Parlem_de_Sarria_81

4681012141617192426272830323738404246485160626468727475

sumariEscola verda

De cop i volta, mercès a la diligència de la pro-fessora i cap d’estudis del CEIP Montserrat,Engràcia Bramon, ens assabentem que lanostra escola porta deu anys complint amb

els manaments d’Escola Verda, ensenyant i educant alsnens i nenes de Sarrià de Ter en el reciclatge, en l’estimaper la natura, en participar en programes de la millora iconservació del patrimoni natural i cultural, en el manteni-ment d’un hort escolar...

Del començament del projecte se’n feia ressò la revis-ta Parlem de Sarrià n. 46, del setembre del 2003, un pro-jecte derivat de l’Agenda 21 Local i del pla d’Acció Localper la sostenibilitat que el municipi de Sarrià de Ter jahavia realitzat. Ens deien l’Engràcia i la Montse Seguí enaquells inicis: “Ser escola verda és un canvi d’actitud id’hàbits. Vol dir en definitiva, posar-se a caminar i sumarel que faig jo amb el que fas tu. Les petites coses quepodem fer a casa, a l’escola al carrer, al poble...potser nofaran el forat de la capa d’ozó més petit ni salvarà la selvaamazònica, però de ben segur millorarà l’espai on vivim.És un compromís de tots! “

No podem més que agrair a l’escola de Sarrià de Tertots aquests anys de feina perseverant en l’ensenyamentde les petites pràctiques ambientals, que han arrelat enmoltes famílies del poble mercès l’impuls dels nens inenes. En aquest número trobareu a més, dues mostresde l’activitat educativa en l’àmbit participatiu i social querealitza l’escola: l’una, els plens infantils, on els alumnesde cinquè i sisè fan les seves demandes al batlle, moltesd’elles relacionades amb el reciclatge i la neteja de l’espaiurbà o del manteniment de les escultures que apadrinen;l’altra el concurs dels premis literaris St. Jordi, narracionsi poemes entorn de l’estalvi energètic, tot aprofitant queenguany és l’any de les energies renovables. L’educacióambiental és una constant, pluja fina del dia a dia que por-ten a terme els professors i professores de la nostraescola amb voluntat d’implementar hàbits saludablesperò sobretot que fomentin la convivència.

Al darrera de molts projectes del CEIP Montserrat,fent, construint, creant, comunicant, trobem la professo-ra Engràcia Bramon, que enguany es jubila. La nostra esti-mada Engràcia forma part del col·lectiu de l’escola Mont-serrat des de l’any 1980 i, n’estem segurs, és una de lesmestres més apreciades per més d’una generaciód’alumnes sarrianencs i santjulianencs de qui han aprèsbones pràctiques ambientals i de ciutadania. �

EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañi-gueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llu-nell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, IsabelVidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de TerHan col·laborat en aquest número: Alba Martínez, JosepM.Viladomat, Lourdes Gelada, AAVV Sarrià Dalt, Dones més quemai, Amics dls Gegants, Monitors Esplai-PL, Sergi Torrentà,Cristina Vicedo, Presen Serrano, Anna Sala, Nene Coca, MireiaMasó, Mireia Canyigueral, Engràcia Bramon, Aïda Masdemont iMònica Singla, Emili Marco, Marc Tarradas, Francesc Ramió,Joan Pórtulas, Xavi Rodríguez, Enric Sucarrats.

Foto portada: 10è aniversari de l’escola verda. Foto: CEIP MontserratDisseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de larevista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financia-ció de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitzanecessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AJUNTAMENT 40è homenatge a ala vellesaPla d’ajust econòmicofinancerUn mes de la salut per tot l’any

Escola per a la democràciaENTITATS Festes a l’aire lliure

Què és la rafatia?Comença la temporada gegantera

L’estiu a l’Esplai PLDOSSIER D'HISTÒRIA Una fàbrica de sabó a Sarria de Ter

CULTURA Premis Sant Jordi 2012Centre Cívic la Cooperativa: Novetats curs 2012-2013

Biblioteca. “Guia d’enoturisme a l’Empordà”L’alternativa cultural del Coro

El Llibre. “La Resiliència”El personatge. Una aproximació a Pere Calders

Relats musicals. Paisatges islandesosEspai 2.0. I definitivament, Instagram es popularitza!OPINIÓ Repensant els Premis Literaris Sant Jordi

L’encaix amb Espanya: Ja no hi ha ni frontissaQUADERN D'APUNTS

ENTREVISTA Neus Mercader, la noia de la ràdioESPAI ESCOLAR 10 anys d’escola verda

Confetti. Descobrim el patiSALUT La fotoprotecció

VIATGES Punta AltaLA CUINA DEL XEF Cuina xinesa (1)

ESPORTS UESWOLVES

THE SARRIÀ NEWS

omenatjar la gentgran en un poblecom el nostre ésdonar un agraïmenta totes aquelles

persones que han treballat durantmolts anys perquè Sarrià de Tersigui tal com és avui, molt delque tenim i del que som els hodevem a tots ells i elles. A més,en les actuals circumstànciessocials i econòmiques, el paperde la gent gran continua sentcada cop més un valor a l’alça enla nostra societat.

Cal dir que aquest anyl’Ajuntament ha fet un esforç

important per poder realitzar uncop més un acte amb la mateixqualitat de sempre, però reduint-ne el pressupost fins a un 35%,amb petits ajustos i una acuradagestió econòmica feta amb lainestimable col·laboració de lesentitats de l’Esplai de la GentGran i el CCP Mossèn DomingoCasanellas, així com les Donesmés que Mai i les Dones delCoro, que aquest any s’hansumat a l’organització.

Així, el passat dia 3 de juny esvan iniciar els actes del’homenatge amb la missa a laParròquia de Nostra Senyora de

DSp4_

40è HOMENATGE A LA VELLESA

Dedicar un acteanual a la gent granés una de les tradi-cions més emble-màtiques del nostrepoble i enguany,essent el 40èhomenatge i mal-grat la recessióeconòmica, no podí-em deixar-lo d’organitzar.

H

AJUNTAMENT [40è Homenatge a la vellesa

Alba Martínez LladóRegidora de Serveis a les Persones, Salut i Comunicació

L’alcalde Roger Torrent amb Anna Verdaguer Dorca,sarrianenca de més edat. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

Aspecte general del dinar d’Homenatge a la Gent Gran. Fotos: Antonio Fernández

DS_5p

la Misericòrdia de Sarrià de Baix, onels Cantaires de Sarrià de Ter hi vanrealitzar una gran actuació. Els Amicsdels Gegants de Sarrià de Ter van fercercavila per acompanyar els assis-tents fins al pavelló, on es van aplegarunes 500 persones per celebrar l’acted’homenatge a la vellesa. L’acte, queva ser presentat per l’Esteve Pineda,president del CCP Mossèn Domingo

Casanellas, i on també van intervenirl’alcalde, Roger Torrent, va servir perpremiar el sarrianenc i sarrianenca mésgrans del poble, en Bernardino CastroPadilla i l’Anna Verdaguer Dorca respec-tivament. Com cada any, durant eldinar es van entregar uns detalls derecord de l’acte. I finalment el ball vaser l’encarregat de clausurar la jornada.

Crec important fer especial

esment des de la regidoria de Serveisa les Persones la dedicació de totesles persones i entitats que hancol·laborat en l’organització i execuciód’aquest acte, sense les quals tampochauria estat possible, i sobretot a totesles persones que hi van participar coma homenatjats, ja que al final són elsautèntics protagonistes d’aquest dia iper tant no hi poden faltar. �

AJUNTAMENT [40è Homenatge a la vellesa

Bernardino Castro, amb la seva Senyora i l’alcalde Roger Torrent.Foto: Ajuntament Sarrià Ter.

Els cantaires de Sarrià de Tervaren cantar després de la Missadedicada a la vellesa.

Interior de l’església de Ntra Sra. de Misericòrdia.Fotos: Antonio Fernández

DSp6_

AJUNTAMENT [pla d’ajust econòmicofinancer

Josep M. Viladomat i FusellasRegidor delegat d’Hisenda, Personal i Participació Ciutadana

a situació, doncs, no ésgens senzilla. Hem degestionar una administra-ció amb molts menys

ingressos (cada vegada menors), peròalhora intentar que els serveis que ofe-rim als ciutadans no se’n ressentin.Una equació molt difícil de resoldre.Ara bé, és amb aquesta premissa bàsi-ca: fer el mateix per menys diners, quetreballem.

Així són les coses, i cal explicarque el passat 24 de febrer del 2012 elGovern Espanyol va publicar el RD4/2012 amb el qual volia ajudar totsels ajuntaments a fer un punt i a parten la despesa corrent i començar denou en les seves finances. Ambaquest Reial decret l’Estat assumia elpagament de totes les factures eme-ses per proveïdors (nomésd’empreses privades, no s’incloïen lesd’entitats, ni les d’empreses públi-ques) i que l’Ajuntament no podiapagar, l’objectiu era deixar de tenirpressupostos irreals amb despesesno controlades i factures amagades en

“el calaix”. Fins aquí ho podríem consi-derar una iniciativa correcta i coherent.

En el mateix RD 4/2012 jas’avançava l’important augment decontrol i fiscalització que hi hauriasobre les entitats locals. Vinculat aaquest decret, el 3 de març es publicael RD 7/2012 que desenvolupava elprimer RD, on es demana que en eltermini de 12 dies s’aprovi per Pleextraordinari un pla d’ajust que conver-teixi les entitats locals en entitatsfinanceres autònomes com a mínimamb les despeses corrents. Dit d’unaaltra manera, que els ajuntamentssiguem capaços de pagar-nos (amb elsnostres ingressos ordinaris) tot allòque fem. Una altra vegada, un objectiulloable, però amb l’immens inconve-nient d’haver de canviar una dinàmicad’anys en una setmana. Amb tot, vamfer el pla d’ajust exigit.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter tévalorades a 2011 en 3.790.000 eurosles despeses corrents i en 3.460.000 €els ingressos corrents. És a dir, un dife-rencial negatiu de 330.000 euros. Evi-

dentment aquesta situació s’ha d’anarcorregint, perquè tots estem d’acordque no podem gastar més del queingressem. Això, en termes pràctics idonada la premura de temps a l’horade fer el Pla d’Ajust, implica que totesles possibles mesures quel’Ajuntament tenia previstes per anaracotant aquesta situació s’han dereflectir de manera immediata i senseprevi estudi en el Pla.

El que se’ns demana, doncs, éssenzill en teoria: incrementar ingres-sos i/o reduir la despesa. Les dues úni-ques maneres de poder quadrar pres-supostos. Així, en aquesta línia, lesmesures previstes en aquest Plad’Ajust, que a continuació es relacio-nen a gran trets, és el possible aug-ment de diferents impostos i taxes.Alguns d’aquests augments perse-gueixen l’objectiu d’acostar-los al costreal (com es el cas de la Taxad’Escombraries) i d’altres per tal depoder augmentar la capacitat d’estalvidel govern actual:

L’augment per al proper 2013 de

A l’Ajuntament estem vivint moments complicats. A les dificultats econòmiques derivades de la crisi (icompartides amb tothom) cal sumar-hi una gran incertesa respecte al nostre futur polític i competen-cial. Hem d’estar pendents cada divendres de les modificacions legals que es fan des del govern del’Estat i que ens afecten enormement a l’hora de planificar el nostre futur més immediat.

L

PLA D’AJUST ECONÒMICOFINANCER

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert tots els diesAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 [email protected]

DS_7p

AJUNTAMENT [pla d’ajust econòmicofinancer

l’IBI en un 10% i en els successiusanys d’un 3%. Aquesta mesura per-metria poder assumir tots els serveisprestats fins a la data, principalment ladevolució dels préstecs, retornantcapital i reduint l’endeutament de lapoblació i per tant fent-la molt mésindependent.

L’augment dels preus de l’EscolaBressol en un 25% aproximadament .(Pendents de la part que ens subven-cionava la Generalitat, que ha passatd’un 33% a menys d’un 20%)

L’augment de la Taxa de Recollidad’Escombraries, un servei molt defici-tari des de fa anys en el nostre ajunta-ment, entre un 10% i un 25% .

Aquestes mesures són les ques’aproven al Pla d’Ajust i ques’expliquen si en el pitjor dels casos,no som capaços de reduir el dèficit de330.000 euros. Ara bé, cal dir que ja famesos que estem treballant molt acu-radament en la disminució de la despe-sa i que així ho continuarem fent.

Cal dir, doncs, que totes aquestesmesures esmentades també estanvinculades a altres mesures de reduc-

ció de despeses, algunes portades aterme i d’altres pendents de portar aterme (reducció del cost de recollidad’escombraries, estalvi energètic,estalvi energètic en sistemes lumínics,renegociació i ajustament de tots icada un dels contractes per tald’adaptar-los a la situació actual).

Algunes d’elles per desgràcia vin-culades a prescindir d’alguns llocs detreball, fet que ha implicat reestructu-rar l’ajuntament i d’altres mesuresd’estalvi orientades a la reorganitzacióde molts serveis, o fins i tot a plante-jar-nos suprimir alguns serveis potes-tatius de l’Ajuntament, tot i que elssarrianencs i sarrianenques els puguinconsiderar imprescindibles.

Recuperant el context del Plad’Ajust, totes aquestes decisions ensobligaven a prendre-les en un terminide 10 dies en un context completa-ment canviant i sense tenir clara lacapacitat de gestió o d’estalvi del’ajuntament, sinó simplement per talde recuperar el control financer demoltes entitats locals.

Permeteu-me posar-me subjectiu,

per què en els moments que esticescrivint aquest article tenim clar queaquestes mesures explicades en el Plad’Ajust es veuran modificades, ja que apartir de l’1 de setembre de 2012 ladespesa dels ajuntaments vindràincrementada des del Govern Centralper l’augment de l’IVA i que tots elsajuntaments hem d’assumir com aimpost finalista .

Aquest Pla d’Ajust satisfarà lesnecessitats del Govern central però encap cas solucionarà el problema de capajuntament, simplement ha fet marcarunes directrius per tal que els ajunta-ments siguin molt més conscients delcontrol de la despesa i la gestió, i pertant es conscienciïn que és moltimportant, aquestes seran les mesu-res que ens faran sortir d’aquestasituació i tenir un ajuntament econòmi-cament autosuficient.

Des del consistori veiem aquest Plad’Ajust com una eina d’obligat compli-ment però no l’única ni la millor perpoder treballar per un Sarrià de Ter queamb menys ingressos o amb els matei-xos pugui aconseguir molt més. �

PLA D’AJUST ECONÒMICOFINANCER

nguany vam voler que elmes de la salut fosnomés el punt de partidad'un pla estratègic de

salut que implicarà totes les entitats,associacions i habitants del municipi,perquè al llarg de l'any, i no nomésdurant un més, es puguin aplicar ifomentar totes aquelles millores queafectin la qualitat de vida de les perso-nes. Per això, hem començat a treba-llar en un Pla de Salut General que pas-

sarà per totes les àrees. I com a tret desortida, es va idear un mes de maigdins del qual s'hi podien trobar xerra-des adreçades als diferents grupsd'edats com “L’ús de la farmaciola” acàrrec de l’Anna Mª Blanco, “El vinclemare-fill” a càrrec de les llevadores delPassir o “Cervell i memòria” a càrrecdel Dr. Lluís Vicens; activitats físiquesper a esportistes com la Cursa Popularque va organitzar la UES, la CaminadaPopular per l’entorn de Sarrià i la Cami-

nada organitzada per l’Associació deComerciants; però també activitats delleure per a infants i per famílies com laPassejada amb gossos pel municipi; laimplicació dels diferents comerços encampanyes puntuals com les que vanfer les farmàcies del poble; la promo-ció de la salut dins de les escoles a tra-vés de l’hort, de la preparació i experi-mentació amb menjars, però també através del massatge i l’estimulaciódels sentits; i finalment l’ús dels propis

Alba Martínez Lladó. Regidora de Serveisa les Persones, Salut i ComunicacióFotos Anna González Bello

El passat mes de maig es va dura terme el tradicional mes de lasalut, dins del qual es promo-cionen i recolzen totes les ini-ciatives que ens ajuden a fer dela nostra vila un municipi méssa. Des de l'Ajuntament fomen-tem que totes les àrees tinguinen compte aquesta motivació, jasigui des d'un punt de vista mésformatiu o informatiu, o bé inte-grant aquest concepte a la restad'aspectes: pensar un pobleamb més i millors espais verds ide lleure; seguir promocionanttotes les disciplines esportivesperquè tothom hi tingui accés;arribar a totes les frangesd'edats amb diferents activitats,cada una d'elles amb necessi-tats diferents, per, sobretot, ferque viure a Sarrià de Ter portiimplícit el fet de tenir unamillor qualitat de vida, tant físi-ca com emocional.

Un mes de la salutper tot un any

DSp8_

AJUNTAMENT [un mes de salut per tot un any

E

AJUNTAMENT [un mes de salut per tot un any

recursos de l’Ajuntament com l’ús de la Biblioteca Emília Xargay ambl’elaboració de guies de lectura específiques dins l’àmbit de la salut i els infants,la salut i l’alimentació o la salut i l’esport.

Algunes d’aquestes activitats ens van sorprendre per la seva participació iper tant s’han de tenir especialment en compte aquests col·lectius a l’hora deredactar el pla de salut, per exemple la passejada i les activitats amb gossosque es va dur a terme alparc de Cobega, on hi vanparticipar una trentena degossos i més de cinquantapersones. També la partici-pació en activitats defoment de l’alimentaciósaludable dins les aulesamb els més petits delpoble o de la promociód’un envelliment actiu ensdemostren que la salut noés només “posar-se enforma”, sinó que la salut ésun estat físic però tambéemocional, i per tant unamanera de viure.

Us convidem que ensfeu extensives les necessi-tats que teniu, i totes lesidees que puguin ajudar afer de Sarrià de Ter unmunicipi més sa per des-envolupar un pla de salutadaptat a tots nosaltres;perquè la salut no ésnomés cosa d'un mes,sinó de tot l'any.�

DSp10_

er participar en aquestaactivitat els alumnes hande fer votacions per esco-llir el seu alcalde o alcal-

dessa, els seus respectius regidors,regidores, .... Seguidament, amb tot elgrup classe treballen els diferentspunts per portar al ple. Els exposen itothom hi pot dir la seva i finalmentmiren quins regidors voten a favor i

quins en contra. Sempre donant lesseves al·legacions per defensar totsels punts de vista.

Aquest any tots els alumnes enshan demostrat el seu bon treball realit-zat a les classes i ens demostren queper l’edat que tenen ja comparteixenidees per millorar l’escola, el pavellómunicipal, volen fer més activitats cul-turals al poble i involucrar-se més a les

activitats del poble (per exemple, a lafesta de la vellesa), ... en general volenfer un Sarrià millor.

Volem ressaltar que mitjançantaquesta activitat que han portat aterme sota el nom “educació per lademocràcia” han conegut de prop elfuncionament de lÁjuntament i hanviscut en primera persona el desenvo-lupament d’un ple i que els temes que

Lourdes GeladaFotos Ajuntament de Sarrià de Ter.

Com cada any l’escola per lademocràcia arriba al’Ajuntament de Sarrià deTer. El porten a terme elsalumnes de l’escola Montse-rrat dels cursos de 5è i 6è.

P

AJUNTAMENT [escola per la democràcia

ESCOLA PER LA DEMOCRÀCIA12 I 13 DE JUNY DE 2012

DS_11p

AJUNTAMENT [escola per la democràcia

han tractat en aquesta sessiósón qüestions que també preo-cupen als regidors.

Des de lájuntament volemagrair a lálcalde, alcaldessa,regidors, regidores i a la resta degrup classe per haver fet unesjornades tan productives, ontothom hi ha pogut participar,han donat idees i han treballattots junts. Donant-nos un granexemple de treball en equip i derespecte als seus companys.També aprofitem per donar lesgràcies a l’escola per participar aaquestes jornades i treballaramb els alumnes perquè aques-tes jornades vagin tan bé. �

el dinar de la Festade la Primavera del27 de maig vàremser unes 350 per-

sones per tastar l’arròs, elpollastre i la coca de crema,acompanyats dels motardsque varen organitzar la III Tro-bada de motos. Un castellinflable va servir per entrete-nir una mica la mainada i peracabar la festa vàrem comptaramb l’espectacle dels The CountryRevival Farmes. Al parc de la Coope-rativa s’hi estava d’allò més bé, benentaulats i ben animats.

El 30 de juny, la revetlla de St.Pere a la pista de la Cooperativa ja éstot un clàssic de benvinguda del’estiu. Més o menys va aplegar unes400 persones, i el menú, com en

d’altres ocasions, va consistir enentremès, pollastre, botifarra i gelat icoca per postres. Cremat durant la niti ball amb el DJ Gradix SO. Músicaper moure l’esquelet i gaudir de la niti de la conversa amb els amics ambuna ampolla de cava. �

DSp12_

AAVV Sarrià de DaltFotos AAVV Sarrià de Dalt

El bon temps i la bona companyia ens varen ajudar per la Festa de la Primavera i laFesta d’Estiu. Bon temps perquè no ha plogut gaire, prou que ho sabem, i la bona com-panyia ja que per aquest any hem comptat amb la gent de la UES per a l’organització.A l’Associació de Veïns hi falten mans, volem continuar amb aquestes celebracions,però no arribem a tot arreu.

P

ENTITATS [AAVV Sarrià de Dalt

Festes a l’aire lliure

ENTITATS [AAVV Sarrià de Dalt

DS_13p

quest any ha estat un xicdiferent, els responsa-bles del Centre de Visi-tants del Gironès ens

varen convidar a fer el nostre tradicional“Taller de Ratafia” a les seves ins-tal·lacions per donar-li més difusió,especialment fora del nostre nucli.

El poble i la comarca varen respon-dre de forma molt positiva, érem unaseixantena de persones, entre les qualsmolta gent jove. Ens omple de satisfac-ció veure l’ interès que hi posen peradquirir coneixements. Pensem que la

continuïtat de l’elaboració de la Ratafiaen el poble de Sarrià està garantida.

La passejada per l’entorn del pobleva ser el complement del dia.

L’objectiu és ensenyar a conèixer lesplantes, però el més important ésaprendre a collir-les bé, tallar-les ambcura i respecte per tal de poder conti-nuar gaudint de la riquesa que ensenvolta.

Sarrià és rica en plantes i herbes i n’hiha per a tothom, però és un bé que calcuidar per tal de gaudir-ho entre tots.

Bona Ratafia!�

Què és la Ratafia?Dones més que maiFotos Dones més que mai

És simplement un licor?És una maceració d’herbes amb anís?És tot això i molt més per a nosaltres; és un ritual quecomença puntualment cada any el mes de juny, el solsti-ci d’estiu és el punt àlgid de la seva elaboració.

ENTITATS [dones més que mai

A

14_pDS

pDS_15

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100Fax 972 508143

E-mail: [email protected]@totcolor.es

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIAMAQUINÀRIA I DECORACIÓ

ENTITATS [dones més que mai

Una seixentena de persones varen participaren la sortida pel voltants de Sarrià de Daltper conèixer les plantes de la ratafia. Foto:dones més que mai.

DSp16_

questa temporada hacomençat amb unasortida empordanesa:al Port de la Selva ens

han invitat a participar a la seva troba-da matinal de diumenge. La pluja haestat indulgent i, després d’esmorzarde valent a base de carn a la brasa, ensha permès sortir i celebrar una anima-da cercavila al llarg del front de mar delbonic i literari poble. Els amics del Portde la Selva també seran presents a lanostra trobada de la Festa Major, retor-nant-nos la visita.

A primers de juny, en Cinto i laMaria han participat a l’Homenatge a laVellesa, sense moure’s de Sarrià. Hanrecollit els participants a la sortida del’ofici a l’església parroquial i els hanacompanyat fins al pavellómunicipal amb els grallersi els timbalers, per anarobrint la gana. Un cop allí,els Amics dels Gegantss’han cuidat de servir eldinar als quasi cinc-centsassistents. Com sempre,ha estat un èxit i una jorna-da llarga i dura.

Arribat l’estiu, és el moment de fercórrer la Flama del Canigó. Com cadaany, hem estat els encarregats derecollir el foc sagrat dels Països Cata-lans davant l’ajuntament, de distribuir-lo a les associacions de veïns del poblei fer arribar la flama als nostres amicsgeganters de Cornellà de Terri. La fla-meta ha encès una foguera immensa,que ha escalfat la revetlla fins a horesaltíssimes de la matinada.

I pocs dies més tard, ha calgut anarcap a la Garrotxa. Montagut celebra laseva trobada gegantera i el poble esbolca a donar la benvinguda a lescolles participants. Durant tot el reco-rregut de la cercavila hi ha paradesamb taules molt ben proveïdes demenjar i beure: no hi falta res. Si algú

ha quedat amb gana, la festa s’acabaamb un gran sopar sota les estrellesde la nit muntanyenca.

Des dels Amics dels Gegants deSarrià de Ter volem donar la benvingu-da a tothom que s’ha afegit a la colladarrerament i animar a tot lectord’aquest article a sumar-se al móngeganter. Us agradaria ficar-vos sotales faldilles dels gegants? Us agradariapoder fer ballar en Quimet, el nostregegantó? Teniu ganes de passejar qual-sevol dels nostres capgrossos? Teniuoïda per tocar instruments? Necessi-teu samarretes dels gegants? Veniu asumar i a engrandir la colla. Poseu-vosen contacte amb nosaltres en la pròxi-ma activitat gegantera. Fins aviat! �

ENTITATS [amics dels Gegants

Als gegants de Sarrià, en Cinto i la Maria, elsagrada anar a passeig, que els toqui l’aire,sortir del remolc on viuen acotxats durantbona part de l’any. A la primavera és quancomença a haver-hi moviment i l’agenda dela parella es comença a omplir d’anotacionsi de convits.

