Liniasantandreu 46

redacció: 93 624 25 17 - [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniasantandreu

30 d’abril de 2014 · Núm.46 · www.liniasantandreu.cat

Polèmica pàg 9Tensió creixent perla ubicació provisionalde l’Escola La Maquinista

Urbanisme pàg 8Fan pública la futuraescultura de la plaça del’Assemblea de Catalunya

Comerç pàg 12Torna el Desmarca’t,la festa del comerç just

Esports pàg 14El Sant Andreu guanyai ja té la salvació a tocar

L’Harmonia vol obrir el casalde barri a finals de maig

El Districte estudia quina és la millor opció després d’haver declarat desert el concurs per a la seva gestió pàg 8

Canviant la cara al barri

pàg 4

Les cases barates del Bon Pastor deixen pas a nous edificis sostenibles

Entrevista pàg 13Recasens: “El comerçpodrà aprofitar encaramés el turisme”

Cultura pàg 8Marta Etura inaugurauna nova edició delfestival Dansat

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 30 abril 2014líniasantandreu.cat

3 | En Portada 30 abril 2014 líniasantandreu.cat

Els desnonaments s’han conver-tit en un dels grans drames de lacrisi econòmica. Segons dades fe-tes públiques recentment pel Con-sell General del Poder Judicial(CGPJ), Catalunya és el territori detot l’estat que va patir més des-nonaments l’any 2013, amb un23,8% del total.

Les xifres són colpidores: mésde 67.000 desnonaments a tot l’es-tat, 16.000 dels quals a Catalun-ya, i la majoria (56,8%) per pisosen lloguer. Les execucions hipo-tecàries, que en aquest cas handescendit un 9,8% respecte a l’anyanterior, representen un 38,5% del

total de desnonaments. Les dadesfetes públiques pel CGPJ estandesglossades per províncies, un fetque impossibilita saber el nombrede desnonaments que han tingutlloc a la ciutat de Barcelona.Aquesta publicació ha intentataconseguir estadístiques locals através del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC) ialtres instàncies, sense èxit.

Les xifres de la província deBarcelona, però, parlen per si so-les. L’any 2013 es van registrarmés d’11.000 desnonaments atota la província, la majoria, talcom denuncia la Plataforma d’A-fectats per la Hipoteca (PAH), a l’à-rea metropolitana i a la ciutat deBarcelona. De fet, la provínciabarcelonina és la que més desno-naments pateix de tot l’estat, for-

ça per sobre de Madrid, que noarriba als 9.000. A més, i segonsexplica la PAH, “es calcula que dels3 milions i mig d’habitatges buits”d’arreu del territori espanyol,“500.000 estan a Catalunya, sentla província de Barcelona una deles més afectades”.

La PAH denuncia que moltsd’aquests habitatges buits per-tanyen a entitats financeres que,“tot i haver estat rescatades ambdiners públics, no han dubtat endesallotjar les famílies afectadesper la crisi”. En aquest sentit, l’A-juntament ha donat suport a lamoció impulsada per la platafor-ma per sancionar les entitats quemantinguin pisos buits, però enzones molt necessitades d’habi-tatge. L’oposició i la PAH volenque sigui així a tota la ciutat.

» La província de Barcelona és la que pateix més desnonaments de tot l’estat, per sobre de Madrid» La PAH denuncia que el territori barceloní és un dels que registra més habitatges buits

Arnau NadeuSANT ANDREU

REDACCIÓ4L’Ajuntament de laciutat va presentar a finals del mesde març una mesura de governque recull l’impuls, per part delgovern municipal, de la redacciód’un nou Pla d’Habitatge de Bar-celona 2014-2020 “per donarresposta a les necessitats actualsd’habitatge” i actualitzar, així, elvigent pla 2008-2016.

Algunes de les línies d’ac-tuació que ja s’han iniciat, prio-ritàries i que, segons l’Ajunta-ment, “transformaran la ma-nera de promoure les polítiquesd’habitatge a la ciutat”, són la

construcció de 1.000 nous ha-bitatges de lloguer assequible, lamediació entre llogaters i pro-pietaris en casos d’impagament,la posada en marxa dels nouscentres d’allotjament familiar,acords de col·laboració amb en-titats financeres i entitats socialsper fer front als desnonamentsi nous serveis a les Oficines del’Habitatge.

El consistori recorda tambéque ha deixat de cobrar l’impostde la plusvàlua, fet del qual s’hanbeneficiat, fins ara, 89 personesque han perdut la casa.

Barcelona impulsa la redacciód’un nou Pla d’Habitatge

El problema de l’habitatge va en augment. Foto: Arxiu

El drama no té sostre

30 abril 2014

Districte| 4

líniasantandreu.cat

La remodelació del Bon Pastorsegueix endavant. Aquesta ésuna de les actuacions més im-portants que es fan al districte ia la ciutat, ja que se substitueixen784 cases barates, que estavenmolt deteriorades, per nous ha-bitatges moderns i sostenibles.

Però no només es tracta d’u-na remodelació d’habitatges,sinó d’una dinamització del ba-rri amb millores a l’espai públici amb l’objectiu de potenciar lesrelacions veïnals. Per això esconstrueixen noves zones de via-nants, s’estan soterrant serveisbàsics com electricitat i telèfon is’estan eliminant les barreresarquitectòniques i instal·lantnous sistemes d’il·luminació.

Aquest és un projecte queva començar el 2006. Des dellavors ja s’han construït 152 ha-

bitatges en una primera fase i 190més en una segona. A aquestesdues promocions, que juntes su-men 342 habitatges, se n’hi su-maran de nous pròximament. Defet, la tercera fase d’obres al BonPastor és de 167 habitatges re-

partits en tres edificis. Dos d’ellses van començar a construir elmes de juliol passat, mentre queel tercer va iniciar-se fa unessetmanes.

NOVA PROMOCIÓEl tercer bloc d’aquesta novafase de construcció està situat alcarrer Biosca 33-39 i tindrà 46habitatges, a banda de 41 places

d’aparcament. La meitat dels pi-sos es posaran a la venda i l’altrameitat en lloguer vitalici. Igualque en totes les altres promo-cions, en aquesta tercera fase esconstrueixen diversos blocs ambpisos de mides diferents. Enaquesta ocasió els habitatges te-nen 2, 3 i 4 habitacions i fan en-tre 60 i 89 metres quadrats. Lesobres d’aquest tercer bloc aca-baran a finals de 2015.

Els altres dos blocs de la pro-moció ja estan més avançats.Són els situats al carrer Biosca, 15i al carrer Alfarràs, 30-38 amb elpasseig Mollerussa, 18-20. Elsdos estaran finalitzats el 2015.

Les altres dues promocionsconstruïdes fins ara consten dequatre blocs cada una i de di-versos habitatges, locals i placesd’aparcament. Els de la primerafase ja es van lliurar el 2006,mentre que els de la segona esvan lliurar el 2010. Tots tenenuna superfície similar, entre els52 i els 90 metres quadrats.

Canviant la cara al barri» La substitució de les cases barates del Bon Pastor per nous edificis més sostenibles segueix endavant

» La tercera fase de 167 habitatges se sumarà a les dues anteriors amb 342 pisos ja construïts

DISSENY4En el procés de re-modelació del barri del BonPastor hi ha tingut una gran im-portància la participació veïnal,que ha estat constant en tot elprojecte. El 1998 es va constituiruna Comissió de Seguiment d’a-fectats que ha actuat com a in-terlocutor entre els veïns i les ad-ministracions i durant tot elprocés, el Patronat Municipal del’Habitatge ha ofert tot tipus desuport.

