El grup de redacció de larevista Parlem de Sarrià vaconsiderar editar un númeroespecial en record del quehavia estat alcalde i jutge depau de Sarrià de Ter, en MartíBallada, en reconeixementals anys que va dedicar al tre-ball comunitari i a la societat.Són molts els adjectius queen aquestes ratlles se li ator-guen, destacant la seva gene-rositat, idealisme, constància icatalanisme, però per sobrede tot, cal dir que estem par-lant d’un home honest.

Tot i ser alcalde en l’èpocafranquista, va ser l’impulsordel Patronat de Pares deFamília i de les colònies perals nens i nenes de la pobla-ció, és a dir, va ser el principaldinamitzador d’activitats delleure que ara s’estudien com“la resistència al franquisme”.

De fet, vist des de la perspec-tiva que dóna el temps, tantl’alcalde Martí Ballada, com elmetge Josep Garriga i el rec-tor Gabriel Roura, homes depes en aquella època, varenfer que a Sarrià de Ter l’am-bient polític fos poc enrarit.Es parlava i s’escrivia encatalà, els joves varen tenirun espai dins del mateixAjuntament per poder-se tro-bar, editar la revista Carrilet, iperquè no dir-ho, conspirar, ies buscaren fórmules perescapar de l’estricta normati-va franquista i de la vigilànciade la Guàrdia Civil, convocantla gent sota l’aixopluc del’Església i dels movimentscristians.

El que sol definir a una perso-na, no són els rampells ni lesgenialitats d’un moment, sinóla seva trajectòria al llarg deltemps, els valors que regei-xen la seva actitud. En Martí,de paraula breu i mesurada,sempre va estar bolcat alsaltres, buscant i trobant solu-cions als seus problemesquotidians. Alcalde de Sarriàde Ter des de 1951, deixàl’Ajuntament l’any 1976, quanl’annexió a Girona. Desprésva passar un temps desaper-cebut i es dedicà al treball, ala família i a les activitats mésdomèstiques, sense oblidar lalectura. De 1990 fins el2005, ja com a jutge de pau,el contacte amb la gent elretornà a la vida pública, des-

patxant petits litigis o bé, unafeina que l’enorgullia i que espreparava amb molta cura,casant noves parelles desarrianencs.

Es diu popularment quedarrera d’un gran home hi hauna gran dona i també vice-versa. Amb la Dolors Xabé,formaren un brillant tàndemdedicant els seus millors anysa ensenyar els nois i noies delpoble, programant activitats,animant-los a viure enmig dela natura, socialitzant-los iobrint camins fóra de la rigi-desa de l’escola pública. En Martí, sense fer massasoroll, ha deixat una fortaempremta en el poble.Aquest número especial és lanostra aportació al recordd’una persona a qui molts lidevem molt.

Gent que deixaempremta

Pa p e r g r o c 10 0 % r e c i c l a t d e L C P A P E R 1 8 81 , S . A .

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

NNOOTTAA:: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i

financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:wwwwww..ssaarrrriiaaddeetteerr..ccaatt

Tema de portada Entrevista

AjuntamentFesta Major

Àlbum de fotosOpinió

EntitatsDossier d’història

CulturaEspai escolar

SolidaritatSalut

EsportsNews

CCOONNSSEELLLL DDEE RREEDDAACCCCIIÓÓ

DDIISSSSEENNYY ii MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ

CCOORRRREECCCCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA

IIMMPPRREESSSSIIÓÓ

AAGGRRAAÏÏMMEENNTTSS

HHAANN CCOOLL··LLAABBOORRAATT EENN AAQQUUEESSTTNNÚÚMMEERROO

SSUUBBSSCCRRIIPPCCIIÓÓ AANNUUAALL

TTIIRRAATTGGEE

EE--MMAAIILL

PPOORRTTAADDAA

Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, RogerCasero, Àngel Garcia, Quim Llunell, JosepRodeja, Assumpció Vila.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

Toni Ruscalleda. Consorci per a laNormalització Lingüística de Salt

Impremta Montserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Antoni Roura, Salvador Tixis, Gabrile Roura,Roger Torrent, Àngel Mesas, Esther Ferrero,Alfons Jiménez, Josep Ma. Sansalvador,Raimonda Coll, Cristina Vicedo, LluísAymerich, Neus Mercader, Janus SL, NúriaBarbat, Quim Curbet, Dolors Xabé, EvaBassó, EB Confetti, Emili Marco, DolorsGarcia.

10 €

1.500 exemplars.

revista@sarriadeter.cat

Martí Ballada, 1976. Foto: Joan Vila.

411143036384042475558626566

Sumari

AAGGRRAAïïMM LLAACCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE

LLEESS EENNTTIITTAATTSSCCOOMMEERRCCIIAALLSS

El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ no

es responsabilitza necessàriament de les

opinions signades.

~

editorial~

PdS 58

3

Una de les darreres vegades que vaig parlar una estonaamb en Martí va ser quan preparava l’article sobre els 50anys de la Biblioteca de Sarrià de Ter. Llavors em va expli-car alguns detalls de l’alcalde Jordi Manzanero i de comaquest havia aconseguit la Biblioteca pel poble arran de laseva amistat amb el governador Mazo Mendo. En Martí eramolt reservat, però solia dir, que les coses que es comen-cen s’han d’acabar i no s’han d’obrir tants fronts, que elsdiners no allarguen tant. Un savi consell. El podíem escol-tar a la tertúlia de la ràdio Sarrià, sempre ponderat, amb elto dels que coneixen que les coses són complicades i quela gestió pública demana temps.

En Martí i la Dolors, m’han estat sempre tant familiars comels meus pares, ja que amb ells vaig compartir moments delleure de la meva infantesa i adolescència inoblidables. Defet, tot comença amb el veïnatge, al mateix carrer Major onsempre hem viscut, i amb una botiga d’alimentació, de lesd’abans, amb saques, bocois i capses de bacallà, que araregenta la Fina Colomer. En Martí Ballada i Fàbregas va néixer el 5 de febrer de l’any1927, en aquesta casa del carrer Major n.158, botiga i habi-tatge alhora. La seva germana, l’Estrella Ballada nascuda el1922, li portava 5 anys. La seva mare l’Elvira Fàbregas, enrecord de la Dolors, era una dona molt autoritària i en Siset,el seu pare, era qui realment portava el negoci, qui feia elstractes amb els marxants.

De petit va ser un noi malaltís, de poca salut. Va estudiar al’escola de Sarrià de Ter amb el mestre Isidre Macau i des-prés amb el mestre republicà Climent Guardiola. En Martíformava part d’una generació de sarrianencs, deutora d’a-quest bon mestre, que sempre va llegir i va mantenir lacuriositat per saber i aprendre.La botiga no era el seu fort i aviat se’n va anar a treballar al’Agència Gutiérrez de Girona, per poc temps, ja que enmorir el seu pare li tocà tirar endavant el negoci familiar,

però sempre que podia es buscava d’altres ocupacions.Era a tot arreu, a la comissió de la Festa Major, la de SantGaietà, la de Sant Antoni, organitzava sortides pels voltantsi també el ball del diumenge a can Xargay. És a dir, s’apun-tava a totes les manifestacions culturals pròpies d’aquellsdifícils primers anys de la postguerra. Amb en FrancescClotas, Trini Sirvent, les germanes Lola i Pepita Noguer,Antònia Xargay, Carme Vidal, Maria Serrats, Antoni Marcè,Jaume Tixis, Joan Camós, i Miquel Ribas va formar la collaPomells de Joventut i anaven a concursar pels pobles. Lacolla es va dissoldre l’any 1945.

Poc després va començar a festejar amb la Dolors Xabé, idesprés de cinc anys i la mili a la Seu d’Urgell es varencasar. Corria l’any 1952, l’església de Sarrià de Ter encaraestava migpartida pendent de restaurar i el banquet es vafer a la sala de ball i cinema de can Xargay.El març de 1955 el van nomenar regidor de l’Ajuntament,a dit com es feia abans, en representació dels caps defamília, essent l’alcalde Jordi Manzanero. L’any 1961,aquest va morir sobtadament i en Martí va accedir a l’al-caldia el 9 de gener, fins el desembre de l’any 1976, quanSarrià de Ter fou annexionat a Girona. En el darrerAjuntament, abans de l’annexió, els regidors eren SalvadorTixis, Antoni Roura, Josep Mir, Jordi Cañigueral, LluísAymerich, Joan Masdemont, Antoni Marcè i Miquel Ribas.

De fet, fou en la seva etapa com alcalde quan el poble vacréixer espectacularment. L’any 1961 s’estava acomplint ladarrera fase del grup d’habitatges Paulí Torras i en els anysposteriors, el 1968 s’inicià la construcció dels habitatgessocials del Pla de la Rasa i el 1970 els del Pla de l’Horta. ElSarrià de Ter de 1.200 habitants que de jove havia cone-gut, va passar a més de 3.500 habitants, amb gent prove-nint de tots els racons d’Espanya atrets per la demanda depersonal de les empreses papereres i la Nestlè. Aquestcreixement provocà greus tensions, tant de finançament

Assumpció VilaRegidora de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

L’alcalde MartíBallada.

Apuntsper una

biografia

~ t

ema

de p

orta

da

PdS 58

4

com de gestió, ja que els serveis eren insuficients isobretot l’escola pública. En Martí maldà per ampliarels serveis municipals, aigua, enllumenat i urbanitza-ció dels nous sectors i per construir una nova escola,amb la compra dels terrenys a la muntanya de canTomàs a Sarrià de Dalt.

Durant el seu mandat, es va adquirir l’edifici de lesescoles públiques, es reformà el de l’Ajuntament, escomprà ca l’Ensesa i can Samsó per obrir el carrerJosep Pallach al carrer Major. L’obra de més enverga-dura fou la construcció de la planta d’abastamentd’aigua per al poble, la qual anys més tard, s’anul·làper entrar en el consorci d’aigües de Girona, Salt iSarrià de Ter. Es va edificar, en terrenys del’Ajuntament, el teatre del Patronat, ara sala polivalent,i s’inicià la tramitació de la nova escola.A nivell més personal, juntament amb la Dolors,col·laboraren tant en la formació del Patronat Paresde Família, gestionant el cinema i les activitats del diu-menge, com en l’arranjament i adequació de la casade Granollers de Rocacorba per les colònies d’estiu.Les primeres colònies varen ser el 1965 a Molló i el1966 ja es varen poder fer a Granollers. D’aquestasortida a Molló me’n recordo com si fos ara, ja quetant si com no en Martí va organitzar una excursió desde la casa del molí fins al Coll d’Ares i va haver depujar-me a coll. L’excursió va pagar la pena, ja queaquell dia passava el Tour de França, aleshores tot unesdeveniment.

L’any 1963 va deixar la botiga i se n’anà a treballar ala fàbrica de can Pons, Manipulados del Ter, SA. i unsanys més tard a Emília Vila S, C., on fou encarregat dela secció de parafina. També l’any 1976 col·laborà enla creació de la Unió Esportiva Sarrià, la unió del ClubBalonmano Montserrat i l’ADC Sarrià de Dalt.El 1984, amb el tancament de can Vila es va prejubi-lar, però l’alcalde Jordi Cañigueral el va recuperar perla cosa pública l’any 1990 quan el nomenà Jutge dePau, càrrec que va mantenir fins el 2005, quan ja esva jubilar definitivament. Aquesta etapa el va fer sen-tir actiu i vinculat amb la gent del poble, com semprehavia fet. Encara va tenir esma de portar l’Esplai de la Gent

Diuen que el càrrec d’alcalde,com el de Jutge de Pau, sóntítols vitalicis, dels que mai

caduquen.

Gran durant els anys 2003 i 2004, però ho deixà, ja que el seuinterès era potenciar l’Esplai com un centre cultural, i demana-va molta empenta i energia que ja no tenia. El seu temps lliu-re, després de la lectura atenta dels diaris i del Serra d’Or, eldedicava al petit jardí que donava al riu Ter.

Diuen que el càrrec d’alcalde, com el de Jutge de Pau, sóntítols vitalicis, dels que mai caduquen. Acompanyat del seusamics fidels, en Sultà, en Guiu, o en Lon, en Martí sempre teniaun moment per atendre la gent, per escoltar-los i, si era el cas,adreçar-los cap a l’Ajuntament. Va ser una persona idealista,dinamitzadora, compromesa, però sobretot molt generosa idespresa. Un bon alcalde i una excel·lent persona, que ensdeixà el 27 de maig d’aquest 2006.

~

tema de portada

~

PdS 58

5

La colla sardanística Pomells de Joventut.

Carnet de tinent d’alcalde de 1955.

Construcció del teatre del Patronat de Pares de Família, en el pati de l’Ajuntament, l’any 1964.

Foto

s ced

ides

per

Dol

ors X

abé.

Quan una personamolt apreciada ensdeixa, de vegadesen el moment mésinesperat ens vénena la memòria unasèrie de vivènciesque, encara que facimolts anys que suc-ceïren, esdevenennovament tanactuals com si fos-sin d’ahir mateix. En el recent traspàsd’en Martí Balladarecordo perfecta-ment el que ens va dir mentreestàvem reunits juntament amb enSalvador Tixis. Antoni, hauràs d’acompanyar-me aMadrid per tal de formalitzar el prés-tec davant el Banco de CréditoLocal. El préstec era destinat a l’aportacióque corresponia al Poble de Sarriàper a la portada de les aigües pota-bles.Vàrem agafar el pont aeri i una vega-da a Madrid resulta que anàvem pelcarrer Claudio Coello i al passarcasualment pel lloc on assassinarenl’Almirall Carrero Blanco ens adonà-rem de la placa que recorda el fet,on hi ha escrit “ Aquí murió heroica-mente . . .” En Martí em mira i diu: –Això d’he-roicament… .La mort, encara que provocada, vaser fortuïta i l’heroïcitat en Martí nola trobava enlloc. Però fou un actecriminal totalment reprovable.Més tard, per fer temps, visitàrem el

Museu del Prado, amb l’entrada acàrrec nostre, ho faig notar per nodespertar suspicàcies. Allí ens topà-rem amb un personatge d’aquellsque dóna gust trobar-los. Era el vigi-lant de la sala d’en Murillo on hi hales famoses Immaculades. A aquestpersonatge, excedint-se de l’estrictefunció de vigilant, li agradava con-versar amb la gent i fer comentarissobre els quadres.-Aquí tengo- em sembla que va dir-cinco Inmaculadas y si los quierenver, también tengo otros óleos muyinteresantes en la sala contigua”-.Ell era l’amo de tot, però si ho analit-zem bé, ell “també” era amo delMuseo del Prado.Tanmateix estava molt ben informatsobre les pintures. Vàrem comentaraspectes sobre l’espoliació de laImmaculada de Soult, sobre la qualja coneixíem la història. Com éssabut, durant la Guerrad’Independència la pintura fou espo-liada pel mariscal Soult i portada a

França . Molts anys més tard, aprofi-tant l’ocupació de França pels nazis,el Govern Espanyol féu gestions pelseu retorn. Hitler, per congraciar-seamb en Franco, la retornà. El vigilantens enriquí encara més sobre lesvicissituds del seu retorn. Quan vàrem tornar, una vegada fetesles gestions que ens dugueren aMadrid, en arribar a l’Ajuntament,una noia del despatx, em semblarecordar que fou la Joana, ens digué:–Ara que heu tingut ocasió de mar-xar de casa, no heu anat a veure capespectacle? Cap striptisse?.En Martí, mostrant com tantes vega-des el seu vessant irònic, li respon-gué: -Sí que hi hem anat: hem anat aveure la Maja Desnuda de Goya.Retrocedint en el temps, quan es varenovar l’últim Ajuntament de l’èpo-ca de la Dictadura,entre d’altresvàrem entrar en Salvador i jo mateix,en Salvador com a representant delTerç Familiar i jo del Terç Corporatiu,que encara a hores d’ara no sabem

Recordant Martí Balladai Fàbregas

Antoni RouraSalvador Tixis

~ t

ema

de p

orta

da

PdS 58

6

Signatura del document d’annexió a Girona, el desembre de 1976.Salvador Tixis, regidor, Martí Ballada, alcalde de Sarrià de Ter i

Ignasi de Ribot, alcalde de Girona,

Antoni Roura i Miquel Ribas, regidors, presents en l’acte deltraspàs de poders.

Foto

s: Jo

an V

ila

exactament com se n’elegien elsrepresentants, sobretot el referit alTerç Corporatiu. Però fos com fos,juntament amb l’Alcalde formàvem laComissió Permanent, la que ara se’ndiu Comissió de Govern. Un dia a lasetmana, al vespre, es reunia aques-ta Comissió, però abans de pujar al’Ajuntament hi havia la preceptivaparada a Ca la Rosita, a prendre eltallat. En Martí solia arribar fumantun puret i acompanyat del fidel Sultà.Un cop al despatx, el gos jeia al seucostat amb el cap sobre les potes dedavant. De vegades se li escapava labava. Mai vàrem poder esbrinar siera provocat per l’admiració de lanostra oratòria o bé eren vòmits coma conseqüència dels acords que pre-níem. En Sultà no es va perdre capsessió de la Permanent, ara bé, a lessessions del Ple mai hi fou convidat. En Martí, amb el seu tarannà senzill,l’ostentació no anava amb ell. Anysenrera, molts ho recordem perfecta-ment, quan encara se celebrava laprocessó del Corpus, hi havia el cos-tum que les autoritats anessin darre-ra el tàlem sota el qual anava elsacerdot portant la custòdia amb elSantíssim, flanquejat per la GuardiaCivil amb l’uniforme de gala .EnMartí, com que no li agradava figuraren un lloc preeminent, parlà ambmossèn Gabriel per tal de suprimiraquest costum, i al mossèn li semblàde perles. Des d’aleshores les auto-ritats que anaven a la processó hofeien com qualsevol altre feligrès.-Em sentia –deia en Martí - com for-mant part d’un grup de capgrossos. Quan es va renovar la composició del’Ajuntament a què ens estem refe-rint, en Martí i el Sr. Quintanas digue-ren que s’havia de celebrar amb undinar per a tota la Corporació, que

aleshores era de deu membres. Pelque sembla, aquest era el costumdes de molts anys, i el Sr. Quintanasencarregà al restaurant del Peix, emsembla que es deia, un àpat que nofos gaire carregat i de bon pair. Iaixò sí que ho va encertar de ple. Deprimer ens varen servir una amanidaverda, massa verda, i com a plat fort,un suquet molt suquet on nedavenunes quantes cloïsses i quatre gam-betes pelades. Les postres estavenen consonància amb el que ja haví-em menjat. Mentrestant, en unataula contigua hi feien una celebra-ció. De tant en tant passava la cam-brera prop de nosaltres amb unasafata plena de peix a la planxa quedesprenia una flaire que provocava,per què negar-ho, una certa enveja.La majoria giràvem el cap dissimula-dament. Quan vàrem acabar, recor-do que en Josep Mir va dir: –Ja hempres l’aperitiu, ara ja poden portar eldinar.El sopar de comiat quan es va extin-gir l’Ajuntament va ser una micamillor. Aquests dos àpats va ser l’ú-nic sou dels tres anys tant d’enSalvador com de mi mateix i com detots els altres regidors, no diguem jadel Sr. Martí Ballada. Això ho femnotar per s’hi hagués algun malpen-sat. No pretenem fer cap críticasobre les assignacions salarials delsactuals Ajuntaments, ens semblenlògiques, sempre que siguin mode-rades i justes. Altrament, aquellseren altres temps. El Sr. Martí Ballada, durant el llargperíode davant l’Ajuntament, va dura terme una sèrie de realitzacions deles quals ja s’ha parlat en altres llocs.Però podem esmentar-ne una demolt especial. L’arribada del quitrà aSarrià, començant pel sector nord

del Firal i continuant pel grup PaulíTorras i Pla de l’Horta, amb aporta-cions de l’Ajuntament de l’ordre del33 % sobre el cost de les obres d’ur-banització, disminuint significativa-ment l’import de les contribucionsespecials que anaven a càrrec delspropietaris.El pressupost ordinari per a cobrirdespeses corrents i de mantenimentera aleshores d’uns 18 milions depessetes, quantitat que fins i tot enaquelles dates era ben minsa.Tanmateix, amb una política austerade despeses, l’Ajuntament presiditpel Sr. Martí Ballada va funcionar,creiem, correctament.Al Sr. Ballada li va correspondre pre-sidir l’últim Consistori sota una“espasa de Dàmocles”, que no eraaltra cosa que estar pendents de lasentència del Tribunal Suprem, queal final dictaminà l’annexió a Girona.Mentrestant, des d’altes instànciesens posaven tants pals a les rodescom podien perquè el poble deSarrià renunciés a la seva inde-pendència, així com la supressió dela plaça de secretari. Primer se’n vafer càrrec provisionalment el Sr.Quintanas, que ho compaginavaamb la plaça de Cassà de la Selva.Més tard, el Sr. Ballada juntamentamb en Salvador Tixis ho proposarenal Sr. Sala, el qual acceptà i l’exercífins al final.

Aquestes ratlles volen ser un petithomenatge de l’antic Consistori iparticularment de la ComissióPermanent a la figura d’en MartíBallada i Fàbregas, en reconeixe-ment per tot el que ha fet pel poblede Sarrià. ~

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER

tema de portada

~

PdS 58

7

La revista de Sarrià de Ter dedica unaedició en homenatge a en MartíBallada, que esmerçà bona part delsseus esforços a fer més dinàmica lavida de la seva població. Sarrià de Tertenia un deute amb en Martí Ballada...

I m’ha complagut la invitació que se m’ha fet per participaren tal homenatge. Revisant els records de la meva estada aSarrià en qualitat de responsable de la comunitat parroquial,m’adono que ben sovint apareix la figura d’en Martí. És queens vam fer amics des del primer moment. Des de respon-sabilitats ben diferenciades, vam coincidir ens uns objectiuscomuns: treballar pel poble. Ell era l’alcalde i jo el rector. Peròaquesta circumstància en cap cas va ser motiu de complici-tat en l’exercici de les nostres respectives responsabilitats.Però coincidiríem. I vam lligar una bona ferma amistat.

El Patronat de Pares de Família, amb les activitats del teatre idel cinema per als petits i adolescents, fou el marc de la nos-tra activitat comuna, a vegades plena de petits problemes detota mena que al punt en Martí solucionava amb promptitudi bonhomia. El local del Patronat es va renovar i ampliar grà-cies a la seva iniciativa, que sempre va tenir resposta en unbon aplec de pares i mares que amb generositat col·labora-ren de manera franca i desinteressada.

Des de la parròquia es va organitzar una mena d’expedicióaventurera amb un grup de nois- avui pares de família queporto al cor -, al Cap de Creus, a cala Taballera. L’experiènciafou un èxit, de manera que entre la gent del poble escomentà el fet. En Martí, amatent al sentir dels veïns, em vaproposar d’ampliar i veure la possibilitat de continuar l’expe-riència constituint, dintre el Patronat de Pares de Família, les

colònies de vacances per als nois i noies del poble. En Martíva fer seva la iniciativa i començàrem a moure’ns de talmanera que arribàrem al poble de Molló, a la falda delPirineu. Torns de nois i de noies curulls de diversió, de com-panyonia, de joia.Recordo que, quan tot just clarejava, en Martí ja havia baixata la riera d’aigües fresques i transparents, per pescar amb lesmans unes magnífiques truites.

Granollers de Rocacorba constitueix el punt d’estada fixa pera les colònies de Sarrià, tenint en compte que la nostraparròquia i vila fou la primera a establir-se de manera esta-ble a la rectoria d’aquell llogarret. Sota la direcció d’en Martíi el treball de molts pares i mares s’anà bastint i condicionantla casa de colònies de Granollers de Rocacorba. La granquantitat d’anècdotes, bones i no tant bones, viscudes ambentusiasme i il·lusió serien un esplèndid material per fer-neun llibre.Tants bons moments, tantes amistats franques i entranyablesno s’esborren fàcilment. És el que em passa amb el recordd’en Martí Ballada. Vivència d’una amistat autèntica. La nos-tra condició interior personal era ben diferent. La nostra cre-ença no era la mateixa. Però mai per mai, en la nostra conti-nuada relació, vam parlar ni tan sols opinar sobre la nostrafe. Estic convençut que aquest capteniment mutu va fer queel respecte a la nostra llibertat interior fonamentés una amis-tat que em durarà molts anys. A reveure Martí.

A la memòriad’unamicGabriel Roura

~

Telèfon 972 17 11 51

~ t

ema

de p

orta

da

PdS 58

8

La casa de colònies de Granollers de Rocacorba.

A vegades passava per davant decasa, quan venia de comprar el diari, is’hi parava. Altres cops, era jo quianava a casa seva i ens assèiem axerrar. Amb en Martí Ballada parlàvemde tant en tant. Xerràvem de política,però sobretot del poble. Malgrat ladiferència d’edat i de trajectòria. Tot iles diferents etapes viscudes, compar-tíem dues preocupacions: Sarrià de Teri el país.

Asseguts a la taula del menjador, ensobservaven les cares de Macià iCompanys, que des d’un quadre que laDolors devia haver pintat ja fa anys,representaven el país. En Martí erapacient, afable i obert. Actuava tal comera. Precisament per això militava sere-nament i tranquil·la, però també ferma-

ment en el catalanisme. I això va sersempre. En els moments en què vahaver de fer d’alcalde i després, quanla democràcia ens va portar nousrepresentants i a ell la possibilitat deser el nostre Jutge de Pau.

