Embed Size (px)
Citation preview
1
Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat -‐CJAS-‐
“ Més de 20 anys amb les portes obertes”
MEMÒRIA-‐AVALUACIÓ 2013
El CJAS és un programa de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears
Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat -‐CJAS-‐ www.centrejove.org C/ Granja, 19 � 08024 Barcelona � Tel. 934157539 � Fax. 932176483 � [email protected] �
2
El CJAS, espai de referència per l’atenció específica als adolescents i joves, de caire preventiu i assistencial i sense ànim de lucre, ofereix els seus serveis des de l’any 1992. Es considera un
servei complementari dels serveis sanitaris i socials de la xarxa pública. El 60% del finançament, està assegurat a partir de la contractació amb CATSALUT, signat el juliol del 2012 per a 10 anys. Els programes marc contractats són:
• Promoció i prevenció dels trastorns mentals, afectius-‐sexuals i addiccions. • Suport a la població d’alt risc
El 40% restant, s’aconsegueix amb el desenvolupament d’altres programes i projectes específics, a partir de convenis o subvencions amb diferents Administracions públiques i puntualment alguna institució privada. La finalitat del CJAS: “Atendre i acompanyar els joves (i el seu entorn) en el procés de creixement per afavorir la vivència d’una afectivitat i sexualitat positiva* i responsable.” El servei es basa en la filosofia de “portes obertes”, o sigui atenció immediata i confidencial en la primera demanda. Posteriorment, es programen les visites segons el caire i especificitat de la demanda observats en l’entrevista. També s’atenen les consultes fetes per telèfon i a través de la web. Els diferents programes que s’hi desenvolupen o que es creen de nou, contemplen en els objectius una àmplia mirada al canviant món dels adolescents i joves, que permet adequar de manera continuada les activitats educatives/preventives i assistencials. Els tallers d’Educació afectiva sexual dirigits a nois i noies de 12 a 16 anys, grups classe o altres grups especials, formen part del projecte del CJAS des dels seus inicis. Es defensa el treball en grup, dinàmic i participatiu com un dels espais de sensibilització i aprenentatge per excel·∙lència. És un “centre alternatiu” per la prevenció de la Sida i la detecció d’anticossos del VIH des de l’any 1994 i els darrers quatre anys, també de la Sífilis. Ara fa quatre que s’ofereix la realització de la “prova ràpida” de dilluns a divendres. L’equip reuneix professionals de diferents disciplines (medicina, infermeria, treball social, psicologia, administració, direcció mèdica i de gestió), amb l’objectiu d’assegurar una mirada i atenció global a les demandes dels adolescents i joves. El CJAS també compta amb professionals externs que col·∙laboren en l’atenció psicològica, la supervisió de casos clínics i en la realització dels tallers educatius/preventius. La formació continuada dels professionals per adequar aquesta atenció, parteix de la importància de l’etapa adolescent en el creixement de la persona i de la necessitat d’atenció davant els dubtes, dificultats, pors i també trastorns que se solen generar. Aquestes dificultats poden comportar patiment i facilitar conductes reactives i símptomes més enllà de les característiques del moment. Per la seva trajectòria i expertesa, als professionals del CJAS sovint se’ls requereix per participar en diferents cursos de formació continuada dirigits a professionals de la salut o altres professionals que tenen contacte amb el món adolescent i juvenil. Des de l’any 1995, el CJAS és un servei de referència amb conveni pels “pràcticum” de Llicenciatura de Psicologia de la UAB i de Treball Social de la UB. A continuació es presenten les activitats realitzades l’any 2013 i els seus resultats.
3
La Consulta presencial en el CJAS Dirigida a nois i noies entre 14 o menys fins a 30 anys, que accedeixen personalment al servei de manera individual, en parella, amb la família o en petit grup. Els motius de consulta poden ser de caire general o més específics. Entre ells:
• Creixement, afectivitat i sexualitat, fisiologia, canvis, primeres relacions, trastorns emocionals, retard de la menstruació, orientació sobre mètodes anticonceptius, preocupacions o percepció de problemes de salut, identitat i/o orientació sexual, treballs escolars, etc.
• Amenorrea, embaràs i/o avortament: Abordatge preventiu i atenció sanitària i
psicosocial a la demanda explícita. Suport a la parella i/o a la família, en els casos necessaris. Acollida dels casos derivats per altres serveis. Realització de la prova d’embaràs. Detecció del risc en relació a la infecció pel VIH/Sida i altres ITS.
• Inici d’anticoncepció habitual, fracàs del mètode anticonceptiu o relació no
protegida: Dispensació gratuïta de l’anticoncepció d’urgència i prescripció de l’anticoncepció hormonal. Captació de les dificultats per una protecció anticonceptiva habitual. Detecció del risc d’infecció pel VIH/Sida i altres ITS. Reforç de les habilitats per l’ús correcte del preservatiu.
• Consulta mèdica/sanitària: Atenció a la demanda de les primeres visites
ginecològiques, per preocupacions pels canvis del cos, per hipermenorrees o dismenorrees, per la pràctica de la citologia, atenció i diagnòstic d’ITS en nois i noies, trastorns de l’alimentació, agressió o abús sexual, etc., i orientació i prescripció de mètodes anticonceptius. Educació sanitària i orientació per la utilització dels serveis de salut i derivació si s’escau. Prescripció d’anticoncepció hormonal.
• Possible infecció pel VIH/SIDA i/o Sífilis: Programa específic de prevenció individual i en grup. Centre alternatiu per la detecció de noves infeccions entre els joves. Consell assistit i realització de les “proves ràpides” de detecció d’anticossos del VIH o prova Elisa, i dels anticossos de la Sífilis de manera confidencial i gratuïta. Registre epidemiològic de les proves realitzades pel monitoratge de la infecció pel VIH (CEEISCAT).
• Consulta o acompanyament social: De manera transversal, atenció a l’embaràs i
l’avortament, a l’abús sexual, a la maternitat/paternitat adolescent, a la infecció pel VIH-‐Sida, a nois i noies amb alguna discapacitat psíquica o sensorial, en règim d’acollida, etc.. Possibilitat d’atenció social específica en els casos que ho requereixin. Recerca de recursos i derivació a altres serveis si és necessari.
• Consulta psicològica: Contenció i suport en conductes reactives. Treball
psicoterapèutic adequat a la demanda explícita o recolzament per la resolució d’altres demandes, mitjançant una teràpia breu o focal en els casos de dificultats o trastorns més importants. Captació i derivació acompanyada de patologies mentals.
• Consulta psicològica per les famílies: Orientació i suport psicoterapèutic relacionat amb l’atenció mèdica o psicològica d’un fill o una filla en el CJAS o per demanda espontània. Treball grupal amb mares i pares adolescents.
