resum psicologia final

8/7/2019 resum psicologia final

1/28

II.- LES TEORIES PSICOSOCIALS

EL PANORAMA ACTUAL.

Lestudi de la interacci social ha generat moltes teories diverses que podrien desorientari tot, per de fet, es poden agrupar en unes quantes tendncies segons quins siguin els

seus orgens, la seva posici metodolgica i la temtica que aborda.Aqu veurem les caracterstiques daquestes grans tendncies i les principals teories decadascuna delles.

2.- EL PSICOANLISI SOCIAL

Del psiconlisi al psicoanlisi social. Cal dir que el psicoanlisi social soposa alpsicoanlisi. Per entendre-ho b, hem de conixer les caracterstiques del psicoanlisi.El psicoanlisi ha arribat a ser un important moviment cultural en el qual shi han inspiratlart i la literatura contemporanis, sobretot el corrent surrealista.. Per el psicoanlisi,sobretot s una teoria psiquitrica i per aix socupa de comprendre i tractar lsser hum

mentalment malalt. La visi de la persona acostuma a ser patolgica i individualista.Lindividu est en conflicte constant entre la seva naturalesa biolgica i la societat.No s estrany que lintent de tractar el comportament social des del psicoanlisi, hagi conduita una modificaci daquells supsits fonamentals de la teoria que afecten a la persona com asser social.

De lobra de Freud sen desprenen dos postulats bsics:1.- la societat (o la cultura o la civilitzaci, que en Freud sn coses semblants) s unproducte de la naturalesa humana.2.- La societat s repressora de lindividu.

Aquestes afirmacions sinverteixen en el psicoanlisi social de manera que aquesta es basaen que la persona s un producte de la societat i que la societat pot no ser repressiva.Amb la primera inversi es vol superar el biologisme i lindividualisme.La segona en una part de les teories psicoanaltico socials t uns efectes curiosos perqu sila societat no s necessriament repressora de lsser hum, el paper de la crtica socialpassa a ser rellevant i el conflicte adquireix una potencialitat positiva o alliberadora.Per invertir una afirmaci freudiana o totes dues, el psicoanlisi sha hagut de recolzar en unacincia social. Per aix ha recorregut a lantropologia cultural, a la psicologia social i, pel quefa a la segona afirmaci, al marxisme.Daqu surten els tres corrents interns del psicoanlisi social que podem veure en aquestquadre:

PSICOANLISIS

Freudisme Psicoanlisi social

La inversi del segon postulat t rellevncia perqu comporta una crrega ideolgica quepermet fer una lectura tamb ideolgica del psicoanlisi social. En termes de tendnciesgenriques del pensament poltic, el freudisme seria la dreta psicoanaltica i el psicoanlisisocial, lesquerra. Dins daquest ltim, encara hi hauria una ala dretana que seria elpsicoanlisi culturalista, una postura no compromesa del psicoanlisi interpersonalista i unaEsquerra freudiana (Lobinson, 1969) que seria el freudmarxisme.


2/28

De Freud a Adler. La teoria social de Sigmund Freud la trobem en pocs llibres de la sevaextensa obra (1912; 1927; 1931 i 1938), i el ms important per la psicologia social sPsicologa de las masas y anlisis del yo (1921). Aquests llibres pretenen demostrar lapotencialitat explicativa de la teoria psicoanaltica ms enll de lmbit psiquitric.A partir de les experincies de lpoca sobre la hipnosi i la suggesti (Charcot), Freud entenia

que no tota lactivitat humana passa per la consciencia sin que una gran par s inconscient.Linconscient ho s perqu est reprimit, per es pot fer conscient grcies a la tcnicapsicoanaltica que treballa amb el llenguatge , els somnis que com que no estan sota elcontrol de lindividu poden arribar a manifestar aspectes reprimits de la persona.Des daquesta perspectiva en lestructura de laparell psquic hi ha tres funcions:Lello, que s el recent nascut, s inconscient i es regeix pel principi del plaer.El yo que s narcisista per auto-conservaci, es defensa dels conflictes a partir del principi dela realitat, que vol dir que lsser hum busca el plaer per sovint la realitat li exigeix que latingui en compteI el superj, que altres anomenen consciencia moral, on troben el fre els impulsos de lello.Per Freud, aix neix de la identificaci amb el Pare protector i salvador, amb la religi.

Aquestes identificacions generen sentiments inconscients de culpa i por al cstig, per aix ensautoimposem les normes. El superjo s com el component social de la persona.

