LA REFORMA DEL RÈGIM ESPECIAL DE LA VALL D’ARAN:

PROPOSTA DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT

Paula Salinas

Maite Vilalta

30 de setembre de 2014

 

Índex

1. Introducció ...................................................................................................................................... 1

2. El sistema de finançament del Conselh Generau d’Aran i competències. ... 2

2.1. Regulació del sistema de finançament del Conselh Generau i competències

2

2.1.1. Marc estatutari .............................................................................................................. 2

2.1.2. Recursos del Conselh Generau dera Val d’Aran ................................................. 3

2.1.3. Competències del Conselh Generau dera Val d’Aran ....................................... 4

2.2. Acords de finançament entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el

Conselh Generau d’Aran .................................................................................................................. 5

3. La hisenda del Conselh Generau d’Aran en xifres: descripció de la

situació actual. .................................................................................................................................... 14

3.1. El pressupost de despesa del Conselh d’Aran: quant gasta, com gasta i en

què gasta. ............................................................................................................................................. 14

3.2. El pressupost d’ingressos del Conselh d’Aran: De quants recursos disposa i

d’on procedeixen. ............................................................................................................................. 20

4. El sistema de finançament del Conselh Generau d’Aran: una valoració del

seu funcionament segons el marc teòric. ............................................................................ 23

4.1. Els principis econòmics d’una hisenda descentralitzada: què ens diu la

teoria? ................................................................................................................................................... 23

4.2. El model de finançament del Conselh d’Aran i el compliment dels principis

econòmics d’una hisenda descentralitzada: detecció dels seus principals

problemes. .......................................................................................................................................... 26

5. Proposta de Reforma del model de finançament del Conselh d’Aran ....... 34

5.1. Elements bàsics del model de finançament ............................................................ 34

5.2. Estructura del model ........................................................................................................ 35

5.3. Càlcul de la quantia global de recursos a rebre a través del model de

finançament: el FGFA ..................................................................................................................... 36

5.3.1. Restabliment de l’equilibri vertical ..................................................................... 36

5.3.2. Valoració dels serveis traspassats........................................................................ 38

5.3.3. Millora de la transparència i disminució de la discrecionalitat ............... 38

5.3.4. Quantia global de recursos del model de finançament (FGFA) ................ 39

5.4. Mecanismes d’actualització i seguiment de model .............................................. 40

Annexes ................................................................................................................................................... 43

 

1. Introducció

L’Aran és un territori amb una identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística

pròpies, reconegut històricament per les institucions de la Generalitat de

Catalunya. La Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran

va permetre restablir el Conselh Generau i el Síndic d’Aran com a principals

institucions de l’organització administrativa pròpia de la Vall d’Aran, suprimides a

l’any 1834, i va establir el marc legal que regularia les competències i el

finançament del Conselh Generau.

Des de l’aprovació de la Llei 16/1990, doncs, el Conselh Generau d’Aran i la

Generalitat de Catalunya han signat diversos acords de traspàs de serveis, de tal

manera que actualment el Conselh Generau de l’Aran exerceix les seves funcions

en un ampli ventall de competències. Per fer front a les despeses necessàries per

exercir les seves funcions, els traspassos de competències han comportat

transferències de recursos de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau, ja

sigui en forma de transferències específiques calculades en base a la seva valoració

econòmica; o en forma de finançament general, destinat a finançar les

competències transferides al Conselh i les seves polítiques pròpies.

Actualment, en el marc del que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de

l’any 2006 i dels canvis que s’han produït en el context econòmic i social del país,

es pretén procedir a revisar, millorar i actualitzar el règim especial propi de l’Aran

per tal de garantir, entre altres objectius, els recursos suficients perquè el Conselh

Generau d’Aran pugui prestar eficientment els serveis de la seva competència.

L’objectiu d’aquest treball és, precisament, proposar un mecanisme estable i

transparent de finançament específic per a la Vall d’Aran, que permeti prestar de

manera adequada els serveis que són de la seva competència i exercir les seves

polítiques pròpies, donant resposta a les necessitats dels seus ciutadans i del seu

territori.

El treball s’estructura de la següent manera. En el segon apartat es descriu el marc

regulatori de les competències i de les fonts de finançament de la Vall d’Aran, i es

presenten els diferents acords de finançament entre la Generalitat i el Conselh

Generau. En el tercer apartat es fa una anàlisi descriptiva de la hisenda del Conselh

Generau, tant pel costat de la despesa com pel costat de l’ingrés. En el quart apartat

es fa una valoració del sistema de finançament del Conselh Generau en base als

criteris que estableix la teoria econòmica. En el cinquè apartat es fa una proposta

1

de reforma del model de finançament de la Vall d’Aran. I finalment, en el darrer

apartat, s’exposen les principals conclusions de l’estudi.

2. El sistema de finançament del Conselh Generau d’Aran i competències.

2.1. Regulació del sistema de finançament del Conselh Generau i competències

2.1.1. Marc estatutari

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, en la seva disposició addicional

primera, estableix que “en el marc de la Constitució i del present Estatut, seran

reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització

administrativa interna de la Val d’Aran”. Posteriorment, la Llei 16/1990, de 13 de

juliol, sobre el règim especial de la Val d’Aran, estableix que aquesta disposició

recull el desig expressat pels aranesos en el procés d’elaboració de l’Estatut,

perquè “faci un reconeixement exprés de la seva peculiaritat i ordeni un

restabliment de l’organització administrativa tradicional de la Val d’Aran,

degudament actualitzada”. D’aquesta manera, amb la Llei de l’any 1990 es busca

donar compliment al manament estatuari restablint el Conselh Generau i el Síndic

d’Aran. I a efectes de l’objectiu d’aquest informe interessa destacar que, és també

en aquesta Llei, on s’enumeren les competències que seran assumides pel Conselh

d’Aran, així com les fonts d’ingressos que han de permetre finançar-les, i que

s’exposen en els propers apartats.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, al Capítol VII, recull l’organització

institucional pròpia de l’Aran, reconeixent que disposa d’un règim jurídic especial,

per mitjà del qual es reconeix l’especificitat de la seva organització institucional i

administrativa, i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers

públics del seu territori. D’acord amb l’Estatut, “el Conselh Generau té competència

en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la

resta de lleis aprovades pel Parlament”, i és una llei del Parlament la que estableix

“els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els

serveis de la seva competència”.

La disposició addicional cinquena de l’Estatut d’Autonomia estableix, a més, que el

règim especial de la Vall d’Aran (regulat per la Llei 16/1990) s’ha de revisar i

modificar en un termini de 4 anys des de la seva aprovació. Si bé aquest termini no

ha estat respectat, actualment s’està negociant la seva revisió per ser aprovada

abans de que acabi l’any.

2

2.1.2. Recursos del Conselh Generau dera Val d’Aran

Els recursos del Conselh Generau d’Aran són els previstos en els articles 22 a 24 de

la Llei 16/1990, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, i són els següents:

Recursos propis, que inclouen:

- Ingressos de dret privat.

- Taxes per la prestació de serveis i la realització d’activitats de la seva

competència.

- Contribucions especials per l’execució d’obres o per l’establiment,

l’ampliació i la millora dels serveis de la seva competència.

- Multes.

- Altres que es puguin establir.

Transferències, que inclouen:

- Participacions en impostos de l’Estat i de la Generalitat establertes a favor

de les entitats comarcals. Les participacions en impostos de la Generalitat

a favor de les entitats comarcals corresponen al Fons de Cooperació Local

de Catalunya. Es preveu que la Llei de Pressupostos de la Generalitat

estableixi els percentatges de participació a favor del Conselh Generau en

el Fons de Cooperació Local de Catalunya destinat a comarques, que es va

estipular que fos de l’1,86 percent.

- Subvencions i altres ingressos de dret públic.

- Ingressos que es derivin dels acords de cooperació establerts amb la

Generalitat.

- Participacions en els ingressos provincials, quan s’assumeixin les

competències de la Diputació de Lleida.

- Aportacions dels municipis de la Vall d’Aran.

En l’apartat de les transferències, l’article 23 diu, explícitament, que el

Pressupost de la Generalitat de Catalunya ha d’incloure específicament les

quantitats que resultin dels acords de la Comissió Govern de la Generalitat-

3

Conselh Generau d’Aran sobre la valoració de les competències transferides1. I

pel que fa a la valoració d’aquestes competències, l’article 24 estableix que

s’hauran de tenir en compte tant els costos directes i indirectes com els

d’inversió que corresponguin.

Recursos financers, que inclouen els ingressos procedents d’operacions de

crèdit.

Els recursos de que pot disposar el Conselh Generau d’Aran són objecte de revisió

en la proposta de llei sobre el règim especial de la Vall d’Aran.

2.1.3. Competències del Conselh Generau dera Val d’Aran

L’anàlisi del sistema de finançament d’una regió no es pot fer adequadament sense

tenir en compte quines són les seves competències. Les competències del Conselh

Generau són les previstes en els articles 20 i 21 de la Llei 16/1990, sobre el règim

especial de la Vall d’Aran:

El Conselh Generau té competència plena en tot allò que fa referència al

foment i l’ensenyament de l’aranès i de la seva cultura, d’acord amb les normes

generals vigents a tot Catalunya en el camp de la política lingüística i educativa.

La Generalitat ha de cedir al Conselh Generau competències i serveis almenys

sobre les matèries següents: a) Ensenyament; b) Cultura; c) Sanitat; d) Serveis

socials; e) Ordenació del territori i urbanisme; f) Turisme; g) Protecció,

conservació i administració del seu patrimoni històric i artístic; h) Protecció de

la natura, muntanya i vies forestals; i) Agricultura, ramaderia, pesca, caça i

aprofitaments forestals; j) Salvaments i extinció d’incendis; k) Joventut; l) Oci i

temps lliure; m) Esports; n) Medi ambient; o) Recollida i tractament de residus

sòlids; p) Salubritat pública; q) Carreteres locals; r) Transport interior de

viatgers; s) Artesania. Aquestes transferències poden ser plenes en la mesura

en que ho determinin les lleis del Parlament.

Corresponen al Conselh Generau les facultats que la legislació de la Generalitat

reconegui a les comarques en relació amb les activitats i els serveis de

competència municipal, l’assistència als municipis i la cooperació amb aquests,

la planificació territorial i les actuacions especials de muntanya.

1 Aquests acords es presenten a l’apartat 2.2.

4

L’annex 1 conté el detall dels serveis que s’han anat transferint en cadascuna

d’aquestes matèries durant el període 1990-2005, així com el finançament del

qual han anat acompanyats aquests traspassos.

Les competències que poden ser transferides al Conselh Generau d’Aran són

objecte de revisió en la proposta de llei sobre el règim especial de la Vall d’Aran.

2.2. Acords de finançament entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el

Conselh Generau d’Aran

D’ençà de l’aprovació d’aquesta Llei l’any 1990, s’han succeït diversos acords de la

Comissió Govern de la Generalitat–Conselh Generau d’Aran, que han anat

determinant les aportacions de la Generalitat al finançament del Conselh Generau

d’Aran. A continuació es descriuen els trets essencials dels diversos acords que

s’han subscrit:

i. Acord de 5 de novembre de 1992, per al finançament de les despeses

d’implantació.

Es determina les anualitats que ha de satisfer la Generalitat de Catalunya per

finançar les despeses d’implantació per al període 1992-1997, que es re-

negocien al 1994.

ii. Acord de 13 de desembre de 1994, per al finançament de les despeses

d’implantació, pel quadrienni 1994-97.

Es determinen les anualitats corresponents al període 1994-97, que

substitueixen les de l’acord anterior. Concretament són les següents:

270.455,45 euros (1994); 210.354,24 euros (1995); 150.253,03 euros (1996);

90.151,82 euros (1997).

iii. Acord de 3 d’abril de 1998, sobre l’aportació complementària de la Generalitat al

finançament ordinari del Conselh Generau d’Aran per finançar competències

traspassades, pel quadrienni 1998-2002.

A l’any 1998, moment en que el Conselh Generau d’Aran ja havia assumit

diverses competències, es va acordar transferir al Conselh Generau d’Aran,

durant l’exercici 1998, la quantitat de 1.028.778,42 euros2, equivalent al

2 D’acord amb les dades de l’Annex 1, la suma del cost efectiu dels serveis traspassats fins a l’any 1997 (sense actualitzar amb l’IPC) ascendeix a 1.348.326,69 euros. Aquesta

5

0,0404045% de les previsions d’ingressos dels capítols I i II del pressupost de la

Generalitat per 1998. El percentatge definitiu, que serviria per calcular l’import

de les successives dotacions per al període 1998-2002, s’establiria en base a les

dades del pressupost liquidat de l’exercici 1998. És dir, es calcula l’import de les

successives dotacions aplicant aquell percentatge, amb caràcter fix, a les

estimacions d’ingressos dels capítols I i II per a l’exercici corresponent. S’inicia

d’aquesta manera un mecanisme de revisió quadriennal. Al finalitzar el

quadrienni es revisa la base inicial.

iv. Acord de 13 de novembre de 2002, per a l’aplicació d’un nou règim de

finançament, pel quadrienni 2003-2006.

S’acorda un nou règim de finançament per al període 2003-2006, diferenciant

entre el finançament dels traspassos realitzats fins a la data i un finançament

complementari per contribuir al desenvolupament de polítiques pròpies:

- Es determina la valoració econòmica a l’any base de l’acord (2002)

equivalent a la suma de tots els traspassos realitzats fins aleshores,

actualitzats anualment amb l’IPC de Catalunya. Aquesta xifra és de

9.508.652,00 euros. Si posteriorment a l’acord es dóna el cas que es

transfereix una nova competència al Conselh o s’amplia la valoració

econòmica d’alguna competència ja traspassada, l’any en que es realitzés el

traspàs seria el departament gestor de la competència en qüestió

l’encarregat de transferir al Conselh l’import corresponent; en els anys

següents, la valoració econòmica del servei transferit s’inclouria a l’import

global per traspassos realitzats

- S’estableix un finançament complementari per contribuir al

desenvolupament de polítiques pròpies de 2.242.466,82 euros, xifra que

es va actualitzant anualment en funció del PIB nominal de Catalunya a preus

de mercat que publica l’IDESCAT.

Per tant, aquest acord de finançament estableix que la quantia global a

transferir al Conselh Generau l’any base 2002 seria de 11.751.118,82 euros.

diferència es pot derivar de que alguna de les transferències especificades als acords fos de caràcter puntual, i no anual; o bé, a que en el moment de signar l’acord no es tingués en compte la totalitat del cost efectiu dels serveis transferits fins a aquell moment.

6

v. Acord de finançament de 11 de desembre de 2007, per a l’aplicació d’un nou règim

de finançament, pel quadrienni 2007-2010.

S’acorda continuar aplicant, pel període 2007-2010, el mateix règim de

l’anterior quadrienni, és a dir, diferenciant entre dues quanties, la corresponent

al finançament dels traspassos realitzats i la corresponent al desenvolupament

de polítiques pròpies. Concretament:

- Per al finançament de les competències transferides, es determina una

valoració econòmica pel nou any base (2006), equivalent a la suma de tots els

traspassos realitzats. Aquesta valoració és de 14.046.095 euros. Aquesta

valoració es desglossa en dos blocs:

o Bloc 1: és el corresponent a la valoració de les competències transferides

en l’àmbit de la salut i serveis socials, que és de 9.564.884 euros. En

aquest cas s’anirà incrementant al llarg del quadrienni aplicant una taxa

del 5%, i si aquesta és inferior a l’IPC s’aplica aquesta última.

o Bloc 2: és el corresponent a la resta de competències que no són de

l’àmbit de la sanitat i dels serveis socials, que es valora en 4.481.211

euros. En aquest cas, s’anirà incrementant al llarg del quadrienni aplicant

una taxa del 4%, i si aquesta és inferior a l’IPC s’aplica aquesta última.

Si posteriorment a l’acord es dóna el cas que es transfereix una nova

competència al Conselh o s’amplia la valoració econòmica d’alguna

competència ja traspassada, és el departament gestor de la competència en

qüestió l’encarregat de transferir al Conselh l’import corresponent. En els

anys següents, la valoració econòmica del servei s’inclou a l’import global

dels traspassos realitzats.

- Per al finançament de les polítiques pròpies s’acorda que per a l’any 2007

serà l’equivalent al 21,30% del finançament en concepte de competències

transferides. I pels anys següents, aquest percentatge és d’un 22,61%,

sempre que l’increment de la valoració de les competències transferides no

superi el 10% anual3.

3 Si en un any l’increment de la valoració econòmica de les competències transferides supera aquest percentatge, la base sobre la qual s’aplicarà el 22,61% serà la de l’any anterior incrementada en un 10%. A efectes del càlcul del 10% no computarà la valoració

7

A més, en aquest Acord s’estableix la necessitat de dur a terme un pla

extraordinari d’infraestructures pel finançament d’inversions a la Vall d’Aran,

per la qual cosa es determina que en el termini màxim de sis mesos de la

signatura de l’acord, la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran

acordaran l’esmentat pla d’infraestructures.

vi. Acord de 10 de novembre de 2009, on s’acorda el Pla extraordinari

d’infraestructures pel període 2010-11.

És en aquest acord on es determina la quantia que aportaran la Generalitat i el

Conselh Generau al finançament de les inversions. Concretament, aquesta

quantia és de 2.000.000 d’euros per part de la Generalitat i de 400.000 per part

del Conselh, tant per l’any 2010 com per l’any 2011.

Es preveu que els àmbits d’actuació són: a) Construcció i reforma de les seus

dels equipaments administratius i serveis tècnics del Conselh Generau; b)

Adquisició de sòl per equipaments; c) Construcció i adequació d’equipaments

per als serveis i instal·lacions de medi ambient, agricultura i ramaderia; d)

Reforma de la seu política del Conselh Generau d’Aran a la casa deth Senhor

d’Arròs; e) Construcció i adequació d’equipaments culturals; f) Construcció i

adequació d’equipaments turístics.

vii. Acord de finançament de 16 de desembre de 2010, que prorroga l’anterior, per

l’any 2011.

D’una banda es prorroga l’Acord de finançament anterior fins el 31 de desembre

de 2011, amb la restricció que les transferències que realitzarà la Generalitat

corresponents a l’exercici 2011 no podran suposar cap augment de despesa

respecte les transferències que resulten de l’aplicació de l’esmentat acord per

l’exercici 2010. És a dir, la quantia de les transferències seran les mateixes que

les de l’any 2010.

I d’altra banda es prorroga el termini de justificació de les inversions del Pla

extraordinari d’infraestructures fins el 31 de desembre de 2012, tot i que en el

pressupost de 2012 no es preveu cap import per al finançament pendent, tal

com es detalla a la taula 1.

econòmica corresponent a l’aprovació de les noves accions sanitàries que es va acordar en la Comissió de Govern de la Generalitat- Conselh de la Vall d’Aran de 7 de març de 2006.

8

Taula 1. Execució del Pla Extraordinari d’Infraestructures. Euros.

Pressupost Justificat Diferència

Any 2010 2,000,000.00 33,585.65 1,966,414.35

Any 2011 2,000,000.00 1,797,078.49 202,921.51

Any 2012 0.00 0.00 0.00

Total 4,000,000.00 1,830,664.14 2,169,335.86 Font: Acord de finançament de 16 de desembre de 2010.

Val a dir que del finançament establert per l’any 2011, a l’any 2012 restaven

pendents de liquidar 3.878.349,47 euros, que la Generalitat no havia pogut

satisfer.

viii. Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de

creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics i Acord de

finançament de 13 de juliol de 2012, per l’any 2012.

Després de la pròrroga, l’any 2010, de l’acord de l’any 2007 per l’exercici 2011,

es trenca el funcionament quadriennal del sistema, i amb aquest trencament és

aquesta Llei de l’any 2012 la que, en la seva disposició addicional vint-i-

cinquena, estableix que “als efectes d’aportar al Conselh Generau d’Aran el

finançament necessari per a prestar adequadament els serveis al territori de

l’Aran, s’ha de formalitzar, per a l’exercici pressupostari del 2012, un sol

conveni que reculli el finançament global de la Generalitat al Conselh Generau

d’Aran amb una dotació total de 20.500.000, import en el qual estava inclòs el

FCLC4.

En base a aquesta Llei, s’arriba a l’acord (conveni) de finançament de 13 de juliol

de 2012, on es determina que l’esmentat import de 20.500.000 euros incorpora

el conjunt de compromisos previs i les obligacions financeres endarrerides

existents, així com els crèdits nominatius consignats en el pressupost de

diversos departaments de la Generalitat a favor del Conselh Generau, per un

import de 1.400.428,53 euros5.

4 Desacords sobre si aquest import incorporava o no els crèdits nominatius consignats en el pressupost de diversos departaments de la Generalitat a favor del Conselh d’Aran, per un import de 1.400.428,53 euros. 5 Concretament, incorpora les quanties següents: 1) 25.000 euros corresponents al conveni plurianual de 2010 per al posada en marxa d’una plataforma audiovisual en llengua occitana a la Vall d’Aran (Departament de Presidència); 2) 35.000 euros que s’havien de destinar a serveis d’acollida i d’integració de persones estrangeres immigrades (Departament de Benestar Social i Família); 3) 453.945 euros corresponent a un acord de la comissió mixta de transferències (Servei Català de la Salut); 4) 60.000 euros pel

9

En aquest Conveni el Conselh Generau no renuncia a la transferència de l’import

no satisfet per la Generalitat de Catalunya corresponent a l’any 2011, ni a la

transferència d’un import equivalent al total dels credits nominatius incorporats

al finançament global estabert per a l’any 2012. Amdues parts es comprometen

a iniciar converses. Finalment, el 10 de gener de 2013, el Govern de la

Generalitat es compromet a liquidar l’import de 630.000 euros, amb càrrec a

l’exercici 2013, com a liquidació parcial del deute corresponent als diferents

Departaments.

ix. Acord (conveni) de finançament de 17 de desembre de 2013, per l’any 2013.

A l’igual que en el conveni anterior es fixa una quantia global a transferir per

part de la Generalitat. En aquest cas és de 21.728.236,61 euros. Es diferencien

dos blocs:

- Bloc 1, l’import del qual és de 20.793.412,94 euros amb càrrec a les partides

del pressupost de 2013 del Departament de Governació i Relacions

Institucionals, que corresponen a la suma dels imports que es presenten a la

taula 2.

- Bloc 2, corresponent a l’ampliació de traspassos, l’import del qual és de

934.823,67 euros i serà transferit directament al Conselh Generau d’acord

amb la distribució que es presenta a la taula 3.

finançament d’accions de normalització lingüística (Departament de Cultura); 5) 85.000 euros del conveni d’ampliació de serveis de cultura (Departament de Cultura); 6) 118.110 euros per al foment de l’esport i centre de tecnificació (Consell Català de l’Esport); 7) 623.373 euros del Fons de Cooperació Local de Catalunya (Departament de Governació i Relacions Institucionals)

10

Taula 2. Finançament per competències transferides. Any 2013. Departament de Governació i Relacions Institucionals 20,306,571.47

Competències Vall d'Aran 19,099,571.47

Fons de Cooperació Local 558,000.00

Aportació extraordinària per al finançament complementari de les competències i serveis transferits

649,000.00

Departament de Territori i Sostenibilitat 204,164.47

Traspàs de transport regular de viatgers 139,164.47

Traspàs muntanya - nivologia i allaus i mitigació del risc d'allaus en carretera

45,000.00

Aportació complementària en matèria de risc d'allaus de carreteres

20,000.00

Departament de la Presidència 25,000.00

Conveni plurianual signat a 2010 per a la posada en funcionament d'una plataforma audiovisual en llengua occitana

25,000.00

Departament de Cultura 145,000.00

Matèria de cultura i accions de normalització lingüística 145,000.00

Consell Català de l'Esport 112,677.00

Foment de l'esport i centre de tecnificació 112,677.00

TOTAL 20,793,412.94

Font: Acord de finançament de 17 de desembre de 2013.

