Plató

La filosofia i la ciutat

Importància

“Tota la història de la filosofia occidental no és res més que un conjunt de notes a peu de pàgina referents a la filosofia de Plató” (A. Whitehead)

Per què podem fer aquesta afirmació ?

• Conservem tota la seva obra filosòfica• No hi ha problema filosòfic que els Diàlegs de

Plató no hagin plantejat

Biografia

▪ Neix a Atenes l’any 428 / 427 aC

▪ El seu nom vertader era Aristocles

▪ Pertanyia a una família noble

▪ 399 aC: obligat a fugir d’Atenes

▪ 389 aC: primer viatge a Siracusa educar al tirà

▪ Retorn a Atenes: fundació de l’Acadèmia (387 aC)

▪ 348 / 347 aC mor a Atenes

finalitat

Obra

▪ Diàlegs de joventut (399 – 389 aC)– es considera que Plató hi reflecteix fidelment el pensament del seu mestre Sòcrates.

– S’ocupen del debat sobre la definició d’alguns conceptes ètics: la virtut, l’educació i el coneixement.

▪ Diàlegs de transició (388 – 385 aC)– Comença a desenvolupar les seves teories (influències de les doctrines òrfiques i de l’escola

pitagòrica).

– Es formulen les primeres aproximacions al que serà la teoria de les Idees.

▪ Diàlegs de maduresa (385 – 370 aC)– Hi fa l’exposició més completa de les seves teories principals i explica els seus mites més

importants i elaborats.

▪ Diàlegs crítics o de la vellesa (370 – 348 aC)– Revisió de les seves teories.

El context històric

- Final de la guerra del Peloponès

- Govern dels Trenta Tirans (404 aC)

- Restauració de la democràcia detenció injusta de Sòcrates

- Judici i condemna a Sòcrates (399 aC)

El món de la política ha embogit

Mirar atentament la realitat per intentar de comprendre-la

què haig de fer ?

theorein

Àmbits d’estudi

Reflexió sobre la naturalesa de la realitat teoria de les Idees

Fonamentació del coneixement teoria de la Reminiscència

Fonamentació d l’ètica i la politica

Punt de partida

rebutjar el relativisme dels sofistes

criticar l’escepticisme

acceptació de les teories d’Heràclit i Parmènides

a partir de les matemàtiques

La realitat sensible es mou constantment

Del que es mou constantment no pot haver-hi coneixement

Hem d’acceptar que hi ha una altra realitat

La teoria de les Idees

1a afirmació: allò sensible és canvi permanent

2a afirmació: del que és canvi permanent no hi ha coneixement

3a afirmació: hi ha coneixement

per tant

hi ha d’haver un àmbit de realitat no sensible que és l’autèntic objecte del coneixement

IDEESaixò són les

La teoria de les Idees

* Coneixem a través dels sentits quan, a més de dir que hi ha alguna cosa, diem quina mena de cosa és

* La idea no és una cosa sensible, sinó una entitat abstracta

Idea de cavall

La teoria de les Idees

l’accés a la idea és visual, però no és una visió sensible sinó intel·lectual

idea de valor, coratge Els exemples concrets mai són exemples perfectes d’allò de què volen ser exemples

La teoria de les Idees

participen de

MÓN SENSIBLE

- el model, la idea- fix i immutable

MÓN INTEL·LIGIBLE

- el que veiem- trets particulars i canviants

aparença sensible = opinió (doxa) idea = saber (episteme)

REALITAT

Dualisme platònic

La teoria de les Idees

▪ Característiques de les Idees :

– Immutables. No canvien.

– Eternes. Permanents.

– Idèntiques a elles mateixes (úniques)

– Universals. Nomenen les coses del mateix tipus

– Invisibles i intangibles. Visió intel·lectual, no sensible

– Separades o transcendents. Existeixen fora del fet que nosaltres les pensem (extramentals).

La teoria de les Idees

▪ Diferencia dos tipus d’idees:

- Les que són els primers principis de les coses (Bé, Amor, Unitat...)

- Les idees de coses concretes

Igual que

Món sensible / Món intel·ligible

La teoria de les Idees: tres idees bàsiques

Idea de Bé Idea d’Eros (Amor) Idea d’Unitat

- És la idea superior- S’identifica amb la

bellesa i la justícia perfectes

- Il·lumina i dona sentit a totes les altres idees

- És el principi i fonamentació de totes les altres idees.

- Amor als cossos- Amor de l’ànima- L’amor més pur és

l’amor a les idees- Procés ascendent

- Característica fonamental de la idea de Bé

- El Bé és la Idea que uneix les Idees entre elles.

