Revista de Vidreres · 66· Estiu 2014

Pare Antoni Dones contra el càncer TractoristesParlem del... Parlem amb les... Actualitat

Taula de Serveis

Emergències Centre d’emergència de Catalunya ................. 112Informació ciutadana.................................................. 012Mossos d’Esquadra......................................................112Bombers................................................................................... 112

AjuntamentOficines municipals.............................972.850.025Fax oficines municipals...................972.850.050Vigilants.................972.850.000 /670.067.740Assistent social........................................972.850.170Llar de jubilats...........................................972.850.907Jutjat de Pau..............................................972.851.870Biblioteca Joan Rigau.......................972.851.285Centre cívic Francesc Llobet.....972.850.067Piscina municipal...................................972.850.027Pavelló municipal (oficines).............972.851.445Pavelló municipal (públic).................972.851.214Deixalleria......................................................637.759.060

EnsenyamentLlar d’infants...............................................972.850.917

Col·legi Sant Iscle..................................972.850.103Preescolar Sant Iscle.........................972.850.836Col·legi Salvador Espriu..................972.850.808IES.........................................................................972.850.711

SanitatCAP(Centre d’Assistència Primària)...972.850.156Farmàcia Vilardell..................................972.875.009Farmàcia Adzet........................................972.875.666Farmàcia Moré.........................................972.850.575

Consell comarcalOficines............................................................... 972.842.161Fax oficines...................................................972.840.804Recaptació....................................................972.840.178Recaptació (oficines Vidreres)........... 972.851.094Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030

TransportsAutocars R. Mas SL............................972.850.425TEISA..................................................................972.260.196SARFA..............................................................972.850.157

Taxi Rafael Vico..972.851.139 /609.316.932Renfe.................................................................. 902.240.202

Altres serveisFunerària (24 h.)

La Selva de germans Blanquera i AlbarracínTelèfon......................972.850.663/699.460.133

Rectoria......................................................... 972.850.061ENHER (avaries)......................................900.770.077Comissaria Sta.Coloma de Farners Telèfon.............................................................. 972.181.675Fax........................................................................972.842.201Bombers Maçanet Selva..............972.858.828Veterinari (consultes privades)

Telèfon....................972.850.114 /972.858.785Correus i telègrafs............................... 972.851.133Oficina de treball de SaltTelèfon............................................................. 972.942.950Fax........................................................................972.942.953Notaria VidreresTelèfon.......................972.875.957 / 72.875.958Fax........................................................................972.875.959e-mail............... notariavidreres@notariasilviamartinez.com

Oficines municipalsDe dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda

Biblioteca municipalMatins de dimarts a dijous de 10 a 13 h i tardes de dilluns a divendres de 16.30 a 20 h. Dissabtes de 10 a 13 h

Serveis tècnicsArquitecte: David Calvo i Coromina, dijous d’11 a 14 hArquitecte tècnic: Jordi Llinàs i JoanaEnginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés, dimarts i dimecres de 8 a 14 h (prèvia hora)

Serveis SocialsAssistència social, dijous de 9 a 14 h

Jutjat de PauDilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h

DeixalleriaDimarts, dimecres, dijous i divendres de 9 a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 h

Recollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mes

Regidories (HORARIS A CONVENIR)

Urbanisme: Jordi CampsMedi Ambient i Rural: Antonio FernándezGovernació i recursos humans: Antonio FernándezHisenda i Joventut: Jordi CampsFires i festes: Francesc BaltronsEnsenyament i Cultura: Francesc BaltronsSanitat i Benestar Social: Margarita SoléEsports: Margarita SoléServeis i Inspecció: Antonio Fernández

Farmàcia Moré C/ Catalunya, 48....................................972.850.575Farmàcia VilardellCarrer de Girona, 37..........................972.875.009Farmàcia Isabel AdzetCarrer Josep Pla, 60..........................972.875.666

Farmàcies de guàrdiaAgostMoré ......................................Setmana de l’4 al 10Vilardell ...............................Setmana del 11 al 17 (menys el dia 15)Adzet.......................................15 d’agostAdzet ......................................Setmana del 25 al 31

SetembreMoré ...............................................Setmana del 8 al 14Vilardell ....................................Setmana del 15 al 21Adzet ...................Setmana del 29 al 5 d’octubre

Tothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a elrecclar@gmail.com. Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.

Telèfons d’interès

Horaris de serveis

Farmàcies

Normes per a les col·laboracions

Per a més informació: www.cofgi.com

EL R

EC C

LAR

66 ·

EDIT

ORIA

L

3

EDITORIAL

El Rec Clar no acaba al paper, pots visualitzar-lo al web de

l’Ajuntament i opinar i dir-hi la teva a través de les xarxes socials.

SERVEIS 02EdItoRIal 03

PaRlEm dE... 04PaRlEm amb... 06

dES dE la CaSa dE la VIla 09aCtUalItat 13

aNEm a EStUdI 30ESPoRtS 35

CURaR-SE EN SalUt 37mEdI ambIENt 38

oPINIÓ 40FEm UNa QUEIXalada 40

ENtREtENImENtS 42El REC ClaR PEl mÓN 43

Les eleccions europees 2014

+ REC ClaRI like

Crèdits:Edita: Ajuntament de Vidreres

Consell de Redacció: Ramon Garriga,Joan Martí, Anna Viader, Lluís Gascons,

Arnau Call, Helena Xirgu i Francesc Aldrich

Col·laboradors: Josep Formiga, Ángel Teixidor, Eduard Adrobau, Jordi Presas,

Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia Vilardell, Joaquim Bayé, Isabel Adzet.Producció, coordinació periodística,

disseny i maquetació i correcció lingüística:

Estudi de Comunicació Intus S.L.Carrer Blancafort, núm.7, local 1

08530 La Garriga (Barcelona)Foto portada: Joaquim Bayé

Impressió: Anman, Gràfiques del Vallès S.L.Dipòsit legal: GI-235-98

Les eleccions al Parlament Europeu han estat des de sempre les menys participatives i menys valorades pels votants. El ciutadà percep que, malgrat ser el Parlament Europeu un estament molt nombrós, té poc poder decisiu i s’allunya de la defensa dels seus interessos reals. I, a més, també s’adona que –excepte honroses excepcions- al Parlament Europeu s’hi envien polítics, que ja no tenen res a fer en els seus respectius països, o sigui, l’anomenat “cementiri dels elefants”.

La idea d’una Europa unida, forta i poderosa com a mercat, esdevé dèbil i vulnerable socialment davant dels interessos dels seus estats membres, més preocupats per garantir la seva fortalesa política i econòmica que per avançar en la seva idea fundacional.

Paradoxalment tot el que s’ha dit, les eleccions europees del 2014 a Catalunya han canviat la tendència que hi havia fins ara de poca participació, ja que ha quedat reflectit en les urnes més l’anhel nacional de Catalunya que l’interès per aquesta Europa a la que pertanyem des del temps de Carlemany.

Vidreres, a l’igual que la resta de Catalunya, ha manifestat un resultat participatiu alt, ja que ha passat del 27,4% del 2009 al 42,37% del 2014. Tot un èxit.

Cal destacar que els partits favorables al dret a decidir van obtenir a Vidreres el 69,6% dels sufragis.CiU va guanyar amb el 33,01% seguit d’ERC amb el 28,83% i cap dels restants partits i coalicions arribà al 10% dels vots emesos.

Aquests resultats demostren que Vidreres ha optat d’una manera clara i contundent pel dret a decidir i se suma, per tant, a totes les campanyes promogudes per tal que ens deixin votar al 9N.

El Consell de Redacció

EL R

EC C

LAR

66 ·

PARL

EM D

E...

4

PARLEM DE...

Narcís Gascons i Clarió

Unes quantes notícies en la premsa francesa del XIX ens parlen de les aventures d’un frare caputxí fill de Vidreres. En una època de revolucions va intervenir en una missió que combina l’acció d’apostolat amb la intriga de les missions secretes.

Del pare Antoni de Vidreres en sabem poca cosa. El nom d’Antoni el devia triar en entrar en el con-vent el 1815 i, segurament, no coincidia amb el seu nom original. Això sí, conservava el nom del poble on havia nascut. No he pogut trobar-ne l’acta de baptisme i, per tant, no sabem de quina família vidrerenca provenia. El 1835 constava com a frare del convent de Vilafranca del Pene-dès1, precisament en la data en què els aldarulls van fer fora la majoria d’ordes religioses dels seus convents. L’any següent, la famosa desamortització de Mendizábal va signifi-car la desaparició de la majoria de cases de religio-sos a Espanya, destinades a la subhasta per a cobrir el deutes de la Corona. A partir d’aquesta data no en sabem res més. Va sobreviure als aldarulls que sovint acompanyaven els desallotjaments? Com va passar la Primera Guerra Carlina? Va abandonar el país? Va quedar-s’hi com a sacerdot secular?

Els caputxins són una orde religiosa de la família franciscana. Els franciscans van ser fundats per Sant Francesc d’Assís al segle XIII, mentre que els caput-xins van sorgir com una reforma cap al 1520. Com

a ordre mendicant sortien a captar per la comarca entorn del convent i es dedicaven sobretot a la pre-dicació i l’atenció als malalts. Hi ha hagut moltís-sims personatges caputxins: el pare Joseph, també anomenat l’Eminència Grisa, l’home de confiança del cardenal Richelieu; el pare Cristoforo, perso-natge de ficció de la novel·la capital de la literatura italiana “Els promesos” d’Alessandro Manzoni, que

precisament mor ajudant als em-pestats de Milà; el cardenal Vives i Tutó, de Llavaneres, col·labora-dor de Lleó XIII i Pius X. Prop de nosaltres hi ha en actiu el convent d’Arenys de Mar i queden restes del convent de Blanes (que inspirà a Joaquim Ruyra la narració “Les coses benignes”) i del de Girona2

a l’actual Museu d’Historia de la Ciutat (antic ins-titut). El convent dels caputxins de Sarrià fou on ocorregueren els fets de la “Caputxinada” de 1966, un acte clandestí d’oposició a la dictadura que des-pertà molta solidaritat.

Tornant al pare Antoni de Vidreres, ens hem de si-tuar prop de 1825. A Espanya regna Ferran VII en l’anomenada Dècada Ominosa, de dura repressió política contra els liberals i els absolutistes exal-tats; a França regna Carles X, germà de Lluís XVI i de Lluís XVIII i clarament decantat cap a la dre-ta. Tanmateix, a França el rei no aconsegueix exer-cir el poder absolut. Els Borbons han hagut de

Un frare aventurer: el pareAntoni de Vidreres

El pare Antoni de Vidreres va conservar el nom del poble on

havia nascut en entrar al convent l’any 1815

La llibertat guiant el poble, d'Eugène Delacroix, inspirada en la revolució de 1830.

EL R

EC C

LAR

66 ·

PARL

EM D

E...

5

pactar per tornar al poder i han atorgat la Carta de 1814, que manté en general les lleis de la Revolució i l’Imperi de Napoleó. L’estat admet la llibertat de cul-te i limita la fundació de mones-tirs i convents. No obstant això, el sud de França és profundament catòlic i el Papa també està inte-ressat en refer l’església francesa, tan afectada per la persecució re-volucionària.

Entre 1827 i 1830 esclata l’”Affaire des Capucins” a Ais i a Marsella . Qui sap si els caputxins espanyols havien recalat a Marsella3 durant el Trieni Liberal, el cas és que el mateix bisbe els assignà provisio-nalment una estada a St-Jean-de-Garguier, prop de Gémenos, a 4 llegües de la ciutat, una mena de con-vent clandestí. Muntant el convent hi havia el pare Antoni, que envià al pare provincial de Sarrià una carta -que fou interceptada- on explicava que des del 18244, secundant el pare Eugeni de Potries5, va-lencià, es dedicava a la formació de novicis amb l’ob-jectiu de restablir l’orde a França. Els dos caputxins havien estat enviats per dos cardenals de Roma sota la benedicció del papa Lleó XII. Començà una cam-panya en contra dels establiments ilegals dels caput-xins per part del periòdic liberal “Le Messager”.

Les autoritats sabien que la llei no permetia l’ober-tura lliure de cases religioses, però com que el fet no es considerava delicte, preferien no fer res. Diríem

que era un tema alegal més que il·legal. A nivell po-lític el que passava és que els liberals extrems anaven contra l’exercici lliure de la religió perquè compta-ven amb que els catòlics recolzaven al rei en contra dels avenços de la Revolució. Per contra, els ultra-conservadors, amb l’argument de que les lleis revo-lucionàries restringien algunes llibertats, volien que l’autoritat del rei els hi passés per sobre. En tots dos casos, en el fons, no els preocupava la religió, sinó la política. Van arribar als tribunals6.

En un afer que s’anava allargant, el 1829 el prefec-te aconseguí una mena de compromís per a que els caputxins no sortissin al carrer vestits amb l’hàbit i no anessin a captar. Mentre que a Marsella no hi ha-gué oposició, a Ais alguns nobles donaren suport als caputxins i van fer pressió per a que aquest conflicte servís per derogar les lleis restrictives que venien de la Revolució. L’afer va acabar als tribunals que, fi-

nalment, permeteren en nom de la llibertat religiosa l’activitat dels caputxins. Feia tot just uns mesos de la Revolució de 1830, que ha-via canviat Carles X pel rei consti-tucional Lluís Felip d’Orleans.

Aquest ambient històric el podeu llegir a l’obra de Balzac “Le Curé de Tours”, però també a “Les Mi-sérables” de Victor Hugo o “Le Comte de Monte-Cristo” d’Ale-xandre Dumas.

1 Barraquer i Roviralta, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (vol. 4) 1917, p. 235.

2 També a Girona, a la Pujada del rei Martí, hi ha el convent de les clarisses caputxines, annex als Banys Àrabs.

3 Tavernier, Félix-L. L'Affaire des Capucins à Aix et à Marseille dans les dernières années de la Restauration. Provence Histo-rique, Tome 8, 1958, p. 235-264.

4 La carta es va usar unes quantes vegades com a argument anticlerical: Anònim. Supplément au discours de Fleury. Dins: Fleury, Claude. Des Congrégations Réligieuses. París, 1826.

5 Antonio Aznar Escribá (1782-1869).

6 Causes Celèbres. Procès complet du Courrier accusé de tendance à porter atteinte au respect du à la Réligion de l’État. Pladoyers de MM. De Broé et Mérilhou, París, 1826.

Aquest ambient històric el podeu llegir a l’obra de Balzac “Le Curé de Tours”, però també a “Les Misérables” de Victor Hugo o “Le

Comte de Monte-Cristo” d’Alexandre Dumas

EL R

EC C

LAR

66 ·

PARL

EM A

MB.

..

6

PARLEM AMB...

Com es va crear l’associació?Un dia des de Girona ens van comentar si volíem formar un grup per fer les postulacions (recollir diners pel poble amb una guardiola) un cop l’any. I així va ser com a Vidreres es va començar a for-mar aquesta associació “AECC” el 1989. I ja en fa 25 anys!

