redacció: 93 458 87 80 – linialescorts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Pederàstia pàg 10

Ja són set els docentsdels Maristes denunciatsper abusos sexuals

Protesta pàg 10

Creix l’oposició veïnalal projecte residencialde l’Arquebisbat

Comerç pàg 3

Calculen que les vendes de lesrebaixes han crescut un 3%

Esports pàg 15

El Reial Club de Polo guanyala seva 28a Copa del Rei

Els veïns volen més informaciósobre la reforma del Camp NouDemanen saber els detalls del projecte però celebren que Colau digui que el nou estadi s’ha d’adaptar al barri pàg 10

pàg 12

Jaume Collboni pàg 7

“Tinc el ple suport deSánchez per arribar almillor acord amb Colau”

Opinió pàg 4

Oriol Junqueras, vicepresidentdel Govern: ‘La injusta realitatde l’economia catalana’

Front comú inèditL’oposició fa pinya contra la unió del tramvia que vol Colau

línialescortsbarcelona linialescorts.cat · 16/3/2016 · Núm.117 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 16 març 2016línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat16 març 2016Reportatge

Les rebaixes han finalitzat –al-menys de manera oficiosa– i elscomerciants barcelonins fan unbalanç positiu de la campanya,però amb matisos.

El president de la FundacióBarcelona Comerç, Vicenç Gasca,assegura a aquesta publicacióque enguany “han augmentat lesvendes”, i calcula que, de mitjana,s’ha venut al voltant d’un “3% mésque l’any passat”. “Hi ha sectorsque han venut més i altres quemenys,”, puntualitza Gasca. Amés, els botiguers esperen unamillora de les vendes de cara a latemporada de primavera-estiu.

Però malgrat els resultats, elpresident de la fundació reconeixque l’augment de vendes s’haproduït “a base de sacrificar elspreus” i, per tant, la rendibilitat“ha disminuït”, assenyala Gasca,que recorda que els descomptesdels primers dies de rebaixes os-cil·laven al voltant del 30%, men-tre que els dels últims dies de lacampanya han arribat al 70%.

Aquest “sacrifici” dels preuss’explica per dos motius. I el pri-mer d’ells és la climatologia. Lestemperatures d’aquest hivernmés altes que de costum –el méscàlid dels últims 100 anys– hanafectat les vendes de roba d’abri-gar. Per tal d’incentivar-les –jaque, segons remarca Gasca, “lesrebaixes serveixen per treure l’es-toc de la temporada”–, els boti-

guers han hagut de fer ofertes mésagressives. I, en segon terme, lesrendes familiars no són encara lesdesitjables. És per aquest motiuque també s’han abaixat els preus,una maniobra que té els seus in-convenients. Segons Gasca, “mol-tes botigues pateixen perquè notenen rendibilitat”, ja que “venenamb uns marges de benefici moltbaixos i tenint les mateixes des-peses”, lamenta.

A això cal afegir el fet que lespromocions i descomptes que esfan des de finals de novembre “de-biliten la força de les rebaixes”, talcom reconeix el president de lafundació. En aquest sentit, Gas-ca explica que “la crisi ha canviati consolidat uns nous hàbits decompra”, i reconeix que el petit co-merç “s’hi ha d’adaptar”.

» Els botiguers calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% respecte de l’any passat» El sector lamenta, però, que l’increment s’ha produït a base de “sacrificar preus” i reduir la rendibilitat

F. Javier RodríguezBARCELONA

LEGISLACIÓ4El Tribunal Cons-titucional ha declarat inconsti-tucionals dos articles del ReialDecret llei 20/2012, de 13 de ju-liol, en concret el 28.4 i el 28.5,recorreguts per la Generalitat ique fan referència als productesque es venen durant les rebaixes.

Una queixa sostinguda pelscomerciants, a més de l’avan-çament de les rebaixes que fanalgunes marques emparant-seen la legislació espanyola –la lleicatalana segueix suspesa pelConstitucional–, és que les gransempreses creen línies d’articles

específiques per a la campanya,quan “l’essència” de les rebaixes,tal com diu el president de laFundació Barcelona Comerç,és vendre l’estoc ja existent a lesbotigues.

Amb la decisió del Consti-tucional, d’ara endavant elsproductes de venda en rebaixeshauran d’haver estat inclososen l’oferta habitual de la boti-ga almenys durant un terminid’un mes, una decisió que deben segur ajudarà a preservaraquesta “essència” que defen-sen els botiguers.

El TC anul·la dos articles quefan referència a les rebaixes

Els descomptes de la campanya de rebaixes han oscil·lat entre el 30 i el 70%. Fotos: Ajuntament i arxiu

Una millora incompleta

| 4Opiniólínialescorts.cat 16 març 2016

publicitat 686 42 95 17línialescorts.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: linialescorts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Parlen elsveïns

Alba“Caldria evitar queels cotxes apar-quessin a la vorerao de manera inco-rrecta perquè mo-lesten força la zonade pas de la gent.

No deixen que passin ni vianants ni al-tres cotxes. Aquest és el problema prin-cipal que caldria resoldre.”

Jordi“Prohibiria la cir-culació de cotxesen les hores prè-vies als partits. Quenomés poguessincircular motos i bi-cis. A banda d’ai-

xò, amb un bon servei de transport pú-blic s’acabarien els embussos i tot fun-cionaria millor.”

Sergi“Crec que els dis-positius de mobili-tat que es desple-guen al voltant delCamp Nou són elsadequats. No crecque calgui restrin-

gir el trànsit, tot i que segurament sí queaniria bé potenciar el transport públic,cosa que de vegades ja es fa.”

Júlia“L’única solució ésrestringir o aturarel trànsit unes ho-res abans i una es-tona després delspartits, però éscomplicat perquè

és una zona de pas. La gent creuem pelmig dels cotxes i no entenc com no hiha molts més accidents.”

Com solucionaries els problemes de mobilitat els dies de partit al Camp Nou?

4Ja són aquíper Jordi Lleal

Amb motiu del procés de reor-ganització de l’exèrcit de terraespanyol, la base militar delBruc de Barcelona i el campa-ment de Sant Climent de Ses-cebes passaran a formar partde la brigada Aragón I, ambbase al quarter general de Sa-ragossa. Això serveix per des-plaçar a Sant Climent de Ses-cebes un centenar de tancs ivehicles cuirassats de transportde tropes.

És una casualitat? El tempspotser ens ho deixarà clar. Ja hoveurem. Aquests fets es podenmirar des de dues perspectives:la negativa és que és una ame-naça per als catalans i la posi-tiva és que els podrem recupe-rar com a màquines per al’exèrcit català, que quan nego-ciem els actius i els passius al’hora de la nostra independèn-cia ens quedaríem com a pe-nyora del deute espanyol amb

Catalunya i, si de cas, com a po-ble pacifista que som els po-dríem vendre com a ferralla perfondre’ls i fer-ne acer per a es-tructures d’edificis per als sensesostre i recuperar uns calerons.

Encara que quedi mala-ment, podríem fer com aquellsapastre militarot exclamant:“Expropiense!”. Preparem-nos,doncs, que si arriba el moment,el govern espanyol es posa fla-menc i fa sortir els tancs, hau-rem de canviar de punt de vistai, en lloc de mirar cap a la Dia-gonal, com s’ha dit des de sem-pre, ara tocarà girar la vista capa la Meridiana per veure comentren les forces “dissuasives”.Ai las, quina por! No em toca lacamisa a la pell. Tenim al da-vant un exèrcit que no ha gua-nyat mai una guerra exterior.Només ha vençut quan ha es-clafat els seus conciutadans.Quina glòria més escarransida!

