11
Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas 1 LA CARRASCA Pascual Hernández Cogollos COL·LEGI AVE MARIA Carcaixent (Valencia) Introducció: En aquest projecte hem fet varies activitats relacionades amb la Carrasca. Algunes de les activitats relacionades les hem fet al laboratori però també hem fet altres al medi natural. La idea inicial d’aquest projecte era arreplegar bellotes d’una carrasca centenària que hi ha al nostre poble i fer-les germinar per a després intentar fer créixer altres carrasques que replantaríem en el poble (en alguns horts) i així poder portar un seguiment o un cens d’aquestes carrasques. Les activitats de laboratori que hem realitzat han sigut: Germinació de llavors de carrasca al laboratori, estudi d’algunes adaptacions realitzades per la flora del bosc mediterrani, Estudi de distints tipus de sòls, Observació d’espècies representatives de la flora mediterrània. A més a més tot açò ho hem completat anant al Jardí Botànic de València i fer allí el taller de Adaptacions de la flora mediterrània. Objectius: Conèixer les principals adaptacions que presenten les plantes mediterrànies. Conscienciar als alumnes de la importància de preservar el medi natural. Aprendre a treballar correctament al laboratori i apreciar l’ordre i el rigor al treballa allí. Utilitzar correctament les lupes binoculars i els microscopis. Entendre les condicions necessàries per a que una llavor germine. Valorar la importància de defensar el medi natural i rebutjar totes les actuacions que posen en perill aquest medi. Relació del tema proposat amb el Currículum del curs: El Projecte està relacionat amb l’assignatura de 4t d’ESO, concretament amb els temes relacionats amb ecologia.

Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

1

LA CARRASCA

Pascual Hernández Cogollos COL·LEGI AVE MARIA

Carcaixent (Valencia) Introducció: En aquest projecte hem fet varies activitats relacionades amb la Carrasca. Algunes de les activitats relacionades les hem fet al laboratori però també hem fet altres al medi natural. La idea inicial d’aquest projecte era arreplegar bellotes d’una carrasca centenària que hi ha al nostre poble i fer-les germinar per a després intentar fer créixer altres carrasques que replantaríem en el poble (en alguns horts) i així poder portar un seguiment o un cens d’aquestes carrasques. Les activitats de laboratori que hem realitzat han sigut: Germinació de llavors de carrasca al laboratori, estudi d’algunes adaptacions realitzades per la flora del bosc mediterrani, Estudi de distints tipus de sòls, Observació d’espècies representatives de la flora mediterrània. A més a més tot açò ho hem completat anant al Jardí Botànic de València i fer allí el taller de Adaptacions de la flora mediterrània. Objectius:

• Conèixer les principals adaptacions que presenten les plantes mediterrànies. • Conscienciar als alumnes de la importància de preservar el medi natural. • Aprendre a treballar correctament al laboratori i apreciar l’ordre i el rigor al treballa

allí. • Utilitzar correctament les lupes binoculars i els microscopis. • Entendre les condicions necessàries per a que una llavor germine. • Valorar la importància de defensar el medi natural i rebutjar totes les actuacions que

posen en perill aquest medi. Relació del tema proposat amb el Currículum del curs: El Projecte està relacionat amb l’assignatura de 4t d’ESO, concretament amb els temes relacionats amb ecologia.

Page 2: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

2

Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània:

• Exemplars de plantes mediterrànies. • Lupes binoculars. • Portaobjectes i cobreobjectes per a vore els distints tipus de tricomes que presenten

les plantes. • Microscopis.

Pràctica 2: Estudi de distints tipus de sòls

• Mostres de distints tipus de sols. • Provetes graduades • Embuts i paper de filtre. • Àcid clorhídric i aigua oxigenada. • Tubs d’assaig. •

Pràctica 3: Germinació de llavors de carrasca • Bellotes de carrasca. • Pots de vidre o platets de plàstic • Cotompel • Aigua • Macetes i sòl

Normes de seguritat:

• Cal anar amb molta cura amb l’àcid clorhídric que utilitzem per a la pràctica del sòl. • També cal extremar les precaucions amb els bisturís que utilitzem per a extraure

l’epidermis i els tricomes de les fulles de les plantes. Procediments: Pràctica 1: Adaptacions de la flora mediterrània

1. Repartim les distintes plantes representatives per les taules. 2. Expliquem als alumnes les distintes adaptacions que presenten les plantes

mediterrànies. El conjunt d’adaptacions que s’han produït en les fulles rep el nom de xerofília i son:

1- La reducció de la grandària de les fulles donant lloc, en ocasions, a fulles en forma d’espines. En aquest cas es la tija la que s’encarrega de fer la fotosíntesi.