4
• Consulta social per a les famílies: s’ofereix un espai d’orientació, acompanyament social i suport psicològic a les famílies davant les dificultats dels seus fills i filles en el procés de creixement. Es contempla l’entorn familiar i context social i com aquest pot incidir en el desenvolupament dels seus fills i filles adolescents/joves.
Durant l’any 2013 s’han realitzat un total de 4.385 visites, de les quals 1.674 corresponen a consultes de joves que han arribat al CJAS per primera vegada i en 2.711 casos, joves que ja havien utilitzat aquest servei en alguna altra ocasió. Del conjunt d’atencions realitzades, un 72,05 % corresponen a noies (3.159) i un 27,95 % a nois (1.226). Dels 4.385 usuaris visitats, 616 han vingut acompanyats per amics o amigues. Aquestes visites han generat un total de 4810 diferents motius de consulta.
La major part dels nois i noies que consulten per primera vegada en el CVJAS, han conegut el servei a través d’algun amic o amiga que li ha recomanat, representa un 40% del total. Aquest any, la segona via d’accés ha estat la pàgina web amb un 27% seguida dels tallers d’educació afectiva-‐sexual realitzats pel CJAS, amb un 18 %. La derivació des dels Serveis Sanitaris o psicosocials es manté en el quart lloc amb un 9,3%. Com han conegut el CJAS els joves atesos per primera vegada, n:1674 . Any 2013
Edats dels joves que han accedit per primera vegada al CJAS. N:1674. Any 2013
Nº visites primer accés
Nº visites d’usuaris anteriors
Total visites Total consultes
1674 2711 4385 4842
5
Pel que fa als grups d’edat de les primeres visites, aquest any 2013 el grup majoritari, el 54,8%, ha estat el de 15 a 20 anys, seguit del de 21 a 23 amb un 16%. En la gràfica es pot observar que el 74 % del total de consultes estan entre 14 o menys i 23 anys. Són les edats on hi han progressivament els canvis biològics, psicològics i socials més importants. A partir dels 17-‐18 anys es reafirma la identitat personal i l'orientació sexual. Els resultats de diferents enquestes a l’abast, apunten que la mitjana d’edat d’inici de les relacions sexuals coitals, ha disminuït més d’un punt tant per noies com per nois i se situa entre 15 i 16 anys. Edat de la primera relació sexual de 890 nois i noies del total de 1674 Primeres Visites
Ja fa 3 o 4 anys que el grup entre 15 i 20 anys significa el 55% de les demandes per demanar ajut. Les consultes del grup de 14 o menys es mantenen en un 3%. Però, cal destacar que en un 14% dels nostres primers usuaris (mostra: 890), consta l’edat d’inici de les relacions sexuals entre 14 o menys any, i en un 58% entre 15 i 17 anys. Al ser un centre alternatiu per la detecció de la infecció del VIH i altres ITS per a joves fins els 30 anys, la demanda d’atenció del grup entre 21 i 30 anys és prou alta i significa un 32 % del total. Val a dir que aquest últim percentatge ha disminuït 10 punts si es compara amb l’any 2012. Distribució dels motius de consulta (totals i percentatges). N: 4842 visites. Any 2013
motius de consulta Total 4842
Mètodes anticonceptius (informació/prescripció)
480
VIH/Sida i altres ITS 1555
Consultes per Amenorrea, embaràs i IVE
864
Anticoncepció d’urgència (informació/ prescripció)
1092
Visita mèdica 170
Atenció psicològica/ sexual 597
Atenció social 7
Informació a professionals, famílies i treball escolar
77
6
Les consultes al voltant del VIH/Sida i les altres ITS continua sent el primer motiu de consulta amb un 32% del total. L’atenció per la demanda de prescripció de l’Anticoncepció d’Urgència (AU), ocupa el segon lloc amb un 22,5%. Quant a l’atenció a la amenorrea, l’embaràs i la demanda d’IVE, es troba en el tercer lloc amb un 17,84%. Percentatge que representen cadascun dels motius de consulta segons els grups d’edat en les primeres visites al CJAS. n: 1.674. Any 2013
L’atenció a la demanda d’anticoncepció d’urgència El CJAS es troba dins la xarxa d’assistència que dispensa l’anticoncepció d’urgència (AU) de manera gratuïta. Durant l’any 2013 l’AU ha generat 1092 consultes de les quals en 383 ocasions, han vingut acompanyades de la parella o amb amics/amigues. Com mesura preventiva d’un embaràs no desitjat, s’han dispensat 857 unitats de la píndola d’AU. Tots les prescripcions han estat degudament registrades segons la proposta del Departament de Salut pel seu seguiment. El 40% de les píndoles dispensades han estat a noies entre els 15 i 17 anys. El segon grup es troba entre els 18 i 20 amb un 36,64%. Pel que fa el grup de 14 anys i menys, el percentatge és del 3,27%. L’AU no té contraindicacions absolutes i la seva prescripció o dispensació pot aportar importants beneficis tant per la pròpia finalitat, com pel fet que sovint aquesta demanda significa una via d’accés a l’educació per la salut i reforçament de les mesures preventives. Sempre que és possible, la professional convida al noi, quan acompanya, a participar en l’entrevista. Aquest fet permetrà la valoració conjunta de les dificultats per protegir-‐se o protegir a l’altre tant del noi com de la noia i l’avaluació del risc d’embaràs. Aquesta intervenció permet elaborar i prevenir altres situacions semblants, i iniciar conjuntament l’abordatge del consell anticonceptiu i de la importància de la protecció front la infecció pel VIH/Sida i altres ITS tot reforçant l’ús del preservatiu. En alguns casos, ve al servei el noi tot sol a fer la demanda de AU.
7
Si s’ha establert una bona comunicació i relació de confiança, tant la noia com el noi tindran més capacitat per demanar ajut professional sempre que es trobin en una situació personal difícil. El suport d’un professional de la salut durant el camí d’aprenentatge de l’adolescent, el pot ajudar a canviar conductes i hàbits poc saludables que sovint causen patiment i poden significar un entrebanc en el procés de creixement. La consulta per la dispensació d’AU, és una entrada excel·∙lent dels adolescents i joves a la xarxa d’atenció en salut. Dispensació d’Anticoncepció d’Urgència segons grups d’edat. N: 857
L’atenció a l’embaràs i la seva resolució L’any 2013 s’han atès 864 demandes al voltant de la amenorrea i el temor a un possible embaràs. En 172 casos la prova embaràs ha estat positiva. D’aquestes noies, 156 s’han acollit a la interrupció voluntària de l’embaràs i 5 noies van decidir continuar l’embaràs. De les 156 noies que van decidir avortar, 140 noies es van acollir a la IVE quirúrgica i 15 a la farmacològica. Totes han estat acompanyades durant la decisió, fins la derivació a una clínica concertada per la realització de la IVE o al PASSIR de referència per la IVE farmacològica o el control de l’embaràs. En onze casos, desconeixem la seva decisió, doncs la van prendre en els dies de reflexió pel seu compte després de ser acollides i informades, i posteriorment no ho van comunicar al Centre.