Tribuna

Vivim un moment extrema-dament difícil per a bona partde la societat catalana, coms'ha fet notar aquests dies alParlament de Catalunya durantel debat monogràfic sobre lapobresa. La demografia, lesconseqüències de la llarga cri-si econòmica i el convuls con-text polític i econòmic mundialestan posant en perill els me-canismes socials de redistri-bució que ajuden a esmorteir laduresa d'una crisi que ha fetmolt mal a desenes de milersde famílies.

Una realitat dura, doncs,que esdevé encara més injustaquan es posa de manifest quela societat catalana és capaç degenerar recursos suficients perfer front a totes aquestes ne-cessitats socials però, en can-vi, no en pot disposar per im-plementar les solucions. Unfet que explica bona part d’a-questa contradicció entre dis-posar d’una economia que pre-senta símptomes molt positius–per sobre de la mitjana euro-pea– i, en canvi, unes defi-ciències socials terribles. Perposar només alguns exemples,el 2015 l’economia catalana vacréixer un 3,4%, l’incrementmés alt de l’última dècada. I eldarrer trimestre de l’any, elritme de creixement va ser del4,1%. A més, la reducció de l’a-tur del passat mes de febrer haestat la més important delsdarrers 20 anys en un mes defebrer. I, això, en bona part, ésgràcies a la gran capacitat ex-

portadora de l’economia cata-lana, a l’increment de la re-captació provinent del turismei a la captació d’inversió estra-ngera. I, al costat de tot això, elmotor d’aquest dinamisme éstambé provocat per l’incre-ment de la demanda interna,malgrat les dificultats de les fa-mílies. És a dir, la despesa quefan els mateixos ciutadans.

Tot i aquest context positiu,els nivells d’atur continuensent altíssims, tenim població

ocupada, que malgrat estar-ho, rep una retribució per sotadel llindar de la pobresa, tenimun atur juvenil vergonyós, si-tuacions de falsos autònoms opersones aturades de llargadurada amb unes perspectivesmolt complicades. I malgratgenerar els recursos, no po-dem disposar-ne, entre d’al-tres qüestions, pel conegut dè-ficit fiscal, per la manca d’unahisenda pròpia que ens permetipoder lluitar amb eficàcia con-tra el frau fiscal o per les nom-broses dificultats que posa l’Es-

tat perquè ens en sortim. Enaquest sentit, l’Estat espanyolens deixa diners, que s’han re-captat a Catalunya, cobrant-nosun interès 16 vegades superioral que el Banc Central Europeuli presta a ell. Una estratègiaque suposa per a l’economia ca-talana un cost de 380 milionsd’euros en interessos, més delque costa el Pla de Xoc Social.A més, ha recorregut qualsevolintent d’aconseguir nous in-gressos amb l’aplicació de no-ves taxes, ha incomplert siste-màticament el pagament de lallei de dependència, la disposi-ció addicional tercera o no volfer efectiu el pagament de 1.400milions d’euros fins a juliold’aquest any de la liquidació de2014, quan és un deute reco-negut pel mateix Estat.

Mentrestant, hem de segu-ir treballant, amb el ferm com-promís de blindar tota la des-pesa social i implementar unpla de xoc que ajudi a esmor-teir aquesta dura realitat quecal plasmar en els nous pres-supostos. Reduir la taxa d’aturi la precarietat laboral i im-pulsar la creació de llocs de tre-ball de qualitat és la millor ga-rantia per fer que el creixementexistent sigui sostingut. Men-tre no disposem d'un Estat alnostre servei haurem d'opti-mitzar els recursos dels qualsdisposem, sempre insuficients,i per això mateix sempre, in-excusablement, al servei de lamajoria i ajudant els que mésho necessiten a sortir-se'n.

L’Estat espanyol ensdeixa diners que s’hanrecaptat a Catalunya

cobrant-nos un interèsque ens costa més que

el Pla de Xoc Social

per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya

Un diari participatiu

4La injusta realitat de l’economia catalana

Opinió en 140 caràcters

@KRLS (Carles Puigdemont): La reunióamb Pedro Sánchez demostra que lesdiscrepàncies no impedeixen el diàlegcordial.

@cristinaribar: Unió reconeix un deute de19 milions, encara més alt del que xifra elTribunal de Comptes. Es veu abocada a unpreconcurs de creditors.

@gerardotc: El juez ha llamado a de-clarar a Rita Barberá y ésta ha convocadouna rueda de prensa para hablar de otrascosas.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | 16 març 2016 línialescorts.cat

| 6Agenda Nacionallínialescorts.cat 16 març 2016

Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau NadeuBARCELONA

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

7 |

Entrevistalínialescorts.cat 16 març 2016

Estic davant del nou tinentd’alcalde de l’Ajuntamentde Barcelona?

[Somriu] No, està davant del presi-dent del grup socialista, que està in-tentant arribar a un acord perquèla ciutat sigui governable. I això pas-sa per tenir uns nous pressupostosque abordin les prioritats de laciutat, un pla de govern amb unamajoria que el sustenti i un nou exe-cutiu que tingui la capacitat, la so-lidesa i l’estabilitat per fer possibleel canvi que la gent va votar el mesde maig passat.

Tothom dóna per fet l’acord entrevostè i Colau. No és així?No, perquè el pacte no està fet. Ahores d’ara no hi ha un acord. I noés fàcil arribar-hi. Barcelona enComú i nosaltres tenim objectius si-milars, però la forma, les estratègiesper aconseguir-ho, de vegades sónmolt diferents. Nosaltres ho fona-mentem molt en la reactivació del’economia i en crear llocs de treball.

En el seu programa estrella, el‘Barcelona treballa’, vaja.Exacte. L’objectiu del qual és crear30.000 llocs de treball en cinc anys.

Com es fa això?Li posaré un exemple. A l’IBI d’a-quest any hem introduït una no-vetat, que si tot va bé s’haurà decomplementar amb els pressu-postos, que consisteix que els nousemprenedors que s’estableixin ala ciutat paguin zero euros d’im-postos el primer any. Ni IVA, ni taxesmunicipals... I a més tindran la Se-guretat Social bonificada.

Amb mesures com aquesta es potaconseguir crear 30.000 llocs detreball? És un càlcul realista?Miri, li diré que els economistes queens van ajudar a fer aquest pla ens

deien que érem conservadors... Ivull deixar clar que no és una pro-mesa: és un objectiu.

Un altre dels seus objectius ésl’impuls de les polítiques socialspredistributives, com introduiruna hora més d’anglès a les esco-les de primària.Sí, perquè la lluita contra les des-igualtats s’ha de fer sobretot ananta l’arrel, que no és altra que els pri-mers anys de vida i l’origen sociali familiar del nen o nena. És enaquest raonament on s’emmarca lamesura de l’hora extra d’anglès. Ino és una proposta supèrflua. Unade les causes de la desigualtatque hi ha entre els joves de la ciu-tat és precisament aquesta: elsque saben anglès i els que no. I aixòdetermina moltes coses, entre ellesles oportunitats laborals.