Taula 3. Finançament per ampliació de traspassos. Any 2013. Dep. de Benestar Social i Família 362,060.00

Ampliació traspàs serveis socials - ampliació residència i centre de dia per a Gent Gran Sant Antoni de Vielha

314,060.00

Ampliació traspàs serveis socials - finançament del servei d'informació i atenció a les dones a l'Aran

23,000.00

Contracte-programa en matèria d'immigració 25,000.00

Servei Català de la Salut 453,945.12

Ampliació traspàs salut - finançament de la unitat sociosanitària gestionada per l'Aran Salut

453,945.12

Departament d'Agricultura, Ramaderia … 118,818.55

Finançament d'actuacions en espais naturals protegits 55,000.00

Llicència caça i pesca 33,818.55

Departament d'Empresa i Ocupació. Consorci comerç, artesania i moda

30,000.00

TOTAL 934,823.67

Font: Acord de finançament de 17 de desembre de 2013.

Per finalitzar aquest punt de l’informe, la taula 4 conté el resultat dels diferents

acords que acabem de descriure a partir del corresponent al quadrienni 2007-10,

que va prendre com a any base el de l’exercici 2006. Pel que fa als recursos del

model de finançament, en aquesta taula es diferencia entre els imports per

traspassos realitzats abans de l’any 2006, i els imports per traspassos realitzats

11

amb posterioritat a aquest any. Tal com es pot observar, entre 2006 i 2010 es van

realitzar traspassos per valor de 4,056,779 euros. Si no es té en compte aquest

import per nous traspassos, els recursos del model de finançament augmenten

entre 2007 i 2010, passant de 17,046,425 euros a 20,183,106 euros. A l’any 2011

el volum de recursos és similar al de l’any anterior, mentre que a l’any 2012

aquests experimenten una caiguda que els situa en 16,550,081 euros, quantia

inferior a la de l’any 20076.

Pel que fa a les altres transferències de la Generalitat, aquests inclouen la

participació de l’1,86% en el FCLC, que també augmenta entre 2007 i 2010,

(passant de 652,802 euros a 709,871 euros), any a partir del qual va anar

disminuint progressivament, fins arribar a 558,000 euros l’any 2013. A més, en

aquesta taula s’inclouen les transferències corrents, que han estat estimades a

partir de la liquidació dels pressupostos del Conselh Generau d’Aran7; i les

transferències per inversions, on estarien inclosos els pagaments del pla

extraordinari d’infraestructures, entre d’altres.

6 Per a l’any 2012 es determina un finançament de 20,500,000 euros, incloent el FCLC. Per tal de fer aquests càlculs, s’ha suposat que la disminució de finançament (del 18% sense tenir en compte el FCLC) es produïa en la mateixa mesura per als recursos per antics i nous traspassos i per polítiques pròpies. 7 Aquestes transferències s’han estimat com la diferència entre les transferències liquidades i les transferències del model de finançament, de manera que contindran errors de mesura quan els imports del model de finançament hagin estat liquidats en exercicis posteriors als que corresponen.

12

Ta

ula

4. E

vo

luci

ó d

els

re

curs

os

de

l C

on

selh

Ge

ne

rau

pro

ced

en

ts d

e l

a G

en

era

lita

t. P

erí

od

e 2

00

7-2

01

3. E

uro

s.

An

y b

ase

2

00

6

Act

. 20

07

(i

=4

ó 5

%)

Act

. 20

08

(i

=4

,3%

/5

%)

Act

. 20

09

(i

=4

ó 5

%)

Act

. 20

10

(i

=4

ó 5

%)

Act

. 20

11

(i

=0

%)

Ac.

20

12

(i

= -

18

%)

Ac.

20

13

(i

= -

0,6

%)

To

tal

re

curs

os

mo

de

l d

e f

ina

nça

me

nt

16

,83

1,4

94

1

9,1

26

,94

3

20

,26

0,1

83

2

2,7

91

,88

6

24

,23

9,8

86

2

4,2

39

,88

6

19

,87

6,6

27

2

1,1

70

,23

7

Rec

urs

os

per

tra

spas

sos

real

itza

ts

(ab

ans

de

20

06

) 1

3,0

76

,98

9

13

,68

7,7

78

1

4,3

40

,81

8

15

,01

1,1

50

1

5,7

13

,13

0

15

,71

3,1

30

1

2,8

84

,71

5

12

,80

1,7

05

Rec

urs

os

per

po

líti

qu

es p

ròp

ies

2,7

85

,39

9

3,3

58

,64

7

3,7

36

,09

6

3,9

11

,91

1

4,4

69

,97

6

4,4

69

,97

6

3,6

65

,36

6

3,6

41

,75

2

Rec

urs

os

per

no

us

tras

pas

sos

96

9,1

06

2

,08

0,5

18

2

,18

3,2

69

3

,86

8,8

26

4

,05

6,7

79

4

,05

6,7

79

3

,32

6,5

46

4

,72

6,7

80

Alt

res

tra

nsf

erè

nci

es

de

la

Ge

ne

rali

tat

6

,38

6,8

08

6

,09

6,1

85

6

,31

0,3

65

4

,17

8,4

31

6

,72

1,7

72

4

,49

5,4

54

3

,16

8,1

10

3

,90

4,3

98

F

on

s d

e C

oo

per

ació

Lo

cal d

e C

atal

un

ya

(FC

LC

) 6

33

,78

8

65

2,8

02

6

72

,38

6

69

2,5

57

7

09

,87

1

64

5,9

83

6

23

,37

3

55

8,0

00

Tra

nsf

erèn

cies

(co

rren

ts)

fora

de

mo

del

3

,96

9,8

03

3

,29

8,7

41

3

,43

1,7

54

2

,14

0,3

94

2

,83

0,8

62

2

,61

2,9

53

2

,47

0,1

19

1

,30

5,0

40

Tra

nsf

erèn

cies

per

inv

ersi

ó

1,7

83

,21

6

2,1

44

,64

2

2,2

06

,22

6

1,3

45

,48

0

3,1

81

,03

9

1,2

36

,51

8

74

,61

8

2,0

41

,35

8

To

tal

recu

rso

s p

roce

de

nts

de

la

G

en

era

lita

t 2

3,2

18

,30

1

25

,22

3,1

27

2

6,5

70

,54

9

26

,97

0,3

17

3

0,9

61

,65

7

28

,73

5,3

40

2

3,0

44

,73

7

25

,07

4,6

34

No

tes:

els

im

po

rts

de

les

tran

sfer

ènci

es c

orr

ents

i p

er in

ver

sió

só

n d

ades

est

imad

es a

par

tir

de

la li

qu

idac

ió d

el p

ress

up

ost

del

Co

nse

lh G

ener

au d

e la

V

all d

'Ara

n.

13

3. La hisenda del Conselh Generau d’Aran en xifres: descripció de la situació

actual.

3.1. El pressupost de despesa del Conselh d’Aran: quant gasta, com gasta i en què

gasta.

La taula 5 mostra que el Conselh d’Aran ha realitzat una despesa mitjana anual de

30.048.065,28 euros durant els anys 2008-12. Aquesta despesa és,

fonamentalment, corrent (un 86,6%). La despesa de capital, és a dir aquella que es

tradueix en inversions, té un pes del 12,1% i la despesa financera (amortització del

deute) suposa l’1,4%. Aquesta estructura del pressupost de despesa és la que

correspon als anys de crisi econòmica (2008-12) i és, tal com es pot comprovar a la

mateixa taula, lleugerament diferent de l’existent al llarg dels 5 anys anteriors a la

crisi (2003-2007), on s’observa un major pes de les remuneracions del personal,

de la despesa en compra de béns i serveis i de les inversions. I per contra, el pes de

les transferències corrents i de la despesa financera era en aquells anys inferior.

Taula 5. Despesa Conselh Aran. Classificació econòmica. Liquidacions 2003-2012. Euros.

Mitjana

2003-2007 % Mitjana

2008-2012 %

Despeses de personal 4,709,521 20.1% 5,222,511 17.4%

Despeses en béns i serveis 7,053,893 30.2% 6,786,355 22.6%

Interessos 66,103 0.3% 91,675 0.3%

Transferències corrents 7,802,844 33.4% 13,908,356 46.3%

Total despesa corrent 19,632,362 84.0% 26,008,897 86.6%

Inversions reals 3,485,816 14.9% 3,449,836 11.5%

Transferències de capital 124,603 0.5% 181,365 0.6%

Total despesa de capital 3,610,420 15.4% 3,631,200 12.1%

Despesa financera 140,645 0.6% 407,968 1.4%

TOTAL DESPESA 23,383,427 100.0% 30,048,065 100.0%

Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.

El gràfic 1 permet veure l’evolució de la despesa del Conselh d’Aran des de l’any

2003 al 2012. La despesa total experimenta un important augment sobretot en el

primer any del període analitzat (2003-2004). Tal com s’observa en el panell b,

l’augment és d’un 24%. A la resta d’anys previs a la crisi, les taxes de variació

oscil·len entre el 9,6% (2006-07) i el 3,8% (2005-06). En el primer any de crisi

l’augment de la despesa és només del 2,8% però, en canvi, l’any 2010 creix un

14

7,6%. Destaca la forta davallada de l’últim any de la sèrie: l’any 2012 la despesa del

Conselh d’Aran disminueix un 21,4%.

Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.

18,109,080

22,460,817

24,047,06624,950,472

27,349,700

28,994,39329,812,549

32,073,216

33,233,200

26,126,968

0

5,000,000

10,000,000

15,000,000

20,000,000

25,000,000

30,000,000

35,000,000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

a) Evolució en euros

despesa corrent despesa de capital despesa financera total despesa

24.0

7.1

3.8

9.6

6.0

2.8

7.6

3.6

-21.4

-25.0

-20.0

-15.0

-10.0

-5.0

0.0

5.0

10.0

15.0

20.0

25.0

30.0

2003-04 2005-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12

b) Taxa de variació anual del total de despesa del Conselh d'Aran (%)

Gràfic 1. Evolució de la despesa del Conselh Generau d’Aran. Liquidacions 2003-2012.

15

Si analitzem la classificació funcional de la despesa del Conselh d’Aran, es pot

observar que el seu principal destí és la sanitat, tal com mostra la taula 6. La

despesa sanitària ha estat d’una mitjana anual de 14.192.976,36 euros durant els

anys 2008-12, això suposa gairebé la meitat del pressupost de despesa del Conselh

(un 47,2%). En segon lloc, i a molta distància, destaca la despesa en benestar

comunitari (suposa el 10,4% del total), dins la qual hi ha la destinada a la recollida

eliminació i tractament de residus i el sanejament, abasteixement i distribució

d’aigua. I en tercer lloc, hi ha la despesa destinada als serveis de caràcter general

(òrgans de govern, administració general, participació ciutadana, administració

tributària), que suposa el 8,5% del total de despesa.

Taula 6. Despesa Conselh d’Aran. Classificació funcional. Liquidacions 2003-2012. Euros.

Mitjana

2003-2007 % Mitjana 2008-

2012 %

Sanitat 10,094,346 43.2% 14,192,923 47.2%

Serveis de caràcter general 1,061,186 4.5% 257,735 0.9%

Benestar comunitari 2,099,015 9.0% 3,111,382 10.4%

Medi ambient 1,831,704 7.8% 1,959,208 6.5%

Educació 1,032,591 4.4% 1,371,671 4.6%

Cultura 649,396 2.8% 1,312,369 4.4%

Infraestructures 908,162 3.9% 1,240,484 4.1% Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses

627,597 2.7% 960,426 3.2%

Seguretat i mobilitat ciutadana 692,939 3.0% 768,617 2.6%

Serveis Socials i promoció social 612,228 2.6% 747,448 2.5%

Deute públic 177,272 0.8% 420,129 1.4%

Esports 290,260 1.2% 394,939 1.3%

Transport públic 123,224 0.5% 272,192 0.9%

Habitatge i urbanisme 116,177 0.5% 181,272 0.6%

Foment de l'ocupació 238,657 1.0% 168,877 0.6%

Agricultura, ramaderia i pesca 97,245 0.4% 127,906 0.4% Transferències a altres (entitats locals)

930,067 4.0% 105,618 0.4%

Recerca, desenvolupament i innovació

68,586 0.3% 98,283 0.3%

Societat de la informació 62,533 0.3% 53,835 0.2%

TOTAL 23,383,427 100.0% 30,048,065 100.0% Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.

El gràfic 2 permet veure l’evolució que ha tingut la despesa realitzada en les

principals funcions al llarg del període 2003-2012.

16

Gràfic 2. Evolució de les principals funcions de despesa del Conselh d’Aran. Període 2003-2012. Euros.

Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.

El gràfic 3 mostra la variació anual de les principals partides de despesa a partir

durant el període 2008-2012 (sanitat, , benestar comunitari, serveis de caràcter

general, medi ambient i educació). Totes aquestes taxes són negatives l’any 2012.

La disminució percentual més elevada s’observa en la despesa en medi ambient

(-0,2%) i la més baixa en sanitat (-5,1%).

0 2,000,000 4,000,000 6,000,000 8,000,000 10,000,000 12,000,000 14,000,000 16,000,000

Educació

Medi ambient

Serveis de caràcter general

Benestar comunitari

Sanitat

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003

17

Gràfic 3. Evolució de les principals funcions de despesa del Conselh Generau d’Aran. Període 2003-2012. Taxa de creixement.

Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.

Finalment, el gràfic 4 mostra l’evolució de la despesa per a la resta de funcions. És

fàcil detectar la important davallada que s’ha produït en algunes de funcions de

despesa que fa que, en alguns casos, la despesa corresponent a l’any 2012 sigui

inferior, en euros corrents, a la que es donava a l’inici de la crisi (per exemple la

corresponent a als serveis de caràcter general, a medi ambient o infraestructures)

o, fins i tot, inferior a la que es donava l’any 2003 (per exemple la corresponent a

transferències als ens locals, a medi ambient, a serveis socials i promoció social, a

foment de l’ocupació o a la seguretat i mobilitat ciutadana).

1.1%

28.8%

13.6%

-3.5%

6.9%4.7%

-11.3%

12.2%

-28.7%

29.4%

8.5%

-20.6%

19.6%16.3% 20.4%

-50.2%

3.6%

13.7%

-11.3%

1.6%

-4.1%

-15.4%

-6.5%

-24.3%

60.5%

11.3%

16.3%11.1%

4.3%

-1.2%

9.8%

-20.5%

37.6%

-1.5%

17.3%

8.6%

7.9%

-11.4%

10.8%

-5.1%

-60.0%

-40.0%

-20.0%

0.0%

20.0%

40.0%

60.0%

80.0%

2003-04 2005-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12

Educació Medi ambient Serveis de caràcter general Benestar comunitari Sanitat

18

Gràfic 4. Evolució de la resta de funcions de despesa del Conselh Generau d’Aran. Liquidacions 2003-2012. Euros.

Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques.

0 500,000 1,000,000 1,500,000 2,000,000 2,500,000

Administración financiera y tributaria

Societat de la informació

Recerca, desenvolupament i

innovació

Transferències a altres (entitats locals)

Agricultura, ramaderia i pesca

Foment de l'ocupació

Habitatge i urbanisme

Transport públic

Esports

Deute públic

Órganos de gobierno

Serveis Socials i promoció social

Seguretat i mobilitat ciutadana

Comerç, turisme i petites i mitjanes

empreses

Infraestructures

Cultura

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003

19

3.2. El pressupost d’ingressos del Conselh d’Aran: De quants recursos disposa i

d’on procedeixen.

Els resultats dels diferents acords que han anat signant el Conselh d’Aran i la

Generalitat de Catalunya, han quedat concretats en les xifres que s’han recollit en

la taula 4 del punt 2 d’aquest escrit. Aquells recursos són els que procedeixen del

que hem anomenat “model de finançament del Conselh d’Aran”, però aquests no

són els únics ingressos dels quals disposa, si no que, tal com mostra la taula 7

també n’obté d’altres fonts.

Els recursos del Conselh d’Aran procedeixen de:

a. En primer lloc, de les transferències que rep de la Generalitat de Catalunya,

dins les quals hi ha les que rep a través del que s’ha anomenat “model de

finançament”. Concretament, el conjunt de transferències de la Generalitat

han aportat el 88,9% del total d’ingressos del Conselh (mitjana 2011-12). I

sobretot, es tracta de transferències corrents, atès que les de capital només

han aportat el 2,3% dels ingressos (86,7% les corrents i 2,3% les de capital).

Aquests percentatges varien lleugerament en els quadriennis 2003-2006 i

2007-2010, tal com mostra la taula 7.

b. En segon lloc, el Conselh obté ingressos procedents de les taxes i els preus

públics que paguen els seus ciutadans per fer us de determinats béns i

serveis. Es tracta per exemple dels obtinguts a través de la taxa de recollida

de deixalles, de les taxes i preus que han pagat els usuraris de determinats

serveis educatius i hospitalaris, de la llicència de caça i pesca, de multes, etc.

A través d’aquestes figures el Conselh obté el 7,6% dels seus ingressos

(mitjana 2011-12).

c. I en tercer lloc, el Conselh d’Aran ha obtingut recursos procedents d’altres

fonts, com és ara: transferències d’altres instàncies diferents a la Generalitat

de Catalunya (d’entitats locals, de l’administració central, de l’exterior,

d’empreses privades, de famílies i institucions sense fi de lucre), d’ingressos

patrimonials, de l’alienació d’inversions reals, i de l’endeutament.

20

Ta

ula

7. I

ng

ress

os

de

l C

on

selh

Ge

ne

rau

d’A

ran

. Liq

uid

aci

on

s 2

00

3-2

01

2. E

uro

s.

M

itja

na

20

03

-2

00

6

%

Mit

jan

a 2

00

7-

10

%

M

itja

na

2

01

1-1

2

%

Ta

xe

s, p

reu

s p

úb

lics

i a

ltre

s in

gre

sso

s 1

,43

5,3

97

.32

6

.1%

1

,94

9,3

03

.73

6

.3%

2

,22

3,1

48

.06

7

.6%

T

ran

sfe

rèn

cie

s co

rre

nts

1

9,1

72

,38

3.6

8

81

.5%

2

6,1

43

,71

5.4

4

84

.4%

2

5,8

06

,71

4.9

7

88

.7%

De

l'A

dm

inis

trac

ió c

entr

al

0.0

0

0.0

%

34

7,0

64

.13

1

.1%

0

.00

0

.0%

De

la G

ener

alit

at d

e C

atal

un

ya

18

,51

2,6

36

.53

7

8.7

%

25

,21

2,0

65

.87

8

1.3

%

25

,23

4,4

70

.15

8

6.7

%

D

'en

tita

ts lo

cals

4

73

,46

5.1

2

2.0

%

37

1,4

78

.07

1

.2%

3

48

,39

6.0

4

1.2

%

D

'org

anis

mes

de

l'en

tita

t lo

cal

7,5

12

.75

0

.0%

0

.00

0

.0%

0

.00

0

.0%

D'e

mp

rese

s p

riv

ades

6

3,5

55

.11

0

.3%

5

9,5

85

.55

0

.2%

9

4,0

29

.98

0

.3%

De

fam

ílie

s i i

nst

itu

cio

ns

sen

se f

i de

lucr

e 5

8,6

76

.99

0

.2%

1

13

,47

7.8

9

0.4

%

10

1,5

41

.92

0

.3%

De

l'ex

teri

or

2,5

00

.00

0

.0%

4

0,0

43

.94

0

.1%

2

8,2

76

.88

0

.1%

Aju

stam

ents

de

con

soli

dac

ió

54

,03

7.1

8

0.2

%

0.0

0

0.0

%

0.0

0

0.0

%

Ing

ress

os

pa

trim

on

ials

8

5,2

19

.60

0

.4%

2

18

,54

8.4

6

0.7

%

11

7,1

07

.98

0

.4%

T

ota

l in

gre

sso

s co

rren

ts

20

,69

3,0

00

.60

8

8.0

%

28

,31

1,5

67

.63

9

1.4

%

28

,14

6,9

71

.00

9

6.7

%

Ali

en

aci

ó d

'in

ve

rsio

ns

rea

ls

0.0

0

0.0

%

5,8

90

.13

0

.0%

0

.00

0

.0%

T

ran

sfe

rèn

cie

s d

e c

ap

ita

l 1

,83

2,8

04

.01

7

.8%

2

,55

5,7

01

.35

8

.2%

9

60

,37

9.7

1

3.3

%

D

e l'

Ad

min

istr

ació

cen

tral

1

09

,92

9.6

3

0.5

%

0.0

0

0.0

%

75

0.0

0

0.0

%

D

e la

Gen

eral

itat

de

Cat

alu

ny

a 1

,40

2,9

43

.60

6

.0%

2

,21

9,3

46

.70

7

.2%

6

55

,56

8.0

7

2.3

%

D

'en

tita

ts lo

cals

4

6,7

93

.58

0

.2%

1

37

,09

8.2

4

0.4

%

25

6,4

28

.97

0

.9%

D'e

mp

rese

s p

riv

ades

7

4,6

73

.56

0

.3%

1

,29

8.7

0

0.0

%

4,2

25

.00

0

.0%

De

fam

ílie

s i i

nst

itu

cio

ns

sen

se f

i de

lucr

e 6

,01

0.0

5

0.0

%

87

,10

5.0

3

0.3

%

43

,40

7.6

8

0.1

%

D

e l'

exte

rio

r 1

86

,43

8.5

6

0.8

%

11

0,8

52

.69

0

.4%

0

.00

0

.0%

Aju

stam

ents

de

con

soli

dac

ió

6,0

15

.05

0

.0%

0

.00

0

.0%

0

.00

0

.0%

T

ota

l in

gre

sso

s d

e ca

pit

al

1,8

32

,80

4.0

1

7.8

%

2,5

61

,59

1.4

8

8.3

%

96

0,3

79

.71

3

.3%

In

gre

sso

s fi

na

nce

rs (

pa

ssiu

s)

99

1,7

50

.00

4

.2%

1

18

,94

0.5

7

0.4

%

0.0

0

0.0

%

To

tal

ing

ress

os

2

3,5

17

,55

4.6

0

10

0.0

%

30

,99

2,0

99

.68

1

00

.0%

2

9,1

07

,35

0.7

1

10

0.0

%

Fo

nt:

Ela

bo

raci

ó p

ròp

ia a

par

tir

de

Min

iste

ri H

isen

da

i Ad

min

istr

acio

ns

Pú

bli

qu

es.

21

El gràfic 5 permet observar l’evolució d’aquestes fonts de finançament durant els

anys 2003-2012.

Gràfic 5. Evolució dels ingressos del Conselh Generau d’Aran segons la seva

procedència. Liquidacions 2003-2012. Euros.

Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques. (*) Inclou transferències corrents i de capital procedents d’altres instàncies (de l’exterior, d’empreses, de famílies...), ingressos patrimonials, alienació d’inversions reals i endeutament.

Observant el gràfic 5 és fàcil apreciar la davallada dels ingressos del Conselh

d’Aran durant els dos darrers anys de la sèrie (2011 i 2012), degut,

fonamentalment, al comportament de les transferències procedents del la

Generalitat de Catalunya. L’any 2011 el volum global de transferències corrents

que rep de la Generalitat és pràcticament el mateix (27.498.82,30 euros) que el de

l’any anterior (27.780.618,28 euros), i el corresponent a l’any 2012

(22.970.119,30 euros) és només una mica superior al que va rebre 6 anys abans (el

2006) que va ser de 21.435.085,03 euros (i molt semblant al del 2007, que va ser

de 23.078.485,39 euros). I pel que fa a les transferències de capital s’observa que

l’any on se’n van rebre més va ser el 2010 (3.181.038,93 euros). Aquesta quantia

passa a ser de 1.236.518,24 euros l’any 2011 i de 74.617,89 l’any 2012.

Cal destacar que l’any 2011 és, entre tots els anys de la sèrie, el que registra, en

euros corrents, un volum més alt de recursos obtinguts a través de taxes i preus

0

5,000,000

10,000,000

15,000,000

20,000,000

25,000,000

30,000,000

35,000,000

40,000,000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Transferències corrents de la Generalitat Transferències per inversions de la GeneralitatTaxes i preus públics Altres ingressos *

22

públics. La xifra corresponent a aquell any va ser de 2.259.072,00 euros, mentre

que la mitjana anual de tots els anys (2003-2012) és de 1.798.510,03. L’augment es

deu sobretot a la implementació de preus públics per l’ús de determinats serveis

assistencials.