També s’ha obert una ofici-na d’informació al mateix barrii s’ha fet el Pla d’Acompanya-ment (impulsat per BenestarSocial i el Districte), un serveique vol facilitar als veïns el can-vi als nous habitatges i ajudar asolucionar les possibles dificul-tats que puguin sorgir durant elprocés de reallotjament.

Un procés col·laboratiu

El solar on s’ha començat a construir I una promoció d’habitatges ja acabada. Fotos: Google Maps

La tercera fase de lesobres és de tres blocsi 167 habitatges nous

RedaccióBON PASTOR

Premi | Millor actuació integrada de CatalunyaEl procés de transformació del Bon Pastor va rebre el 3 de juny de 2010 el premi a la

millor actuació integrada, que distingeix una actuació residencial realitzada amb l’esforç i participació de diferents actors des d’una perspectiva global. Aquest premi

l’atorga l’Associació Catalana de Promotors Públics de Sòl i Vivenda.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 30 abril 2014 líniasantandreu.cat

| 6Opinió30 abril 2014líniasantandreu.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@adriduartebcn: Tito, gràcies per tot elque has donat al Barça. La teva lluita ha deser un exemple de vida per a tothom. Des-cansa en pau. #TitoEtern

@silviacasola: No hi ha cap altre país almón que en un dia laborable ompli els car-rers de gent que es regala llibres i roses.Sant Jordi, un dia màgic!

@arturpiquet: Ha mort Gabriel GarcíaMárquez, un dels escriptors que més m'hafascinat. La cultura perd una gran figura.Descansi en pau.

En una entrevista amb en JosepCuní, a 8TV, l’expresident JoséMontilla parlà de les peculiari-tats de Catalunya i els catalansrespecte a Espanya. “Propi oprivatiu d’una persona o cosa”,aquesta definició és per a miprou entenedora de quina és laposició de qui l’aplica en el seudiscurs, que és la de compararuna persona o cosa respecte a laprincipal.

Catalunya i els catalans sónpeculiars dins de la normalitatespanyola, ergo dins de la glo-balitat espanyola som una mi-noria peculiar. Vet aquí, que jono m’hi conformo amb aquestavisió de les diversitats. Jo sóc joper mi mateix, i sóc diferent i nopeculiar respecte als espanyols,francesos, americans, japone-sos i qualsevol altre poble delmón. Ni més ni menys que ells,no són peculiars respecte a mi.Els espanyols són peculiars res-pecte als italians, als alemanys,els australians i a qualsevol altrepoble, tingui o no estat? Esticequivocat?

En tot cas, tots som diferentsels uns dels altres en pla iguali-tari i no ens definirem nosaltresrespecte als altres o de l’estàn-dard que algú hagi proclamatperquè és un signe de submis-sió, molt subtil si es vol enten-dre així, però real.

Cada persona és qui és perella mateixa, cadascú té la sevaespecificitat i per a què no esmolesti ningú, es pot afegir allòque es diu de: No som ni mi-llors ni pitjors, som diferents, oés que potser només són “pecu-liars” els pobles que no tenenestat?

4Peculiaritatsper Jordi Lleal

Hi ha un sentiment generalitzatque ens posa en estat d’alerta,quan els partits i la política parlende diàleg i trobar una solució,perquè després de les continua-des estafes a la democràcia quehem patit no ens empassem queels polítics ens trauran les casta-nyes del foc. Atès que no voleusentir a parlar que al final ens tor-nin a trair, intentaré ser positiu.

Hi ha dues maneres d’afron-tar l’esclat previsible de l’actualsistema de partits. La primerafóra formar un nou front unitarien contra de la corrupció i enfavor de la democràcia i els dretsnacionals. Una eina que denunciïla ferum de l’ensarronada ques’albira. Això ja va passar fa moltde temps. Construir un Neo-Re-agrupament o una Solidaritat 2.0per a fer què? Per acabar trobant-nos amb el nou partit ple de sub-marins del status quo? A mi m’en-tra una mandra digna de senadorautonòmic en sessió plenària.

Quan dic que caldrà fer polí-tica em refereixo a encetar la for-mulació de propostes que mi-llorin la vida dels ciutadans. M’a-gradaria ajudar a bastir una novaperspectiva moderna, democrà-tica, racional, nova i valenta queidentifiqués els problemes que

tenim i en cerqués respostes i so-lucions eficients. Que ajudin asortir de la trampa que ens haparat el sistema.

Però ara que no els agafi unatac de jo-ja-ho-deiaals antisis-tema de passamuntanyes i fi-nançament truculent, ni a lesmonges visionàries, ni als pelutsde sandàlies pro-palestines. Caldesmuntar el sistema tal com ésperquè si no tinc la sensació quela gent del mig, les persones quesempre acabem pagant el comp-te, veurem canviar el pèndol dela història de les grapes dels oli-garques a les mans d’una ex-trema esquerra, dogmàtica,antiga, manipulada i amb massaànims de revenja. I aquestapel·lícula ja la varem veure l’es-tiu del 36 i em nego a cedir-los elmonopoli de la regeneració.

Em direu si proposo una so-lució de dretes? I jo contestaréque no sigueu innocents. No diréel que diuen des del nou fei-xisme, perquè ja ho deia l’anticfeixisme, que no hi ha dretes niesquerres. I tant que hi ha dreta iesquerra, el problema es quequan els del mig mirem amuntveiem que ens manen i ensroben l’erari públic tant els dedretes com els d’esquerres.

#AdéuGabo#TitoEtern

4Un partit polític?per Carles Savalls

#SantJordi

Si amb la recuperació dels ajun-taments democràtics es vantransformar les capçaleres del’antiga premsa del Movimientoen butlletins municipals i es vaviure el naixement de noves pu-blicacions locals, de seguida esvan anar afegint emissores mu-nicipals i, més tard, canals de te-levisió. La generalització d’internetobrí un quart canal –els portalsweb– que van anar incorporantels continguts dels mitjans de co-municació municipals, i donàpas a la creació de redaccions iempreses multimèdia públiques.

En aquests darrers anys, tantper la crisi financera dels ajunta-ments que s’ha endut per davantla major part de la televisió localpública i que ha provocat la dràs-tica reducció de professionals demoltes emissores de ràdio, comper les possibilitats que ofereixenles TIC d’oferir canals d’informa-ció i interacció entre ciutadania iinstitucions, el sector de la comu-nicació pública de proximitat(ajuntaments, consells comar-cals…) ha de fer un esforç continuper oferir noves eines a la xarxaamb el menor cost possible. Iunes eines de comunicació quesiguin atractives i d’autèntic ser-vei públic. Per tant, conceptescom interacció, horitzontalitat enla comunicació i transparènciaen les dades, són claus en la co-municació institucional davantd’una ciutadania crítica i exigentamb les administracions públi-ques i els seus governants.

