreta, per posar-li límits, iapostar per la democràcia econòmica i di-recta per diferenciar-la de la democràciade mediació que coneixem avui en lesnostres societats amb el nom de neoli-beralisme.

Ser comunista avui és defensar la de-mocràcia radical i participativa sabent queuna altra globalització és possible partintde l’humanisme. I sobretot és defensar elsdrets conquerits pel moviment obrer i sin-dical i reconquerir els drets minvats pelcapitalisme salvatge que patim, o tambéanomenat neoliberalisme, com el dret aun treball digne, el dret a l'habitatge, eldret a l'aigua, el dret a l'educació, a la sa-lut i a la cultura, sense deixar de lluitar iaspirar per una societat socialista i co-munista sense classes socials.

Treballadors, treballadores de tot ti-pus: sumeu-vos a la unitat popular percanviar-ho tot.

@cayo_lara: Las clases trabajadoras deeste país necesitaban un acuerdo de laizquierda como agua de Mayo. IU está ahícomo siempre. Ahora a ganar.

@eloy0107: Junqueras, en comptes d’a-pujar els impostos als nostres ciutadans,per què no vas a Madrid a dir a Montoroque s'ha acabat l'espoli?

@lluis_panses: Els #Mossos accepten elsfets? Tot sembla indicar que #Benitez noels accepta tan gustosament. És mort,bàsicament. I el terra ben net.

Opinió en 140 caràcters


Les Cortslínialescorts.cat 11 maig 2016

| 8

L’oposició al projecte d’ampliacióde la residència sacerdotal del’Arquebisbat creix. Recentment,els veïns contraris a aquest pla,que denuncien el seu impacteurbanístic i consideren que estracta d’un “hotel camuflat”, hanaconseguit el suport de les cinc as-sociacions de veïns de la zona: LesCorts, Camp Nou, Racó de lesCorts, Sant Ramon Nonat i Avin-guda Xile.

Adela Agelet, presidenta del’Associació de Veïns de Les Corts,explica a aquesta publicació queel suport de les entitats veïnalsarriba perquè “tot aquest projec-te s’ha dissenyat sense cap parti-cipació del veïnat”. Agelet afegeixque a la zona on l’arquebisbat volfer el projecte –abraça la parcel·ladel carrer Remei 18-31, Joan

Güell 198-210 i Galileu 325-329–“és una zona d’equipaments i nopot acollir un hotel”.

En paral·lel, la recollida de fir-mes contra el projecte continuacreixent i els veïns ja n’han acon-seguit 900. De fet, aquestes fir-mes, juntament amb un docu-ment on s’exposen els motius del’oposició al projecte, van serentregades ahir al vespre perpart dels veïns en la tercera reu-nió del procés de mediació obertamb l’arquebisbat (a l’hora deltancament d’aquesta edició la

reunió encara no havia acabat).Per la seva banda, un portaveu del’arquebisbat va assegurar a Lí-nia Les Corts, abans de la reunió,que no hi havia “novetats en lesconverses amb els veïns”.

Tot i això, un dels veïns ques’oposen al projecte explica quel’arquebisbat hauria plantejat lapossibilitat de reduir el nou edi-fici en una planta. Ara bé, es trac-ta d’una proposta que els veïnstambé rebutgen perquè “el recinteha d’estar integrat al barri i s’ha depoder accedir al jardí”.

Imatge d’un cartell contrari a la residència de l’Arquebisbat. Foto: Línia

Les entitats veïnals tampoc volen “l’hotel” de l’arquebisbat

» Les Corts, Camp Nou, Racó de les Corts, Sant Ramon Nonat i Avinguda Xile denuncien que el projecte és un “hotel camuflat”

Els abusos sexuals alsMaristes arriben a Europa

DENÚNCIA4Manuel Barbero,el pare que va destapar el casdels abusos sexuals als Maristes,va ser dimecres passat al Parla-ment Europeu per alertar els eu-rodiputats sobre la problemàti-ca dels abusos sexuals i demanarque es creï un registre únic depederastes. Barbero va viatjarcom a president de l’associacióMans Petites, que ha creat re-centment per lluitar contra elsabusos i donar suport a les víc-times d’agressions sexuals.

En declaracions fetes a LíniaLes Corts, poques hores abansde posar rumb cap a Brussel·les,Barbero va explicar que la sevaintenció és “aconseguir que escreï un registre de pederastes

d’àmbit europeu” i, al mateixtemps, “fer saber al ParlamentEuropeu que el principi d’igual-tat entre els europeus hauriad’evitar la disparitat actual delleis sobre aquesta qüestió”. Elpare que va destapar el cas delsMaristes lamenta que “no pot serque, de les 43 denúncies ques’han posat a Catalunya en elsdarrers mesos per suposats abu-sos sexuals, només se’n jutginquatre”.

BARBERO ES CONFESSAD’altra banda, l’endemà de laseva visita a Brussel·les, Barbe-ro va confessar al seu compte deTwitter que quan tenia 11 anystambé va ser víctima d’abusos.

PLENARI4El Ple del Districte dedijous passat va aprovar per una-nimitat la designació com a can-didats de les Corts a la Medallad’Honor de Barcelona l’EscolaMoragas, d’educació especial, i elTaller ocupacional Ariadna, duesentitats que treballen per la in-clusió de les persones amb dis-capacitat intel·lectual.

D’altra banda, durant el Ple laregidora Laura Pérez també va in-formar que ja ha acabat la diagnoside les comunitats de veïns afec-

tades pel PERI Europa-Angleso-la, que ha de permetre fer els re-allotjaments que hi ha pendents.A banda d’aquesta qüestió tambées va parlar del procés de treballper a la creació d’un futur espaijove i el nou projecte d’ocupació‘Garantia d’èxit a les Corts’.

Pel que fa a les mocions delspartits en destaquen dues, del PSCi la CUP. Els socialistes van acon-seguir que s’insti la Comissió dela ponència del Nomenclàtor atramitar el canvi de nom del ca-

rrer de la Maternitat pel de carrerElisabeth Eidenbenz. D’altra ban-da, la moció de la CUP, aprovadaper unanimitat, demana que elDistricte tiri endavant la conver-sió de l’edifici del carrer Bordeus16-20 de Telefònica en un equi-pament comunitari.

Per últim, es va aprovar, ambel suport de BComú, ERC, CiU ila CUP, una declaració institu-cional de suport als Ajuntamentsinvestigats per l’Audiència Na-cional pel seu suport al 9N.

Gossos | El pipicà dels Jardins de Bacardí s’ampliaràEl pipicà dels Jardins de Bacardí s’ampliarà fins als 700 metres quadrats. Es tracta d’una

mesura que forma part del desplegament de l’ordenança d’animals i la conducció de gossos en l’espai públic, que preveu dotar cada districte d’almenys una àrea per a gossos de

700 metres quadrats. Els usuaris de l’espai feia temps que demanaven la seva ampliació.

Albert RibasLES CORTS

Manuel Barbero, a l’esquerra, en una protesta contra els abusos. Foto: Línia

Medalles d’Honor per a la inclusió

El Ple del Districte es va celebrar dijous passat. Foto: Línia


Les Cortslínialescorts.cat| 10 11 maig 2016

Crec que el cos i la ment són lamateixa cosa i que qualsevol pro-blema de salut física pot estar in-fluït pel teu estat d'ànim.

No podem tenir tensionsmusculars sense tenir tensionsemocionals, ni tensions emocio-nals sense tensions físiques.

EXPLICACIÓ:Quan estem estressats, enfadats,enrabiats... tenim tendència atenir els trapezis junts, el cap en-fonsat en les espatlles, l'estómacremogut, molt mal de cap... peròsabem que no hem fet ni unamarató el dia abans ni un àpatabundant i fort, però sí que hi hauna afecció mental que ensafecta físicament i/o viceversa.

Físicament, el cos no estàafectat sense que no estiguienregistrat en el cervell.

Un pensament, sigui bo o do-lent, no pot estar en la mentsense afectar el cos. Cada un delsnostres pensaments provoca unacontracció que es pot mesurar enel nostre sistema muscular.