La veu bé, Colau, aquesta mesura?Sí. El que passa és que de vegadessembla que això sigui incompatibleamb continuar donant beques men-jador, per exemple. I no és així.

Hi ha recursos suficients per poder-ho fer tot?I tant. Una cosa no és incompatibleamb l’altra. Sense anar més lluny, te-nim un superàvit que jo defensoque s’ha de gastar. No és que si-guem rics, però tenim una bona sa-lut econòmica i l’hem d’aprofitar.

Invertint més de 200 milions d’eu-ros en tres anys a rehabilitar edifi-cis, per exemple?Sí. Aquest és un pla de rehabilitacióa gran escala que hem preacordatamb el govern i que servirà per dig-

nificar les cases i millorar la qualitatde vida de la gent de la ciutat, peròalhora reactivarà un sector de l’e-conomia que està molt deprimit: elde la construcció. No es tracta de tor-nar a posar tots els ous de la ciste-lla a la construcció, però ara estàanormalment baixa i cal fer-hi al-guna cosa.

Tot plegat només serà possible,però, si finalment arriben a unacord amb Barcelona en Comú.Després de la duresa de les pa-raules de Pablo Iglesias envers elseu partit, segueix sent tan opti-mista com dies enrere?Sí. Ho segueixo sent perquè, si arri-bem a un acord a Barcelona, seràperquè s’ha fet en clau de ciutat. I aixího he dit des del minut zero. No po-dem deixar condicionar més delcompte els acords que es puguindur a terme a la ciutat pel context es-panyol o català. En la mesura queaixò sigui així, jo sóc optimista.

I és així?Tant Pedro Sánchez com Miquel Ice-ta han desvinculat l’evolució delspossibles acords a nivell de l’Estat delspactes locals. Entre altres coses per-què tenim força més responsabilitatque la que ha demostrat fins ara elsenyor Pablo Iglesias, que, a part debastant maleducat, està practicant unnivell de sectarisme i d’agressivitat...Però bé, nosaltres no caurem enaquestes provocacions, que a méssón bastant infantils, perquè aleshoresno faríem res. La nova política con-sisteix en la capacitat d’acord, no enmuntar el número més espectacular.

De debò que no han tingut conse-qüències els retrets de “calç viva”?El PSC sempre ha tingut, des de laseva fundació, sobirania per esta-blir la seva política d’aliances, i nohi pensem renunciar. I la senyoraAda Colau no és exactament Po-dem. De fet, Podem és la part mi-noritària de la confluència de Bar-celona en Comú. Hi ha un altre par-tit molt important, Iniciativa, que he

de dir que està jugant un papermolt positiu per poder construiraquesta entesa i que és un factor atenir en compte. Per tant, nosaltrestampoc fem la interpretació auto-màtica de les bestieses que de ve-gades diu el senyor Pablo Iglesiasamb allò que segurament pensa lasenyora Ada Colau.

Bé, Colau ja ha defensat pública-ment el ‘no’ de Pablo Iglesias a Pe-dro Sánchez. Això no l’afecta en resa vostè?M’afecta igual que li pot afectar aella que jo els demani que votin quesí o que s’abstinguin i que facin elque nosaltres hem fet a València oa Madrid, que és possibilitar go-verns d’esquerres.

Uns governs que des del PSOE jas’ha amenaçat de fer caure si Igle-sias no dóna suport a Sánchez.Jo no ho qualificaria d’amenaça. Per-què em sembla legítim que se su-bratlli que nosaltres, podent sertan irresponsables i tan sectariscom el senyor Iglesias i podentfent caure governs sencers, no ho fa-rem. És una diferència de compor-tament substancial que segur queels ciutadans sabran valorar.

Per tant, vostè té via lliure des deMadrid per pactar amb Colau?Jo tinc el ple suport del senyor Pe-

dro Sánchez, així com del senyorMiquel Iceta i de la direcció nacio-nal del partit, per arribar al milloracord possible per Barcelona.

Vostè sempre ha defensat que elmillor acord possible és el més am-pli, pensant en les altres forcesd’esquerra, però ERC diu que cadacop està “més lluny” del pacte.Com ho veu?Això li hauria de preguntar al sen-yor Alfred Bosch. Però bé, en tot cascrec que el pacte en sentit ampli deles forces d’esquerra és possible. Ca-dascú el materialitzarà de maneradiferent. Nosaltres sempre hem ditque per al PSC l’acord ha de ser glo-bal: pressupost, PAM i govern. ERCdiu altres coses, la CUP també...Però jo em remeto al que ja hem fet,com per exemple les ordenances. Hiha hagut grans acords de l’esque-rra i, per tant, crec que en podemaconseguir d’altres, perquè no!

Faci un pronòstic. Colau ja ha po-sat data límit a l’acord: “no anarmés enllà de l’abril”. Tindrem pac-te de govern en aquest termini?Bé, el que hem de tenir primer sónpressupostos, i nosaltres volemfer les coses bé i que les nostresprioritats estiguin ben reflectideseconòmicament. Però sí, dit això,crec que és raonable que el mesd’abril hi hagi un acord.

“Tinc el ple suport de PedroSánchez per arribar al milloracord possible amb Colau”

“Nosaltres no faremcom Pablo Iglesias:

no serem tan sectarisi irresponsables”

Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt

més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així. Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que

és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.

Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC

Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de lesnegociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure desde Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer

vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.

Arnau NadeuBARCELONA

Foto: Neus Marmol

Las enfermedades periodontales son unconjunto de patologías de carácter infec-cioso que afectan a los tejidos de soportede los dientes, afectando: encía, ligamentoperiodontal y hueso alveolar. Dentro de laspatologías periodontales, destacamos prin-cipalmente las gingivitis; que afectan a lostejidos blandos y son reversibles, y las pe-riodontitis que se extienden a zonas másprofundas afectando ligamento periodon-tal y hueso. Las periodontitis afectan a unatercera parte de la población adulta y suagresividad depende de la susceptibilidad

individual a la agresión de la placa bacte-riana por parte del paciente. Su prevenciónestá basada en el control de las bacteriasque las producen con medidas estrictas dehigiene oral por parte del paciente y revi-siones periódicas del dentista o periodon-cista. Las periodontitis son patologíascrónicas que ocasionan lesiones irreversi-bles, por lo que su diagnóstico precoz esesencial. El objetivo principal del trata-miento se basa en la eliminación de la placabacteriana y el cálculo localizado debajo delas encías con raspado y alisado radicular y

en ocasiones, se realiza cirugía periodontalde acceso para completar el desbrida-miento y corregir los defectos anatómicosproducidos por la enfermedad.

En los últimos años, numerosos estu-dios han evaluado la relación entre las in-fecciones orales, fundamentalmente laperiodontitis y las enfermedades cardíacascoronarias. El motivo de asociar la enfer-medad periodontal y las patologías car-diovasculares se debe a su alta frecuencia ya que investigaciones recientes han deter-minado que las bacterias periodontales, yla respuesta inflamatoria que producen,están directamente implicadas en la for-mación de lesiones ateroscleróticas au-mentando con ello el riesgo de patologíascardiovasculares. Según las últimas guíaspublicadas por la Sociedad Europea deCardiología (ESC), la periodontitis está aso-

ciada con la aparición de disfunción endo-telial, aterosclerosis y con un incrementodel riesgo de infarto de miocardio e ictus.Por lo tanto, la presencia de periodontitisdebe ser considerada como un factor deriesgo para desarrollar una enfermedadcardiovascular siendo aconsejable su pre-vención y tratamiento.

