MEMÒRIA FORMACIÓ CLAUSTRE MEMÒRIA FORMACIÓ CLAUSTRE CURS 2008/09CURS 2008/09

METODOLOGIA DE LES METODOLOGIA DE LES MATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUES

« Mates al Drassanes »« Mates al Drassanes »

OBJECTIU I ACTUACIONS

ACORDAR CRITERIS COMUNS I ACCIONS CONCRETES PER PODER APLICAR EL CURS VINENT AMB LA FINALITAT DE MILLORAR LA METODOLOGIA DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES.

Tasca o actuació recursos Ref. Temp. indicadors

Demanar assessorament al CRP dintre del seu PFZ.

CRP ED Juny/set.

Obtenir-la.

Organitzar i concretar les xerrades i els ponents

CRP/ED ED juny/setembre

Obtenir-la.

Organitzar les sessions de treball del claustre

EDHores de treball pedagògicMaterial (fotocòpies, material manipulable, fotos, ...)Equipaments del centre

ED setembre/abril

Els acords concrets obtinguts.

Crear i dinamitzar un bloc per debatre els temes de les xerrades

Blocs XTEC C d'E setembre/abril

El nombre de comentaris als articles i la manera com influeixen a les decisions posterios.

METODOLOGIA DE LES MATEMÀTIQUES

CALENDARI

• 2 octubre 2008 “Repensar les mates”, proposta i programa del treball pedagògic entorn la metodologia de l’ensenyament de les matemàtiques a l’escola Drassanes.

• 7 octubre 2008 M. Antònia Canals “El material manipulable” Perquè el material manipulable és necessari per construïr coneixement matemàtic.

• 21 octubre 2008 “MATerials“ • 24 octubre 2008 Què faré el curs vinent? (cicle)

• 25 novembre 2008 Sebastià Capella “Matemàtiques, matemàtiques i més matemàtiques” Mogudes, jocs, activitats TAC, webs, projectes col·laboratius, aplicacions, idees per treballar a l’aula, recursos, metodologies….

• 2 desembre 2008 “matemaTICes“ • 9 desembre 2008 Què faré el curs vinent? Posem una

mica d’ordre

• 12 febrer 2009 Lluís Segarra “Estratègies de càlcul pel segle XXI” Els comportaments i necessitats aritmètiques a la societat actual. Quins algorismes o estratègies calen als nostres alumnes per fer un càlcul més europeu?

• 17 febrer 2009 “autoMATitzar algoritmes“ • 19 febrer 2009 Què faré el curs vinent? (cicle)

• 10 març 2009 Tana Serra “Parlar de matemàtiques a la classe” La importancia i la complexitat de l’utilització del llenguatge verbal a les clases de matemàtiques d’Infantil i Primària.

• 12 març 2009 “MATexpressió“ • 17 març 2009 Què faré el curs vinent? (cicle)

• 21 abril 2009 “Les mates repensades”, valoració del treball pedagògic entorn a la metodologia de les matemàtiques i proposta de treball pel curs vinent.

ALTRES PROPOSTES COMPLEMENTÀRIES

Durant tot el curs han anat sorgint diferents activitats, jornades, cursos o seminaris fora de l’escola i de l’horari escolar i relacionats amb el tema que estem treballant, que ens han ajudat a l’hora de replantejarnos les metodologies matemàtiques.

• dissabte 20-09-08 V Jornada d’ensenyament de les matemàtiques. La Comptència matemàtica és una eina vàlida des d’infantil fins a la universitat?

• dimarts 7-10-08, 19.00 h “Cosmocaixa” Converses pedagògiques de ciència MATEMAGIA a càrrec de Fernando Blasco, professor titular de matemàtica aplicada de la Universitat de Madrid. La xerrada tractarà l’ús de jocs de màgia per a introduir alguns conceptes i idees matemàtiques, tot recreant una sessió d’il·lusionisme amb prediccions, aparicions, cartes, cordes, nusos… Es mostrarà l’aspecte lúdic de les matemàtiques, desconegut per a molta gent malgrat tenir cinc segles d’antiguitat.

• dimarts 21-10-08 Curs de lectura i narració de contes des de la perspectiva de la matemàtica. (21/10, 23/10, 30/10, 4/11, 6/11 de 18:00 a 20:30 a la Biblioteca Sagrada Família, Provença 480) Més informació i inscripcions: ob.dc@uab.cat

• dimecres 29-10-08, 17.00 h I Jornada de GeoGebra. • dissabte 8-11-08 a Girona VII Jornades de didàctica de les

matemàtiques • dimecre 19-11-08 Videoconferència Oportunitats que

ofereixen les eines tac en educació matemàtica. • del 14 -10-08 fins al 5 -01-09 La Pedrera Ródtxenko La

construcció del futur . Una visita a la mostra ens pot ajudar a descobrir interessants vincles entre l’art i les matemàtiques.

• dimecres 4-02-09 Parlem de competències – Presentació i anàlisis d’experiències en matemàtiques, Dolça Vert, Núria Guitart, Pili Royo i Iolanda Guevara, professores de les etapes d’educació infantil, primària, ESO i batxillerat respectivament, presentaran experiències que han portat a terme dins de les seves activitats habituals d’aula, tot reflexionant sobre com les contemplen ara des d’un enfocament competencial i sobre quines modificacions

comporta aquesta nova perspectiva. L’acte es celebrarà a la sala d’actes del Departament d’Educació (Via Augusta 202, Barcelona) a les 18:00.

• dimarts 17 i 24-02-09 i 3-03-09 de 18:00 a 20:00 La matemàtica a l’etapa 0 – 6, taller a l’aula del creamat (Ctra. Alta de Roquetes 70, Barcelona). Aquesta activitat serà impartida per Àngel Alsina, professor de Didàctica de la Matemàtica a la Universitat de Girona, persona especialment coneixedora dels dos cicles de d’Educació Infantil i des d’una perspectiva que els contempla com a una sola etapa. El taller està especialment adreçat al professorat d’escola bressol i de parvulari.

• ..........

De les propostes que apareixen a la pàgina del bloc, han participat algun membre del claustre (en total 24) a 7. Aquestes participacions han generat 4 articles al bloc de seguiment del curs que no han estat comentats.

La valoració de la participació a activitats externes complementàries és positivs des del punt de vista de motivació pels assistents i ampliació del camp matemàtic a gairebé tots els cicles. No obstant aquestes aportacions no han generat debat al claustre.

http://blocs.xtec.cat/matesdrassanes

El bloc ha estat una eina positivament valorada pel claustre sobre tot en dues vessants, com a plataforma de discussió dels temes tractats i com a magatzem o organitzador de la feina feta.

S'han publicat un total de 23 articles desl quals només 4 no són de l'administrador.

D'aquests articles s'han derivat un total de 43 comentaris (escrits per 14 membres del claustre), la gran majoria dels articles referents a les xerrades dels experts (4 articles).

Aquest nombre de comentaris demostra que el bloc ha estat una bona eina per discutir els temes tractats a les xerrades encara que només la meitat del claustre ha participat activament.

Des d'un punt de vista més subjectiu, hem notat que tant els articles com els comentaris han generat debat en espais fora del bloc, la sala de mestres, el menjador...

7 octubre 2008 M. Antònia Canals

“El material manipulable” Perquè el material manipulable és necessari per construïr coneixement matemàtic.