A

Amics dels GegantsFotos: Antonio Fernández

Comença la temporadagengantera

DS_17p

ENTITATS [esplai Pl

Casal d’EstiuELS 5 CONTINENTS

a fa quatre anys queel Centre d’Esplai PLes fa càrrec del casald’estiu de Sarrià de

Ter al centre cívic de la Coo-perativa. Aquest any, hemestat descobrint els cinc conti-nents a través de danses,tallers i diferents jocs. La veri-tat és que ens ho hem passatmolt bé! El grup dels minis,els petits viatgers, han aprèsmolts contes i danses. El grupdels petits, els dragons, hanmuntat una cabana al parc dela Cooperativa i han destacatper ser el grup més mogut detot el casal. I per últim, elsmés grans de tots han tingut el privile-gi d’anar d’excursió a les gorgues ipassar-s’ho d’allò més bé. Com queaquest any el sol ha apretat de valent,també hem estat disfrutant un muntde la piscina municipal! Finalment,l’última setmana del mes de juliol,hem anat tots junts d’excursió al parcinfantil de Banyoles, el Planeta Màgic;va estar molt bé! L’últim dia del mesde juliol, amb la festa de l’escuma esva donar per acabat el mes i va servircom a despedida de la gran majoria.Esperem que l’any que ve vingueutots amb les mateixes ganes!!!

CampamentsUNES FESTES DIFERENTS

quest any, els nens inenes de campa-ments hem anat alSerrat, al peu de

Bellmunt, situat al municipi deSt. Pere de Torelló, Osona. Comcada any, un munt d’activitatsdivertides i emocionants hanomplert els 8 dies de campa-ments. Gràcies a uns personat-ges estrafolaris vàrem poderconèixer i gaudir d’unes festestot curioses, com St. Jordicasant-se amb la princesa del

Pèsol, el Mag Clate-llot que ens va aju-dar a poder gaudird’un aquelarre, dedues caminants queens varen acompan-yar a Bellmunt, ialtres personatgesque ens varen ferpassar uns campa-ments genials.

Gràcies a ells, als nens i als moni-tors, ens ho vàrem passar tan bé quel'estiu vinent continuarem anant decampaments i educant d’una maneradiferent amb l'Esplai-Pl.

J

Equips de monitors de l’Esplai PL

L’estiu al’Esplai-PL

A

ColòniesLA RUTA DELS IMPOSSIBLES

l passat 21 de juliol un anymés agafàvem l’autobúsper enfilar-nos cap a lacasa de colònies de Gra-

nollers de Rocacorba. Un cop instal·lats i fetes les prime-

res presentacions, va aparèixer un veí

del poble anomenat Siset. Aquestcuriós senyor ens va parlar d’una rutamolt famosa però alhora difícil quecomençava des d’aquella casa i queningú mai havia pogut acabar, “La rutadels Impossibles”. Per quès’anomenava així? Tan complicada era?Estàvem preparats per afrontar-la?Abans d’endinsar-nos en l’aventura,vam fer dures proves per preparar-nos,

fins aconseguir el valuós carnetd’explorador.

Ja ens havien avisat que la traves-sia no seria gens fàcil: un llibre màgicens indicava els propers passos aseguir, si anàvem en el bon camí o siestàvem en algun encreuament i caliaque escollíssim cap a on continuarl’aventura. Vam creuar selves, rius, ciu-tats i pobles amb noms impossiblesde pronunciar. Fins i tot, una nit, el trenen el que viatjàvem entre dos ciutatsmolt llunyanes va descarrilar i vamhaver de continuar a peu fins al riu! Iencara pitjor, un altre dia ens vansegrestar uns malvats bandolers!

Tot i així, amb l’esforç de tots inomés amb algun genoll pelat, vamarribar sans i estalvis al final de la ruta.Però tal com ens van dir els excursio-nistes que ens vam trobar al final de laruta, la Marta i en Dani, el més impor-tant en aquesta petita gran aventura aGranollers de Rocacorba va ser el camíi no pas la meta. �

DSp18_

ENTITATS [esplai Pl

E

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

DS_19p

mb poques notícies orals iles restes de l’edificació exis-tents, la recerca s’ha centraten el registre de la propietat

i en els arxius notarials dipositats en l’ArxiuHistòric de Girona. Podem afirmar que aSarrià, a les primeries del segle XIX, hihavia una fàbrica de sabó que pertanyia ala família Farró.

LES DADES REGISTRALS

El carrer de Sarrià es numerava antigamentde dalt a baix i de baix a dalt. Així, on arahi ha l’Hotel Nord Gironí seria aproximada-ment el número 10 del carrer i les cases deldavant, on hi ha el restaurant, correspon-drien als números 144 i 145.

El protocol 781 de l’any 1845 del notari deGirona Gaspar Bacó, fa referència a una adju-dicació per subhasta de les cases 144 i 145:

Una fàbrica de sabóa Sarrià de Ter

De sempre, en Francesc Ramió haviasentit a dir que als baixos del restau-rant can Veí hi havia hagut una fàbricade sabó. Quan va adquirir la casa, unacasa doble de tipus rural del carrerMajor coneguda com a can Melció, vatrobar les restes d’un trull d’oli, unelement que ben bé podia ser utilitzatper a la fabricació de sabó. També, a lacasa de l’antiga farmàcia, es trobenunes finestres tapiades que donen acan Masó, que persones grans del veï-nat atribueixen a un acord entre veïnsper tal que la planta primera de lafàbrica de sabó pogués tenir més ven-tilació

A

Assumpció Vila

DOSSIER D’HISTÒRIA [una fàbrica de sabó a Sarrià de Ter

DSp20_


“Primo, toda aquella casa señaladacon los números ciento cuarenta ycuatro y ciento cuarenta y cinco, sitaen dicha calle de Sarriá, que formaparte de los referidos bienes de losdichos padre e hijo Baudilio y BenitoFarró la gres indivisible y en ella habitaFelipe Tomás y de por punto. Linda aoriente parte con el río Ter y parte conla fábrica de jabón que abajo se consig-nará, a medio día con la casa y huertode dicha fábrica de jabón, a ponientecon dicha calle y a cierzo con la casa denúmero ciento cuarenta y tres que elpropio día veintiséis y siete de setiem-bre último fue rematada a DomingoBurgos negociante de la misma calle”.

El comprador fou Baudilio Durán,que va oferir 1.675 lliures barcelonesesper la totalitat, 1.313 per les cases i362 per la fàbrica de sabó del qual jan’era arrendatari. És a dir, del que espot extreure d’aquest document és

que el tal Baudilio Duran, veí de Sarrià,propietari alhora de l’Hostal del Sol delmateix carrer, ja tenia llogada la fàbricade sabó als antics propietaris, la famí-lia Farró.

Segons les dades regis-trals, la fàbrica ocuparia eldarrera de les cases 144 i 145(les mateixes del restaurantcan Veí), però arran de lamateixa causa judicial, tambées varen vendre les duescases veïnes, és a dir, lesnúmeros 142 i 143, ques’adjudicaren a Domingo Bur-gos, segons protocol 494 delnotari de Girona Juan Urgellde l’any 1845.

Per tant, tot i que la fàbri-ca de sabó l’hem de circums-criure al restaurant, just on ésl’edifici de l’entrada i la plantabaixa, també és cert que enser el conjunt de cases delmateix propietari potseraquest utilitzés els patis deles finques veïnes com amagatzem de les matèriesprimeres i del producte aca-bat. Hem de recordar que elspatis i horts d’aquestes fin-ques que donen al riu Ter no

limitaven amb el canal, ja queaquest es va construir a finals delsegle XIX quan l’empresari Felip Flo-res va fer la presa i la fàbrica de paper.

Situació i emplaçament. Els plànols els va fer l’arquitecte Pere de Prada Jaén l’any 1984.Cedits per Francesc Ramió Vila

El restaurant can Veí, on es troba la planta soterrani, seu de l’antiga fàbrica de sabó. Foto: Quim Llunell

DS_21p


LA FAMÍLIA FARRÓ

L’historiador Javier Anton Pelayo hacomentat en alguna ocasió la dissortd’aquesta família de negociants deSarrià que es va endeutar per construirl’església de Sarrià de Nostra Senyorade la Misericòrdia. Baudilio Farró eral’alcalde de Sarrià quan els francesosde Napoleó van envair el poble i vanocupar totes les cases del veïnat i lamateixa església, veient-se obligats,ell i els habitants del poble, a refugiar-se dins la Girona emmurallada. Unavegada es va acabar la guerra, la famí-lia Farró va recuperar les finques, moltdeteriorades, però no els béns i lesexistències, en canvi , els deutes con-trets abans de la contesa amb els fran-cesos es mantenien vius.

Hem pogut documentar la vendaper subhasta del concurs de creditorsdel pare i fill Baudilio i Benet Farró, deles cases 142, 143, 144, 145 i nº 8 l’any1845, i també del conjunt de quatrecases (conegudes com la fusteria decan Mundi i el quarter de la GuàrdiaCivil), que deuria ser contigua, amb elsnúmeros 9, 10, 11 i 12, la qual es vasubhastar l’any 1839.

Així doncs, unafamília important, dedi-cada a la venda i alsnegocis, es va veureabocada al concurs decreditors a causa deles pèrdues ocasiona-des per la guerra ambels francesos.

LA FABRICACIÓDE SABÓ: UNA ACTIVITATCASOLANA

La fabricació de sabó,a la manera antiga, esfa barrejant un derivatde greix, animal ovegetal (l’àcid gras)amb un alcalí, o lleixiu.Normalment no era elgreix millor, sinó elresidu, en el cas del’oli, el que es coneix com la morcada,el pòsit de les tines. El lleixiu es feia abase de fer bullir cendres, en les nos-tres contrades la més comuna era lad’alzina, que feia una aigua blanca ade-quada per a rentar els llençols de fil. La

cendra d’alzina conté carbonat potàs-sic i el sabó que en surt és un sabó touo moll.

La reacció de l’àcid gras amb l’alcalí(hidròxid de sodi o hidròxid de potassi)és coneguda com saponificació.

Secció de la finca, on es pot veure el soterrani.

Al soterrani s’hi accedeix des d’unes escales del pati del restaurant.Foto: Quim Llunell

DSp22_


No és ben bé fins al final de s. XVIIIque s’investiga sobre el sabó i el carbo-nat sòdic. França crea un premi derecerca per veure si el carbonat sòdices pot extreure de la sal marina, ambel resultat de la invenció de la sosa perpart de Nicolas Leblanc el 1791, a par-tir d’altres substàncies, no de la sal, elque es coneix com a mètode Leblanc ique no es va millorar fins al 1870, perSolvay.

Des de la invenció de la sosa(carbonat de sodi), aquestas’utilitza de manera comuna en lafabricació de sabó, amb les cone-gudes escames de sosa càustica,deixant de banda el lleixiu fetamb les cendres.

Del llibre Pequeñas industriaslucrativas al alcance de todos del’enginyer J.Delorme ed.J.Motesó, 1931, n’he extretaquesta recepta per la fabricacióde sabó en fred:

“es barregen en un recipient(cossi o tina) 15 litres d’aigua i 2,5de sosa càustica, remenant-hoben bé fins que es dissolgui lasosa. Amb el contacte amb lasosa l’aigua s’escalfa i, per tant,s’ha d’esperar que es refredi.

Aquest lleixiu es barreja enuna caldera amb 7,5kg d’oli i es varemenant fins que la massa tin-

gui consistència pastosa, una operacióque dura de 20 a 25 minuts. Es tira elcontingut en un motlle amb els lateralsabatibles i es deixa a l’aire lliure cobertamb mantes i, al cap de tres o quatredies, ja es pot tallar el bloc de sabóresultant en pastilles”.

A l’Empordà, a la barreja de l’oliamb la sosa, s’hi afegeix farina de blatde moro per emblanquir el sabó.

No té res a veure aquestsabó bast casolà i artesanal ambel sabó industrial, on s’afegeixend’altres ingredients, colorants iessències i s’empren d’altresolis com el de coco, d’ametlla,de soja o el de resina d’avet.

LA FABRICACIÓ DE SABÓ A SARRIÀ DE TER

A part de les referències regis-trals sobre la finca dels Farró ones trobava físicamentl’esmentada fàbrica de sabó, elque no hem trobat són les refe-rències a l’activitat industrial. Enel cens del comte Floridablancade 1787 dels habitants i llurs ofi-cis hi trobem 1 fabricant, (del lli-bre Sarrià, un fet singular). En elcens de Madoz, no hi ha capreferència, i no serà fins a finals

del s. XIX amb Felip Flores que a Sarriàde Ter no es torna a parlar d’indústria.

En el títol de propietat de l’hostalerBaudili Duran consta que l’any 1845tenia la fàbrica de sabó arrendada alsFarró. El document més antic sobre laindústria i la professió que exerceixenels sarrianencs data de 1841, on tro-bem Baudili Duran com a revenedor ihostaler. Cap fabricant de sabó, només

Planta soterrani on es trobava l’antiga fàbrica de sabó.

Detall de les voltes de pedra i material de la planta soterrani. Foto: Quim Llunell

DS_23p


en Miquel Melció, que paga per una botiga d’oli i sabóque tampoc podem ubicar, tot i que segurament és lamateixa família Melció que habità la casa propietatdels Duran (el restaurant can Veí) al llarg d’algunesgeneracions.

El que sí és interessant destacar és la nau on esfabricava el sabó. Es troba situada als baixos del’edifici de recepció del restaurant, una sala de voltesde pedra i material, amb tres finestrals enreixats quedonen directament al riu Ter i amb fermes columnesque separen les voltes. En una nau adjacent es trobaun forn i un pou. En el seu punt més estret la nau

mesura a l’interior 3m. i en el punt més ample, 4m.S’hi accedeix des d’unes escales al pati.

Gairebé es podria concloure que la fabricació desabó fou una activitat artesanal i casolana. En el casde la fàbrica de Sarrià de Ter, la proximitat amb la ciu-tat de Girona permetia abastir un mercat més gran, jaque el servei de cases benestants feia la bugada al’Areny. A pagès i en els pobles petits, es continuava

rentant la roba blanca seguint el mètode antic de les cendresd’alzina i si es feia sabó els durava molt temps.

A meitat del segle XIX, amb la popularització de la sosacàustica, la fabricació de sabó es va expandir i es comença-ren a crear les modernes fàbriques de sabó, que tinguerenèxit en algunes poblacions com Roses, les quals exportavenel sabó a Cuba.�

El soterrani es troba just sota la recepció del restaurant. Foto: A.Vila

Antic forn. Fotos: Quim Llunell

Detall d’una piscina interior.

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarriàTEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià ENTITATS [GERDS

ÀREA DE CULTURA: PREMIS LITERARIS SANT JORDI, CENTRE CÍVIC,BIBLIOTECA, TEATRE “LES NITS DEL CORO”

Sergi Torrentà, regidor de Cultura / Cristina Vicedo / Presen Serrano / Anna Sala / Nene Coca, coordinador de l’Associació Gironina de Teatre

cultura

PREMIS SANT JORDI 2012UNA CITA AMB LA LITERATURA A SARRIÀ DE TER

DSp24_

En Josep M.Sansalvador,un sarrianencamant de la

literatura, i ara jaautèntic expert enaquests menesters, vapresentar l’acte i actuàcom a mestre de ceri-mònies amb un dis-curs divertit, agut i pled’anècdotes curioses.La violoncel·listaAlena Tikhmanovichva oferir una delicadainterpretació musicalque tancà amb El cantdels ocells. Seguida-ment l’alcalde de Sarrià de Ter,Roger Torrent, lliurà el premi alguanyador, Fernando Cano Riuda-vets, que fa poc ha vingut a viure aSarrià de Ter i que llegí un fragmentde la seva obra en prosa “Melo-dies”. L’acte es va cloure amb unpetit refrigeri per al públic assistent.

Com es va dir en el transcurs dellliurament dels premis, aquest anyels Premis Sant Jordi han tingut unmarcat accent local. I al voltantd’això potser fora escaient fer-nealgunes reflexions. No són tempsaquests en què sigui fàcil per a lesadministracions públiques trobar iaportar els recursos econòmicsnecessaris perquè la cultura seguei-xi ocupant el lloc que li pertoca a lasocietat. Una societat que, malaura-dament, valora en excés el pragma-tisme i el materialisme, immersoscom estem en una època en què totallò que no es pot quantificar ràpi-

dament en diners no té gaire bonapremsa, i apostar per valorar elsesforços anònims d’escriptorsnovells que lluiten per donar aconèixer la seva obra, les sevesidees i la seva emoció creativa,suposa un plus de constància perpart dels responsables en matèriade Cultura de municipis petits comSarrià de Ter, que any rere anysegueixen dedicant els recursos dequè disposen en cada moment a lafesta literària de Catalunya perexcel·lència.

Els temps canvien, les personestambé. La societat està doncs sub-jecta a un canvi constant. Els pro-ductes culturals s’hi adapten, aremolc de la gent és clar, fins i totpodria dir-se que un pas per darre-re, sempre. Els premis literaris ensón un exemple.

A Sarrià deTer neixen elsPremis Sant Jordil’any 1980. ACatalunya, ambuna llarga tradi-ció literària, esrespiraven airesde reafirmaciócultural peròtambé calienaccions que aju-dessin a difondrela llengua catala-na i en normalit-zessin el seu ús.Sortíem d’unaèpoca en què noera possibleaprendre-la a les

escoles ni a les universitats, i haviaretrocedit de manera significativaenfront del castellà. Iniciatives comels premis literaris feien una grantasca en aquest procés de normalit-zació. A cada poble, vila o ciutat vansorgir concursos literaris, i els afi-cionats a la literatura, independent-ment de la seva edat o formació,s’hi van engrescar amb entusiasme.

Amb el pas dels anys, la indústriaeditorial, o més ben dit, els correspo-nents departaments de màrquetingvan trobar en els guanyadors delspremis literaris els seus valorssegurs. S’incrementen les dotacionseconòmiques dels premis i per tant elseu prestigi i, desacomplexadament,els escriptors reconeguts s’hi vanpresentant cada vegada més, atretsper la quantia econòmica que acom-panya la publicació de la seva obra.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter va lliurar el passat 28 d’abril el premi al guanyador de la 32ena edició delconcurs literari de Sant Jordi. L’entrega del premi va tenir lloc a la Biblioteca Emília Xargay, tot i queestava previst fer-ho a l’aire lliure al Pati del Patronat. Un dia gris i que amenaçava pluja ho va impedir.

El guanyador del 32è premi St. Jordi, Fernando Cano Riudavets.Foto: Ràdio Sarrià

DS_25p

CULTURA

Fent una mica d’història delsdarrers premis Sant Jordi de Sarrià deTer, en voldríem destacar el bon nivellliterari dels autors, així com la varietatde procedència geogràfica dels guan-yadors. Per exemple, l’any 2001 elsguanyadors foren en Pere Joan Marto-rell, de Mallorca, en la modalitat denarrativa, i la Blanca Igual Ayerbe, deBarcelona i en Joan C. Garcia Pujalte,de Mataró, en la categoria de poesia.L’any següent la guanyadora de poesiafou Esther Ruiz Margalef, de Barcelona(el de narrativa es declarà desert). Elguardonat l’any 2002 fou Isidre JuliàAvellaneda, de Barcelona. En els anyssegüents van rebre el premi OscarPalazón, de Tarragona; Carme Cabús, deSant Cugat del Vallès; Josep Valor deCatarroja (València); Jordi Boladeras, deSant Vicenç dels Horts; Ramon Pardina,de Barcelona; Josep Fàbrega, de Cal-ders. Núria Martí Constans, de Girona iJoan C. Garcia Pujalte de Mataró forenels guanyadors l’any 2008. SantiagoDiaz Cano, de València i Albert GarciaElena, de Barcelona, varen guanyar al’any següent. L’any 2010 els PremisSant Jordi foren per en Jon López deViñastre, de Barcelona i per FrancescOrenes Navarro, de Sant Julià de Vilator-ta. L’any 2011 el guardó en narrativa sel’emportà en David Soler Ortínez,d’Igualada; i el de poesia va ser perAnna Vilà Bretcha, de Barcelona.

En la difícil conjuntura econòmicaactual, les administracions públiqueshan hagut de modificar i adaptar elsseus pressupostos a una nova realitatsocial. I, a tot això… com queden elsconcursos literaris de les poblacionsmés petites? Aquelles que tenen pocpressupost per a tot i que no podenoferir al guanyador un gran premi eco-

nòmic i, molt probablement,no poden tampoc destinardiners de manera regular al’edició de llibres… Quinafunció fan aquests concur-sos ara que ja fa anys que la llenguacatalana s’aprèn a les escoles i tothomestà avesat, no tan sols a parlar, sinótambé a escriure i llegir en català? Afor-tunadament sense que calgui ja aques-ta funció normalitzadora, però tambésense uns pressupostos engrescadors,els premis literaris locals han d’apostarper seguir sent un valuós estímul litera-ri i un dels millors recursos per alsescriptors no professionals que vulguinposar a prova les seves capacitats.

Cal esmentar també que els Pre-mis Sant Jordi en la categoria juvenildesapareixen com a tals a partir del’any 2008. Una breu repassada a laparticipació dóna una mica de llum a laseva desaparició. Així veiem perexemple que l’any 1999 es declaradesert en les dues modalitats deprosa i poesia, l’any 2000 en prosa elguanya Alba Serrat Llinàs i en poesiaqueda desert. El 2001 en poesia elguanya Edgar Massegú i en prosaqueda desert. L’any 2002 en prosa elguanya Arnau Pont Ribas i en poesiaqueda desert. L’any 2003 Edgar Mas-segú torna a guanyar en prosa i enpoesia queda desert. Els anyssegüents 2004, 2005, 2006 i 2007 elspremis queden deserts per absènciade participació en totes dues catego-ries. S’imposava doncs un canvi derumb, marcat sobretot per la poca onul·la participació dels joves en el con-curs. L’Ajuntament, a través de la sevaÀrea de Cultura, decideix impulsar lacreació d’un nou premi adreçat a lapoblació juvenil en col·laboració amb

l’IES Narcís Xifra, el centred’ensenyament de referència del’alumnat sarrianenc: el Premi IsidreMacau, destinat a guardonar el millortreball de recerca desenvolupat al llargdels estudis de Batxillerat que tingui elmunicipi de Sarrià de Ter com a temacentral en qualsevol vessant d’estudi.Els alumnes disposen de dos cursosper preparar el seu treball de recerca.El primer Premi Isidre Macau va seratorgat l’any 2011 a Mariona CarreteroMolina pel seu treball “La dona durantl’Antic Règim. Situació legal de lesdones en l’Antic Règim. L’exemple deSarrià de Ter”.

El CEIP Montserrat ha participatenguany activament en els PremisSant Jordi infantils. Com sempre,nens i nenes s’han abocat a participaramb els seus treballs. Ells són la llavorque formarà els nous escriptors iescriptores, amb la imaginació sem-pre a punt de fer sorgir nous personat-ges i aventures. Els premis van serentregats a la Biblioteca Emília Xargayel divendres 27 d’abril, juntament ambels del II Concurs de Punts de Llibresorganitzat per la biblioteca.

Enguany Sarrià de Ter ha convocatuns Premis Sant Jordi que entronquenamb l’esperit amb el qual van néixerl’any 1980. Les seves bases inclouenla condició bàsica d’estar empadronaten el municipi de Sarrià per poder pre-sentar-se a concurs. S’ha intentat aixítornar a engrescar els sarrianencs adonar a conèixer les seves inquietudsliteràries, a presentar els seus treballsja sigui en prosa o en poesia sobre

La violencelista Alena Tikhmanovich va oferir una delicada interpretaciómusical.

L’alcalde Roger Torrent, el guanyador Fer-nando Cano i el presentador, JosepM.Sansalvador. Fotos: Ràdio Sarrià

DSp26_

CULTURA

qualsevol tema o motiu. El nou redac-tat de les bases, que restringeix la par-ticipació només a la gent que viu aquí,elimina un aspecte negatiu que, anyrere any, es posava de manifest en eltranscurs de les deliberacions delJurat dels premis: la massiva participa-ció d’escriptors, quasi professionals,que presenten sistemàticament les

seves obres de concurs en concurs,com aquell qui sembra i desprésrecol·lecta premis, i que feia que cadaany el Premi Sant Jordi marxés deSarrià de Ter, sens perjudici de la qua-litat literària dels treballs guanyadors,inqüestionable en tots els casos.

30 anys de tradició no significa queels Premis Literaris Sant Jordi no

puguin experimentar canvis, renovar-se o reinventar-se. Res no invalida pro-var fórmules diferents. Potser ara erael moment d’aplicar una nova manerade gestionar els recursos municipalsen matèria cultural, fent que aquellsfons que tots els sarrianencs aportenamb esforç reverteixin en la seva prò-pia població. �

CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA

Enguany és un curs ple denovetats que intenten abra-çar les aficions i interessosde la població de Sarrià de Ter.

Us avancem un petit tastet de les pro-postes que es faran al setembre, en lasegona quinzena del mes es podranfer les inscripcions per poder gaudirde les activitats proposades.