4. El sistema de finançament del Conselh Generau d’Aran: una valoració del

seu funcionament segons el marc teòric.

4.1. Els principis econòmics d’una hisenda descentralitzada: què ens diu la teoria?

Fins ara s’ha descrit el marc legal que ha permès el desplegament del model de

finançament del Conselh d’Aran (punt 2), i de quina manera s’ha vist reflectit en la

hisenda del Conselh d’Aran a través dels seus pressupostos de despesa i

d’ingressos (punt 3). En aquest punt es pretén fer una valoració del funcionament

d’aquest sistema de finançament, en base als principis econòmics que estableix la

teoria.

Ens trobem davant d’una situació molt habitual en Estats compostos, on les

responsabilitats de despesa (les competències) i els ingressos han estat distribuïts

entre diferents nivells de govern. En el cas que ens ocupa el repartiment és entre

el govern de la Generalitat i el govern de l’Aran. Tant la teoria (el cos teòric de

l’economia pública), com el sistema comparat (l’experiència de com ho han fet

altres països), ens ensenyen que aquesta distribució no es pot fer de qualsevol

manera, sinó que cal que es compleixin una sèrie de criteris econòmics si es vol

assegurar que aquell repartiment sigui el més eficient i equitatiu possible. A

continuació es descriuen, de forma molt breu, aquests criteris:

i) Autonomia financera.

Els governs disposen d'autonomia financera si tenen capacitat per prendre

decisions sobre quant, com i en què gasten, i sobre quant i de quina manera

obtenen els seus ingressos.

Un govern podrà exercir l'autonomia financera si una part “important” dels seus

ingressos procedeix d'una o diverses figures tributàries sobre les quals disposi de

capacitat normativa, així com de capacitat de gestió i administració. D'aquesta

manera, un govern és fiscalment autònom si pot prendre decisions que afectin a

algun/s impost/s. Per contra, un govern és fiscalment dependent (no autònom), si

la major part dels seus ingressos procedeix de subvencions o participacions sobre

impostos sobre els quals no en pot decidir res, o gairebé res.

23

L'exercici de l’ autonomia financera és bo perquè fa responsables als governs, en la

mesura que facilita el rendiment de comptes davant els seus ciutadans, i contribueix

a reduir els problemes que suposa l'existència d'il·lusió fiscal, és a dir, els

problemes lligats a la no percepció, per part d'aquests ciutadans, del veritable

"cost" que tenen els serveis que els presta el seu govern. Per evitar-ho cal que el

ciutadà sàpiga què aporta i què rep de cada govern, és a dir, quins tributs paga i

quins serveis rep. Cal que el model de finançament dels governs faciliti al ciutadà

aquesta vinculació. Si s’aconsegueix, es contribuirà a fer més eficient l’activitat

dels governs.

Per comprovar el grau de compliment del principi d'autonomia financera que té un

govern, cal examinar el pes i la composició de la seva cistella tributària. Un govern

serà tant més autònom quant més elevat sigui el percentatge dels seus ingressos

obtinguts a través de figures tributàries sobre les quals ell hi té alguna cosa a dir,

bé perquè hi té capacitat normativa (pot intervenir en la seva legislació), o bé

perquè hi té capacitat de gestió i d’administració.

ii) Equilibri vertical

En un Estat compost, hi ha una situació d'equilibri vertical quan el grau de

cobertura de les necessitats de despesa amb ingressos potencials és el mateix per

als diferents nivells de govern (central, regional i local). És a dir, el repartiment

competencial (necessitats de despesa) i el repartiment d'ingressos potencials, s'ha

fet de tal manera que cada nivell de govern té els recursos suficients per cobrir la

prestació de les competències que li han estat atribuïdes. En canvi, quan el

repartiment es produeix de manera que un determinat govern no arriba a cobrir

les seves necessitats de despesa amb els ingressos tributaris que li han estat

assignats, mentre que a un altre govern li passa justament el contrari, estem

davant d’un desequilibri vertical. Es tracta doncs d’una situació en la que a un

govern li falten recursos per poder finançar les competències que ha assumit i a

l’altre n’hi sobren. Per resoldre aquest tipus de desequilibri, tant la teoria com el

sistema comparat, aconsellen instrumentar un mecanisme d’anivellament vertical,

generalment a través d’una subvenció incondicionada. El volum d’aquesta

subvenció, que hauria d’anar del govern que té més recursos dels necessaris per

prestar els serveis que té assumits al govern que n’hi falten, hauria de ser aquell

que sumat als recursos tributaris del darrer, li permetés cobrir les seves

necessitats de despesa. És evident que si un govern ha rebut competències

24

(necessitats de despesa) i cap o quasi cap tribut, tots els seus ingressos, o quasi

tots, hauran de procedir d’aquesta subvenció anivelladora.

iii) Equitat horitzontal (solidaritat)

Una situació d'equitat horitzontal és aquella en la qual els governs que formen part

d'un mateix nivell poden assolir un grau similar (o igual) de prestació dels serveis

que tenen atribuïts, demanant als seus ciutadans un mateix esforç fiscal. Atès que

la posició relativa dels diferents governs sol ser diferent, tant en termes de

capacitat fiscal, com de necessitats de despesa, la situació més habitual és la

d'inequitat horitzontal. Per exemple, en l’àmbit municipal, pot passar que amb una

mateixa cistella tributària un ajuntament acabi tenint més recursos potencials que

un altre, simplement perquè és relativament més ric (té més activitat econòmica,

un valor dels immobles més alt, etc.). S’estaria, doncs, davant d’una situació de

desigualtat, en la qual uns governs disposarien de més recursos que altres per fer

front a un mateix sostre competencial. També en aquest cas, les subvencions

d'anivellament apareixen com un mecanisme adequat per corregir aquestes

situacions d'inequitat, i es converteixen en un instrument al servei d'un clar

objectiu: la igualtat. L’objectiu d’aquestes subvencions és evitar que els governs

amb una menor capacitat fiscal es vegin abocats a haver de prestar als seus

ciutadans un nivell inferior de serveis, o a haver-los-hi de demanar un esforç fiscal

més gran, per poder prestar el mateix nivell de serveis que presten els governs que

tenen una major capacitat fiscal.

iv) Transparència, estabilitat, coordinació i lleialtat institucional

Tan important és disposar d’un model de finançament que compleixi amb els

principis bàsics d’una hisenda descentralitzada, com disposar dels mecanismes

institucionals adequats per consensuar-lo i aplicar-lo, és a dir, per fer-lo funcionar.

El disseny i l’aprovació de qualsevol model de finançament de governs subcentrals

és fruit, com no pot ser de cap altra manera, d'una negociació política, i és

indispensable que aquesta es produeixi amb la major transparència i la menor

discrecionalitat possible. Per això les regles del joc han d’estar clares, i un cop

acordades s’han de complir. I això requereix d’institucions capaces de dissenyar el

model, fer-ne el seguiment, actualitzar-lo i resoldre els possibles conflictes que

puguin anar sorgint al llarg del temps. Només d’aquesta manera s’aconsegueix

donar estabilitat al model. Un bon model és aquell que funciona no només en el

moment en que es pacta, sinó al llarg del temps. Un bon model ha de preveure que

la realitat és canviant, i allò que funciona avui potser demà no acabarà de funcionar

25

del tot. Les necessitats de despesa dels governs canvien simplement perquè les

circumstàncies socials i econòmiques canvien, i per tant, és raonable pensar que

els ingressos s’han d’adaptar a aquestes noves circumstàncies. Precisament per

donar estabilitat a la hisenda dels governs, sovint cal anar introduint canvis, la qual

cosa no vol dir anar canviant de model, sinó revisar-lo.

Per que una hisenda funcioni ha de ser transparent, ha de ser entesa per aquells

que l’han de fer funcionar i per la ciutadania. Però, a més de transparència, hi ha

d’haver coordinació. Si hi ha hagut un repartiment de competències i d’ingressos

entre diferents governs, és raonable pensar que han d'estar coordinats entre ells.

Sovint, les decisions d'un govern afecten a d’altres, per la qual cosa s'han de

preveure mecanismes de coordinació que facilitin el bon funcionament del conjunt.

Coordinar suposa novament establir regles del joc i crear institucions que ho

facilitin. Quan es comparteix hi ha d'haver normes que permetin que aquest

"compartir" sigui possible. S'ha de facilitar el pacte i el consens des d'un punt vista

institucional. El possible conflicte ha d'estar degudament gestionat i això només és

possible si es preveuen els mecanismes de coordinació adequats. Tots els governs

han de tenir molt clares les seves responsabilitats, tant per allò que fan per la

banda de la despesa, com allò que fan per la banda de l’ingrés. Quan els

mecanismes institucionals no funcionen és quan apareix el perill d’expulsar-se

responsabilitats, de “culpar” als altres governs. I quan això passa a qui s’està

perjudicant és, sens dubte, a la ciutadania, que acaba no rebent adequadament els

serveis que hauria de rebre.

Els governs seran lleials fiscalment parlant si compleixen amb els pactes, si actuen

de forma transparent i si resolen els conflictes. Si es transfereixen competències,

cal transferir els recursos adequats per a finançar-les. Si no es fa d’aquesta manera

s’estarà essent institucionalment deslleial, però la major deslleialtat serà cap als

ciutadans, a qui se’ls estarà privant poder gaudir dels serveis de forma adequada.

4.2. El model de finançament del Conselh d’Aran i el compliment dels principis

econòmics d’una hisenda descentralitzada: detecció dels seus principals

problemes.

En aquest apartat s’analitza el grau de compliment, dels principis que acabem de

descriure, del model de finançament del Conselh d’Aran. L’objectiu és detectar allò

que s’adiu i allò que s’aparta del que, segons el marc teòric, seria desitjable.

26

i) Autonomia financera

Es pot afirmar que, tal com està dissenyat, el model de finançament del Conselh

Generau d’Aran no permet al seu govern disposar de massa autonomia financera.

La seva hisenda depèn molt de les transferències procedents, fonamentalment, de

la Generalitat de Catalunya. Utilitzant dades del 2012, només al voltant d’un 8,3%

dels seus ingressos no financers procedeix de fonts de finançament sobre les quals

hi pot prendre algun tipus de decisió (taxes i preus públics). Aquest percentatge va

ser, per aquell mateix any, d’un 88,8% per la Generalitat de Catalunya (d’un 48,0%

si només es tenen en compte aquells tributs sobre els quals la Generalitat hi té

capacitat normativa, i d’un 7,1% si només es tenen en compte els tributs sobre els

quals la Generalitat hi té capacitat de gestió i administració), i d’un 63,1% pel

conjunt de municipis catalans (els ajuntaments tenen capacitat de decisió sobre els

seus tributs i capacitat per gestionar-los). Dependre fiscalment d’algú altre sempre

té riscos i més encara en una època de crisi.

El fet que la major part de les subvencions que el Conselh rep de la Generalitat

siguin incondicionades (excepte les que rep per finançar inversió), permet dir que

el Conselh d’Aran té capacitat per prendre decisions sobre com es gasten els

recursos. És a dir, no té capacitat per decidir com els obté, però sí com se’ls gasta

(on els destina). Té autonomia per la banda de la despesa i no per la banda de

l’ingrés. Això el fa poc corresponsable des d’un punt de vista fiscal: els ciutadans de

l’Aran paguen els seus impostos a altres governs (el de l’Estat i el de la Generalitat),

però en canvi reben un important volum de serveis del Conselh. Hi ha una clara

separació entre l’activitat de gastar i d’ingressar d’aquest govern. Això dificulta el

rendiment de comptes per part del govern al ciutadà. És a dir, a ulls dels ciutadans

aranesos, es tracta d’un govern que gasta (presta serveis) però no ingressa (no li

paguen tributs, o gairebé), la qual cosa pot tenir efectes negatius des del punt de

vista de l’eficiència. Caldria trobar mecanismes que permetessin als aranesos

vincular què aporten al seu govern i què en reben. Això milloraria el rendiment de

comptes, i per tant l’eficiència.

Cal dir que no només la possibilitat d’obtenir ingressos procedents de figures

tributàries pròpies proporciona autonomia financera als governs, sinó que aquesta

també pot venir condicionada per si tenen o no capacitat per endeutar-se. En la

mesura que el Conselh veu limitada aquesta capacitat, la seva autonomia per la

banda de l’ingrés es veu minvada. És cert que en un context de consolidació fiscal

com el que s’està vivint a l’estat espanyol i al conjunt de països de la Unió Europea,

27

aquesta capacitat s’ha vist fortament condicionada per a tots els governs (central,

autonòmics i locals). No obstant, els governs que més n’han patit les conseqüències

han estat els subcentrals (sobretot els locals).

L’augment de l’autonomia financera sempre ha estat una reivindicació, justificada i

encertada, que ha fet la Generalitat de Catalunya a l’hora de negociar amb

l’Administració central el seu model de finançament. No seria estrany doncs, que el

Conselh d’Aran també es plantegés fer-ho, per exemple, ampliant la seva capacitat

tributària (amb recàrrecs sobre impostos locals o de la Generalitat) o amb

participacions en impostos de la Generalitat.

ii) Equilibri vertical

Si es complís l’equilibri vertical, en el cas del model de finançament del Conselh

d’Aran, voldria dir que el grau de cobertura de les de seves necessitats de despesa

és el mateix que el grau de cobertura que té la Generalitat de Catalunya per cobrir

les seves. Això que acabem de dir es pot expressar en la següent formulació:

G C

G C

R Q R Q

E E

(1)

on GR i CR representen els recursos de la Generalitat de Catalunya i el Conselh

Generau, respectivament; GE i CE representen les necessitats de despesa de la

Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau, respectivament; i Q representa el

volum global de la subvenció de la Generalitat cap al Conselh Generau. Tal com es

desprèn d’aquesta fórmula, es tracta d’esbrinar si el volum de transferències que

ha rebut el Conselh d’Aran procedents de la Generalitat ( Q ) , és el que ha permès

l’equilibri vertical entre ambdós governs (el de la Generalitat i el d’Aran).

No cal dir que determinar la quantia de la subvenció necessària per garantir el

compliment del principi d’equilibri vertical presenta dificultats, per la qual cosa

també resulta difícil valorar si la quantia que rep actualment el Conselh Generau

d’Aran és suficient per satisfer les seves necessitats de despesa. Analitzar si es

compleix l’equilibri vertical exigeix quantificar el recursos de la Generalitat GR , els

del Conselh d’Aran CR , i les necessitats de despesa tant de la Generalitat GE com

del Conselh CE .

28

A continuació, i malgrat les dificultats que acabem d’assenyalar, es plantegen dues

maneres d’aproximar-nos a aquest càlcul de la quantia de recursos que hauria de

tenir en Conselh d’Aran per tal que es complís l’equilibri vertical:

a) Si partíssim del supòsit de que a l’any 2007, en el que es va començar a aplicar el

darrer règim de finançament que es basava en la valoració objectiva del cost

efectiu dels serveis traspassats, el volum global de les transferències que rebia el

Conselh Generau garantia la seva suficiència financera, sí que seria possible

analitzar com ha anat evolucionant l’equilibri vertical des d’aquell moment.

Una possibilitat seria acceptar que si s’hagués revisat aquell model en el moment

en que estava previst fer-ho, l’any 2011, s’hagués pres com any base per fer

l’actualització l’any 2010. Es tractaria, doncs, de comprovar quin era en aquell

moment el següent rati:

( )

( )

t t

G G

t t

C C

R Q E

R Q E

(2)

essent t l’any base, que en aquest cas és l’any 2010. Si aquest rati es donés per bo,

s’estaria acceptant que caldria mantenir-lo al llarg del temps. Per tant, s’hauria de

comprovar si s’ha modificat o no en els anys següents. Si s’ha modificat voldria dir

que s’ha trencat l’equilibri vertical que es donava a l’últim any del quadrienni fruit

del pacte de l’any 2007. Això ens permetria calcular el volum de recursos que

haguessin fet falta per mantenir aquell rati. En la interpretació dels resultats

s’hauria de tenir present que entre l’any 2010 i el 2013 s’han continuat realitzant

traspassos de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau

d’Aran8.

Està clar que, per calcular aquest rati, ens cal quantificar les necessitats de despesa

de la Generalitat t

GE i del Conselh t

CE .És a dir, ens cal definir un indicador de les

necessitats de despesa d’ambdós governs. Tant la teoria com el sistema comparat

mostren que l’indicador més senzill, i moltes vegades més acceptat, és el de la

població. Això voldria dir que per calcular aquell rati hauríem de considerar que t

Cat

t

G PE i que t

Aran

t

C PE , essent t

CatP la població de Catalunya de l’any 2010 i t

AranP

la població de l’Aran corresponent a l’any 2010.

8 Concretament, a l’any 2013 es van realitza nous traspassos de funcions per valor de 1.421.665 euros.

29

Cal tenir en compte, però, que aquest pot ser un indicador de necessitats de

despesa feble en el cas de la Vall d’Aran. En primer lloc, la comarca de la Vall

d’Aran és una comarca d’alta muntanya, la qual cosa pot implicar que tingui unes

necessitats de despesa especials, que no depenguin del seu volum de població. Per

exemple, la superfície o la superfície de bosc, podrien ser variables que

determinessin de manera significativa les seves necessitats de despesa. Cal tenir

present que, mentre a la Vall d’Aran hi habita tan sols el 0.134% de la població

total de Catalunya (any 2013), la seva superfície representa l’1,97% de la

superfície total i la seva superfície forestal el 13,7% del total. Tenint en compte que

bona part de les funcions i serveis en matèria forestal i conservació del medi

ambient és competència del Conselh Generau, la variable població estaria

infravalorant les seves necessitats de despesa.

En segon lloc, es tracta d’una comarca en la que la població està molt disseminada,

la qual cosa pot incrementar, tal com ha estat demostrat en diversos estudis, el cost

d’alguns serveis. Si bé la definició d’un bon indicador de necessitats de despesa

requeriria una anàlisi més complexa, una possible alternativa a considerar seria

calcular una “població ajustada” de la Vall d’Aran, d’una manera similar a com es

calcula per a les Comunitats Autònomes en el seu model de finançament. Aquestes

definicions alternatives de les necessitats de despesa, però, farien que el seu càlcul

fos més complex, per la qual cosa en aquest estudi s’utilitza la variable població.

La taula 8 mostra el resultat de fer aquest càlcul quan els recursos de la Generalitat

de Catalunya són els recursos que obté del seu model de finançament, és a dir, el

que obté per tributs cedits i participació en els fons del model de finançament

autonòmic (Fons de Suficiència Global, Fons de Garantia, Fons de Cooperació i Fons

de Competitivitat); i els recursos del Conselh Generau d’Aran són també els

recursos del seu model de finançament, excloent el finançament dels traspassos

realitzats després de 2010. Aquestes mesures dels recursos de la Generalitat de

Catalunya i del Conselh Generau d’Aran són les que es consideren més adequades i

més conservadores per a realitzar el càlcul de l’equilibri vertical. Això no obstant, a

l’annex 2.1 d’aquest document es mostra aquest mateix càlcul realitzat amb

mesures alternatives dels recursos de la Generalitat de Catalunya i del Conselh

Generau d’Aran.

Tenint en compte que l’indicador de necessitats de despesa utilitzat és la població

total de cada territori, els recursos que es mostren a la taula 8 per cadascuna de les

administracions són recursos per habitant.

30

Taula 8. Evolució del rati dels recursos per habitant de la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran. Període 2010-2013.

2010 2011 2012 2013 Variació

2010-2013

Recursos Generalitat 2,475.46 2,333.71 2,368.52 2,392.49 -3.4%

Recursos Conselh Generau 2,375.06 2,378.32 1,976.59 1,957.24 -17.6%

Rati Generalitat / Conselh 1.042 0.981 1.198 1.222 17.3% Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Annex 2.

Tal com es pot comprovar, el rati existent l’any 2010 no s’ha mantingut al llarg del

temps, sinó que ha augmentat en un 17,3%. S’ha trencat l’equilibri que es donava a

l’any 2010. Aquest augment del valor del rati vol dir que ha empitjorat la relació

entre els recursos per habitant de la Generalitat i els recursos per habitant del

Conselh, és a dir, s’amplia la diferència. Tal com es pot observar, durant el període

2010-2013 els recursos per habitant de la Generalitat de Catalunya han disminuït

un 3,4%, però els recursos per habitant del Conselh Generau han disminuït un

17,6%. Per tant, es podria dir que la no actualització del model ha suposat un

trencament de l’equilibri vertical a favor de la Generalitat.

b) Una altra alternativa seria comprovar si el percentatge dels ingressos del

Conselh d’Aran en relació als ingressos de la Generalitat s’ha mantingut al llarg del

temps. En el nostre cas, si tal com hem fet anteriorment, prenguéssim com a any

base el 2010, caldria calcular la relació t t

C GR R i veure si s’ha mantingut en els anys

posteriors. En cas que s’hagi modificat voldria dir que s’hauria trencat l’equilibri

existent en aquell moment. La taula 9 mostra el resultat d’aquest càlcul. Novament,

els recursos del Conselh Generau són els recursos del seu model de finançament,

excloent els recursos per traspassos realitzats després de 2010, i els recursos de la

Generalitat de Catalunya són també els del seu model de finançament.

Taula 9. Evolució del pes dels recursos del Conselh Generau en els recursos de la Generalitat. Període 2010-2013.

Any Recursos Conselh

(RC) Recursos Generalitat

(RG) % (RC / RG)

2010 24,239,884 18,620,845,033 0.130% 2011 24,239,884 17,619,502,908 0.138% 2012 19,876,627 17,951,726,493 0.111% 2013 19,748,572 18,091,807,884 0.109% Variació 2010-2013 -18.5% -2.8% -16.1% Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’annex 2.

31

Tal com es pot observar, el percentatge que representen els recursos del model de

finançament del Conselh Generau d’Aran sobre els recursos del model de

finançament de la Generalitat de Catalunya ha disminuït un 16,1% en el període

2010-2013, passant de representar el 0,130% al 0,109%. Això es deu a que els

recursos del Conselh Generau s’han reduït un 18,5% en aquest període, mentre

que els recursos de la Generalitat només s’han reduït un 2,8%. L’annex 2.2

presenta aquest resultat amb mesures alternatives de recursos per ambdues

administracions.

Val a dir que l’anterior aproximació és més ajustada que aquesta, atès que té en

compte no només l’evolució de la relació dels ingressos d’ambos governs, sinó

també la de les seves necessitats de despesa. De totes maneres la informació que

ens proporcionen pot ser complementària. Ambdues aproximacions posen de

manifest que s’està trencant l’equilibri existent l’any 2010. La no reforma del

model podria suposar un agreujament d’aquesta situació. Cal remarcar que

aquesta afirmació es fa acceptant la premissa que l’any 2010 existia equilibri, o dit

d’una altra manera, que es dóna per bo l’equilibri o desequilibri que hi havia aquell

moment. Això implícitament vol dir que s’està posant el rellotge a 0 i que no es

discuteix la possible infravaloració del cost efectiu dels serveis que s’han anat

transferint fins aleshores. Possiblement, aquesta infravaloració és un fet real,

sobretot si es té en compte la metodologia utilitzada per calcular aquell cost

efectiu. Si es considerés aquesta infravaloració el desequilibri a corregir encara

seria més gran.

iii) Equilibri horitzontal

En el cas que ens ocupa no ens cal comprovar si es compleix el principi d’equitat

horitzontal, perquè es tracta d’una relació estrictament vertical entre el govern de

la Generalitat i el de l’Aran.

El que si podria passar és que, en cas que el govern de l’Aran tingués competència

en l’organització del seu territori així com en la hisenda dels seus municipis,

considerés que li calen recursos suficients per garantir als seus ajuntaments el

compliment d’aquest principi d’equitat horitzontal. En tot cas, aquesta podria ser

una qüestió a plantejar-se en un futur.