Lloc d’origen de les noies que van presentar un embaràs
.
8
Edat de les noies que s’han acollit a l’avortament. n: 156. Any 2013
En el CJAS, el grup d’edat majoritari d’acompanyament i acollida a l’avortament, es troba entre els 14 anys i els 22, significant un 66% del total. Les demandes de les dones més grans de 29 anys (5,77%), han estat acollides atenent a la seva situació personal i social en el moment que acudeixen al servei. Aquests últims anys ha anat augmentant la demanda d’IVE per part de les noies d’origen d’Amèrica Llatina i enguany representen un 37% del total. Programa específic de prevenció i consell en VIH/Sida El caire preventiu del CJAS permet que tots els adolescents i joves que accedeixen al Servei, rebin informació sobre l’afectivitat i sexualitat en general, el risc d’embaràs, ITS i infecció pel VIH/Sida si hi ha relacions no protegides, i els mètodes anticonceptius i de profilaxi, amb especial èmfasi la de promoció de l’ús correcte del preservatiu masculí i femení. Quant al programa específic de prevenció i consell en VIH/Sida i altres ITS, durant l’any 2013 ha generat 1.555 visites específiques, de les que 599 han estat en la primera visita al CJAS i, en 956 casos ja havien utilitzat alguna vegada el servei per altres consultes.
A partir del mes d’octubre del 2006 es va implantar en el centre la “prova ràpida” per detecció de noves infeccions, i després de sis anys continua el impacte positiu d’aquesta prova. Pel que fa al CJAS, des que s’ofereix aquesta prova la demanda és molt més alta, sobretot en comparació amb la prova convencional de laboratori ”Elisa”. Actualment es realitza la prova COMBO, per la detecció tant dels antígens dins dels dies previstos post possible infecció, com dels anticossos passat el període finestra. Aquesta es realitza de manera confidencial i gratuïta.
Com a centre alternatiu per a la detecció de nous casos d'infecció, durant l’any 2013, 647 joves, 288 noies i 359 nois, han sol·∙licitat o se’ls ha recomanat fer-‐se la prova per la detecció d’anticossos del VIH/Sida. S’ha determinat una prova reactiva un noi de 22 anys del país i que va ser confirmada amb la prova de Western-‐Blod. També es realitza la prova ràpida per la detecció d’anticossos de la infecció de la Sífilis. Molt sovint, en el context del consell assistit, s’ofereix la possibilitat de fer-‐se les dues proves ràpides al mateix temps, VIH/Sida i Sífilis. Aquest any s’han acollit a la prova per descartar la Sífilis 187 persones (91 noies i 96 nois), amb un resultat reactiu, un noi de 29 anys del país.
Com cada any, s’ha col·∙laborat amb el Centre d’Estudis Epidemiològics (CEEISCAT)´, complimentant el full de registre epidemiològic de la infecció pel VIH/Sida i de la Sífilis.
9
Distribució anual i per sexe de les proves realitzades per la detecció del VIH. n: 647
Lloc d’origen dels usuaris i usuàries del CJAS Des de fa uns quants anys es recull el lloc d’origen de les persones que s’atenen en el CJAS i en els últims 5 o 6 anys, les persones originàries d’un país estranger, sobretot d’Amèrica Llatina, han augmentat de manera important. Distribució de les visites segons el lloc d’origen. N: 4375
Com es pot apreciar a la gràfica, el 75,03% són noies i nois autòctons, però les demandes, sobretot de noies provinents d’Amèrica Llatina, representen en el 2013 un 18,24% del total. Pel que fa al grup d’altres, s’han inclòs 29 consultes de usuàries d’Amèrica del Nord i Oceanía. L’atenció psicològica en el 2013 L’atenció psicològica que es fa des del CJAS té un caràcter principalment de promoció de la salut mental i preventiu. És per aquest motiu que les nostres intervencions són:
- Psicoteràpies focals i/o breus - Contencions i acompanyaments en l’elaboració de situacions crítiques (per exemple:
embaràs no planificat, suport en el procés de demanda de la prova del VIH, dol per la
10
pèrdua d’una persona propera, “crisi de l’adolescència”, relacions conflictives amb la família, trastorns emocionals, trastorns alimentaris incipients, etc.)
- Contencions i derivacions a serveis especialitzats en cas que es detecti una problemàtica greu (ex: addiccions, trastorns mentals greus, trastorns alimentaris importants, etc.).
Quan detectem alguna problemàtica greu en l’adolescent o jove s’intenta fer una contenció de la problemàtica i un acompanyament més o menys llarg fins que és possible la derivació al servei especialitzat adient de la xarxa pública.. L’Any 2013, el programa d’atenció psicològica ha atès 465 consultes en relació a un possible malestar psicològic. D’aquestes un total de 80 adolescents i joves han rebut atenció psicològica (psicoteràpia breu o focal) en el nostre centre. Al mateix temps han rebut suport i/o assessorament 6 famílies en relació a dificultats i/o problemàtiques amb els seus fills. D’aquests 80 nois i noies atesos, un 34% són nois i un 66% noies.
Dels joves atesos en demanda psicològica, un 87,5% han nascut a Espanya i un 12,5% són nascuts a altres països, principalment a la zona d’Amèrica Llatina (8,7%).
La distribució per edats ha estat la següent:
11
Com es pot observar en el gràfic, el percentatge més important de demanda psicològica es dóna entre els joves de 18 a 23 anys, suposant un 53,7% del total de la demanda. Cal destacar que el 68,75 de joves en acompanyament psicoterapèutic tenen entre menys de 14 i 23 anys. Aquest dada ha augmentat 3 punts en comparació a l’any passat. Hi ha demandes per suport psicològic a edats més baixes. De totes maneres, si apleguem els grups d’edat des dels 21 fins els 27 anys o més, veiem que representen un 58,75 % del total. Aquesta dada continua confirmant que en molts casos, la consciència personal del trasbals que fa patir i que no es pot resoldre sense ajut, no es fa prou conscient fins a partir dels 20 anys. Les demandes psicològiques dels joves que s’han atès aquest any anaven principalment en relació a:
- Malestar davant un embaràs no planificat, tant si es va decidir continuar com fer una interrupció voluntària de l’embaràs.
- Angoixa important davant l’espera (període finestra: 3 mesos) per fer-‐se la prova per la detecció dels anticossos del VIH/Sida.
- La pròpia crisi de l’adolescència amb daltabaixos quant als sentiments i el comportament.