Com a Jutge de Pau, el 1990 haviasubstituït en Laudino Rodríguez, i afinals de 2005 en Lluís Cañigueral liprenia el relleu com a Jutge de Pau. Enaquests 15 anys, ens recordava, haviacasat seixanta-cinc parelles. Jo li feiabroma i li deia que l’important no sónquants en va casar, sinó si duren o no.En Martí reia. Aquesta era una de lesetapes que més orgull li provocava.

No en va, li havia permès seguir encontacte, d’una manera o altra, ambels veïns i veïnes del poble. Perquè, enel fons, el que li interessava era veurecom Sarrià, el seu poble, evolucionava.Com canviava. I el que li preocupavamés d’aquests canvis era que el poble

perdés part de la seva personalitat.Perquè tot i la unitat dels barris, quedesitjava i reconeixia, avisava que elcontacte entre la gent es va perdent.Coses de la societat actual i del creixe-ment urbanístic massa brusc, massaràpid.

És per això que veia amb una certapreocupació el creixement. En Martí jano era alcalde, però conservava lesinquietuds que han de guiar l’ajunta-ment. Parlava dels serveis tradicionals:el clavegueram, la neteja, l’enllumenato el manteniment dels carrers. No ésestrany. En Martí venia d’un ajunta-ment i un temps en què es gestionavasense poder fer política. Sense horit-zons. Però ara també vivia amb preo-cupació la identitat. En parlava quanfeia referència a la Festa Major i a lestradicions (que evidentment lligava alpaís). Però també quan avisava quecalia crear llocs de treball perquè “sino, la gent només ve a dormir”.

Roger Torrent i RamióRegidor Portaveu d’ERCesquerra@sarriadeter.com

En Martí i el fil que ens uneix

tema de portada

~

PdS 58

9

Foto

: Rog

er To

rren

t

I és la gent la que fa poble, la que fa elpoble. Això ho tenia molt present.Potser per aquest motiu deia una cosaamb la qual estic plenament d’acord. Elmés important d’un poble, insistia, nosón els carrers, ni les fàbriques, ni tansols l’ajuntament. El més important ésl’escola, perquè és la que assegura elfutur del poble. Els nous sarrianencs isarrianenques han de créixer amb totel suport i oportunitats. I és que nopodem oblidar que són els que han degarantir el futur del poble i del país.

Fruit potser de la seva condició de jubi-lat, o la d’exalcalde, o totes dues suma-des, tenia una altra dèria: la gent gran.El Coro (és petit, potser és petit, repe-tia) ha de ser un espai on tota la gentgran tingui la seguretat de sentir-s’hiben atesa. Sense dir-ho, en Martí feia ladefinició del Sarrià que nosaltresvolem: un poble que conservi la sevaidentitat, els seus trets propis, però queasseguri els serveis de qualitat. Unpoble és això: una xarxa. Una xarxafeta de gent i eines. Gent que ens facisentir com a casa i eines que ens facinsentir ben atesos.

Aquest és l’objectiu, el fil de continuïtatentre el poble que va conèixer enMartí i el que volem liderar en el futur.Tot i les diferències evidents. I és queel Sarrià de Ter de l‘any 1955, quan enMartí va ser nomenat (com es feia lla-vors, és clar) amb l’actual no tenia físi-cament gaire res a veure. Tot i que ell,evidentment, havia estat protagonistade les operacions del Pla de l’Horta i laRasa. Reunions amb el GovernadorCivil, visites a Barcelona i trucades aMadrid... tot per construir dos barrisque han donat cabuda a molts treba-lladors i les seves famílies durant totsaquests anys. Nois!, deia, el darrer quevam fer des de l’ajuntament va ser

demanar un crèdit al Banco de CréditoLocal de sis milions de pessetes.Després: l’annexió amb Girona. Lirecordo una foto amb l’alcalde deGirona, Ignasi de Ribot, amb cara decircumstàncies.

Per algú que s’estimés el poble, aques-ta escena no era gaire agradable. I enMartí s’estimava el poble. Jo no pucparlar de l’alcalde Ballada, perquè noel vaig veure fer. No puc parlar tampocdel Sarrià de Ter que ell va gestionar.Puc recordar, però, aquests darrersanys en què vam compartir converses,preocupacions i horitzons. Una tardade setembre de l’any passat, li propo-sava a en Martí fer un debat. Asseureels exalcaldes, exregidors i tota la gentque s’ha implicat a l’ajuntament al vol-tant d’una taula i reflexionar sobre elfutur de Sarrià de Ter. Amb en Martí nohi hem sigut a temps. Però està clarque, tal i com vam fer, la millora delpoble ha de ser el fil conductor entreles diferents generacions.

FERRETERIA DECOFERn FERRETERIAn JARDINERIAn PINTURAn REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

n PARAMENT PER LA LLARn PETIT ELECTRODOMÈSTICn MATERIAL ELÈCTRIC… n TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

~

~ t

ema

de p

orta

da

PdS 58

10

Martí Ballada i Dolors Xabé, al balcó de casa seva.

El seu pare es va haver d’exiliar...El pare havia estat secretari del Sindicat de Pagesos deBanyoles i també feia classes d’adults. Quan varen ocuparBanyoles no marxà, sinó que es quedà a casa seva, però unveí li aconsellà de fer-ho, ja que el seu nom figurava a les llis-tes de persones buscades. Tenia 37 anys quan s’exilià aPrada, l’any 1939.1 Poc després varen empresonar la mevamadrastra i el meu oncle Joan. No en varen sortir fins l’any1942 i després la meva madrastra se’n va anar a Prada pertrobar-se amb el meu pare.

Qui se’n va cuidar, de vosaltres dues?En un primer moment la mare de la Conxita Camps. Desprésem varen enviar a Borgonyà, a una casa amb botiga, hostal ique també feien de gallinaires. Allà hi vaig aprendre molt, jaque eren curiosos però molt cridaners. Jo era amatent, peròesporuguida. La meva infantesa va ser trista, no vaig passargana, però tampoc vaig tenir afecte. A la Carmelita la varenposar a treballar a la fàbrica de les Saques, a Banyoles.

Més tard, els nostres oncles per part de mare, en VicensFerrer i la Conxita ens varen acollir a casa seva a Sarrià deTer, i així va ser com vàrem arribar en aquest poble, l’any1942.

DolorsXabé iFerrer

entrevista

La Dolors va arribar a Sarrià de Ter l’any1942, després de passar per tot un periple iuna trista infantesa. Nascuda a Banyoles, el

26 de maig de 1929, filla de Francesc Xabé iDilmé i de Llúcia Ferrer i Fornells, té una ger-mana més gran, la Carmelita, que també viua Sarrià de Ter, i un germanastre, en Joseph,

més petit, nascut a França.La seva mare va morir l’any 1936, quan laDolors tenia només set anys, i poc abans

d’acabar-se la Guerra Civil, el seu pare es vatornar a casar amb Conxita Camps i Alemany,

també de Banyoles. Casada amb MartíBallada des del 1951, n’ha estat la seva fidelcompanya fins fa poc, quan en Martí ens ha

deixat. És bellugadissa, inquieta, culta i curio-sa. Un petit tresor, que ens convé descobrir

...

entrevista~

PdS 58

11

Martí Ballada i Dolors Xabé, en una imatge de 1963.

Dolors Xabé

Foto

: Ass

umpc

ió V

ila

Foto

s ced

ides

per

Dol

ors X

abé.

Amb tot aquest tràfec, quan vàrem anar a escola?Jo hi havia anat una mica a Borgonyà, però només quan la feina ho permetia. Al’escola de Sarrià de Ter vaig anar a la classe amb els grans i amb la Sra. Margaridai a conferències amb el Sr. Climent Guardiola. El mestre va dir als meus oncles quehavia de continuar estudiant i així fou, i amb l’Antònia Xargay ens vàrem prepararper fer el batxillerat a les Escolàpies. Alhora, però, em vaig presentar a unes pro-ves d’aptitud per fer el Magisteri, em varen admetre i vaig anar a estudiar a laNormal, on ens feia classe de dibuix el mestre Joan Carrera Delundé.

Amb dinou anys ja tenia el títol de mestra. Després vaig haver de fer el serveisocial, aprendre a planxar, cuinar, sargir, etc.

Va arribar a exercir de mestra?Sí, vaig anar a Ripoll durant dos cursos. Ensenyava els més petits, els que ara serienP3-P4 i P5, fins a sis anys. M’estava a dispesa a can Forquilla (can Santanach). Vaigplegar el juliol de l’any 1951 i em vaig casar l’agost.

Com va conèixer en Martí?Vàrem començar a festejar quan jo tenia 17 anys, al cafè Xargay. En Martí era dosanys més gran que jo, i en Vicens, quan veia en Martí de prop, li deia a la Carmelitaque em vingués a buscar. Per Reis de l’any 1947 em va regalar una medalla i unesestovalles. En Martí va fer la mili a la Seu d’Urgell, i em va venir a veure a Ripoll. Elfesteig va durar 5 anys, amb dos de separació, però ens escrivíem molt i en català!

En Martí havia estudiat teneduria amb el mestre Climent Guardiola i havia treballata l’Agència Gutiérrez de Girona, però el seu pare es va posar malalt i es va haverde fer càrrec de la botiga. A la Seu d’Urgell va fer de secretari a les oficines i esva llicenciar l’any 1950.

Abans de casar-nos, l’any 1951, amb en Vicens, la Conxita, la Carmelita i jo vamanar d’excursió a Perpinyà, i amb el tren vam anar a Prada a veure el nostre pare,que feia de fruticultor i menava les terres d’un home. Més tard, una vegada casa-da ens varen fer un “passe” i hi vàrem anar sovint.

De casada també va despatxar a labotiga d’alimentació de la família..Aquella botiga sense en Siset ja noera la mateixa. A la casa no hi havianingú que servís per portar-la. L’Elviradeia que allò era cosa de jovent, enMartí se n’estava tant com podia i jono en sabia prou. Vivíem a la casa dela botiga, ja que aquesta casa on esticara era el magatzem dels bocois de vii els sacs de grana (segon, blat demoro, ordi) i coses de pintura. L’Elvirano deixava fer res a en Martí, era unadona molt autoritària, però jo no m‘hificava en les seves coses, no em quei-xava mai. L’any 1963 vàrem traspas-sar la botiga, quan l’Elvira tenia 64anys i jo 34.

Va continuar treballant...El mateix any vaig anar a Maes, a cal’Esparreguera, i en Martí a can Pons.L’any 1967 vaig entrar a lesManufacturas Nadal, a la botiga de laGran Via, on fèiem rètols, segells degoma, plaques de matrícula. No vaigintentar tornar a fer de mestra, ja quetenia por que hagués de marxar.

Després de can Nadal vaig anar a canVila, l’any 1976. Tenia una feina d’ofi-cina, però de responsabilitat, de por-tar tota la comptabilitat de la parafina.Quan va tancar, l’any 1984, tenia 55anys.

~ e

ntre

vist

a

PdS 58

12

Dolors Xabé amb el grup de joves que assajaven per formar un esbart dansaire, l’any 1964.

Foto

s ced

ides

per

Dol

ors X

abé.

Ròmul Vidal, Dolors Xabé i Martí Ballada, a la placeta de la Font l’any 1950.

La Dolors, conduint la moto en una excursió, l’any 1954.

Quan va començar el Patronat dePares de Família?

L’any 1964 es construeix l’edifici delPatronat, al solar de l’Ajuntament.Aleshores en Martí ja era alcalde i elvàrem fer amb l’ajut de tothom. Allàhi havia un petit local del Sindicat dePagesos que hi tenia la maquinària,però la vàrem encabir al local del“Centro”. En la construcció hi va intervenir tot el poble deSarrià de baix. En Joan Casassa va fer els bancs, i de paletesl’Albert Xargay, en Josep Fornells, en Josep Mercader, enJoan Masdemont, l’Eduard Berloso, en Joan Pórtulas, enLandelino i d’altres que ara no me’n recordo. Els que novaren anar a treballar pagaven l’equivalent a un sac deciment. Al mateix temps també s’arreglava la casa deGranollers de Rocacorba. L’any abans, el 1963, ja havíemcomençat a fer cinema per a la mainada a la classe del Sr.Andrés, que havíem de posar cortines als vidres, arreglar lestaules i tornar-ho a deixar bé per l’endemà fer-hi classe. Al’estiu, amb la Montserrat Molar fèiem jocs per a la mainada(el Sr. Andrés feia els campaments de la OJE), ensenyàvema fer ganxet i en Martí ensenyava a ballar sardanes.

A l’edifici del Patronat s’hi varen fer Pastorets, teatre, cinema.Sempre comptàvem amb el grup de monitors o el jovent mésgran: l’Emili Torrent, en Pere Pòrtulas, en Miquel Font, laDolors Llausàs, l’Elena Montoro, la Raimunda i la GemmaColl, la Nuri Berloso, la Nuri Fulcarà, en Xavier Masdemont id’altres, tant pel teatre com per les colònies.

Les pel·lícules les proporcionava el Sr.Gelats i també les pas-saven a Germans Sàbat. Les havíem d’anar a buscar a casaseva a Girona. Una vegada que nevava vaig haver d’anar-hi apeu des de Sarrià!

Com és que es va anar a parar a Granollers de Rocacorba?La rectoria de Granollers la vàrem aconseguir casualment igràcies a la idea de la Maria. Teresa Lleona. A mossènCortina, que havia estat vicari de Mn. Josep a Sarrià, l’havientraslladat a la parròquia de Granollers de Rocacorba. L’any1963, per la missa de Nadal, un grup de Sarrià hi vàrem anar,amb torxes il·luminant el camí des del molí de la Glòria, sensesaber on anàvem. En aquells temps fèiem coses impensablesara!

Aquell mateix any la rectoria quedà lliure i la Maria Teresaproposà de demanar-la al Bisbat. El Patronat de Pares deFamília estava adscrit a Acció Catòlica, i per tant es varencomençar les colònies sota la protecció del Bisbat.

Des d’aleshores, cada estiu anàvem a treballar a Granollers iels caps de setmana al Patronat, fins que es va acabar el cine-ma ja que tots els pares teníem cotxe. El relleu el va agafaren Jordi Cañigueral. Aquell anar i venir de Sarrià a Granollersva ser una constant de la nostra vida, fins que hi va haver d’al-tres responsables. Amb en Martí, ens vàrem construir unacasa a Granollers de Rocacorba pels caps de setmana, fins fapoc, que ens la vàrem vendre, ja que a en Martí li feia ànsiaconduir.

La Dolors m’explica que aquest any no s’ha apuntat a ioga,sinó a un curs d’Internet a la Cooperativa. A la casa no parade trucar gent: la Fina Colomer per acompanyar-la a pas-sejar en Lon; la Cristina Viella, a qui ensenya a fer un cistellde ganxet fent servir bosses de plàstic enlloc de fil; laDolors Fajula de can Llausàs per donar-li noves del’Estrella, la seva cunyada, i molts que queden amb ella unaestona per desllorigar una passada de mitja que no estàsortint del tot bé. La Dolors sempre té a punt una labor perquan té una estona, com ara que s’està fent una faldilla dellana, o bé un llibre del préstec de la Biblioteca, on passacada tarda per connectar-se al món i fullejar els diaris,revistes i les novetats que arriben i bescanviar impressionsamb l’Anna Ma. Fornells. De tant en tant em renya, ja queencara no han començat les obres de la nova biblioteca ija la vol estrenar, però li he promès que sí, que ara va debo i que la inaugurarem el 2008.

1 Tant els noms del pare com del seu oncle i madrastra es troben en el llibre de GALOFRÉ,Joan. La repressió franquista a Banyoles, publicat per l’Ajuntament de Banyoles a Quadernsde Banyoles. Pàg. 37,102 i 106 ~

entrevista~

PdS 58

13

Carmelita i Dolors Xabé, l’any 1943, poc temps després d’arribar a Sarrià de Ter.

Foto

s ced

ides

per

Dol

ors X

abé.

D’excursió a Les Agudes, al Montseny amb Mossèn Cortina, l’any 1962.

Sarrià de Terpresent i futur

“Resumint, hem lluitat per un món socialment més just,per l’emancipació de l’home i de la dona, pel socialismearrelat en la llibertat. (...) Com deien els actors del maigdel 68: “només és el començament, la lluita continua”.

Queda encara molta, moltíssima feina per fer. Emergeixennous problemes, surten nous actors.”

(Fragment de la reflexió final del llibre de memòries “Lallavor dels somnis”, CCG Edicions, març 2001, d’AntòniaAdroher (1913) i Carmel Rosa (1912-2006), militants delPOUM, exiliats i militants del PSC. Van rebre la Creu de

Sant Jordi el passat 19 de setembre).

Des de l’equip de govern treballem per al desenvolupa-ment de polítiques, iniciatives i acords que ens dibuixin unpresent diferent; només transformant el present podremafrontar un futur millor. Cal donar resposta a les novesnecessitats, a les noves demandes, a les noves oportunitatsque els canvis socials, econòmics, tecnològics i culturalsgeneren a la nostra societat, també a Sarrià de Ter.L’acció de govern, la tasca de govern des de l’Ajuntament,és un diàleg constant i permanent amb els veïns, amb lesseves demandes, amb les seves preocupacions; exigeixuna percepció constant de les problemàtiques, necessitatsi anhels dels ciutadans, individual i col·lectivament.Des de l’equip de govern donem respostes a noves neces-sitats (habitatges de protecció oficial per a joves), projec-tem nous projectes per a Sarrià de Ter (futura Facultat deCiències de la Salut), compartim, amb altres municipis,nous reptes afrontant amb ambició les noves tecnologies(la Televisió Digital Local) i millorem el present, el presentd’avui, el de cada dia (ordenances fiscals 2007), per garan-tir un futur millor.

Aquests darrers tres anys Sarrià de Ter s’ha anat transfor-mant; des de l’any 2003, a través de l’acció i les polítiquesde l’equip de govern, hem anat transformant el nostre pre-sent:• millorant places i carrers (millorant i ampliant les zones de

joc, més zones verdes, millorant voreres).• millorant la mobilitat del poble, ampliant i creant noves

zones d’aparcament, senyalitzant les parades de bus i ins-tal·lant noves marquesines,

• projectant una nova biblioteca, acompanyada d’un cen-tre cultural (amb un auditori i sales d’exposicions).

• invertint i millorant les instal·lacions del Pavelló Municipal

(vestidors i serveis i ara la pista i les grades).• invertint en importants millores al CEIP Montserrat (con-

juntament amb el Departament d’Educació i l’AMPA).• consolidant el projecte de l’Escola Bressol (oferint un

espai educatiu de qualitat a més de 200 infants).• obrint un nou equipament, el Coro, que permet una millor

atenció dels Serveis Socials Municipals.• ampliant els serveis i l’atenció per a la Gent Gran, desen-

volupant un Pla Integral per a la Gent Gran, juntamentamb Jubilus Gerontologia.

• potenciant les polítiques de joventut (Pla Local deJoventut) i les polítiques de gènere (Pla Dóna a l’Acció).

• augmentant i promovent la programació cultural i l’ofertaformativa per infants (Aula de l’Escola de Música delGironès) i adults (formació bàsica, informàtica, anglès)

• assentant i projectant les bases per potenciar i desenvo-lupar la participació ciutadana en la vida municipal.

• implementant la fracció orgànica, instal·lats punts de reco-llida de poda i projectant la nova deixalleria comarcal deSarrià de Ter (que serà operativa, previsiblement, a l’abrildel 2007).

Des de l’equip de govern, aquests darrers tres anys hemtreballat amb aquestes qüestions i d’altres que en el nostrepresent seran una realitat; treballem per dotar Sarrià de Terde més i millors serveis per als sarrianencs i sarrianenques,encara que és molta encara la feina que ens resta per fer.Amb capacitat de treball, individual i col·lectivament, ambcompromís i dedicació l’equip de govern seguirà transfor-mant Sarrià de Ter per un present diferent, per un futurmillor.

Habitatges de protecció oficial a Sarrià de Ter. Primer, els joves

El Pla Local de Joventut, en la seva part de diagnòstic,remarca la necessitat d’oferir habitatge de protecció oficialals joves per facilitar la seva emancipació. Són prou cone-gudes, per tothom, les dificultats dels joves per accedir al’habitatge; no analitzarem ara la polièdrica realitat d’a-

Treballem per un present diferent, per un futur millor. Habitatges de protecció oficial per ajoves, els estudis de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter, la televisió digital terrestre local de

Sarrià de Ter i les ordenances fiscals 2007

Roger Casero GumbauPrimer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

~ a

junt

amen

t

PdS 58

14

questa situació, però sí que cal subratllar que sense políti-ques públiques d’accés a l’habitatge protegit les dificultatsdel joves per accedir-hi es multipliquen. El nostre compro-mís amb els joves, en aquest aspecte, passa per la desti-nació d’un primer paquet de 22 habitatges de proteccióoficial destinat a joves i parelles joves. Desenvolupar políti-ques per als joves és la nostra voluntat, i prioritzar, enaquesta primera adjudicació, evidencia el nostre compro-mís amb ells, d’ajudar-los a emancipar-se i a formar unafamília; els joves i les famílies joves seran els primers queaccediran als primers 22 habitatges de protecció oficialque s’estan construint al Camp dels Socs.

Des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Terhem redactat un Reglament municipal regulador delRegistre municipal de sol·licitants d'habitatge de proteccióoficial. Aquest reglament ha estat redactat a partir del pro-jecte de llei del dret a l'habitatge, que va aprovar el Governde la Generalitat el passat 25 d'abril de 2006 i queactualment es troba pendent d’acabar la tramitació parla-mentària i la seva posterior aprovació del Parlament deCatalunya.El Registre municipal de sol·licitants d’habitatge de protec-ció oficial és un registre públic, amb abast a tot el territoridel terme municipal de Sarrià de Ter. Les seves funcionssón:• Proporcionar informació a l’Ajuntament sobre les necessi-

tats reals d’habitatges amb protecció oficial.• Proporcionar informació útil i fiable per establir indicadors

de gènere.• Proporcionar informació als usuaris del parc existent d’ha-

bitatges de protecció oficial i promoure la transparènciaen la gestió.

• Constituir la base operativa per a l’adjudicació dels habi-tatges de protecció oficial i atorgar major transparència icontrol per tal que es destinin de forma efectiva a aten-dre les necessitats de la població mancada d’habitatge.

El Reglament municipal regulador del Registre municipalde sol·licitants d'habitatge de protecció oficial també recull,entre d’altres, els requisits dels sol·licitants i el procedimentd’adjudicació. Aquest reglament és de caràcter general, icaldrà esperar, després de la seva aprovació definitiva, lacreació del Registre. Per fer l’adjudicació dels primers 22habitatges de protecció oficial des de l’equip de governhem elaborat un annex al Reglament. Aquest annex contéla metodologia i bases d'adjudicació del primer paquet de22 habitatges i és on es detallen les característiques i elsrequisits que han de tenir els sol·licitants, així com la docu-mentació que hauran d’aportar.

Els primers habitatges de protecció oficial es destinen ajoves d’entre 18 i 35 anys que certifiquin un mínim de dosanys d’empadronament al municipi; a més, no han de sertitulars de cap altre habitatge, protegit o lliure, ni titulard’una parcel·la urbanitzable. A més, els ingressos familiarsno han de ser inferiors al 5% del preu de venda i de, coma màxim, fins a 5,5 vegades l’IPREM (Indicador Públic deRenda d’Efectes Múltiples).

Del total de 22 habitatges se’n destinaran 8 a sol·licitantsindividuals i 12 a unitats de convivència.Es defineix com a sol·licitant individual aquell que es pre-senta a nivell individual o aquells sol·licitants que siguinparella no units legalment (és a dir, que no formin un matri-moni o una parella de fet oficial), i que en ambdós casos notinguin fills sota la seva tutela. S’entén per unitat de convivència, matrimonis no separatslegalment (amb fills o sense), parelles de fet oficials (ambfills o sense), unitats monoparentals amb almenys un fill/asota la seva tutela (en cas de separacions s’hauria dedemostrar que la guarda i custòdia del fill/a la té l’adjudi-catari) i parelles no unides legalment (és a dir, que no for-min un matrimoni o una parella de fet oficial) amb almenysun fill/a, i que ambdós membres en comparteixin la tutela.Si els sol·licitants són matrimonis no separats legalment,

El Camp dels Socs, la zona on s’estanconstruïnt els primers 22 habitatges de

protecció oficial per joves.

Foto

s: Ro

ger C

aser

o

ajuntament

~

PdS 58

15

parelles de fet oficials o parelles no unides legalment ambalmenys un fill/a (i que ambdós membres en comparteixinla tutela), es computarà la situació del més favorable delsdos.En el cas dels sol·licitants individuals els barems de puntua-ció que s’estableixen són els següents:

- Residència en el municipi de Sarrià de Ter S’atorgarà la següent puntuació en funció dels anys d’em-padronament al municipi de Sarrià de Ter del sol·licitant enla data d’inici de recollida de la sol·licitud. Prioritzem elssol·licitants que fa més anys que viuen i estan empadronatsa Sarrià de Ter.

Anys 2-4 5-8 9-12 13-16 17-20 +21Punts 2 4 6 8 10 12

- Edat dels sol·licitantsS’atorgarà la següent puntuació en funció de l’edat que elsol·licitant tingui en el moment de recollida de la sol·licitud.Atorguem major puntuació a la franja de joves més grans, jaque entenem que són els que més necessitat tenen d’e-mancipar-se.

Edat 18-25 anys 26-35 anysPunts 8 10

- Nivell d’ingressosA menys nivell d’ingressos més puntuació, entenent que ésnecessari incorporar un indicador social i econòmic.