Per exemple: Una persona deprimida, trista

o negativa tindrà una posturasimptomàtica del seu estat anímici dels seus pensaments. Físicamenttindrà el cap penjant cap a enda-vant i una hipercifosis toràcica(augment de la concavitat de la co-lumna dorsal.) És com si portés totel pes del món sobre l’esquena.

Una altra persona tindrà unaactitud positiva i tendirà a tenir laseva mirada dreta cap a l'horitzó,espatlla relaxada i tòrax redreçat.La seva manera de caminar seràfluida i segura.

Això significa simplementque els nostres pensaments i elnostre estat d’ànim flueixen enel nostre cos.

El cos és el reflex de l'ànima.Per a aquells que saben llegir elseu cos, els serà fàcil veure si unapersona té o no una bona salut.

LA IMPORTÀNCIA DEL MIRALLDE LA MENT:En Belle Vie Institut l'objectiués buscar i solucionar la causa

dels problemes i no tractar elsefectes secundaris o els símp-tomes.

Intentar tractar els símpto-mes és com intentar curar un ditadolorit i inflamat que està lligatper una corda molt collada i in-tentar fer qualsevol cosa exceptetreure la corda.

- Pot cuidar-lo.- Pot fer que faci exercici.- Pot menjar bé.- Pot aplicar-li massatges.- Acaronar-lo.- Injectar cortisona, infiltracions- O prendre medicaments.

Però la bona solució és allibe-rar el dit de la corda i deixar quela vida circuli en el cos. Si no ensocupem de la causa, el pro-blema tornarà amb més i mésforça.

UN COS SA:- S’autoajusta- S’autoreforça- S’autocura

Una vegada restaurat el po-tencial òptim, el cos estarà en laseva capacitat de poder respon-dre a l’estrès exterior. La cura esrealitza des de l’interior.

Em pot trobar a:

Belle Vie InstitutC/ Nicaragua 137, entresòl 7. Barcelona.

Escriu-me a:- [email protected] - o truca al 935 39 99 44

Gregory Sevilla D.C. doctor (enQuiropràctica) francès diplomat

als EUA el 2001.

El cos i la ment: la mateixa cosa

Belle Vie Institut Quiropràctic · C/ Nicaragua 137, entresòl 7 · 08029 Barcelona web: bellevieinstitut.com · mail: [email protected]

Tel. +34 93 539 99 44

Els Arreplegats fan la milloractuació de la seva història

CASTELLERS4Els Arreplegats dela Zona Universitària van firmarla millor actuació de la seva his-tòria durant la 21a diada de la co-lla celebrada dijous passat.

La plaça de les Constel·la-cions del Campus Nord de laUPC va ser l’escenari d’una ac-tuació que també és la millor de lahistòria del món casteller uni-versitari. I és que la colla va acon-seguir la primera tripleta de vuit

des del seu naixement. En primeraronda van aixecar el tercer tres devuit amb folre de la temporada,mentre que a la segona ronda vaarribar la construcció més espe-rada: la inèdita torre de vuit ambfolre i manilles, la qual van acon-seguir carregar. En la següentronda van descarregar el primerquatre de vuit de la temporada toti haver hagut de parar una horaper motius mèdics.

Arriba el 16è concursinternacional de Roses NovesTRADICIÓ4El parc de Cervan-tes serà l’escenari des d’aquestdivendres fins diumenge de la16a edició del Concurs Interna-cional de Roses Noves de Bar-celona, un certamen que se ce-lebra cada any coincidint amb laprimera floració de les roses.

El certamen, que premia lesmillors noves creacions dels cul-tivadors de roses d’arreu delmón, acull la presentació de ro-ses inèdites que no han estat maicomercialitzades, ja que han es-tat creades per roseristes a par-tir d’encreuaments de varietatsja existents. El concurs formapart del circuit internacionalque anualment premia els mi-

llors nous exemplars cultivats deroses d’arreu del món i, des de fatemps, situa Barcelona com aciutat referent d’aquest sector. Elcertamen també té un programad’activitats adreçat a tota la ciu-tadania per acostar el món de lesroses a tothom amb demostra-cions d’art floral, visites guiades,conferències i concerts.

Hi participen 30 concursantsde 9 països que presenten un to-tal de 92 varietats de roses noves.El jurat està integrat per 72 ex-perts del món roserista.

El roserar del parc de Cer-vantes és un jardí de quatrehectàrees i prop de 10.000 ro-sers de 2.000 espècies diferents.

Els Diables de Les Corts ja estanpràcticament a punt per a la ce-lebració del seu 22è aniversari,prevista per al pròxim dissabte21 de maig.

L’acte ha estat batejat amb elnom de ‘Correfoc de Primave-ra de Les Corts’ i constarà de di-ferents activitats adreçades atots els veïns i les entitats del dis-tricte. La jornada arrencarà ados quarts d’una del migdiaamb una cercavila-tabalada acàrrec dels Tabalers de Les Cortsi a la mateixa hora també co-mençarà la degustació de tapestradicionals catalanes fetes perintegrants de la colla. Un copacabi se celebrarà, a partir de launa del migdia a la plaça Con-còrdia, el Vermut Swing, unaexhibició i ballada oberta ambSwinga’t Les Corts.

La diada continuarà al vesprei a la nit amb activitats de culturapopular i tradicional com la ta-balada, que arrencarà a tresquarts de nou del vespre; la cep-trotada i l’encesa de la Porta del’Infern, que es posarà en mar-xa a partir de dos quarts de deu

i l’inici del Correfoc a la plaça Co-mas, al nucli antic del barri. A lameitat del recorregut del corre-foc està previst fer l’encesa delsostre de carrutxes (‘Espurnes dela Concòrdia’) a la plaça Con-còrdia. El correfoc acabarà a lamateixa plaça amb les cremadesfinals de les colles, un especta-cle pirotècnic des de l’Esglésiadel Remei i la traca final.

A banda dels Diables de lesCorts, al correfoc també hi par-ticiparan les colles Kinta Forca,Gàrgoles de Foc de Banyoles i les

Diablesses i Diables de Sarrià.Per últim, a partir de dos quartsde dotze la nit es donarà el tretde sortida a la revetlla de clo-enda amb el punxadiscos Du-ranium.

UNA ENTITAT HISTòRICAEls Diables de Les Corts és unaentitat històrica del districte.Amb Sergi Osete, el seu cap decolla, al capdavant, els Diablesfan arribar la cultura del foc i lapercussió a tot el barri des del’any del seu naixement, el 1994.

El correfoc, l’acte estrella de l’aniversari dels Diables. Foto: Enric Manonelles

Els Diables de Les Corts celebren el seu 22è aniversari

RedaccióLES CORTS


línialescorts.cat| 12 11 maig 2016

La lluita contra les desigualtats, la millora de l'espai públic i el foment de la participació ciutadana són alguns dels grans eixos de treball que es marca la federació d’associacions de veïns i veïnes

La FAVB ja té nou full de rutaASSEMBLEA/ La 44a assemblea de laFAVB que es va celebrar al Centre CulturalTeresa Pàmies de l’Esquerra de l’Eixampleel passat 9 d’abril va servir per aprovar elnou pla de treball i per ratificar la novajunta directiva, renovada després que al-guns dels seus antics membres ara ocupincàrrecs polítics institucionals. A més, la fe-deració s’ha dotat d’uns nous estatutsamb els quals vol posar al dia el seu fun-cionament d’acord amb els valors delsmoviments veïnals.

Ana Menéndez, de l'AVV de la Satalia(Montjuïc), que va agafar el relleu de LluísRabell l’estiu de l’any passat, va ser ratificadacom a presidenta de la federació. Menén-dez tindrà com a vicepresidents Joan MariaSoler, de l’AVV Poblenou de Sant Martí, i Al-bert Recio, de l’AVV Prosperitat de Nou Ba-rris, mentre que Leonor Pérez, de l’AVV deles Planes de Sarrià-Sant Gervasi, s’encarre-garà de les funcions de vocal.

