Dimarts va fer 57 anys de la ;proclamacióde la República de 1873. Els republicans,entre els quals ens comptem, han comune-morat cada any un fet que encara pot te-nir un eco en la història contemporània.Però aquestes commemoracions anuals ensrelleven de fer comentaris a un fet que .tard o d'hora ha de tenir una segona part.Volem només fer observar que amb .57anys l'atmosfera europea ha canviat i ésara favorable al règim republicà. Fa 57anys la monarquia era una planta cultiva-da a tot arreu d'Europa. La Repúblicafrancesa, proclamada per un vot de majo-ria, era una excepció, una flor que no feiaestiu i que semblava que havia de morir-se

Quan tornàvem d'aquest darrer assaltens va costar molt travessar novament laRambla per tornar a l'Ajuntament. Hi ha-via una multitud expectant i entusiasta ques'havia llançat al carrer per assabentar-sedels fets. Nosaltres, amb les armes que ha-víem arreplegat, formàvem ja una forçaciutadana respectable. D'ella sortí més tardla Milícia Nacional de la ciutat.

Els regidors monàrquics van desertaraquell dia llurs càrrecs. Els regidors repu-blicans, en comptes de presentar-se comsemblava lògic a fer-se càrrec de 1'Ajunta-ment, es feren fonedissos també, En De-metri Danvans va estar tot el matí al Con-sistori esperant 'l'arribada de personalitats

jtg'% 3 t

ek

/^giLh

:!ts1P;<

t 3

G

ryht ur, )'f .,,` k d<

M t

h,' 4' ^ r

r \ , .a r

C 1U A t`^^,^^R^

Litografia publicada en «La Flaca» en maig de 1873

La primera República espanyola era pro-clamada a Barcelona.»

Aquí fa punt l'amic Cot i passa a expli-car la situació política a Catalunya durantaquell període.

No fa gaires dies hi havia al o haló, delPalace de Madrid una consternació general.Feia pocs instants que el . país havia donatun tomb i totes les autoritats aficiona'iesde província eren a Madrid amb una triste-

* * * sa perfecta de funerals. Hi havia una auto-«Hi havia aleshores de Capità General ritat barcelonina amb títol ipropietats a

Gaminde, enemic declaras de la República, la carretera de Pedralbes. L'home estavamolt conegut per la seva entrada victoriosa trist ianorreat. No sabia el que li pas-a Gràcia després d'un setge d'alguns dies, saya.quan la sublevació de les quintes. Va de- Hi havia, però, En Joan Sarradell, cjuemostrar des dels -primers moments una en veure tan desfet el seu amic li va dir:actitud hostil i sospitosa. — Més que un cap polític sembleu una

Els republicans no podien tenir cap con- vfdua.fiança en els regiments de la guarnició.Només la classe dels sergents era addicta. En Francesc Torras es prepara

Per ells s'assabentaren els republicansd'un cop d'Estat preparat per Gaminde per En Torras és un amic de l'Alba. L'homeenderrocar la República, el qual havia de va acceptar, segons diu ell, ben a contra-tenir lloc el zq de febrer. Diverses informa- cor un càrrec de diputat provincial. L'homecinos coincidiren a informar-los que el Ca- s'ha passat tot aquest temps firmant fu-pità General havia ordenat que totes les lles de la U. P. i malparlant de la situació.tropes de la capital so tissin a operacions Quan va saber la nova I'ex-diputat a Cortsen -persecució dels carlins, mentre que les i provincial per Granollers, se'n va anar atropes que tenien .aquesta missió des de feiatemps tornarien i formarien laelles nova

la Di.putaciá i va dir:. Gràcies a Déu que ja han guanyat elsguarnioió. Es tractava de tenir a la ciutat meus? Quines ganes en tenia.

tropes que no s'haguessin comunicat enca-ra amb el poble i els republicans armats. EI senyor Vidal i SalvóEl matí del 25 havien d'estar a punt lesprimeres forcés per sortir en campanya. també es preparaEntre elles, en primer lloc, els batallonsde l'Havana i de Cuba i una bateria d'Ar- Esperem la rectificació d'aquest «Miradortilleria de Muntanya. A la Diputació, on indiscret,. Pel que pugui ser, advertim quehi havia el Quarter General de la Milicia ja rectifiquem, però ens consta l'autentici-Nacional van saber per confidències dels 1 tat de la dita.sergents l'hora de sortida d'aquestes tropes. Quan el senyar Vidal i Salvó, jove advo-

Els republicans van organitzar ràpidament cat que de la Lliga va passar a ocupar ella defensa. De matinada van organitzar càrrec de Preident d'un Comitè Paritaricomissions de diputats provincials i de re- i ha complert degudament les seves virtutspublicans prestigiosos que es presentaren essencials polítiques, va saber la transfar-a les casernes i van requerir els coronels mació, va dir amb un to d'home sincerdels regiments P» tal que les tropes, abans que espantà els que el sentiren:de marxar, anessin a la plaça de Sant Jau- — Veus? Si ara fóssim valents seria l'ho-me a jurar fidelitat a la República. No tots ra de fer alguna cosa...els coronels accediren, però com que altresdiputats parlaven entretant als soldats, Preparant les eleccionsaconseguiren convèncer-los, i les tropes es idirigiren a la plaça de Sant Jaume on foren A la «,penya» del Colon En «Pot» harebudes pels diputats provincials amb llurpresident al davant i prestaren jurament de

tornat a tenir una mena de personalitat ca-fidelitat a la República. tegòrica i extraordinària.

Els batallons de Cuba i de l'Havana, al__ Apa, Agulló, quina feina us espera, eh?— No, no gaire...davant dels quals es va posar el conegut —Com s'entc^n? 1 fes eleccions?'"'federal, el periodista Llufs Carreras, en lloc . Ja ho tenia tot arreglat. Només cald'anar a agafar el tren, foren portats en-

tre aclamacions a la plaça de Sant Jaume.que el Cens accepti les nostres inclusións i

Les bandes tocaven. E.1 poble, entusiasmat,ja podeu comptar que guanvarem les elec-cims.va sortir .al carrer. Jo era, com molts joves,

entre la multitud. Era hora d'anar al meu. I en té moltes d'inclusions a fer, la

treball i duia al cap la barretina habitual.Lliga?

— Moltes, Totes les que ens ha esbor-Era tan gran l'entusiasme dels soldats per rat la U. P.la República, que molt aviat canviaren llursrossos per les nostres barretines.

Tan aviat?La plaça de Sant Jaume fou ocupada mi-litarment, per si algun regiment es negavaa jurar i tractar-lo com a facoiós, Mentres- Hi havia dos socis de la Lliga i del Ate-tant, la bateria de muntanya sortia de les neu al saló d'escacs d'aquesta casa del car-

Drassanes i anava per la Muralla de Mar rer de Canuda.cap a l'estació per a ésser embarcada. Uns — I què, què es diu per a les candida-joves federals, entre els quals hi havia Fe- tures?liu i Codina, s'apoderaren de les regnes — Home; els de sempre : En Narcís Bat-dels muls i, victorejant la República Fede- lle, En Cambó, En Rahola...ral, els dugueren per la Rambla cap al car- —Trobo que hi haurien de posar un nomrer de la Llibertat (avui de Ferran VII), de jove...on foren rebuts en triomf. Les tropes de les —Ja hi han pensat i diuen que el mésaltres casernes, captades pels oradors repu- j ove que troben és En Vallès i Pujals.blicans, també varen anar venint. Adhucels carrabiners — molt liberals durant tat En Josep Pla, optimistael segle x[x — vingueren. Només la Guàr-dia Civil Ya 'deixar d'adherir-se a l'ordre A acomiadar al senyor Cambó va anar-hinou de coses. El propòsit de Gaminde havia molta gent, La Veu de Catalunya en duiafallit, 1 els noms, i entre aquests el de Jose Pla.

La República, tolerant, no va destituir L'home estava molt entusiasmat i fms vaGam linde. A 'últim fou imprescindible 11

cridar diferentes vegades. En sortir un ca-rellevar-lo, i la República posà en el seu talanista que havia anat a acomiadar unlloc el general federalista Contreres. Molts l

1

particular, topà amb En Pla i li va dir:militars es negaren llavors a servir lleial- 1 — Vós, Pla, per aquí...ment la República, i anaren a engruixir les — Sí, miri, qué s'ha de fer... no es potfiles dels carlins.» matar tot el que és gras.

\ .

—Amics meus : No es dirà que no hem servit de res. Almenys hauremdemostrat que sempre hi ha un pitjor.

Any II. Núm. 55. • Barcelona, dijous 13 de febrer 1930

demana, amb tota la premsa catalana,una més ampla amnistia com un actede justa i necessària reparació.

Preu: 20 cènts. - Pelai, 62. Telèt. 15300. - Subscripció: 2'50 pte . trimestre

Com (ou proclamada la República a Barcelona Pany 1873 I MIRADOR_INDISCRETRecords d'un testimoni en el seu aniversari

AI "ball" del Palace de Madrid

Coses de solteria

ELS QUE SE'N VAN

aviat, La guerra ha destronat una renglerade famílies reials i imperials. La monar-quia ja no és considerada enlloc com unainstitució de dret diví, sinó com una ins-titució de dret públic que en certs llocs,gràcies al constitucionalisme, viu respecta-da, com succeeix a Anglaterra, Bèlgica,Holanda i Escandinàvia. La monarquiasembla que sigui una planta característicadel Nord d'Europa. Als paisos del Migdia,paisos menvs legalistes, la manca de res-pecte a la Constitució ha gastat una insti-tució de la qual pot dir-se justament queun cop passada l'època d'ésser útil, ha deconsumir totes les seves energies vetllantper a la seva pròpia defensa,. Però valdrà més que en lloc de seguirfent comentaris commemorem la data de laproclamació de la República. Desitjant re-cardar com fou proclamada la República aBarcelona, ens hem dirigit al vell republicàPau Cot i Verdaguer, pregant-li que ex-pliqués els seus records personals. La nar-ració de Pau Cot 'té tot el perfum d'undocument. Servit per una memòria tan ad-mirable com les seves conviccions, Pau Cotarriba a recordar quin temps feia a Barce-lona el dia ri de febrer de 1873, data dela proclamació de la República.

Pau Cot ha començat recordant-nos quela República instaurada a conseqüència del'abdicació del rei Amadeu de Saboia, vasorpendre tothom, àdhuc els republicans.Les circumstàncies eren crítiques : hi ha-via una guerra a Cuba que feia quatreanys que durava, una guerra civil carlistaamb un any d'existència, tota una xarxade conspiracions borbòniques per a arribara una restauració monàrquica i, finalment,una opinió pública previnguda hostilmentcontra la República, a la qual consideravacom una manifestació d'anarquia.

En ésser coneguda a [Barcelona la no-tícia — diu el nostre amic —, el poble sortíal carrer, malgrat el temps inclement, perpalesar la seva joia. Molts edificis ferenlluminàries i, en la nit freda, les músiquesompliren els aires amb ressons de la Mar-sellesa, entre aclamacions a la llibertat i ala República nou-nada.

Un grup nodrit d'entusiastes ens dirigí-rem a l'Ajuntament per tal d'aconseguirarmes. Les obtinguérem. Eren les mateixesque poc abans, pel setembre de t872, elsmunicipals havien disparat contra et pobleen ocasió d'una revolta pels consums. Và-rem constituir allí mateix un guàrdia per-manent a fi d'evitar els excessos i defensarel règim nou. El que va dirigir l'escara-mussa contra l'Ajuntament era un obrerConegut per uLlauneret», el qual s'haviadistingit en les files republicanes i havialluitat a Itàlia sota les ordres de Garibaldi.

Després de muntar una guàrdia a l'Ajun-tament, i sempre .sota les ordres d'aquellobrer, anàrem el palau de la Generalitat.Hi havia allí una guàrdia permanent deVoluntaris d'En Targarona, coneguts per»Cipaiosn. Aquest cos era odiat eer carlins irepublicans perquè s'havia distingit defen-sant el règim a les barricades i en movi-ments electorals. Sota Amadeu, r exem-ple, i havent-hi al poder Sagasta (1872), vancometre tota mena d'atropi s : rebien elselectors contraris al règim a garrotada seca,trencaven urnes, etc., i arribaren fins i tota ferir a baionetades l'enginYer Modest La-font, conegut pel seus .ideals republicans.El fet — ho recordo bé — va tenir lloc aun collegi electoral del carrer de Ponent.Els vam expulsar d'allí, després de fer-losfer entrega de l'armament, i obeiren senseprotesta. També assaltàrem un quarteretde policia i una botiga d'armer.

republicanes a fi de constituir una juntarevolucionària, com sol fer-se en casosaixí. No va venir ningú, i l'home se'n vatornar tot decebut. Demetri Danvans eraun federalista honest i prestigiós. Pertanyiaa l'Estat Català.

Hi havia aleshores a Barcelona diversoscentres republicans. Castelarins o ((transi-gents» — és a dir, partidaris de collaboraramb governs monàrquics — al carrer Noude la Rambia, en una entitat coneguda per«Club de Versalles» . Eren els més tebis.cdntransigents» federalistes, aplegats enl'Estat Català, al 6 del carrer del Pi. Entreels federalistes hi havia Valentí Almirall— el qual coincidia encara en termes ge-nerals amb Pi i. no havia cristallitzat doc-trinalment el seu catalanisme en potència—,Manuel de Lasarte, fundador d'El Diluvio,Demetri Danyans (ja anoamenat), BaldomerLostau, Artur Guardiola, Víctor Simal,Roig i Minguet i molts d'atres, bona partdels quals van vessar llur sang per defen-sar la República. I, finalment, al carrer deMercaders 42, ]'Ateneu Català de la classeobrera, constituït totalment per obrers per-tanyents a la Primera Internacional. Aquestdarrer local estatjava també las «Societatsd'ofici», sindicats embrionaris de l'època.Hi havia també altres centres secundaris.Entre aquests era remarcable el club cone-gut per uTir Nacional», al carrer de SantPau 45, on es reunien molts joves exalta-díssims i anarquitzants, Serraclara, Feliui Codina, Eugeni Litran, Lostau, etc., infa-tigables ,polemistes molts d'ells.

Tota aquesta gent, sense diferència dematisos, es va posar decididament al cos-tat de la República. Nosaltres van passartot el dia n ocupant els llocs estratègics

1

de les Cases Consitorials. No hi va havercap incident d'importància. Únicament untranquil, molt ben vestit, va entrar per laporta de la Font de Sant Miquel i se'n vaendur, com aquell que res, un cavall de laguàrdia municipal. Ens en vam adonar,ell fou detingut i el cavall fou tornat a laquadra.

Devien ésser les tres quan va venir capaca la Ciutat una comissio nombrosa ambun gran estendard blanc, en el qual es pro-clamava, amb lletres ben vistents, 1'»Auto-nomia Individual, Municipal v Regional».EI van pasar al balcó, i el poble vingapronunciar visques a la República Federal.Cap a les quatre es va escampar la bramaque venien tropes en actitud poc tranqui-litzadora. Ens vam preparar contra totamena d'eventualitats, però sortosament nohi va baver per part de la tropa cap pro-vocació. Tot era una fantasia popular. Elsfets es reduien a que l'autoritat militarhavia disposat que una banda de regimentanés a donar un concert a la plaça de SantJaume. La banda va tocar els himnes li-berals de l'hora que foren aplaudits frenè-ticament per la multitud.

Després del concert va començar la fei-na. Van començar a venir alguns republi-cans caracteritzats i uns quants regidorsde la minoria republicana. Tots plegatseren tretze. Van haver de fonmar, a faltad'altres elements i degut a la dimissió pre-sentada a correcuita pels regidors monàr-quics, la corporació municipal, que deviadurar fins a les eleccions que convoqués elnou règim. Narcís Buixó i Prats fou nome-

` nat alcalde.Al vespre ens van assignar una retribució

de dues pessetes diàries a cada voluntari de; la República. Molts vam refusar-les, i anà

-rem a reposar de les emocions i les triful-gues d'aquell dia.

Amb un plausible desig de deixar les co-ses al seu lloc, a la Diputació es va decidirde fer passar a la jblantilla els empleats in-gressats aquests darrers temps i que cons-taven com a temporers, Per tant, el senyorMilà i Camps va portar un gran paquet depaperassa per sotmetre'l a la signatura del'interventor senvor Bosch. Com sigui queaquest es negués a firmar, allegant una sé-rie de raons, el senyor Milà es va limitara expressar el seu descontentament ambaquestes paraules:— Ara comprenc per què no us heu casat

mai, amb aquest caràcter que teniu!Perquè, ja .podem dir-ho, el senyor [Bosch

encara és solter.

Els situacionistesEls directius de La Noche s'han enfadat

d'allò més per l'eco que els vàrem dedicarparlant d'un xeflis amb el qual havien fes

-tejat la caiguda de la dictadura. Desprésde dir que el xeflis és imaginari, se les em-prenen ,personalment contra uns amics nos-tres per treure's l'espina d'una broma quefèiem sobre el seu situacionisme en totesles situacions.

Se'ls veu que tenen por que es parlimassa del que han dit i del que han feten aquests darrers sis anys. I no n'hi haper tant. Per molt que ens vulguem diver-tir amb ecos més o menvs intencionats so-bre la manca de formalitat política del seudiari, no els podem fer cap mal. Com deiael nostre amic Fontdevila en un cas sem-blant, aquestes coses només poden fer mala l'amo de La Palma, pera a la gent quèn'han fet un ofici no li 've d'un pam.

Sap greu com s'ha de veure MàriusAguilar. Camf de la vellesa, tenir-se d'en-fadar per defensar la integritat de convic-cions del senyor Pich i Pon i dels seusdiaris. Com qui no diu ires. No s'ho tin-dria de pendre tan a la valenta, perquèal capdavall potser haurà perdut el tempsi el 'bon 'humor sense cap resultat. El se-nyor Pich que és un home de món i portamolts anys de barraquetes, se sap sortir detot amb molta agilitat, i no fóra estranyque li fes nosa el servei d'un sentimentalque té tan poca corretja.