32

iv) Transparència, estabilitat, coordinació i lleialtat institucional

Caldria comprovar fins a quin punt el model de finançament del Conselh d’Aran

està complint amb el principi de transparència i és entès pels seus ciutadans. La

transparència també afecta a la manera en que es produeixen les negociacions del

model per part dels diferents agents implicats. En aquest sentit cal demanar-se fins

a quin punt la informació que ha servit de base per a la negociació dels diferents

acords ha estat completa i simètrica.

En relació a l’estabilitat del model, es podria dir que s’havien instrumentat alguns

mecanismes d’actualització i seguiment que estaven contribuint a fer-lo estable al

llarg del temps. D’entrada, s’havien pactat unes regles d’actualització quadriennal

que permetien anar actualitzat la quantia global a rebre i la manera d’anar-la

augmentant durant els quatre anys del quadrienni. Es pot dir que, d’aquesta

manera, s’havia dissenyat un model i que per fer-lo estable al llarg del temps se

n’havien pactat unes regles d’actualització. Això es trenca a partir de l’any 2011,

moment en que tocava la revisió quadriennal pactada l’any 2007. A partir d’aquest

moment es podria dir que no es pot parlar d’un model de finançament “pròpiament

dit”, sinó d’una negociació “ad hoc” i de forma més o menys discrecional, d’una

quantia de recursos anuals a transferir per part de la Generalitat al Conselh

d’Aran, que està quantificada en funció de cap indicador de necessitats. Perdre el

mecanisme de revisió és renunciar a l’instrument que dóna estabilitat al model. El

que es feia cada quatre anys, des de l’acord de finançament del 1998, però sobretot

a partir de l’acord del 2002, no consistia en canviar l’estructura del model cada

quatre anys, sinó introduir els canvis necessaris per preservar-lo, per actualitzar-

lo. Que el funcionament del model fos més o menys estable fins el 2010, contribuïa

a evitar incerteses al govern de l’Aran que sabia de quins recursos disposaria

(sabia quina taxa d’actualització se li aplicaria cada any), i com els aniria rebent.

Està clar que amb menys incertesa sobre els recursos futurs, es fa més fàcil poder

prendre decisions sobre els que es vol i es pot fer en un futur. No saber de quins

recursos es disposarà l’any vinent i que això depengui d’una negociació de la que

no se’n saben els criteris que s’utilitzaran per determinar la quantia dels recursos,

fa molt difícil l’acció de govern.

Caldria comprovar fins a quin punt el model de finançament del Conselh d’Aran

disposa de mecanismes tècnics i institucionals que faciliten la coordinació entre els

dos governs, el de la Generalitat i el de l’Aran. Els mecanismes de coordinació

tècnica serien els que estan lligats a la manera en que es produeix la transferència

33

dels recursos (mensualment, trimestralment..), com es fan les previsions, com

s’acaba liquidant, etc. En aquest sentit seria necessari comprovar si tal com s’està

fent és o no millorable en termes tant d’eficiència com d’eficàcia. I la coordinació

institucional té a veure amb els òrgans que vetllen pel bon funcionament del

sistema. En aquest cas caldria esbrinar si els actuals òrgans de relació institucional

(Comissió Mixta, etc.) funcionen adequadament (la seva composició, la forma en

que es prenen els acords, la regularitat o no de els seves reunions...).

Només si el funcionament d’aquestes institucions està ben coordinat i és de

“qualitat” es podran assolir bons pactes i se’n podrà assegurar el seu compliment.

Només d’aquesta manera es podran resoldre els possibles conflictes inherents en

qualsevol relació financera entre dos governs que comparteixen responsabilitats i

recursos. És a dir, només d’aquesta manera es podrà facilitar la lleialtat

institucional. Quan un govern pot deixar de complir un pacte i pot deixar de

transferir els recursos necessaris per que l’altre govern pugui prestar els serveis

que prèviament havien pactat, s’està essent deslleial des d’un punt de vista

institucional. S’està essent deslleial amb la ciutadania d’aquell territori. Només

amb regles del joc clares i institucions que vetllin per fer-les complir es pot evitar

comportaments d’aquesta mena. Potser, en aquest sentit, caldria plantejar-se

introduir alguns canvis institucionals que facilitessin la negociació del model de

finançament del Conselh d’Aran i n’asseguressin la seva estabilitat i continuïtat, al

marge de possibles canvis de govern tant d’una banda com de l’altra. Només

d’aquesta manera s’aconsegueix que les institucions estiguin per sobre de

possibles canvis conjunturals.

5. Proposta de Reforma del model de finançament del Conselh d’Aran

5.1. Elements bàsics del model de finançament

Tal com s’apuntava a la introducció d’aquest informe, l’objectiu és oferir una

proposta sobre com podria ser el disseny del model de finançament del Conselh

d’Aran. Els apartats anteriors han permès descriure i analitzar la situació en la que

es troba actualment la hisenda del Conselh d’Aran. I concretament, en el darrer

apartat, s’han detectat els principals problemes del seu model de finançament.

D’una forma molt esquemàtica, es podria dir que aquests es resumeixen en: manca

d’autonomia financera i corresponsabilitat fiscal, trencament de l’equilibri vertical,

i falta de mecanismes d’actualització i de seguiment del model que n’asseguri la

seva estabilitat i garanteixin la lleialtat institucional. Per tant, la proposta que a

continuació es detallarà està orientada a la solució d’aquests problemes.

34

Està clar que el que defineix un model de finançament és: a) la quantia de recursos

que ha d’aportar el model; b) com es reben aquests recursos, és a dir, la seva

estructura: quina part dels recursos s’obtindrà a través de tributs, quina part

s’obtindrà a través de subvencions i de quin tipus de subvencions es tracta

(incondicionades o específiques); i c) com evolucionaran els recursos al llarg del

temps, és a dir, quins seran els mecanismes de revisió actualització que donaran

estabilitat al model. A continuació es proposa, en primer lloc, quina podria ser

l’estructura del nou model de finançament; en segon lloc, com es podria calcular la

quantia global de recursos que hauria d’aportar el model a l’any base; i en tercer

lloc, com s’actualitzarien aquests recursos al llarg dels temps i com s’hauria d’anar

revisant (no canviant) el model per fer-lo viable al llarg dels anys i per que s’anés

adaptant a les possibles noves circumstàncies.

5.2. Estructura del model

A continuació es mostra l’estructura del model de finançament que es proposa

dissenyar. El Conselh d’Aran rebrà un Fons Global de Finançament d’Aran9 (FGFA),

que s’obtindrà a través de dos subfons: el Fons Incondicionat de l’Aran (FIA) i el

Fons Específic d’Inversions de l’Aran (FEIA). El que acabem de dir es pot expressar

de la manera següent:

FGFAt = FIAt + FEIAt (3)

essent FGFAt el Fons Glogal de Finançament d’Aran corresponent a l’any t; FIAt el

Fons Incondicionat de l’Aran corresponent a l’any t; i FEIAt el Fons Específic

d’Inversions de l’Aran corresponent a l’any t.El volum global de recursos que rebrà

el Conselh procediria, doncs, de dues vies: una d’incondicionada i l’altra que es

destinarà al finançament d’inversions:

En relació a la quantia corresponent al FIA es podria decidir entre dues

alternatives:

a) Rebre’l tot en forma de subvenció incondicionada; o

b) Rebre’n una part a través d’una participació territorialitzada en algun

impost de la Generalitat, preferentment l’IRPF. També es podria estudiar la

9 Les denominacions que es faran servir en endavant per referir-nos a les diferents fonts d’ingressos que es proposen, són evidentment a títol d’exemple, i per tant, caldria que fossin els dos governs que pacten el model qui les acabessin concretant.

35

possibilitat de que fos en l’IVA. En aquest cas l’expressió (3) quedaria

modificada de la manera següent:

FGFAt = (t

FIA + % territorialitzat IRPFt )+ FEIAt (4)

on FIAt = t

FIA + % territorialitzat IRPFt. La introducció d’una participació

territorialitzada respondria a l’objectiu d’introduir al model alguna

mesura, encara que dèbil, de coresponsabilitat fiscal. Es tractaria de que

els ciutadans aranesos identifiquessin alguna contribució directa al Govern

aranès. S’hauria de facilitar d’alguna manera que ho poguessin visualitzar,

és a dir, que sabessin que una part del seu IRPF es destina a finançar

serveis que són prestats pel Conselh d’Aran. Una manera de facilitar

aquesta visualització seria, per exemple, fent que hi figurés d’alguna

manera en els impresos de l‘impost.

Es proposa d’entrada que el pes del FEIA en relació al FGFA sigui del 8% .

Aquest és el pes mig que van suposar les transferències de capital rebudes pel

Conselh d’Aran en relació al total de transferències rebudes de la Generalitat

entre els anys 2007 (primer any de funcionalment del darrer model de

finançament) i 2010.

5.3. Càlcul de la quantia global de recursos a rebre a través del model de

finançament: el FGFA

5.3.1. Restabliment de l’equilibri vertical

Per calcular el volum global de recursos que hauria de rebre el Conselh Generau es

proposa fer servir el concepte d’equilibri vertical, descrit i analitzat en el punt 4

d’aquest informe. És a dir, es considera que la quantia de recursos que hauria

d’aportar el model de finançament hauria de ser aquella que fes possible que la

relació entre el grau de cobertura de les necessitats de despesa del Conselh d’Aran

i el grau de cobertura de les necessitats de despesa de la Generalitat es mantingués

estable al llarg del temps.

Les taules 8 i 9 de l’apartat anterior mostraven, a través de dues possibles

aproximacions, que aquesta relació, considerant com any de referència el 2010,

s’havia trencat a favor de la Generalitat. Fent servir, doncs, aquelles taules es pot

calcular quina hauria d’haver estat la quantia de recursos que el Conselh hauria

d’haver rebut de més cada any per tal de mantenir el rati inicial (el del 2010).

36

a) En la primera aproximació s’ha calculat quin era el rati que ve donat per

l’expressió (2) l’any 2010 i com havia anat evolucionant a partir d’aleshores.

Ara, la taula 10 ens permet veure quina seria la quantia de recursos a afegir al

model per mantenir aquest rati inicial. Si la negociació es fes a dia d’avui, a la

quantia del model de finançament de l’any 2013 s’haurien d’afegir 3,412,618

euros. Això no obstant, també es podria demanar que es compensessin els

imports que haurien d’haver rebut els anys anteriors per mantenir l’equilibri

vertical de l’any 2010, i que no van rebre. Aquest import addicional seria de

1,555,814 euros (igual a la suma dels imports de 2011 i 2012).

Taula 10. Càlcul de la quantia per mantenir el rati de l’any base 2010.

2010 2011 2012 2013 Rati Generalitat / Conselh Generau

1.042 0.981 1.198 1.222

Quantia per mantenir el rati 2010 (A)

24,239,884 22,820,479 22,851,847 23,161,190

Quantia rebuda (B) 24,239,884 24,239,884 19,876,627 19,748,572

Diferència (A-B) 0 -1,419,406 2,975,220 3,412,618 Font: elaboració pròpia.

b) En la segona aproximació, s’ha calculat la relació t t

C GR R corresponent a l’any

2010 i la seva evolució posterior. La taula 11 ens permet comprovar quants

recursos hauria d’haver rebut de més el Conselh per mantenir aquesta relació

en els anys següents. En aquest cas, la quantia addicional que hauria de rebre

el Conselh Generau a l’any 2013 és de 3,802,633 euros.

Taula 11. Càlcul de la quantia per mantenir el pes de l’any base 2010.

2010 2011 2012 2013

% (RC / RG) 0.130% 0.138% 0.111% 0.109% Quantia per mantenir el % de 2010 (A)

24,239,884 22,936,376 23,368,852 23,551,205

Quantia rebuda (B) 24,239,884 24,239,884 19,876,627 19,748,572

Diferència (A-B) 0 -1,303,508 3,492,225 3,802,633 Font: elaboració pròpia.

Així doncs, l’any 2013 la quantia de recursos addicional que hauria d’haver aportat

el model de finançament al Conselh d’Aran a l’any 2013 es mouria entre una

forquilla de 3,412,618 euros a 3,802,633 euros. Aquesta quantia addicional ens

permetria recuperar la situació d’equilibri vertical de l’any 2010.

37

5.3.2. Valoració dels serveis traspassats

D’acord amb el que estableix la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim

especial de la Vall d’Aran, en l’anàlisi de les valoracions dels serveis traspassats

s’han de tenir en compte tant els costos directes i indirectes com els d’inversió que

corresponguin. Això no obstant, les valoracions realitzades no sempre tenen en

compte adequadament els recursos necessaris per al manteniment i conservació

dels edificis traspassats. Aquesta mancança va ser parcialment compensada per

l’Acord de 10 de novembre de 2009, on s’acorda el Pla extraordinari

d’infraestructures, que havia de suposar unes transferències per inversions de

4.000.000 d’euros, i per les transferències de capital que la Generalitat ha anat

realitzant al Conselh Generau de manera discrecional. A partir de l’any 2010, però,

les transferències de capital experimenten una davallada important, el que posa

novament de relleu la infravaloració que es va fer del cost efectiu de determinats

traspassos.

D’acord amb les dades corresponents a la liquidació del pressupost del Conselh

Generau d’Aran, durant el període 2007-2010 va rebre una mitjana de 2,219,347

euros en forma de transferències de capital. Per tant, per tal de solventar el

problema de la incorrecta valoració del cost efectiu dels traspassos realitzats en

períodes anteriors, i garantir així un nivell adequat de recursos al Conselh Generau

per a que pugui fer front a les seves necessitats d’inversió, es proposa que la

quantia global per a l’any base 2013 s’incrementi en 2,219,347 euros, és a dir, que

s’incorpori la quantia que habitualment rep el Conselh Generau d’Aran en forma de

transferències de capital dins del seu model de finançament.

5.3.3. Millora de la transparència i disminució de la discrecionalitat

Cal tenir en compte, però, que durant tot el període analitzat el Conselh Generau

d’Aran també ha anat rebent sistemàticament transferències corrents de la

Generalitat de Catalunya, a part dels recursos del model de finançament i de les

transferències de capital. D’acord amb les estimacions realitzades, durant el

període 2007-2010 el Conselh Generau d’Aran va rebre una mitjana de 2,925,438

euros en forma de transferències corrents.

Degut a la discrecionalitat amb la qual s’assignen aquestes transferències, durant

els darrers anys han experimentat una davallada important, que també ha afectat

de manera negativa a l’equilibri vertical entre la Generalitat de Catalunya i el

Conselh Generau d’Aran, que no s’ha tingut en compte en els càlculs anteriors. Per

38

tal de reduir aquesta discrecionalitat, i millorar la transparència i l’estabilitat del

sistema, es proposa que aquest import també s’inclogui a la quantia global del

model de finançament.

5.3.4. Càlcul de la quantia global de recursos del model de finançament

D’acord amb els càlculs dels apartats anteriors, el Fons Global de Finançament

d’Aran (FGFA), calculat per a l’any base 2013, hauria d’incorporar, d’una banda, les

quanties establertes pel model de finançament actual (sense incloure el FCLC), tant

per a finançar competències traspassades com per finançar polítiques pròpies. Tal

com es pot observar a la Taula 12, aquesta quantia és de 21,170,236 euros

(17,528,484 euros més 3,641,752 euros). Addicionalment, hauria d’incorporar les

quanties que habitualment rep del Conselh Generau en forma de transferències de

capital o corrents procedents de la Generalitat de Catalunya i que, d’acord amb els

càlculs anteriors, serien de 2,219,347 euros i 2,925,438 euros, respectivament.

Finalment, a aquesta quantia, caldria afegir-hi els recursos necessaris per al

restabliment de l’equilibri vertical de l’any 2010. Si bé s’ha estimat que aquests

recursos estarien compresos en una forquilla de valors, incloem aquí l’extrem

inferior d’aquesta forquilla, de 3,412,612 euros.

Taula 12. Càlcul del Fons Global de Finançament d’Aran (FGFA).

2010 2011 2012 2013

Recursos per traspassos 19,769,908 19,769,908 16,211,260 17,528,484

Recursos per polít. pròpies 4,469,976 4,469,976 3,665,366 3,641,752

Quantia per inversions 2,219,347 2,219,347 2,219,347 2,219,347

Quantia per reduir discrecionalitat

2,925,438 2,925,438 2,925,438 2,925,438

Quantia addicional per restablir equilibri vertical

0 -1,419,406 2,975,220 3,412,618

Quantia total proposta (FGFA)

29,384,669 27,965,264 27,996,631 29,727,639

Quantia rebuda 30,251,786 28,089,357 22,421,363 24,516,634

Diferència -867,117 -124,093 5,575,267 5,211,004

Font: elaboració pròpia.

Per tant, la quantia del Fons Global de Finançament d’Aran (FGFA) necessària per

restablir l’equilibri vertical de l’any 2010, i tenir en compte les necessitats de

finançament de la Vall d’Aran, és de 29,727,639 euros, quantia que representa un

39

increment de 5,211,004 euros respecte a la quantia rebuda a l’any 201310. A la

Taula 12 es presenten també les xifres de les quanties que hauria d’haver rebut el

Conselh Generau cada any en el cas de que aquest model de finançament s’hagués

començat a aplicar a l’any 2010.

5.3.5. Recursos del model de finançament

Partint de que la quantia del Fons Global de Finançament d’Aran a l’any base 2013

hauria de ser de 29,727,639 euros, podem calcular la quantia del Fons Específic

d’Inversions d’Aran (FEIA), que d’acord amb l’argumentació anterior hauria de ser

del 8% del total; i la quantia del Fons Incondicionat d’Aran (FIA), que obtenim com

la diferència dels dos anteriors. Els resultats són els que es mostren a la taula 13.

Taula 13. Quantia dels recursos del model de finançament d’Aran. Any 2013.

Quantia

Any Base 2013 Pes

Fons Global de Finançament d'Aran (FGFA) 29,727,639 100%

Fons Incondicionat d'Aran (FIA) 27,349,428 92%

Fons Específic d'Inversions d'Aran (FEIA) 2,378,211 8% Font: elaboració pròpia.

D’acord amb la quantia del Fons Global de Finançament d’Aran, tindríem que:

( )0,812

( )

t t

G G

t t

C C

R Q E

R Q E

(5)

i que el pes dels recursos del Conselh Generau sobre els recursos del model de

finançament de la Generalitat de Catalunya és del 0,164%.

5.4. Mecanismes d’actualització i seguiment de model

Es proposa recuperar la revisió quadriennal del model, no per canviar-lo cada

quatre anys, sinó per assegurar-ne la seva estabilitat. Hem vist que és important

que allò que es pacta per un any base, es continuï complint al llarg del temps. I està

clar que hi poden haver circumstàncies que poden fer que això no es doni.

Aquestes circumstàncies podrien ser degudes a causes discrecionals com, per

exemple, canvis en la normativa per part de la Generalitat que signifiquin un

augment de les obligacions de despesa del Conselh d’Aran. O poden ser causes no

10 Aquestes xifres han de ser recalculades una vegada s’estimi de manera exacta la quantia de les transferències corrents rebudes pel Conselh Generau fora del seu model de finançament actual.

40

discrecionals com, per exemple, un comportament més expansiu de les necessitats

de despesa del Conselh d’Aran per raons estructurals. Això pot passar si la

prestació de serveis que requereixen un volum de despesa que està relacionat amb

la variable població, com per exemple la sanitat, ha estat transferida al Conselh, de

manera que si la població augmenta la seves necessitats de despesa també

augmenten. A més pot passar que el fet que el govern de l’Aran estigui més proper

a la ciutadania, fa que possiblement hagi de respondre a noves necessitats que es

van generant en la societat, de manera que les seves necessitats de despesa

creixerien en major mesura que les necessitats de despesa del govern de la

Generalitat. En tot cas aquest tipus de circumstàncies provoca un trencament de

l’equilibri pactat a l’any 0, en contra del Conselh d’Aran, degut a un canvi en el pes

de les seves necessitats de despesa respecte les de la Generalitat.

El trencament de l’equilibri inicial no hauria de preocupar massa si el govern de

l’Aran tingués accés als mateixos tributs que té la Generalitat i amb les mateixes

condicions (amb igual capacitat normativa). Si fos així, davant d’un trencament de

l’equilibri inicial, el Conselh podria resoldre’l augmentant els seus ingressos

tributaris fins assolir de nou aquell equilibri. En aquest cas, doncs, no estaria

justificat un augment dels recursos procedents del governs de la Generalitat, donat

que per fer-ho, aquest govern també hauria d’augmentar els seus tributs. Però tal

com hem vist, aquest no és el cas. El govern de l’Aran no té el mateix accés a les

bases tributàries que té la Generalitat. Per tant, en aquest cas, davant d’un possible

trencament de l’equilbri inicial, hi ha un únic camí, un únic procediment per

restablir-lo que consisteix en augmentar el volum de recursos a rebre procedents

de la Generalitat (augmentar el volum del FGFA). Per tant, cal que el model prevegi

el mecanisme que se seguirà per procedir, en cas que sigui necessari, a actualitzar

el FGFA. Es poden plantejar dues possibilitats:

- Re-calcular cada any el volum del FGFA de manera que es compleixi

l’equilibri pactat en el primer any del quadrienni. És a dir el rati inicial

sempre seria el mateix. En aquest cas es podria assegurar que no es

trencaria l’equilibri acordat en el moment inicial per causes no

discrecionals, com variacions diferencials en la població o en el volum de

recursos de cada administració, de manera que és la opció més adequada

des d’un punt de vista teòric11. Al final del quadrienni caldria revisar si cal

mantenir o canviar aquell rati.

11 De fet, el model de finançament autonòmic funciona d’aquesta manera.

41

- Calcular el volum del FGFA només l’any base del quadrienni i actualitzar-la

(no re-calcular-la) durant els quatre anys següents. En aquet cas cal escollir

una taxa anual d’actualització del volum inicial del FGFA, és a dir:

tt xIAFGFAFGFA 0 [3]

Essent, FGFAt = Fons Global de Finançament de l’Aran corresponent a l’any t

del quadrienni; FGFA0 = Fons Global de Finançament de l’Aran corresponent

a l’any base; i IAt= índex d’actualització corresponent a l’any t.

Aquesta segona possibilitat exigeix, doncs, haver de triar l’índex

d’actualització que s’aplicarà. Tradicionalment, en els anteriors models, i tal

com hem vist anteriorment, l’índex que s’havia utilitzat per actualitzar les

transferències al Conselh ha estat el de l’IPC. Es podria continuar amb

aquesta opció o proposar-ne d’altres. Per exemple: a) La taxa de variació

dels ingressos tributaris de la Generalitat (ITG). Això voldria dir que els

recursos del Conselh evolucionarien a la mateixa taxa en que ho fan els

ingressos tributaris de la Generalitat; b) La taxa de variació el PIB de l’Aran,

tot i que actualment la última dada publicada correspon a 2010. En aquest

cas significaria que els recursos del govern creixen de la mateixa manera en

que ho fa la “renda” de l’Aran; c) Una mitjana entre la taxa de variació del

PIB i la de l’IPC.

Hi ha un altre aspecte que caldria ser revisat a cada final de quadrienni, que és el

pes que ha de tenir el FEIA respecte el FGFA. Seria recomanable que aquest pes

anés disminuint de manera que al cap d’uns anys tots el ingressos procedents de la

Generalitat fossin incondicionats. Cal recordar que quan més incondicionats són

els ingressos d’un govern de més autonomia disposa, atès que no hi ha cap mena

d’especificació de quin ha de ser el seu destí.

42

Annex 1. Traspassos de competències al Conselh Generau

A continuació s’enumeren els traspassos de funcions de la Generalitat de Catalunya

al Conselh Generau d’Aran en les diferents matèries, per al període 1992-2005, així

com el finançament del qual han anat acompanyats aquests traspassos.

1. En relació a foment i l’ensenyament de l’aranès i de la seva cultura:

- Creació i gestió del Centre de Normalització Lingüística de la Val d’Aran

(Decret 305/1992, de 14 de desembre). Finançament per funcionament:

11.300.000 ptes.; despeses per sou del director: 4.184.129 ptes. Ampliació

finançament per funcionament a partir 1998: 8.000.000 (Decret 291/1997,

d’11 de novembre).