L’Ajuntament va ser present a l’assem-blea per mitjà de l’alcaldessa Ada Colau idel regidor Agustí Colom, que van partici-par en la presentació i en la cloenda del’acte. Altres grups polítics municipals i en-titats de tots els sectors, com la Confede-ració d’Associacions Veïnals de Catalunya(CONFAVC), el Consell de la Joventut deBarcelona (CJB), la Coordinadora de Jubi-lats o representants de Comissions Obre-res també van ser a l’assemblea.

CINC GRANS EIXOS DE TREBALLDurant la jornada es va aprovar el pla detreball de la federació, el seu full de rutamés immediat. Aquest es vertebra sobre

cinc grans eixos de treball: la lluita per unasocietat més igualitària; la recuperació d’unmodel de ciutat més compacte, inclusiu,solidari i sostenible; el compromís de tre-ballar per impulsar la participació ciuta-dana i la qualitat democràtica; l’aposta peruna economia verda, de compromís sociali que millori el benestar dels veïns; i el com-promís de la federació de ser un delsagents actius en l'evolució de la ciutat. Amés, es van aprovar diferents resolucionssobre el model turístic, la defensa de la sa-

nitat pública i el compromís ciutadà per ala millora de la qualitat de l’aire.

Durant els parlaments, els delegats veï-nals van reconèixer la tasca del consistorien la lluita contra la pobresa i en el debatdel model econòmic de la ciutat, però vancriticar el model de participació i van recla-mar més presència en el procés participa-tiu del Pla d’Acció Metropolità (PAM).

Per últim, la FAVB va anunciar la incor-poració de dues associacions més al seu tei-xit: l'Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià(que ja n’havia format part anteriorment) il'Associació de Veïns i Veïnes i Cultural el Sa-natori, també de Sarrià-Sant Gervasi.

COOPERACIÓ/ Joan Maria Soler, vicepresident primer dela FAVB, va formar part d’una delegació catalana que vaviatjar a Colòmbia entre el 27 d’abril i el 2 de maig per su-pervisar l’actuació de l’empresa Terminals de Contenidorsde Barcelona (TCBuen) a Buenaventura, una ciutat de lacosta pacífica del país.

A banda de Soler, Michela Albarello, Tono Albareda iAmaia García (presidenta, vicepresident i coordinadorade la Taula Catalana per Colòmbia), Tica Font (directorade l'Institut Català Internacional per la Pau), Julián Arta-cho (de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolu-pament), Gabriela Serra (diputada de la CUP al Parlament)i Josep Maria Fisa (representant de l’Arquebisbat) van com-pletar la delegació.

Diferents organitzacions colombianes han denunciatla suposada violació de drets humans que la companyiahauria comès i que es recull en l’informe Setge a les co-munitats. Els impactes d’una empresa catalana, GrupTCBuen, a Buenaventura, Colòmbiaque una delegació co-lombiana va presentar el juny de l’any passat. Es calculaque un 80% de la població de la ciutat viu en la pobresa.

Buenaventura és un punt estratègic per a les expor-tacions del país, legals i il·legals, i per això és un territorien disputa constant de grups armats il·legals.

Defensant els drets humans al món:l’exemple d’una expedició a Colòmbia CONVENI/El mes passat, la FAVB i l’ECOM, el moviment d’or-

ganitzacions de persones amb discapacitat física, van sig-nar un acord de col·laboració a través del qual les dues en-titats volen millorar la seva tasca al mateix temps que im-pulsen els valors de la diversitat ciutadana i el treball en xar-xa, clau per assolir objectius comuns d’interès col·lectiu.

Amb aquest conveni, les entitats intercanviaran ex-periències i coneixements i treballaran plegades en la rei-vindicació de la qualitat democràtica i en temes com lamobilitat, el dret a l’habitatge o el procés de canvi cap auna ciutat més inclusiva per a tothom.

Cap a una ciutat mésinclusiva per a tothom

veïns en línia

Ana Menéndez, que va

assumir la presidència el

juliol, ha estat ratificada al

capdavant de la federació

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Foto: Javier Sulé

Un moment de la 44a assemblea de la FAVB. Foto: Twitter (@t_capdevila)

línialescorts.cat 13 | 11 maig 2016

ENTREVISTA/La recentment ratifi-cada presidenta de la FAVB, AnaMenéndez, ens cita a primera horadel matí a la Plaça del Sortidor, alcor del Poble-sec, el barri al quejuntament amb el de la Satalia hadedicat tantes hores de la sevavida. Ara és la ciutat sencera la quel’ocupa. I té ganes de parlar-ne.

Com valora aquests primers me-sos al capdavant de la FAVB?Positivament, perquè la condicióque vaig posar quan vaig assumirla presidència va ser que aquestafos molt col·legiada i molt com-partida per la junta i puc dir queestà sent així.

Està sent difícil rellevar Lluís Ra-bell?Sí, perquè és una persona d’una grantalla política. I li hem de reconèixerla feina immensa que ha fet per a laFAVB. L’ha situat com un actor prin-cipal de la ciutat amb el qual tothomhi compta.

A banda de la presidència més co-ral que ha citat, en què es dife-rencia la FAVB d’Ana Menéndezde la de Lluís Rabell?Bé, també creia que era necessarique tornéssim a mirar cap endins,que analitzéssim com tenim la casai que establíssim les línies estratè-giques per millorar internament. ElLluís ens havia projectat molt cap en-fora, però de portes endins enshem de vertebrar millor i donarmolt més suport a les associacions,que és la nostra principal raó de ser.

I de portes enfora, dels cinc eixosde treball que s’ha marcat la FAVBper a aquesta nova etapa quin ésper a vostè el més prioritari?El de les desigualtats socials. Tenimuna ciutat molt més desigual del queera. Tenim problemes seriosos en te-mes d’habitatge, d’atenció social, degent gran, d’infància... I volem queen aquest mandat i en aquest PAMque ara s’està definint es posi so-bretot l’accent en aquest àmbit.

Parlant d’aquest nou mandat,com veu l’acció del govern d’AdaColau fins ara?Encara feble, a causa de la situacióde feblesa política en què està. Peròsembla que tot plegat canviaràaviat. Amb el pressupost que final-ment s’ha aprovat ja tenim un ins-trument per poder tirar endavantmolts projectes que estan aturats. Iesperem que amb l’anunciada es-tabilitat propera, fruit del probableacord amb el PSC, la ciutat sigui moltmés governable que fins ara.

Li he sentit criticar en alguna oca-sió la falta de presència d’algunsregidors en certs districtes. Con-tinua sent així?Malauradament sí, perquè hand’assumir tanta feina... Esperemque ben aviat hi hagi un reparti-ment de responsabilitats més equi-librat que atengui precisamentuna de les necessitats que històri-cament ha reivindicat la FAVB: ladescentralització del govern mu-nicipal. Els Districtes continuensent uns instruments purament ad-

ministratius. Si no se’ls dóna poderreal, la política de proximitat és im-possible.

Vostè és pianista de professió.Quina altra tecla creu que no hatocat bé el govern fins ara?[Somriu]. La de la participació. És unatecla sensible i crec que encara estàdesafinada. S’ha d’ajustar.

Vostès reclamen més i millor par-ticipació, però el Decidim Barce-lona ha registrat xifres força po-bres. Què falla?Tenim un problema de manca deconfiança generalitzada envers lesinstitucions, un individualisme so-cial instal·lat que és difícil de trencari una conciliació impossible de lavida laboral i quotidiana amb els ho-raris que tenim plantejats.

No ha faltat promoció del procésper part de l’Ajuntament?Jo crec que s’ha fet un esforç im-

portant de promoció. El que passaés que l’Ajuntament s’ha trobatamb el que nosaltres ens trobemcontínuament: costa molt que lagent participi.

Durant aquests mesos se’ls hasentit poc criticar el govern. Elsestà sent difícil mantenir l’esperitcrític amb un executiu que sentenmés afí que l’anterior?Cada cop que ens reunim amb elgovern és per criticar-lo. Sí que éscert que hi ha més afinitat i que eld’ara ens el sentim més proper, peròla veritat és que continuem posantel dit a la llaga, demanant milloresi exigint canvis. Com no pot ser d’al-tra manera.