L'activit'at d'En Cambo

Diuen los i Calcat havia estatel mestre de pnimeres lletres de ]'avui cè-lebre Francesc Cambó. L'amor que aquestmestre tenia pel polític català era fanatis-me. Va venir un dia que En Francisquet— nom que li donava En Flos — va ésserministre. Na sabem per quin motiu el pro-fessor va creure oportú anar a Madrid ademanar al deixeble un favor que depeniadel ministeri.

— Ara que ell és ministre mai podré te-nir una ocasió igual per solucionar el, meuassumpte — i ;posant mans a l'obra va aga-far el tren n cap a la capital d'Espanva.L'arribada d'En Flos al ministeri va ésserentendridora. En Flos amb ]'emoció al corva entrar al despatx del ministre disposata una d'aquelles escenes obligades d'abra-çades, petons i llàgrimes . Els braços se liobrien i la veu se li anava a fer opaca.

En Cambó, assegut a la cadira ministe-rial, va alçar els ulls sense alçar-se.

En Flos se li anava a tirar al coll... Elministre, o sigui En Francisquet, se'l mirai li diu secament:

— Sigueu breu.

"L'acompanyo en el sentiment"...

L'altre matí la «Casa de la Prensa», onsegons sembla no van gaire els periodistesprofessionals, donaren una festa en recorddel poeta Bécquer. Hi assistia un nét delpoeta que tingué de remerciar, per mitjàde l'actriu Carme Díaz, les paraules ditesen honor del poeta romàntic tant del PareLisbona com pels germans Quintero.

En acabar la festa, una senyora vestidade dol, molt trista i romàntica, s'apropa alnét del poeta i Ii digué agafant-li les mansi estrenvent-les-hi en un instant d'admira-ció deixada anar:

— 1 fa molt que .ha mort el seu avi?— Sí, sí.., senvora...— Ai, cregui, cregui que l'acompanyo en

el sentiment.

Ha aparegut Salvador Dalí

Finalment ha estat trobat Salvador Dalí.Havia desaparegut, hom havia fet posaranuncis als diaris, la família es pensavaque devia haver marxat a la Polinèsia,ningú no en sabia donar raó, els seus. ad-miradors passaven unas dies d'angúnia, iel trust del suro estava a punt de fer uncrack, davant el perill de trobar-se amb ungran stock de matèria sense saber comcollocar-la,

Però Salvador Dalí ha estat finalmenttrobat. Ha estat trobat a Marsella, en com-panvia d'una senyora russa.

Vaja, que per molts anys, i ens alegremque no hagi estat res.

La nostra benvinguda a

MIGUEL DE UNAMUNOque s'anuncia com un símbol de lesnoves lluites per la llibertat.

Esperem que, com ell, els altresexiliats vindran prompte a la terradels seus i dels nostres amors.

ì%uau]L

Els lleons del_apità Schneider

Tothom és fora. Queden uns amics de 'ü,la casa, el capità Schneider, l'empresa "" jo que hi he anat amb la nieva muller per Isi de cas.

El capità Schneider dóna la sensació queestar en aquella gàbia no té cap mena d'im-portància. S'hi passeja, hi xerra. Un diao altre hi llegirà el diari o s'hi farà afai-tar. Millor dit, s'afaitarà, perquè al barberseria possible que li tremolés la mà. Per ens na renditi treball i ens ha donat for-últim treu els lleons grans i posa els pe- tuna i nom no podem pas matar-lo. Seriatits damunt la pista. un desagraïment.

—Home, deixi-m'hi entrar. Aquests gos- —I doncs?sets no faran mal. —Miri, els hi passem una rendeta. Els

—Més que els altres. Els lleons gran són I portem en els nostres viatges, els donemassenyats, reposats. Ja saben de què va. de menjar i els deixem jeure tot el tempsAqueixos, amb la inconsciència que els dó- que volen. De vegades els Creiem a passejarna l'edat i el desig de jugar, són capaços a la pista, això quan estan de bon humorde mossegar una .cama i endur-se-li unsdits..,

i fins que es morin.—Es que a mida que es fan velis no es

—Vol dir que aquests d'un mes.., tornen més mesells...?—No, aquests, no. Però els de sis mesos —No. Es una equivocació. Els lleons de

i els d'un any, sí... petits són terribles...—Bé, home, no serà tant, deixi-m'hi en- —Ja m'ho ha dit.

trar.., —Com que ens coneixen tant, no ens te--Bé, vaja, passi. Es la primera vegada nen por i ens esgarrapen i ens mosseguen...

que deixo entrar a la gàbia gent que no Ja l'hi he dit. I de vells, els va prenentestà sota les meves 'ordres. Entri i que una misantropia negra i dramàtica. Perpassi el que vulgui, això no els treiem. A la millor abans d'a-

S'obre la gàbia i ja hi sóc. De moment nar-se'n a l'altre món se'n volen endur al-una lleoneta de sis mesos se m'ha acostat gú per endavant.ben infantívolament i m'ha posat les dues —Heu tingut mai cap disgust amb les

grapes damunt la meva cama dreta. He sen- vostres bèsties?tit les ungles clavar-se'm una mica; he con- —Sí.tret la cama tant com he pogut per a do- —Quan?nar-li musculositat. Res, l'esgarrapada era —No fa gaires anys, a l'Alhambra (lefina i penetrant. Calia però fer el cor fort. París. Treballàvem tranquilament quan unTots aquells amics potser haurien fet bro- lleó es va posar irresistible. No volia obeirma si jo fugia d'una bestiola que semblava de cap mena de manera. Jo li volia fer fe°un gosset. Però, vaja, el mal no me'l treu un salt i res. El lleó cada cop era mésningú. contrari a l'obediència. Es resistia valent-

Després he agafat als braços dos o tres ment. No m'hi havia trobat mai . Perquè1 lleonets de llet. hi ha lleons que es neguen a obeir, però

La mesura

La biblioteca de l'Ateneu. Poal-Aregallescriu en el seu pupitre de costum. Se liacosta un dels criats de la casa

— Senyor Poal-Aregall, abaix 'hi ha unasenyoreta que demana per vostè.

— No ha dit què volia?— Diu a veure si vol fer el favor de fir-

mar4i un exemplar del seu llibre.Poal-Aregall, estovat, s'aixeca i s'enca-

mina al saló d'espera. Als dos minuts tor-na a ésser assegut el seu pupitre escrivint,tot prenent cafè.

L'endemà l'escena 'es repeteix:— Senvor Poal-Aregall, abaix hi ha una

senyora que demana per vostè.— No és •pas la d'ahir? — demana Poal

-Aregall amb mal humor.1 el criat respon sense donar-hi importàn-

cia :— No, senyor, la d'avui encara és més

lletja que no pas la d'ahir.Per si aquestes visites sovintegessin, Poal

-Aregall va dir al majordom de l'Ateneu— Escolti, Francisco, d'ara endavant si vé

alguna senyora o senyoreta demanant permi, si no és ((guapa)) digui-li que no hi sóc.

— (Bien, don Miguel, pero como esto dela belleza es relativo, usted comprende? Vaa ser difícil saber si para usted serà guapao no 1a mujer...

I llavors En Poal-Aregall diu— Miri, Francisco, si no és almenys com

la Llucieta Canyà, digui-li que no hi sóc.

Propaganda involuntària

En un diari de la nit ha aparegut di-verses vegades un anunci de la LlibreriaCatalònia en el qual es llegia, parlant deldarrer llibre de Poal -Aregall, Les dones quehe conegut : eUn llibre atrevit? Un llibred'escàndol? Un llibre cíxic en la literaturacatalana.» El linotipista va compondre cínicallà on hi havia escrit únic. 1 donem aques-ta explicació perquè aquest 'text és el ma-teix de la faixa del llibre.

Si se n'han adonat, quins bots faran elsBaguenys i tots el sants barons que volenfumigar la .literatura catalana d"iimaginàriesimmoralitats 1

— On s'és vist — diran — que no siguemnosaltres els que tractem un llibre de cínic,sinó que ja l'hi tractin els anuncis edito-rials?

Com es fabriquen els grans èxits

Alfons Roure havia d',estrenar un sainetdel seus a l'Espanyol. Aquest cop I'Amicha-tis i l'Oliva han guanyat la confiança deSantpere i li varen pendre la plaça. L'au

-tor s'enfada i diu— Ara me'n vaig a casa i arreglaré la

comèdia i la duré al Romea.En tres dies el que era un vodevil assai-

netat com La lleona queda convertit en unacomèdia blanca per al Romea. E1 paperque .havia de fer En Santpere, el farà EnDavf ; el de la Hernàez, la Vila... Si allála moral era contra la societat, ara quiguanya és la moral burguesa...

— Quin Frègoli n'hi ha d'aquest xicot— deia a la matinada En Santpere al petitbar on pren xocolata abans d'anar a dor-mir.

I- l'endemà En Roure llegia el seu saineta l'empresa de Romea tot dient : — He fetuns ipapers per a En Daví i la Vila quesón del tot encaixats.

i Qué sufrimiento tan profundo nosdescubre esta cara pálida y dema-crada que tantas otras veces nosha sonreído encantadora y feliz!;pero esta vez está triste por eldolor que le causan las molestiasperiódicas y por verse obligada arenunciar a atender los deberessociales. ¿Cómo eliminar estosdolores y esta Intensa palidez?

Nada tan fácil tomando

CIIFIRSPIPINRla cual es también de gran eficaciacontra los dolores de muelas, decabeza, de oídos y las neuralgias.

No atacael corazón filos riñones; aumentael bienestaryno atonta como otros similares

Desconfiad de las tabletas sueltas.

^ 3 ¡ BAÉER

Aigua mineral natural

Vichy CatalàDigestiva

EXcelient per a taula

—Tu no ets capaç — em van dir alcafè — de fer un interviu a la gàbia delslleons de l'Olympia amb el capità Schnei-der.

—Home, qui sap, potser sí...—Apa, apa, a veure això dels reportat-

ges sensacionals...—Ja veurem. Potser sí, potser sí...

I vaig anar a l'Olympia.—Déu lo guard.

—Digui?—Amic Gibert, voldria fer un interviu al,

capità Schneider...—Prou.—... quan hi hagi la gàbia dels lleons

i aquestes feres...—Ep!—Com?—No sé si podrà ser.—P'er què?—Perquè potser el] no ho voldrà.

I ens en anem al "camerino" del capitàSchneider, que és un home baix, cepat, plede salut i tan "fera" com les que duu di-buixades als cartells tenebrosos i sangui-naris de l'Olympia.

— Aquest periodista vol fer-li un interviuentre els lleons...

—Pos possible! Pas possible!—Per què?—Si vous avez permission du prefet de

police j'y suis d'accord, mais...sea

Vaig anar a la Via Laietana...—Que em podrien donar un permís per

entrar a la gàbia dels lleons de 1'Olympia?—Nosaltres donem passaports, però, per

ara, són per aquest planeta.—Ni un salconduit?—No en tenim per a les feres.—Dispensi.

***I tornem a 1'Olympia.—Miri, no hi ha res a fer...—Per què no veniu aquesta matinada?

Avui té assaig i potser podreu aconseguir-ho.

ESTUFES - BRASERS - CUINES

CarbonsPERMANYER

Clarís, 13. Telèf.10723-52061. Barcelona

1 feblesa, la fera, que no oblida mai que n'és,ataca i fa mal. Fa vint-i-cinc anys quefaig aquest ofici. N'he vist de moltes me-nes. I he patit i m'he divertit molt.

—La senyora ja no treballa?—No.—Es a dir, sí—din ella—. Però jo no-

més treballo en les pellícules. - Els meuslleons són els que van fer el film Qua Va-dic? En tenim un que va, néixer mentre fil-maven i que es diu "Quo Vadis?" I "Ca-pozzi", "Rosa", "Bella", "Spain", etc...,.

—Quan triguen a tenir alliçonat un lleó?—Un any. Amb un any, un lleó ja pot

anar sol... Es a dir. acompanyat d'un do-mador.

—Se'ls domina fàcilment?

—A un lleó no se'l . domina mai. Cal es-tar sempre alerta.

—Quin efecte li fa el .públic de Barce-lona?

—Home, és un públic massa valent. Miri,jo tinc por que un dia hi hagi una desgrà-cia. Potser és que estan acostumats a veu

-re els braus sense gàbies i es pensen queun lleó engabiat deu fer menys por. Lagent dels primers rengles s'acosten a lagàbia, toquen els lleons, creient que só?rgossos disfressats, i un dia una lleona ena-morada o un lleó enamorat — que és quansón pitjors—estirarà la pota o amb lesdents els agafarà la mà i tindrem un la-mentable incident.

—Es a dir, que vostè creu que el pfblïcde Barcelona és valent?

—Sí, massa i tot.—Doncs, vaja, donem per acabat l'inter-

viu.

I em vaig acomiadar del capità Schnei-der, massís com un descarregador del nos-tre moll, com un camàlic del Pla de la Bo

-quena, i de la seva distingida companyia.A fora, els amics, que no havien volgutentrar, em digueren que havia d'haver en-tràt a la gàbia amb els lleons grans. Jasé que hi ha molta gent que té ganes queme'n vagi a l'altre món, però vaja, elsamics podrien esperar un any més. No tanaviat. Encara estic en plena lluna de mel.

FRANCESC MADRID

L'APERITIUEls ports. — Vaig anar fa uns quants

dies a l'estrena de Maya. No m'interessa,més ben dit, no sé si m'interessa la poesiatota] de l'obra, o el vestit pompós, magní-fic, transcendental que Gantillon fa servirper- embolicar un món de pela de taronja

d'escata de peix.M'interessa sobretot aquesta parcial visió

dels elements íntims_: les taronges estoma-cades i els peixos martiritzats; això quevol dir el port i res més que el port.

Gnatillon vol donar una explicació noble,vol guarnir unes idees de rosa i de diamant,sobre una matèria vulgar susceptible de to-tes les purulències. Aquesta explicació no-ble és molt d'agrair, però a mi no em facap falta; pel meu gust se la podria estal-viar.

Tot el truc pintoresc de Maya és un trucde magazine, de sketch de music-hall benalimentat, per badocs internacionals, pergent que paguen una cambra d'hotel ambcalefacció ben dosificada, i que abans demigdia els serveixen un bon cafè amb lletque esborra les ulleres d'un amor conden-sat i deixat anar a la deriva.

Tot això no vol dir res. S'accepta la ba-nalitat, la truculència, el decorativisme. Da- .vant d'aquestes coses jo sóc poc exigent;fins m'adjudico si voleu l'ànima i la cor-bata d'un fabricant de salsitxes que es volfer passar un gust que no acaba de com-pendre del tat. c

Em complauen les dones desgavellades 4de Maya, com em complauen les mitges r^

sorgides de Mistinguett en un vals comple-tament canalla que té gust de rom aigualit:Com em complau la boca obliqua de Da-mia, en una d'aquelles cançons que evo-quen els prostíbuls de Biskra, els soldatscolonials i els marinerets de sucre. Ja séque aquestes comparacions al senyor Gan-tillon no h farien cap gràoia, però jo eren =.penso que són justes.

1 tot això, em direu, per què? Molt sen-zill: entre la banalitat i d'artifici, entre glaliteratura i el magazine, hi, ha una micad'olor autèntica. Es el perfum del port. Esel port vist de biaix, melodramàticament,però no deixa de ser viu, monstruós i ab-surd, com els ports de debò.

Es per aquesta gràcia de quitrà somiat,de sal turbulent i de camisa bruta que elsmeus ulls reposen sobre l'escenari de Maya.E1 port 'no és pas una cosa nova. Els

pirates anglesos del segle xvii varen fer del ..port una moral per les panteres i pels ho- :!mes que resisteixen ]'.alcohol. Baudelaire vadir en mig de les llums de gas i de les re-dingotes de vellut, les coses rnés modernes '..i més fines que es poden dir sobre la molsad'un gran vaixell amarrat. ¿Recordeuaquell port de Boulogne que va pintar Ma-net, tot de fum d'estampa i de calamarsbullit, quan encara les sen yores no haviendescobert ni el golf, ni allò :que en diuensoutien-gorge, i que els evita molts com

-promisos?EI port és vell com totes les nostres tris- •:

teses. Té un gust de segle dinou que pira'com un conyac desfet de tradició. Nosal-tres encaro que vivim d'esquena al port, ievitem — no se sap per què — el contagid'unes aigües barrejades amb oli negre,portem la sang d'aquells homes que se n'a-naven a Liverpool, a cercar cotó, arrapatsal pal d'una barca de vela i carregats ambun barret de copa i una llonganissa de Vich.Aquests homes primaris i 'intuïtius que por-taven el diner encastat a la pell, són els quevaren construir la part més delicada i méssuggestiva de la nostra ciutat.

No sé si és ;perquè jo tinc una perfectaconsciència d'aquestes coses que sento una ..

atracció imponderable per l'aigua del port 'ïi .per tot el sensualisme explosiu i desgui-tarrat que penja del fum de les xemeneiesi fermenta en les mercaderies cstivades delsmolls.

I és inevitable en e1 port, una entrada `.de literatura llampant en el vostre esperit. '.Es inevitable que l'aixeta del record Ilençi iun licor tèrbol i no de primera categoria.Es inevitable que la vostra :imaginació s'es-fulli folletinescament, entre uns gravats decoloració uimple i d'acrobàcia infantil, iaquest inevitable és la gràcia del port. Hihaliteratura que no sabem si és bona odolenta ; moltes vegades la critica i la iro-nia callen com dos gossos lligats en e1 fonsde nosaltres mateixos. En aquest momentno tenim altre control que les llàgrimes, notenim altra balança que una certa fisiolò-gica declamació, que no sabem si rau a lamedulla o a flor de pell.

