PÀGINES 2, 3 i 4 Dominical - Diari de Girona...2008/11/09 · 2 Dominical Diumenge 2 de novembre de 2008 Dominical Passeig General Mendoza 2. 17002 GIRONA. Telèfon: 972 20 20 66

Entrevista David Carvajal Cap del Servei de prestació d’empreses de Figueres. PÀGINA 5. Reportatge La Girona quees defensa. Una guia del patrimoni defensiu de la ciutat. PÀG. 6 i 7. Arquitectura Premi Mies van der Rohe. PÀ G. 11.

Dom

inic

alDiumenge 2de novembre de 2008

Diari de Girona ReportatgeEls focussobre ChaplinFotografies,filmacions, cartellsi altre materialdocumental mostrenla trajectòria delcreador de Charlot. PÀGINES 2, 3 i 4

MisterSofà

MMister SofàCtra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA

US DESITGEM UNES BONES FIRES DE SANT NARCÍS!

2 DominicalDiumenge 2de novembre de 2008

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

CoordinacióPili Turon

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (EXPOSICIÓ«CHAPLIN EN IMATGES» DE L’OBRA SOCIALDE LA FUNDACIÓ LA CAIXA)

2 de novembre de 2008

5 EntrevistaDavid CarvajalEl cap del Servei de prestaciód’empreses de Figueres valoraels efectes de la crisi.

6 i 7 ReportatgeLa Girona quees defensavaUna nova guia elaboradaper Jaume Prat i Jordi Pericotdescobreix la ciutat a partirdel seu patrimoni defensiu.

9 ReportatgeWagner, geni o mite La casa museu del compositoralemany ha acollit aquest anyun cicle de concerts amb laseva tetralogia completa.

11 ArquitecturaPremi Mies van der Rohe

14 Col·leccionisme Setanta-cinc anys de Fira

18 Música AC/DC presenta disc

SUMARI

ChaplinEls focus sobre

Unes 200 fotografies, cartells, revistes, documents i fragmentsde filmacions ofereixen una visió global del creador de Charlot,

en una exposició al Museu d’Història de la Ciutat de Girona.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

1

2

Reduir l’estat. Controlar els preus, els in-teressos i els beneficis (...) Cooperaciómundial en el comerç (...) Un salari sufi-

cient per a tots els homes i les dones més gransde 21 anys. Estaria a favor de la iniciativa pri-vada sempre que no impedeixi el progrés o elbenestar de la majoria». Charles Chaplin va ex-posar aquests plantejaments econòmics i so-cials el 1933, en un article que va publicar din-tre de la sèrie titulada «Un còmic veu el món».Rellegint aquestes paraules salta a la vista la vi-gència d’un artista –director de cinema, actor,guionista i compositor de la música de les se-ves pel·lícules– al qual ara és possible acostar-se a través d’un recorregut visual per la sevacarrera. El Museu d’Història de la Ciutat de Gi-rona permet fer-ho amb una exposició de l’O-bra Social de la Fundació La Caixa, que abansha passat per París, Rotterdam, Hamburg, Lau-sana, Brussel·les, Montpeller i Bolonya.

Chaplin en imatges és bàsicament això, uncompendi d’imatges –fotografies, filmacions,cartells promocionals o portades de publica-cions diverses–, però també incideix en el pen-sament del creador de Charlot reproduint frag-ments de la seva autobiografia, articles o inter-vencions públiques. L’art del cineasta i el pen-sament polític d’un home amb consciència so-cial, a qui el govern dels Estats Units va acabarretirant el visat d’entrada al país on va viure en-tre 1910 i 1952.

Charles Spencer Chaplin (Londres, 1889-Co-riser-sur-Vevey, 1977) va fer les seves primerespel·lícules quan tenia 25 anys i no va deixar detreballar durant el mig segle següent. El 1966va dirigir el seu últim film, La comtessa de HongKong, que van protagonitzar Marlon Brando iSophia Loren. Molt abans, el 1918, Chaplin vafundar els seus primers estudis cinematogràfics–apareix en fotografies fent la primera palada

de les obres–, un lloc on es van realitzar llarg-metratges com ara El xicot, La quimera de l’oro El circ.

Bàsicament els arxius familiars, però tambécol·leccions particulars, han subministrat lesaproximadament 200 fotografies d’estudi, car-tells, revistes, documents i fragments de pel·lí-cules que integren l’exposició i que permetenconfigurar-se una visió global de l’artista. Lamajoria del material pertany a l’arxiu fotogrà-fic de Chaplin Studios, però també hi ha un fonsespecialment valuós ja que s’exhibeix pública-ment per primera vegada: es tracta de l’ÀlbumKeystone, que porta el nom dels primers estu-dis per als quals va treballar. Aquest llegat estàformat per un seguit de làmines que inclouenfotogrames acompanyats d’un text manuscrit,que recull els arguments dels primers 35 curtson va actuar Charles Chaplin el 1914. Per com-plementar aquesta documentació, l’exposició

Reportatge


Fotos:A sobre d’aquesteslínies, la imatgeidentificativa de«Charlot, heroi delspatins».A sota, les botescaracterístiques delpersonatge.1Un fotograma de«Charlot boxejador». 2Un concursd’imitadorsorganitzat el 1921.3Un grup d’escolarsen una de les salesde l’exposició«Chaplin en imat-ges».4Diferents portadesde publicacionsdedicades a Chaplini al seu personatge. 5 i 6El vessant romàntices va potenciar,introduint personat-ges femenins.

5

6

4

3

comissariada per Sam Stourdzé també disposade dotze pantalles i set projeccions que mos-tren diferents muntatges, com ara un reportat-ge sobre el rodatge d’El gran dictador fet perSidney Chaplin, germà del cineasta; un frag-ment descartat de Les llums de la ciutat, en elqual Charlot es passava set minuts intentanttreure un tros de fusta d’entre els barrots d’u-na claveguera al mig del carrer; o diverses pel·lí-cules domèstiques, rodades en 8 mil·límetresdurant la dècada dels 50.

El barret, el bastó i les botes són els símbolsde Charlot –prou importants per ser l’únic ele-ment d’una sèrie de tres fotografies–, l’alter egode Chaplin que va néixer barroer, vil, sense es-crúpols i sempre mirant de treure profit de to-tes les situacions. Però Charlot va evolucionarper convertir-se en un personatge carregat d’e-moció i compassió, que buscava un contrapuntromàntic en les seves companyes femenines,adoptant una imatge dolça i melancòlica que

va aconseguir vincular l’actor amb el públic. Talcom va explicar ell mateix, Chaplin va trobarel personatge just quan es va vestir amb la sevaroba i es va maquillar; llavors, Charlot es vasubmergir de caps a la realitat.

CRÍTICA SOCIAL I POLÍTICAEl creixement de Charles Chaplin com a cine-asta va trobar camp obert quan va deixar de serel simple actor d’una productora per dirigir icontrolar tot el procés de muntatge de les se-ves pel·lícules; cosa que li va permetre ampliarel registre còmic i introduir temes autobiogrà-fics, de crítica social o d’actualitat política. Pre-cisament, les seves incursions en aquests àm-bits li van començar a provocar problemes alpaís on vivia des dels 21 anys. I per exemplifi-car-ho res millor que Temps moderns –la pri-mera pel·lícula on Charlot va parlar, intentantcantar una cançó de la qual havia oblidat la lle-tra– i El gran dictador, dues produccions que

van indignar els sectors més conservadors dela societat nord-americana; tant que, durant laguerra freda, la Comissió d’Activitats Antiame-ricanes el va acusar de simpatitzar amb el co-munisme i va acabar instal·lant-se a Suïssa.

L’exposició del Museu d’Història de la Ciu-tat també testimonia la seva influència en elsmoviments avanguardistes de les primeres dè-cades del segle XX. Així ho prova un vídeo delcubista Fernand Léger –que va descobrir Cha-plin gràcies al poeta Guillaume Apollinaire–, ti-tulat Ballet mecánique i que pertany a la col·lec-ció Musée d’Art Moderne del Centre GeorgesPompidou de París. El mateix Chaplin va es-criure un guió per a una pel·lícula de dibuixosanimats protagonitzada per un «Charlot cubis-ta», en la qual narrava un somni que acabavaamb el suïcidi d’una Gioconda encesa en fla-mes perquè Charlot –que s’autoproclamava«l’emperador del cubisme»– va rebutjar el seuamor.

Fotos:1 i 6

«El gran dictador»durant el seu

discurs final, i durantl’escena del ball.

2, 3 i 4Diferents cartells

promocionals de lesseves pel·lícules.

5Una de les imatges

més populars de«Temps moderns»

7Una escena

d’«El circ»

Reportatge


1 2

3

4

5 6 7

David Carvajal (Barcelona, 1969) treballades de principis del 2003 al Servei deCreació d’Empreses a l’Ajuntament de

Figueres, que ofereix assessorament i cursosper als ciutadans que vulguin muntar un ne-goci o formar-se.

Què és el primer que ha de fer un aturatper engegar? (s’ho pensa) Cal veure si en elsector que ha perdut té possibilitats de trobarfeina. Si és la construcció, serà difícil. I s’ha deplantejar una nova carrera. Depèn molt si lapersona té qualificació o no, com el peonat-ge a la construcció o l’hostaleria. Un oficial deprimera de la construcció potser ara perd lafeina, però no té perquè no trobar-ne més en-davant.

Hi ha sectors que no pateixin la crisi? Hiha un primer bloc que ha patit la crisi de cop,com la construcció o el sector turístic. I de re-truc tot va al darrere: el comerç en pateix. Peròla crisi és una oportunitat per a les empreses.Més que no patir, la crisi fa de filtre: les em-preses que treballen bé, amb productes d’unvalor afegit, es mantenen.

Si una empresa és competitiva no ha de te-nir por? Exacte. En els darrers anys, moltesempreses han anat fent, en l’onada de con-sum. Es venia tot. Ara el consumidor s’ho miramolt. I només les empreses productives tirenendavant. Fa poc han sortit dades de la pro-ductivitat a Girona: hi ha empreses poc pro-ductives.

Des del Servei de Creació d’Empreses, do-nen consell a la gent que vol fer coopera-tives? Hi ha dos nivells. El tema del treballa-dor que vol continuar d’assalariat i necessitaformació i recerca de feina. I el tema de crea-ció d’empresa. Oferim formació i millorar laqualificació del treballador. I millorarem la for-mació per aturats perquè per primera vegadala Generalitat permet que en els cursos de for-mació contínua hi hagi gent treballant i gentaturada. Apostem per la formació. En les em-preses, trobem que hi ha gent que vol posar-se pel seu compte. En cooperatives no es notaun gran creixement: sí en autònoms. Perquèpoden cobrar l’atur tot sencer.

Entre dos o tres tens més capital per al ne-goci. Sí, però intentem que la gent recapaci-ti. Tu has perdut una feina: et poden donar unatur llarg. Però la reacció ràpida d’agafar l’a-tur de cop i posar-te pel teu compte és visce-ral. Et guanyaràs la vida d’això que vols fer?

Fan estudis de mercat dels projectes? Sí.Oferim a la gent treballar amb ells per fer unpla d’empresa, que inclou màrqueting i un es-tudi del pla econòmic i financer.

I els dels familiars. També. Hi ha gent quevol només els ajuts: si ells no fan una anàlisiprofunda, nosaltres no obliguem a ningú. Al’emprenedor que ens arriba, l’informem delscrèdits i subvencions. Normalment, per acce-dir a una subvenció o una línia de crèdit, de-manen un projecte empresarial. De vegadesla gent fa el projecte perquè li demana el banc,quan ha ser per veure si té més viabilitat.

Hi ha més demanda dels cursos? Sí. Des

que fem cursos en quantitat, fa 4 anys, cadaany hi ha més gent interessada. Ara, és veritatque un percentatge important és també per-què està en situació d’atur i mirar alternatives.Tot i que, per ara, els cursos per a aturats noels hem començat. Però en la creació d’em-preses se’ns apunta força gent.

Es parla molt de l’emprenedor, però tenircapital per un negoci és difícil, no? Depèn.En professionals liberals, lampistes, la inver-sió és mínima. Amb el vehicle, un despatx acasa i 4 eines, en fan prou. Si algú capitalitzal’atur, o una subvenció, poden tenir una quan-titat. Negocis amb inversió, és difícil: però elstraspassos baixen en picat.

La bombolla s’escampava per arreu. Exac-te, jo tinc un local al carrer Peralada, per exem-ple, està en mal estat, però demano 30 o 50.000euros. Això s’ha acabat. Qui vol muntar un ne-goci amb inversió ho té complicat, perquè lesentitats financeres hi posen pegues. I passauna cosa: a Europa, la banca mira el projecteque portes i l’analitza. Aquí també diuen queho fan, però et miren els avals i qui tens al da-rrere. No es mira tant el projecte, i de vegadesperden bones iniciatives perquè l’aval no és

prou fort.

De quines ini-ciatives sesent més satis-fet? A la comar-ca han sortit co-operatives inte-ressants. És certque el tipusd’empresa queassessorem sónpetites. Llueixmenys que unade 153 perso-nes, però ajudaruna sabateriaon hi ha un pa-rell de treballa-dors és molt im-portant. Lesgrans empresescerquen gransconsultores.

El model ésBarcelona Ac-tiva? Són elsprimers, el refe-rent. La diferèn-cia amb Girona,Olot o la Selvaés la grandària,allà són 50 tèc-nics, aquí som2. Aquí tenimmés proximitat.Tots assesso-rem i formem.Aviat tindremun pla d’empre-sa on-line.

Què és més di-fícil per un pe-tit negoci, tro-bar finança-

ment o el paperam? La finestreta única em-presarial és un mite que sembla que no sorti-rà. La lògica és que un empresari ho tingui tota l’abast en un únic lloc. Ara has d’anar a10.000 llocs. Nosaltres indiquem on has d’a-nar i què has de fer. Aquí l’administració téuna mancança.

Els negocis d’immigrants funcionen? Hiha negocis perillosos: bars, botigues de robai negocis d’immigrants. Pensen que a casa sevafuncionen bé coses, però potser no aquí. Comel menjar: o t’ho treballes molt, o és difícil. Hiha dos tipus d’emprenedors: els de necessitati els de voluntat, que detecten una oportuni-tat i l’aprofiten.

Alguna cosa més? A partir de l’any vinent fa-rem cursos per consolidació d’empreses. Per-què engegar pot ser fàcil, però cal consolidarel projecte. I farem venir experts externs queexpliquin les seves experiències. Una empre-sa ben planificada és més difícil que fracassi.El primer passatemps dels catalans és com-prar.