NOVETATS DE CURSOS ITALLERS 2012-2013:

-Taller “Fem sabó”, es portarà aterme en el mes dóctubre.-Taller d´Scrapbooking, es portarà aterme en el mes de novembre.- Curs déscacs infantil, curs trimes-tral dóctubre a desembre.- Taller de Supervivència Domèstica.Aquest taller està orientat per poderfer els petits arreglos de casa i podertenir un estalvi.- Taller “Transforma la teva roba”,aquest està enfocat per gent que vul-gui renovar el seu vestuari de formaeconòmica, amb la mateixa roba poderdonar-li un toc més modern o transfor-mar-la en una peça de roba nova.- Taller de Xocolata Infantil, es porta-rà a terme en el mes dóctubre.- “Bollywood”, vine a ballar dúnamanera divertida.- Balls de Saló. És faran dos nivells,

dínici i un II Nivell i començarà alóctubre- Inici a la comptabilitat. Adreçat apersones que vulguin formar-se encomptabilitat i inici de fiscalitat. Ésportarà a terme el primer trimestre,dóctubre a desembre.- Curs de cuina “Kilòmetre 0”, apren-dre a cuinar i conèixer els productesdel nostre país.- Pilates Infantil, curs dirigit a nens inenes que vulguin fer exercici demanera saludable, de novembre ajuny.- Cuines del Món, es faran receptesde la cuina marroquina i de l’India.- Taller de “Reportatge Fotogràfic”,es portarà a terme en el mesdóctubre, a on treballarà diferentstipus de reportatge (natura, urbà, per-sonatges…)- Taller de Retoc i creació d´àlbumsfotogràfics, es portarà a terme en elmes de novembre. Es treballarà unmètode de treball per millorar les imat-ges.- Curs intensiu de Prezi, aquest semi-nari va dirigit a persones que en el seuàmbit professional utilitzen léxposició ivenda dídees (presentació amb power-point).- Introducció a la Fisiognomia. Tallerdúna sessió per aprendre tècniquesde la Fisiognomia, i només amb un

cop dúll podràs conèixer el caràcterde la persona que tens al davant.Aquest ha estat un petit tastet de lesnovetats del nou curs , però us recor-dem que en la programació no hemoblidat altres activitats com: anglès,francès, pintura, tall i confecció, cuinainfantil, cuina natural, curs de conver-sa, fotografia digital, taller de maqui-llatge, tast de vins, maridatges, for-mació dádults, pilates, ioga, tai-txi…

AULES A LA CARTA

El centre cívic la Cooperativa tófereixlóportunitat que facis láctivitat que vul-guis encara que no surti en la nostra pro-gramació. Posa´t en contacte ambnosaltres, digues quantes persones soui quina activitat voleu fer amb els preuspúblics del centre. Nosaltres et propor-cionarem els professors i horaris dispo-nibles. La nostra adreça electrònica és: centrecí[email protected]

Un any més, hem programat cursos itallers amb la il·lusió de poder-vos ofe-rir nous continguts i noves activitats,de manera que tothom trobi el seuespai per poder posar en pràctica elsseus interessos o les seves aficions.Us informem que el centre cívic dispo-sa de zona wifi a les seves ins-tal·lacions. �

NOVETATS CURS 2012-2013

El centre cívic La Cooperativa està preparant la programació dels nous cursos i tallers 2012-2013. Lafilosofia del nou curs és oferir més tallers per no fer una gran inversió en el temps lliure que tens ialhora minvar la part econòmica en les activitats que tágraden fer. Hem intentat amb la nova progra-mació no descuidar el lleure, però també ampliar la formació personal.

DS_27p

CULTURA

“GUIA D’ENOTURISME DE L’EMPORDÀ”Lluís Tolosa

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

La guia és fruit de larecerca i el treball demés d’un any del’escriptor, sociòleg i

editor Lluís Tolosa. El llibrecompta amb més de 200 pàgi-nes i més de 400 fotografiesque fan molt amena i moltdidàctica la seva lectura. Aquestllibre ha rebut el premi a lamillor guia d’enoturismed’Espanya (Madrid, 2012).

La guia analitza i difon tota la rique-sa vitivinícola de l’Empordà i com al’Empordà a més de bons vins hipodem trobar una infraestructura rela-cionada amb l’enoturisme i espaisturístics i culturals molt importants.Així recomana 41 cellers per visitar;més de 50 hotels i restaurants ambuna gastronomia excepcional i unacarta de vins molt cuidada; i visitesculturals relacionades amb el món delvi. Suggereix visitar jaciments arqueo-lògics del vi on es conserven restesde premses romanes, fàbriquesd’àmfores romanes, ... que demostra

que tenim més de 2000 anysd’història.

L’objectiu d’aquesta guia, com diuel mateix autor és donar a conèixeraquest “paradís vinícola desconegut”que és l’Empordà. I “convertir -tal icom va augurar Tolosa- l’Empordà enuna de les destinacions enoturístiquesmés importants del món”.

La presentació es va complemen-tar amb un tast de vins en què l’autorva escollir-ne uns quants dels més de200 que hi ha recomanats a la guia.Així tots els assistents vam poderdelectar-nos el paladar i constatar els

bons vins que es fan actualment al’Empordà.

Des de la biblioteca Emília Xargay,us animem a participar en aquestesactivitats que mensualment organit-zem, ja siguin xerrades, clubs de lectu-ra, taules rodones, tallers infantils,hores del conte, ...

Per conèixer les activitats que rea-litzem us emplacem a visitar la nostrapàgina web:http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter o bé a seguir-nos a tra-vés del facebook i del twitter. I si teniuganes que us avisem quan fem unaactivitat, també ens podeu fer arribarel vostre e-mail i puntualment rebreules nostres notícies.

Us deixem unes imatges de l’acteen si perquè pugueu valorar-lo i us ani-meu a assistir-hi i a participar-hi en unapropera ocasió. �

El passat 9 de maig la bibliotecaEmília Xargay va acollir la pre-sentació del llibre Guiad’enoturisme de l’Empordà: 136llocs per gaudir del turisme delvi i més de 200 vinsrecomanats, de Lluís Tolosa. Lapresentació del llibre i del seuautor la va fer el sommelierEduard Carles grancol·laborador i amic de la biblio-teca que ens va fer els honorsen la tarda del 9 de maig

CULTURA

28_pDS

LES NITS DEL CORO

L’ALTERNATIVA TEATRAL DEL CORO

Els eixos amb els qualss’ha anat dibuixant laproposta consisteixenen una programació

eclèctica que barreja diferentsdisciplines escèniques (clown,monòlegs, contes per adults,teatre, titelles, màgia, perfor-mance, noves tendències...),professionalitat en la gestió,rigor artístic i l’afegit de la calide-sa de la proximitat ambl’espectador. Sense menystenirl’encert del model: mentre altresmunicipis amb el mateix pressu-post organitzen dos espectaclesde gran format al llarg de l’any,Sarrià de Ter aposta per manteniruna temporada de 18 especta-cles d’una mida molt més ajus-tada. Bàsicament, més permenys.

Una altra de les claus ha estatel públic. Des de la nostra entitatestem molt sorpresos de la fami-liaritat i el bon ambient que esrespira al Coro, dijous sí dijous no.Les modestes previsions que enun principi havíem pronosticatamb el regidor, s’han doblat i finsi tot triplicat algunes nits. Aquestafidelització és una peça fonamen-tal de l’èxit, i són les reaccionsdavant els espectacles d’aquestpúblic l’indicador que guia lesseves preferències, i en el queens basem per contractar elsartistes i els espectacles.

Per al sector de les arts escè-niques de les comarques gironi-nes El Coro és un punt de trobadainexcusable. Des de l’AGT semprehem afavorit la presència delsprofessionals i de les companyies

Quan l’actor Pere Hosta ens va comentarque a Sarrià de Ter tenien ganes d’omplirde teatre l’edifici que allotjava el casal dela gent gran, se’ns van aixecar les orelles.Precisament aquells dies parlàvem entre

nosaltres de la necessitat de comptaramb un espai on la professió s’hi poguéstrobar, on es poguessin mostrar treballs

en procés i programar espectacles depetit format. Una afortunada coincidènciaque ens va fer dissenyar i presentar a laregidoria de cultura sarrianenca un pro-jecte per transformar quinzenalment elCoro en un cafè-teatre. La negociació vadurar tot un estiu, però no va ser difícil

arribar a un acord, sobretot perquè hi vanhaver moltes ganes d’entesa entre amb-dues parts. Així s’iniciava, amb “Postal iqual” de l’alcavot d’en Pere, una progra-mació alternativa de teatre a l’octubre

d’aquell mateix any.

Nene Coca, coordinador de l’AssociacióGironina del Teatre

Todo Fluye, 14 de juny. Foto: Ràdio Sarrià

gironines locals.Un dels exemplesque millor escenifi-quen aquesta ano-malia gironuda haestat l’organitzacióde matxsd’improvisació. Enaquests matxs

diferents actors i actrius pro-fessionals del panoramagironí es divideixen en dosequips que competeixen perveure qui improvisa ambmés gràcia a partir de lespropostes suggerides pelmateix públic assistent.Aquests matxs són una bonamostra que quan els queestan a l’escenari s’ho pas-sen bé, també s’ho passa béel públic.

Percebem que Les nitsdel Coro s’estan convertinten un referent a Catalunya.Quan parlem amb artistes iprogramadors coneixen elque està passant a Sarrià, in’estan al cas dels esforçosque fem entre tots per man-tenir la bona praxis profes-sional. Sovint ens deixemenlluernar per tot el quepassa a la capital, on esdeve-niments menys significatiusgaudeixen del favor de laproximitat amb les seus dels

mitjans de comunicació.Aquí podem estar ben orgu-llosos del treball que estemrealitzant. Pren sentit quel’acció local és la millorforma per canviar la realitatglobal.

Per la nostra entitat, ara,un cop consolidat aquestcicle, el repte és continuartreballant per establir unaxarxa d’espais d’exhibicióper espectacles de petit for-mat a les comarques gironi-nes. Si aconseguim aquestafita, en el futur podremmillorar les condicions decontractació de les com-panyies (els autènticsherois del Coro) garantint-los més actuacions al terri-tori, i al mateix tempsreduir despeses compar-tint-les amb altres munici-pis. Estem convençuts queaquesta és una bona res-posta, encara que nol’única, per a les arts escèni-ques professionals enl’actual context de crisi eco-nòmica. Seguirem aixecantarreu la bandera de Les nitsdel Coro per convèncer elsescèptics provant, com deiael poeta, que “hi ha altresmóns, però estan enaquest”. �

DS_29ppDS_29

CULTURA

Cabaret Noir, 10 de maig. Foto: Ràdio Sarrià

Cabaret del Coro, 28 de juny. Foto: Ràdio Sarrià

Hispania is Different,24 de maig. Foto: Ràdio Sarrià

“Postal i qual”de Pere Hosta

DSp30_

CULTURA [la resiliència

LLIBRERIA • PAPERERIA • FOTOGRAFIA • SERVEI DE FAX • ENQUADERNACIONS

Av. de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter - Tel i Fax 972 170 970

“LA RESILIÈNCIA”DE JORDI GRANÉ I ANNA FORÉS

EL LLIBRE

Jordi Grané i Orte-ga és llicenciat enfilosofia a la UAB,magíster en Sociologia i en

Gestió Pública. És professor de l’Escolade Prevenció i Seguretat Integral de laUAB. És codirector del Màster en ges-tió integral de conflictes i promoció dela convivència a EPSI- UAB.

És Cap de Gabinet de la regidoriade Família, infància, usos del temps idiscapacitats a l’Ajuntament de Barce-lona. És cofundador i soci de Drala,Gestió apreciativa.

Anna Forés Miravalles és doctoraen Filosofia i Ciències de l’Educació illicenciada en Pedagogia per la Univer-

sitat de Barcelona.És professora uni-versitària de la Uni-versitat RamonLlull i del Departa-ment de Didàctica iOrganització Edu-cativa de la Univer-sitat de Barcelona,a més de consulto-ra al Màster e-lear-ning de la UOC.

La resiliènciaés la capacitat de les persones, elsgrups i les comunitats per enfrontar-se, sobreposar-se i sortir transformatsdavant de les adversitats i aprendredels errors amb humor. És un procéson el temps és important per cicratit-zar les ferides. Tothom pot trobar-seuna situació traumàtica en algunaetapa de la seva vida i en qualsevolàmbit (salut, laboral, econòmic,…) espot superar i sortir-ne enfortit. Cadas-cú té una manera de promoure la resi-liència i està molt relacionada amb eldesenvolupament i el creixement

humà. I una tècnica per aconseguirser resilient és el coaching, quepotencia les habilitats de cada perso-na i aprofundeix més amb nosaltresmateixos, obre un nou ventall de pos-sibilitats i desperta talents que desco-neixíem, sobretot en l’àmbit profes-sional, però també en el personal.

Alguns dels pilars de la resiliènciaindividual són:

• La confiança.• L’autoestima.• La introspecció: conversar amb unmateix/a.• La independència.• La capacitat de relacionar-se.• La iniciativa: posar-se a prova.• L’humor, trobar un equilibri entre tra-gèdia i comèdia.• La creativitat, obrir la ment cap anoves possibilitats.• La moralitat, desig de benestar per atothom.• La capacitat de pensament crític,comprensió.

Eva Martínez i Escobosa

ELS 10 CAMINS PER CONS-TRUIR LA RESILIÈNCIA

L’Associació Americana de Psicologia(APA) va portar a terme una campanyaper promoure la resiliència anomena-da “El camí de la resiliència”. El seuobjectiu principal era donar les eines ila informació per sobreviure de les difi-cultats a una població.

Els deu camins per construir la resi-liència són els següents:

1. Fer connexions.2. Evitar veure les crisis com si fossinproblemes insuperables.3. Acceptar que els canvis són part dela vida.4. Avançar cap als seus objectius: tre-ballar sobre objectius realistes.5. Actuar amb decisió contra les adver-sitats.6. Cercar oportunitats per descobrir-seun mateix/a.

7. Alimentar una visió positiva unmateix/a.8. Mantenir la perspectiva de lescoses: preveure el llarg termini i saberrecontextualitzar els esdeveniments.9. Mantenir una visió esperançada.10. Cuidar-se: prestar atenció a lespròpies necessitats i sentiments.

Un exemple de persona resilient seriala història del ciclista Lance Amstrongque va superar diversos càncers quese li van diagnosticar l’any 1996. Des-prés de diverses intervencions quirúr-giques i tractaments, va vèncer lamalaltia, va tornar a competir i vaguanyar set vegades consecutives de1999 a 2005. Va fer una fundació perajudar a tots els que pateixen aquestamalaltia.

Crec oportú parlar sobre la resilièn-cia en un moment de gran crisi econò-mica en què moltes famílies s’han vistafectades per les retallades i l’atur,tant de l’empresa privada com de

l’Administració Pública. Passem permoments difícils en què cadascú ha detrobar un camí per subsistir i optimitzarels recursos. S’ha de tenir un pensa-ment positiu i mirar sempre cap enda-vant. I sobretot, no perdre mail’esperança. Ja vindran temps millors! �

DS_31p

CULTURA [la resiliència

BAR - RESTAURANT

C/ Major, 48 - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 31 07

Obrim de les 7,30 h a les 23 h de dilluns a diumenge

ESMORZARS D’OFERTAMINI + CAFÈ AMB LLET . . . . . . . 2,00 €MINI + COCACOLA. . . . . . . . . . 2,50 €

ENTREPANS FREDS I CALENTSENTREPÀ LLOM I FORMATGE. . . 3,00 €

VARIETAT DE TAPES . . . . . . . . . . 2,50 €PLATS COMBINATS . . . . . . . . . . 5,00 €

DSp32_

CULTURA [una aproximació a l’escriptor Pere Calders

El motiu pel qual se celebraconjuntament el centenaridel naixement dels tresescriptors catalans i univer-

sals (pressupostos de crisi a part) obe-eix a una sèrie de punts en comúentre els esmentats autors, com són:haver nascut a Catalunya, concreta-ment a Barcelona, el mateix any, el1912; haver lluitat en el bàndol republi-cà i haver patit els estralls de la guerraque tant marcarien la seva obra literà-ria (Unitats de xoc en el cas de Cal-ders); el fet de patir l’exili a Mèxic onvan fer una “pinya familiar” i, final-

ment, l’esperat retorn aCatalunya, esglaonada-ment, durant la dècadadels anys seixanta. Caldershi tornà l’any 1962.

Pere Calders definí laguerra Civil com “un dalta-baix famosíssim, del qualencara no em sé avenir.Nosaltres avorrim la guerra i

si la fem és perquè ens obliguen a fer-la”Les biografies d’aquests artistes

polifacètics, experimentadors i com-promesos evidencien la tragèdia cultu-ral individual d’uns escriptors i crea-dors artístics que defensaren aferris-sadament la seva llengua i la seva cul-tura i per això van sofrir un traumàticdesarrelament amb l’exili; i alhorasuposen la tragèdia col·lectiva d’unpaís que perdia uns importantíssimsreferents culturals identitaris (comtambé passà amb Josep Carner,Mercè Rodoreda, Carles Riba, etc.) en

un dels moments més proclius per alconreu de la llengua catalana, final-ment normativitzada després de tantssegles d’esforços.

Una cultura catalana que anavaagafant embranzida qualitativament iquantitativa també per l’europeïtzaciócultural de les avantguardes, experi-mentals, eclèctiques i innovadores,sorgides com a rebel·lia enmig delmaremàgnum bèl·lic i que posaven elpunt i final als feliços anys vint, evidèn-cia del fracàs d’un model econòmic,polític, social i moral. Així doncs, lanostra literatura catalana quedava“òrfena” de pares, bandejada, mini-mitzada, estroncada, aturada, inactiva(encara que en estat latent2). La derro-ta dels republicans i l’adveniment dela dictadura franquista van anorreartota possibilitat de reeiximent de lesobres d’uns autors que no en vas’anomenen de la “generació perdu-da” o també “generació sacrificada”.

UNA APROXIMACIÓ A L’ESCRIPTOR

PERE CALDERS

Enguany el país celebra l’any Sales, Cal-ders i Tísner en ocasió del centenari delseu naixement, l’any 1912. Tantl’Ajuntament de Barcelona com el governde la Generalitat impulsen aquesta com-memoració amb diferents actes arreu de lageografia catalana1.

EL PERSONATGE

Mireia Masó i Cerdà

“Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat”

1 Vegeu la interessantíssima pàgina web creada per a commemorar aquests autors www.salescalderstisner.cat. Inclou documentsperiodístics, gràfics, vídeos, agenda d’esdeveniments relacionats amb Calders, Tísner i Sales que s’esdevindran durant tot l’any, etc.

DS_33p


VIDA, OBRA I EXILI

“He viscut una monarquia que vacaure, un parell o tres de dictadures,una República, una guerra, dos intentsd’autonomia, un llarg exili, una transi-ció democràtica (amb restauraciómonàrquica) i un espectacular triomfdel socialisme”.

“Fa vint anys que sóc fora de Cata-lunya, sense haver-me mogut mai deltot o almenys la part que m’importamés de mi mateix, i em valc de totsels miratges per seguir habitant-la”.“Unprohom exiliat va dir que el cos de lanostra pàtria era a Catalunya, però quel’esperit era a l’exili”.

Pere Calders i Rossinyol nasqué aBarcelona el 29 de setembre de 1912en el si d’una família culturalment acti-va i morí el 21 de juliol de 1994. Ara fa,doncs, divuit anys de la seva mort. Elseu pare, Vicenç Caldés i Arús, fouescriptor i traductor. Pere Calders (vacanviar el seu cognom) fou fill únic i vapassar els primers vuit anys de la sevavida en una masia de Polinyà delVallès. Els seus pares li encomanenl’amor a les lletres i a l’art. Des depetit llegeix rondalles i contes alsa-cians traduïts, per això en els contesde Calders trobem referents de lanarrativa tradicional. A més llegeix Sal-gari, Jules Verne, Folch i Torres i EdgarAllan Poe. Posteriorment descobreixJoaquim Ruyra, a qui admirava pel seudomini lingüístic, i “l’estil senyor deCarner”, el seu cosmopolitisme enoposició de la dèria rural tremendistade la literatura rural heretada delmodernisme3.

Josep Carner, “príncep dels poe-tes”, es convertí en objecte personald’estudi de Calders. El seduí d’ell elfet que “els sentiments estiguessinsempre sota el control d’una punta demalícia”. Dit en altres paraules, Carnerel fascina pel seu autocontrol emocio-nal, l’elegància del seu lèxic i la sensi-bilitat cap a l’elaboració lingüística, elseu temperament irònic i crític tan ele-

gants i subtils, la temàticaurbana, la descontextualitza-ció del mite. L’humor de Cal-ders neix del xoc que suposaposar en relació el contextmític amb el de la vida quoti-diana dels éssers humans. Ésaquí on rau la paròdia d’ellmateix. Aquests són imputsque Calders “manlleva” d’undels seus més grans mestres.

Va estudiar a l’EscolaSuperior de Belles Arts. Laseva primera obra, el recull decontes El primer arlequí,publicat el 1936 a L’Esquellade la Torratxa, revista que vadirigir juntament amb el seuamic i posteriorment cunyatAvel·lí Artís Gener, veié la llumel mateix any que començà elconflicte. El mateix any publicà

la novel·la La Glòria del doctor Larén i el1938 Unitats de xoc, a més d’haverenllestit dues obres més com Gael·li il’home déu (1986) i La cèl·lula, obrainèdita, sembla que perduda.

Calders conreà la novel·la, el conte(camp on més excel·lí), el periodisme,la caricatura satírica, l’escenografia oel disseny i la traducció.

Militant del PSUC, va exiliar-se aFrança l’any 1939 amb els seu amicTísner, primerament a Prats de Molló iposteriorment a Mèxic, on va viure

fins al 1962, en total vint-i-tres anys.Allí va fundar la revista Lletres, a mésde col·laborar en diverses publica-cions. El 1963, acabat d’arribar del’exili, guanyà el Premi Sant Jordi ambL’ombra de l’atzavara. Pere Calderss’enamorà de la germana del seu amicTísner durant l’exili, quan ja estavacasat i afillat (Joan) però se’n divorciàmés tard per casar-se amb Rosa ArtísGener. De la unió nasqueren Raimon,Tessa i Glòria.

En l’exili treballa com a publicista,contista i novel·lista. Escrivia en catalài el seu públic era a Catalunya. De fet,escriu en català sobre el tema mexicà;la seva influència es veu en sis contes“narracions mexicanes”. Es diu que elscontes de Calders sense Mèxics’haurien assemblat a Poe, Pirandelloo Kafka.

Com en la gran majoria d’escriptorsexiliats, el reconeixement popular no liarribà fins al 1979, quan la companyiade teatre Dagoll Dagom adapta i repre-senta Antaviana. El 1986 va ser Premid’Honor de les Lletres Catalanes i el1992 va ser investit Doctor HonorisCausa per la UAB. El 1993 va rebre elPremi Nacional de Periodisme.

2 Cal tenir en compte el desenvolupament, encara que minso i precari, de la cultura catalana tant a l’exili (els autors citats, espe-cialment Joan Sales, qui destacà per la seva feina d’editor des de l’exili de Màrius Torres i Mercè Rodoreda, van crear editorials comEl Club del novel·lista i revistes on van continuar publicant la seva obra com ara Pont Blau, Lletres, La revista dels catalans d’Amèrica,La nostra revista, Quaderns de l’exili, Full català), com dins casa nostra, de manera clandestina i tothora arriscada, la “resistènciainterior” d’autors com Espriu, Foix).3 Estudi preliminar de Cròniques de la veritat oculta, Educaula, ed. 62, 2009.

DSp34_


COM ES FORJÀ EL GENI DECALDERS?

D’una banda posseïa un do innat: unaprodigiosa imaginació. Segons relatenles seves filles Tessa i Glòria, Pere Cal-ders era capaç d’inventar-se un conteamb qualsevol anècdota o fet insignifi-cant, a més sempre estava de bonhumor i adorava la seva família i amics,“la pinya mexicana”. Des de l’exili, idea-litzà Catalunya, Barcelona, fins al punt

que els seus fills s’arribaren a creureque Barcelona era una mena de Dis-neyworld (en paraules textuals de laseva filla Tessa). Contràriament, esvaren trobar una realitat desencisado-ra; una ciutat freda, trista i grisa.Aquesta anècdota em va fer recordarl’imaginatiu pare protagonista (fabulósRoberto Benigni) de La Vida és bella,que es passa el confinament en uncamp de concentració fent-li creure alseu fill que allò és una menad’aventura divertida i extraordinària.Un gran joc que acabarà en tragèdia,però.

D’altra banda, recordem que Cal-ders s’educà en un context literari enel qual la codificació lingüística del filò-leg Pompeu Fabra s’havia consolidat.La publicació de les Normes de Fabra,el 1913, havia aconseguit acabar ambl’anarquia lingüística anterior, malgratels intents normalitzadors del segleXIX (a través de la revista L’Avenç, percitar un exemple) .

Pel que fa als models, es nodrí declàssics com Verne, Salgari, Poe, delsqual valorà la temàtica de la novel·lad’aventures i la intriga psicològica, itambé d’autors catalans com Ruyra iCarner, dels quals valorà els seusdepurats estils lingüístics i el tarannàirònic i subtil de Carner.

A més, si tenim en compte el con-text cultural del moment, ambl’europeïtzació de la cultura, ambl’experiència de les avantguardes,especialment del surrealisme, quevalorava el somni com a font de crea-ció artística, no subjecte a la raó, i ladesmitificació de la realitat i de laintel·lectualitat fins a l’absurd,l’inesperat, l’element màgic (Grup deSabadell, amb Joan Oliver i FrancescTrabal), Pere Calders ja disposava detotes les eines de treball per confegiruna obra única, transgressora, d’unagrandíssima qualitat, que s’allunyariade la literatura que es desenvolupariadesprés de la guerra Civil, el Realismesocial o denúncia històrica a través dela literatura.

Pel fet d’haver triat aquesta opcióliterària, Calders fou el blanc de crítiquesdins el panorama literari de postguerra.Joaquim Molas, en un primermoment, l’acusà de fer una literaturapoc compromesa, ‘escapista’ i allunya-

da del compromís de denúncia socialde la tendència del Realisme social.Calders es defensà de les crítiquesdes de dos vessants: la valoració de lapròpia formació com a escriptor i ladefensa d’una manera d’entendre laliteratura que defugia el dogmatismedel Realisme social que s’havia impo-sat entre els intel·lectuals progressis-tes. Perquè ell s’havia format abans dela guerra amb uns referents específicsque havien decantat la seva opció lite-rària i, a més, volia innovar la literaturades del punt de vista de la ironia, laimaginació, la fantasia i el somni; tro-bar noves dimensions de la realitathumana, trobar solucions a allò que laciència no podia explicar. L’humorreflexiu, l’absurd i la llengua acuradaformen els pilars de la seva propostainnegociable, insubornable. Al capda-vall, la sàtira i la ironia estaven sent uti-litzades com a eines de combat en laliteratura soviètica.

En defensa de l’opció caldersiana,Joan Triadú, un dels crítics més acredi-tats del moment, va afirmar: “honecessitem tot, i també el Realismehistòric”.