I com es va passar de fer postulacions pel carrer a organitzar festes i balls?Era molt ingrat haver de recollir diners pel carrer perquè costava molt convèncer a la gent. Llavors vam pensar que potser si féssim una festa o alguna cosa per l’es-til seria millor.

Quina va ser la primera festa que vau organitzar?Tot va començar amb una festa al pavelló, per cert, amb molta feinada! El pavelló era nou i s’havia de protegir el parquet de la pista. A partir d’aquí vam anar organitzant altres activitats com la desfilada de mainada amb models cedits per botiguers del poble. Va ser un èxit perquè al desfilar nens es va omplir tot de pares i avis.

Però vam veure que això portava massa feina i vam començar a fer el ball a la pista, una activitat que en-cara celebrem i on sempre ve molta gent.

Durant uns quants anys també vam fer la decoració dels carrers per la festa major. El primer any van ser les flors i el següent les notes musicals. El tercer any vam posar una làmpada a la plaça, feta amb ampo-lles de plàstic reciclades.

Durant uns anys també us vareu disfressar per car-naval, amb unes disfresses que segur tothom recor-da. Sí, ho vam fer uns quants anys i de diferents coses: de llaços, nit d’estiu, la ventafocs, conte d’Hamelin i també de la formació de l’univers. Cada any vam tenir la sort de guanyar el primer premi i els diners que vam guanyar els destinàvem a l’associació.També cal dir que un any vam participar fora de concurs en record de la companya Teresa.

Es podria dir que esteu posades en totes les activitats del poble? Potser no diríem en totes, però sí és cert que intentem col·laborar amb tot-hom qui ens ho demana. De la matei-xa manera, altres entitats ens ajuden a

nosaltres si ho necessitem. Per exemple, amb la Pe-nya Blaugrana, el Ranxo, el Club Olímpic... Gràcies a tots ells podem fer tantes i tantes activitats. De fet, la marxa nocturna de “la Lluna en un Cove” al principi vam comptar amb l’ajuda del Club Olímpic perquè ells tenien el precedent de la marxa de l’Escarlet i sabien més bé com organitzar aquest tipus de coses. Com us organitzeu pel tema diners? On van des-tinats?Van destinats a l’associació “AECC” de les comarques gironines. Nosaltres una vegada finalitzada l’activitat ingressem els diners recollits al compte de l’associa-ció de Girona (que és d’on depenem). A final d’any des de Girona ens envien un extracte de totes les ac-tivitats que hem fet i tot el que hem recollit. El 2013 van ser uns 5.200 euros. Normalment cada any és el

Organitzen el ball a la plaça des de fa anys, han desfilat per carnaval amb unes disfresses que tothom recorda i sempre col·laboren amb qualsevol ac-tivitat que es fa al poble. I tot això ho fan de bona voluntat. Aquesta colla de vidrerenques fan tot el possible per re-collir diners per ajudar en la investiga-ció del càncer. I justament aquest any compleixen les noces de plata. 25 anys sense parar de treballar per avançar en la investigació d’una malaltia que cada dia afecta més persones.

Intentem col·laborar amb tothom qui ens ho

demana

Dones contra el càncer Helena Xirgu

EL R

EC C

LAR

66 ·

PARL

EM A

MB.

..

7

voltant d’aquesta xifra. Això sí, totes les col·laborades treballem desinteressadament. De fet, des de Girona estan molt contents perquè el poble és petit però re-collim molt en proporció a la gent que hi ha.L’últim acte que heu organitzat va ser l’exposició de les flors. Com va anar?L’Ajuntament ens va demanar si hi volíem col·laborar. Ens hi vam posar amb il·lusió i moltes ganes. Després de moltes reunions, enfilàvem l’agulla amb por, ja que no ho havíem fet mai. Cal agrair a la gent del nostre poble i d’altres, la gran participació a exposar les seves flors. L’èxit obtingut no va ser nostre sinó de tothom. Ha quedat molt bon gust, tant que pot-ser es repetirà l’any que ve.De quina activitat us sentiu més orgulloses?Cada una està molt bé i és diferent de les altres. Som moltes per tant cada una té la seva preferida i és molt difícil coincidir. Per una seran les flors, per l’altra la desfilada, l’altra preferirà el ball de la plaça...Unes re-quereixen més feina que altres, potser per això sem-pre parlem del sopar de la plaça amb la marxa noc-turna “La Lluna en un Cove”.Creieu que la gent de Vidreres és generosa?Sí, ja que any darrera any continuen col·laborant. Sempre podem comptar amb els mateixos. Tenim la mateixa clientela, una clientela que es va fer gran, això sí... Fins i tot n’hi ha uns de Girona i uns de Llo-ret que venen cada any al ball. Per això ens sentim reconfortades i animades a anar millorant les nostres activitats, les quals ens ajuden a

relacionar-nos socialment i a mantenir les funcions de l’associació contra el càncer “AECC”.Alguna de vosaltres estava posada en temes del càncer abans?No, ens hi hem implicat per motius personals o fa-miliars.Esteu organitzades d’alguna manera?Som un grup de dones ben avingudes. Tenim una presidenta, la senyora Maria Carme Jansana (que és la persona de contacte amb Girona), vocals, secreta-

ris... i també col·laboradors. Creieu que si l’Ajuntament us do-nés diners podríeu fer altres acti-vitats?Nosaltres no som una entitat per tant segons la normativa municipal no es contempla la possibilitat de

rebre cap subvenció però agraïm fortament l’ajuda que ens presta en tots els nostres actes.Està obert a tothom l’associació?Sí, està oberta a tothom, de qualsevol edat, perquè la col·laboració és la base de la nostra associació. Fa poc hem incorporat un Grup Jove de Col·laboradors que organitzen i participen en algunes activitats.Com va aparèixer aquesta secció jove?Van ser elles que van venir. Tot va començar a la marxa de “La lluna en un cove”. El problema és que moltes d’elles estant estudiant, comencen les carre-res, van a estudiar a fora i la il·lusió era entrar però durant l’hivern no s’hi poden dedicar tant. Van do-nar la idea del cine i on no arribaven elles, nosaltres les vam ajudar.

La gent de Vidreres participa molt en

totes les activitats que organitzem

Il·lustració de Cristina Sosa

EL R

EC C

LAR

66 ·

PARL

EM A

MB.

..

8

PARLEM AMB...

I això de ser tot dones?Ha anat així. Potser si fóssim homes i dones sembla-

ria un galliner!

Però darrera tenim homes que ens aju-den quan els necessitem.

Teniu algun projecte futur?Estem pensant en nous projectes per-què si no ens renovem... és renovar-se o morir. Per exemple, el ball l’hem de renovar perquè sempre ve la mateixa

gent i aquesta es va fent gran. Tenim un any per pen-sar-hi. Però s’ha de renovar. Amb la marxa de nit fem el mateix. La idea és la mateixa però anem canviant coses cada any.

Potser si fóssim homes

i dones semblaria un

galliner!

EL R

EC C

LAR

66 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

9

web: www.ciuvidreres.com fb: ciu.vidrerestw.: @ciuvidreres

Grup de CiU VidreresVidreres:un poble en moviment

“Sólo cabe progresar cuando se piensa en grande,sólo es posible avanzar cuando se mira lejos”José Ortega y Gasset Encarant la recta final de la legislatura, podem veure un poble en moviment que -des d’un govern en minoria i sense pressupost- s’està transformant dia a dia. Aquesta situació no és una excusa perquè cap regidor, ni jo ma-teix, defugim les responsabilitats que ens van atorgar els vidrerencs a les passades eleccions. Just el contrari.Des d’aquest govern hem intentat sembrar les llavors d’un poble ambiciós amb sí mateix, que pensés en gran, que mirés lluny i que no es conformés en anar fent i anar tirant, com ens havien acostumat. I ho hem fet des de tres compromisos: 1) Per responsables en tot. A vegades penso amb tot el que hauríem pogut fer si haguéssim disposat del pressu-post que hi havia quatre anys enrere, o amb el que hagués estat possible si -com a mínim- l’oposició ens hagués aju-dat amb diversos temes prioritaris i s’haguessin abstingut d’anar en contra només pensant amb rèdits polítics. Tot plegat no ens eximeix de cap de les nostres respon-sabilitats. D’aquestes no ens en queixem. Però sí que ens queixem quan se’ns responsabilitza de problemes que fa dècades que duren o de manca d’inversions per veure què es pot pescar a les properes eleccions. Trobem trist que bona part de l’oposició només pensi quants vots po-den treure sense importar-los el benestar del poble.2) Contacte amb la gent. Hem Procurat escoltar i estar amb els vidrerencs durant tota la legislatura i no només quan s’acosten les eleccions. Creiem que Vidreres no es mou només des de l’Ajuntament, sinó que ho fa des de cada entitat, barri, taller i oficina que vol que el nostre poble arribi lluny. Nosaltres creiem en un poble que es mou coordinadament entre polítics i societat civil.Ara veuran com tots aquests que s’han passat els últims tres anys sense participar en cap activitat i als quals no es veia enlloc començaran estar a tot arreu. Si realment els interessava el poble, on han estat durant tant de temps, o és que només es recorden del poble quan s’acosten les eleccions?3) Finalment, i com deia el President Pujol, ens com-prometem a “no llançar les engrunes”, perquè la crisi ha obligat als ajuntaments -com a les famílies i a les empre-ses- a estrènyer-se el cinturó i a fer més amb menys. No volem deixar el poble aturat, però tampoc estirarem més el braç que la màniga.Per tot plegat, tenim la plena confiança que -malgrat la

nostra minoria a l’Ajuntament- tenim una majoria al carrer que ens recolza per seguir canviant la cara de Vi-dreres. Per això no flaquejarem en les nostres responsabi-litats. Continuarem estant al costat de la gent als actes, fes-tes i celebracions, perquè la nostra obligació és estar amb les persones tota la legislatura i no només quan s’acosten les eleccions. No llançarem les engrunes, però invertirem en tot allò que podem per demostrar que Vidreres, mal-grat aquesta crisi terrible, encara es pot moure. Per això tan sols demanem que si no volen col·laborar que, com a mínim, ENS DEIXIN TREBALLAR.Vidreres és un gran poble. I no ho és per la seva extensió o riquesa, sinó perquè té grans persones que saben que si les coses fossin fàcils, mai no ens hauríem d’esforçar. Tenim joves que es mereixen una oportunitat després d’haver estudiat i preparat durant anys.Tenim parelles que es mereixen el seu somni d’indepen-ditzar-se sense dependre de feines precàries i de la manca de crèdit.Tenim adults que es mereixen la seguretat de no veure perillar la seva feina en una empresa per a la qual han donat molt més del que han rebut amb el sou que cobren.Tenim empresaris que es mereixen tot el suport del món després de mantenir els llocs de feina del seus treballa-dors, posant en risc, fins i tot, el patrimoni de la família.Tenim vells que mereixen molt més que una magre pen-sió; perquè ells són els que ens han ensenyat a superar totes les crisis.I tots ells només ens demanen valentia per tal que dei-xem la politiqueria de banda i ens posem a treballar ple-gats d’una vegada per totes. Perquè posar pals a les rodes i paralitzar el govern no perjudica només la nostra gestió, sinó els petits, però constants canvis que poden ajudar els vidrerencs a sortir de la crisi. Superar la darrera crisi econòmica no va ser fàcil, però ho vàrem aconseguir. Hem viscut dificultats anterior-ment. Però sempre les hem superades. Com diu Obrint Pas, hem de “viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en mo-viment”.Per acabar, volem donar les gràcies a tota la gent de Vi-dreres que a les passades eleccions europees varen donar confiança a CIU ,vam ser la força més votada amb un increment notable de vots.Fem, doncs, entre tots, que Vidreres es mogui.Som-hi !!! Estem transformant Vidreres

Jordi Camps

EL R

EC C

LAR

66 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

10

DES DE LA CASA DE LA VILA

web: www.vidreressomtots.cat a/e: vst@vidreressomtots.cattel.: 608.188.432

Vidreres SomTots - ERC-AM

Els preceptes del cardenal Mazzarino (1602-1661) que ens instrueixen en el funcionament de la política son vàlids encara avui dia. Així ho podem comprovar, per exemple, a Vidreres on l’ajuntament està jugant un pa-per a dues bandes en relació a la problemàtica de l’ai-gua.

D’una banda l’Ajuntament ens convida a comissions informatives i a parlar i exposar les nostres inquietuds en relació a les possibles solucions que es poden dur a terme. Però si fem cas a Mazzarino, no és res més que una pantomima que s’exerceix mentre es calmen els ànims de la població afectada.

Com bé tots sabem, no es tracta d’una problemàtica recent, sinó que fa dècades que dura, i diferents equips de govern han intentat solucionar el problema. S’han fet multitud d’informes, el més recent ara farà un any va ser dut a terme pel bufet d’advocats Cuatrecasas i s’hi deia que una part del servei ja era municipal i que la resta s’havia de municipalitzar.

Per diferents motius, entre els quals que aquest bufet era el mateix que assessorava l’ajuntament i ja amb anterioritat havia assessorat l’empresa de subminis-trament d’aigües d’una part del municipi, l’informe va quedar oblidat. Fa uns mesos que la problemàtica ha tornat sobre la taula i per la pressió dels veïns afectats i política es va començar a tornar a treballar en la solu-ció del problem

Es va demanar ajut a la Diputació però no es va obte-nir resposta i, posteriorment, s’ha contractat l’assesso-rament del Consell Comarcal de la Selva per tal que faci una anàlisi de la situació, una proposta tècnica i un informe jurídic.

La situació actual és que l’empresa subministradora no té aigua per subministrar, aquesta mateixa empresa té un deute de més d’un milió d’euros amb l’Agència Ca-talana de l’Aigua i, per tant, el risc de fallida per part de

l’empresa és més que evident.

En una situació límit com aquesta en què l’empresa no pot subministrar aigua a una part dels veïns, l’ajunta-ment ha connectat al sistema d’abastament privat els pous municipals ja sobreexplotats. I s’intenten buscar solucions d’emergència conjuntament amb el Consell Comarcal.

Les alternatives estudiades només han estat “punxar” l’aigua de la canonada del Pasteral a Llagostera, ja que és la “forma més ràpida” d’aconseguir aigua. D’aquesta manera s’ha solucionat el tema de l’abastament d’aigua, però el problema no és nomes aquest, sinó l’estat d’una empresa en fallida, amb un deute descomunal i tot un seguit de denúncies per part dels veïns.

Així no s’ha estudiat l’alternativa de subministrar aigua des de Lloret (ja connectats) sinó el manteniment del sistema actual, ni la possible fallida de l’empresa degu-da al deute milionari. I és que depenent de com anessin les coses, l’ajuntament de Vidreres podria acabar sent el responsable subsidiari i, per tant, acabaríem pagant tots nosaltres.