- Dificultats en la seva vivència de la sexualitat compartida. - Dificultats en les seves relacions emocionals, ja sigui:
Amb el grup d’iguals (amics, parella), perquè:
són nois/es que han establert relacions de gran dependència. tenen dificultats per finalitzar una relació que els fa patir. no han acabat de superar un trencament. tenen por de començar a establir relacions afectives. presenten dificultats per establir relacions igualitàries (es senten i mostren en les relacions molt superiors o inferiors als altres)
Amb els adults (pares):
per la pròpia crisi de l’adolescència i pel que suposa pels diferents membres de la família de dol, pèrdua, nous reptes, etc.;
per què hi ha una situació problemàtica a la família (patologia d’algun dels membres, divorci, separació per processos migratoris, violència, mort d’un familiar, etc.), que està fent patir al noi/a.
- Dificultats per passar la “crisi de l’adolescència”, en els casos de joves-‐adults, donant
lloc a dos situacions: Manteniment en el període de la infància, dependència total dels pares, no relació amb el grup d’iguals (no tenen amics, por a les relacions de parella, a assumir responsabilitats, etc.). Pas de la infància a la vida adulta sense haver pogut transitar per l’adolescència...
La majoria d’adolescents i joves que s’han atès estaven passant per una situació puntual de patiment i demanaven un espai on poder parlar i entendre allò que els estava passant i no sabien com afrontar. Cal considerar que alguna d’aquestes dificultats o trastorns, si no poden ser tractades, amb el temps podrien portar a problemes psicològics més important. En moltes ocasions, els casos més conflictius són discutits en l’espai de supervisió externa amb un psiquiatre, psicoanalista expert en adolescents, amb el que compta el CJAS.
12
Es continuen realitzant assessoraments puntuals o suport especial en relació a l’afectivitat i la psico-‐sexualitat, a professionals d’ensenyament, de serveis socials i/o educadors, per situacions detectades a l’escola o a altres centres educatius. En aquells casos en els que s’ha detectat una situació que requeria un tractament a llarg termini per la problemàtica que presentaven, quan ha estat possible, s’ha fet un acompanyament per la posterior derivació al servei especialitzat de la xarxa normalitzada. Aquest any s’han derivat un noi i una noia al Cap, al seu metge de família per tal de poder-‐se fer la valoració i posterior derivació al CSMA. L’especificitat del treball social: Com ja s’ha comentat, els diferents professionals de l’equip del CJAS i en concret les treballadores socials, atenen les consultes presencials i porten a la pràctica el treball educatiu en grup la i el comunitari, des d'una visió global de promoció de la salut i de prevenció. S’intenta ajudar al jove, dins les seves possibilitats d’actuació, a mobilitzar els seus propis recursos personals i del seu entorn social, fent-‐lo partícip perquè pugui identificar-‐se com individu amb ple dret per decidir sobre la seva salut. També se li facilita l’accés a la xarxa d’atenció normalitzada. Recordem que el CJAS treballa per a la prevenció i detecció de les situacions de risc i és des d’on parteixen les professionals del treball social. En aquest context, serà important que es pugui fer un estudi de la situació i elaboració d’un diagnòstic, garantint la derivació correcta a les unitats de tractament adequades (derivació a hospitals, a la xarxa de serveis socials, salut mental, serveis educatius i de lleure, etc.) L’acompanyament per una posterior derivació, consistirà en la captació correcta de la demanda en el cas que sigui implícita o inespecífica, coordinació amb l’equip per avaluar el diagnòstic de situació que s’ha arribat, i posterior relació amb l'organisme o servei receptor. Sempre es respectarà la confidencialitat de la conversa amb el jove, procurant que ell/a sigui qui faci la demanda i es responsabilitzi de la situació en la que es troba i del que es treballarà més tard. Amb això es concreta la necessitat d’un treball conjunt, professional i adolescent/jove, fent-‐te'l partícip de la situació, per tal que el projecte sigui prou atractiu i el motivi a tenir una continuïtat en el temps. En cada cas caldrà fer un seguiment, i per descomptat, s’haurà d’informar a l’adolescent o jove, de la situació en la que es trobem a cada moment i reforçar els seus elements d’autonomia personal. En determinades situacions, es tindrà d’atendre i informar a la família per implicar-‐los en la resolució del problema. L’atenció social l’any 2013 Durant aquest any les professionals de treball social i psicologia han realitzat tots els tallers d’educació afectiva-‐sexual, els dirigits a joves escolaritzats de secundària i els de grups de nois i noies amb característiques especials. A més s’han atès 95 entrevistes individuals personalitzades relacionades amb temes d’especial vulnerabilitat i conflictiva social, sovint provinents de la derivació d’altres professionals del CJAS, de les quals en 11 casos s’ha determinat una intervenció més especifica i un seguiment social. A partir de l’accés espontani al servei i de les visites programades, molts dels casos amb problemàtica que han requerit una actuació social, han estat atesos en primer lloc per altres
13
professionals de l’equip (psicòloga, infermera o metgessa), i derivats posteriorment per a una atenció social específica per part de les professionals de treball social. Quant als motius de consulta que més han necessitat aquesta atenció, són l’embaràs en noies amb una situació familiar i econòmica socialment desfavorida o menors d’edat, tant si s’han acollit a la IVE com si han continuat l’embaràs, la prova de detecció d’anticossos per una possible infecció pel VIH i la Sífilis o altres ITS en joves amb conductes de risc important, immigrats i/o sense residència..., especialment aquells pacients amb diagnòstic positiu, i usuaris en atenció psicològica amb problemàtiques familiars, personals i/o socials. Alguns casos (embaràs en menors d’edat, agressió sexual, avortament farmacològic, necessitat d’un abordatge global i continuat, vulnerabilitat social, etc.), han arribat al centre i demanat ajut mèdic o psicosocial per recomanació de diferents institucions públiques o privades de la xarxa d’atenció (Serveis Socials bàsics, Centres de Salut Mental (CESMIJ), Hospital de Dia d’Adolescents, Associacions sense ànim de lucre d’atenció social, etc.). Del total d’atenció social, la gran majoria han estat consultes relacionades amb l’embaràs ja sigui, perquè desitjaven continuar i volien informació sobre les ajudes i prestacions a les que podien accedir o bé en relació a la demanda de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) i els recursos d’ajut. En el CJAS, s’atenen alguns casos en els quals la situació d’embaràs requereix seguiment psicològic i social per l’especial vulnerabilitat que caracteritza l’embaràs adolescent. Cal contemplar especialment aquelles situacions on la cultura o les creences religioses afegeixen un major patiment per prendre la decisió. En aquests casos, es treballa tant amb la noia jove o adolescent com amb la seva família, per fer un acompanyament en la presa de decisió i/o en la mediació quan no hi ha acord entre uns i altres. La resta de les demandes socials han estat molt variades, derivació per prova de detecció d’anticossos anti-‐VIH, per consum de drogues o situacions socioeconòmiques desfavorides. En aquests casos s’ha estudiat la demanda i la situació social i familiar per tal de fer un seguiment adequat del cas, i un acompanyament i derivació als centres especialitzats del seu territori . Per últim, remarcar la importància de la coordinació amb els diferents serveis socials i de salut que les treballadores socials realitzen per tal de facilitar tant l’acompanyament com el seguiment dels casos que es deriven. La consulta telefònica L’atenció telefònica per informació i consulta oberta a adolescents i joves, a pares i mares i a professionals que treballen amb joves, és operativa en el mateix horari d’obertura del Servei en un telèfon fàcil de memoritzar: Tel. 934151000. El servei telefònic està dirigit sobretot als joves i les edats i els motius de consulta no es diferencien massa dels realitzats de manera presencial o mitjançant la web. En tot cas, cal destacar que sovint hi ha consultes de les famílies d’aquests joves o bé de professionals que estan prop del món juvenil. Durant l’any 2013, s’ha donat resposta a un total de 2429 consultes telefòniques, de les quals unes 965 han estat específiques a l’entorn de les ITS i la infecció pel VIH/SIDA, sent el percentatge més alt amb quasi un 39%. En segon lloc es troben les consultes per inici o incidències amb l’anticoncepció amb un total de 326, seguides de 304 consultes sobre l’AU.