Segons afirma Joan Martori en elseu estudi introductori a Cròniques dela veritat oculta, “estem mancats denecessaris estudis de la seva obra,amb la profunditat que escau a lainvestigació literària”. El cert és queencara avui, llegir Calders fa una micade por a no entendre’l, ja que reque-reix un exercici intel·lectual notable.Mai ens hem de quedar en una lectu-ra superficial perquè això seria frivolit-zar el talent literari d’aquest autor. Perllegir correctament Calders, cal enten-dre la seva concepció literària, elsseus referents, la seva intencionalitat,que és l’objectiu d’aquest article.

EL REALISME MÀGIC I LA CON-CEPCIÓ DE LA LITERATURA DECALDERS

El realisme màgic és un gèneremetalingüístic i literari de mitjan segleXX. El terme fou encunyat pel críticd’art alemany Franz Roh per descriureuna pintura que mostrava una realitatalterada. El terme va arribar al castellàamb la traducció el 1925 del llibre Rea-lismo mágico (Revista de Occidente,

DS_35p


1925). Aquest gènere fou influït perles obres surrealistes d’una escriptoraxilena, María Luisa Bombal i més tard,el 1947, fou introduït en la literaturahispanoamericana per Arturo Úslar alseu assaig El cuento venezolano.Escriu aquest autor: “Lo que vino apredominar en el cuento y a marcar suhuella de una manera perdurable fuela consideración del hombre comomisterio en medio de datos realistas.Una adivinación poética o una nega-ción poética de la realidad. Lo que afalta de otra palabra podrá llamarse unrealismo mágico”. Alejo Carpentier eldefiní com “lo real maravilloso” i altresescriptors que el desenvoluparen vanser García Márquez, Juan Rulfo, PabloNeruda, Jorge Luis Borges, LauraEsquivel, etc.

El més curiós del cas és que PereCalders desenvolupa aquest gèneretan relacionat amb el surrealisme enun moment en el qual encara no exis-teix de facto, els anys trenta. No hi capdubte que si Calders hagués escrit encastellà, el seu ressò mediàtic hauriaestat clamorós i avui potser estariaconsiderat com a precursor d’aquestgènere literari.

Calders combina la realitat quoti-diana (no nega mai la realitat) amb lafantasia per tal de posar al descobertles contradiccions de la conductahumana a través de l’absurd. Al conte“La clau de ferro” escriu que el treballde l’autor està regit per una menad’imperatiu, “una obligació moral dedesvetllar el misteri”. Aquest escriptoratorga un paper molt important tant ala llibertat creativa en les seves obrescom a la llibertat del lector per inter-pretar els contes. Els finals aparent-ment oberts de les seves narracions,sota la façana de textos expositius,fan treballar activament la lògica i laimaginació del lector. L’absurd en Cal-ders té la seva lògica encara que sem-bli paradoxal.

La seva concepció de la vidapassa per un cert determinisme, nosempre tràgic, depèn de com es miri.El ser humà protagonista es mouentre dos mons: el real i el suprareal, id’aquí sorgeixen les situacions parado-xals, els contrasentits, d’absurditats.

En tot cas, la imaginació, el somni, lafantasia, són els recursos que té al’abast el ser humà per evadir-se de laduresa de cada dia. I la seva obra noés més que una reflexió sobre la reali-tat de la condició humana vista ambsimpatia i alhora amb ironia, endolcintaixí el grau de duresa de les sevesconclusions.

Els contes de Calders ens mostrendesitjos que es fan realitat, crims,humor i ironia, somnis, tecnologia(fatalista en general ja que la ciènciano ho pot explicar tot, d’aquí que ellbusca nous camins), miralls, rellotgesi naufragis, elements que configurenl’imaginari de Pere Calders.

Segons la filòloga Amanda Bath,estudiosa de l’obra de Pere Calders,en aquest microcosmos que creal’escriptor, tan sols els nens i els vellssón els que comprenen la fantasia. Amés, assenyala lúcidament que lamanera que tenia d’escriure era visualperquè ell era dibuixant i això es tras-llada a la literatura.

Pere Calders reconeixia que escri-via per a ell mateix, feia el que li agra-dava i l’importava poc el resultat (eraconscient que no podria viure de laliteratura, per això es dedicà al dis-seny). I si a més agradava als altres,millor. Aquesta opinió és exactamentla mateixa que tenia Mercè Rodoredaquan li preguntaven per a qui escrivia,quin era el seu públic. Per tant, eracoherent amb si mateix, evitava imitartendències com el Realisme social,era “insubornable”. Les seves filles aixího han explicat. És curiós que per aelles, l’escriptura del seu pare era unpassatemps, veien que s’ho passavabé fent-ho (fins i tot elles hi participa-ven) però mai no van arribar a pensarque allò que el pare escrivia fos detanta qualitat. No va ser fins que vantenir vint i escaig anys que no el vandescobrir com a escriptor i van quedarabsolutament meravellades i, alhoraastorades. Val a dir que vaig conèixerpersonalment les dues filles, primera-ment Glòria, que fou professora mevade matemàtiques i posteriorment, a lafacultat, Tessa, professora de llenguahebrea. Ambdues eren dones moltintel·ligents, potser un pèl serioses

però excel·lents professionals.Diana Corominas, néta de Pere

Calders, en el seu article a la revistaLletres4, escriu: “de Calders s'ha ditsovint que és el gran mestre delconte. El cert és, però, tal com es des-prèn dels múltiples estudis que s'hanfet de l'obra caldersiana, que la sevagrandesa va més enllà del gènere enquè es plasma la narració a cadamoment. Tant a les narracions breus(incloent-hi els «contes portàtils», pri-meres i genials manifestacions delque avui anomenem «microcontes»)com a les novel·les, l'obra de Caldersofereix tres dimensions que la projec-ten a la primera línia de la literaturamundial: el realisme enriquit per lasaviesa de l'humor; la profunditatexempta d'ostentació gratuïta; i la uni-versalitat”.

Personalment, en la meva tascacom a docent, he utilitzat nombrosesvegades el recurs del microconte omicrorelat per engrescar els alumnesa contar històries. A priori pot semblaruna tasca fàcil redactar un conte endeu línies, posem per cas. Però caltenir molta capacitat de síntesi perexplicar una història en tan poc espaiamb una estructura d’introducció, nusi desenllaç. A continuació he seleccio-nat alguns microrelats que evidencienles característiques literàries esmen-tades de Pere Calders.

4 http://www.lletres.cat/index.php

DSp36_


Miratge

L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-meuna altra cara. I no m’era pas desconeguda,

s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, unhome insuportable, amb el qual ens barallem a cadapas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja noem puc quedar sol amb mi mateix.

Meteorologia aplicada

Fa temps, van pagar-me amb un taló sense fonsd’un banc de Boira. Gràcies a no haver-lo pogut

cobrar, he gaudit sempre de clarianes.

L’hora en punt

La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell lidigué que no li havia donat hora.

—És que l’hora la dono jo- va respondre-li la mort.—No sempre, no sempre…-replicà ell-Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ved’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, aquarts de cinc, i quedarem per una data.—És irregular, no puc fer-ho. Va contra els regla-ments- digué la gran senyora.—Apa, bah - es defensà ell, tot empenyent-la suau-ment cap a la porta. Amb la feinada que teniu no emdireu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi,jo tinc compromisos inajornables.I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames,sense saber-se avenir. No li havia passat mai.

No costa res d’ésser amable

De cop i volta, quan menys s’ho esperava, la sevaestimada va dir-li: “T’has fet gran!”. Intrigat, va

mirar-se en un mirall de cos sencer i comprovà queencara era objecte d’amor, perquè no era ques’hagués fet gran, sinó que es feia vell, amb bosses iarrugues que se li anaven menjant la figura. En un cascom aquell, tots els eufemismes eren d’agrair.

Som així

“Tu calla!”, va manar-li el seu superior. I, totseguit, l’amo va experimentar l’angúnia de no

saber què volia dir-li el seu subordinat. Si molt convé,era d’interès per al seu negoci.

CARACTERÍSTIQUES I CONCLUSIONS

Aquests microcontes, malgrat posseir temàtiquesdiferents, tenen en comú l’humor i la ironia, enca-ra que una mica negre com en “l’hora en punt”(influència de Poe) o més aviat tràgic i deprimenten “no costa d’ésser amable”. Observem situa-cions versemblants com afaitar-se, pagar un taló,morir, envellir, però tractades amb total naturalitat,fet que ens provoca un somriure per tal com endol-ceix la crua realitat. Assistim al xoc entre un mónquotidià i la desmitificació dels universals literaris:la vida, la mort, el pas inexorable del temps, la inco-municació del ser humà, l’amor, la por, la feina, elsdiners i la importància de ser bons ciutadans. Unaaltra característica és la utilització d’una llenguaacurada, adaptada a la normativa fabriana i enriqui-da amb el pòsit cultural d’autors com Ruyra i Car-ner. I finalment, la influència avantaguardista esdeixa veure en “Miratge” i “No costa res ser ama-ble”, amb la presència de miralls, els quals, segonsuna antiga tradició literària recuperada pel surrealis-me, són les portes que s’obren a altres realitatssuprareals; els punts de connexió entre diferentsmons o dimensions, entre la realitat i el món fan-tàstic (pensem també en el títol de la novel·la Miralltrencat, de Mercè Rodoreda).

En conclusió: tot plegat ens diu molt sobre lapersonalitat d’aquest autor únic que va ser PereCalders, un personatge a qui m’hauria agradatconèixer personalment pel seu gran sentit del’humor i la concepció que tenia de la vida. Recor-den les seves filles Tessa i Glòria que era divertit,mainader i que sempre anava a contracorrent. �

Webgrafiawww.salescalderstisner.catwww.elmeuavi

ALGUNS MICRORELATS CALDERSIANS

Paisatges islandesos

RELATS MUSICALS

Mireia Canyigueral i Pau Boïgueshttp://lallibretapetita.wordpress.com

Al llarg de la història de lamúsica, s’han fet moltsestudis comparatius entreles característiques d’un

país i els grups musicals que en sorgei-xen. En el cas d’Islàndia, la majoriadels grups estan molt influenciats pelclima fred i sobretot, pels magníficspaisatges formats per glacials, volcansi muntanyes escasses de vegetació.També hi ha una clara influència de lacultura nòrdica i per descomptat, de lamúsica folklòrica del país.

En el cas de Sigur Rós, ensqueden molt clares aquestesinfluències ja que una de lesseves principals característi-ques és el toc descriptiu que téla seva música. És per aquestmotiu que és tan interessantl’aproximació que fa el grup ales arts visuals. En el seu últimdisc té un caire molt cinemato-gràfics, fins a tal punt que cadaun dels videoclips dels vuittemes del disc ha estat dirigit pelsmillors directors de cinema.

Utilitzen elements musicals i expe-rimenten amb els sons per crear novessensacions. Utilitzen l’arc d’un violí pertocar la guitarra i apareixen combina-cions de carillons i xilòfons amb piano.Els arranjaments de corda i de ventdonen el toc de música descriptiva.Aporten molta riquesa a les cançons isón un bon coixí per a les melodies.Les melodies agudes són una partcaracterística de la seva música. Utilit-zen la veu com un instrument més itrenca amb el caràcter minimalista queté la part musical d’algunes cançons.

És una veu aguda i fina que es camuflaentre els instruments i queda total-ment integrada dins la música.

Juguen molt amb la Reverb, fentque la música soni com si estiguessindins d’una església o en algun lloc onla música rebotés molt.

El que fa més especials els SigurRós són les lletres de les cançons.Canten en Islandès i en Volenska, unidioma inventat pels mateixos compo-nents del grup. És un llenguatge for-mat per síl·labes soltes i estructuradesamb el simple objectiu que sonin béfonèticament. El nom d’aquest llen-guatge significa Esperança Islandesa.El fet de cantar amb un idioma inventat

fa que les lletres no ensdiguin res, i que sigui lamúsica la que ens ho expli-qui. Qui escolta la músicaha d’interpretar el que ensvol transmetre la música ino intentar fer-ne una tra-ducció concreta, sinó cen-

trar-se en les sensacions. És interes-sant perquè dóna un toc misteriós ipermet que cada persona interpreticoses diferents i és precisament aixòl’objectiu dels membres del grup.

L’atmosfera que uneix aquests qua-tre nois islandesos és molt peculiar.Tots ells són molt humils i gensamants de la fama. No suporten lesentrevistes ni les sessions de fotos. Laseva evolució ha estat molt subtil. Siens fixem en tots els discs editats,veurem que són similars i que sempresegueixen per la mateixa línia. La lleial-tat a una mateixa línia musical és posi-tiva o negativa? Crearan tendència opot provocar un estancament? �

Què tenen els Sigur Rós que els fa tant especials? Serà l’aire de l’Atlàntic o els pre-ciosos paisatges d’Islàndia? El fet és que aquest grup té una marca que els fa moltdiferents de la resta de grups actuals. Si ensfixem ens els diferents grups islandesos comara Bjork, Emiliana Torrini o els mateixosSigur Rós, veurem que tots tenen quelcomsimilar però amb trets d’identitats diferents.

DS_37p

CULTURA [relats musicals

No totes les unions, però,fan fortuna: la televisióamb el vídeo VHS incorpo-rat no van revolucionar pre-

cisament el mercat tecnològic i audio-visual!

Qui sí va revolucionar al seu dia, iencara ara, el sector tecnològic iaudiovisual va ser la unió, als anys '90del segle passat, del telèfon mòbil i lacàmera de fotos! “Una càmera al telè-fon?” ens preguntàvem al principi, isobretot quan vèiem la resoluciód'aquelles imatges, que res tenien aveure amb la que tenien les càmeresdigitals, que ràpidament s'imposaven itransformaven el sector i mercat de lafotografia.

A dia d'avui no hi ha telèfon mòbilque, per senzill i bàsic que sigui, notingui càmera de fotos. Les presta-cions de la càmera de fotos, també devídeo, dels dispositius mòbils han anatmillorant molt amb resolucions mésque notables que res tenen a envejara moltes càmeres digitals.

Però el veritable salt qualitatiu del´ús de la càmera de fotos del telèfonmòbil s'ha produït quan els telèfonsmòbils s'han connectat a internet. Arael principal avantatge competitiu de la

càmera dels mòbils envers la càmeradigital “tradicional” és que la primeraestà connectada a internet, pel quecompartir imatges, també vídeos, ales xarxes socials mai havia estat tanaccessible i immediat!

En anteriors articles hem vist quecada vegada més ens connectem ainternet a través dels dispositiusmòbils (smartphones i tablets) i quesobretot el que fem quan ens connec-tem a internet a través dels dispositiusmòbils és interactuar amb els altres através de les xarxes socials. Recor-dem que internet avui i cada dia mésés sobretot SoLoMo (Social, Local iMòbil).

La suma càmera de fotos, mòbil iinternet té com a resultat un fet del totimprevisible dècades enrere: fer icompartir fotos pràcticament almateix instant, en temps real! Ambtota aquesta tecnologia a l'abast fembona l'expressió “una imatge val mésque mil paraules”.

L'internet d'avui és molt visual, elpoder i impacte de la imatge és moltpotent, tal i com ho demostra elrecent creixement de xarxes socialscom Pinterest. I en aquest “mercat”les aplicacions mòbils sobre fotografiahan trobat un gran nínxol de mercat,destacant entre totes elles Instagram.

Creada a finals de 2010 només pera dispositius iPhone, Instagram és unaaplicació que permet aplicar una sèriede filtres predefinits i marcs en unafotografia feta amb el mòbil, donant-liun aire més “retro”, més “vintage”. Lacomunitat d'”igers” (usuarisd'Instagram) ha anat creixent i conso-lidant-se els darrers anys, situant-lacom l'aplicació mòbil de filtres fotogrà-fics de referència.

L'aplicació d'Instagram també fun-ciona com a xarxa social, això sí,

DSp38_

I definitivament Instagrames popularitza!Roger Casero Gumbau.Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter. www.rogercasero.cat

espai 2.0

Diuen que la gràcia, i fortuna, demolts invents innovadors ésunir dos elements per crear-neun tercer, un de nou: un cara-mel i un pal per a crear un“chupa-chup”! En tant que inno-vadors, els nous productes hande resultar útils, bé donantcobertura a una necessitat, bécreant noves necessitats.

CULTURA [espai 2.0

pDS_39

només des de l'aplicació mòbil: potsseguir altres “igers”, que també podenseguir-te, i pots comentar les sevesimatges i marcar amb un cor les quet'agraden. I naturalment pots compar-tir les imatges publicades a Instagramamb altres xarxes socials com Facebo-ok, Twitter, Foursquare, Tumblr o Flickr.

Instagram, però, no és l'única apli-cació de filtres fotogràfics; el fet queaquesta aplicació no estigués disponi-ble per als dispositius “Android” va ferque en aquest sistema operatiu apare-guessin aplicacions semblants; entreelles va aparèixer PicPlz, oferint unesprestacions semblants a Instagramper als usuaris de dispositius“Android”.

Però a principis del mes d'abrild'enguany, Instagram va confirmar elsrumors que feia mesos corrien per laxarxa i va fer el salt a “Android”.L'impacte d'aquest fet va ser imme-diat: en poques setmanes Instagramva guanyar més de 6 milionsd'usuaris. Setmanes més tard PicPlz

va anunciar que a principis dejuliol plegaven: la seva quotade mercat d'usuaris van anaren massa a Instagram isense usuaris no hi haingressos per publicitat, niinversors...

Avui per avui Instagramés l'aplicació de filtres defotografia de referència; bonaprova d'això és la campanyade promoció turística deCatalunya de la Generalitat através d'Instagram fent ser-vir l'etiqueta #CatalunyaEx-perience. O d'altres exem-ples són els múltiples con-cursos de fotografiad'Instagram que empreses,administracions o comuni-tats d'”igers” organitzen.

Una imatge val més que mil parau-les, diuen... sobretot perquè costamolt trobar les mil paraules correctes iexactes per explicar una sola imatge!

No sé si en aquest article, que no

arriba a les mil paraules, me n'haurésortit!... Si no és així, sempre podeurecórrer a Instagram i viure en primerapersona l'experiència de ser un autèn-tic “iger”! �

DSp40_

OPINIÓ [PSC

REPENSANT ELS PREMIS LITERARISSANT JORDI DE SARRIÀ DE TERRoger Casero GumbauRegidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.catFotos Radio Salt

Els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter tenen jauna llarga trajectòria, un passat que fa un parell d’anyses va recollir, en gran part, amb la publicació del llibre “Apeu de lletra”, recull d’obres guanyadores de prosa,publicat per l’Ajuntament de Sarrià de Ter en motiu dels30 anys dels premis.

erò el que penso queens ha d’ocupar i preo-cupar avui en dia és elpresent i, sobretot, el

futur dels Premis Sant Jordi deSarrià de Ter.

NOMÉS PREMI LOCAL?

La convocatòria dels Premis Litera-ris Sant Jordi d’enguany presentavacom a principal novetat que noméspodien concórrer al concurs literaripersones empadronades a Sarrià deTer. Aquesta novetat no ha estatmassa reeixida i penso que caldriareplantejar-la.

Els darrers 5 anys, des del PSCde Sarrià de Ter hem reclamat laconvocatòria d'un premi local quepremiés la millor obra presentadad'un escriptor local. Penso que elspremis no han de tenir una restric-

ció territorial, sinó lin-güística, de maneraque l'opció de seguirobrint la convocatòriaa escriptors de llenguacatalana és la milloropció. Però paral·lelament pensoque és necessari també premiar elsautors locals que presenten lesseves obres en les diferents catego-ries; per aquests caldria crear unpremi especial i/o accèssit local.

Un dels objectius dels PremisLiteraris Sant Jordi ha de ser, sensecap mena de dubte, la promoció dela creació d'obres literàries entre elsveïns i veïnes de Sarrià de Ter. Perassolir aquest objectiu la convocatò-ria del premi local només és una deles accions a fer per assolir aquestobjectiu; quants tallers de creacióliterària s'han fet a Sarrià de Ter elsdarrers anys?

És cert que difícilment els sarria-nencs i sarrianenques coneixem elnom d'alguns dels guanyadors delsPremis Literaris Sant Jordi de Sarriàde Ter. Per conèixer els noms calpublicar-ne també les seves obres,per sobretot apropar-les als veïns iveïnes.

És cert que són molts els premisliteraris que es fan arreu de Catalun-ya, arreu dels territoris amb parlacatalana, però per si sol això no ésmotiu per excloure els escriptorscatalans, novells o no, de la possibi-litat de presentar-se als Premis Lite-raris Sant Jordi de Sarrià de Ter, coms'ha fet en aquesta darrera edició.

P

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

DS_41p

OPINIÓ [PSC

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

Els nostres són uns premis modes-tos i, com a tals, també són i han deser un certamen literari més de Cata-lunya, on els escriptors puguin fer queles seves obres siguin valorades, publi-cades i llegides. Ha de ser tambéobjectiu dels premis el foment i la pro-moció de la literatura catalana.

CAL COMPTAR AMB ELSJOVES!

Els infants i joves d'avui són, seran, elsescriptors de demà! Des de fa moltsanys l'Escola Montserrat de Sarrià de Terfa una gran tasca educativa i formativade creació d'obres literàries. Aquestafeina, però, es veu escapçada quan els iles alumnes de l'escola cursen secundà-ria a l'institut.

Excloure els joves, discriminar-los,no convocar els premis en categoriajuvenil és un error que cal esmenar en

la propera convocatòria. Durant aquests anys

són molts els joves quedurant l'etapa de primàrias'han presentat i, alguns,guanyat els premis i quanhan anat a l'institut no se'lsha donat ni tan solsl'oportunitat de plantejar-sesi presentar-s'hi o no.

El treball que es fa a primària ha detenir continuïtat a secundària, és un filque cal seguir teixint que no es pottrencar. Si volem que en el futur mésautors de Sarrià de Ter presentin lesseves obres literàries als nostres pre-mis, hem de seguir estimulant, ani-mant i donant suport als nostresinfants i joves.

URGEIX RESSUSCITAR EL CON-SELL DE CULTURA!

Cal repensar els Premis Literaris SantJordi de Sarrià de Ter i aquesta no hade ser només una tasca de la regidoriade Cultura; per fer-ho de la millormanera, per fer-ho d'una manera parti-cipada cal recuperar l'oblidat Consellde Cultura.

Inactiu des del 2007 el Consell deCultura ha de ser el gran espai de

debat i reflexió sobre la política culturalde Sarrià de Ter, també dels PremisLiteraris Sant Jordi, un espai que ha depermetre a la regidoria de Cultura defi-nir les línies estratègiques bàsiquesper al foment de la cultura, que ha deservir per ajudar la regidoria de Culturaa prendre millors decisions.

Si un dels objectius dels PremisLiteraris Sant Jordi de Sarrià de Ter ésfomentar la participació de veïns i veï-nes als premis, caldrà fer molt més queuna nova convocatòria; per a tal objectiucal planificar una sèrie d'estratègies,accions i recursos per assolir-lo, comen-çant per tenir present els joves, senseobviar el seu talent, així com amb elsadults, dotant-los, si en necessiten,d'eines, recursos i formació per millorarles seves dots literàries.

Urgeix ressuscitar el Consell de Cul-tura, no només pels Premis LiterarisSant Jordi, però també per ells, perquècal repensar-los, cal que entre tots elsrepensem sobretot orientant-los al futur.

Els Premis Literaris Sant Jordi deSarrià de Ter formen part del nostrepatrimoni cultural, són uns premis ambun llarg recorregut i avui, la nostra res-ponsabilitat, la de tothom, és saber-netraçar una bona trajectòria de present ide futur! �

L’ENCAIX AMB ESPANYA: JA NO HI HA NI FRONTISSAJosep Brugada i Gutiérrez-Ravé

ots els governs de laGeneralitat de Catalunyahan parlat del sistema definançament del país i pel

que sembla, l’encaix amb l’Estatespanyol, durant tots aquests anysd’autonomisme mal entès, no s’haresolt. Encara avui –després de trenta-tres anys de documents legalsd’autonomia i després de cinc pactesde finançament- estem parlant de tro-bar un nou pacte fiscal per a Catalunya.O sigui, trenta anys després de la pro-mulgació de l’Estatut d’Autonomia deCatalunya de l’any 1979,l’autonomisme financer de la màximainstitució catalana, encara depèn de lavoluntat dels respectius governs deMadrid. No tenim ni caixa ni clau de lacaixa per entendre’ns, una Agència Tri-butària pròpia. Els catalans som enca-ra masovers de l’amo de Madrid. Tan-mateix, crec sincerament que ja ésarribada l’hora de plantar-nos i de dirprou a tanta dependència econòmica ipolítica.

¿Quina és, doncs, l’hegemonia,allò que en diríem sobirania del Parla-ment de Catalunya les despeses delqual mantenim entre tots? Que ens hoexpliquin. Crec que és arribada l’horade prendre un distanciament clar i efi-caç de les Institucions de l’Estatespanyol. Han estat molts els esforçosque s’han fet des de Catalunya per ferentendre a Espanya que una visiófederalista de l’Estat podria haver estatpositiva i una solució plausible, raona-da, per al funcionament de les autono-mies en general i sobretot per a lesautonomies anomenades històriques.Alguns ens vam creure la teoria delfederalisme que havia propugnat idefensat a tota ultrança l’expresidentPasqual Maragall per exemple, peròMaragall i el seu govern, que van tenirel coratge de tirar endavant un nouEstatut d’Autonomia que modernitzavael de 1979 i pretenia uns passos enda-vant importants en l’autogestió deCatalunya, i el text legal va ser aprovatal Parlament de Catalunya el 30 de

setembre de 2006 amb els vots encontra del Partit Popular i l’abstenciód’ERC. Aquest Estatut, del qual se’n vaparlar en tots els mitjans almenysdurant tot un any amb una insistènciaquasi ‘desmesurada’, va veure’simmers en el fracàs més frustrant per ala població catalana perquè el TribunalConstitucional Espanyol va congelar lesdarreres aspiracions de llibertat políticai d’autogestió de Catalunya. El mateixque passarà amb el pacte fiscal.

O sigui un nou Estatut, el de2006, aprovat pel Parlament deCatalunya, per les Corts Espanyoles,pel Senat, va esdevenir papermullat quan el PP el va portar alConstitucional. O sia una altra frus-tració per a Catalunya.