El recent seminari organit-zat al Citilab de Cornellà per l’as-sociació Comunicació Pública,Trending Topics en comunica-ció pública, ha servit per analit-zar casos d’èxit de comunicacióa la xarxa, des de WhatsApp aInstagram, i també per presen-tar experiències que estrenyenels vincles entre els contingutstelevisius i l’educació, com el tre-ball fet per la Fundació Bofillamb el programa Tot un món deTV3, gràcies a la plataformacol·laborativa catalana MyDo-cumenta. Un exemple de com espot oferir a la xarxa una eina pe-dagògica de gran utilitat sobre lanova immigració a Catalunya.Un tema d’especial rellevànciaper l’estratègic paper que juguenles escoles de formar les novesgeneracions amb l’objectiu deconsolidar tantes procedènciesculturals, lingüístiques i socialsen un sol poble, en un país di-vers però compartit per tothom.

Tot un exemple de la inci-dència social que poden assolirels continguts de servei públicaudiovisuals de qualitat, que vamés enllà de l’impacte en l’au-diència en el moment de la sevaemissió. Una incidència que arapot créixer gràcies a unes xarxessocials on el contingut audiovi-sual és el protagonista del tempsdedicat pels seus milions d’usua-ris en les seves converses, co-mentaris, comparticions i in-teraccions de tota mena. I això vaa més.

per Daniel Condeminas

4Del butlletí municipal a l’app

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantandreu.cat Dipòsit legal: B.11298-2010

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 30 abril 2014 líniasantandreu.cat

4La maternitat subrogada

Opinió en 140 caràcters

@munillacope: Guardiola en rueda deprensa en alemán, español, inglés y catalán,y traduciéndose a sí mismo. Y porque no lehan preguntado en italiano.

@lacruillacat: Si la Chacón utilitza la mortde García Márquez per fer nacionalisme espanyol, imagineu-vos quan peti el VargasLlosa.

@cristina_pardo: Viendo la actualidadpolítica y siendo mujer y española, hoy po-dría firmar en Sant Jordi algo más que li-bros y luego decir que no sabía nada.

Un diari obert

La sentència del Tribunal Suprem (TS)247/2014, del 6 de febrer, ha obert el de-bat en torn la qüestió de la maternitatsubrogada o gestació per substitució.

L’Article 10.1 de la Llei 14/2006, so-bre tècniques de reproducció humana as-sistida (LTRHA) ens dóna una definicióde gestació per substitució entesa com unfenomen social: “contracte a través delqual es convé la gestació, amb o sensepreu, a càrrec d’una dona que renunciaa la filiació materna en favor del con-tractant o d’un tercer”. Al mateix temps,és aquest article, juntament amb altrespreceptes del Codi Civil, el que declara lanul·litat d’aquest tipus de contractes i, pertant, prohibeix la gestació per substitu-ció a l’Estat Espanyol en tots els supòsits(incloent-hi els matrimonis homosexu-als o heterosexuals).

Acudint al camp del dret comparat,trobem diferents països on la gestació persubstitució està permesa: Ucraïna, Rús-sia, Índia, Pakistan o Califòrnia. D’altres,com Bèlgica o Holanda, la toleren. I a Ale-manya, Àustria, França, Itàlia o Suïssatambé està, com aquí, prohibida.

És, precisament, aquesta disparitatd’ordenaments jurídics la que provoca laqüestió sobre la possible o no inscripcióal Registre Civil espanyol de la filiació delsnens nascuts a través d’una gestacióper substitució en països on està reco-neguda legalment aquesta pràctica. I ésen aquest controvertit punt on, a falta delegislació suficient, el TS ha declarat, enla citada sentència, que s’ha de denegarla inscripció de la filiació.

La divergència d’opinions i posturesés tan àmplia que costaria arribar a unconsens i a un criteri que acontentés a tot-hom. Si bé és cert que l’interès superiordel menor s’hauria de preponderar enaquests casos, la confrontació d’aquestamb la dignitat moral de la dona gestanti la no mercantilització de la gestació i lafiliació és més forta fins al punt queaquesta última ha de prevaldre, tal i com

al·lega el TS. I el que tampoc podem per-metre és un foment del denominat “tu-risme reproductiu”.

No obstant això, una cosa és clara: s’hade legislar la qüestió de la inscripció de lafiliació perquè encara que el TS s’hagi pro-nunciat en contra, què succeeix amb elsmenors ja inscrits? Quina seguretat jurí-dica tenen les inscripcions realitzades? ElTS no s’ha pronunciat sobre aquestesqüestions i ha deixat la porta oberta, fetque comporta una gran incertesa.

Personalment, sóc partidària d’unaregulació restrictiva d’aquestes inscrip-cions; establint un numerus clausus, ésa dir, una sèrie de supòsits taxatius on espermeti la inscripció de la filiació de fillsprovinents de gestació per substitució.Aquesta s’hauria de permetre sempre iquan es reuneixin una sèrie de garantiesi requisits legals, com per exemple l’ex-pedició de certificat de filiació reconegutpels tribunals al país on s’ha dut a termeo la renúncia de la mare gestant, així comdades suficients d’aquesta mare per res-pondre a l’eventual dret del menor a ac-cedir a la seva identitat biològica. Aixòcomportaria l’exclusió de països onaquesta pràctica no reuneix cap tipus degaranties, com l’Índia o el Pakistan on ac-tualment no s’expedeix cap tipus de do-cument.

Tot i que encara no hi ha una regu-lació, el Tribunal Suprem ofereix solu-cions a aquesta circumstància. L’acció dereclamació de la filiació o l’adopció sóndues vies viables per a legalitzar la si-tuació en la qual es poden trobar aques-tes famílies. Però, un altre candent de-bat sobre un possible frau de llei en elprocediment d’adopció queda al desco-bert, ja que aquesta seria una maneramolt més senzilla i menys estricta, quela convencional, per a adoptar menors.Així doncs, caldrà seguir treballant enaquesta matèria fins a obtenir la regulacióque pugui resultar més avantatjosa peral màxim nombre de persones possible.

per Anna-Clara Martínez

El primer que haurien de fer els parti-daris de la tercera via, si volen fer un ve-ritable servei a Catalunya, seria frenarles lleis piconadores que imposa el go-vern espanyol a casa nostra, i que des-sagnen Catalunya.

Els partidaris de la tercera via, si dedebò estimen Catalunya, haurien deprocurar moure cel i terra, per tal de ferpossible que no s’apliquessin a casa nos-tra unes lleis espanyolitzadores i anti-socials com la llei Wert, la llei de la re-forma de la justícia, la llei d’Unitat deMercat o la llei que pretén martiritzar

els petits i mitjans ajuntaments. Els par-tidaris de la tercera via, si realment vo-len que Catalunya millori, haurien d’in-tentar aturar el gravíssim procés de mi-norització accelerada de la nostra esti-mada llengua catalana.

Els partidaris de la tercera via, si re-alment volen que s’acabin les mortifi-cacions i injustícies (socials i fiscals) con-tra la nostra estimada nació catalana,haurien de pressionar amb força el go-vern espanyol, per tal de fer possible quela consulta del 9 de novembre fos unarealitat.

Llegeixo que Societat Civil Catalana, lanova plataforma del dependentisme, haanunciat, entre els seus actes per alspròxims mesos, un a Tarragona per alproper Onze de Setembre. He de dirque em sembla molt, però, molt cohe-rent. Només discrepo de l'hora escolli-da, les 18:08: els pertocaria de pledret fer-ho a les 17:14 hores, si fos pos-sible, davant una efígie del duc de Ber-wick. Per què, us preguntareu, si aques-ta és la data que commemorem els ca-talans que tenim com a referència pri-mera el nostre país?