La dinmica entre aquestes tres instncies est regida per lenergia sexual o lbido. s lapulsi primria, que desemboca en les pulsions de vida (el sexe o Eros) i de mort(Znatos). Aquestes sn les pulsions que el superjo intenta reprimir. Freud explica aquestadinmica a travs del Complexe dEdip: els fills, gelosos que el pare els robi lamor de lamare, el maten i el devoren; el remordiment els genera la prohibici (tab per lamorincestus cap a la mare) i lautoritat (ttem o veneraci simblica del pare totpoders). Snels orgens de la llei i la religi.El jo es protegeix dels conflictes entre lello i el superjo, que generen neurosis, amb uns

mecanismes de defensa com la repressi. Altres mecanismes sn la projecci, la reacciformativa, la negaci, la conversi, la sublimaci o la identificaci.Daltra banda la societat protegeix lindividu a canvi que es controli les pulsions, per aix lalbido es desvia cap a altres activitats socials i aix fa augmentar el sentiment de culpa i laneurosis.Hi ha raons per considerar que la teoria freudiana no t en compte el comportamentsocial:Les relacions interpersonals sn contemplades com una Font de patiment individual.Davant del jo, els altres sn objectes ms que subjectes.La relaci entre el terapeuta o analista i el malalt s passiva perqu es diu que no s elterapeuta sin el malalt el que es cura a ell mateix

El psicoanlisis freudi t per tant, una visi negativa de la relaci social. Aquest individualismeha estat considerat com un reflex de la ideologia de classe mitjana a la qual pertanyiaFreud i els seus malalts.Lindividualisme de la teoria social de Freud el mant la psicologia analtica o complexa delseu deixeble Carl Jung (1921; 1928). Aquest fa dues aportacions importants:El criteri indirectament social que fa servir quan diferencia dos grans grups:Lintrovertit, en el qual lenergia psquica (que no s noms sexual sin ms vital) esdirigeix al mn interior del subjecte.Lextrovertit, que es dirigeix al mn exterior.

Laltra aportaci s el concepte dinconscient collectiu, pel qual el jo individual heretapsquicament la cultura. El seu contingut el formen els arquetipus de la cultura representatssimblicament com la imatge del pare o de la mare (Edip), lnima femenina i la masculinaUn altre deixeble de Freud, Alfred Adler(1927; 1933), defensava un psicoanlisis individual, ies referia al que Unamuno en deia: "el hombre de carne y hueso"; aquest psicoanlisis en


3/28

canvi, s el que permet parlar de la dimensi social i pren sentit. A diferncia del seu mestre,Adler rebutja linconscient i el limita a all que no recordem o no comprenem i substitueix lalbido per lafany de superaci com un impuls innat del jo.Lafany surt del sentiment dinferioritat inherent al nen, feble i insegur. El sentiment unasobrecompensaci i un fals sentiment de superioritatUn altre concepte Adleria s el sentiment de comunitat; es refereix a linters pels altres i

a ajudar-los perqu aix un se sent superior i tamb perqu necessita els altres.Lafany de superaci es basa en la comparaci social (Adler tamb va estudiar com afectavalordre de naixement a la manera de ser de cada fill) i el sentiment de comunitat es refereix alvincle afectiu amb els altres. En Adler, el tema social ja es tracta i de manera positiva i la sevasensibilitat demostrada en la defensa del feminisme i el socialisme, va obrir la porta alpsicoanlisis prpiament social

El psicoanlisi culturalista. Quan es troben lantropologia cultural i el psicoanlisi, elprimer postulat de Freud sinverteix, cosa que secundaritza la pulsi sexual. LaAntropologia es troba amb Freud a travs del grup Cultura i Personalitat AbrahamKardiner (1939). Segons ell, les experincies infantils compartides fan que a part del

carcter diferent de cada individu, hi hagi unes maneres de pensar i de fer acceptats enuna cultura que estructures la personalitat dels qui la formenAquesta estructura es forma degut a que les institucions primries porten problemes ifrustracions en els individus que per adaptar-se generen sistemes de transferncia de lesfrustracions cap a folklore o religi que estabilitzen lordre social i sinstitucionalitzen.La teoria de Kardner va ser criticada pel seu conservadorisme i la seva dificultat en explicarel canvi social, per va demostrar la profunda relaci que existeix entre la personalitat i lacultura.Aquesta relaci s vista des dun altre angle per part de la psiquiatra adleriana KarenHorney(1945). Per ella, lorigen de la neurosi no s un conflicte sexual sin social, degut sobretot ala inseguretat, que provoca angoixa. La persona, aleshores busca amor, poder, etc i aix

desequilibra les seves relacions socials. Es produeixen de tres maneres (amb, contra osense els altres) i en el neurtic domina una delles.Tres tipus bsics de neurosis:1.- si dominen les relacions amb els altres, es genera una neurosi de docilitat.2.- si dominen les relacions contra els altres, una neurosi dhostilitat.3.- si dominen les relacions sense els altres, una neurosi de solitud.

