redacció: 93 458 87 80 – linialescorts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelona

Remodelació pàg 6

La Biblioteca Les CortsMiquel Llongueras, enobres fins al setembre

Anna Barba pàg 10

“Veure les gimnastes delJeroni de Moragas és unaprenentatge per a tots”

Comerç pàg 12

La ruta de tapes deixa un bon regust de boca

Esports pàg 14

El Classic Tennis Tour reuneixal Polo històrics de la raqueta

Les eleccions al Barça causen uncol·lapse al voltant de l’estadi

Els cortsencs van tenir problemes per entrar i sortir de casa i l’Associació de Veïns torna a demanar solucions pàg 6

Agenda Nacional pàg 4

El sobiranisme acorda unallista unitària i afronta el 27-Samb la il·lusió renovada

pàg 7

Orgullosos del passatLes Corts presumeix de patrimoni industrial en una exposició

Famosos pàg 7

Shakira i Gerard Piquéaniran a viure en unamansió de Pedralbes

línialescortslinialescorts.cat · 22/07/2015 · Núm.103 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 22 juliol 2015línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat22 juliol 2015Reportatge

Els barcelonins són força opti-mistes pel que fa al futur de la ciu-tat. Aquesta és una de les conclu-sions que es pot treure de l’En-questa Post-electoral elaboradapels serveis estadístics de l’Ajun-tament i que es va presentar fa unsdies.

Així doncs, l’estudi, fet desprésde les eleccions municipals, mos-tra que un 54,9% dels barcelonins,quan se’ls pregunta sobre lesperspectives de futur, afirmenque la ciutat “millorarà”, mentreque un 9,8% creuen que “conti-nuarà igual” i un 16,4% conside-ren que “empitjorarà”. Per úl-tim, un 19% asseguren no saber-ho o no contesten. Pel que fa a la

percepció d’evolució del darrerany, un 42% creu que la ciutat hamillorat, un 34,4% que ha em-pitjorat, un 24,4% que està iguali un 8,3% que no ho sap o no con-testa.

Tot i l’optimisme que mostrenpel futur, també cal dir que elsbarcelonins, quan se’ls preguntaper l’estat actual de l’economia,l’opció majoritària és la ‘do-lent/molt dolent’ amb un 39,9%,mentre que un 34,8% creuen queés ‘molt bo/bo’ i un 20,4% diuenque és ‘normal/regular’.

PRINCIPALS PROBLEMES Pel que fa a l’apartat de l’en-questa on es pregunta pel pro-blema més greu que pateix la ciu-tat, la resposta és la mateixaque en els últims anys: l’atur.Després de la desocupació(21,3%) se situen els problemes

econòmics (12%) i l’estat delsequipaments i serveis (7%).

VALORACIÓ POLÍTICAPer últim, l’enquesta també pre-gunta per la valoració de la gestiódel nou govern i dels líders dels di-ferents partits polítics.

En el primer cas, un 52% delsenquestats considera que el nougovern municipal està duent a ter-me una gestió ‘molt bona/bona’,un 21,9% la defineix com a ‘moltdolenta/dolenta’, mentre que un21,4% creuen que és ‘normal/re-gular’.

Pel que fa a la nota als polítics,la més ben valorada és Colau(BComú), amb un 5,8. La seguei-xen Trias (CiU), amb un 5,7; Bosch(ERC), amb un 5,2; Lecha (CUP)amb un 4,8; Collboni (PSC) ambun 4,7; Mejías (C’s), amb un 3,3 iFernández Díaz (PP), amb un 3.

Primeres sensacions» L’ Enquesta Post-electoral revela que el 55% dels barcelonins creuen que la ciutat millorarà en el futur» Ada Colau és la política més ben valorada i obté una nota d’un 5,8, una dècima més que Xavier Trias

Albert RibasBARCELONA

PLE4El primer Ple de l’Ajunta-ment va servir per tirar endavantl’aprovació del cartipàs munici-pal. Durant la sessió, l’oposició,excepte ERC i la CUP, va rebut-jar la proposta de l’equip de go-vern de Barcelona en Comú dereduir les remuneracions dels cà-rrecs electes entre un 27% -en elcas de l’alcaldessa- i un 15% -pre-sidències de comissions o dedistricte-.

Així doncs, amb l’esmenapresentada i aprovada per CiU,Ciutadans, PSC i PP, el sou deColau serà de 100.000 euros, eldels tinents d’alcaldes i porta-veus de 98.192 euros, el dels pre-

sidents de grup municipal de92.600 euros, el de consellers delgovern i portaveus de l’oposicióde 84.532 euros i el de regidorde 56.387 euros. Tot i això, Co-lau i els regidors de BComú co-braran un màxim de 2.200 eu-ros, tal com estableix el seu codiètic. Els regidors de la CUP tam-bé cobraran menys: 1.600.

La qüestió dels sous va ser lamés polèmica del dia. Els porta-veus de CiU, Joaquim Forn, i deCiutadans, Paco Sierra, van de-manar al govern que eviti la “de-magogia”, mentre que Trias vaacusar el nou executiu d’enviar“missatges propagandístics”.

Aprovat el cartipàs, rebutjada la rebaixa de sous

L’enquesta mostra, d’una banda, que els barcelonins veuen el futur amb optimisme i, de l’altra, que aproven la nova alcaldessa. Fotos: Arxiu i Ajuntament

| 4 línialescorts.cat 22 juliol 2015

Després d’algunes setmanes on semblavaque l’independentisme era incapaç de de-cidir com es presentaria el 27-S, els esde-veniments van fer un gir de 180 graus la set-mana passada. Tres dies d’alta intensitat po-lítica van servir perquè l’independentismeconfigurés la seva candidatura. Aquí cal dei-xar de banda la CUP, que des d’un primermoment se’n va desmarcar.

La llista, batejada com a Junts pel Sí,l’encapçalarà l’expolític i exeurodiputatd’ICV-EUiA Raül Romeva i tindrà l’ex-presidenta de l’ANC, Carme Forcadell,com a número dos i la ja expresidentad’Òmnium, Muriel Casals, en la tercera po-sició. Després d’aquestes tres figures de lasocietat civil, tot i que en el cas de Rome-va també és un polític, hi haurà l’actual pre-sident de la Generalitat, Artur Mas, i el lí-der d’ERC, Oriol Junqueras, que aniran enel quart i cinquè lloc, respectivament. Lallista la tancarà l’exentrenador del Barça,Josep Guardiola.

Durant la presentació de la candidatura,feta al Museu d’Història, Romeva va par-lar molt clar i va assegurar que “procla-marem la independència: anem a totes”.El cap de llista va afegir que “si el 27-S lanostra proposta té majoria suficient, volem

que el parlament declari solemnement que,en virtut d'aquest mandat, s'iniciï el pro-cés d'independència”.