Després del futbol? No, no. En un estudi dela Generalitat diu que és la primera activitat!

Entrevista


DAVID Carvajal Cap del Servei de prestació d’empreses de Figueres

En moments de crisi, els gironins cerquen possibles sortides creant petits negocis. Aquest servei,que ofereixen ajuntaments com Figueres o Girona, assessora sobre la viabilitat del seu projecteque creu que pot tenir èxit, o per millorar en la seva feina.

“La crisi és una oportunitatper a les empreses”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: CONXI MOLONS

“Hi ha negocisper als quela gent creu

que no ha desaber massa,com els bars

o la roba,i que tothomhi va. Però

això potser un error

monumental.Perquè

es podenpolir l’atur iquedar-se

sense estalvis,i sense feina. “

Sota el títol La muralla de Girona. Recor -reguts per les muralles, castells, torres,baluards, forts, reductes i portal, Jaume

Prat i Pons (Salt, 1965) i Jordi Pericot i Dilmé(Girona, 1957) són els autors d'una guia es-sencialment divulgativa que té el propòsit queel lector descobreixi aquell patrimoni defen-siu de la ciutat que, sovint, resta «amagat» perbona part de la ciutadania. Una guia que elsautors han planificat a través de cinc recorre-guts –«La Força Vella», «Les muralles dels sec-tors nord i sud», «Les muralles del Mercadal»,«Les defenses de Montjuïc» i «Els forts de lesPedreres»– i que, en cadascun d'ells, expliquenels diferents elements patrimonials que el lec-tor troba a través del trajecte proposat. I ama-nit amb detalls a fi de recercar la identificaciódel lector.

La guia és introduïda amb una breu històriadels murs defensius de la ciutat. Ha estat edi-tada per l'Ajuntament, dins la col·lecció «GuiesUrbanes» (número 11). Com a context, la ce-lebració del bicentenari de la Guerra del Fran-cès (1808-2008). Els signants de la guia desit-gen que, sobre el terreny, el lector «imaginil’espectacularitat de les torres defensives» deGirona ciutat a partir d'una mirada contem-porània a punts històrics.

En referència al contingut, els autors consi-deren que la guia té el propòsit d'incitar el lec-tor a descobrir la història de Girona a partirdels elements patrimonials que s'han conser-vat. «No és un llibre d'història amb recorre-guts», comenten, «sinó una verdadera guia onels recorreguts ens incitin o ens obrin la cu-riositat vers la història de la ciutat». Alhora, elsautors es desmarquen clarament de la simpleguia adreçada als turistes, que es limitaria apresentar la Girona que es defensava nomésamb la muralla ara dempeus. Jaume Prat i Jor-di Pericot defuguen d'un contingut només em-pàtic amb els erudits i cerquen la implicaciód'aquells que tenen curiositat per l'entorn mésimmediat. Que «el lector descobreixi la granquantitat d'elements històrics que encara es-tan amagats», raonen. «Elements quotidians ique encara són desconeguts», continuen. Una

curiositat que, després, hauria d'instar a am-pliar coneixements a través, per exemple id'entre altres opcions, de la bibliografia queells mateixos proposen al final del volum. Acausa del patrimoni que és descrit, el contin-gut de la guia tindrà validesa continuada. No-més alguna modificació en cas d'algun des-cobriment. El volum inclou mapes dels cincrecorreguts, un glosari amb conceptes per fa-

cilitar la comprensió de la funció del patrimo-ni i un nomenclàtor.

En la tasca d'elaboració de la guia, els au-tors han verificat que hi ha veïns de sectors dela ciutat que desconeixen l'entorn més imme-diat. Expliquen, a tall d'exemple, que veïns deMontjuïc coneixen l'existència del castell. Però«ignoren la situació de les torres defensives».Un altre cas. Veïns de les Pedreres que no te-nien constància dels «importants fortins i re-ducte que hi havia». A partir d’aquí, els autorsraonen que la guia que han presentat signifi-ca «una altra manera de conèixer la ciutat deGirona, alhora tan propera i tan desconegudaper a la majoria de nosaltres».

JAUME PRAT I PONS és autor del volumQuatre pedres de... La telegrafia òptica a Ca-talunya (Institut Cartogràfic de Catalunya,2004). I comissari de l'exposició sobre l’es-mentada temàtica realitzada a la sala La Car-bonera, del Museu d'Història de la Ciutat deGirona. Ha estat la primera exposició itinerantproduïda per aquest museu. Autor de diferentsarticles de recuperació històrica, Prat i Pons haimpulsat visites guiades a elements patrimo-nials de Girona desconeguts pel gran públic.La lectura de Girona entre 4 rius: l'origen delscarrers i barris de la ciutat (Ajuntament de Gi-rona, 1986) va ser clau a fi que Jaume Prat s'in-teressés per la història urbana de Girona.

JORDI PERICOT I DILMÉ és delineant es-pecialitzat en topografia i planejament urba-nístic. Autor de la planimetria de les exposi-cions 1877-2002» i «La telegrafia òptica. Enambdós casos, del Museu d'Història de la Ciu-tat de Girona. També dels llibres Quatre pe-dres de... La telegrafia òptica a Catalunya i Lamuralla de Girona. Dels orígens a l'enderro-cament, de David Iglésias (Ajuntament de Gi-rona i Institut d'Estudis Gironins, 2003). L'in-terès de Jordi Pericot per la muralla sorgeixarran d'una exposició de Caixa Girona sobreels barris de la ciutat. Ha centrat la recerca his-tòrica en el període de la Guerra del Francèsa Girona (1808-1814).

La Girona que es

defensavaUna nova guia divulgativa dóna a conèixer els elements del patrimoni defensiu de la ciutat

TEXT: JOAQUIM BOHIGAS FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ


1

2

3

RECORREGUT 4LES DEFENSES DE MONTJUÏC:

El quart recorrregut transcorre per unes edifi-cacions clau en la defensa de la ciutat en laGuerra del Francès. Prat i Pericot raonen queMontjuïc, i les Pedreres, van ser «els dos puntsestratègics més elevats que hi havia fora mu-ralla». En el primer cas, era una protecció perla part nord i nord-est. Defenses construïdesa partir de 1653. Un trajecte a fer en vehicle–sortint de la Plaça de Sant Pere– o caminant–des de la port posterior de Sant Pere de Ga-lligants. La Torre de Sant Joan, la Torre Suchet,la Torre de Sant Daniel, la Torre de Sant Nar-cís i la Torre de Sant Lluís són els punts de vi-sita abans de l'arribada a l'espectacular Castellde Montjuïc. «La força exterior més importantde Girona», en què podia allotjar 900 perso-nes.

RECORREGUT 1FORÇA VELLA:

El primer trajecte proposat està delimitat en elvell perímetre emmurallat. «Històricament,abraça el període que va des de la muralla fun-dacional fins a les reformes fetes al segle XIV»,comenten els autors. L'inici és a la plaça de laCatedral sortint del Portal i castell de Sobre-portes. El pas va a cercar el traçat de la mura-lla sobre roca natural a la pujada Sant Feliu.La torre de Boschmonar. Les muralles a ban-da i banda del carrer de les Ballesteries. Se-gueix el carrer de Carreras i Peralta, arribanta la plaça del Correu Vell. Situa el Portal deMigdia. I els límits del Castell de Girona. A tra-vés de la pujada de Sant Domènec, i del carrerde l'Escola Pia, el recorregut va a trobar la To-rre Vescomtal i el portal de l'Escola Pia. Tor-nant a la plaça de Sant Domènec, s'admira latorre i porta Rufina i, seguint, restes de mura-lla de diferents èpoques, la Torre de les Àli-gues i la Torre del Telègraf. Travessant la mu-ralla pel portal de Sant Domènec, el trajecteproposa la visita al Castell i Torre Gironellaper després, resseguint la muntanya, arribaral Portal i Baluard de Sant Cristòfol i, baixantpel Passeig de la Reina Joana, arribar a la mu-ralla carolíngia, i a les Torres Júlia i Cornèlia.El primer recorregut acaba al Portal de So-breportes.

RECORREGUT 5ELS FORTS DE LES PEDRERES:

El darrer recorregut proposat a la guia és per“les últimes defenses” construïdes, a la sego-na meitat del segle XVII, i, alhora, “les mésdesconegudes pels veïns de la ciutat”. De-fensaven la part est i sudest. Els autors divi-deixen el trajecte en dues parts. La primera ésla zona del Calvari, que, partint de la TorreGironella, passa pel reducte del Capítol i elFort del Calvari abans d'arribar al Polvorí, edi-ficats el 1756. La segona part del recorregutés a redós de la zona de la Torre de Teleco-municacions (El Pirulí) i comença a la TorreAlfons XII. Des de la Torre de Telecomunica-cions, s'observa el Polvorí Modern (1924),construït sobre l'antic polvorí del fort dels Ca-putxins (1707). El Fort de la Reina Anna i elFort del Conestable clouen aquest recorregut.

RECORREGUT 3MURALLES DEL MERCADAL:

És el trajecte més atípic dels proposats per-què només és visible una petita part –l'angle–de l'antic baluard de Sant Francesc i que araés la base del monument del Lleó a la plaçade Calvet i Rubalcaba. També és visible a l'in-terior de l'aparcament. El recorregut de la mu-ralla «resseguia l'actual Gran Via de Jaume I»,comenten els autors, i l'enderroc va possibi-litar l'expansió de la ciutat. El recorregut co-mença a la plaça de la Independència. La guiaconvida, amb imaginació i amb el plànol coma referència, a situar, entre d'altres, la Torrede Sant Agustí –al passeig Canalejas, a tocarel riu, venint de la plaça abans citada–; el Ba-luard i Portal de Figuerola; la Lluneta de Bour-nonville –on hi havia el Mercat del Bestiar iara és la rotonda que dóna accés a Pedret–;el Baluard de la Santa Creu –on hi ha l'HotelUltònia i l'escola Bruguera–; Baluard del Go-vernador –entre l'Avinguda 20 de Juny i el Ca-rrer de la Sèquia–; i Portal d'Álvarez –carrerNou–;el Baluard de Santa Clara –des de l'edi-fici d'Hisenda i fins al carrer Bacià.

RECORREGUT 2MURALLES DELS SECTORS NORD I SUD:

Jaume Prat i Jordi Pericot han marcat el segonrecorregut a fi de poder visitar gairebé totesles muralles medievals del segle XIV. «Con-formen els recintes emmurallats nord i sud, idonen forma al perímetre de l'antiga ciutat me-dieval pel costat dret de l'Onyar», diuen. L'ini-ci és a la Plaça de Sant Feliu. Previ a la visitadel Portal de la Barca, el trajecte recorda el Ba-luard de Sant Narcís. El Baluard de Sant Pereés el següent punt. Ocupava els terrenys del'antiga caserna de la Policia Nacional i te-rrenys annexos a l'altre costat de la via del tren.El Centre Jove de Salut Integral és la resta del'antic Portal de França. La guia recomana lavisita als Jardins de l'Àngel per contemplar, amés, la muralla de Santa Llúcia. La torre cir-cular de Santa Llúcia, l'«estratègic» portal deSant Daniel i, encreuant el Galligants, el ba-luard de les Sarraïnes són altres dels recordsexplicitats en el trajecte. A més, inclou la visi-ta al Baluard de Sant Cristòfol i les restes dela caserna dels Alemanys i, través del camí deronda, diferents torres que justifiquen el pro-pòsit defensiu: la Torre dels Predicadors, laTorre del General Peralta, la Torre –i portal–dels Socors i la Torre del Portal Nou en sónalguns exemples. El tram final del segon re-corregut dibuixa la Muralla del Pes de la Pa-lla i Portal de l'Àngel. Molt a prop de l'actualpont de Pedra hi havia el pont medieval deSant Francesc, amb una massissa torre de de-fensa quadrada. L'edifici de l'actual oficina deturisme de la Rambla, i sala d'exposicions, erael lloc de situació del Baluard de l'Areny, ambels portals de l'Areny i les Cols. A partir d'a-quí, les muralles es fonien amb la part inferiorde les cases de l'Onyar. El pont de Sant Agus-tí era accessible a partir del Portal d'en Renart,protegit per la Torre d'en Vilella. El pont des-emboca a la plaça de la Independència pelpunt que hi havia el Portal de Sant Agustí. Lamuralla continuava cap al Baluard de Sant Nar-cís, fi del recorregut.

Reportatge


Fotos:1, 2 i 3Diverses perspecti-ves de la torre AlfonsXII, al sector deTorre Gironella. 4El carrer delPont de la Barca.5Les ruïnes delcastell de Montjuïc.6Les casesde l’Onyar.7El PortalSobreportes, alspeus de la Catedral.8El Baluard del Lleó.9El Jardí delsAlemanys, a tocarde la Torre Gironella.

4

5

6

7

8

9

Reportatge


Amb els videoclips la música va deixar deser exclusivament un fenomen sonor. Elmàrqueting, la imatge i les tecnologies ad-

quirien un paper molt més rellevant que aquellque haguessin pogut tenir fins aleshores. L’any1981 tenia lloc un esdeveniment que marcariade forma determinant aquesta història del vide-oclip: naixia la MTV (Music Television), la pri-mera cadena musical de televisió i l’inici de l’e-ra del videoclip. Video killed the radio star, deThe Buggles, va ser el primer que la MTV vaemetre, un vídeo premonitori sobre una estre-lla de la ràdio que veu com s’acaben els seusdies de glòria en aparèixer el primer videoclip.

Aquest és considerat el primer vidoclip de lahistòria, però els vídeos d’actuaciones musicalsexisteixen des del començament dels mitjans au-diovisuals. A principis del segle XX es gravaveninterpretacions en viu i pel·lícules amb cantantscom a protagonistes, des de Carlos Gardel a TheBeatles, passant per Elvis.

El 1974, Abba va gravar Waterloo (cançó ambla qual va guanyar el Festival d’Eurovisió aquellmateix any) i va començar la història dels vido-clips com a tal. Un any després, el quartet sueces va adonar que començava a ser rendible lagravació d’un videoclip per promocionar undisc: Dancing Queen. Aquell mateix 1975,Queen gravava Bohemian Raphsody, però noes considera el primer videoclip, ja que contéimatges d’un concert en directe.

No va ser fins al 1981, amb la creació de laMTV, que el mercat del videoclip va començara tenir una difusió de masses. El punt d’inflexió,però, va ser l’any 1983, amb l’aparició d’un ví-deo que estava destinat a deixar empremta per

la seva qualitat fílmica, a més de la musical: Thri-ller, d’un joveníssim Michael Jackson, carta depresentació del segon disc de l’artista i que, ambel temps, es convertiria en l’àlbum més venut dela història. Un videoclip, en certa manera, tam-bé profètic: un jove que es tem a si mateix,que diu no ser com els altres, que balla comningú i que, quan entra en un cine, veu comla pantalla li torna la imatge d’un Teen Wolfcrescudet en versió zombie.