14
Sobre la demanda d’informació per un embaràs inesperat que han estat 290 consultes i 197 sobre temes mèdics. Les 40 consultes restants, han estat fetes per pares i mares i diferents professionals. Aquest any crida l’atenció les consultes a través del telèfon relacionades amb qüestions psicològiques. S’han respost 189 demandes. Les demandes d’informació general del CJAS o d’altres serveis per part de joves, famílies o professors i la demanda de treballs escolars, ha estat alta, 106 trucades. La distribució per sexes del total de trucades ha estat una mica diferent que en la consulta presencial, 67,6% han estat noies i el 32,4% nois.
Pel que fa a les edats també han canviat si les comparem a les de l’any passat, amb un augment important dels grups d’edat de 18 a 20 anys i de 24 a 26. Els altres grups es mantenen aproximadament com el darrer any. Una dada que crida l’atenció és el percentatge de les consultes des de els 24 anys fins a 30 o més, que han significat un 49,6 % del total. Aquest fet ens mostra que la consulta telefònica és un recurs important per les persones joves més madures amb pors i incerteses que no s’atreveixen a resoldre presencialment o que volen una resposta immediata als seus dubtes tot preservant l’anonimat.
Percentatge de les consultes per telèfon segons grups d’edat. N: 2429 Any 2013
Distribució de les trucades telefòniques segons motius de consulta. N:2429; Any 2013
Després de quasi més de 20 anys de consulta a través del telèfon, es pot confirmar com a una bona eina i eficaç per detectar situacions de risc, treballar la prevenció i convidar a una consulta presencial. L’anonimat del que consulta permet al professional oferir una informació
15
clara i correcte, fer contenció i acompanyament davant les situacions de conflicte o de risc important, ajudar a la reflexió en els casos que necessiten un ajut professional especialitzat, donar suport a la decisió quan cal fer-‐se la prova per la detecció d’anticossos del VIH i/o de Sífilis o la prova de l’embaràs, resoldre les incidències en l’ús dels mètodes contraceptius, en especial les de la contracepció hormonal,... i apropar als joves i també a les seves famílies a una atenció presencial i específica. La informació i consulta a través de la pàgina web La pàgina d’informació i consulta sobre salut afectiva-‐sexual i altres problemes o trastorns de salut, www. centrejove.org, té una trajectòria de catorze anys. Durant aquest període, les visites a la pàgina web quasi han augmentat un 20% si les comparem amb les de l’any passat. L’any 2012 hi va haver 50.208 entrades a la web i en el 2013 han estat 60.357, que significa una mitjana diària de 165,36. Destaca el total de pàgines d’informació visitades que han estat 192.290. La consulta virtual es confirma com un recurs útil i proper a la població jove, que proporciona un accés fàcil a la informació i també a la consulta, especialment en aquells sectors amb més dificultats, siguin externes (distància, comunicacions, horaris), o personals (timidesa, dificultat per verbalitzar, etc.). L’anonimat de la consulta, els convida a expressar situacions o vivències de diferents tipus, fins i tot problemes greus com trastorns de personalitat, abús sexual masculí i femení, violència, agressions sexuals, etc., que sovint els impedeix una relació confortable amb els altres. Així mateix, aquesta via sovint s’utilitza per fer un primer apropament al servei i constatar la seva veracitat i professionalitat. També és molt útil per reforçar un ús correcte dels preservatius i donar resposta o resoldre les incidències de l’anticoncepció hormonal.
En l’any 2013 el total de consultes personals resoltes a través d’aquesta via ha estat de 768, que han significat 59 més que l’any anterior. Del total de consultes el 73,5 % han estat fetes per noies i el 26,5 % restant per nois. Quant als motius de consulta, en primer lloc destaquen les consultes al voltant de l’anticoncepció hormonal i altres (incidències o dificultats d’ús, efectes secundaris, dubtes sobre l’eficàcia, etc.), amb un 21,9% del total, en segon lloc les demandes sobre la infecció pel VIH/Sida que signifiquen un 20,3%, seguides de les consultes sobre la amenorrea i l’embaràs, que preocupa sobretot a les noies en un 12,3% i les mèdiques amb un 10%. El 11% de consultes sobre la sexualitat i tot el que l’envolta, els canvis del cos, l’afectivitat, la por, els dubtes sobre la identitat, les primeres vegades, etc., valorem que és molt important. La consulta sobre l’AE representa un 8,6% del total. Els professionals, les famílies i adolescents per a la realització del treball de batxillerat, també utilitzen aquest mitjà i representen un 4,5%. Crida l’atenció aquest 5% de les consultes sobre informació general, però tal com s’expressa la consulta, s’observa que és una manera d’apropar-‐se al servei per demanar un ajut més específic, que sol arribar en una segona consulta o amb la demanda de dia i hora d’atenció al servei.
16
Distribució dels motius de consulta mitjançant la web (562 noies i 203 nois). N: 768
Com ja s’ha comentat, la pàgina web d’informació i consulta, facilita l’accés dels joves a la demanda d’atenció presencial. Molts dels joves que accedeixen personalment al CJAS, han tingut un primer contacte amb el servei a través de la pàgina web. Això vol dir que després d’un contacte previ i una resposta professional als seus dubtes o conflictes, els hi és més senzill anar a consultar personalment en el propi CJAS o en altres serveis de la xarxa d’atenció en salut referents del barri on viuen. Pel que fa a les edats, aquest any, segons les dades de les que disposem, el grups que més han consultat van dels 17 als 20 anys i representen un 54,3 % del total. La resta estan repartides de manera força proporcional, sobretot entre els 21 i 26 anys. Amb aquestes dades podem apreciar com els grups de joves més grans també prefereixen consultar de manera anònima mitjançant la web. Quant al grup de 14 o menys, el percentatge de consultes mitjançant la web, un 1,9%, és menys elevat que el de les consultes presencials que és un 3,1%. Distribució per grups d’edat de la consulta virtual Sobre 508 consultes del total de 768
Destaca l’augment de usuaris que arriben per primera vegada al CJAS, que refereixen que hi han accedit mitjançant la web o internet que aquest 2013 ha estat un 26,5%.