Fins a 1,5 x IPREM 2,5 x IPREM 3,5 x IPREMPunts 8 6 4

Per les unitats de convivència, a més d’aquests barems,també es consideraran els següents:

- Unitats familiarsS’atorgarà la següent puntuació, segons el règim d’unitatconvivencial:

4 punts per matrimoni, parella de fet oficial, matrimoni oparella de fet amb 1 fill/a i parelles no unides legalment(és a dir, que no formin un matrimoni o una parella defet oficial) amb 1 fill/a, i que ambdós membres en com-parteixin la tutela.

6 punts per família monoparental amb un fill/a, matrimo-ni o parella de fet oficial amb 2 fills i parelles no unideslegalment (és a dir, que no formin un matrimoni o unaparella de fet oficial) amb 2 fills/es, i que ambdós mem-bres en comparteixin la tutela.

8 punts per família monoparental amb 2 fills, famíliesnombroses i parelles no unides legalment (és a dir, queno formin un matrimoni o una parella de fet oficial) amb3 o més fills/es, i que ambdós membres en compartei-xin la tutela.

D’altra banda també puntuaran amb 2 punts la convivènciaen la unitat de persones grans (majors de 65 anys) i la uni-tat convivencial que tingui reconegut, per part de l’ICASS dela Generalitat, un membre amb un grau de disminució supe-rior al 33%. En tots dos casos, s’atorgarà 2 punts per cadamembre de la unitat convivencial que es trobi en aquestescircumstàncies.

És previsible que a principis de l’any 2007 es faci la convo-catòria per obrir el període d’inscripció i de rebuda desol·licituds, que serà de dos mesos, en el qual les personesinteressades hauran de presentar la documentaciónecessària. D’aquesta manera es crearà, llavors, el Registrede sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. De fet, desde fa alguns mesos a l’Ajuntament de Sarrià de Ter es vanrecollint les demandes dels possibles interessats a inscriu-re’s al registre.

Aquests 22 habitatges representen el primer paquet delsmés de 150 habitatges de protecció oficial que es construi-ran al Camp dels Socs; caldrà fer noves convocatòriesadreçades també als joves, així com a d’altres col·lectius osegments de població que puguin generar demanda d’habi-tatge de protecció oficial. Des de l’equip de govern, doncs,transformem el present per millorar el futur dels joves.

~ a

junt

amen

t

PdS 58

16

La Facultat deCiències de laSalut, un nou repte pera Sarrià de Ter

Conec Josep Turbau des de l’any1999, quan, amb la Sira, vam venir aviure a Sarrià de Ter, dos mesos abansdel naixement de la primera de lesnostres tres filles. A partir de llavorsvaig anar incrementant la meva rela-ció amb ell, lligada sobretot a la sevaactivitat com a Alcalde. No deixava deser una relació cordial d’un Alcaldeamb un conciutadà seu. Poc a poc emvaig anar interessant per la políticamunicipal de Sarrià de Ter, sobretot apartir de la meva activitat en algunesentitats del poble (els Amics delsGegants, Sarrià en Acció, la revistaParlem de Sarrià o Ràdio Sarrià). Commolta altra gent compartia amb ell lesinquietuds per conèixer el poble quem’acabava d’acollir, ja que els meusprimers records de Sarrià de Ter,sobretot el breu pas pels equips infe-riors de la UES, als inicis dels anysvuitanta, restaven molt lluny. Erenaquells els temps en què el meu pare,Just M. Casero, treballava per Sarriàde Ter com a president del ConsellMunicipal de Sarrià de Ter. No és finsa principis dels anys noranta queSarrià de Ter apareix de nou, intensa-ment, a la meva vida, portant nom denoia: Sira.

Des que conec Josep Turbau semprehe sentit, de la seva veu, que l’únicamanera d’urbanitzar el sector de MasBoscosa era relacionant-lo ambl’Hospital Josep Trueta, amb lainstal·lació de serveis relacionats ambel món sanitari i de la salut: parlava dela possibilitat que hi anessin elscol·legis de metges i de farmacèutics,de cridar l’atenció de clíniques desalut, de gimnasos, serveis de fisio-teràpia, odontologia... és a dir, crearun parc mèdic. De no ser així nos’hauria negat a requalificar en mésd’una ocasió aquest sector, ara indus-trial i comercial, en residencial; ladarrera vegada, essent jo un regidordel seu equip de govern. Humilmentpenso que és de justícia atorgar-li lapaternitat de la idea, idea que ell no

només va tenir, sinó que la va treba-llar intensament durant força temps.

És imprescindible aquest comentari al’hora de parlar d’aquesta oportunitatque s’obre per a Sarrià de Ter, de tenirels estudis universitaris de Ciènciesde la Salut (medicina, infermeria...) alsector de Mas Boscosa.

Amb motiu del projecte constructiudel nou Hospital Josep Trueta, el 31de març de 2005 una delegació del’equip de govern de l’Ajuntament deSarrià de Ter, encapçalada perl’Alcalde, Nicolás Pichardo, acompan-yat pels tinents d’alcalde AssumpcióVila i jo mateix, Roger Casero, ensvam entrevistar, amb la Consellera de

Salut, la senyora Marina Geli, alParlament de Catalunya. Era del nos-tre interès conèixer de primera mà lesprevisions de la Conselleria de Salutrespecte a l’emplaçament del nouHospital Trueta, així com plantejar lapossibilitat d’oferir el sector del MasBoscosa, bé per ubicar-hi el mateixhospital, bé per ubicar-hi serveisparal·lels i/o relacionats, entre ells lapossibilitat de la Facultat de Medicina(atès l’interès del Col·legi de Metges).

Precisament ha estat aquest any quela possibilitat de la implantació d’unaFacultat de Medicina a la demarcacióde Girona ha tornat a l’actualitat, ambl’expressió a favor del mateix Governde la Generalitat (el Conseller

Nicolás Pichardo, Alcalde de Sarrià de Ter amb Anna Pagans, Alcaldessa de Girona, durant la presen-tació de la proposta d’ubicar la futura Facultat de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter.

Foto

: Dia

ri de

Giro

na.

Foto

s: Ro

ger C

aser

o.

Zona del Mas Boscosa, a l’entrada sud de Sarrià de Ter, on l’Ajuntament proposa que s’hiconstrueixi la futura Facultat de Ciències de la Salut.

ajuntament

~

PdS 58

17

d’Educació i Universitats, el senyorJoan Manel del Pozo i la mateixaConsellera de Salut, la senyora MarinaGeli) responent a la demanda formu-lada, l’any 2004, pel Col·legi Oficialde Metges de Girona.

Aquest estiu, des de l’equip degovern de l’Ajuntament de Sarrià deTer hem mantingut diverses reunionsamb l’Ajuntament de Girona (perdefensar junts aquest projecte davantaltres possibles ubicacions -Figuereso Salt-) per promoure la ubicació de lafutura Facultat de Ciències de la Saluta Sarrià de Ter, vinculada al nouHospital Universitari Josep Trueta iposant en valor la seva ubicacióestratègica (comunicacions, en previ-sió del nou pont sobre el Ter, proximi-tat amb l’hospital, creació d’un noucampus, consolidació d’àrea urba-na...). Aquesta proposta es va presen-tar públicament a principis d’agost al’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El mes de setembre, el Ple del’Ajuntament de Sarrià de Ter va apro-var una moció de suport a la implan-tació d’una Facultat de medicina a lademarcació de Girona, impulsada pelCol·legi Oficial de Metges de Girona,amb aquests termes:

“Manifestar la voluntat que s’implantiuna Facultat de medicina a la demar-cació gironina i recolzar el Col·legi ofi-cial de metges de Girona en la sevasol·licitud d’implantació d’una Facultatde medicina a la demarcació gironinai que aquesta Facultat s’inclogui dinsla Universitat de Girona.

Manifestar la voluntat de l’Ajuntamentde Sarrià de Ter de la disponibilitatd’una possible cessió de terrenys pera la Facultat de medicina.

Notificar el present acord al Col·legioficial de metges de Girona, a laUniversitat de Girona, al Departamentd’Educació i al Departament de Salut.”

Des de l’equip de govern ens mos-trem esperançats amb la possibilitatde ser poble universitari; és un nourepte per a Sarrià de Ter que ens ofe-rirà noves oportunitats a nivell dedesenvolupament econòmic, de ser-veis, d’ocupació, de formació, d’equi-paments, de coneixement... Sensdubte que en Josep Turbau, fa més

de mig lustre, ja n’era ben conscient,hi somiava i ho estudiava. Aquestrepte ens fa treballar de valent, ara,per un present diferent, un presentamb un Sarrià de Ter universitari, perun futur millor.

Sarrià de Ter participa d’unaTelevisió DigitalLocal

El desplegament de la Televisió DigitalTerrestre (TDT) està generant unasèrie de canvis estructurals del mónaudiovisual, amb la creació de nouscanals de televisió, noves aplicacionstelemàtiques i la incentivació del mer-cat i sector audiviosual. Aquest des-plegament també genera, pràctica-ment a parts iguals, oportunitats dub-tes i interrogants, alguns dels quals jaels podem començar a valorar, comel fet que quantitat (de canals de tele-visió) i qualitat (de continguts) nosempre han anat, en aquest cas, aga-fades de la mà.L’encesa digital, l’inici de les emis-sions del senyal digital per als canalsde televisió, es va iniciar l’any 2006;l’apagada analògica, la fi de les emis-sions del senyal analògic de televisió,es produirà gradualment a partir del’any 2007 i es culminarà l’any 2009.La data fixada per l’apagada analògi-ca a nivell estatal és el 3 d’abril del’any 2010.Estem, doncs, immersos en un procésde canvi amb data de caducitat per latelevisió com l’hem vist els darrerscinquanta anys. Podrem navegar perinternet amb el comandament adistància?. Podrem comprar entradesper al teatre, fer un tràmit administra-tiu, pagar els impostos o fins i totvotar des de la televisió?...

Però si parlem d’oportunitats, el des-plegament de la TDT a Catalunya hagenerat, finalment i feliçment, la regu-lació de les televisions locals al nostrepaís. La Llei de l’audiovisual (Llei22/2005, de 29 de desembre, de lacomunicació audiovisual deCatalunya) preveu la concessió defins a 96 canals de Televisió DigitalTerrestre Local (TDT-L), 59 dels qualsseran privats i 37 seran públics.D’aquesta manera es produirà un

important desplegament de canals detelevisió local arreu del territori, queen el cas del Gironès serà de doscanals de televisió digital local, un depúblic i un de privat. Aquests doscanals, més els dos del Pla de l’Estany(també un de públic i un de privat),configuren el que s’anomena “CanalMúltiplex”; cada múltiplex pot inclou-re 4 programes (en el nostre llenguat-ge, 4 canals de televisió) i un canalinteractiu de dades, que encara estàen una fase molt primerenca d’im-plantació. En el cas de Televisió deCatalunya, per exemple, el seu canalmúltiplex de televisió digital terrestreinclou 4 programes, que a través deles nostres pantalles es tradueixen enels canals, amb senyal digital, de TV3,C33-K3, 3-24 i el canal 300. És a dir,tots aquests canals formen un canalmúltiplex.El fet de compartir el mateix canalmúltiplex ens obligarà, a les dues tele-visions públiques i privades delGironès i Pla de l’Estany, a posar-nosd’acord per gestionar la recepció delsenyal digital i el canal interactiu dedades, que pot representar una portaoberta, a través de la televisió, a l’ac-cés a les noves tecnologies amb unagran interactivitat (moltes més aplica-cions que el teletext, fins i tot els inte-ractius actuals dels descodificadorsamb “mhp”), amb programes ques’estan desenvolupant com el t-govern. El canal interactiu de dadespermetrà una major penetració i faci-litat d’accés a les noves tecnologies(democratització tecnològica), ja quela televisió és present pràcticament al95 % de llars, percentatge molt supe-rior al de les llars que disposen d’or-dinador i de connexió a internet, irequereix uns coneixements bàsicsmolt inferiors als necessaris per utilit-zar un ordinador.

Centrant-nos en el paper de Sarrià deTer en aquest innovador panoramaque se’ns obre, convé recular fins al2004, quan a proposta de l’equip degovern l’Ajuntament va acordar crear,amb sis municipis més de la comarca,una televisió digital local d’àmbitcomarcal. Sarrià de Ter, juntamentamb els Ajuntaments de Bescanó,Canet d’Adri, Cassà de la Selva,Girona, Llagostera i Salt crearem igestionarem el canal de televisió digi-tal local públic del Gironès; tots elsAjuntaments implicats hem tingut

~ a

junt

amen

t

PdS 58

18

diferents reunions i, seguint el mandat de la DireccióGeneral de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisual de laGeneralitat de Catalunya, estem creant un consorci pergestionar aquest nou mitjà de comunicació públic, el“Consorci per a la gestió de la Televisió Digital pública dela demarcació de Girona (Consorci Teledigital Girona)”.

Des de l’equip de govern de Sarrià de Ter hem estat sem-pre innovadors i, amb ambició i responsabilitat, hem estatpioners i decidits en algunes iniciatives; amb la voluntat departicipar d’un mitjà de comunicació públic, d’enfortir iposar en valor el món local, els mitjans de comunicaciólocal, entenent que aquests han de ser alhora propers irigorosos, participem d’aquesta iniciativa amb empenta idedicació per oferir, als sarrianencs i sarrianenques, unatelevisió digital local de proximitat i de qualitat d’àmbitcomarcal.

Actualment estem en la fase embrionària d’aquesta novatelevisió, amb l’horitzó que com a molt tard, a inicis de l’any2008 les emissions digitals hagin començat. Sens dubte,paral·lelament a les grans oportunitats que pot generar laimplantació d’aquest canal de televisió local, cal, responsa-blement, ser conscients que caldrà fer front, entre tots elsmunicipis, a les despeses d’inversió i manteniment d’a-quest nou canal de televisió, per tal de dotar-lo de recur-sos humans i tècnics per fer-lo funcionar.

L’aposta de l’equip de govern de Sarrià de Ter per als mit-jans de comunicació locals públics ha estat sempre uncompromís constant, amb uns mitjans de comunicaciópúblics vius i lligats a la vida social del nostre poble, amb lacol·laboració i participació de gent i d’entitats. Ràdio Sarriài Parlem de Sarrià en són el millor exemple. Des de l’equipde govern apostem per un present diferent, per un presentque ens comprometi, com a administració local, com arepresentants de la ciutadania, amb uns mitjans de comu-nicació públics propers, que ofereixin una programació deproximitat i de qualitat, un present diferent per un futurmillor, amb el desenvolupament del sector audiovisual acasa nostra, generant ocupació, desenvolupament i recer-ca, noves oportunitats professionals i, sobretot, garantintuns mitjans púbics locals de qualitat.

Ordenances Fiscals 2007: més millores socials i de sostenibilitat

Des de l’equip de govern hem anat introduint, al llarg d’a-quest mandat, i en especial des de l’any passat, una sèriede millores socials i de sostenibilitat als impostos munici-pals, a les ordenances fiscals. La política fiscal que apli-quem des de l’equip de govern segueix dues directriusmolt clares: augment moderat, generalment per sota el llin-dar de l’IPC, i ampliació de les bonificacions, sempre d’a-cord, naturalment, amb els propis límits que estableix la llei.S’ha produït, els darrers dos anys, una reorientació en laproposta de l’equip de govern sobre les ordenances fiscals,

Zona enjardinada de la Plaça Salvador Genís i Bech,amb una font i bancs per descansar.

Millora de les parades d’autobús,amb senyalització horitzontal dezona d’estacionament i marquesi-nes, com és el cas de la del Pla del’Horta.

Foto

s: Ro

ger C

aser

o.

Millora de l’entorn del local de joves, sotael CEIP Montserrat, amb la millora delterraplè amb un mur de rocalla i la protec-ció lateral amb una tanca.

ajuntament

~

PdS 58

19

essent sensibles a les noves necessitats, adaptant-nos alscanvis socials i normatius... transformant el present permillorar el futur.Així doncs, si per a l’any 2006 vam ampliar les bonifica-cions a l’Impost de Construcció i Obres (ICIO), pel que fa ales reformes de les façanes o reformes estructurals impor-tants, per al 2007 abordem d’una manera més intensa lesbonificacions en l’Impost de Béns Immobles (IBI)

En general, pels impostos, proposem seguir aplicant unaugment constant però moderat del 3,2%, la mateixa pujaque vam aplicar per a l’any 2006. Considerem, i aquesta ésuna determinació de l’equip de govern, que és preferibleaplicar augments moderats cada any en comptes d’aplicaraugments superiors en anys discontinus. La situació actual, pel que fa a la prestació de serveis, noés la mateixa que la de fa cinc o sis anys. L’equip de governde Sarrià de Ter ha anat implementant i millorant, aquestsdarrers anys, nous serveis i prestacions, alguns dels qualsno obligatoris, per millorar la qualitat de vida dels sarria-nencs: els Serveis Socials Municipals, l’Escola BressolMunicipal, l’ampliació de l’àrea de Cultura, la gestió delsCementiris, la modernització i millora dels equips de la

Policia Local, l’ampliació de l’àrea de Serveis Tècnics, etc.Al llarg d’aquests darrers cinc anys Sarrià de Ter s’ha dotatde nous serveis i equipaments que ens donen un nivell iqualitat d’atenció i prestació de serveis major que moltsmunicipis de característiques semblants al nostre. Per ferfront al manteniment dels serveis i garantir-ne la seva qua-litat i continuïtat i, en alguns casos, ampliació, és recoma-nable que cada any la nostra aportació, la dels contri-buents, s’ajusti a l’increment del cost de la vida; d’altramanera estaríem abocant els serveis, equipaments i pres-tacions municipals a la seva insostenibilitat i ineficàcia.

Per a l’any 2007 incorporem tres conceptes bonificables al’IBI: la instal·lació de captadors tèrmics, el distintiu “SegellVerd” i la condició de família nombrosa.

Així doncs gaudiran d'una bonificació del 30% en la quotaíntegra de l’IBI els habitatges que instal·lin captadors tèr-mics solars, durant els cinc anys següents a la instal·lació isempre que aquesta sigui compatible amb les normesurbanístiques del Planejament General.

Per tal de gaudir de l’esmentada bonificació s’haurà d’a-

Nou tobogan que s’ha instal·latal parc infantil de la Rasa en lamillora de l’espai, amb una fonti una petita zona verda.

Millora del parc i de l’entorn de la marquesina de la Rasa, amb una nova barana, amb millor accessibilitat, una petita zona verda, una font i instal·lació de nous bancs i jocs infantils.

Nova zona de jocs infantils a la PlaçaSalvador Genís i Bech, per mainada de totes

les edats.

Tanca que delimita la novazona d’aparcament de la Rasa.

~ a

junt

amen

t

PdS 58

20

portar certificació de l’Institut Catalàde l’Energia (ICAEN) que especifiquique la instal·lació de captació solars’ha efectuat segons les seves direc-trius i que podrà cobrir el 60% de lademanda energètica total anual per aaigua calenta sanitària de l’habitatge.

D’altra banda es concedirà durant elscinc anys següents a la construcció orehabilitació d’habitatges amb el dis-tintiu “Segell Verd” (nivell B), una sub-venció anual equivalent al 25% del’import de l’Impost sobre béns immo-bles. Es concedirà l'esmentada sub-venció un cop concedida la llicènciade primera ocupació, quan hi quediconstància del compliment dels requi-sits del distintiu "Segell Verd".

Es concedirà durant els cinc anyssegüents a la construcció o rehabilita-ció d’habitatges amb el distintiu“Segell Verd” (nivell A), una bonifica-ció del 50% de l’import de l’Impostsobre béns immobles. Es concediràl'esmentada bonificació un cop con-cedida la llicència de primera ocupa-ció, quan hi quedi constància de l'a-

compliment dels requisits del distintiu"Segell Verd".

La subvenció esmentada a l’apartatanterior s'aplicarà directament perpart de l'Ajuntament al pagament del25% de la quota de l'IBI de l'immobleobjecte de la subvenció.

Finalment gaudiran d'una bonificaciódel 30% en la quota íntegra de l'im-post els subjectes passius que osten-tin la condició de titulars de famíliesnombroses. Aquesta bonificació eslimita a l'immoble que sigui la residèn-cia habitual de la família nombrosa isempre que els ingressos de la unitatfamiliar siguin inferiors a 36.000 €.

Des de l’equip de govern seguiremaplicant una política fiscal aplicantmillores socials i de sostenibilitat; calfer-nos tots responsables del bépúblic a través dels impostos, peròtambé és important que aquesta res-ponsabilitat repercuteixi positivamenta la ciutadania tenint present elsaspectes socials i de compromís mediambiental dels contribuents.

Seguirem explorant millores en lesbonificacions i excepcions, transfor-mant el present per millorar el futur.Les ordenances fiscals per al 2007, latelevisió digital terrestre local, laFacultat de Ciències de la Salut i elshabitatges de protecció oficial sóntemes que han estat motiu d’aprova-ció als Plens de juliol i setembre. Desde l’equip de govern treballem ambaquestes i moltes altres qüestions diaa dia, potser amb més feina que titu-lars, per seguir fent del nostre poble,Sarrià de Ter, un poble amb una nota-ble qualitat de vida.

Sarrià de Ter és un poble tranquil quesap preservar la seva identitat, mal-grat que es reconeix, alhora, com acosmopolita; és un poble acollidor iintegrador, un poble socialment com-promès, un poble viu, actiu i vibrant.Sarrià de Ter és un poble que, peralgú que, com jo, no hi ha nascut,quan hi viu enganxa. He estat captivatper Sarrià de Ter, per la seva geogra-fia, pel seu esperit i per la seva gent.

AV. de França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

RESTAURANT

EUGÈNIA

ajuntament

~

PdS 58

21

~

Un any més hem celebrat el Critèrium Esportiu, festa del’esport Sarrianenc i com ja es habitual hem comptat amb lacol·laboració i participació de les entitats esportives. Cal destacar l’alt nivell de participació dels veïns de Sarrià,ja que per l’Ajuntament tan important és la participació delsesportistes com la del públic en general.

És aquesta festa una manera més de donar a conèixer elnostre poble i les nostres activitats esportives, a l’hora queés també una altra manera de relació entre les diferentsentitats que composen l’àmbit esportiu de Sarrià.

Com sempre amb el Critèrium premiem els consideratsmillors esportistes de la temporada acabada alhora quedonem el tret de sortida de la nova temporada.

Volem agrair molt especialment al Grup de GimnàsticaRítmica la implicació que han tingut en muntar tot l’espec-tacle del critèrium, això ens ha de donar una idea de lacapacitat i de la qualitat de les nostres entitats.

Una vegada més desitjar que aquesta nova temporada siguiplena d’èxits

Criterium Esportiu2006

~ a

junt

amen

t

PdS 58

22

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43

Nominats del Criterium Esportiu 2006

Cristina Creixans RieradevallClub Gimnàstica RítmicaCategoría Juvenil

Maria Rodeja FernándezClub Bàsquet SarriàCategoria Mini Femení

Carla MuleroClub Patinatge ArtísticCategoría Alevina

Sergio Rustarazo BejaranoEscola de JudoCategoría Infantil

Maria Casals ViñalsClub Gimnàstica RítmicaCategoría Benjamina

Gerard Falgueras RegincósFutbol Club SarriàCategoria Cadet

ajuntament

~

PdS 58

23

Marc Soler BañerasUnió Esportiva SarriàCategoría Cadet

Mari Rus CruzClub Patinatge ArtísticCategoria Sènior

Esther Segura BenalaqueClub Bàsquet SarriàCategoria Sènior

Ruben Serrano ÀlvarezFutbol Club SarriàCategoría Sènior

Narcís Fajula LlausasUnió Esportiva SarriàCategoría Sènior

Manel Camps Vall-lloseraGrup Muntanya SarriàCategoría Sènior

Equip Benjamí F.C.SarriàCampions Copa Consell delGironès

Equip Aleví F.C.SarriàCampions de lliga 2ª Territorial

Nominat EspecialArtur Mutos

~ a

junt

amen

t

PdS 58

24

El districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, en el marcde la seva Festa Major, va organitzar el proppassat mes desetembre la primera trobada de territoris amb el topònim“Sarrià”. A banda de l’amfitrió, representat per la seva regi-dora de districte Sra. Katy Carreras-Moysi, a la trobada hivan assistir el municipi de Sárria (Lugo), el Señorío deSarría (Navarra) i Callosa d’en Sarrià (Alacant).

L’objectiu d’aquesta trobada era la d’apropar terres, poblesi gents que tot i comptar amb unes característiques espe-cífiques de caràcter i cultura, i fins i tot amb l’arrel històricadel topònim diferent, sí que podien trobar punts d’encontrecomú, i sobretot enriquir-se mútuament al posar en con-tacte les seves diferents realitats

L’Ajuntament de Sarrià de Ter, i en la seva representació laSra. Assumpció Vila com a regidora de cultura i el Sr. RogerCasero com a primer tinent d’alcalde, va acceptar encantatla invitació a aquesta trobada, convençut que podia ser unbon moment i alhora un bon espai per donar a conèixer,més enllà de terres gironines, el nostre municipi i tota lariquesa històrica, cultural i cívica que ens caracteritza.

En la trobada vam conviure i compartir moments de festa isobretot moments de coneixement mutu, en actes formalson vam poder escoltar com tots els representants assis-tents a la trobada presentaven els seus territoris, tant anivell històric com social, cultural, econòmic, gastronòmic,festiu, etc., fent que tots nosaltres ens sentíssim temptatsd’anar a conèixer tots i cadascun d’aquests indrets.