«THRILLER», 25 ANYS DESPRÉSEn plena voràgine de rumors que afirmavenque Michael Jackson està gravant de nou ique els Jackson Five tornaran l’any que ve,el «rei del pop» ha celebrat el 25 aniversaride la publicació de Thriller, l’àlbum mésvenut de la història, que va marcar un abansi un després en la música contemporània.

Aliat amb el videoclip –que acabava dematar l’estrella de la ràdio–, Michael Jacksonva introduir el ball a les llars. A més, lesescoles de dansa donaven noves formes aljazz sota la seva influència, els nens jugavena imitar-lo i, a les discoteques, la gent dei-xava enrere el Tony Manero de Fiebre delsábado noche per enganxar-se al nou ritmepercutiu i els seus indescriptibles girs. IJackson amb Thriller no feia res més queposar tot això en escena, amb sentit coreo-gràfic, posant-ho a l’abast de tothom.

Més de 100 milions de còpies venudes aquasi tot el món, vuit premis Grammy i gai-rebé 60 discos de platí són algunes de lesespectaculars xifres que va aconseguirMichael Jackson amb Thiller, àlbum que ha

deixat per a la posteritat èxits com Billy Jeano Beat it, per no parlar del tema que dónatítol al disc. A més de la qualitat del treball,però, bona part de l’èxit que va tenir el deual videoclip de 14 minuts que, rodat un anydesprés que el disc sortís a la venda i dirigitper John Landis (autor de Desmadre a laamericana, Superdetective en Hollywood IIIo El príncipe de Zamunda), mostrava unMichael Jackson passant de licàntrop a zom-bie sense perdre el ritme. La seva tra ma,efectes especials i la impressionant coreo-grafia van suposar un abans i un després enla història del videoclip i de l’art de mostrarla música a la televisió.

El seu no va ser el primer, però sí que va marcar un punt d’inflexió en la història del videoclip.«Thriller» de Michael Jackson compleix aquest 2008 un quart de segle, vint-i-cinc anys en elsquals el seu artífex ha patit una vertadera muntanya russa d’èxits, fracassos i polèmiques per so-nals. A nosaltres, però, sempre ens quedaran aquells zombis que l’any 1983 ens amenaçavendes de la pantalla de la televisió.

El vídeo va matarl’estrella de la ràdio

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

John Landisva dirigir el

1983 elvideoclip de«Thriller», de14 minuts iamb uns

efectes i unatrama inèditsfins aleshores

Amb elnaixementde la MTV

el 1981començava

l’era delvideoclip.La cadena

va estrenar-seamb «Video

killed theradio star»

Foto: Imatge de «Video killed the radio star»,de The Buggles, considerat el 1r videoclip.

Reportatge


Wagnergeni o mite

La casa teatre del compositor alemany a Bayreuth és l’escenari ideal per a la tetralogia completa

TEXT: SALVADOR MARTÍ TEIXIDOR (I)

Aquest any he tingut la gran sort d’acon-seguir entrades per poder assistir, a laciutat alemanya de Bayreuth, a la repre-

sentació de la Tetralogia completa de RichardWagner. Pels que desconeixen què pot signifi-car aquest fet per a un bon melòman, cal queaclareixi que Bayreuth és on hi ha el «santuari»on aquest gran músic va fer construir el teatreideal per representar les seves òperes, amb lescaracterístiques, forma i disposició que li sem-blaven adequades per a la total sublimació delseu pensament musical i artístic.

Des del 1876, primera representació com-pleta de L’Anell dels Nibelungs, poc a poc elFestival Wagner d’estiu ha evolucionat cap aun esdeveniment de fama mundial, tant per l’a-curada, i sovint vanguardista, posada en esce-na, per disposar dels millors cantants i músicsen aquesta especialitat o bé per la concreciód’aquelles condicions estètiques i acústiquesprevistes pel mateix Wagner.

El festival d’estiu de Bayreuth, representa laculminació d’una ilusió pels wagnerians mésfidels i entusiastes i una fita més, pels melò-mans universals desitjosos de poder gaudir del’obra de Wagner en el seu propi «santuari». Peròassistir-hi no és fàcil. Segons informacions re-collides, per a aquest any hi havia prop de migmilió de peticions d’entrades d’arreu del mónper a un teatre amb 1.972 seients i un total de30 representacions: tres cicles complets de laTetralogia i sis representacions de cadascunade les tres òperes programades, Parsifal, Mes-tres cantaires i Tristan i Isolda. En total, tren-ta. Gairebé impossible aconseguir localitats sino s’ha demanat amb quatre o cinc anys d’an-telació o bé es té un «enchufe» estratosfèric.

Però, a banda d’aquesta consideració quejustifica la primera frase del present article, l’ob-

jecte d’aquests comentaris és constatar amb cer-tesa que Wagner a Bayreuth s’ha convertit entot un mite universal que no sé si reforça el cri-teri que era un autèntic geni o que bé repre-senta la sublimació dels trets de la seva perso-nalitat, controvertida, i de les seves obres tam-bé a vegades no unànimament estimades.

En qualsevol cas, cal fer notar com els seushereus van saber recollir el testimoni de la lle-genda, conservant-la en el transcurs dels anysi, tanmateix, també reforçant el que de bo té laseva obra amb la continuïtat d’uns nivells dequalitat indiscutible i moltes vegades insupe-rable.

EGÒLATRA I MELÒMANWagner, segons totes les cròniques, va ésser unhome conflictiu. No crec descobrir res en dirque l’egolatria i la megalomania eren aspectesben característics de la seva personalitat. D’a-quí la dèria de poder edificar un teatre nomésper representar les seves obres. El seu tempe-rament, molt predisposat al luxe i al viure bé,li va ocasionar nombrosos problemes econò-mics que normalment solucionava canviant deresidència, bé fos de ciutat o bé de país. Noeren aliens a aquest peregrinatge per Europa,a més dels ja comentats constants problemeseconòmics, la seva predisposició als afers ga-lants donat que sempre trobava amistats feme-nines on s’assentava i també per acabar-ho d’a-dobar embolicar-se en algunes ocasions en te-mes polítics que li varen proporcionar algundisgust. Tot plegat, per tant, va contribuir a nopermetre arrelar-se massa temps en un lloc de-terminat.

Sortosament, aquest freqüent canvi de resi-dència no estroncava mai la seva vena inspira-dora ni la capacitat creativa. Fos on fos, gesta-

va les seves grans obres, que finalment va po-der recrear com ell volia al «seu» teatre a Bay-reuth. També, sortosament, la seva relació ambel rei Lluís II de Baviera, imbuït de les sevesmateixes idees i també d’una certa megaloma-nia, va propiciar que Wagner s’establís a Bay-reuth i podés establir-s’hi al llarg d’alguns anys,suficients per fer realitat el seu somni del tea-tre per «l’obra d’art total».

Cal només fer un incís per aclarir que quandic que el rei Lluís II era un megalòman he d’ex-plicar que, precisament, aquest és conegut perser el rei que va fer construir una sèrie d’ex-traordinaris castells com el de Neuschwanstein,o el de Herrenchiemsee, i que va ésser notableper la seva problemàtica excentricitat. Aques-ta relació amb Lluís II va resultar molt fructífe-ra per a Wagner mitjançant l’ajut i el suport eco-nòmic que li va donar per aixecar a Bayreuth,tant la seva casa com el teatre, avui Festpiel-haus.

L’obra de Wagner té acèrrims incondicionals,altres més indiferents i també detractors. Cadacop menys. Per sort, la vella polèmica entre elswagnerians defensors de la seva «música delfutur» i els anomenats conservadors que varenfer de Brahms el seu paladí, està avui més quesuperada. És més, sembla ridícul que en un mo-ment determinat es volgués crear un enfronta-ment entre aquests dos grans músics quan maihi va haver cap actitud beligerant personal en-tre ells.

Tant l’un com l’altre poden gaudir plenamentde la glòria de l’olimp musical, perquè la sevaobra, cada un a la seva parcel·la, els ha colo-cat en el zènit, on els mortals podem gaudir dela seva impressionant música. Wagner, geni omite, tant se val. El que ha deixat és una em-prempta d’abast mundial i eterna.

Fotos:A sobre d’aquesteslínies, un retrat deRichard Wagner,i el monumenten commemoracióde la primeraTetralogia de 1876. 1La façana deFestpielhaus,la casa teatredel músic icompositora Bayreuth.

1

Establimentsantics


Amitjan 1884, Maria Campasol i Joan No-guer van muntar la botiga de Ca la Mer-cè, a Anglès. Diuen que el nom li van

posar perquè del pont que hi ha gairebé al da-vant de l’establiment, al cim de la riera Rissec,en deien el pont de ca la Mercè. Quan vanconstruir el local, aquesta va ser la primeraedificació que hi havia al carrer Triassa, queera el vial més important d’entrada i sortidade la vila, des de la carretera de Bescanó, Salti Girona.

Des del seus inicis, l’activitat de l’establimentva ser la de venda de queviures, farratges perals animals, pa i, sobretot, vi. En aquells tempsanar a Ca la Mercè era trobar-hi de tot. El viera molt i molt bo. Es venia a granel i la genthi anava a omplir les garrafes domèstiques.Fins i tot hi anava gent d’altres pobles veïns acomprar-hi vi i, de passada, compraven tam-bé una mica de tot el que hi havia. Els page-sos el farratge per als animals i les mestressesde casa tot allò que era necessari per a la llar;des de sabó per rentar fins a les patates, lescebes i també el pa.

El matrimoni de Joan Noguer i la Maria Cam-pasol va tenir quatre fills: tres nois i una noia.Un dels varons se’n va anar a Barcelona perfer de sastre. La noia no podia treballar per-què estava delicada de salut i, aleshores, vanser el dos germans restants, Josep i Emili No-guer i Campasol, els que es van dedicar de plea la botiga, que als voltants dels anys 20 ha-via agafat una empenta molt important a An-glès, ja que estava oberta cada dia i no tanca-va només que els diumenges a la tarda –al matídespatxaven el pa, malgrat que la gent apro-fitava també per comprar altres coses. Els diesde mercat, Ca la Mercè era cita obligada perals pagesos, molts dels quals s’hi reunien percomprar farratge, vi i tot allò que necessitavenper passar la setmana.

Els dos germans, Josep i Emili Noguer, tre-ballaven de valent per tirar endavant la boti-ga ja que, llavors, Anglès començava a tenirmés establiments de venda de queviures. LaGuerra Civil espanyola els va sorprendre enuns moments en què les coses anaven moltbé, però l’Emili Noguer va ser cridat al front

per les tropes republicanes, gairebé a la for-ça. No hi va estar molt de temps. Cansat de laguerra, va desertar i es va amagar a Caldes deMalavella. La botiga no es va tancar perquè laportava en Josep.

TOT SEGUEIX IGUALA la postguerra, els dos germans es van tor-nar a unir per fer rutllar el negoci, malgrat elraccionament imposat pel règim franquista.Els Noguer eren molt bona gent i honrada. Maies van atrevir a estafar ningú, per això sem-pre van tenir una clientela fidel que parlavamolt bé d’ells.

Els dos germans eren solters i només s’o-cupaven del negoci. A la casa hi va entrar, perajudar-los, Mercè Julià i Marés, que era la donade Jordi Bassà i Rodríguez, el qual els forna-va el pa. A l’any 1981, va morir Josep Nogueri l’Emili es va quedar sol.

Va ser llavors quan va demanar ajuda a laMercè, que es va quedar a treballar amb ell ala botiga. Els temps van començar a canviarmolt i van aparèixer nous establiments a An-glès que feien la competència a la casa, peròcom que era l’única botiga de la població ones venia una mica de tot la subsistència va que-dar assegurada.

Mercè Julià i Emili Noguer van seguir ambel negoci. Mai van voler tocar ni una sola pe-dra ni un sol moble del local; sempre el vanconservar tal i com és ara. Mercè Julià va mo-rir a l’any 1991 i Jordi Bassà i Julià, el seu fill,va passar a treballar a l’establiment. Emili No-guer va morir al setembre de 1994 i, llavors,tot va passar a mans d’en Jordi. Ell tampoc havolgut tocar res de la decoració que segueixigual que el 1884. Ja no es ven farratge per alsanimals, sinó pinso. Tampoc es ven pa, peròsí vi i queviures.

Ca la MercèAnglèsL’establiment està igual que fa dos segles, quan es va obrir.

Molts anys, ha estat un referent a la població per la venda delsseus productes. El temps sembla haver-se aturat a la botiga.

Història

La botiga esva fundar l’any1884. Era l’únicacasa que hihavia al carrerTriassa del po-ble, que estavasituada a l’entra-da de la vila, ala carretera deBescanó. Esvenia una micade tot, des depa a queviures,farratge per aanimals i vi. Maiha canviat laseva decoracióni el servei alclient. Solamentara, al cap delsanys, ja no esven farratgesinó pinso pera les bèsties.També s’ha dei-xat l‘elaboració ila venda de pa.

Origen1884FundadorsJoan Noguer iMaria CampasolPropietariactual Jordi Bassài JuliàTreballadorsRègim familiar ActivitatVenda de pin-sos, vi i queviu-res en general.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

La millor arquitectura contemporània eu-ropea és a l’abast dels gironins a la seudel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

de Girona, que fins al 30 de novembre expo-sa fotografies dels quaranta treballs guanya-dors, finalistes i seleccionats en l’edició de2007 del Premi d’arquitectura contemporàniade la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe.Es tracta d’un guardó biennal que distingeixles millors obres arquitectòniques recents, re-alitzades durant els dos últims anys als païsosque participen en el programa europeu Cul-tura 2000. Entre els projectes que ara s’expo-sen hi ha el Museu d’Art Contemporani de Cas-tella-Lleó (Musac), una creació de Luis M. Man-silla i Emilio Tuñón que va resultar guanya-dora; o la Facultat de Matemàtiques de Ljubl-jana (Eslovènia), amb què Maja Valic, Nika Pre-seren i Robert Loher (Bevk Perovic Arhitekti)van aconseguir una menció especial per alsarquitectes emergents.