DESCONNEXIÓ LEGALEl que es coneix de la llista és el següent.En els llocs reservats per als polítics, la pro-porció serà d’un 60% per a CDC i d’un 40%per a ERC, mentre que hi haurà fórmulesper incloure representants de Demòcratesde Catalunya i de Moviment d’Esquerres.

El pacte també estableix que Mas seràel president de la Generalitat i que una vi-cepresidència serà per a ERC. L’acordcontempla que hi hagi un repartimentdels consellers del 60% per a CDC i del 40%per a ERC, mentre que la presidència delParlament seria per als republicans. Tot aixòvindria després de les eleccions, per les qualss’ha pactat concórrer amb bona part delprograma electoral que CDC, ERC i les en-titats van pactar el 30 de març. Una altrade les línies estratègiques que s’haurien pac-tat és la possibilitat d’escurçar a sis o vuitmesos el termini per declarar la indepen-dència. Durant aquest període es duria a ter-me la desconnexió legal.

Ara el repte de la candidatura serà bus-car un suport majoritari i aconseguir que l’in-dependentisme recuperi embranzida iaconsegueixi penetrar on no ho ha fet.Caldrà explicar els avantatges d’una Cata-lunya independent i aclarir dubtes, algunsdels quals repassem en aquesta pàgina.

» CDC, ERC i les entitats pacten la llista Junts pel Sí per a les eleccions del 27-S, liderada per Raül Romeva

Albert RibasBARCELONA

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

Ara (sí que) és l’hora

REDACCIÓ4Qui no formarà part de la llis-ta independentista encapçalada per Ro-meva és la CUP. El partit de l’esquerra in-dependentista va deixar clar des d’unprimer moment que la seva aposta era unallista sense polítics i que es desmarcaria detot el que no fos aquesta opció.

El diputat de la CUP, Quim Arrufat,es va mostrar crític amb l’acord entreCDC, ERC i les entitats sobiranistes i vaconsiderar que es tracta del “projecte” queMas va presentar en la seva conferènciadel 25 de novembre. Arrufat va afegir ques’han “perdut” nou mesos del procés i vaapuntar que ara els contraris a la inde-pendència podran articular el seu discurs

al voltant de “Mas, el seu lideratge i les se-ves polítiques”. Tot i això, el diputat cu-paire es va mostrar disposat a pactar unpunt al programa electoral que permeti“visualitzar” les candidatures indepen-dentistes per tal que el 27-S sigui plebis-citari.

Les crítiques de la CUP al pacte tam-bé van arribar en boca de David Fer-nàndez, que va afirmar que en aquestacord “la pluralitat i complexitat d’aquestpaís no hi cap”. Fernàndez va revelar queen la primera reunió de la cimera es vatrobar amb la “sorpresa” que la propos-ta de candidatura sense polítics havia es-tat descartada prèviament.

La CUP, pel seu compte

5 | Opinió línialescorts.cat22 juliol 2015

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

S’han posat de moda els concep-tes del sociòleg polonès Bauman,democràcia líquida i modernitatlíquida. Aplicant el terme líquid,entenent que una ideologia o al-tres creences canvien contínua-ment en contraposició a aquellesidees que d’antuvi s’entenien comun cos petri inamovible.

Heràclit, ja ho havia propo-sat, amb la teoria de què tot flueixi un home no pot banyar-se en elmateix riu, perquè la segona ve-gada que hi torna, l’home i el riusón una altra cosa. L’alcalde deLleida senyor Àngel Ros, del PSCper més senyes, s’alia amb Ciuta-dans per mantenir el càrrec i ne-gocia amb uns termes que sónpenosos, sobre símbols als car-rers i la llengua a l’ajuntament.

S’ha tret la careta amb el se-nyor Albert Rivera, que ha de-clarat que això de parlar el catalàal Senat és una xorrada i no calgastar diners en “pinganillos”. Lirecomanaria que viatgés a Suïssai fes la mateixa proposta allà, queen sortiria ben escaldufat. Anaren companyia de segons qui, valmés estalviar-s’ho.

Una de les característiques fí-siques dels líquids és que adop-ten la forma del recipient que elsconté. Ideològicament, aquestspolítics liquats s’adapten al quemés els convingui; el problemaestà en què qui s’immergeix enun líquid pot ofegar-se si no do-mina l’art de surar, especialmentsi el líquid és espès com la merda,i els senyors Ros i Rivera, s’hi ofe-garan. Perquè, segons un teo-rema que ara no recordo gairebé: Tot cos submergit en lamerda, rep una empenta cap alfons, amb una força proporcionalal seu desvergonyiment.

4Política líquidaper Jordi Lleal

#VolTornar#CapDeLlista #TercerRescat

4Educació per projectesper David Rabadà

Ja fa un temps que vaig escriu-re aquest article, i crec que araés un bon moment per recupe-rar-lo i reiterar-ne els concep-tes bàsics.

Tinc un cert malestar enconstatar com entitats esporti-ves utilitzen els valors de l'esportcom una veritat absoluta peradoctrinar les persones quepractiquen la seva disciplina oque col·laboren en les seves en-titats, sense parar-se a pensar enles conseqüències d'aquesta po-lítica en molts vessants.

I aquí és on jo penso que en-tra el fonamentalisme en l'es-port, que es pot definir com totaexigència intransigent de sub-missió a una doctrina o pràcti-ca establerta, i aquesta defini-ció fa referència a les personesque intenten imposar les sevesidees i estils de vida sobre els al-tres. Malgrat que aquest termeva néixer per designar un com-portament relacionat amb lespràctiques religioses, no és ex-clusiu d'aquestes pràctiques.Pot haver-hi una actitud fona-mentalista en totes les activitatsrealitzades pels éssers humans,sempre i quan es pretengui as-

sumir de manera dogmàtica unconjunt de regles, valors opunts de visió i es pretengui ob-ligar a tots els integrants d'unaentitat a viure d'acord ambells.

Sempre he afirmat que l'es-port per sí mateix no posseeixvalor, sinó que les personesque practiquen esport són lesque construeixen els valors iamb el seu treball, perseveran-ça, esperit de sacrifici i altresgrans valors que no tinc espaiper descriure, poden arribar adonar exemple per a altres per-sones i esportistes, però sempreper la seva actitud davant lapràctica esportiva, no pas per lesseves creences ni mai per la sevaideologia.

De fet i com tot, per podercontrarestar aquest tipus depensaments i actuacions dog-màtiques, hem d'intentar re-nunciar a la possessió absolutade la veritat, donar molta im-portància i respecte al pluralis-me i posant sempre per enda-vant la convivència a la coexis-tència de les persones, tant en lavida, com en l'esport que tantasalut i benestar ens aporta.

per David Deosdad

4Fonamentalisme en l’esport

La Unesco s’acaba de postularpartidària de l’educació per pro-jectes dient que el docent ha decanviar radicalment de plante-jaments. El que cal, ens diu laUnesco, són docents guies delsalumnes per tal que aquestsdescobreixin el saber.