Abans de començar la seva xerrada la Mª Antònia Canals ens ha volgut explicar que ella és mestra, com nosaltres. Tot el saber acumulat durant molts anys és fruit de l’experiència viscuda en primera persona i del recull de les experiències de qui l’envolten. Qui millor que una mestra pot explicar a d’altres què passa a l’aula i com podem treballar.

El primer interrogant que ens ha posat és per ell mateix motiu d’una, o vàries xerrades: Què és ensenyar matemàtiques? i la resposta, contràriament al que pot insinuar la pregunta no rau en qui ensenya sinó en qui aprèn. L’objectiu d’ensenyar matemàtiques no és ensenyar uns conceptes o uns continguts concrets, l’objectiu és que els nois i les noies aprenguin. Per assolir-lo ens hem d’assegurar que no hi hagi embussos que dificultin el procés, errors consolidats com diu la M. Antònia Canals, que normalment apareixen quan aprenen nous tipus de nombres.

La majoria dels mestres i de les mestres donem per suposat, o no expliquem als nostres alumnes, que no tots el nombres es comporten igual. Cada nombre enter té un valor diferent del dels altres, als nombres racionals no els passa igual, dos nombres racionals diferents poden ser equivalents, és a dir representar la mateixa quantitat. Els nombres enters representen un valor més alt quantes més xifres tenen, per contra, en el cas dels decimals això no és sempre així. Aquestes obvietats, que gairebé mai explicitem, podem crear els embussos dels que parlàvem generant una deficiència en l’aprenentatge cada cop més gran.

Per poder arribar a totes aquestes qüestions s’ha d’haver fet el pas previ i potser el més important, adquirir la noció de quantitat, l’aprenentatge numèric.

Seguint la línia de Montesori, la Mª Antònia Canals utilitza els

materials manipulables per introduir els conceptes matemàtics. A l’educació infantil i primària, quan fem matemàtiques, estem treballant conceptes abstractes amb alumnes que encara estan a l’etapa del pensament concret, aquí està la dificultat. Per això presentar el nombre escrit a infantil abans d’haver adquirit la noció de quantitat, més que una ajuda, segons la Mª Antòinia Canals , és un destorb.Per adquirir aquest concepte hem d’utilitzar el material manipulatiu.

Amb el material s’ha d’experimentar i s’ha de reproduir una situació real (dono una pedreta a cada persona..) per poder imaginar més tard el què passarà i poder fer prediccions. En aquest sentit el material manipulatiu és només el principi del procés d’aprenentatge, tant en l’àmbit aritmètic com en el geomètric (que maca la imatge dels nens passejant pel passeig de Copacabana…)

A partir de tots aquest conceptes… la imaginació al poder! La Mª Antònia Canals ens ha mostrat materials de tot tipus, elaborats, quotidians, fàcils i difícils d’obtenir… un tastet del que ella ha anat recopilant al GAMAR i que ens ha servit per posar-nos la mel a la boca, veure què fàcil pot ser ensenyar matemàtiques i, sobre tot, que fàcil pot ser aprendre’n!

21 octubre 2008 “MATerials“

Fem grups on hi ha una persona de cada cicle. Cada grup té 5 materials diferents i les programacions de cada cicle.

Durant la sessió han de proposar diferents activitats que es poden fer amb aquests materials per treballar continguts de cada cicle.

Tota la informació es recull en un mural que es penjarà al passadís i

en un document que es penjarà al bloc.

Propostes d'activitats pel cicle infantil:CUB RUBIC :Propietats del cub: roda, llisca?

FRUITES DIFERENTS: Classificar, agrupar, preguntar si hi ha més castanyes o nous...? Inici de l'estimació.

PEDRETES: Quantitat, nombres, Càlcul amb parts amagades, Estimacions

L'ABECEDARI DE LA CLASSE: Comptar fins a 26. Comptar quants nens de la classe tenen cada lletra al nom.

UNA BARALLA DE CARTES: La carta més alta. Seriacions. Descomposar. L'escala de nombres

ELS TAZOS: Molts, pocs, cap. Construir figures amb patacons

sencers i tallats

UN RELLOTGE: Descobrir els nombres i com estan col·locats

EL DIARI: Contruir barrets, pintar-los de diferents colors i fer correspondències. Descobrir xifres.

CORDES: Dintre, fora, daavant, darrera....

UN GLOBUS TERRAQUI: Buscar objectes que s'assemblin.

ELS NENS I LES NENES DE CLASSE: Primer, segonn, tercer....

PLASTILINA: Sèries de colors

UNA OVERA: Sèries de colors, materials...

UNA AMPOLLA D'AIGUA:Ordenar diferents ampolles per volums

UN DICCIONARI: Treballar el pes

UNA CAPSA DE COLORS: Sèries de colors. Formar figures amb arestes del mateix color.

EL CALENDARI: Quant falta per...? Diferènciar dies de cada dia i cap de setmana.

UN FULL EN BLANC: Buscar objectes amb forma rectangular

LES SABATES DE LA CLASSE: Correspondència 1 a 1

Propostes d’activitats pel cicle inicial:CUB RUBIC: Quants quadrats veiem?PEDRETES: Descomposar nombres. Treure’n, posar, més, menys, tant com..L’ABECEDARI DE LA CLASSE: Amb el mirall buscar simetria de les lletresUNA BARALLA DE CARTES: Joc de l’escombra (descomposició). Parells i senars

ELS TAZOS: Construir diferents formes amb patacons sencers i tallatsUN RELLOTGE: Hores en punt i quarts. Comparar rellotge digital i analògic

EL DIARI: Parells i senars amb les pàgines. Descobrir xifres

CORDES: Línies obertes i tancades. Mesurar longitud

UN GLOBUS TERRAQUI: diferència entre cercle (corda) i esfera

ELS NENS I LES NENES DE CLASSE: Fer simetria amb els cossos

PLASTILINA: Omplir volums

UNA OVERA: 3 o 4 en ratlla

UNA AMPOLLA D’AIGUA: Pagar amb monedes diferents ampolles d’aigua de diferents capacitats.

UN DICCIONARI: Buscar pàgines parells i senars

UNA CAPSA DE COLORS: Inici de la multiplicació, tantes capses tants colors

EL CALENDARI: Unitats i decenes. Observar les diferents llunesUN FULL EN BLANC: Simetria i dobles amb taques a un full doblegat

LES SABATES DE LA CLASSE: Ordenar el nombre de peu de major a menor…

UN MIRALL: Simetries. Taula del 2 i del 4

ELS ARBRES DEL PATI: Geometria. Iniciació a la línia i els polígons

Propostes d’activitats pel cicle mitjà:CUB RUBIC: Multiplicació, quants quadrats hi ha?

PEDRETES: Fraccions utilitzant capses amb les particions pertinents

L’ABECEDARI DE LA CLASSE: Amb el mirall, simetria de les lletres

ELS TAZOS: Equivalències de patacons sencers i tallatsUN RELLOTGE: Comparar digital i analògic. Hipòtesis: quant trigarà en ..?

EL DIARI: Descobrir xifres. Els gràfics de temperatura

CORDES: Contruir polígons per grups fent servir parts del cos

ELS NENS I LES NENES DE CLASSE: Alçada i pes, mesurar, comparar, buscar mitjanes…

PLASTILINA: Transformacions geomètriques

UNA OVERA: Taula del 12

UNA AMPOLLA D’AIGUA: Fraccions

UN DICCIONARI: Ordenar alfabèticament

UNA CAPSA DE COLORS: probabilitat de treure un color concret

EL CALENDARI:Quadre de doble entrada

UN FULL EN BLANC: Paral·leles i secants fent un ventall i un acordió

LES SABATES DE LA CLASSE: Mesurar cordons

UN MIRALL: Simetries i taula del 2 i del 4

UN PAQUET DE GALETES: Concepte de divisió, repartint-les

Propostes d’activitats pel cicle superior:ELS TAZOS: Equivalències de patacons sencers i tallatsUN RELLOTGE: Hipòtesis: quant trigarà en pujar el tendal?