17
Activitats educatives en grup. “Tallers d’educació afectiva i sexual” És un dels principals programes del servei. El CJAS ofereix un espai educatiu, en forma de taller, per treballar en grup els aspectes relacionats amb la salut sexual i l’afectivitat des dels seus inicis. També els tallers, especialment aquells que es realitzen en el propi Centre, permeten que els joves coneguin l’espai, la oferta de prestacions i els professionals que fan l’atenció. S’ha pogut observar que molts dels joves que han participat en un taller, conserven la referència i utilitzen el recurs més tard quan els sorgeix la necessitat. Tal com s’observa en la gràfica d’accés al servei per una atenció presencial, el 18, 4 % dels adolescents i joves ho fan a partir de la seva anterior assistència a un taller educatiu sobre l’afectivitat i la sexualitat. Aquest treball en grup, actiu i participatiu, es mostra com una bona eina per a tractar l’afectivitat i la sexualitat, les relacions personals des d’un punt de vista positiu i altres qüestions que tenen a veure amb la orientació sexual, les relacions desiguals, els trastorns de l’alimentació, l’ús de les TICs, les drogues,... Des d’aquesta perspectiva resulta més senzill treballar els comportaments de risc, les seves possibles conseqüències i com afrontar-‐los o evitar-‐los. A través de diferents dinàmiques i materials, en el taller es plantegen situacions properes a la realitat quotidiana dels joves, que afavoreixen la identificació amb els casos plantejats i un posterior debat. Els participants, són protagonistes del propi procés de reflexió i aprenentatge, fet que incidirà de manera positiva en la utilització d’allò après per a detectar i/o situar-‐se davant del risc. Ja fa temps que es van crear i actualitzant les dinàmiques per fomentar la participació. Aquest fet va conduir a la creació i edició d’una nova eina que aplega les diferents dinàmiques que al llarg del temps s’han anat posant en pràctica i avaluat la seva eficàcia. SEXCRETS. Els secrets d’un aprenentatge. Des de fa uns anys, a més dels grups-‐classe d’educació secundària, s’estan realitzant tallers amb grups de joves adscrits a programes educatius especials, sigui per alguna discapacitat física, intel·∙lectual o per dificultats d’integració educativa i social. Cal assenyalar el programa de tallers de prevenció adreçat a grups de nois i noies que participen en Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), que es desenvolupa anualment en el CJAS i un programa de formació continuada dirigit als educadors i responsables d’aquests grups.
Objectius dels Tallers
Es parteix d’uns objectius genèrics i segons la particularitat de cada grup, es marquen objectius més específics. Quant els genèrics es poden assenyalar:
• Potenciar les actituds positives i responsables en les relacions afectives i sexuals. • Apropar i facilitar l’accés dels adolescents als serveis de salut. • Fomentar la prevenció d’embarassos no planificats i de les relacions desiguals • Fomentar la prevenció de la infecció pel VIH/Sida i altres ITS
Es tracta de sensibilitzar als participants sobre la Salut Sexual i Reproductiva, els seus drets i deures i facilitar majors coneixements en relació a aquests temes de manera més objectiva i homogènia.
18
Metodologia de treball: Per preparar l’activitat hi ha uns elements previs imprescindibles, entre ells:
! Contacte telefònic amb el centre educatiu per aspectes pràctics (confirmar dia i hora, persona de contacte, equipament, espai...).
! Informació relativa al Centre Educatiu o equipament en el que tindrà lloc el taller, si es realitzen altres activitats d’educació afectiva sexual, per exemple: crèdits variables, activitats puntuals en col·∙laboració amb altres recursos o serveis, etc., i quins continguts es desenvolupen.
! Informació dels grups amb els que es desenvoluparà el treball per tal de conèixer algunes característiques d’aquests (edats, distribució per sexes, existència de diferents ètnies i cultures, nivell de coneixements de temes relacionats amb la Sexualitat, problemàtiques detectades sobre aquest tema i les relacions entre iguals, funcionament del grup), així com perfilar quins són els continguts que els responsables del grup consideren d’interès per desenvolupar en el taller.
! La persona de contacte es responsabilitzarà de fer arribar als nois i noies un escrit enviat des del CJAS, amb la presentació de l’activitat i un espai, perquè puguin plantejar temes o preguntes que voldrien abordar en el taller. El/la responsable del grup, retornarà al CJAS les preguntes tot garantint l’anonimat.
! La professional que realitzarà el taller farà un recull d’aquestes preguntes per assegurar que es treballaran en el transcurs de l’activitat.
Per la realització del taller, es preparen els seus continguts segons la demanda i necessitats detectades en cada grup, basat sempre en dinàmiques que fomentin la participació. Algunes de les dinàmiques que es poden utilitzar són:
! Joc per treballar conceptes com la sexualitat i la identitat a través fotografies. ! Targetes amb mites i tabús sobre la sexualitat i l’afectivitat. ! Casos Hipotètics segons el grup d’edat i la situació específica. ! Dibuixos còmic amb diferents “situacions” a treballar ! Dinàmica dels mètodes anticonceptius i l’anticoncepció d’urgència. ! Aprenentatge de l’ús del preservatiu amb els Gegants Encantats.
L’Avaluació del taller contempla tant la valoració que fan els propis adolescents, com la del professional que realitza el taller i la del tutor o persona responsable del grup. En alguns grups i al final del taller, es recull l’opinió dels participants amb un full/qüestionari preparat per l’ocasió. L’observació global de la dinàmica establerta en el taller, es retornarà al educador o tutor responsable. De forma continuada, s’han anat revisant metodologies i materials utilitzats en els tallers. A partir d’aquesta revisió, es repensen o creen noves eines i materials que posteriorment es fan extensius a tots aquells professionals que ho sol·∙liciten. Número de tallers i lloc de realització durant l’any 2013
Tallers realitzats en l’espai del CJAS
Tallers realitzats en l’espai dels centres educatius
Total 2013
133 tallers 126 tallers
259 tallers
19
QUADRE-‐RESUM: TALLERS D’EDUCACIÓ AFECTIVA-‐SEXUAL 2013
Programa Nº de tallers Nº nois partic. Nº noies partic. total participants
Recolzament al Prog “Parlem-‐ne” Salut Pública. Aj. de Barcelona
44
457
535
992
Grups dels PQPI. Generalitat de Cat. i Ajunt Bcn.
