El fet d’acomplir-se enguany el desè aniversari de la mort de Pere Porquet, ha semblat avinent als membres de “Quaderns de Taller” de dedicar-ne un a mantenir viu el seu record entre nosaltres.

La seva presència constant en la publicació i les activitats del col·lectiu, esdevé ara memòria activa, des del mateix criteri de creació que ha estat la característica i la finalitat dels “Quaderns”.

No sé si coneixeu el barri de les Escodines de Manresa. És el típic raval d’origen pagès nascut fora muralles i que ara està englobat dins del teixit urbà. Fa deu anys, era un carrer popular de gent del país, amb una població feta de botiguers, menestrals i obrers. Allà a cal Prat, a casa de la seva esposa la Mª. Rosa, hi vivia en Pere Porquet i a les golfes hi tenia el seu estudi. Ara, passats deu anys des que ens va deixar i havent de preparar l’exposició de la Sala Plana de l’Om, en tornar a casa seva i pujar a l’estudi em sembla com si el temps s’hagués aturat i tot estigués igual, però l’absència d’en Pere fa que tot sigui diferent. Tornar a regirar totes les peces, despenjar les teles de les prestatgeries, obrir les carpetes, les calaixeres i remirar els centenars de ceres, olis, aquarel·les, guaches, monotips, dibuixos i gravats en una inacabable desfilada d’obres. Gaudir de les pintures que mai no se m’esborraran de la memòria, observar-ne d’altres que al seu dia em van passar inadvertides, descobrir-ne de noves per a mi, doncs l’autoexigència d’en Pere Porquet havia fet que les guardés per a la seva intimitat. Al seu estudi, se’m posa la pell de gallina i em deixo seduir a mesura que van desfilant davant la meva

Geologia. Abril 1981. Oli sobre tela 73x92

mirada les peces que són el resultat de més de trenta anys de treball reeixit, esforçat i de recerca. Perquè per en Pere el treball i l’esforç eren molt importants, a ell li agradava recordar sovint les paraules de Picasso: “quan arribi la inspiració que em trobi treballant”, i el lloc de treball de Porquet era el seu estudi. Allà hi treballava cada vespre havent sopat, seguint una disciplina d’asceta, hi fes fred o hi fes calor.

Revisar l’obra de Pere Porquet, passats deu anys des de la seva mort es transforma en un exercici altament enriquidor. Es deixen enrere, les cronologies i les temàtiques i sorgeix un discurs amb una obra ben travada en la que per tot arreu hi llueix la personalitat del pintor. Pere Porquet era un home sobri, gens amant dels artificis, a qui agradava anar a fons. Per això també era molt crític amb les trampes que sovint giren entorn de l’art i del seu mercat. Per a ell amb el pretext de la modernitat es fan moltes obres que són caça passerells. Em ve a tomb una carta del seu admirat amic i pintor Ramón Llobet on li deia: “ Jo no sé com descriure la vostra feina, però d’ella se’n desprèn l’alenada de les coses que són de debó”.. Quan Montserrat Isern, la responsable de la galeria Syra de Barcelona on Porquet va exposar per primer cop l’any 1969, va veure la seva obra va dir: “no en farem ni cinc, però m’interessa”. Porquet sabia que la seva obra anava a contracorrent, però mai no va fer una obra per estar en l’onda de determinades modes, ni de cara a la galeria; ell treballava, i de valent, amb allò que li interessava.

A través dels seus paisatges, de les seves soques , dels seus personatges i de les seves quasi abstraccions ens explica la realitat que l’envolta, però l’explica a la seva manera. A ell no li interessen les

escenes amables, ni els paisatges bucòlics. Ell mateix deia: “Per mi té més importància el paisatge del Bages que el d’Olot. Tan allò que s’observa des de la Torre Santa Catarina com el Pedregar de Cal Gravat. Es tracta d’un paisatge martiritzatpictòricament, poètic, però trist alhora”. Un admirador privilegiat Josep Junyent en parlar del paisatge del Bages explicava “em fascinà la pintura d’en Pere Porquet. En ceres i olis, prenia un conjunt de desnivells amb unes quantes roques, uns pocs arbres i unes poques herbes i ho reduïa tot a un arabesc gairebé abstracte... Els seus quadres són geologia, una poca vegetació a voltes magnífica i una gran, enorme recreació d’estil”.Pere Porquet pintava els seus personatges, i els seus paisatges dins el seu estudi. Sempre partia de l’observació de la realitat, buscant-hi allò que per a ell era essencial, però ho elaborava i transformava posant-hi sempre un toc líric, intimista, màgic, a voltes torturat i despullat però amb un punt de tendresa que ho transforma en un paisatge interior. “Pere Porquet forma part dels artistes que han donat forma a una visió personal del món” explicava Lluís Calderer que després

citava Proust quan en deia” el sentit artístic és precisament això: la submissió a la realitat interior”. en totes les seves obres. En la pintura de Porquet tot parla de l’espai interior complex: Les soques són antropomòrfiques o màgiques, els arbres ténen ànima, les geologies vibrants són matèria viva, els monstres s’amaguen darrera de la realitat, els personatges profunds a voltes tràgics a voltes grotescs. A en Pere Porquet no li agradaven els camins fàcils. Quan ell va veure un excés de virtuosisme en els seus paisatges de ceres, va buscar nous camins d’expressió, tenia por de repetir-se i sempre va estar dins la recerca. Aquesta recerca no va malmetre l’empremta estilística que Porquet deixà Porquet amic vertader que a voltes es mostrava tímid, a voltes hermètic, irònic, crític, rebel, però tot sense estridències, com en les seves pintures que mostren l’expressivitat de la natura i sobretot de la condició humana i de la seva complexitat. Passats els anys, des de la forta vibració de les seves ceres, fos quina fos la tècnica emprada el seu traç o la seva taca, parlen de la seva manera d’entendre la pintura i el món Els seus colors i el seu traç ens mostren la força del seu mestratge i la humanitat de la seva obra.

Enric Casas i Bardolet

Soca I, 1979. Cera, 48X68

Ton BarautArquitectura sobre el paisatge

Josep BarésSense títol

Esther BoixPenetrants esquerdes

Josep BrunetPaisatge del Bages

Lluís CaldererCendres o Llavors?

Enric CasasAbsència

Ricard CreusA la mirada de pintor

Joan DescalsSeqüències

Pere FonsPaisatge amb quadre

En memòria de Pere Porquet

Juli GrandiaSeqüències

Josep Ma. MassegúContrast

La paleta

Les idees

El paisatge

Josep MorralTeoria del color

Josep PadróEscala de Grisos

Joan SegonTímids amics, en el silenci...

Pura TravéPaisatge interior

Antolina VilasecaPersonatges a la natura