EL DIARI: Interpretar gràfiques. Fer els sudokus. Gràfics de tºC a diferents llocs del món. Diferències horàriesCORDES: Fer fraccioons doblegant: 1/2, 1/4 …

UN GLOBUS TERRAQUI: Diferències horàries. El moviments

ELS NENS I LES NENES DE CLASSE: Buscar tants pr cent de fets de la classe (alumnes amb ulleres, morenos…). Histograma dels esports preferits

PLASTILINA: Principi d’Arquímedes

UNA OVERA: Equivalència de fraccions

UNA AMPOLLA D’AIGUA: Litre i submúltiples

UN DICCIONARI: Problemes de superfícies (folrar). Probabilitat i Estimacions

UNA CAPSA DE COLORS: Probabilitat de treure un color concret

EL CALENDARI: Múltiples de 3…UN FULL EN BLANC: Experimentar figures semblants retallant tires iguals de diferents costats.

LES SABATES DE LA CLASSE: Direcció i sentit

FOCUS DE LLUM: Projectar cosos geomètrics per veure les diferents cares

LA FOTO DE LA CLASSE: Estadística amb dades dels nens i les nenes

UN MIRALL: Concepte d’infinit amb tres miralls en triangle

24 octubre 2008 Què faré el curs vinent? (cicle)

A partir de la xerarda de la Mª Antònia Canals, de les reflexions posteriors i de les propostes que s'han fet pel vostre cicle, hem d'arribar, durant aquesta sessió, a una conclusió referent al tema d'aquest bloc: L'ÚS DELS MATERIALS MANIPULATIUS A LA CLASSE DE MATEMÀTIQUES

Aquesta conclusió serà el que podrem posar en pràctica el curs vinent.Per ajudar a confeccionar-la hem elaborat a quest esquema o guió de treball:

Contestar el quesstionari que adjuntem de manera colectiva

Comptar quin concepte es repeteix més a les propostes.

Mirar quina CB treballen aquests conceptes

Comparar les activitats que s'han proposat amb la

programació.

Desenvolupar-ne una per trimestre i curs

esquematicament.

Buscar quines CCBB treballen

Anotar les conclusions

Anotar quina competència o concepte volem treballar més

Anotar quin tipus d'activitats i materials volem treballar més

Amb tot aquest material confeccionar un petit text explicant el que volem fer el curs vinent.

L'ús del material manipulable a les classes de matemàtiques

Qüestionari

● Què és el que més et va cridar l'atenció de la xerrada de la Mª Antònia Canals?

● Quina pràctica, tècnica o material que ja coneixies et va fer recordar?

● Quina pràctica, tècnica o material nou has conegut?

● De tot el que va sugerir la Mª Antònia Canals, què creus que es pot posar ja en pràctica?

● Quin plantejament global, de fons, treus de la xerrada de la Mº Antònia Canals?

● Creus que ara s'està treballant de manera molt diferent al teu cicle?

INFANTILLa xerrada de la Maria Antònia Canals ens ha fet pensar, que la intervenció del mestre ha de ser per fer pensar i perquè adquireixin el concepte matemàtic que estem treballant (suma)

La matemàtica no és abstracte és concreta i de vida diària i quotidiana. Això ho hem de transmetre als nens

A més de recordar materials que ja coneixíem com els reglets, els miralls, n'hem conegut altres nous i algun que ens ha sorprés molt com la caixa de sumar.

Al nostre cicle ja podem posar en pràctica alguna de les coses que ens ha suggerit la M. Canals, com intentar no donar tu les solucions, no anticipar-nos, que els alumnes ho descobreixin, ho comprovin, recollir més i estar més alerta a les situacions.

Intentar ajudar als nens a aprendre de l'error, intenta fer-ho millor....

En definitiva recordar sempre que la matemàtica és una eina per la vida i per fer pensar

Estem motivades, sacsejades, remogudes...

Observant les propostes de treball amb ,materials per infantil ens adonem que el que més surt és tot el que es relaciona amb numeració.

Proposem treballar el nombre a partir de la nova concepció matemàtica.

El proper curs volem treballar més la numeració sobretot l'estimació de la quantitat.

CICLE INICIAL

El que més ens va cridar l'atenció escoltant la M. Canals va ser la sencillesa dels materials que va presentar i la molta utilitat i aplicació pràctica que en treia. També ens va sorprendre molt el fet que ens demanés treure els referents de l'aula...Entre el material que ens va exposar ja coneixíem els reglets i ens

va agradar poder recordar-los i vam conèixer els miralls per la simetria i la capsa de pedretes per sumar.Al nostre cicle ja posem en pràctica la manipulació de material abans de començar la representació al full. També intentem seguir el moment evolutiu de cada nen i nena. Tot aixó són coses que ja sabíem però que de tant en tant va bé que algú te les recordi.En general ens va agradar l'enfoc constructivista i manipulatiu de la xerrada de la M Canals. Al cicle sempre intentem tenir-ho present.

En aquest línia hem pensat algunes maneres de treballar els nombres parells i senars:Mirar els nombres del carrer quan anem a la piscina i veure que són parells i senars.Veure cadascú si sap a quin número viu i si és parell o senar.Demanar al cicle mitjà com ho explicarien ells als petits.Sumar matrícules dels cotxes i veure si els resultats són parells o senars.Identificar si el nombre de la sabataque porten és parell o senar.Quan mirem el calendari pensar si el dia és parell o senar.Parlar dels prefixes: bi/dos, tri/tresRelacionar-ho tot amb la vida quotidiana: ouera, potes de la cadira, rodes del tricicle, la bicicleta, el cotxe...

CICLE MITJÀ

La xerrada de la MAC ens va fer veure que les matemàtiques es poden presesntar de forma senzilla i quotidiana. Ens va agradar especialment el treball de la línia i l'espai amb cintes de gimnastes i la capseta màgica per millorar el càlcul mental i l'operativa.

Al cicle mitjà creiem que el que hem d'aconseguir és que puguin fer servir les matemàtiques quotidianament sense pensar, gairebé, que les estan utilitzant. Amb aquesta finalitat posarem especial atenció en la competència matemàtica que pretén que l'alumne apliqui de forma natural els coneixements matemàtics a la vida real.

També hem arribat a la conclusió, que ens caldria més formació bàsica de les matemàtiques. Però no tant de la didàctica sinó de la nostra competència matemàtica; un major coneixement ens

permetria ensenyar millor.

Finalment, creiem que el treball amb material s'ha d'entrenar, no es pot fer de bones a primeres. Hi ha d'haver un procés d'adaptació a aquest tipus de treball i hauria de ser amb grups petits per facilitar-ne l'aprofitament.

Hem pensat dues propostes per l'any vinent:● Crear un racó de material matemàtic de cicle.● Promoure el treball d'aprenentatge entre iguals, entre els

diferents agrupaments del cicle; similar al treball que es fa amb el conte.

CICLE SUPERIORAl cicle superior hem arribat a la conclusió que no treballem suficientment amb materials manipulables a la classe de matemàtiques.