La mostra ha arribat a Girona després d’ex-hibir-se en ciutats com Barcelona, Madrid, Lleóo Frankfurt. Tant el Musac com l’edifici uni-

versitari eslovè centren l’atenció d’aquesta ex-posició, dedicada a un dels guardons mésprestigiosos del panorama arquitectònic in-ternacional; però també permet conèixer al-tres projectes de gran interès, com els sis fi-nalistes que el jurat va escollir com a candi-dats a guanyar el premi. En aquest últim bloces troben el Centre d’Arts de Sines, a Portugal,una obra de Francisco i Manuel Aires Mateus;el Museu Mercedes-Benz de Stuttgart, a Ale-manya, fet per Ben van Berkel; l’Edifici Velese Vents, de València, creat per David Chip-perfield i Fermín Vázquez; el Centre de Cièn-cies Phano, a Wolfsburg –també a Alemanya–i realitzat per Zaha Hadid; l’Escola d’Adminis-tració d’Empreses de Bordeus, fet per Ane La-caton, Jean Philippe Vassal; i el Centre Core-ogràfic Nacional d’Aix-en-Provence –a Fran-ça, com l’anterior– obra de Rudy Ricciotti.

L’objectiu del Premi d’Arquitectura Con-temporània de la Unió Europea-Premi Miesvan der Rohe és reconèixer i premiar obres del’arquitectura contemporània que destaquenper les seves solucions conceptuals, estètiques,

tècniques i constructives. La Comissió Euro-pea va instituir aquest premi ara fa onze anysamb la pretensió de donar a conèixer la fun-ció cultural de l’arquitectura en la construccióde les ciutats europees, tant per part delpúblic en general com de les institucions i elsector privat. Darrere l’organització d’aquestsguardons també hi ha altres objectius, com elde generar oportunitats professionals per alsarquitectes a la Unió Europea i ajudar els jo-ves que fan els primers passos en la seva ca-rrera professional. Per tal de potenciar aquestúltim objectiu, el premi inclou una Menció Es-pecial Arquitecte Emergent.

PREMI DOTAT AMB 50.000 EUROSEl Premi Mies van der Rohe està dotat amb50.000 euros, mentre que els guanyadors dela menció especial se n’enduen 10.000. Junta-ment amb aquests premis en metàl·lic, elsguardonats també rebran una escultura de l’ar-tista català Xavier Corbero, inspirada en el Pa-velló Mies van der Rohe, una de les obres ar-quitectòniques més destacades del segle XX.

Arquitecturagironina

11 DominicalDiumenge 2de novembre de 2008El millor d’Europa

El Col·legi d’Arquitectes de Girona mostra les obres més excepcionals de l’arquitectura contemporània

Premi Mies van der Rohe 2007

Mésinformació

– Demarcacióde Girona delCol· legid’Arquitec tesde Catalu nya,plaça Cate dral,8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

Fitxatècnica

ExposicióPremid’Arquitecturacontemporàniade la UE - PremiMies van derRohe 2007LlocSala d’exposi-cions de laDemarcacióde Gironadel COAC.Calendari Fins al 30de novembreHorariDe dilluns adijous, de 9del matí a 6de la tarda.Divendres,de 9 del matía 3 de la tarda.

No direm que des que el món és món, però sí quedes que hi ha població urbana i població rural

la primera diu envejar la segona i no ha cessat d'e-logiar una vida presumptament idíl·lica que, segonsmolts habitants de les ciutats, és la que porten elspagesos... que, al seu torn, sempre han intentat anar-se'n a viure a la ciutat i deixar d'estripar terrossos.Tots hem estudiat, en els nostres temps escolars, co-ses com el Menosprecio de corte y alabanza de al-dea, de fra Antonio de Guevara; qui no ha recitatuna i mil vegades la primera estrofa d'aquella poe-sia de fra Luis de León: «Qué descansada vida / ladel que huye el mundanal ruido...».

Total, que el retorn al camp és una constant en elsdesitjos ciutadans. Tornada al camp... o implicar-seen alguna cosa relacionada amb l'agricultura sensenecessitat de deixar la ciutat. Últimament ve sent fre-qüent assabentar-se que una persona coneguda par-ticipa en alguna empresa agrària; gairebé sempre estracta de cellers. No són pocs els actors que han en-trat en el món del vi, amb més o menys èxit. Un ésImanol Arias o Juan Echanove, que també ha deci-dit implicar-se en la cosa agroalimentària encara queno en el vi sinó en les verdures.

Així que es va embolicar amb diversos amics, en-tre ells amb l'autèntic «rei de les verdures», el nava-rrès Floren Domezain, i entre tots han muntat unagranja al poble segovià de Madriguera. S'han llan-çat, no sé si amb o sense paracaigudes, i el seu hortja té la seva pròpia pàgina web on ofereixen la sevaproducció i on es pot accedir als seus blocs. El nomde la granja és Rosendo.

Els veterans recordaran, sens dubte, aquella di-vertida família creada pel geni de Manuel Vázquez,no recordo si a Pulgarcito o a DDT, però per des-comptat en algun d'aquells còmics de Bruguera delsanys 50 que es deia «La familia Cebolleta». El seumembre més conegut era, clar, l'avi, sempre expli-cant batalletes lliurades al capdavant dels seus sipais.La historieta fa anys, crec, que no es publica, peròencara se li diu «abuelo Cebolleta» a algú especial-

ment pesat, plasta, pallisses...Bé, doncs, a la granja d'Echanove s'ofereixen pro-

ductes hortícoles molt diversos, entre els quals hi haels ceballots de font. I el cap de la família Cebolletaes deia... sí, mal no recordo: Rosendo. Rosendo Ce-bolleta. Ja em poden jurar Juan, Floren o Imanol queel nom no té res a veure amb la historieta, que co-neixent-los a ells no m'ho creuré. Vostès s'imaginenamanint a casa uns ceballots de la granja Rosendo...i explicant-li una batalleta a algú? Preciós, de veritat.

Bé, parlant seriosament, la idea em sembla estu-penda. Es tracta de vendre la producció, del camp ala taula, via Internet punxant en www.granjarosen-do.com. Avui és cada vegada més freqüent que ensofereixin productes així; és conegut el cas de na-ranjaslola.com que, això sí, només serveix les sevesfruites en temporada, com ha de ser. La veritat ésque si es té confiança en el producte i aquest la jus-tifica, val la pena.

Però Echanove també va en altres assumptes, enaquest cas amb el mateix Floren i amb l'excel·lentcuiner navarrès Koldo Rodero: una iniciativa ano-menada Gosset Bravo, que compta amb uns carretscom els del gelat en el quals es despatxen «perritoscalientes», de salsitxa o de xistorra, de qualitat. Enels passats sanfermines van arrasar. Aquí crec que,de moment, Echanove es va limitar a suggerir el nom.Però ha estat una idea fantàstica; si funciona a NY...Per què no aquí?

En fi, que cal veure el que pot aconseguir la nos-tàlgia del camp, encara que un no tingui la menorintenció d'anar-se'n a viure al poble.

El que sí volem els urbanites és accedir a verdu-res i fruites que no hagin passat massa temps dan-sant per aquí, entre l'horta i casa nostra. I, per a això,Granja Rosendo té bona pinta. Ah: no es desaniminquan vegin que, en entrar en el web, la pantalla delseu ordinador s'omple de bledes: hi ha més coses.El que passa és que les bledes van en primer lloc perordre alfabètic... encara que no siguin, per a res, lamés apreciada de les verdures.

Il·lustres grangersCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

De color vermell fosc molt in-tens. Vi d’aroma elegant, subtil

i complexa. Afruitat i amb notes decriança. En boca, és molt equilibratamb bona estructura però amb elstanins madurs i suaus. Elaboratamb les varietats Cariñena i Caber-net Sauvignon, o sigui un empor-danès modern.

La fermentació s’ha fet a 25 grausamb llarga maceració d’uns vintdies amb posterior criança de 12mesos en bóta nova de roure fran-cès. Recomanat per a carns ver-melles i salsades. Deliciós amb unallebre a la royal a l’estil del MotelEmpordà.

El celler elaborador: Espelt Viti-cultors, elaboradors del vi estan si-tuats a Vilajuïga i és el celler ambmés hectàrees de vinya de la DOEmpordà. El seu preu aproximat ésde 12 euros. Per a més informació:www.espeltviticultors.com.

Terresnegres

El vi

2005

SERVEI AMIDA

Roba de vestirpell, cuir, ant i napa.

«ARREGLOS»

NUVISLLOGUER DE:Vestits de núviaEsmòquingsJaquésFracsetc.

Rda. Sant Antoni M. Claret, 30 - Tel. 972 20 12 65 - GIRONA

Podríem definir el maridatge (paraula queve del francès mariage) de vins com l’artde lligar o harmonitzar el menjar, un pro-

ducte, un plat amb el vi corresponent, a fi queel gust dels dos elements quedi potenciat. Elsprincipis bàsics serien els següents: evitar elsmaridatges impossibles (per exemple, plats ambvinagre com les amanides o certs productes comels espàrrecs); i l’altre és seguir una seqüènciaascendent: un vi no ha de fer ombra a l’altre i,per tant, començarem pels blancs, seguiremamb els rosats i acabarem amb els negres. Unaltre principi general és que amb la cuina de laterra cal maridar vins de la terra, si bé en cir-cumstàncies diverses també ens inclinem percombinar un ampli repertori de vins del món,fora de l’àmbit dels Països Catalans (que, en ge-neral, no es té en compte i fins i tot es poten-cien, a les cartes, els vins forasters, particular-ment d’Espanya).

Des del punt de vista històric, l’associació delmenjar amb certs vins ha existit sempre. Fran-cesc Eiximenis, per exemple, comenta que com-binar un vi generós amb figues és la millor cosadel món i, fins i tot, adequa els diversos vinsque pren el seu gurmet –«El golafre eclesiàstic»–amb les estacions, ja que cadascuna comportauns productes i uns plats i salses determinats.

Jo crec que un sommelier hauria de ser, perdamunt de tot, un «psicoenòleg»: és a dir, hau-ria de conèixer o intuir l’estat d’ànim, els re-queriments socials o d’estatus, l’edat i, natural-ment, el gust personal, sempre respectable. L’e-nòleg Agustí Peris ho ha definit d’una formaperfecta: «S’ha d’escollir el vi segons el moment.Analitzar un vi és com deixar-se endur per lesmirades i els gestos de les persones». Caldriaparlar, doncs, d’una disciplina anomenada «psi-coenologia».

El vi modifica el gust del plat, i viceversa: heusaquí el principi bàsic, que no corresponen, pertant, el tast de vins sense res més, sigui de ti-pus professional o hedonista. L’expressió cas-tellana «que no te la den con queso» ve del fetque, segons es consta, quan un client anava aun celler de la Manxa a adquirir un vi, el vina-ter li feia tastar amb l’acompanyament de for-matge: com que aquest maridatge funciona moltbé –i el gust del vi en queda potenciat–, el fu-tur comprador trobava aquell vi boníssim. AFrança es conta alguna cosa similar en relacióa les nous, que també es combinen molt bé ambel vi.

Hem de tenir en compte que el vi està ínti-mament associat a les cultures culinàries que lidonen suport: particularment les mediterrànies(excepte les islàmiques) i les d’Europa centrali oriental. A l’Europa Nòrdica, la cultura del viés més aviat una adquisició recent: així, Suèciaés ara un dels primers països consumidors, toti que hi ha la tradició autòctona d’acompanyaralguns menjars (com els «smorrebord» o «pa ambmantega» –canapés) amb aquavit o aiguardent;el mateix ho podem aplicar a Rússia i altres paï-sos eslaus.

El que no ens hauria d’amoïnar gaire, a pa-rer meu, és la combinació del vi amb altres mo-dels culinaris que no han conegut aquesta cul-tura: així, les cuines orientals –xinesa, japone-

sa, vietnamita, etc.–, les cuines àrabs o islàmi-ques, algunes cuines d’Amèrica Llatina –parti-cularment la mexicana autòctona. En aquestscasos s’hi beu aigua, llet, te, refrescos, etc. o,en algun cas, algun aiguardent amb algun platconcret.

Igualment –per sort–, amb el fast food –si ésque cal menjar-ne– no cal posar-hi vi: per aixòhi ha les coles i refrescos.

Un altre element que el client o el sommelierha de tenir en compte és la presència d’un vi o

un cava en la confecció d’un plat o una salsa.Crec, però, que sobre això hi ha certs estereo-tips: sovint, la presència d’un vi en un plat nosolament és testimonial, sinó que el procés decocció n’ha llevat moltes de les seves caracte-rístiques organolèptiques, cosa que no vol dirque un bon vi millora un bon plat.

Amb el peix, vi blanc? Amb la carn, vi negre?El cava o xampany amb les postres? Com veu-rem cal superar alguns dels tòpics o pràctiquescorrents, superant moltes idees adquirides.

Gastronomia


L’harmonització dels vins amb el menjar (I)

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabrega

Amb aquest plat

quin vi?

Ua gall o pollastre clàssic de la cuinafrancesa més clàssica. El vi, usat enabundància, s’escau bé en aquesta re-

cepta, ja que ajuda a coure la carn, que ésmolt més dura i feta que la del pollastre. Pro-cedeix de Borgonya i, per tant, s’hi sol fer ser-vir vi d’aquest origen.

Originàriament es cuina amb mantega,però podeu fer servir una barreja d’oli i man-tega (o margarina), només oli o una barrejad’oli i llard. Recordeu que, segons el que mar-ca la tradició clàssica, cal servir amb aquestplat el mateix vi que s’ha fet servir per cuinar-lo.

ElaboracióObriu el pollastre pel davant i buideu-lo total-ment de les tripes i menuts. Poseu el coll, uncop tallat el cap, enmig de les ales; lligueu-les ben fort amb un fil. Cal untar-lo, per dins i

per fora, amb llard –que ajudarà a fer la pellcruixent– sal i pebre negre. Poseu una cas-sola de ferro al foc amb llard (o mantega) i feu-hi rossejar la cansalada tallada a daus, les ce-betes, pelades i els talls de galls, salats i em-pebrats. Tireu-hi la farina, donant-hi unes vol-tes i tireu-hi el vi, així com els alls picats i , sical, més sal i pebre. Retireu les cebetes i elstrossos de cansalada. Feu-ho coure durantuna hora, amb la cassola tapada. Serviu-ho

amb més cebetes daurades en mantega, elsxampinyons saltats a part. Feu rossejar el po-llastre, anant-hi donant voltes. Quan sigui bencuit hi torneu els trossets de cansalada, lescebetes i ho serviu amb els xampinyons, sal-tats a part amb mantega. O bé, uns vint mi-nuts abans de la cocció hi tireu els xampin-yons rentats i tallats a làmines.