Porto des de 1991 impartintclasses i igual idea va aparèixeramb la reforma educativa de laLOGSE. El resultat fou l’aug-ment del fracàs escolar nacionalsota docents plens de teories pe-dagògiques per guiar els alum-nes però sense domini de les se-ves disciplines. En veig sovintexemples d’això amb pissarresdel de llengua plenes de faltesd’ortografia, o amb el professorde mates fent anar la calcula-dora perquè la memorització hapassat de moda. Durant aques-

tes últimes dècades moltes mo-des educatives s’han incorporatal nostre sistema educatiu sen-se proves contrastades d’èxit.

Per tant, em fa pànic el queara repeteix la Unesco. Les mo-des educatives, sense dades ob-jectives que demostrin la milloradel nostre sistema educatiu,s’han imposat a les escoles mésper creença que no pas per fetsreals. En conseqüència, unesmodes han romàs i altres s’hanextingit. El problema és tenirperspectiva de futur per saber siles que romanen ara són meresteories sense eficàcia provada osi, ans al contrari, elles esde-vindran la solució al flagrant fra-càs escolar vigent.

L’escola per projectes pot seruna estratègia a demostrar, noun acte de fe a seguir.

@joseantich: La llista unitària multiplicail·lusió i expectatives. El trident Romeva,Forcadell i Casals, potent i guanyador, avalael pacte Mas-Junqueras.

@JaumeBarberà: Mariano Rajoy sot-metrà a votació del Congrés dels Diputatsel nou rescat a Grècia. Ja ens agrada votar,ara?

@_Santics_: Que Bárcenas quiera volveral PP tiene su guasa. Como Rajoy, que tam-bién tiene su guasa, y por eso le mandamensajes.

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: linialescorts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

línialescorts.cat

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

22 juliol 2015

Les Corts| 6

línialescorts.cat

La història de sempre. Dissabte,amb motiu de la celebració de leseleccions a la presidència del FCBarcelona, els voltants del CampNou van patir un col·lapse mo-numental a causa de l’afluència desocis del Barça que van anar a vo-tar al llarg del matí. Tal compassa els dies de partit, els carrersmés pròxims a l’estadi no van po-der absorbir la gran quantitatde cotxes, cosa que va causarnombroses molèsties als veïns dela zona.

Anna Ramon, presidenta del’Associació de Veïns del CampNou, explica a Línia Les Corts quedissabte “es va tornar a repetir elproblema que tenim sempre iarriba un moment que això ésxauxa”. Ramon considera que“s’han de prendre mesures per-què quan passa això els veïns nopodem entrar i sortir amb nor-malitat de casa nostra”, i apuntaque, ara que el club ja té nova di-rectiva, “volem parlar amb ells iamb l’Ajuntament per intentarbuscar una solució definitiva alproblema”.

La situació que es va viure dis-sabte, amb l’entrada a la ciutat perla Diagonal i la travessera de lesCorts bloquejades i els carrersmés propers a l’estadi totalmentcol·lapsats, va provocar fins i totque hi hagués socis que van de-cidir marxar sense exercir el seudret a vot, mentre que algunsveïns també van tenir molts pro-blemes a causa de l’embús, que vaarribar a causar cues de dues

hores. “Fa una hora i mitja quevull sortir de casa perquè no hi hacap Guàrdia Urbà. Jo no tinc resa veure amb tot això”, assegura-va un dels veïns a TV3.

Per la seva banda, l’Ajunta-ment, que va muntar un dispo-sitiu especial de trànsit, va haverde tancar la sortida de la rondadel Mig a travessera de les Corts,que està al costat de l’estadi.

POCA CONCRECIÓLa nova junta directiva, encap-çalada pel president Josep Maria

Bartomeu, no va tractar durant lacampanya aquesta qüestió. De fet,el tema no va ser tractat en pro-funditat per cap de les candida-tures.

Si es dóna un cop d’ull alprograma de la candidatura queliderava el ja president, nomésapareixen algunes referències aldenominat ‘Espai Barça’, un pro-jecte que ja compta amb un nouauditori i la nova Oficina d’Aten-ció al Barcelonista.

Ara la nova junta també hau-rà de tirar endavant tot el quequeda per fer de l’‘Espai Barça’,que inclou la remodelació del’actual estadi i la construcciódel nou Palau Blaugrana. Caldràveure si durant tot aquest procés,que implicarà negociacions ambl’Ajuntament, també servirà perarreglar els problemes de mobi-litat que es creen quan hi ha par-tits o altres esdeveniments.

Els problemes de mobilitat són freqüents al voltant del Camp Nou. Foto: Arxiu

Les eleccions del Barça col·lapsenel trànsit al voltant del Camp Nou » Alguns veïns van tenir problemes per entrar i sortir de casa seva» L’Associació de Veïns del Camp Nou torna a demanar solucions

Novetat | El cortsenc Francesc Blanco publica la novel·la ‘Proyecto XI’L’autor cortsenc Francesc Blanco ha publicat recentment la seva primera novel·la, ‘Proyecto XI’. Es tracta d’un

thriller que relata la vida d’un periodista que amb una investigació pretén desvelar els fraus sobre els quals se sostenen les ciències ocultes i que acabarà provocant la seva desaparició. Blanco explica que “l’obra va

néixer a partir d’una sola idea, que després de molta feina va ser un manuscrit que ha acabat sent un llibre”.

Albert RibasLES CORTS

Al llarg del matí hi va haver cues

d’unes dues hores

Clara Sanabras visita elsvespres musicals del Monestir

CONCERT4El juliol és sinònimde música al Monestir de Pe-dralbes i enguany el cicle escollitestà dedicat a la influència italianaque van rebre les pintures de la ca-pella de Sant Miquel.

Aquest divendres la protago-nista serà la cantant Clara Sana-bras, que al costat de FrancescoTurrisi oferirà el concert ‘Lo viat-ge del retrobament’ a partir de lesnou del vespre. Interpretaranversions renovades de Jacopo daBologna (1340-1386), GiovanniGirolamo Kapsperger (1580-1651), Stefano Landi (1587-1639),

Barbara Strozzi (1619-1677) i Tar-quinio Melura (1595-1665), a mésde cançons pròpies de tradició se-fardita, catalana i italiana.

El concert que tancarà el ciclel’oferirà dijous dia 30 el grup LaCaravaggia, que interpretarà pe-ces incloses en el Cançoner de Bar-celona (segle XV), Cançoner deMontecassino (segle XV), Canço-ner del duc de Calàbria (segleXV) i Cancionero musical de Pa-lacio (últim terç del segle XV i ini-cis del segle XVI), així com pecesde manuscrits italians dels se-gles XV i XVI.

La Biblioteca Les Corts-MiquelLlongueras, en obres

REMODELACIÓ4La BibliotecaLes Corts-Miquel Llonguerasestà tancada des del passat dia 1de juliol per les obres de milloraque s’hi estan duent a terme.L’equipament obrirà durant la se-gona setmana de setembre.