52
589
361
950
Demandes directes dels Centres Educatius
81
944
942
1886
Demandes dels Municipis a partir de la Diputació de Barcelona
43
479
509
988
Altres/varies (Grups especials) PQPI rel. desiguals)
39
27
16
43
TOTALS
259
2496
2363
4859
Projecte encetat l’any 2013: El finançament puntual aconseguit en la convocatòria de subvencions de l’obra social de la Fundació La Caixa l’any 2012, ha permès portar a terme el projecte: “El vincle afectiu i la prevenció de les relacions desiguals i/o violentes en grups de joves vulnerables i en risc”. Ha constat de dues activitats diferenciades.
1.-‐ Tallers educatius amb la finalitat de treballar les relacions desiguals o abusives. S’han dirigit als grups de nois i noies acollits als PQPI, en centres oberts o en programes específics de deshabituació de drogues. Alguns d’ells s’han fet en barris o territoris on els conflictes socials i relacionals son més complexes i als nois i noies els és més difícil desplaçar-‐se. Des de fa uns quants anys, tant en la relació assistencial com en la realització dels diferents tallers, el CJAS ha observat un augment de comentaris, comportaments i posicionaments pel que fa a les relacions desiguals, abusives i/o violentes per part dels joves, amb una manca de respecte cap a l’altre i una demostració de poder, que sobrepassa el comportament transgressor característic en aquestes edats. Val a dir que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s), s’ha observat com poden afavorir en alguns casos les relacions de control, de poder, abusives.. (Facebook, Whats App, SMS...). Els adolescents més fràgils o més necessitats de ser tinguts en compte, poden ser diana per al Ciberacoso o Ciberbulling i el Grooming.
20
Aquests comportaments poden estar relacionats amb una identitat feble, fragilitat personal o falta important dels referents adults i socials, però no sempre és així. L’observació d’aquests fets, la reflexió de com abordar-‐los i la demanda d’ajut d’algunes institucions per tractar aquestes qüestions de manera preventiva, ha portat al CJAS a la creació d’aquesta activitat educativa en grup dirigida als col·∙lectius més vulnerables, per tractar de manera més sòlida i específica les qüestions de gènere, i les que envolten i poden generar la violència i les relacions abusives. Aquest any s’han portat a terme tallers de 3 sessions per cada grup a 11 grups d’edats entre 15 i 21 anys. En aquest projecte hi han participat les següents institucions: Centre Obert ADSIS de Ciutat Vella, Centre Obert Espai 12@16 del Poble Sec, Programa educatiu i terapèutic “Projecte jove” del Projecte Home Catalunya, PQPI Poble Nou, PQPI Salvador Seguí del barri de Sant Martí i PQPI “Impulsem” de Nou Barris. Aquests tallers estan comptabilitzats en el quadre-‐resum de tallers en l’apartat de grups especials. 2.-‐ Tallers amb mares i pares adolescents/joves El projecte neix de la necessitat de donar cobertura davant l’alta incidència d’embarassos en joves que decideixen tenir un fill. Els darrers anys, des de la consulta del CJAS s’havia detectat un augment progressiu de noies adolescents i joves que decidien continuar el seu embaràs i tenir el fill. S’observava que en alguns dels casos, a la dificultat de ser menor d’edat o encara molt joves, es sumaven situacions personals, de parella, familiar i/o social de poca estabilitat i menys estructura contenidora. Per aquest motiu es va considerar adequat oferir un espai en grup on, nois i noies que tenien en comú ser adolescents/joves i ser mares i pares, poguessin compartir la seva experiència.
El grup possibilita el contacte entre joves en la situacions personals i socials similars, per tal de promoure un millor vincle i més igualitari en les seves relacions, i l’adquisició de coneixements específics i d’habilitats socials. El treball conjunt entre els professionals del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat i els integrants, d’una banda de l’Espai Familiar municipal de Sant Martí i de l’altre, la Taula de Salut del Pla Comunitari de Roquetes, ha possibilitat afavorir la creació d’una xarxa entre aquestes joves que es troben en la mateixa situació i a la vegada, la vinculació amb la societat civil i els serveis de la comunitat.
Durant el 2013 s’han realitzat dos activitats de treball en grup, amb mares i algun pare de 15 a 21 anys. Aquests tallers s’han portat a terme en el barri on viuen aquestes noies, Sant Martí i Roquetes, conduits per dues psicòlogues clíniques durant 8 sessions de 2 hores, una vegada per setmana i amb la presencia en totes les sessions de les educadores socials i/o de carrer.
.-‐ El primer grup va ser formalitzat a partir de l’Espai Familiar municipal de Sant Martí, a on elles ja es trobaven un cop per setmana per poder ser ateses en les seves necessitats més bàsiques per part de les educadores socials de l’espai. Aquestes professionals varen demanar suport al CJAS per tal d’aprofundir sobre l’autoestima, el vincle amb els seus fills i filles, les relacions de dependència i/o abusives, etc..
.-‐ El segon grup es va realitzar amb l’aprovació i el consentiment de la Taula de Salut1 dins del Pla Comunitari del Barri de Roquetes. Els educadors de carrer dependents dels serveis socials d’atenció primària, feia temps que acompanyaven i donaven suport a un grup de mares adolescents per ajudar-‐les a satisfer les necessitats bàsiques en el cuidat dels bebès. Durant l’acompanyament, varen detectar que les noies patien una mancança afectiva important, i que
1 La taula de salut del Pla Comunitari del Barri de Roquetes, té com objectius fomentar l’auto-cura, millorar els hàbits d’alimentació saludable, incrementar i fomentar l’activitat física, promoure la salut mental, prevenir el consum de drogues, entre altres.
21
segurament precisaven d’un treball psicològic més específic que els facilités posar paraules a les seves angoixes, pors, sentiments...