Aquests moments despullats de crítica ide pudor els sentim amb tot el gust mésintens, en un passeig solitari pel port. Pelsports d'aquest país i pels altres ports delspaïsos nòrdics en els quals el tuf i la boiraes masteguen com un rémol salat i carre-gat de pebre.

Una barreja d'illusions pròpies i de lec-tures llunyanes us vesteixen al cervell d'una

púrpura angelical. Se us acuden noms glo-riosos i noms completament despullats, sen-se cèdula. Penseu en aquella narració quevàreu llegir de criatures, de la qual no enrecordeu l'autor, i només us en resta elrecord d'una pipa apagada i d'una noiaamb un filet de sang a la boca. Aquellanarració que us va privar de dormir tresnits i us va perfumar les lletres mortes delvostre llibre escolar.

I penseu en les matinades de la vostraadolescència, quan el port amb tanta aiguai tanta amplitud era una cosa solitària iclandestina, una cosa de por i de misteri...

I és per tot això que jo he aplaudit Ma-ya i he sentit en ]'escenari aquella olor de

pela de taronja i d'escata de peix.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

- -: __

t l ; ^ <. ^ r al

Maquinária,'fipus, Filetatgede bronce, Tintes i utillatge

penes Arts Gràfiques

Agullers, i, i Via Laiatana, J. BARCELONATeièfon 1532 4 • Apartat 896Direcclb telegràfica: DANIBES

s'ha de renovar cada cinc o sis anys. Elslleons de circ tenen una mitjana de vidade divuit anys. Treball-en molt, respirenmalament, les condicions higièniques en quèviatgen moltes vegades, i no pas per culpanostra, no són gaire bones... Tampoc alsllocs on van solen estar ben acondicionats—no a tot arreu el local on treballen pos-seeix les condicions de 1'Olympia — i esmalmeten. Se'ns fan vells abans d'hora ose'ns moren. Cal tenir preparats lleons derecanvi. Nosaltres ara en tenim uns qua-tre cents que viatgen per Alemanya. Elcentre general és Dresde, que ve a ésserel Hollywood del circ internacional.

—I no els maten?—No som tan malagraïts. Un lleó que

T 0$ BRONQUITIS,CATARROS, ASMA, etG

La verdadera mcdicadóe bxlsánicala encontrará con cl uso ce las

IIa1 =! i

t' , . GRAVATS TIPOGRtFICS BADAL 1 CAMATS París, 201. Telèfon 74071',

EL PRIMER DELINQÜENT DE LA

CIUTAT VATICANA

p

— Resaràs tres parts de rosari i faràstres mesos de presó.

(L'Ouvre.)

•, U

Del taller ðe_Francesc PujolsAntoni M. Sbert a BarcelonaEls ciutadans que dijous al matí passe- federalisme hispànic. El mateix to tenen

jauen per la Rambla, varen poder presen- les entitats per nosaltres organitzades.ciar un espectacle ta temps inhabitual en Hi havia contra el federalisme l'objeccióels nostres carrers : una gran manifestació que és cosa complicada i gairebé utòpica;d'estudiants que acompan yaven un xicot alt, nosaitres hem demostrat als estudiants ambsecardí, que tenia la boca amplament dila- I'eloqüèncla dels fets i, al mateix temps,tada en un gran somriure, sota la taca amb l'exposició de la idea, que el mitjànegríssima del bigoti. Era Antoni Maria per excelència quan es tracta de la unióSbert, president de la Unió Federal d'Estu- — que no és pas la confusió — de comuni-diants Hispànics, que acabava d'arribar de tats que tenen la seva personalitat ben de-Mallorca, on havia complert un exili d'ai- finida, és e' vincle federal. De manera queguns mesos. no en trobareu cap dels nostres que perdi el

Dissabte a la tarda vàrem aconseguir temps a discutir una doctrina tan clara.parlar per telèfon amb el sen yor Sbert. Nosaltres creiem — continua — que els

— Ens pedríeu concedir una entrevista? problemes i les diferències que es presenten— Sí. Veniu d'aquí mitja hora. Us puc entre la família hispànica peninsular tenen

dedicar vint minuts, les rels en els terrenys de la incomprensió—Vint minuts justos?— Exactament, Després tinc altres coses

a fer. Sóc un home molt ordenat, jo.Mitja hora després teníem al davant

aquest home tan ordenat. Efectivamentestava repassant en un carnet de butxacales coses que li quedaven a fer aquell diai les que havia compromès per l'endemà. v

— Sense aquest sentit de l'organització— ens diu. — no hi ha manera de fer res,sobretot per la gent que ens dediquem adirigir associacions una mica importants.•

Antoni Maria Sbert ha complert vint-i-vuit anys, fa deu dies. De totes maneresaparenta tenir més edat. Les persecucions, rjla febre de la seva vida tirant a apostòlica,deuen hacer contribuït a envellir-lo una mi-ca. La història de la seva joventut és unatirallonga de carreres inacabables per or-dre superior, clapada amb uns llargs in-termedis d'exili o de presó. A. M. Sbertens conta les seves vicissituds amb un tomolt natural, sense fer gens de drama. A j^més a més, el seu accent mallorquí enco-mana a la seva conversa una estranya sim- i aquesta és conse úència de la desconei-patia. q q

— Jo sóc estat poc sortat, amb els meus xença. Volem també trencar l'isolament enestudis — ens diu —. Gairebé sóc viscut què es troba l'estudiant ; volem formar elsempre dintre ]'anormalitat, però per cir- seu esperit collectiu i ajudem a fer-li com

-cumstàncies ben diferents de les • que m'a- Fendre els avantatges morals i materialstribueix l'ex-dictador . Les lluites de Porga- que li proporcionarà l'actuació en tres cai-nització, la manca de salut i la inhabilitació res: socialment, culturalment i econòm •ca

-dels meus drets acadèmics, primer, el ig de ment. L'actuació social ens fa organitzarmaig de 1925 després de l'incident amb actes per a la convivència dels estudiantsPrimo de Rivera ocorregut el 15 ; després de diverses especialitats, amb la cooperacióel q de març, com una anticipada repressió dels mestres, ïntefectuals i fins i tot gentperquè el govern suposava que promouríem de món. Volem que l'estudiant un cop aca-una vaga, no m'han permès acabar més bada la carrera, s'hagi fet un gran cercleque la carrera de Aparejador, a València, de relacions i d'amistats i que no passi comreval;dada ràpidament a l'Escola Superior ara que els únics records de la seva vidad'Arquitectura de Madrid. Quan vaig ésser estudiantil eren quatre companys del mateixexpulsat de l'Escola d'Enginyers Agrònoms, cursi mitja dotzena d'aventures galants.cursava assignatures del cinquè any. Vaig A més a més, l'exercici del sufragi, la con-ingressar després a l'Escola d'Enginyers curréncia a les juntes, són veritables pràc-Industrials„ i en tres cursos sóc aprovat tiques de ciutadania.quinze assignatures. Culturalment, collaborem amb la Univer-

- A veure, fem un resum de tot això.., sitat i les Escoles i estimulem l'obra d'a-- Es molt simple. Tinc aprovades assigna- questes institucions ; formem agrupacions

tures de cinc carreres diferents, he sofert musicals i esportives dintre la F. U. E.,més de cent exàmens, tinc més de cent veritables escoles de disciplina. Econòmica

-assignatures aprovades, i només he acon- ment, organitzem serveis cooperatius d'as-seguit un títol : el de Aparejador. sistència mèdica i farmacèutica, rebaiXes als

Aquest estudiant (crevolucionarin és, per comerços, amb el fi que l'estudiant com-altra banda, un estudiant aplicad(ssim. prengui la utilitat també material de la

Quantitat i qualitat. Més de cent assigna- formaçió collectiya..,tures aprovades i un nombre impressionant S'han acabat els vint minuts d audièn-de sobresalientes i matrícules d'honor. Pe- cia. Antoni Maria Sbent ens dóna una cor

-rò el que més admira en aquest xicot és el dial estreta de mà.seu temperament de lluitador i la natura- — Ja ho sap, com si ens coneguéssim delitat amb què porta ef seu rol de líder, tota la vida...

—La Unió Federal d'Estudiants Hispà- 1 Acaben d'entrar al hall de l'Hotel unsnits — ens explica —, el naixent organisme quants estudiants vestits amb l'uniforme deque recull i coordina les Federacions Uni- les estudiantines. Han baixat de Galíciaversitáries i les Associacions d'Estudiants, o de Portugal, no recordem bé. Es tirenincloses les Hispanoamericanes 2 les de Por- 1 als braços del jove Sbert i, per un mo-tugal que es formin amb el nostre esperit, i ment, la situació queda dominada per uncom el Comité portugués que ara actua, alegre voleiar de capes.aquesta Unió, dòieun, té un to major de 1 JosEp MARIA PLANES

i la vostra concepció de la vida, optimista o pessimista,està, en gran part, influenciada per la vostra alimentació. Una petita

molèstia us ho fa veure tat negre.

Els òrgans digestius del treballador intellectual han de complir la sevamissió : reconstituir les forces gastades, sense que l'individu se'n ressenti.Això no serà possible sinó absorbint una alimentació rica, però fàcil depair. Aquesta és la raó per la qual 1'OVOMALTINA és eI sobrealiment

indispensable i preferit pel treballador intellectual.

L'OVOMALTINA conté tots els elements essencialment nutritius i forti-lcants de la malta, els ous, la llet i el cacau, en forma concentrada, de

preparació ràpida i paladar exquisit.

Una tassa d'j e' '` C en el desdejuni

assegura un dia de treball fructífer i sense molèsties.

POTS DE 250 I Son GRAMS, EN FARMACIES I DROGUERIES

Dr. A. Wander, S. A. - Berna (Suïssa)

mirani_a

dora•

El cas de "Monde"Des de Paris, el nostre amic Jaume Mi-

ravitlles ens escriu una carta molt interes-sant, com a membre del comitè director delsAmics de Monde, per a resQondre a uheco aparegut fa unes setmanes en aquestasecció comentant un aspecte Qolftic del gransetmanari parisenc.

Reconeix Miravitlles, com dèiem nosal-tres, que Monde es va solidaritcar amb elpensament d'uns articles de Mathias Mor-hardt sobre la responsabilitat d'.4nglaterrai França en la Qrovocació de la guerramundial. I afegeix que Morhardt, suís, na

-turalitzat francès, ha fet un estudi minociós i complexíssim d'aquest problema, de-fensant una tesi que, no per ésser contrà-ria a la tesi aliada de la responsabilitatúnica i exclusiva d'Alemanva, està manca-da d'interès. La finalitat de Monde — diu

—és denunciar tots els imperialismes, d'hege-monia militar o pseudo-civil, i està dintrede la seva tradició quan defensa, encaraque sigui amb l'ajut d'una teoria pro-ale-manya, les responsabilitats innegables d'An-glaterra í França.

Flaurlem preferit que se'ns haguessin ditaquestes coses des de Monde perquè fariende més bon discutir qué responent a unacarta privada. Nosaltres no vàrem criticar aMorhardt ni' á Monde per haver sostingut latesi de la responsabilitat d'Anglaterra rFranca que ens sabem de memòria, sinóper la qualitat deis arguments de la .sevademostració.

Aquell elogi inesperat -i absurd de la ¢o-lítica de l'arxiduc hereu Francesc Ferran ide Guillem II, amb la qual no creu ningúdels que conegueren de brop el pobre prin-cep, i aquella història folletinesca de la con-fabulació de Grey i Poincaré per fer-lo as-sassinar a Seralevo, seran, si es vol, elfruït d'un treball documentat i comjlex d'unhome de talent ; yerò com més talent tin-gui l'autor i més comfilex sigui l'estudi, mésdemostrarà que s'ha deixat portar fer unmoviment passional que li enterbolia l'es-Qerit. Si els de Monde no participessin delvell sentit imperialista de l'Alemanya deGuillen II, potser també haurien publicatels articles de Morhardt, però s'haurien abs-tingut pietosament de fer-se'ls seas ambtant d'estrèpit per no excitar un sentimentde raça malferit que trastorna el fien,samentd'un bon home.

Pel demés, Amics de Monde, no n'hi haprou amb dir que s'està contra tots els im-1 erialismes. Una etiqueta aviat, és posada.L'important és que els actes responguin ales paraules, i tant com té de notable l'ac-tivitat literària i artística de Monde, té d'in-coherent i de confusionària la seva activitatpolítica.

No ens ca{ dubte que el cas del sectorcomunista d'aquesta estimable publicació, éstal com l'explicàvem nosaltres, perquè ésun cas conegut que es dóna. molt. Germa-nò fàls del vell tèmfís ---dt. tial témps di-rdem — enemics naturals de la nova Ale-manya i plens d'odi frer les den ocràcieseuropees, cerquen a les palpentes i no tro-ben les forces que puguin fer reviure elsgoigs esjirituals de la seva joventut que lo.desfeta de l'Imperi els fa sentir mancada.Ara fluctuen d'esma entre la puixança delneo-caJitalisme americà i la inflació delsnacionalismes orientals, perquè, segons diuel bon Miravilles, l'una i l'altra representena la seva manera les característiques delmón modern, que sóe, l'ordre i la brutalitatdisciplinada.

Amics de Monde, en aquest retó de mónque, dintre de la seva petitesa reflecteixtotes les malures univeesals deis nostrestems, fa dues setmanes que ens sembla quecomiencen' a deixar d'ésser wnoderns. 'Hohem estat sis anys seguits, i no ens ha fro-vat. De manera que quan vosaltres hi aneu,nosaltres ja. en tornem. Cs clar que el vos-tre cas és; el cas dels que volen manar ferimjosar l'ordre i dirigir la brutalitat disci-Flinada, mentre que el nostre era el delsna.nats, el deis que han tingut de sofriraquestes dues exceliències del món modern.Però, a jutjar pel que es publica a Monde,no passen pas d'uns aficionats, tan dolentscom els d'agut que ara acaben de plegar.

Briand oblidat?L'alcalde de Londres va donar, ja fa uns

dies, una recepció en honor dels delegatsestrangers a la Conferència naval. A lataula, a l'hora de sopar, tenia a la sevadreta Mae Donald i .André Tardieu, i a laseva esquerra el senyor Merry del Val, degàdel cos diplomdtic, al qual seguien Grandi,el cardenal Boumer, el lord canceller, Stim-son i en sisè lloc Briand.

Algd es va queixar que fer culpa delh

pro-tocol un home de la categaria de Briandtingués d'ocupar el sisè lloc a l'esquerrade la Presidència.

— El j rotocol, aplicat rigorosament — co-mentava el general Dames — és l'enemic dela glòria.

Però Briand, malgrat quedar en segonterme en aquestes conferències de caràctertècnic, es veu que continua essent la ave-detten internacional. Quan va entrar a lasala, tots el assistents, de peu dret, li tri-butaren una gran ovació.

Un pals de bona gent

Una notícia de Finlàndia, via Londres,publicada fa focs dies en els diaris, deia:u El ministre de Justicia finlandès ha anun-ciat que totes les f resons del pals són ple-nes durant l'hivern i que, en conseqüència,el govern finlandès ha donat ordre a lapolicia de moderar fins a la primavera elsesforços que ve fent per trobar els crimi-nals notoris ,, .

Després d'això és d'esperar que a Fin-làndia deixi d'haver-hi criminals notoris, al-menys fins l'hivern que ve.

1 és natural. Perquè a Finlàndia, e l. càs-tig deu ésser quedar-se al carrer, on hi famolt fred, i no a la presó, on es tenen totesles comoditats d'un poble civilitzat. 1 no ésprobable que els bons finlandesos que hanfet tard per esdevenir criminals notoris, ique l'any que ve s'hauran de donar méspressa si voleu anar a la presó, s'arrisquina delinquir per quedarse com abans al migdel carrer.

Sabuda és la passio que el nostre Fran-cesc Pujols té per les coses que mantenenun pintoresc pronunciat. A la seva passióper les ciències i les arts més sublims hiafegeix una delectació especial per totesaquelles anècdotes viscudes que en la bocad'En Pujols agafen un arabesc delicadís-sim.

El] té una memòria formidable per re-produir fets i converses, coses que ell guar-da en el seu celler espiritual, i de tant entant les treu a la llum del cafè com obse-qui als seus amics.

Molts dimecres, a la matinada, quan EnPujols espera l'hora del primer tren peranar a Martorell, entremig de les seves me-ravelloses abstraccions ens sol explicar fetsi ens sol reportar moments de personatges

I.

r H y

I

It' A^ 6$

FRANCESC MATHEUper Ramon Casas

importants o còmics d'aquest .país que fanque les hores ens semblin segons, perquède la conversa d'En 'Pujols no ens en can-sarfem mai.D'aquestes dites seves hem pensat ex-

treure'n ,allá que pugui tenir interès pelsnostres lectors, procurant conservar la for-ma amb què surten deis llavis d'En Pujolsi, sense anar més lluny, avui se'ns ha acu-dit reportar unes visions vives de Guimerài de Francesc Matheu per ell exposades.— Jo vaig conèixer el nostre gran i plo-

rat Guimerà — ens deia Francesc Pujols —1'any 3 d'aquest segle. Fou amb l'ocasió del

sopar anual del Jocs Florals, o sopar delsJocs, com hom deia en llenguatge de l'èpo-ca. Aquell any jo vaig tenir l'honor de serel guanyador de la Flor Natural, i durantel sopar havent-se'm fet l'altfssima distin-ció de fer-me seure al 'costat de l'eminenttràgic nostrat, aquest em va fer el favorsenyalat de comentar les meves poesies gua-nvadores del premi i del primer accèsit.

— >is naturalesa... naturalesa.., em feiáel mestre repetint les 'paraules de la claesi-ficació, que en la seva boca — digueren-homodèstia a part — constituïa un elogi pode-rós.