Dra. Desire AbellánLicenciada en Odontología.Especialista en Periodoncia e Implantesen Clínica Dental Vallespir

| 8 línialescorts.cat 16 març 2016

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

Amb elsuport de

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 047

La enfermedad periodontal y su implicación en las patologías

cardiovasculares

L’Eix Comercial Sants-Les Corts, dins de les activitats i col·la-boracions amb l’ajuntament, dóna suport a tota una sèried’activitats pels nens i nenes de les escoles.

Una d’aquestes col·laboracions és el ”Comerç i les Esco-les”, un programa educatiu impulsat des de l’any 2006 per laDirecció de Comerç i Consum amb la col·laboració de l’Insti-tut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, queté com a objectiu afavorir l’entorn cultural, social i històricentre l’alumnat mitjançant el comerç de barri. Les escoles por-ten els nens per grups a les diferents botigues on encara hi haaquest sentit artesanal de fer les coses. Així, els nens queden

bocabadats veient com es fan els croissants i les postres quedesprés es menjaran o el procés d’elaboració les botifarres,les salsitxes o les hamburgueses que normalment no veuenmai. Igualment, poden participar en l’elaboració de cistells,cuidar les plantes o fer un ram de flors pels seus pares.

Creiem que amb aquestes iniciatives acostem els nens ales botigues artesanals que encara queden a la ciutat alhoraque es crea un vincle de confiança que s’amplia també ambel camí escolar on hi ha una sèrie de botigues on els nens

saben que si mai tenen algun problema tindran l’ajuda delcomerciant amic.

També s’han organitzat 58 tallers de consum responsa-ble on més de 1300 nois i noies han après a ser consumi-dors més responsables, actius i crítics. Tot el treball realitzatdins del programa s’exposa i els 12 millors dibuixos sobre elcomerç se seleccionen i s’imprimeixen com a punts de llibrei es regalen per Sant Jordi.

Per a l’Eix, aquesta col·laboració amb els nois i noies ésun motiu de gran satisfacció pel que representa d’educacióen els que seran el nostre futur.

El comerç i les escoles

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el procésde participació ciutadana per construir el Pla Municipal,que posa èmfasi en la dimensió col•lectiva i ciutadana.

S’estan generant debats al voltant de les principalsqüestions i reptes de la ciutat. El procés participatiu té l’ob-jectiu que les i els ciutadans siguin actius i puguin propo-

sar, validar, complementar, modificar les propostes d’ac-tuació de govern municipal o proposar.ne de noves.

L’objectiu és comptar amb la major diversitat i plurali-tat d’opinions i aportacions a l’hora d’elaborar el Pla Mu-nicipal.

Aquest Pla s’elabora a l’inici de cada mandat i estableixles línies prioritàries, els objectius i actuacions del governmunicipal per als anys vinents.

Podeu entrar a la web que us deixem a continuacióper participar en el Pla i també podeu seguir i comentarsobre les propostes a través de les xarxes socials amb els“Hashtags” #PlaMunicipal i #DecidimBarcelona.

Pla d’acció municipal (PAM)

On LineA través del web www.decidim.barcelona· Podràs conèixer la proposta inicial del govern mu-nicipal· Conèixer les aportacions d’altres entitats i ciutadanes· Donar suport a les propostes que més t’interessin· Proposar noves actuacions· I fer-ne el seguiment

9 | línialescorts.cat16 març 2016

DEU ANYS TREBALLANT PER AL COMERÇ DE PROXIMITAT

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 047

Entrevista a la notària Paula Alonso Rodríguez

“Som especialistes en dret civil i mercantil”Avui parlem amb Paula Alonso Rodríguez, una notà-ria de Les Corts que ens obre les seves portes per par-lar-nos del seu negoci. “Un notari és un professionaldel dret però alhora és un funcionari públic. Com aprofessional del dret assessora imparcialment i coma funcionari crea documents públics que tenen lamés plena eficàcia”, explica la propietària.

Alonso explica totes les situacions en les quals espot necessitar la seva figura. “Al notari s’hi pot anarper molts tràmits: per un testament, acceptar unaherència, atorgar un poder, consignar alguna cosaen dipòsit, notificar alguna cosa a algú, comprar i hi-potecar un pis... gairebé tots hem d'acudir a un no-tari algun cop a la vida. És important saber que elconsumidor pot triar lliurement a quin notari anar”.

La notària també explica que la visiten perfils moltdiversos. “Les societats i altres persones jurídiqueshan d'acudir al notari, per exemple quan volenconstituir-se, canviar el seu nom, traslladar el seu

domicili, augmentar el seu capital social, triar unnou administrador o dissoldre i liquidar. El docu-ment que crea el notari és un mitjà per assegurar l'e-ficàcia dels actes i contractes, evitant posteriorsconflictes i procediments judicials”, afegeix.

Quan li preguntem si ella domina alguna espe-cialitat, Alonso admet que “el notari és un profes-sional del dret altament qualificat. La sevapreparació és exhaustiva, sobretot en els àmbitsdel dret civil i el dret mercantil. I si alguna cosa nosap el seu notari, té instruments per estudiar el su-pòsit i resoldre'l”, comenta orgullosa.

Per acabar l’entrevista li preguntem sobre les ta-rifes que apliquen a les seves consultes. “El notaricobra segons un aranzel únic legalment previst. Elsnotaris no poden cobrar de més, però tampoc a fal-tar. A més, hi ha una part del seu treball pel qual elnotari no cobra: l'assessorament jurídic imparcial”,conclou la propietària.

La Dra. Sònia Cucurella a la Clínica Dental Vallespir.

La Paula Alonso, una de les sales de reunions de la notaria.

Entrevista a Sònia Cucurella, Dra. de la Clínica Dental Vallespir

“Fa més de 20 anys que col·loquem implants”“La Clínica Dental Vallespir va ser fundada fa mésde 35 anys al barri de Sants. Els socis fundadorssón gent molt estimada i reconeguda per to-thom”, explica la doctora Cucurella.

“Tots els treballadors de la clínica ens hem sen-tit molt integrats. Hem crescut de manera conjuntaamb el barri, sent una de les clíniques pioneres enposar els últims tractaments al servei dels nostrespacients, sense deixar mai de perdre aquest cairede clínica familiar i tradicional que sempre ens haacompanyat, preocupant-nos per quin és el millortractament per a cada pacient”, ens comenta.

“Els nostres principis i valors, la voluntat de ser-vei així com el compromís social ha nodrit a lesnoves generacions incorporades a la clínica”, acla-reix orgullosa la doctora Cucurella.

“Fa més de 20 anys que col·loquem implants,quan eren els inicis d’aquest tipus de tractament.

Estem especialitzats en totes les disciplines de l’o-dontologia: implantologia estètica dental , orto-dòncia d’adults i nens, periodòncia, pròtesi,conservadora i holística, amb un grup d´especia-listes amb formació continuada i motivats perestar sempre informats en les darreres tecnologies,ajudats per un personal auxiliar que sense ell noseria possible donar un tracte d’excel·lència alsnostres pacients”, detalla la doctora.