Els objectius: .-‐ La observació i comprensió de la relació que s’estableix entre pares i fills, dels pares entre ells i amb els terapeutes amb la finalitat de promoure l’establiment d’un vincle afectiu positiu entre els membres de la família. .-‐ Possibilitar que els pares i mares adolescents puguin compartir experiències, sentiments, dubtes, il·∙lusions, preocupacions i necessitats entorn als canvis personals i interpersonals d’aquest moment, entorn a la criança, la maternitat i la paternitat. .-‐ Fer xarxa entre noies i nois en la seva mateixa situació i vincular-‐los amb els serveis de la seva comunitat. A partir d’una avaluació de resultats favorable de les dues activitats del projecte, i la demanda de continuïtat per part de les institucions que hi han participat i altres de noves, s’ha demanat finançament a diferents institucions per així seguir oferint l’activitat. A dia d’avui, pensem que es podrà realitzar l’activitat amb altres grups de mares adolescents en algun dels territoris de Nou Barris, que son els que estan mostrant la taxa de fecunditat més alta pel grup d’edat de 15 a 19 anys. Altres activitats El CJAS participa des dels seus inicis en diferents jornades, comissions, elaboració de materials, cursos de formació, recerca i altres accions organitzades per diferents direccions del Departament de Salut o altres administracions (Ajuntament, Diputació,...), relacionades amb activitats de promoció de la salut afectiva-‐sexual i reproductiva i la prevenció per adolescents i joves. -‐. Comunitàries: Presencia pública i participació en les activitats del Dia Mundial de la Sida, 1 de desembre. Presencia en programes i/o grups de treball amb la participació de diferents municipis, institucions o organitzacions (Ajuntament, ONGs, Diputació, etc.), grup de treball per afavorir el “Circuit de prevenció de la violència infantil i juvenil“ del barri de Gràcia, grup de Salut de la Comissió Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona del que som membres actius des de la seva creació, entre altres. -‐. De col·∙laboració amb diferents departaments i/o societats científiques : Programa de Prevenció i Assistència a la Sida (PPAS) per al seguiment del projecte VHIDEVO, Observatori de Bioètica i Dret de la UB per a la confecció de diferents documents sobre els drets en Salut Sexual i Reproductiva, Societat Catalana de Contracepció (SCC) per a la celebració del Simposi anual, elaboració curs sobre actualització en anticoncepció,... -‐. Comissions de treball: Al llarg dels anys, s’ha participat en diferents grups de treball per l’elaboració de eines, guies i/o protocols. Entre altres la guia d’Atenció al Menor Madur, protocol d’atenció a les ITS, elaboració dels fulletons “Fes-‐te’l teu” i “A mi també em passa...i a tu?, Elaboració del quadern Interrogants ètics sobre ”Afectivitat i Sexualitat. Són educables?”, de la Fundació Victor Grifols. Grup de professionals Salut i Progrés amb l’objectiu de preservar la sanitat pública, Associació Grups: Aprenentatge i Salut,..
22
-‐. De formació: Participació docent en diferents cursos de formació continuada organitzats des d’atenció primària, serveis sanitaris i socials de la xarxa pública o universitats. Entre ells mestratge d’infermeria d’infància i adolescència en la U. Ramón Llull (Blanquerna) i , Mestratge per altres especialitats mèdiques (Andrologia pediàtrica UAB, Sexologia clínica UB). Activitats puntuals de formació durant l’any 2013. Participació en: curs “Actualització en anticoncepció” dirigit a les Llevadores organitzat per la Societat Catalana de Contracepció de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears; la formació de l’especialitat LLIR, la formació continuada per a professionals de Salut i Escola de Lleida, curs sobre l’adolescència organitzat per la Fundació La Caixa (ponència/conferència en el Centre Cultural Fundació La Caixa de Lleida), el mestratge en Sexologia Clínica i Salut Sexual de la UB; el Postgrau “Actualització en atenció a les persones amb Ostomia i Sexualitat”. Conferencia a les Jornades sobre “ Drets en Salut Sexual i Reproductiva” a l’escola de Educació Social de la UB. Conferencia inaugural en les Jornades “Com atenem els nostres joves” (17 de maig) a Tortosa. Xerrada sobre la vacuna del PVH per pares i mares de l’Escola Orlandai, etc.. Participació en la 3ª edició del Mestratge “Actualitzación en Anticoncepción” organitzat per la Sociedad Española de Contracepción i la Universidad de Alcalá de Henares amb la ponència “La comunicació verbal i la comunicació no verbal” en l’entrevista clínica. Al mes de juny de 2013 es va celebrar la XVIII Edició del curs de Formació “L’atenció específica als adolescents”: organitzat pel propi CJAS , amb un programa elaborat des d’un punt de vista integral de salut i prevenció amb el reconeixement d’interès sanitari (RIS). -‐. Estudis i/o recerca, a partir dels indicadors recollits en l’atenció i en la pràctica del treball en grup (tallers) i les necessitats expressades dels joves, es realitzen petits estudis, útils per actualitzar i avaluar les activitats del CJAS. Alguns d’aquests estudis realitzats durant la llarga trajectòria del servei, es poden trobar en pdf a la pàgina web: www.centrejove.org -‐. Extensió de l’experiència i intercanvi de resultats: A través de la memòria de resultats anual i amb la presencia en diferents fòrums a través de comunicacions, ponències, pòsters, articles en revistes científiques i en diferents edicions que tracten de les necessitats educatives sobre l’afectivitat i la sexualitat..., (Jornades OBD-‐Càtedra UNESCO, XX Aniversari atenció a l’adolescència en el CESMIJ de la Fundació Sant Pere Clavé, A més, a través dels resultats dels estudis sobre diferents temes específics (AU, embaràs adolescent, treball en grup, detecció de la infecció pel VIH/Sida, diferències de gènere en la vivència de la sexualitat,...Visita al CJAS de la Sra. Diputada Anna Figueres. Visita de professionals de EEUU interessats per el centre alternatiu de detecció d’anticossos del VIH/Sida i l’atenció a l’adolescència. -‐. Aquest any 2013 hem continuat estan presents en els mitjans de comunicació, entrevistes per diferents diaris, a la radio(R3, RAC1, Catalunya Radio, R Sants-‐Montjuic...), i TVE (la dos per a tothom) , TV8, i TV3, amb l’objectiu de difondre la realitat captada a través de l'experiència, donar a conèixer la filosofia del servei i les seves activitats, i oferir l’opinió sobre les evidències i els requeriments de cara a l’atenció dels adolescents i joves. A la vegada s’ha donat suport a estudiants de periodisme per treballs de llicenciatura i també per a les pràctiques de recent llicenciats.
23
PERSONES ATESES A PARTIR DE LES DIFERENTS ACTIVITATS DEL CJAS. ANY 2013
Atenció personal en l'entrevista presencial
Atenció personal no presencial
Nº d’atencions en consulta telefònica
Nº d’atencions en consulta virtual (a traves pag. web)
Total d’atencions
2429 768 3197
Atenció en grup. Tallers d’educació afectiva-‐sexual secundària i especials
Nº de tallers en el CJAS Nº de tallers fora del CJAS Total de participants
178 81 4859 nois i noies
Difusió de l’experiència / Formació a professionals
Nº de professionals participants en una
acció formativa o suport
Nº de participants en una acció de difusió (pares i
mares, agents de salut, etc.)
Total de participants
460 150 610
TOTALS
Atenció personal en l'entrevista presencial
4.385
Atenció personal no presencial
3.197
Atenció en grup. Tallers d’educació afectiva-‐sexual Atenció en grup mares adolescents/joves
4.859 11
Difusió de l’exp./ Formació a professionals
610
Nombre total d’atencions en les diferents activitats 13.062
Nº visites primer accés
Nº visites d’usuaris anteriors
Total visites Total consultes
1.674 2.711 4385 4842