I és una llàstima que en aquests 350 anys la política hagi variat tant poc. De res serveixen els 15 de maig i les reivindicacions de major democràcia. Això de l’aigua també és un clar exemple. La capacitat de co-ordinar les diferents reivindicacions: aconseguir aigua per a tot el municipi de Vidreres, casc urbà, indústries i urbanitzacions, hauria de ser un dels principals ob-jectius dels nostres polítics, ja que han estat escollits per escoltar i servir el poble, però en al contrari actuen amb foscor respecte els interessos reals que amaguen.

Però potser tot això no són més que suposicions i en realitat l’ajuntament de Vidreres no està negociant al marge dels ciutadans i el que vol és només fer les coses ben fetes per tal de poder solucionar un problema que fa dècades que existeix.

Les conseqüències dels oblits de l’Alcalde

VidreresSomTots!

EL R

EC C

LAR

66 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

11

web: www.progrespervidreres.cat a/e: info@progrespervidreres.cata/e: 660.800.315 fb: Progrés Per Vidreres

“El poble pensa i sent més del que alguns es pensen…” Progrés per Vidreres-PSC-PM

Imagines que t’aixeques un dia qualsevol i en obrir l’aixeta de l’aigua no surt res? Pensa-hi…! Doncs, pre-cisament això és el que estan patint molts veïns de Vi-dreres des de fa molts dies i el que venen patint des de fa anys.L’aigua és un bé que tenim a l’abast i que no el con-vertim en “preuat” fins que no ens manca. Mentre de l’aixeta en raja aigua i la podem consumir no hi ha pro-blema, ningú hi pensa. A Vidreres ha estat un bé escàs durant molt temps, cosa que ha originat situacions que han obligat tots els governants a buscar solucions per resoldre els diferents problemes que això ha provocat. L’actual equip de govern –capitanejat per un senyor que té una relació molt estreta amb els propietaris de les empreses privades que subministren aigua a les di-ferents urbanitzacions- s’ha trobat amb el mateix pro-blema que altres, però d’això ja fa més de tres anys i encara no hem vist cap solució sobre de la taula.La diferència d’aquests amb els anteriors és que els pre-ocupa més buscar culpables que buscar solucions. No ens farà creure el nou regidor encarregat de l’aigua que són els únics que han fet alguna cosa: senyor Regidor, per què menysprea i menysté la capacitat i l’objectiu d’altres equips de govern de fer el que vostè “presu-meix” d’estar fent? Per què pensa que vostè sí que ho fa i els altres no ho han fet? Quin sentit li troba vostè a creure que altres polítics no volguessin trobar una solució a un problema que afecta tants veïns? Parlant de protagonismes, senyor Regidor, aquí i ara, els únics protagonistes són els nostres veïns i l’aigua. Per què, senyors governants, menyspreen i menyste-nen els nostres veïns de Vidreres que surten al carrer a manifestar-se per demanar-los una solució definitiva, dient que darrera les manifestacions hi ha interessos polítics? Per què sempre veuen fantasmes darrera les accions dels nostres veïns? És que vostès pensen que ells no tenen legitimitat per exigir els seus drets a l’ajuntament? És que es pensen que ells no tenen dret a exigir-los que surtin dels despatxos i els donin allò que els van prometre a la campanya electoral?“Estem a punt de trobar la solució!” hem sentit en diferents ocasions. “Tindrem l’informe sobre la tau-la demà passat…” hem sentit altres vegades. Però ni tenim la solució ni tenim l’informe. Tenim un altre pressupost de 110.000 € que ens cobraran per trobar aquella solució tan esperada. Tot això després d’ha-ver-se gastat més de 20.000 € en un informe d’uns

altres advocats que alhora defensaven els interessos de l’ajuntament i els de l’empresa subministradora de l’aigua (pàg. 30, informe de 24 d’octubre de 2012). Per què es va guardar en un calaix l’informe que ja havia emès un advocat durant l’anterior mandat i arran del qual ja es va fer un primer gran pas en ratificar el ple (amb el recolzament de la majoria dels 13 regidors que formaven en aquell moment l’ajuntament) la recepció de la urbanització i acordant l’ocupació de la xarxa de l’aigua potable per part de l’ajuntament? Per què en en-trar a l’ajuntament aquest equip de govern va canviar de despatx d’advocats sense revisar la feina ja feta? Per què l’alcalde de Vidreres va amagar les cartes que l’Ofi-cina contra el frau va enviar a l’ajuntament demanant informació sobre les empreses subministradores de l’aigua? Per què van explicar públicament que l’equip de govern estava indignat amb els serveis jurídics de la Diputació de Girona perquè no els havia atès i van buscar assessorament en el Consell Comarcal? Per què es va convocar la Comissió Informativa de l’aigua el juliol de l’any passat i se’ns va prometre que trobaria la solució i que estava al costat dels ciutadans, si paral·le-lament ja havia amagat els requeriments de l’Oficina contra el frau que entorpien i endarrerien la feina que aquest estament estava fent envers les empreses? Totes aquestes preguntes i moltes més, senyors gover-nants, no les fan els polítics de l’oposició. Les fan els seus ciutadans que se senten ignorats i no escoltats. A veure si finalment obren les orelles i escolten els seus veïns. A veure si definitivament obren els ulls i dei-xen de veure fantasmes on no n’hi ha i deixen d’en-tretenir-nos amb excuses que no aporten solucions. A veure si tenim sort i abans que acabi el mandat ens demostren que volen treballar per al poble i deixen de perdre el temps buscant culpables als problemes pro-vocats per la seva manca de responsabilitat i de sensi-bilitat envers un poble que un dia va decidir confiar en vostès.“Cuando la culpa es de todos, la culpa no es de nadie” deia la Concepción Arenal. En aquest problema estem tots junts i un cop trobem la solució i aquests veïns tinguin el servei normalitzat, ja continuaran buscant “caps de turcs” perquè suposo que tampoc hauran vol-gut escoltar la Concepción Arenal.Sumem forces en comptes de restar, i escoltem els nos-tres ciutadans que pensen i senten més del que alguns es pensen: l’únic que reclamen és el que altres ja tenen: aigua potable i a un preu just.

EL R

EC C

LAR

66 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

12

DES DE LA CASA DE LA VILA

Regidor no adscrit a grup polític de l’Ajuntament de Vidreres

Jordi Gómez García

Darrerament ens assabentem pels mitjans de comunicació de determinades i suposades irregularitats que han comès alts càr-recs de la nostra societat que són investigats; encara que ha-vent-hi prou evidències és difícil la imputació, i el deure de fer justícia queda moltes vegades diluït. Són casos que per la seva magnitud o per les persones que han comès aquests suposats delictes la seva publicitat i el seu estudi és d’interès públic.

Però, per què aquestes persones han arribat a cometre aquests delictes, amb tanta tranquil·litat, amb tanta impunitat, i amb aquest desvergonyiment cap a la nostra societat que en la majo-ria de casos els està mantenint? És que no hi ha ningú per sobre o per sota seu, que coneixent els fets, no els hagi pogut parar els peus? Potser per temor a represàlies? Com ser falsament de-nunciat, com perdre la feina, com perdre l’ estatus social en el que un es mou, entre d’altres... Realment, a vegades no resulta fàcil fer-ho i sinó que li preguntin al jutge Castro amb el cas de la Infanta Cristina, entre d’altres, perquè no oblidem que a Catalunya també en tenim una bona llista.

Potser la qüestió passa sobretot en el que fa referència a la cor-rupció política. Igual que a les persones se les educa i instrueix per fer una determinada tasca, els polítics també haurien de ser educats en les seves funcions i les seves responsabilitats, inde-pendentment de la formació que sigui necessària per ocupar determinats càrrecs, la qual hauria de ser obligatòria. De ser així, bona part dels polítics de la nostra societat ja podrien co-mençar a agafar les maletes. Però això està clar que no interessa.

Potser doncs la societat en la que vivim està davant d’un autèn-tic “còctel” (I+T), amb dos components:

Component A.- Persones vinculades a l’activitat política o no i que estan ocupant determinats càrrecs (càrrecs electes o càr-recs de confiança habitualment), amb un nivell formatiu infe-rior al desitjable pel lloc que ocupen, però que tenen la potestat de poder gestionar els diners públics i decidir sobre l’organitza-ció dels recursos humans de serveis (el que vulgarment es diu “inepte”)

Component B.- Persones principalment vinculades a l’activitat política, amb baixa o sense cap activitat laboral fora del càrrec polític que ocupen (econòmicament dependents de la política), i evidentment amb un gran interès per progressar i sense per-dre mai el lloc que ocupen (el que vulgarment es diu “trepa”)

La denominació vulgar dels dos components penso que avui dia és en boca de tothom i per desgràcia es troben moltes refe-rències d’aquest còctel que, habitualment, deixa molt mal gust de boca: retallades innecessàries (orientades a afavorir els dos components A i B del còctel), pèrdua de llocs de treball, malba-ratament dels recursos públics, tractes de favor, contractacions fraudulentes... i una llarga llista d’actuacions fora del marc ètic i legal.

Imaginem-nos per un moment un hipotètic municipi situat a la Catalunya profunda (equivalent al poble de “charanga i pan-dereta” d’Antonio Machado), on resultés que hi tinguessin lloc una sèrie de fets com els següents:

1.- Que els impostos que els veïns han de pagar fossin clara-ment desmesurats i insostenibles per gran part dels ciutadans

(Em recorda l’època feudal).

2.- Que aquests impostos no revertissin en els serveis bàsics que els ciutadans han de rebre, com per exemple subminis-trament d’aigua potable, clavegueram, vialitat amb un mínim de seguretat per la seva utilització, enllumenat, serveis socials, etc... (Si no és per això, per què és el que paguem?).

3.- Que malgrat les mancances en aquests serveis, es destines-sin els recursos públics a actuacions que únicament afavorissin un determinat col·lectiu i que no fossin necessitats prioritàries i bàsiques del poble. (Encerta a qui deu afavorir, potser és per posar-se gent al seu costat).

4.- Que en lloc de contenir la despesa pública per tal de reduir impostos, es procedís a contractar més personal i serveis, que fossin superiors als necessaris per cobrir les necessitats bàsi-ques. (Amb el feix de diners que recapten ja no ve d’aquí !).

5.- Que es contractessin serveis externs, que podrien ser duts a terme pel personal propi a uns preus poc enraonats i sense cap tipus de criteri de selecció i comparació d’ofertes. (Només falta-ria, que no es pogués contractar a qui els donés la gana, tant li fa si té experiència demostrada o no).

6.- Que es portessin a terme contractes de prestació de serveis amb uns criteris d’adjudicació molt qüestionables, restringits a determinades persones sense obrir la porta a tothom. (Que la gent es vagi formant, fent postgraus i màsters, aquí no fa falta res d’això).

7.- Que es produissin excepcions a l’hora d’aplicar les ordenan-ces municipals i s’autoritzessin activitats privades en detriment del benestar col·lectiu. (Però, això és el que sempre s’ha fet, no? S’ha de mirar d’afavorir a la gent propera).

8.- Que no es portenssin a terme els acords adoptats per la ma-joria dels representants polítics del municipi. (Cadascú al seu lloc i si pinten bastos algú li traurà les castanyes del foc, per això hi ha el partit).

9.- Que es tolerés que part de la població no tingués els serveis bàsics fins al punt que això pogués representar un risc per a la salut pública. (La ingestió prolongada de determinades subs-tàncies pot provocar la disminució del coeficient intel·lectual, i s’utilitzen per a la fabricació d’anestèsics, hipnòtics i psicofàr-macs. “Així els tindrem calmats”).

10- Que els càrrecs electes al govern dels pobles tinguessin com únic objectiu la visualització de cara a la galeria i que la seva gestió únicament estigués orientada a treure vots de cara a les properes eleccions municipals. (A inaugurar moltes coses, i a primera fila a tots els actes i que la gent ens vegi bé. Ha de sem-blar que hem fet moltes coses).

entre d’altres... En aquest cas el còctel estaria ben servit.

Potser seria difícil trobar un municipi en el que hi tinguessin lloc tots aquests fets, però de ser així, el ciutadà, si fos el cas, hauria de reaccionar al respecte, perquè si a petita escala no evitem aquests fets, no ens ha d’estranyar que se’n produeixin d’altres de major magnitud en estaments superiors. Tots hem de col·laborar amb el nostre granet de sorra.

A quin país vivim?

EL R

EC C

LAR

66 ·

ACTU

ALIT

AT

13

ACTUALITAT

Juga, crea i llegeix!!!marta Cuesta Puche Biblioteca Municipal Joan Rigau i Sala

Biblioteca

Aquest estiu la Biblioteca vol oferir tallers pensats per als més petits. Una proposta lúdica dirigida al públic infantil i familiar de Vidreres.

Dimecres 6 a les 17:30 h Taller De “TiTelles De DiTs”Una activitat infantil que estimula la creativitat i la imaginació dels més menuts endinsant-los en el món màgic dels titelles amb la creació de personatges ben divertits i originals. Amb la possibilitat d’adequar-les al nostre gust, i després divertir-nos inventant històries.

Dimecres 13 a les 17:30 h Taller “crea el Teu propi conTe” En aquest taller, els nens i nenes posen a prova la seva imaginació creant un conte molt personal. El taller consta de tres parts bàsiques:· Muntatge i enquadernació· Creació de la història· Donar color

Una manera fàcil i divertida de potenciar la imagina-ció, la lectura, l’escriptura i les manualitats artístiques en general. Una sèrie d’il·lustracions mostren dife-rents escenes d’un conte. A la pàgina del costat, cada nen ha d’escriure la seva versió d’aquesta història fins aconseguir un conte fet i escrit per ell mateix. Final-ment, es dóna color a les il·lustracions.

exposició De pinTura De l’arTisTa esTanislao macias De l’1 al 31 d’agost, a la sala d’actes i en horari de biblioteca podrem gaudir de l’exposició de l’artista vi-drerenc Estanislao Macias Aparicio.

La seva obra representa una mirada molt personal al

món que ens envolta, amb un traç fresc i sorprenent alhora. L’exposició mostrarà un recull dels treballs de l’autor, tot un univers pictòric que presenta les possi-bilitats de l’esmalt, les formes i els colors.

En aquesta exposició podrem veure una part de l’obra d’aquest pintor i, veient la seva obra, ens adonarem de la riquesa de la mirada i del plaer que ofereixen les diverses tècniques pictòriques en la interpretació del món, o de com se sintetitzen les formes i de com es dóna importància a la matèria i a les textures, però també a la forma.

Així, hi ha molts motius per visitar aquesta mostra que restarà tot el mes d’agost a la Biblioteca.

aquesT esTiu... Torna la bibliopiscina!!!És l’activitat que ha organitzat la Biblioteca amb la col-laboració indispensable de la Piscina Municipal de Vi-dreres.

La bibliopiscina estarà en funcionament de dilluns a diumenge, de l’1 de juliol al 15 d’agost a la Piscina Mu-nicipal de Vidreres.