El que més ens va cridar l’atenció del que ens va presentar la Mª Antònia Canals va ser el treball de les fraccions amb els miralls. Creiem que és un material fàcil d’obtenir i que pot ajudar-nos a explicar aquest concepte d’una forma més significativa i experimental pels alumnes.

Quant als conceptes que creiem que hem de treballar més al nostre cicle són de manera molt clara els que siguin més lligats a la vida real, al desenvolupament de les habilitats matemàtiques que ens permeten moure’ns de manera autònoma i eficaç a la societat (càlcul, estimacions i aproximacions, plantejament i resolució de problemes…)

En aquest sentit els tipus de materials i activitats que volem introduir el curs vinent són tots aquells que podem extreure de la vida quotidiana i que no són específicament matemàtics, com poden ser el diari, tant digital com tradicional, la guia de la ciutat, els fulletons de propaganda dels supermercats, etc.. utilitzant-los per plantejar activitats encaminades a l’aprenentatge basat en problemes reals.

Aquest plantejament de treball és també, segons el nostre punt de vista, el més adequat per treballar per competències, afavorint molt

especialment la d’analitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions a través d’eines matemàtiques (mapes, gràfics, …) i raonar per obtenir solucions als problemes interactuant correctament en l’entorn més proper, aplicant de forma natural els coneixements matemàtics a la vida real.

Tot això, és clar, aprenent a treballar en equip.

25 novembre 2008 Sebastià Capella

Matemàtiques, matemàtiques i més matemàtiquesLa veritat és que en Sebastià podria haver-nos xerrat unes trenta hores, com deia ell, de matemàtiques i ordinadors… En poc menys d’una hora és difícil mostrar tots els recursos que ens ofereix la xarxa i les tecnologies de la informació i la comunicació. Per això crec que ha estat molt encertat el “regal” que ens ha fet amb pàgina que ens ha portat i que ja hem enllaçat al nostre bloc (La xerrada d’en Sebastià).

Ell ha dividit tot aquests recursos en sis blocs: mogudes, jocs, webs, projectes, projectes col·laboratius, activitats TAC i aprofitament didàctic d’internet.

Suposo que pels que érem a la sessió no cal explicar el poder de motivació que tenen algunes d’aquestes activitats i com poden servir per treballar habilitats i conceptes matemàtics de manera lúdica i profitosa.

Ara cal pair, remenar la web, com ens ha recomanat en Sebastià, i trobar aquells recursos o idees que podem utilitzar.

Veient la quantitat de materials, idees i persones que treballen en aquesta línia, començo a pensar que ja no és moment de dir allò de “noves” tecnologies per mirar-nos-les com un experiment. És llavors l’hora de plantejar-nos ara un canvi radical a la nostra manera de fer mates o potser només hem d’utilitzar aquestes eines com a reforç, com a suport o com a premi ?

Sigui com sigui gràcies Sebastià per aquest huracà de matemàtiques, matemàtiques i més matemàtiques.

2 desembre 2008 “matemaTICes“

Fem grups intercicle. Donades unes propostes de treball a l'escola, cada grup ha de buscar als recursos matemàtics del nostre bloc per tobar:

● Propostes de treball.● Continguts, objectius i criteris d'avaluació de l'activitat.● Material que utilitzarem i on l'aconseguirem.● Nivell de riquesa competencial de l'activitat.

1- A infantil volem treballar estratègies de comptatge de 5 en 5 (numeració i càlcul)2- Al cicle inicial volem treballar el raonament lògic comparant propietats comunes de figures planes (raonament lògic)3- Al cicle mitjà treballem la simetria (espai i forma)4- Al cicle superior volem treballar la mesura de contorns de figures de grans mides (mesura)

9 desembre 20009 Què faré el curs vinent? Posem una mica d’ordre

L’última sessió que vàrem dedicar a les mates i les TIC vam veure que utilitzar la plataforma Moodle, que ja fem servir a l’escola, era la millor manera de presentar allò que havíem buscat als recursos que ens va presentar el Sebastiá.

Així, per parelles, vam buscar els recursos, els vam seqüenciar i els vam presentar fent un curs de 5 sessions.

12 febrer 2009 Lluís Segarra

El càlcul del segle XXIUn cop més algú ha vingut a “tocar-nos la cresta”, però aquesta vegada ha començat per obrir-nos el ulls. A l’escola ensenyem unes matemàtiques, o uns processos matemàtics, que després no utilitzem mai a la vida real. I el més paradoxal de tot és que,a l’hora d’establir el grau competencial de l’escola catalana, ni tant sols avaluem als nostres alumnes en l’assoliment de la mecànica d’aquests processos . Què estem fent doncs? De què serveix tot l’esforç que invertim en ensenyar als nens i a les nenes a comptar, a sumar a restar….. Segons en Lluís Segarra, el que fem al nostre sistema escolar, molt sovint, és impedir el desenvolupament de les habilitats matemàtiques naturals de l’aprenent que són, en realitat, les que més farà servir a la vida real i les que li fan assolir, més endavant, un major grau de competència a l’hora d’utilitzar els algoritmes representatius o escrits.

L’evolució del pensament, que tant bé ens ha explicat, ens ha dut a un decalatge entre la nostra manera d’aprendre matemàtiques a l’escola i la nostra manera natural d’aprenentatge, més global, a través d’impactes visuals i on intervé cada cop més l’hemisferi dret del nostre cervell.

Aquesta descompensació fa que siguem més lents i menys efectius a l’hora de calcular mentalment. Si no utilitzem elements físics, manipulatius (com els dits) acabem representant-nos mentalment l’algoritme escrit i això ens fa ser automàticament més lents i menys eficaços que aquell que ha desenvolupat estratègies de càlcul mental. Precisament aquestes estratègies són aquelles naturals de que parlava abans i que l’escola atura de bon principi….

Per donar als alumnes aquest tipus d’eines de càlcul mental, s’ha de començar treballant l’estimació. En Lluís Segarra ens ha donat algunes idees per fer-ho ja a l’aula, sobre tot a infantil on, com passa sempre, comença tot.

Ara és el moment d’entonar el “mea culpa” mirar que fem a l’aula i si estem caminant en aquest direcció que apuntava el Lluís Segarra i fer-nos a la idea que si ja hem tret els nombres de l’aula ara hem de començar a recollir llapis i paper com a mínim fins a tercer.

A banda de la feina que ens espera, i la reflexió que segurament serà molt rica i profitosa, crec que totes i tots (els nois hem pogut seguir el power point i l’explicació a l’hora;)) hem gaudit i hem après molt d’un gran mestre de les matemàtiques

17 febrer 2009 “autoMATitzar algoritmes“

En grups intercicle busquem estratègies de càlcul mental i les posem en comú. Cad grup es dedica a algun algoritme en concret i així podem fer més feina.Aquestes són les propostes:

-ESTIMACIÓ:• Fer dictats de nombres amb targes, daus, mans o fitxes de

dominó. • Col·locar els elements que normalment comptem a l’aula en la

mateixa disposició que als daus, el dominó…. • Mostrar de manera manuipulativa que l’ordre dels elements no

varia la quantitat. • Fer dictats de nombres en diferents ordres. • Intentar no corretgir comptant, buscar altres ormules de

correcció ( estàs segur que n’hi ha tants?…)

-MULTIPLICACIÓ:

• Quan multipliquem per 0,5 és la meitat. • Quan multipliquem per 0,25 és un quart. • Automatitzar la multiplicació dels nombres acabats en zero.