“El boca a orella, sempre ha estat la millor pu-blicitat que ens poden fer els pacients, encara queavui dia, és imprescindible tenir un bon portal webi tenir presència a totes les xarxes socials, Face-book, Twitter... Els nostres pacients poden trobarinformació de nosaltres a les xarxes però sempretenim una atenció telefònica personalitzada i percorreu al seu servei on se’ls atendrà sempre queens necessitin”, conclou la doctora.

Les Corts| 10

línialescorts.cat 16 març 2016

La reforma del Camp Nou hatornat a saltar a la primera líniamediàtica després que el clubanunciés la setmana passada elguanyador del concurs per es-collir el disseny del nou estadi iel seu entorn. Es tracta de l’es-tudi japonès Nikken Sekkei, queserà l’encarregat de tirar enda-vant un projecte, conegut com aEspai Barça, que, de ben segur,canviarà l’urbanisme del barri deles Corts.

Abans de veure el projectefet realitat, però, encara hauran depassar uns quants anys. La in-tenció del club és que el projecteestigui enllestit el 2021, però l’A-juntament ja ha advertit que perdur a terme l’ampliació farà faltacanviar el pla urbanístic i acon-seguir “un gran consens veïnal, so-cial i polític”. Els veïns, que ja vanhaver de tractar la qüestió durantels mandats d’Hereu i Trias, ce-lebren ara que Colau hagi deixatclar que la reforma ha de tenir elvistiplau veïnal, però al mateixtemps avisen que, de moment, te-nen pocs detalls del projecte.

El secretari de l’Associacióde Veïns del Camp Nou, CarlosScoles, afirma a Línia Les Cortsque a la comissió de seguimentque s’està duent a terme amb l’A-juntament i el Barça “el discursdel club és molt bonic i sona bé”però afegeix que “l’Espai Barçaencara no s’ha definit”. Tot i lapoca informació que Scoles diuque tenen els veïns, sí que esmostra preocupat pel possible

“augment de places d’aparca-ment que suposaria el projecte,ja que s’agreujarien els problemesde mobilitat”. Aquest veí celebraque “Colau escolti els veïns” peròtambé demana “més informació”a l’Ajuntament per tal que l’as-sociació es pugui posicionar mésclarament.

En la mateixa línia d’Scoleses mou Adela Argelet, la presi-denta de l’Associació de Veïns deles Corts. Argelet avisa que sobrel’Espai Barça “no hi ha concre-ció” i es mostra preocupada pelpossible “augment d’aparca-

ments, que generarien méscol·lapse”. Per acabar, la presi-denta de l’associació veïnal ce-lebra la posició adoptada perl’Ajuntament: “Ens volem creu-re el seu discurs i ara toca que hodemostrin i que puguem conèi-xer més detalls del projecte”.

Que aquesta informació arri-bi als veïns dependrà, en bonamesura, de com avancin les con-verses entre el govern municipali el club. De moment, i després dediverses reunions, les reunionssón, segons fonts municipals,“fluïdes”. Tot i aquesta fluïdesa,però, sembla que el ritme delclub i del consistori no acaba deser el mateix. Segons La Van-guardia, dijous passat la tinentd’alcalde d’Urbanisme, JanetSanz, es va reunir, juntamentamb la regidora Laura Pérez,amb Colau per informar l’alcal-dessa sobre el projecte del Barça.Una estona abans, Sanz s’havia li-mitat a dir que “ja veurem si elprojecte s’adequa a les necessitatsdel barri i dels veïns”.

Per últim, qui també té algu-na cosa a dir del projecte són elscomerciants. Josep Escofet, pre-sident de l’Eix Sants-Les Corts,afirma que esperen que “el pro-jecte sigui positiu i que urbanísti-cament l’estadi s’obri més al barri”,però afegeix que “normalmentels horaris dels partits no són ho-raris de venda”. Sobre la possibi-litat que el nou projecte inclogui uncentre comercial, Escofet deixa clarque, en aquest cas, la posició del’Eix seria de “clara oposició”.

Una reproducció del disseny del nou Camp Nou. Foto: FC Barcelona

Els veïns volen més informació sobre la reforma del Camp Nou» Volen conèixer amb més detall el projecte per poder posicionar-se

» Celebren que Colau digui que el nou estadi s’ha d’adaptar al barri

Creix l’oposició al projecteresidencial de l’Arquebisbat

PROTESTA4L’oposició al pro-jecte urbanístic que porta a termela Fundació Sant Josep Oriol -per-tanyent a l’Arquebisbat- i queconsisteix en la construcció d’unnou edifici per ampliar la resi-dència sacedortal ha incorporatuna nova comunitat de veïns delcarrer Galileu.

Aquest grup de veïns denun-cien, tal com ja ha publicat LíniaLes Corts durant les darreres set-manes, que el nou edifici de sisplantes més una planta baixaque s’ha de construir “és un des-propòsit urbanístic nefast per albarri” i temen que es tracti d’unnou hotel encobert.

De moment els veïns han fetun pas endavant més en la seva rei-vindicació i han començat a reco-llir firmes. Durant la calçotadaorganitzada per l’Ateneu ja envan aconseguir unes 400.

PROCÉS DE MEDIACIÓEn paral·lel l’Ajuntament ha po-sat en marxa un procés de me-diació entre les parts per explorarsi la situació pot tenir alguna sor-tida pactada. Ja s’ha celebrat la pri-mera reunió i, segons una de lesparts que hi participa, ha servit perconstatar que “les postures sónmolt distants”. A principis d’abriles farà la segona trobada.

Els Maristes Sants-Les Corts jatenen set docents denunciats

ABUSOS4L’escàndol dels abu-sos sexuals continua creixent.Segons va informar El Periódicofa uns dies, els Maristes ja acu-mulen 40 denúncies contra deudocents i un monitor de menja-dor. D’aquests onze denunciats,set són del centre de Sants-LesCorts. El darrer cas del centre se-ria el d’un germà marista que vamorir fa un temps.

Tal com ha anat explicant ElPeriódico en els últims temps, elsdenunciats dels Maristes Sants-LesCorts són el professor de gimnàs-tica Joaquim Benítez (18 denún-

cies), un monitor de menjador enpràctiques cedit per la FundacióPere Tarrés (sis denúncies), elsubdirector F.M (tres denúncies),el professor de primària A.F (tresdenúncies), l’altre professor de pri-mària M.M (una denúncia) i dosgermans maristes que van morir(una denúncia cadascun).

D’altra banda, ahir l’Audièn-cia de Barcelona va rebutjar queJoaquim Benítez, abusador con-fés, entri a la presó. Benítezmanté la llibertat provisional i téprohibit apropar-se i comunicar-se amb les víctimes.

Albert RibasLES CORTS

Les associacions de veïns temen que

creixi el nombred’aparcaments

Imatge d’una nova pancarta penjada al carrer Galileu. Foto cedida

Seguretat | Barça i Mossos acorden mesures “extraordinàries”El partit d’avui a tres quarts de nou del vespre entre el Barça i l’Arsenal, corresponent a la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, estarà envoltat de mesures

“extraordinàries” de seguretat. És per aquest motiu que des de les vuit del matí d’avui no es podran aparcar ni cotxes ni motos al perímetre del Camp Nou.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1711 | 16 març 2016 línialescorts.cat

| 12Les Cortslínialescorts.cat 16 març 2016

Els Arreplegats tornen un any més a la Catalunya Nord

CASTELLS4Els Castellers de laZona Universitària van tornar aviatjar el cap de setmana delquatre al sis de març a la Cata-lunya Nord. Es tracta de la vin-tena vegada que la colla faaquest viatge per celebrar unacte de germanor amb els Cas-tellers del Riberal.