La bibliopiscina és un servei totalment gratuït de con-sulta i lectura dels documents a la mateixa piscina. Si algun banyista vol algun document en préstec ho po-drà demanar personalment a la Biblioteca.

La bibliopiscina està pensada perquè tothom trobi la seva lectura més refrescant. Els adults i joves trobaran aquí una selecció de revistes actuals de moda, bellesa i cuina, així com una tria de còmics i novel·la.

Els documents dels quals podreu gaudir són llibres, contes i revistes per a adults. Els nens i les nenes, també podran fullejar els seus contes preferits i jugar amb els llibres d’imaginació i curiositats de la Biblioteca.

De dilluns a diumenge a la piscina municipal!!!

Durant el mes d’agost hi han diversos tallers relacionats amb la lectura, els contes i les biblioteques

EL R

EC C

LAR

66· A

CTUA

LITA

T

14

ACTUALITAT

Recorda: Vidreres té històriaUs recordem que la Biblioteca és punt de recollida de fotografies representatives de la història de Vi-dreres, per tal d’aconseguir reunir un fons d’imat-ges per a l’elaboració de possibles estudis i treballs sobre la història de la població. Tots aquells que hi estigueu interessats podeu dirigir-vos a la biblioteca amb les vostres imatges. Les fotografies es digitalit-zaran i es retornaran en breu.

Agost exposició De pinTura l’artista Estanislau Macias. Dies: de l’1 al 31 d’Agost, en horari de bibliotecacurs d’ofimàtica bàsica nivell 0 Dia i hora: El dilluns 4 i el dilluns 11 d’Agost de 9:30 a 12:30h. Cal inscripció prèvia trucant a la Biblioteca.

Juga, crea i llegeix!!! Durant el mes d’agost diferents tallers relacionats amb la lectura, els contes i les biblioteques. Dia i hora: Dimecres 6 a les 17:30 Taller de “Titelles de dits” i dimecres 13 a les 17:30 Taller “Crea el teu propi conte” .

Setembreexposició “Víctor Mora” Repàs a l’obra de l’autor de clàssics com El Capitán Trueno, Dia: del 3 setembre al 2 d’Octubre, a la sala d’actes en horari de biblioteca.

acTiViTaT inFanTil “Contes per a nadons”, a càrrec de la Clara Gavaldà, dins el programa Nascuts per Llegir (0-3 anys). Dia i hora: Dimecres 17 de Setembre a les 17:30 h..

sessió Del club De lecTura. Dia i hora: Dimecres 24 de Setembre a les 20:30 h.

biblioteca de Vidreres - Joan Rigau i Sala c/ Orient, 18 - Vidreres · telèfon 972.85.12.85web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreresa/e: bibvidreres@gmail.comProgramació

d’activitats Agost-Setembre 2014

Bústia de suggerimentsLa Biblioteca de Vidreres us ofereix una altra forma de permetre que tothom opini sobre els serveis i les instal·lacions que ofereix: una Bústia de Suggeriments. Tothom qui faci ús de la biblioteca tindrà l’oportunitat de dir-hi la seva i d’aportar noves idees que ens per-metran millorar les nostres activitats i serveis, de ma-nera que satisfacin a tothom. Aquesta bústia de sug-geriments, reclamacions i queixes es troba situada a la planta baixa, al taulell de préstec.

EL R

EC C

LAR

66 ·

ACTU

ALIT

AT

15

Carrer Ponent, 29 telèfon: 972 85 09 07 casalvidreres@gmail.com

Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres

REUNIÓ JUNTES CASALS VEÏNSVa tenir lloc al Casal de Sta. Coloma de Farners el dilluns dia 7 d’abril a les 5 de la tarda.

EXCURSIÓ AL MUSEU PAU CASALS DE TOR-REDEMBARRAEl dimarts dia 8 d’abril es va visitar la restaurada “Casa Museu Pau Casals” a la platja Sant Salvador del Ven-drell. Aquesta casa del costat del mar, lloc de retorn amb la família i els amics, desprès de les seves gires internacionals, fou construïda l`any 1909. Tancada per ser sotmesa a una profunda rehabilitació, es va reinaugurar l’any 2001 com a casa museu. Vam visitar també les platges de Sant Salvador i Coma-ruga i tot seguit a Torredembarra per fer un bon àpat.

CANTADA DE CARAMELLESEl dilluns de Pasqua va tenir lloc la V cantada de Caramelles a càrrec de la Coral “La Veu de la Gent Gran”, sessió animada i gratuïta per a tothom.ROSES SANT JORDIObsequi d’una rosa vermella per a totes les senyores sòcies del nostre Casal, detall tradicional de cada any.

BERENAR-BALL ABRILVa tenir lloc el divendres dia 25 d’abril. El músic Parry va ser qui ens va fer ballar les tres hores que va durar la festa.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SO-CIS ANY 2014Va ser el dissabte dia 26 d`abril a les 5 de la tarda, en-

tre altres punts es van aprovar els comptes de l’exercici 2013 i el pressupost per a l’any actual 2014.

EXCURSIÓ DEL MES DE MAIGCom ja vàrem anunciar en el passat núm. 65, el mes de maig no es va fer excursió d’un dia.

TROBADA DE CASALS VEÏNS 2014El dimarts dia 20 de maig al matí vàrem anar a visi-tar el jardí “Pinya de Rosa” de Blanes. Al migdia ens vam reunir els set Casals veïns al restaurant “Guitart Gold” de Lloret de Mar on es va celebrar el dinar de germanor, molt animat i concorregut ja que érem més de 240 persones.

REUNIÓ AL CONSELL COMARCAL DE STA COLOMAEl divendres dia 23 de maig ens vàrem reunir amb els membres del Consell Consultiu de la Gent Gran de la comarca de La Selva a Sta. Coloma de Farners.

BERENAR-BALL MAIGVa tenir lloc el divendres dia 30 de maig amb els mú-sics Leo i Rosamari.

EXCURSIÓ MES DE JUNY A MONTSERRATEl dimarts dia 3 de juny vàrem anar a Montserrat, on vam visitar la basílica, vam pujar al cambril per adorar la Verge i vam escoltar l’escolania, temps per visitar el mu-seu, una bona passejada, les compres típiques de mató, pa de figues i a dinar a Els Brucs amb sobretaula i ball.

Activitats del nostre Casal

EL R

EC C

LAR

66· A

CTUA

LITA

T

16

ACTUALITAT

...I demà ...EXCURSIÓ JULIOL 2014La tenim programada per dimarts 15 de juliol. Ani-rem cap a França, per fer un recorregut turístic per la Costa Vermella (Cotlliure, Port-Vendres…)

REUNIÓ JUNTES CASALS VEÏNSTindrà lloc al Casal de Vidreres el dimarts 15 de juliol.

BERENAR-BALL JULIOLSerà el divendres dia 25. Músic Chus, teclat i veu.

CANTADA D’ HAVANERESEl dijous dia 31 de juliol, a les 6 de la tarda, Cantada d’ Havaneres a càrrec de “La Veu de la Gent Gran”, seguit d’un pica-pica i ball per en Joaquim.

EXCURSIÓ AGOST 2014Està programada per dimarts dia 25, anirem al Parc Natural del Montseny.

BERENAR-BALL AGOSTEl divendres dia 29 d’ agost. Músic Parry.

DIADA DEL SOCI 2014Està prevista per divendres dia 19 de setembre. Per aquest motiu, el mes de setembre no es programarà cap excursió.

BERENAR-BALL SETEMBREEl divendres dia 26 Músic Francesc Mas.

NOTA. Les activitats del Casal corresponents als mesos de juliol i agost queden suspeses per vacances.

ACTIVITATS INTERGENERACIONALSEls dies 10 i 12 de juny un bon grup de socis del nostre Casal vam anar a l’IES de Vidreres, vàrem compartir amb els alumnes de 2on d’ESO més d’una hora d’activitats diverses, com a ballar sardanes i country, jocs de dominó i bingo, manteniment de la memòria, pintura i francès; sincerament tots vam gaudir molt.

XXII FIRA DE MANUALITATSEs va celebrar a Vidreres el diumenge dia 15 de juny, a la plaça de l’església. Hi van participar set Casals de la Gent Gran de la comarca de La Selva. Va ser molt lluïda, certament hi havia uns treballs preciosos. El reciclatge hi va tenir un paper molt important.

XI TROBADA DE GIMNÀSTICAVa tenir lloc al poble de Breda el dijous dia 19 de juny. Els cinc casals participants varen presentar amb un gran entusiasme les seves actuacions. La trobada va acabar amb lliurament de records i un dinar de germanor.

BERENAR-BALL JUNYEl músic Francesc Mas va fer ballar tots els assistents durant quasi tres hores el passat divendres dia 27 de juny.

DEMOSTRACIÓ DE COUNTRYEl dissabte dia 28 de juny a les 7 de la tarda, els alumnes de country van celebrar l’acabament del curs 2013/2014. Varen berenar tots junts i van ballar country durant un parell d’hores.

BON ESTIU A TOTHOM !!!!

EL R

EC C

LAR

66 ·

ACTU

ALIT

AT

17

ACTUALITAT

FITXA TÈCNICA MARXA ESCARLETEdició: 32

Organització: Penya Barcelonista de Vidreres

Col·laboradors: Associació de Dones contra el Càn-cer de Vidreres, Club Olímpic de Vidreres

Participants i organització: Més de 400 persones

Recorregut curt: 14 km (asfalt 2,4 km, camins de terra 4 km, camins de bosc 4,3 km, corriols 3,2 km)

Recorregut llarg: 18,7 km (asfalt 2,4 km, camins de terra 4,2 km, camins de bosc 7,2 km, corriols 4,8 km)

Zona del recorregut: Ardenya

Avituallament: 9 caixes de taronges, 50 kg de bo-tifarres, 200 l d’aigua, 500 barres de pa, 25 bosses d’amanida.

A la 32ena edició d’enguany s’han fet dos recorre-guts totalment nous seguint la tradició d’innovar per donar a conèixer diferents indrets del nostre poble. Hem recorregut la zona de l’Ardenya passant per di-ferents masos (Can Raig, Cal Senyor Narcís, Vallda-niel), la urbanització d’Aiguaviva, el circuit de moto-cròs, turons i cim de Puig Salada, el bosc d’en Puig i el Pavelló Municipal.

Donem les gràcies a tots els col·laboradors i al suport de l’Ajuntament, i un agraïment especial per les faci-litats donades per passar per zones privades a Josep Llobet de Can Pitof, a Marçal Batllosera de Can Ribot i a Silveri Restudis de Can Rostoll.

Més de 400 persones en la Marxa Escarlet de Vidreres Marxa Escarlet

SolUCIoNS dEl CoNCURS aNtERIoR:1.Anselm Clavé 25 | 2.Pompeu Fabra 27 (Garatge d’en Rafael Mas) | 3. Picornell 7

4. Església | 5. Escorxador | 6. Cellera 14 (davant rectoria) | 7. Dolors 38 (8) can raig | 8. Ajuntament (caserna)

L’enhorabona a tots els participants perquè, majoritàriament, van donar les respostes correctes, i va caldre un desempat per sorteig.

El gUaNyadoR dEl CoNCURS dEl REC ClaR éS

Hermínia Pagespetit Massot

EL R

EC C

LAR

66· A

CTUA

LITA

T

18

ACTUALITAT

Des de la secció d’activitats lúdiques i culturals del grup Vitraris, el passat mes de maig vam poder gau-dir de dues sortides prou engrescadores: el dia 18 cap al Ripollès i l’Alta Garrotxa, a conèixer a fons els po-bles de Rocabruna i Beget, i el dia 31 cap al Maresme, a Arenys de Mar a fer la passejada “Des d’Arenys a Sinera”. Les dues amb uns bons guies: la primera amb dos coneixedors a fons del terreny que trepitjàvem, en Joan fill de Can Janot i la Rosa filla de Can Simo-net, els dos de Rocabruna, i la segona acompanyats per en Pep Quintana, un arenyenc i sobretot un ciutadà de Sine-ra.

La primera sortida, la vam fer un bo-nic diumenge de primavera, amb la verdor que això implica i cap a un lloc que ja és verd per naturalesa. Arribats a Rocabruna vam poder fruir de dues mostres arquitectòniques de gran in-terès, primer l’església de Sant Feliu i més tard, des-prés d’una petita caminada, el castell. L’església és un edifici romànic del segle XII, de nau única amb volta d’arc apuntat i d’absis arrodonit semicircular, amb una senzilla portada on destaca la porta ornada amb un interessant forrellat, molt ric en detalls. També vam poder admirar el senzill campanar quadrat aca-bat en piràmide. Pel que fa al castell, està situat en un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, des d’on vam gaudir d’unes vistes molt al·lucinants sobre el Pirineu, l’Alta Garrotxa, el poble de Rocabruna i, al fons d’una petita vall el poble de Beget que ens estava

esperant. Els orígens del castell es remunten al segle X, està en fase de recuperació i consolidació. A cop d’ull vam poder veure els murs exteriors i un parell de torres, així com la paret de la capella del castell, amb un detall constructiu interessant com és “l’opus espicatum” o paret en forma d’espiga. Després d’im-mortalitzar l’indret amb un munt de fotos vam pros-seguir la caminada per sota del puig del castell, per on passa el GR-11, en el seu tram Molló-Beget. Se-

guint el corriol vam passar per llocs pa-radisíacs, de selva tropical, com el molí d’en Sorolla amb els seus salts d’aigua, el torrent de Rocabruna i els seus ponts i més tard, un cop creuada la carretera, vam seguir paral·lels a la Riera de Be-get, que ha excavat el seu camí, al llarg dels anys, enmig de grans tossals de pe-dra. Vam passar per racons que ens van encantar, fins arribar al poble de Beget, el nostre destí.

Una caminada d’hora i mitja per indrets ben sal-vatges. Vam dinar en un lloc privilegiat, de peus a l’aigua dins la mateixa riera i de cara a un vell pont medieval, i tot seguit vam visitar aquest bonic poble de l’Alta Garrotxa, pintoresc i encantador, que és tot ell un monument arquitectònic amb totes les cases i carrers de pedra esglaonats sobre el riu. Per acabar la jornada no podia faltar la visita a l’església de sant Cristòfol, un dels exemplars romànics més bells de la zona, una mostra del romànic prepirinenc en els seu estat més pur, i un cop dins la coneguda Ma-

Els de Vitraris sortim a passeig

La primera visita del Vitraris va

ser al Ripollès i l’Alta Garrotxa per conèixer a

fons els pobles de Rocabruna i Beget

EL R

EC C

LAR

66 ·

ACTU

ALIT

AT

19

web: http://www.vitraris.blogspot.com-esa/e: vitraris@gmail.com

Vitraris

jestat del retaule de l’altar major, una talla de fusta policromada de dos metres d’alçada datada del segle XII. Vam poder comprovar, gràcies al privilegi dels guies que coneixien el guardià de les claus, tots els detalls del retaule: la túnica, el cenyidor de doble nus a la cintura, el rostre emmarcat pel pentinat dels ca-bells... i realment podem afirmar, que sí, que és una de les talles romàniques més belles que es conserven actualment a Catalunya. Tot l’interior del temple es conserva pràcticament intacte des de fa segles, a més del Crist Majestat també vam poder admirar la pica baptismal, d’època romànica, i la imatge de la Verge de la Salut, d’alabas-tre policromat del segle XIV. La torre del campanar, adossada a l’església, és magnífica, té quatre pisos separats per frisos en dents de serra. Tot plegat, unes petites meravelles perdudes enmig del nostre excel·lent patrimoni natural i cultural. Un diumenge per recordar. Gràcies guies per portar-nos als vos-tres orígens!