Les tasques de remodelacióafecten dues de les seves plantesi també està prevista la implan-tació del sistema RFID d’auto-matització de processos. Lesobres també serviran per cons-truir un accés propi, que se se-gregarà de l’accés al Centre Cí-vic Josep M. Trias i Peitx i se si-

tuarà en el xamfrà de la traves-sera de les Corts. Això permetràque els dos equipaments dispo-sin d’accessos independents ade-quats.

RECERCA IMMEDIATALa RFID, o sistema d’identifica-ció per radiofreqüència, és un sis-tema d’automatització de pro-cessos que s’està instal·lant a di-ferents biblioteques per tal d’op-timitzar temps i recursos. Aques-ta tecnologia facilita l’automatit-zació de processos i disposa de di-verses aplicacions i usos.

Clara Sanabras, durant un concert. Foto: Facebook

7 | Les Corts línialescorts.cat22 juliol 2015

Gerard Piqué i Shakira aniran a viure a Pedralbes

FAMOSOS4El futbolista del Bar-ça Gerard Piqué i la cantant co-lombiana Shakira s’han com-prat recentment una casa a l’a-vinguda Pearson, al barri de Pe-dralbes, tal com va avançar el dia-ri Sport.

Es tracta d’una casa situada alprincipi d’aquesta avinguda enuna illa on només hi ha un altrehabitatge i té quasi mil metresquadrats distribuïts en tres plan-tes. Segons explica la informaciódel diari esportiu, la parella feiatemps que anava al darrere del’habitatge, però fa un any lapropietat en demanava 11 milions

d’euros. Fa uns mesos, però, lacasa va tornar a sortir al mercatper un preu més baix i, finalment,gràcies a les negociacions que validerar el pare del futbolista,Joan Piqué, la parella l’ha ad-quirit per cinc milions d’euros.

Un cop feta la compra, unaempresa constructora farà unareforma integral del domicili perdeixar-la a punt perquè la pare-lla i els seus dos fills hi puguinanar a viure.

Un cop Piqué i Shakira vis-quin a la casa tindran com a veíNeymar, que també viu a la ma-teixa zona.

L’Espai Expositiu Les Corts aculldes del passat dia 10 l’exposició‘Patrimoni Industrial de les Corts.Ahir i avui’, una mostra en la quales pot descobrir el patrimoni in-dustrial del districte que ha arri-bat, reconvertit, fins al dia d’avui.

L’exposició se centra princi-palment en el patrimoni indus-trial arquitectònic de les Cortsque ha estat rehabilitat i reuti-litzat per acollir nous serveis i ac-tivitats, de tipus formatiu, social,cultural, esportiu… o fins i tot queha servit per dotar els barris demés espai urbà. La història quela industrialització del districte téal darrere es pot observar a lamostra gràcies a alguns testi-monis aïllats que han subsistitfins a l’actualitat, com ara topò-nims o xemeneies.

Gràcies a una sèrie de plafonses pot descobrir la història d’an-tigues fàbriques reconvertides ireutilitzades. Per exemple, laFIAT, la Compañía de IndustriasTransformadoras del Azúcar-CITA (La Galetera), Can Batlló,Can Deu, Benet Campabadal oles Cristalleries Planell.

Així doncs, l’espectador potdescobrir més de dos centenarsd’indústries que han tingut vin-culació amb els dominis geo-gràfics històrics de les Corts,tant els de l’actual divisió admi-nistrativa de la ciutat com els quehi havia en la delimitació histò-rica de l’antic municipi inde-pendent.

També es poden veure imat-ges d’antigues fàbriques i, enun panell on s’expliquen dife-rents històries, es pot constatarfins a quin punt els productes iserveis fabricats a les Corts te-

nien una presència cabdal a lesvides dels cortsencs i catalans engeneral.

INICIATIVA EUROPEALa mostra forma part del pro-grama d’activitats de l’Any Euro-peu del Patrimoni Industrial, pro-mogut per la Federació Europead’Associacions de Patrimoni In-dustrial i Tecnològic (E-FAITH).Durant el 2015 s’han organitzat totun seguit d’actes arreu del conti-nent destinats a reivindicar aquestpatrimoni històric, fruit de la re-volució industrial.

El passat industrial de les Corts s’explica a la mostra. Foto: Ajuntament

Les Corts presumeix de patrimoniindustrial en una exposició

RedaccióLES CORTS

| 8 23 juny 2015línialescorts.cat Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 038

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

El 27 de juny t'esperem a Vallespir

A L’Eix Sants-les Corts hem tingut un primer semestre de l’anyforça ocupat. La celebració del nostre 10è aniversari ha compor-tat tot un seguit d’activitats combinant veïnat i comerç, un món debotigues al vostre servei. Vam començar amb la recollida de car-tes dels nens pel patge dels Reis mag, vam fer un petit concurs dedisfresses de carnaval i vam posar en marxa la gran promoció“comprar a l’Eix té premi”: 30 mil premis segurs repartits per totesles botigues i comerços associats a l’Eix. El balanç ha estat moltpositiu, tant pels comerciants que van col·laborar com pels veïnsi veïnes. El premi directe sempre té una bona acollida, i més quanel que toca són ulleres de sol, tauletes, canyes de cervesa o piru-letes, entre d’altres molts objectes. Paral·lelament, vam engegarla ruta de tapes pels bars i restaurants de l’Eix: dinou establiments

on prendre una tapa més beguda per 2,50 €, que estarà vigentfins al 31 de juliol. La mostra de comerç al carrer Galileu al maig ila de Vallespir al juny, aquesta darrera nocturna i adherida a l’ho-menatge als Beatles pels 50 anys de la seva arribada a Barcelona.

I a la volta de vacances, la que ens espera, i a vosaltrestambé. Una nova ruta de tapes, aquest cop de tardor-hivern. Lamostra de comerç al carrer Joan Güell a l’octubre i totes les activi-tats nadalenques que ja són tradició als nostres barris: el cagatió iels llums de Nadal, a més de col·laborar en el Camí escolar i d’altresactivitats que organitza el Consorci per la Normalització Lingüís-tica. Per descomptat, no estem explicant-ho tot. Ens reservem al-gunes accions que llençarem abans que acabi l’any i que seranuna sorpresa. Bones vacances i fins setembre!

Amb elsuport de

Com molts comer-ços a l’agost,obrim un parèntesique ens ha de ser-vir per descansar,per gaudir de la fa-mília i, per què no,per reflexionar.

Quan tornem al setembre, encaraens esperen grans reptes, tant econò-mics com de ciutat. Creiem que en-front dels reptes tenim dues opcions,igual que les tenim davant d'un gotamb aigua fins a la meitat: veure lapart positiva –el got mig ple– o veurenomés les dificultats –el got mig buit-. Nosaltres optem pel positivisme, queno vol dir inconsciència o puerilitat.Som molt conscients de la responsa-bilitat i la feina que hem de fer percanviar algunes situacions i queaquesta feina no serà fàcil. Però laperspectiva que ens dóna ser positiusens facilita afrontar les situacions decanvi amb més energia.