La colla va fer la primera atu-rada a Salses, concretament almonument de la Porta dels Paï-sos Catalans, on els va rebrel'Associació de la Porta delsPaïsos Catalans. Un cop fet el di-nar de germanor, el grup es vadesplaçar fins a Bao, on a la nitvan fer un assaig conjunt amb

els del Riberal i altres agrupa-cions castelleres de la zona.

L’endemà les dues colles esvan traslladar a Pesillà de la Ri-bera per fer una actuació sepa-rada que va servir perquè elsArreplegats demostressin laseva progressió. Posteriormentles dues colles van celebrar undinar de germanor. A la tarda lacolla es va acomiadar de la Ca-talunya Nord.

D’altra banda, el dia abansde marxar cap a la CatalunyaNord, la colla va projectar al seulocal social el documental ‘Lla-vors de Llibertat. Cala i la ge-neració oblidada’’.

Avís de l’oposició. CiU, Ciuta-dams, ERC, PSC i PP –només hiva faltar la CUP– van fer ahirfront comú per demanar a travésd’un manifest al govern munici-pal que lidera l’alcaldessa Ada Co-lau que, abans d’apostar defini-tivament per la unió del tramviaper la Diagonal, contempli altresopcions per unir el Trambaix i elTrambesòs. L’oposició també vadeixar clar que no considera queaquesta aposta sigui prioritàriaara mateix, sinó que els esforçoss’haurien de centrar a impulsar laLínia 10 del metro.

La convocatòria de premsa,del tot inèdita, va reunir els lídersde CiU -Xavier Trias-, C’s -Cari-na Mejías-, ERC -Alfred Bosch-i PP -Alberto Fernández Díaz-. ElPSC, per la seva banda, hi va en-viar el seu número tres, DanielMòdol, en un gest que segura-ment té a veure amb el pacte degovern que s’està coent entreBarcelona en Comú i els socia-listes. El manifest signat peraquestes cinc formacions reco-neix “la necessitat d’unir els dostramvies”, però afegeix que

“s’han d’estudiar i avaluar totesles alternatives possibles, inclo-ent-hi la del bus elèctric, perquèno ens podem equivocar”.

De forma individual, els inte-grants de les formacions signantsdel manifest també van deixar cla-ra la posició de cada partit. Triasva afirmar que “cal rebutjar deci-sions que puguin partir de preju-dicis ideològics o posicions parti-distes”, mentre que Mejías va re-marcar que “el tramvia és un pro-jecte estratègic per a Barcelona querequereix més transparència, de-bat polític i consens”. Per la sevabanda, Mòdol va posar l’accent enla necessitat dels “consensos am-plis” perquè un projecte d’aques-ta magnitud tiri endavant. En lamateixa línia es va moure el re-publicà Bosch, que va alertar queun procés com aquest no es pot ferde forma precipitada. Per últim,

Fernández Díaz va avisar que l’e-xecució d’aquest projecte podriahipotecar la capacitat econòmicade l’Ajuntament.

RESPOSTA MUNICIPAL D’altra banda, la tinent d’alcalde,Janet Sanz, va “celebrar”, amb undeix d’ironia, que tots els partitss’hagin posat d’acord per afegir-se al compromís de Barcelona enComú d’unir el tramvia. Sanztambé va recordar que els infor-mes que aviat han de veure la llumestan fets amb absoluta rigorosi-tat i va anunciar que el Pla d’In-versió Municipal inclourà les par-tides econòmiques per tirar en-davant el projecte.

Per últim, la CUP ha deixatclar que només donarà suport alprojecte si es rescindeixen lesconcessions actuals i el servei elpassa a prestar TMB.

L’oposició fa front comú contrala unió del tramvia que vol ColauRedaccióLES CORTS

La colla, a la porta dels Països Catalans de Salses. Foto: Berta Cotrina

Aquesta pregunta senzilla té unaresposta obvia, oi? I no seria agosaratdir que tothom vol una salut millor,vitalitat i èxit en la seva vida. Si volsaconseguir-ho, aquest és el mo-ment! Per tal d’arribar a aquesta fitano hi ha dreceres ràpides però sí unade segura...

Deixeu que us expliqui una rà-pida però una clarificadora histò-ria...Silvanna ha estat deprimida, li costallevar-se al matí perquè li falta ener-gia. Porta així des de fa un parell d’a-nys. Té problemes a la feina idificultats per criar el seu fill adoles-cent. Quan me la van presentar, Sil-vana era un caos, tant físic commental i emocionalment. “Puc aju-dar-la?” em preguntava a mi mateix.

“Ningú m’ha pogut ajudar” emdeia ella. Jo li vaig respondre: “si-guem realistes, ningú et salvarà.” Ellaem deia que no podia fer res perquèno tenia voluntat i estava molt dèbil.

I li vaig respondre: “llavors no et pucajudar”. Així que Silvanna va decidirprovar amb les forces que li queda-ven i es va proposar fer-ho el millorque podia, el que em va permetrecomençar a cuidar d’ella regular-ment.

Ja han passat dos mesos i la dar-rera vegada que ens vam veurese’m va apropar i em va fer un petóa la galta dreta, somrient i agraint-me les cures. Després em va dir: “Es-pero que la filla de la meva amigaet truqui. Només té 35 anys i la sevavida és un caos. Jo sé que la potsajudar!

No vull fanfarronejar d’aquestahistòria, no vull ser un súper doctor.La veritat és que no crec en els súperdoctors. Crec en les súper persones iel poder de la natura de fer la sevafeina correctament una vegada quenosaltres, els metges, sabem identi-ficar el treball necessari i l’estratègia aseguir.

No necessito dir-vos quantes

persones han arribat a mi amb dife-rents símptomes i dolors (migranyes,fatigues cròniques, mals d’esquena iarticulacions, problemes per dormir,excés d’estrès, fibromiàlgia...). Mal-grat tot, les persones milloren per-què intentem augmentar el seunivell de salut en lloc de tractar di-rectament els símptomes.

Moltes persones diuen que hohan intentat tot quan en veritatnomés han intentat tallar o suprimirels símptomes i el dolor. Poques per-sones són conscients que el seu cosi la seva fisiologia estaran llestes perestar millor, que el seu estil de vidapot ser més interessant i emocio-nant només si som exitosos en aug-mentar el nostre nivell de salut.Millorar la nostra salut repercuteixpositivament en el teu nivell d’ener-gia, és la forma més segura d’arribara la fita de tenir un millor estil devida.

La forma que treballem a BelleVie Institut, que ens permet obtenir

Vols tenir més salut, vitalitat i èxit a la teva vida?

Belle Vie Institut Quiropràctic · C/ Nicaragua, 137 - 7 · 08029 Barcelona · Tel. 93 539 99 44 web: bellevieinstitut.com · mail: info@bellevieinstitut.com

“El metge del futur no es limitarà a receptar medicaments, sinó que motivarà als seus pacients a tenir cura del seu esquelet,

de la dieta i en les causes i la prevenció de les malalties”Thomas Edison, 1902

“L’art de curar prové de la natura, no del metge. Per tant, el metge ha de començar

amb la natura amb la ment oberta.”Paracels

resultats tan positius, és la següent:- T’expliquem exactament allò quefem i allò que no.- Ens prenem el temps necessari perescoltar-te.- Et realitzem un examen quiropràc-tic apropiat per tal de mesurar el teunivell de salut.- Si no et podem ajudar, no t’accep-tarem com a pacient.- Si et podem ajudar, et direm com iquins són els resultats que esperem.- Quan tu decideixis començar lesteves cures amb nosaltres, lesdurem a terme utilitzant una barrejaentre mètodes moderns i tradicio-

nals amb la finalitat d’augmentar elteu nivell de salut.