Notes– Hi podeu afegir conyac just quan el gall ésros, fent-lo flamejar, opcionalment. També s’hipot afegir una mica d'aigua. – El plat guanya si es fa d’un dia per l’altre.L’endemà es rescalfa.– El mateix plat es fa al forn, ben baix, durantuna hora.– La cocota o cassola de ferro fos, pròpia d’a-quest plat, també es fa servir a les comarquesdels Pirineus i a la Catalunya Nord.

Ingredients

� 1 gall d’1,5 kg� cansalada(uns 50 g)� llard o mante-ga (uns 40 g)� 1/5 l. vi negre

� cebes de «pla-tillo» (uns 100 g)� mitja cabeçad’alls petita� 100 g de xam-pinyons� sal, pebrenegre

Gall amb viLa recepta

AN

IOL R

ESCLO

SA

Enguany ens ha arribat la quaranta-setenaedició de la Fira de Mostres, conegudatambé com el certamen industrial, agríco-

la i comercial, que fou inaugurada dimarts pas-sat pel president de la Generalitat, José Monti-lla, i que clourà avui. Tanmateix, aquests dígitsno volen dir que faci 47 o 46 anys que se cele-bra dit esdeveniment, sinó que el primer de totsells, l’edició inicial, tindria lloc durant les Firesi Festes de Sant Narcís de l’any 1933.

A la fotografia podem apreciar una filera d’es-tands, en el primer dels quals un cartell penjatque diu: «1a fira comercial de Girona». La ubi-cació, l’avinguda Ramon Folch, al davant de l’e-difici de Correus i dels actuals Jutjats, amb unSaló Gran Via al fons. Aquesta instantània queels mostrem es tracta d’un original que va rea-litzar Joan Pereferrer i Mateu, i que dedicà a unamic. Pereferrer, un dels retratistes gironins mésrellevants, creà a primers dels anys 30 del seglepassat, junt amb el seu soci Joan Barber i Ga-rriga, el conegut estudi Foto Lux, situat alesho-res a una de les cantonades de la plaça de l’O-li.

A manca de dades oficials i fent una estima-ció apropada, hom pot suposar que el certamencomercial se celebraria fins al 1935 i, tenint encompte que en els darrers anys s’ha organitzatininterrompudament, podria haver-se tornat areeditar a partir de l’any 1965, amb la qual cosaens donaríem aquestes 47 edicions amb la pre-sent.

L’altra il·lustració correspon a la portada d’unexemplar d’«El Viajante», l’òrgan del Centro deViajantes y Representantes de Comercio y de laIndustria de Barcelona, aparegut l’any 1902, ique durant un llarg temps informà de tot allòrelacionat amb la seva activitat, i sobre els mer-cats d’aleshores; el que ara per ara podríem dirles cotitzacions de les llotges, de les quals a Gi-rona en tenim una, i ben prestigiosa, per cert.Precisament un dels actes més destacats de lafira gironina és el Dia de l’Agent comercial, unafigura cabdal en aquestes activitats econòmi-

ques i que, per part de les comarques gironi-nes, està tenint d’antic un lloc destacat en tot elcontext estatal, amb figures rellevants com la del’expresident Joaquim Ruhi i Tusell.

Segons que informà fa uns dies la directorade Fira de Girona, Anna Albar, la crisi s’ha fetnotar a l’edició d’enguany, en què s’han enre-gistrat 465 expositors, un 12% menys que elsparticipants de l’any passat. Pel que fa al públic,s’espera mantenir la important xifra de 170.000visitants, tot i que ha mancat un dels atractiusde la convocatòria, com ara la majoria de lesmarques automobilístiques, i algunes de les re-lacionades amb la construcció –maquinària bà-sicament–, a més a més de firmes del sector deles assegurances, indiscutiblement alguns delsrams més afectats per la situació de contencióeconòmica que hom viu a hores d’ara.

En contrapartida, ha crescut la presència

d’empreses del camp agroalimentari, segmentaquest en el qual les comarques gironines gau-deixen d’una especial notorietat, tot destacantl’apartat de la carn i els seus derivats. I per des-comptat, no hi ha faltat les companyies de te-lefonia mòbil i d’informàtica en general, sem-pre en primer fila per presentar les darreres no-vetats tecnològiques.

El replantejament de l’espai que han deixatdisponible alguns productes tradicionals a lafira, com ara l’esmentat del sector de l’automò-bil, ha fet que s’hagin pogut dedicar alguns es-tands institucionals a la Generalitat de Catalun-ya, que presenta entre altres l’exposició «Som-hi per Girona».

Els visitants poden gaudir d’uns 50.000 me-tres d’espai habilitat per al certamen, el qual ro-man obert fins avui. Tot un seguit d’activitatsparal·leles han tingut lloc, com ja és costum: lesjornades tècniques agràries, el concurs d’es-tands, exhibicions de ball, representacions tea-trals, una trobada instantània d’empreses orga-nitzada per la Cambra Internacional de Girona,diverses conferències sobre bestiar, i l’esmen-tada diada dels viatjants.

ELS COL·LECCIONISTESPer la seva banda, els col·leccionistes han gau-dit d’una nova ocasió per recollir objectes i do-cumentació, en especial els relatius a la publi-citat de marques i productes, amb què arrodo-nir treballs al·lusius i guardar per a la posteritattants i tants vestigis d’un esdeveniment econò-mic i social ben arrelat a Girona ciutat i a les co-marques del voltant. Potser, i de no haver estatper la sensibilitat col·leccionista d’una personadeterminada, qui sap si a hores d’ara no tindrí-em aquesta esplèndida fotografia que il·lustra idóna fe de la celebració de la primera Fira Co-mercial de Girona, la del 1933.

Altre material per empaitar són els programesoficials de festa, cartells d’espectacles i altres pe-ces relacionades amb el paper imprès que aple-guin una mínima plasticitat i interès.

Col.leccionisme


XavierRomero

Setanta-cinc anys de FiraEl primer certamen comercial de la ciutat de Girona es va celebrar el 1933

El nombre de consultes per casos de depres-sió i trastorns afectius augmenten a la tardorde manera considerable. En alguns indivi-

dus, els símptomes poden perdurar diversos me-sos fins que, de manera progressiva, tendeixen aremetre per si sols. «L'organisme humà està sin-cronitzat als factors climatològics com són la ca-lor, el nombre d'hores de llum solar, etc. Per això,quan es produeixen canvis en aquests factors, cer-tes persones experimenten símptomes de dismi-nució d'energia i estats d'ànims depressius», ex-plica el professor Joaquín Santo Domingo. Es-panya és un exemple més de la diversitat de fac-tors que entren en joc en tot procés depressiu i,en general, en els trastorns afectius.

Pel que fa al seu diagnòstic, els experts coinci-deixen a assenyalar la tristesa vital com a signe in-equívoc en tot quadre depressiu. A més, a l’en-torn d'aquest símptoma s'articulen molts altrescom són la pèrdua de la capacitat per gaudir i eldescens d'energia o impuls amb el qual se sentl'individu. També sol associar-se a pèrdua de ganai absència d'activitat sexual. Els trastorns del sonacompanyen l'estat depressiu, amb l'agreujant quea més de les dificultats per agafar el son, l'indivi-du tendeix a despertar-se amb sentiments nega-tius i de culpabilitat. Es pot dir que, en general,l'arribada de la tardor ajuda a despertar certs qua-dres depressius que, pel general, tenen una du-rada que va de sis mesos a un any.

CONSELLS SALUDABLESDormir de manera regular i mantenir un ritme d'ac-tivitats adequat pot ajudar a contrarestar els efec-tes que el canvi d'estació provoca en el rellotgebiològic de l'individu. En cap cas és aconsellablerecórrer a mitjans químics com tranquil·litzants oalcohol. Una altra recomanació a tenir en comp-te és saber reconèixer les situacions d'estrès iaprendre a tractar-les, i no només a base de fàr-macs. I és important que l'afectat conegui que noestà sol i que al seu voltant hi ha una xarxa de su-port emocional que és clau, formada per la famí-lia, amics, companys i altres persones significati-ves del seu entorn als quals es pot i cal recórreren qualsevol moment de la vida.

S'estima que cinc de cada cent espanyols pa-teix un procés de caràcter depressiu. Juntamentamb l'ansietat, la depressió és una de les malaltiespsiquiàtriques més freqüents. Afecta en major pro-porció les dones, tant per factors hormonals comsocioculturals. De fet, la síndrome depressiva ésuna de les que apareix amb major freqüència du-

rant la menopausa. Tristesa, pèrdua d'interès, o plaer per les coses

de la vida, canvis en la gana, alteracions del son,cansament i decaïment, dificultat per concentrar-se i idees de mort i suïcidi són els símptomes méscomuns de la depressió. També poden aparèixertrastorns somàtics, com mals de cap, marejos, do-lors musculars i trastorns digestius.

Les dades de l'Organització Mundial de la Salutassenyalen que 800 dels 2.000 suïcidis diaris almón són conseqüència d'una depressió. No obs-tant això, la catedràtica de la Universitat de Va-lència i presidenta de la Societat Espanyola de Psi-quiatria Biològica Carmen Leal adverteix que aratambé s'estén a sobrediagnosticar la malaltia. Esdiagnostiquen com a tals depressions que no hosón i que es confonen amb altres processos psi-quiàtrics. Tampoc cal confondre la depressió ambel que vulgarment s’anomena «estar depre» o ambestats d'infelicitat, ja que aquests són passatgers ino requereixen cap tipus de tractament.

Els dos grans tipus de depressions són les en-dògenes, sense causa aparent, motivada per fac-tors neurobiológicos i genètics; i les exògenes, ge-neralment produïdes per un fet vital negatiu.

La depressió s'ha convertit en la més freqüentde les malalties mentals. De cada cent persones,prop de 20 pateixen problemes depressius. I delsmalalts que acudeixen a la consulta d'un metgegeneral, més del 15% hi van per problemes físicsque són la manifestació emmascarada d'una de-pressió. La pateixen dues vegades més les donesque els homes, especialment entre els 35 i els 50anys. En molts casos, potser no se li pugui dir de-pressió, però estan en aquest estat que la tristesacomença a ser excessiva i prolongada. Quedi clarque tota persona sana té sentiments de tristesa,perquè a la vida hi ha massa esdeveniments queno es presten a moltes alegries; però entre la tris-tesa d'una persona sana i aquesta tristesa prolon-gada de la depressió hi ha grans diferències.

Hi ha diversos detalls que poden caracteritzarla depressió real:

– No sol haver interès en l'activitat habitual. Es-pecialment als matins.

– Té un especial gust per la memòria passada,en fets ja oblidats.

– El que abans era una cosa agradable o grati-ficant, ara costa molt.

– Aviat sentirà un dels símptomes més clars dela depressió: els trastorns del son. Té insomni queaprofitarà per posar-se en la pitjor de les situa-cions. O per recordar el pitjor de la seva vida. Es

creu culpable de moltes coses en les quals real-ment no ha intervingut. I acaba amb la idea queno val per a res, que té la culpa de tot i que no hiha res que valgui la pena...

– Fa una repassada a la seva vida i es pregun-ta molts per què. La depressió és així: encara queno sàpiga per què està trist, de seguida trobaràuna disculpa que ho justifiqui.

La depressió és tan insidiosa que moltes vega-des es disfressa, es vesteix d'una altra malaltia. Éscom si el depressiu tingués més confiança a curarel cos que l'ànim. La depressió se li projectarà enel seu organisme. A més de la tristesa, apareixenproblemes d'estómac i trastorns del son... i co-mença a témer per algun mal molt més greu. Eldepressiu es troba trist, però aquesta no és la cau-sa de la seva preocupació, sinó que també co-mença a sentir-se inquiet per la seva salut. I va almetge no per curar l'ànim, sinó per resoldre elproblema gàstric o l'insomni.

Les causes últimes de la depressió no es co-neixen bé. Hi ha qui sosté que es deu al fet que,en un moment determinat, uns neurotransmissorscerebrals, les substàncies encarregades de portarels impulsos a través del cervell, es desequilibren.Disminueixen. I llavors sorgeix la depressió. Elcomponent hereditari de la depressió no ésmenyspreable. I, de fet, de pares depressius sónmolts els fills que pateixen el mateix problema.Un altre tipus de causes que podrien anomenar-se socials poden tenir gran influència. Incomuni-cació, soledat, incomprensió. I també hi ha cau-ses psíquiques. Problemes laborals, conflictesemocionals solen ser les raons aparentment mésfreqüents; però només en aparença, perquè totstenim conflictes i no tots ens deprimim.

El deprimit no sap explicar què li passa. Peraixò, preguntar-li és inútil. Com ho és dir-li ques'animi, perquè ell no pot animar-se. Ell no vol es-tar així. És com dir a un nen malalt que no tinguifebre. Un altre error generalitzat és dir-li que faciun viatge, perquè no el gaudirà.

L'ajuda més valuosa és, en principi, deixar quepassi la tempesta. I explicar-li amb claredat i se-renitat que està malalt de l'ànim. I que hi ha es-pecialistes que poden curar aquest mal. Mostrar-li afecte i interès. Eliminar els retrets, compren-dre’l. Comprendre és alleujar. I per prevenir aquestproblema, ser comunicatius. Convèncer-se que elsaltres no són enemics per norma. I que la convi-vència no té per què ser un càstig. Conviure. Co-municar-se. Parlar. I, sobretot, una cosa que hemoblidat: escoltar els altres.

Salut


RamónSánchezOcaña

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

La depressió augmenta durant la tardor. Els adolescents són els més afectats pels trastornsafectius i la malaltia perjudica més les dones que els homes, sobretot de 35 a 50 anys.

Tristesa crònica

MA

RTÍ

FER

RER


Fotos:1Sostenidor,La Redoute.2Calces, La Redoute.3Culotte,La Redoute.4Vestit, Venca.5Jaqueta de punt,La Redoute.6Jersei, Torradas.7Camisa de dormir, La Redoute.8Bambes Cristal,Le Coq Sportif.9Ballarines,La Redoute.

4

6

3

1

2

11

8

7

5

Tendències


10Pip-toe, Fosco.11Ulleres de sol,Venca.12Cinturó,Pepe Mateu.13Delineador líquidStreamline,E. Funkhouser.14EstilogràficaPiccola,Montegrappa.15Cartera, Lupo.16Agendes 2009,Ordning&Reda.17Braçalets d’orrosa en quarsfumé o amatista ibrillants, Rabat.