-DIVISIÓ

• Treballar l’estimació del resultat per introduïr l’algoritme. • Fer activitats manipulatives per trebalalr els elements de la

divisió

-SUMA

• Descomposar i memoritzar el 5, el 10, el 100 (parelles amigues)

• Automatitzar la suma dels nombres acabats en 0. • Demanar als nenes i a les nenes que expliquin les seves

estratègies pròpies.

-RESTA

• Descomposar nombres i automatitzar la resta (20-4=16, 20-5=15….)

• Fer activitats manipulatives per estimar el resultat de la resta.

19 febrer 2009 Què faré el curs vinent? (cicle)

A partir de la xerarda d'en Lluís Segarra, de les reflexions posteriors i de les propostes que s'han fet pel vostre cicle, hem d'arribar, durant aquesta sessió, a una conclusió referent al tema d'aquest bloc: Estratègies de càlcul

Aquesta conclusió serà el que podrem posar en pràctica el curs vinent.Per ajudar a confeccionar-la hem elaborat a quest esquema o guió de treball:

Contestar el quesstionari que adjuntem de manera colectiva

Marcar a la llista d'estratègies quines fem servir ja.

Decidir quines són les més adeqüades al nostre cicle

Buscar activitats perdesenvolupar o entrenar les estratègies que volem

potenciar al cicle

Anotar les conclusions

Anotar quina estratègia treballem més

Anotar quin tipus d'activitats volem treballar

Amb tot aquest material confeccionar un petit text explicant el que volem fer el curs vinent.

Estratègies de càlcul pel segle XXI

Qüestionari

● Què és el que més et va cridar l'atenció de la xerrada d'en Lluís Segarra?

● Quina pràctica o tècnica que ja coneixies et va fer recordar?

● Quina pràctica o tècnica nova has conegut?

● De tot el que va sugerir en Lluís Segarra, què creus que es pot posar ja en pràctica?

● Quin plantejament global, de fons, treus de la xerrada d'en Lluís Segarra?

● Creus que ara s'està treballant de manera molt diferent al teu cicle?

INFANTIL

El que ens ha cridat més l'atenció a les mestres d'infantil de la xerrada d'en Lluís Segarra han estat temes com l'estimació, la pràctica de l'hemisferi dret i el fet que hi ha més conexió entre hemisferis en les dones. També ens ha semblat molt interessant la reflexió sobre el fet que som dels països d'Europa que tenim un resultat acadèmic més baix i co això va lligat a que el currículum no té res a veure amb les proves que se'ls hi passen als alumnes.

Durant le xerrada hem recordat pràctiques que ja coneixíem com la del cuc, algunes propostes del llibre de la Carme Barba, la descomposició del nombre i el mètode Sichida (tècnica japonesa que treballa amb l'hemisferi dret, algunes escoles de Mèxic l'utilitzen). Algunes d'aquestes ja les podríem posar en pràctica com l'estimació numérica o no fer el procès enrera i comprovar l'estimació d'una altra manera: fent preguntes diferents, construir material que ens faciliti interioritzar quantitats ( per exemple el cuc del 5), els bits...

Com a plantejament global o de fons de la conferència, ens quedem amb que hem de treballar més intuitivament i més amb l'hemisferi dret, i creiem que ara al nostre cicle no estewm treballant en aquesta línia.

Activitats per ajudar a desenvolupar o entrenar les estratègies que volem potenciar al cicle:

• En situacions on hi ha poca quantitat fer estimacions. Per exemple:

• quants van a casa a dinar

• quants nens hi ha a la taula

• dóna 1 llapis a cada nen de la taula

• quants nens hi ha a casa

• quants nens hi ha a cada vagó

• quants nens ja han fet 4, 5 o 6 anys

• en situacions de joc: a la cuina, al menjador, al metge ...

• bits de quantitat

• tenir un full de paper a la porta de la classe i anar anotant totes les situacions en que se'ns acudeixen estratègies.

-Resolució de problemes:

• ve un alumne a demanar-te galetes... i li dius: Quantes en vols? Diu 3. Tu li dones 3 i li preguntes: T'ho he donat bé?

• Quants alumnes estan pintant a la taula de la terrassa?

• Al repartir joguines, preguntar: Quantes safates d'animals hi ha?

• pastís d'aniversari. Quanes espelmes hi ha?

• rodes del pati. Quantes n'has apilat?

CICLE INICIAL

El que més ens va cridar l'atenció de la xerrada d'en Lluís Segarra és que l'estimació ha de ser exacta. No és el mateix estimació i aproximació.I que per comprovar-ho no cal comptarTambé vam recordar el material i la tècnica dels bits de la quantitat que ja coneixíem.Tant els bits de quantitat exacta com fer estimacions sense comptar, creiem que són coses que ja podem posar en pràctica aquest curs al nostre cicle.

En general ens ha agradat molt que en Lluís segarra proposés fer coses de matemàtiques que serveixin per la vida quotidiana, de fet al cicle ja treballem una mica en la línia ell que apuntava.

Pel curs vinent proposem poder fer AF de mates. Ni que sigui un cop a la setmana poder fer tres grups.També volem treballar els amics del 10 de manera que es pugui mecanitzar. Això ajudarà a mecanitzar el càlcul.

CICLE MITJÀ

Tenim una escola del s. XIX, som del s. XX i els nens del s. XXI. La finalitat de l'escola actual s'assembla al tipus d'escola dels monestirs durant l'edat mitjana: lloc on es conserva la cultura, allò de sempre, el que no es pot deixar de banda ni de saber però que

no té res a veure amb el que hi ha fora del monestir.L'escola s'hauria d'assemblar a la societat? Si fos així, hauríem d'abolir el català i només ensenyar en anglès. Si volem aconseguir ciutadans competents, hauríem de tenir en compte la societat, però també, no perdre de banda la "cultura de sempre" .En Lluís Segarra, segurament, volia comentar que hem d'ensenyar les matemàtiques per la vida quotidiana. D'avui per demà però, no podem canviar com ensenyem les matemàtiques a l'aula.Tant la Mª Antònia Canals com en Lluís Segarra tenen una base similar però utilitzant un mètode diferent. Sembla que en Lluís Segarra utilitza un mètode molt conductista de l'aprenentatge, és important conèixer estratègies de càlcul, no tant per què ho puc fer, la raó. Al nostre cicle ja posem en pràctica algunes estratègoies de càlcul com:- els complementaris: 0-10/10-0 (3+7 = 7+3, 2+8 = 8+2, ...)- les aproximacions, a la desena i a la centena.- La propietat distributiva.

Hi ha hagut acord en que es va donar molta importància a les estimacions quan ens ho hauríem de prendre com una activitat més.

CICLE SUPERIOR

Ens ha semblat molt interessant la justificació del canvi d'apernentatge dels nostres alumnes lligat a l'ús dels diferents hemisferis del cervell. A més, la xerrada d'en Lluís Segarra ens va servir per constatar que hi ha operacions o algoritmes que aprenem a l'escola que després difícilment utilitzem a la vida real. Aquest fet, que tots coneixem, ens demana un canvi a l'ensenyament de les matemàtiques i ens planteja el dubte de si hem de seguir ensenyant igualment els algoritmes clàssics a més de treballar més a fons el càlcul mental.Podem començar a plantejar-nos treballar-les més constantment a l'aula les estratègies de càlcul mental, que tots coneixem o que fins i tot inventem. En aquest sentit podem fer exercicis de calculadora, curses de càlcul i altres activitats havent donat abans estratègies i demanant als i a les alumnes que les apliquin en els exercicis donats.