Els efectes secundaris d’aug-mentar el teu nivell de salut són quemilloraràs en tots els aspectes de lateva vida.

Crec firmament que l’èxit enBelle Vie Institut s’aconsegueix a tra-vés de les tècniques que utilitzem, dela mateixa manera que a través delnivell d’atenció que oferim als nos-tres clients. Aquí ningú serà tractatcom un número. Tractem a cada pa-cient i treballem durament per acon-seguir desenvolupar una relació deconfiança i afecte a llarg termini.

13 | Serveis línialescorts.cat16 març 2016

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú– amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBARCELONA

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Comerç| 14

línialescorts.cat 16 març 2016

“Estem molt agraïts pel suportque hem rebut”. Són paraulesd’Ignasi Rossinés, responsable dela jardineria l’Hivernacle, asso-ciada a l’Eix Sants-Les Corts,que diumenge dia 6 va celebraruna festa per posar punt final alsseus 19 anys de vida.

Rossinés s’ha mostrat moltsatisfet amb la festa de comiat,l’Hivermarket, la qual, segonsindiquen des de la botiga, vaaplegar unes 3.000 persones alllarg de tota aquella jornada. “Vavenir més gent de la que espe-ràvem”, assegura a aquesta pu-blicació Rossinés. Els organit-zadors de la festa van oferirmenjar i música per tal d’ame-nitzar la celebració.

Aquest centre de jardineria vaaprofitar unes naus industrials

abandonades per crear una de lesbotigues més singulars del dis-tricte i de la ciutat. Dinou anysdesprés, l’Hivernacle abaixaràla seva persiana per les dificultatsen el pagament del lloguer.

Els responsables de la boti-ga de jardineria van expressar enun comunicat que “quan va arri-bar la crisi” van demanar alsarrendadors si “podien abaixar

el lloguer o congelar-lo” per po-der seguir endavant amb el pro-jecte. Segons l’Hivernacle, elspropietaris del local van decidiraugmentar el lloguer. De totesmaneres, els responsables delnegoci han expressat la sevavoluntat de no crear polèmi-ques i han agraït les mostres desuport. “Perdem nosaltres i perdel barri”, lamenten.

L’Hivernacle s’acomiada amb una festa multitudinària

» L’Hivermarket aplega, segons els propietaris, uns 3.000 visitants» La botiga, sòcia de Sants-Les Corts, plega 19 anys després d’obrir

El Defensor del Client dóna en el50% dels casos la raó a la botigaCONSUM4La Fundació Barce-lona Comerç ha fet un bon ba-lanç dels primers vuit mesosd’existència del Defensor delClient, una figura que recau enLuis Miguel Álvarez. L’associa-ció ha presentat en un comuni-cat les dades de les incidènciesque ha hagut d’afrontar.

En el 50% dels casos, el De-fensor ha decidit que la botiga te-nia raó, mentre que en el 25% noes va poder tramitar la incidèn-cia. Només en un 12,5% de lesocasions el Defensor va donar laraó al reclamant i també en un

12,5% dels casos es va aconse-guir arribar a un acord entre elclient i la botiga.

Álvarez assenyala que lesprincipals problemàtiques hantingut relació amb la qualitat delservei, el dret a la garantia i lamanca d’informació a l’hora decomprar. En relació a això, elDefensor assegura que en algunscasos s’han suggerit canvis en re-lació a la informació oferida.

Segons recorda la fundació, elDefensor garanteix un termini nomàxim de tres dies per solucio-nar aquest tipus de conflictes.

RedaccióLES CORTS

Humor | Pedralbes Centre homenatja Eugenio pel Dia del ParePedralbes Centre celebrarà el Dia del Pare –aquest dissabte 19 de març– de la mà de Reugenio,

un dels imitadors del geni de l’humor català Eugenio, que va popularitzar el seu peculiar estil d’explicar acudits durant la dècada dels anys 80 del segle passat. L’espectacle tindrà lloc a l’Espai

Blanc de la planta -2 a partir de les sis de la tarda. L’acte és gratuït, però amb aforament limitat.

Un moment de la festa de comiat. Foto: L’Hivernacle

Montserrat Vilalta, novadirectora general de Comerç

NOMENAMENT4La Generali-tat ha nomenat Montserrat Vi-lalta nova directora general deComerç, un càrrec que fins arahavia ocupat Josep Maria Re-casens.

Nascuda a Barcelona l’any1965, Vilalta és llicenciada enCiències Econòmiques per laUniversitat de Barcelona, doc-torand en Direcció i Organitza-ció d’Empreses a la Pompeu Fa-bra i diplomada en Màrqueting

de Serveis (ESADE) i en Alta Di-recció en Vendes (IESE).

La nova directora general hadesenvolupat la seva carreraprofessional en el sector de lesorganitzacions empresarials i laconsultoria estratègica i de màr-queting en empreses de comerç.Vilalta també ha estat subdi-rectora general de l’AssociacióMultisectorial d’Empreses(AMEC) i directora de l’organit-zació Comertia.

El model de comerç barcelonídesperta interès a l’estranger

VISITA4El món mira Barcelona.En concret, al seu model comer-cial i de mercats. Durant els úl-tims dies, quatre delegacions es-trangeres han visitat la ciutatper conèixer la gestió i la pro-moció dels mercats.

La darrera va visitar la ciutatahir i abans-d’ahir i estava for-mada per quasi una cinquantenade representants de Centre Villeen Mouvement, una organitzacióformada per alcaldes i càrrecselectes francesos. Aquesta visitava servir per “cercar noves alian-ces i avançar plegats en l’objectiucompartit d’impulsar el comerçde les ciutats”, afirmen fonts mu-

nicipals. El regidor de Comerç,Agustí Colom, els va rebre dillunsa la Sala de Cròniques de l’Ajun-tament, acompanyat de repre-sentants de la Fundació Barce-lona Comerç.

Abans, a més, tres delegacionsprovinents de Mèxic, Corea iPortugal van visitar diversos mer-cats municipals entre els dies 3 i9 de març. Els portuguesos vanvisitar Sant Antoni, Ninot, Gal-vany i Encants a principis demes, mentre que els coreans vanvisitar el de Santa Caterina el pas-sat dia 9. Els mexicans van visi-tar la Boqueria i Santa Caterinatambé a principis de mes.

Visita coreana a Barcelona. Foto: Mercats BCN

15 |

Esportslínialescorts.cat 16 març 2016

DIMARTS 22 DE MARÇ21:00 Hijos de los hombres serà el títol que es pro-

jectarà a la sessió La claqueta: Aventura de co-nèixer. Clive Owen i Julianne Moore protago-nitzen el film. / Biblioteca Miquel Llongueras.

