QUÈ ÉS LA LITERATURA?

SÓN LITERARIS ELS SEGÜENTS TEXTOS?

PER QUÈ?

PER QUÈ NO?

Farró camís ticrelita patrucaldu livó xetapraula fuixana.Taulic brantor impardàlid beslluc,cauxant-se pir frosetas sedimana.Xecà callú bilospai canfotí,tampeta mit xifolita ganxadapeulona queu. Pintetosa bolí,vopès quirbó regeldona teixada.Besquí vodor paretai cantallúsdalís pitú cal.litròtec fanic.Lliussà vissant palentapris mellús,vopada xeu tercotó pelanic.Clapé gimar trimpacó caussinell,fautet brimat efrencot sirconell.

 Oh gran vigília de plata!

És extàtica la nit.Una estrella d’or esclataDamunt d’un arbre atuït.

 Senyor, si la nit és freda,Hi poseu un foc d’amor.

És ample l’atzur de seda,Ple d’ales i de candor.

 I en el cel sense vedruna

La campana degotantFa tremolar un raig de llunaI un estel nu com l’infant.

VIGÍLIA DE NADAL

Alt grau d'elaboració formal ◦ Planificació◦ Estructura◦ Selecció de recursos

Canal escrit Intenció subjectiva Funció poètica Connotació.

CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS LITERARIS

CODI CANAL (Registre literari) (oral = literatura popular, representació teatral)

(escrit= resta de gèneres)

MISSATGE (obra literària)

EMISSOR RECEPTOR (autor) (lector)

TEMPS EXTERNS

ESPAI

LA COMUNICACIÓ LITERÀRIA

CONTEXT LITERARI

A. MODEL NARRADOR NARRATARI L. MODEL

TEMPS FICTICIS

ESPAI

MISSATGE

Temes relacionats amb la dimensió interna, externa i social de l'individu.

Emissor especialista: l'escriptor. Receptor universal Context pluridimensional: autor i lector es

troben condicionats per unes circumstàncies socials, culturals, ideològiques i històriques determinades.

Codi formalitzat: les figures retòriques són el codi propi de la literatura.

Registre formal: el literari.

ASPECTES PRAGMÀTICS

Es classifiquen en gèneres: ◦ Narratiu◦ Poètic◦ Dramàtic◦ Assagístic

Presenten modalitats diverses: ◦ Narrativa◦ Descriptiva◦ Expositiva◦ Argumentativa◦ Conversacional

Es divideixen en subgèneres

ASPECTES TEXTUALS

funció poètica, centrada en el missatge. connotació per crear nous camps de significació. alt grau d'elaboració formal. alta densitat semàntica pluralitat de lectures i interpretacions es gesta a partir del

◦ Caràcter individual: es basa en la creativitat de l'autor en el tractament de la llengua.

◦ Caràcter col·lectiu: es basa en codis propis de moviments, escoles...

codi propi: figures retòriques◦ l'àmbit fonètic◦ l'àmbit morfosintàctic◦ l'àmbit lexicosemàntic 

ASPECTES LINGÜÍSTICS

Al·literació: Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades

amb un esqueix de xarpelleres fluixes.S’eixamplen les eixides enxubades,

s’aixequen eixams de moixes bruixes.

Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

Enrere, molt enrere,hi ha una closa entre parets...

Enrere, molt enrere,hi ha un camí de profundes roderes...

Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

tindreu els ulls vessant i les mans buides!

Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).

Veieren el mot anorreat,desfet,tancat,

blasmat,privat de l’aire que l’envolta.

LES FIGURES RETÒRIQUES

Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

La pell del mar, de mocadors farcida,sembla guarnir-se per al nostre comiat.

Encadenament: Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

Hem fet un camí extens, i ja em diràson és la boira que amagava el sol.

Quin munt d’instants viscuts en temps escàs!

Epítet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.

Les més humils engrunesno foren un regal?

Hipèrbaton: Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.

Ens sorprèn aquesta essència tovaquan apareix un nou penediment

i treu el pap que la feblesa cova.

LES FIGURES RETÒRIQUES

Hipèrbole: Figura que es fonamenta en una exageració evident Tronen els canons i,

en la distància, esquitxen tot l’espai

amb les desferresd’un poble commogut i esporuguit.

Interrogació retòrica : Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ningú.

Alcem els ulls amuntcom qui clama a tots els astres

i la volta esdevé un immens interrogant.Hi som a temps encara?

Ironia: Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla.

Que intel·ligent que ets! Metàfora: Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un

d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia. L’insomni de la ira, a cau d’orella,

És un insecte d’ales curtes,

LES FIGURES RETÒRIQUES

Metonímia: Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.

La teva mà,un dring de glaç al vidre

i un glop daurat.

Paradoxa: Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.

hipnotitzat,tan prop de tots i tan lluny de tothom

que fa basarda! Polisíndeton: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per

donar més força a l’expressió. I en tenen per a tot

i no n’abasten gensi encara en deuen

a qui més estimen.

LES FIGURES RETÒRIQUES