Cal felicitar la pastisseria Llausas, perquè davant la peticióde l’Ajuntament de trobar unes postres que ens identifi-quessin, va elaborar unes galetes delicioses que s’hanbatejat amb el nom de ppaappeerreettss,, en clara referència a undels trets més diferencials de Sarrià de Ter, el paper.Aquestes postres van ser presentades en aquesta trobadaa Barcelona, i podem assegurar que van fer les delícies detothom. ~

Sarrià de Ter participa en la Trobada

de Territoris amb el topònim “Sarrià”

Esther Ferrero

ajuntament

~

PdS 58

25

Katy Carreras, regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi,presenta el pregoner de la Festa Major de Sarrià, Manu Guix.

Els representants dels municipis de Sarrià de Ter, Sárria de Lugo, del districte municipal de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, de Callosa

d’en Sárria (Alacant) i del Señorío de Sarria de Navarra.

Roger Casero fa entrega d’una placacommemorativa al pastisser NarcísLlausàs, per haver col·laborat en la trobada dels municipis, amb els dolços “Paperets”.

L’article que presentem a continuació és una petita des-cripció i anàlisi del que representa la gestió dels residus almunicipi enguany.

Aquest primer semestre del 2006 s’ha aconseguit reciclarun 33 % del total de residus que s’han generat. Per tanthem incrementat el percentatge de recollida selectivarespecte l’any passat. Cal recordar que la mitjana de reci-clatge a la comarca del Gironès durant el 2005 va serd’un 31 %.

El 67 % restant ha anat a la incineradora de Campdorà.Com tots sabem, la incineradora és una instal·lació on escremen les deixalles. Aquest tractament comporta tot unconjunt d’inconvenients que s’han d’intentar combatre: escreen focus de contaminació de l’aire i els materials no esrecuperen. Si es col·labora en el reciclatge s’aconseguiràrecuperar tots aquests residus per fer nous productes i pertant s’evitarà la utilització indiscriminada d’aquestainstal·lació.

A continuació mostrem una gràfica que recull els percen-tatges de recollida de les diferents fraccions de residusdurant el primer semestre de l’any 2006.

El vidreEl vidreEn el contenidor verd s’han de llençar ampolles i pots devidre sense el tap. Cal tenir en compte que no s’hi podenabocar bombetes, fluorescents, vidre pla, gots trencats niplats, ja que per a això es disposa de la deixalleria.Les dades globals de recollida són satisfactòries, s’harecollit un 57,3 % del total de vidre que s’ha generat.

El paper i el carEl paper i el car trótróEn el contenidor blau s’ha de llençar el paper i el cartródegudament plegat. Durant el primer semestre en el municipi de Sarrià de Ters’ha recollit un 35 % del paper i cartró que s’ha generat.

Els envasosEls envasosDe residus d’envasos, com són les llaunes, els brics, lesampolles de plàstic, el paper de plata, les safates de porex-pan, etc. s’ha recollit un 10 % del total d’envasos que s’hagenerat al municipi. Això vol dir que la major part de lapoblació no els separa encara selectivament.

La fracció orgànicaLa fracció orgànica

El 2005 es va iniciar la campanya d’implantació de la reco-llida selectiva de la fracció orgànica al municipi de Sarriàde Ter.Gairebé la meitat de la nostra bossa d’escombraries sónresidus orgànics. Si els reciclem, ens permetrà obtenir unexcel·lent adob apte per a l’agricultura o la jardineria, peròsi els llencem barrejats amb la resta, contribuïm a la pèrduad’aquesta valorada fracció.Durant el primer semestre del 2006 s’ha aconseguit reci-clar un 27 % del total de fracció orgànica que s’ha gene-rat. Tenim, per tant, el repte de recuperar el 73 % restant.

La gràfica que mostrem a continuació reflecteix l’evoluciódels kg recollits de fracció orgànica durant el 2005 i el2006. Cal destacar que aquesta recollida és força estable,tanmateix s’observa una lleugera disminució a l’any 2006respecte el 2005.

La recollidaselectiva a

Sarrià de Ter

~ a

junt

amen

t

PdS 58

26

Consell Comarcal del Gironès

Per aquest motiu, aquest curs 2006-2007 elConsell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament

de Sarrià de Ter tornem a iniciar una campanya de reforçi millora sobre la recollida selectiva de la fracció

orgànica, per augmentar els nivells de recollida d’aquesta fracció i dismi-nuir la quantitat d’impropis.

Se situarà un punt d’informació al mercat municipal i un plafó informatiu al muni-cipi.Alhora es visitaran els comerços i grans productors de fracció orgànica per tal defer un seguiment sobre la seva participació en la recollida selectiva i un assesso-rament sobre la correcta gestió dels residus.

Oh! PaperPapereria i Ofimàtica

Complements i màquines d’oficinaMaterial d’arxiuMaterial de dibuixMaterial d’escriptura i correccióMaterial d’informàticaMaterial escolarPapers i manipulatsArticles i objectes de regalLlaminadures

C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TERTelèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83a/e: ohpaper@wanadoo.es

Amb aquesta nova campanya espretén motivar els diferents sectorsimplicats en la recollida selectiva dela fracció orgànica i aconseguir queels percentatges de recollida selec-tiva s’aproximin més a la situacióideal.

Amb el nostre petit esforç diariaconseguirem que Sarrià de Tersigui un municipi més sostenible.

~

ajuntament

~

PdS 58

27

L’onze de setembre de Sarrià de Ter.

Commemoració de laDiada Nacional

La democràcia, un sistemacomplicat i ple de problemes

Alfons Jiménez Cortacans. Historiador.

El franquisme fou un totalitarisme d’arrel espanyola, si mésno fins a 1945, és a dir, que no va sorgir del no res, sinóque fou una evolució d’unes influències i d’unes formes decomprendre Espanya que s’havien anat articulant al llarg dela contemporaneïtat. Un totalitarisme com els definits perHannah Arendt a Els orígens del totalitarisme, els quals vanintentar liquidar l’individu i el pensament per tal de crear unmón nou, erigit sobre les espatlles del fanatisme d’unamassa uniforme, indistingible, jeràrquica i repressora.

Els feixismes foren un tipus de nacionalisme radical. Tambého fou el franquisme, que va definir Espanya com unacomunitat imaginada —utilitzant l’expressió de BenedictAnderson—, en què la religió catòlica, l’ordre, la jerarquia,la unitat castellanista o de conquesta foren percepcionsrelatives convertides en dogmes gairebé sagrats. La jerar-quia catòlica, amb alguna valerosa excepció com la delbisbe Francesc Vidal i Barraquer, va fonamentar teològica-

ment una guerra civil incruenta com si fos una croada vol-guda per la divinitat cristiana, va legitimar sota paraigüesdiví la terrible repressió del general Franco contral’Espanya vençuda, tal com ha estat explicat per JuliánCasanova a La Iglesia de Franco.

A Madrid o Barcelona, anys abans, el 14 d’abril de 1931, vaesclatar una alegria popular contagiosa per la derrota de lescandidatures monàrquiques en les eleccions del 12 d’aquellmateix mes. Alfons XIII va exiliar-se i la Segona República vanéixer enmig del suport popular i de bona part de la intel·lec-tualitat. José Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno o fins i totAzorín s’havien implicat o pronunciat en favor del naixementd’un nou règim, democràtic i republicà.

En conseqüència, allò que havia de ser el país no es deci-dia segons criteris d’història somiada, de tradició o de cos-tums, sinó que els governs que haurien de prendre lesdecisions començaren a ser escollits democràticament. Laciutadania va votar un govern d’esquerres, el 28 de juny de1931. El PSOE fou la força amb més suport i Manuel Azaña,republicà d’esquerres, es va convertir en cap de govern.Ben aviat alguns intel·lectuals, Azorín el primer, però tambéUnamuno i Ortega, van distanciar-se d’una república que,afirmaven, estava en excés esbiaixada a l’esquerra.

Un any més des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter hem comme-morat la nostra Diada, la Diada Nacional de Catalunya. Des del’Ajuntament, més enllà de la reafirmació nacional de l’Onze de

Setembre, trobem que és interessant aportar un bocí de lanostra història contemporània en la commemoració de la

Diada. Enguany, coincidint amb la celebració del 75è aniver-sari de la II República, ens va semblar oportú que la conferèn-cia girés al voltant d’aquest tema. En un acte de format sem-

blant al de l’any passat, Alfons Jiménez Cortacans, historiador,va anar desgranant la seva conferència, de la qual reproduïm

una versió condensada. Volem agrair la col·laboració, comcada any, dels Cantaires de Sarrià de Ter i dels Amics dels

Gegants de Sarrià de Ter per la seva participació en la com-memoració de la Diada, així com la col·laboració del tambéhistoriador Genís Barnosell, per la selecció del conferenciant

d’enguany.

Alfons Jiménez Cortacans és unjove historiador que s’ha especialit-zat en l’estudi del feixisme. La sevatesina es titula «Espanya entre elpassat i el futur. Libertad i LaConquista del Estado en la formacióde les JONS». És membre delTriangle Blau, associació per lamemòria del terror dels camps deconcentració nacionalsocialistes.També forma part de l’Institut deLlengua i Cultura Catalanes, aixícom del Centre de Recercad’Història Rural. Col·labora en el pro-jecte Paisatge, memòria i nació diri-git per Àngel Duarte, Xavier Torres iJoaquim Maria Puigvert. Ha estatpresident de l’Associaciód’Estudiants i Llicenciats en Història(ADELH) de la Universitat de Girona,des de l’any 2001 fins a l’any 2003.És membre fundador de la Revistad’Història Universitària.

~ a

junt

amen

t

PdS 58

28

En el primer bienni republicà, lesreformes foren profundes, fetque va despertar importants ivirulents reaccions. En el camp,la República volgué pal·liar lapobresa amb la introducció dereguladors socials i limitacionsper a la gran propietat de terrati-nents; van legislar a fi que elpoder militar estigués en mansdel poder polític i civil; aprofun-diren en l’alfabetització de la ciu-tadania, creant escoles i aug-mentant el professorat, així comtambé varen millorar els salaris iels mitjans, a més d’apostar demanera ferma per una educaciólaica, allunyada de l’integrismecatòlic que fins llavors haviaestat l’aparat operatiu hegemò-nic a les escoles i les universitats; finalment, tingueren unaimatge d’Espanya com quelcom plural, fet que va possibili-tar la creació d’una xarxa institucional a Catalunyaencapçalada per la Generalitat, presidida, primer, perFrancesc Macià i, després, per Lluís Companys.

Tot plegat va despertar reticències. Poderosos interessos icapitostos del món rural protestaren contra la reformaagrària, que va semblar-los que atemptava contra la pro-pietat privada i els interessos que defensaven. L’Esglésiacatòlica es va enfrontar a la Segona República molt pocdesprés de la seva proclamació, i la pèrdua de poder sociala la qual hagueren d’enfrontar-se, els va convèncer que elsrepublicans volien fulminar la identitat catòlica que creienque tenia Espanya. Militars com Francisco Franco o elgeneral Emilio Mola trobaren intolerable la intromissió delpoder civil en l’estament militar.A Catalunya, Francesc Macià o Lluís Companys predicarenfederalisme, que els fou bescanviat per un Estat integralamb regions autònomes. No els va semblar suficient. Encanvi, la dreta espanyola va creure que això significaria lamort de la pàtria. A la vegada, la jove República va haverd’afrontar la reiterada oposició, violència i revolució degrups obrers minoritaris, molt sovint agrupats sota bande-res anarquistes, que pensaren la República com un règimburgès que calia superar per tal d’instal·lar el comunismellibertari a Espanya.

Les eleccions de 1933, en què va imposar-se la dreta dela CEDA, van complicar enormement el panorama políticrepublicà, ja que la principal força escollida democràtica-ment havia estat un partit monàrquic. A més, ben aviat elsgoverns d’Alejandro Lerroux i dels republicans radicalsvaren legislar i actuar per matisar o anul·lar algunes de lesreformes més importants del govern que els havia prece-dit. Els socialistes, aleshores, argumentaren que l’ascensd’una força monàrquica significaria la fi de la República idecidiren començar una revolució, a octubre de 1934, maljustificada i pitjor planificada. El resultat fou un immensfracàs. Lluís Companys, des del balcó de la Generalitat, vaerigir-se com a defensor del republicanisme ibèric segres-tat, segons el seu parer, a Madrid. Fou empresonat fins altriomf de les candidatures del Front Popular.

A febrer de 1936, sota el miratge del comunisme pactantamb els socialdemòcrates a Europa per tal de derrotar elfeixisme —miratge que va trencar-se amb el pacte Molotovi Ribbentropp, entre la URSS i l’Alemanya nazi per tal derepartir-se Polònia—, es va formar una candidatura delFront Popular, que agrupava l’esquerra política en contrade l’avenç d’una dreta cada vegada més feixistitzada. Lavictòria de l’esquerra mai fou acceptada pels grups monàr-quics i d’ultradreta, que no discutiren a partir de llavors alvoltant d’un cop d’Estat, sinó només de la manera, del lloci del moment en què havia de portar-se a terme.

En fi, la Segona República espanyola tingué diferents pro-blemes i complexitats, alguns de difícil resolució; això noobstant, de cap manera les diferents problemàtiques nopoden justificar un cop d’Estat cruent validat o defensatsegons criteris ultranacionalistes, que varen abocar i ofe-gar la possibilitat de tenir més problemes, discussions, crí-tiques o diàlegs en un mar de sang durant quaranta anys,creant enormes ferides, moltes de les quals desgraciada-ment avui segueixen obertes. ~

Alfons Jiménez, historiador, durant la sevaconferència sobre la II República.

Foto

s: Qu

im Ll

unel

l.

Els Cantaires de Sarrià durant la seva actuació en la commemoració de la Diada Nacional.

ajuntament

~

PdS 58

29

Després de quatre pregons consecu-tius passats per aigua, per fi la FestaMajor de Sarrià de Ter del 2006 s'hapogut engegar des del balcó del'Ajuntament, sense amenaça depluja. Després de signar diverses crò-niques cantant les excel·lències de lalectura pregonera des d'aquest tradi-cional enclau en comptes de fer-ho alpavelló, l'inici de la festa d'enguanyens ha ensopegat molt lluny de casa iens hem hagut de deixar perdre unacte tan ple de significat. Senyores isenyors: aquest cronista es ven. Si fospossible comprovar científicamentque l'any que no hi som no plou per-què ens hem endut la pluja, proposa-ria a la Comissió de Festes que ensenviés a passar uns dies de vacancesfora (a pensió completa i despesespagades) i així el pregó es podriacelebrar en unes condicions atmosfè-riques òptimes.

Voler redactar un resum d'un actesense haver-hi estat personalment éstot un repte. La no presència s’hapogut resoldre de manera tecnològi-ca: la Neus Mercader de Ràdio Sarriàm'ha fet arribar gentilment un enre-gistrament enllaunat del pregó, ialguns bons amics me n'han referit

amb concisió certs aspectes gene-rals. Un bon inconvenient és l'absèn-cia de detalls i detallets que en latransmissió de segona mà que els faigs'hauran perdut. El factor humà, endiuen. No podria, per exemple, dir sila Corporació Municipal anava muda-da-mudada, mudada-casual o muda-da-fashion. Com que no hi era perveure-ho, no em puc pronunciar.Tampoc podria, per exemple, deter-minar el temps que triguen els digna-taris a desaparèixer acabada la lectu-ra del pregó. Com que no hi era percronometrar-ho, no ho puc calcular.Només són il·lustracions que guarnei-xen el plat fort de la celebració, peròque si no s'hi és -malament rai-, etpassen desapercebudes.

El pregoner d'aquesta ocasió, el sen-yor Quim Rodríguez, persona vincu-ladíssima al poble, és l'actual Delegatd' Esports de la Generalitat a Girona,una activitat que coneix bé per raó dela seva relació amb l'handbol, esportque va practicar a l'alta competicióamb el primer equip de la UES, junta-ment amb els seus germans i que elseu pare, don Andrés Rodríguez,havia introduït a Sarrià. En Quim vapresidir el Consell Municipal de Sarrià

en un moment històric crucial, entemps de la segregació de Girona. Pertota aquesta trajectòria personal, anivell de sarrianenc d'origen, d'espor-tista, de membre compromès de lacomunitat, d'actual responsable del'administració autonòmica en un sec-tor molt proper a la població, i debon coneixedor de la vida municipal,ha elaborat un pregó sòlid i perfecta-ment teixit. Una emotiva referència ijust record a Martí Ballada, recent-ment traspassat, amb qui havia com-partit moments complicats en la polí-tica local, n’ha ocupat els primerscompassos. Des de dalt del balcómunicipal, ha parlat de vivències per-sonals, d'història i històries de Sarrià idels canvis i transformacions que elpoble ha viscut, especialment elsdarrers anys. Ha recorregut l’escola,els casals d’estiu, el Patronat de Paresde Família, la piscina, els esports, elteatre, les festes majors, la política itants d’altres aspectes de la vida local.Molts i molts noms han estat citatsdurant el pregó: persones amb quiQuim Rodríguez ha coincidit i treballaten qualsevol de les iniciatives desple-gades. Curiosament, molts noms delsesmentats es repeteixen en diferentsàmbits i aquesta, marca de la casa, és

Josep M. Sansalvadorjsansalvador@sarriadeter.com

Quim Rodríguez,pregoner

(crònica a distància)

~ f

esta

maj

or

PdS 58

30

una característica de la vida civil aSarrià: tradicionalment, abans i ara, hiha hagut una sèrie de personatges depedra picada sempre presents, sem-pre disponibles per al que ha fet falta.Durant el seu discurs, el pregoner ensha encoratjat a seguir lluitant contrala permanent amenaça que les infra-estructures representen per al nostreterritori, però sense oblidar queaquesta lluita necessita la solidaritatde les poblacions veïnes i de l'actua-ció racional de l'administració. El punti final, a tall d’agradable sorpresamusical , l’ha posat la interpretació(amb la participació de Pep Comas iDani Cañigueral) d’una versió encatalà de Blowin’ in the wind, deDylan, que cantada des del balcó icorejada des del carrer pels assis-tents, certament ha volgut represen-tar una aposta confiada en el futur, enun futur que ens durà moltes de lesrespostes que esperem.

Acabat el parlament, diuen que l’actefestiu ha continuat amb una excel·lentcantada d’havaneres a càrrec delgrup Ultramar, acompanyada de

reconfortants glops de cremat, gau-dint a l’aire lliure d’un carrer Major enfestes i d’una vesprada agradabilíssi-ma.

I, exactament aquell mateix dia i exac-tament a la mateixa hora, aquest cro-nista i la seva família, a molts quilò-

metres de distància, havien de córrera aixoplugar-se com podien d’un rui-xat. Del tradicional ruixat del dia delpregó.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

~

festa major

~

PdS 58

31

Foto

s: As

sum

pció

Vila

exposicions

Quan se’m va demanar de preparar l’exposi-ció de la festa d’aquest any per a la Sala delPatronat de Sarrià, calia demanar un con-sens.Havia treballat, en una altra ocasió, ambQuim DOMENE. Va ser a l’estiu de l’any 2000, als BanysÀrabs de Girona, per mitjà del Consell Comarcal delGironès. El lema de l’exposició era BBaannyyss ii NNaauuffrraaggiiss.. Uncatàleg és una de les coses que queda d’aquella mostratan important. L’espai que la majoria de nosaltres coneixempermetia tocar el tema de dues maneres: la lúdica i la rea-lista; amb banys i perfums, amb naufragis i pateres.

Aquella també va ser una de les tantes ocasions que emvaig permetre perdre’m pel taller de Quim Domene, delqual faig obligada referència a la biografia del catàlegCCRRÒÒNNIICCAA EENN TTRREESS TTEEMMPPSS,, de Quim Domene. Del 7 al 29de setembre de 2006. Sarrià de Ter, editat perl’Ajuntament.Conèixer el seu estudi és entrar en el seu “imaginari”, ésveure en ordre tots els pinzells escrupolosament nets. Ésveure materials a terra, sense amuntegar: fusta, ferro,metacrilat o el que sigui amb formes, en definitiva, amb unavolguda intenció. Hegel diu: L’art no és filosofia; no és pen-sament pur, sinó la forma exterior de la realitat, allò que

subministra els elements de la producció. Aquest és el mitjàon ha de viure l’artista. És necessari que hagi vist molt,escoltat, que tingui capacitat d’interessar-se per tot, d’aga-far l’aspecte individual i particular de les coses. Sense lareflexió que sap distingir, separar, escollir, l’artista és inca-paç de dominar el tema que vol realitzar, i és ridícul imagi-nar que el veritable artista no sap el que fa.

És entrar en aquell gran espai i, després de baixar unsquants esglaons, trobar-te amb una pintura de mida natu-ral que et rep. Aquesta no és cap més altra que SSaarrrriiàà mmoonnaammoouurr del 1975. La tríada masculina i emmascarada pertal d’evitar la contaminació.Què fer? Oblidar-la? Podia ser una solució. Però pots ferveure que no la veus una vegada, pots fer veure que nointeressa, una altra.Per fi li va arribar el torn. Havien de passar trenta anys.

Sarrià, ara té una proposta cultural engegada. Ja s’havienfet unes quantes mostres: Emilia Xargay, Patrimoni

Raimonda Coll

Quim Domene

~ c

ultu

ra

PdS 58

32

Quim Domene posa davant l’obra “Sarrià monamour II”, creada expressament per l’exposicióde la Festa Major i davant una peça de lacol·lecció de “La càrrega”, inspirada en la transició democràtica espanyola.

Foto

s: Da

ni B

onav

entu

ra, D

iari

de G

irona

.

Arqueològic, etc. Els diferents equips degovern s’adonen, o bé per comoditat, quetenint una sala d’exposicions als baixos del’Ajuntament resulta molt pràctic a l’hora de lesinauguracions, sobretot durant la Festa Major,moment que tractem ara. L’altra possibilitat ésque la sala, a part de fer d’annex a l’esquifidabiblioteca, resulta prou engrescadora i gran al’hora de fer una mostra.Vet ací en conjunt com s’ha arribat a consoli-dar aquest espai per fer-hi mostres d’art.Qui ho havia de dir, que el Teatre del Patronatde Pares de Família, que aixecaren pedra apedra en Martí Ballada, la seva esposa DolorsXabé i altres sarrianencs, al cap dels anys con-tinuaria amb la seva llavor cultural, lleumentmodificada!

En Quim Domene és d’Olot. Tots tenim per referènciaOlot, com una capital de la pintura, sobretot de la pin-tura paisatgística, creada pels pintors Vayreda al segleXIX. Però Olot també disposa d’una de les millors pro-postes museístiques de la comarca de la Garrotxa. Ésen aquesta que vull fer referència. Actualment i des-prés de voltar diverses sales, s’ha trobat una localitza-ció per una de les millors peces que guarda aquestMuseu: LLaa CCààrrrreeggaa (1902) del pintor Ramon Casas.“La Càrrega”” té el mateix valor per als olotins, com pottenir el TTaappiiss ddee llaa CCrreeaacciióó per als gironins.En Quim Domene, com a artista compromès, tambéhavia seguit el periple d’aquesta obra mestra. Lesanades i vingudes, les restauracions, les excuses perno tornar la pintura, les angoixes i per fi el seu lloc. L’any 1981, en fa una adaptació. Pren la imatge delrepressor muntat a cavall i la transforma en el repre-sentant del poder.

Quan entraves al Patronat un tro-pell de cavalls et venia a sobre iper uns instants senties la remordels “sabres” del 23 F, la pudor del’oli de colza, o l’aprovació de lescentrals nuclears. Set pinturessobre fusta, de 2,5 metres d’alça-da, enginyosament instal·ladesper la brigada municipal es man-tenien fermes en el terra, i dona-ven una austeritat i un art dedenúncia, característica personalde l’artista, sempre amatent alsconflictes socials i polítics del seutemps.Unes obres més petites amb tintai collage sobre cartró, però no peraixò menys importants, les queestaven penjades a la paret de laSala del Patronat. També feien

referència en aquesta mateixa època de la Transició, iacabaven de completar el tema.

Per fi SSaarrrriiàà MMoonn AAmmoouurr IIII, en un lloc preferent de lasala. Obra que fa referència a la fragmentació quepateix el poble, contrària a la desitjada cohesió social iurbanística que voldríem tots. La proposta de l’artistaper a Sarrià és la de la desfocalització, és a dir, usar jus-tament la fragmentació de zones i barris per crear unaciutat multinuclear, amb diversos centres i múltipleszones d’atracció.De moment, l’obra està a l’espera de trobar-li el “seu”lloc. Serà a la nova biblioteca? En un lloc preferent delTeatre de Sarrià de Dalt? A l’entrada del poble?. Perquè no? Abans el municipi et rebia amb una creu determe, o amb el jou i les fletxes. Crear una marquesinaper protegir-la i així indicar els símbols més propis deSarrià: carreteres, autovies, autopistes, TAV, en definiti-va vies i més vies. És una idea!

festa major

~

PdS 58

33~

Maria Domene, Nicolás Pichardo i Assumpció Vila durant la presentacióde l’exposició a la Sala Patronat.

Maria Domene i Raimunda Coll, al costat de l’escultura “Sarrià mon amour”, realitzada l’any 1975.

Quan fa dos anys, l'Enric Ibarzàbal ens va començar a espe-ronar per organitzar una trobada d'intercanvi de plaques decava per la Festa Major de Sarrià de Ter, poc ens podíemimaginar que a hores d'ara ja n'hauríem posat dues edicionsa la col·lecció.