DEMÀ 17 DE MARÇ19:00 Debat Som joves!. Trobada del pla mu-

nicipal Decidim Barcelona i que vol convidarla ciutadania a treballar per decidir el que con-vé el jovent. / Casal de Joves de les Corts.

DIMARTS 22 DE MARÇ19:00 Inicia’t en el món de la meteorologia. Acti-

vitat feta en el marc del Dia Mundial de l’Aiguaque dóna les primeres claus per als amants delsfenomens atmosfèrics. / C. C. Can Deu.

FINS AL 18 DE MARÇTot el dia Un carnaval genial!. Últims dies en

els quals es podrà gaudir d’aquesta expo-sició temàtica sobre el carnestoltes al Cen-tre Cívic Josep Maria Trias i Peitx. L’accés ala col·lecció és gratuït. / Centre Cívic JosepMaria Trias i Peitx.

FINS AL 31 DE MARÇTot el dia Indrets. Col·lecció de pintures a l’o-

li de Rosa Santamaria Bacardit que parla d’al-guns dels llocs que l’artista ha visitat. / Cen-tre Cívic Can Deu.

DEMÀ 17 DE MARÇ17:30 Contacontes pel dia del pare. La Manela

s’encarregarà d’una jornada infantil queconsisitirà en unes històries relacionadesamb el dia del pare./ Centre Cívic Can Deu.

DIUMENGE 27 DE MARÇMatí Patis escolars oberts al barri. Tres dels cen-

tres escolars del districte, Ausiàs March, PauRomeva i IES Les Corts obriran les seves por-tes diumenge al matí.

DISSABTE 19 DE MARÇ16:00 Partit d’hoquei herba masculí entre l’RC

Polo i l’Atlético San Sebastián corresponenta la catorzena jornada de la Divisió d’Honorestatal. / Camp Eduardo Dualde.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

La Ludoteca la tardor serà l’escenari d’u-na activitat de caire familiar per apren-dre a fer tota mena de dolços i deco-rar-los amb motius divertits. / Ludo-teca La Tardor.

Els trucs per aprendre a ferdolços divertits, a la ludoteca

Dv. 18 de març a les 10:00

La botiga FNAC de l’Illa Diagonal estàprogramant per a aquest mes de marçtot un seguit de projeccions de sèriesfamoses. El 24 de març serà el torn dela comèdia Modern Family.

Projecció especial de la sèrie Modern FamilyDj. 24 de març a les 16:00

El Joventut Les Corts rep el GEIG giro-ní en la cinquena jornada de la sego-na fase de la Copa Catalunya femeni-na. Les cortsenques defensen la primeraposició de la taula. / Pavelló de l’Illa.

El Joventut Les Corts defensa laprimera posició contra el GEIEG

Dg. 20 de març a les 19:30

La cantant catalana Marion Harper pre-sentarà el seu primer treball d’estudi,Cotton Candy, amb els seus cinc temesque fusionen estils. / Sala Bikini.

Marion Harper presenta el seu‘Cotton Candy’ a la Sala Bikini

Dv. 18 de març a les 23:30

AGENDA UINZENALQ

L’RC Polo es va reafirmar diu-menge passat com el dominadorindiscutible de la Copa del Reid’hoquei herba i va sumar el vint-i-vuitè títol d’aquesta competició.Els cortsencs van derrotar l’Ega-ra per la mínima (1-0) gràcies a ungol de Matías Rey en un penal cór-ner a set minuts per al final. Lesinstal·lacions del club van serl’escenari de la fase final de les co-pes d’Espanya tant en la catego-ria masculina com en la femeni-na entre divendres i diumenge dela setmana passada.

El Polo va plantar-se a la finaldesprés de derrotar l’Atlètic Te-rrassa als quarts (4-0) i el Club deCampo a les semifinals (0-1). Lafinal, doncs, va enfrontar els dosmillors equips de la lliga regular.

Sabent que una errada podiaresultar fatal, els dos equips vanapostar per un joc més tàctic queno pas vistós. A mesura que pas-

saven els minuts, els cortsencs esvan anar trobant més còmodes iBorja Llorens va tenir una de lesoportunitats més clares al minut23, però el seu xut va topar ambel pal.

Després d’uns minuts senseque cap dels dos conjunts acon-seguís controlar el matx, l’argen-tí Rey va aprofitar un penal córnerper avançar el Polo i fer embogirel públic de l’Eduardo Dualde.Els terrassencs van buscar l’empaten els darrers minuts, però el

Polo no va deixar escapar el títol. Després del matx alguns ju-

gadors i membres de l’staff de l’E-gara van mostrar-se molt enfadatsi van criticar la feina dels àrbitres.

EL FEMENÍ PERD ALS QUARTSPer la seva banda, el sènior femeníno va poder superar la primeraronda. L’equip va perdre diven-dres contra el Terrassa (1-0). ElClub de Campo madrileny es vaproclamar campió després deguanyar contra el Júnior.

L’equip, eufòric, celebra la consecució del títol. Foto: RCP

El Polo es proclama campió de la Copa del Rei per 28a vegada

Tennis | L’RCTB confirma la llista de jugadors del GodóJa es coneix un dels secrets més esperats de la 64a edició del Trofeu Comte de

Godó. Dimarts passat l’RCTB va fer pública la llista dels tennistes que seran a laciutat per lluitar pel títol. Rafa Nadal, Kei Nishikori (campió dels dos darrers

campionats), David Ferrer o Richard Gasquet són alguns dels candidats al títol.

RedaccióLES CORTS

Sefir i Aiyabei es coronenen una Marató de rècord

ATLETISME4Rècord per partidadoble a la Marató del 13 de març.El primer ja se sabia, el de parti-cipació (20.221 van prendre lasortida de la prova), però el segonva arribar en la categoria feme-nina. La keniana Valary Jemeli Ai-yabei va aconseguir la millormarca històrica de la prova (2 ho-res, 25 minuts i 26 segons) i jun-tament amb l’etíop Dino Sefirvan confirmar la superioritat delsatletes africans en les curses dellarga distància.

Aiyabei va aconseguir la vic-tòria en solitari després de mar-xar de dues de les grans favorites,les etíops Aynalem Kassahun(guanyadora l’any passat) i MotuMegersa. L’aragonesa Marisa Ca-sanueva va aconseguir una meri-tòria quarta posició.

Per la seva banda, Sefir va serel més ràpid en completar els 42quilòmetres, amb un temps de 2hores, 9 minuts i 31 segons. Laresta del podi va ser kenià, ambAlbert Korir i Jafred Kipchumba.

El Joventut Les Corts guanyaa Sant Feliu i és líder en solitari

BÀSQUET4Victòria de prestigiper al Joventut Les Corts. L’equipde Sergio Manzano se situa coma líder en solitari del grup 3 de laCopa Catalunya femenina desprésde guanyar diumenge passat a lapista del CB Santfeliuenc (57-71).

Les cortsenques van sabersobreposar-se al bon inici de par-tit de les locals i el resultat al des-cans era d’empat a 37.

Les noies de Sergio Manzanovan dominar amb autoritat lasegona meitat i van aprofitar elpoc encert de les del Baix Llo-bregat per sentenciar el partit enun gran darrer quart.

Aquest diumenge a dos quartsde vuit del vespre l’equip defen-sarà la primera posició al pavellóde l’Illa contra un altre dels equipsde la zona alta, el GEIEG gironí.

| 16 16 març 2016línialescorts.cat Pròxima edició: 30 de març