A la segona sortida vam començar la ruta, que va du-rar unes tres hores, a la Sala Noble del centre Cultural Calisay, on en Pep Quintana ens va fer una aproxima-ció a Salvador Espriu i a la seva obra. Ens va captivar des del primer moment, ens va deixar bocabadats i mica en mica, mentre anava desgranant l’univers es-priuà, ens vam adonar que es tractava del guia més peculiar que havíem tingut mai al davant. Ens va obrir les portes de Sinera perquè ens hi poguéssim

endinsar. Seguidament ens vam dirigir pels laberín-tics carrers del vell poble fins al Museu de la Punta on vam descobrir el passat dels capitans i mariners que feien la ruta d’ultramar amb preuades puntes fetes a la vila i que mesos més tard tornaven carregats amb espècies i essències d’Orient. Aquest passat de glòri-es familiars i aventures sempre va captivar Salvador Espriu.

El guia va aprofitar la visita per parlar-nos llargament del retaule barroc de Pau Costa de l’església d’Arenys, al museu hi havia una petita rèplica, ja que no vam poder-lo visitar perquè els dissabtes no obren. En Pep ens deia que era d’un barroc encès, que mirat a certa distància sembla talment un plat de macarrons gra-tinat. Va aprofundir el relat sobre aspectes religiosos de la creació espriuana i la litúrgia catòlica. Després, ja per acabar el recorregut, vam anar al cementiri d’Arenys situat al capdamunt del Turó de la Pietat que és un exemple característic de cementiri ma-riner mediterrani. La vista del poble des del cemen-

tiri és esplèndida. Salvador Espriu el va convertir en mite literari amb la seva obra poètica “Cementiri de Sinera”. En aquest casal de morts, alçat entre el mar i el cel, Espriu hi passà llargues estones. Atret per la bellesa del paratge sovint hi anava a passejar i a meditar “Contemplo serens xiprers a l’ample jardí del meu si-lenci”.

En aquest privilegiat indret, en Pep ens va donar mol-tes explicacions, amb un munt d’anècdotes, contes, cançons i poemes inclosos, relacionades amb les di-ferents tombes, a la zona dels panteons, dels il·lustres arenyencs que hi són enterrats. També ens va fer ado-nar de diferents treballs escultòrics de notable bellesa, obra d’artistes modernistes de renom, com Venanci Vallmitjana o Josep Llimona.

Al final ens vam aturar davant el nínxol 381 on repo-sa Salvador Espriu “On el meu nom et crida”. I amb la declamació d’un dels poemes d’Espriu, vam acabar tots amb una mica de pell de gallina i emocionats, però contents d’haver gaudit d’un matí com aquest.

La segona sortida de Vitrarisva ser per

descobrir la vila d’Arenys de Mar

al Maresme

EL R

EC C

LAR

66· A

CTUA

LITA

T

20

ACTUALITAT

L’independentisme és cada cop més transversal i això evidencia que el procés sobiranista és cada cop més plural, obert, respectuós, heterogeni i inclusiu. Una mostra d’això la tenim al nostre propi poble, on campanyes de l’ANC dirigides a la immigració o a la cohesió social com ara la campanya “El país de tots”, o l’associació de castellanoparlants a favor de la in-dependència “SÚMATE” estan començant a quallar.

Aquesta última associació està principalment for-mada per murcians, andalusos, extremenys, caste-llans, aragonesos, etc. que viuen i treballen a Cata-lunya però que mantenen ben vives les seves arrels i la seva identitat cultural. Sense que el sentiment nacional sigui un obstacle, tot el contrari, els mem-bres i simpatitzants de SÚMATE creuen que el mi-llor futur per a ells i per als nostres fills és la creació d’un nou estat.

No importa si les teves arrels són a Catalunya, An-dalusia, Castella, Extremadura, Aragó... No importa si la teva llengua materna és el castellà, el gallec o el català. Tenemos derecho a decidir qué futuro quere-mos y estamos convencidos que un estado propio va a beneficiar al conjunto de los catalanes. Ahora más que nunca, la Cataluña social que queremos y nece-sitamos merece decidir democráticamente su futuro y construir una Cataluña soberana. Amb la voluntat de tots, construirem un país nou i millor.

QUÈ PASSARÀ AMB EL CASTELLÀ QUAN CATALUNYA SIGUI INDEPENDENT?El castellà forma part de la cultura de Catalunya. Se-guirà essent tant oficial com ho és ara. El català es llengua pròpia i comuna. Tothom ha de conèixer les llengües oficials i usar la que li plagui. Altres llen-gües que els catalans tenim com a nostres han de ser estimades igual. No faríem cap favor al català esta-blint-ne l’exclusivitat. No permetrem que s’imposi cap llengua ni cap tipus de quotes a ningú.

PUC SENTIR-ME ESPANYOL I VOTAR INDE-PENDÈNCIA?Òbviament. A Catalunya no sobra ningú, ens falta un estat! Dotar-se d’un estat propi és una necessitat de futur, no de passat. No importa l’origen de cadas-cú, quin idioma parla, si se sent castellà, andalús, murcià, gallec o xinès. És català tothom que viu i treballa a Catalunya (i no es negui a ser-ho). Neces-sitem construir un nou estat al servei de tothom, per garantir un futur d’acord amb els interessos d’aquí, gestionant els nostres recursos. Sense haver de de-pendre de si interessa o no als polítics i institucions de ‘Madrid’. Volem independència per ser sobirans, no per posar fronteres.

QUÈ PASSA AMB LA MEVA NACIONALITAT SI CATALUNYA S’INDEPENDITzA?Qui vulgui mantenir la nacionalitat espanyola, o d’altre país d’origen, ha de poder-ho fer. Tothom que visqui aquí ha de poder tenir nacionalitat catalana, tingui o no altres nacionalitats. Podem tenir naci-onalitats compartides. La ciutadania ens fa a tots iguals. La llei d’estrangeria catalana ha de partir que som un país d’acollida, que creixem amb la immi-gració, en necessitem. I n’hem de propiciar la inte-gració amb serveis catalans d’acollida de qualitat.

Aquest 11 de setembre, Diada Nacional de Catalu-nya, teniu diverses cites. La prèvia serà el 5 de se-tembre a les 17:00 h amb el “correstelades” a la pla-ça de l’església. Recorrerem, amb l’acompanyament del grup de percussió els “TAXECS”, els carrers del centre del poble i repartirem estelades per a totes aquelles cases que la vulguin penjar al balcó per fes-ta major i fins a la independència.

Tothom hi té cabuda, tothom és imprescindible

EL R

EC C

LAR

66 ·

ACTU

ALIT

AT

21

ACTUALITAT Vine a l’assemblea!twitter: acnvidreresHashtag: #11s2012fb: acnvidweb: www.assemblea.cata/e: vidreres@assemblea.cat

ANC VidreresL’11 de setembre començarem el dia amb l’últim Signa un vot, de les 10 del matí fins les 11.30 h, als jutjats de pau (antic ajuntament). A les 10.30 h la Bella Dansa organitzarà una audició de sardanes i a les 11.30 h hi haurà la concentració i inici de la mar-xa “Vidreres per la Independència”, que finalitzarà davant de l’antic ajuntament. Allà ens ajuntarem amb la comitiva institucional i anirem cap a l’ofrena floral a la plaça 11 de setembre. A les 14.30 h del migdia (hora provisional), set autobusos sortiran de l’esplanada del pavelló en direcció a Barcelona, cap a la gran manifestació de la “V”. Podeu consultar tots els actes, emplaçaments, horaris, venda de tiquets d’autobús, etc. al web: www.vidreres2014.blogspot.com o a través del correu vidreres2014@gmail.com.

Finalment, recordeu que cada dijous muntem para-deta informativa i de marxandatge de l’ANC al mer-cat per tal d’eixamplar la majoria social favorable a la independència i d’autofinançar les activitats de la secció local de l’assemblea.

Tot està per fer i tot és possible! Visca Vidreres i Vis-ca Catalunya lliure!

V de votar,V de victòria

motS ENCREUatSSUdoKU

SoPa dE llEtRES Solucions: alfàbrega / camamilla / farigola / fonoll / marduix / marialluïsa / menta / orenga / plantatge / poliol / romaní / ruda / sàlvia / saüc / tarongina

Solucions dels entreteniments

34 2689175

578124693

169357428

653278941

214935786

987461352

495816237

736542819

821793564

FEDERALISTESALANAULLONGOROFSUPORTUOBIGLUSAGREMIINIACINAURISRGUCROSTERAUAESTACAUBISINUMATIUPRUMAIFANUMALESAUSLITRONAUUTATAXUASTEROIDEMANIUARERCUS

La guanyadora haurà de recollir un xec restaurant per valor de 50 euros a les oficines de l’Ajuntament

la gUaNyadoRa dE lES 4 EdICIoNS dEl

CoNCURS CoNEIXEm El PoblE:

Hermínia Pagespetit Massot

EL R

EC C

LAR

66 ·

ANEM

A E

STUD

I

22

ANEM A ESTUDI

El 23 de juny la Flama del Canigó va arribar a Vidre-res per encendre la foguera de Sant Joan

Fotografies: Vitraris

EL R

EC C

LAR

66 ·

ANEM

A E

STUD

I

23

ANEM A ESTUDI

Gran acollida i ambient en la Fira de tractoristes de Vidreres

Celebració de la Primera edició de la Festa de les Flors de Vidreres el cap de setmana del 7 i 8 de juny

Fotografies: José Mateos i Pizarro

EL R

EC C

LAR

66· A

CTUA

LITA

T

24

ACTUALITAT

24è Open Internacional d’Aeromodelisme

Amb molta satisfacció la Vila de Vidreres ha acollit el 24è Open Internacional d’aeromodelisme, enguany han participat diferents països, com Anglaterra, Itàlia, França, Espanya i Catalunya, en les modalitats de Car-reres, Velocitat i Acrobàcia.

S’ha de destacar la presència del Sr. Lluís Parramón, rècord del món en Velocitat i del Sr. Alonso Iglesias, subcampió d’Europa en Acrobàcia, així com la parti-cipació dels júniors en categoria F2F, on ha destacat la Júlia Tur del Club d’aeromodelisme Vidreres i els ger-mans Gauthier.

L’any vinent el Club olímpic d’aeromodelisme Vidreres celebrarà el 25è anniversari, al President, el Sr. Fran-cisco Matas (campió del món en categoria Combat i campió F2F a França i Holanda, ...i des de l’any 2000

en el Jurat Internacional), li plau fer partícip tota la vila d’aquest important encontre.

Club Aeromodelisme Vidreres

Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

Foto: Christian gómez

EL R

EC C

LAR

66 ·

ACTU

ALIT

AT

25

ACTUALITAT

web: http://www.grupesplaividrerenc.com

Ja som un any més grans. El temps també passa per nosaltres, i és que aquest ha estat un any en què ens hem endinsat en la nostra història, en els nostres anys. Hem vist cares antigues, hem dit adéu a cares molt conegudes i també hem donat la benvinguda a cares noves. I molts encara seguim, i seguirem fins que tinguem il·lusió. En part això és possible gràcies a tots vosaltres que participeu d’alguna o al-tra manera i per això el Grup d’Esplai Vidrerenc us estem agraïts. L’únic que podem fer, a més de continuar fent esplai i fent estiu com ho portem fent fa 20 anys, és informar a la resta del poble, a tots vosaltres, de qui som i què fem. I ara que hem tancat un any, una tempo-rada, creiem que és un bon moment per fer-ho!

Durant tot aquest any el nombre de nens i nenes de l’Esplai ha augmen-tat considerablement respecte l’any passat, i ja sa-beu… quants més siguem, més riurem! Però no només hem format l’Esplai monitors i nens, aquest any, sinó que també ens han acompanyat personat-ges molt màgics que ens han regalat moltes sorpre-ses i ens han fet vibrar d’emoció i de por, sobretot als més petits, com el nostre personatge, l’Eslapi. Pregunteu a qualsevol nen i nena de l’esplai qui és aquest personatge, ells són els que millor us el descriuran. Ens ha fet viatjar per tots els anys des que va néixer l’Esplai, el 1993, fins al 2014, amb un munt d’activitats de tots aquests anys. Ah, i no

ens podem oblidar de la nostra màquina del temps, sense la qual no haguéssim pogut viatjar i ajudar l’Eslapi. Ha estat un any molt mogut i emocionant en què hem conegut molt més el nostre Esplai, la nostra història, com hem arribat fins aquí i també ens hem conegut molt més els uns amb els altres, ja que l’Eslapi ens feia fer moltes activitats entre totes les unitats!

A més, aquest any hem tingut l’opor-tunitat d’entregar la nostra Fefa d’Or a un altre personatge, aquest més conegut per tots i totes, en Tortell Poltrona. Fins i tot va venir al Casino de Vidreres i, és clar, després ell ens va convidar a anar al seu circ, el Circ Cric, una excursió que costarà d’obli-dar amb tanta màgia!

Però si encara no en tens prou, des-prés d’aquest any i després d’aquest estiu, no pa-teixis... a l’octubre tornem, com sempre, amb piles carregades i moltes, moltes, moltes ganes de seguir volant amb tu. Quins personatges ens visitaran? Quins monitors i monitores tindrem? Quins amics faré? Quines activitats tindré la sort de fer? En quin llit dormiré quan vagi de colònies? Només podràs respondre a aquestes preguntes si t’endinses amb nosaltres a la següent aventura que està a punt de començar, a l’octubre, cada dissabte, com sempre! Jo no m’ho vull perdre, i tu? Vine a l’Esplai! Fins aviat!!!