Doncs bé, aquesta repetició de paraulesi de conceptes que era la base del sistemade la conversa de l'Angel del nostre teatrees va anar accentuant amb els .anys.Quan ja vell i orb, fins al punt que en-

trava a la penya de l'Ateneu, malgrat nohaver-hi ningú deia— Déu vos guard... Déu vos guard...11'Aldavert que l'acompanvava deia:— Seu, que no hi ha ningú.Recordem haver-lo oït manta vegada,

quan l'acompanyava invariablement el seugran amic Tort.

Aquest amic d'En Guimerà s'havia aspe-cialitzat a explicar coses que havien pas

-sat al seu illustríssim acompanyant o queels havien passat a tots dos. •

Un dia, dels molts que podria essnentar,En Tort, assegut al costat del gran Guime-rà, a la cambra del primer actor del Tí-voli, ens explicava l'anada que anys endar-rera van fer a Sant Llorenç de Munt.— Vam acordar passar per Terrassa...— Per Terrassa... per Terrassa — repetia

En 'Guimerà.

Aquest número ha estatpassat per a Mensura

goIlernatiVa

— 1 allí — continuava En Tort — vamacordar que el millar que podríem fer ambD. Angel, era agafar una tartana...

— Una tartana... una tartana... — repe-tia ]'Angel.

— Que ens va portar fins allí on hi habon carnf i després vam anar pujant a peu...

— A peu... a peu...Quan vàrem ser a dalt vàrem comunicar

la nostra arribada als amics i els vàrem en-viar un propi...

— Un propi... un propi...1 així aquell geni anava repetint de tant

en tant el que deien els altres, ell que, comtu saps — ens deia En Pujols, mirant-nosfit a fit — havia fet parlar amb tanta gran-desa als personatges que repetiran eterna-ment el que ell els va fer dir...

Després de dues cerveses més, i d'unesquantes tombarelles metafísiques, Pujols re-prèn el fil de les anécdotas:— Vaig tenir l'honor de fer coneixença

personal amb el nostre admirable poeta EnFrancesc Matheu, a l'antic cafè Continental,Allí es reunia amb Narcís 011er, creador dela novella catalana, els delicadíssims i ele-gants poetes Bassegoda, que ja és mort iara metge 'de Sans, En Guasch, companynostre de lluites floralesques, Mossèn Na-varro, sacerdot, i altres personalitats.

Nosaltres, pertanyents a una generaciómés jove, ens reuníem a la taula del cos-tat, i alguna vegada no sols havíem tingutla satisfacció de ser presentats, sinó d'al-ternar en llur conversa, que sempre era in-teressant i elevada.

En Matheu i l'011er, parlaven sols de co-ses de la vida llur, i s'ha de confessar queEn Matheu dintre la intensitat trobava unalínia de conversació plena de caràcter, i nos-altres ]'escoltàvem sense valer prenent l'a-peritiu nostrat, amb un interès suprem pervenir de qui venia, i .pel valor tipus d'aquellhome que tanta gràcia sabia dar els seusrecords.

— Te'n recordes, Narcís — deia el sim-pàtic poeta català — d'aquell senyor quedeia que era amic d'En Castelar, que viviaen aquell pis, d'aquella casa de la GranVia, que es va fer fer aquell germà d'aquellfabricant que va venir de Mataró, que eracasat amb aquella francesa, que segonsdeien, el seu pare havia estat un polític del'època de Napoleó III, que era amic d'EnPrim, que després va figurar molt i va te-nir de fugir i se'n va anar a Filipines, per-què ja 'hi tenia un parent que hi havia fetfortuna, associat amb un administrador derendes de l'Estat que era cunyat d'aquell quedesprés va comprar la patent del que havia'inventat la manera d'embolicar .puros ambpapar de plata, que després va tornar a Bar-cebona, i 'va venir a viure aquí a prop enuna de les darreres cases que es van feral carrer de Fontanella?...

I així anava seguint gla conversa d'aquellsdos amics, que gustaven la evocació ràpidai plena de llum del passat, i no es pot ne-gar que tenia una flama i un encfs que lafeia noble...

1 En Pujols va seguint, despenjant lesrelíquies i palpant les bótes de vi ranci delseu celler, i oferint-nas altres anècdotes, quemés endavant tindrem el gustd'anar servintals nostres lectors.

J. M. De S.

Per visitar les Exposicions de Barcelona i Sevillaaixi corn Saragossa, el Monestir de Pedra, Madrid, Ecija, (òrdova,

Granada, Serra Nevada, Múrcia, Alacant, Alcoi, València,Castelló, Tarragona

Pròxima sortida: el 27 de febrer

Pròximes Excursions en Autocar Pullman(proveït de calefacció per aire) que amb tota garantia organitza

VIAJES MARSANS, S. A.5 dies de deliciós viatge, comprenent-hi tota despesa d'allotjament i pensió

en els hotels citats a continuació, així com propines, impostos, etc.

per Ptes. 775, per personaLLEIDA: Palace Hotel. ANTEQUERA: Hotel Infante.SARAGOSSA: Hotel Universo y Cuatro Naciones. GRANADA: Hotel Alameda.ALHMA uF A.: Hotel Termas Pallarés. BAZA: Rest. Queens Victoria.MADRID : Hotel Nacional. MÚRCIA : Reina Victoria Hotel.VALDFPExYAs: Hotel La Paloma. ALCOI: Hotel Continental.CbRDovA : Regina Hotel. VALENCIA : Palace Hotel.EcpA: Hotel Comercio. CASTELLó: Hotel Suizo.SEVILLA: Hotel Parts. T'ARancoxA: Hotel París.

Totes les habitacions exteriors amb aigua corrent i calefacció

IMPORTANT. — Els turistes poden agregar-se des de qualsevol punt dels indicats.Les Sucursals i corresponsals de VIAJES MARSANS, S. A., en les citadespoblacions, així com les direccions dels indicats hotels donaran tota classe dereferències a qui ho solliciti.

EI camí era ombrejat per acàcies jovesde fulla espessa que feien més fosca la nitsota les branques. L'aire de la mar, un xicimpetuós a estones, sacsejava els arbres idespertava mil remors entre les fulles. Perbé que la nit era ja entrada, tanmateixsemblava que una lleu claror del dia s'obs-tinava a perdurar sobre la blanca escumade les ones de la platja propera.

Bartomeu i Genoveva anaven per la vo-rera del camí; avançaven amb pas des-igual, segons la celeritat o la lentitud delpensament. El mariner caminava gronxantel cos, com acostumat a nivellar-lo sobrela superfície oscillant dels vaixells. De tanten tant la seva pipa brillava amb una lleu-gera resplendor que feia destacar, suranten l'obscuritat, un fragment de la seva ca-ra. Genoveva seguia un xic rerassagada,sempre el cap baix, pensívol. El vent arren-cava les paraules que els sortien als llavisi se les emportava terra endins.

Deia Bartomeu:—L'he vist, Genoveva.—L'has vist? On?—A Oran. Està més vell; té el cabell

tan blanc o més que jo.Fins 'aquí els dos vells havien caminat

amb les mans agafades; aquestes paraules,però, feren que Genoveva retirés la seva,com si un sobtat escrúpol ]'hagués assalta-da. Tanmateix Bartomeu la subjectà delbraç i la féu aturar-se.

—El teu marit, Genoveva—digué ambuna veu que s'exaltava per moments —, elteu marit ha estat ara i sempre una malapersona.., però jo ja m'he venjat,

Aquest "jo ja m'he venjat" el bon ma-riner el pronuncià amb vehemència, donant

-se un cop amb la mà oberta sobre el pit,com un actor de teatre.

—Què dius, Bartomeu ?—exclamà Geno-veva entre alarmada i estranyada—, queja t'has venjat! Venjat! Però... de què?

S'havien aturat sota un arbre; la prime-ra llum del far i•luminà les dues figuresperdudes en la foscor dominant. Aquellapregunta de Genoveva semblà exasperar elmariner.

—Sí, venjat! venjat! venjat!—cridà--.EI teu marit ha estat la causa de moltspatiments nostres. Potser fou ell qul dis-parà contra el petit.,.

—Sí; però d'això no n'estem segurs.—Ens ha fet sofrir a tu, a mi, als nos-

tres fills.—Estava en el seu dret.El mariner s'exasperà més encara; la se-

va veu s'esguellà com una vela davantla impetuositat d'una ratxada de vent tem-pestuós.

—Maurici és un home que no pot tenircap dret, ho sents? cap dret, i és per aixòque l'he bufetejat, que l'he patejat amb elsmeus peus, que l'he ferit...—i asserenant

-se de sobte, gairebé content, afegí—: Segu-rament que es veurà obligat a pagar mésde cent francs per copes, ampolles í vasostrencats; a bon segur...

—Però què has fet, Bartomeu ?; parla!—clamà Genoveva anguniada.

Bartomeu s'aturà a encendre la pipa idesprés digué pausadament, amb fruïciómal dissimulada:

—Ell seia a la terrassa d'un cafè del portd'Oran. Bevia un Pernod... com un mar-quès. En veure'], vaig seure a una taulapropera i el vaig esguardar així, fixament,amb una mica de sorna. Em va reconèi-xer de seguida i de seguida també va ado-nar-se de les meves ganes de bronca. Ai,que en tenia de ganes! Maurici s'estovàcom un gall dindi. A la meva sorna varespondre amb més sorna encara; beguéun glop d'absenta i escopí. Aleshores no ^équè vaig sentir, un núvol de sang em passàràpid pels ulls; vaig aixecar-me d'un bot,però ell, que havia endevinat la meva in-tenció i que per tant, dissimuladament, es'trobava preparat a l'atac, em llençà ambtota fúria una ampolla que em tocà aquí,al front.

EI mariner es tragué el feltre i ensenyàa Genoveva la ferida encara embenada.

—Sembla que tinguis com una pedra du-ra—ohservà la dona.

—Però això no em féu aturar i vaig cau-re sobre d'ell rabiós com un tigre...

—Això que has fet, Bartomeu, no estàbé—interrompé de sobte Genoveva, negui

-tosa,—Tots dos rodàrem per terra—seguí ex-

plicant el mariner sense fer cas de la in-terrupció, però un xic de_pitat per ella—.La gent intentà despartir-nos, però algúva dir amb oportunitat: "Respecteu elscabells blancs! ", i ens deixaren lliures peresbravar a cops de puny la nostra ràbia.Mentre bregàvem, vaig sentir un altre delpúblic que deia: "Aquests deuen disputar-se la nòvia; algun capollet de seixantaanys..."

ARTICLES DEPUNT A BON

PREU

Jaume 1, r

Telèf. I ►655

—Feien burla de vosaltres, Bartomeu. 1

Dos vells barallant-se!—Jo, que mentrestant havia aconseguit

posar-me a sobre i que no parava d'apu-nyegar Maurici, així, així, al meu gust, jaanava a cridar: Cert!, tu ho has endevi-nat, perquè jo que a la seva dona li hefet dotze fills...

—Bartomeu, calla!—gemegà Genoveva, ial mateix temps esguardà porugament capa endarrera, com si temés veure ]'ombradel diable que els perseguís amagant-seper les soques de les acàcies,

—Calla tu! Deixa'm acabar... Aleshores,però, ens varen despartir; crec que havienarribat els gendarmes; jo ni tan sols elsvaig veure. I és que vaig tenir sort fins al'últim moment; sense que ningú se n'ado-nés vaig sortir-me del grup de gent ques'havia format al nostre entorn i ja anavaa fugir quan vaig veure la taula on Mau-rici havia estat assegut disfrutant el seudeliciós Pernod; sobre el marbre hi haviacopes, vasos, una ampolla, un gran alambíde vidre i de metall... Ràpid com el meupensament vaig donar un cop de peu a totaquell altar de vidre i vaig apretar a cór-rer, a córrer, a córrer,.. i em sembla queencara corro,.. i em sembla també que en-cara sento a les orelles el soroll del mar-bre i dels vidres trencant-se: clix claixl,clix claixl

Genoveva reia ja com una beneita. Ani-mat el mariner per aquest èxit seguí:

—Clix claix, clix claix! I saps, Genoveva,quan podia valdre tot allò ?... Doncs ben bémés de cent cinquanta francs. Ja ho crec.

—Potser sí—observà la dona.—Segurament.Vingué una estona de silenci. El mariner

xuclà llargament la pipa.—Ara ja estem venjats—digué—. Aques-

tes nits dormo més satisfet.Poc després Genoveva, reprenent el seu

posat de fonda preocupació, murmurà, ambveu sorda:

—Has obrat mal, Bartomeu, has obratmal; és per això que Déu ens ha castigat fara és a punt de castigar-nos una altravegada: Llorenç...

—Llorenç què.., ?—interrompé el marineramb frisança sobtada.

—Llorenç està malalt, bastant malalt.,.Però, vet aquí que algú avançava per en-

tre els arbres; era una ombra lleugera, deno gaire alçària.

—Qui ve?—Sí; em sembla que ve algú.En aquest moment se sentí entre la re-

mor de les fulles mogudes pel vent de lamar la veu fràgil d'una criatura.

—Sóc jo!La llum tènue i fugissera del far, una

llum groga, color de llimona, deixà veurela figura d'un noi de quinze anys que ca-minava amb dificultat, els braços estesoscap endavant.

—Es Llorenç! —exclamaren els dos vellsal mateix temps.

—Sí, sóc jo; no sentíeu com cridava?Trigàveu tant!

I sense dir cap més paraula el noi esllençà als braços del seu pare i se li penjàal coll amb un pronunciat defalliment. Elmariner vacillà un xic i féu un pas endar-rera per apuntalar el seu cos i sostenir elpeu. Després, dirigint-se a Genoveva, ob-servà inquiet:

—Té el front cobert de suor!—Sí; ara, cada dia, en fer-se fosc, sem-

pre té una mica de febre.Altra vegada la llum del far illuminà

les tres figures sota els arbres del camí;el mariner veié brillar els ulls del seu fillcom dos carbons encesos.

—Aquesta criatura està greu—pensà; i

1 en la seva oïda la respiració irregular i. di-

ficultosa del malalt es féu més sensibleque la remor dels arbres i que la de lesones de la mar.

—Em varen dir que venies molt content;que enfilat a l'arbre mestre del "Malva-rosa" vares cantar una cançó. Es veritat?

Aleshores Bartomeu, per ocultar l'emo-ció que anava dominant -lo, començà a con-tar tots els incidents del desembarcament:com havia cantat una cançó enfilat al palmajor f tothom, fins els gats, havien cone-gut que era ell; com havia estat a puntde caure a l'aigua, però la cintura d'unanoia garrida havia evitat el bany a des-hora.

Llorenç llençà una alegre rialla quan elseu pare, amb ingènua satisfacció, repetíallò de què Ii semblava molt estrany queuna noia bonica li hagués pogut servir desalvavides, però un accés de tos malignasacsejà son cos afeblit i el féu vacillarsobre les cames.

E1 mariner aleshores prengué el seu fillen braços; darrera seguí Genoveva sempreamb el cap caigut sobre el pit.

Encara una vegada la llum del far il-luminà aquell grup sofrent; després solsse sentí remor de passos en la foscor iuna tos feble, rebel.

He llegit en alguna banda que Turguè-neff desenrotllava la doctrina que una no-'ella que volgués reproduir les diverses ca-pes de la societat havia de constar de tresplans sobreposats : el primer, format pelsexemplars reeixits i típics d'una espèciesocial ; el segon, per les mitjanies, les me-diocritats ; el tercer, pels grotescos, els fra-cassats. Així, els novellistes, segons quesiguin capaços de pintar tots tres, dos, oun d'aquests plans, presenten un quadrocomplet o incomplet de la vida humana iocupen un lloc més o menys elevat en l'es-cala dels esperits.

Els novellistes — i, en general, els es-criptors —• pertanyents al primer pla són elsgrans creadors, els que potser tant com pin-tar tipus literaris que per llur valor d'hu-manitat, per llur caràcter general, han so-breviscut com a tals tipus literaris, han con-tribuït a formar mentalitats i sensibilitatssemblants a la de llurs personatges litera-

ris, obrant sobreesperits anàlegsals d'aquests, pe-

-r a ró dotats de menyspersonalitat.

t t^ A seguit d'a-quest primer .plave, naturalment,e1 segon, el més,ndritentre Iamultitud de novel_listes bons i agre-ciables el nacodels quals perdu-

JOAN MINGUEZ ra, almen ys finsels nostres dies,en què el panora-

ma de la novellística pot encara, a despitde la seva frondositat augmentada en tangran manera des de fa cosa d'un segle,ésser bastant c'modament contemplat perun home d'una certa capacitat de lectura.

I, en últim terme, tenim el tercer ateam»,el qual es decanta de seguida a la carica-tura. (Potser cal advertir que aquests tresplans no abasten pas tota la producció no-vellfstica ; hi ha encara tota una feram denovelles més ensota d'aquest tercer pla, lesquals no tenen res a veure amb la litera-tura.)

Les classificacions — com aquesta queacabem d'adoptar — tenen l'avantatge de lacomoditat, i el desavantatge de no ésserprou justes sinó ,per als esperits estrets. Aramateix, posats a situar dues novelles ca-talanes en el pla dels esmentats que a lameva manera de veure els correspon, aDies verges, de Joan Mínguez, li toca elsegon, i a La Rossa de mal pèl, de J. M.Francès, una situació encavallada sobre elsegon i el tercer.

s*^rDies verges és el debut novellístic d'un

autor fins fa ,poc conegut — però avantat-josament conegut — d'un públic reduït ; unsquants versos, uns quants contes, algunsd'ells publicats en aquestes pàgines, erenfins ara l'única producció literària de JoanMínguez.

El veredicte del Premi Crexells 1929, es-quemàtic, i o donava una idea ni aproxi-mada de la vàlua d'aquesta primera no-vella, i el públic, a les palpentes, i no pasnecessàriament •per culpa seva, podia creu-re que es tractava d'un de tants manus-crits presentats sobre els quals s'ha deciditque regnés un ,piadós silenci, Les opinionsd'alguns membres del jurat, impreses en lafaixa del llibre, per bé que 'categòriques,no 'han tingut el ressò que havien de tenir(i no parlo ,per la que porta el meu nom;la més poc a propòsit de totes per aconse-guir cap ressò), 1 e1 llibre, realment, mereixuna acollida superiora la que ha tingut.