Pensem que aquesta positivitat ésbona socialment, tant per nosaltresmateixos com per a totes les personesque ens envolten. La nostra ciutat i elnostre país estan canviant.

Encarem un futur una mica incerti, a la vegada, apassionant. És per aixòque val la pena mantenir aquest espe-rit optimista, per no quedar- nos an-corats en conceptes passats. Hemd'aprofitar aquestes noves sinergies enbenefici propi i de la comunitat. Ambun petit esforç comú podem canviar elpunt de vista per afrontar, des de la re-alitat, els reptes que dèiem a l’iniciamb la força pròpia i la suma de laforça dels altres des d’un vessant po-sitiu.

Crec que estarem d'acord en el fetque tancant els ulls i posant el capsota l'ala no evolucionarem, ni com acomerciants ni com persones. Veïns,veïnes, amics comerciants, us desit-gem unes vacances profitoses, un pa-rèntesi el més reparador possibleperquè torneu renovats, reforçats iamb moltes ganes de secundar tot allòque estem preparant per als nostresassociats i pel veïnat dels nostres ba-rris, sempre amb l’ambició d’aproparel comerç de proximitat a la ciutada-nia.

Bon estiu, ens veiem a la tor-nada!

Josep Escofet és el president del’Eix Sants-les Corts.

Marxemde vacances

Fins al 31 de juliol, encara ets atemps a recórrer els dinou bars irestaurants associats a l’Eix co-mercial que ofereixen deliciosestapes dins la ruta del nostre Eixcomercial. Tots els dijous i di-vendres, només per 2,50 € po-dràs gaudir de les exquisidestapes que t’ofereix el barri. Hiha de nova creació i de les de tota

la vida, per què cadascú tasti allòque més li agradi. I, important,totes les tapes sempre van acom-panyades d’una beguda; aprofita,porta als teus amics al barri i pre-sumeix de tapes.

A totes les botigues de l’Eixtrobaràs el mapa de la ruta itambé la pots descarregar ahttp://goo.gl/n1nJ1E

Fins al 31 de juliol, tapes

Fins al 31 d'agost és tempo-rada de rebaixes. Us convi-dem a passejar per lesbotigues dels nostres ca-rrers, hi trobareu ofertes im-millorablesv. Com sempreen aquests mesos, oferimuns consells per què les re-baixes us siguin profitoses.

Compareu els preus,

examineu la qualitat, com-proveu si l’establimentadmet targetes de crèdit,pregunteu per la possibilitatde canvis; l’establiment noté l’obligació de canviar unproducte que està en per-fecte estat. Totes les reco-manacions al nostre web:http://goo.gl/DMtQB0

Aprofita les rebaixes

Mostra de comerç al carrer Vallespir, 27 de juny de 2015.

9 | 23 juny 2015 línialescorts.catEix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 038

Leidi Vázquez, propietària de La chica de las xuxes

“Els meus clients van dels 11 als 90 anys”

DEU ANYS TREBALLANT PEL COMERÇ DE PROXIMITAT

Fa temps un antic client seu, d'una feina anterior,tenia diversos negocis. Entre ells, una botiga de lla-minadures. Parlant parlant se li va ocórrer “per quèno muntar una botiga com aquesta?” i així va co-mençar. Ja fa cinc anys que Leidi Vázquez va obrir laporta d’aquesta botiga al seu barri, a cinc minuts decasa seva. Es podria dir que el nom del comerç el vaposar el barri. “Tothom em deia 'la chica de las chu-ches', i així s'ha quedat”. És un nom simpàtic i que des-criu molt bé el que ofereix aquest negoci.

Qualsevol pot pensar que una botiga de llamina-dures ha de ser el centre neuràlgic de tota la mainadadelcarrer, oi? Doncs malgrat que sembli mentida, elpúblic de la botiga no són només nens. “Sempre dicque els meus clients van dels onze als norantaanys, però qui ve a comprar llaminadures són

adults: pares, avis i molta gent jove. El nostre clientno és el nen que surt del cole, és més aviat adult”.

A més de vendre caramels, núvols, xocolatines imoltes delícies més, La chica de las xuxes té mésoferta: “Venem articles de llicència (Disney), delque estigui de moda en el moment. I per encàrrec,fem els detalls i petits regals per batejos, comu-nions, casaments i festes d’aniversari, tant d'a-dults com infantils, ens adaptem a tot”. La LeidiVázquez té un altre negoci on-line: “tenim una bo-tiga de bosses de mà i complements i hem fet unracó a l'aparador d'aquí per mostrar alguns arti-cles. La gent pregunta i va comprant”. Una gent, ladel barri, que ha acollit a aquesta jove dominicana i laseva família: “Ens sentim molt bé, la gent és ama-ble, educada, ens han fet seus”. Leidi Vázquez envoltada de delícies dolces.

Flor, propietària d’Ilé Elegguas

Flor, propietària d’Ilé Elegguas“Ilé Elegguas és el nom cubà del nen d’Atocha”,un sant nen Jesús que al segle XIII s’ocupava d’ali-mentar els cristians apressats pels àrabs al poble ma-drileny d’Atocha. Aquest és el significat del nomd’aquesta botiga esotèrica de Sants regentada perFlor, mèdium, vident i sanadora: “Faig tarot i im-posició de mans i cobro la voluntat, el que la per-sona em vulgui donar. A part d’això faig ritualsperquè la gent pugui tirar endavant”.

A la Flor, la majoria de consultes que li arribensón per feina i per parella. “La gent, i parlo en ge-neral, ha perdut la fe. Molta gent, sobretot jove,no té fe i la fe mou muntanyes. Si la perdem, sino creiem en alguna cosa, acabarem malament.I és el que ens està passant, que anem malamentperquè no tenim fe”.

La Flor baixa cada dia des de Manresa a Barce-lona per obrir la botiga. Amb la seva percepció es-pecial per les coses, li preguntem per com se sent albarri: “M’agrada molt. Molta gent del barri m’haajudat i el tracte amb la gent és molt bo, m’hanacollit molt bé”.

A la botiga Ilé Elegguas es respecten totes lescreences, només cal veure l’assortiment d’imatgesreligioses que hi ha a la tenda. “Hi ha una mancançad’imatges religioses. Abans, tothom tenia unaimatge religiosa a casa”. Per això, Flor descriu IléElegguas com una botiga religiosa de la manera mésàmplia. “Aquí tothom trobarà imatges de sants.Es poden posar coses als sants per fer que lescoses vagin bé. Només és posar una mica debona voluntat”.Flora Gou davant dels àngels i sants protectors.