Seguim i seguirem fins que tinguem il·lusió! Grup Esplai Vidrerenc

Aquest any hem tingut l’oportunitat d’entregar la nostra Fefa d’Or a un gran personatge de casa nostra, a en Tortell

Poltrona

EL R

EC C

LAR

66· A

CTUA

LITA

T

26

ACTUALITAT

Amb aquesta desena edició del Programa d’Inter-canvi de Llibres Reutilitzats de Vidreres s’ha arribat a uns nivells de participació i estalvi que estan molt per sobre del que es considera un èxit en un progra-ma socioeducatiu, voluntari i gratuït. Ara ja podem dir que Vidreres és una població que s’implica en tots aquells hàbits socials que poden beneficiar bona part de la població. En termes de resultats, s’han reutilit-zat 2.250 llibres (sense tenir en compte els llibres que ja socialitzen els centres i que, per tant, els alumnes també s’estalvien) i el valor dels llibres reutilitzats pels alumnes ha estat de 50.861,15 €. En termes d’estalvi, aquest intercanvi ha suposat un estalvi mitjà per als alumnes de 88,15 € i en algun centre ha arribat a més de 105 €.A més d’aquestes dades tant contundents, hem de te-nir en compte que els centres de primària de Vidre-res (Escola Salvador Espriu i Escola St. Iscle) encara socialitzen alguns llibres de text. Alhora, les AMPES col·laboren puntualment en la compra d’algun llibre per als alumnes del centre. Si també tenim en compte aquest estalvi i el sumem a l’estalvi que ha generat l’in-tercanvi de llibres, podem dir que els alumnes de Vi-dreres que han participat a l’intercanvi de llibres s’han estalviat un total de més de 75.000 € en llibres de text.L’Ajuntament de Vidreres, com cada curs, ha gestionat el programa des de la Unitat de Programes de l’Àrea de Serveis a la Comunitat i amb les regidories d’En-senyament, Cultura i Benestar Social mitjançant la comissió de participació formada per docents, mares i pares, voluntaris/àries, tècnics de l’Ajuntament i re-gidores. Igual que en anys anteriors, cal destacar que enguany el pressupost destinat al programa ha estat de 12.000 € i que inclou la compra de llibres nous per als participants de l’intercanvi dels tres centres (llibres de medi per a tercer i quart curs del Salvador Espriu,

llibres de castellà per a tercer, quart i cinquè del Sant Iscle i llibres de lectura d’anglès per a segon, tercer i quart d’ESO de l’Institut). Enguany, també s’ha comp-tat amb l’ajuda inestimable de dues persones que han facilitat molt l’intercanvi: un practicant d’informàtica de l’INS de Vidreres i una coordinadora de volunta-riat que feia pràctiques del Grau de Pedagogia de la UdG. Moltes gràcies a totes i tots!Per altra banda, volem destacar que enguany molt poques famílies han vingut fora de termini. Aquesta dada és especialment rellevant perquè vol dir que la informació ha arribat a les famílies. Tot i això, tam-bé hi ha hagut qui s’ha despistat. Per això, de cara al proper any, us recomanem tres coses: estigueu aler-ta a inicis de juny de la informació que us porten els vostres fills, consulteu el web de l’Ajuntament de Vi-dreres periòdicament i, si sabeu que no podeu venir per qualsevol motiu, delegueu la vostra participació a familiars, amics o coneguts que sí que puguin venir. Entre altres coses, la no participació a l’intercanvi ge-nera no poder accedir a les ajudes per llibres i material escolar que des de l’Àrea de Benestar Social es dóna a les famílies que més ho necessiten de Vidreres segons la nova convocatòria d’enguany. Altrament, encara s’ha detectat a altres persones que no han pogut intercanviar al moment perquè no por-taven els llibres folrats i els han hagut de folrar a cor-re-cuita. Ens agradaria animar a aquestes persones que s’han trobat en aquesta situació a tenir presents les dates i indicacions de l’intercanvi que es publiquen amb molts dies d’antel·lació i que es reparteixen alum-ne per alumne perquè l’any que ve no hagin de passar per aquesta experiència. Ànims i gràcies per la vostra comprensió.Finalment, un any més, tota la gent relacionada amb el programa es mereixen una felicitació.

Programa d’intercanvi de llibres reutilitzats curs 2013-2014

EL R

EC C

LAR

66 ·

ACTU

ALIT

AT

27

C/ Orient 122tel.: 972 85 00 67a/e: centrecivic@vidreres.catInscripcions online:http://civic.enginydigital.com/vidreres/

En aquesta desena edició vuit de cada deu alumnes han participat al programa i s’han superat els 50.000 € d’estalvi en llibres de text per a les famílies dels alumnes dels centres educatius Centre Cívic

EL R

EC C

LAR

66· A

CTUA

LITA

T

28

ACTUALITAT

I MANIFESTEM:El nostre ple suport al procés democràtic que expressa el Parlament de Catalunya per tal que el poble català pugui exercir el seu Dret a Decidir.

Reclamem per exigència democràtica que la ciutada-nia de Catalunya, titular dels drets i deures polítics, puguem exercir amb el nostre vot el dret a decidir so-bre la nostra institucionalització política, tant per les opcions de canvi del marc institucional actual com les del seu manteniment.

Que Catalunya és una comunitat humana que integra i respecta les diverses aportacions culturals a les quals dóna suport, així com al pluralisme lingüístic que avui es reflecteix a la nostra societat. Que és ciutadà català tothom qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho, tin-

gui l’origen que tingui, i parli la primera llengua que parli. Identificant-nos així com a catalans, no ho fem en detriment de cap altra identitat. Som gent de pro-cedència ben diversa, però ens reconeixem com un sol poble, i és per això que volem decidir sobre el nos-tre futur polític. Volem que se’ns respecti aquest dret, igual que nosaltres respectem altres sobiranies en les quals participem.

Que l’exercici del dret a decidir no qüestiona la vo-luntat col·lectiva d’integració a la Unió Europea i a la participació en la solidaritat universal; al contrari, la revitalitza.

El Pacte Local pel Dret a Decidir assumeix les opcions democràticament possibles sobre el nostre futur polí-tic, i, així, resta obert a l’adhesió d’institucions i associ-acions que ho sol·licitin.

Manifest de Pacte Local pel Dret a decidir al Municipi de VidreresCatalunya és una nació, i tota nació té dret a decidir el seu futur polític. La ciutadania de Catalunya és la titular dels drets i deures polítics. La població de Vidreres és una part activa de la ciutadania de Catalunya i som consci-ents que només podríem existir com a part integrant d’aquesta nació (sen-se menystenir altres identitats). Les institucions, entitats i organitzacions de Vidreres, en les quals ens organitzem autònomament una part de la ciutada-nia, i a través de les quals perseguim objectius ben diversos, som conscients que si es qüestionen els drets polítics d’aquesta mateixa ciutadania, també es qüestiona el marc social, jurídic i polític establert que ens permet ser com a tals i aconseguir els nostres objectius. Per aquest motiu ni ciutadans ni enti-tats som aliens a la política del país, atès que la passivitat també implica una posició política ben determinada. Per això, l’Ajuntament de Vidreres i les diverses institucions públiques i privades, els partits polítics, els grups mu-nicipals, els ciutadans electes i els antics regidors del període democràtic, les associacions i les entitats de l’àmbit cultural, educatiu, comunicatiu, social, cívic, esportiu, generacional i professional, que signem aquest document, ens adherim al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, al seu manifest i a les decisi-ons de la Comissió d’Estudi del Dret a Decidir del Parlament de Catalunya; alhora, hem decidit constituir el Pacte Local pel Dret a Decidir,

EL R

EC C

LAR

66 ·

ACTU

ALIT

AT

29

Per tot això, les institucions i entitats signants del Pacte, tant les presents com les que s’hi adhereixin en el futur o manifestin la seva voluntat de col·laborar en determi-nades activitats, ens COMPROMETEM:A treballar per fer possible la màxima corresponsabili-tat de tota la ciutadania envers Catalunya i el seu futur institucional a través dels valors democràtics que es concreten en el Dret a decidir.A endegar iniciatives en l’àmbit propi de cada una per tal de promoure la conscienciació ciutadana sobre el futur polític nacional.A coordinar-nos d’una manera eficaç al voltant d’aquest Pacte Local pel Dret a Decidir. En aquest sentit cada institució i entitat signant d’aquest Pacte es proposa un pla d’accions en el seu àmbit destinades a aquesta fi-nalitat i el podrà trametre a la comissió coordinadora del Pacte Local pel Dret a Decidir, per tal de promoure sinèrgies i així millorar-ne l’eficàcia.A promoure que el debat polític també vinculi contin-guts programàtics com la millora de les condicions de vida, tant a nivell individual com col·lectiu, de les per-sones que viuen i treballen a Catalunya, el compromís amb les exigències de la qualitat de la democràcia, els drets socials –especialment en l’atenció als més febles-, l’aprofundiment de l’estat del benestar, la solidaritat intergeneracional, l’equilibri territorial i el desenvolu-pament sostenible, així com l’impuls d’iniciatives i de foment de l’actitud emprenedora i l’assumpció de res-ponsabilitats empresarials. També la voluntat d’accedir a un alt nivell educatiu i de cultura personal i col·lecti-va i sobretot la defensa de la nostra llengua pròpia, que s’estén i crea lligams específics amb els territoris amb

els quals la compartim. Així com l’enfortiment de la cohesió de tota la societat catalana, tal com ho procla-ma l’Estatut: “...com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya”.Que totes les accions sorgides des del Pacte Local pel Dret a Decidir es configurin dins el civisme, el diàleg, el respecte a les diverses opcions democràtiques pacífi-ques i al pluralisme polític, ideològic, religiós i d’opci-ons de consciència, el rebuig a tota discriminació con-trària a la llibertat i a la dignitat humana així com la fermesa en les pròpies conviccions. Així respectarem i farem respectar totes les opcions polítiques presents en tot el procés. A aportar al país l’experiència i l’exemple que Vidre-res representa com a poble integrador, com a punt de trobada, on la diversitat ha trobat sempre el camp per expressar-se, des del respecte a l’altre i des de la volun-tat d’entesa i amb la principal inquietud de fer de la ca-talana, una societat d’acolliment i qualitat en tots els sentits.A convidar totes les organitzacions i entitats a su-mar-se a aquest Pacte i a fer-ho públic en els mitjans de comunicació locals.Vidreres, 23 d’abril de 2014, Activa 21, Associació contra el Càncer de Vidreres, Associació Nanook,-Club BTT – Vidreres, Club Olímpic de Vidreres, Comissió del Ranxo, Grup Vitraris, Penya Blaugra-na de Vidreres, Sporting Caulès, Casino La Unió, Vi-dreres per la Independència - ANC

Entitats Vidrerenques

Cens de la PoblacióDel 16 de març de 2014 al 15 de juny de 2014

La població de Vidreres ha disminuït en 3 habitants. Ha passat dels 8.080 del 16 de març de 2014 als 8077 del 15 de juny de 2014.

D’aquests habitants, 4.289 són homes i 3.788 són dones.

FonT: Padró Municipal d’Habitants

EL R

EC C

LAR

66 ·

ANEM

A E

STUD

I

30

ANEM A ESTUDIweb: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/fb:50è aniversari de l’escola sant iscle de vidreres

Fotografies: Mari Domínguez

Escola Sant Iscle

Excurció a la Casa del Mar de Lloret de Mar

El passat divendres 30 de maig els alumnes de Cicle Mitjà van anar d’excursió a la Casa del Mar que es tro-ba a peu de platja a Fenals (Lloret de Mar). Allà van poder fer diversos tallers relacionats amb la natura.

Primer ens van distribuir per grups. Un cop organit-zats ens van dirigir a la pineda i vam treballar els sen-tits (l’oïda, la vista, el tacte i l’olfacte). Després vam anar a les roques on havíem de buscar animals i plan-tes de mar per després poder-los observar en un altre taller a través de microscopis, lupes...

Va ser un dia molt bonic i especial per a tothom. Us ho recomanem.

“Aprofitem l’avinentesa per donar les gràcies a l’Equip directiu que enguany deixa càrrec. Agraïm que durant el període de la seva gestió hagi fet tot el possible pel bon funcionament de l’escola. Moltes gràcies Elena, Anna i Glòria.”

El dia 18 de juny a les 11h del matí, tots els alumnes de l’escola Sant Iscle, van sortir al pati, vestits amb sa-marreta negra, a cantar una cançó per manifestar-se en contra de la nova llei LOMCE, que vol treure l’obligato-rietat de fer música a l’educació primària i als instituts. Ho feren amb la pròpia música, cantant la cançó “Mi-rall de Pau”, creada especialment per a l’ocasió. Segons el diccionari, la MÚSICA és l’art que s’expressa mitjan-çant l’ordenació dels sons en el temps. Però nosaltres sabem que la música és molt més que això: La música ens parla i ens ensenya, explicant-nos històries que ens arriben al cor. La música ens acompanya en els totes els ocasions de celebració, divertint-nos, motivant-nos, i fent més gran i emotiu, allò que per si mateix ja era gran. La música, ens transporta en el temps, traslla-dant-nos en moments o sentiments especials, que re-cordem i identifiquem amb una música. La música, ens fa companyia cada vegada que relacionem una música amb una persona, i sentim com si la tingués-sim al costat. La música, té el poder de convertir un moment trist i ensopit, en un moment alegre i carregat d’energia. Però sobretot, sobretot, la música ens emo-ciona, i és capaç de posar-nos la pell de gallina amb aquella cançó que tant ens agrada. Perquè siguem o no una persona sensible a les emocions, la música obre les portes al nostre interior i penetra fins al fons del nostre cor. Escoltar música, activa la part del cervell on es processen les emocions i les sensacions positives i gra-tificants. Els impulsos nerviosos que es generen, com a conseqüència, fan bategar el cor més ràpid. Però a més a més de tot això, la música també ens educa. A través de la música, eduquem en el respecte, la solidaritat i la convivència. La música, ens fa ser millors persones, perquè extreu les emocions i ens fa gaudir, traient el millor de nosaltres mateixos. Necessitem expressar, i la música és l’expressió de l’ànima.

EL R

EC C

LAR

66 ·

ANEM

A E

STUD

I

31

ANEM A ESTUDI

CEIP Salvador EspriuBarreig d’activitatsWeb: www.xtec.cat/ceip-espriu-bdn

Durant aquest últim trimestre que ha estat curt, però intens, a l’escola hem fet un munt d’activitats.

3A TROBADA DE DANSESEl divendres 13 de juny, al pavelló, els alumnes de 2n de Vidreres ens vam trobar per ballar unes dan-ses conjuntament. S’ha fet un petit homenatge a Joan Serra, mestre, pedagog i coreògraf, començant i aca-bant amb unes coreografies seves. Tots portàvem un mocador distintiu de la 3a Trobada. Els pares que van poder venir van gaudir dels balls. Després ens van convidar a esmorzar les AMPES de les dues escoles.

FISH AND CHIPSEl dimecres 11 de juny els alumnes de 4t, 5è i 6è vam anar a Barcelona a la gravació del programa “FISH AND CHIPS” que s’emetrà a començaments del curs vinent. Prèviament, tres alumnes de 6è havien estat seleccionats com a representants de l’escola. L’experi-ència va ser llarga i enriquidora i va servir per esti-mular l’ús de la llengua anglesa. Vam competir amb una escola de Berga.