10 març 2009 Tana Serra

Parlar de mates a l’aula.Ha estat molt bé que la Caterina comencés dient que la Tana és una mestra i que com en el cas d’en Sebastià Capella la seva experiència diària li fa “tocar de peus a terra” i revisar les seves pròpies conviccions.

No hi havia, doncs, millor manera de finalitzar aquesta ronda de xerrades que amb una mestra que ens vingués a parlar de la importància que té la paraula també en el món dels nombres.

També és interessant veure, cap al final, com una realitat escolar tant diferent de la nostra escola com és l’escola Vila Olímpica, pot servir-nos de font d’inspiració a l’hora de fer l’ús de la paraula a les nostres classes de matemàtiques. I un cop més hem vist que potser no estem tant lluny de fer el que ens expliquen però que de tant en tant està bé que algú ens obri els ulls i ens recordi coses tant evidents com la importància de fer un bon ús de llenguatge per ajudar a construir coneixement matemàtic.

Només amb l’exemple del tauler d’escacs ja hem pogut veure que pensar ens ajuda a trobar la solució a un problema donat, però que segurament parlar-ne és el que ens dóna la clau. Així, en aquest context, el llenguatge és tant una eina per explicar els nostres coneixements o els nostres dubtes com per organitzar el nostre pensament regulant el nostre aprenentatge.Aquest paper tant important del llenguatge a les matemàtiques queda recollit també al nou currículum on s’especifica que una de les parts de la competència matemàtica és la capacitat de poder explicar a d’altres els aprenentatges matemàtics que anem assolint.

D’altra banda, el treball de llenguatge matemàtic és també un treball per ser competents a nivell lingüístic. Així, parlar de mates afiança tant el coneixement matemàtic com el lingüístic.

Finalment ens ha donat un seguit d’indicadors o recomanacions per assegurar-nos de estar fomentant la comunicació a les nostres classes de matemàtiques:

- Buscar activitats o preguntes obertes que donin lloc a respostes múltiples, a la reflexió i la discussió.

-Suggerir a l’alumnat petites investigacions de mes d’un dia si cal per fomentar l’esperit de dubte, recerca…

-Fomentar l’experimentació i la manipulació. Ella mateixa ens deia que utilitzant una llengua que no és la seva se sent més segura si s’ajuda de material reals, palpables.

-Utilitzar en la mesura del possible les eines TIC.

-Explicar i escriure sempre el procés de resolució dels problemes.

-Combinar el treball individual amb el treball en petit grup i gran grup.

- Assegurar que el mestre o la mestra tenen un paper regulador i de guia dintre del procés propi d’aprenentatge de cada alumne.

Un cop més ha estat curt però intens. Hem escoltat les paraules d’una mestra com nosaltres que ha treballat i ha escrit molt sobre la llengua i les mates i que ens ha servit com un bon comiat d’aquesta sèrie de xerrades.

Sessió 17 març 2009 Què faré el curs vinent? (cicle)

A partir de la xerarda de la Tana Serra i de les reflexions posteriors , hem d'arribar, durant aquesta sessió, a una conclusió referent al tema d'aquest bloc: PARLAR DE MATEMÀTIQUES A CLASSE

Aquesta conclusió serà el que podrem posar en pràctica el curs vinent.Per ajudar a confeccionar-la hem elaborat a quest esquema o guió de treball:

Contestar el quesstionari que adjuntem de manera colectiva

Observeu els continguts del nou currículum

on es treballa la comunicació i la representació.

Com feu ara per fomentar aquest procés quan

treballeu aquests continguts?

Anotar les conclusions

Anotar les reflexions més interessants i el que estem fent que ens agradaria seguir fent.

Amb tot aquest material confeccionar un petit text explicant el que volem fer el curs vinent.

PARLAR DE MATEMÀTIQUES A LA CLASSE

La Tana Serra ens proposa aquestes preguntes per reflexionar:Vivències i expectatives

• Recordes alguna conversa interessant sobre matemàtiques quan estudiaves? La podries descriure a grans trets.

• Quins són els aspectes de la conversa de mates de la teva classe com a mestra, que t’aporten més satisfacció?

• En quins aspectes la conversa de matemàtiques a la classe afavoreix l’aprenentatge de les matemàtiques i de les llengües?

• Què t’agradaria millorar de la conversa de matemàtiques a les teves classes?

INFANTIL

La Tana Serra ens proposa aquestes preguntes per reflexionar:Vivències i expectatives

Recordes alguna conversa interessant sobre matemàtiques quan estudiaves? La podries descriure a grans trets.El pas de l'aritmètica a l'algebrales fraccions i el sistema del pastísl'àrea del polígons, la Mª José diu que quan ho havia de resoldre ho veia molt clar. Li donava molta satisfacció perquè era natural com la vida mateixa. Quan corregiem els deures de casa a classe i veia que hi havia diferents maneres de resoldre un problema. M'agradava molt.Quan vaig començar a entendre i veure que les mates estan presents a tot arreu va ser un xoc. A la Uni i amb 25 anys.

Quins són els aspectes de la conversa de mates de la teva classe com a mestra, que t’aporten més satisfacció? Quan ells arriben a un concepte , conclusió o explicació amb raonaments propis.Quan discuteixen entre ells perque tenen opinions o criteris diferentsNo hi ha moltes situacions en què es doni aquestes converses matemàtiques o que hi puguem intervenir. Moltes vegades estem amb gran grup i poques en petit grup.

En quins aspectes la conversa de matemàtiques a la classe afavoreix l’aprenentatge de les matemàtiques i de les llengües?Les llengües a nivell de comprensió, d'expressió, d'estructurar la frase i seguir una seqüència,... de respesctar el torn de paraula,d'escoltar els altres..amb una conversa o representació gràfica els alumnes es fan més seu i arriben per ells mateixos al concepte.

Què t’agradaria millorar de la conversa de matemàtiques a les teves classes?Fer-ho en petit grup. Dedicar-hi més temps.Ens costa molt fer preguntes obertes. Ho tenim molt clar, però a la

pràctica ens costa. Noaltres hem après d'una altra manera i ens costa.Si els escoltem a ells després surten més preguntes obertes.

Altres reflexionsEn els tallers en tot moment es treballa la comunicació i representació matemàtica. A partir del 3r grup de taller es nota més evolució. (Fem 6 grups de tallers durant el curs)Els alumnes expliquen el què han fet, parlen matemàticament sense que tu els hi diguis. Vivencien més el què han fet als tallers i ho entenen. Després com que ho interioritzen van adquirint els conceptes i ho poden verbalitzar.Les matemàtiques ja formen part d'ells i traslladen el què hem fet als tallers a la seva vida quotidiana.Per ex: mira el barrot de la barana de la terrasssa és una línia recta.Ex: indica la senyal d'emergència de baixada de les escales i diu: mira aquest baixa.O quan entren al gimnàs diuen mira el país dels quadrats i els triangles. Hem fet això.....

Pel curs vinent hem pensat:• Intentar plantejar converses matamàtiqes en petit grup.• Activar l'hemisferi dret.

CICLE INICIALNo ens ve a la memòria cap situació de comunicació matemàtica de la nostra época d'estudiants.

Els aspectes de la conversa de mates de la classe que com a mestra, ens aporten més satisfacció són, per exemple, quan veiem que han entés el que hem estudiat, quan veiem que són capaços d'explicar-li a un altre nen, o quan contesten una cosa diferent al que tu havies previst però que és correcta.També quan s'interessen pel que explica un company.