I ara em cal dir una cosa. Em pensoque el present comentari a la novella Diesverges hauria estat substancialment el ma=teix encara que Joan Mínguez no hagués

publicat en el núm. ss de MIRADOR un ar-ticle al voltant de eles crítiques del seu lli-bre fins llavors aparegudes. En aquest ar-ticle, es defensava de la imputació d'auto-biogràfica que ha estat fetl a la seva no-vella. Ara bé, tenien raó aquestes protestes?Em sembla que hi ha un desfocament dela qüestió.

fis indubtable que en Dies verges hi ha

tota ('experiència de la vida de seminarique té l'autor. Traslladar aquesta experièn-

cia a la novella no vol dir precisament ferautobiografia, no vol dir que l'autor s'hagiinspirat en uns models exactes' als tipus

de la seva novella, ni que el protagonistasigui l'autor mateix.

L'experiència d'un novellista no es tra-dueix mai en documents exactes. L'autor,d'entre el material que té a la seva disposi-ci ó, tria; de diversos tipus reals, en fa un desol, o bé d'un sol no n'aprofita tot el queen podria apro fitar. Fa, en una paraula,obra tendenciosa, entenent amb això quecompon els elements de què disposa en vis-tes a la finalitat que s'ha proposat. 1 en-tre aquests elements .són molt importantsels més subjectius. No crec, no tinc cap mo-tiu per creure-ho, que el que passa al pro-

tagonista hagi passat a l'autor ; crec tam-bé que la trama és imaginària, chi ellsosté. Però no hi fa res.

Qui no sap que a Henri Beyle no li vapassar a penes res del que passa a JuliàSorel o a Fabrici del Dongo, i, amb tot,quin beylista doblat de stendhalià no reco-neix trets de ;'autor, i no pas superficials,en aquells dos personatges?

«Caldria, doncs—deia Mínguez en el seuarticle alludit — en comentar un llibre, evi-tar de personalitzar; el que interessa allector és l'obra, i no pas l'autor.» Però ésenterament desglossable l'una de l'altre?Els que, a més a més de lectors, de tarten tant hem de parlar de llibres, i hem lle-git massa Sainte-Beuve, no trobem tan fà-oil el desglossament que Mínguez desitja.

ERNesT MARTINEZ FERRANDO

Extret de Tres històries cruels, a punt desortir en la biblioteca «A tot vent»

LA ROSSA DE MAL PEL dea JOSEP stM^ e FRAN óÉsS

Ha sortit la segona edicló. — Preu: 4 ptes., pertot arreu.

LA JOIA CATALANA Historial os la oieria catalanaNom

A punt de sortir: Nombroses illustraclons

EDITORIAL LUX O Cuello, 162

¶_ .. - 1I1!)L . .

LES . LLET RESDIALECz EN LA NIT ELS LLIBRES VARIETATS

Narracióinèdita'd'E. MARTÍNEZ FERRANDOJOAN MÍNGUEZ, Dies Verges (Biblioteca Catalònia)

J. M. FRANCÉS, La Rossa de mal pèl (Editorial «Lux»)

EI nostre homònim de Villarrobledo

Perquè els nostres elect

or

s es facin càrrec

No creiem que la vida i ]'obra es donin gsense íntims corrents d'òsmosi. e

Però anem .a l'obra : El seu tema és l'ex-periència religiosa i sexual d'un seminaris- dta sense vocació, tarat per una herència de adisbauxat suicida, que, amb la boca agraper la doble fallida, s'esborra del món can- 1viant de nom i embarcant-se, legionari, epotser cap a una mort anònima. A1 vol-tant d'aquest tema, els diversos ambients, ndel poble natal, del seminari, de Girona, iels ,personatges que aquests ambients com- nparten : parentela, professors, condeixebles, riniciadores:..

Com el seu subtítol ^indica, Dies verges Pés ]a història d'un adolescent, pujat en un 1medi benèvol anés aviat, que ben d'hora fa 1coneixença amb la mesquinesa humana. El ctema d'una adolescència turmentada ;final- cment fallida és dels de rendianent novel][s- ctic, pero també dels dificultosos. Hi ha el tperill, sempre, que l'autor presti al prota-genista sentiments ;reflexions impropis de nla seva edat, i Mínguez no s'allibera prou id'aquest perill. N'hi ha un altre de ben ala vora: les concessions al ,pintoresc ba- vnal, d'una seducció terrible .precisament per 1llur facilitat. v

Però al costat d'aquests esculls no sem- dpie evitats, e$ troba en Dies verges tota 1la primera matèria d'una novella ; hi hauns quants personatges ben retratats, amb cels mdbils psicològics ben determinats, ambanálisis prou aprofundits .per situar l'autor_. écoem un excellent moralista. f la carcassade la novella és ben establerta, per bé queun estil trencat, ple d'abreujaments per una 1banda, i, per l'altra, de brosses, la desfigu-rin una mica. Però en conjunt els detallsserveixen el pla general i és vistent l'es-forç de composició de l'autor per fer unaobra d'unitat, ben travada, sense esquerdes. 1

Novella ben estructurada, amb moments 1de patetisme de bona mena, no és per agra-dar al públic que vol acabaments feliços.Es una novella pessimista, com da majoria tde bones novelles ; .però no sols això : dei-xa amargor de boca. No s'hi troba ]a re-signaci^ó, heroica de tap resignada, delsgrans pessimistes, sinó — més desesperantencara — la desolació més intensa que noarriba a ésser esborrada pels fragments, ild'un humorismo agre, escampats per ciper ]la.

Fóra curiosament inexacte dir que Mín- 1guez és un autor -que ,promet ; és un autorque ha donat, ha donat una novella dedebo, i una bona novella. Però m'assaltauna temença que voldria veure esvaïda tan 1aviat com ho permeti la feina — llarga —de fer una novella . Dies verges em

r•

fa l'e-fecte d'una obra d'aquelles que s'han ela-boat lentament dintre la consciència del'autor, durant el temps entre la seva ex-periéncia de seminari i e] moment de con-vertir-la en obra d'art. Són uns anys devida en què la novella s'ha gestat fins queescriure-la li ha estat una necessitat impe-riosa, davant la qual ha calgut a l'autorla tasca considerable de fer la tria de totesles dades que posseïa i del que bi afegiala seva imaginació. Em sembla que una al-tra obra seva — i té l'obligació literàriad'escriure-la — no presentarà aquests res-sons que han pogut ésser qualificats d'au -tobiogràfics ; és a dir, que serà una obramés arbitrària, però potser també menyspalpitant d'aquella vida' que tenen els obresen què, conscientment o inconscientment,l'autor ha lliurat els productes de l'elabora-ció de les experiénoies més personals en unaedat sensible a les infiuèncles.

Paré tant se val. L'home que ha escritDies verges té l'obligació — insisteixo —de seguir fent novelles, uSi encara es po-den fer obres muestres — ha escrit Sainte-Beuve — únicament és atrevint-se a provarfortuna, a risc d'exposar-se a quedar en

- camí amb unes quantes obres incompletes.»s**

La Rossa de mal pèl, com hem dit, és tam-

bé, si la nostra informació no és deficient,una altra primera novella. De J. M. Fran-cés, el seu autor, en sabem ben poca cosa:

com a producció literària, la lletra d'unasardana ; quant a la seva vida, res abso-lutament. Lluny, doncs, el perill que tantesvera Mínguez d'identificar -lo amb algundels nombrosos personatges de la seva bar-

celoníssima novella, d'un sector de Barce-lona, almenys. Cal felicitar-l'en, perquè, alcap o a la fi, gairebé la totalitat dels seuspersonatges són ben poc recomanables.

La novella de Francès, efectivament, enspresenta tipus grotescos i fracassats cem-

binats amb mitjanies i mediocritats. Peraixò, conforme a la classificació de Turguè-neff, es troba a cavall entre el segon r eltercer pla. Però els personatges de La Ros-sa de mal pèl rarament arriben a atènyeraquell grau de mediocritat que en fa tipuscom Bouvard i Pecuchet. L'autor es limitaa presentar-los amb un do d'observaciómés valuós pels detalls .pintorescos que nopas per la insistència a donar-ne una des-cripció analítica. Tenen, en moltes ocasions,més de titelles divertits que d'altra cosa.

J. M. Francès té imaginaoiá sap fer be-llugar amb desembaràs els nombrosos per-sonatges de la seva novella, sense que cap

sembli sobreafegit, sinó que són lligats ala trama complexa d'aquesta novella enquè, per damunt de tot, domina el pin-toresc, un pintoresc barceloní alguns delsmodels vivents del qual hem conegut deprop o de lluny. No vol, segurament, sus- icitar problemes, ni resoldre'n . Però l'obraes fa llegívola perquè és duta amb un (ren

-trame vivaç i, si el ,propòsit de l'autor haestat el fer passar l'estona, l'ha aconseguit.Llàstima que una major depuració i cor

-recció de llenguatge no la facin encara més

llegívola i, també, que el desig de pintoreschagi arrossegat l'autor a innecessàries fal-tes al bon gust.

JUST CABOT

Un bon amic ens ha fet a mans el nú-ero 252, corresponent al r6 de gener d'en-uany, d'El Mirador, que ja fa set anys ques publica a Villarrobledo (Albacete).

aquest semanario independiente, copiem,mb la major fidelitat possible, alguns frag-ments escollits. Comencem per l'article dea primera plana, titulat: El cogperativismo,s la base esencial para todo desenvolví-miento en que la actividad humana se sig-ifica ordenada:«Más en esta diatriba ;polemista, de hi-ojos doctrinarios socialistas de sobradaealidad filosófica, se hacen suplantacionesor arbitraria v equívoca potencialidad eno económico dé la valoración ; aportiva deIs factores concursantes a 4a optención deos productos, obra con sus fenómenos in-lasificados : entre uno de ]os ^principalesansa cardenalicia del fracaso de la produc-ión y de las crisis del trabajo ; e] ausen-ismo o absenteísmo.»En el mateix número, debuta així la

Crónica negra de gla semana»((En excursión cinegética, se lanza unapareja por las abruptuosidades del deleiteoluptuoso. Su distinto estado, consumadaa complacenciacoplacencia del más fuerte, dan•;, ol-ido ,por ello a deberes, como piltrafa, aja-a, la arroja al mundanal, en sorteo aegir. .. como tórtola abandonada; fechuraglacial y en descortesía, en consciencia, di-e e] frescales, ahí queda eso...))1 perquè es vegi la unitat de to amb qué

s escrit tot el periòdic, transcrivim dosanuncis. EI primer és d'una fonda:«Esta Fonda es la mds antigua de Vi-

]arrobledo ; tiene un gran patio, que haceel pulmón de oxígeno respirable en salud,por pocas Fondas gozado, Gran descubiertopara depósito de carruajes y autos. Todoverdad. Nada de falacias que sofisticándo-as 'hacen atractivo. Viajero, no te dejeslevar de apariencias. Realidad. Goza estacasa de :amplias e higiénicas habitacionescon independencia en ellas. Sus dotes hos-eleras : Pulcritud, esmero, higiene, econo-mía, seriedad v delicado cuido al viajero endesgracia, enfermo; atención excrupulosa,en mandatos de todo viajero y en todoafabilidad sin doblez.»

L'altre anunci és el d'una lleteria, reto-ada «Nuestra Señora de la Conciencia,;,el text fa : «En esta lechería ; que por supuÍcritud yesmero, en higiene y salubridad,a hace especial para niños y enfermos ypor éstos preferida, una vez probada. Lascondiciones de nuestrición alimenticia de lasvacas, corcho ]as de v igiene dol establo, cualas de las vasijas de depósito de la leche,y a más del buen régimen ; por ]as frecuen-tes 'eisitas del veterinario y jefe de policía,hacen aquella especialidad.»

Serà qüestió de fer notar a D. FranciscoDíez Garc{a,director=propietari d'E1 Mira-dor de Villarrobledo, que si té interés aassemblar-se a alguns setmanaris de Bar-celona, serà millor que canviï el títol queara porta pel de Villarrobledo Social.

"Propaganda" d'un llibre

Hi ha hagut ciutadans que s'han vistsorpresos amb la rebuda d'un exemplar deLa cançó del Sena, acoanpanyat d'una car-ta en la qual els noms dels senyors Fran-c esc Matheu, P. 'Fabra, Pere Rahola, Ca-dmir Giralt, J. Rubió i Joaquim Ciervoposats al peu recomanen el llibre esmentat,'autor del qual és Josep de Riquer, «unafirma positiva en la literatura catalana mo-derna)), diu la carta. També diu

«La Cançó del Sena, és una obra inte-resantíssima ,pel comentari franc i atrevidque en la mateixa fa el seu autor de Cata-

lunya, del pervindrer de Barcelona i l'esde-v nrdor de Europa. L'estudi que aquest lli-bre ens presenta de Paris, bo i fent-nos co-

neixer una pila d'anècdotes cuniosissimes ixocants, ès digne d'òsser llegit amb atenció.La Cançó del Sena ès una obra atrevida i

d'originalitat ardida que caracteritza 1'istildel seo autor que veu les coses sots unaspecte human!ssim, de belleses morals ioptimismes sublims.»

Tot per .acabar, com és natural, dema-nant •que la persona visitada per l'exemplar,la carta i l'home que els acompanya, quees quedi amb el primer donant un duroal dprrer.A part de la sorpresa que han tingut al-

guns en veure's firmant aquella carta, n'hiha una altra de més general, i és de llegiraquest ,pensament per reforçar la pressióque puguin fer aquells noms, la que no elredactat de la carta.

El(Obrir un llibre i no comprar-lo és un

pecat tan greu com abusar de una noia iabandonar-la a la seva dissort. —Josep deRIOUER.0

Després algú retreurà, per comparació, lamanca de sentit de la propaganda dels nos-tres autors i editors. ¿A qui, objectarem,s'hauria acudit aquesta acusació d'estupre,delicte perfectament definit, però en el qual,fins ara, no havien atinat que queien totsels clients de les llibrer1es de vell i de nou?

PAUL MORA80acaba de pib carun nou llibre:

no deixeu d'adquirir-lo

Preu: 4'20 pessetes

En venda a la:I.LIBRERIA CATALÓNIAPlaça Catalunya, 17. - BARCELONA

LESLALES ESTESES 1 GRrAN " ° ÈXIT l —TraduccióA MERAVELLOSA HISTORIA DE PERE SCHLEMIL vel laadn^é dí

e USTAU

D

O BEry

AMISO M 70 cts.

Màxim barrientos

el tenor el debut del qual és esperatcom un esdeveniment

L'escenari de (Maya)) en la realitat

1 U 1

"Maya" a BarcelonaDies abans de l'estrena de Peter's Bar

de Ramon Vinyes, Rambla avall, ens ex-plicava aquest autor la seva concepció delteatre ,poètic. D'aquella conversa n'havemtret aquesta ámpressió fonamental: la poe-sia, en el teatre, és la resultant d'un belljoc de paraules que encaixin perfectamentamb l'ambient. Per exemple : a un dia rú-fol correspon un diàleg rúfol,a una nit estelada, un dià-leg estelat o poètic. 1, na-turalment, seguint aquestesnormes l'autor pot cercaraunb una gran comoditatl'ambient que més s'adiguiamb el diàleg ocasional. Mésben dit : tot es redueix,en el teatre poètic, segonsaquesta concepció, a un sim-ple bell joc de paraulesl'ambient, per tal com potésser provocat, passa a és-ser una cosa enterament se-cundária.

Però ve l'estrena de Ma-ya, de Gantillon, i ens diuque en el teatre la poesiano és una resultant d'unbell joc de paraules, sinóque emana de la situació,l'ambient ;passant a primerterme. Deixant de banda siés aquesta o aquella gla poe-sia autèntica — ambdues po-sicions tenen més o menyspartidaris i no voldríem,fent de catedràtics, perdrela nostra posició objecti-va — i tenint en compte quela crítica ja ha parlat ambuna extensió excepcional dela vàlua intrínseca de Ma-ya, ens limitarem a unesquantes remarques gairebéal marge.

Simon Gantillon coneix béels mariners. Amb Cyclone— obreta en la qual ensmostra la vida dels marinersa bord d'un vaixell sota elsol de plom dels tròpics

—ho demostra. Annb Maya— en la qual ens mostra elsmariners a terra durant unacurta escala — ho confirma.Cyclone i Maya presentenles mateixes característiquesessencials: són obres realis-tes i poètiques a la vegada.Podent ésser naturalistes aultrança i a ultrança auda-cioses, ni l'una ni l'altra ho sóa. La vàluaessencial de Maya radica en el simbolismedels seus personatges. Ara, d'aquest sim-bolisme la part realista de l'obra en pateix.Des d'un punt de vista estretament realis-ta, hom podria fer a l'autor de Maya mol-tes observacions. Un home que hagi vis-cut aquell ambient, per exemple, li podriadamanar una llanterna per tal de cercar,a la manera de Diògenes, una Bella. Encanvi, és una veritat com un temple l'ac-titud dels que cerquen en (Bella l'oblit o laillusió de la seva Maya.