2. En relació a les matèries sobre les quals la Generalitat de Catalunya havia de

cedir competències i serveis al Conselh Generau:

a) Ensenyament

- En matèria d’elaboració i producció de llibres de text i materials didàctics

en llengua aranesa: es traspassa la dotació anual de 4.000.000 ptes

(Decret 212/1999).

- En matèria dels serveis de transport i menjador dels centres docents

públics: es traspassa la gestió dels serveis de transport i menjador

escolar, amb una dotació anual de 104.384.769 ptes. Aquesta quantitat es

revisarà anualment en funció del nombre d’alumnes usuaris dels serveis

indicats. La determinació del preu del servei de menjador que han de

satisfer els usuaris haurà de respectar el preu màxim que per a cada curs

escolar estableix la corresponent resolució del Departament

d’Ensenyament (Decret 212/1999).

- En matèria d’auxiliars de conversa en llengua aranesa: es traspassa la

dotació anual de 3.858.342 ptes. (Decret 212/1999).

- En matèria d’activitats relatives a la implantació de la reforma educativa i

el desenvolupament de la llengua aranesa (funcionament, contractació

administrativa i activitats): es traspassa la dotació anual de 5.000.000

ptes. (Decret 212/1999).

43

- En matèria de formació permanent del professorat en llengua i cultura

aranesa: es traspassa l’organització de cursos de normalització

lingüística per aconseguir la capacitació que permeti ensenyar l’aranès i

ensenyar en aranès i l’organització d’altres activitats de formació

relacionades amb la llengua i la cultura aranesa, amb una dotació anual

de 1.200.000 ptes. (Decret 212/1999).

- Es traspassen al Conselh Generau les competències i els serveis en

matèria de formació ocupacional en l’àmbit de l’hoteleria i en concret la

gestió de l’Escola d’Hoteleria ubicada a Les. Es traspassa una participació

indivisa del 37,25 per cent de l’immoble, destinat a residència, escola i

parc de bombers. El traspàs de competències en matèria de formació

ocupacional es deixa sense efectes amb el Decret 44/2005.

b) Cultura

- Subvencions a ajuntaments, entitats privades i particulars per a la

realització d’activitats culturals o per a la inversió en equipaments

culturals (Decret 305/1992, de 14 de desembre). Finançament:

4.000.000 ptes. per al foment d’activitats culturals i 4.000.000 per al

foment de la inversió en equipaments culturals, d’acord amb Pla

comarcal de muntanya. Ampliació finançament per al foment d’activitats

culturals: 2.000.000 ptes., a partir de 1998 (Decret 291/1997, d’11 de

novembre).

c) Sanitat

- Es transfereix al Conselh Generau la gestió del transport sanitari no

assistit del sistema sanitari públic que té el seu origen dins l’àmbit

territorial d’era Val d’Aran, independentment de la seva destinació

(Decret 399/2000). Finançament: 44.000.000 ptes. (2654.445,32 euros),

actualitzable segons IPC:

- La gestió dels serveis i les prestacions del sistema sanitari públic a Era

Val d’Aran, amb subjecció a la relació d’activitats que estableix l’apartat

segon d’aquest article; la gestió i l’execució de les actuacions i els

programes institucionals en matèria de promoció i protecció de la salut,

prevenció de la malaltia, assistència sanitària i socio-sanitària i

rehabilitació a Era Val d’Aran; la gestió i l’administració dels centres, els

44

serveis i els establiments de protecció de la salut i d’atenció sanitària i

socio-sanitària de naturalesa pública a Era Val d’Aran; l’establiment, la

gestió i l’actualització d’acords, convenis i concerts per a la prestació a

Era Val d’Aran dels serveis sanitaris transferits (Decret 354/2001). Les

funcions enunciades inclouen el traspàs de les activitats i serveis

següents:

- la gestió de l’atenció hospitalària d’aguts. Finançament: 607.900.000

ptes. (3.653.552,58 euros);

- la gestió dels serveis de salut mental i la gestió dels serveis de

drogodependències. Finançament: 10.963.000 ptes. (65.888,96

euros);

- la gestió dels serveis d’oxigenoteràpia domiciliària. Finançament:

4.513.000 ptes. (27.123,68 euros);

- la gestió del manteniment, l’adequació i la millora dels consultoris

locals de titularitat municipal. Finançament: 4.500.000 ptes.

(27.045,54 euros).

- la gestió de l’atenció primària de salut. Finançament per personal:

111.290.000 ptes. (668.866,37 euros). Finançament per material:

2.699.000 ptes. (16.221,32 euros). Finançament per productes

intermedis: 20.521.000 ptes. (123.333,69 euros).

- la gestió dels serveis d’atenció a la insuficiència renal. Finançament:

16.429.000 ptes. (98.740,28 euros);

- la gestió de l’atenció socio-sanitària;

- la gestió dels serveis de transport de pacients. Finançament:

120.000.000 ptes. (721.214,53 euros);

- la gestió de les funcions següents en matèria de salut pública:

vigilància i control sanitaris dels aliments i les activitats d’elaboració,

transformació, conservació, emmagatzematge, transport i vendes

relacionades, informes de protecció de la salut en els expedients

d’autorització i de llicència ambientals, informes sanitaris en relació

amb les instal·lacions i les condicions higienico-sanitàries dels

45

establiments d’allotjament turístic i de els instal·lacions destinades a

activitats de lleure amb infants i joves, informes sanitaris en matèria

del domini públic hidràulic, execució de les activitats de vigilància de

la qualitat sanitària de les aigües de consum públic i emissió

d’informes sanitaris preceptius en compliment de la reglamentació

tècnico-sanitària que regula el subministrament i el control de la

qualitat de les aigües de consum públic, autoritzacions i informes

sanitaris en matèria de policia sanitària mortuòria, anàlisi i

seguiment de totes les activitats que es realitzen en l’àmbit territorial

d’Era Val d’Aran que puguin tenir incidència en la salut pública.

Finançament: 12.648.167 ptes. (76.017,01 euros);

- la gestió del 061 Val d’Aran (emergències mèdiques). Finançament:

60.000.000 ptes. (360.607,26 euros);

- i serveis generals. Finançament: 40.000.000 ptes. (240.404,84 euros)

(Decret 354/2001). Finançament: quantitat total de 1.011.463.167 ptes.

(6.079.016,07 euros). En relació amb els serveis de l’Espitau dera Val

d’Aran, es realitzarà una auditoria independent per tal de certificar la seva

situació econòmica. En cas que aquesta auditoria posi de manifest la

necessitat de modificar la valoració que es fixa en aquest apartat, es

procedirà d’acord amb el que estableix l’article 4 d’aquest Decret. Sens

perjudici d’aquestes quantitats, es fixa una aportació econòmica única per

un import de 144.000.000 ptes. (865.457,43 euros), que el Conselh

destinarà a l’ampliació del servei d’urgències, el de consultes externes i la

reparació de la teulada de l’Espitau dera Val d’Aran. Aquesta quantitat

s’abonarà mitjançant els pagaments corresponents durant els anys 2002,

2003 i 2004 per un import de 48.000.000 ptes.

d) Serveis Socials

- El Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova la

refosa de les lleis 12/1983, 26/1985, i 4/1994 en matèria d’assistència i

serveis socials, preveu que el Govern de la Generalitat pugui delegar

competències en aquesta matèria als consells comarcals. El Decret

128/1995, de 28 de març, estableix que els traspassos de funcions en

matèria de serveis socials entre la Generalitat de Catalunya i els consells

comarcals i els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants es

46

facin efectius mitjançant una comissió paritària. La comissió paritària

entre el Conselh Generau i la Generalitat de Catalunya ha adoptat, el 9

d’abril de 1997, l’acord de traspàs de serveis socials d’atenció primària.

- Es traspassen al Conselh Generau d’Aran els serveis socials d’atenció

domiciliària de titularitat de l’Institut Català d’Assistència i Serveis

Socials gestionats pel Conselh Generau d’acord amb el conveni marc

signat al 1994 i pròrrogues successives, que formen part dels serveis

socials d’atenció primària que s’han de prestar amb el caràcter de serveis

mínims en l’Àrea Bàsica de Serveis Socials Val d’Aran, concretament, el

servei d’ajuda domiciliària. L’autorització administrativa per a l’obertura,

modificació o tancament dels serveis objecte de traspàs, la seva

inscripció al registre, la inspecció dels serveis esmentats i l’aplicació del

règim sancionador en matèria de serveis socials, són funcions que

continuaran essent exercides per la Generalitat de Catalunya (Decret

302/1997). Els serveis que assumeix el Conselh General d’Aran no

comporten cap traspàs de mitjans personals. Finançament: crèdits

pressupostaris previstos, que són 2.051.100 ptes., corresponents al cost

del servei traspassat i despeses genèriques.

- Es delega en el Conselh Generau d’Aran la gestió dels serveis de segon

nivell d’atenció a la gent gran; la durada de la delegació s’estableix en

quatre anys. La delegació comprèn la gestió de la Residència Geriàtrica St

Antoni de Vielha i del centre de dia per a gent gran de Vielha i la resta de

serveis de segon nivell d’atenció a la gent gran que es puguin crear o

equipar en un moment posterior (Acord de 23 de desembre de 1997,

prorrogat per Acord de Govern de 23 de juliol de 2002 per un període de

quatre anys; traspassats definitivament amb el Decret 285/2003).

Finançament: s’assignen al Conselh Generau els crèdits

pressupostàriament previstos per al finançament dels costos totals, o de

la part proporcional corresponent, que per tot l’any 1997 es quantifica en

84.894.620 ptes. L’actualització dels crèdits corresponents als costos

propis de la prestació es farà d’acord amb l’actualització que hagin sofert

els serveis socials similars prestats pel Departament de Benestar Social.

Finançament després del traspàs: en concepte de despeses de

funcionament i manteniment ordinari de la Residència Geriàtrica i del

Centre de dia per a l’any 2003 es traspassa la quantitat de 598.177,20

euros, amb un índex d’ocupació del 100%. No obstant això, un cop

47

executades les obres d’ampliació de la residència, l’import per traspassar

s’actualitzarà d’acord amb el nou nombre de places.

- Es traspassen al Conselh Generau les competències i serveis que estaven

delegats, així com d’altres competències en matèria de serveis socials:

serveis socials d’atenció a la gent gran i, en concret, la gestió de la

residència i el centre de dia; serveis socials d’atenció primària; serveis

d’atenció precoç; servei residencial d’estada limitada per a dones

maltractades; servei de transport adaptat; es traspassa la competència

per al foment dels serveis de centres ocupacionals per a persones amb

disminució. La inspecció dels serveis esmentats i l’aplicació del règim

sancionador en matèria de serveis socials són funcions de la Generalitat

(Decret 285/2003). Finançament: l’import de les retribucions d’un

funcionari, que és 17.488,64 euros i un cost de S.S de 5.524,66 euros. En

concepte de despeses per al foment i el manteniment dels serveis socials

d’atenció primària: 143.288,18 euros; en concepte de despeses per al

foment i el manteniment dels serveis de centres ocupacionals per a

persones amb disminució: 89.331,47 euros; en concepte de despeses de

manteniment dels serveis d’atenció precoç: 30.000 euros; per al servei

residencial d’estada limitada per a dones maltractades, i en especial per

al desenvolupament del programa contra violència domèstica, es

traspassa 1.946,20 euros; per a la realització dels serveis de transport

adaptat, es traspassa la quantitat de 24.275 euros. A partir de l’any 2004,

els imports a que es refereixen els apartats anteriors es calcularan

segons el procediment que s’estableix a la clàusula segona de l’Acord de

13 de novembre de 2002 entre el Departament d’Economia i el Conselh

Generau per a l’aplicació d’un nou règim de finançament.

e) Ordenació del territori i urbanisme

- Es traspassa al Conselh la titularitat de l’aparcament de Baqueira i la seva

gestió; la Generalitat es reserva el dret d’ús de les instal·lacions de

l’aparcament, amb la ubicació d’un destacament de materials i

allotjament de maquinària per a les tasques de conservació de la

carretera C-28 (Decret 283/2003). No hi figura finançament.

- Decret 97/2003, pel qual es crea la Comissió Territorial d’Urbanisme de

la Val d’Aran i se’n regula la composició i el funcionament intern.

48

- Decret 96/2005, de modificació del Decret 97/2003, d'1 d'abril, pel qual

es crea la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Val d'Aran i se'n regula

la composició i el funcionament intern.

f) Turisme

- Es transfereixen al Conselh Generau dera Val d’Aran les competències en

matèria de promoció turística en la seva més àmplia accepció, incloent-hi

la senyalització turística (Decret 298/1997). Finançament per a l’exercici

1997: 20.000.000 ptes. Per a cada exercici, el criteri d’actualització de la

dotació econòmica és l’IPC.

- Es transfereixen al Conselh Generau dera Val d’Aran les competències en

matèria d’inspecció tècnica, autorització i classificació de les següents

empreses turístiques: allotjaments turístics (empreses explotadores

d’apartaments, hotels i pensions, residències cases de pagès i càmpings),

establiments de restauració i empreses d’esports d’aventura (Decret

176/1999). Finançament: per a l’exercici econòmic 1999 es fixa la

quantitat de 6.000.000 ptes, equivalents a 36.060,73 euros, actualitzables

anualment segons l’IPC.

- Es transfereixen al Conselh Generau d’Aran les competències en matèria

d’inspecció de disciplina turística i de procediment, així com l’exercici de

la potestat sancionadora dins a un milió de pessetes; també es

transfereix la imposició de multa coercitiva fins a 100.000 ptes. (Decret

257/2000). Finançament: per a l’exercici econòmic 2000, es fixa en

3.000.000 ptes. (18.030,36 euros), actualitzable segons l’IPC.

g) Protecció, conservació i administració del seu patrimoni històric i

artístic.

- Gestió dels museus, biblioteques, arxius i altres centres de dipòsit

cultural d’abast comarcal. Concretament, la creació del Museu Comarcal

de la Val d’Aran (Decret 305/1992, de 14 de desembre). Es transfereixen

3 immobles del museu de la Val d’Aran i el personal funcionari del

museu, que és el director. Finançament per funcionament del museu:

5.200.000 ptes.; despeses per sou del director: 4.388.586 ptes.

49

- Restauració i conservació d’immobles d’interès històrico-artístic (Decret

305/1992, de 14 de desembre). Finançament: 10.000.000 ptes., d’acord

amb Pla comarcal de muntanya.

- Oficialització dels símbols dels ens locals del seu àmbit territorial, donant

assistència als ens locals per a l’elaboració dels projectes d’escut i de

bandera, emetent informe sobre els expedients d’adopció, rehabilitació,

modificació o canvi dels símbols dels ens locals d’Era Val d’Aran, etc.

(Decret 352/2002).

h) Protecció de la natura, muntanya i vies forestals.

i) Agricultura, ramaderia, pesca, caça i aprofitaments forestals.

- En matèria de caça i pesca fluvial: expedició de les llicències de pesca

fluvial i de caça; i vigilància i denúncies en matèria d’infraccions de caça i

de pesca fluvial (Decret 288/1997, de 31 d’octubre). Les funcions

relatives a la gestió i l’ordenació en matèria de pesca fluvial que té

atribuïdes el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca d’acord amb

la normativa vigent; pesca elèctrica amb finalitat de repoblació o

salvament dins el territori de la Vall d’Aran; informar prèviament dels

treballs que s’hagin de realitzar en les lleres dels rius; informar de totes

aquelles qüestions que afectin la pesca fluvial (Decret 150/1999).

L’exercici de la potestat sancionadora en matèria de pesca fluvial (Decret

368/2001).

- En matèria d’aprofitaments forestals: autoritzacions per a qualsevol

tipus d’aprofitament forestal, així com per a rompudes i canvis de

conreu; assessorament en matèria de producció forestal; aprovació dels

projectes tècnics de gestió; assistència tècnica i aprovació del programa

anual de millores de les forests d’utilitat pública; autoritzacions

d’ocupacions i servituds en forests d’utilitat pública; autoritzacions

excepcionals per encendre foc; actuacions per a la prevenció d’incendis

forestals; vigilància i denúncia en matèria d’aprofitaments forestals

(Decret 288/1997, de 31 d’octubre). Subrogació en els drets i deures

inherents als convenis o consorcis subscrits per l’Administració forestal

amb els ajuntaments d’Era Val d’Aran per a la reforestació i tractament

de les masses forestals de la seva propietat; i autorització

d’aprofitaments de productes del bosc (Decret 150/1999). L’exercici de

50

la potestat sancionadora en matèria d’aprofitaments forestals (Decret

368/2001).

- En matèria de protecció dels animals: vigilància i denúncies per infracció

de disposicions vigents sobre protecció dels animals (Decret 288/1997,

de 31 d’octubre). L’exercici de les funcions previstes per l’Administració

de la Generalitat en la Llei 3/1998 de protecció dels animals i l’exercici

de la potestat sancionadora en matèria de protecció dels animals i de

gossos considerats potencialment perillosos (Decret 368/2001). Es

traspassa al Conselh la competència per a la declaració de nuclis

zoològics; la tramitació i la resolució de les denúncies en matèria de

protecció dels animals que s’hagin efectuat en el seu territori i la gestió

dels aspectes relatius a la identificació dels animals de companyia que

s’adquireixin a Era Val d’Aran; la gestió dels processos administratius en

relació amb el seu àmbit territorial vinculats a la Llei 10/1999 sobre

tinença de gossos considerats potencialment perillosos, la tramitació de

denúncies i exercici de la potestat sancionadora; i la gestió dels registres

d’animals de companyia, d’associacions de protecció i defensa dels

animals i el registre de nuclis zoològics (Decret 146/2003). Finançament:

12.000 euros per a l’exercici 2003 per finançar les funcions traspassades;

per als anys següents, l’import es calcularà d’acord amb el que estableix

la clàusula segona de l’Acord amb el Departament d’Economia de 13 de

novembre de 2002.

- En matèria de circulació motoritzada: vigilància i denúncies per infracció

de les disposicions vigents sobre circulació motoritzada al medi natural

(Decret 288/1997, de 31 d’octubre). Autoritzacions en relació amb la

circulació motoritzada en els espais naturals de protecció especial i en els

camins i pistes que discorren pel territori d’Era Val d’Aran, així com la

resta de competències que preveu el Decret 166/1998 de regulació de

l’accés motoritzat al medi natural (Decret 150/1999). Es transfereix

l’exercici de la potestat sancionadora en relació amb la circulació

motoritzada en els espais naturals de protecció especial així com els

camins i pistes que discorren pel territori aranès d’acord amb la

normativa (Decret 365/2000).

- En matèria de restauració hidrologico-forestal: determinar conjuntament

amb el departament d’agricultura les obres i els treballs de restauració

51

hidrologico-forestal que es realitzaran en el territori de la Vall d’Aran

(Decret 150/1999).

- En matèria de fauna: planificació i realització, conjuntament amb el

Departament, de les actuacions de repressió del furtivisme, així com del

recompte cinegètic d’aprofitaments o cens; autoritzacions previstes a la

normativa vigent per a la realització d’activitats fotogràfiques,

científiques i esportives (Decret 150/1999).

- En matèria d’artesania alimentària: promoció dels productes artesanals

d’Era Val d’Aran, podent-se acollir als ajuts de la Generalitat (Decret

150/1999).

(Decret 288/1997, de 31 d’octubre) Es transfereix la propietat de 2 béns

immobles i 6 vehicles. Finançament Decret 288/1997: 38.092.610 ptes. per

retribucions i triennis del personal traspassat; 934.510 ptes. per

complements retribució; 1.000.000 ptes. per despeses d’immobilitzat

material (a l’any 1997 1.300.000 ptes.); 775.000 ptes. per despeses de

manteniment de l’immobilitzat material; 960.000 ptes. per carburant;

440.000 ptes. per vestuari; 110.000 ptes. per formació; 300.000 ptes. per

assegurança de vehicles; 5.463.229 ptes. per transferències a entitats

promotores d’activitats agràries; total: 48.075.349 ptes.; + 80% de l’import

total de les sancions que es recaptin per infraccions comeses a la Val d’Aran

en relació a les matèries traspassades.

(Decret 150/1999) La dotació econòmica és la que preveu l’Acord del 31 de

juliol de 1997, actualitzable segons l’IPC.

- En matèria d’Agricultura i ramaderia: totes les funcions que realitza

l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a

Era Val d’Aran, àdhuc les de suport tècnic (Decret 259/2000).

Finançament: la dotació econòmica total de la transferència incloses les

despeses de personal es fixa en 44.941.837 ptes. (despeses de personal:

27.985.837 ptes.

j) Salvaments i extinció d’incendis.

- Serveis de salvaments i extinció d’incendis que fins ara gestionava

l’Administració de la Generalitat de Catalunya; establiment de convenis i

altres formes de cooperació amb les entitats locals de l’àmbit territorial

52

d’Era Val d’Aran i d’altres administracions, si escau, així com

l’actualització dels que estiguin vigents en la data d’efectivitat del

traspàs, en els quals el Conselh se subroga en la posició que tenia

l’Administració de la Generalitat; les funcions que venia desenvolupant

en aquesta matèria la Generalitat amb anterioritat al traspàs (Decret

170/1994, de 14 de juny). Es traspassa el personal que presta serveis en

qualitat de membre dels cossos de bombers voluntaris en els parcs de

Bòssost, Les i Vielha, detallats a l’acord de 1994; i el parc de bombers de

Vielha i els béns mobles especificats a l’acord de traspàs de 1993.

Finançament: 25.000.000 ptes. anuals, actualitzables segons increment

del IPC.

- Realització d’actuacions en matèria de prevenció d’incendis forestals. El

Conselh es podrà acollir als ajuts, tant econòmics com tècnics, que puguin

establir la Generalitat o altres administracions per a la gestió de la

prevenció d’incendis forestals (Decret 150/1999).

- Es transfereix al Conselh Generau la titularitat de l’heliport de Vielha i la

seva gestió; es transfereixen al Conselh els mitjans materials i personals

necessaris per al desenvolupament de les funcions del servei traspassat;

la Generalitat es reserva el dret d’ús de l’heliport de Vielha (Decret

147/2003). Finançament: en concepte de despeses de conservació,

reparació i manteniment ordinari i assegurança de l’heliport, per a l’any

2003, la quantitat de 13.500 euros; en concepte de retribucions

corresponents al personal tècnic adscrit a l’heliport, es fixa la dotació

econòmica per a 2003 de 43.240 euros; les dotacions econòmiques per

aquests dos conceptes seran aportades pel Departament de Justícia i

Interior. En concepte de costos indirectes dels serveis, per a l’any 2003 es

fixa la quantitat de 9.000 euros, dels quals el Departament de Justícia i

Interior n’aportarà 6.000 euros i el Departament de Política territorial i

Obres 3.000 euros. Per als anys següents, aquests imports es calcularan i

transferiran d’acord amb el que estableix la clàusula segona de l’acord

signat amb el departament d’economia en data 13 de novembre de 2002.

- El Conselh d’Aran se subroga en els drets i obligacions derivades de

l’Acord entre el Departament de Treball i l’Ajuntament de Les, de 1987,

relatiu a la cessió d’ús temporal de l’edifici de la Residència de Les per

destinar-lo a parc de bombers (Decret 178/2003).

53

k) Joventut

- Gestió dels albergs de joventut Era Garona (Salardú) i Matacabós (Les),

d’acord amb els criteris generals que fixi la Generalitat. Es transfereix la

titularitat dels albergs (Decret 292/1997). Durant l’exercici 1997, el

Departament de Cultura haurà de realitzar les obres per adequar els

albergs al Pla de prevenció d’incendis i de seguretat (8.200.000 ptes. a

l’alberg Era Garona i 3.000.000 ptes. a l’Alberg Matacabós). Finançament:

per al 1998, en concepte de despeses generals d’explotació, la quantitat

que fixi la comissió de seguiment, en funció del resultat d’explotació dels

albergs durant l’exercici 1997. En exercicis successius, amb el límit

temporal de l’any 2000, el Departament de Cultura podrà aportar

dotacions complementàries en funció del pla de viabilitat que s’aprovi

per la comissió de seguiment, que determinarà també les necessitats

d’inversions.

- Funcions executives en matèria d’instal·lacions juvenils (Decret

292/1997).