22 juliol 2015

Entrevista| 10

línialescorts.cat

Vaig començar en el món del’esport de molt petita, feia gim-nàstica rítmica i quan em vaig re-tirar, farà poc més de deu anys,va arribar a Espanya la gim-nàstica estètica.

I què els va atraure, de l’estètica?Un grup d’exgimnastes rítmi-ques vam ser cridades per for-mar un equip coincidint ambl’entrada d’aquesta nova disci-plina esportiva, la gimnàsticaestètica. El primer any vamcompetir en el marc de la Selec-ció Espanyola però actualmentho fem per clubs en tots els es-deveniments internacionals(Mundials, etc.).

I d’aquí, a convertir-se en en-trenadores.Tenim clar que el futur d’a-quest esport passa per treballarla base, sobretot tenint encompte que bona part de la

nostra trajectòria l’hem des-envolupat en clubs d’alt nivell.Una companya meva i jo vamcreure que havíem de començarconvocant els i les seguidores debase, aquelles gimnastes quequan nosaltres competíem en-

cara eren petites però ja ens se-guien. I així, a través de les xar-xes socials, etc., hem aconseguitcrear fins a 4 equips i mobilit-zar un col·lectiu d’unes 40 per-sones.

Totes vinculades únicament al’estètica?Sí. Naturalment la gimnàstica rít-mica té un major seguiment.Són números modestos però es-tem contentes. Evidentment nopodem viure d’això però és lanostra passió. Busquem spon-sors, suports d’altres clubs, etc.Com passa moltes vegades, és unproblema de visibilitat.

Com entren en contacte amb elmón de la inclusió?A través del nostre club, de l’I-NEF. Tenim força relació amb elsalumnes que cursen educaciófísica. Allà vaig conèixer la SaraSuárez i em va explicar que es-tava treballant un projecte in-clusiu a les Corts, amb nenes ambdiscapacitat. Vam començar as-sessorant-la en coses molt sen-zilles: com fer els mallots, comtreballar les coreografies, etc.

I d’aquí a plantejar una exhibicióconjunta, com la que van cele-brar per cloure la temporadapassada?Ha estat molt fàcil col·laborar en

aquest projecte. La Sara ens vaplantejar una exhibició conjun-ta amb les nenes del Club Es-portiu Jeroni de Moragas enbona part perquè elles no podencompetir atès que no hi ha altresequips homologables a la seva

disciplina. Per això vam optar pelformat de l’exhibició. Primera-ment, d’una manera més im-provisada: vam anar-les a veurei vam sortir a la pista a ballar ambelles. Va ser preciós.

Fins al punt de tornar-hi haventtreballat a l’avançada en elsentrenaments...El que fa aquest equip és evitarla rivalitat, la duresa de la com-petició, sense renunciar a gau-dir amb la pràctica d’un es-port i fer-ho amb voluntat demillora, de superació i de crei-xement. Realment, veure el tre-ball d’aquestes gimnastes ésun aprenentatge vàlid per atots nosaltres.

L’esport en tant que transmissord’uns valors universals...Exacte. Penso que més enllàdels aspectes físics positius queassociem a l’esport, hem de po-sar en valor el fet que aquestesnoies, que fan principalmentgimnàstica rítmica (és a dir,amb elements com la cinta, la pi-lota, etc.), ho fan realment bé.Tenen flexibilitat, treballen lescoreografies i això és un elementbonic de veure per ell mateix.Més enllà de l’emoció que trans-meten i de la seva il·lusió perpracticar un esport que les fasentir bé.

Rut MartínezLES CORTS

Anna BarbaGimnasta i entrenadora del Club Esportiu INEF

Mesura de Govern | Les Corts vers la inclusióEl Districte de les Corts impulsa des de fa temps una Mesura de Govern que té com a

objectiu avançar en la inclusió de totes les persones que tenen necessitats individuals i socialsespecials. Fa poc es va presentar el treball Construint la inclusió, en el qual 18 testimonis

expliquen els projectes que desenvolupen. Aquest és un d’ells. Per saber-ne més:

“Veure les gimnastes del Jeroni de Moragas és un aprenentatge per a tots”

“El club evita la

rivalitat i la duresa

de la competició

sense renunciar a

gaudir amb la

pràctica d’un esport i

fer-ho per millorar”

“La gimnàstica

rítmica té un major

seguiment que la

gimnàstica estètica.

No podem viure

d’això, però és la

nostra passió”

Entrevistasencera aquí:

11 | línialescorts.cat22 juliol 2015Ciutat

El nou govern d’Ada Colau co-mença a traslladar del paper a lapràctica algunes de les mesuresque va anunciar en campanyaelectoral i que creu prioritàries pera la ciutat. Tal com quedarà palèsaquest divendres dia 24 de juliolen el Consell Plenari extraordinari,on es presentarà, entre altres,una mesura de govern per lluitarcontra la pobresa, un dels princi-pals objectius del nou Ajunta-ment és “garantir la cobertura ali-mentària a infants i joves”, en pa-raules del mateix executiu.

De fet, a finals de juny el go-vern de Colau ja va adoptar di-versos acords per “garantir l’ali-mentació bàsica, tant durant l’es-tiu com en el pròxim curs”. LaiaOrtiz, segona tinent d’alcalde, vaexplicar que “entre les diverses ac-cions, destaca l’acord de dotar elFons Extraordinari d’Infànciaamb una partida addicional d’en-tre 2,5 i 4 milions”. Aquest fonsd’ajuts puntuals d’urgència social,

de nova creació el 2015, s’adreçaa famílies vulnerables amb infantsde menys de 16 anys que reben unajut de 100 euros mensuals fins aun màxim de 1.200 euros anualsper infant. Ortiz va detallar quefins al passat mes de juny “s’hanatorgat 7.609 ajuts, que han es-gotat la dotació inicial del fons.Més de 2.000 sol·licituds més

estan pendents de cobrament in’hi ha 2.500 en tràmit de com-provació dels requisits”, va re-marcar. Precisament les 2.000pendents de cobrament seran lesque accediran ara al fons gràciesa l’ampliació de la partida.

Per altra banda, també es mi-llorarà el protocol de detecció de ne-cessitats d’alimentació dels infantsescolaritzats, per garantir la coor-

dinació entre els centres escolars ila xarxa de serveis socials i sanita-ris, entrevistant totes les famíliessusceptibles de requerir recursosper garantir la cobertura de ne-cessitats bàsiques al llarg de l’estiu.

Una altra de les mesures quevol aplicar el consistori és ampliar,sense limitació pressupostària, lapartida per a beques de suport a lesactivitats d’estiu i augmentar-ne lacobertura, així com revisar els ba-rems d’accés als ajuts de menjadorper al curs 2015-2016 i millorar elsistema administratiu per facilitarla gestió i el temps de concessió du-rant tot el curs escolar.

En la mateixa línia, s’enforti-rà també la Targeta Barcelona So-lidària com a instrument de ga-rantia de cobertura de l’alimen-tació bàsica per a famílies en si-tuació de vulnerabilitat i se n’am-pliarà la dotació pressupostària.

