T ’ A T R E V I R I E S A D I R Q U I N E S S Ó N L E S E S P È C I E S D E P E I X M É S P E S C A D E S A L L I T O R A L C A T A L À ?

S E G U E I X L L E G I N T P E R D E S C O B R I R - H O !

L A S 1 0 E S P È C I E S A M B M A J O R V O L U M D E V E N D E S ( T )

L A S 1 0 E S P È C I E S A M B M A J O R F A C T U R A C I Ó ( M I L E S D E € )

INSTAL·LACIONS CENTRALSC/Tarragona,69 17181 Aiguaviva, Girona

Telf. 972 244 600

F O N T : D I R E C C I Ó G E N E R A L D E P E S C A I A F E R S M A R Í T I M S

Veurem que els principals protagonistes són els peixos blaus: el seitó (8809 Tn/any) i la sardina (7198 Tn/any) són amb diferència les espècies més pescades a Catalunya. De fet, aquestes dues espècies representen més del 50% del volum total de venda de productes de la pesca a les llotges catalanes. Després trobaríem el lluç (1072 Tn/any) i en un tercer nivell el pop blanc i el pop roquer. Curiosament, tot i que els kilograms capturats de peix blau representen gairebé el 59% del total, quant a recaptació econòmica només suposen un 30% del total de la facturació anual a Catalunya.

Quant a facturació, els crustacis i cefalòpodes cobren protagonisme. La gamba rosada és l'espècie pesquera amb més repercussió econòmica, amb més de 16 milions d'euros anuals. Pop blanc, pop roquer, escamarlà i sèpia també es troben entre les 10 espècies que comporta més guanys. En el cas del grup dels crusta-cis, amb només un 4,6% de les captures es genera el 24% del volum de negoci anual a les llotges catalanes.

Si comparem els peixos blaus i els peixos blancs, veiem que ambdós grups representen una recaptació econòmica similar; en canvi, quant a volum capturat, el peix blau suposa ben bé el doble que el del peix blanc. Cal destacar que es desembarca una important quantitat d'espècies comercials que, malgrat que tinguin un alt valor gastronòmic i nutritiu i un preu molt assequible, són poc conegudes pels consumidors, ja que la tendència habitual és adquirir el que ens és més familiar.