La conversa de matemàtiques a la classe afavoreix l’aprenentatge de les matemàtiques i de les llengües en la verbalització del procés, posa paraules a les “coses”, també en els elements que composen o

que s'han de tenir en compte.També ajuda a seqüenciar el procési a aclarir -lo, el que s'ha de fer, els passos a seguir.

Ens agradaria tenir més en compte la conversa matemàtica a l'aula, fer més representació gràfica per ajudar els nou-vinguts. De vegades per presses no ho fem.També podríem representar-ho físicament (teatralitzar, dramatitzar..) i completar així tot el procés: dramatitzar, representar al paper (dibuix),operacions.Al paper seguir el procés: Què hi ha? / canvi / resultat final.Representar operacions: Una mà, una que dona, ajuntats en un dibuix.

Observant el currículum veiem que s'han d'oferir diversitat de models per a la diversitat de nens.Quant a la numeració i càlcul hem de verbalitzar processos i dinamitzar-los i representar gràficament.Quant a relacions i canvi hem d'arribar al mitjà a partir del gran i el petit.

Per tot això, de car al curs vinent ens agradaria fomentar el treball en grup, cooperatiu....Tenir sempre present de fer converses abans de passar al paper i fer preguntes obertes, no d'una sola resposta.

CICLE MITJÀ

Els records que tenim de les converses matemàtiques de la nostra època d'¡estudiants són variats. Els aspectes de la conversa de mates de la classe que aporten satisfacció és quan et pregunten com es fa una cosa més complicada, quan t'expliquen com ho han fet, quan relacionen coses: "Ah! Això és com ..." o quan representen el que han fet.En general hi ha satisfacció quan es pot crear una discussió sobre algun tema.Així creiem que la conversa afavoreix ajuda a reflexionar, estructurar la representació matemàtica, seqüenciació. Si no ho pots explicar, no ho tens clar del tot. En el moment que pots

explicar en veu alta com ho has fet, és que has interioritzat el concepte.Al nostre cicle ens agradaria poder aconsseguir que es respecti el torn de paraula i s'escolti per millorar de les converses matemàtiquesSeguint el currículum hem vist que, tant a 3r com a 4t, intenten utilitzar diversos llenguatges (gràfiques vàries, diari, mapes meteorologia, ...). S'utilitzen recursos de la vida quotidiana (diaris, revistes, TV, monedes ...) i els seus propis cossos (pes, alçada, articulacions, ...). S'utilitzen també, materials diversos per aconseguir representar diferents quantitats (mongetes, rellotge, quadrats, nens, regletes, ...).S'intenta, des de qualsevol assignatura (naturals, socials, català, ...), trobar una excusa per treballar (indirectament) les matemàtiques.L'ús de les TIC és variat: CD de llibre de matemàtiques, activitats amb calculadora, activitats del Sebastià Capella (hora d'informàtica), la màquina de calcular (pàgina xtec), ...

CICLE SUPERIOR

Reflexionant sobre la nostra època d'estudiants arrel de les preguntes que proposava la tana serra hem arribat a la conclusió que quant nosaltres érem estudiants no parlàvem de mates, ni tant sols a la classe de matemàtiques. Això ens ha fet veure que les coses han canviat, ara si que intentem que els nostres alumnes parlin de mates entre ells a si més no els preguntem i fem que expliquin la resolució dels problemes.Tot i això, de vegades, aquestes converses sorgeixen entre ells de manera espontània i és llavors quan ens dóna més satisfacció com a mestres, sentir que hi ha un diàleg espontani sobre un problema que hem posat o una operació complicada que no surt....Aquesta conversa, tant si és espontània com si la provoca el mestre, ens sembla que afavoreix l'aprenentatge de les matemàtiques des de dues vessants diferents, una és com l'alumne aprèn del discurs o la explicació del company i l'altra és com l'alumne millora el seu aprenentatge quan ha d'explicar al mestre o a un altre.Finalment, per poder millorar la conversa de matemàtiques a la

classe hauríem de poder fer entendre als alumnes que discutir de matemàtiques és enriquidor quan es poden fer convergir diferents punts de vista. Discutir sobre un problema no serveix per buscar qui té la raó, sinó per trobar entre totes i tots el millor camí per arribar a la solució. La discussió matemàtica ha de sumar, no restar.

Revisant els continguts del currículum on es treballa el procés de comunicació i representació, hem vist que gairebé sempre ho fem de la mateixa manera, fent explicar als alumnes individualment quin ha estat el procés de resolució dels problemes. De vegades, si veiem que té dificultats per resoldre l'operació , el problema o la tasca que se li encomani, fem servir el recurs de la representació gràfica, li fem dibuixar. Creiem que cal utilitzar el recurs de la representació més sovint i no només com a reforç per qui no troba un altre camí, sinó fer-ho sistemàticament com un element més de la resolució.

21 abril 2009 “Les mates repensades”

VALORACIÓ I DEMANADA PEL CURS VINENT

Per cicles contestem el següent qüestionari per valorar la formació d'aquest curs i plantejar-nos què farem el curs vinent.

➔ Els objectius de l'activitat han respost a les necessitats formatives que ens plantejàvem?

NECESSITAT Revisar, actualitzar i millorar les metodologies de matemàtiques a l'escola

OBJECTIU Acordar criteris comuns i accions concretes per poder aplicar el curs vinent amb la finalitat de millorar la metodologia del procés d'ensenyament aprenentatge de les matemàtiques.

➔ Els continguts tractats han estat adequats per assolir els objectius?

CONTINGUTS • Materials manipulables• Matemàtiques i TIC• Càlcul• Mates i llengua

➔ Considereu que les estratègies metodològiques emprades han estat adequades?

METODOLOGIA • Xerrades d'experts• Treball intercicle• Debat i ampliació telemàtica• Reflexió cicle

➔ Considereu que el material de suport utilitzat ha estat adequat?

MATERIAL • Fotocòpies• Bloc

➔ Com valoreu la possibilitat d'aplicació a l'aula pel proper curs o pel que queda d'aquest?

➔ Considereu que aquesta formació millorarà la nostra pràctica educativa?

➔ L'activitat ha generat la necessitat de continuïtat o d'aprofundiment en la formació? (segons el Pla de Formació de Centre, el curs vinent hauríem de fer metodologia de llengua... cal canviar-ho?)

➔ En cas que la resposta anterior sigui sí, quina és la proposta de formació pel curs vinent? (proposeu també el format i si coneixeu algun formador)

FORMATS TALLER: Un assessor/a extern que ve alguna sessió + treball intern del claustre.

SEMINARI: Un expert/a en un tema que ve unes sessions per fer un curs que ell ja té organitzat.

ASSESSORAMENT: Un assessor/a que ve a l'escola a fer una feina amb el claustre una mica a mida.

infantil

Aquest curs hem revisat i actualitzat les metodologies. Ara ens falta prendre acords i millorar la nostra metodologia. També ens falta buscar més materials adequats.Ha sigut una visió molt àmplia. Ens ha donat una perspectiva diferent, més eficient, propera a la realitat. Ens ha fet qüestionar la manera d'enfocar les matemàtiques.La metodologia ens ha agradat molt, sobretot les xerrades dels experts, eren molt experts i uns comunicadors excel·lents. El treball intercicle ha estat novedós, interessant, enriquidor i divertit. Ha donat una visió de centre com a equip molt interessant. A nivell de bloc no hi hem participat massa. Ho trobem profitós sobretot a nivell informatiu, d'organització i possibilitat de recursos. Endreça tota la feina feta. El què ens passa, en el dia a dia, és que no trobem el temps per posar comentaris, participar més ràpid ….La reflexió en el cicle ha sigut curta, ens ha faltat temps per anar comentant i concretant els possibles canvis entre xerrada i xerrada.Ens han agradat molt els materials que s'han plantejat en les trobades intercicle. També la forma en com s'han dinamitzat, perquè ens ha donat molt entusiasme.Ara es poden fer canvis a la nostra pràctica diària i algun ja l'hem fet però s'han de concretar més.Aquesta formació millorarà molt la nostra pràctica educativa encara que només ha sigut un tastet.Pensem que hem de continuar el curs vinent amb la metodologia de matemàtiques.