Molt senzill: perquè el 1714 va néi-xer l'Espanya en la qual ells creuen avuii va morir (després de segles de pressióenvers la centralització) la de constitu-ció composta que nosaltres podríem ac-ceptar. La sort de la Guerra de Succes-sió va marcar profundament la històriade l'espai polític peninsular. De l'ante-rior dispersió de la sobirania, compar-tida entre el monarca i les diversitats co-munitats polítiques, es passà a unaconcentració absoluta del poder enmans dels Borbons, tot aplicant unmodel polític arcaic en gairebé tots elsordres que faria fallida dècades més tarda la França revolucionària.

Coincidint amb el 1808, que vol

celebrar Societat Civil Catalana, quan ca-talans i espanyols van compartir l'ob-jectiu comú de fer fora de casa el tradi-cional enemic francès, sobretot el 1812,s'inicià el desplegament del liberalismea Espanya, dificultós per la pervivènciade la voluntat absolutista del monarcai de molts dels seus partidaris.

Liberalisme fallit traduït en un règimsempre corrupte i a mercè del poder mi-litar que no es va completar plenamenten una democràcia amb tots els ets i utsfins al 1931 (i encara parcialment per lamanca del vot femení) i amb la curtís-sima durada que tots sabem.

Quan, doncs, la sobirania passà demans del monarca al poble espanyol (laque ara ens invoquen cada dia per ne-gar-nos votar) ho va fer en virtut d'unaconcentració que s'havia produït, asang i foc, per obra i gràcia de Felip V.Sense ell no sabem com s'hauria produïtaquest trànsit entre les velles estructu-res de sobirania anteriors al 1714 i el nouEstat espanyol.

El primer Borbó, doncs, va fer unapassa inicial i imprescindible en laconstrucció de la sobirania que ara in-voquen els enemics de la plena sobira-nia de Catalunya. Seria normal que hocelebressin.

per Joan Granollacs

4L’única que hauríem acceptat

per Josep M. Loste

4Als de la tercera via

30 abril 2014

Sant Andreu| 8


El casal de barri de Sant Andreuja és una realitat. Fa un mes, elDistricte va anunciar que havienfinalitzat les obres al recinte in-dustrial de la Fabra i Coats i vaoferir una jornada de portesobertes. El casal ja existeix peròencara no hi ha qui el gestioni. ElDistricte afirma que el vol obrircom més aviat millor. Les enti-tats estan desitjant estrenar-lo.Però entre uns i altres no hi haacord i el concurs per a la sevagestió es va declarar desert.

Des de la Federació d’EntitatsAteneu l’Harmonia, una de lesdues candidatures del concurs,asseguren que són l’entitat mésidònia per gestionar-lo. “Vam co-mençar a treballar fa vuit anys.Vam néixer i créixer per gestio-nar aquest casal”, explica el pre-sident de l’Harmonia, que a méspuntualitza que “molt bona partde la gent de Sant Andreu de Pa-lomar” també aposta perquè se’ls entregui la gestió. La Fede-ració considera que el concurs haestat “irregular” i que la decisióha estat “política”.

Des del Districte expliquenque s’ha apostat per una gestiócívica i per això es va obrir unconcurs que, finalment, s’ha de-clarat desert, ja que “cap de lesdues propostes arriben a la pun-tuació mínima, que és el 7, ja queno compleixen molts dels re-quisits exposats a les bases delconcurs”. A més, el consistorianuncia que ara inicia “un pro-cés per estudiar quina és la mi-

llor opció per posar en funcio-nament el casal de barri i obriraquest equipament”, cosa que es-peren fer “el més aviat possibleper al gaudi dels veïns i les enti-tats del barri”.

OBRIR A FINALS DE MAIGL’objectiu d’obrir com més aviatmillor és compartit també perl’Harmonia. De fet, en un acte ce-lebrat dissabte passat, i en el qualvan assistir nombrosos veïns, laFederació va anunciar la inten-ció d’obrir el casal per les Festesde Primavera (23 i 24 de maig).

“La nostra intenció és obrirles portes del casal. La decisióestà al terrat del Districte”, co-menta el membre de la Federa-ció sobre quines accions pensafer l’entitat. Des de l’Harmoniadeixen molt clar que no es trac-ta d’una decisió espontània, sinóque s’hi veuen “abocats irre-

meiablement” després de totsaquests anys de feina.

Des de l’Harmonia defensenel seu projecte i asseguren que“té cara i ulls” i està avalat per di-versos experts. Per això esperenpoder saber més detalls sobre ladecisió del concurs. Ahir, al tan-cament d’aquesta edició, la Fe-deració tenia prevista una reunióamb el regidor del Districte,Raimond Blasi, per tractar eltema, de la qual no se’n conei-xien més detalls.

“Nosaltres continuarem ambla via legal, al·legarem, i esperemconèixer la posició del regidor”,deia el president de l’Harmonia,el qual assegurava que seguiranlluitant perquè els “legitima el su-port popular i el treball de vuitanys” i perquè aquest casal s’hafet “inequívocament per la gentde Sant Andreu i per a la gent deSant Andreu”.

La lectura del manifest de l’Harmonia el passat dissabte. Foto: L’Harmonia

L’Harmonia vol obrir el casalper les Festes de Primavera

» El Districte iniciarà un procés per estudiar quina és la millor opciódesprés de declarar desert el concurs per a la gestió del casal de barri

Joaquim Gómez RibasSANT ANDREU

L’escultura ‘Arrels’ s’instal·laràa la Plaça de l’Assemblea

URBANISME4A finals de març esva fer pública l’escultura guan-yadora del procés participatiupel futur disseny de la plaça del’Assemblea de Catalunya. Estracta de l’obra Arrels,que va ob-tenir 117 vots dels veïns i veïnesde la Sagrera, 13 més que l’altraproposta, Domus.

L’escultura guanyadora haestat dissenyada per tres alumnesde quart de Disseny d’Interiors del’Escola Superior de Disseny i ArtLlotja, que són Aina Mitjans,Cristina Nacher i Eva Oliveras.

Segons les autores de l’obra,l’escultura simbolitza “la uniódel poble català”, sense la qual nohauria estat possible l’Assem-blea de Catalunya. Una unió que“és fruit de l’estima cap a la nos-tra terra i les nostres arrels”.

Les arrels seran peces de for-migó armat que sortiran de lafont que ja hi ha a la plaça i quecontindran frases gravades sug-gerides pels mateixos veïns.

La plaça, que està en procésde remodelació, estrenarà la novaimatge aquest estiu.

L’actriu Marta Etura inaugura el festival Dansat

CULTURA4El festival Dansatva omplir una vegada més l’es-pai reservat a aquesta disciplinadel Sant Andreu Teatre (SAT)durant la setmana passada (23al 27 d’abril). L’encarregada d’o-brir-lo, a més, va ser una caramolt coneguda, en aquest cas nodel món de la dansa, sinó de lainterpretació.

L’actriu basca Marta Etura vaprotagonitzar l’espectacle inau-gural amb Chevi Muraday. Re-turn explica una relació de pa-rella i les frustracions arran deles expectatives no realitzades.