C/ Rutlla, 11 - 17002 GIRONA - Tel./Fax 972 20 34 23C/ Maluquer Salvador, 3 - 17002 GIRONA - Tel. 972 22 33 43

Pl. Rector Ferrer, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 20 98

� Per la compra de dos perfums per a la casa i d’una bombolla, REGAL D’UNA MINI ESPELMA

Lila, el nou negreSexy, misteriós, luxós... el color morat s’ha apoderat de la passarel·la; ara falta el teu armari.

ANA RODRÍGUEZ

9

14

17

16

15

12

13

10

Música


Bandes sonores

Novetats

La conspiración del pánicoBrian TylerVarese Sarabande

L’autor de lesbandes sonoresde Rambo i Lapresa ha com-post un especta-cular i intensscore d’accióper aquest thri-ller protagonitzatper Shia Labeoufi Michelle Mo-naghan. Brian

Tyler encara no és un dels grans compositors deHollywood, però segur que en pocs anys ho acon-seguirà. Té fusta i talent, i ho està demostrant encada nou encàrrec que rep, després d’haver su-perat l’estancament del seu període inicial. Tot ique és un xic convencional i no es pot considerarun dels seus treballs més destacats, aquesta par-titura funciona. Tyler combina orquestra i electrò-nica en una banda sonora que beu de fonts moltdiverses: evidentment de John Powell, Harry Greg-son Williams i Hans Zimmer, però també de JamesNewton Howard, pel tractament melòdic i melan-còlic d’alguns passatges. Lluís Poch

Jane Birkin: «Enfants d’hiver»

Jane Birkin pre-para el llança-ment d'un noudisc Enfants d'-hiver, un treballque EMI publi-carà l'11 de no-vembre i per alqual la cantant iactriu anglo-francesa ha es-crit la lletra de to-tes les cançons, interpretades en francès. Jane Bir-kin, nascuda a Londres el 1946, continua ambaquest treball –segons la discogràfica– amb la tra-dició de la chanson francesa i inclou temes comPrends cette main, que la cantant «envolta d'a-questa melancolia que recorre tot el disc, a ritme devals, amb acompanyament d'orquestra».

Andrea Bocelli canta la tradicióEl cantant italià Andrea Bocelli ha presentat a Nà-pols el seu nou disc, Incanto, un treball que incloutretze temes populars napolitans i un inèdit, Pulci-nella, fet a mida d'un tenor com ell. «Tots els granstenors han tingut algú que ha escrit per a ells. Voliaen aquest disc un tema escrit per mi i escriure pera un tenor significa escriure cançons atemporals»,va explicar durant la presentació del seu últim tre-ball a Nàpols. Bocelli ha elegit la ciutat italiana perinspirar-se perquè, va assegurar, «és la pàtria de lamelodia i la pàtria de Caruso, el tenor per antono-màsia», i d'ella ha tret un repertori que porta escol-tant des de nen.

Disc de Franz Ferdinand al generTonight: Franz Ferdinand serà el títol del proper discde la banda escocesa, que està previst que es pu-bliqui el 26 de gener –segons va confirmar el grupfa pocs dies. El seu cantant, Alex Kapranos, va jus-tificar l’elecció del títol perquè aquest treball «con-té música de la nit». El nou àlbum inclourà dotzecançons i ha estat produït per Dan Carey i la ma-teixa banda, un treball que han realitzat entre Glas-gow i Londres. Aquest serà el tercer CD de la for-mació, després de Franz Ferdinand (2004) i Youcould have it so much better (2005).

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Hellville deLuxe EnriqueBunbury2 � Camp RockBSO 3 � PromesasRosa 4 � La voz demi silencioEl barrio5 = Con lospies en la tierraAndy & Lucas

REGNE UNIT

1 � Black IceAC/DC2 � Off withtheir headsKaiser Chiefs 3 = Only by thenight Kings ofLeon4 � Right NowLeon Jackson 5 � SecredArias KatherinJenkins

ESTATSUNITS

1 � Lucky oldsun KennyChesney 2 � Paper TrailT.I.3 � Gossip inthe grain RayLaMontagne 4 � DeathMagneticMetallica 5 � JenniferHudson JenniferHudson

PPER FIRES FEM-LA VOLAR TOTS PLEGATS. Aprofita ara amb el nostre patró Sant Narcís i fes-la també teva, la nostra MOSCA DE GIRONA. La de tots els bons gironins fins a la medul·la. Corre a buscar-la i portant-la

donarem mostres del nostre ADN com a gironins!!!PUNTS DE VENDA: LLIBRERIA CARLEMANY - LLIBRERIA GELI · LLIBRERIA 22

Ara també l’Auca de Sant Narcís pel preu de 3 euros amb mosca inclosa

Després de vuit anys de silenci –noméstrencat per reedicions de CD i DVD queno serveixen per cobrir absències–

plens dels típics rumors sobre la definitiva dis-solució de la banda, la tornada a escenad’AC/DC s’ha convertit en una autèntica febreper al rock and roll desenfadat i una mica «ma-carra» que executen a la perfecció aquests ve-terans australians. A falta de dades concloentssobre les vendes del seu darrer disc, Black Ice,per la seva recent sortida al carrer el passat 21d’octubre, l’esgotament de les entrades per alsconcerts de Barcelona –31 de març– i Madrid–2 d’abril– en només unes hores amb monu-mental col·lapse a Internet i Servicaixa inclo-sos –repetint la situació que s’ha produït alsEstats Units, on el grup ja té venudes totes lesentrades en la majoria dels recintes on toca-rà–, dóna una idea de les ganes que tenia lagent de tornar a veure’ls en directe. Una ex-periència que, val a dir-ho, és quelcom queacaba resultant difícil d’oblidar.

No s’hauria d’obviar l’important paper queha tingut darrerament Espanya en les giresd’AC/DC. Així, en la seva darrera visita a Bar-celona, amb el disc Stiff Upper Lip sota el braç,van decidir tocar una segona nit davant la grandemanda d’entrades i van penjar el cartell de«no hi ha bitllets» en les dues cites, mentre que

el 1996 van gravar unDVD commemoratiude la seva gira deldisc Ballbreaker a laplaça de toros de LasVentas que ja s’haconvertit en un clàs-sic de la banda, a lamateixa alçada queel vídeo del seu his-tòric concert de Don-nington Park, al Reg-ne Unit.

Pel que fa al noudisc, Black Ice, no representa res queno hàgim sentit jadels australians, peròaquesta és precisa-ment la seva majorvirtut. Després d’unStiff Upper Lip bastantirregular, el seu da-rrer treball sona fresci intens alhora, ambun primer single–Rock and RollTrain– que sembladir: «ei, en realitat nohem marxat mai, aixíque obriu una cerve-sa i prepareu-vos perpassar una bona es-tona». Capítol a part

mereix la veu de Brian Johnson, que amb 61anys sona afilada com una navalla i acaba deconfirmar –si és que continua essent neces-sari–, que la comparació amb el malaguanyatBon Scott –primer cantant de la banda i queva morir ofegat amb el seu vòmit després d’u-na nit de borratxera– ja resulta tan injusta cominnecessària.

La resta de la banda continua igual, ambuna base rítmica eficient en el seu discret se-gon pla per deixar tot el protagonisme que esmereix a l’Angus Young, un guitarra solistaque cada cert temps abandona la seva imatgefora dels escenaris més pròpia del típic veí delcinquè pis que et trobes a l’ascensor amb sa-batilles per convertir-se en el malencaratcol·legial que treu les notes de la seva guitar -ra com si l’esbudellés. Els fans dels australiansrecordaran les mítiques i històriques imatgesdel senyor Young aplicant-se una mascaretad’oxigen entre cançó i canço per recuperar-se de l’esforç que li suposa córrer per tot l’es-cenari convulsionant-se mentre treu al·luci-nants riffs del seu instrument. Tornar a gaudirde tot això mitjançant un bon nou disc i tor-nar a veure’ls en directe sembla la millor opor-tunitat de reconciliar-se amb un passat que,només en algunes ocasions, potser sí era mi-llor...

AC/DCLlarga vida a

La tornada del grup australià en forma de disc i gira s’haconvertit en un fenomen de masses que ha provocat que lesentrades per al concert de Barcelona s’esgotessin en hores.

TEXT: ALBERT MARTÍN DE VIDALES

Superagente 86 de película

Director: Peter Segal.Intèrprets: Steve Carell, AnneHathaway, Dwayne Johnson.Distribuïdora: Warner.Durada: 110 minuts.L’adaptació de la famosasèrie televisiva és una co-rrecta comèdia que, malgratdivertir i contenir gags de ni-vell, no acaba de decidir-se

entre el seu caràcter bufonesc i l’espectacle estilBruckheimer. Sí val la pena és per la química en-tre Carell i Hathaway, i també per la sempreagraïda presència del veterà Alan Arkin. P. P.

La Momia 3

Director: Rob Cohen.Intèrprets: Brendan Fraser,Jet Li, Maria Bello. Distribuïdora: Universal.Durada: 114 minuts.Hi ha materials que seria mi-llors deixar-los tranquils i la

saga de La Momia n’era un: aquesta tercera en-trega fa encara millors els resultats de les sevespredecessores, entre altres coses perquè Cohenno té el nervi narratiu ni l’esperit de sèrie B deStephen Sommers. El film es limita a ser una suc-cessió d’escenes d’acció en què hi sobra, i molt,el numeret d’arts marcials típic de Jet Li. P. P.

Snow Angels

Director: David Gordon Green.Intèrprets: Kate Beckinsale,Sam Rockwell.Distribuïdora: Universal.Durada: 106 minuts.Adaptació d’una novel·la deStewart O'Nan que retrata,amb una lúcida cruesa, el

que mai se sol mostrar sobre el Rei i la Reina delBall de l’Amèrica Profunda, un lloc on el dolor i lapèrdua són una processó condemnada a anarper dins. Rockwell està esplèndid com sempre,mentre que la Beckinsale repunta les aptitudsdramàtiques que se li suposaven abans de con-vertir-se en l’heroïna oficial del fantàstic. P. P.

Tot i obtenirun èxit depúblic més

aviat relatiu,Starship Trooperss’ha anat conver-tint en una pel·lí-cula de culte perla insistència delsseus admiradors areivindicar-la i,també, perquè laseva vida fílmicano es va limitar al’esplèndida al·le-goria antibèl·licaque proposavaPaul Verhoeven.

Com ha passatamb altres treballsdel cineasta ho-landès com Robo-cop o El hombresin sombra, Stars-hip Troopers hagenerat seqüeles;primer en una sè-rie d’animació di-gital –gensmenyspreable,per cert– i desprésen una segona en-trega oficial roda-da per al mercatDVD que, amb elsubtítol Héroe dela Federación, se-guia amb més omenys gràcia elspostulats narratiusi visuals de la pri-mera part. No era cap meravella, però sí te-nia un mínim de dignitat i la factura tècnicadel seu director, l’especialista en efectes vi-suals Phil Tippett.

Ara és un altre nom molt vinculat a Ver-hoeven, el guionista Edward Neumeier, quidebuta com a director a Starship Troopers 3:Armas del futuro, que s’estrena directamenten DVD al nostre país a finals d’aquest mesde novembre.

VINT MILIONS DE DÒLARSPressupostada en uns 20 milions de dòlars–molt més dels que s’acostumen a destinarals productes pensats per a l’explotació enDVD–, Starship Troopers 3: Armas del futu-ro recupera el protagonista de la primera en-trega, Johnny Rico, que es veu obligat a tor-nar a l’acció quan un escamot de soldats s’ac-cidenta en un planeta controlat pels insectes

de la discòrdia i la Federació decideix man-tenir-se’n al marge. Rico, no cal dir-ho, reo-brirà velles ferides en acceptar la missió, peròtambé descobrirà el seu alter ego femení enla figura de la capitana Lola Beck, la més va-lenta dels soldats assetjats pels insectes. El re-torn de Rico suposa la recuperació de l’actorCasper Van Dien, ja consolidat com a estre-lla de la sèrie Z, que apareix acompanyat deJolene Blalock (musa dels trekkies gràcies ala sèrie Enterprise, on interpretava una vul-caniana), Boris Kodjoe, Stephen Hogan, Mar-nette Patterson, Stephen Jennings, Cokey Fal-kow, Graeme Richards, Antonio Summertoni la sempre efectiva Amanda Donohoe.

La banda sonora original –també força méselaborada del que es podria esperar en unproducte directe al DVD–, és obra de l’ale-many Klaus Badelt, autor de La màquina deltiempo i Poseidón.

StarshipTroopers 3El guionista Edwuard Neumeier debuta com a directoren aquesta seqüela d’una pel·lícula de Paul Verhoeven

que aquí s’estrenarà directament en DVD.

TEXT: PEP PRIETO

DVD

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Cinema

Bandes sonores

Maria Reina de EscociaJohn BarryIntrada

El segell americàsegueix amb laseva encertadapolítica de reedi-cions. Fa poc hapublicat aquestCD amb la bandasonora d’un delsfilms de l’anome-nada tetralogiahistòrica –El león

en invierno, El último valle i Robin i Marian– de JohnBarry. La pel·lícula, que narra la disputa entre MariaEstuardo, reina d’Escòcia, i Isabel I, reina d’Angla-terra, va ser nominada a 5 Oscars, entre ells el demillor banda sonora. Per aquesta història d’intrigues,traïcions i guerra, Barry va crear un score atempo-ral, intimista i auster, amb temes afligits i ombrívolsque van marcant el tràgic destí de la protagonista.No és de les millors partitures del músic britànic,però contextualitzada en la seva filmografia ajuda aentendre la seva evolució posterior. El CD inclou eltema interpretat per Vanessa Redgrave. Lluís Poch


Les pressions psicològiques i també les físiques,de vegades, són tan intenses que poden resultargairebé insuportables per l’ésser humà. Però,

quan resulta abusiva una pressió? Si ens endinséssimen el terreny dels paràmetres físics entendríem moltfàcilment que un got subjectat per una mà que li apli-ca una força excessiva acabarà fàcilment esquerdat otrencat, mentre que si un teixit delicat com el tul que-da enganxat a algun element extern, possiblement re-sultarà malmenat, fins i tot esquinçat. Sortosament, lanostra ment no resulta, pel general, tan trencadissacom el vidre ni tan fina i etèria com el tul; no obstantcal tenir present que, en el fons, és considerablementfràgil. Si els materials tangibles resulten danyats peruna pressió inapropiada o mal administrada, en el casde la ment entesa com quelcom existent però difícilde copsar, cal dir que també certes vivències podenacabar provocant-li esquerdes i, aleshores, en funcióde les característiques personals de l’individu –edat,perfil de personalitat, moment vital...– aquestes clive-lles restaran estàtiques o continuaran eixamplant-sefins arribar a la dissociació.