Si l'any passat va servir per obrir el foc i vam veure que ensen sortíem, aquest 2006 hem repetit l'experiència, aug-mentada i corregida, i també estem satisfets del resultataconseguit. Com ja és habitual, vam rebre col·leccionistes iaficionats provinents de diferents punt del país, que veniena la trobada per mostrar novetats, dur a terme transaccionsde canvi i també a aconseguir les plaques que posàvem ala seva disposició:l'ampolla de cava exclusiva de tirada limi-tada que per a l'ocasió vam editar i la placa "pirula" que grà-cies a la col·laboració municipal també oferíem com arecord. El cap de setmana de la nostra tobada, en un radi geogrà-fic reduït se'n celebraven d'altres, fet que potser va restarparticipació a Sarrià. El col·leccionisme de plaques està demoda i cada vegada està més estès. Els cavistes i elabora-

dorstreuen nove-tats cada setmana, secelebren moltíssimes reunionsd'intercanvi, hi ha tot un movimentsocial al darrera d'aquest fenomen. Semblaincreïble que la fal·lera per reunir com més peces millor d'a-quests petits cercles de planxa rebregada, amb dibuixets ipintats de coloraines, aixequi veritables passions! És unaactivitat per al temps lliure òptima per als infants, tal com esva poder comprovar entre els assistents a Sarrià. Com quela trobada se celebrava el mateix dia i en el mateix lloc quel'arrossada popular, una cosa lliga amb l'altra i ambduesactivitats van prenent cos com a ben tradicionals de la FestaMajor.

Gràcies a tots els participants, a l'Ajuntament (que amb laplaca que patrocina fa que el nom i la imatge del poble siguipresent en moltes col·leccions) i a tothom que va venir-nosa veure. Estem convençuts que l'any vinent podrem tornar-hi. Fins aleshores.

Segona trobada d’intercanvi de plaques de cavaAmics del col·leccionisme de plaques de cava

~ f

esta

maj

or

PdS 58

34 ~

Foto

s: Qu

im Ll

unel

l

Com comentava l’escriptor Josep M.Fonalleras, en una xerrada que vaoferir a la Sala Patronat el mes defebrer, hi ha autors que es “bloque-gen” quan reben l’encàrrec d’escriuresobre un tema en concret. A d’altresen canvi, i ell se’n posava com aexemple, els motiva el repte dedesenvolupar la seva creativitat a par-tir d’una idea aliena.

Els artistes que participaren en l’expo-sició organitzada el mes de setembreamb motiu dels actes de la FestaMajor, van acceptar el repte quesuposa crear obres noves a partird’una temàtica única: Rafael Masó i laseva arquitectura.

Cal recordar que enguany se celebral’Any Masó i que Sarrià de Ter és undels municipis que participen en elseguit d’actes organitzats al voltantd’aquesta commemoració, entre d’al-tres motius, per la important emprem-ta que el gran arquitecte gironí ha dei-xat en el municipi.

En l’exposició es podia observar unagran varietat de tècniques i concep-tes. Des del traç precís del llapis a lespinzellades superposades dels olis.L’aram conjugant-se amb els colorsbrillants del vitrall. Però també experi-mentació amb materials tan diversoscom la pedra o els tèxtils que donencom a resultat obres d’una gran con-temporaneïtat, fresques i espontànies.

Alguns mostraren la figura humana:un Rafael Masó de nas punxegut ibarbeta retallada. Altres triaren elMasó–arquitecte: edificis emblemà-tics com el de La Punxa de Girona, itambé els més entranyables perquèels veiem quasi cada dia com El Coroa Sarrià. També varen reflectir elsdetalls arquitectònics com les seri-grafies o els forjats. Molt especial va

ser la selecció de peces de ceràmicaprovinent dels edificis de Masó,alguns ja desapareguts, que sortirenen la seva gran majoria de les fàbri-ques de la Bisbal i que constitueixenun dels elements més representatiusdel moviment artístic i arquitectònicde l’època.

Resulta realment gratificant podercomptar amb tanta gent disposada ail·lusionar-se per un projecte comú,

com els artistes de Sarrià de Ter, quede seguida es van posar a la feina perpreparar la seva participació en l’ex-posició. Compartint espai i temàtica i,sobretot, mirant de compartir ambtots els visitants de l’exposició la sevaparticular visió d’un altre artista del’arquitectura. I en fer-ho, van aportartambé el seu gra de sorra per tal quel’obra de Masó tingui el ressò que esmereix. Des d’aquestes ratlles: moltís-simes gràcies a tots ells.

L’emoció de compartirExposició col·lectiva

d’artistes localsCristina Vicedo

festa major

~

PdS 58

35

Foto

s: Ro

ger C

aser

o

~ à

lbum

de

foto

s de

la

fest

a m

ajor

PdS 58

36

Fent punteria a la parada de tir.

Bicicletada popular

Espectacle infantil “Llamps i Trons” al pavelló

Festa de l’escuma al pla de l’Horta

àlbum de fotos ~ PdS 58

37

Fotos: Quim Llunell

Actuació de Joan Pera Trobada Gegantera.

L’Orquestra Selvatana

Baixada de carretons a Sarrià de Dalt

Màgia David & Lex

Els de la meva generació vàrem ser educats sobre la based’uns determinats valors cristians i socials que ara esveuen totalment capgirats. Que ningú no s’esveri, no pensocantar les excel·lències d’aquells valors apresos als anysseixanta i que per bé o per mal, sens dubte, varen confi-gurar la nostra personalitat.

Tinc la sensació que hom percep a la nostra generaciócom gent traumatitzada per aquest model d’educació.Potser sí que alguns educadors pretenien inculcar-nos elsvalors tradicionals amb més o menys grau de despotisme,però també és cert que d’altres, amb una determinadavisió d’aquests mateixos valors, varen fer una gran tascaper la nostra educació; i així anàvem madurant amb la basesòlida d’una formació equilibrada.

Aquella era l’època que amb una Església comandada pelPapa Joan XXIII i amb l’inici del Concili Ecumènic Vaticà IIexperimentava un canvi de rumb i potenciava tots aquellsvalors socials que semblaven definitivament aparcats, des-prés del catolicisme social que es veié culminat a finals delsegle XIX amb l’encíclica social “Rerum Novarum” del PapaLleó XIII. Aquesta tendència portada a la pràctica per moltscapellans de les nostres parròquies anaven formant lajoventut d’aleshores tot dedicant la seva atenció a les per-sones socialment més necessitades.

En aquest sentit, Sarrià de Dalt fou una de les parròquiesprivilegiades. Amb la regència de Mossèn Isidre Molar enel grup de cases Torras, es viurien uns anys d’autènticaefervescència social, durant els quals s’organitzaren grupsde JOC (Juventudes Obreras Católicas) i HOAC(Hermandades Obreras de Acción Católica) que foren leseines que serviren per posar en pràctica la fe i la militàn-cia. Però no és només això, sinó que en totes les activitatsque es duien a terme hi traspuava aquell esperit social quefeia posar-te sempre al costat del més feble i que nosaltresvaloràvem com a condició inseparable de les substancial-ment cristianes. Mossèn Isidre fou un líder en tots elsaspectes, però sobretot fou un mestre per a tots aquellsque en fórem coetanis, imbuint-nos dels valors humana-ment més qualificats.

Parlant d’aquestes organitzacions obreres catòliques emvénen al cap tantes persones que sota una fe cristiana sin-cera practicaven la seva militància en determinades orga-nitzacions sindicals que maldaven per aconseguir tot el

reguitzell de drets socials que la classe treballadora de l’è-poca no en gaudia! On són ara aquells militants? Què sen’ha fet d’aquells lluitadors que pretenien aconseguir unsdrets col·lectius per sobre de qualsevol gaudi personal? Novoldria pas pensar que aquells lluitadors són ara algunsd’aquests que s’apunten per les anomenades hores sindi-cals (hores de treball que lliuren els representants dels tre-balladors per a l’exercici de les seves funcions) o que volenfer reviure una inútil i perversa lluita de classes.

Han passat els anys i alguns d’aquells valors cristians ja nitan sols tenen cabuda en la societat actual i altres, quenosaltres consideràvem substancialment cristians, estanpotser minimitzats per alguns grups de catòlics reacciona-ris enfront d’aquells més avançats.

Avui a les comarques gironines, que no crec que sigui unaexcepció en aquest món occidental, ens trobem amb uncol·lectiu de capellans de la Diòcesi que reclamen ambinsistència “l’amor i el respecte a cada persona i la lleial-tat al poble, al pobre i al marginat que ha de passar persobre de qualsevol altra consideració”. És preocupantveure i llegir que els membres del Fòrum Alsina estandesencisats amb la immobilitat de l’Església a la qual con-sideren anacrònica.

Recuperaciódels valorssocialsLluís Aymerich i ViñalsRegidor portaveu de CiU a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Mossèn Isidre Molar, capellà del Grup Torras de Sarrià de Dalt des de 1956 fins al 1961

~ o

pini

ó

PdS 58

38

Així doncs, si l’Església Oficial té la seva part de responsabi-litat en aquesta crisi de valors, no és menys la que s’ha d’a-tribuir a altres persones i col·lectius. Avui és fàcil llegir arti-cles d’opinió de persones que diuen defensar la classe obre-ra, les classes socials més baixes i el respecte al mediambient, i en els quals subscriuen manifestacions comaquesta “els empresaris som massa tous en les negocia-cions socials (sous, medi ambient...) i que això ens porta apèrdues de competitivitat i ambició alarmants”. Provenint dedeterminades organitzacions empresarials poc rigoroses,potser seria normal escoltar declaracions d’aquest tipus;però si el que es vol és construir entre tots una societatsocialment més justa, més avançada, més curosa amb elmedi, més solidària..., el realment alarmant és que provenintde persones que s’auto- defineixen de progressistes, facin

aquestes manifestacions tan contràries a la doctrina quediuen defensar, amb les quals es palesa la seva falsa ideolo-gia que, vés a saber per quines conveniències, mantenen.

Malgrat tot, continuem engrescats a treballar per assolir unmón més just i solidari, per la qual cosa ens cal que aques-ta societat del recent estrenat segle XXI recuperi aquellsvalors socials que creiem imprescindibles per una con-vivència pacífica, feliç i consubstancial a l’estat del benes-tar. Ni aquesta Església anacrònica i immobilista denuncia-da pel Fòrum Alsina, ni aquest progressisme d’etiquetaque alguns col·lectius prediquen però no practiquen, sónels òrgans que ens han de portar a la consecució d’a-quests valors socials que minimitzen uns i prediquen elsaltres.

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

972 17 04 24Carrer Escoles, 5

SARRIÀ DE TER

&

REPARACIONSELECTRODOMÈSTICSINSTAL·LACIONSCLIMATITZACIÓ

opinió~

PdS 58

39

~

L´anècdota

Hi ha un programa que va fer històriaa la ràdio, La Guerra dels Mons, creatper Orson Welles , una invasió extra-terrestre que va commocionarAmèrica del Nord.El 30 d’octubre de 1938, OrsonWelles, actor, guionista i director decinema, a més de locutor de ràdio, vaemetre un simulacre de noticiari, ins-pirat en la novel·la original. Es va inte-rrompre la programació habitual per aemetre la notícia que una nau marcia-na havia aterrat a Grovers Mill, NovaJersey, EUA. L’emissió va ser tan rea-lista que va alarmar molts oients, finsal punt de fer-los creure que real-ment estava succeint, i milers de per-sones van sortir als carrers. Gràcies aaquell programa de ficció el món vaprendre consciència de la influènciasocial de la ràdio.

La ràdio és un mitjà d’informació, departicipació ciutadana, que ha expe-rimentat molts canvis els darrers anys,amb la seva presència a Internet id´aquí a poc viurem la seva digitalit-zació. Fins i tot moltes escoles catala-nes han creat la seva pròpia ràdioescolar.

La ràdio entreté, informa, ens fa viureel moment, forma part de la nostravida diària amb les seves ones i elsseus locutors /es , res d’això no seriapossible a Ràdio Sarrià si no fos pelsnombrosos col·laboradors que al llargd’aquests 23 anys han passat per laràdio, alguns encara hi són i esperemque hi siguin durant molts més!

Les emissores municipals, que sommés de 200 a tot Catalunya, hem d’o-ferir un servei públic, i des de RàdioSarrià volem continuar apostant per laparticipació.

Ràdio Sarrià ha creat la seva pròpiapàgina web: www.radiosarria.net itenim entre mans algun altre projec-te més, com ara que es pugui escol-tar la ràdio en directe per Internet omillorar l’adequació de les nostresinstal·lacions.

El nostre 23è aniversari

Ràdio Sarrià va celebrar el passat dia 15de juliol el seu 23è aniversari de mane-ra popular, amb un bon sopar a l’airelliure, on van assistir més de 280 per-sones i que va tenir lloc com cada anya la plaça Emília Xargay. La festa vaseguir amb l’animat ball amb l´Aurora,amb una pista recent asfaltada que vafer que es ballés molt millor, i el lliura-ment del trofeu al Mèrit Cultural i Social,per primera vegada a una entitat : ElPatronat de Pares de Família de Sarriàde Ter – MIJAC / Esplai

Una mica d´històriad´aquest gran mitjà de

comunicacióLa Ràdio és una tecnologia que permet

transmetre senyals mitjançant la modulaciód'ones electromagnètiques,

que es propaguen en l'aire i el buit.

A Catalunya, el 14 de novembre de 1924 s’i-naugurà Ràdio Barcelona, la primera emissorade l’Estat espanyol i Ràdio 4, que a l’any 1976

va començar a emetre exclusivament enCatalà.

~ e

ntitat

s

PdS 58

40

Neus Mercader

Joan Masdemont i Consol Duran, en representació del PPF idel MIJAC, reben el trofeu

al Mèrit Cultural i Social de Ràdio Sarrià.

Fa aproximadament uns cinquanta anys el nostre poblees desvetllava de les conseqüències de la guerra, es vacreure que als nostres infants i joves se’ls podia oferiralguna cosa més en el seu procés educatiu i formatiu. A partir de les inquietuds de pares, mares, mestres imolta altra gent, es va començar amb casals de tarda al’estu, cinema a l’escola, campaments,...Més endavant amb la construcció d’una sala de cinemaa l’escola i teatre (on avui hi ha la sala d’exposicions delpatronat).Posteriorment es va condicionar l’antiga rectoria deGranollers de Rocacorba per fer-hi colònies.D’aquesta manera es va endegar la iniciativa, amb l’em-penta i la il·lusió de molts homes i dones que varen fer

possible el naixement d’una entitat que lluitava i lluitaencara per fer que el temps lliure dels nostres joves siguidivertit i educatiu.

Gràcies a la feina de tota aquesta gent, que no acabarí-em de nomenar, en recollim els seus fruits per continuaramb el seu llegat. Molts som els qui d’una manera o altra hi hem participato col·laborat.

Per tant, ràdio sarrià creu indicat atorgar el premi al mèritcultural i social al PPaattrroonnaatt ddee ppaarreess ddee ffaammiilliiaa-- MMIIJJAACC ~

ANUNCI“TOT COLOR”REV. 51 pAG 65

entitats~

PdS 58

41

La festa de Ràdio Sarrià s’ha convertit en una de les millorsfestes de barri a l’aire lliure que es fan a l’estiu.

Foto

s: N

eus M

erca

der

Alguns sarrianencs tenenencara viva la imatge deles cases que hi haviahagut davant del PontMajor abans que lesenderroquessin per fer-hiuna irracional i poc pen-sada sortida Girona Nordde l’autopista. Aquestescases corresponien alsnúmeros 19, 21, 23 i 25del carrer Major de Sarriàde Ter, que amb tota larecança i dolor del mónes corresponien amb lapart més antiga delpoble. Del record demolts, tal i com podemapreciar en les fotogra-fies que n’han restat, onavui hi ha l’Hotel NordGironí hi havia hagut lafusteria de Can Mundi, laqual tenia una façanaamb dos arcs de pedraque als registres de lapropietat del segle XIXconstaven amb els núme-ros 19 i 21, i les duescases contigües, unaamb el número 23 i l’altraamb el número 25, hihagué a l’època franquis-ta el quarter de laGuardia Civil. Aquests edificis, segonsel registre de propietat que data de16 de desembre de 1839, formavenun sol lot de propietat dels germansFarró i havien estat alienats a Benet ia Baudili Farró aquest mateix any. Noconeixem les causes d’aquestaexpropiació o d’aquesta desamortit-zació de béns particulars que van sersubhastats. Hem analitzat anterior-ment l’edicte que es referia a les pro-

pietats d’aquests, al capítol sobre ladesamortització. En el text del registrede la propietat diu: “Casa dividida encuatro habitaciones, con huerto a laespalda cercado de paredes en quehay algunas construcciones destina-das tambien a habitación y a las cua-les se entra por dos puertas distintasque dan á la calle senyalada con losnúmeros diez y nueve, veinte y tres,

veinte y cinco, cuyasuperficie se ignora, sitaen la calle y pueblo deSarrià, lindante por estarjunto al este con dichacalle, al sud con casa deJuan Vilaplana antesactor heredero deNarciso Pagés; al oestecon tierras de JoséBataller antes de DoñaTeresa Vidal y Viñas,mediante sendero y pornorte con casa de JoséTomás antes de don N.

Farró...” 1

Aquesta finca, al llarg delsegle XIX i del segle XX,va tenir –com és lògic-per les lleis de la biologiahumana i de l’herènciadels patrimonis, diversospropietaris. Pel que ensinteressa, cal dir que enla 3ª venda registrada, elconjunt de les tres casesforen venudes a perpe-tuïtat per Juan Duch yCasademunt i José Rocay Tarrats a les senyoresMargarita Mora Escaler,Maria Vidal Monfort, aJosefa Riba Cardona i aAngela Riba Cardona,solteres i sense profes-

sió, veïnes totes quatre de la ciutat deBarcelona, pel preu de 2.333’32 pes-setes amb el corresponent pagamenta la Hisenda pública de les 80 pesse-tes pel concepte tributari d’impost detransmissions patrimonials. Tinc a par-tir d’aquí la sospita que les senyoresen qüestió devien ser religioses.L’escriptura registral data del dia 4 demarç de 1890. Llavors el conjunt de

El convent de la DivinaPastora de Sarrià

Josep Brugada

~ d

ossi

er d

’his

tòri

a

PdS 58

42

Les quatre cases del començament del carrer Major, que havien pertangut a lafamília Farró, fou on s’instal·là el convent de la Divina Pastora l’any 1889.

Foto

Val

entí

Frag

noli.

Foto

ced

ida

per J

osep

Gar

riga

les cases fou venut novament l’any1894 a Secundino Batlle i Planas, pre-vere de Sant Gervasi de Cassoles deBarcelona, i al 1896 la titularitat de lapropietat passà al Reverend DoctorRamon Valls, prevere, “cura párrocode la Iglesia de San Miguel Arcàngelde la ciudad de Barcelona (Iglesia dela Merced)”. Per tant, pel que esdesprèn de l’historial de la transmis-sió patrimonial, les cases al·ludidesvan pertànyer a l’Església, almenysfins l’any 1901, en què la finca va sernovament venuda a Francesc HuguetFarró, ciutadà de Girona. Sabem per documents procedents del’Arxiu de la Diòcesi de Girona que enaquesta casa, enllà de qui en va ser elpropietari, hi van viure i hi van desen-volupar la seva activitat religiosa idocent les germanes de la DivinaPastora, monges d’inspiració ideològi-ca franciscana. Les germanes caputxi-nes de la Divina Pastora que residirena Catalunya deuen la seva fundació alframenor caputxí fr. Josep Tousd’Igualada, que instituí l’orde a la vilade Ripoll l’any 1850. Sembla que a principis de l’any 1889,el rector de la parròquia de Sant Paude Sarrià va escriure a la reverendaMare General de l’orde de la DivinaPastora per tal de demanar-li que acu-dissin a Sarrià monges que poguessinocupar-se de la formació religiosa il’ensenyament de les noies de lapoblació i “de los caseríos añejos”. Lapetició va ser tramesa també bo iadjuntant-hi una carta del senyoralcalde de Sarrià que feia costat a lapetició. “Tratado el asunto con lasMadres Consejeras y el ReverendoPadre Suñol y después de encomen-darlo al Señor, determinaron aceptaresta fundación siempre que para ellodiera su consentimiento el señorObispo de la Diócesis de Gerona. A élse le acudió comunicándole el pro-yecto y pidiendo para ello su asenti-miento que dio gustoso y complacidodiciendo harían mucho bien las reli-

giosas en aquella población.” 2

D’aquesta manera, doncs, és com vaser acceptada la petició per tal que lareverenda germana Neus Burgunyà,com a Superiora, les germanesMontserrat Riba, Catalina Sanz, RemeiCañameres i Francisca Voladeres esfessin càrrec de l’activitat religiosa id’ensenyança de noies a la casa del

carrer Major de Sarrià de Baix a partirde la data del 13 de juliol de l’any

1889.3 De l’informe que molt ama-blement em passà la germana MªCarmen Aparicio del Col·legi del DivíPastor de Barcelona, quan les germa-nes es van fer càrrec del convent deSarrià de Ter hom va escriure a mane-ra de crònica, “Las religiosas fueronrecibidas con aplausos y entusiasmopor todos los habitantes de la locali-dad. Todo estaba dispuesto y amue-blado, así para las hermanas comopara las clases. Una bonita y espacio-sa sala servía de Capilla, en la quedejaron a los pocos días, el SantísimoSacramento para consuelo de laComunidad. Todos los gastos fueronsufragados por varios señores de lapoblación, la mayor parte propieta-rios, los cuales mostraron grandeinterés por el Colegio. Pero estos apo-yos y ayudas podían fallar cuandodejaron estos señores la población,por su muerte o por cualquier otromotivo ya que no se comprometíande una manera permanente sino tem-poral; esto no era construir en basesólida y podía un día ocasionar dis-gustos al Instituto.”

El col·legi es va dedicar a l’ensen-yament de noies, tal com assenyalaNarcís Casassa al seu estudi i com espot comprovar en l’acta de la VisitaOrdinària que la Inspecció de 25d’octubre de 1893 va fer de les qües-tions d’ensenyament que existien alsegle XIX; el col·legi religiós compta-va amb dues seccions, una d’ensen-yament elemental i un altra de nivellsuperior, ensenyament sempreadreçat a les noies:

“En la privada de niñas á cargo de lasHermanas de la divina pastora y diri-gida por Sor Agustina Sais es muybueno especialmente en la secciónsuperior que las niñas ya de catorceaños manifestaron tener extensos ysólidos conocimientos en la primeraenseñanza elemental y en algunosramos de la superior. Los procedi-mientos son adecuados y tienenmucho celo por la enseñanza. La ins-pección les dio las gracias, y las pro-pone á la Junta Provincial para otrovoto de gracias.”Quan la congregació portava uns cincany exercint la seva activitat, les mon-ges van decidir adquirir la casa onvivien. Va ser a causa de la mort d’unsenyor influent de la població (¿), quetenia una germana monja de l’orde deles Dominiques, que a través del seutestament i per expressa voluntat dei-xava la propietat de la casa, les cases,del carrer Major de Sarrià, no a lesreligioses de la Divina Pastora, sinó ales Germanes Dominiques. Sigui comsigui, però, la cosa certa és que lesgermanes Dominiques acabarenestablint-se al barri veí de Pont Majori no a Sarrià. Aquesta voluntat testa-mentària, el fet que no hi hagués proualumnes per a dos convents i per l’es-cassetat dels ajuts i almoines perambdues congregacions, van ser lescauses per les quals les germanes dela Divina Pastora decidissin -desprésde deliberar-ho amb el bisbe deGirona- abandonar el convent quehavien fundat amb tan d’entusiasme aSarrià de Ter. La Superiora General del’orde de les caputxines de la DivinaPastora va sol·licitar del bisbe la

dossier d’història~

PdS 58

43

Foto

ced

ida

per J

osep

Cas

as.

Les monges de la congregació de la Divina Pastora a Sarrià de Ter.

supressió del convent. El bisbe concedí lasupressió des de la vila de Calella, el dia 25de gener de 1894. Les religioses, van traslla-dar-se definitivament a Barcelona: “Se acudió al Excmo. Señor Obispo para quedecidiera lo más oportuno en aquella situa-ción, ya que no era posible vivieran doscomunidades de enseñanza en una pobla-ción relativamente reducida. El Prelado acon-sejó, si bien a pesar suyo, que para evitar con-flictos era preferible dejaran el campo libre alas religiosas nombradas en el testamentopara que disfrutaran el legado de referencia.” Les germanes de la Divina Pastora deixaren,doncs, aquella casa de Sarrià el mes de generde 1894, “con gran sentimiento de toda lapoblación por el afecto que les profesaban,no lo sintieron menos las religiosas que tantoapreciaban a sus alumnas, familias y demáspersonas de las que tantos beneficios habían

recibido” 4 Les germanes, a l’immoble deCan Mundi que alguns sarrianencs vamconèixer i en les cases confrontants, hi vanestablir una capella, que va ser consagrada ioberta al culte el 9 de desembre de l’any1890, a les fotografies adjuntes hom potveure al teulat de la casa la torreta del cam-panaret conventual. Al cementiri de Sarrià de Ter hi ha enterradauna germana del convent de la Divina Pastorade Sarrià, que es deia Micaela de Los SantosTolosa, que va morir el 17 de setembre de1892.De l’activitat docent del Col·legi en sabempoca cosa, perquè hem de suposar que lesgermanes van traslladar el seu arxiu i lesseves coses a Barcelona. Anys després, però,

20 de septiembre de 1889 (Sarriá-Gerona)Sor Filomena Vidal se dirige al Sr.Obispo de Gerona preguntándole, “sila minuta de la escritura de trasladode los bienes de las Beatas de S. Feliual Instituto de la Divina Pastora, le estaconforme desea V.E.I.” al mismo tiem-po solicita nombre “a quien sea de subeneplácito para bendecir la iglesiadel Colegio de Sarrià.”