MIRALL DE PAUEl divendres 6 de juny vam participar amb una ini-ciativa a nivell de tot Catalunya per reivindicar la presència de l’assignatura de música a l’escola, ja que creiem que és important per la formació dels nos-tres alumnes. Vam cantar tots junts la cançó “Mirall de pau” composta per Gibert d’Artze i musicada per David Melgar expressament per a l’ocasió. La cançó és tan emotiva que els alumnes van voler-la tornar a cantar el dia de la festa de final de curs.

COMIAT DE 6È I FESTA DE L’AMPAEl dissabte 14 de juny, tot i els elements meteorològics en contra, es va celebrar la festa de fi de curs organit-zada per l’AMPA i el claustre. En principi els nens i nenes van poder participar a diferents activitats i ta-llers. Després, es va fer el comiat dels alumnes de 6è. Abans de l’entrega dels diplomes ens van complaure amb unes actuacions musicals i els tutors els van di-rigir unes emotives paraules. Més tard, els alumnes participants de les activitats extraescolars de gimnàs-tica rítmica i funky dance van amenitzar la plujosa tarda amb les seves actuacions. Finalment, es va con-cloure la festa amb un sopar de germanor.

AUTORS DELS LLIBRESPer tal d’estimular la lectura, els alumnes de cicle mit-jà i superior han llegit diferents novel·les i alguns dels autors ens han visitat per comentar el seu llibre. Entre els autors destaquen: Dolors García, Eulàlia Canal, Glòria Marín i Josefina Llauradó. El fet de tenir els escriptors davant els estimula a llegir més.

CONEIXENT VIDRERESEls alumnes de 3r van fer una visita a l’Ajuntament de Vidreres com a activitat de medi de coneixement del poble. Allà van aprendre com funciona la Casa de la Vila i van fer una entrevista a l’Alcalde. Per comple-tar l’activitat vam convidar uns avis a l’escola que van explicar com era Vidreres quan ells eren petits i com era l’escola d’abans.

EL R

EC C

LAR

66 ·

ANEM

A E

STUD

I

32

ANEM A ESTUDI

Tot va començar el curs passat, quan un grup de mes-tres de l’escola francesa van visitar el nostre poble i les nostres escoles. Aleshores vam establir llaços d’amis-tat que van servir de pont per tal que alumnes de 5è del Salvador Espriu i de 6è del Sant Iscle visitessin la població francesa a finals del curs passat.

Aquest curs hem passat el relleu als alumnes de 4t de les dues escoles vidrerenques. Durant tot el curs han mantingut correspondència amb els nens i ne-nes francesos: postals i cartes, escrites en castellà i en anglès. Cada alumne ha tingut un “correspondant”, a qui ha anat coneixent a través de les cartes. El dia 6 moltes d’aquestes parelles postals es van poder trobar i conèixer. No tots van poder-ho fer, ja que alguns francesos no van fer el viatge sobretot per manca de documentació per travessar la frontera.

Els nostres convidats van arribar a mig matí a l’escola Salvador Espriu. Allà ja els esperaven els alumnes de 4t de les dues escoles i, també, els de 6è del Salvador Espriu que van oferir un petit refrigeri als cansats vi-atgers. Primers nervis, vergonyes, primeres presen-tacions...

A continuació ens vam trobar al gimnàs de l’escola per a fer una ràpida benvinguda i oferir una cançó reivindicant l’àrea d’Educació Musical a les escoles.

Seguidament, vam iniciar la gimcana: els nens i nenes de 6è s’encarregaven dels jocs. Vam fer 10 grups, ca-dascun amb alumnes de les 3 escoles i, acompanyats per pares i mestres, ens vam dirigir al camp de futbol on vam passar una gran estona de jocs i diversió. Cal

destacar la gran tasca dels grans de l’escola organit-zant els jocs i dirigint-los: jocs amb paracaigudes, amb globus d’aigua, bombolles gegants, punteria amb frisbbies, pilotes de tota mida, curses de sacs, formar paraules amb el cos... Un no parar!

Un cop acabada la gimcana va arribar l’hora del di-nar. Alumnes, mestres, pares i mares de la comitiva francesa i membres de l’Ajuntament de Vidreres vam compartir taula al bar de la piscina. Els nens francesos i els alumnes de 4t de Vidreres van compartir també l’estona del dinar, protegits a l’ombra de la nova pis-ta polivalent. Va ser una estona per recuperar forces i continuar establint llaços d’amistat amb els amics amb qui s’havien estat escrivint aquests mesos.

Després del dinar, la següent parada va ser el Tea-tre Casino la Unió, on hi vam arribar després d’una passejada pel parc de Mas Flassià. Al teatre, els vi-drerencs vam oferir unes danses als francesos com a símbol d’amistat. Les mestres de música de les dues escoles van triar unes danses ben maques i entretin-gudes.

A la sortida del Casino, una sorpresa esperava als nostres convidats: l’Iscle, la Victòria i en Suret, els ge-gants de Vidreres! Ens van acompanyar al so de les gralles i els timbals fins a l’escola Sant Iscle.

A l’escola Sant Iscle vam ballar amb els gegants, vam berenar coca i sucs i, finalment, ens vam acomiadar dels nostres amics, després d’haver passat un dia ple d’aventures i descobertes que, tot i haver-se allargat més enllà del nostre horari escolar, ens va semblar

Trobada d’alumnes

EL R

EC C

LAR

66 ·

ANEM

A E

STUD

I

33

Trobada dels alumnes de 4t de les escoles de vidreres amb els alumnes de l’escola Jules Ferry d’Espéraza.

Escola Sant Iscle i Salvador Espriu

curt. Esperem que en el futur puguem continuar man-tenint aquests llaços d’amistat amb l’escola Jules Ferry.

Agraïments a: Ghislaine, Sophie, Monique, mestres de l’escola Jules Ferry; pares, mestres i altres acompanyants de l’escola.

Geganters de Vidreres. Ajuntament de Vidreres, alcalde Jordi Camps, Josep Castillo i Rut Guerrero. Mestres tutores i espe-cialistes de les escoles Salvador Espriu i Sant Iscle. Alumnes de 6è del Salvador Espriu. Alumnes de 4t per la seva acollida fantàstica als nens i nenes d’Espéraza.

EL R

EC C

LAR

66 ·

ANEM

A E

STUD

I

34

ANEM A ESTUDIC/ de l’Institut, s/ntelf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.cat

INS Vidreres

Dear Llorenç,Ai! L’Institut s’ha buidat… I és perquè tu, Llorenç, t’has jubilat! El divendres 27 de juny vam celebrar a l’institut la teva Festa de comiat després de més de 36 anys de vocació com a mestre a les dues Escoles (Sant Iscle i Salvador Espriu) i com a professor a l’Institut.Tu rai!... Has fet ja mèrits suficients per promocionar

una nova etapa que comences i que estem segurs t’anirà molt bé o perfecte! Ara que tindràs temps, segur que viatjaràs molt però estigues alerta amb les carteres!I recorda que encara tens dues tasques a fer: passar el motocultor i actualitzar la cartellera de marxes i curses de la sala de professors.You’ll never walk alone!

Festa de comiat i jubilació de Llorenç Soler

Quadre de Raquel Garcia Dopico

EL R

EC C

LAR

66 ·

ANEM

A E

STUD

I

35

tw: @jovesdevidreresweb: jovesvidreres.wordpress.com

Joves CFS

“tot va començar el setembre del 2004 en una lliga d’hi-vern a la població de Tossa de Mar...” i a dia d’avui se-guim donant guerra als pavellons i intentant mantenir l’esperit dels Joves quan es va iniciar (sempre hi ha d’ha-ver una evolució).

Són 10 anys de molts sacrificis, molta feina “bruta”, celebracions, emprenyades, calçotades, sopars, res-saques, 10 festes majors, molts DJ’s, moltes ratafies… però per sobre de tot, el que ens deixa aquest club, a tots els que n’hem volgut i pogut formar part, és una Colla d’AMICS, una gran família.

Qui els hi havia de dir a en Ruhí,en Mires, i en Beltran i companyia que el “nen” que van parir arribaria a la pubertat... quins grans pares.

Cada nova temporada ens presenta nous reptes i nous objectius, amb altes i baixes, amb grossos i prims, ma-cos i lletjos... però, com diria el nostre batlle, “amb il-lusió!” i ganes de tirar endavant una temporada més, 2014-2015! (vinga a sumar anys...).

Val a dir que tenim un punt “negatiu” (no vull dir negre perquè ningú s’enfadi – eh, Hugo), i és que la corrupció ens ha tocat de ple (suposadament) amb varis casos, i l’últim és el cas Vóos, un xarxa d’empreses vidreren-ques que reclutaven els jugadors dels Joves per al con-traban de... ratafia adulterada genèticament per rendir més. L’alquimista en cap (Ruhiurdangarín –és com es feia dir-) va tancar al garatge de casa tots els jugadors per desenvolupar el beuratge adulterat amenaçant-los que faria tornar el “Filòsofo-Beltran” de míster si no produïen prou. Ho repartia mitjançant la camioneta

d’en Dalemus (entre pinso i pinso, botella! –deia en Gerhard), es veu que una remesa en mal estat va anar a parar al Camp Nou! (Messi encara en beu!). Les inves-tigacions se centren ara en els comptes que Ruhiurdan-garin junt amb la seva sòcia la infanta Deco (J.Oller) tenen al “paradís” fiscal-bar a Puerto Banús (just davant de casa, s’ha de ser… ase!), encara no han trobat ni un euro (la caixa és ben buida!), deu ser la tapadora... (tot, suposadament).Canviant de tema, aquesta temporada hem incorporat jovent nou i tendre, a la porteria hem pujat del filial a en Palen, en Sebas i en Sangre que tot i la bona voluntat en-cara els falta madurar un xic. L’Oriol, el seu germà Pau, el petit de can Daldón en Bas (Albert), el de Campro-don, en Zackaries, ens han donat aires nous a un equip de “no tan joves”. Txertxi Raurich, Àlex “Llarda”, Char-ly Ratolí, Gerhard, el Teti, Saulatan, Mudi, Jacint, Kiel, Omar en tiempos revueltos, el formatge Gran Capità Tau, amb tot aquest material ho fiques dins una coctele-ra i els dos bàrmans “Tata” Fonso i Jaume ho han reme-nat amb fervor per treure’n suc durant dues temporades seguides. Gràcies Jaume per la voluntat i implicació dels dos anys que has dirigit els Joves (el “Tata” no ens mar-xa ni amb aigua calenta...).Per continuar amb les tradicions volem que TU siguis un més dels Joves, si vols i tens ganes de passar-t’ho molt bé jugant a futbol sala ja pots deixar-te caure pel pavelló! *(si ets dels 5 primers tens una mitja firmada per tots els jugadors de la temporada passada de regal! Amb un xic de sort encara la trobaràs suada!)

10è Aniversari delsJoves CFS

EL R

EC C

LAR

66 ·

ANEM

A E

STUD

I

36

ANEM A ESTUDI

Web: www.atleticvidreres.coma/e: info@atleticvidreres.com

FSCE

Enguany hem celebrat el nostre 10è aniversari. Allò que va néixer d’un grup d’amics que volien fer esport ha crescut més del que podíem imaginar. La creació, ja fa uns anys, de l’escola de futbol sala i del sènior femení ens va donar l’empenta necessària per fer del nostre club un dels referents del futbol sala de la pro-víncia de Girona. Aquesta pròxima temporada com-petirem amb vuit equips a les diferents categories de lligues territorials de Girona.

Res d’això hauria estat possible sense l’ajuda de les institucions, patrocinadors, jugadors, pares i mares de l’escola i, sobretot, dels entrenadors i delegats dels equips, que de forma desinteressada han dedicat el seu temps a formar, ensenyar i guiar els nostres juga-dors. Des de la junta volem agrair-vos la vostra dedi-cació i implicació.

Gràcies de tot cor!

10 anys d’Atlètic Vidreres

EL R

EC C

LAR

66 ·

CURA

R-SE

EN

SALU

T

37

CURAR-SE EN SALUT

Titular d’oficina de la farmàcia Vilardell de VidreresPlantes medicinals en

dermatologia Júlia Vilardell Fajula

La pell es considera l’òrgan més gran del cos humà ja que la seva superfície és aproximadament de dos metres quadrats i el seu pes en un adult oscil·la entre 4 i 5 kg. És fonamental per a la supervivència, ens protegeix del mon exterior, tant de les agressions com de la pèrdua de líquids, de les infeccions, la radiació… És clau per a la regulació de la temperatura corporal i la percepció dels estímuls. Per tant, cal cuidar- la. Al mercat hi ha molts productes per a la cura de la pell. Ara la moda són els olis essencials, parlem-ne.OLI D’AMETLLESÉs l’oli obtingut a partir de les llavors de diferents varie-tats de Prunus dulcis.El contingut en oli és d’aproximadament el 60 % encara que depèn de cada varietat.El més emprat és la varietat d’oli d’ametlles dolces.Es tracta d’un oli molt ric en àcids grassos insaturats: àcid oleic (70 %) i linoleic (20-30 %); àcids grassos sa-turats com l’àcid palmític (5 %), tocoferols i fitosterols.Des de l’antiguitat s’ha utilitzat per al tractament tòpic en diferents afeccions de la pell, en processos inflama-toris i infecciosos; també com emolient i hidratant per a tractar pells seques amb psoriasi i èczemes. També en la crosta làctia dels nadons i com oli de massatge. És molt preuat com a vehicle portador d’olis essencials en aromateràpia.És molt ben tolerat, no és tòxic, ni irritant, ni sensibilit-zant i no és comedogènic.OLI DE GERMEN DE BLATÉs una font natural de vitamina E i grassos poliinsatu-

rats molt important. S’obté de la llavor de Triticum aes-tivus, una vegada extret l’oli que es de color groc clar és una magnífica font de proteïnes. A la seva composició hi ha un alt percentatge d’àcids grassos saturats: palmític (15 %) i esteàric (2 %), monoinsaturats i poliinsaturats com l’oleic (15 %), el linoleic (55 %) i el linolènic (5 %). S’utilitza per via tòpica per les seves propietats emo-lients I reepitelitzants. També per via oral per la seva aportació de vitamina E que contribueix a la protecció de les cèl·lules davant l’estrès oxidatiu. Té un gust molt aromàtic i es pot afegir a les amanides en fred.

OLI DE ROSA MOSQUETAÉs un dels olis més utilitzats en dermatologia i cosmèti-ca pel seu alt contingut en àcids grassos essencials com l’àcid cis-linoleic i l’àcid linolènic, també en àcid oleic i en petites proporcions d’àcids grassos saturats. S’obté de l’espècie Rosa aff. rubiginosa a partir de les seves llavors i per pressió en fred.Els àcids grassos essencials son indispensables per a mantenir la integritat de la pell i l’estructura de les mem-branes cel·lulars. Formen part dels fosfolípids de les membranes i són els precursors de les prostaglandines i els leucotriens.Està demostrat que l’oli de rosa mosqueta incrementa la reacció dels elements estructurals de la pell i accelera els processos de reparació en la cicatrització de ferides cutànies.S’utilitza per hidratar, regenerar i nodrir la pell, en ci-catrius hipertròfiques i en el tractament dels efectes se-cundaris de la radioteràpia.