Creiem que el format més adeqúat seria un assessorament combinant sessions de cicle i sessions de tot el claustre, per poder anar prenent decissions.També s'hauria de compartir amb tot el claustre les decissions de cada cicle.L'assessor/a hauria d'estar al dia en el treball de les competències bàsiques.

inicial

Els objectius de l'activitat han respost a les necessitats i s'han començat a assolir. Hem començat a establir uns criteris però encara no hem tingut temps d'elaborar propostes comunes.Totes les xerrades ens han semblat molt bé. Les aportacionsde tots els ponents han estat molt enriquidores en els diferents aspectes de les matemàtiques.També valorem positivament el treball intercicles perque treballes amb mestres d'altres cicles que poden tenir idees diferents encara que ens ha resultat feixuc o poc pràctic perquè ens costava posar-nos en el nivell d'altres cicles i proposar activitats que no fóssin del nostre cicle.Ens ha semblat molt interessant el debat al bloc però, en general, ens falta temps per poder dedicar-hi hores i aprofundir.Hem intentat aprofundir al cicle i en la mida que hem pogut ho hem fet, però sempre ens ha faltat temps per acabar d'arribar a conclussions.El material del curs ens ha semblat molt adequat.

Aquest curs estem aplicant les activitats que no eren noves (ja que no partim de zero) i que hem refrescat i no necessitàven una preparació prèvia.De cara al curs vinent esperem aprofundir-hi i preparar les activitats per a les que calgui més preparació. Tot el que et fa reflexionar (pràctica reflexiva) sobre la nostra pràctica diària ajuda a millorar la docència.Proposem continuar el curs vinent amb la reflexió de les matemàtiques i acabar d'assolir els objectius proposats un dels quals era elaborar una programació de matemàtiques adient amb l'assoliment de les competències bàsiques i la preparació del material corresponent.

Encara que no hem arribat a consensuar el format que ens sembla més adient per a fer aquesta formació, finalment hem escollit: el Taller. Creiem que cal que els assessors donin les pautes però la feina grossa cal fer-la als cicles.Si com a claustre es veu que és millor fer un assessorament el que sí demanem com a cicle és que es faci en la franja horària del migdia.

mitjà

Aquest assessoprament ens ha despertat una altra manera d'entendre les mates, un altre punt de vista, per poder treballar les mates desde totes les àrees a més d' utilitzar altres maneres de fer, i canviar la metodologia i materials a l'aula.Encara no s'ha aconseguit, cal possar-ho en comú i acordar uns criteris comuns. Revisar metodologia, programacions i materials.Els continguts tractats han estat adequats per assolir els objectiusTambé les estratègies metodològiques i els materials emprats han estat adequats , encara que hem tingut poc tems.

Aquesta formació millora la nostra pràctica educativa i ja hem pogut fer petits canvis.

Creiem que cal canviar el plà de formació i tornar a fer mates per donar continuitat i aprofundir mésEns sembla que el format més adient seria comptar amb un assesor extern que ens ajudi a modificar les nostres programacions adequan-les a les competències bàsiques. Estaria millor que les sessions fossin més seguides dins del primer trimestre del curs.

superior

No s'han acordat ni criteris ni accions concretes, l'objectiu no ha estat assolit.Els continguts han estat adequats i els ponents han estat de luxe.Molt correcta la metodologia encara que les xerrades s'han fet molt curtes s'hi haurien d'haver dedicat més dies o més estona. Un altra possibilitat seria de fer-les d'una trenta a tres, dinar d'una a 1.30 h.El treball intercicle ha estat interessant però ha faltat temps de cicle per preparar materials.No hem mirat prou el material imprés.No hem pogut aplicar res del que hem aprés perquè ens ha faltat temps per fer la programació, arribar a acords i preparar i seqüenciar les activitats i els materials.Aquesta formació millorarà la nostra pràctica a nivell de reflexió , però s'ha de concretar a nivell pràctic.Per això creiem que s'hauria de continuar lel curs vinent.

Quant al format, voldríem fer treball en equip o cicle per poder concretar les programacions i llavors que vingués algun assessor per ajudar-nos a resoldre dubtes, concretar, ...

Del recull anterior podem extreure que, en general, el grau de satisfacció del curs dintre del claustre és bastant elevat. Tothom ha coincidit en la categoria dels ponent i la qualitat de les seves intervencions. D'altra banda s'ha valorat tant positivament com negativament el fet que fossin xerrades puntuals. Des del punt de vista positiu veiem que les intervencions curtes i esporàdiques inciten al debat i « solten la llebre » d'un tema concret. Des del punt de vista negatiu hem trobat a faltar el debat amb el ponent o un torn de preguntes més llarg i distés. Aquest últim punt, però, l'hem pogut solucionar amb la creació del bloc, que gairebé tothom a valaorat positivament, com element estructurador i de continuïtat del curs i com a espai de debat. Les sessions de treball conjunt han generat una bona dinàmica de treball del claustre tot i que no han pogut aprofundir massa en el tema tractat. En general s'ha acollit molt satisfactoriament el treball en agrupaments intercicle.El treball en cicle, que pretenia ser més de reflexió i d'on surtíssin els acords pel curs vinent, ha tingut el mateix problema, falta de temps i d'aprofundiment.És per tots aquest motius que la totalitat del claustre han cregut convenient que l'any vinent seguim treballant la metodologia de les matemàtiques, proposant-nos a quest cop un objectiu més tangible i concret com és la programació per capacitats i competències bàsiques de l'àrea de matemàtiques.Per assolir aquest objectiu creiem que la modalitat més adient és l'assessorament, combinanat sessions teòriques de l'assessor amb les de treball pràctic.

DEMANDA PEL CURS VINENT

OBJECTIUS

Acordar criteris comuns i accions concretes per poder aplicar el curs vinent amb la finalitat de millorar la metodologia del procés d'ensenyament aprenentatge de les matemàtiques.

Reelaborar les programacions de curs adaptant-les a la nova normativa tot integrant les Capacitats i Competències Bàsiques.

CONTINGUTS

• La metodologia del procés d'ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques.

• La programació per Capacitats i Competències bàsiques.• El material pel procés d'ensenyament-aprenentatge de les

matemàtiques.

CANVIS QUE ES PREVEUEN AMB AQUESTA FORMACIÓ

Canvi de les programacions de matemàtiques dels diferents cursos encame¡inant-les cap a l'assoliment de les Capacitats i Competències bàsiques

INDICADORS QUE PERMETRAN AVALUAR ELS CANVIS

El grau d'assoliments de les Capacitats i Competències bàsiques pròpies de l'area per part dels i de les alumnes.

PERFIL DE LA PERSONA FORMADORA

Algu coneixedor en profunditat tant de les programacions per Capacitats i Competències bàsiques, com de la metodologia del procés d'ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques.

(T. Serra o C. Aimerich)