Els genera contradiccions?No gaires, la veritat. El sentit de serde la FAVB continua sent, com sem-pre, aquest paper crític. Això sí, tam-bé constructiu.

per Arnau Nadeu

“Si no es dóna poder real als Districtes, la política de proximitat és impossible”

REIVINDICACIÓ/ La Plataformad'Afectats per la Hipoteca (PAH),l'Aliança contra la pobresa ener-gètica (de la qual forma part laFAVB) i l'Observatori dels DretsEconòmics, Socials i Culturals(DESC) han sumat forces per en-cetar una campanya pública endefensa de la Llei 24/2015 del Par-lament, la ILP de l’Habitatge. Espot donar suport a la iniciativa ahttp://ilphabitatge.cat/ca/.

Recentment, el govern es-panyol en funcions ha portat alTribunal Constitucional dos ar-ticles relatius a lluitar contra l’e-mergència social, tot i que final-ment no s’impugnaran els puntssobre la pobresa energètica.

Sumant forces per defensar la ILP de l’Habitatge

DEMANDES/ Falten dos mesos perquès’aprovi el Pla d’Actuació Municipal (PAM)per a aquesta legislatura, el documentque marca les línies mestres de l’acció degovern, i la FAVB ha volgut subratllar els12 punts que, segons la federació, han deser imprescindibles en aquest full de ruta.

En primer lloc, la FAVB reivindica unnou model de participació, més eficient iobert a tothom. A més, insta a resoldre elsgrans processos urbanístics (com les Glò-ries, l’Eix Sagrera-Sant Andreu o el trasllatde la Model) i a impulsar millores en el petiturbanisme. També reivindica la construc-ció d’equipaments que serveixin per en-fortir els barris, incidint en l’ensenyament(vol eliminar els barracons) i en la creacióde centres cívics, de lleure i esportius.

L’habitatge també és un dels puntsclau, amb la demanda de polítiques queacabin amb els desnonaments, alhora quees demana un pla de lluita contra les des-igualtats, l’atur i el deteriorament de lescondicions laborals. A més, l’elaboració depolítiques de gènere (la FAVB apunta quehi ha més dones pobres que mai) i una mi-llora en la convivència inclusiva són duesreivindicacions més de caràcter social.

La regulació turística, aconseguint queels veïns recuperin el benestar que havientingut, és una altra de les demandes. LaFAVB també demana millores referents almedi ambient i al transport públic, que esdefensi el dret a una educació i una sanitatpública i de qualitat i, finalment, que la cul-tura estigui a l’abast de tothom.

Els veïns posen deures a l’Ajuntament:més participació i més equipaments

Ana Menéndez / presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

TROBADA/ A finals del mes pas-sat, l’Associació de Veïns i Veïnesdel Barri Gòtic va celebrar els dosanys de la seva iniciativa #Fem-Plaça amb una nova d’aquestestrobades al cor de Ciutat Vella, ala plaça Sant Miquel.

Amb aquestes trobades, quese celebren periòdicament, l’en-titat vol recuperar els espais pú-blics com a lloc de convivència,animar la gent a tornar a baixara les places i als carrers.

En aquesta ocasió, l’AVV Ba-rri Gòtic va denunciar que laplaça està actualment “partida endos”, que les terrasses estan moltmés esteses i que cada cop estàmés pensada per a l’aparcament.

L’AVV Barri Gòticcelebra els 2 anysde #FemPlaça

PARTICIPACIÓ/ Entre el 15 i el 17d’abril, Can Ricart va ser l’escena-ri de les jornades Cooperem per ferciutat, organitzades per l’Eix PereIV, tres dies d’activitats que van ser-vir perquè els veïns decidissincom volen que sigui l’Eix Pere IV.

La gran activitat del primerdia va ser una taula rodona sobrecultura i creació i posteriormentes va projectar el documental¿Abandonado?. Dissabte 16, lacooperativa LaCol va impulsar unespai obert de participació i es vaparlar sobre el moviment coo-peratiu a la ciutat i sobre el paperde l’administració, mentre quediumenge es va fer una ruta his-tòrica pel carrer Pere IV.

Can Ricart bull amb ‘Cooperemper fer ciutat’

veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 14 11 maig 2016línialescorts.cat

Barris al dia línialescorts.cat 15 | 11 maig 2016

Implicar els grans clubs esportiusde les Corts en projectes inclusius,de responsabilitat social i de fo-ment de l’esport. Aquests són elsobjectius del projecte que el Dis-tricte va presentar durant la ses-sió plenària del passat dijous 5 demaig i que servirà perquè lesCorts es converteixi en referent dela responsabilitat social en l’àm-bit de l’esport i sigui un districtemés inclusiu, responsable i sos-tenible.

Aquesta aposta implica quesis grans clubs esportius -de di-ferents modalitats- que tenen laseva seu o les seves instal·lacionsal districte (el Futbol Club Barce-lona, el Reial Club de Polo, elReial Club de Tennis Barcelona, elDavid Lloyd Club Turó, el Club Es-portiu Laietà i el Club EsportiuMediterrani) portin a terme di-verses activitats esportives deresponsabilitat social amb dife-rents associacions que treballenamb persones i col·lectius que es-tan en risc d’exclusió social.

L’equip de govern del distric-te ha volgut vincular-se a aquestssis clubs referents, i amb una llar-ga trajectòria històrica, pels seusgrans resultats en les diferentscompeticions on participen i per-què compten amb algunes deles millors instal·lacions de la ciu-tat, ja que entre totes sumen mésde 10 hectàrees. Però no nomésper això, sinó també per l’excel·lèn-cia dels torneigs i campionats

que organitzen, que sovint són re-ferents mundials en les seves di-ferents especialitats.

Un cop presentada la mesurade govern, el següent pas que esfarà serà la creació d’una taula detreball, que estarà formada pelsclubs, l’Institut Barcelona Esports(IEB) i representants del Districte.Aquesta taula servirà per explorarpossibles àrees d’interès comunes,

estratègies de treball i projectes adesenvolupar al llarg dels prò-xims mesos.

A més, durant aquest mestambé està previst que els clubscomencin a desenvolupar indivi-dualment alguns dels projectesque impulsaran, de manera quees podrà saber quines associa-cions podran participar-hi i, en pa-ral·lel, es podran conèixer qui-nes són les primeres necessitatsque caldrà abordar perquè elsprojectes funcionin.

ELS OBJECTIUSEl treball conjunt entre totes lesentitats, els clubs i l’equip de go-vern persegueix potenciar el dis-tricte com un espai de la ciutat onaquestes polítiques que relacio-nen esport i inclusió es conver-teixin en referents.

Aquests propòsits s’afegeixenals grans objectius d’aquest pro-jecte, com són el foment de lapràctica esportiva i de les activitatsde lleure a l’aire lliure per a to-thom, facilitar l’accés als clubsprivats de totes aquelles personesque normalment no tinguinaquesta possibilitat, la promociói la difusió de la pràctica de l’esport

amb tots els beneficis que com-porta, la vinculació dels grans es-deveniments esportius queaquests clubs organitzen periò-dicament amb el foment de l’es-port i, finalment, donar suport iapostar pel treball conjunt delgovern amb els diferents clubs es-portius de la ciutat.

La mesura també permetràestablir espais de trobada i d’in-tercanvi entre els agents esportius

i els socials. Això farà que puguinencarar diferents reptes de formaconjunta i, per tant, obtenir les ma-teixes respostes en el marc d’a-questa política pionera.

UNA EINA DE PREVENCIÓL’esport és una eina d’integraciósocial molt potent i, sovint, utilit-zada en diferents programes dereinserció social. Les seves múlti-

ples pràctiques són eines de so-cialització i educació d’una granefectivitat i, en moltes ocasions, ésun element clau per combatre di-ferents problemes socials. Enaquest context, els joves que estroben en situació de risc d’exclu-sió social poden trobar en l’esportuna eina adequada per fer un pasendavant en la seva integraciósocial i millorar les seves expecta-tives de futur.