Amb el nou Estatut de 2006 posà-vem sobre la taula un plantejamentfederalista que pretenia d’una vegadaper totes modernitzar les estructuresde l’Estat, però –com hem vist- les ini-

Friederich Nietzsche, filòsof alemany, va escriure una obra que va titularL’etern retorn. Doncs, bé, d’etern retorn podríem qualificar els eterns proble-mes d’encaix que té Catalunya respecte de l’Estat espanyol. Hi ha temes polí-tics i econòmics que fa més de trenta anys que s’arrosseguen i que d’unamanera o altra en sentim a parlar reiteradament. El tema del mal resoltfinançament de Catalunya, per exemple, ha omplert pàgines i pàgines de dia-ris i de debats polítics i mediàtics. Respecte de Catalunya, hom té la sensacióque viu en un país absolutament inacabat, constantment i eternament inaca-bat, en el qual els incompliments han estat nombrosos i això provoca ja unaesquizofrènia entre la ciutadania1.

DSp42_

OPINIÓ [l’encaix amb espanya

T

1 Esquizofrènia. Paraula composta que prové de la llengua grega on “shizo” vol dir divisió i “phrenos” vol dir ´ment”, o sigui divisióde la ment. Malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat.

DS_43p


ciatives han estat, sí, d’anada però node tornada. Catalunya, és cert, ha tin-gut sempre una voluntat de pacte,d’entesa federalista. Espanya, ja s’havist i comprovat en tots aquests anys,no la té. L’exconseller Antoni Castellsdeia al respecte el 6 de juliol 2012 queel federalisme és “un vell somni” per-què Espanya no vol ser federalista,deia Castells: “les elits dirigents i lamajoria dels seus ciutadans són “uni-taris de matriu castellana, motiu pelqual el federalisme és una quimera.”

I darrerament encara menys. Lasenyora Esperanza Aguirre ha arribat aafirmar que si no surten els números(pels excessos ‘estatalistes’ de moltesautonomies sorgides del famós cafèper a tothom), doncs, que podríemprescindir d’algunes competències deles autonomies com ara sanitat, edu-cació o justícia. Ella tenia 129 diputatsa l’autonomia més central de l’estat.Sort que el President de la Generalitatva replicar-li de seguida, dient a la pre-sidenta de Madrid que ni parlar-ne, quesi no se’n surten amb les competèn-cies que tenen, doncs que retallin elspressupostos ells i les comunitatsautònomes no històriques.

¿Què fer, doncs, davant el fracàs dela proposta federalista? Donaré el meupaper més endavant. Qui és o ha estatfederalista a l’Estat Espanyol? En qualse-vol cas només Catalunya, on hem pecatd’ingenus i potser de poc bel·ligerants.

Crec que vivim en un societat cata-lana cansada (per no dir esquizofrèni-ca) de tant anar a remolc d’un estat iunes institucions estatals que s’handesprestigiat elles mateixes. El peixs’ha podrit pel cap.

Fixem-nos bé que l’Estat espan-yol avui fa aigües per molts costats.

Podem començar pel susdit cap del’estat, el rei, que ha enganyat el seupoble anant-se’n de ‘parranda’ i a unacacera d’elefants quan les classesmés modestes del seu país viuen lacrisi econòmica més dura de l’etapademocràtica. El gendre del rei s’haaprofitat també de la marca de lamonarquia per a enriquir-se a base denegocis tèrbols, ( Cas Palma Arena,cas Nóos); el cas de l’exministre JoséBlanco del PSOE (el qual va rebre400.000 €, a canvi de subvencions); elcas de les ERE; el cas que implicavallavors els casos de corrupció dels cab-dills del país valencià (Cas Gürtel, elbatlle de Castelló); dels afers del sen-yor president del Tribunal Suprem i delConsell General del Poder Judicial, Sr.Carlos Dívar a Marbella, on anava acada cap de setmana, durant vint set-manes ‘a treballar’; la crisis i la ‘granxoriçada’ dels directors financers dediverses entitats bancàries (comen-çant per la inòpia o la inoperànciamanifesta del mateix Banc d’Espanya),el rescat amb diner públic de Bankia ialtres tripijocs financers que provenintd’un estat corrupte han tapat com hanpogut, o millor dit, les solucionaren elspobres ciutadans que pagarem ambmés IVA els desastres i la manca defre de la banca espanyola. Llavors lapregunta que sorgeix des de la ciuta-dania de Catalunya és la següent, perquè -després de més de trenta-cincanys de democràcia- hem de seguirencaixant-nos amb un estat que éscorrupte en les més altes magistratu-

res? Per què hem de seguir tenintmals negocis amb Espanya? No ama-garé que Catalunya ha tingut també elsseus ‘xorissets’ de torn i altres martin-gales políticoeconòmiques. En fi, laroba bruta si de cas, ja ens la rentarema casa nosaltres mateixos. Del que estracta és de solucionar o no d’unavegada per totes un encaix, una auto-nomia o una independència política perCatalunya perquè la ciutadania estàcansada ja de sentir sempre la mateixacantarella d’estat o de nació inacabadai perennement dependent sigui desdel punt de vista polític o des del punt

DSp44_


de vista econòmic. L’Estat espanyol,sigui comandat pel PSOE del Sr. Rodrí-guez Zapatero o comandat pel Sr.Mariano Rajoy del PP, no han complertamb els compromisos i amb la lleialtatinstitucional envers Catalunya. Elgovern Zapatero encara deu a Catalun-ya el finançament per alguns traspas-sos o Rodalies Renfe, per exemple,traspàs acomplert només en un 30%,i em consta que el conseller JoaquimNadal va fer mans i mànigues peraconseguir-ho. La qüestió del fons decompetitivitat, les balances fiscals, elstrams de la carretera Nacional-II quevan quedar per fer, el retard de lesobres de l’AVE, els peatges de lesautopistes i un llarg etcètera de greu-ges que acaben essent per als cata-lans la cançó de l’enfadós. I ara elgovern del PP que pretén centrifugarfiscalment i política les autonomies

tant com pugui.Ja avanço desd’aquí que elpacte fiscalaprovat pel Par-lament ( 25 de juliol, 2012) serà un altrefracàs i un altre frustració per a la ciu-tadania catalana, el PP amb la sevesmajories a Madrid ho impedirà.

Espanya, doncs, és un estat com-pletament jacobí, o sigui centralista,comandat per polítics de mentalitatnomés nacional espanyola.

Comptat i debatut ja hem vistquins rèdits ha tingut per a Catalunyal’encaix amb l’Estat espanyol. I noentro en les qüestions diferencials cul-turals i lingüístiques perquè avui, perexemple, a les Balears, ja es veu peron van els trets dels polítics conserva-

dors del PP. A mini-mitzar l’ús i la nor-malització de la llen-gua catalana enl’administració i enla societat baleàrica.El mateix s’esdevéal País Valencià amb

la ‘minorització’ lingüística del valencià,el qual volen convertir en una mena dellengua folklòrica de segona categoria,només apta per a usos costumistes iterrassans. El mateix estan maquinantper a la parla de les illes d’Eivissa,Mallorca i Menorca. Quant a Catalun-ya, ja hem apreciat com el PP ho haintentat tot per tal de posar en dubtel’actual model d’immersió lingüística,sistema que ha estat avalat per les ins-titucions europees. I així anem. Pertant, la conclusió és que tenir de socisles institucions i els partits políticsespanyols és una rèmora per a unanació com la catalana que vol autogo-vernar-se, finançar-se i dur a terme polí-

Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367www.mrw.es

Ens movem per tu

DS_45p


tiques d’eficàcia envers el seu territori iels seus habitants. Ja està vist que nipactant, ni federant-se amb l’Estatespanyol, tot plegat resulta un autènticmal negoci i la ciutadania està cansadad’espoli fiscal, de falses promeses, devexacions, d’agressions i de menyste-niments. Crec que és arribada l’horaque Catalunya es desprengui del llastespanyol i procuri per la independència.

És factible, però, la independència?S’han de fer números i els expertsdiuen que ens en sortiríem bé. De totamanera, però, l’assoliment de la inde-pendència no és un camí de roses, nitampoc és la panacea a tots els proble-mes de subsistència que té el país.Pensem que una Catalunya indepen-dent hauria de comptar també amb elvistiplau de la Unió Europea, i tampocens ho posarien fàcil, com ja hempogut comprovar en moltes ocasions.Estem envoltats de voltors. Sigui comsigui, el que ja hem vist i patit d’unamanera i altra és que l’encaix ambl’Estat espanyol és inviable, un malnegoci. No hi ha frontissa possible. Almeu parer és arribada l’hora d’estudiarla nostra sobirania nacional com unpaís més dintre de la Unió Europea i

això és possible perquè Catalunya ja hiés, a la UE ni Espanya ni cap altre paísens pot vetar.

“Si un territori ha format part dela Unió, automàticament passa aser membre com a país per la via del’ampliació interna.”

Crec que és arribada l’hora de ferpassos polítics perquè això sigui així. Idoncs, fent-me ressò d’unes declara-cions del president de la comissióeuropea Jose Manuel Durao Barroso,si dins la Unió hi ha Eslovènia, Estònia,Lituània, aviat Croàcia, per què no hipot ser Catalunya? Si Catalunya (2011-Indescat) té un PIB per càpita equiva-lent a ser el setè país de la UE, perdarrere de Luxemburg, Holanda, Irlan-da, Dinamarca, Àustria o Suècia, perquè no podem ser independents i dins

la UE? Si el dèficit fiscal amb inde-pendència és favorable a Catalunyaper què dependre d’un soci queens maltracta, no ens retorna elque ens correspon i a sobre ésfraudulent i vergonyant?

“Catalunya és la terceracomunitat que més paga i la desenaa rebre. La liquidació del 2010demostra que l’actual sistema per-petua el dèficit fiscal. Contribuciótributària per càpita: 118,5 Recursosrebuts per l’Estat, per càpita: 98,9. Osigui Catalunya és la tercera comu-nitat més solidària, o sigui la terceraque més paga2.”

Que no se’n surten països comEstònia, Letònia, Lituània, Irlanda,Luxemburg, Malta, com a nacionssobiranes i autònomes dintre la uniódels europeus? No podria ser-hi tambéCatalunya quan fonts econòmiquesdiuen que podríem ser en termes derenda per càpita dintre dels 10 païsosmés pròspers d’Europa?3 Nos’integrarà també l’any que ve tambéCroàcia i més endavant possiblementSèrbia? �

2 Vegeu Barbeta, Jordi; Diari “La Vanguardia”, Dimarts 24 de juliol de 2012. 3 Segons el Cercle Català de Negocis, “Una Catalunya independent seria el 4t país de la UE en renda per càpita. (Dades Eurostat,2009). En una conferencia organitzada per Òmnium Cultural del Bages (24/09/2011) l’expresident de la Generalitat José Montillava dir: “Una Catalunya independent seria “viable econòmicament” però ara per ara no convé.”El professor d’Economia de la Universitat de Harvard, cap del Fons Monetari Internacional (FMI) Kennet Rogoff en unes declara-cions a la revista Capital, va dir: “Una Catalunya Independent no només seria viable sinó que es situaria “entre els països més ricsdel món.” L’economista Lluís Sala Martín afirmà: “Si Suïssa és viable ( i no només ho és sinó que és el segon país més ric del món),per què no ho ha de ser Catalunya si, a sobre, el nostre país no està dalt de les muntanyes, té sortida al mar i està molt més bencomunicat amb la resta del món?”

DSp46_

Josep M. Sansalvador. [email protected]

Tortugues…Qui li havia de dir al simpàticJuan Ruiz, de Sarrià de Dalt, quea finals de juny va sortir a fercórrer els gossos per la rieraGuilana, que faria una troballazoològica ben sorprenent. Ruiz,

experimentat caçador de pèl iploma, va haver-se-les de veureamb un exemplar de tortuga ameri-cana de l’espècie Chelydra Ser-pentina de dos pams de diàmetrede closca i uns vint quilos depes. En veure’s descobert, elqueloni (carnívor, caracteritzatper una agressivitat notable) unamica més i se li cruspeix un delsgossos: poca broma. Amb la inter-venció d’efectius del Centre deRecuperació d’Amfibis i Rèptils,l’animal va poder ser capturat.La presència d’animals exòtics enels nostres paratges cada vegadaés més freqüent. Els propietarisde terraris o bé se’n cansen o noels poden mantenir o les mascoteses fan massa grans. És allò de lallegenda urbana –que jo conside-ro del tot certa- dels cocodrilsa les clavegueres de Nova York.No ha de quedar molt llunyà eldia que el cinegètic sarrianenc iels seus gossos en trobin un enalguna gorga. Que faci ús de lallicència de cacera, llavors.Cinturons, carteres i sabatesassegurats.

…i cavallsI qui havia de dir als estadantsde la masia de Can Mates, també aSarrià de Dalt, que un matí aprimera hora se’ls escaparia unpoltre (suposadament també rieraavall) i que aniria a passeig

fins a Fontajau. Va servist a l’alçada del’Hospital Josep Trueta, vapassejar-se pels aparca-ments dels hípers de lazona, va voltar per lesimmediacions del GEiEG, pelBingo del Pont de la Barcai pel restaurant Can Mano-lo. Hi van haverd’intervenir els AgentsRurals, els Mossos, laPolicia Municipal de Giro-na i la de Sarrià i perso-nal especialitzat d’un cen-tre hípic de Sant Gregori.A favor del cavallet s’hade dir que sembla que no va

causar cap estropici durant laseva fugida.

Arribats en aquest punt, tambépodria fer un apunt sobre la pas-sejada amb gossos que s’organitzàa Sarrià a finals de maig, unaactivitat de diumenge al matívistosa i cívica, que fou moltconcorreguda. Però deixem-ho aixíi prou animalades..

Pocs brots verdsFa temps que no se sent a parlarde “brots verds”, una expressióque solia estar molt present enboca de la senyora Salgado, aque-lla vicepresidenta econòmica delgovern Rodríguez Zapatero, quanl’executiu espanyol va haver dereconèixer que sí, que hi haviauna crisi econòmica com una cate-dral, que pintaven bastos i queja no hi havia més eufemismes–com ara “difícil moment conjun-tural”, “escenari de creixementdebilitat” o “condicions adversesdel context econòmic”- capaçosd’emmascarar una realitat que noes volia reconèixer.

Els primaverals brots feien

referència metafòrica a petitsindicis de reactivació econòmica,a esperançadores evidències dellum al final d’un túnel onmalauradament encara som dins ino sembla albirar-se’n la fi. Nose’n sent a parlar per la senzi-lla raó que no n’hi ha. Les notí-cies als diaris, a la ràdio i ala televisió no són bones. Mai. Iun bombardeig de dades econòmi-ques tan adverses no fa altracosa que empitjorar l’estatd’ànim de la població, per seprou fluixet.

Passejant per Sarrià també ésdifícil veure cap brotada; mésaviat és al contrari. La indús-tria, el comerç i els serveislocals van fent la viu-viu ambmés o menys dignitat. El concep-te brot verd ha vist rebaixar elnivell, assimilant el mantenimentconformat, l’anar tirant amb allòque hauria de significar esclat,innovació, guspireig. Que lescoses no vagin a pitjor ja ésprou positiu. Els brots verds novan més enllà de la recuperacióde l’activitat de restauració icafeteria en un centre cívic,d’un comerç que es resisteix atancar, del traspàs d’un establi-ment, d’alguna botiga on s’hi veufranc moviment. Són els brotsverds del present, al comptat,modestos i sense massa terreny dejoc per a l’ambició.

Costa creure que el carrerMajor hagués estat temps eratemps una artèria amb vida comer-cial intensa. És dels tramsurbans amb major concentraciód’establiments, sí. Hi ha boti-guers que cada matí aixequen lespersianes amb ofici i esperit deservei; i sort n’hi ha. Els dime-cres al matí, el mercat setmanalatrau una presència de compradorsque anima i dóna vida. Però éstrist veure que en locals icomerços que han tancat no hi hahagut cap mena de continuïtat,observar que baixos d’immoblesque s’han bastit de nova planta

QUADERN D APUNTS

DS_47p

QUADERN D’APUNTS

no s’han arribat a obrir mai ique, un carrer on històricamentcada porta havia acollit un nego-ci, sigui premonitori d’una deser-tització comercial que seriafatalment irrecuperable. Els tempshan canviat i aquella època en quèhi havia trànsit, activitat ivolum mercantil no tornarà. Hauriaestat interessant viure aquelltemps quan hi havia negoci sufi-cient per conviure-hi diversescarnisseries, algunes fleques,molts colmados, fondes, vaqueries,perruqueries, cafès, tallers dediferents manufactures (fusteries,carrosseries, elaboraciód’esclops, indústria del’espart…), transportistes, comerça la menuda de tota mena...

Que la viu-viu no acabi ento-nant el cant del gori-gori. Elsbrots verds de veritat, ferms,lluents i vigorosos es començariena veure el dia en què es donessinles condicions necessàries perreobrir locals tancats, per ini-ciar aventures comercials ambperspectiva favorable, per facili-tar la implantació d’iniciatives

d’emprenedoria. De moment, però,encara en som lluny. De moment, noes veuen amb cor d’establir-s’hini els paquiistanesos.

L’Empordà enofílicA l’hora de confeccionar aquestesnotes, l’Alt Empordà és víctima deles flames. Molts milersd’hectàrees de boscos i conreushan quedat reduïdes a la pura cen-dra i a l’elemental carbó, inclo-

ent-hi bona part dels paisatgesque ens va venir a presentar LluísTolosa el dia 9 de maig a la bil-blioteca Emília Xargay a través dela seva Guia d’Enoturisme del’Empordà, una obra de referènciaen el sector, que fa apologia delsvins empordanesos, de la gastrono-mia del país i de la cultura que

hi ha al darrere del sector viti-vinícola, una activitat que arren-ca en aquestes comarques ambl’arribada de grecs i romans. Detot plegat en fa quatre dies.

La presentació va ser esplèndi-da, gairebé epicúria: després deparlar del procés de creació de laguia i d’aprofundir en els contin-guts, la vetllada es va cloure ambuna generosa degustació de vins dela terra. Va dirigir-la el senyorAgustí Ensesa, mestre cellererd’arrels familiars sarrianenquesancestrals. Vam poder-ne tastar debons, de magnífics id’excel·lents. Encara que Sarriàqueda uns quilòmetres lluny de lesfronteres administratives del’Empordà, convé recordar quetenim un passat romà, una vil·lariquíssima i sòlids elements perpensar que aquí també s’hi colliaraïm i s’hi elaborava vi. Estemoberts i encarats cap al nord. ¿ElPla dels Vinyers, la vil·la roma-na i els vestigis dels seu cellertindrien cabuda en una edicióampliada i revisada de l’apartatcultural i històric de la Guia? �

DSp48_

ENTREVISTA [Neus Mercader

Neus MercaderLA NOIA DE LA RÀDIO

Àngel Garcia

eus Mercader, filla deSarrià, del mateixcarrer Major, fa 25 anysque es dedica a

l’apassionant aventura de la ràdio,tot i que hi col·labora des de bonprincipi. De fet n’és la veu i l’ànima.

Com va començar tot això?De fet jo ja m’ho vaig trobar fet. Ungrup de joves van començar com aRàdio Cosmos en un local del Pla del’Horta. Van haver-hi converses amben Josep Turbau que aleshores erael president de l’Associació de Veïnsdel Pla de l’Horta i va donar un copde mà al projecte, vam aconseguirun local municipal. Hi havia enRobert, en Jordi Vintcens, en NarcísPuigvert, en Jordi Rosales i d’altres.I van començar el primers passosper fer una ràdio seriosa, que no fosun joc de quatre.

Els primers aparells bons que vamcomprar va ser amb diners delscol·laboradors, que després

l’ajuntament ens va retornar, d’unaemissora que tancava.

Era una època en què fèiem unamica de tot. Fèiem programes diver-sos, musicals, i ens ho fèiem tot: elscontrols, les entrevistes, les tertú-lies, concursos, informatius, etc.

Intentàvem engrescar gent delpoble, teníem en Joan Turbau quefeia un programa sobre sardanes ique jo li feia el control, i vam tenirmoltes propostes de la gent delpoble i les entitats i també de gentde fora per fer programes, sobretotmusicals.

Quins moments hi ha hagut que recordisd’especial interès, d’anècdotes divertides,compromeses o curioses?Jo sempre explico que, com quefeies moltes coses alhora i sovintl’aparell emissor fallava i no sortíemper antena, jo estava fent el controld’en Joan Turbau als estudis del Plade l’Horta i alhora estava fent elresum de premsa, amb els diaris i

retallant les notícies de Sarrià, duiaels auricular posats i tot d’una, benesverada li vaig dir: Joan, no estemsortint, no estem sortint! I ell em vadir: jo bé que em sento. Tu potser sí,però jo no sento res. Vaig enretirarel diari i amb les tisores havia tallatel cable dels auriculars...

I també coses pròpies del directe:et deixaves el micro obert i se sen-tien coses que no s’havien de sentir.Per exemple un col·laborador (quefou regidor) va marxar al lavabo iquan va tornar no va veure el llumque estava encès i s’incorporà a latertúlia despotricant d’uns i altres.Coses del directe...

I també d’haver entrevistat acantants “famosos” com l’HéctorVila, la Maria Josep Vilaroya, etc.Les discogràfiques es portaven moltbé, ens regalaven la música i ensproporcionaven entrevistes. Erenuns temps molt macos.Em sento una mica fora de lloc, perquèaquí l’experta a fer entrevistes ets tu. Jo

A primera hora d’una xafogosa tarda d’estiu, ens trobem a laseu de Ràdio Sarrià. La Neus em proposa anar a l’estudi dedalt on assegura que estarem més fresquets i on intueixo queentre micros i botons se sentirà més al seu aire.

N

DS_49p


no n’he fet mai cap fins avui. Com es fauna entrevista? Et documentes, improvi-ses al fil de la conversa, et fas un guió?En el meu cas busco informació sobrela persona que he d’entrevistar, elmés rellevant, allò que pot interessarmés d’ella. Buscar i fer un bon guió,anar una mica preparada. La resta ésimprovisació.

-La ràdio és entreteniment i també infor-mació. Quin paper juga la ràdio local ambla seva immediatesa en aquest aspecte dela informació més propera? A part d’informar, fer poble, aglutinar,la ràdio té un paper molt important per-què la gent es refia de la informacióque tu els donis, perquè és força direc-ta i pròxima mirant de donar informa-ció que potser no els arribaria. La ràdioté de bo que és molt pròxima i moltdirecta, no com altres mitjans com elSarrià Actiu o la pròpia Revista. Ara enstrobem que molta gent s’assabenta deles coses del poble perquè han entrat ala pàgina web de la ràdio i ho han llegit.

El poble és molt dispers i la ràdio,tant quan era allà com ara aquí, sem-pre ha intentat aglutinar. També hemobservat que l’audiència és més pròxi-ma. Quan érem al Pla de l’Horta tení-em més audiència d’allà i ara en tenimmés d’aquí, però l’objectiu és informarde tot el que passa a tot arreu, mirantd’aglutinar.

També destacaria que hem fet forma-ció. Hem fet tallers de ràdio amb la mai-nada de l’escola, que han anat molt bé.Ara parlaves de la pàgina web. Les novestecnologies i xarxes socials (Facebook,

Twiter, la pàginaweb, etc.) afectend’alguna manera laràdio? Complemen-ten la informació?Aporten una audiència diferent, però jocrec que una cosa es pot complemen-tar amb l’altra. Ja que tenim proble-mes de fins on arribem, d’aquestamanera per internet pots arribar a totarreu, i crec que ho hem d’aprofitarcompaginant-ho tot.

Emetem per internet, fem retrans-missions d’handbol, i parlem de cosesd’aquí que la gent no se’n assabentariasi no ho donessis tu com a informacióimmediata, i penso que és molt impor-tant això.

La Terrassa és un magazine de 2 h que pre-sentes cada dia. És, podríem dir, el progra-ma estrella de Ràdio Sarrià. Com te’l pre-pares.Sí i no. El programa estrella és tambéel d’esports, que ja fa molts anys quees fa i té molta audiència. La Terrassaés un magazine dels matins que témolts seguidors, un programa queintenta entretenir, informar i fer passaruna bona estona. L’important és la par-ticipació, gent de casa nostra ques’implica i participa a les tertúlies, quevénen a donar la seva opinió i miremde fer-ho amè i alhora passar una bonaestona. Jo sempre dic que som comuna gran família. Ara tenim l’Enric San-salvador, el fitxatge d’aquesta tempo-rada amb les seves “enricvinalles” quetenen molt d’èxit. Fins i tot en el Face-book ens apunten les respostes.

És enriquidor. Quan fèiem els con-cursos ja esperaves a la gent que ettruca, i és molt gratificant.

He de suposar que treballes lliurement,sense cap ingerència. Ha estat sempreaixí o en algun moment al llarg d’aquestsanys t’has sentit pressionada?No. En tots aquest anys he treballatsempre amb plena llibertat, autonomiatotal, sense cap directriu mai.

La festa de la ràdio és ja tota una institu-ció. Quan va començar i amb quins crite-ris es tria la persona homenatjada?Des de bon principi, fa ja 29 anys. Lapersona homenatjada la triem entretots els col·laboradors. Ens reunim idecidim si tal o qual persona mereix elreconeixement per unanimitat, per lafeina desinteressada que ha fet o fapel poble. I ho decidim íntegrament ala ràdio, és una iniciativa nostra, sensecap tipus d’indicació.

Projectes de creixement o retallades?Retallades, com en totes les partides.Hi havia la previsió, abans d’entrar enaquesta crisi tan dura, de baixar elsestudis a baix que seria el lloc ideal,teníem un projecte molt bonic i senzillperò de moment tot està aturat.

L’important és mantenir la ràdio.Tenim dues persones a sou: en Josepa mitja jornada i jo. Tota la resta són

Josep Turbau, Antoni Moratalla, Neus Mercader i Artur Mutos allocal del Pla de l’Horta, als inicis de Ràdio Sarrià

col·laboradors, cap a una trentena.Però els aparells són obsolets. Entemps de bonança no es van fer inver-sions, estalviàvem i no utilitzàvem elsdiners assignats a les partides, ques’acabaven utilitzant per altres despe-ses que no eren ni de la ràdio, i ara noés el moment evidentment. I valoremque l’ajuntament segueixi mantenint iapostant per la ràdio.