23 d’octubre de 1889 (Sarriá-Gerona)Sor Mª de las Nieves Burguñá se diri-ge al M. Ilustre. Dr. D. Rafael Hortal,felicitandole el día de su santo, ennombre propio y en el de todas lashermanas.

31 de juliol de 1891 (Sarriá-Gerona)M. Xiberta Pbro., comunica al SrObispo de Gerona que ha “visitado laIglesia de las hermanas de la DivinaPastora de esta parròquia, ha exami-nado lo necesario para la ExposiciónMayor y al efecto poseen dosel forra-do de raso blanco y custodia de metalplateada con viril dorado”.

1 Vegi’s Registre de la PropietatUrbana, Finca nº 266 de Sarrià de Ter.

2 Dec aquestes informacions a lareverenda germana Mª CarmenAparicio de la comunitat de GermanesCaputxines de la Mare del Diví Pastor

del Col·legi del carrer Bailén deBarcelona, que amb la màxima amabi-litat ens ha facilitat algunes dades del’activitat del Convent de Sarrià de Ter.

3 Corrobora aquesta data, també,CASASSA, Narcís; Aproximació a lahistòria de l’ensenyament a Sarrià deTer, Sarrià de Ter, 1989.

4 Extret de l’informe de laCongregació de la Divina Pastora quem’envia la germana Mª CarmenAparicio. M. Cruz Massana; Històriadel Instituto de la Divina Pastora.

vingué la Guerra Civil i hem de suposar que moltes coses es perderenen la inculta, ferotge i irrefrenable espoliació d’esglésies i convents queles faccions d’incontrolats van provocar a la capital de Catalunya.

DOCUMENTS RELATIUS AL CONVENT DE LA DIVINA PASTORAArxiu Diocesà de Girona

~

~ d

ossi

er d

’his

tòri

a

PdS 58

44

Detall de la fusteria de can Mundi, situada en la que fou casa convent de la Divina Pastora.

Foto

ced

ida

per J

.Farr

ó Ll

orel

la

Entre els mesos de maig i juliol de 2006 s'han efectuatnoves excavacions arqueològiques a la necròpoli desco-berta la tardor de 2004 entre l'avinguda Jacint Verdaguer iel carrer Sant Ferriol, al Pla del'Horta. Els treballs, sufragatsper l'Ajuntament de Sarrià deTer, s'han centrat a l'espai queproperament estarà ocupatper la vorera de l'avingudaJacint Verdaguer.

A les excavacions anteriors,efectuades arran de la cons-trucció de dos edificis veïns,es van descobrir un total de28 enterraments i les restesmolt malmeses d'una cons-trucció de planta quadrangu-lar, que segurament es tracta-va d'un típic monument fune-rari turriforme romà. 19 delsenterraments i la construccióesmentada pertanyien a uncementiri romà relacionat ambla propera vil·la romana del Plade l'Horta. Els 9 enterramentsrestants eren d'època visigo-da, del segle VI. A l'excavaciód'aquest any s'han documen-tat 51 noves tombes. De toteselles, només una pertanyia ala necròpoli romana, i les 50restants a la visigòtica. Pertant, la totalitat dels enterra-ments localitzats fins ara a lanecròpoli del Pla de l'Horta ésde 79, 20 de romans i 59 devisigòtics.

Les troballes d'enguany, pertant, pertanyen quasi totes a lanecròpoli visigòtica. De les 59tombes que en coneixem,totes orientades est-oest, 23són fosses simples excavades a terra i 7 són fosses ambels dos extrems delimitats amb tegulae (teules planes). Hiha també 16 caixes de lloses de pedra, 10 tombes quealternen les pedres i els fragments de tegula i una tombafeta d'obra de pedres, fragments de tegula i morter de calç.

Finalment, cal esmentar un sarcòfag llis de pedra i unacaixa de tegulae.

El total d'esquelets identificats en aquesta necròpoli haestat de 50, ja que 9 tombeshan aparegut buides. 13 de lesinhumacions eren infantils dediverses edats i la resta d'ente-rraments eren d'adults.

Els aixovars

En 29 de les inhumacions s'hihan recuperat objectes d'aixo-var. Cal dir que les peces tro-bades conformen un conjuntpràcticament únic a Catalunya(només n'hi ha un de semblant,trobat als anys 40 a Estagell, alRosselló) d'objectes de tradicióvisigòtica del segle VI.

La majoria de peces pertanyena l'abillament del difunt (sive-lles de bronze i de ferro, fíbulesi botons de bronze, un anell,també de bronze...), tot i queen algun cas s'hi han trobatobjectes d'acompanyament,com diversos estris de ferro(ganivets, punyals, punxons), abanda de les restes d'un colla-ret de denes de pasta de vidre,una fitxa de joc de ceràmica iun conjunt de petites mone-des.

El total de sivelles de bronzeha estat de 28, distribuïdes en22 enterraments (en quatreenterraments n'hi havia dues idues més han sortit fora decontext). 12 d'aquestes sivelles,fetes de bronze fos, tenen l'a-gulla amb una característicabase escutiforme. La majoria

són ovalades, però n'hi ha dues de rectangulars i una depentagonal. A vegades aquestes sivelles anaven associa-des a uns petits aplics de bronze, també escutiformes, talcom passa en 4 enterraments. Unes altres 4 sivelles tenen

Noves excavacionsa la necròpoli romana

i visigòtica del Pla de l’HortaJoan LLINÀS i POL, Anna TARRÉS i FARRÉS (Janus, SL)

dossier d’història~

PdS 58

45

Una de les tombes de llosa de pedra,localitzades en l’excavació de la necròpoli

del Pla de l’Horta.

Foto

: Jan

us S

L.

l'agulla simple, 4 més la tenen de ferro i 5 han perdut l'a-gulla. Hi ha 3 sivelles de placa rígida (dues amb espina dor-sal i una sense decoració) i, finalment, hem de destacar lasivella més espectacular, amb una placa quadrangulardecorada amb incrustacions de pasta de vidre.

De les dues fíbules en remarquem especialment una, apa-reguda ja l'any 2004, d'arc i decorada amb incisions radialsi amb diversos apèndixs, dos dels quals en forma de capd'àliga. Finalment, entre les peces de bronze cal destacartambé un anell amb decoració incisa al segell.

Entre les peces de ferro destaquen igualment les sivelles.Se n'han recuperat 9, totes de forma ovalada. També calremarcar 7 fulles de ganivet i de punyal, així com diversospunxons o estris de precisió, que han aparegut agrupatsúnicament en dos enterraments.

Finalment, cal destacar la dotzena de petites monedesrecuperades en un dels enterraments de l'any 2004,encunyades a la segona meitat del segle IV, i tres denes decollaret de pasta de vidre de color blanquinós decoradesexteriorment amb incisions, que segurament formaven partd'un collaret.

La importància de les troballes

Tant per la tipologia de les tombes com per les caracterís-tiques del material arqueològic recuperat, podem situar lanecròpoli visigòtica al segle VI. El que no sabem és si elsque hi van ser enterrats residien a la mateixa vil.la del Plade l'Horta -de la qual no tenim dades fermes posteriors alsegle V- o bé si residien en un altre indret, ara com ara ini-dentificat.

La majoria dels aixovars trobats es relacionen habitualmentamb població visigoda. Aquesta circumstància ens obre uninteressant interrogant sobre la presència de poblament deprocedència germànica, que en aquell moment era unaminoria que controlava les més altes instàncies polítiques imilitars, en una regió on ha estat molt poc documentada. Ésprobaable que aquests objectes siguin el testimoni d'unescircumstàncies excepcionals molt concretes que podrienestar relacionades amb l'excel·lent situació del jaciment atocar del punt per on l'estratègica Via Augusta creuava elTer, després de passar pel costat de la muntanya de SantJulià i el seu castellum i que era, fet i fet, la porta de la ciu-tat de Gerunda (i, per tant, del corredor prelitoral) peraquells que venien del nord.

BIBLIOGRAFIA

FRIGOLA, J.; LLINÀS, J.; MERINO, J. i MONTALBÁN, C.: Excavacions al Pla de l'Horta: la necròpoli de la vil·la romana, Parlemde Sarrià, 51, 2005, p. 39-41

FRIGOLA, J.; LLINÀS, J.; MERINO, J. i MONTALBÁN, C.: La necròpoli romana i visigòtica del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter,Gironès), Vuitenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Roses, 2006, p. 301-306.

LLINÀS, J. i MONTALBÁN, C.: La necròpoli del Pla de l'Horta, Parlem de Sarrià, 53, 2005, p. 29.

LLINÀS, J.; MONTALBÁN, C.; FRIGOLA, J. i MERINO, J. (2005). La necròpoli del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter, Gironès), dinsNOLLA, J.M.; CASAS, J. i SANTAMARIA, P. In suo fundo.La necròpoli oriental de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni(Calonge, Baix Empordà) i els cementiris rurals de les antigues ciutitates d'Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae, Estudi General,25, Universitat de Girona, Diputació de Girona, p. 195-210.

~

~ d

ossi

er d

’his

tòri

a

PdS 58

46

Fíbula d’arc amb incisionsradials i apèndix en formad’àliga.

Sivella visigòtica amb unaplaca quadrangular decorada

amb incrustacions de vidre.

Començaven a sonar refilets de veus a mitjatarda; eren 2/4 de 6 quan vam començar a assa-jar els cants conjunts totes les coral que enshavíem reunit a l’església Nostra Senyora de laMisericòrdia aquella tarda, per celebrar la 2a tro-bada de corals al poble.

Així doncs, a 2/4 de 7 de la tarda començava elconcert amb totes les corals ben preparades iafinades. A l’acte van participar-hi la CoralInterval, de Cervià de Ter; la Coral Alosa, de

Núria Barbat

Girona; el grup Sinèrgia, de Viladamat; el Cor de Montjuïc i la CoralEls cantaires de Sarrià.Va ser una tarda musical molt agradable, ja que va haver-hi unampli repertori musical, des de cançons populars catalanes fins acançons d’arreu del món.

Esperem doncs, poder continuar celebrant moltes més trobadesmusicals tots junts amb aquesta participació i il·lusió, perquè lamúsica, com molt bé deia Zubin Mehta, director d’orquestra indi,“és un parèntesi de pau dins l’agitació dels nostres dies”.

2a trobada de coralsa Sarrià de Ter

dotze de juny de 2006

cultura~

PdS 58

47

El presbiteri de l’església de Ntra. Sra. deMisericòrdia amb els components

de totes les corals que varen participar en la segona trobada

de corals a Sarrià de Ter.

Els Cantaires de Sarrià.

Sarrià de Ter és un poble que ha viscut sempre a la vorad’un camí molt concorregut. Els seus habitants han vistpassar la història d’anada i de tornada, són gent –per defi-nició– de pas, però els que finalment hi arrelen ho fan ambla mateixa força desaforada dels arbres més robustos.Sarrià no ha quedat arraconat pels avatars de la nostrahistòria moderna, sinó que ha sabut mirar més enllà, en elsamplis horitzons de l’economia, de la societat i de la cultu-ra, creant un pòsit que permet el conreu d’experiènciesdiverses que en un altre lloc podrien semblar paradoxals,però que aquí esdevenen comunes.Joana Ramos és una sarrianenca que escriu, una donaque somia i que recorda. No és fàcil. Diuen que la memò-ria és el paisatge i que tots els paisatges tenen alguna cosaque recorda un altre paisatge. Escriure és recordar i laJoana ha sabut descriure’ns aquest país etern on encarahabita la figura d’un poeta i, amb els ulls d’una dona ena-morada, ens el fa visitar pels camins de la lectura, de lapoesia i de la passió desfermada. Escriure és recordar, oen tot cas –tal com afirmava un escriptor valencià–, ésinventar records.Lorquiana nortina, editat recentment per CCG Edicions i

presentat a Sarrià de Ter, és un poemari ric i emocionat,fruit de la passió i del goig estètic, dedicat a la figura deFederico García Lorca, però també és la descripció d’unsomni, el somni de qui planta obstinadament les flors de lamemòria en la terra més fecunda, en l’eternitat de lesparaules.Lorca fou el representant més genuí d’una nova idead’Espanya més moderna i acolorida, més lliure i més justa,però que sabia mantenir perfectament les seves arrelsmés profundes en el saber popular. Una altra Espanya,negra i terrible, va acabar amb la seva vida però no amb laseva paraula, perquè les paraules viuen en una altradimensió, igual que viuran ara les de Joana Ramos.Els poetes en general tenen sort, perquè la seva veu res-sona durant molts anys, fins i tot després de la seva mort.Federico García Lorca fou un d’aquests, la seva obra, laseva vida i la seva mort tràgica s’escamparen ràpidament,com un incendi per l’herba seca. Aquest llibre ens ha deservir per recordar la seva memòria, però també, i gràciesal ric univers de Joana Ramos, per a iniciar-nos en el camíde la poesia, de la lectura i de la vida. ~

Lorquianasarrianenca

Quim CurbetEditor

~ c

ultu

ra

PdS 58

48

Amics i familiars de Joana Ramos varen recitar alguns dels poemes publicats en el llibre “Lorquiana nortina”. A la taula, Quim Curbet, Joana Ramos i Assumpció Vila.

En el panorama literari dels anys vuitanta, quan el país i lacultura catalana, efectivament començaven –per fortuna- aressorgir del llarg període letàrgic i de la misèria culturalque van ser els anys del franquisme, van aparèixer en l’es-cena literària dues novel·les de recreació històrica que vanrevolucionar la dialèctica i les lectures culturals delmoment. Em refereixo a les Memòries d’Adrià deMarguerite Yourcenar i El nom de la Rosa d’Umberto Eco.En aquells moments en què encara les novetats editorialsapareixien molt avançadament en llengua castellana i noen llengua catalana, evidentment no vam poder resistir nila temptació ni la pressió cultural del moment i vam haverde llegir aquestes dues magnífiques novel·les en castellà.Urgia descobrir-ne el contingut. Recordo que la lectura deles Memòries d’Adrià em causà una gran impressió per lacontextura ètica i moral amb la qual Yourcenar va afaiço-nar la personalitat de Publi Aeli Traià Hadrianus, un delsdarrers emperadors romans nascut a Hispània. La lecturade El Nom de la Rosa va ser diferent, perquè, per bé quees tractava d’una recreació històrica de la vida en unmonestir medieval de l’orde benedictina, la novel·la estavapròpiament -capítol rere capítol- farcida d’intrigues i miste-ris. I no només això, la novel·la d’Eco està repleta de refe-rents culturals que el lector de manera culta i perspicaç, had’anar descobrint mentre avança enmig d’un complexlaberint d’idees i petges policials per desxifrar. Després vavenir la descoberta del Jo, Claudi de Robert Graves,memorable repàs de la singular autobiografia històrica del’emperador tartamut Tiberi Claudi, nat l’any 10 a. de C. imort l’any 54 d. de C., que l’autor anglès ja havia publicatl’any 1934 i de la qual es va fer una interessant sèrie tele-visiva. Aquesta tipologia de novel·les, juntament amb mol-tíssimes més d’aquestes característiques, han estat qualifi-cades de novel·les històriques.

Després dels fenòmens Eco i Yourcenar, en el panoramaliterari europeu no han parat de sorgir novel·les de recrea-ció històrica, algunes amb més encert; amb més incidèn-cia en la documentació històrica que altres i amb més omenys èxit de públic. De les més rellevants en aquestsdarrers temps tal vegada podríem recordar, Bomarzo deManuel Mújica Lainez, recreació històrica a l’entorn d’unafamília del Renaixement italià, els Orsini de Viterbo, o Laciudad de los prodigios d’Eduardo Mendoza, que retrataamb bastant aproximació el creixement de la ciutat deBarcelona entre els anys 1988 i 1929, Els pilars de la terrade Ken Follett, que a manera del veraç i documentat assaigde l’historiador francès Georges Duby Temps de catedrals,recrea amb tota mena de detalls de quina manera, quan iqui construïa les catedrals gòtiques.

L’Església del Mar del barceloní Ildefonso Falcones, (Lacatedral del Mar, en la seva versió original castellana), ésun d’aquests darrers èxits editorials que estaria en la líniade la novel·la de recreació històrica ambientada aCatalunya i concretament de la història d’un barri deBarcelona, el barri de la Ribera, en un període, el segle XIV,temps de gran creixement de les ciutats. A L’Església del Mar,, tot comença amb un casament, el deBernat Estanyol i la seva muller Francesca, i els abusos quecomet Llorenç de Bellera, senyor de Navarcles, el qual faprevaler el mal ús o dret de cuixa que llegendàriament espermetien alguns senyors feudals amb els seus abnegats

L’església delmar; o comencabir unanovel·la dintrela història Josep Brugada

ILDEFONSO FALCONESL’Església del MarEditorial La Rosa dels VentsBarcelona, 2006

cultura~

PdS 58

49

vassalls en la primera nit d’un casament.A dir veritat, el dret de ius primae noctis,el qual es referiria al dret del senyorsobre la núvia del pagès allitada –segonsl’historiador Josep Mª Pons i Guri- noestà documentat a Catalunya, de maneraque el text de Falcones, per tractar-sejustament d’un text novel·lesc, es pot per-metre la llicència d’entrar a sac en totamena de detalls sobre aquest particular ique aquest susdit mal ús, sigui precisa-ment el desencadenant de tota l’acciónarrativa. Els inicis de la novel·la farienpensar més en una situació del vassallat-ge feudal dels segles XI o XII que no delsegle XIV. La novel·la, però, està en totmoment ben documentada i cal dir quedes del punt de vista de l’anàlisi històrica,és difícil de trobar-hi res que pugui desen-tonar si exceptuem a l’inici del capítol 19,en què a la primera línia es diu que“Acabava de passar el solstici d’estiu, cos-tava que es fes fosc i els bastaixos treba-llaven de sol a sol (...)” i unes línies mésavall diu que dormien al costat de laxemeneia, (...)” i que “Arnau, també esta-va cansat perquè no havia dormit bé alcostat de la llar”. Com tothom molt bésap, el solstici d’estiu s’escau per Sant Joan, per tant, enca-ra que fos al segle XIV, no em sé imaginar a ningú que peraquestes dates d’estiu dormís al costat de la llar, ni queaquesta romangués encesa o tant se val apagada. ¿O ésque no feia xafogor a Barcelona en aquest segle de bas-taixos? Malgrat aquesta circumstància, el text novel·lesc és pro-gressiu, així que tothora manté la tensió del lector perquèl’acció narrativa rarament mira enrere; els personatges,malgrat les impressionants vicissituds en les quals es tro-ben per ser justament serfs de la gleva, sempre acabensortint-se de les situacions, per més difícils que aquesteses presentin.

En la percepció del lector, la novel·la evoluciona en dosplans, l’un que és la història de l’ascendència d’ArnauEstanyol, infantesa i adolescència, fill d’un vassall anihilat,criat per fortuna a Barcelona, el qual arribarà a adquirir lacondició de ciutadà. Per altra banda, el segon pla, que vaparal·lel a la vida d’Arnau i cal dir que avança contemporà-niament al mateix ritme que la seva maduresa, és el de lalenta construcció de l’església gòtica de Santa Maria delMar al barri de la Ribera de la ciutat comtal. Enmig deldesenvolupament de la vida medieval, certament cruel queels va tocar de viure als qui no ostentaren la condició deciutadans, Arnau, privat de la seva progenitora, demostrauna especial devoció només per una, de mare: la Mare deDéu del Mar. Criat enmig dels tràfecs de la construcció del’església dels homes del mar, els seus jocs infantils, lesseves primeres passions amoroses avancen a l’ombra de laconstrucció de Santa Maria. Quan Arnau als catorze anysesdevé bastaix de la fàbrica de Santa Maria, el desenvolu-pament argumental entra en el capítol dels seus atrevitsamors amb Aledis. Maria, la filla del blanquer, sedueix,però, de manera profunda el jove, que no pot assolir la mà

d’Aledis, el seu amor passional i impossi-ble perquè el guia espiritual d’Arnau,Mossèn Albert, li apanya el casament.

Capítols més endavant i arribats a lesdates de finals de març de 1348, es rela-ten amb tota mena de detalls els estrallsque va ocasionar la pesta a la ciutat deBarcelona. Naturalment Arnau sobreviu ala pesta assistit per una família jueva. Laseva muller Maria, en canvi, mor a causade l’epidèmia. Heus ací, doncs, que des-prés d’aquestes dificultats, Arnau té vialliure per aspirar de nou plenament a laseva llibertat i esdevenir a la fi ciutadà, nonomés honrat de Barcelona, sinó respec-tat i membre del Consolat de Mar. Enrolata les hosts del rei Pere III el Cerimoniós, elnostre protagonista lluita contra els exèr-cits castellans de Pere el Cruel. Arnau, amés, esdevé escrivà de la Taula de Canvii home proper a la confiança del Rei.Aquesta proximitat li permet de recuperaralguna de les seves propietats familiarsperquè Bernat Estanyol, el seu pare, cons-tava com a baró de Granollers, SantVicenç dels Horts i Caldes de Montbui. Lapersecució passional d’Aledis, tal vegada

una jueva, i el casament a contracor amb una dama de lanoblesa, acaba complicant de nou la vida d’un home quedurant tota la seva dura joventud ha hagut de lluitar contrales adversitats i els convencionalismes medievals. Al final,per la seva amistat i col·laboració amb els jueus, la inquisi-ció encapçalada per la figura del cruel i temible dominicgironí Nicolau Eimeric, acabaran per posar en evidència elseu enterbolit passat i li complicaran l’existència. El motiude la seva detenció no esdevé massa clara: heretge?,judaïtzant?, acusat de mantenir relacions amb la sevaamant jueva? Se l’acusava de ser fill d’un assassí i d’unabruixa, després que la seva mare va ser violada i el seupare ultratjat pels abusos del poder feudal. Arnau Estanyolés empresonat a les masmorres i ni el seu germà bastard-que és un frare dominic- aconsegueixen de deslliurar-lodels sofriments a què l’obliga la inquisició. Ildefonso Falcones, aprofita alguns episodis del desenvolu-pament argumental de la dura història d’Arnau Estanyol perfarcir el discurs novel·lesc de personatges rellevants i sig-nificatius de la història de Barcelona del segle XIV.Naturalment, després dels episodis de la pesta, de les llui-tes de Pere III contra Jaume III de Mallorca per tal de recu-perar de nou l’illa per a la Corona catalano-aragonesa,pren especial protagonisme l’interrogatori inquisitorial alqual el bisbe de Barcelona Berenguer d’Erill i NicolauEimeric sotmeten Arnau. Després d’un llarg procés permanca de proves, Arnau és alliberat. La novel·la acabasetze anys després d’aquest procés, el 15 d’agost de 1384,diada en què amb gran repicamentum cimbalorum s’inau-gurava l’Església de Santa Maria del Mar i, Arnau, ai las!després de tants esculls i tràfecs soferts en la vida gòticabarcelonina, acaba convertit professionalment en quelcomd’aparença tan moderna com és: agent d’assegurancesmarítimes! ~

~ c

ultu

ra

PdS 58

50

Aquell dia vaig anar a l’escola i ben mirat ho ensopegava,la classe fou especial. Només de començar, la Sra. Mestrava col·locar un càntir de terrissa negra damunt la taula dela tarima – procurant que quedés visible des de tots elsangles – i ens convidà a dibuixar-lo. Mentre repartia fullsde paper blanc adequats al menester, procurava animar-nos i fins i tot entusiasmar-nos; entre d’altres coses ensdigué que el dia de fi de curs muntaria una exposició en laqual aquells dibuixos tindrien un lloc preferent. Si bé podíem esmerçar-hi el temps que convingués, nocalia acabar-lo aquell mateix dia, però jo l’havia d’enllestir,no tenia cap certesa de quan podria tornar a classe, aixíque sense meditar-ho gaire, i amb tota l’ànima bolcada alsmeus dits, vaig aventurar-me a provar sort, la demora nom’estava permesa. Quan al cap d’una bona estona alçavala testa per a comprovar els resultats de la tasca comença-da, m’envaí una mena de desànim …. Sobre el paper blancun perfil molt tímid volia reproduir els contorns del model;de les corbes parelles, però, no se’n podia pas dir quesemblessin bessones, i tot plegar quedava massa allargas-sat ….. Seguia abstreta en l’anàlisi de l’esbós, quan la fres-sa d’una cadira que es movia em sobresaltà, la curiositatem permeté veure que una nena s’havia apropat a la pro-fessora i li deia quelcom, en resposta la mestressa s’asse-gué i prenent el full de paper que li allargava l’alumna, vatraçar-hi quatre cops de llapis; d’immediat s’alçà una remorde protesta que ben prompte fou apaivagada, la dona s’a-fanyava a oferir ajuda a tots aquells que tinguessin dificul-tats. De seguit i a cuit-corrents es formà una corrua d’aspi-rants a rebre auxili.No sé quants deurien quedar-ne disposats a valer-se sols,el que sé és que em trobava entre ells, i no solament per-què pensava que rebent ajuda el treball no tindria gairemèrit, sinó també perquè m’adonava que d’afegir-me a laconcurrència desvalguda, m’exposava a no fer el dibuix. I

en tenia ganes. Aquest pensament m’animà a prosseguir lafeina. Aquella cosa tan allargassada la podia engreixar …això em permetia retocar les corbes a fi de fer-les méssemblants i al mateix temps equilibrar les proporcions.Bé …. El meu propòsit no quedà pas atès del tot, el que sísucceí fou que el càntir anà creixent fins a ocupar quasi latotalitat del full blanc …..Del tòt i del galet, n’estava forçasatisfeta, la nansa també es veia ben arrodonida, però elcos continuava un xic guerxo i no vaig trobar la manerad’arranjar aquest defecte.Resignada a acceptar com a vàlids els contorns, vaigcomençar a ennegrir l’interior, això m’entusiasmà -el llapisnegre m’agradava més que els de coloraines, si més no elsque havia tingut al meu abast- i la meva joia augmentava amesura que el càntir anava prenent vida al damunt delpaper: del costat que rebia la llum, ben pàl·lid; la resta, mésfosquet amb clapes i venes de diferents intensitats, tal comem semblava que era el model.El treball quedà enllestit abans d’acabar la classe, peròd’haver estat segura de poder tornar a l’escola el dia de lapropera secció no l’hauria pas lliurat, hauria provat de fer-lo novament, estava convençuda d’aconseguir millorsresultats.Ben mirat, però, estava presentable, era net i polit, i no feiapas de mal veure, si més no pels meus ulls. És clar queestava jutjant la meva obra, i si a això hi afegim que sola-ment tenia deu anys i molt poca experiència en aquestafer, comprenc que la meva opinió no es podia tenir massaen compte.Amb tot, la decisió estava presa, quan la senyora mestraavià els que quedaven per atendre, degut que s’apropaval’hora de plegar, vaig portar-li el dibuix …….En prendre’l ifixar-hi l’esguard, el seu rostre va canviar d’expressió. Jo notenia cap experiència en el significat d’aquella transforma-ció, no podia pas endevinar doncs quin seria el seu judici,