Relació entre les Idees i les coses sensibles

▪ Realitat = barreja de sensible (determinat) i Idea (indeterminat)

com té lloc

Imiten les idees Participen de les idees

crítica que es Plató

Sembla que les Idees es mouen i es separen

Hi ha d’haver una “segona” idea que avali la semblança

aleshores podem suposar

Teoria del coneixement: la reminiscència

▪ Com coneixem ?

▪ Punt de partida: paradoxa de Menó

▪ Solució que proposa Sòcrates

per tant

L’ànima quan aprèn no fa més que recordar

L’ànima coneix totes les idees abans d’encarnar-se en un cos i les oblida quan s’hi encarna

Aprendre sembla impossibleNo podem buscar el que desconeixem completament

Plató dirà queLes coses passen com si conèixer fos recordar

Teoria del coneixement: complexitat del coneixement

▪ El coneixement és complex explicació a partir de tres símils

Teoria del coneixement: complexitat del coneixement

▪ El símil de la línia graus de coneixement

Teoria del coneixement: complexitat del coneixement

▪ El mite de la caverna naturalesa de la condició humana en relació a l’educació

Merlí explica el mite de la caverna

El mito de la caverna

Teoria del coneixement: complexitat del coneixement

▪ Relació entre els tres símils

SÍMIL DEL SOL SÍMIL DE LA LÍNIA MITE DE LA CAVERNA

Àmbit visible

(sol)

Eikasia (imaginació) Ombres al mur

Pistis (convicció) Figuretes / Foc

Àmbit intel·ligible

(bé)

Dianoia (pensament discursiu) Ombres a l’exterior

Noesis (visió intel·lectual) Objectes a l’exterior / Sol

SOL

MÓN INTEL·LIGIBLE

MÓN SENSIBLE

Idea de BÉ

Eikasia

Pistis

resta d’idees

Idees matemàtiques

Dianoia (pensament discursiu)

Noesis (visió intel·lectual)

L’ànima humana

▪ Ànima = principi de vida i de coneixement

es compara amb

Cavall negre

Cavall blanc

part Concupiscible

Desig d’obtenir la veritat

per assolir-lo cal

Actitud activa

part IrascibleDesig de reconeixements i honors

Desig d’obtenirplaer

Auriga Racionalitat (logo, nous)

Vida humana = lluita entre el desig o elevar-nos cap al Bé

La vida justa

▪ Plató decebut amb la políticaaixò farà que

es dediqui a la Filosofia

La República

on se n’ocupa

Glaucó i Adimant

Sòcrates

investigar la justícia en l’ànima és difícil

però

orientar la vida humana tant individual (ètica) com col·lectiva (política)

personatges

ha de demostrar

defensen hi ha justícia per evitar-ne les conseqüències

la justícia és desitjable per ella mateixa

descriurà què és la justícia en una ciutat justa

per tant

Com neixen la justícia i la injustícia a la ciutat

originada per

Guardians de la ciutat

Divisió natural del treball

han de ser

necessitats bàsiques

La ciutat

la ciutat s’expandeix

la necessitat (ningú és autosuficient)

satisfà

apareixen oficis diferents exercits per persones diferents

és a dir

cadascú fa el que li pertoca (model de ciutat justa)

implica que

Glaucó

crítica

defensors de la ciutat i amants del saber

La justícia a la ciutat

No tothom té qualitats per fer tasques diferents

Mite dels tres metallsTres menes diferents d’ànima humana

Guardians governants – or

Guardians auxiliars – plata

Resta de ciutadans – bronze i ferro

ho explica amb

Governants – decideixen què és millor per a la ciutat

Auxiliars – defensen la ciutat

Productors – fan la tasca corresponent a l’ofici de cadascú

Moderació

Moderació i Coratge

Moderació, Coratge i Prudència

Virtuts

La justícia en l’individu

ÀNIMA CIUTAT VIRTUTS

Racionalitat Governants filòsofs Prudència / Coratge / Moderació

Fogositat Guardians Coratge / Moderació

Concupiscència Productors Moderació

HARMONIA DE LES PARTS HARMONIA DE LES PARTS JUSTÍCIA

La justícia en l’individu neix del domini de la raó que fa moderades totes les parts i produeix i manté una vida harmònica

Règims polítics i règims de vida

Aristocràcia

Timocràcia

Oligarquia

Democràcia

Tirania

Governs d’uns quants, els rics. L’estil de vida es troba a mig camí entre l’honor i el plaer

Els governants no entenen el paper de la filosofia, però mantenen el sentit de l’honor propi dels guerrers

Govern dels millors. Homes virtuosos regits per la prudència

Govern del poble. Màxima llibertat. Prevalen la concupiscència, la desmesura i el desig sense control

El poble atorga el poder a un sol home per redreçar la situació