Si hi haguessin més mitjans, tots, què hifalta, què hi posaries de més?Professionals. No tenim un tècnic demanteniment. Algun col·laborador ensdóna un cop de mà, però totes lesemissores tenen un tècnic de mante-niment

D’altra banda, jo sóc autodidacta,tot i que he fet algun curs de ràdio,però sóc autodidacta i penso que fal-ten més professionals, però no endetriment dels col·laboradors. No, aixòno. Al contrari: hem d’engrescar més imés gent perquè vingui a fer ràdio,però és un problema que tenen totesles entitats, i a tot arreu som sempreels mateixos.

I un dels proble-mes és la poca potèn-cia que tenim is’haurien d’actualitzaralguns instruments.

Ara fem més ràdiofórmula però pensem

que no cal ser un repetidor de ComRàdio, hem de fer els nostres progra-mes i les botigues també agraeixenuna mica de fil musical.

Hem d’agrair als petits comerçosque confien en la ràdio i també hicol·laboren econòmicament fent patro-cini de programes i això és molt impor-tant, que confiïn en nosaltres.

Per acabar: Si jo fos la Neus i tu l’Àngel,què em preguntaries que jo no ho hagi fet?Uf!, aquesta sí que és bona- em res-pon la Neus, i jo penso: home per fin’has encertat una!

Et sembla que m’hi dediqui a això de ferentrevistes o més val que ho deixi?La Neus, educada i no sé si condes-cendent em diu que ho he fet molt bé.Jo no ho tinc tan clar.

Quan s’apaguen els micros i s’endreçala llibreta, la conversa s’allarga unabona estona cordial i reconfortant,però això ja és allò que tècnicamentse’n diu “off the record”...

BREU HISTÒRIA DE RÀDIOSARRIÀ

1982 Sorgeix Ràdio Cosmos d’un grup dejoves de Sarrià en un pis particular, ambaparells casolans. Mitjançant l’associacióde veïns del Pla de l’ Horta es cedeixen unsbaixos. 1983 Primeres eleccions municipals aSarrià de Ter. Es concep Ràdio Sarrià.L’ajuntament dóna suport a la iniciativa.Primeres assignacions pressupostàries.1984 Adequació estudis al local del Pla del’Horta.1987 Contractació persona dedicacióexclusiva a l’emissora.1989 El 6 de setembre inauguració per partde l’aleshores alcalde Jordi Cañigueraldels nous estudis de Ràdio Sarrià.1990 Reglamentació de la regulació delprocés de concessió d’ones mètriques enmodulació de freqüència.1993 Arriba la programació de continuïtat,s’amplia el radi d’acció de l’emissora.Ràdio Sarrià celebra 10 anys. Arriba lalegalització (permís d’emissió de la Gene-ralitat de Catalunya). 1999 Ampliació estudis, creació de nousespais, administració, redacció i reunió.2005 Es crea la web de Ràdio Sarriàhttp://www.radiosarria.net2009 Es posa en marxa la ràdio en directedes del web de Ràdio Sarrià:www.sarriadeter.cat/radio �

DSp50_


Al local del Pla de l’Horta, entrevistant al cantant Hèctor Vila.

DS_51p

scola Verda vol dir ... Una escola que té en compte el seu entorn, que procura no malgastar recursos, ique ajuda i col·labora a millorar la seva escola, el seu barri, el poble... En definitiva ser escola verda ésun canvi d’actitud i d’hàbits. Vol dir, posar-se a caminar i sumar el que faig jo amb el que fas tu. Lespetites coses que podem fer a casa, a l’escola, al carrer, al poble... i que de ben segur millorarà l’espaion vivim.

Tenim uns objectius generals on anem englobant les diferents actuacions:

MILLORAR I CONSERVAR EL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL• Apadrinem les escultures del municipi.• Apadrinem els arbres del pati fent-ne un estudi i seguiment, a E.Infantil, el cirerer, Cicle inicial, el plataner, Ciclemitjà, el pi, i Cicle superior, l’alzina.• Realitzem tallers i excursions de caire ambiental (Itineraris de l’entorn).• Tenim cura del pati. Cada classe està de torn una setmana i els delegats verds de 6è passen per les classes perrecordar com funcionen les papereres del pati i què s’hi llença a cadascuna.• Tenim un hort escolar.

Engràcia Bramon i Ayats Cap d’estudis i la comissió mediambiental de l’Escola Montserrat.

Enguany a l’Escola Montserrat hem celebrat els deu anys d’Escola Verda. Per aquest motiu us volemfer un recordatori del que vol dir ser Escola Verda i d’algunes de les actuacions que hem dut a terme ique ens han permès anar renovant el distintiu.

E

10 anys d’escola verda

ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

DSp52_

SELECCIÓ DE RESIDUS• Recollim selectivament els residus i els aboquem als contenidors defora de l’escola.• Fem compostatge i un taller de compost escolar.• Recollim piles i tinta d’impressores per reciclar.• Cada curs fem tallers que fomentin la importància de les 3 R.

DIFUSIÓ DEL NOSTRE PROJECTE• Participem en diferents campanyes ambientals• Tenim el Racó Verd que cada curs ambientem amb diferents temàtiques. • Enguany hem dissenyat una mascota verda que ens ajudarà a portar les actuacions endavant. • Publiquem un Butlletí Verd on es recullen les noticies, treballs d’alumnes i actuacions que s’han anat fent durant el curs. • Fem reunions periòdiques amb els delegats verds, dos delegats per classe. • A l’agenda escolar de cada curs dediquem unes pàgines a l’escola verda. • Posem informacions a la pàgina Web i als blogs de l’escola. • I també aprofitem aquest espai la revista “Parlem de Sarrià” per donar-vos més informació

INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES AMB ALTRES ESCOLES• Organitzem i participem a les trobades ambientals amb comitès d’alumnes• Assistim als fòrums i simposis d’escoles verdes

DIFONDRE I PORTAR A LA PRÀCTICA EL REGLAMENT AMBIENTAL• En aquest darrers dos cursos hem elaborat un “Reglament Verd” que serà el que regirà a la nostra escola i en la cele-


Festa de celebració dels deu anys d’escola verdael passat sis de juny. Fotos: CEIP Montserrat

DS_53p


bració dels 10 anys d’Escola Verda, els vam donar a conèixer. A partir d’ara el tindrem penjat en un lloc visible perquè elconegui tota la comunitat educativa.

I com ja us hem dit, el passat dimecres 6 de juny, coincidint amb la setmana que se celebra el Dia Mundial del MediAmbient, a l’Escola vam commemorar els 10 anys d’Escola Verda.

Un seguit d’activitats van conformar la celebració. Primerament a les aules vam reflexionar sobre el que representa serescola verda, mirant un vídeo de Kitaro Matsuri d’imatges sobre la natura. Tot seguit ens vam posar les medalles amb eldibuix de la nova mascota, i tots vestits amb alguna peça de color verd vam sortir al pati.

L’assessora d’Escoles Verdes de l’Associació “Les Guilleries”, Sra..Teresa Saló, la regidora d’Ensenyament, Sra. Lour-des Gelada, i l’alcalde, Sr. Roger Torrent, obrien l’acte amb els parlaments.

Alguns alumnes varen llegir un conte, “L’arbre amic”, que transmetia molt bé els valors de respecte cap al mediambient. Seguidament els delegats verds representants de cada classe varen presentar a tota l’escola el nou reglamentverd il·lustrat .

L’autora de la nova mascota elegida la va presentar i descriure i una alumna de P5 li va dedicar un conte que ella matei-xa havia escrit.

Es va cloure l’acte amb la cantata de la cançó “Dret a sobreviure” de l’autora Debbie CampbellVa ser una festa molt lluïda, tots vam gaudir alhora que de ben segur vam contribuir a treballar per un món millor. Entre

tots ho farem possible! �

DSp54_

ESPAI ESCOLAR [concurs literari infantil sant jordi

mb el títol “Estalviem amb energia”, es donava peu a fer volar la imaginació sigui per l’estalvi d’energia quebé s’ho val, com pel moment actual que la paraula “estalvi” ressona una i altra vegada. Així que sense méspreàmbuls, comencen a sorgir textos i més textos sobre aquesta temàtica.

La participació dels nens i nenes de l’escola va ser molt important, i com podreu veure els textos, a bandade ser molt originals, ens fan arribar uns missatges molt esperançadors.

Els textos guanyadors/res van ser:

MODALITAT PROSA

CATEGORIA PETITS (Cicle Inicial)SERGI MUÑOZ ALONSO“La tristesa dels arbres” AINA GRACIA SOLÍS “La bombeta protestona” SALMA MACHUCA CARROZA“La Judit i l’estalvi d’aigua”

CATEGORIA MITJANS (Cicle Mitjà)IRINA CASERO CANYIGUERAL “Estalviem energia, estalviem diners”YAIZA MACHUCA CARROZA“En Pol i els éssers màgics de l’estalvi” XÈNIA SERRANO CABALLERO “Amèrica en perill“

CATEGORIA GRANS (Cicle Superior)LAURA DUEÑAS GUERRA “Un gran canvi”SANDRA SIMON MARTÍN “El món que m’imagino”NAIARA URDIALES MORCILLO“La gota d’aigua que va ajudar el món”

MODALITAT POESIAAINOA MESA CAMPILLO“Millor amb energies renovables” M. MERCÈ SANSALVADOR BOADAS“Les plaques solars”DAVID FONT LLADÓ“Nosaltres i el sol”

La més sincera felicitació a totes i tots i endavant! �

Engràcia Bramon i Ayats Cap d’estudis i la comissió mediambiental de l’Escola Montserrat.

Ja sabeu que ens agrada donar a conèixer i treballar els esdeveniments que cada any se celebreninternacionalment. Enguany és l’any internacional de les energies renovables i no podíem desaprofitaraquesta oportunitat tant per adquirir nous coneixements com per potenciar el treball que dia a diafem com escola verda.

A

Concurs literari infantilSANT JORDI 2012

DS_55p


LA TRISTESA DELS ARBRESSergi Muñoz Alonso1er premi categoria petits (cicle inicial)

Vet aquí que una vegada, un dia l’Òscar i la seva ger-mana Ona van voler anar al bosc a buscar espà-rrecs. L’Òscar li va demanar permís a la seva mare,

però la mare li va dir: Òscar, tens vuit anys, la teva germa-na en té quatre, sou massa petits per anar sols. Aneu alcostat de casa, al començament del bosc i emporteu-vosla gossa Xispa a fer un passeig.Quan estaven passejant van sentir un soroll. La Xispa lla-drava, ens hi vam acostar i vam veure uns nois que talla-ven arbres, i els va preguntar: Per què talleu els arbres?-Per fer paper.L’Òscar els va dir que els arbres ens donen oxigen per res-pirar i si tallen tots els arbres, a la llarga morirem. L’Òscarels va dir als nois si sabien què era reciclar i que existia elpaper reciclat. Cal aprofitar tot el paper i evitar malgastar-lo. Utilitzar-lo per davant i per darrera i no tirar el paper ales deixalles, i reciclar-lo.Aquesta era la solució per estalviar l’energia: consumirpaper reciclat i no paper blanc.El dia següent van anar a l’escola i van explicar als nens inenes el que havia passat i la solució que els havia donat.Això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.�

LA BOMBETA PROTESTONAAina Gracia Solis2on premi categoria petits (cicle inicial)

VVet aquí una vegada un nen que es deia Pep quesempre es deixava les llums obertes per tot arreu.La seva mare i la seva amiga sempre li deien que a

tots els llocs havia de tancar la llum. A l’escola tambésempre li deien, però ell mai feia gens gens de cas.Un dia la bombeta de la seva habitació es va petar i el vancastigar tres setmanes. Els seus pares ja no sabien quèfer: si castigar-lo, si no deixar-lo mirar la televisió persopar... i al final van canviar la bombeta que tenien per unade baix consum.Aquella bombeta de baix consum feia molta més llum quel’altra bombeta que tenia abans. La d’abans s’escalfavamolt, però feia poca claror. Però en Pep continuava igual!Fins que un dia la bombeta li va dir:-Escolta Pep, jo vull que m’apaguis quan no sigui neces-sària, si no ho fas, jo no et faré cas.I així ho va fer. No li feia cas. S’encenia i s’apagava senseparar i ell se’n donava compte. Passats uns dies en Pep esva adonar que la bombeta tenia raó, que havia d’estalviarenergia. I així ho va fer! Sempre més ha apagat les llums.Rondalla explicada, rondalla acabada. Fi.�

LA JUDIT I L’ESTALVI D’AIGUASalma Machuca Carroza3er premi categoria petits (cicle inicial)

Hi havia una vegada una nena que es deia Judit, laseva mare es deia Raquel i el seu pare es deiaDaniel.

Pel matí la Judit es va despertar i va anar a esmorzar. Des-prés la mare li va rentar les dents. Quan es va rentar lesdents es va deixar l’aixeta oberta. Quan va venir el pare detreballar va veure a la Judit. Encara s’estava rentant lesdents. El pare va dir a la Judit que havia de tancar l’aixetaquan es rentava les dents. La Judit li va respondre: Perquè? I el pare li va explicar que havien d’estalviar aigua,

perquè els rius i els pantans de la natura se sequen, per això hemd’estalviar aigua.Un dia jugant amb la seva amiga Maria li va explicar el que li va direl pare de l’estalvi, perquè ella feia com la Judit.Les dos nenes van aprendre que havien d’estalviar aigua.Així les amigues, sempre que es dutxaven o rentaven les mans isobretot les dents, no deixaven l’aixeta oberta.Això li van explicar a tots els nens i nenes de l’escola de Girona.Així tots els animals estan molt i molt contents i no moren, i aixíacaba la historieta de la Judit i l’estalvi.Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos.�

ESTALVIEM ENERGIA, ESTALVIEM DINERSIrina Casero Canyigueral1er categoria mitjans (cicle mitjà)

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria, tenia deuanys i vivia a Sarrià de Ter.

Un vespre, a l’hora de sopar, la Maria va veure que els seus paresestaven preocupats. La Maria no sabia que els hi passava, perquèestaven tant preocupats i els hi va preguntar:-Pares què us passa? Us veig molt preocupats.-El teu pare i jo, va dir la mare, estem preocupats perquè no tenimgaires diners per pagar les factures. La Maria quan va anar a dormir estava preocupada pel que li haviendit els seus pares. No podia dormir i, pensant alguna solució perestalviar diners, se li va acudir una idea. El dia següent, quan esta-ven esmorzant, la Maria va dir als seus pares:-Pares he trobat una solució! Podem estalviar energia i així a lavegada estalviarem diners, què us sembla? -Ens sembla bé, però com ho podem fer?-Mireu, he preparat un llistat de coses molt senzilles que podemfer cada dia per estalviar:-Quant sortim d’una habitació apaguem el llum.-Apaguem l’aixeta quan ens rentem les dents.-Tanquem les finestres quan hi ha la calefacció encesa.-En comptes de regar les plantes amb l’aigua de l’aixeta fem ser-vir l’aigua de la pluja.-Quan anem a comprar fem servir bosses de roba o cistells per nogastar bosses de plàstic. -És veritat!- va dir el pare. Amb totes aquestes coses podem estal-viar energia i diners.La Maria va proposar escriure-ho en una cartolina i penjar-ho a lacuina per veure-ho cada dia.La Maria es va alegrar molt perquè va veure els seus pares que noestaven tant preocupats, perquè ara estalviarien diners i energia ia més afavoririen el medi ambient. �

EN POL I ELS ÉSSERS MÀGICS DE L’ESTALVIYaiza Machuca Carroza2on categoria mitjans (cicle mitjà)

Hi havia una vegada un nen que es deia Pol. En Pol vivia ambla seva mare i el seu pare en una petita casa en un poblede Barcelona. Un dia d’hivern que feia molt fred en Pol li va

preguntar a la seva mare:-Mare, puc dutxar-me amb aigua calenta per intentar treure’m elfred?La mare va respondre:-És clar que pots Pol, però no gastis molta aigua perquè he llegital diari que hem d’estalviar aigua perquè si en gastem molta ensquedarem sense i llavors no podrem beure ni dutxar-nos. en Pol vadir que sí amb el cap, es va girar i va començar a caminar cap ellavabo com si no hagués sentit res del que la mare li havia dit. Vaanar al lavabo i va encendre l’aixeta de la dutxa amb aigua bencalenta, a continuació va posar el tap i va anar a l’habitació, va obrir

DSp56_


un calaix de sota l’armari i va agafar uns calçotets, un pijama blaui unes sabatilles verdes. Va tornar al lavabo, es va asseure a sobreel vàter i a poc a poc es va anar traient les bambes, els mitjons, elxandall...En Pol es va ficar dins la banyera i al cap d’uns deu minuts es vaquedar adormit. La mare va dir en veu alta:-Pol, baixa a la cuina que el sopar ja està fet!En Pol no va sentir res i no es va moure ni un pèl.La mare va pensar que en Pol ja s’havia dutxat i que s’estavaposant el pijama i per tant va deixar que baixés. Mentrestant, allavabo, en Pol va sentir una veu que deia: “No gastis aigua!” peròcom que estava adormit va pensar que era un somni i no en va fercas. Poc després va aparèixer un esperit, en Pol es va despertar il’esperit va dir:-Pol, sóc l’esperit de l’estalvi i vaig de casa en casa buscant nens,nenes o famílies que malgastin aigua. Ja fa dies que t’estic vigilanti no m’agrada gens el que fas. Has enganyat a la teva mare Luciadient-li que et dutxaries i mira, has emplenat la banyera fins a dalt!En Pol es va espantar moltíssim perquè mai havia vist un esperiti va dir:-I ara que haig de fer per haver enganyat a la mare Lucia?-L’hi has de demanar perdó i dir-li que mai més ho tornaràs a fer.En Pol va dir que sí movent el cap, va treure el tap de la banyera iva sortir per eixugar-se. Es va posar els calçotets, el pijama i lessabatilles. Va baixar a la cuina i li va dir a la seva mare:-Mare avui t’he dit una mentida perquè en lloc de dutxar-me heomplert la banyera fins a dalt... No ho tornaré a fer mai més. Emperdones si us plau?-És clar que et perdono, però de debò que no ho tornaràs a fer, oiPol? Va dir la mare.-No, no mare! No hi tornaré!L’endemà la mare va anar a treballar i en Pol es va quedar amb elseu pare David, i com que estaven sols a casa van decidir anar alparc, al costat de casa seva. Van estar jugant al “pilla-pilla”, a fet iamagar, a la xarranca i molts més jocs. Quan van tornar a casa, enPol va entrar a la cuina perquè tenia gana i va encendre el llum toti que era de dia. També va encendre la televisió, va obrir un arma-ri i va agafar dues galetes de xocolata i se les va anar menjant.Quan va acabar va anar al passadís i va deixar la televisió i elsllums encesos. Va encendre el llum del passadís, a continuació vaanar al menjador i una altre cop va deixar el llum encès del passa-dís. Va encendre la televisió i es va tapar amb una manta que li varegalar la seva àvia. Va posar la seva sèrie preferida de súperherois. Al cap d’uns segons va sentir com la televisió de la cuinas’apagava, i va pensar: no és res, només ho he imaginat. En Polva sentir uns bots com els que fa una pilota quan cau a terra iseguidament un interruptor de la llum. El nen va pensar que noera res però tenia una mica de por. Després va tornar a sentir elsbots i el llum del passadís que s’apagava. Aleshores en el sofàestant, va veure una coseta que brillava i s’anava apropant a ell.En Pol estava espantadíssim. De cop i volta va veure una bombe-ta que mentre s’apropava a ell li va dir:-Hola, hola!-Qui ets? Va dir en Pol.-Que no ho veus? Sóc una bombeta. Em diuen bombeta de baixconsum i la meva feina és la mateixa que l’esperit de l’estalvi peròamb la llum, o sigui, vaig de casa en casa buscant nens, nenes ofamílies que malgastin llum.-De veritat? Va dir en Pol.-Sí.-Doncs ara què haig de fer?-I m’ho preguntes a mi? D’acord, t’ho diré, és molt senzill: no hotornis a fer!-Ja està? Què senzill!-És clar que és senzill, va pensar la bombeta.I just quan el pare va anar al menjador, la bombeta va desaparèi-xer.

En Pol, ben emocionat, li va explicar tot el que havia pas-sat al seu pare David.Quan la mare Lucia va tornar de treballar van anar totstres a dinar a un restaurant on hi treballava un amic d’enDavid...I ara, cada vegada que en Pol encén un llum o una aixe-ta pensa en la bombeta de baix consum i l’esperit del’estalvi.�

AMÈRICA EN PERILLXènia Serrano Caballero3er categoria mitjans (cicle mitjà)

Un matí a Europa la colla d’amics van anar a com-prar el diari , i van veure que Amèrica gastavamolta energia. Més tard van trobar en Dupont i

en Dupond que també llegien el diari. En Tintín els va dir:-Hola Dupond i Dupont! Heu llegit aquest article?-Quin?- van dir tots dos a l’hora.-El d’Amèrica en perill!!-No!-Primer veniu a casa meva i després ja en parlaren.Els dos homes van anar a casa d’en Tintín, es van beureuna tassa de te molt calenta i després van començar aparlar de l’article. En Dupont va dir:-Jo no penso anar a Amèrica!!!-Doncs jo dic el mateix germanet – va dir en Dupond.En Tintín va dir:Haig d’ anar a Amèrica i sense vosaltres no hi pucanar!!! Després de tanta discusió en Dupond i en Dupont vandecidir anar-hi. El dia següent van agafar l’avió a les 5:00del matí , quan van arribar no els van deixar portar elshuskys ni l’esquirol però en Tintín va fer veure que anavaal lavabo. S’en va emportar els huskys i l’esquirol i els vadissfresar: els gossos en senyors i l’esquirol en la marcade la maleta, i així van poder entrar a l’avió. Dotze horesmés tard, van baixar de l’avió i els va venir a buscar uncotxe. La Yuko va dir:-Ens podries portar a l’hotel “Maus”?-Oh i tant!-Gràcies xofer- va contestar un dels huskys.El xofer es va espantar però en Tintín el va tranquil·litzar.Quan van arribar a l’hotel “Maus” el director els va donarles claus, però sospitava d’aquells dos senyors que enrealitat eren els huskys. Quan en Tintín va obrir la porta,l’esquirol va anar directament al servei WC, els gossoses van treure les disfresses i van anar a dormir.En Tintín, la Yuko, en Dupond i en Dupont van començara parlar. En Tintín va proposar:-Val més que comencem a investigar demà. En Dupondi en Dupont van estar d’acord. Però quan se’n van ado-nar la Yuko estava dormint al sofà . En Tintín, en Duponti en Dupond van anar al llit i també es van adormir. El dia següent els huskys van bordar a les 7:00 de lamatinada:-Au, au, auuuuuuuuu !-Au, au, auuuuuuuuu! La colla d’amics es van despertar menys en Dupond, queel va despertar l’esquirol, amb una mossegada al peu.-Au quin mal !! – va dir en Dupond enrabiat.-Ho sento – va dir l’esquirol.En Tintín els va interrompre i els va dir que anessin ràpidperquè les investigacions començaven avui. Primer detot es van vestir, una mica més tard van esmorzar i des-prés van marxar de l’hotel ”Maus”. Quan van arribar a lacasa del president no els van deixar entrar perquè no

DS_57p

havien demanat audiència, però en Tintín els va ensenyar elcarnet d’agent secret i llavors els van deixar passar. El presi-dent no s’ho esperava, i es va espantar. Després d’aquellensurt ja estava més tranquil. A continuació van parlar de queAmèrica gastava molta energia i el president que es deiaDeulofeu feia retallades perquè si no es quedarien senseenergia. Més tard van sortir de la casa d’en Deulofeu (el pre-sident). La Yuko va proposar:-Perquè no anem a l’hotel i busquem informació a internet?-D’acord!- va respondre en Dupont.-Jo diria més bé d’acord- va dir en Dupond-Tan si val – va dir en Tintín.Vuit minuts més tard van arribar a l’hotel i es van trobar unguardaespatlles, es deia Machote, que amb una veu amena-çadora va dir:-Aquí no podeu entrar!!! La colla se’n va anar per una altra banda perquè no volien pro-blemes. A l’altre costat hi havia una escala i van poder anar al’habitació. Quan van arribar a l’ habitació la Yuko va engegarl’ordinador i va buscar informació a internet.Però l’ordinador va trobar la informació més ràpid del que éspensaven i deia:-El president Deulofeu fa retallades, perquè la gent en comp-tes de dutxar-se es banyaven i en comptes d’apagar la llum iaprofitar la llum del sol ho feien a l’inrevés .A la nit va haver unterratrèmol però ningú és va despertar. A les noticies van dir :-Aquesta nit hi ha hagut un terratrèmol i ens quedarem 5 diessense energia, aquests 5 dies el ciutadans van saber estalviar.Quan va arribar el dia de la tornada de l’electricitat tota la pobla-ció va estar contenta, però ara si que es dutxaven, feien servirla llum del sol, anaven amb bicicleta, caminaven, no miraven latelevisió si no escoltaven la radio i els nens no jugaven amb elsordinadors jugaven a la xarranca, a cuit i amagar, a la corda, alpica-paret,...I fins i tot els pares jugaven amb els nens. Tota lacolla es van sentir bé però quan els nens van veure els huskysi l’esquirol van anar a tocar-lo i també els gossos i l’esquirol esvan sentir bé. En Tintín es va dir:-El problema no l’hem resolt nosaltres sinó el terratrèmol. Vanagafar les maletes i van sortir de l’hotel “Maus” i després ésvan despedir del president Deulofeu, que els va acomiadar al’Aeroport. Quan estaven pujant a l’avió també van sospitard’aquells senyors que eren els huskys. A l’avió els senyorshuskys tenien vomiteres i diarrees. Molt més tard van baixarde l’avió . Finalment van arribar a casa a la 1:00 de la matina-da i es van treure les disfresses. L’esquirol estava dormint i laYuko, en Dupond i en Dupont van començar a parlar i en Tin-tín va descarregar la seva maleta. De sobte va trucar en Deu-lofeu, en Tintín va agafar el telèfon.-Hola Tintín!-va dir en Deulofeu.-Hola Deulofeu –va contestar.-Que esteu bé?-Doncs si, per un pèl.-Només et volia donar les gràcies per haver vingut.-No cal! -Doncs …A reveure!-Adéu-siau!-Pip, pip, pip- això és el telèfon.Conte inventat conte acabat.-A reveure fins a la pròxima!!!