- Gestió de l’Oficina de Serveis a la Joventut en els termes establerts en el

Conveni signat el 7 de novembre de 1994. (Decret 292/1997).

Finançament: 3.000.000 ptes. anuals, actualitzables segons l’IPC.

l) Oci i temps lliure

m) Esports

n) Medi ambient

- En matèria d’educació ambiental: la creació de programes i la posada en

marxa d’actuacions adreçades a promoure la informació ambiental, la

sensibilització ciutadana i l’educació ambiental (Decret 365/2000).

- En matèria de millora de boscos: l’ordenació silvícola per a la

conservació i millora de l’estat de la massa forestal; les actuacions

adreçades a l’ordenació dels camins rurals; l’aprovació dels plans

d’ordenació forestal; la gestió dels arbres monumentals i de la flora

protegida. Es transfereix al Conselh l’exercici de la potestat sancionadora

(Decret 365/2000). Finançament: 40.000.000 ptes. anuals.

54

- En matèria de protecció de la fauna: la gestió i vigilància de la part

aranesa de la Reserva Nacional de caça; aprovació dels Plans tècnics de

gestió cinegètica; gestió integral de la fauna autòctona protegida, de la

fauna cinegètica i de la resta de fauna no catalogada; conservació i

recuperació d’ecosistemes aquàtics continentals; autorització dels

permisos referents a estudis i captures científiques; tramitació i

pagament de les indemnitzacions de danys causats per la reintroducció

de l’ós bru. El Programa de reintroducció de l’ós, atès el seu caràcter

supra-estatal i supranacional, continuarà sota la responsabilitat del

Departament de Medi Ambient. Es transfereix al Conselh l’exercici de la

potestat sancionadora (Decret 365/2000). Es traspassa la gestió de la

fauna piscícola i la gestió dels ecosistemes aquàtics continentals (Decret

368/2001).

- En matèria d’avaluació d’impacte ambiental: participació en les

subponències i òrgans tècnics especialitzats encarregats d’impacte

ambiental de les obres, projectes i activitats que s’emplacin en el territori

de la Val d’Aran; elaboració d’informes que facin referència a les obres o

actuacions que afectin a la recuperació dels components de l’entorn

(Decret 365/2000). Corresponen al Conselh les funcions d’òrgan

ambiental en relació amb els projectes en què tingui la competència

substantiva per a la seva aprovació o autorització i que hagin de

sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental (Decret 43/2005).

- En matèria d’espais inclosos al Pla d’espais d’interès natural: és

responsabilitat del Conselh Generau la gestió dels espais inclosos dins del

PEIN delimitats a l’àmbit del territori aranès. EL Conselh es podrà acollir

als ajuts tant econòmics com tècnics que estableixi la Generalitat (Decret

150/1999). L’exercici de la potestat sancionadora en matèria d’espais

naturals (Decret 368/2001).

- En matèria d’espais protegits: gestió i administració dels espais del PEIN

i d’altres espais protegits sempre que no estiguin dins de l’espai del Parc

Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes (Decret 365/2000). La gestió

conjunta dels espais del PEIN inclosos en el territori aranès que limiten el

parc nacional de St. Maurici i Aigüestortes (Decret 368/2001).

- En matèria de gestió i recuperació de l’espai natural: correspon al

Conselh Generau la realització d’accions de recuperació de zones obertes

55

(prats naturals) amb la finalitat de mantenir aquests espais de gran

diversitat biològica i de recuperar zones amb presència d’hàbitats

d’interès comunitari (Decret 43/2005).

(Decret 365/2000) Es transfereixen 3 vehicles i 3 funcionaris. Finançament:

la dotació econòmica que es transfereix per a la resta de serveis traspassats

(a més de la millora dels boscos, per la qual es reben 40.000.000 ptes.) és de

35.000.000 ptes., distribuïbles entre despesa corrent i inversions. Aquestes

quantitats s’actualitzaran d’acord amb l’IPC. A més, cost retribucions:

12.117.211 ptes. Les taxes que fan referència a les competències

traspassades seran ingressades pel Conselh.

(Decret 368/2001) Es transfereix una dotació de 4.150.126 ptes. (24.942,76

euros) per tal de crear un lloc de treball d’agent rural o categoria equivalent

al Conselh Generau dera Val d’Aran. Aquesta dotació s’actualitzarà

anualment, d’acord amb el percentatge d’increment que s’aprovi amb

caràcter general per al personal funcionari de la Generalitat.

(Decret 43/2005) Es transfereix una dotació de 108.000 euros per a

l’exercici 2005. Per als anys següents, l’import es calcularà i es transferirà

d’acord amb el que estableix la clàusula segona de l’Acord amb el

Departament d’Economia de 13 de novembre de 2002.

o) Recollida i tractament de residus sòlids

p) Salubritat pública (veure sanitat)

q) Carreteres locals

r) Transport interior de viatgers

- En matèria de serveis regulars de transport de viatgers per carretera: el

Conselh se subroga en la posició de la Generalitat de Catalunya com a ens

concedent respecte a la concessió del servei públic regular del transport

de viatgers per carretera entre Eth Pont de Rei, Salardú i Vaquèira, per

Vielha, el termini del qual finalitza el gener de 2008 (Decret 164/1999).

- En matèria d’altres serveis de transport interior: autorització dels serveis

discrecionals consolidats i amb reiteració d’itinerari de transport de

viatgers per carretera adreçats a un col·lectiu homogeni i específic

56

d’usuaris (escolars, treballadors, etc) amb recorregut integrament

comprès a Era Val d’Aran; altres tipus de serveis de transport de viatgers

per carretera reiterats, complementaris als serveis regulars i amb

recorregut integrament compres a Era Val d’Aran; aquesta transferència

s’entén sens perjudici de la reserva en favor de la Generalitat de

Catalunya de la competència per a l’exercici de les facultats inspectores i

d’imposició de sancions, les quals hauran de ser exercides prèvia

comunicació al Conselh Generau d’Aran, per tal que aquest pugui

formular les observacions que consideri adients (Decret 164/1999).

- Serveis infraestructurals: instal·lació, manteniment i conservació de les

marquesines destinades a servir de lloc d’espera per als usuaris de

serveis de transport de viatgers per carretera en els termes que

s’estableixen al corresponent Conveni de col·laboració entre el

Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Conselh

Generau d’Aran. A aquests efectes s’ha de preveure la inversió necessària

per a la instal·lació de quinze marquesines en un període de cinc anys

(Decret 164/1999).

(Decret 164/1999) Finançament: 2.000.000 ptes. destinades a sufragar les

despeses de personal ocasionades al Conselh com a conseqüència de

l’assumpció de la gestió d’aquestes competències, actualitzable segons IPC;

ajut a l’explotació de serveis de transport: 8.000.000 ptes. anuals

actualitzables segons IPC, d’acord amb el que estableix el Pla Comarcal de

muntanya; per instal·lacions de marquesines, la dotació anual prevista en el

Conveni de col·laboració entre el departament de política territorial i el

Conselh. Es transfereix la propietat de les marquesines d’Arròs i Vilamòs.

s) Artesania

t) Altres:

- En matèria de defensa dels consumidors i dels usuaris: atenció al

consumidor a través d’una oficina oberta al públic a la seu del Conselh

Generau; la tramitació de els reclamacions presentades i de les

mediacions que se’n derivin; l’exercici de la secretaria de tribunals

arbitrals quan es constitueixin a la seu del Conselh Generau; la realització

de tasques inspectores i de les diligències prèvies que es derivin de la

presentació d’una denúncia; el desplegament a la comarca de les

57

campanyes d’inspecció i de control sistemàtic programades

periòdicament pel Departament de Comerç; la realització de la presa de

mostres i les anàlisis necessàries de productes i béns; l’atenció a les

alertes referents a productes perillosos; la preparació de sessions

d’informació, de formació i d’educació sobre temes relacionats amb

consum amb ajuntaments, associacions de consumidors, gremis, etc.; el

foment de la mediació i l’arbitratge com a vies de resolució de conflictes

en matèria de consum i foment de l’adhesió d’empreses i entitats a la

Junta Arbitral de Consum de Catalunya (Decret 45/2005). Finançament:

45.900 euros per a l’exercici 2005. Per als anys següents, l’import es

calcularà i es transferirà d’acord amb el que estableix la clàusula segona

de l’Acord amb el Departament d’Economia de 13 de novembre de 2002.

3. Corresponen al Conselh Generau les facultats que la legislació de la Generalitat

reconegui a les comarques en relació amb les activitats i els serveis de

competència municipal, l’assistència als municipis i la cooperació amb aquests,

la planificació territorial i les actuacions especials de muntanya.

58

Taula 1. Evolució de

ls re

cursos del Con

selh Gen

erau

 d'Aran pe

r con

ceptes. P

eríode

 201

0‐20

13. Euros.

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 (red

ucció 

18%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)Va

riació 20

10‐201

3

Educació

1,12

8,08

01,12

8,08

0Cu

ltura i Mitjans d

e Co

mun

icació

327,01

832

7,01

8Presidèn

cia

281,11

728

1,11

7Po

lítica Territo

rial i Obres Púb

lique

s27

6,72

327

6,72

3Ag

ricultura, A

limen

tació i A

cció Rural

454,64

445

4,64

4Co

merç, con

sum

325,82

232

5,82

2Med

i Ambien

t i Habita

tge

1,54

3,22

91,54

3,22

9Interio

r, Re

lacion

s Institucionals i Participació

1,28

6,14

11,28

6,14

1Salut

12,723

,206

12,723

,206

Bene

star i familia

1,42

3,92

81,42

3,92

8Fina

nçam

ent com

petències traspa

ssad

es aba

ns 201

019

,769

,908

19,769

,908

16,211

,260

16,106

,819

‐18.5%

Traspassos després de 20

060

00

1,42

1,66

5Fina

nçam

ent com

petències traspa

ssad

es19

,769

,908

19,769

,908

16,211

,260

17,528

,484

‐11.3%

Fina

nçam

ent p

olítiqu

es pròpies

4,46

9,97

64,46

9,97

63,66

5,36

63,64

1,75

2‐18.5%

TOTA

L mod

el fina

nçam

ent

24,239

,884

24,239

,884

19,876

,627

21,170

,237

‐12.7%

TOTA

L mod

el fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos

24,239

,884

24,239

,884

19,876

,627

19,748

,572

‐18.5%

Altres tran

sferèn

cies corrents

2,83

0,86

32,61

2,95

42,47

0,11

91,30

5,04

0Taxa variació

‐7.7%

‐5.5%

‐47.2%

‐53.9%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b tran

sf. corrents i sen

se nou

s traspassos)

27,070

,747

26,852

,838

22,346

,746

21,053

,612

Taxa variació

‐0.8%

‐16.8%

‐5.8%

‐22.2%

Tran

sferèn

cies de capital

3,18

1,03

91,23

6,51

874

,618

2,04

1,35

8Taxa variació

‐61.1%

‐94.0%

2635

.7%

‐35.8%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b tran

sferèn

cies corrents i de capital i se

nse 

nous traspa

ssos)

30,251

,786

28,089

,357

22,421

,363

23,094

,969

Taxa variació

‐7.1%

‐20.2%

3.0%

‐23.7%

FCLC (1

,86%

 del to

tal com

arcal)

709,87

164

5,98

362

3,37

355

8,00

0Taxa variació

‐9.0%

‐3.5%

‐10.5%

‐21.4%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b FCLC, transferències i sen

se nou

s traspa

ssos)

30,961

,657

28,735

,340

23,044

,737

23,652

,969

Taxa variació

‐7.2%

‐19.8%

2.6%

‐ 23.6%

TOTA

L INGRE

SSOS NO FINAN

CERS

34,849

,860

31,987

,077

26,350

,055

28,894

,351

Taxa variació

‐8.2%

‐17.6%

9.7%

‐17.1%

TOTA

L INGRE

SSOS

34,849

,860

31,987

,077

26,350

,055

28,894

,351

Taxa variació

‐8.2%

‐17.6%

9.7%

‐17.1%

Font: elabo

ració pròp

ia a partir dels A

cords d

e fin

ançamen

t de 20

07, 201

0, 201

2 i 201

3 i Con

selh Gen

erau

 de la Valh d'Aran.

Anne

x 2. Càlcul de l'evolució de

 la re

lació en

tre els recursos d

e la Gen

eralita

t i del Con

selh Gen

erau

 i de

 la qua

ntia necessària

 per re

stab

lir l'eq

uilib

ri de

 l'an

y ba

se 201

0. 

Dife

rents ap

roximacions.

59

Taula 2. Evolució de

ls re

cursos del Con

selh Gen

erau

 d'Aran sense no

us traspa

ssos després de 20

10. Euros.

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 (red

ucció 

18%)

Acord 20

13 (red

ucció 

0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t24

,239

,884

.30

24,239

,884

.30

19,876

,626

.59

19,748

,571

.61

Tl

dld

fiil

fè

i27

07074

706

2685

283

849

2234

674

559

2105

361

152

Total m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies corrents

27,070

,747

.06

26,852

,838

.49

22,346

,745

.59

21,053

,611

.52

Total m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies corrents i 

de capita

l30

,251

,785

.99

28,089

,356

.73

22,421

,363

.48

23,094

,969

.33

Total m

odel de fin

ançamen

t, altres transferèn

cies corrents i 

30,961

,657

.21

28,735

,339

.54

23,044

,736

.89

23,652

,969

.33

de capita

l i FCLC

Taula3.Evolucióde

lsrecursos

delaGen

eralita

tdeCa

talunya.Eu

ros.

Font: elaboració pròpia a partir de

ls acords de fin

ançamen

t.

Taula 3. Evolució de

ls re

cursos de la Gen

eralita

t de Ca

talunya. Euros.

2010

2011

2012

2013

Ingressos p

er im

postos (C

ap. I i II)

12,150

,146

,480

16,968

,379

,400

20,712

,533

,720

16,422

,479

,000

Ingressos d

el m

odel de fin

ançamen

t18

,620

,845

,033

17,619

,502

,908

17,951

,726

,493

18,091

,807

,884

Ifi

ll

2137

373

390

019

64108

780

120

13849

894

419

82176

056

4Ingressos n

o fin

ancers se

nse en

s locals

21,373

,733

,900

19,641

,087

,801

20,138

,498

,944

19,821

,760

,564

Ingressos totals sen

se ens locals

31,113

,342

,587

31,931

,055

,984

32,483

,708

,282

35,016

,258

,698

Font: Gen

eralita

t de Catalunya.

Taula 4. Evolució de

 la pob

lació.

2010

2011

2012

2013

Població Vall d'Aran

10,206

10,192

10,056

10,090

Població Catalun

ya7,51

2,38

17,53

9,61

87,57

0,90

87,55

3,65

0y

,,

,,

,,

,,

%0.13

6%0.13

5%0.13

3%0.13

4%Font: IDESCA

T.

60

Anne

x 2.1. Càlcul de la qua

ntia necessària

 per re

stab

lir l'eq

uilib

ri vertical de l'any

 base 20

10. D

iferents alternatives.

2.1.1.a) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos; Recursos C

atalun

ya = Cap

itols I i II

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

1,61

4.12

2,24

7.35

2,73

3.18

2,17

1.50

34.5%

Gen

eralita

t de Catalunya

1,61

4.12

2,24

7.35

2,73

3.18

2,17

1.50

34.5%

Consell G

eneral d'Aran

2,37

5.06

2,37

8.32

1,97

6.59

1,95

7.24

‐17.6%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.68

00.94

51.38

31.10

963

.2%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

033

,702

,953

40,441

,935

32,239

,539

Dife

rència 

9,46

3,06

920

,565

,30 8

12,490

,967

2.1.1.b) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos; Recursos C

atalun

ya = m

odel fina

nçam

ent

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

10‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,47

5.46

2,33

3.71

2,36

8.52

2,39

2.49

‐3.4%

Consell G

eneral d'Aran

2,37

5.06

2,37

8.32

1,97

6.59

1,95

7.24

‐17.6%

RatiGen

eralita

t/Co

nselhGen

erau

d'Aran

104

2098

1119

8122

217

3%Ra

ti Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 dAran

1.04

20.98

11.19

81.22

217.3%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

022

,820

,479

22,851

,847

23,161

,190

Dife

rència 

‐1,419

,406

2,97

5,220

3,41

2,61

8

2.1.1.c) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos; Recursos C

atalun

ya = Recursos n

o fin

ancers se

nse 

enslocals

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,84

1.91

2,60

1.84

2,65

7.36

2,62

1.52

‐7.8%

Consell G

eneral d'Aran

2,37

5.06

2,37

8.32

1,97

6.59

1,95

7.24

‐17.6%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.19

71.09

41.34

41.33

911

.9%

Qti

ti

ltid

l'20

1022

16176

222

33266

422

10592

2

ens locals

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

022

,161

,762

22,332

,664

22,105

,922

Dife

rència 

‐2,078

,122

2,45

6,03

72,35

7,350

2.1.1.d) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos; Recursos C

atalun

ya = Recursos totals s

ense ens 

locals

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

4,13

8.38

4,23

1.89

4,28

7.97

4,63

3.06

12.0%

Consell G

eneral d'Aran

2,37

5.06

2,37

8.32

1,97

6.59

1,95

7.24

‐17.6%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.74

21.77

92.16

92.36

735

.9%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

024

,753

,575

24,746

,938

26,828

,936

py

,,

,,

,,

Dife

rència 

513,69

14,87

0,31

17,08

0,364

61

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

1,61

3.75

2,24

7.00

2,73

2.85

2,17

1.32

34.6%

Consell G

eneral d'Aran

2 ,65

2.43

2,63

4.70

2,22

2.23

2,08

6.58

‐21.3%

2.1.2.a) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents sense no

us traspa

ssos; R

ecursos C

atalun

ya = 

Capitols I i II

Consell G

eneral dAran

2,65

2.43

2,63

4.70

2,22

2.23

2,08

6.58

21.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.60

80.85

31.23

01.04

171

.0%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

037

,641

,947

45,170

,113

36,010

,186

Dife

rència 

10,789

,10 8

22,823

,367

14,956

,575

2.1.2.b)

Indicado

rderecursos

respecte

alesn

ecessitats.R

ecursosV

alld'Aran=mod

elfin

ançamen

tambtran

sferen

cies

corren

tssenseno

ustraspa

ssos;R

ecursosC

atalun

ya

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,47

5.08

2,33

3.36

2,36

8.19

2,39

2.32

‐3.3%

Consell G

eneral d'Aran

2,65

2.43

2,63

4.70

2,22

2.23

2,08

6.58

‐21.3%

RatiGen

eralita

t/Co

nselhGen

erau

d'Aran

093

3088

6106

6114

722

9%

2.1.2.b) In

dicado

r de recursos re

specte a les ne

cessita

ts. R

ecursos Va

ll dAran

 = m

odel fina

nçam

ent a

mb tran

sferen

cies corrents  sen

se nou

s traspassos; Recursos Ca

talunya 

= mod

el fina

nçam

ent

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 dAran

0.93

30.88

61.06

61.14

722.9%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

025

,485

,671

25,520

,977

25,868

,147

Dife

rència 

‐1,367

,168

3,17

4,23

14,81

4,53

5

2.1.2.c Indicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents  se

nse no

us traspa

ssos; R

ecursos C

atalun

ya = 

Rfi

ll

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,84

1.53

2,60

1.49

2,65

7.03

2,62

1.34

‐7.7%

Consell G

eneral d'Aran

2,65

2.43

2,63

4.70

2,22

2.23

2,08

6.58

‐21.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.07

10.98

71.19

61.25

617

.3%

Recursos no fin

ancers se

nse en

s locals

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

024

,749

,916

24,941

,036

24,689

,215

Dife

rència 

‐2,102

,922

2,59

4,29

13,63

5,604

2.1.2.d) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents  se

nse no

us traspa

ssos; R

ecursos C

atalun

ya = 

Recursos to

tals se

nse en

s locals

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

4,13

8.01

4,23

1.54

4,28

7.64

4,63

2.89

12.0%

Consell G

eneral d'Aran

2,65

2.43

2,63

4.70

2,22

2.23

2,08

6.58

‐21.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.56

01.60

61.92

92.22

042

.3%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

027

,644

,683

27,637

,431

29,963

,773

Qp

y,

,,

,,

,Dife

rència 

791,84

55,29

0,68

58,91

0,16

1

62

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

1,61

3.32

2,24

6.84

2,73

2.84

2,17

1.05

34.6%

Consell G

eneral d'Aran

2 ,96

4.12

2,75

6.02

2,22

9.65

2,28

8.90

‐22.8%

2.1.3.a) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital sen

se nou

s traspassos; Recursos 

Catalunya = Ca

pitols I i II

Consell G

eneral dAran

2,96

4.12

2,75

6.02

2,22

9.65

2,28

8.90

22.8%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.54

40.81

51.22

60.94

974

.3%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

042

,073

,160

50,491

,045

40,247

,236

Dife

rència 

13,983

,803

28,069

,682

17,152

,267

2.1.3.b)

Indicado

rderecursos

respecte

alesn

ecessitats.R

ecursosV

alld'Aran=mod

elfin

ançamen

tambtran

sferen

cies

corren

tsicap

italsen

seno

ustraspa

ssos;R

ecursos

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,47

4.66

2,33

3.20

2,36

8.18

2,39

2.05

‐3.3%

Consell G

eneral d'Aran

2,96

4.12

2,75

6.02

2,22

9.65

2,28

8.90

‐22.8%

RatiGen

eralita

t/Co

nselhGen

erau

d'Aran

083

5084

7106

2104

525

2%

2.1.3.b) In

dicado

r de recursos re

specte a les ne

cessita

ts. R

ecursos Va

ll dAran

 = m

odel fina

nçam

ent a

mb tran

sferen

cies corrents i cap

ital sen

se nou

s traspassos; Recursos 

Catalunya = mod

el fina

nçam

ent

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.83

50.84

71.06

21.04

525.2%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

028

,483

,321

28,524

,666

28,909

,550

Dife

rència 

393,96

46,10

3,30

25,81

4,58

1

2.1.3.c Indicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital  sense no

us traspa

ssos; R

ecursos 

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,84

1.11

2,60

1.33

2,65

7.02

2,62

1.07

‐7.7%

Consell G

eneral d'Aran

2,96

4.12

2,75

6.02

2,22

9.65

2,28

8.90

‐22.8%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.95

90.94

41.19

21.14

519

.5%

Catalunya = Re

cursos no fin

ancers se

nse en

s locals

/Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

027

,660

,616

27,875

,867

27,591

,672

Dife

rència 

‐428

,740

5,45

4,50

44,49

6,70

2

2.1.3.d) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital  sense no

us traspa

ssos; R

ecursos 

Catalunya=Re

cursos

totalssenseen

slocals

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

4,13

7.58

4,23

1.38

4,28

7.63

4,63

2.62

12.0%

Consell G

eneral d'Aran

2,96

4.12

2,75

6.02

2,22

9.65

2,28

8.90

‐22.8%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.39

61.53

51.92

32.02

445

.0%

Qti

ti

ltid

l'20

1030

89512

930

88815

033

48624

0

Catalunya = Re

cursos to

tals sen

se ens locals

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

030

,895

,129

30,888

,150

33,486

,240

Dife

rència 

2,80

5,77

28,46

6,78

610

,391

,270

63

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

1,61

3.23

2,24

6.75

2,73

2.76

2,17

0.98

34.6%

Consell G

eneral d'Aran

3,03

3.67

2,81

9.40

2,29

1.64

2,34

4.20

‐22.7%

2.1.4.a) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital i FCLC sense no

us traspa

ssos; R

ecursos 

Catalunya = Ca

pitols I i II

Consell G

eneral dAran

3,03

3.67

2,81

9.40

2,29

1.64

2,34

4.20

22.7%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.53

20.79

71.19

20.92

674

.2%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

043

,061

,305

51,677

,309

41,192

,666

Dife

rència 

14,971

,948

29,255

,946

18,097

,696

214b)