L’esport, a banda de la seva di-mensió competitiva, té el seu ves-sant lúdic i socioeducatiu. Quan espotencien aquestes característi-ques és quan l’esport passa a seruna eina educadora que permetincidir en la transmissió de valorsi en les relacions humanes. Però nonomés això, sinó que també té lacapacitat de transmetre hàbitssaludables, promoure la inserció la-boral o fer passos endavant peraconseguir la paritat.

Així doncs, el districte de lesCorts, que ja és un districte refe-rent de la ciutat en polítiquesd’inclusió, fa un nou pas endavanten aquesta matèria gràcies aaquest projecte que fa una apos-ta ambiciosa de la mà de sis clubsesportius de referència.

L’altra cara de l’esport» El Districte impulsa una mesura de govern que implicarà el FC Barcelona, l’RC Polo, l’RC Tennis

Barcelona, el David Lloyd Club Turó, el CE Laietà i el CE Mediterrani en projectes inclusius

El districte serà referent de l’esport

social i inclusiu

RedaccióLES CORTS

La pràctica de diferents esports, com l’hoquei herba, estarà a l’abast de tothom. Foto: Districte

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Agents esportius establiran diferentsespais de trobada

Comerçlínialescorts.cat 11 maig 2016

| 16

Mirall de Pedralbes celebraavui una mostra de comerç

MOSTRA4L’associació Mirallde Pedralbes ha preparat per aavui una mostra de comerç al ca-rrer per commemorar la Diadade Santa Gemma.

A partir de dos quarts dedeu del matí i fins a les vuit delvespre, comerciants i artistesmuntaran les seves parades alscarrers Manila, Doctor Ferran,Capità Arenas i al passeig de Ma-nuel Girona.

De manera complementària aaquesta fira, l’associació orga-nitzarà dues activitats a la plaçadel Mirall de Pedralbes. La pri-mera d’aquestes s’anomenaràBaby bongo i estarà pensadaper a mares i nadons que tinguinentre 0 i 3 anys. L’oferta lúdica escompletarà entre les cinc i les setde la tarda, amb uns tallers in-fantils per a nens d’entre 3 i 7 anysque organitzarà Magic Mirror.

Creixen els veïns que fan lacompra al seu barri, diu l’IcoB

TENDÈNCIA4El petit comerçguanya adeptes als barris. Elpassat dimecres 27 d’abril es vapresentar l’IcoB del primer tri-mestre d’enguany, un informeque fa ESADE a petició de laFundació Barcelona Comerç.

El document destaca que enels primers mesos de l’any ha cres-cut el nombre de veïns que fan lacompra al seu barri, que ha pas-sat del 54,3% -en el mateix tri-mestre de l’any passat- al 57%. La

resta de compradors vénen d’al-tres parts de la ciutat (17%), de l’à-rea metropolitana (7%) i la restasón turistes (19%). L’estudi as-senyala que, tot i que l’escenari co-mercial de la ciutat “continuasense recuperar la vitalitat d’anysanteriors”, algunes actituds decompradors “fan pensar” en unapossible millora de la situació “amitjà termini”. De moment, se-gons l’IcoB, la facturació segueixen negatiu (-1%).

El dia no va acompanyar, peròels comerços de l’Eix Sants-LesCorts van desafiar la pluja i vansortir al carrer dissabte passat enel marc de la Mostra de Comerçdel carrer Vallespir.

“Va estar plovent tot el matíi vam prendre la decisió de sus-pendre les activitats que havíemprevist. L’únic acte que es va po-der fer va ser la classe magistralde zumba a la plaça del Centre”,expliquen des de l’eix. Tot i això,els comerços que van voler vansortir i, malgrat que Sants-LesCorts no va muntar la seva car-pa, alguns d’ells van ajudar a“vendre els gots solidaris per alCentre de Serveis Canpedró”,afegeixen des de l’associació.

Conscient que alguns co-merços no van poder participaren la mostra, l’eix treballa perquèsí que puguin sortir al carrer a lespròximes fires que s’organitza-

ran. La més immediata és laque se celebrarà al carrer Galileuel dia 11 de juny.

QUARTA RUTA DE TAPESPer altra banda, des de dijouspassat ja torna a estar en marxauna nova edició –la quarta– dela ruta de tapes de l’eix. Un totalde 23 locals participen en l’acti-vitat, que es farà durant tots els

dijous i els divendres d’aquestmes i del que ve.

“Hem rebut bones notíciesdels dos primers dies de fun-cionament”, expliquen des del’eix. “La ruta va funcionar es-pecialment bé divendres i comaquest any només durarà dosmesos, esperem que la gent nos’adormi i surti a degustar les ta-pes”, conclouen.

Una imatge de la mostra de dissabte passat. Foto: Sants-Les Corts

Els botiguers de Sants-Les Cortsdesafien la pluja i surten al carrerRedaccióLES CORTS

Mesura | Les Corts vol que el turisme s’aproximi al petit comerçDurant el Ple d’aquest mes, que es va celebrar el passat dia 5, es va aprovar per unanimitat

impulsar mesures que apropin el turisme al petit comerç en el marc del Consell d’Economiai Hisenda del Districte. Per tal de garantir aquest objectiu, qualsevol projecte o idea es

treballarà conjuntament amb els comerciants i els agents turístics del districte.

Comerç línialescorts.cat 17 | 11 maig 2016

Un electrodomèstic que no s’encénun cop ens el porten a casa, una fac-tura inflada de l’aigua o una asse-gurança que no respon davant unproblema. Qui no s’ha trobat en al-guna ocasió amb situacions similarsquan ha anat a comprar o ha con-tractat algun servei? Arribats aquí, calmantenir la calma i saber que l’A-gència Catalana del Consum, de laGeneralitat, posa a l’abast del con-sumidor mecanismes per tal de re-parar un dany o recuperar els diners.

PRIMER DE TOT, RECLAMADavant d’una mala compra, el que calfer primer és reclamar a la botiga oempresa. Les companyies que pres-ten serveis bàsics –subministraments,transports, comunicacions o sanita-ris– han de facilitar als clients un nú-mero de telèfon gratuït per comuni-car la reclamació i una adreça física perpoder ser atès directament. En el casd’un establiment, pots demanar elsfulls de reclamació on has de ferconstar per escrit la teva queixa. Siguicom sigui, les empreses han de ga-

rantir que tinguis constància, mit-jançant un número de referència perescrit o en qualsevol suport durador,de la presentació de la queixa.

UN MES PER RESPONDREEn cas d’haver presentat una recla-mació, l’empresa té un termini màximd’un mes per donar-te una resposta.Si passat aquest mes l’empresa no ten’ha proporcionat una de satisfactòria,tens dret a adreçar-te a l’Oficina Mu-

nicipal d’Informació al Consumidor(OMIC) més propera al teu domicili,recórrer directament a l’Agència Ca-talana del Consum o bé demanar as-sessorament a una associació deconsumidors. Allà et posaran a la tevadisposició dos sistemes per resoldreel conflicte: la mediació i l’arbitratge.

I és que, quan els fulls de recla-mació no funcionen, els consumidorspoden recórrer a la mediació, un mè-

tode gratuït i ràpid que pot ajudar asolucionar conflictes. Abans cal, però,que les dues parts acceptin partici-par en el procés. El funcionament éssenzill: una tercera persona neu-tral –el mediador–intentarà fer veu-re a les dues parts en desacord elsavantatges i els inconvenients delsseus posicionaments.

L’objectiu final d’aquest mètodeés arribar a un acord satisfactori pera tothom. Per tant, aquesta via ne-cessita que les parts cedeixin en algunaspecte per tal d’arribar a una solució.Tanmateix, sempre hi ha qüestionsmolt difícils de solucionar i posicio-naments encara més complicats desuperar. En cas que la mediació fra-cassi, es pot optar per l’arbitratge, unaaltra via de resolució de problemes.