Arribats a aquest punt, des del meu personal puntde vista, penso que potser caldria enfocar la realitatdel dia a dia i, tot parlant clar, pro-bablement podríem arribar a afir-mar que el principal focus d’infec-ció responsable de les dissocia-cions és el dolor emocional. Quanuna persona no pot suportar el pesdel dolor emocional acaba en da-rrera instància reaccionant gairebécom els exemples abans proposatsi s’esquinça, es dissocia.

És interessant reflexionar a l’entorn del paràmetredolor emocional que sovint resulta tan impactant pera la persona que, en traumatitzar-la, la dissocia... Aixídoncs, ens podríem preguntar, si en el cas de no exis-tir el dolor emocional, la dissociació es podria arribara fer fonedissa... Si així fos, podríem concloure que eldolor emocional és, des d’aquesta perspectiva, el prin-cipal responsable del biaix de la ment.

I quan patim aquest dolor emocional? Generalment,el sofrim quan ens sentim agredits o pel cap baix mal-tractats o corferits d’alguna manera. Cal dir que aquestdolor emocional pot haver estat causat de forma prouconscient; tal seria el cas d’una violació, un mobbing,un bullying, una constant desatenció emocional al llargde la infantesa, etc. Malgrat tot, també pot donar-se elcas que la persona se senti agredida però que en aquestcas l’agressió només existeixi en la seva ment, llunyde la seva vida real però patològicament prop de laseva «especial» realitat; cal dir que aquesta darrera si-tuació es dóna de forma molt menys freqüent, per laqual cosa em centraré més en el dolor que prové d’u-na font que se sap causant de malestar a altri...

Malauradament, ens trobem endinsats en una so-cietat que majoritàriament no acostuma a contemplar

si les seves accions o si els seus comentaris causen do-lor. Vull pensar que no es tracta de malesa sinó quepotser el que succeeix és que no hem sabut contem-plar les coses des de cap altra perspectiva; probable-ment encara, com sers, tenim determinats aspectes en-capsulats, encallats o senzillament immadurs.

Però, com se sent una persona quan dins seu se sapcausant de dolor a d’altres éssers? És cert, moltes ve-gades la humanitat ha après a fer veure que no veu, amirar a una altra banda o a desconnectar, evadint-seperò, en el fons, cada ser equilibrat i sa, en el seu siintern, sap perfectament l’estat de comptes de la sevapròpia consciència... Hom sap perfectament quan fael bé i quan actua de forma contrària!

El cas és que penso fermament que el que passa alnostre món actual és un clar reflex del que succeeix abona part de la humanitat. M’explico. Penso que elnostre món també pateix dolor, potser no és de caireemocional, però podríem arribar a dir que el dolor quepateix el món és simbòlic però profund i també fa quees dissociï. Dolorosament, es dissocia en mil i un as-pectes tal com poderosos i sotmesos, famèlics i obe-sos, bel·licosos i pacifistes... i tantes d’altres dicoto-mies. El cas és que no sé com dorm el nostre món, nosé quina qualitat de son té Gaia perquè, al cap i a la

fi, la seva consciència no és res més que el sumatoride la meva, de la teva, de les nostres respectives cons-ciències...

I si el dolor, doncs, té tanta importància o tant depoder per fer-nos emmalaltir, com encara no hem aprèso no tractem de fer la vida més fàcil, més agradableals nostres congèneres, als nostres veïns, al nostrescompanys, als nostres conciutadans...? Com encara ensrefugiem en infantilismes de l’estil de rebolcar-nosconstantment en el propi dolor? o com encara qui s’au-todenomina persona pot provocar dolor a tort i a dret?O en el fer veure que no veiem qui el pateix o qui elgenera?

I si, deixant de guaitar tant el propi melic autorefe-rencial, tractéssim d’alleugerir el dolor d’altri? Podríemprovar tot oferint un somrís i donant un cop de mà...potser guanyaríem en amor, en compassió, en huma-nitat, en benestar... i així posant el nostre personal gra-net de sorra llavors, indirectament, aniríem reedificantaquesta terra tan sacsejada, malmenada i cansada quede ben segur també somnia amb una humanitat ager-manada lluny del dolor i de les dissociacions.Apostem,doncs, per la nostra personal essència regenerativa querau dins de cadascú de nosaltres i en sanar-nos aniremguarint el que ens envolta.

Un atles, un mapamundi, unllibre de gravats amb paisat-

ges de qualsevol punt del món...totes aquestes coses el fascina-ven. Es podia passar hores i méshores embadalit, imaginant comera la gent que vivia a l’altra pun-ta de món... Aprenia el nom delscontinents, dels països, de les se-ves capitals... Somiava despert ies veia a ell mateix viatjant engrans trens i enormes vaixellsper visitar llocs remotíssims.

Tot i que es té constància queCarles Badia Malagrida va néixera Olot el 1890, malauradamentno se’n saben massa coses, delsseus primers anys de vida. No-més que, de jove, va formar partd’una entitat anomenada Aglen-ya de la Garrotxa, que preteniapromoure la modernització i l’ac-tivitat cultural de la capital de lacomarca.

Badia va voler seguir la carre-ra diplomàtica i per fer-ho va in-gressar a l’Institut Privat Diplo-màtic i Consular de Madrid. Lamemòria final dels seus estudis,dedicada a llatinoamèrica, por-tava per títol El factor geográficoen la política sudamericana.Aquest treball, editat el 1919,proposava simplificar la divisióterritorial del subcontinent ambla creació de sis confederacions:platense, pacífica, brasilera, co-lombiana i antillana. Aquestplantejament va ser molt criticata Sud-Amèrica, però al llarg detots els segles va ser un dels tex-tos de referència de la històriageopolítica de la zona; fins alpunt de reeditar-se el 1944, quanBadia ja feia 7 anys que era mort.

Des d’un punt de vista polític,aquest olotí militava a les files delpartit catalanista conservador Lli-ga Regionalista. Això el va por-tar a ocupar alguns càrrecs pú-blics i a concórrer en diverseseleccions. Per exemple, fins el1930 va ser director general deComerç i Activitat Arenzalària.Durant aquell període, en quèEspanya estava governada per ladictadura de Primo de Rivera,Badia també va ser sotsecretarid’hisenda i, aprofitant els seusconeixements diplomàtics, elsresponsables d’afers exteriors eldestinaren de cònsol a Mèxic.

Durant la II República va serescollit diputat a Corts, per la cir-cumscripció de Girona, formantpart de les llistes la Lliga Catala-na, en les eleccions de 1934 i1936. Com a parlamentari va for-mar part de les comissions de tre-ball dedicades a temes de políti-ca econòmica i acords comer-cials internacionals. A causa dela seva ideologia conservadora,quan va esclatar la guerra, Badia–que estava casat amb MariaDíaz, germana de l’esposa dePere Bosch Gimpera– es va ha-ver de refugiar a l’ambaixada deMèxic a Madrid on va morir víc-tima d’una embolia el febrer de1937. Aleshores, Carles BadiaMalagrida tenia 47 anys.

Lectures


XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Mons i éssers

dissociats CarlesBadia

MalagridaXAVIER CARMANIUISABEL COCH

Gironins del segleXIX

Mentre el ministre d’Assumptes Exteriors, MiguelÁngel Moratinos, mou fils i contactes per tal d’a-

conseguir una invitació perquè el president José LuisRodríguez Zapatero pugui assistir a la cimera del G-20convocada per George Bush –l'argument d'or és queEspanya és la vuitena potència econòmica mundial–,hem conegut l'última enquesta de Càritas sobre l'ín-dex de pobres.

La dada estremeix: a Espanya hi ha nou milions depobres; nou milions de persones que viuen amb menysde 6.800 euros a l'any –xifra estimada com a referento barrera a partir de la qual es produeix l'exclusió.

La dada l’ha facilitat Silverio Agea, secretari generalde Càritas. Estem parlant del 19,6 per cent de la po-

blació i afecta la part més vulnerable: ancians, vídues,jubilats, persones amb malalties cròniques... però –i ésla novetat generada per la crisi–: també un gran nom-bre de ciutadans de classe mitjana, famílies a les qualsla pèrdua de l'ocupació d'un o de diversos dels seusmembres obliga a acudir als menjadors socials gratuïtsque depenen d'aquesta organització catòlica.

QUINA VERGONYA!Ells també són Espanya; d'ells també se n’hauria de re-cordar el president del Govern abans de tornar a arre-glar els problemes del món exterior. Vuitena potènciaeconòmica mundial i nou milions de pobres. Quinavergonya!

Nou milions de pobresFERMÍN BOCOS

IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

FermínBocosPeriodista

El dolor emocionalÉs interessant reflexionar sobre aquest

paràmetre, que sovint resulta tan impactantper a la persona que la dissocia

Televisió


Ha estat l’any de Batman gràcies a l’acla-mada pel·lícula El caballero oscuro, totun fenomen a la taquilla i als mitjans de

comunicació a conseqüència de la tràgica mortfa uns mesos de Heath Ledger, que interpreta-va el malvat Joker.

Per aquest motiu, des de la cadena CW hanconsiderat bona idea donar llum verda a unasèrie protagonitzada per un personatge moltlligat al justicier de Gotham City, el seu com-pany d’aventures en còmic i en pel·lícules fà-cils d’oblidar: Robin. La producció seguirà lespasses de Smallville quant al fet que se cen-trarà en l’etapa vital de Dick Grayson –que ésel nom de naixement de Robin– abans de con-vertir-se en heroi.

La sèrie es traslladarà als anys en els qualsel «Noi Meravella» anava a l’institut, tenia xico-tes, s’enfrontava a rivals i la seva família anavacreixent. És més, la sèrie també tindrà com aprotagonistes els altres membres del clan i re-brà el títol de The Graysons. Els episodis tin-dran una durada d’una hora i narraran comDick Grayson i els seus congèneres es guan-yaven el pa com a acròbates amb el nom d’«ElsGrayson voladors». Un desafortunat dia, el joveGrayson perd tots els seus familiars a mans d’unmafiós i, aleshores, és adoptat per Bruce Way-ne, el milionari que lluita contra el crim dis-fressar de ratapinyada.

Wayne, que es veu reflectit en Dick Gray-son, el recull sota la seva ala i l’educa i entre-na per tal que un dia el succeeixi en la sevalluita contra els malfactors de Gotham. Passatel temps, Dick es converteix en Robin, el com-pany de Batman i, temps després, passa a dir-se Nightwing i a formar el grup de superheroisEls Joves Titans, una versió de la Lliga de la Jus-tícia integrada per superherois adolescents. Enaquest sentit, es desconeix a on portarà la tra-ma ideada per la CW.

Darrere The Graysons hi ha els productorsexecutius Kelly Souders i Brian Peterson, tam-bé responsables de Smallville per a la CW, pro-pietat de la Warner Bros. Així, la cadena po-dria estar buscant substitut a la sèrie protago-nitzada pel jove Superman (interpretat per TomWelling), que podria acabar aquest any amb lavuitena temporada.

Warner ja va intentar portar el món de Bat-man a la televisió amb Birds of Prey (2002), unasèrie protagonitzada per una Batgirl ferida, lafilla secreta del justicier i Catwoman i una ter-cera heroïna. Les tres van formar un grup dejusticieres per combatre el crim en una Gothamdeixada per Batman a la seva sort però no vanaconseguir fer-se amb el favor del públic i lasèrie va ser cancel·lada després de 13 episodis.

PERÒ... QUI ÉS ROBIN?Aquest personatge va ser creat per Bill Fingeri Bob Kane i la seva primera aparició va ser aDetective Comics núm. 38 (1940), és a dir, Ro-bin va ser introduït en el còmic un any desprésque Batman. La intenció era atraure el públicinfantil, d’aquesta forma s’identificaren més fà-cilment amb el personatge.

El nom de Robin i la seva indumentària esvan inspirar en un altre heroi llegendari, RobinHood. A més, el color vermell del vestit va serper una au americana, el tord de pit-roig, ano-menat Robin als Estats Units, seguint el patród’animal volador com Batman.

L’origen de Robin té una certa similitud ambel de Batman, ja que els pares dels dos van servíctimes d’un atac criminal, per la qual cosacombaten el crim. És precisament aquesta re-lació la que els uneix i produeix una entesa

mútua. Entre 1940 i 1950, Robin es va conver-tir en el llegendari comany de Batman i poquesvegades hi havia un còmic on l’heroi obscuraparegués sol. Va ser en aquella època, però,

entre 1947 i 1952, quan es van començar a pu-blicar a Star-Spangled Comics històries en so-litari de Robin. El 1964 The Brave and the Boldnúm. 60 va introduir els Joves Titans, lideratsper Robin, i entre els quals hi havia Aqualad(ajudant d’Aquaman) o Kid Flash (ajudant deFlash).

El 1969, l’escriptor Dennis O'Neil i l’artistaNeal Adams van portar el còmic de Batman unambient més fosc i Dick Grayson es va anar se-parant del seu tutor, apareixent en comptadesocasions al llarg dels anys 70. Quinze anys des-prés, Grayson va canviar d’identitat i es va con-vertir en Nightwing, independitzant-se de Bat-man.

L’inseparable company de Batman, el «Noi Meravella»,protagonitzarà una sèrie a l’estil de «Smallville», que recorda

l’adolescència d’un altre heroi de còmic, Superman

DdG

L’origen de

Robin

A l’ombra de SupermanLa sèrie «The Graysons»se centrarà en els anysd’institut de Robin, elsenfrontaments amb rivals iles seves primeres xicotes

Dilluns 3 de novembre22 DominicalDiumenge 2de novembre de 2008

� Parc infantil temàtic de 600 m2.

� Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

� Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitorsi els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

� Matinals especials per a escoles i grups.

� Bolera amb 12 pistes.

� Promocions cada dia de la setmana.

� Festes d’aniversari.

�Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Els més vistosdel 22 al 28 denovembre

CatalunyaFutbol: Barça-AlmeriaDissabte 25 d’octu-bre, TV3. 810.000espectadors (30%).

APM?Dimarts 28 d’octu-bre, TV3. 798.000espectadors(24,8%).

TN vespreDimarts 28 d’octu-bre, TV3. 780.000espectadors(25,2%).

Caçadors de boletsDijous 23 d’octubre,TV3. 645.000espectadors (20%).

Hospital CentralDimecres 22 d’octu-bre, Telecinco.635.000 especta-dors (23,1%).

EspanyaCSI MiamiDilluns 27 d’octu-bre, Telecinco.4.515.000 especta-dors (22,9%).

Cuéntame cómo...Dijous 23 d’octubre,La 1. 4.489.000espectadors(24,6%).

Sin tetas no hay...Dijous 23 d’octubre,Telecinco.4.025.000 especta-dors (24,9%).