UN GRAN CANVILaura Dueñas Guerra1er premi categoria grans (cicle superior)

Era un dia normal a Electromania, com sempre, trist i gris.La ciutat patia una gran contaminació, principalment perl’electricitat que consumia quan s’encenien els llums. Un

dia, cinc bombetes que van ser portades a arreglar, van presen-tar-se:-Hola! Jo sóc la Lica, i funciono amb energia eòlica.-Jo, la Nucli, i amb energia nuclear.-Jo em dic Biona, i faig llum gràcies a l’energia biomassa.-Jo sóc la Hidruna, i funciono amb l’energia hidràulica.-Hola!! Doncs jo sóc la Solia, i em fan servir amb energia solar.Era estrany, totes funcionaven diferent, i estaven contentes,menys la Nucli. Què li passava? Ella estava trista perquè cap de les altres energies contamina-va, i ella sí. Això de fer malbé el planeta, no li agradava. La Lica,la Biona, la Hidruna i, la Solia volien que això canviés, però quèfarien elles cinc, contra milions de bombetes i persones? -Res no és impossible!!, va cridar la Solia. Juntes segur quepodem!La Nucli, al veure les ganes que tenien les seves companyes decanviar això, no va poder evitar fer-los una abraçada a totes 4.-Mireu!!, va dir la Hidruna. Hi ha un fil de la corrent!-I què hi vols fer allà?-No ho entens Biona? Podem dir-li que comuniqui a les altresbombetes que s’apaguin, per poder fer una manifestació.-Però... com ho farem? - va dir la Lica - No podem enviar-ho atot el món, a través d’un fil...-No, però a la nostra ciutat sí! I si tots hi posem una mica dela nostra part... Podem canviar el que vulguem, sempre quesigui a millor.Així doncs, li van dir a en Filon, el fil de la corrent, que avisésa totes les bombetes que s’apaguessin.Al cap de 5 minuts, tota la ciutat era fosca, a cap lloc hi haviallum. Van passar uns dies i la gent no entenia què passava, finsque una dona, la Lídia, se’n va adonar que les bombetes esta-ven enfadades. A casa d’un amic, els hi va preguntar:-Hola! Mireu jo sóc la Lídia, i m’agradaria saber per què us heuapagat totes de cop i heu deixat a tota la ciutat sense llum.-Es que nosaltres no volem pas contaminar, i ho fem minut aminut. Només volem fer-vos entendre que esteu i estem fentmalbé la Terra.La Nucli, tot i que era lluny, gràcies a en Filon va poder sentirla conversa.-Mireu si totes vosaltres torneu a funcionar, nosaltres, intenta-rem fer tot el possible per ser una ciutat amiga de les ener-gies.La Nucli, la Biona, la Solia, la Hidruna, i la Lica, van poder acon-seguir tot allò que volien: poder cuidar el nostre planeta.Al cap d’uns mesos van poder-ho portar a terme, i així donsvan poder canviar, de una ciutat trista i gris, a una ciutat con-tenta i assolellada. �

EL MÓN QUE IMAGINOSandra Simón Martín2on premi categoria grans (cicle superior)

Jo m’imagino un món diferent, un món millor del quenosaltres coneixem amb més plantes, més natura,sense guerres però sobretot ple d’energies renovables.

A totes les cases hi ha plaques solars. Tot és millor en aquestmón que m’imagino.La gent contamina menys, hi ha molts cotxes elèctrics i peraixò es contamina menys.En un bosc d’aquest món hi ha amagat un gran secret, és unsecret tan gran que no el sap ni la persona més llesta d’aquestmón. Aquest secret és que amagat entre els arbres hi ha unacentral nuclear però no es una central normal, aquesta centralno contamina ni pot explotar; sabeu per què? Doncs és moltfàcil, és perquè una nena molt llesta, que es deia Lola, vainventar un nucli per a la central que estava fet amb elementsnaturals.


DSp58_


Quin bon lloc per viure, no hi ha contaminació té moltes ener-gies renovables, però no és el món real. Si ho fos segur queen dos o menys dies estaria com el que tenim ara.Tot seria millor si utilitzéssim plaques solars, molins de vent il’electricitat que ens dóna l’aigua però no és així, la gent no solfer cas de les energies renovables.La gent fa més cas a les centrals nuclears, als cotxes i a totaixò. I tu què creus, que necessitem les energies renovables o no?Jo crec que sí però que les fem servir no depèn només de misinó que depèn de tots. Entre tots podem salvar el nostre pla-neta, si ho intentem ho aconseguirem.

LA GOTA D’AIGUA QUE VA AJUDAR AL MÓNNaiara Urdiales Morcillo3er premi categoria grans (cicle superior)

H i havia una vegada un món on ningú feia servir energiarenovable i es feia servir energia no renovable. Un diaa l’Africa va aparèixer una gota d’aigua que ningú no

podia fer-la malbé i aquesta gota va dir: jo aniré per tot el móna dir-li a la gent que facin servir energia renovable, a no con-taminar i a reciclar, així el món serà millor. Va anar fins a Rús-sia, i els va dir amb els russos: a partir d’avui heu de comen-çar a utilitzar energies renovables, a reciclar i a no contaminar.La gent de Rússia va dir que si, que farien servir l’energiarenovable, que reciclarien, i no contaminarien, però la gota elsva dir: no m’enganyeu que d’aquí una setmana tornaré a veurecom va això, m’heu dit que sí que ho faríeu. Va anar a Espan-ya i la gent van dir que d’acord però que seguirien contami-nant perquè no deixarien de fumar i la gota d’aigua va dir quesi no deixaven de fumar al final s’acabaria l’aire net i tots esmoririen.Així la gent va dir que si. Desprès van anar fins a Holanda i allàno sabien que era reciclar ni contaminar i tampoc el que erenenergies renovables i la gota d’aigua va dir: -No us preocupeujo us ensenyaré a reciclar desprès a no contaminar i a fer ser-vir energies renovables i tal com ho va dir, els va ensenyar i vadir: ja us ho he ensenyat ara a canvi ho heu de fer i així el mónva ser millor. Un dia la gota d’aigua va descobrir dos països que es deiaJapó i Catalunya. Els japonesos no volien reciclar i els va dirval! però tornaré un altre dia. Llavors va anar a Catalunya i allàva trobar que les escoles eren verdes que volia dir que recicla-ven i que tenen un nen que fa de vigilant que tot ho tirin a lesescombraries correctes i la gota d’aigua va anar a una escolaverda i es deia Montserrat i va dir necessito dos nens o nenesque m’acompanyin perquè hi ha un país que no volen reciclar.La directora Montse li va dir: D’acord vindran amb tu la Laia ien David i així va ser.Van marxar cap a Japó i quan van arribar va dir la gota d’aigua:vaig dir que tornaria i així ho he fet però, no vinc solm’acompanyen la Laia i en David que son escola verda i aixòvol dir que reciclen i vosaltres també ho heu de fer perquè elmon sigui millor i els japonesos van dir que no, que ells noreciclarien i un nen va dir papa! Papa! hem de reciclar aixípodrem estar millor i no es moriria tanta gent. El pare va con-testar : noooo! , què dius com vols que reciclem això es malagent, un japonès va dir hem de fer cas a la gota d’aigua, reci-clem! la gent que recicla no contamina si fem servir energiesrenovables i no contaminem el mon serà millor i així va sercom tothom va reciclar, va fer servir energies renovables i esva acabar la contaminació!! �

MILLOR AMB ENERGIES RENOVABLESAinoa Mesa Campillo1er premi modalitat poesia

ràcies a les energiestenim electricitat cada dia.Renovables o no renovables

hem de procurar que no facin coses contaminables.Les plaques solars

ens ajuden a estalviar,i fan que amb aigua calenta,ens puguem dutxar.

Els molins de ventsón un bon invent,com l’electricitatque ens fa riure a bell esclat.�

LES PLAQUES SOLARSM. Mercè Sansalvador Boadas2on premi modalitat poesia

es plaques solars fan molta energiai encenen la llum amb facilitati l’aire, la televisió i el microones

fan funcionar.Si vols que a casa les coses funcionin

sense tenir electricitathas d’instal·lar a dalt del teulat una bona placa solar.

Són força cares però val la pena perquè després molt menys gastaràsi encara que es trenquin amb els pals de la llumJa t’hi veuràs.

Jo vull estalviar per comprar-ne una.Si els meus pares me la deixen posarmirant cap el cel jo posaria I me la miraria amb molta alegria.

NOSALTRES I EL SOLDavid Font Lladó3er premi modalitat poesia

uan era petit no hi havia televisióm’avorria un piló.També estava molt sol

i amb els amics jugava de sol a sol.Una nit quan dormiala tele s’encenia.Feia calor i molta escalfor.Les plaques solarsvam posari l’escalfor vam atrapari de nom vam posar energia solar.I amb l’escalfor vam fabricar l’ordinador.Des d’aquest dia la gent no s’avorria.A la nit no il·luminava,Perquè s’amagava.�

G

L

Q

DS_59p


PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13

es educadoresobrim la porta corre-dera i deixem quecada nen/a decideixiquan vol sortir. Hi ha

nens que de seguida quan obrimla porta surten cap al pati d’altreses queden a l’aula observantl’espai però no surten. Respec-tem aquest moment ja que cadainfant necessita el seu temps persentir-se segur en aquest nouespai.

Per nosaltres, els infants, elpati és un lloc nou ple de racons imaterials per descobrir. L’espai

del pati ens permet:• Enfilar-nos tot pujant al tobogan.• Anar agafant seguretat en elcaminar tot baixant o pujant larampa, arrossegar les caixes.• Experimentar noves textures totmanipulant la sorra.• Tenir contacte amb la natura,olorant les flors, caminant perl’herba.• Compartir moments de joc ambels nostres companys.

L’espai del pati permet alsinfants guanyar seguretat i con-fiança en les seves habilitatsmotrius. �

ESPAI ESCOLAR [Confetti

60_pDS

Aïda Masdemont i Mònica SinglaEducadores Aula Nadons EBM Confetti

Amb l’arribada del bon temps els més petits de l’escoladescobrim l’espai del pati.

L

Descobrim el pati

Jan, Arlet iMarti�

Paula

Tanit

ESPAI ESCOLAR [Confetti

pDS_61

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

Arlet Molas

Emma

Jana

La fotoproteccióE

l sol és fonamental per a la vida i té efectes positius sobre l'organisme, com per exemple,facilitar la síntesi de Vitamina D (que ajuda a absorbir calci per part dels ossos) o millorarl'estat d'ànim. D'altra banda, les radiacions ultraviolades del sol (o emeses per aparells desol artificial), especialment la radiació ultraviolada A i B (UVA i UVB, respectivament) tenen

també uns efectes negatius. Les radiacions UVA i UVB disminueixen les defenses immunitàries del'organisme, envelleixen prematurament la pell (surten més arrugues i més taques fosques) i afa-voreixen l'aparició de càncer cutani i de cataractes en els ulls. En aquest sentit, la fotoproteccióresulta una estratègia fonamental per reduir aquests efectes no desitjats.

La fotoprotecció és més important en individus de pell i/o ulls clars, que presenten un major risc de cremar-se amb el sol. Els tipus de pell segons el risc per cremar-se són els següents:

Emili Marco. Metge de família

SALUT [la fotoprotecció

62_pDS

FOTOTIPS I II III IVEs bronzeja Mai De vegades Sempre SempreEs crema Sempre De vegades Rarament MaiColor del cabell Pèl-roig Ros Castany NegreColor dels ulls Blau Blau/Verd Gris/Marró Marró

ÍNDEX ULTRAVIOLAT (IUV)

Aquest paràmetre avalua la quantitat de radiacióultraviolada que es rep (i que depèn de factorsambientals locals, contaminació, capa d'ozó, etc). Esdenomina índex ultraviolat o índex UV (IUV) i difereixa cada àrea geogràfica, dia i hora, per la qual cosa esrealitza un càlcul diari que, en el nostre entorn, potconsultar-se a la pàgina web, de l'Institut Nacional deMeteorologia.

En molts països propers a l’equador, l’IUV potarribar a 20 durant l’últim estiu. A Europa, l’índex noacostuma a superar el 8, malgrat que a la platja potser més alt.

Tipus de IUVExposició baixa Entre 1 i 3Exposició mitjana Entre 4 i 6Exposició alta Entre 7 i 9Exposició extrema Superior a 10

COM ENS PODEM PROTEGIR DEL SOL?

• Mantenir-se a l'ombra, especialment durant el mig-dia. Les hores amb major insolació al nostre país,durant l'estiu, són de 12-17 hores. Els núvols oferei-xen una protecció relativa. Els núvols que més prote-geixen són els núvols baixos i gruixuts.• Utilitzar cremes adequades i resistents a l’aigua(factor de protecció) Posar-ne una capa generosa pertot el cos, les orelles, les parpelles i els llavis.• Posar-nos la crema a casa, una mitja hora abans deprendre el sol i tornar-nos-la a posar després de cadabany i cada dues hores.

• Protegir-nos amb roba, gorres, ulleres i para-sols.També cal saber que el sol es reflecteix a la sorra,l’aigua del mar, la neu o l’herba i que ens podem cre-mar sota el para-sol.• Beure aigua abundant mentre es pren el sol i tambédesprés.• Els dies previs a prendre el sol va bé posar-se cremahidratant a la cara i el cos.• Dutxar-nos i posar-nos crema hidratant desprésd’haver pres el sol.• Les colònies i perfums poden ocasionar taquesquan es pren el sol.• No utilitzar cremes de la temporada passada.Als infants se’ls ha de protegir encara més del sol(factor de protecció alt) ja que tenen una pell méssensible i que una gran part de les radiacions solarsque acumulem al llarg de la vida, les rebem durant lainfància. Resulta especialment important protegir elsnens del sol.• En nens menors de 6 mesos ha d'evitar-sel'exposició directa al sol i no es recomana l'aplicacióde cap tipus de fotoprotector tòpic. L'exposició solardirecta també ha de limitar-se en nens de menys de3 anys.• Les dones embarassades han de protegir-se bé delsol per evitar que els surtin taques fosques a la cara.Les persones de pell més blanca són les que s’han deprotegir més del sol (utilitzar crema amb factor deprotecció de 30 o més).• Les persones que es posen morenes amb facilitattambé han d’utilitzar crema, com a mínim de factorde protecció de 15.• Si vostè té alguna malaltia de la pell, pregunti al seumetge si li convé prendre el sol.

pDS_63

SALUT [la fotoprotecció

FOTOPROTECTORS

Són substàncies que s'apliquen sobrela pell per protegir-la dels efectesnocius de la radiació ultraviolada.

Els fotoprotectors permetenexposar-se al sol més temps sensesofrir cremades. L'índex que mesuraquant temps de més podem exposar-nos al sol es denomina Factor de Pro-tecció Solar (SPF). Per exemple, siens cremem amb una exposició solarde 15 minuts, un fotoprotector ambSPF de 10 ens permetria estar 10vegades més al sol sense cremar-nos, és a dir, 150 minuts (2,5 hores).

Hi ha 2 tipus de filtres solars:

Físics o inorgànics: Reflecteixen les radiacions UV, lesvisibles i els infrarojos, dispersant-la.Podem dir que actuen en forma depantalla. Inclouen el diòxid de titani ,òxid de zenc i la mica. Són menyscosmètics que els químics, encaraque recentment existeixen productescosmèsticament molt millorats.

Químics o orgànics: Absorbeixen l'energia de la radiacióUV, transformant-la en energia no per-judicial. Els més comuns són: l'àcidpara-aminobenzoic, els cinamats, lesbenzofenones, etc.

La majoria dels fotoprotectorscontenen tant substàncies físiquescom químiques.

En general, amb un SPF de 15 sol

ser suficient per a la majoriad'individus, amb fototip III. En nenses recomana començar amb un foto-protector de SPF 20.

L'aplicació de fotoprotectors had'adequar-se en funció del nostrefototip i de l’IUV.

En nens es recomanen fotopro-tectors físics, ja que s'associen ambun menor risc de reaccionsal·lèrgiques i al fet que els nensabsorbeixen més els fotoprotectors.

Classificació Europea dels SPF(Mètode COLIPA)Baix SPF 2,4,6Mitjà SPF 8,10,12Alt SPF 15,20,25Molt alt SPF 30,40,50Ultra. SPF 50+

Podem dir que: una crema amb unfactor SPF 30 pot absorbir més del92% de la radiació UVB i un altre ambun factor SPF de 50 protegeix fins aun 97%.

I recordi:1. Estar bronzejat està de moda, peròprendre el sol també envelleix la pelli pot causar càncer de pell.

2. Els raigs UVA artificials també enve-lleixen i poden causar càncer de pell.

3. També ens hem de protegir del sola l’hivern.

4. La fotoprotecció no només implical'aplicació d'una pantalla solar encrema, sinó que també inclou unasèrie de recomanacions de tipusgeneral.

5. No prendre el sol amb la intencióde bronzejar-se progressivament.Cremar-se és perjudicial, però bron-zejar-se sense sofrir cremades solars,també.

6. Utilitzar ulleres de sol que protegei-xin tant de l'UVA com de l’UVB. Si nobloquegem aquests rajos al 100%, lesulleres poden ser més perjudicialsque beneficioses (amb la foscor quedonen els cristalls foscos es dilata lapupil·la i passen un major nombre deradiacions ultraviolada). Això resultaespecialment important en nens, i esrecomana que un òptic assessorisobre el tipus d'ulleres solars neces-sàries per a cada cas.

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS

AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

DSp64_

VIATGES [Punta Alta

Punta Alta(3.014m)

Al comentar-ho amb elscompanys del GrupMuntanya Sarrià,també companysd'innombrables aven-

tures a la muntanya, algú va comentarque, tot i estar lluny, podríem pujar laPunta Alta... just aquell moment em veal cap aquell episodi de l'allau de l'abrildel 2004 (descrit en el nº49 del Parlemde Sarrià), m'entra un calfred i recordoque no hi he tornat des de llavors, jatoca, cal matar fantasmes i esperarque aquest cop la muntanya ens deixifer el cim.

Planifiquem la sortida per un delsprimers caps de setmana de juliol, enprincipi som tres però mica en mica esfa ressò i arribem a dotze els interes-sats, intentem reservar plaça al refugiVentosa i Calvell però massa tard, jaestà ple, la popularització del muntan-yisme i el bon temps d'aquesta èpocade l'any fa que fins i tot les taules ibancs del menjador estiguin reservats.Haurem de dormir al ras, no és proble-ma per a nosaltres, ans el contrari,tenim ganes de màxim contacte ambla natura.

Arriba la data, les previsions de

temps no són del tot bones però enshi arrisquem, partim de Sarrià vuit per-sones direcció Vic, Manresa, Balaguer,Pont de Suert, entrem a la Vall de Boí ial Parc Nacional d'Aigüestortes fins asota la presa de Cavallers, pel camíhem recollit dos membres més quevénen des de Sabadell, i al refugi enshem de trobar els dos restants quehan fet el viatge el dia abans amb laintenció de tenir temps de fer algunaescalada per la zona.

No plou ni sembla que ho hagi defer, perfecte, ens calcem les botes,carreguem la motxilla amb tenda i sac

Marc Tarradas Riera

Feia ja massa temps que no tastava un ascens d'alta muntanya, sortides d'aquelles que has de planifi-car, passar una nit fora, mirar el mapa, preparar la motxilla per al dia, la nit i el viatge, el menjar, laroba, les botes. Calia posar-hi remei.

El Grup Muntanya Sarria� al cim de la Punta Alta (3014m), juliol 2012.

DS_65p

VIATGES [Punta Alta

de dormir i amunt. Voregem la presaper la dreta, parant a estones perintentar identificar les canals que algunque altre cop hem escalat a l'hivern acops de piolet sobre gel. Al final de lapresa, seguim la vall amunt i cap a ladreta, un paisatge idíl·lic de pedra,herba, vaques i alguns arbres.

Tot i el pes de la motxilla, la pujadaal refugi no es fa dura, anem molt tran-quil·lament sabent que tenim tempsde sobre, amb menys de tres hores hisom. Esperem la resta de companystot contemplant l'Estany Negre situatsota el refugi, una vista magnífica acontrasol amb els cims dels Bessibersal fons.

Un cop reunits tots, ara també ambels que varen pujar ahir per escalaralguna cresta, busquem un lloc perpassar la nit, una explanada al costatde l'Estany de Colieto ens servirà,parem tendes, però no tots, hi ha quiprefereix adormir-se contemplant lesestrelles fent un vivac.

A la que el sol es pon, la fred elsubstitueix, un forro polar, guants i

gorro aviat es quedaran curts per com-batre-la. Sopem i cap al sac.

La llum del sol ens desvetlla mésd'hora del previst, millor, així sortiremabans. Esmorzem, desparem tendes icap amunt!. Per sort anem més lleu-gers, hem deixat sac i tendes on hemdormit, custodiat per alguns que prefe-

rien quedar-se on hem dormit.Pugem direcció l'Estany Gran de

Colieto i llavors cap a l'Estany de laRoca, ja no tenim arbres al nostre vol-tant i en breu tampoc matolls, a aques-tes alçades prop dels 2.500 m se'ls fadifícil créixer.

Seguim la ruta normal, però poc

Estany de Colieto

Refugi Ventosa i Calvell a 2215m

66_pDS

VIATGES [Punta Alta

abans d'arribar al Coll Arenós ensdecantem cap a l'esquerra per sortirdel camí i fer així un xic més emocio-nant la ruta, anem a buscar la crestaentre el Coll de Comalesbienes i el cimde la Punta Alta, camí per explorar queamb la incertesa que comporta ensgenera un xic d'emoció afegida, no ésdifícil, una mica de grimpada per lacresta i ja som dalt del cim. Per fi,queda assolit aquell tema pendent queanys abans no va ser possible, la mun-tanya no s'ha mogut i aquí estemnosaltres. Meravelloses vistes a 360º,amb l'Aneto i el seu glaciar cada diamés petit, i llacs, molts llacs pertotarreu.

Baixem pel camí normal, comen-çant pel tram de camí que ens va faltarfer ara fa vuit anys, poc abans del collArenós m'aturo, observo al meu vol-tant i intento identificar on va serl'allau, ara són tot roques punxegudes,abans tot neu arrodonida i suau, tot iaixò em faig la idea del lloc especial-ment per on va baixar. Mesclo les

imatges del record amb el que esticveient, situo per on va trencar, el reco-rregut que va fer, on varen anar a pararels que varen baixar amb l'allau i onérem els altres.

M'espavilo, m'he entretingutmassa i la resta del grup m'està espe-rant uns quants metres més avall,reprenem el camí que hem fet abans ien poc més d'una hora arribem al llac,

Estany Negre vist des del refugi

Grimpant cap a la cresta

pDS_67

descansem, carreguem motxilles amb tot el que havíem dei-xat i flanquejant per sota el refugi, pròxims a l'Estany Negreseguim el camí fins l'embassament, arribem al cotxe proucansats però satisfets, amb ganes de posar els peus enremull després de treure les botes. Pararem al primer poblede baixada a recuperar forces fent un entrepà calent, que-den moltes hores de viatge fins a casa, gairebé tan perillo-ses com un imprevist a la muntanya.�

De cami� al refugi

Estany Gran de Colieto

a Sarrià de Ter

El número 1 en el mercat

de segona màDONI UNA SEGONA VIDA A AQUELL TELEVISOR VELL O AQUELL ARMARI ANTIC.

A MÉS D’AJUDAR A PROTEGIR EL MEDI AMBIENT, GUANYARÀ DINERS!!!

1. Porti els seus articles sense cita prèvia2. Nosaltres estimem el valor del seu article i vostè decideix3. Signem un contracte 100% transparent4. Nosaltres venem i vostè guanya diners!5. Una vegada al mes els seus diners seran transferits al seu compte6. El 75% dels articles es venen durant el primer mes7. Despeses administratives anuals: 10 €8. La nostra comissió va del 35 al 50%

...I TAMBÉ PER BROCANTERS, ANTIQUARIS ICOMERCIANTS D’ARICLES DE SEGONA MÀ!Aprofiteu els nostres 2000 m

2de superfície

per emmagatzemar i vendre els vostresarticles d’una manera fàcil i pràctica. (Avantatges específiques per a no particulars)

c/ Josep Flores, 23 - Sarrià de Ter - www.ecoshop.catTel. 872 00 09 28

DSp68_

La cuina xinesa està moltrelacionada amb la filosofiai la medicina tradicional.Distingeix entre “cai”, ver-dures cuinades i tot el que

acompanya als cereals, i el “fan”, elscereals en si.

Els aliments “Yin” (femenins) sónaliments tendres i rics en aigua, comles fruites i les verdures, tenen unefecte refrescant, i els aliments“Yang” (masculins), que inclouen platsfregits, especiats a base de carns, iserveixen per escalfar. Si en tot menjars’han d’harmonitzar els sabors, a lacuina xinesa també, cal buscarl’equilibri entre el fred i el calent, elscolors i la consistència dels diversosaliments, per tot això les tècniquesculinàries són tan nombroses a vega-des en el mateix plat.

La successió dels plats, tal comtenim nosaltres estructurats els nos-tres menús no existeix, a la cuina xine-sa es busca l’equilibri entre els cincsabors bàsics: dolç, salat, àcid, amar-gant i picant. per això se serveix tot

junt, perquè cadascú vagi agafant imenjant, buscant en cada momentl’equilibri del que menja, ja d’unamanera conscient o d’una maneraautomàtica. La vista també juga unpaper molt important a la cuina, peraixò la combinació de colors, formes itambé textures. Existeix una tradicióde decorar i tallar verdures, que és unautèntic art, cal veure les pastanaguestreballades, els ravenets, però d’unamanera espectacular les síndries, quevan esculpint jugant amb el vermell del’interior, el blanc i el verd del’escarrotxa.