2- Els estomes es situen en el envés de les fulles, protegits mitjançant pels i escames.

Page 3: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

3

3- En algunes plantes es produeix un recorbament dels bordes de les fulles, de forma que els estomes que estan en el envés queden més protegits. Ex: Romaní.

4- També es pot produir un recobriment de les fulles i de les tiges mitjançant pels, donant un aspecte blanquinós, que reflexa la llum i evita el sobrecalentament. Ex: Jara.

5- Les fulles s’endureixen al acumular distintes substàncies (lignina, cel·lulosa, etc) i reben el nom de fulles coriàceas. Ex: Coscoll.

6- També es produeix un major recobriment del feix (haz) de les fulles per substàncies cérees (cutícula), que al ser hidròfoba, aïlla a la fulla evitant la pèrdua d’aigua.

7- En ocasions algunes plantes emmagatzemen aigua en les seues fulles o les seues tiges. Ex: Raïm de pastor.

8- Hi ha espècies que perden les fulles durant l’estació calorosa i seca per a reduir al màxim la pèrdua d’aigua. Ex: Esparraguera.

9- Altres son capaces de modificar la posició de les seues fulles o la seua forma, per a que estiguen exposades al sol només els seus bordes.

3. Els alumnes intenten identificar les adaptacions que hem comentat amb les distintes plantes que tenen a la taula.

4. Utilització de la lupa per a vore algunes d’aquestes adaptacions. 5. Elaboració de preparacions microscòpiques per a vore els distints tricomes que

presenten així com l’epidermis i els estomes.

Page 4: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

4

Pràctica 2: Estudi de distints tipus de sòls

1. Repartiment per taules de les distintes mostres de sòl (arena platja, sòl de camp 1, sòl de camp 2, sòl de muntanya)

2. Numeració dels quatre tipus de sòl. 3. Estudi de la retenció d’aigua:

Amb en aquesta experiència sabrem el nivell de sequedat del sòl i si està format per materials que retenen l’aigua o no.

a. Col·loquem en un embut 50 gr de terra i tirem sobre ella 100 cc d’aigua. b. Apliquem a la eixida de l’embut en una proveta graduada i mesurem el aigua

que s’arreplega. c. L’aigua retinguda s’obtindrà restant:

Aigua retinguda: Aigua que hem tirat - Aigua filtrada. 4. Contingut de matèria orgànica:

En aquest experiment veurem si el sòl te matèria orgànica: Les pautes que seguirem seran:

a) Col·loquem en una bandeja de plàstic o de cristall un munto de terra. b) Deixem caure sobre la terra unes gotes de aigua oxigenada. c) Si la terra conte matèria orgànica l’aigua oxigenada reaccionarà i eixiran

bombolles com si bullira. 5. Estudi del contingut en carbonats:

Estudiarem el contingut que te cada sòl en carbonats (co32-).

Page 5: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

5

Per a estudiar el contingut en carbonats utilitzarem àcid clorhídric (HCl). El àcid reacciona amb el carbonat i bullirà. El àcid clorhídric es corrosiu, pel que hi ha que tindre molta cura a l’hora de manejar-lo.

6. Estudi del humus que conté un sòl: Humus���� Material obscur i amorf, que constitueix la matèria orgànica del sòl. Està format per la descomposició de les plantes i de les restes dels animals, té una composició química complexa. El humus fa que el sòl retinga més aigua. Proporciona fertilitat al sòl i permet el creixement dels vegetals. Per a estudiar la presència de l’humus posarem distints tipus de sòls en tubs d’assaig dissolts amb aigua, els deixarem reposar un temps i després veurem la quantitat de sòl que sura, aquesta serà la part del sòl que és humus. Amb aquesta experiència podrem veure també la composició de partícules que té el sòl:

- GRAVES: Partícules amb diàmetres superiors a 2 mm. - ARENES: Partícules amb diàmetre entre 2 i 0.05 mm. - LLIM: Partícules de diàmetre comprés entre 0,05 i 0,002 mm. - ARGILES: Partícules de menys de 0,002 mm de diàmetre. -

Page 6: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

6

Pràctica 3: Germinació de llavors de carrasca Algunes plantes com la carrasca es desenvolupen a partir de les seues llavors, quan aquestes germinen en les condicions adequades. En aquesta experiència hem intentat que una llavor de carrasca germine i hem estudiat els canvis que es produeixen.