EN MANS D’UN ÀRBITRELa Generalitat també posa l’arbitrat-ge al teu abast, un sistema que,igualment que la mediació, és ex-trajudicial i voluntari. En aquest cas,però, les parts deixen en mans d’unòrgan arbitral la resolució del conflictei es comprometen a complir la solu-ció que aquest òrgan, mitjançant unlaude, dicti. De fet, un laude té els ma-teixos efectes que una sentència ju-dicial i, per tant, és obligatori complir-

lo. A més, es tracta d’un sistema gra-tuït i senzill, ja que no necessita ni ad-vocat ni procurador.

Recórrer a l’arbitratge requereixque l’empresa a la qual es reclama es-tigui adherida al Sistema Arbitral deConsum, condició que garanteix elseu compromís per resoldre qualse-vol reclamació mitjançant aquesta via.De fet, els experts posen molt d’èm-fasi en què l’empresa o establimenton es faci una compra o es contracti

un servei formi part d’aquest sistemaper tal d’evitar ensurts. Sí que és certque, en cas que l’establiment no enformés part, podria acceptar l’arbi-tratge per a un cas en concret. Peròval més curar-se en salut, ja que si tam-poc fos així, només quedaria la via ju-dicial, més costosa, llarga i exasperant.

En aquest sentit, i ara des delpunt de vista de l’empresa, estar ad-herit al Sistema Arbitral de Consum

afegeix una garantia de qualitat alsbéns i serveis que ofereix, un aspecteque li dóna una major credibilitat decara als seus clients i permet fidelit-zar-los. De fet, la majoria de les granscompanyies de subministramentsd’electricitat, aigua i telecomunica-cions en formen part. Hi ha llistes pú-bliques per saber quins establimentsmés estan adherits al Sistema Arbi-tral de Consum.

L’entitat que s’encarrega de ges-tionar l’arbitratge és la Junta Arbitralde Consum. A Catalunya n’hi hauna d’àmbit català, la qual forma partde l’Agència Catalana del Consum, ivuit més d’àmbit municipal a Bar-celona, l’Hospitalet, Badalona, Lleida,Mataró, Sabadell, Terrassa i Vilafran-ca del Penedès.

Per altra banda, l’Agència Cata-lana del Consum també porta a ter-me una tasca intensa d’inspecció,amb la qual investiga, comprova icontrola el compliment de la nor-mativa i, en cas d’incompliments,pot imposar sancions amb la fina-litat de protegir els interessos de lespersones consumidores i usuàries.Tot plegat perquè els ciutadanspuguin defensar-se davant d’abu-sos o males pràctiques. I és que, comdiu la dita, el client sempre té la raó.

Insatisfet amb un servei o compra?» Si tens un problema amb una compra o servei, pots presentar una reclamació oficial a la botiga» Si no obtens una resposta satisfactòria, la Generalitat et facilita la mediació o l’arbitratge

La mediació és unsistema de resolucióde conflictes gratuït

RedaccióBARCELONA

La Generalitat posa a l’abast del consumidor vies per solucionar conflictes relacionats amb el consum. Foto: Generalitat / Infografia: Línia

A l’arbitratge no fa falta ni advocat

ni procurador

Entrevistalínialescorts.cat 11 maig 2016

| 18

Gairebé ja fa mig any que,per una reestructuració delgovern municipal, va pas-

sar a assumir també l’àrea de Co-merç. Com valora els primers me-sos al capdavant d’aquest àmbit?Força positivament. En aquell mo-ment es va considerar que era boque momentàniament l’assumís joperquè ja coneixia aquest món, enel qual em sento molt còmode.Crec que fins ara ha estat fàcil la in-terlocució amb els botiguers.

Com l’han rebut? Com és la rela-ció entre vostè i els eixos?Jo crec que bona. I la demostraciód’això és que en molt poc tempshem trobat una solució al temadels horaris comercials.

Veient la llarga llista de respon-sabilitats que té, ja li queda tempsper dedicar-se a l’àrea de Comerçtant com voldria?Ningú podria dedicar-li tot el tempsque voldria, perquè això no té límit.El temps és el que és i les persones te-nim limitacions, però crec que li de-diquem totes les hores que podem.I amb els comerciants tenim un con-tacte fluid.

Nosaltres també parlem sovintamb ells. Fa uns mesos, VicençGasca, president de la FundacióBarcelona Comerç els últims qua-tre anys, ens va dir que “cal elimi-nar barreres i tenir un diàleg franc”amb el govern. Vostè també enveu, de barreres?Jo no en veig. Des del comença-ment hem tingut una línia clara d’a-favorir el comerç de proximitat. I dediàleg franc ja en tenim. Justamentamb Vicenç Gasca mantenim unabona relació.

Potser al que es referia Gasca és, perexemple, a la capacitat d’arribar a

acords entre consistori i botiguers,com el que van aconseguir pelque fa als diumenges d’obertura ique vostè citava fa un moment.Si es referia a això, els fets demostrenque ha estat així des del principi. Ala primera de canvi hem pogut tro-bar una solució als horaris comer-cials. Tothom va haver de cedir,però d’això es tracta.

Aleshores es va parlar molt d’uniódels botiguers, però dies més tardel president de Barcelona Oberta,Gabriel Jené, va dir que havien ac-ceptat l’acord perquè “la bel·lige-rància permanent no és positiva”.Tot plegat sembla un pèl fràgil.No. Cada associació té els seus plan-tejaments, però tothom va firmar i nohi va haver bel·ligerància. No hi po-dia haver cap entitat que imposés elsseus plantejaments, com tampoc hova fer el govern municipal.

Vostè creu, com diuen alguns, queel petit comerç està perdent com-petitivitat limitant els horaris?No. Allà on s’han fet polítiques de li-beralització, com a Madrid, el comerçhi surt perdent. Per tant, la liberalit-zació va en detriment del petit co-merç. Obrir cada dia de la setmana nofa comprar més. El debat no ésaquest, sinó la competència amb lesgrans superfícies. El petit comerç hade competir-hi aprofitant les einesque el fan fort: la seva singularitat ol’assessorament directe que presta alsclients, per exemple.

Precisament, l’ampliació de lesgrans superfícies és una altra deles preocupacions dels comer-ciants. Vostès s’hi han mostrat encontra des d’un inici. Pot prome-tre que no n’hi haurà més?Bé, no tenim suficients eines per ac-tuar-hi en contra. Intentem utilitzar to-tes les que tenim disponibles, peròfins a on ens marca el règim jurídic.Però allà on tinguem capacitat d’ac-tuació i hi hagi una decisió política aldarrere, com és el cas de la Maqui-nista, per exemple, jo puc prometre

que no ho permetrem. En aquest casconcret així ho estem intentant.

Amb tot, però, no es pot compro-metre que no hi haurà més amplia-cions de centres comercials, doncs.Jo els puc dir que, on tinguem capa-citat per incidir-hi, el nostre compro-mís és que no hi hagi cap més su-perfície d’aquestes dimensions.

Un altre dels temes estrella és el topmanta, respecte del qual sí que hiha unió entre els botiguers, que esqueixen de manca de contundèn-cia de l’Ajuntament. Per altra ban-da, els manters acusen el consistorid’haver-los “traït”. Què hi té a dir?El top manta és un problema de to-tes les grans ciutats: no ha aparegutamb nosaltres. Dit això, defensem queno hi pot haver venda de productes

falsificats, però que amb la pressió po-licial no n’hi ha prou. Creiem que s’hade lluitar contra les fonts d’aquestsproductes, que arriben a través delPort. Per això hem emplaçat les altresadministracions que hi tenen com-petències a actuar-hi.

En aquest sentit, compten amb lacomplicitat de l’Estat? Fa poc,des de la Delegació del governespanyol van dir que oferien laseva ajuda per afrontar aquestaqüestió.Amb la Generalitat tenim compli-citat, i amb l’Estat també estem tre-ballant. No hi ha cap administra-ció que vulgui cap altra cosa queno sigui intentar trobar una solu-ció a la problemàtica o minimitzarel seu impacte.

És la qüestió més complicadaque ha hagut d’afrontar com a re-gidor de Comerç?És una situació complexa, sí, i no hiha solucions senzilles.