Idi

dd

tl

itt

RV

lld'A

dlfi

tbt

fi

ti

itliFCLC

tR

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,47

4.57

2,33

3.11

2,36

8.10

2,39

1.98

‐3.3%

Consell G

eneral d'Aran

3,03

3.67

2,81

9.40

2,29

1.64

2,34

4.20

‐22.7%

2.1.4.b) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent a

mb tran

sferen

cies corrents i cap

ital i FCLC sense no

us traspa

ssos; R

ecursos 

Catalunya = mod

el fina

nçam

ent

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.81

60.82

81.03

31.02

025

.1%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

029

,151

,737

29,194

,109

29,588

,142

Dife

rència 

1,06

2,38

06,77

2,74

66,49

3,17

2

2.1.4.cIndicado

rderecursos

respecte

alesn

ecessitats.R

ecursosV

alld'Aran=totalfinan

çamen

tambtran

sferen

cies

corren

tsicap

italiFCLC

senseno

ustraspa

ssos;R

ecursos

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,84

1.01

2,60

1.24

2,65

6.94

2,62

1.00

‐7.7%

Consell G

eneral d'Aran

3,03

3.67

2,81

9.40

2,29

1.64

2,34

4.20

‐22.7%

RtiG

litt/

ClhG

d'A

093

6092

3115

9111

819

4%

2.1.4.c Indicado

r de recursos re

specte a les ne

cessita

ts. R

ecursos Va

ll dAran

 = to

tal finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital i FCLC sense no

us traspa

ssos; R

ecursos 

Catalunya = Re

cursos no fin

ancers se

nse en

s locals

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.93

60.92

31.15

91.11

819

.4%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

028

,309

,694

28,530

,051

28,239

,266

Dife

rència 

220,33

76,10

8,68

85,14

4,29

6

2.1.4.d) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital  i FCLC sense no

us traspa

ssos; R

ecursos 

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

4,13

7.49

4,23

1.29

4,28

7.55

4,63

2.54

12.0%

Consell G

eneral d'Aran

3,03

3.67

2,81

9.40

2,29

1.64

2,34

4.20

‐22.7%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.36

41.50

11.87

11.97

644

.9%

Catalunya = Re

cursos to

tals se

nse en

s locals

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 dAran

1.36

41.50

11.87

11.97

644

.9%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 201

031

,620

,178

31,613

,068

34,272

,245

Dife

rència 

3,53

0,82

19,19

1,70

511

,177

,276

64

2.a) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral (m

odel de fin

ançamen

t sen

se nou

s traspassos) so

bre els ingressos de la Gen

eralita

t

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t24

,239

,884

24,239

,884

19,876

,627

19,748

,572

% so

bre els ingressos per im

postos

0.20

0%0.14

3%0.09

6%0.12

0%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

024

,239

,884

33,852

,395

41,322

,088

32,763

,308

Dife

rència

09,61

2,51

021

,445

,461

13,014

,736

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t24

,239

,884

24,239

,884

19,876

,627

19,748

,572

% so

bre els ingressos del m

odel de fin

ançamen

t0.13

0%0.13

8%0.11

1%0.10

9%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

022

,936

,376

23,368

,852

23,551

,205

Dife

rència

‐1,303

,508

3,49

2,22

53,80

2,63

3

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t24

,239

,884

24,239

,884

19,876

,627

19,748

,572

% so

bre els ingressos no fin

ancers (sen

se ens locals)

0.11

3%0.12

3%0.09

9%0.10

0%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

022

,274

,896

22,839

,008

22,479

,796

Dife

rència

‐1,964

,988

2,96

2,38

22,73

1,22

5

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t24

,239

,884

24,239

,884

19,876

,627

19,748

,572

% so

bre els ingressos to

tals (sen

se ens locals)

0.07

8%0.07

6%0.06

1%0.05

6%Quantia  per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

024

,876

,951

25,307

,513

27,280

,581

Dife

rència

637,06

75,43

0,88

77,53

2,00

9

Anne

x 2.2. Càlcul de la qua

ntia necessària

 per re

stab

lir el pes dels recursos qu

e rep el Con

sell Gen

eral so

bre els ingressos de la Gen

eralita

t de l'any

 201

0. 

Dife

rents alternatives.

65

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies corrents

27,070

,747

26,852

,838

22,346

,746

21,053

,612

% so

bre els ingressos per im

postos

0.22

3%0.15

8%0.10

8%0.12

8%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

037

,805

,858

46,147

,901

36,589

,582

Dife

rència

10,953

,019

23,801

,156

15,535

,970

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies corrents

27,070

,747

26,852

,838

22,346

,746

21,053

,612

% so

bre els ingressos del m

odel de fin

ançamen

t0.14

5%0.15

2%0.12

4%0.11

6%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

025

,615

,009

26,097

,991

26,301

,640

Dife

rència

‐1,237

,830

3,75

1,24

55,24

8,02

8

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies corrents

27,070

,747

26,852

,838

22,346

,746

21,053

,612

% so

bre els ingressos no fin

ancers (sen

se ens locals)

0.12

7%0.13

7%0.11

1%0.10

6%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

024

,876

,277

25,506

,269

25,105

,107

Dife

rència

‐1,976

,562

3,15

9,52

44,05

1,49

5

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies corrents

27,070

,747

26,852

,838

22,346

,746

21,053

,612

% so

bre els ingressos to

tals (sen

se ens locals)

0.08

7%0.08

4%0.06

9%0.06

0%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

027

,782

,214

28,263

,059

30,466

,552

Dife

rència

929,37

55,91

6,31

49,41

2,94

1

2.b) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral (m

odel de fin

ançamen

t i tran

sferen

cies corrents sense no

us traspa

ssos) sob

re els ingressos d

e la Gen

eralita

t

66

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i se

nse no

us 

traspassos)

30,251

,786

28,089

,357

22,421

,363

23,094

,969

% so

bre els ingressos per im

postos

0.24

9%0.16

6%0.10

8%0.14

1%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

042

,248

,362

51,570

,665

40,889

,163

Dife

rència

14,159

,005

29,149

,302

17,794

,194

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i se

nse no

us 

traspassos)

30,251

,786

28,089

,357

22,421

,363

23,094

,969

% so

bre els ingressos del m

odel de fin

ançamen

t0.16

2%0.15

9%0.12

5%0.12

8%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

028

,624

,986

29,164

,723

29,392

,302

Dife

rència

535,62

96,74

3,36

06,29

7,33

3

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i se

nse no

us 

traspassos)

30,251

,786

28,089

,357

22,421

,363

23,094

,969

% so

bre els ingressos no fin

ancers (sen

se ens locals)

0.14

2%0.14

3%0.11

1%0.11

7%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

027

,799

,447

28,503

,469

28,055

,166

Dife

rència

‐289

,910

6,08

2,10

54,96

0,19

7

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i se

nse no

us 

traspassos)

30,251

,786

28,089

,357

22,421

,363

23,094

,969

% so

bre els ingressos to

tals (sen

se ens locals)

0.09

7%0.08

8%0.06

9%0.06

6%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

031

,046

,856

31,584

,205

34,046

,627

Dife

rència

2,95

7,49

99,16

2,84

210

,951

,657

2.c) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral (m

odel de fin

ançamen

t i tran

sferen

cies corrents i de capital sen

se nou

s traspassos) so

bre els 

ingressos d

e la Gen

eralita

t

67

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital, FCLC i sense 

nous traspassos)

30,961

,657

28,735

,340

23,044

,737

23,652

,969

% so

bre els ingressos per im

postos

0.25

5%0.16

9%0.11

1%0.14

4%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

043

,239

,738

52,780

,793

41,848

,645

Dife

rència

14,504

,398

29,736

,056

18,195

,676

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital, FCLC i sense 

nous traspassos)

30,961

,657

28,735

,340

23,044

,737

23,652

,969

% so

bre els ingressos del m

odel de fin

ançamen

t0.16

6%0.16

3%0.12

8%0.13

1%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

029

,296

,684

29,849

,086

30,082

,005

Dife

rència

561,34

46,80

4,34

96,42

9,03

6

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital, FCLC i sense 

nous traspassos)

30,961

,657

28,735

,340

23,044

,737

23,652

,969

% so

bre els ingressos no fin

ancers (sen

se ens locals)

0.14

5%0.14

6%0.11

4%0.11

9%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

028

,451

,773

29,172

,315

28,713

,493

Dife

rència

‐283

,566

6,12

7,57

85,06

0,52

4

Actualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital, FCLC i sense 

nous traspassos)

30,961

,657

28,735

,340

23,044

,737

23,652

,969

% so

bre els ingressos to

tals (sen

se ens locals)

0.10

0%0.09

0%0.07

1%0.06

8%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

031

,775

,384

32,325

,342

34,845

,546

Dife

rència

3,04

0,04

59,28

0,60

511

,192

,576

2.d) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral (m

odel de fin

ançamen

t i tran

sferen

cies corrents i de capital i FCLC sense no

us traspa

ssos) 

sobre els ingressos de la Gen

eralita

t

68

Taula 1. Evolució de

ls re

cursos del Con

selh Gen

erau

 d'Aran pe

r con

ceptes. P

eríode

 200

6‐20

13. Euros.

Any 20

06 

(any

 base)

Act. 20

07 

(inde

x = 4 o 5%

)Ac

t. 20

08 

(IPC = 4,3%

/5%)

Act. 20

09 

(inde

x = 4 o 5%

)Ac

t. 20

10 

(inde

x = 4 o 5%

)Ac

t. 20

11 

(inde

x = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)Educació

961,51

499

9,97

41,04

2,97

31,08

4,69

21,12

8,08

01,12

8,08

0

Anne

x 3. Càlcul de l'evolució de

 la re

lació en

tre els recursos de

 la Gen

eralita

t i del Con

selh Gen

erau

 i de

 la qua

ntia necessària

 per re

stab

lir l'eq

uilib

ri de

 l'an

y ba

se 200

6. Dife

rents ap

roximacions.

,,

,,

,,

,,

,,

Cultu

ra i Mitjans d

e Co

mun

icació

278,73

228

9,88

130

2,34

631

4,44

032

7,01

832

7,01

8Presidèn

cia

239,60

924

9,19

325

9,90

927

0,30

528

1,11

728

1,11

7Po

lítica Territo

rial i Obres Púb

lique

s80

,765

83,996

87,608

91,112

94,757

94,757

Agricultura, A

limen

tació i A

cció Rural

387,51

340

3,01

442

0,34

443

7,15

745

4,64

445

4,64

4Co

merç, con

sum

277,71

328

8,82

230

1,24

131

3,29

132

5,82

232

5,82

2Med

i Ambien

t i Habita

tge

1,19

4,35

91,24

2,13

41,29

5,54

51,34

7,36

71,40

1,26

21,40

1,26

2g

,,

,,

,,

,,

,,

,,

Interio

r, Re

lacion

s Institucionals i Participació

885,90

192

1,33

796

0,95

599

9,39

31,03

9,36

91,03

9,36

9Salut

7,74

0,90

08,12

7,94

58,53

4,34

38,96

1,06

09,40

9,11

39,40

9,11

3Be

nestar i familia

1,02

9,98

21,08

1,48

11,13

5,55

51,19

2,33

31,25

1,95

01,25

1,95

0Fina

nçam

ent com

petències traspa

ssad

es aba

ns 200

613

,076

,989

13,687

,778

14,340

,818

15,011

,150

15,713

,130

15,713

,130

12,884

,715

12,801

,705

Traspassos després de 20

0696

9,10

62,08

0,51

82,18

3,26

93,86

8,82

64,05

6,77

94,05

6,77

93,32

6,54

64,72

6,78

0Fina

nçam

ent com

petències traspa

ssad

es14

,046

,095

15,768

,296

16,524

,087

18,879

,975

19,769

,909

19,769

,909

16,211

,261

17,528

,485

çp

p,

,,

,,

,,

,,

,,

,,

,,

,Fina

nçam

ent p

olítiqu

es pròpies

2,78

5,39

93,35

8,64

73,73

6,09

63,91

1,91

14,46

9,97

64,46

9,97

63,66

5,36

63,64

1,75

2TO

TAL mod

el fina

nçam

ent

16,831

,494

19,126

,943

20,260

,183

22,791

,886

24,239

,886

24,239

,886

19,876

,627

21,170

,237

TOTA

L mod

el fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos

15,862

,388

17,046

,425

18,076

,914

18,923

,060

20,183

,106

20,183

,106

16,550

,081

16,443

,457

Altres tran

sferèn

cies corrents

3,96

9,80

33,29

8,74

13,43

1,754

2,14

0,394

2,83

0,86

22,61

2,95

32,47

0,11

91,30

5,04

0Taxa variació

‐16.9%

4.0%

‐37.6%

32.3%

‐7.7%

‐5.5%

‐47.2%

TOTA

Lfin

ançamen

t(am

btran

sfcorren

tsisen

seno

us19

83219

120

34516

621

50866

821

06345

423

01396

822

79605

919

02020

017

74849

7TO

TAL fin

ançamen

t (am

b tran

sf. corrents i sen

se nou

s traspa

ssos)

19,832,191

20,345,166

21,508,668

21,063,454

23,013,968

22,796,059

19,020,200

17,748,497

Taxa variació

2.6%

5.7%

‐2.1%

9.3%

‐0.9%

‐16.6%

‐6.7%

Tran

sferèn

cies de capital

1,78

3,21

62,14

4,64

22,20

6,22

61,34

5,48

03,18

1,03

91,23

6,51

874

,618

2,04

1,35

8Taxa variació

20.3%

2.9%

‐39.0%

136.4%

‐61.1%

‐94.0%

2635

.7%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b tran

sferèn

cies corrents i de capital i 

21,615

,408

22,489

,808

23,714

,894

22,408

,934

26,195

,007

24,032

,577

19,094

,818

19,789

,855

ç(

psense no

us traspa

ssos)

,,

,,

,,

,,

,,

,,

,,

,,

Taxa variació

4.0%

5.4%

‐5.5%

16.9%

‐8.3%

‐20.5%

3.6%

FCLC

633,78

865

2,80

267

2,38

669

2,55

770

9,87

164

5,98

362

3,37

355

8,00

0Taxa variació

3.0%

3.0%

3.0%

2.5%

‐9.0%

‐3.5%

‐10.5%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b FCLC, transferències i sen

se nou

s t

)22

,249

,196

23,142

,609

24,387

,280

23,101

,492

26,904

,878

24,678

,560

19,718

,191

20,347

,855

traspa

ssos)

Taxa variació

4.0%

5.4%

‐5.3%

16.5%

‐8.3%

‐20.1%

3.2%

TOTA

L INGRE

SSOS NO FINAN

CERS

26,381

,855

27,905

,987

30,075

,588

30,648

,787

34,849

,860

31,987

,077

26,350

,055

28,894

,351

Taxa variació

5.8%

7.8%

1.9%

13.7%

‐8.2%

‐17.6%

9.7%

TOTA

L INGRE

SSOS

27,800

,855

27,905

,987

30,075

,588

31,124

,550

34,849

,860

31,987

,077

26,350

,055

28,894

,351

Taxa

varia

ció

0.4%

7.8%

3.5%

12.0%

‐8.2%

‐17.6%

9.7%

Taxa variació

0.4%

7.8%

3.5%

12.0%

‐8.2%

‐17.6%

9.7%

Font: elabo

ració pròp

ia a partir dels A

cords d

e fin

ançamen

t de 20

07, 201

0, 201

2 i 201

3 i Con

selh Gen

erau

 de la Valh d'Aran.

69

Taula 2. Evolució de

ls re

cursos del Con

selh Gen

erau

 d'Aran sense no

us traspa

ssos després de 20

06. Euros

Valoració an

y 20

06(any

 base)

Actualització 200

7(in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8(IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9(in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0(in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1(in

dex = 0%

)Ac

ord 20

1 2(red

ucció 18

%)

Acord 20

1 3(red

ucció 0,6%

)TO

TAL mod

el finançam

ent sen

se nou

s traspassos

15,862

,388

.14

17,046

,424

.76

18,076

,914

.33

18,923

,060

.44

20,183

,106

.31

20,183

,106

.31

16,550

,080

.92

16,443

,457

.07

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transferèn

cies corrents i se

nse 

nous traspassos)

19,832

,191

.46

20,345

,165

.94

21,508

,668

.33

21,063

,454

.03

23,013

,967

.81

22,796

,059

.24

19,020

,199

.92

17,748

,496

.98

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i 

sense no

us traspassos)

21,615

,407

.83

22,489

,807

.71

23,714

,894

.11

22,408

,934

.33

26,195

,006

.74

24,032

,577

.48

19,094

,817

.81

19,789

,854

.79

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b FCLC i transferèn

cies corrents i 

de capita

l i se

nse no

us traspassos)

22,249

,195

.86

23,142

,609

.38

24,387

,279

.83

23,101

,491

.62

26,904

,877

.96

24,678

,560

.29

19,718

,191

.22

20,347

,854

.79

Taula 3. Evolució de

ls re

cursos de la Gen

eralita

t de Ca

talunya. Euros

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Ingressos p

er im

postos (C

ap. I i II)

15,637

,413

,920

16,140

,135

,890

15,578

,955

,430

14,929

,300

,920

12,150

,146

,480

16,968

,379

,400

20,712

,533

,720

16,422

,479

,000

Ingressos d

el m

odel de fin

ançamen

t19

,179

,472

,059

20,003

,095

,017

19,640

,764

,864

21,553

,377

,498

18,620

,845

,033

17,619

,502

,908

17,951

,726

,493

18,091

,807

,884

Ingressos n

o fin

ancers se

nse en

s locals

20,736

,713

,838

21,854

,959

,212

21,723

,927

,930

24,185

,995

,625

21,373

,733

,900

19,641

,087

,801

20,138

,498

,944

19,821

,760

,564

Ingressos totals sen

se ens locals

21,497

,319

,914

24,415

,857

,212

26,013

,465

,930

29,642

,185

,045

31,113

,342

,587

31,931

,055

,984

32,483

,708

,282

35,016

,258

,698

Taula 4. Evolució de

 la pob

lació.

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Població Vall d'Aran

9,55

49,81

510

,194

10,295

10,206

10,192

10,056

10,090

Població Catalun

ya7,13

4,69

77,21

0,50

87,36

4,07

87,47

5,42

07,51

2,38

17,53

9,61

87,57

0,90

87,55

3,65

0%

0.13

4%0.13

6%0.13

8%0.13

8%0.13

6%0.13

5%0.13

3%0.13

4%

70

1.a) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral so

bre els ingressos de cap. I i II

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12Ac

ord 20

13

TOTA

L mod

el finançam

ent sen

se nou

s traspassos

0.10

1%0.10

6%0.11

6%0.12

7%0.16

6%0.11

9%0.08

0%0.10

0%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transferèn

cies corrents i 

sense no

us traspassos)

0.12

7%0.12

6%0.13

8%0.14

1%0.18

9%0.13

4%0.09

2%0.10

8%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i 

sense no

us traspassos)

0.13

8%0.13

9%0.15

2%0.15

0%0.21

6%0.14

2%0.09

2%0.12

1%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b FCLC i transferèn

cies corrents 

i de capital i se

nse no

us traspassos)

0.14

2%0.14

3%0.15

7%0.15

5%0.22

1%0.14

5%0.09

5%0.12

4%

1.b) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral so

bre els recursos de

l mod

el de fin

ançamen

t auton

òmi c

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL mod

el finançam

ent sen

se nou

s traspassos

0.08

3%0.08

5%0.09

2%0.08

8%0.10

8%0.11

5%0.09

2%0.09

1%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transferèn

cies corrents i 

sense no

us traspassos)

0.10

3%0.10

2%0.11

0%0.09

8%0.12

4%0.12

9%0.10

6%0.09

8%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i 

sense no

us traspassos)

0.11

3%0.11

2%0.12

1%0.10

4%0.14

1%0.13

6%0.10

6%0.10

9%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b FCLC i transferèn

cies corrents 

i de capital i se

nse no

us traspassos)

0.11

6%0.11

6%0.12

4%0.10

7%0.14

4%0.14

0%0.11

0%0.11

2%

71

1.c) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral so

bre el to

tal de recursos no fin

ancers se

nse en

s locals

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12Ac

ord 20

13

TOTA

L mod

el finançam

ent sen

se nou

s traspassos

0.07

6%0.07

8%0.08

3%0.07

8%0.09

4%0.10

3%0.08

2%0.08

3%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transferèn

cies corrents i 

sense no

us traspassos)

0.09

6%0.09

3%0.09

9%0.08

7%0.10

8%0.11

6%0.09

4%0.09

0%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i 

sense no

us traspassos)

0.10

4%0.10

3%0.10

9%0.09

3%0.12

3%0.12

2%0.09

5%0.10

0%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b FCLC i transferèn

cies corrents 

i de capital i se

nse no

us traspassos)

0.10

7%0.10

6%0.11

2%0.09

6%0.12

6%0.12

6%0.09

8%0.10

3%

1.d) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral so

bre el to

tal de recursos se

nse en

s locals

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12Ac

ord 20

13

TOTA

L mod

el finançam

ent sen

se nou

s traspassos

0.07

4%0.07

0%0.06

9%0.06

4%0.06

5%0.06

3%0.05

1%0.04

7%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transferèn

cies corrents i 

sense no

us traspassos)

0.09

2%0.08

3%0.08

3%0.07

1%0.07

4%0.07

1%0.05

9%0.05

1%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i 

sense no

us traspassos)

0.10

1%0.09

2%0.09

1%0.07

6%0.08

4%0.07

5%0.05

9%0.05

7%

TOTA

L fin

ançamen

t (am

b FCLC i transferèn

cies corrents 

i de capital i se

nse no

us traspassos)

0.10

3%0.09

5%0.09

4%0.07

8%0.08

6%0.07

7%0.06

1%0.05

8%

72

1.a) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral (m

odel de fin

ançamen

t sen

se nou

s traspassos) so

bre els ingressos de la Gen

eralita

t

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t15

,862

,388

17,046

,425

18,076

,914

18,923

,060

20,183

,106

20,183

,106

16,550

,081

16,443

,457

% so

bre els ingressos per im

postos

0.10

1%0.10

6%0.11

6%0.12

7%0.16

6%0.11

9%0.08

0%0.10

0%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

016

,372

,343

15,803

,089

15,144

,088

12,324

,950

17,212

,502

21,010

,523

16,658

,748

Dife

rència

‐674

,082

‐2,273

,826

‐3,778

,973

‐7,858

,157

‐2,970

,604

4,46

0,44

221

5,29

1Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t15

,862

,388

17,046

,425

18,076

,914

18,923

,060

20,183

,106

20,183

,106

16,550

,081

16,443

,457

% so

bre els ingressos del m

odel de fin

ançamen

t0.08

3%0.08

5%0.09

2%0.08

8%0.10

8%0.11

5%0.09

2%0.09

1%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

016

,543

,566

16,243

,900

17,825

,727

15,400

,375

14,572

,215

14,846

,981

14,962

,835

Dife

rència

‐502

,859

‐1,833

,014

‐1,097

,333

‐4,782

,731

‐5,610

,891

‐1,703

,100

‐1,480

,622

Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t15

,862

,388

17,046

,425

18,076

,914

18,923

,060

20,183

,106

20,183

,106

16,550

,081

16,443

,457

% so

bre els ingressos no fin

ancers (sen

se ens locals)

0.07

6%0.07

8%0.08

3%0.07

8%0.09

4%0.10

3%0.08

2%0.08

3%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

016

,717

,781

16,617

,550

18,500

,889

16,349

,672

15,024

,298

15,404

,788

15,162

,502

Dife

rència

‐328

,644

‐1,459

,364

‐422

,171

‐3,833

,435

‐5,158

,809

‐1,145

,293

‐1,280

,955

Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t15

,862

,388

17,046

,425

18,076

,914

18,923

,060

20,183

,106

20,183

,106

16,550

,081

16,443

,457

% so

bre els ingressos to

tals (sen

se ens locals)