1- Fiquem el cotòmpel en el got i el banyem prou sense xopar-lo. 2- Col·loquem sobre el cotòmpel mullat les llavors. 3- Observem el que succeeix al llargs dels dies (deurem mantindre sempre mullat el

cotòmpel). Observarem que les llavors comencen a unflar-se. 4- Quan observes algun canvi apreciable dibuixa-ho i descriu que ha passat i en quin

dia. 5- Quan la llavor ja haja germinat la plantarem en una maceta per a que brote la

carrasca i després poder-la plantar en un hort o en la muntanya. Quan plantes la llavor germinada has de fer-ho en un recipient llarg (botella de d 2 litres tallada) ja que la llavor ha de créixer en profunditat.

Page 7: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

7

Page 8: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

8

Page 9: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

9

Pràctica 4: Plantació de les bellotes de Carrasca al Hort de Soriano El dia 12 de Gener anàrem al Paratge Natural que tenim en Carcaixent anomenat Hort de Soriano. En aquest lloc tots els anys es fan replantacions en una zona que es va cremar fa uns anys. Nosaltres anàrem en els alumnes de 3r i 4t d’ESO en total uns 36 alumnes i plantàrem les llavors que havíem germinat prèviament al laboratori o casa. Les plantarem en un lloc on havíem ficat una cinta de balisa per a poder fer un seguiment de les llavors de la carrasca centenària del nostre poble. Plantàrem bellotes germinades i algunes que ja havien brotat. Ara ens queda al llarg de l’any fer un seguiment d’aquestes carrasques i vore quantes de les germinades han tirat endavant.

Page 10: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

10

Temps necessari per a desenvolupar les pràctiques: Pràctica 1: Adaptacions de la flora mediterrània �2 sessions d’una hora cadascuna. Pràctica 2: Estudi d’un sòl � 1 sessió Pràctica 3: Germinació d’una llavor � Una sessió de preparació i posterior seguiment de la germinació. Qüestions per als alumnes:

• Identifica cadascuna de les plantes que has observat al laboratori en el nombre d’adaptació que presenta.

• Dibuixa els distints tipus de tricomes que has observat. • ¿Quin tipus d’adaptació presenta el romaní, l’argelaga i l’esparreguera? • Explica perquè les plantes presenten pels en les fulles. • ¿Què és l’humus? • Ompli la següent taula dels quatre tipus de sòl que hem estudiat:

Tipus de sòls CARACTERÍSTIQUES

Sòl A Sòl B Sòl C Sòl D

Retenció d’aigua

Contingut de matèria orgànica

Contingut en Carbonats

Presència d’humus

Page 11: Pascual Hern ndez Cogollos LA CARRASCA · 2 Material i recursos necessaris: Pràctica 1: Observació d’adaptacions de la flora mediterrània: • Exemplars de plantes mediterrànies

Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas

11

• ¿Quines condicions necessita una llavor per a poder germinar? • ¿Realitzares els procediments de la germinació a casa com el professor et va

explicar?¿Quantes llavors t’han germinat? De les llavors que et germinaren, ¿quantes han brotat?

• Fes una reflexió sobre el projecte Carrasca que et sembla i com el milloraries.

Anàlisi de la pràctica presentada pel professor Els alumnes s’han involucrat prou en el projecte. A més de fer germinar les bellotes de la carrasca centenària del nostre poble, també hem repartit altres bellotes d’altres carrasques i hem involucrat a tots els alumnes d’ESO. Aquestos alumnes van fer germinar les bellotes i després al curs que ve les plantarem quan fem la repoblació per les nostres muntanyes. Alguns alumnes no han respost massa be en la germinació de les llavors que se’ls ha donat per a casa ja que alguns no han seguit els procediments indicats per a la germinació de la llavor. Les expectatives inicials que teníem s’han complit ja que als alumnes es feia il·lusió plantar en el seu hort o en la muntanya una carrasca que provenia de la llavor d’una altra que ja fa molts anys viu en el nostre poble. Tots els anys fem una reforestació però amb espècies que ens facilita l’Ajuntament, aquest any hem intentat fer la repoblació amb llavors de carrasca que hem alliberat directament per la muntanya i amb algunes carrasques que teníem plantades de l’any anterior. En quant a les pràctiques realitzades al laboratori els alumnes han expressat el seu interès ja que els continguts teòrics que hem vist a classe els hem pogut posar en pràctica al laboratori.