Una de les remarques més interessants afer, apropòsit de l'estrena de Maya, és l'ac-titud del públic. Un públic com el nostretan avesat a obres amb ;planteig, nus oconflicte i desenllaç, és natural que davantd'una successió de quadros sense illacióargumental — però d'altra banda .necessarisper donar una visió suficient d'un tros demón — es trobi desorientat. Una gran partdel nostre públic de teatre tan mal acostu-mat a emocionar-se i esplaiar-se en riallessuccessivament i invariablement, sembla re-bel a la tensió que suposa una emoció con-tinuada i sistemàticament trencada en qua-dros. El seguit començar i recomençar delsquadros de Maya, li sembla etern. No obs-tant, no se li escapa que es troba davantd'una obra considerable. Sent com un so-roll de cosa bona que zumzumega per l'es-cena i, per aquest motiu, no gosa fer ma-nifestacions sorolloses de decepció. Sent comun dring de .poesia autèntica. 1 és tan for-ta l'alenada d'emooió que, en certs mo-ments, es desprèn de l'escena, que ofegaen el nostre espectador, tan propens a lariallada, els efectes de la comicitat d aque-lla escena, per exemple, en qué posen a

Bella un capell antiquat i tan petit que,francament, faria riure en qualsevol situa-ció que no fos aquesta. Aquesta influènciafavorable de Maya damunt del nostre pú-blic és, potser, el millor elogi que podríemfer de l'obra de Gantillon.

Millàs-Raurell ha fet una bona traducciódel poema Maya i la companyia del Talia

la representa, sota les seves indicacions,amb una evident bona voluntat que és unade les coses del món que apreciem més. Endir que els actors no afegeixen un mot aun diàleg que sembla escrit expressamentper donar-los aquest esplai que és tan car,ja fem un elogi de la seva tasca. BoschRoger, inspirat per Gaston Baty, ha pin-tat uns decorats dignes. Llàstima d'aquellteló de port que fa un soroll de paper in-aguantable9

Els devots, els habituals del Palau de laMúsica Catalana estaven literalment escan-dalitzats davant del ple que es va realitzardilluns passat en el magne palau del carrerMés Alt de Sant Pere, Hi havia, realment,el bo i millor de la nostra aristocràcia iun escampall de senyores boniques que acon-seguien el miracle de fer oblidar el pas peraquella sala de les mans pecadores de' se-nyor Domènec i Montaner.

En el cas dels negres d'Utica, com ales-hores de la presentació de Wiener i Doucet,els afectats per la bona música han tingutocasió de poder dir que tots aquests èxitsde públic no són res més que esnobisme.

— 1 pensar = s'exclamen — que quanfem música de debò no ve ni la meitatd'aquesta gent!

Es clar! El que no saben compendre elsamants de la bona música és que els indi-ferents necessiten molta més quantitat d'es-nobisme 'per anar a sentir música de (Bacho de Beethoven, que no pas per anar a es-coltar els cants dels negres.*.v

Es pot dir que el públic del passat di-lluns al P. de la M. C. era dividit en dos•bàndols irreconciliables ; per un cantó, elsque estaven convençuts a ultrança que eltreball dels negres no els agradaria, i, perl'altre, els que .també estaven disposats detotes passades a trobar magnífiques lescançons dels cantaires d'Utica. Un servi-dor de• vostès es trobava entre aquests dar-rers .

Ara que ja han passat aquella mica delnerviosisme i aquella mica de les discu=-

TEATRE NOUCompanyia dramàtica dirigida per E. BORRAS

Primera actriu: ENRIQUETA TORRES

Avui, dijous, tarda i nit:

EI. MISTICDissabte, tarda i nit. Benefici de la

primera actriu Enriqueta Torres.

Maria RosaDiumenge, tarda i nit. Grandioses

funcions.

Dues comèdiescinematogràfiques

sions, ja ,ho podem dir: vàrem patir molt!Aquests negres d'Utica ens van sortir unbon tres destenyits i es necessitava un certpit per defensar-los a peu i a cavall entrel'atmosfera carregada dels intermedis.

Entre les cançons que van interpretar,en citaríem dues o .tres de molt boniques.La resta no ens varen acabar d'entusias-mar. Pecaven d'una certa monotonia i d'u7acerta uniformitat. Hi ha qui sosté que entota la nit no varen cantar .res més queuna sola cançó, ara a l'indret, ara a l'in-revés, ara començant -la pel mig. No ensatreviríem pas a subscriure una teoria tanarriscada, però ja és prou significatiu queun espectador pogués exposar-la sense sor-tir-se massa de la lògica elemental.

**#Malgrat que el públic els va aplaudir bas-

tant, ens sembla que el fet que no obtin-guessin un èxit amés rotund s'ha de cercaren la manca de varietat i de colorit del re-pertori -que varen escollir. Com a cantaires,els artistes d'Utica ens van semblar benacceptables ; posseeixen aquell sentit delscorals tan afinat en els negres n que elsfa aconseguir efectes meravellosos. Per al-tra banda, el seu cant respon a les matei-xes directives de la música negra en gene-ral; una barreja de cant religiós i de lesmelodies gronxadores dels negres antillans,tot això servit sobre un canemàs d'un rit-me entramnant i variat. Aquest ritme, queen les orquestres de jazz apareix d'una ma-nera més brutal, no desapareix mai de lescançons negres més finament melòdiques.

J. M. P.

TEATRE TALIAOran Compinyla de vodevil i teatre modern

Avui, dijous, tarda, a les cinc. Butaquesplatea 1 pesseta. Cinc actes, dos vodevils:

Per a tenir 1111 1111 ola Pomada Miraculosa

Nit, a les deu i quart. L'exitàs:

M AYADemà, divendres, tarda: «Per a tenir

un fill o La Pomada Miraculosa,Dissabte, tarda. Reposició del famós

vodevil: «El llit de la Núvia».Totes les nits, i diumenge, tarda i nit.

La sensacional obra:

M AYA

Pau Casals vist per Oleguer ]unyent

ses, un démenti categòric dels mals ave-anys que volien veure, un dia, una puraelleïtat de gran artista a l'origen d'aquestampresa. Tot fa semblar, en efecte, que esacti d'una empresa consolidada i esdevin-uda normal per les seves pròpies forces.L'orquestra Pau Casals no té avui en-ara, després d'uns deu anys d'existència,n caràcter de corporació fixa i permanent.cabades les dues "temporades" que dónaida any a Barcelona, queda dissolta. Elserills d'aquest sistema són evidents, sensorlar del que té de denigrant per a nosal-es un sistema de festivals "a ració" quetan bé per Evian-les-Bains o per Karls-td. Cal assistir als assaigs que aquestses, tarda i nit, efa l'orquestra al Palau,sr fer-se càrrec dels grans inconvenientsordre artístic que aquest sistema compor-L La primera reflexió que us suggereixla següent: el treball d'assaig que sen-

u fer a En Casals :amb els seus profes-rs, és de la més elevada qualitat artística.s un mestratge modèlic d'interpretació queodria tenir una trascendència extraordinà-a per Barcelona. Amb una corporació per-tanent ell podria fer aquí una tasca sem-lant a la que va fer Gustav Mahler a Vio-a. Fa vint anys que Mahler és mort i elsu estil i el seu esperit encara són vius1 teatre de l'òpera, a l'orquestra i a l'es-snari. En un i altre lloc hi ha hagut bai-es i altes en el curs d'aquests vint anys;i queda només un petit grup d'artistes quea treballat personalment sota les ordrese Mahler. No obstant aquell estil incom-arable i aquell esperit es van heredant i'han demostrat incorruptibles. Avui sónorgull i la base en què es funden la cate-oria i la fama d'aquell gran institut.Aquest treball de categoria tan elevadaue En Casals esmerça en la seva orques

-ea podria, de igual manera, sobreviure ahome, si es realitzés damunt d'una corpo-ació constant que se'n va fent dipòsit i va;uanyant qualitat amb els anys, com unon violí en mans d'un veritable artista. Laispersió periòdica dels elements d'aquestarquestra, s'oposa en absolut a l'assolimentl'aquest efecte de capitalització. Per altraanda, l'organització de deu concerts pre-iarats i donats en el curs d'un mes, imposad directors i als professors un surmenagespantós i absurd que té una influència de-)ressiva formidable. Per aquest camí veignolt difícil que el nivell assolit pugui re•lectir mai, en una escala satisfactòria, le;venials intuïcions recreadores que En Ca

sals tracta de plasmar a t'orquestra ambun esperit crític tan lúcid com és pura isense fallides la seva sensibilitat. Aquestesforç està condemnat, en bona part, a l'es-terilitat; a cada temporada l'orquestra hau-rà de tornar a guanyar penosament la "for-ma" guanyada d'un cop de coll en pocs me-sos d'assaigs precipitats.

L'únic camí a seguir és el de la Kulturpo-litik dels grans municipis alemanys, quesubvencionen esplèndidament les orquestresrepresentatives. Aconseguit això, el mestreCasals hauria de fer "temporades" moltmés llargues a Barcelona. Damunt d'aques-ta base l'organització de l'orquestra mateixahauria guanyat una qualitat més homogè-nia, especialment en la corda i en el metall .Les places dels professors haurien d'estaresplèndidament dotades. Penseu que un"clarinet" o un "trompa" són tot uns granssenyors a Alemanya; .senyors carregatsd'honors i de... places! Jo crec que els nos-tres excellents artistes catalans es passa-ran perfectament d'aquells honorífics títolsde "virtuós reial i imperial de càmera" iàdhuc del més misteriós de "conseller del'Estat» que ostenten tan excellents profes-sors de la Filhanmònica de Viena. Però notindrien inconvenient, suposa, de canviarde posició social, •perquè hi guanyarien molt.

Després de deu anys d'esforços particu-lars exemplars, crec que és arribada l'horaque les persones competents es preocu-pessin d'aquests problemes, ara que encaras'hi és a temps.

En Casals ha tingut la gentilesa de dedi-car el programa del seu concert 200 alsautors catalans. Es una professió de feque tots sabíem que podíem esperar d'ell.No em proposo donar un judici crític d'a-questa audició. Des d'aquestes mateixescolumnes he confessat no sentir-me en pos-sessió d'un esperit d'imparcialitat, tal ve-gada necessari en un crític de professió. No-més diré la sorpresa que m'ha produït elresultat de la confrontació de dues gene-racions que el programa ens brindava. Almeu entendre, quedava millor la generaciójove! No obstant, i aquesta és la sorpresa,el to que domina aquí, és, encara, aquellpoètic regionalisme tradicional, cultivatadés amb una tècnica primitiva, no exemp-ta de truculències, i ara, especialment perEn Baltasar Samper, amb uns refinamentsi elegàncies de més bon auguri. Vull esmen-tar a part l'obra que donava una idea d'unesforç més veritable i més sostingut decomposició. Aquesta obra és, sens dubte pera mi, "Boires ", de Ricard Lamote de Grig-non, fill de l'illustre director de la nostraBanda Municipal. El seu jove autor cercaper un camí que no és propici a la facilitat.Aquesta actitud m'inspira la més viva sim-patia. Es un camí, no obstant, que En La-mote no tardarà gaire a trobar tancat alsseus passos. Els joves francesos, ja fa anys,

que han denunciat el cul de sac d'aquest ca-mí. Desitjo que per propi impuls arribiaviat al terme i que davant d'aquella tancatingui la força d'esperit d'adoptar les difí-cils resolucions que imposa a un artista sin-cer. El crèdit que convé de fer a En Lamoteen aquesta empresa es pot expressar d'unamanera gràfica; jo crec que tindrà el valorde donar un disgust al papà! Són d'aquellsdisgustos que els pares perdonen aviat.. Elvostre, n'estil segur, serà el primer de com-p ondre i donar-vos la raó.

ROBERT GERHARD

LA MUSICAORQUESTRA PAU CASALS

El títol que encapçala aquesta crònicapodria donar peu a una confusió que la-mentaríem: Dues comèdies cinematogrà-fiques. L'home que faltava, de Fèlix Gan-dera, comèdia presentada al vell Romea,i K. 0., l'ídol de les dones, comèdia d'A-michatis i Oliva, de carte 1 a l'Espanyol,són dues comèdies cinematogràfiques? Tantse val. Les hem etiquetat de cinemato-gràfiques per pura facècia o comoditat detítol. Però si .diguéssim que són de te-ma cinematogràfic o diríem una ociositato, per aquest mateix motiu, i no és pa.radoxa, ens acostaríem a la veritat. Totho és de tema cinematogràfic, perd, ara,ens ve molt a tomb de limitar l'abast d'a-quests dos mots a les comèdies cinemato-gràfiques més corrents : la comèdia .més omenys vodevilesca i d'embolic i la comèdiaesportiva. Una altra de les confusions aquè el títol únic ens ha exposat, i aquestas('-«,' fora b mentábilíssima és la següent

RAMON PEI ! R. P.

Els Cantaires Negres ð'Utica al P. de la M, C.

L'orquestra Pau Casals ha donat aquestsdies passats el seu concert 200. Es una fes-ta que s'ha de celebrar. Aquesta xifra haestat assolida en un esforç ininterromputd'uns deu anys d'actuació, aproximada-ment. La voluntat que ha sabut imposar,a despit de tot ordre de dificultats, aquestacontinuitat a l'esforç de cultura musicalque aquella xifra ve a simbolitzar, £a real-ment el més gran respecte. Tothom sap,segurament millor que jo, que aquests con-certs no són una empresa que pugui van-tar-se d'una prosperitat financiera. Aquestsconcerts tenen caràcter públic. La sevaexistència, no obstant, és d'agrair a la su-ma d'esforços d'un nombre important deeooperadors. Tinc entès que la llista d'a-quests cooperadors està encapçalada pelnom del mateix Pau Casals .

E1 fet que aquesta constatació pugui fer-se avui, en arribar al concert 200, em

sembla molt significatiu. Es, entre altresque el lector cregués que posem a un ma-teix nivell L'home que faltava i K. 0., l'í-dol de les dones. 0 sigui : Fèlix Gandéra,I'Aanichatis i l'Oli'va. Donem a Déu el queés de Déu i al Cèsar el que és del César.

Fèlix Gandéra que abans de l'any 1922tenia una fama terrible d'autor picantfssim,verd, l'any igza, amb l'estrena de Atout...cmur!, va merèixer, àdhuc de la crítica que\anteriorment li havia estat més severa, unselogis francs, estimulants. Atout cceurja no era un vodevil verd, sinó un vodevildiscretament sentimental. De L'home que

faltava en podríem dir el mateix, si no fosque aquí el mot de vodevil ha arribat auna corrupció tan gran, que el comú dela gent el té per sinònim d'espectacle lli-bertí. En direm, doncs, una comèdia sen-tiimental. A a fe que és una comèdia di-vertidissima. El diàleg és fresc i graciósi d'un esprit que us manté les faccions enla constant contracció del riure. La notad'emoció és tan discreta, tan allunyada deles llàgrimes, que, com diria un francès,és suficientment just por baixar de to aques-ta contracci6 del riure i atenuar-la fins aun lleu somriure.

I veieu? Aquest esprit, aquesta nota sen-timental discreta, aquesta gràcia àgil deldiàleg que trobem en la comèdia de FélixGandéra, ho trobem a faltar en la comèdiaesportiva d'Amichatis ,i Francesc Oliva, No coobstant, dintre el seu to, és una comèdia rdivertida. v

S'tha dit molt que cada país té el teatre eque el nivell del 'públic es mereix. Però no trs'ha insistit prou a dir que si bé l'autor, ggeneralment; °.pren del' sèu públic el to dela seva obra, també influeix en el seu pú- cblic, ,purificant i afinant o, si voleu, elevant uaquest to. Espectador i autor són dos fo- Acus de mútues influències. Autor i especta- cidor constitueixen, diguem-ho així, una fór- pmula reversible. P

®LYMPIACIRQUE D'HIVER

Avui, dijous. Grandiosa funció, pre-

nent-hi part totes les grans atraccions,

entre elles The 4 Mariposa, Antonet 1Baby, Els 10 Deblars, Els 6 ossos savis, i

els sensasionals

110 Ileons de Schneider, 110

Teatre Català ROMEACompanyia VILA•DAVÍ

L'èxit dels èxits

L'home que faltavaLa comèdia més divertida

L'home que faltavaTot Barcelona l'ha de veure

L'home que faltavaDijous i diumenges, tarda,Teatre d'In-

fants, la rondalla de gran espectacle:

La Princesa Blanca-Neus

Teatre Català NovetatsCOMPANYIA CATALANA

Direcció: C. Capdevila

Avui, tarda. Espectacles per a infants:

L'auca d'En Patufetd'En Folch i Torres. Nit. Tertulia Cata-lanista:

Divendres, dissabte i diumenge, tar-da i nit, el triomf del mestre Rossinyol:

MISS BARCELONETAEs despatxa a Comptaduria,

de l'Ayala es ressent de falta de consistèn-cia. E1 convenciment de l'autor n'és patent.No n'hi ha prou, però. Que sigui l'únic lli-bre presentable fins ara no excusa la sevairregular composició. Ni un diletantisme, niuna convicció de la poesia de què omple larealitat el cinema, ni uña bona prosa, niunes aficions al poema cinegràfic, ni al li -risme espectacular, ni unes observacionsencertades, justifiquen aquesta mostra agu-da de iiteraturització del cinema. L'autor li-quida—diu-----un deure, un compte amb el ci-nema: paga les suggestions rebudes ambaquest llibre. N'estaríem contents si liqui-dés—definitivament—aquest gènere inneces-sari. Seria el que més agrairíem a l'autor.

CAxr,S M. CLAVERIA

Ja ho sabeu...— que a Vilafranca s'ha projectat amb

gran èxit de públic el film de Buñuel i DalíUn chien andalou?

-- que en la mateixa ciutat, Hèlix pre-para unes sessions de cinema per a mino-ries?

— que amb l'èxit creixent de les sessionsdites d'avantguarda, els films no comer-cials com se solia dir, potser deixaran d'és-ser-ho?

— que la Fox anuncia no menys quedivuit produooions totalment parlades enespanyol per la propvinent temporada?

—que la Greta Garbo ]i ha pujat al capel propòsit de fer un paper masculí? queaquest és el de Donan Gray segons OscarWilde?

— que Atlantic, el darrer film de Dupont,rés a Barcelona, com també hi és el darrerde CecilE• de Mille : Dinamita?

— que Clarence Brown ha començat unnou film asnb Greta Garbo? EI nom provi

-sional: Romance.