El càntirDolors Xabé

No és pas que em manquin records grats de lainfantesa, en tinc a pilots, molt especialment de la

primera infantesa, de quan la meva família no haviasofert cap mutilació, d’abans que quedés esmicola-da i escampada com si fos un objecte perillós quecalgués destruir per evitar-ne mals pitjors . Però elque vull relatar-vos, malgrat ser trist, és dels més

entranyables, d’aquells que resten gravats per sem-pre més.

cultura~

PdS 58

51

estava esperant que d’un moment al’altre em digués: -Heus aquí que elcarretó sense rodes ha volgut fer viasol. I és que quasi sempre que anava al’escola i s’adonava de la mevapresència em feia la mateixa obser-vació: “Eres más torpe que un carrosin ruedas“ i jo m’ho creia, i la imatged’un carretó sense rodes m’acom-panyava sovint.La propera vegada que vaig assistir aclasse, ni jo ni ningú es recordava del càntir .I així, entre campanes i més campanes (primer era la feina,encara gràcies que hi pogués anar de tant en tant), va arri-bar l’acabament de curs. Hi hagué festa i es muntà l’expo-sició promesa, amb diversos treballs escolars damunt delspupitres i els dibuixos penjats a les parets del voltant.Després d’haver donat tres tombs per l’aula, ja no em que-dava cap dubte, el meu càntir no hi era.D’aquella absència podia haver-me’n adonat al primer copd’ull, tots els dibuixos exposats tenien trets comuns: uncàntir petit, centrat al bell mig del paper blanc. Això no volpas dir que tots fossin iguals, cal tenir en compte que hihavia alumnes d’edats diferents, i també que els dots pictò-

rics no solen pas trobar-se repartits equitati-vament. N’hi havia que tenien una gràciaexquisida, el paper sols els servia de fons, ensobresortien; d’altres es veien esquifits, i lamajoria no passaven de discrets, els manca-va personalitat (bé, això ho penso ara, llavorsnomés veia que res no distingia uns delsaltres, suposo que eren fets per la mateixamà). Si el càntir que havia dibuixat jo haguésestat allà, hauria semblat el pare de tots, opotser seria més exacte dir llur padrastre.Però no fou pas aquest pensament el que

se’m va ocórrer llavors, més aviat va semblar-me que erainjust haver menyspreat aquell treball fet amb tanta il·lusió.I en aquell mateix moment “El Càntir” prengué vida en elmeu magí, el vaig veure lliure de defectes, real, a puntd’omplir d’aigua fresca.Abans d’anar-me’n vaig atrevir-me a demanar a la senyoramestra que em donés el meu dibuix. No li fou possible,l’havia esquinçat (?), reposava per sempre més en el mónde l’oblit. Aquesta circumstància féu que no pogués com-provar mai si el càntir en qüestió era tal com l’havia vist eldia que el vaig lliurar, o com el vaig veure quan el vaigenyorar.

AUTOESCOLAGIRONÈSGGIIRROONNAA:: AAvv.. JJaauummee II,, 3366 -- TTeell.. 997722 2200 2277 1144FFOONNTTAAJJAAUU:: RR.. XXaavviieerr CCuuggaatt,, 5522 -- TTeell.. 997722 2222 1122 5577SSAARRRRIIÀÀ:: CC//.. MMaajjoorr,, 1111 -- TTeell.. 997722 1177 0066 5522ee--mmaaiill:: iinnffoo@@aauuttooeessccoollaaaappssaa..ccoommwwwwww..aauuttooeessccoollaaaappssaa..ccoomm

~

~ c

ultu

ra

PdS 58

52

L’escriptor novaiorquès Paul Auster, flamant guan-yador del premi Príncep d’Asturies 2006, ens ofe-reix en el seu darrer llibre Bogeries de Brooklynuna mirada lúcida, irònica i punyent dels habitantsque conformen el microcosmos de Brooklyn, elseu barri d’adopció des de fa 26 anys, i que nosón gaire diferents als de la resta del món.

Nascut a New Jersey l’any 1947, va tenir uns ini-cis agitats i desordenats anant d’un fracàs a undesastre, com relata magistralment, i no senseun punt d’ironia, a la seva autobiografia Viure aldia, publicada l’any 1997. Als vint anys s’instal·laa París per evitar anar a la guerra del Vietnam,on malviu traduint autors francesos. Desprésd’una producció tan intensa com dispersa, apartir dels anys 80 comença a ser reconegutel seu talent amb obres com Leviathan o La tri-logia de Nova York, entre d’altres. Ha fettambé alguna incursió en el món del cinema, ambels guions de “Smoke” “Blue in the Face” i “Lulu on the Bridge”, que va dirigir ellmateix.

Nathan Glass, un agent d’assegurances d’una important companyia de Manhattan, decideix traslladar-se a viure al barri onva néixer en complir els seixanta anys, amb un divorci a les seves espatlles i un càncer terminal amb una esperança devida d’un any escàs. Busca, com diu al principi del llibre, un lloc tranquil on morir. Per tal d’omplir les hores, es proposaescriure un llibre, que anomena El llibre de l’estupidesa humana, amb la intenció d’aplegar-hi totes les relliscades, els errorsi les ximpleries que ha comès al llarg de la seva vida i també les que ha sentit o llegit a d’altres. Algunes d’aquestes diver-tides anècdotes ens són explicades al principi del llibre, abans d’una trobada casual amb un seu nebot que no ha vist enset anys. El retrobament amb el nebot Tom Wood que treballa de dependent en una cèntrica llibreria, els fa reprendre laseva pròpia història, compartint sentiments, il·lusions i projectes. S’estableix entre ells dos una relació d’afecte que els faràparticipar de confidències, peripècies i propòsits impossibles.Altres personatges il·lustren aquesta miscel·lània, com el propietari de la llibreria, en Harry Brightman, un honrat estafador,un trampós honest, o com diu Nathan “un bandarra espavilat que té l’espurna de la vida”. En Harry, que havia passat dosanys a la presó per una estafa amb obres d’art, aviat l’embolicarà en un nou negoci que els hauria de fer guanyar moltsdiners, però que té algun punt fosc: “¿El negoci és legal o il·legal? pregunta en Nathan, Il·legal, evidentment. ¿On és ladiversió si no hi ha risc?” respon en Harry. La idea, per descabellada que pugui semblar, és falsificar un manuscrit de Lalletra escarlata, un clàssic de la literatura americana. Les coses es complicaran força més de l’imaginable, i en Nathan esveurà obligat a contraatacar.També hi ha la MBP, la Mare Bonica i Perfecta, una veïna casada amb un tal James Joyce (!) i de qui en Tom n’està per-dudament (i secretament) enamorat; la Lucy, una nebodeta d’en Tom amb només nou anys i mig, que es presenta a casaseva tota sola provinent del nord del país, que es nega a parlar i que els portarà més d’un maldecap; o l’Stanley Chowderi la seva desimbolta filla Honey, propietaris de l’Hostal Chowder, reconvertit durant uns dies en l’Hotel Existència, una menad’arcàdia idíl·lica somiada per en Tom i el seu oncle.L’honor, la traïció, la revenja, la memòria restituïda, la felicitat, el quefer diari, es barregen en una novel·la fresca, divertidai intel·ligent que quan cal no estalvia crítiques a l’administració Bush, i on la quotidianitat dels personatges dóna la dimen-sió de la seva universalitat. Tot plegat, un deliciós cant a la vida.

Bogeriessensates, Àngel Garcia

cultura~

PdS 58

53

I el que us proposo a continuació no és un llibre nou, però nosempre hem de llegir les darreres novetats editorials. Devegades convé rebuscar per la biblioteca fins a trobar unajoia com aquesta.El misteri del solitari, de Jostein Gaarner ens explica lahistòria d’un pare amb el seu fill d’uns dotze anys que viat-gen en un Fiat atrotinat des de Noruega fins a Atenes peranar a buscar la mare, una model que els ha deixat fa vuitanys. El pare, afeccionat als discursos filosòfics, a col·lec-cionar jòkers i a mamar una mica més del compte, aprofi-ta les parades per fumar una cigarreta i deixar anar algu-na reflexió més o menys profunda sobre la seva expe-riència com a mariner, sobre l’origen de l’univers, el món,la vida, la humanitat, etc., mentre que el fill, que n’és elnarrador, se l’escolta amb un posat conformat i un interèsrelatiu. El viatge transcorre plàcidament dins aquestsparàmetres, però les coses es compliquen quan arribenals Alps, on en una benzinera un enigmàtic nan dóna al noi una lupa i els indi-ca que per anar a Venècia han de passar pel petit poble de Dorf. Un cop allà el vell pastisser del poblet,arribat l’any 1946 fugint de la guerra, regala al nen una bossa de brioixos dins un dels qual, el més gros, hi ha un minús-cul llibre anomenat “La gasosa porpra i l’illa màgica”, tan petit que per llegir-lo li caldrà una lupa. A partir d’aquí en el llibres’alternen dos relats: el del viatge i el del llibre del brioix.En el petit llibre s’explica la història de l’únic supervivent d’un naufragi l’any 1842, que aterra en una illa poblada per unsdiminuts i estranys personatges: tots són piques, diamants, trèvols o cors, parlen de manera inconnexa i es dediquen aquatre oficis: vidriers, fusters, pastissers i agricultors. Tenen l’any dividit en 13 mesos --com el número de cartes d’un pal—de 28 dies cadascun (que sumen 364) i en 52 setmanes de 7 dies (que sumen també 364) El dia que falta és el Dia delJòker. (Curiosament la suma de tots els símbols d’un color fa 91, que multiplicat per quatre colors són 364!) A l’illa hi trobatambé un adult que li explica la seva història: l’any 1790, 52 anys abans, va naufragar i es va instal·lar en aquell lloc.Al llarg de la novel·la, el relat màgic del petit llibre del brioix i els esdeveniments del viatge a Grècia, s’aniran barrejant,implicant el nen i el seu pare en una història cíclica. Però allò que fa aquesta novel·la més interessant, a banda de la fas-cinant trama, són algunes de les reflexions del pare, un home despert que sap mirar al seu entorn i veure la petitesa del’home i la grandesa del món. A tall d’exemple, un fragment:“Jo opinava que era estrany que les persones que som tan llestes no tinguem més coneixements sobre nosaltres matei-xos. Llavors el pare em va dir: Si el nostre cervell fos tan simple que el poguéssim entendre, llavors seríem tan rucs que nol’entendríem. Em vaig quedar força estona reflexionant sobre aquest pensament. El pare va continuar: Perquè existeixencervells que són molt més simples que el nostre; nosaltres, per exemple, podem saber com funciona el cervell d’un cuc deterra, almenys en part. Però el cuc no ho entén, perquè el seu cervell és massa simple.Potser existeix un Déu que ens entén a nosaltres, vaig dir. El pare va fer un salt a la cadira. Potser sí, va dir. Però llavorsseria tan increïblement complex que no s’entendria a ell mateix”.I tot això amanit amb algunes lliçons sobre els antics filòsofs com Sòcrates o Plató. De fet la idea d’escriure El món de Sofia,(el llibre que va donar renom a Jostein Gaarner, una entenedora i apassionant lliçó de la història de la filosofia explicada auna noia de quinze anys), va sorgir al final d’El misteri del solitari, quan el noi es proposa buscar un llibre que doni respostaa les preguntes que es formula: Qui som? D’on venim?En definitiva, un llibre pretesament senzill, com ho pot semblar El petit príncep, però ple de màgia i saviesa que ens recor-da que tot al nostre voltant està posat perquè en podem treure un bon profit, o dit d’altra manera, que de tot allò que ensenvolta en podem aprendre. Un llibre ple de reflexions d’aquelles que potser, ni que només fos un cop a la vida, tots enshauríem de fer. ~

... misterisentenedors

~ c

ultu

ra

PdS 58

54

1 pasendavant i 8 enrera

El curs passat, concretament el 2 dejuny, vam rebre la notícia, telemàtica-ment, que el CEIP Montserrat eraguardonat pel treball presentat a laconvocatòria de La Mostra deProduccions Audiovisuals delDepartament d'Educació iUniversitats en la modalitat de vídeo itelevisió.D’on va sorgir la idea per a la realitza-ció d’aquest projecte audiovisual?Malauradament, va néixer arran d’unaproblemàtica que encara pateixen elspobles de Sarrià i Sant Julià: el des-doblament de la N-II i l’AP-7. És obvique aquesta decisió que va prendreFoment afecta de manera molt direc-ta la nostra població i també la nostraescola.En conseqüència, la revista Parlem deSarrià, en el seu moment, va publicarun extens article titulat “ Un pas enda-vant i vuit enrera “ explicant, amb pèlsi senyals, tota la història.Vet aquí que el número 55 de la revis-ta ens arriba a les mans i vam decidirque des de l’escola podíem pressio-

nar i mostrar el nostre rebuig a travésd’un projecte audiovisual.Els protagonistes van ser els alumnesde sisè de primària i el treball va con-sistir, a grans trets, en un debat i unmanifest rebutjant, però alhora justifi-cant el perquè no de la decisió presaper part del Ministeri.El procés de treball per part delsalumnes va ser: documentar-se sobreel tema a través d’internet, revistes,diaris, programes, xerrades, ....Després d’això, se’n va parlar a classeper buscar possibles solucions o, simés no, actuacions que afectessin almenys possible l’escola i el municipi.A partir d’aquí, es va veure la neces-sitat de fer un debat amb totes lespersones implicades en el procés.Des dels alcades de Sarrià i Sant Juliàa l’alcadessa de Girona, un represen-tant de la Plataforma Salvem Sarrià iun representant de Foment. Es va triar un bon moderador per talde conduir el debat de manera activa,respectuosa i amena. Cada alumne/ava haver d’estudiar el seu paper i, per

tant, vivenciar un rol que queda llunyde la seva pròpia realitat.La dinàmica va ser molt bona, tant pelque fa al públic que feia les pregun-tes, com als convidats/des que porta-rien a terme el debat.No és per dir-ho, ni per posar-nosmedalles, ja que el mateix premi ensavala, però el muntatge va ser un èxit.A més a més, pensem que va ser unprojecte molt divertit i alhora molteducatiu per al nostre alumnat. D’un problema real, actual i molt prò-xim, hi hem volgut posar el nostregranet de sorra i esperem quepuguem contribuir a replantejaraquesta decisió. Aquest premi ens ha donat ales perseguir defensant el nostre municipi, elseu entorn social i natural, i, sobretot,la nostra escola.Per si algú està interessat/da a visio-nar aquest projecte audiovisual, uspodeu adreçar a la pàgina web:http://www.xtec.cat/audiovisuals/mostra2005 ~

Eva Bassó i Puig

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona

espai escolar~

PdS 58

55

Quin moviment veiem en els nens0 a 3 anys quan permetem el seuritme ?

Us presentem l’evolució dels movi-ments del nen/a quan respectem elseu ritme, sense anticipar-nos, sensepresses, no esperant el següent pas,sinó gaudint de cada un. La genèticapermet als infants fer aquest procésper ells mateixos.

• L’infant està estirat panxa enlaire,pot girar el cap, mou les mans, elspeus i l’esquena.

• Comença a girar-se d’un costat (potestar un temps girant al mateix cos-tat), desprès girarà a l’altre o a totsdos. Els moviments de tronc, camesi braços són més evolucionats.

• Es gira sobre la panxa i torna a laposició d’abans. Pot quedar-sejugant sobre la panxa enfortint elseu tronc, també pot girar des-plaçant-se en el terra, fent forçaamb els braços.

• Es comença a desplaçar girant orastrejant, amb els colzes o amb lesmans.

• Es comença aixecar del terra, man-tenint-se sobre un costat (movi-ments intermitjos, semi-asseguts ).En aquesta postura pot jugar moltaestona i trobar diversos moviments.

• Comença a trobar la postura de qua-tre grapes i aviat marxarà gatejant is’enfilarà amb facilitat.

• S’asseu i comença a trobar diferentsmaneres de fer-ho. Assegut tot eltronc és mòbil i té les dues mansdisponibles per jugar

• Va de quatre grapes amb mans ipeus.

• S’agenolla i torna a seure, o estirar-se.

• S’aixeca amb recolzament (paret,barres..) Practica aixecar-se i tornara terra. Pot donar alguns passos decostat agafat.

• Es manté dret, s’aixeca i torna a aju-pir-se

• Dóna els primers passos lliures• Camina• S’enfila

El benefici de respectar la seva evolu-ció és nota en l’harmonia del seusmoviments. Ell mateix arriba a lesdiferents postures i això li permettornar amb seguretat, amb un movi-ment fluid, a la postura d’abans. Totel que ha après està en el seu regis-tre personal i ho pot trobar sempreque ho necessiti.

Amb el seus moviments anirà conei-xent el seu cos (esquema corporal),els seus límits i farà madurà el seucervell. Amb els seus desplaçamentsampliarà el coneixement de l’espai iles seves possibilitats.

L’etapa de passar d’estirat a la verticali-tat és una etapa dels primers anys i unade les tasques més importants per l’in-fant que li servirà per tota la vida.

Moure’s en llibertat, respecta’m el meu temps.

Marta Graugés, directora del centre Gira-sol a Sant Gregori.Mònica Singla, directora de L’EBM CONFETTI.

“ Al llarg del desenvolupament dels seusmoviments, l’infant aprèn no només

a girar-se de panxa o a donar tombs, anarde quatre grapes, aixecar-se o caminar,

sinó que també aprèn a aprendre.Aprèn a estar ocupat amb alguna cosa, a

agafar interès per alguna cosa, a provar, experimentar. Aprèn a superar

dificultats. Aprèn a conèixer l’alegria i la felicitat, les

quals signifiquen el seu èxit, és a dir, és el resultat de la seva pròpia i pacient

constància. “Emmi Pikler

~ e

spai

esc

olar

PdS 58

56

Alguns dels limitadors que ens impediran trobaraquests moviments.

Hi ha situacions en les que la possibilitat de moviment delnen/a queda molt reduïda. El lloc on el col·loquem (hama-ques, caminadors, “maxi-cosi”…) obliga a l’infant a adop-tar una postura determinada, sense deixar-li explorar elsmoviments tant rics que el seu cos permet

Què necessita l’infant per moure’s en llibertat?

Un terra sòlid, millor de parquet, de fusta, que facilita lamobilitat.Un espai ampli i protegit (parc 2x2 mínim). Una roba còmoda. Joguines que el motivin i l’ajudin a explorar (poques i pocplàstic).Temps, el temps necessari per anar madurant el seu cer-vell i perfeccionant els moviments .Un adult que li permeti, que estigui present, que no s’an-ticipi als seus moviments, que accepti el que hi ha, que nocompari, que posi en paraules les accions del nen/a. Un adult que permeti la seva autonomia amb respecte,amor, molta paciència i confiança en el seu procés.

~

La relació amb l’infant, es construeixdurant les atencions individuals (canvi

de bolquer, menjar, canvi de roba, rentarcara i mans, bany...). Només quan el

nen/a està satisfet, amb un tracte amorósi atent per part de la mare, pare, educa-dora, sols llavors l’infant petit es mourà i

explorarà el món amb alegria.

Gràcies a Emmi Pikler i l’institut Loczy per la sevaaportació en el camp de l’infància.Gràcies a Ute Strub, a través de la qual hem cone-gut tot aquest treball.I a la Marta Graguès que ha col·laborat en la realit-zació d’aquest article.

espai escolar~

PdS 58

57

La cooperació internacional i el co-desenvolupa-ment que fan moltes ongd (organitzacions no gor-venamentals pel desenvolupament) locals d’arreu,més enllà de les grans ongd, són la força transfor-madora d’un món que cada dia demana amb mésurgència retallar les desigualtats. Entitats com elGERD, per exemple, transformen realitats i generennoves oportunitats per qui no les tenen, amb capa-citat de superació i, sobretot, amb una empentaadmirable i encomanadissa. La sensibilització ésnecessària, la solidaritat és imprescindible, però siel pas de la presa de consciència al gest és senzill,el pas del gest a l’acció implica un compromís méspersonal i profund. Des de l’Ajuntament de Sarrià deTer promovem la sensibilització, fomentem la soli-daritat i recolzem la cooperació.

Sarrià de Ter ha estat i és, tradicionalment, un poblesolidari; un poble que es percep a sí mateix dins unmón globalitzat, conscient de les desigualtats queexisteixen i compromès en la necessitat de fer-hifront. Un poble amb persones i entitats que al llargdels darrers anys han treballat a Sarrià de Ter i arreudel món sensibilitzant i transformant consciències irealitats: en Ramon Marcos, l’Àngel i la MorissaCañigueral, en Pau Fornells o en Lluís Pla han estati estan compromesos fins al moll de l’ós; Sarrià enAcció i, actualment, el GERD, han treballat, aquestsdarrers actualment d’una manera molt intensa, perno doblegar-se davant les dificultats i fer, de la sevacapacitat d’acció, un motor de desenvolupament.

Sarrià de Ter és dels municipis veterans a Catalunyaen solidaritat i cooperació, formant part, per exem-ple, del Fons Català de Cooperació des dels seusinicis com a membre fundador. Tant els alcaldesJordi Cañigueral i Josep Turbau, com l’equip degovern actual, hem mantingut, més enllà de lanecessitat de dotar Sarrià de Ter de serveis, equi-paments i qualitat de vida, una mirada crítica i com-promesa vers les desigualtats, promovent la denún-cia, potenciant la sensibilització i recolzant la coo-peració pel desenvolupament. L’agermanamentamb el poble d’Aguacatán (Guatemala) respon al’expressió d’un major compromís vers un poble,una gent, una realitat diferent i llunyana alhora queamb múltiples punts de similitud.

Actualment l’equip de govern seguim amb el nostre compromísvers la cooperació pel desenvolupament, donant suport a entitats iprojectes realitzats per sarrianencs. Són quatre els projectes que,amb més o menys intensitat, recolzem des de Sarrià de Ter:l’Agermanament amb Aguacatán, el suport al Poble Saharauí,l’Escola Bilingüe de la Pastoral Indígena Isamis i l’AgendaLlatinoamericana.

A més també col·laborem en campanyes d’emergència, com la delTsunami del sud est asiàtic l’any passat o, aquest any, per les inun-dacions al Sàhara Occidental.

Aguacatán, els nostres germansde Guatemala.

El GERD (Grup Editor de la Revista del Discapacitat) ha viscut unprocés d’expansió i creixement de projectes aquests darrers anys;el seu local del Centre Cívic la Cooperativa s’anava fent petit amesura que el GERD anava creixent en volum de projectes, volumde gent. En previsió a les seves necessitats d’espai des del’Ajuntament vam iniciar, l’any passat, la recuperació de les aules deles antigues escoles d’adults per ubicar-hi el GERD. Amb una inver-sió de 27.000 € aquests darrers dos anys hem resolt els problemesd’estructura de les aules, les hem reformat, hem millorat els seusserveis i hem suprimit les barreres arquitectòniques, de maneraque aquest any el GERD s’hi ha pogut traslladar, disposant, ara, d’unespai amb accessibilitat, ampli i funcional. Des de l’equip de governens sentim compromesos amb la tasca del GERD: ens hi hem com-promès amb una dotació econòmica per a la seva activitat peròtambé, i tant o més important que aquesta, amb l’oferiment d’unespai en millors condicions que respongui a les seves necessitatsper donar cabuda a la seva activitat.

El GERD, des de la perspectiva de l’Agermanament amb Aguacatán,ens ha permès, a través del contacte que tenen amb l’ADA(Asociación de Discapacitados de Aguacatán), obrir una nova via dedesenvolupament amb el nostre poble germà de Guatemala. En unsmoments amb una certa inestabilitat política, el treball del GERDamb l’ADA ens ha garantit la possibilitat de participar d’un projecteper un centre de capacitació per discapacitats. Aquest projecte,que es troba en una primera fase, requereix l’adquisició d’unterreny per a construir-hi el centre de capacitació, pel quèl’Ajuntament de Sarrià de Ter, a través de GERD, hi ha destinataquest any 8.000 €. Seguirem donant suport a aquest projecte l’any2007, és el nostre compromís amb Aguacatán i amb el GERD.