També hi ha el concepte de la com-binació del fred i el calent, provenint de lamedicina tradicional, i és particularmentseguit a la cuina del sud de la Xina.

Bàsicament els àpats s’estructurenal voltant d’uns ingredients repartits endos grups

1. Una font de carbohidrats (arròs opasta)

2.Plats d’acompanyament, tantvegetals com de peix o carn.

En resum, el plat principal són elscarbohidrats, la resta són acompanya-ments, al revés dels nostres menjars,on tot gira a l’entorn d’un plat principalde peix o de carn, i en dies de celebra-cions, de peix i carn tot plegat .

L’arròs és omnipresent al centre i elsud del país, i els derivats del blat, lapasta o els panets al vapor, al nord delpaís. La sopa se serveix al final delsàpats per acabar d’emplenar.

Malgrat que els vegetarians, ente-sos com aquí per raons de compassió

LA CUINA DEL XEF[cuina xinesa (1)

Cuina xinesa(1) Ben segur que no podem dir cuina xinesa, al referir-nos al que

es cuina i menja a la Xina. Seria com aquí dir cuina europea, jaem direu que té a veure el salmó fumat dels països nòrdics ambel “pescaito frito” andalús, o la cuina de l’oli d’oliva del medite-rrani amb la cuina de la mantega del centre i nord d’Europa.Doncs el mateix, la Xina és quasi tan gran com Europa i cadazona té el seu estil de cuina, malgrat fer servir semblants proce-diments.

Francesc Ramió

DS_69p

i estètiques no existeixen, si n’hi hasón per motius religiosos, solen serbudistes, però no hi ha cap problema,atesa la quantitat de plats de verduresque hi ha, tot i que aquestes mai seserveixen crues per higiene, ja que tra-dicionalment s’han fet servir les depo-sicions humanes com adob. Per tant,no trobem enlloc amanides, és unaprecaució històrica.

La soja té una importància fona-mental a la cuina xinesa, s’utilitza jadirectament, llavors de soja guisades,brots de soja, llavors germinades, olide soja, llet de soja, salsa de soja i perúltim el tofu, un quallat de llet de soja,amb alt valor proteic, que es pot utilit-zar com a substitutiu de la proteïna ani-mal (com bistecs, hamburgueses,mandonguilles, etc). Hi ha el tofu fer-mentat, que té una olor molt forta queofèn a la majoria d’occidentals noacostumats a aquest tipus d’aliments.

Amb prou feines s’utilitza la llet al’alimentació, es diu que és degut a lagran quantitat d’intolerants a la lactosaque hi ha tradicionalment a la poblacióxinesa, segurament es així, però el quesí és segur és que també hi ha moltsintolerants a la llet de soja.

En els àpats no es beu, per laingestió de líquids s’utilitzen les sopes,brous i les verdures, en tot cas ambfestes i celebracions es consumeixcervesa o vi d’arròs, i fora d’àpats el teés present en tot moment. N’hi ha ungran consum, amb quantitat de boti-gues especialitzades que venenalguns tes com si fossin veritablesjoies .

Les postres no existeixen com atals, ja hem dit que durant els àpats hibarregen tots els gustos, són prouconeguts els agredolços, i les fruitesapareixen acompanyant multitud deplats. He tingut l’oportunitat de menjaruna sopa de pollastre amb prunessurant per sobre.

El parament de la taula xinès ésprou conegut per a tots, les broquetesde bambú, que serveixen per agafar-hotot, ja que mai surt ganivet ni forquillaa taula, a part que tots els aliments sónsense ossos o espines i tallats petits.Els coberts s’han considerat històrica-ment que són eines agressives i caltenir-les lluny. Per tant, el parament de

la taula sempre és un parell debroquetes, un bol per a l’arròs iper anar-lo barrejant amb els altresaliments, un plat per agafar por-cions dels diferents cuinats, quese solen servir en safates grans, iper qüestions d’higiene cada u seserveix una mica al seu plat, unacullera de porcellana per a la sopai un got petit pel te, si s’escau.

Els sistemes de cocció hanestat condicionats perl’escassetat de combustible, aixíque es varen haver d’adaptar elstemps de cocció a una gestió eco-lògica del combustible. Tenen dossistemes bàsics de cocció, un deràpid al foc viu, els saltats al wok,i un altre sistema lent, avui enpodríem dir cocció a baixa temperatu-ra. Tots els múltiples altres sistemessón derivats dels dos anteriors.

Els menjars frescos i tendres sesolen coure en pocs minuts, o en pocssegons, mitjançant el sistema de saltatràpid, que reté els sabors i els sucsnaturals dels aliments.

Els ingredients més durs, sobretotalguns talls de carn, es fan molt lenta-ment per extreure els sucs naturals ifer-los tornar tendres. Perquè elstemps no siguin massa llargs, sovintes tallen a tires o trossets petits que faque la cocció no s’allargui tant, aconse-guint l’efecte buscat en menys temps,en augmentar la superfície de la carnque està en contacte amb els líquids,que acaben estovant la carn i agafantmés sabor, en arribar els condiments aestar molt més en contacte amb elproducte.

Si la carn té greix o pell, la salsa, enrefredar-se, es convertirà en una gelati-na amb molt de sabor que lligarà moltamb l’acompanyament d’arròs. Segu-rament aquest tipus de cocció ha con-vertit l’arròs en un dels aliments princi-pals dels xinesos, ja que lliga de granmanera amb les carns de cocció lentai amb les verdures saltades ràpides, itot plegat fa una alimentació molt salu-dable i molt gustosa. Molts cops lescarns cuites lentament s’assaboreixena la taula mullant-les amb multitud desalses, algun cop molt fortes. Aquestsistema de cocció lenta es diu ChingYen, cocció senzilla i clara en xinès. En

general és una característica de lacuina dels musulmans xinesos, cuinaque va de bona part de Manxúria,Mongòlia i fins a l’extrem més orientaldel país. Cuina apropiada per ajudar apassar els llargs i durs hiverns.

Per la cuina al vapor no han necessi-tat cap tipus de forn, sinó que s’ho hanapanyat amb unes capses fetes debambú, que posen unes sobre les altres,i com que el fons és fet d’un entramat decanyes de bambú, el posen sobre unafont de vapor, i aquest passa d’una capsaa l’altra coent els diferents aliments. Sónespecialment bons uns pans fets ambaquest sistema, que queden molt blancsi sense cap tipus de crosta. Els platsràpids al vapor solen ser de peix omarisc, que no necessiten temps moltllargs de cocció. L’avantatge d’aquesttipus de cocció és que mai passa delpunt d’ebullició, per tant no es passende cocció ni es torren els aliments.

L’estil de cocció més popular és elWok, i és un dels que ens atrau més.


70_pDS

Segurament el mètode va començarsota la dinastia Han, a la mateixaèpoca de Jesucrist, quan varen apren-dre a treballar el metall en fulles fines ivaren ser capaços de fabricar estriscom el wok. Anteriorment es cuinavaen peroles de metall o fang, amb trespeus, que es posaven al foc i es cuina-ven tots els aliments junts, cereals,verdures i carn.

El wok té el fons que no es planercom les nostres paelles, i com que éshabitual cuinar amb un punt de foc viuque només escalfi el fons, fa que elsaliments només couen quan toquen elfons, per tant si els anem fent bellugarfa que quedin cuits de fora però crui-

xents per dins, a la vegada es necessi-ta molt i molt poc oli, comparat ambels nostres fregits, per tant és unacuina molt saludable.

En ser necessari tan poc temps pertenir els aliments a punt fa que gastemmolt poca energia, ja hem dit que lacuina xinesa està basada molt en elbaix consum energètic, per la tradicio-nal falta de combustible a la major partdel país. També el wok ens permetaprofitar sobres, en barrejar-les ambaltres productes frescos, de maneraque no es nota i sembla un plat nou, icom el costum és posar molts plats ataula per anar-los combinant al nostregust, això serà un plat més.

Per cuinar s’utilitzen gran quantitatde condiments, com per exemple: UmGion Fan (cinc sabors) és pols de cincespècies, anís estrellat, llavors defonoll, clau d’olor, canyella i pebre deSzechuan. Dents de drac (brots desoja), Salsa de tamarinde, Fesols detausi (fesols negres salats), Algues(gran quantitat de diferents classesd’algues), Gambetes seques, Cerfull,Gingebre, Fideus d’arròs (a vegadesutilitzats per la seva textura gelatino-sa), Pebre de Sichuan (en realitat no ésun pebre sinó les baies seques del’espinós arbre de freixe, els seusgrans es torren al wok i després calmoldre-ho en un morter, Oli de sèsam(s’obté premsant en fred les llavors de

sèsam), Vi d’arròs (arròs fermentat ienvellit durant deu anys o més, és debaixa graduació i d’un sabor dolç),Salsa d’ostres, Salsa de peix, Salsa desoja, entre molts i molts altres.

La salsa de soja prové d’un condi-ment molt antic, que consistia en elsuc de posar la carn a salar, un cop esva estendre el budisme per la Xina vaser necessari buscar un substitut, jaque el budisme és vegetarià, i va sersubstituït per un líquid resultat de lafermentació de grana de soja i blat,torrats i triturats amb aigua salada . Haarribat a ser tan popular que es trobaquasi a totes les cases d’arreu delmón. Com a consell si la compreu,busqueu sempre marques japoneses,ja que al Japó esta prohibit la comer-cialització de salsa que no sigui obtin-guda en un procés natural, o sigui noés sintètica.

Una altra característica d’aquestacuina és el valorar, pel cim de moltesaltres consideracions, l’exigència de lafrescor dels productes. Ho veiem alsmercats on encara es compra l’aviramviu i allà mateix maten i plomen els ani-mals, tant és així l’exigència de la fres-cor, que no es compra cap peix mort,tots els tenen amb aigua, vius inedant, fins i tot les gambes, és unautèntic plaer veure els mercats. Bé,això dels mercats és un plaer a tots elspaïsos del món, entre altres coses per-què són molt significatius per conèixerla vida que porta cada país, i perquèsón un festival de colors, olors i formesper als sentitsavions i tot el que va perterra menys trens i vehicles. �

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48



Ingredients1 pollastre de 1.200 g3 escalunyes2 trossos de gingebre fresc250 g de Kale, és una verdura que aquí no es troba, la podem substituir perespinacs, però no les fulles, sinó la planta entera 250 g de pernil xinès, panxeta1 pebrot vermell2 cullerades de vi d’arròs dolç, si no en tenim por servir xerès dolç1 c/p de sal1 c/p de glutamat sòdic2 c/p de sucre½ tassa de brou1 c/p de fècula de blat de moro ( Maizena) 2 c/s d’oli ( sempre de gira-sol)

ElaboracióRefregarem bé el pollastre amb una marinada feta amb 2 escalunyes, 2 tros-sets de gingebre tot ben picat, una cullerada de vi d’arròs, una de glutamatsòdic i una de sal. Un cop ben refregat el deixem reposar almenys una hora.Després del repòs, agafem tota la marinada de la pell i la posem a l’interiordel pollastre, així com el suc que hagi pogut deixar anar el pollastre enaquesta estona. El posarem a coure al vapor fins que punxant-lo no surti suc vermellós desang, però no el deixem completament sec, si no, al menjar-lo el trobaríemeixut.També courem al vapor la panxeta, marinada igual que el pollastre, peròaquest cop a la marinada hi posarem dues cullerades de sucre, i el couremdurant una hora i després el deixarem refredar.Saltejarem la verdura al wok, seguint el procediment explicat d’utilització delwok, amb unes gotes de salsa de soja, i la guardarem.Desossarem el pollastre, amb compte que no ens quedi tot desfet i de cadaquart en farem tres trossos, per tant en tindrem 24 porcions, amb la panxetafarem el mateix, 24 trossos, i procedirem a preparar el plat, anirem alternantun tros de pollastre amb un altre de panxeta, intentant que tingui tot plegat laforma del pollastre obert, amb la pell cap a munt, i completarem la forma delpollastre posant al seu lloc el coll, el cap, les ales i si us agraden les potes(que prèviament també haurem netejat i cuit ). Al bec hi posarem un tros depebrot vermell amb la mateixa que ens recordi el bec natural. Rodejarem totplegat amb les verdures saltejades i farem una mica de salsa amb els líquidsque ens hagin quedat al wok, de fer les verdures, posant-hi una mica de brou,una cullerada d’oli i lligat tot amb una mica de fècula de blat de moro ( Mai-zena). Aquesta salsa la posarem pel cim del pollastre. Malgrat que és un platper servir fred, també es pot servir calent, i crec que pels nostres gustosl’acaptarem millor amb una mica de temperatura.

POLLASTRE CHIN-HUAIngredients300 g de gambes pelades1 c/p de maizenaun pols de sal i un altre de sucre2 ousun pols de sal½ c/s d’aigua150 g carn de porc, que tingui una mica de grassa3 bolets secs, posats en remull2 pastanagues tallades en rodelles2 “abalons” tallats a làmines, un marisc de certa mida, ambuna carn tipus cloïssa150 g de bròquil blanc, tallar amb ramets ben petits1 pebrot verd, tallat a tires1 gra d’all 350 ml de brouoli de gira-sol per fregirunes gotes d’oli de sèsam1 c/p de maizena3 c/s d’aigua2 c/s de salsa d’ostres½ c/p de sucre¼ c/p de glutamat sòdic 1 c/p de suc de gingebre

Elaboració1.- barrejarem les gambes amb la sal i el sucre i ho deixaremreposar 2.- amb dues cullerades d’oli posarem els ous batuts en unapaella, fins que s’hagi fet com una truita, l’enrotllaremposant-hi les gambes a dins i fem un rotlle o caneló3.- el posarem al vapor a coure fins que les gambes siguincuites, però no massa, i el deixarem refredar4.- escalfarem en el wok 3 cullerades d’oli, hi fregirem el grad’all, aixafat amb el ganivet, i el traurem un cop sigui daurat.5.- saltejarem amb una mica d’oli el porc i els bolets, tallats adaus, hi afegim les pastanagues i l’“abalon”, el bròquil i elpebrot verd. 6.- hi posem els ingredients per la salsa i s’hi afegeix la trui-ta a rodelles i el brou , quan bull hi posem la maizena per lli-gar la salsa7.- posarem el porc al fons de la safata, pel cim la verdura ial voltant les rodelles de truita.

FAI LOCK KAR TENG(la família feliç)

ESPORTS

72_pDS

Inici de temporada2012-2013

Arrenca una nova temporada que ha de servir perconsolidar la feina feta en l’anterior. Els tècnicsja s’han reunit per planificar la nova competiciói els entrenaments han començat amb les últi-

mes calors de l’estiu. Els primers d’arrencar han estat els jugadors dels

equips sènior, juvenil i cadet, que des del dia 27 d’agost hancomençat a escalfar motors. El dia 3 de setembre els infan-tils han fet el seu primer entrenament i el dia 4 han comen-çat els alevins. El dia 12 de setembre benjamins i sèniorfemení començaran la seva posada a punt.

Ens hem de felicitar per la gran quantitat d’equips i juga-dors que han començat aquesta pretemporada. Deu equipsde handbol, un de “volei” i més de 150 esportistes del nos-tre club que durant aquesta nova temporada faran salut alnostre poble. Desitgem que la temporada sigui profitosaper a tots, i que com el nostre fundador deia, sapiguem“guanyar amb noblesa i perdre amb dignitat”.�

ues

Assemblea de socis

Afinal de temporada, al pis superior del Coro esdugué a terme l’assemblea general de la UnióEsportiva Sarrià. Un cop aprovats els comptesde l’exercici anterior, s’acordà l’augment tant

de la quota de soci com de les quotes de l’escola esportiva,sobretot si tenim en compte que cada cop és més difícil tro-bar finançament extern, que ajudi el nostre club. És unaveritable llàstima que les institucions es dediquin a sanejar

clubs de les nostres contrades que han gestionat de mane-ra desastrosa els seus recursos, i que passin per alt aquellsque any rere any fan la seva feina, mirant de no estirar mésel braç que la màniga. Cal recordar que el nostre club ésl’únic de tot Girona que durant tota la seva història ha com-petit a nivell estatal, i això deu voler dir alguna cosa.

Finalment es va aprovar la confecció d’un document derègim de conducta intern del club. Aquest document ha deregular el comportament i conducta de jugadors, entrena-dor i públic, per tal de conscienciar tothom que la pràcticade l’esport és una cosa integral que va més enllà de fergol a una porteria..�

Joan Pòrtulas i Xavi Rodríguez

L’Infantil de la UES campió del torneig Internacional Valero Rivera.

ESPORTS

pDS_73

Campionat d’EuropaJuvenil – Guillem Lozano

Si hi ha un fet remarcable aquesta temporada és elmagnífic debut de l’equip femení de la UES.Entre els dies 1 i 4 d’abril les noies van disputarel torneig internacional vila de Lloret.

L’expectació fou màxima, més de setanta seguidors delnostre club es desplaçaren a terres selvatanes per veure eldebut de les noies, que no van decebre. Primer partit i pri-mera victòria. El rival fou Loughborough University , i mal-grat els nervis eren a flor de pell abans de començar el par-

tit, quan el xiulet es va deixar sentir la tremolor va deixar pasal bon joc, que va fer que les noies s’enduguessin una vic-tòria de mèrit davant les rivals angleses.

El segon partit les nostres jugadores mai es van donar pervençudes i, malgrat perdre contra l’experimentat equip del’handbol DAS, mai donaren el partit per perdut, mostrant unimatge de lluita i sacrifici pròpies de jugadores de primer nivell.

Finalment, i després de encreuar-se amb els equips del’altre grup participant el torneig, la UES va assolir una ter-cera posició ben merescuda.

El joc desplegat per aquest equip i el suport rebut perl’afició, van fer que el regust de boca que va quedar fos mésque agradable, per aquest motiu estem segurs que aquestequip té un futur més que prometedor. �

Tornejos d’estiu

Si algú s’ha mostrat actiu aquest estiu ha estatl’equip infantil, la seva participació als tornejosinternacionals Valero Ribera (a Lloret i Blanes) iCiutat de Banyoles, s’han comptat per victòries, i

és que els nostres joves jugadors després de la magnificatemporada que van dur a terme, no n’han tingut prou i hanaprofitat l’estiu per millorar i passar-s’ho bé jugant a hand-

bol. L’afegit de poder jugar contra equips de terres llunyanessempre és un incentiu, com per exemple la final jugada con-tra el Bordeaux francès, en la qual s’imposaren els nostresjugadors per un resultat de 35 a 28, a més cal destacar queel nostre porter Antonio Moreno va ser proclamat jugadormés valuós del torneig.

Altres participacions de jugadors del nostre club en tor-nejos esportius han estat al handbol platja de Sant Antonide Calonge i les 12 hores de handbol de Banyoles. Tant uncom l’altre torneig han servit per difondre la pràctica delnostre esport en la temporada estival.�

Els nostres infantils desprès de proclamar-se campions del Ciutat de Banyoles.

74_pDS

Els Wolves de Sarrià de Ter hantancat la temporada 2011-2012amb un èxit històric aconseguintel títol en les dues categories a

la Spanish Flag Bowl que es va celebrar elpassat 1 de juliol a Roda de Barà.

D’aquesta manera el projecte de FlagFootball de Sarrià, que està centrat en lapromoció de la base d’aquest esport, hatancat la seva tercera temporada aconse-guint els primers títols a nivell català iespanyol. Uns excel·lents resultats quasiimpensables quan es va començar.

L’equip sub13 dels Wolves va dominarclarament la final de la seva categoria con-tra els Imperials de Reus, guanyant per unclar 32 a 6. Abans, els petits dels Wolveshavien disputat un triangular amb equipsde la categoria superior aconseguint unasorprenent victòria contra el Mercader icaient derrotats contra els Pere Vives B.Un fet que demostra que el futur d’aquestequip està més que garantit.

Pel que fa a l’equip sub15, primer vahaver de guanyar dos partits per classificar-se per a les semifinals, derrotant els Bousde Museros i els Imperials de Tarragona,es van plantar a les semifinals on es vantrobar als temuts Reds de Terrassa.

El joc dels sarrianencs va ser excel·lenti es van endur la victòria per un clar 25 a 12en el que de ben segur va ser una finalanticipada i on els Wolves van ser supe-

riors en totes les facetes del joc. A la final, els Wolves es van

desfer dels Pere Vives B per un clar 25 a 7aconseguint així el doblet a nivell espan-yol.

La jornada es va arrodonir amb ladesignació de dos jugadors sarrianencscom a millors jugadors de la competició,Yinet Camila, millor jugadora de la catego-ria sub13, i Gerard Quesada, millor jugadorde la categoria sub15.

Us dies mes tard tots els jugadorscampions d’Espanya van se rebuts al’Ajuntament de Sarrià de Ter per l’alcalde iel regidor d’esports i van poder sortir albalcó per saludar els familiars i amics ques’hi van aplegar. La celebració va finalitzaral restaurant Kim’s que serà patrocinadordel club la propera temporada.

Amb aquest resultat els Wolves tan-quen la temporada amb 4 títols , la CopaCatalana Sub13, la Copa Catalana Sub15,la Spanish Flag Bowl Sub13 i la SpanishFlag Bowl Sub15, a més també han acon-seguit un sotscampionat a la Lliga Catala-na Sub15.

La temporada 2012-2013 el Falg Foot-ball Sub13 i Sub15 continuarà sent l’eixprincipal del club, però s’hi afegirà tambéel futbol americà, que arriba com a novasecció dels Wolves. Emoció i espectacleassegurat!

Felicitats, Campions!!! �

ESPORTSwolvesEls Wolves Sarrià de Ter campions d’Espanya deFlag Football sub13 i sub15

Enric Sucarrats

Recepció a l’Ajuntament de Sarrià de Ter dels equips sub13 i sub15 dels Wolves,guanyadors de la Spanish Flag Bowl . Fotos. Wolves

EditorialCorren mals temps. Tempsd’indignació i de consternació.Temps de desolació. I també tempsde confusió. El poder cada dia méscrescut i l’oposició desapareguda.Tenim però la gran sort de podercomptar amb aquest espai, llum iguia del nostre devenir que enssenyala amb precisió, com un fardins la fosca, quin és el camí quehem de seguir.D’això... Quin és el camí que hemde seguir? Que hi ha algú?

Sam Enfot, TSN,Redactor sense Cap.

El RescatAllà, en Rajoy i en Montoro nidiuen el que fan ni fan el que deienque farien.Aquí, l’Uri Pujol i en Felip Puigtinasseguren amb cara de pòquer quesón molt bons minyons i que mai,mai! han engreixat la vaca delpartit amb userda aliena.Mentrestant l’esquerra mésperduda que aquell del fanalet quebuscava un home. I per acabar derematar-ho, l’Aznar que amenaçade tornar.Sisplau Europa: rescateu-nos! Rescateu-nos de tanta mediocritat!

X. X., TSN,Portaveu no Autoritzat del 16M.

I have a DreamL’amic d’un conegut d’un saludatha viatjat per La Mancha (ni LaTaca ni La Mànega: La Mancha) iha vist immenses autovies migdesertes que corren paral·leles aàmplies carreteres nacionalsdesertes del tot que, segons ell, ensfarien bavejar d’enveja als catalans.Sana, però enveja al cap i a la fi.I mentrestant nosaltres aquí per fer

uns 9 Km. que hi ha entre la sortidade l’aeroport i la de Salt hem depagar 1,85€.Coses de l’Espanyia cañí...

Sanç Panxa,TSN, La Manxa.

RetContinuen a bon ritme lesretallades imposades pels diferentsgoverns que tenim la sort de gaudir.Amb l’enuig mal dissimulat delsgovernats (que tot sigui dit depassada, no hi entenen un borrall ivolen opinar de tot), els nostrespròcers apliquen la tisora sensemiraments i amb decisió, com elbon cirurgià que sap que la sevaactuació, ni que sigui dolorosa, ésimprescindible.Veus inexpertes i sovint cridaneres,argumenten que no retallen per oncaldria, però quin cirurgià no s’hadeixat una bena dintre abans decosir? Tothom pot tenir un petiterror i el que es tracta és de fercostat i no d’anar criticant aquí iallà.I els qui reclamen un tracte mésjust que no pateixin, que ja hodiuen les benaurances: Benauratsels qui tenen fam i set de justíciaperquè acabaran farts.

Laica Grangé, TSN,Sarrià del Mig.

ÀngelaLa senyora Àngela, filla de l’antigaRepública Democràtica Alemanya(ves quines coses, eh?), imposa ambmà dura la política econòmica acasa nostra i a mig Europa.El IV Reich ens domina sensenecessitat de guerres ni bombes.Només calen governants mesellsdisposats a fer un cop de taló icridar Heil! Que com tothom sap

vol dir: Sí, senyora!Carles Marcs,TSN, Berlin.

NotíciesHi ha notícies que ens gelen la sangi d’altres que ens fan petar de riure.Acabo de llegir que les autoritatsmonetàries volen crear un bancdolent.Ah! Però és que n’hi algun que noho sigui? Jo esperava de lesautoritats la creació d’un banc bo,que doni crèdits a baix interès, queens tracti com a persones i que noensarronin els clients ambmandangues preferents.Ep!, que potser no he llegit bé lanotícia i és això el que volen fer.O potser és que les autoritats tenenmolt poca autoritat.

Marc Franc,TSN, Analista.

MicrorrelatI quan es va despertar, el peatgeencara era allà.

Agust Montroig,TSN, AP7.

La ReivindicacióEns sentim cansats i decebuts,emprenyats i desil·lusionats, peròencara ni que només sigui amb unfil de veu, seguim exigint que enstreguin l’aligot fatxa del Pont.La gallina a la cassola!

samenfot.blogspot.com

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: Quan un cirurgià s’equivoca, el millor és tirar-hi terra al damunt. Woody Allen

pDS_75

Documents

Parlem_de_Sarria_81