,, I!) ,

v' EL CINEMA vE 1 arrer que hem visí

Les històries de pells-roges són contem-porànies dels nostres primers entusiasmescinematogràfics. Aquelles cintes ens pre-nien sense resistència, panteixàvem ambdeliri davant aquelles cavalcades i feroci-tats, la guàrdia muntada de l'Oest i aque-lla natura oberta i luxuriosa. No tractà-

RICHARD DIX, en uEl Pell-roja»

paisatge, o, millor dit, ens havia plagutdespintat. No, aquells colors no ens con-vencen. Els colors, hom els pretén inseriren el film o bé per a donar una impressióde realitat o bé per a produir una sensa-ció de bellesa. Creiem que el primer exigeixun avançament encara considerable de latècnica. Quan hom renuncia bonament auna cosa, queda molt millor que quan s'en-testa a provar el que és encara utòpic.Se'ns vol dar la realitat, doncs colors reals.Aquest film pintat de roig és menys realístic que els que es donen en blanc i negre.Mal per mal és més respectuós tocar unasimfonia de Mozart amb un piano que ambuna banda. Suposem que els lectors ensentenen. El piano suprimeix el timbre, labanda el mistifica, la qual cosa és moltpitjor.

No parlem del segon propòsit que es potperseguir en el film en colors, perquè noés aquest el cas d'El pell-roja.

*T

Rex Ingram és l'únic director el retratdel qual apareix, i ben sovint per cert, enles revistes de cinema, li plau de fer-se re-tratar al costat de la seva bellíssima i sim-pàtica esposa, Alice Terry. Ara I'home haemigrat de Los Angeles i el tenim instal-lat a la Costa Blava. Creiem que els païsosbells inviten al paganisme i a prescindir deDéu, per això després d'haver-nos sobtat desorpendre en l'illustre produceur irlandèssímptomes de vocacions monàstiques, ararevenim del nostre astorament en veureque ell també retorna del seu i afirma unavegada més el triomf d'amor per damuntde tot.

Parlem seriosament. El jardí d'Alllà queveiérem l'any passat, era bellíssim• Rex In-gram sabé crear una atmosfera d'indolentvoluptuositat, que en sortir d'aquest filmsemblava que sortíem de la lectura de certespàgines de Gide. Era la història de l'homeque deixa el convent empès pel démon demidi, conquerit per les coses, pel blau delcel, per la música; embriagant-se en unsensualisme generós que la terra aràbigadestilla.

La inquietud religiosa patentitzava totaixò. I el film pressentia una certa since-ritat. Ara Rex Ingram ens ha decebut;el seu darrer film és fals. No valem dirque sigui mal fet. Rex Ingram fa justa-ment les coses bé, però la història quepretén contar-nos, no ens convenç. E1 queés de primera en aquest film és la ironiaque hi campa tothora en la creació d'algu-nes situacions el mateix que en les figuresque en formen la comparseria.

Sabem Rex Ingram capaç de millorscoses. Parlem del contingent poètic, perquè,ja ho hem dit, la factura del film és excel-lent. Llàstima de tan acurada orquestracióper uns motius tan desproveïts d'inspira-ció.

J. PALAU

1

. :w

En el COLISEUM PARAMOUNT

1obté sorollós èxit tots els dies el film sonor J j

Stan Laurel, Oliverliardy i King Vidor

El màxim esdeveniment cinematogràficd'aquest darrers dies l'ha constituït, incon-testablement, la presentació a Barcelonadel film totalment parlat en espanyol Lla

-dres. No podíem començar millor; la fa-mosa parella Stan Laurel i Oliver Hardvhan triomfat d'una manera esclatant en elcinema silent i ara proven l'aventura en elcinema parlant. En el propvinent númeroparlarem amb l'extensió que reclama, d'a-quest primer film parlat, al mateix tempsque de la deliciosa comèdia de King Vid' iMiratges. La manca d'espai i el propòsitde parlar-ne detingudament és el que (nsha indicat la conveniència de retardaraquests comentaris,

InformativesAquesta setmana podem veure el darrer

film d'Edwin Carewe : Lvangelina, inspiraten el famós poema nacional de Longfellow.És així mateix aquest film el darrer de lasèrie de quatre que el cè'ebre director tanamic de les històries tristes i enemic delstalhies, ha fet amo la mexicana Dolores delRío. D'aquesta collaboració han nascut obresimpregnades d'una sentimentalitat un xiccarrinclona, però ,que un gran talent defotògraf i una bona fe extraordinària en eltreball han fet ,passadora. No serem nosal-tres els que direm que els seus films siguindolents. Revelen qualitats ben apreciablesal costat d'aquell defecte inicial ¿'inspira-ció que apuntàvem. Lothar Méndez presen-ta un nou film: Intromissió. Tothom elveurà ; 'bastarà dir que Clive Brook i EvelynBrent en són elsintèrprets. L'assumpte ésextret d'una peça de teatre de Pertws iDearden.

Apuntem encara Giris, de R. Eichberg,uns dels puntals de la Ufa, i El foll cantor,per Al. Jonson. Ara que tenim aparellssonors, caldria revisar el seu film anterior:El cantor del jazz, que tan mala impressióens produí en la seva versió muda.

Un nou film deBans Schwarz

Hans Schwarz ha tornat a provar el seutalent en el film Les mentides de NinaPetrovna, amb Brigittte Helm com prota-gonista. Aquest cop 1'intelligent director noha tingut la sort de comptar amb un as-sumpte de les magnífiques possibilitats del

BRIGITTE HELM

de Rajisòdia hongaresa. Aquesta nova pro-ducció conté tots els llocs comuns de leshistòrics cinematogràfiques, els quals sónsalvats gràcies a la perspicàcia de la direc-ció.

Per a tot aquells ,per als quals l'instru-ment, la forma, el procediment altramentdit, tenen en si un valor que el contingutaccidental amb el qual es manifesten nopot atemptar, un film com aquest de HansSchwarz no és precisament escàs de cosesinteressants.

Tot el que constitueix una certa i bennotable escola de cinema, l'escola que enpcdríe.m dir, si no precisament alemanya,d'Alemanva, assoleix ací una brillant mani-festació. La rara modalitat fotogràfica, lavaloració plAstica dels personatges, el mo-viment quasi acrobàtic de la màquina, etc.

Brigitte Helm queda decididament es-tandarditzada. Cs una vam i no pot ésseraltra cosa, o no la deixen ésser altra cosa.Rostre de fina perversitat, està molt bé dientmentides: El scu cos flexible — que ha por-tat alguns a comparar-la amb Greta Gar-bo — és dotat d'una mobilitat nerviosa 1excitant que la ciència que posseeix en l'artde ben vestir acaba encara de posar més derelleu, millor que en Diner, que en Mandrà-gora, restem no obstant en la creença queés una dona capaç de molt més del que lifan fer. Recordem, si no, Metròpolis, aques-ta cima fins ara no sobrepassada per laUfa.

M. M.

Moral i Cinema

Ilusiones, Tres pasiones, Loca pasión,Loco cantor, Loca orgía, etc.

Això, si no ho sabeu, son tftols de pellí-cules exhibides a Barcelona dins el curt es-pai d'uns quinze dies. Ofereixen aqueststítols un magnífic panorama, no sabem benbé si del cinema, dels empresaris o del pú-blic. Un xic de cada cosa segurament. Ellloc que la passió i la follia ocupen en elsprogrames del cinema comença a ésser,doncs, un xic inquietant. Però tranquilit-zem-nos. Es possible que l'home cerqui enl'obra d'art allò que troba a mancar mésen ell, i és quasi segur que cls parroquiansdels cinemes es reclutin en la seva gran ma-joria entre gent dropa, enemiga d'estridèn-cies que hi troba el plaer d'assitir a l'espec-tacle d'allò que a ell li sembla tan llunyàcom inaccessible.

Un llibre sobre CinemaUn llibre dedicat íntegrament al cinema nement es pat fer literatura. Net de pa-

pot ésser un esdeveniment en un país en 1 raules, hom endevina la font inconscientel qual la literatura especialitzada no pas- d'emocions, el Chaplin inconscient dels pri-sa del comentari periodístic o de fullets car-mers films.regats de mediocritat i de pseudo-tecnicisme. Si Ayala ha barrejat amb el sentit cò-

Francesc Ayala serveix un recull de pro- mic el transcendentalisme en la figura deses en un volumet que titula Indagació z del Chaplin, no deixa d'intuir un efecte còmiccinema. En ell es palesa tot l'interès d'una simple, d'anàlisi, en el ralenti. I és pel ma-generació que ha sentit l'admiració prime- teix que al costat d'un entusiasme davantrenca del nou art, però no arriba a la d'Entr'acte, pugui haver-hi entusiasme pertrascendència d'una fita en la crítica cine- Buster Keaton. Hom podria batejar aquestmàtica peninsular. Ayala representa el sen- illuminat del cinema com el còmic del gesttit general del comentari emocional o de al ralenti. No necessita gest difús quanla disquisició estètica, de tots els escrip- sap que pot comptar amb amagades com-tors joves castellans (Jarnés, Espina, Ve- plicitats.

Unes botes personals en les quals FelixGat pot ésser un petit tòtem capriciós i

\ lliure i Josefma Baker una sirena de trò-^) pics parisencs, no han pogut deslliurar-se

t, d'un homenatge— encara que no sigui sinó

\ de planes dedicades — a tres personatges

,t dels quals sempre estem esperant que es

t parli. Són Menjou, Janet Gaynor, Greta.,^ Garbo. Menjou és en la iconografia de Fran-

,rR ate cese Ayala un home de teatre, un actor.

i 1 Janet Gaynor és encara la d'Albada i la'k .s E l del Setè cel (no pressentia encara les "dé-báele" dels Quatre diables i de L'àngel delcarrer) ; de totes maneres el perfil dibui-xat per l'autor fa preveure—complagut—el pastitx de Cristina. Greta Garbo no potmillorar el seu etern rol de "dona fatal".

i El fet que la primera sessió del Cineclubmadrileny aplegués Maria, la filla de lagranja i L'etoile de mer, motivà una eom-paracio en el seu carnet de dos extremsdocumentals: la ingenuïtat de preguerra iel bluff poètic de Man Ray. Moana li re-corda elements dispars: "el modern i P ele-

• --! mental"', primitivisme i écran. La Rosa dePu-Chui porta l'alè innocent i simple de

FRANCISCO A YALA composicions xineses.Amb tots aquests components el llibre

la), tan allunyat de la visió crítica i dela documentació tècnica d'un Moussinac. AAyala li manca envergadura per a un as-saig crític i homogeni, per a una sistema-tització d'estetisme. La seva prosa—prosade novellista—artificial utilitza el cinemacarn a tema d'un joc literari. El cinema enel llibre d'Ayala no apareix com una matè-ria de laboratori sotmesa a anàlisi ni a re-cerques. Es només un reflex desnaturalit-zat de la pantalla.

Un home pot declarar-se militant en unaminoria i compendre la valor essencial dela massa i de l'home mitjà Una sensibili-tat aguditzada que endevina i un interio-risme que construeix, poden veure el cine-ma amb els mateixos ulls que l'element po-pular, al qual va dirigit el cinema. Enaquestes "interpretacions" resideix potserel mèrit del llibre. Són les constatacionsdels fets: les arts joves arriben abans ala massa que les que porten tradició. Leslens fabriquen una estètica "sense la taradel passat" (Ichaso). Per a Ayala el cine-ma de minories no té la transcendència delcinema. standard. Per al cinema, una "di-mensió social".

I és que el cinema s'ha introduït en elnostre temps i en la nostra vida. Es font iespill de costums, i fàbrica de "mites ". Elstipus, els herois del nostre temps són pro-ductes cinemàtics. Han sortit de la massa is'han convertit en éssers poètics i abstrac-tes. Són "els esquemes resolts d'un voler od'un sentir collectius". Una f lapper, un cò-mic, un cow-boy són—o han estat—la pu-rificació d'una realitat folklòrica. De la rea-litat viva i deforme que proporciona un dia-ri cinegràfic: el món, o e1 que és igual,els "noticiaris ".

E1 llibre passa revista a una sèrie de "figures" No cal dir que Chaplin s'emporta lamillor part. Chaplin—"alma tímida y cor-tés"—torna ara a ésser, com en tants lE-bres, el "geni de la nostra època ". Chaplinapareix en La fallera de l'or, en El Circ,com a figura central sobre la qual impu-

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS' ORTS, 481 : Telèfon 33421

E1 que més ens ha plagut d'aquest filmés Gladys Belmont i després els primersplans del començament, a base de rostresinfantils, magnífica galeria de caps d'estu-di a rivalitzar amb les més reeixides testesd'infants d'un Greuze o d'una Vigée-Le-brun. Després, auè més ens ha Dlaeut? E1

ES UN FILM SONOR

s^rrrr^+r s

r «r

a .

Una pel'licula en la qual,

com el seu nom indica, no

tenen cabuda les tragèdiesi misèries de la vida. Ale-

gre i enjoguessada com una

composició de jazz.

D. CARLES. — Marina

NU ' u

__11_$. . , R:T D ISCOS.j-u---.- - - J__-_._---tJ-u- •.u- ._-- - - - r- mr -j-1 - r Th u'I LrL 1- JTh . flJJ fJ JfJL r- - - - - - - __n_n___r-Ln___ - -

Miquel Villà, DISCOSpintor neo-romàntic EL MUSEU DE DISCOS

ACTUALITATSD. Carles exposa la seva darrera pro-

ducció pictórica a La Pinacoteca. Si ensvegéssim obligats a condensar el nostre ju-dici en quatre paraules, potser diríem quel'obra actual d'aquest distingit pintor ésl'assimilació d'una mena de fauvisme perun temperament (impressionista),. Però a¢nbtot i que no disposem de l'espai necessari imereixedor per a comentar degudament lapintura de Carles, continuarem, .per bé queesquemàticament, el judici apuntat.

Situant-nos, només, dintre la pintura ano-menada objectiva, podríem desglosar duesmodalitats globals — quant a visió pictòri-ca — entre els nostres artistes : els que hanpassat per l'impressionisme i els que, debon principi, se n'han desentès. 1 entre lespersonalitats que fusionen aquestes tendèn-cies, situaríem el nostre Domènec Carles.

Si l'Impressionisme fos un senyor de carni ossos i ens fes l'honor de concedir-nosaudiència, pressentim que la conversa ani-ria així

Impressionisme. — Valga'm Déu, on heanat a parar! De què han servit les mevesprèdiques d'oxigenació i estimació de !la Na-tura? Per què no ha deixat una valuosa des-cendència el meu volgut boulain Manet?Tota la pintura que veig avui no l'entenci ja no sé on sóc. I de tot en té la culpaaquell capsigrany de Cézanne amb les :se-ves teories del (onus, el cilindre i l'esfera.I després, només faltava aquest famós Pi-casso, i per acabar-ho d'adobar, el vostrecompatriota Miró se les Pmprén amb unacosa que en diuen el subconscient. Vaja.ja en tinc prou!...

Nosaltres contestaríem. —No s'exasperi,venerable senyor. Vostè ha fet la seva fei-na, mereixedora dels millors elogis. On se-rfem ara, si els nostres pares, obeint lesseves prèdiques, no haguessin abandonatl'acadèmica pintura de ropatges i d'histò-ria.

Però, perdoni!, el temps no passa en va.De la mateixa manera que els seus merave-liosos patrocinats s'aprofitaren de les in-quietuds renovadores de Rousseau, Dupré,Daubigny i Courbet, nosaltres podem tambéaprofitar-nos de les troballes d'aquell — pervostè eixelebrat Cézanne ; i això ha succeïttant a casa seva com aquí a Catalunya.

En aquesta terra Ihem tingut una 'presti-giosa generaoió que ha sabut continuar,

.aciençadament, les seves renovadores rece--ques però sense subjectar-se als formulis

-xnes dels seus Bonnard, Vuillard, etc., sinó,

Amb tot 2 la .pronunciada tendència reno-vadora que hem anotat, cal subratllar l'ad-mirable nota núm, r per la seva afinadaexpressivitat vuitcentista. Posats a reinar-car teles notables, hauríem de transcriuregairebé tot PI catàleg, puix que en cada unatrobaríem el seu particular encant. Prefe-rim els paisatges Mallorca, La Punta, Port

I'

rics es fan remarcar per llur composicióben resolta. Algunes deficiències d'execucióno són suficients per a esmortuir la sevagràcia. Hi ha fragments d'una justesa sor-prenent de les variades qualitats del motiui l'ingenuisme del seu estil és prou ente-nimentat per a no devenir un altre banalneo-pesebrisme.

de Barcelona, La vall, La casa i Desmai,i de les flors escolliríem Margarides, Rosesi 'les retolades amb els núms. 21 n zz.

L'art exquisit de Carles es troba en ple-na fortitud i a la vegada en noves aspira-cions, de les .quals esperem al tres èxits tanapreciables com aquesta exposició que demàes clausura.

• s •Màrius Vives •ens presenta una cinquan-

tena d'escultures a les Galeries Laietanes.Es un recull de diverses èpoques des del'any 1924 fins a les darreres obres.

"y

x

t'

í , ; , ,: '

,,^.„

W^r

.. ^,,1

tb ,ï^",th . MV

y"

rs ^

6t< `^^

MARI US VIVES. — Composició

més aviat, assimilant -se el concepte de l'im-pressionisme.

Em sembla, doncs, que aquesta adaptaciódels nostres artistes l'ha de satisfer, peròés en va que rondini contra les actuals in-quietuds perquè, equivocats o no, seguei-xen el seu exemple.

Hi ha, encara, egregi senyor, un fet simp-tomàtic i inevitable, al qual s'ha d'acostu-mar : el seu successor el Fauvisme segueixconquistant-li els clients. Vagi, si no, a LaPinacoteca i veurà com el pintor Carlesllueix un flairant vestit d'una coloració mésmatissadao (de Matisse) que abans i un tall

elaborat per unes altres amanetess (de Ma-net) que, val a dir, li escau correctament.

