7/26/2019 pac1_1
2/4
a) En el cas que se'ns presenta, podem veure unes mestres que sn
conscients de la diversitat
que existeix en la seva aula: es tracta d'una escola rural amb
alumnes d'edats diferents i alguns
d'ells presenten problemes conductuals o emocionals, dificultats
d'aprenentatge o baixa
autoestima. No obstant aix, les t!cniques que utilit"en no
aconsegueixen trencar les barreres per
a la participaci i l'aprenentatge.
Podem observar que no #i #a una concepci clara a l'inici del
text sembla que realit"en una
ensen$an%a m&s adaptativa, donant suport als alumnes amb
dues docents a l'aula: a laula les
dues mestres treballen amb tot el grup (..)daquesta forma una
dirigeix la sessi i laltra pot
dedicar-se a ajudar ms individualment els estudiants amb ms
dificultats per no aprofiten el
recurs, no l'utilit"en com un benefici per a tota l'aula i
tampoc tenen en compte altres suports que
poden ser necessaris, cada alumne t& unes caracterstiques
individuals i ens #em d'adaptar a a
elles. (eurem que utilit"en el cstig com a eina: !uan aix" passa
castiguem els estudiants que
no es porten b i aquesta seria una estrat!gia de caire m&s
conductista, per exemple.
Priorit"en la individualitat per sobre del treball cooperatiu:
*solem donar prioritat a les activitats
individuals amb aquest fet perden la possibilitat de poder
treballar el sentit de pertinen%a al grup i
la participaci, viure la diversitat com un fet natural, tots
tenim les nostres dificultats per tamb& les
nostres capacitats i cadasc+ pot aportar la seu gra de sorra a
l'activitat, l'aprenentatge es
construeix a partir de la interacci tant amb els compan$s com
amb el professor. a participaci a
m&s d'augmentar el rendiment, es una de les fites a assolir
per arribar a l'educaci inclusiva, i en
aquest cas veiem que no es potencia.
(aloren el fet de que tots treballin el mateix contingut de la
mateixa manera com una forma de
donar les mateixes oportunitats: *donem prioritat a que tots
treballin el mateix contingut de la
mateixa manera doncs tots #an de tenir les mateixes oportunitats
per el que relament
aconsegueixen es augmentar les difer!ncies existents -a que una
tasca que per a un infant pot ser
sen"illa per un altre pot resultar molt dificultosa, suposarli
una frustraci i per tant una p!rdua
d'inter!s, un autoconcepte negatiu i uns baixa autoestima i
minvar la seva motivaci davant dels
aprenentatges. Per tant, citant a /uran, / 01223) $econ%ixer la
diversitat de l&alumnat optar per
un ensen'ament inclusiu requereix disposar d&instruments
variats que facilitin l&atenci a la
diversitat de necessitats de l&alumnat.
4anifesten: *solem realitar tipologies dexercicis similars duna
sessi a laltra ja que daquesta
manera els alumnes ja tenen automatitats els requeriments de les
activitats i aprofiten ms el
temps en lassoliment dels continguts.ens trobem amb activitats
montones, fet que pot provocar
que els alumnes no li atribueixin sentit ni significat als
aprenentatges nous que en principi, #an
d'adquirir a trav&s d'aquestes. *El aprendi"a-e escolar
exige reali"ar un esfuer"o, $ para #acereste esfuer"o es necesario
poder atribuir un sentido a la situacin $ al contenido del
aprendi"a-e5
06oll, 7899 ;ol&, 788
7/26/2019 pac1_1
3/4
b) es mestres realit"en un proc&s de canvi en quant al patr
d'atribuci causal, en un principi
atribueixen les causes de les dificultats a la falta de
motivaci, actituds, conductes, etc. dels
alumnes, per tant el patr &s principalment extern, no
controlat i estable, com podem veure en el
seu discurs: *sembla que tinguin poques ganes daprendre i a
vegades sembla que no spiguen
com s#an de comportar a lescola* *ja advertien que t poc inter%s
per aprendre de manera
que poca cosa #i #a a fer si no vol treballar. sembla que es
senten superades per la situaci i
creuen que no aconseguiran res, per aquest fet fa que puguin
adonarse que aconseguir un canvi
en la dinmica pot estar en les seves mans i per aix demanen
assessorament psicopedaggic,
per tant el patr passaria a ser intern, controlable i no
estable, -a que elles seguint les pautes de
l'equip possiblement podran controlar la situaci i
canviarla.
c) a percepci que tenen les mestres d'aquests alumnes
principalment &s negativa: no tenen
ganes d'estudiar, no es saben comportar, etc. amb aquesta visi
poden aconseguir que els
alumnes empit-orin la percepci que tenen d'ells mateixos, i com
a conseq=!ncia baixen la
motivaci intrnseca, -a que es sentiran men$s competents,
tamb& potencia una baixa motivaci
intrnseca les estrat!gies de treball a l'aula, perqu! no tenen
en compte els interessos dels
alumnes ni ofereixen suports adequats per assolir les diferents
activitats.
>tilit"en la motivaci extrnseca, a trav&s del cstig: !uan
aix" passa castiguem els estudiants
que no es porten b ja sigui posant-los a treballar tot sols
perqu% no molestin a la resta deixant-
los sense pati o b posant-los deures per casa per assegurar que
treballin tot el que no #an fet a
classe..Amb aquest tipus de motivaci no s'aconsegueix que
l'alumne s'involucri amb la tasca,
sin que la finalitat de fer les activitats es evitar el cstig i
no aconseguir un aprenentatge, sol
#aurem d'utilit"ar la motivaci extrnseca per a refor%ar la
motivaci intrnseca.
d) es expectatives que tenen les mestres d'aquests alumnes sn
molt baixes a nivell acad!mic,
veient als alumnes des de les seves dificultats i limitacions i
per tant, el feedbac? es traduir en
una percepci d'ells mateixos de baixa compet!ncia i eficcia cosa
que condicionar els
aprenentatges posteriors at!s que, aquesta visi provocar un
autoconcepte negatiu i en
conseq=!ncia una baixa autoestima i baixa motivaci, -a que si no
es senten capa%os de realit"ar
les tasques, aquesta experi!ncia no ser agradable ni
satisfactria, i per tant no tindrem motivaci
per ferles. Podrem dir que #i #auria la possibilitat de
l'aparici del que 4erton anomena
*profecia d'autocompliment5 , amb altres paraules si les
expectatives que es tenen dels alumnes
sn de fracs, aquests actuaran conseq=entment segons el que
s'espera d'ells, &s a dir, amb poc
inter!s, dificultats,etc., en canvi si un infant o adult es sent
considerat i reconegut, les expectatives
que tenim d'ell sn d'!xit, generarem participaci i inter!s.
e) En general, la resposta educativa que es dona en aquesta aula
posa alguns entrebancs a