Pel Dansat van passar-hitambé els Alumnes de l’Escolad’Ensenyament Secundari i Ar-tístic i del Conservatori Profes-sional de Dansa, que van mos-trar els seus treballs. També elmuntatge Hnuy Illa, de la com-panyia basca Tanttaka/Kukai, elMaterial Inflamable de Gui-llermo Wieckert i Minión de laCompanyia Nats Nuts.

El festival Dansat és unamostra de les millors propostesde dansa contemporània i fa-miliar que es fan a Barcelona i atot l’estat.

Polèmica | ERC porta al Congrés el cas dels legionarisLa cessió d’una parcel·la de les antigues Casernes de Sant Andreu a una associació de

legionaris segueix portant cua. Després de diverses manifestacions de col·lectius contraris a la presència militar al barri, ara ERC ha decidit portar el cas al Congrés

dels Diputats on demanarà que es denegui la cessió a aquest col·lectiu exmilitar.

Sant Andreu9 | 30 abril 2014 líniasantandreu.cat

El projecte ‘Vincles BCN’ vol trencar l’aïllament de la gent gran. Foto: Arxiu

POLÈMICA4La ubicació provi-sional per a l’Escola La Maqui-nista continua generant ten-sions al barri. En els últims diess’han succeït dues manifesta-cions als carrers, una de la co-munitat educativa i l’altra delsveïns del Bon Pastor, de signe to-talment contrari.

Les posicions d’ambdóscol·lectius són ja conegudes icontinuen enrocades. Els veïns,sota el lema Escola sí, al parc no,s’oposen a la ubicació provisio-nal del centre al carrer de laBarcelonesa. Els pares delsalumnes, per la seva banda, con-sidera que aquesta és l’únicaopció acceptable de les tres queha ofert l’Ajuntament. Segonssembla, el conflicte està servit.

Tensió creixentper l’EscolaLa Maquinista

DEMANDA4El passat dissabte12 d’abril, de les onze del matífins a les set de la tarda, es vandur a terme activitats, una jor-nada de portes obertes i una tau-la rodona al Canòdrom Meri-diana amb la finalitat de recla-mar l’ús de l’equipament per ales necessitats del barri.

L’Assemblea Veïnal Canò-drom pel barri, ja! pretenia“incentivar el disseny col·lectiudels equipaments que han denodrir el Canòdrom”. En aquestsentit, a la tarda es va fer unataula rodona amb les experièn-cies de Can Batlló, el Fav-Lab deCiutat Meridiana i “un resum dela pròpia lluita del Canòdrom”,en la qual van participar-himembres de la FAVB i “desta-cats activistes veïnals”. Tot ple-gat per reclamar equipamentsper al Canòdrom.

Reivindiquenequipamentsper al Canòdrom

Crear una xarxa de confiança quetrenqui l’aïllament de les perso-nes grans. Aquest és l’objectiu delprojecte Vincles BCN, iniciativaque figura com una de les 155 ide-es innovadores presentades perciutats de tot Europa que són fi-nalistes del Mayor Challenges.

Així doncs, Barcelona ha es-tat escollida una de les 21 ciutatseuropees finalistes del 2013-2014 Mayors Challenge, una ini-ciativa de Bloomberg Philanth-

ropies que busca idees innova-dores que resolguin els principalsreptes que tenen les ciutats avuii que tinguin com a objectiu mi-llorar la qualitat de vida delsciutadans.

L’artífex de la idea guanyado-ra obtindrà cinc milions d’eurosper desenvolupar el seu projecte,i per a les quatre següents es des-tinarà, per a cadascuna, un miliód’euros amb la mateixa finalitat.

L’Ajuntament de Barcelona,per mitjà de l’Àrea de Qualitat deVida, Igualtat i Esports, hi ha pre-sentat el Vincles BCN, un pro-jecte que proposa trencar l’aïlla-ment social de la gent gran de la

ciutat mitjançant l’establimentd’una xarxa de suport públic i del’entorn personal d’aquesta, queinclogui família, amics, treballa-dors socials i voluntaris. La pro-posta de Barcelona ha aconseguitquedar finalista d’entre 155 ide-es innovadores presentades perciutats de tot Europa, un repte jade per si meritori.

L’alcalde Xavier Trias ha ce-lebrat que el projecte VinclesBCN estigui entre els finalistesd’aquest repte europeu perquèaquest “és un bon exemple decom Barcelona està utilitzant lainnovació i la tecnologia per mi-llorar la qualitat de vida”.

RedaccióSANT ANDREU

El projecte ‘Vincles BCN’,finalista del Mayor Challenges

30 abril 2014

Districte| 10


La frontera que delimita els cos-tums de la ciutat i del camp ja fatemps que s’ha difuminat. Elshorts urbans fa anys que són unarealitat a Barcelona i tot fapensar que aniran a més. Tam-bé ho entén així l’Ajuntament,que està potenciant la creaciód’aquests espais en zones de laciutat que actualment havienquedat en desús a causa de la si-tuació econòmica actual. En elmarc d’aquesta actuació muni-cipal, el consistori ha sortejat 40parcel·les d’horts urbans d’ústemporal a l’Hort de la TrinitatVella.

Els 40 horts han estat adju-dicats, tal com marcaven lescondicions del sorteig, “a perso-nes de 65 anys o més i capacita-des per al treball agrícola”, i hanestat distribuïts de la següent

manera: el 70% per a personesempadronades al districte i delbarri de Trinitat Vella i el 30%restant per a persones empa-dronades a la resta de barrisdel districte. Els escollits po-dran començar a cultivar el seu

hort a partir del pròxim 15 de se-tembre.

Els horts urbans de la ciutatés un projecte posat en marxal’any 1997 amb la creació delshorts de Can Mestres que “per-met recuperar espais verds perconrear dins l’entorn urbà”. Vanéixer amb la voluntat de donarsuport a les persones jubiladesresidents als diferents barris de

la ciutat, i amb la voluntat tam-bé de ser una activitat per dina-mitzar i millorar la seva qualitatde vida. Tot i que el primer pre-cedent històric d’hort urbà a laciutat data del 1986, quan va co-mençar a funcionar l’Hort de l’A-vi, al districte de Gràcia, per lapetició d’un grup de veïns, va serara fa 17 anys quan es van col·lo-car els fonaments perquè aquestcostum més propi del món ruralsigui una realitat consolidada aBarcelona.

COM SÓN?Els horts urbans que podrancultivar els jubilats del districtesón petites parcel·les de 25 a 40metres quadrats on s’hi conreenhortalisses, verdures i tambéplantes aromàtiques i flors detemporada. Amb paciència i de-dicació, els tomàquets, les mon-getes tendres, les patates, elscarbassons, les bledes, els lle-gums, les cols o les carxofes i en-ciams aviat seran una realitat.

Costums rurals a la ciutat» L’Ajuntament sorteja 40 parcel·les d’horts urbans d’ús temporal a l’Hort Trinitat per a jubilats» El projecte, posat en marxa el 1997 arreu de la ciutat, busca recuperar espais verds per conrear

AUTOGESTIÓ4 La creació d’a-quests 40 nous horts urbanss’emmarca en el Pla BUITS(Buits Urbans amb ImplicacióTerritorial i Social) de l’Ajunta-ment, que té com a objectiu bus-car noves utilitats a solars que ac-tualment estan en desús. La in-tenció del consistori és implicarels ciutadans en la definició, ins-tal·lació i gestió d’una vintenad’espais buits que hi ha arreu dela ciutat.