Deixant de banda aquest diàleg imagina-ri, assenyalem l'actual exposició de les pin-tures de Carles com una altra mostra con-vincent del seu assenyat mestratge. Carlesté el do de la pintura i, per aixa, faci dque faci, sempre hi haurà aquell mínim deveritable qualitat pictòrica, tan rar d'acon-seguir.

•

• Å'u' • I \'I I\ i ■ I\ l•

1 • 4IIII .^I_;I 4I1^I_ c/eilfi^e^ i•^^i^^^i^ ^^ ^^ I,1411i11, ap •

Què opineu de ¡'arquitectura mo-derna?

Preguem als senyors arquitectes que hemconsultat amb aquest tema i que encarano ens han contestat, que tinguin l'amabi-litat d'enviar-nos, per aviat, llur opinió,perquè voldríem començar a publicar aques-ta interessant enquesta.

ssrUn Cliien Andalou, el títol del fiirn

de Dalí i Buñuel ha fet fortuna. Hem re-but una invitació d'una exposició de qua-dros i dibuixos del pintor Francesc Domin-go, la qual será exhibida au «Chien Anda-bu)) chez Maurice Boussus, ia; Avenue duMaine, MontQarnasse.

Màxms GIFREDA

Exposició d'Escultura Internacional.Aquesta exposició que ara acaba de cele-brar-se a 'París, degut al crític d'art E. Te-nade ï al marchand Jaeques Darnetal, haestat un èxit sense precedent. Per a ferremarcar l'èxit dels escultors que represen-ten Catalunya dintre d'escultura mundial,donem aquest article de John Xceron, crí-tic d'Art de Chicago Daily Tribune, on esveu el paper preponderant que tenen en elmercat internacional els Maillol, Manolo iGargallo.

a**

((Archipenko hi és representat .per altsrelleus colorits, dintre l'estètica cubista.

Brancusi, amb la seva abstracció cap auna puresa que condueix a la forma geo-métrica pura, on podria anar directamenti fer-ho fer ;per qualsevol. No es necessitaésser artista per a fer un cub o una esfera.

Bourdelle representat per una de les co-ses demostratives del seu ofici, del seu tea-tralisme.

Csakv, altre dels abstraccionistes.Despiau — l'escultor a la moda, estètica

realista i sana, mancada però d'originali-tat — sobresurt com ningú en els retrats,però defalleix en les figures senceres.

De Fiori, mal representat, igualment queels escultors alemanys que hi exposen.

Gargallo, molt bé amb la seva Ballarinai el seu Arlequl, que donen una idea per-fecta del seu art en el seu aspecte d'escul-tura en metalls.

Hernandez, l'escultor animalista que hité un simi, guanya molt per la qualitat delgranit, millor sense acabar, però sempreserà l'obra d'un artista mediocre.

Lipschitz, Els Enamorats, gran estàtuarepresentant un marit i 'muller, suposantque la parella fossin casats, no volem creu-re el contrari ; de totes maneres en aques-ta gran màchine triomfa més el jueu queno pas l'escultor. Aquest no es veu enlloces veu que els enamorats no l'havien demenester per a res.

Laurens, obres per a l'arquitectura, moltsegle xvin adaptat al cubisme. Gràcia fran-cesa. Molt fluix.

Manès, influençat de Laurens, menys ori-ginal, però més fort.

Manolo, poc representat, un xic més fort;una mica més culte i ens trobaríem davantde l'escultor més formidable dels temps mo-derns, però no es així i es deixa guanyarper Maillol, la Venus del qual s'emportatots els nostres entusiasmes.

Maillol i Gargallo són les dues tendènciesi són els dos mestres d'aquesta exposició;els més honestos, sense cap trapasser a, te-nen les mans netes tant l'un com l'altre.

Matisse, Picasso i Renoir: tres pintorsque han fet escultura. Cap interés; Re-noir en té una mica, parqué les seves es-cultures són realitzades per un escultor, iaquest català, que es diu Guimó. Preferimm's sensibles, encara que més mal fetes,les que ha fet aquest artista directament ique foren els retrats dels seus fills, aixícom aquestes exposades suara són els re-trats dels seus quadros.

Tombros, un escultor grec, poc represen-tat.

Zadkine, escultor d'avantguarda que co-mença a cansar.

Aquesta exposició malgrat aquestes re-serves, potser un xic severes, no deixa detenir una gran importòncia, puix la gentque hi exposen són homes que han donat elto, i si bé no ens agraden, tenen sempreun interès, ço que manca a la plèiade degenis que cada país té en abundàncta.v

Miquel Villà no té un moment joiós en elsseus quadros. La joia, aquesta joia en laqual sovint s'emparen els esperits fàcils,no s'ha pronunciat mai al pinzell d'aquestartista. Villà enfosqueix, dramatitza i in-venta el sofriment de l'objecte.

La suavitat del paisatge francès, quanha passat Opel seu sedàs, es torna inquietanti angoixosa. Fuig de l'ampla ratlla delshoritzons i de les monotonies extenses— ple cel, ple camp — i s'atansa als in-drets de límit curt, però expressiu. I aques-ta expressió, Villà la veu sempre turmen-tada per dins, tant si la lliga una lassaaparença com si l'atia un oreig de drama.

Vora el Sena ha trobat motius profunds,troncs anquilosats, tofes d'arbrada brutesi esponjades, traus d'aigua d'una mansue-tud malaltissa i lírica i tot ho ha portata la tela accentuat, intensificat, amb elpatètic sembrat al moll de les coses, cor-rectament, sincerament, sense ni grans au-dàcies ni grans dubtes.

Villa barreja poc el cel francès en elsseus quadros ; el veu mancat de vehemènciai això no s'adiu gaire al dramatisme queseu quadros ; el veu mancat de vehemènciatothora està disposat a contar-nos aquestjove pintor. Li pren solament la seva llumesmortuida que cau com una glassa ombrí-vola sobre el paisatge i el fa apte a lesemocions més amagades. I així resulta queel que viu i el que pren interés .pictòric ésla terra i .no el cel. L'objecte, boirat, fi,o rúfol, sota aquest gris etern del cel fran-cès, té la seva màxima expressió en ell ma-teix.

Per contra, els indrets mediterranis tenenal costat de 1'interès de cel com a llum, eldel cel com objecte.

Villà, atent a la violència de la natura-lesa, ama 1a violència del nostre ce! i enels ;paisatges de Masnou i de Pobla de Se-gur el sovinteja com un element expressiuque juga el seu 'paper en l'emoció total dela tela.

La pintura mediterrània de Villà té, so-bre el sentit humà i dramàtic de la sevapintura francesa, tons de passió i de vio-lòncia assenyaladíssims.

Això no vol dir que Villà faci pinturesdistintes. Són els elements que canvien iell, que viu I'emooió de les coses, no potrestar igual davant la grisa configuració deles ribes del Sena que davant la mascleexpressió de certes contrades catalanes.

L'element líric ,per essència en els qua-dros de Villà •és l'aigua. Figura sempre comun guaita serè i inalterable que reflecteixsense descompondre el seu recolliment, lesteulades vermelles de les cases o les ver-des cabelleres dels arbres sovint amb aired'esperitats.

Aquesta aigua ombrívola i transparent,mansueta i silenciosa, llisca com un repàsentre l'alenada tumultuosa de les teles.

Villà segueix el camí neo-romàntic delsseus començaments, cada dia més ple, cadadia més madur. Vlaminck s'endevina sensi-blement al través de la seva obra. Villà,però, no segueix Vlaminck ; segueix la rat-lla del seu temperament.

RAMON XURIGUERA

El disc pot servir com a primera matèriaper a la formació d'un veritable museu enel qual es recollirà, per a coneixement detemps venidors, el que ara es faci en maté-ria d'interpretació musical.Això no vol dir que calgui conservar con-

densat en el disc, l'art d'interpretació delsdivos i dels virtuosos com únic material d'in-terès, puix s'ha de reconèixer una simili-tud de procediments en tots ells. En canvipot servir de molt saber la interpretacióque a llurs obres donen els compositors. Enla nostra època tenim un cas ben remarca-ble: per distintes audicions públiques i endiversos enregistraments d'obres de Stra-

vinskv dirigides per ell mateix i per altresmestres, ens adonem de la distància queva de les unes a les altres. Només el discservirà per aquest afer en l'esdevenidor,amb més claredat que les mateixes anota-cions de la partitura.Hi ha un altre servei del disc que ara co-

mença a utilitzar-se: per a obtenir un bonrecull del folk-]ore musical és el millor pro-cediment, i més encara per a conservar-ho.

Servei semblant presta en acostar-nos totala rpúsica exòtica, ja que res no hi ha comel gramòfon per a servir-nos-la amb simi-litud d'ambient.

Aquestes tires manifestacions poden ésserobjecte d'una ordenació sistemàtica desti-nada a un museu de música. Darreramentaixò ja s'ha portat a la pràctica. A la Sor-bona, s'ha constituit ]'anomenat Museude la Paraula, que amb elements auxiliarsorganitza missions de recerca. Així s'hanobtingut més de cent cinquanta discos abase del folk-lore de Roenania, fins ara nogens conegut i que té belleses úniques.

També s'han dirigit les recerques a laCerdanya, encara que d'aquest país ja és

prou coneguda la colleceió de la casa Par-

lophon perquè calgués una nova edició.

L'Institut de Fonètica publica els resul-tats en edicions de discos que no es poden

exigir de fies empreses editores de caràctercomercial.

Ja és coneguda i aplicada la utilitat deldisc per a l'ensenyament de llengües, pot-ser i tot ha estat exagerada. Hi ha encara

moltes llengües que als erudits poden inte-ressar ; amb el disc es pot fer un estudicomplet de la seva fonética.

Tot això no vol dir sinó que al costatde 'les empreses editores que han de cercarel guany, s'ha de crear amb fins pedagò-gics un altra edició que avui només apun-ta, geró que ha de desenrotllar-se, tal comha esdevingut .amb el cinema, on al costatdel film dirigit al públic, s'ha creat, apro-fitant-se dels mateixos mitjans, el cinemaeducatiu.

J. G.

ESPECIALITATt EN LA MIDA

Jaume 1, u t

Telèf. ► 1 655

El material més estimat per aquest es-cultor és la terra cuita, i fa bé de prefe-rir-lo perquè és el que millor s'adiu ambel seu temperament.

L'obra de Vives ens retorna a l'art ru-ral amb l'aportació de la seva afuada vi-sió. En nodrir-se d'aquesta deu no renun-cia, doncs, a la seva personalitat, sinó que,més aviat, l'aguditza.

Per a reeixir en aquesta posició de rusti-citat cal un control molt afinat per a de-passar tots els perills de la imatgeria popu-lar. En això, si més no, radica l'art subs-tanciós d'aquest escultor.

I a 'més d'una probitat de mitjans ex-pressius, anotarem una ferma construcciódel model sense acusacions innecessàries.

La novetat d'aquesta exposició són elsseus paisatges plasmats en alts relleus deterra cuita. Partint d'una visió essencial

-ment objectiva, el nostre escultor va a .pa-rar a semblants finalitats d'alguna obracubista.

Gairebé tots aquests paisatges escult^-

Oïu l'OrquestraPAU CASALSen discos elèctrics

"LaVoz de Su Amo"Cada concert de l'Orquestra de Pau Ca-

sals és una ratificació del que la tascad'aquest gran artista representa per al

públic. Les obres del seu repertori sónescoltades amb R veritable delectació.

"La Voz de Su. Amo" té impressionadesobres del repertori de Pau Casals en dis-

cos elèctrics, perfectes per la seva bri-llant sonoritat i reproducció. Oiu-los en

una agència.

"LA VOZ DE SU AMO"GRAN PREMI DE L'EXPOSICIÓINTERNACIONAL DE BARCELONA

— Per què fas tant soroll?— Es per divertir el meu germanet— I on és el teu germanet?— Dintre el cossi,

(Ric et Rac.)

La senyora. — I es pensa que s'hi estaràmolt temps aquí? Ja ha estat en moltescases.

La cambrera. — Sí, perd la senyora ha desaber que no me n'he .anat mai de cap casapel aneu gust.

(The Humorist,)

— No he criat pas la meva filla perquèvisqui al costat d'un ximple,

— Per això, un cop casats, ens en ani-rem a viure a un altre ;pis.

(L'Intransigeant.)

UN DRAMA A L'ARCA

Noè. — Que has dormit bé, en un llit dedos?

El gos. — NoiNoè. — I per qué?El gos. — No vull dormir mai anés amb

el porc espí!(Ric et Rac.)

Exposició de Barcelonade 1930

OBERTURA DEL RECINTE

Dies feiners, a les deu del matí Dies festius, a les nou del matí

TANCAMENT DEL RECINTE

Dies feiners, a les non de la nit Dissabtes, vigílies dies festiusi dies festius, a les deu de la nit

Palau Nacional

Obert a, des de les deudel matí a les quatre de la tarda.

Entrada . r'a5 Ates.

Palau de l'Art Modern

Obert des de les deu del mati finsa les quatre de la tarda.

Entrada gratuita.

Poble Espanyol

Obert cada dia, des de les deu delmatí a les nou del vespre. Dissab-te, vigílies de dies festius i dies

. festius, obert fins a dos quarts dedeu de la vetlla.

Entrada ordinària : 1,05 Ates.

E's altres Palaus oberts al Qúblic f,o-drdn ésser visitats cada dia, dedeu a una del matí i de tres avuit de la tarda.

Pavelló Reial

Obert e dia, de deu. a -una delmatí i de tres a set de la tarda.

Entrada gratuita.

Palau de les Missions

Obert cada dia, de deu a una delmatf i de tres a vuit de la tarda.

Entrada : o'so ptes,

El ¢itblic podrà contemplar cada diales fantàstiques ilfuminacions i elsjocs d'aigua.

Dies feiners, d'onze a una del ma-tí i de quatre a sis tarda. Diesfestius, de deu a una del mati ide quatre a sis tarda.

Brollador lluminós i cascades en com-binacions alternades.

Cada dia, de sis a vuit del vespre.

1 (iran Parc d'Atraccions Laietana, 18, pral., B

Director

Carles Ossoro

Autoritzacions pera noves indústries

Noves instal'lacionscanvis i trasllats

Certificats deproductor nacional

Contribució industrialterritorial, utilitats

Expedients de proteccióde l'Estat

Representant especiala MADRID

PREUS D'ENTRADA

Dies feiners, 2'10 ptes. Dies festius, 1'05 ptes.

NOTA: En aquests preus va inclòs l'impost de Protecció ala Infància.

ENTRADA D'AUTOMOBILS AL RECINTE

Dies feiners . . . . . . . . . . . . . . . 4 pessetesDies festius . . . . . . . . . . . . . . . 2

NOTA: Els passis gratuits d'entrada al recinte són vàlids fins a nou avís.

Societat Espanyola de Carburs MetaI'IicsCorreus, Apartat DI Mallorca, 234 Teièt•n 7N1$

Tele/., "CARBUROS" BARCELONA

CARBUR DE CALCI, Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-oubion (Corunya) :: OXIGEN qq % DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriquesa Barcelona, Madrid i València :: FERRO MAGNES[ iFERRO-SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT de Sis i pesseeleda, cotó i altres teizits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIALde laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BUFADORS.

MANOOMETRES, materials d'aportació per laSOLDADURA AUTOGENA

AIGUADE ROCALLAURA

La deu més rica del món

Si vosté pateix d'Albuminúrla, LI11àsisúrica (mal de pedra), Bronquitis paren•galmatoses, Nefritis crònica, es curarà

radicalment amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn

amb ampolles de litre i de mig litre1 en garrafons de vuit litres

Dlstrlbuldors generala

FORTUNY, S. A.CARRER HOSPITAL, 32, Y SALMER6N, 139

;c^

Una veu des de dalt de l'escala. -- Quèestà fent, Antònia?

Antònia. — Res, senyora ; ja està fet.

(London OQinion.)

Pastilles ASPAIMECuren radicalment la TOS

porque combaten les seves causes

• Catarros, ronquera, angines, laringitis, bronquitis, tuberculosipulmonar, asma, i totes les afeccions, en general, de la gola, bron-quta, 1 pulmons. — Les Pastilles AS}-AJ E són les recepte-despels metges.— Les Pastilles ASPAI1wF són les pretendespels pacicnts. — Les Pastilles ASPAIME es venen a UNApesseta la capsa en les princlpals farmàcies i droguerfe.

15spceia1rlat Formacèullea del Laboralor, SORATARGCarrer del Ter, to • Telèfon 60791 - BARCELONA

SUBSCRIBI -VOS A LA

'CASET DE LES ARTSRedacció i administració: VIA LAIETANA, 37 :: BARCELONA

\ 'T isiteu a 1'Ex osició el carro deP

¡1\I4d

. ([Íl^itmlla N

oN woÁlw

Caricatures pròpies: 10 ptes. caricatures Exposició: 50 ptes.

Av. del Marquès de Comillas (davant el Poble Espanyol)Telèfon 34482

Llits daurats i de ferro : Mobles de metallParasols, Cadires, Bancs i altres articlesper a Jardí i Platja ; Material sanitari, etc.

Únic despatx de laF Fàbrica:

` Balmes, 2. - BARCELONA

Subscriviu -vos a M 1 R D OI&

SETMANARI CATA LA

Pelai, 62. • BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIO

que viu a ------ ..............--_......_._.._.---------...........---...._..............................---......................

carrer _ _ .__.._...____....._... n. a .............. se subscriu a MIRADOR

pel /reu Fixat de 2'50 ptes. trimestre.

-.--....................--..—..—....de de -------..._.........................._. de 19

Signatura

Pressupostos, estudis, consultes i assaigs, gratis

IMP. LA NfOtS'IARBU.GuwarA,NB-ou+cuu^a,