0.07

4%0.07

0%0.06

9%0.06

4%0.06

5%0.06

3%0.05

1%0.04

7%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

018

,015

,911

19,194

,751

21,872

,301

22,957

,835

23,561

,207

23,968

,997

25,837

,709

Dife

rència

969,48

61,11

7,83

62,94

9,24

02,77

4,72

83,37

8,10

17,41

8,91

69,39

4,25

1Qua

ntia FIA

73

1.b) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral (m

odel de fin

ançamen

t i tran

sferen

cies corrents sense no

us traspa

ssos) sob

re els ingressos d

e la Gen

eralita

t

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies 

corren

ts19

,832

,191

20,345

,166

21,508

,668

21,063

,454

23,013

,968

22,796

,059

19,020

,200

17,748

,497

% so

bre els ingressos per im

postos

0.12

7%0.12

6%0.13

8%0.14

1%0.18

9%0.13

4%0.09

2%0.10

8%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

020

,469

,770

19,758

,051

18,934

,125

15,409

,455

21,520

,192

26,268

,726

20,827

,852

Dife

rència

124,60

4‐1,750

,617

‐2,129

,329

‐7,604

,512

‐1,275

,867

7,24

8,52

63,07

9,35

5Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies 

corren

ts19

,832

,191

20,345

,166

21,508

,668

21,063

,454

23,013

,968

22,796

,059

19,020

,200

17,748

,497

% so

bre els ingressos del m

odel de fin

ançamen

t0.10

3%0.10

2%0.11

0%0.09

8%0.12

4%0.12

9%0.10

6%0.09

8%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

020

,683

,844

20,309

,183

22,286

,886

19,254

,553

18,219

,133

18,562

,663

18,707

,512

Dife

rència

338,67

8‐1,199

,485

1,22

3,43

2‐3,759

,415

‐4,576

,926

‐457

,537

959,01

5Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies 

corren

ts19

,832

,191

20,345

,166

21,508

,668

21,063

,454

23,013

,968

22,796

,059

19,020

,200

17,748

,497

% so

bre els ingressos no fin

ancers (sen

se ens locals)

0.09

6%0.09

3%0.09

9%0.08

7%0.10

8%0.11

6%0.09

4%0.09

0%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

020

,901

,660

20,776

,344

23,131

,018

20,441

,425

18,784

,356

19,260

,070

18,957

,148

Dife

rència

556,49

4‐732

,324

2,06

7,56

4‐2,572

,543

‐4,011

,703

239,87

01,20

8,65

1Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)To

tal m

odel de fin

ançamen

t i altres transferèn

cies 

corren

ts19

,832

,191

20,345

,166

21,508

,668

21,063

,454

23,013

,968

22,796

,059

19,020

,200

17,748

,497

% so

bre els ingressos to

tals (sen

se ens locals)

0.09

2%0.08

3%0.08

3%0.07

1%0.07

4%0.07

1%0.05

9%0.05

1%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

022

,524

,666

23,998

,528

27,346

,176

28,703

,381

29,457

,757

29,967

,602

32,303

,987

Dife

rència

2,17

9,50

02,48

9,86

06,28

2,72

25,68

9,41

36,66

1,69

710

,947

,402

14,555

,490

Qua

ntia FIA

74

1.c) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral (m

odel de fin

ançamen

t i tran

sferen

cies corrents i de capital sen

se nou

s traspassos) so

bre els ingressos de la Gen

eralita

t

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i 

sense no

us traspassos)

21,615

,408

22,489

,808

23,714

,894

22,408

,934

26,195

,007

24,032

,577

19,094

,818

19,789

,855

% so

bre els ingressos per im

postos

0.13

8%0.13

9%0.15

2%0.15

0%0.21

6%0.14

2%0.09

2%0.12

1%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

022

,310

,314

21,534

,601

20,636

,592

16,795

,000

23,455

,185

28,630

,684

22,700

,594

Dife

rència

‐179

,493

‐2,180

,293

‐1,772

,343

‐9,400

,006

‐577

,392

9,53

5,86

72,91

0,73

9Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i 

sense no

us traspassos)

21,615

,408

22,489

,808

23,714

,894

22,408

,934

26,195

,007

24,032

,577

19,094

,818

19,789

,855

% so

bre els ingressos del m

odel de fin

ançamen

t0.11

3%0.11

2%0.12

1%0.10

4%0.14

1%0.13

6%0.10

6%0.10

9%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

022

,543

,637

22,135

,288

24,290

,817

20,985

,831

19,857

,311

20,231

,729

20,389

,602

Dife

rència

53,829

‐1,579

,606

1,88

1,88

3‐5,209

,176

‐4,175

,267

1,13

6,91

259

9,74

7Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i 

sense no

us traspassos)

21,615

,408

22,489

,808

23,714

,894

22,408

,934

26,195

,007

24,032

,577

19,094

,818

19,789

,855

% so

bre els ingressos no fin

ancers (sen

se ens locals)

0.10

4%0.10

3%0.10

9%0.09

3%0.12

3%0.12

2%0.09

5%0.10

0%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

022

,781

,038

22,644

,454

25,210

,849

22,279

,421

20,473

,356

20,991

,844

20,661

,684

Dife

rència

291,23

0‐1,070

,440

2,80

1,91

5‐3,915

,586

‐3,559

,222

1,89

7,02

687

1,83

0Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital i 

sense no

us traspassos)

21,615

,408

22,489

,808

23,714

,894

22,408

,934

26,195

,007

24,032

,577

19,094

,818

19,789

,855

% so

bre els ingressos to

tals (sen

se ens locals)

0.10

1%0.09

2%0.09

1%0.07

6%0.08

4%0.07

5%0.05

9%0.05

7%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

024

,549

,977

26,156

,362

29,805

,014

31,284

,253

32,106

,458

32,662

,146

35,208

,608

Dife

rència

2,06

0,16

92,44

1,46

87,39

6,08

05,08

9,24

68,07

3,88

013

,567

,328

15,418

,753

Qua

ntia FIA

75

1.d) Evolució de

l pes dels recursos de

l Con

sell Gen

eral (m

odel de fin

ançamen

t i tran

sferen

cies corrents i de capital i FCLC sense no

us traspa

ssos) sob

re els ingressos d

e la Gen

eralita

t

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital, 

FCLC i sense no

us traspassos)

22,249

,196

23,142

,609

24,387

,280

23,101

,492

26,904

,878

24,678

,560

19,718

,191

20,347

,855

% so

bre els ingressos per im

postos

0.14

2%0.14

3%0.15

7%0.15

5%0.22

1%0.14

5%0.09

5%0.12

4%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

022

,964

,478

22,166

,020

21,241

,680

17,287

,449

24,142

,918

29,470

,168

23,366

,201

Dife

rència

‐178

,132

‐2,221

,260

‐1,859

,812

‐9,617

,429

‐535

,643

9,75

1,97

73,01

8,34

6Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital, 

FCLC i sense no

us traspassos)

22,249

,196

23,142

,609

24,387

,280

23,101

,492

26,904

,878

24,678

,560

19,718

,191

20,347

,855

% so

bre els ingressos del m

odel de fin

ançamen

t0.11

6%0.11

6%0.12

4%0.10

7%0.14

4%0.14

0%0.11

0%0.11

2%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

023

,204

,642

22,784

,320

25,003

,051

21,601

,159

20,439

,550

20,824

,946

20,987

,448

Dife

rència

62,032

‐1,602

,960

1,90

1,55

9‐5,303

,719

‐4,239

,011

1,10

6,75

563

9,59

3Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital, 

FCLC i sense no

us traspassos)

22,249

,196

23,142

,609

24,387

,280

23,101

,492

26,904

,878

24,678

,560

19,718

,191

20,347

,855

% so

bre els ingressos no fin

ancers (sen

se ens locals)

0.10

7%0.10

6%0.11

2%0.09

6%0.12

6%0.12

6%0.09

8%0.10

3%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

023

,449

,003

23,308

,415

25,950

,059

22,932

,679

21,073

,658

21,607

,349

21,267

,508

Dife

rència

306,39

4‐1,078

,865

2,84

8,56

8‐3,972

,199

‐3,604

,903

1,88

9,15

891

9,65

3Qua

ntia FIA

Valoració an

y 20

06 (a

ny base)

Actualització 200

7 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 200

8 (IP

C = 4,3%

 / 5%)

Actualització 200

9 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

0 (in

dex = 4 o 5%

)Ac

tualització 201

1 (in

dex = 0%

)Ac

ord 20

12 

(red

ucció 18

%)

Acord 20

13 

(red

ucció 0,6%

)TO

TAL fin

ançamen

t (am

b transf. corrents i de capital, 

FCLC i sense no

us traspassos)

22,249

,196

23,142

,609

24,387

,280

23,101

,492

26,904

,878

24,678

,560

19,718

,191

20,347

,855

% so

bre els ingressos to

tals (sen

se ens locals)

0.10

3%0.09

5%0.09

4%0.07

8%0.08

6%0.07

7%0.06

1%0.05

8%Quantia per m

antenir p

ercentatge de l'any

 201

025

,269

,810

26,923

,296

30,678

,930

32,201

,542

33,047

,855

33,619

,837

36,240

,964

Dife

rència

2,12

7,20

12,53

6,01

67,57

7,43

95,29

6,66

48,36

9,29

513

,901

,646

15,893

,109

Qua

ntia FIA

76

2.1.a) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos Va

ll d'Aran

 = m

odel fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos; Recursos C

atalun

ya = Cap

itols I i II

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,19

1.74

2,23

8.42

2,11

5.53

1,99

7.12

1,61

7.35

2,25

0.56

2,73

5.81

2,17

4.11

‐0.8%

Consell G

eneral d'Aran

1,66

0.29

1,73

6.77

1,77

3.29

1,83

8.08

1,97

7.57

1,98

0.29

1,64

5.79

1,62

9.68

‐1.8%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.32

01.28

91.19

31.08

70.81

81.13

61.66

21.33

41.1%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

616

,642

,768

16,336

,481

15,574

,860

12,504

,128

17,375

,783

20,840

,324

16,617

,549

Dife

rència 

‐403

,657

‐1,740

,433

‐3,348

,200

‐7,678

,978

‐2,807

,324

4,29

0,24

317

4,09

2Qua

ntia FIA

2.1.b) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos; Recursos C

atalun

ya = m

odel fina

nçam

ent

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,68

8.20

2,77

4.16

2,66

7.10

2,88

3.23

2,47

8.69

2,33

6.92

2,37

1.15

2,39

5.11

‐10.9%

Consell G

eneral d'Aran

1,66

0.29

1,73

6.77

1,77

3.29

1,83

8.08

1,97

7.57

1,98

0.29

1,64

5.79

1,62

9.68

‐1.8%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.61

91.59

71.50

41.56

91.25

31.18

01.44

11.47

0‐9.2%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

616

,816

,819

16,792

,172

18,332

,779

15,624

,264

14,710

,450

14,726

,710

14,925

,830

Dife

rència 

‐229

,605

‐1,284

,743

‐590

,281

‐4,558

,842

‐5,472

,657

‐1,823

,371

‐1,517

,627

Qua

ntia FIA

2.1.c) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos; Recursos C

atalun

ya = Recursos no

 fina

ncers sense en

s locals

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,90

6.46

3,03

0.99

2,94

9.99

3,23

5.40

2,84

5.13

2,60

5.05

2,65

9.98

2,62

4.13

‐9.7%

Consell G

eneral d'Aran

1,66

0.29

1,73

6.77

1,77

3.29

1,83

8.08

1,97

7.57

1,98

0.29

1,64

5.79

1,62

9.68

‐1.8%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.75

11.74

51.66

41.76

01.43

91.31

51.61

61.61

0‐8.0%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

616

,993

,912

17,178

,433

19,027

,146

16,587

,361

15,166

,820

15,279

,999

15,125

,003

Dife

rència 

‐52,51

2‐898

,482

104,08

6‐3,595

,745

‐5,016

,286

‐1,270

,082

‐1,318

,454

Qua

ntia FIA

2.1.d) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos Va

ll d'Aran

 = m

odel fina

nçam

ent sen

se nou

s traspassos; Recursos C

atalun

ya = Recursos totals sen

se ens locals

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

3,01

3.07

3,38

6.15

3,53

2.48

3,96

5.29

4,14

1.61

4,23

5.10

4,29

0.60

4,63

5.67

53.9%

Consell G

eneral d'Aran

1,66

0.29

1,73

6.77

1,77

3.29

1,83

8.08

1,97

7.57

1,98

0.29

1,64

5.79

1,62

9.68

‐1.8%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.81

51.95

01.99

22.15

72.09

42.13

92.60

72.84

556

.7%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

618

,313

,484

19,842

,620

22,494

,457

23,291

,592

23,784

,712

23,774

,832

25,773

,809

Dife

rència 

1,26

7,05

91,76

5,70

63,57

1,39

73,10

8,48

63,60

1,60

67,22

4,75

19,33

0,35

2Qua

ntia FIA

77

2.2.a) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos Va

ll d'Aran

 = to

tal finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents sense no

us traspa

ssos; R

ecursos Ca

talunya = Ca

pitols I i II

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,19

1.74

2,23

8.42

2,11

5.53

1,99

7.12

1,61

7.35

2,25

0.56

2,73

5.81

2,17

4.11

‐0.8%

Consell G

eneral d'Aran

2,07

5.80

2,07

2.86

2,10

9.93

2,04

5.99

2,25

4.94

2,23

6.66

1,89

1.43

1,75

9.02

‐15.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.05

61.08

01.00

30.97

60.71

71.00

61.44

61.23

617

.1%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

620

,807

,874

20,424

,934

19,472

,706

15,633

,476

21,724

,336

26,055

,931

20,776

,342

Dife

rència 

462,70

8‐1,083

,735

‐1,590

,749

‐7,380

,492

‐1,071

,723

7,03

5,73

13,02

7,84

5Qua

ntia FIA

2.2.b) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent a

mb tran

sferèn

cies se

nse no

us traspa

ssos; R

ecursos Ca

talunya = mod

el fina

nçam

ent

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,68

8.20

2,77

4.16

2,66

7.10

2,88

3.23

2,47

8.69

2,33

6.92

2,37

1.15

2,39

5.11

‐10.9%

Consell G

eneral d'Aran

2,07

5.80

2,07

2.86

2,10

9.93

2,04

5.99

2,25

4.94

2,23

6.66

1,89

1.43

1,75

9.02

‐15.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.29

51.33

81.26

41.40

91.09

91.04

51.25

41.36

25.1%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

621

,025

,484

20,994

,667

22,920

,835

19,534

,473

18,391

,963

18,412

,293

18,661

,246

Dife

rència 

680,31

8‐514

,001

1,85

7,38

1‐3,479

,495

‐4,404

,096

‐607

,907

912,74

9Qua

ntia FIA

2.2.c) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies se

nse no

us traspa

ssos; R

ecursos Ca

talunya = Re

cursos no fin

ancers sen

se ens locals

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,90

6.46

3,03

0.99

2,94

9.99

3,23

5.40

2,84

5.13

2,60

5.05

2,65

9.98

2,62

4.13

‐9.7%

Consell G

eneral d'Aran

2,07

5.80

2,07

2.86

2,10

9.93

2,04

5.99

2,25

4.94

2,23

6.66

1,89

1.43

1,75

9.02

‐15.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.40

01.46

21.39

81.58

11.26

21.16

51.40

61.49

26.5%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

621

,246

,897

21,477

,596

23,788

,978

20,738

,600

18,962

,547

19,104

,051

18,910

,264

Dife

rència 

901,73

1‐31,07

22,72

5,524

‐2,275

,368

‐3,833

,512

83,851

1,16

1,76

8Qua

ntia FIA

2.2.d) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t i tran

sferen

cies se

nse no

us traspa

ssos; R

ecursos Ca

talunya = Re

cursos to

tals sen

se ens locals

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

3,01

3.07

3,38

6.15

3,53

2.48

3,96

5.29

4,14

1.61

4,23

5.10

4,29

0.60

4,63

5.67

53.9%

Consell G

eneral d'Aran

2,07

5.80

2,07

2.86

2,10

9.93

2,04

5.99

2,25

4.94

2,23

6.66

1,89

1.43

1,75

9.02

‐15.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.45

21.63

41.67

41.93

81.83

71.89

32.26

82.63

581

.6%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

622

,896

,711

24,808

,537

28,124

,036

29,120

,667

29,737

,198

29,724

,844

32,224

,095

Dife

rència 

2,55

1,54

53,29

9,86

97,06

0,58

26,10

6,69

96,94

1,13

810

,704

,644

14,475

,598

Qua

ntia FIA

78

2.3.a) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos Va

ll d'Aran

 = to

tal finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital sen

se nou

s traspassos; Recursos Ca

talunya = Ca

pitols I i II

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,19

1.74

2,23

8.42

2,11

5.53

1,99

7.12

1,61

7.35

2,25

0.56

2,73

5.81

2,17

4.11

‐0.8%

Consell G

eneral d'Aran

2,26

2.45

2,29

1.37

2,32

6.36

2,17

6.68

2,56

6.63

2,35

7.98

1,89

8.85

1,96

1.33

‐13.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.96

90.97

70.90

90.91

80.63

00.95

41.44

11.10

814

.4%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

622

,678

,819

22,261

,447

21,223

,599

17,039

,164

23,677

,685

28,398

,756

22,644

,452

Dife

rència 

189,01

1‐1,453

,447

‐1,185

,336

‐9,155

,843

‐354

,893

9,30

3,93

92,85

4,59

8Qua

ntia FIA

2.3.b) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent a

mb tran

sferèn

cies corrents i cap

ital sen

se nou

s traspassos; Recursos Ca

talunya = mod

el fina

nçam

ent

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,68

8.20

2,77

4.16

2,66

7.10

2,88

3.23

2,47

8.69

2,33

6.92

2,37

1.15

2,39

5.11

‐10.9%

Consell G

eneral d'Aran

2,26

2.45

2,29

1.37

2,32

6.36

2,17

6.68

2,56

6.63

2,35

7.98

1,89

8.85

1,96

1.33

‐13.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.18

81.21

11.14

61.32

50.96

60.99

11.24

91.22

12.8%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

622

,915

,995

22,882

,408

24,981

,768

21,290

,920

20,045

,681

20,067

,839

20,339

,176

Dife

rència 

426,18

7‐832

,486

2,57

2,834

‐4,904

,087

‐3,986

,897

973,02

154

9,32

1Qua

ntia FIA

2.3.c) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital sen

se nou

s traspassos; Recursos Ca

talunya = Re

cursos no fin

ancers sen

se ens locals

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,90

6.46

3,03

0.99

2,94

9.99

3,23

5.40

2,84

5.13

2,60

5.05

2,65

9.98

2,62

4.13

‐9.7%

Consell G

eneral d'Aran

2,26

2.45

2,29

1.37

2,32

6.36

2,17

6.68

2,56

6.63

2,35

7.98

1,89

8.85

1,96

1.33

‐13.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.28

51.32

31.26

81.48

61.10

91.10

51.40

11.33

84.1%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

623

,157

,317

23,408

,759

25,927

,970

22,603

,316

20,667

,569

20,821

,796

20,610

,586

Dife

rència 

667,50

9‐306

,135

3,51

9,03

6‐3,591

,691

‐3,365

,008

1,72

6,97

882

0,73

1Qua

ntia FIA

2.3.d) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t i tran

sferen

cies corrents i cap

ital sen

se nou

s traspassos; Recursos Ca

talunya = Re

cursos to

tals sen

se ens locals

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

3,01

3.07

3,38

6.15

3,53

2.48

3,96

5.29

4,14

1.61

4,23

5.10

4,29

0.60

4,63

5.67

53.9%

Consell G

eneral d'Aran

2,26

2.45

2,29

1.37

2,32

6.36

2,17

6.68

2,56

6.63

2,35

7.98

1,89

8.85

1,96

1.33

‐13.3%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.33

21.47

81.51

81.82

21.61

41.79

62.26

02.36

477

.5%

Quantia  per m

antenir e

l rati de l'any

 200

624

,955

,474

27,039

,203

30,652

,816

31,739

,059

32,411

,025

32,397

,560

35,121

,533

Dife

rència 

2,46

5,66

73,32

4,30

98,24

3,88

25,54

4,05

28,37

8,44

713

,302

,743

15,331

,678

Qua

ntia FIA

79

2.4.a) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos Va

ll d'Aran

 = to

tal finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital i FCLC sense no

us traspa

ssos; R

ecursos Ca

talunya = Ca

pitols I i II

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,19

1.74

2,23

8.42

2,11

5.53

1,99

7.12

1,61

7.35

2,25

0.56

2,73

5.81

2,17

4.11

‐0.8%

Consell G

eneral d'Aran

2,32

8.78

2,35

7.88

2,39

2.32

2,24

3.95

2,63

6.18

2,42

1.37

1,96

0.84

2,01

6.64

‐13.4%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

0.94

10.94

90.88

40.89

00.61

40.92

91.39

51.07

814

.5%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

623

,343

,787

22,914

,177

21,845

,898

17,538

,771

24,371

,941

29,231

,440

23,308

,413

Dife

rència 

201,17

8‐1,473

,103

‐1,255

,593

‐9,366

,107

.02

‐306

,619

9,51

3,24

92,96

0,55

8Qua

ntia FIA

2.4.b) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = mod

el fina

nçam

ent a

mb tran

sferèn

cies corrents i cap

ital i FCLC sense no

us traspa

ssos; R

ecursos Ca

talunya = mod

el fina

nçam

ent

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,68

8.20

2,77

4.16

2,66

7.10

2,88

3.23

2,47

8.69

2,33

6.92

2,37

1.15

2,39

5.11

‐10.9%

Consell G

eneral d'Aran

2,32

8.78

2,35

7.88

2,39

2.32

2,24

3.95

2,63

6.18

2,42

1.37

1,96

0.84

2,01

6.64

‐13.4%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.15

41.17

71.11

51.28

50.94

00.96

51.20

91.18

82.9%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

623

,587

,918

23,553

,346

25,714

,261

21,915

,194

20,633

,442

20,656

,250

20,935

,544

Dife

rència 

445,30

8‐833

,934

2,61

2,770

‐4,989

,684

.34

‐4,045

,118

938,05

958

7,68

9Qua

ntia FIA

2.4.c) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t amb tran

sferen

cies corrents i cap

ital i FCLC sense no

us traspa

ssos; R

ecursos Ca

talunya = Re

cursos no fin

ancers sen

se ens locals

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

2,90

6.46

3,03

0.99

2,94

9.99

3,23

5.40

2,84

5.13

2,60

5.05

2,65

9.98

2,62

4.13

‐9.7%

Consell G

eneral d'Aran

2,32

8.78

2,35

7.88

2,39

2.32

2,24

3.95

2,63

6.18

2,42

1.37

1,96

0.84

2,01

6.64

‐13.4%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.24

81.28

51.23

31.44

21.07

91.07

61.35

71.30

14.3%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

623

,836

,315

24,095

,131

26,688

,207

23,266

,070

21,273

,566

21,432

,315

21,214

,911

Dife

rència 

693,70

6‐292

,149

3,58

6,71

6‐3,638

,807

.54

‐3,404

,994

1,71

4,12

386

7,05

6Qua

ntia FIA

2.4.d) In

dicado

r de recursos re

specte a les n

ecessitats. R

ecursos V

all d'Aran = total finan

çamen

t i tran

sferen

cies corrents i cap

ital i FCLC sense no

us traspa

ssos; R

ecursos Ca

talunya = Re

cursos to

tals sen

se ens locals

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Varia

ció 20

06‐201

3Gen

eralita

t de Catalunya

3,01

3.07

3,38

6.15

3,53

2.48

3,96

5.29

4,14

1.61

4,23

5.10

4,29

0.60

4,63

5.67

53.9%

Consell G

eneral d'Aran

2,32

8.78

2,35

7.88

2,39

2.32

2,24

3.95

2,63

6.18

2,42

1.37

1,96

0.84

2,01

6.64

‐13.4%

Rati Gen

eralita

t / Con

selh Gen

erau

 d'Aran

1.29

41.43

61.47

71.76

71.57

11.74

92.18

82.29

977

.7%

Quantia per m

antenir e

l rati de l'any

 200

625

,687

,197

27,832

,022

31,551

,591

32,669

,683

33,361

,353

33,347

,493

36,151

,336

Dife

rència 

2,54

4,58

73,44

4,74

38,45

0,09

95,76

4,80

5.46

8,68

2,79

213

,629

,302

15,803

,481

Qua

ntia FIA

80