El pla està pensat principal-ment perquè les entitats públi-ques o privades sense ànim de lu-cre puguin utilitzar l’espai durantun any (prorrogable fins a tres).L’adjudicació dels espais s’ava-lua i se selecciona per una co-missió que té com a objectiuque la parcel·la tingui una auto-gestió eficient.

Aprofitar els espais buits

L’Ajuntament sorteja 40 parcel·les per a horts urbans al Passeig Santa Coloma. Fotos: Arxiu i Google Maps

El projecte delshorts urbans va néixer l’any 1997

RedaccióTRINITAT VELLA

Condició | Model d’agricultura biològicaL’Ajuntament cedeix la gestió dels terrenys per cinc anys amb un període de prova

inicial de sis mesos. Una de les condicions que han de respectar les persones beneficiàries és seguir un model d’agricultura biològica on no es poden fer servir productes químics. Tampoc es poden vendre els productes obtinguts del conreu.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8811 | 30 abril 2014 líniasantandreu.cat

30 abril 2014

Comerç| 12


La Fundació Barcelona Comerçva presentar el passat diven-dres dia 11 d’abril l’Indicador delComerç de Barcelona (ICoB),un estudi encarregat a ESADEi que ha recollit els resultats delprimer trimestre del comerçbarceloní i les intencions dels co-merciants davant la nova lleid’horaris comercials aprovadadurant el mes de febrer.

Tot i que les vendes han cai-gut un 1,4%, els comerciants jacomencen a veure “un punt dellum al final del túnel”, segons in-dica Vicenç Gasca, president dela Fundació Barcelona Comerç.L’optimisme és degut al fet quela caiguda de les vendes no ha es-tat tan pronunciada com ho vaser durant els primers mesos de2012 i 2013.

En aquest sentit, el regidor deComerç, Consum i Mercats, Rai-mond Blasi, assegura que “el sec-tor del comerç està liderant la re-cuperació de la ciutat”.

BONES EXPECTATIVESSegons el que es desprèn de l’in-forme de l’ICoB del primer tri-mestre de 2014, els comerciantscreuen que els consumidors com-praran més de cara al pròxim tri-

mestre i que les vendes augmen-taran. Tanmateix, la seva preo-cupació sobre el descens delspreus –la temuda deflació– es fapalesa a l’estudi.

Pel que fa a la nova llei d’ho-raris, un 44,9% dels comerciantspreguntats afirmen que no obri-ran cap dia festiu durant els me-sos d’estiu, mentre que només el21% té la intenció d’aixecar lespersianes durant tots ells.

Gairebé la meitat dels comerciants no obriran els festius a l’estiu. Foto: Arxiu

Frenada a la caiguda de lesvendes al primer trimestre

» L’ICoB destaca una lleu millora dels resultats respecte a l’any passat» Vicenç Gasca, Fundació Barcelona Comerç: “la llum al final del túnel”

Torna el Desmarca’t, la festaandreuenca del comerç just

FESTA4Deixar de banda les gransmarques i espais de consum que nocuiden el medi ambient i que norespecten els drets humans. Sotaaquesta premissa, el pròxim 10 demaig tindrà lloc a Sant Andreu unanova edició de la Festa del comerçjust 2014 i la banca ètica, el Des-marca’t, a la plaça de Can Fabra.

A partir de dos quarts d’onzecomençaran les activitats, amb lainauguració del Futbolí gegant.Seguidament es durà a terme ellliurament de premis del concurs

de relats organitzat pel Consell deSolidaritat i Cooperació amb lacol·laboració del Districte, sota eltítol de Per un comerç just. La te-màtica d’aquest concurs gira alvoltant de l’explotació infantil, elssalaris dignes i el respecte al mediambient.

A partir de les 12 del migdia esllegirà el manifest oficial de la fes-ta, mentre que una estona més tardes farà una xerrada sobre la situa-ció actual del comerç just al PròximOrient.

INICIATIVA4Del 12 al 15 demaig, l’Ajuntament i la Cambrade Comerç de Barcelona orga-nitzen un viatge a Nova York dequatre dies perquè els comer-ciants de la ciutat puguin co-nèixer les noves estratègies co-mercials que s’estan duent aterme ara mateix a la metròpo-li nord-americana.

El Retail Tour Nova Yorkoferirà als comerciants partici-pants la possibilitat de recórrerels millors carrers comercials

d’aquesta gran ciutat i visitar elsseus retails o establiments co-mercials de referència. Mitjan-çant iniciatives com aquesta,els participants podran cercarnoves idees a la 5a Avinguda, elSoho, Madison o Tribeca, i ad-quirir el coneixement necessariper adaptar-se als nous hàbitsdel consumidor actual.

Des de l’organització de l’ac-tivitat s’assegura que visitarNova York és “especialment in-teressant” perquè els comer-

ciants puguin comprovar in situla convivència de nous centrescomercials amb la tradició degrans magatzems especialitzats,adreçats a una clientela dife-renciada. També posen èmfasien la intensa activitat comercialque es desenvolupa a Nova Yorki la possibilitat de poder treurereflexions a l’hora de modernit-zar els negocis dels participantsen aquesta ruta i replantejarl’estratègia comercial que es volimplementar.


Un estand de l’edició de l’any passat. Foto: BeCeeNe

Noves estratègies comercials

La ruta servirà per donar idees per modernitzar els negocis. Foto: Arxiu

Hostaleria | Daniel Ojeda, millor barista de CatalunyaLa novena edició del Campionat de Baristes de Catalunya Fòrum Cafè, que va tenirlloc el passat divendres 25 d’abril a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Barcelona, vadeixar com a triomfador a Daniel Ojeda gràcies al seu domini a l’hora de servir una

tassa de cafè i els coneixements que té sobre aquest producte tan consumit.

13 |

30 abril 2014

Entrevistalíniasantandreu.cat

Barcelona ha estat guardo-nada com a millor ciutatdel sud d'Europa en pro-

moció econòmica. Què significaaquest reconeixement per a laciutat i per a la feina feta pel Con-sistori?El premi de fDi Magazine –re-vista pertanyent al grup Finan-cial Times– és sens dubte unagran satisfacció per la ciutat i peraquest Govern municipal. Re-presenta el reconeixement d'unprestigiós jurat internacional a laintensa activitat que estem duenta terme per presentar al món elgran potencial econòmic i els ac-tius que fan de Barcelona un des-tí idoni per realitzar negocis iatraure inversions. A més, elguardó ens situa en quart lloc enel rànquing de promoció econò-mica de totes les ciutats euro-pees, només per darrere de Lon-dres, Hèlsinki i Dublín. Des del’Ajuntament estem combinant

les accions de promoció inter-nacional amb l'impuls de sectorsestratègics i d'alt valor afegitque ens permeten situar Barce-lona com a referent indiscutibleen àmbits com el creixementeconòmic, les noves tecnologies,les smart cities, la investigació,la recerca o l’urbanisme. Tota lafeina feta va en la bona direcció,com ho demostren distincionscom aquesta.