EL R

EC C

LAR

66 ·

PLOU

I FA

SOL

38

MEDI AMBIENT

El senglar a Vidreres

En les darreres dècades hi ha hagut un creixement sos-tingut i continu de la població de senglars en el nostre territori municipal, i per extensió a Catalunya, que ha començat a provocar conflictes en el món rural i en les zones urbanes.Les colles de caçadors de Vidreres, en total n’hi ha dues, cada any baten nous rècords de captures de porc sen-glar i any rere any s’han anat multiplicant. Hem de pen-sar que entre les dues colles de caçadors de Vidreres la temporada 2013-14 varen matar 427 senglars i la tem-porada 2012-13 en varen matar 373 (cal remarcar que una colla no només caça al terme municipal de Vidreres sinó també en algunes zones dels termes adjacents). EL SENGLAR, UNA ESPÈCIE D’ÈXITFa 20 anys que la població de senglar augmenta sense parar. Havia estat una espècie amenaçada, però lluny de desaparèixer ha augmentat i ho ha fet sobre manera. Però quina ha estat la clau del seu èxit?El senglar (Sus scrofa) és un mamífer de mida mitjana, semblant al porc domèstic (Sus scrofa domestica). Té un cap allargat i gros i uns ulls molt petits. El coll ample i les potes curtes n’accentuen la seva forma arrodonida. El senglar compensa la seva poca visió amb un impor-tant sentit de l’olfacte que li permet trobar aliment i de-tectar depredadors a més de 100 metres de distància. L’oïda la té molt desenvolupada i pot captar sons que per a nosaltres són imperceptibles.Té un pelatge dens compost per pèls gruixuts de tona-litats molt variables que van del color grisenc al negre fosc, passant per colors rogencs i marrons.

LES CLAUS DE L’ÈXIT DEL SENGLAR1 Comportament sociableEls senglars tenen un comportament molt sociable en-tre ells, no són gaire territorials, aquest fet els permet compartir espais amb altres individus. Es desplacen en grups matriarcals, normalment de tres a cinc animals formats per femelles i les seves cries. Els mascles són solitaris exceptuant l’època reproductora que s’integren als grups de les femelles. Els mascles més grans solen anar acompanyats d’un mascle més jove.

2 AprenentatgeEls senglars són animals intel·ligents i gràcies al com-portament sociable que tenen es poden transmetre els coneixements que aprenen dels adults, principalment de la femella dominant, i adoptar-los ràpidament com a seus. Aquests coneixements poden estar relacionats amb zones de localització d’aliment, refugi, rutes de desplaçament, identificació de perills...

3 CosmopolitaSón animals cosmopolites, poden adaptar-se fàcilment als diferents ambients i a les noves situacions que apa-reixen. Son capaços de conviure sense problema amb l’activitat humana.4 canvis en el territoriEn el darrer mig segle, a Vidreres però especialment a la resta de Catalunya, hi ha hagut un abandonament de molts camps agrícoles que als llargs dels anys s’han anat convertint en zones forestals. I són precisament les zo-nes forestals que el senglar utilitza com a zones de refu-

EL R

EC C

LAR

66 ·

PLOU

I FA

SOL

39Eduard Adrobau

gi i de desplaçament. Per tant, ha augmentat l’espai que constitueix el seu hàbitat.5 Alta mobilitatEls senglars poden desplaçar-se entre 2 i 14 km cada dia per cercar aliment o refugi, o per aparellar-se, aquesta gran mobilitat els permet explotar grans àrees de ter-ritori.6 Alta capacitat de reproduccióTenen una alta capacitat de reproducció. Les femelles crien dues vegades l’any i a cada part tenen una mitjana d’entre quatre i cinc garrins.7 Absència de depredadorsAl nostre entorn els principals depredadors dels senglars serien els llops, però no hi ha llops que puguin contro-lar la població. D’aquesta manera la caça esdevé gairebé l’única regulació possible de les poblacions de senglar.Tots aquests punts fan que el senglar es pugui expan-dir. Però aquesta expansió ha entrat en conflicte amb les activitats humanes. Principalment genera problemes als conreus i més recentment a les zones urbanes, on els senglars hi conviuen cada vegada més. Els pagesos segurament són els grans perjudicats per l’augment de la densitat de senglars, ja que poden ar-rasar conreus enters. Per tal de defensar-se d’aquestes pèrdues han de col·locar pastors elèctrics, el sistema més efectiu però car, o altres sistemes com les barreres d’olors, es tracta d’aplicar un producte l’olor del qual evi-ta la presència del senglar, però és possible que aquest s’hi acostumi ràpidament.

Fins fa pocs anys les afectacions es limitaven a la zona agrícola, però els darrers anys han augmentat les afec-tacions a les zones urbanes, especialment aquelles més properes a les zones forestals. En el cas de Vidreres, la zona urbanes on la presència del senglar és habitual és principalment la zona d’Aiguaviva. Però ha estat en el terme municipal de Caldes de Malavella que s’han pro-duït afectacions a Santa Ceclina.En aquesta darrera zona van caldre diferents batudes per desplaçar els senglars, ja que es movien per la trama urbana cercant menjar, afectaven jardins i horts urbans i podien causar problemes de seguretat a les persones que hi habiten.

ACCIDENTALITATEn els últims sis anys hi ha hagut 5.000 accidents de trànsit a Catalunya provocats per senglars. La sinistrali-tat amb animals representa una part molt petita del total dels accidents que es produeixen a Catalunya (l’1,2 %) però, comparat amb l’estadística total, aquests han aug-mentat molt els darrers anys. Un estudi fet per la Ge-neralitat revela que entre el 2007 i el 2011 aquests tipus d’accidents van augmentar fins un 41 %. I d’aquests el senglar en protagonitza el 85 %. De fet, la majoria de col·lisions es concentren de setembre a ge-ner: és el període hàbil de caça i el període principal de zel del senglar. Tot i que normalment els accidents solen litimar-se a danys materials, i en menors casos personals, el cost mitjà d’un accident d’aquest tipus és de 6.000 €.

EL R

EC C

LAR

66 ·

OPIN

IÓ

40

OPINIÓ FEM UNA QUEIXALADA

La meva mare no tenia més estudis que els que s’im-partien a l’escola primària de la seva generació. Era una dona de poble senzilla, treballadora, llesta i observadora, bona mestressa de casa i d’arrels camperoles. Però sobre-tot solidària i disposada a compartir.Qualificava amb encert les persones i en no gaudir d’un vocabulari abundós recorria sovint a dites i adagis.Ara em dol no haver-los anat escrivint. Avui en tindria un bon assortiment.Si ma mare llegís ara, tal vegada sense entendre’ls, alguns dels articles de la revista “El Rec Clar” de dobles inten-cionalitats i clar sentit negatiu, certament exclamaria: “Si no pots dir bé d’una persona, calla, perquè la llengua no té ossos, però en trenca de molts grossos”.El cap i el cor han d’anar junts, per això serà important fer pinya per Vidreres.Els èxits no són casualitat, sinó conseqüència de la bona planificació i de la complicitat de tots, perquè qui diu la veritat? Qui és sincer i honrat? On són els valors hu-mans, l’amistat, l’estimació... d’uns i altres?Sr.Director d’”El Rec Clar”, no em toca a mi jutjar la nos-tra revista, però bé, per a la seva satisfacció i la dels qui la fan possible, directament o mitjançant el seu suport els felicito ja que:1.-Alguns articles mereixen ser llegits dues vegades, hi ha gent que pensa.2.-Les fotos de les famílies vidrerenques, amb “El Rec Clar” a la mà quan viatgen arreu del món: gust, original i amical... tots ens coneixem.3.-Les activitats i esdeveniments, tots reflectits en “El Rec Clar”, són nombrosos: Ranxo, tractoristes, càncer, esports, teatre, cants, curses, dia de flors...Aquí podríem afegir-hi una altra dita: “quan trobes un grup que porta a terme una activitat que val la pena, al davant sempre hi ha un “pencaire” i a Vidreres n’hi ha.4.-Passo de llarg alguns articles: Reflecteixen la confu-sió i desorientació social que d’avui dia i “altres” són per mossegar-se.És una pena. Per això, al carrer, trobes tantes persones desencisades. Ben atentament

Dolors Ruvirola Cuinar amb arròsCom tothom sap l’arròs és un producte de primera necessitat, ric en hidrats de carboni i amb un alt va-lor nutricional. La cuina tradicional catalana utilitza diferents tipus d’arròs, els quals es poden classificar segons la mida del gra, el lloc on s’ha cultivat, etc.

A grans trets podem diferenciar entre arròs blanc i arròs integral. Dins l’arròs blanc, és important des-tacar l’arrós de Pals i l’arròs del Delta, ideals per a arrossos a la cassola i paelles ja que un cop cuinats l’arròs triga a passar-se i el gra se separa fàcilment. Pel que fa a l’arròs integral, és d’un color més tor-rat que l’arròs blanc ja que conserva la darrera capa, font important de fibra.

A continuació mostrem dues receptes elaborades amb arròs.

EL R

EC C

LAR

66 ·

CONC

URS

41

Cuinar amb arròs

ElaboracióEn una cassola de mig litre hi posem la llet, la canyella, el sucre, la pell de llimona i la pell de taronaja. Quan arrenqui el bull s’afegeix l’arròs i es remena durant uns minuts. A con-tinuació baixem el foc i ho deixem així durant 30 minuts.

Passats aquests 30 minuts, i un cop l’arrós amb llet s’hagi refredat, ja es pot servir.

ElaboracióEn una paella per a quatre persones fregim el pollastre, el conill i el cos-telló. Un cop fregit ho reservem en un plat a part. En el mateix oli hi posem la ceba tallada, un cop dau-rada s’afegeixen el pebrot vermell i el verd, i al cap de cinc minuts el to-màquet que haurà de coure durant 5 minuts a foc lent. Tot seguit s’afe-geixen el peix i la carn que abans havíem fregit. Al cap d’un parell de minuts hi tirem l’arròs i ho reme-nem durant 30 segons a fi d’enrossir l’arròs. Inmediatament després es tira l’aigua, els pèsols, les gambes, les cloïsses i s’ajusta de sal. Deixem que bulli durant 10 minuts i a con-tinuació ho passem al forn durant 10 minuts, a 180º.

Josep Oller

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:Arròs de Pals: 400 gCeba: 1 unitatTomàquet natural triturat: 60 gPebrot vermell: 30 gPebrot verd: 30 gSípia:30 gCalamar: 30g Gamba: 4 unitatsMusclo: 4 unitatsCloïssa: 8 unitats.Pollastre : 25 gConill: 25 gCostelló: 25gPèsols: 25gOli d’oliva: 25 clSal:15 gAigua: 1 l

INGREDIENTS PER A

4 PERSONES:

Arròs rodó: 8 cullerades

soperes

Llet: 1 l

Sucre: 8 cullerades soperes

Pell de llimona

Pell de taronja

Mitja branca de canyella

Paella mixta de carn i peix

Arròs amb llet

EL R

EC C

LAR

66 ·

ENTR

ETEN

IMEN

TS

42

ENTRETENIMENTS

Fem poble tot entretenint-nos Solucions a la pàgina 21

Joaquim Bayé

C a H a N m C W I S P R m S

Q I C N S V E P l o I a a b

a V a a P I y N l C S t R U

S l m g K W U I t E I X d V

a a a N t y o l g a H I U I

U S m E a l a t l F y X I N

C R I R b g a X F a b F X a

l d l o F t E l d S I a K m

a t l P N Q E R l V J R o o

S S a a Z a U l b V y I a R

R g l N P F o K C a J g y m

S P S b g N P P y t F o Q m

d F W F J R U d a F Z a a C

Horitzontals. 1. Aquests esperen el tren a la via 3. 2. Bàrbara, tot i aquest nom tan eufònic. Llarg, semblant a una llonganissa. 3. Erra grega. Puntal. Una obra a mig fer. 4. Fred com el teatre del Casino a l’hivern. Associï fusters amb fusters i ferrers amb ferrers, per exemple. 5. També se’n diu vitamina PP, però ella no en té cap culpa. Sense fa frisar. 6. Té un punt, que tothom

SoPa dE llEtRES.A Vidreres cada cop hi ha més afició a la ratafia. A veure si tro-beu, en aquesta sopa, quinze herbes que podeu posar-hi.

SUdoKU. Cal omplir les caselles amb els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o quadre interior. Hi ha més d’una solució.

en parli i ningú no el trobi. Tirita natural de mida gran. La tens al cap. 7. Lliga l’avi Siset. Que repeteixin. 8. Li llevi la vida al començament del dia. Amb un ou en faries prou. Al pas que anem, quan veurem el nou Sant Iscle? 9. Actuen com un afi-cionat. Acció dolenta perpetrada al mig del bosc. Abunda als ossos. 10. Es comparteix en ambient informal, preferiblement amb el personal per terra. Si no hi ha be, no hi ha bellesa. 11. El fax no ha arribat bé. Quan ens enviïn a l’espai sideral, a aquest ja l’hi trobarem. 12. Ordeni fer una reivindicació multitudi-nària. La companya de la cafetera, trabucada. Verticals. 1. Famosa pel mal de coll. Deu ser l’únic que plora llàgrimes de caramel. 2. No te’l creguis, quan te’l dirigeixin. Clava la pilota a la cistlla (efectivament, sense e). 3. Un tros de roda. S’aferra a la mamella sense ser polític (de moment). Quasi no. 4. Diabètic. Sortós ell, que navega Pallaresa avall. 5. Mig remordiment de consciència. Ploricó que ens arriba des de baix. 6. Essencial a la cabana. La més dolça de les postres de músic. T’ho trobes entre els quaranta i els noranta. 7. Qui hi té el cul, no seu quan vol. Sempre és millor compartir-lo. 8. Quatre desordenades de la ruralia. Camp de batalla dels nostres avis i besavis. Girebé res. 9. Situï al punt de partida del darrer viatge. Ambientador d’aixelles. 10 Telenotícies. Efluvi pudent habitual dels voltants de l’ ATO. 11. Comença així tot el qui pensa només en si ma-teix. Ho diu la tia i ho repeteix la iaia. Gairebé és gran. 12. Farts d’esperar trens que no passen mai, aquests tiren pel dret.

43 2 5

87 9

9

78 64

5 1

6 4578

7

6 2 8 13

5

4

8 1 6 97

1 5 4

9

EL R

EC C

LAR

66 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

43

Una colla d’amics des de la plaça Jamaa el Fna Marrakech

Alba, Carla, Xevi i Marisa a cala Blanca

(Alcossebre)

En Joan, l´Assumpció, la Montse i l’Àngel a Notre Dame

L’Assumpta i la Laura a Londres

Foto: Raquel Valverde