Creu que es podrà solucionar aviat?Hi ha temes on el concepte ‘solució’és difícil d’aplicar. El top manta no ésun estoc, és un flux constant, i no ésuna qüestió de la ciutat, és un pro-blema derivat de la desigualtatmundial. No resoldrem a Barcelonael que és un tema global. Els boti-guers mostren la seva insatisfacciói els manters també, cosa que vol dirque estem actuant.

Les botigues emblemàtiques hanestat també una qüestió desta-cada. Vostès han aprovat un pla deprotecció, molt similar al plante-jat per CiU el mandat passat, peròl’associació que aplega aquests co-merços no ho veu suficient i diuque el consistori “no està pel cas”.Què els respon?Els emblemàtics són com el topmanta, un problema que arrossegala ciutat des de fa anys. CiU no va sercapaç d’aprovar el pla de proteccióen el seu mandat i l’hem hagutd’aprovar nosaltres a posteriori.

Quan estarà enllestit l’estudi perdeterminar la viabilitat d’ajudaro fins i tot comprar comerços em-blemàtics per part del consistori?Aviat. Està a punt de caure. Estemdins dels terminis.

El que fa temps que es diu que estàa punt de caure és el pacte de go-vern amb el PSC. I corren rumors

que, si els socialistes acaben en-trant a l’executiu, podria haver-hide nou un canvi en la regidoria deComerç, la qual assumiria el PSC.Si hi ha un pacte amb els socialistes,hi haurà àrees que passaran a sergovernades per ells. Quan es formulil’acord sabrem exactament quinesseran. De moment, estem en unafase de rumors, els quals desconec.

Al principi ha pronunciat la pa-raula “momentàniament” quanparlàvem del moment en què esva fer càrrec de l’àrea de Comerç.Ja es preveia que seria una situa-ció provisional?No. En aquell moment vam creureconvenient que l’assumís jo, peròamb la voluntat de poder prendre unadecisió més endavant sobre si l’haviade tornar a assumir un comissionat oqualsevol altre supòsit.

Per tant, a hores d’ara no pot ga-rantir que serà el regidor de Co-merç fins al final del mandat.A hores d’ara, excepte l’alcaldessa,que és l’única que està sense qües-tionar, no hi ha ningú a dins del go-vern que pugui garantir una cosaaixí. Sabem que, si hi ha un pacte,pot haver-hi qualsevol canvi, i els re-gidors estem a disposició.

Com creu que veurien els boti-guers que hi hagués una tercerapersona al capdavant de Comerçen menys d’un any?L’important és que no hi hagi canvisde criteri. La resta no ha de crear capproblema, perquè l’important és lacoherència programàtica. I aquestaestà assegurada.

“On tinguem capacitatper incidir-hi no hi hauràcap gran superfície més”

“El top manta és unproblema de totes les grans ciutats: no ha aparegut amb nosaltres”

Perfil | Agustí Colom, el segon responsable de Comerç en un anyAgustí Colom va assumir les responsabilitats de l’àrea de Comerç el novembre passat en substitució de Miquel Ortega, el qual va passar a ser cap de gabinet de la primera tinença d’alcaldia després d’un canvi a l’organigra-

ma municipal provocat per la renúncia de Raimundo Viejo. Aleshores, a les portes del primer Nadal sense lapista de gel, Colom va haver d’agafar les regnes d’una de les àrees que més mals de cap ha causat al govern.

Agustí Colom / regidor de Comerç

El regidor de l’Eixample i responsable d’Ocupació, Empresa, Turisme i, des del novembre, també de Comerç, ens rep mig any després de fer-se càrrecd’aquesta àrea, possiblement una de les que més polèmica ha generat fins ara.

Colom fa balanç de la seva acció, de les fites assolides i dels reptes del sector.

A. Nadeu / F. J. RodríguezBARCELONA


Comarcalínialescorts.cat| 20 11 maig 2016

La Diputació de Barcelona volmantenir una relació paritària irespectuosa amb l'autonomiadels municipis de la seva de-marcació. Per això s'han posat enmarxa les Meses de concerta-ció, la fórmula que permet unpacte bilateral entre la mateixaDiputació i cadascun dels 310municipis barcelonins –exceptela ciutat de Barcelona, que enqueda al marge–, per determinarquines són les seves prioritats in-versores per a aquest mandatmunicipal. La inversió prevista,detalla l’ens provincial, és de 305milions d'euros.

La Diputació, com a impul-sora de la vocació municipalista,ha promogut que les reunionsde les meses de concertació nonomés tinguin lloc a la seu ins-

titució, sinó que també es rea-litzin arreu del territori.

ÀMBITS DE COOPERACIÓLes Meses de concertació per-metran detectar quines són lespreferències de cada municipi iquins ajuts econòmics els ator-garà la Diputació. La prioritat éspotenciar noves inversions al te-rritori que fomentin la diversifi-cació econòmica.

Amb tot, la despesa correntcontinua sent un dels altres àm-bits de cooperació de la Xarxa deGoverns Locals 2016-2019, quetambé aposta pel mantenimenti reposició d'inversions, la pres-tació de serveis públics i la ga-rantia de la cohesió social.

Cadascun dels 310 ajunta-ments han pogut presentar fins acinc sol·licituds. Un cop tramitadesles peticions, la Diputació de Bar-celona valora tècnicament la via-bilitat dels projectes locals, abansde convocar la Mesa de concer-

tació entre la presidenta de lacorporació, Mercè Conesa, el vi-cepresident primer, Dionís Guite-ras, i l'alcalde de cada municipi.

DISTRIBUCIÓAmb l'objectiu de garantir una mi-llor aplicació dels recursos públicsa les necessitats de tots els ciu-tadans, i de donar resposta a la re-alitat asimètrica del territori, elscriteris per distribuir els importsentre els diferents municipis hanestat determinats pel nombred’habitants, la capitalitat i el te-rritori, entre d'altres criteris.

La Diputació també ha tinguten compte la previsió d'assoli-ment dels objectius marcats i de lesseves necessitats, així com el fetque aquests projectes satisfacin lesnecessitats dels municipis ambels menors costos possibles.

Finalment, també s'han con-siderat els projectes mancomu-nats o que s'impulsin entre di-verses administracions.

Invertint al territori» La Diputació de Barcelona destinarà 305 milions d’euros al conjunt de municipis barcelonins

» L’ens provincial pactarà amb cada ajuntament quines són les seves prioritats d’inversió

RedaccióBARCELONA

Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter. Foto: Diputació de Barcelona

AJUDES4Les Meses de con-certació, juntament amb els Ca-tàlegs de serveis, els Programescomplementaris i altres instru-ments, són les eines que estruc-turen el Pla "Xarxa de GovernsLocals 2016-2019". A través d’a-quest programa, la Diputacióde Barcelona desplega l'exercicide les seves competències ambla voluntat de prestar un suportintegral als governs locals, peròtambé centrada en les perso-nes i en l'aposta per la diversifi-cació econòmica del territori.

D'aquesta manera, la garantiade la cohesió social, el foment dela diversificació econòmica del te-rritori, l'aposta pel complimentdels principis de transparència ibon govern, i la promoció de l'e-quilibri territorial són els princi-pals objectius. En aquest sentit, laDiputació aposta per reforçar lacooperació i l'assistència localen favor dels petits municipis id'aquells altres que, per qües-tions geogràfiques o demogràfi-ques, compten amb unes carac-terístiques especials.

Suport integral

@diba


Esportslínialescorts.cat 11 maig 2016

| 22

Temporada per emmarcar. ElClub Joventut Les Corts va coro-nar-se campió de la Copa Cata-lunya de bàsquet després de de-rrotar el Basket Almeda (52-49)en l’últim partit de la Final aQuatre de la competició que es vadisputar a Banyoles diumengepassat. Aquest títol s’afegeix a laCopa Federació que l’equip vaguanyar a principis de febrer.

L’Almeda va aconseguir unparcial inicial de 0-6, ràpidamentcontrarestat pel Joventut. Ales-hores, les cortsenques van pren-dre la iniciativa i van començar amanar en el partit, tot i que no vanaconseguir una renda gaire granabans del descans (26-21).