La Cooperació,el nostre compromís amb el desenvolupamentRoger Casero Gumbau, Primer tinent d’alcalde i regidor de Serveis Socials i Cooperació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

~ s

olid

aritat

PdS 58

58

D’altra banda, a través d’una mancomunitat de municipis,MUNICOPAZ (Asociación de Municipios del Corazón de laZonapaz), en la que participa Aguacatán, presidida preci-sament pel Sr. Pablo Escobar (Alcalde d’Aguacatán), inicia-rem una relació de cooperació en els seus projectes, ambuna dotació, aquest any, de 3.000 €.

Formen part de MUNICOPAZ vuit municipis: Aguacatán iChiantla del departament de Huehuetenango; Sacapulas,Santa María Cunén, Santa María Nebaj, Villa de Uspantan,i Chicamán del departament El Quiché; San CristóbalVerapaz del departamento de Alta Verapaz.La seva naturalesa, en les seves pròpies paraules, la defi-neixen de la següent manera: “La Asociación deMunicipios del Corazón de la Zonapaz, cuyas siglas“MUNICOPAZ”; es una Asociación Civil no lucrativa, soli-daria, subsidiaria, gremial en el ambiente municipal, conigualdad de derechos y obligaciones de un voto por afilia-do, constituida con el fin de contribuir a solucionar los pro-blemas de los municipios y las municipalidades a través deapoyar integralmente, tanto en el mejoramiento de calidadde vida de los habitantes, en el incremento de sus ingre-sos, como el fortalecimiento de la capacidad de respuestade los municipios ante los requerimientos de la población.” La seva missió l’expressen de manera molt clara: “LaAsociación de Municipios del Corazón de la Zonapaz, unainstancia intermunicipal y solidaria que contribuye a forta-lecer los procesos de gobernabilidad de la región, la capa-cidad y autónoma de los gobiernos municipales, estable-ciendo redes estratégicas de desarrollo integral, mediantela capacidad técnica y política, formulación y gestión deproyectos económicos, sociales, culturales, políticos yambientales que contribuyan a elevar los niveles de vidade la población y fomentando la participación ciudadanadesde sus diversas formas de expresión.”

El nostre compromís amb Aguacatán també ha de passarper recolzar MUNICOPAZ, doncs és a través de les sevespròpies estructures i organitzacions que han de reforçar ienfortir la seva democràcia.

Aguacatán ha de seguir sentint Sarrià de Ter com un poblegermà, amic, proper i solidari.

El Sàhara, la terra promesa.

Ja hem parlat, en altres ocasions en aquesta revista i enxerrades i exposicions, de la situació política del SàharaOccidental, de la crua realitat que viuen, des de fa més de30 anys, els seus habitants i de les condicions dels campsde refugiats. Sense anar més lluny l’any passat la VIIJornada de Solidaritat i Cooperació la vam dedicar almalaurat 30è aniversari de la no resolució de la seva auto-nomia. El Sàhara Occidental, la terra promesa, els territorisocupats.

Sarrià de Ter ha estat solidària amb el Sàhara a través de lacol·laboració a les Caravanes de productes (hem fet cam-panyes d’aliments, sabó...), a les colònies o, malaurada-ment aquest any, a les campanyes d’emergències.

Entre el 8 i l’11 de febrer de 2006 van caure fortes plugessobre els campaments de refugiats saharauís, a la regióalgeriana de Tindouf, causant lamentables inundacions.Segons les informacions provinents del Front Polisario, el50 % de les cases de tova van quedar malmeses o des-trossades, amb un total de 12.000 famílies afectades.Malgrat no hi va haver, afortunadament ni víctimes mortalsni persones greument ferides, escoles, hospitals, centresde salut i altres infraestructures governamentals es vanquedar molt afectades.

“O socialitzem la participació de totes lespersones i de tots els pobles en els drets

de la vida, a la dignitat, a la llibertat, a l’al-teritat, o no hi haurà ni democràcia ni

pau”. Pere Casaldàliga. AgendaLlatinoamerincana 2007.

La Hàndia, amb en Rafael i la Ma Àngels, els seus pares acollidors.

La Handia i la Ma Àngels, amb les seves filles Liesbeth i Míriam.

Foto

: Fam

ília

Gonz

àlez

Paj

uelo

.

solidaritat~

PdS 58

59

L’Ajuntament de Sarrià de Ter va aportar 1.250 € al FonsCatalà de Cooperació, que va iniciar una campanya peralleugerir els efectes de les pluges sobre la ja de per sisituació de vulnerabilitat crònica que viuen els camps derefugiats.

D’altra banda l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha donat suport,un any més, a la família d’en Rafa Gonzàlez i la Ma. ÀngelsPajuelo, que han acollit aquest estiu, a la Handia, una nenasaharauí de 10 anys. L’Ajuntament ha assumit el cost delviatge, 525 €, a través d’un conveni amb l’AssociacióGirona amb Sàhara.

L’escola bilingüe de laPastoral Indígena Isamis

Al desembre de 2004, en la VI Jornada de Solidaritat iCooperació de Sarrià de Ter, l’Imma Fornells ens va expli-car, amb emoció i passió, el projecte de construcció d’unaescola bilingüe que estava portant a terme el seu germà,en Pau Fornells, a través de la Pastoral Indígena Isamis(Iglésia de San Miguel de Sucumbíos) al poble de SanMiguel de Sucumbíos, a l’Equador. El compromís de l’equipde govern va ser el de donar-hi suport i recolzament, ambuna aportació de 1.500 € per l’any 2005, que aquest2006 hem mantingut amb el mateix import, amb la previ-sió de seguir-lo recolzant, no només per la noblesa de laseva causa, sinó pel fort compromís que sentim vers lagent de Sarrià de Ter, o vinculada a Sarrià de Ter, queemprèn camins de solidaritat i cooperació com el què haemprès en Pau Fornells.

Agenda Llatinoamericana: un llibre que remou consciències

L’Agenda Llatinoamericana és molt més que una agenda,és un llibre crític, reflexiu i propositiu que afronta les desi-gualtats del món des de la base, fugint dels discursos ofi-cials. Des de fa anys l’Agenda Llatinoamericana es presen-ta a Sarrià de Ter, darrerament en el marc de la Jornada deSolidaritat i Cooperació. Però més enllà d’aquest suport,des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter,i més concretament des de la Regidoria de Cooperació,vam creure necessari donar suport a una campanya quedesenvolupa la Comissió de l’Agenda Llatinomamericanacom un projecte més del Fons Català de Cooperació:estem parlant de la Campanya d’Anada i Tornada del’Agenda Llatinoamericana. L’Ajuntament de Sarrià de Terdestina 1.000 € cada any a aquest projecte.Tal i com expliquen els seus impulsors, “la Campanyad’Anada i Tornada va néixer arrel de la necessitat que es vaconstatar des d’aquí que l’Agenda, escrita per aLlatinoamèrica analitzant-ne la seva realitat i fent propostesper canviar-la, fos coneguda pel poble llatinoamericà,donat que pel seu preu només era coneguda per algunesèlits intel·lectuals. Així doncs, es va començar comprantagendes per professors, religiosos i líders comunals delsdiferents pobles nicaragüencs agermanats amb d’altres deCatalunya. El projecte, però, ha anat creixent i s’han traduïtmaterials al castellà, com el mapa Peters, el darrer discurso el Calendari Solidari, per poder-los enviar allà; ara, a més,les efemèrides del calendari i els textos que les acompan-yen es trien i es redacten entre Catalunya, Nicaragua i ElSalvador. També se n’ha ampliat la cobertura i, sempre a

Sessió d’aquagim de la tarda del Mulla’t.

~ s

olid

aritat

PdS 58

60

través de contactes entre les bases d’aquí i les d’allà, s’estan fentarribar l’Agenda i els seus materials complementaris a Perú,Brasil, Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Chiapas, Cuba i laRepública Dominicana; sempre amb la voluntat d’ajudar els nos-tres germans llatinoamericans a conèixer les causes de la sevasituació i a ser-ne els actors del canvi”.

Sarrià de Ter es mulla per l’es-clerosi múltiple

Des de Sarrià de Ter també som solidaris amb col·lectius de casanostra que necessiten el nostre recolzament. És tradicional quecada estiu Sarrià de Ter es mulli per l’esclerosi múltiple.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter va col·laborar de nou amb la cam-panya “Mulla’t” de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), que unany més va ser un èxit de participació i de recaptació.Al voltant de 450 persones van participar, el passat 9 de juliol, ala jornada que es va organitzar a la Piscina Municipal; al llarg deldia es van fer dues sessions d’aquagim, una al matí i una altra ala tarda, i al migdia els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter vanfer ballar els Gegants de Sarrià, en Cinto i la Maria.

Entre la venda de material de la (FEM) i les donacionsal final de la jornada es va recaptar un total de956,39 €, que es van ingressar a la FEM per tal quepugui seguir fent la seva tasca d’investigació de lamalaltia i de suport social i econòmic als malalts quela pateixen. Però més enllà de la recaptació, al Mulla’t també escompten els metres nedats pels participants; a Sarriàde Ter la quantitat de metres que es van registrat vaser de 15.335 metres nedats per més de 30 perso-nes de totes les edats.

Des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sarriàde Ter mantindrem el nostre compromís per seguirfent de Sarrià de Ter un poble solidari, recolzant pro-jectes i entitats, compartint amb fermesa la voluntatde fer un món més just i democràtic i participatiu,promovent la sensibilització, recolzant la cooperació.

~

Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, amb enCinto i la Maria, també es van mullar, com cadaany, per l’esclerosi múltiple al Mulla’t de Sarriàde Ter.

Sessió d’aquagim del matí del Mulla’t.

Foto

s: Ro

ger C

aser

o

solidaritat~

PdS 58

61

En els darrers anys hi ha hagut una eclosió de la medicinanatural. El consum de plantes medicinals per al tractament demalalties és freqüent, sobretot si es tracta de malalties cròni-ques. Per altra banda, els joves les consumeixen amb unafinalitat recreativa. A Catalunya, el 42,9 % de la població amb malalties cròniquesconsumeix plantes com a complement a la teràpia mèdica.Aquest consum és de 2:1 en dones respecte als homes ambuna franja d’edat compresa entre els 40 i 60 anys. El 70 % dela població no ho explica al metge. Malgrat que hi ha la creença que les herbes medicinals sónmés segures i produeixen menys dany que els fàrmacs, hi haplantes que “per se” produeixen intoxicacions molt greus, comla belladona, la cicuta o el baladre. Altres poden donar qua-dres molt greus per interacció amb fàrmacs d’ús convencional.Aquesta situació és més freqüent i per això és importantconèixer les plantes més emprades, els seus efectes i lesseves interaccions més greus.Les plantes medicinals són aquelles que les podem utilitzar

amb una finalitat terapèutica; defet, abans de la medicina actual esfeien servir pràcticament demanera exclusiva. Actualment,el 25 % dels fàrmacs recep-tats tenen un origen botà-nic, com l’aspirina, la mor-fina, la digoxina o el tamo-xifè.Les plantes són tipificadesper la Food and DrugsAdministration (FDA) com asuplements alimentaris, per laqual cosa no han de passarcontrol estrictes de seguri-tat i eficàcia, així com tam-poc es controla la qualitat, puresa oconcentració.

Plantes tòxiques

Són plantes que qualsevol persona que les prengui amb una finalitat alimentària, recreativa o comercial experimentarà sig-nes i símptomes que podrien, fins i tot, ocasionar-li la mort.

Nom comú Part tòxica Efectes

Matallops blau Arrel Excitació,formigueig llavis, llengua i gola. Alteracions gastrointestinals. Aturada Cardíaca.

Adonis Planta sencera Arítmia, disminució freqüència cardíaca, nàusees, vòmits.

Grèvol Baies Vòmits, diarrea, convulsions.

Llorer rosa Fulles Vòmits, diarrea, convulsions.

Violer groc Llavors Arítmia, disminució freqüència cardíaca, nàusees, vòmits.

Gresolera Planta sencera Vòmits, mal d’estómac, retracció muscular, coma.

Tabac bord Fulla, arrel Deliri, convulsions, alteracions cardíaques i neurològiques.

Belladona Planta sencera Antisecretor gàstric, taquicàrdia, agitació i deliri. Pupil·les grans.

Celidònia Làtex Tetània, narcolèpsia, pèrdua de la sensibilitat.

Cicuta Fulles, fruit Vertigen, set, fred, diarrees, paràlisi muscular i mort.

Safrà bord Llavors bulb Salivació, nàusees i col·lapse cardiorespiratori.

Consolda Arrel Hepatotoxicitat amb necrosi hepàtica.

Digital Fulles, flors Trastorns digestius, cardíacs i renals.

Herba del verí Arrel Excitació,formigueig llavis, llengua i gola. Alteracions gastrointestinals, aturada cardíaca.

Baladre Rizoma Hipertensió, nàusees, fibril·lació, vòmits, mal d’estómac.

Herba dels fics Baies Alteracions digestives i renals.

Figuera d’infern Planta sencera Antisecretor gàstric, taquicàrdia, agitació i deliri. Pupil·les grans.

Veratre Rizoma Depressió cardiorespiratòria i hipotensió.

Flor de Pasqua Planta fresca Pèrdua de la sensibilitat, trastorns cardíacs, paràlisi músculs respiratoris.

Teix Fulles Tremolor, paràlisi progressiva, mort per col·lapse cardiorespiratori.

Figuera del diable, Ricí Llavors Trastorns gastrointestinals i cardíacs.

Gracíola Planta sencera Vòmits, nefritis i insuficiència respiratòria.

Escil·la Bulb Arítmia, disminució freqüència cardíaca, vòmits.

Intoxicació per plantes medicinals

~ s

alut

PdS 58

62

Adonis

Actitud a emprar davant una personaque pren plantes medicinals

Quan el metge fa la història clínica ha de preguntar si es prenenplantes medicinals.S’ha de suspendre la ingesta de plantes medicinals 2 setmanesabans de qualsevol cirurgia programada, per tal d’evitar interac-cions perilloses.La intoxicació aguda dóna quadres clínics molt variats, de diversagravetat, i per tant la història clínica i les proves de laboratori sónmolt útils per al diagnòstic.El tractament ha de ser simptomàtic, ja que no existeixen antídotsper a la majoria de plantes.Hem de deixar de pensar que lesplantes medicinals són innòcues i noprodueixen problemes.Davant de qualsevol dubte, consultarel metge o la infermera.

Plantes que interaccionen en medicaments

El consum d’aquestes plantes pot ocasionar juntament amb la medicació habitual greus problemes de sagnat, cor (infartde miocardi), embòlies, etc.. És important interrogar el pacient abans de fer una actuació farmacològica o mèdica com potser en l’anestèsia.

Nom comú Utilitat Efectes indesitjables i interaccions

Equinàcea Refredat comú Hepatotoxicitat, Ql’efecte dels corticoides.

All QColesterol, QTA, Potencia els efectes del Sintrom®,

antiagregant i antioxidant Ql’efecte d’alguns medicaments per tractar la SIDA.

Valeriana Sedant i ansiolític Potencia els efectes dels barbitúrics,

millora els símptomes d’abstinència a benzodiazepines.

Vitamina E Antioxidant i antiagregant Potencia els efectes del Sintrom®, afecta la tiroides.

Provoca hipertensió arterial amb dosis molt altes.

Èfedra Vigoritzant Arítmies i hipertensió arterial

Ginseng Antioxidant i vigoritzant Si > 15 g/dia produeix insomni, hipertonia i inflor.

Potencia els efectes del Sintrom®.

Provoca mania juntament amb alguns fàrmacs.

Herba de Sant Joan Ansiolític i Antidepressiu Fotosensibilització. Ql’efecte de la digoxina,

alguns medicaments per tractar la SIDA.

Gingebre Antivomitiu i antiespasmòdic Potencia els efectes del Sintrom®

Ginkgo Estimula la circulació Potencia els efectes del Sintrom®

~

salut~

PdS 58

63Digital

Portem ja uns quants cursos aquí a Sarrià,duent a terme una activitat cada vegadamés coneguda per a tothom: el ioga.I què és el ioga? Per a què serveix?La paraula ioga significa “unió” i una deles definicions que trobo més encertadesés aquesta:Ioga és l’art d’aturar-seper poder veure i sentir,per més tard viure i comprendre,necessari per finalment alliberar-se i transcendir.

És per reflexionar-hi oi?Aturar-nos, aquí està la clau per al primer pas. La vidaque duem ens porta a anar cada vegada més ràpid, aproduir, a ser eficients, a destacar en tots el àmbits, atenir un millor estatus, un millor cotxe, un bon pis, l’ordi-nador, el mòbil, tot resulta imprescindible i forma part del’evolució tecnològica.

Però i l’ésser humà, ha evolucionat al mateix ritme? Per respondre a aquesta pregunta, primer hem d’aturar-nos. Això és el que fem quan ens posem a fer una classede ioga, aturar-nos per experimentar el nostre cos, comestà. Què sent, com respiro...hem de començar primer perconèixer-nos a nosaltres mateixos i aquest prendre cons-ciència del nostre cos, ens permet anar observant, veure

els bloquejos, les tensions...i ens avisaque alguna cosa no acaba de funcionar.Les assanes, els estiraments, la respira-ció...són eines que ens ajuden a treballarel cos. Per treballar bé una assana esnecessita atenció; una postura és un exer-cici físic i mental alhora, llavors és quanpodem trobar la unió entre el cos i lament.

Es van alternant l’estirament muscular i la seva relaxació.

La relaxació també és una tècnica important dintre de laclasse de ioga, aprendre a afluixar les tensions del cos enspermet poder portar aquesta pràctica en les diferentssituacions de la vida diària i a mesura d’anar-ho fent, cadavegada ens és més fàcil incorporar-ho en les diferentssituacions de la vida diària. Però com totes les coses, esnecessita pràctica, disciplina i una gran dosi de pacièn-cia...llavors descobrirem que tot el treball té unes efectesinteressants. La vivència de sentir el cos en un altre estat,més relaxat i més tranquil, ens porta a descobrir que aixòés possible aconseguir-ho.

Però el més important de tot és l’experiència de viure-ho.

Om shanti om.

Ioga, per a què?

Ioga és l’art d’aturar-se,

per poder veure i sentir,

per més tard viure i comprendre,

necessari per finalment

alliberar-se i transcendir

~

~ s

alut

PdS 58

64

Dolors García

Enguany s’ha celebratla 24a edició de les24 HORES DE FUT-BOL PISTA SARRIÀ.Cada any se’n parla,d’aquest torneig, jaque pocs són tan tra-dicionals i pocs sónels que han aguantatel pas del tempssense gaires modifi-cacions respecte dela seva estructura ori-ginal. És un torneig onnomés es lluita per untrofeu. No hi ha dinerspel mig, no hi haregals excepcio-nals............, només hiha l’obsequi de dir heguanyat les 24HORES DE FUTBOLPISTA SARRIÀ.

És per això que cal feruna reflexió i dir: enrealitat aquest torneigquè és, és esport?, ésespectacle?, o és unabarreja d’ambduescoses alhora?

En l’aspecte esportiuno hi ha cap dubteque per a participaren aquest torneigamb ganes de guanyar-lo, s’ha detenir una preparació física moltbona, alhora que uns bons coneixe-ments tècnics d’aquest esport.Pensem que en vint-i-quatre hores,els equips que juguen la final acaba-ran jugant sis partits, cosa que ve arepresentar una mitjana d’un partitcada quatre hores. A més a més,

cada partit dura quaranta minuts atemps real de joc, per tant vol dirque aquests equips acabaran jugantdos-cents quaranta minuts. I peracabar de rematar el tema, una partd’aquests partits es jugaran en hora-ris on les temperatures superen els33 o 34 graus. Finalment, els dosequips que arriben a la final en les

últimes tres horesjugaran dos partits. Entermes tennístics dirí-em que aquest torneigés el “tie break” perexcel·lència.

En l’aspecte especta-cle és fabulós gaudirde vint-i-quatre horesde futbol pista senseinterrupció, amb totl’entramat que aixòsuposa: una pista peti-ta, fins i tot complica-da de jugar-hi, espor-tistes amunt i avallcontínuament, uncomitè de competicióvetllant pel bon fun-cionament del tor-neig, una taula decontrol controlant fal-tes, gols, temps dejoc, servei de barcomplet les 24 hores,publicitat a tot el vol-tant del recinte i, elmés important, unpúblic constant totesles hores que dura eltorneig. Com enten-dre, si no, a les tresde la matinada comp-tabilitzar més de 150e s p e c t a d o r s ?

Realment, tot un espectacle.

Bé, cada un és lliure d’entendre comvulgui les 24 HORES DE FUTBOLPISTA SARRIÀ, el que és segur ésque l’any vinent tornaran fidels a laseva cita.

24 hores de futbol pista Sarrià

Angel Mesas MesasRegidor Delegat d’Esports

~

esports~

PdS 58

65

Els voluntaris que ajuden que les 24 hores de futbol pista sigui tot un èxit.

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: Només hi ha tres tipus de persones, les que saben comptar i les que noHomer Simpson

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

EditorialEl tema del fonamentalisme islamistaestà que trina. Primer van ser unescaricatures, a continuació el Papa citaun emperador bizantí i rectifica“donde dije digo, digo Diego”, des-prés s’anul·la la representació d’unaòpera de Mozart a Berlín; un profes-sor d’institut francès s’ha d’amagarper dir el que pensa i finalment (?)alguns pobles a València suprimeixenels moros a les tradicionals batalles deMoros i Cristians.Davant aquesta allau d’intolerància isupèrbia, un grup de ciutadans sensi-bles han creat una web amb el nom dewww.Perdoneu-nosperseraixi.com onpodeu enviar les vostres adhesions oels vostres insults, segons de quin palaneu.

(La Redacció no es fa responsabledels escrits que no vagin signats, i si

van signats, tampoc.)

EleccionsPotser per allò que va dir Cervantesque mai segones parts foren bones, elGovern tripartit ha decidit canviar elnom per Entesa Nacional de Progrés.Home, la veritat, posats a triar nomsn’hi havia de més vistosos, amb mésganxo. Descartat el Trio per les con-notacions amorals que té, aquí n’hivan uns quants: El Trident, La Troika,El Triumvirat, El Triangle, El Trípode,El Trifàsic, El Tricorni, El Tricicle, LaTrinca o El 3 en 1, entre d’altres.Si mai han de repetir, ja ho saben. Deres.

Sam Enfot,Redactor en Cap (o Viceredactor).

Carnet per puntsSegons els darrers informes, ara queels pares són responsables de lamanca de valors, de la poca educació,de la mala alimentació i d’algun altredisbarat que fan els nens, laConselleria del ram està estudiant laimplantació del carnet per punts delspares.Per cada sopar veient la tele, un punt;

si el menjar és pizza i hamburguesa enlloc de verdura i peix, dos punts, i sies menja amb les mans sense fer ser-vir coberts, tres punts. No es descartaque, per recuperar punts, els pareshagin d’anar una setmana a fer demonitors de menjador a l’escola.La mesura ha estat molt ben acollidaper la comunitat d’ensenyants. Elspares, submisos, ho acceptaran. Esdesconeix l’opinió dels nens.

Miquel Aula, TSN,Departament d’Educació.

InternacionalCorea del Nord ha fet una provanuclear. Uns altres ximples com els del’Iran que es creuen amb dret a tenirarmament nuclear, com si no quedésprou clar que només els Estats Unitspoden decidir qui pot i qui no pot feraquestes proves. Que mira que hohem dit vegades, eh?

Jeims Ailoviu, TSN,Guasington.

Desmentits-No és cert que la prohibició de fumaral lloc de treball no es pugui aplicar alRei.-No és cert que els polítics abansd’entrar en campanya, visitin la pres-tigiosa Corporación Dermoética. I sihi van, a alguns no se’ls nota.-No és cert que l’FMI hagi convocatunes eleccions lliures i democràtiquesperquè els ciutadans puguin votaraquells que realment manen.

Nolasc A. Gat,TSN, Becari.

CuriositatsDe la mateixa manera que una comava salvar la pell d’un condemnat(“Perdón imposible, aplicar senten-cia” “Perdón, imposible aplicar sen-tencia”), hi ha qui diu que la famosafrase de Zapatero “Montilla me gustamás” portava una coma.

Pau Gimferrer,TSN, lingüista.

Frases prestadesSi la llei de la Gravetat s’hagués d’a-provar al Congrés de Diputats, actual-ment caminaríem a més d’un metreper sobre de terra.

Jaume Perich(Nacional II)

Petició postelectoralDesprés d’aquestes properes eleccionso les que siguin, si us plau doneu-nosuna treva, que la nostra capacitat deresistència és limitada i això ja no hiha qui ho aguanti...

Amadeu Vot,TSN,Sarrià del Mig.

HistòriaL’expresident Josemari Aznar denun-cia des de Georgetown que els àrabsque van “envair” Espanya (?) durantset segles, mai no li han demanatperdó. Alguns ens havíem cregut queaixò de Georgetown era una universi-tat. Ara no. Ara sabem que és un psi-quiàtric.

Segismon Froid,TSN, Georgetown.

SalutLes autoritats sanitàries adverteixenque tenir una gallina en descomposi-ció penjada d’un pont, pot perjudicargreument la salut mental dels vilatans.Caldria aplicar mesures correctoresurgents, com per exemple ficar-la dinsuna urna en un museu. O llençar-ladirectament al riu.

~ n

ews

PdS 58

66