CSI Nueva YorkDilluns 22 d’octu-bre, Telecinco.4.022.000 especta-dors (25,2%).

El internadoDimecre 22 d’octu-bre, Antena 3.4.022.000 especta-dors (22,1%).

07.05

18.25

CuatroM.Ä.RCuatro reforça la seva programació in-fantil amb MÄR (Marchen Awakens Ro-mance), sèrie manga centrada en Tora-mizu Ginta, un jove estudiant que entra enun món de fantasia que un bon dia es farealitat. Allà haurà de viatjar, lluitar, conei-xent amics i vivint aventures inimagina-bles. MÄR, que també podria traduir-secom Cantar del despertar del país de lashadas, toca els gèneres d’aventura, co-mèdia i fantasia.

TV3Sota les fulles verdesAnglaterra, segle XIX. En el paisatge idíl·licdel poble de Mellstock sorgeix l'amor en-tre Dick Dewey, un noi de família humil, iFancy Day, la jove mestra de l'escola.Fancy té molts pretendents, alguns delsquals de bona posició social i econòmi-ca. La noia es veurà forçada a decidir en-tre els seus veritables sentiments i les con-vencions de la rígida societat victoriana.

K3Doctor WhoDes que el Doctor entra a la vida d'una es-tudiant de medicina, Martha Jones,aquesta canvia per sempre. Plegats viat-jaran a través del temps i l'espai i toparanamb esdeveniments extraordinaris, mónsincreïbles i cares noves però també caresconegudes.

TelecincoCSI MiamiUna model mor electrocutada a la passa-rel·la i els indicis apunten que hagi pogutser assassinada ja que la instal·lació elèc-trica que l’havia d’il·luminar en el seu re-coregut ha estat manipulada.

33 Cànon VisionsNascuda a Cambridge l'any 1948, OliviaNewton-John es va convertir en una es-trella de la cultura pop quan el 1978 vaprotagonitzar Grease. John Travolta va in-sistir que ella fes el paper principal. Alsanys 90, Olivia va aconseguir superar uncàncer de mama i des de llavors s'ha de-dicat a difondre la importància del diag-nòstic precoç d'aquesta malaltia.

Dimarts 4 de novembre

10.50

15.30

18.35

22.15

00.40

33Horitzons: «Les rutes més espectacu-lars dels Estats Units»Una sèrie de tres capítols que fa un reco-rregut per les carreteres amb algunes deles millors vistes d'Amèrica, que inclouen,a més dels paisatges, construccions es-pectaculars i indrets d'interès històric. Enaquest capítol es viatja des de Maine finsa Key West, una excursió de 2.500 quilò-metres per la costa est en què es podenveure llocs com la muntanya Cadillac, l'i-lla Mount Desert i les seves balenes ambgep, i les dunes del cap Cod, les casca-des del Niàgara, el país dels amish aPennsilvània, el Museu Mark Twain a Han-nibal i la posta de sol a Key West.

CuatroEntre fantasmasJim i Melinda, durant una acampada, tro-ben Becca, una noia que sembla haverestat perduda alguns dies en el bosc.Aviat la jove mèdium descobreix que Bec-ca i ella tenen una cosa en comú: les duespoden veure esperits. Però Becca ne-cessita l’ajuda de Melinda per tal de com-prendre què li passa i aprendre a utilitzarel seu do.

TV3Més ràpid que el ventEs tracta d'un western que explica la his-tòria de dos germans, Tony i Steve. Steveestà amoïnat pel caràcter violent del seugermà, que fa massa ostentació de laseva nova arma.

CuatroAnatomía de GreyDerek i Meredith tornen a recordar comn’és de difícil ser feliç en parella, sobretotquan els dos tenen un mal dia. Mentre queella es baralla amb Christina, ell té un pe-tit accident en el quiròfan i s’enfronta aWebber i Owen Hunt, el metge militar quecontinua decidint sobre el seu pacient.Alex, per la seva banda, sembla no recu-perar-se de la pèrdua de Rebecca. A més,tot i les bones intencions d’Izzie per aju-dar-lo, un comentari de Meredith fa queles coses empitjorin per a Alex.

33Cànon SonsJanis Joplin va ser la veu d'una generaciói la reina indiscutible del «sexe, drogues irock'n'roll», una blanca que cantava bluesi soul amb una força que va inspirar totauna generació.

Dimecres 5 de novembre

14.55

18.40

22.15

22.15

00.30

La SextaPadre de familiaLa família Griffin rep una postal en la qualdiu que han rebut un barco però, per po-der guanyar-lo, han de passar una prova.Peter va al lloc on hi ha el venedor, que eldeixa escollir entre el barco o el contingutd’una misteriosa caixa. Peter elegeix lacaixa, el contingut de la qual són uns ti-quets per a un club de comèdia. Peter,Lois, Brian i els seus amics van al club, onPeter es beu moltes cerveses i munta elseu propi espectacle.

TV3Els malfactorsL'humil propietari d'un ranxo del salvatgeoest s'enfronta a uns homes contractatsper un ramader ric. L'objectiu de l'atac ésfer fora el ranxer i quedar-se amb les se-ves terres.

TelecincoHospital CentralEl torn comença amb la notícia de la can-cel·lació de la boda de Waldo. Guille tam-bé està molt preocupat, ja que Débora hadecidit deixar el fill dels dos a càrrec delsseus pares. D’altra banda, Javier com-prova que li han ingressat tres milionsd’euros. Error o no, els diners no semblaque el facin abandonar la batalla contraMaca per la direcció de l’hospital.

La SextaBonesLa doctora Brennan, Booth i Sully hand’enfrontar-se a un assassinat relacionatamb l’última novel·la escrita per la docto-ra. Brennan rep una trucada del seu re-presentant per concretar l’hora a la qualha d’anar a una llibreria a firmar la seva no-vel·la. Alhora, Booth avisa la doctora del’aparició d’un cos sense vida i amb clarssignes d’haver estat assassinat.

33Cànon Mites: «Enigmes de la Bíblia»Actualment, arqueòlegs, geòlegs, foren-ses, astrònoms, paleoentomòlegs, mete-oròlegs, biòlegs, físics, sismòlegs i vulca-nòlegs treballen conjuntament. Recorrenel món buscant respostes a un tema con-trovertit: saber si allò que explica la Bíbliaes basa en fets reals. En aquest primerepisodi el programa recorda les ciutats deSodoma i Gomorra, famoses pels seus es-candalosos pecats.

22.15

01.30

20.45

Guia TV


Dijous 6 de novembre

09.30

17.30

21.45

22.15

01.00

33La batalla de les llumeneresQui és la persona més intel·ligent del món?Qui és més intel·ligent: el matemàtic o elmúsic? La ciència necessita més cervellque l'art? L'Einstein Institute for AdvencedStudy, a Princeton, acull un exclusiu grupamb les ments més brillants del món. En-tre ells, s'han escollit deu persones queopten al títol de «persona més intel·ligentdel món». Hi ha físics, matemàtics i mú-sics, entre ells la dona més intel·ligent delmón, Daniella Simidchieva, amb un coe-ficient intel.lectual (CI) de 200, que no haestat suficient per trobar feina.

TelecincoYo soy BeaRoberto està tenint problemes a la revis-ta per culpa de les fotos de César als nensbirmans. Cayetana ha sabut de la sevaexistència per Noelia, que també li expli-ca que el verdader motiu del rebuig no haestat precisament professional. Mentres-tant, Valentina i Mustang reben la visitad’un inspector d’immigració per compro-var que el seu matrimoni no és de conve-niència.

TV3SerrallongaSerrallonga és la història d'un bandolerque esdevé llegenda, en una època duraen què la lluita per sobreviure era la prin-cipal preocupació d'un poble esclavitzatper la fam i en què el bandolerisme erauna de les poques sortides de la misèria.Joan Sala, àlies Serrallonga, per damuntde tot és un rebel. Robatoris i assalts fanque sigui admirat pel poble i la seva lle-genda creixi imparablement fins al final delseus dies.

TelecincoSin tetas no hay paraísoTorres intenta convèncer Duque que Ca-talina és l’única persona que pot ajudar-los a atrapar Miguel Cortés. Davant la per-plexitat de l’inspector, el jove narcotrafi-cant es nega a posar en perill la vida dela seva estimada. Torres, però, no es dónaper vençut i aconsegueix arribar fins a ellaper proposar-li col·laborar en el procés dedetenció de l’empresari.

Cuatro13 MiedosUna cita amb els amants del gènere deterror i suspens, 13 relats curts amb firmesdiferents, però amb un mateix objectiu:mostrar la por en si.

Divendres 7 de novembre

15.45

18.05

22.15

02.10

02.30

TV3El cor de la ciutatEn Gerard ha descobert la veritat del su-posat atracament al basar i ho utilitzaràcom més li convingui per posar en Juli encontra de l'Orpinell. La Isabeleta ataca de-finitivament en Ricard Figueres. Per la sevabanda, mentre en Francisco pateix commai el règim de la Trini i decideix passar al'acció, en Hiresch fa una revelació sor-prenent sobre la nit de la castanyada. Amés, es casa la Vicky. I el seu marit no ésun desconegut per a la Marga.

La SextaCaso abiertoRush i Jeffries investiguen un cas de 1945en el qual un jugador de beisbol, ClydeTaylor, va ser colpejat a mort amb el seupropi bat després d’un partit. L’única pro-va que tenen és el jersei ensangonat dela víctima, que té algunes taques de ta-bac en el pit. La llista de sospitosos inclouun amic proper de Clyde i la seva xicota

TelecincoEl comisarioEl drogaddicte que es va quedar amb lapistola i la placa de Pope es fa passar perpolicia per cometre diversos delictes. Ge-rardo Castilla intenta mantenir al marge dela recerca del seu amic i subaltern a la Bri-gada, però no pot evitar la intervenció delDepartament d’Assumptes Interns. Men-trestant, el cadàver d’una noia disfressa-da d’un personatge manga apareix ente-rrat en una mina, cosa que porta Marino iEva a introduir-se en el món dels fanàticsde l’animació japonesa.

TV3Il·legalment teuHistòria d'un jove que és cridat per fer dejurat en un cas d'assassinat i xantatge enquè l'acusada és el seu amor de la infàn-cia. Per intentar ajudar-la, es veurà impli-cat en un bon embolic. Dirigida per PeterBogdanovich, està protagonitzada perRob Lowe.

CuatroAtlanta Hawks - Toronto RaptorsÉs la tercera temporada de José ManuelCalderón en els Toronto Raptors i és moltprobable que torni a sortir en el quintet ini-cial. Aquesta vegada s’enfronta als Hawksen la difícil pista d’Atlanta.

Dissabte 8 de novembre

09.25

11.30

15.55

17.55

02.00

22.15

TV3Futbol galàcticLes Ombres tenen tots els números perguanyar el primer partit contra els Pirates.Amb el seu flux llegendari, la Boira, vanestar a punt de fer-se amb l'última final decopa de Futbol Galàctic. Incomprensi-blement, però, i després d'una maniobramolt cruel d'en Bleylock, les Ombres co-mencen a perdre un partit que no se'lshauria d'escapar de les mans.

33Cànon VisionsUn film sobre Orson Welles i la seva rela-ció amb Espanya. Encara que Welles vaviure cinc anys de la seva vida en aquestpaís, aquest vessant de la seva persona-litat s'ha mantingut ocult. Welles està en-terrat a Ronda, en un pou de la finca delllegendari matador Antonio Ordoñez.

La SextaFuturamaEl professor Farnsworth aconsegueix in-ventar una caixa que els pot transportar aun univers paral·lel. Leela decideix mani-pular la caixa per curiositat i provoca quetots els seus companys s’introdueixin enel nou univers. Ara hauran de defensar-se dels seus altres «jos», que els ataca-ran sense pietat.

TV3L’espia que em va estimarLa misteriosa desaparició de dos subma-rins nuclears fa que col·laborin els millorsoperatius dels serveis secrets britànic i so-viètic: James Bond i la major Anya Ama-sova. Darrere de tot hi ha el magnat Strom-berg, la finalitat del qual és la destruccióde la «corrupta» humanitat per fundar unacivilització pura sota el mar.

33Sala 33: «El joc de la veritat»Comèdia romàntica d'embolics que ex-plica el que passa a dues parelles urba-nes de 30 anys quan, per una vegada enla seva vida, decideixen dir-se la veritat ideixar de costat aquelles petites mentidesque fan possible la convivència.

CuatroPainkiller JaneUn grup de neuros escapen de Nico, lapresó on s’estudia el fenomen neuro. Janei el seu equip són enviats per trobar-los.Quan arriben, moltes preguntes comen-cen a sorgir, i el suposat centre d’interna-ment sembla ocultar moltes mentides.

Recomanem

Dràcula de BramStoker

Divendres 7. TV3, 00.05h.Transilvània,1462. El comteDràcula estàperdudamentenamorat de laseva dona Elisa-beta, però elsinvasors turcstrenquen aquestamor. Embogitpel dolor causatper la mort de laseva estimada,Dràcula abjurade la seva reli-gió i esdevé unvampir al serveidel Diable. ALondres, el1897, el Príncepde les Tenebresretroba el seuamor en les fac-cions de MinaMurray, queacaba de casar-se amb Jona-than Harker.Any1992.PaísEstats Units.DirectorFrancis FordCoppola.IntèrpretsGary Oldman,Winona Ryder,Anthony Hopkins, Keanu Reeves

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode naturalutilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seubenestar general i el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli. A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Gi-rona, al carrer Pare Maria Cla-ret, 14 2n 2a, des de l’abril de 2005també els ofereixen les seves ins-tal·lacions, on Patricia Ribera i el seuequip ja han solucionat el problemade sobrepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor, esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa, si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufocacions,així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix; tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostè po-drà tornar a menjar normalment sen-se guanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–), homes inens a partir dels 18 anys d’edat, sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital, elmés important és la salut de la per-sona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors. Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a tro-bar-se més dinàmic i amb més ga-nes de viure.

Holovital té les seves ins-tal·lacions situades al c/ Pare Ma-ria Claret, 14 2n 2a. Aquesta ésuna bona opció per a aquellespersones que es vulguin aprimarsense passar-ho malament ni pa-tir gana, i a la vegada gaudir d’unbon estat de salut i optimisme.

APRIMAMENT

Documents

PÀGINES 2, 3 i 4 Dominical - Diari de Girona...2008/11/09 · 2 Dominical Diumenge 2 de novembre de 2008 Dominical Passeig General Mendoza 2. 17002 GIRONA. Telèfon: 972 20 20 66