Amb tot, algunes d’aquestesmesures, tal com expliquen desdel govern, es plantegen com a“instruments per respondre a lasituació d’emergència, amb un ca-ràcter transitori fins que s’articu-li la implementació d’una RendaMunicipal de Ciutadania”.

Del paper a la pràctica» El nou govern amplia els recursos per garantir la cobertura alimentària a infants i joves

» Dotarà el Fons Extraordinari d’Infància amb una partida addicional d’entre 2,5 i 4 milions d’euros

El nou govern vol “garantir l’alimentació bàsica, tant durant l’estiu com en el pròxim curs”. Fotos: Arxiu

Gràcies a l’ampliació,2.000 famílies que

van quedar pendentsara accediran al fons

RedaccióBARCELONA

Carències alimentàries

POBRESA4A la ciutat de Barce-lona hi ha 214.931 infants ambedats compreses entre els 0 i els15 anys, cosa que representa el13,3% de la població.

Segons el govern, l’1,4 de lapoblació infantil (3.009 menorsde 15 anys) no es pot permetre unàpat de carn, pollastre o peix (oequivalents per vegetarians) al-menys un cop cada dos dies.

Aquesta taxa de carència ali-mentària varia molt en funció delbarri de residència. En barriscom les Corts, Sarrià o Pedralbesla taxa de privació és del 0,3%. Al’altre extrem hi ha territoriscom el Besòs, Roquetes, Ver-dum o Trinitat Vella, on la taxade privació arriba fins al 4,4%. ACiutat Meridiana el valor s’arri-ba a enfilar fins al 8,7%.

22 juliol 2015

Comerç| 12

línialescorts.cat

La ruta de tapes que organitzal’eix Sants-Les Corts des delpassat mes de maig acabarà elpròxim 31 de juliol. Des de l’as-sociació es fa un bon balançd’aquesta iniciativa, on han par-ticipat prop de 20 locals deldistricte, que han oferit unatapa i una beguda per 2,50 eu-ros en total.

“En general ha anat moltbé”, afirma a aquesta publicacióJosep Escofet, president deSants-Les Corts, que anunciaque de cara al setembre “es re-editarà la ruta de tapes” amb un“format diferent i noves crea-cions culinàries”. Escofet as-senyala que de cara al mes desetembre “hi haurà més parti-cipants”, perquè “quan les cosesfuncionen els més recelosos

perden la por a afegir-s’hi”.“Perquè les coses funcionin, calque es vagin fent canvis”, reblaEscofet.

La ruta de tapes que finalit-zarà el pròxim divendres 31 dejuliol s’emmarca en els actesdel desè aniversari de l’eix co-mercial, que al llarg d’aquest any

està celebrant aquesta efemèri-de. La que es té previst que co-menci al setembre serà la terceraruta de tapes que organitzi l’eix.

Les tapes que han ofert elscomerciants cortsencs van desdel marisc, la cansalada i les ver-dures, fins a cargols, bacallà ofrankfurts i cassoletes.

La ruta de tapes de Sants-LesCorts deixa bon regust de boca

» La iniciativa gastronòmica de l’eix comercial acaba el dia 31 » Davant la bona acollida que ha tingut, es reeditarà el setembre

La Fundació BCN Comerç esresigna a perdre la pista de gel

POLÈMICA4La pista de gel deNadal de plaça Catalunya ja éshistòria, almenys tal com s’haconegut fins ara. L’alcaldessa,Ada Colau, va anunciar en unaentrevista a Btv que Bargelonano tornarà a instal·lar-se enaquella ubicació, ja que seràsubstituïda per altres activitats“atractives per a les famílies”,que en el fons “és el que volen elscomerciants”.

Preguntat per aquest anun-ci, el president de la FundacióBarcelona Comerç –la impul-sora de la pista de gel–, VicençGasca, lamenta la decisió, tot i

que es mostra convençut que en-tre totes les parts “es podràbuscar una alternativa”. De fet,el nou govern ja ha fet una cri-da a l’entitat perquè participi enel procés d’elaboració de novespropostes lúdiques per promo-cionar el comerç de proximitata la ciutat durant Nadal.

En aquest sentit, Gasca tam-bé ha explicat que estudiaran lapossibilitat de reubicar la pistaen un altre lloc de la ciutat, tot ique “per les seves grans dimen-sions” aquesta possibilitat és“difícil”, ja que “no es pot ubicara gaires altres llocs”.

L’últim trimestre, el millor delsdarrers anys per al comerç

ESTUDI4A la millora aparentdels índexs econòmics semblaque ara l’acompanya un aug-ment de la confiança dels co-merciants. Això és el que es des-prèn de l’IcoB del segon trimes-tre d’enguany, el qual, segons elscomerciants, “ha estat el millordels darrers quatre anys”.

Segons la seva percepció, l’a-fluència dels compradors a lesbotigues està creixent. Tot i així,la facturació segueix descen-

dint –un 0,5%–, encara que laseva caiguda es frena respecte almateix trimestre de l’any pas-sat –quan va ser del 0,8%–. “Ésevident que encara queda moltcamí per recuperar el posicio-nament anterior a la crisi, peròtot sembla significar que estemen el bon camí de la recupera-ció”, afirma Vicenç Gasca, pre-sident de la Fundació BarcelonaComerç, impulsora d’aquest es-tudi que es realitza amb ESADE.

Es convoca la sisena edició delPremi Mercats de Barcelona

GUARDÓ4Les millors accions iiniciatives dels comerciants delsmercats seran reconegudes ambel Premi Mercats de Barcelona,que enguany arriba a la sisenaedició i que ja ha estat convocatper l’Ajuntament a través del’Institut Municipal de Mercats.

Es distingiran totes les ini-ciatives, contribucions, establi-ments comercials i activitats deles associacions de venedorsdels mercats municipals que ha-

gin tingut incidència en la mi-llora del sector.

Les candidatures poden serpropostes que presentin els ma-teixos comerciants o unes altresd’ofici que proposi el jurat delcertamen. La data límit per a lapresentació de candidatures és elpròxim 18 de setembre. Les ins-cripcions han d’anar acompan-yades d’una memòria on s’ex-pliquin la iniciativa i la trajectò-ria del seu impulsor o impulsors.

RedaccióLES CORTS

Bargelona és una iniciativa de la Fundació BCN Comerç. Foto: Arxiu

Programa | Novetats en ‘El Comerç i les Escoles’ del pròxim cursLa desena edició de la iniciativa educativa El Comerç i les Escoles escalfa motors de cara al pròxim curs. Ara per ara, la feina que han realitzat els alumnes participants

en el programa enguany s’està mostrant a diferents espais de la ciutat. El pròxim curs el nombre de comerços participants augmentarà en 13, arribant als 50 en total.