D'altra banda, Barcelona tambéha estat nomenada Capital Eu-ropea de la Innovació. Fins aquin punt és important la inno-vació per sortir de la crisi?Són les grans ciutats i les sevesàrees metropolitanes les que es-tan impulsant el creixement eco-nòmic a nivell mundial. Per això,tenim clar que serà Barcelona laque ens traurà de la crisi. En

aquest nou context econòmic, latecnologia i la sostenibilitat hi ju-guen un paper molt important,i no ens podem quedar enrere.Barcelona vol ser el paradigmade la ciutat intel·ligent del futur.Un paradigma que configuratres eixos de futur molt impor-tants: les smart cities, l’economiaverda i l’economia social. Estempromovent un nou model de ferciutat, basat en la tecnologia ique inspira una nova economiade la innovació urbana a nivellmundial.

Darrerament, l'Ajuntament haarribat a un pacte per a la im-plantació dels nous horaris co-mercials. Amb la nova proposta,què hi guanya el comerç?El comerç és un dels sectorsque més ha notat els efectes dela crisi. Com a Govern municipal,sempre hem dit que estaríem alcostat dels comerciants en totmoment i els donaríem suportper prendre decisions que mi-llorin les seves perspectives defutur, sempre i quan generinconsens. L’acord que hem tancatcompta amb el vistiplau dels

principals representants del sec-tor i és un pas endavant en l’im-puls de mesures que reactivinl’activitat econòmica i generinbeneficis als botiguers. A partird’ara, els establiments de la ciu-tat podran obrir els diumengesde juliol i agost i 4 diumengesprevis a esdeveniments ambpunta de visitants. Per tant, do-nem la possibilitat al comerçd’aprofitar encara més l’oportu-nitat de negoci que significa el tu-risme. I, tot plegat, conservant elnostre model comercial de pro-ximitat únic, que promou la co-hesió social als barris i ens fa sin-gulars com a ciutat i com a so-cietat.

Qui serà l'encarregat de vetllarperquè es compleixin els hora-ris? La Guàrdia Urbana?Degut al període de suspensió dela legislació catalana en matèriad'horaris comercials, els darrersmesos s'ha generat incertesa enel sector pel què fa les condicionshoràries a les quals s'haviend'acollir. Per aquest motiu, unapart molt important de la tascade vetllar pel compliment de lallei és la vessant informativa. Pelque fa a la tasca inspectora,comptarà també necessària-ment amb la Guàrdia Urbana,donat que les visites a comerçoses podran fer en dies festius i ales nits.

També s'ha publicat la propostad'obertura en diumenge delscomerços, que enguany seran 9.En funció de què s'han escollit elsdies que no coincideixen ambcap festa del calendari popu-lar? La llei catalana d’horaris co-mercials estableix un total de 10festius a l’any en què els establi-ments poden obrir. D’aquests, encedeix 4 als ajuntaments perlliure designació. En el nostrecas, hem consensuat amb els

comerciants situar-los en esde-veniments que suposen una granafluència de turistes. El primerva ser el 30 de març, el diumen-ge previ al Saló Alimentària, i elsaltres tres seran el 18 de maig,quan tindrem una punta im-portant de creueristes a la ciutat;

el 29 de juny, pel Pride Barcelo-na 2014, i el 14 de setembre,també amb motiu de l’arribadad’un alt nombre de creuers. Elsaltres 6 festius són els ja fixatsper la Generalitat per a tot el te-rritori, que corresponen al 5 i 12de gener, 6 de juliol i 6, 8 i 21 dedesembre.

També es preveu que puguinobrir tots els caps de setmana,diumenges i festius de juliol iagost. Perquè s'ha arribat a aques-ta determinació?Estem parlant dels dos mesosamb ocupació hotelera més altai menys demanda interna. Això

afavoreix que augmenti l’activi-tat econòmica dels visitants,sense alterar els hàbits de con-sum actuals dels barcelonins.Cal destacar, a més, que enaquest període l’horari d’ober-tura serà reduït, de 10.00 a14.00 hores. Teníem clar que ha-víem de defensar la conciliaciófamiliar de les persones que tre-ballen al sector, i d’aquesta ma-nera ho aconseguim. A banda, elfet que els establiments obrin no-més al matí fa que l’activitat co-mercial no faci ombra a l’ofertacultural de la ciutat, que majo-ritàriament es realitza a les tar-des, i així un sector no competeixamb l’altre.

Aquesta proposta aparca la vo-luntat d'alguns eixos que, com azona turística, volien tenir enexclusiva la capacitat d'obrir encap de setmana?Tal com ens vam comprometrepúblicament, a la tardor faremun balanç de la mesura, tant pelque fa al seu compliment comper les oportunitats i inconve-nients que es desprenguin de laprimera temporada d'aplicació.Serà llavors quan valorarem elrèdit econòmic que ha generat,així com la seva repercussió enles diferents zones de la ciutat deBarcelona.

“El comerç podràaprofitar encara més el turisme”

Associació de Comerciants Creu Coberta

“Hem de conservarel nostre model

comercial deproximitat únic”

Sònia Recasens / Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament

El comerç de proximitat viu temps de canvis. Les petites botigues, eix singularde Barcelona, es debaten entre lluitar contra la crisi i afrontar un futur incert. L’Ajuntament assegura que defensa el model comercial de proximitat.

Avui l’Associació de Comerciants Creu Coberta en parla amb Sònia Recasens.

“Barcelona vol serel paradigma de laciutat intel·ligent

del futur”

“Tenim clar quehem de defensar laconciliació familiar

dels botiguers”

Perfil | Una especialista d’EmpresaNascuda a Barcelona, casada i amb tres fills, Sònia Recasens és llicenciada en Ciències Econòmiques i

Empresarials per la Universitat de Barcelona amb l'especialitat d'Empresa. És militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des de l’any 1992. L'any 1999 és escollida regidora de la ciutat, càrrec que exerceix fins a l'actualitat. Des de l'any 2003 ostenta el càrrec de portaveu adjunta del Grup Municipal de CiU al consistori.

30 abril 2014

Esports| 14


Han passat 15 mesos des de l’úl-tima victòria fora de casa de la UESant Andreu. Tot i així, la novavictòria a domicili ha arribat en elmoment just. Aquest diumenge elSant Andreu derrotava l’Ontin-yent per la mínima gràcies a ungol de Gabri al minut 69.

Els andreuencs van gaudirde les millors ocasions de goldurant tot el matx. Als valenciansels hi costava arribar a l’àreaquadribarrada, mentre que els deCifuentes aconseguien desfer-sede la pressió del rival amb poquesdificultats.

Al descans s’arribava amb el0 a 0 inicial, i un cop reprès el par-tit, els andreuencs encara van em-pènyer més fins a ofegar l’Ontin-yent. Així, s’arribava al minut69, on en una jugada col·lectiva

d’Aarón, Ander i Gabri va arribarel primer i únic gol del partit.

LA SALVACIÓ A TOCARA la roda de premsa posterior, eltècnic andreuenc, Martí Cifuentes,va destacar la “important victòria”davant l’Ontinyent, i va recordarque el Sant Andreu està només a3 punts d’assegurar la salvació.

Ara per ara l’equip quadriba-rrat és quinzè amb 41 punts, 4 persobre del València B, que es tro-ba en llocs de promoció de des-cens. Queden dos partits per fi-nalitzar la temporada, un contral’Olímpic de Xàtiva al Narcís Salai una sortida –a la darrera jor-nada– contra el València B, rivaldirecte per la permanència.