Les defenses van continuarimposant la seva llei a la represai els dos equips van arribar als úl-

tims dos minuts amb tot per de-cidir (50-47). Les cortsenquesvan defensar el seu avantatge i CrisPujol va fallar el triple que hauriaenviat la final a la pròrroga.

Ara, però, queda certificar eltràmit econòmic que ha evitat l’as-cens del club a la Lliga Femenina2 en tres ocasions en els darrersanys. “Creiem que és el moment,és el 25è aniversari del club ihem fet els deures”, explica el tèc-

nic Sergio Manzano a Línia lesCorts. A principis d’aquesta tem-porada calia pagar uns 15.000 eu-ros entre avals i costos d’inscrip-ció a la Federació espanyola perpoder inscriure’s. “Creiem queafegint desplaçaments, en total latemporada podria rondar els20.000 euros”, afegeix Manzano,que diu que el club està buscantajuda d’espònsors privats i parlantamb diferents institucions.

Les cortsenques, eufòriques celebrant la victòria. Foto: FCB

El Joventut les Corts es coronacampió de la Copa Catalunya

» Les cortsenques derroten l’Almeda en una final igualada i vibrant» El club, pendent dels comptes per saber si puja a Lliga Femenina 2

Bela i Lima guanyen el Master de pàdel al districte

PÀDEL4Fernando Belasteguín iPablo Lima van confirmar a lesinstal·lacions de l’RC Polo quesón, ara per ara, la millor parelladel circuit mundial de pàdel.

L’argentí i el brasiler es vanproclamar guanyadors de l’Es-trella Damm Barcelona Master,que es va disputar al districteentre dimarts i diumenge de lasetmana passada.

Bela i Lima van derrotar la pa-rella formada pels argentins JuanMartín (que durant 14 anys va ser

company d’equip de Bela) i Cris-tian Gutiérrez en dos sets (6-2 i 6-3). Martín i Gutiérrez van acon-seguir un break en el primer joci es van col·locar amb un 2-0 fa-vorable, però Bela i Lima van re-fer-se i van aconseguir imposar laseva condició de favorits per nodeixar escapar la final.

Pel que fa a la categoria fe-menina, Elisabeth Amatriain iPatricia Llaguno van derrotar Ca-rol Navarro i Cecilia Reiter en unpartit llarguíssim (6-1, 4-6 i 6-2).

HOQUEI HERBA4Només el sè-nior masculí de l’RC Polo opta-rà a aixecar el títol de lliga. Des-prés del play-off de quarts de fi-nal que es va disputar el passatcap de setmana, els de CarlosGarcía Cuenca es van assegurarla seva presència a la lluita pelcampionat, que es decidirà aMadrid, mentre que les noies deJordi Alastrué van posar el puntfinal a la temporada domèstica.

El primer equip masculí op-tarà a la quarta lliga consecuti-

va després de derrotar la ReialSocietat de Tennis en dos partitsdisputats entre dissabte i diu-menge passat a l’Eduardo Dual-de (5-0 i 6-1). L’equip té ara duessetmanes per preparar el partitde semifinals, que es jugarà a lesinstal·lacions del Club de Cam-po madrileny el dia 28 d’aquestmes. Si supera aquest partit,contra l’Atlètic Terrassa, el Polojugaria la final l’endemà contrael guanyador de l’eliminatòriaEgara - Club de Campo.

L’equip va entrenar dilluns enuna sessió pensada per a recupe-rar cames i també es van treballaraspectes específics com els penals-córner o la definició i aquesta set-mana farà dues sessions més.

Per la seva banda, l’equip fe-mení va perdre contra el Club deCampo (3-2 i 4-0). El pròximrepte per a l’equip serà l’Euro-hockey Club Champions Trophy.Les cortsenques debutaran a lacompetició demà passat contra elRot Weiss de Colònia.

Exposició | La ciutat recorda l’Olimpíada Popular de 1936El Centre d’Estudis Olímpics, situat a l’Estadi Olímpic, acull una mostra itinerant que

recorda l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a la ciutat entre el 19 i el 26 dejuliol de 1936 i que no es va fer per l’esclat de la Guerra Civil. Aquesta cita volia seruna alternativa als Jocs Olímpics organitzats pel COI que es van disputar a Berlín.

Pau ArriagaLES CORTS

Lima (esquerra) i Bela (dreta) formen la millor parella del món. Foto: WPT

Cara i creu per a l’RC Polo

Celebració de la victòria amb els aplegapilotes. Foto: Twitter (@RCPoloDHA)

Agenda línialescorts.cat 23 | 11 maig 2016

[email protected]

AGENDA UINZENALQDEL 13 AL 15 DE MAIGTot el dia El Roserar del Parc de Cervantes serà

l’escenari de la 16a edició del Concurs Inter-nacional de Roses Noves, on hi participen cui-dadors de tot el món. / Parc de Cervantes.

DEMÀ 12 DE MAIG18:00 Nova sessió del curs Scoprire l’Italia Nas-

costa, un curs trimestral amb el qual es po-den descobrir els llocs més interessants.També s’imparteix un curs de llengua i sobrela cultura del país. / Centre Cívic Can Deu.

DIJOUS 19 DE MAIG19:00 Jordi Garriga, metge cirurgià, s’encarre-

ga d’una nova xerrada del cicle El cos hum-pà per a adults. En aquesta ocasió, el tema cen-tral de la conferència seran les immuno-alèr-gies. / Centre Cívic Tomasa Cuevas.

FINS AL 15 DE MAIGTot el dia L’exposició Esencia, de la pintora, es-

cultora i gravadora Susana Sentís viu els seusdarrers dies a Pedralbes Centre. Sentís mos-tra diferents obres fetes amb calç i morteracríl·lic. / Centre Comercial Pedralbes Centre.

FINS AL 31 DE MAIGMatí-Tarda El modelisme és una de les activi-

tats decol·leccionisme més popular, i per aui-xò, el mercat de les Corts mostrarà una grancol·lecció de clicks de Playmobil i de diorames./ Mercat de les Corts.

DISSABTE 14 DE MAIG11:00Montse Dulcet s’encarregarà de l’activi-

tat Ballmantetes, que forma part del Prime-res passes del cicle de tallers Lletra petita. /Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras.

DIUMENGE 22 DE MAIGTot el dia El Sustainable Sunday serà una de les

activitats estrella de la trobada Sustainablebrands. Durant tot el diumenge s’organitza-ran activitats obertes a tots els veïns. / Avin-guda Pearson 21.

CADA DIAMatí-Tarda Un any més, el circuit Diagonal-Cer-

vantes forma part dels onze circuits per po-sar-se en forma que impulsa l’Ajuntament.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

El monestir serà l’escenari de Respira,una activitat infantil en la qual els pe-tits podran gaudir d’un contacontes ipodran participar en un taller de ma-nualitats. / Monestir de Pedralbes.

El monestir de Pedralbes acull un contacontes i taller plàstic

Dg. 15 de maig a les 11:30

Sisena sessió del curs Crea el teu blog(amb WordPress), un taller en el quals’ensenya a dominar totes les eines queofereix aquest gestor de continguts. /Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx.

Continua el curs per crearun blog amb WordPress

Dg. 17 de maig a les 19:30

El pianista Bernat Català serà l’enca-rregat d’un nou concert del cicle Mú-sica en la intimitat. L’artista interpre-tarà temes d’Isaac Albéniz i de FranzLiszt. / Casa Bartomeu.

Bernat Català interpreta temes d’Albéniz a la Casa Bartomeu

Dv. 20 de maig a les 19:30

El cadet A de l’AE Les Corts UBAE tan-carà la Divisió d’honor masculina re-bent la visita del CE Sant Julià d’An-dorra. / Pavelló de l’Illa.

L’AE Les Corts UBAE rep la visita del CE Sant Julià

Ds. 14 de maig a les 12:30

| 24 11 maig 2016línialescorts.cat Pròxima edició: 25 de maig

Documents

Linialescorts 121