La ruta va arrencar el mes de maig. Foto: Arxiu

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8813 | 22 juliol 2015 línialescorts.cat

22 juliol 2015

Esports| 14

línialescorts.cat

El millor bàsquet en cadira de rodes s’aplega a la ciutat

BÀSQUET4L’Espanya Indus-trial va acollir el passat cap desetmana la 22a edició del TrofeuInternacional Ciutat de Barce-lona en cadira de rodes, una citaque va aplegar equips femeninsi masculins de tot el continent ique va deixar com a guanyadorel Leopard Guyenne Bordeaux,que va derrotar la selecció cata-lana a la final per 45 a 66.Aquests dos equips estaven con-

vidats i eren els únics que esta-ven formats per homes.

El partit va arrencar ambmolta igualtat entre tots dosequips, però l’augment de laintensitat del joc va afectar elscatalans, que finalment van pa-tir una desfeta al tercer i a l’úl-tim quart. Abans de la final es vafer una exhibició de bàsquet in-clusiu i un concurs de triples queva guanyar Raül Ortiz.

Marta Carranza és la novacomissionada d’Esports

NOMENAMENT4El consistoriva anunciar que Marta Carran-za és la nova comissionada d’Es-ports de Barcelona. Aquest cà-rrec dependrà de la tercera ti-nença d’alcaldia, l’Àrea de Dretsde la Ciutadania, Participació iTransparència.

Carranza, nascuda l’any 1955a Barcelona, és llicenciada enciències de l’activitat física il’esport i en psicologia infantilper la Universitat de Barcelona

i màster en gestió d’organitza-cions. A més, és funcionària del’Ajuntament des del 1981, on hadesenvolupat diferents càrrecssempre relacionats amb la pro-moció de l’activitat física i l’es-port. Actualment era adjunta ala Gerència de l’Institut Barce-lona Esports.

El nomenament de Carran-za ha estat acompanyat del d’E-va Herrero, nova comissionadad’Ecologia.

Sergi Bruguera, Ilie Nastase,Henri Leconte o Mansour Bah-rami són algunes de les llegen-des vives del tennis mundialque van participar el cap de set-mana passat en la primera edi-ció del Classis Tennis Tour al RCPolo. Aquesta competició, que téels seus orígens a França i ques’ha celebrat per primer cop aBarcelona, ha tingut al llarg dela seva història participantsil·lustres com Bjon Borg, JimmyConnors i John McEnroe, entrealtres.

Durant l’acte de presentació,el director de la competició, Da-vid Bouchez, va remarcar que lavoluntat del torneig és “fer gau-dir el públic amb el millor ten-nis”. Una de les sorpreses d’en-guany va ser la presència de l’ex-futbolista culer Eric Abidal, quedóna suport a l’esdeveniment através de la seva fundació.

Pel que fa a resultats, JoséMaría Vicente va derrotar a la fi-nal Roberto López en la final in-dividual de sèniors de més de 35anys.

Aquesta no és l’única citatennística que ha organitztaaquest mes el Polo. Del 13 al 18de juliol, el club va acollir el Tro-

feu Sergio Tacchini, la desenaedició de l’ITF Seniors Cham-pionship, on van participar 400tennistes de tot el món, un cen-tenar d’ells pertanyents al club.

Aquesta competició estavadividida en diversos grups d’e-dat tant en els dobles com enl’individual.

Eric Abidal va donar suport a la competició. Foto: Twitter (@EAbidal22Found)

Llegendes del tennis se citenal Polo en un torneig de clàssics

Competició | Conclou la primera lliga de futbol sala del RCT BarcelonaEl poliesportiu del RCT Barcelona ha acollit durant els últims dos mesos la primera lliga de

futbol sala. Entre els 11 equips que van integrar la lliga, vuit eren masculins i tres femenins, i hi van participar 86 socis –57 dones i 29 dones–. A la categoria masculina va guanyar l’equip

Alexis Tello, mentre que a la femenina van guanyar les integrants de l’equip Sonia Parera.

RedaccióLES CORTS

DEMÀ DIJOUS 23 DE JULIOL20:30 Rock a la fresca. Concert de Audiolepsia,un grup constituït a Barcelona el 2009 coma banda de metall alternatiu. / Centre cívicJosep Maria Trias i Peitx.

AVUI DIMECRES 22 DE JULIOL19:00 Conferència sobre com potenciar l’opti-misme, a càrrec de Gemma Olivares, edu-cadora en salut emocional. / Centre cívic CanDeu.

DIMECRES 29 DE JULIOL19:00 Xerrada sobre Windows 10, el nou siste-ma operatiu de Microsoft per a PC. Aquest ta-ller tindrà lloc a la botiga de la FNAC de l’I-lla Diagonal. Entrada gratuïta.

FINS AL 31 DE JULIOLMatí-Tarda Wild Youth presents: Black & Whi-

te. Alex Castaño. Exposició d’il·lustracions alCentre cívic Josep Maria Trias i Peitx.

FINS AL 31 DE JULIOLMatí-Tarda Setmana d’Eros. Exposició Las Ta-

radas, una reflexió sobre els rols de gènere iel paper de la dona en el terreny de l’eròti-ca. / Centre cívic Can Deu.

FINS AVUI 17:30 Taller de balls llatins en família, una opor-tunitat per gaudir dels ritmes esbojarrats alCentre cívic Josep Maria Tiras i Peitx.

AVUI DIMECRES 22 DE JULIOL8:00 Taller de malabars de circ, una activitat fa-miliar perquè petits i grans puguin gaudir delsmalabars. / Centre cívic Josep Maria Trias iPeitx.

FINS AVUI18:00-19:30Taller de Gypsy Dance, una barrejad’estils de l’Europa de l’Est, del flamenc i ladansa del ventre. / Centre cívic Can Deu. V

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

Aquest juliol la botiga FNAC de l’Illa Dia-gonal ofereix la possibilitat de jugar ajocs de taula tradicionals. En aquestaocasió, es jugarà a Carcassone.

TrobadaTaules i jocs

Avui dc. 22 de juliol a les 18:00

Cicle de xerrades amb emprenedors iprofessionals de sectors en expansióque comparteixen les seves expe-riències sobre les noves tendències eco-nòmiques. / Centre cívic Can Deu.

Tertúlies d’orientacióempresarial

Avui dc. 22 de juliol a les 20:30

Un taller que ensenya una manera fà-cil de mantenir la salut i la conscièn-cia a través d’exercicis de respiració quepertanyen al ioga. / Can Deu.

Taller de respiració iògica

A partir del 15 de setembre

Concert a càrrec de La Caravaggia, enel marc del cicle dels Vespres musicalsal Monestir de Pedralbes.

Concert In mani dei catalani

Dj. 30 de juliol a les 21:00

AGENDA UINZENALQ

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 22 juliol 2015 línialescorts.cat

| 16 22 juliol 2015línialescorts.cat Pròxima edició: 9 de setembre