Els andreuencs celebrant el gol de Gabri. Foto: UE Sant Andreu

Victòria del Sant Andreu, que té la permanència a tocar

» Quinze mesos després, els andreuencs guanyen un partit a domicili» Els de Martí Cifuentes necessiten 3 punts per evitar el descens

Torna una nova edició del ciclede cinema ‘BCN Sports Film’

CONCURS4El Museu Olímpic ide l’Esport Joan Antoni Sama-ranch (MOE) i la Sala ÀmbitCultural d’El Corte Inglés seranles sales de projecció del ja em-blemàtic certamen cinemato-gràfic de temàtica esportiva BCNSports Film, que tindrà lloc en-tre el 7 i el 10 de maig.

Enguany el BCN Sports Filmarriba a la seva cinquena edicióamb un programa de projec-cions gratuïtes ben divers, des depel·lícules de ficció a animació idocumentals. En total, seran 72

films dels quals 64 entraran en lacompetició oficial, amb una àm-plia majoria de pel·lícules quehan participat en els festivalsmés importants del món.

La tinenta d’alcalde de Qua-litat de vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, va mostrar la sevasatisfacció durant la presentaciód’aquest concurs de cinema, ce-lebrada abans-d’ahir, i va desta-car que enguany el certamencomptarà amb sessions mati-nals adreçades a més de 1.500alumnes de la ciutat.

Cara i creu per al waterpolodel CN Sant Andreu

WATERPOLO4L’equip femeníabsolut de waterpolo del CNSant Andreu jugarà les semifinalsde la lliga de Divisió d’Honor des-prés d’aconseguir assegurar latercera plaça davant el CW DosHermanas sevillà, a qui va guan-yar a domicili per 11 gols a 13. D’a-questa manera, el pròxim rival deles noies de Jordi Timblau serà elsegon classificat de Divisiód’Honor, el CN Mataró.

Pel que fa a l’absolut masculí

del CN Sant Andreu, aquest va fi-nalitzar la fase regular de la lligaen setena posició amb 30 punts.Els de Xavier Julià van caure elpassat cap de setmana davant elCN Catalunya a Gràcia per 8 golsa 6, i acaben l’any amb 9 victòries,10 derrotes i 3 empats. Els an-dreuencs, tanmateix, van acon-seguir un meritori subcampionatde Copa al març, després d’arribara la final i perdre-la per 14 gols a5 davant l’Atlètic-Barceloneta.

La Cursa DIR - Guàrdia Urbanatindrà un vessant solidari

ATLETISME4La segona edicióde la Cursa DIR - Guàrdia Urba-na, que tindrà lloc el pròxim 11 demaig al llarg de tota la Diagonal deBarcelona, dedicarà mig euro percada inscripció per a l’AssociacióCatalana de Fibrosi Quística(ACFQ).

La fibrosi quística és una ma-laltia genètica hereditària queestà present des del naixement ique acostuma a manifestar-se enles persones des de ben petites.

Les persones afectades tenenmoltes possibilitats de patir altresmalalties com pneumònies i tras-torns digestius.

Les inscripcions per a com-petir en aquesta cursa romandranobertes fins al 7 de maig. El fun-dador i director general del DIR,Ramon Canela, es mostra satisfetperquè d’ara endavant les edicionsde la cursa tinguin un vessant so-lidari, i espera que “sigui també unreferent en el servei a la ciutat”.


Presentació del cicle de cinema esportiu. Foto: Ajuntament

Vacances | Comencen les inscripcions als campus d’estiuDes del passat dimarts ja està obert el període d’inscripció al programa municipal de lleure i

esport Vacances d’Estiu 2014. Enguany hi ha més de 130 propostes esportives amb milersde places perquè infants i joves gaudeixin de les vacances d’estiu. Els participants amb

discapacitat disposaran de l’opció d’un reforç a l’activitat mitjançant un monitor de suport.

15 | Agenda 30 abril 2014 líniasantandreu.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 16 DE MAIG22:00 Germanes és una comèdia dramàtica que

parla de la mort, de l’amor, de la por als can-vis, de l’adolescència, del sexe i de l’homo-sexualitat. Sota la direcció de Myrna Cambra./ Centre cívic Sant Andreu.

DIVENDRES 23 DE MAIG17:00-20:00 Introducció als processadors de tex-

tos és un taller on els participants aprendrana utilitzar els processadors de text i les sevesaplicacions i eines per a fer-los funcionar demanera òptima. / Biblioteca Trinitat Vella.

DILLUNS 26 DE MAIG19:00 Relats del 1714 és una oportunitat per te-

nir una visió panoràmica de les diferents ma-neres de relatar els tràgics fets de la Guerrade Successió. A càrrec d’Albert Lladó i JosepAnton Muñoz. / Biblioteca Ignasi Iglesias.

FINS AL 30 D’ABRILMatí-TardaArt+Indústria. Exposició del col·lec-

tiu Freixas on s’agermanen idees creatives itècniques d’origen divers que constitueixenuna amalgama que configura l’essència d’u-na ciutat perifèrica que té coses a dir. / Cen-tre cívic Sant Andreu.

FINS AL 30 DE MAIGMatí-Tarda L’evolució del vestuari a Catalunya,

1714-2014. Per commemorar el Tricentena-ri dels fets de 1714, aquesta exposició fa unamirada al passat per veure els vestuaris mésemblemàtics. / Centre cívic La Sagrera.

DIJOUS 8 DE MAIG18:00 Chomón per a la mainada. Sessió per do-

nar a conèixer el cinema mut als més petits,amb films de contes clàssics de tradició oc-cidental i oriental dirigits per Segundo Cho-món. / Biblioteca Bon Pastor.

DILLUNS 26 DE MAIG17:30-19:00 Club de lectura infantil en veu alta

que tractarà diferents lectures divertidesper engrescar els més petits perquè llegeixin./ Biblioteca Bon Pastor.

DIUMENGE 4 DE MAIG12:00 Derbi de futbol entre el Trinitat CD i el Be-

sòs Baró de Viver CF, corresponent a la jornada30 del grup 11 de Tercera catalana. / Muni-cipal Trinitat Vella.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Espectacle de titelles a partir del con-te El titella de roba, escrit per MichaelEnde. Aquesta activitat, adreçada alsmajors de 4 anys, està a càrrec de lacompanyia Pengim-Penjam. / Biblio-teca Ignasi Iglesias.

TitellesEl regal

Dj. 8 de maig a les 18:00

A càrrec de la Plataforma Anti Incine-ració de Montcada, aquesta xerrada volposar de relleu les conseqüències queestà tenint la incineració dels residusde la cimentera Lafarge de Montcadai Reixac. / Biblioteca Trinitat Vella.

XerradaNo a la incineració de residus

Dc. 30 d’abril a les 19:00

La companyia Escapade Theatre por-ta aquesta adaptació de l’obra de Dic-kens, farcida dels típics personatges ex-cèntrics ‘dickensians’. Aquest espectacleés en anglès. / Nau Ivanow.

TeatreDavid CopperfieldDel 8 a l’11 de maig

La UE Sant Andreu rep a casa l’Olím-pic de Xàtiva en el darrer partit de latemporada regular de Segona B quel’equip andreuenc disputarà a casa. /Narcís Sala.

Partit de futbolSant Andreu-OlímpicDg. 4 de maig a les 12:00

| 16 30 abril 2014líniasantandreu.cat Pròxima edició: 28 de maig

Documents

Liniasantandreu 46