Aquesta teoria de la neurosi s limitada per la seva simplicitat, per s interessant com a teoriasocial, perqu desenvolupa el sentiment adleri de seguretat i per la trascendncia que dnaals models bsics dinteracci social.Daltra banda, Horney amb la seva crtica a la societat contempornia inicia, tmidament la

inversi del segon postulat freudi.Culturalista tamb s la perspectiva de Erik H. Erkson (1950; 1968), preocupat per laidentitat del jo. Aquesta identitat consisteix en la percepci i sentiment de ser un mateix icontinuar sent-ho, tant en la imatge prpia com en la que tenen els altres. Es desenvolupaen diverses etapes (8) en les quals, lo sexual, lo psicolgic i lo social estan estretamentvinculats. Lxit en cada etapa genera una virtud bsica i lerror, una psicopatologia.La seva teoria, tot i que va nixer de la prctica clnica, s acusada dartificiosa i ambigua. Elseu inters resideix en el fet de destacar el paper essencial de la interacci en la formaci dela persona.El psicoanlisi interpersonalista. Harry S. Sullivan (1953), psiquiatra interessat enlesquizofrnia, integra diferents influncies (Freud, Lewin, Mead etc.). Parteix de la baseque lsser hum es mou per una doble necessitat: de satisfacci somtica i de seguretatpsquica. Aquesta es refereix a les relacions socials i al sentiment de pertnyer o de seracceptat. La persona desenvolupa el sistema del jo, per reduir lansietat produda per la


4/28

inseguretat, real o imaginada. En aquesta teoria, la personalitat no es pot aprendre senseles relacions interpersonals.En la teoria de Sullivan ja no hi queda res de lndividualisme freudi. Va exercir una graninfluencia i va ser una de les fonts de la antipsiquiatria i de la terpia sistmica.Tamb tenen un fonament interpersonal, dues teories sorgides de la prctica de lanlisis i laterpia grupal.

Teoria de lorientaci de les relacions interpersonals de Wlliam C. Schutz (1958; 1967). Peraquesta teoria, coneguda per les sigles FIRO, el nen quan interactua desenvolupa tresnecessitats fonamentals; si sn satisfetes correctament o no es generen uns patrons queorienten la interacci. Una hipo o una hipersatisfacci de la necessitat dinclusi opertinena a un grup pot derivar en un patr dintroversi o dextraversi; la necessitat decontrol o de decisi, segons hagi estat la llibertat i la disciplina familiars, en submissi o enautoritarisme; i la necessitat dafecte, segons si hi ha hagut una experincia familiardacceptaci o rebuig, en distanciament o en sobrevinculaci emocionalsLa teoria de Shutz sembla inspirada ms en la lgica que en la realitat, per aix no haimpedit la seva exitosa aplicaci i comercialitzaci.Tamb dmbit grupal s la teoria dels supsits bsics del grup, de Wlfred R. Bion (1959).

Parteix de que en tots els grups el comportament es dna a dos nivells:1.- El nivell de treball est basat en la realitat, busca la cooperaci i lorganitaci i esprocura ser racional.2.-El nivell latent, donat per les fantasies i les emocions assumides inconscientment; esbusca reduir tensions i conflictes i alhora tenir un lder que mantingui el grup.Aquests supsits bsics corresponen a diferents estats emocionals que orienten iestructuren el grup a nivell inconscient. El primer s lestat de dependncia queproporciona seguretat a travs dun lder ideal, per tamb gels i s propi dunesrelacions interpersonals immadures. El segon s laparellament que produeix un climaafectiu amb amor; finalment, hi ha latac o la fugida en la qual el grup se sent amenaatquan sautoanalitza i no tolera la feblesa, sent clera i odi.

3 .- E L C O N D U C T IS M E S O C I A L

Del conductisme al conductisme social. El conductisme parla duna psicologia objectiva

(Watson, 1924) i es refereix a qualsevol acci directament observable i manipulable. Aix vol dir

que es limita a estudiar la conducta i a basar-se en lexperimentaci. Per tant, lestudi exigeix

aplicar lesquema E-R, segons el qual tot estmul produeix uns resposta i viceversa.

La conducta animal s relativament intelligible des daquesta perspectiva per no passa

el mateix amb la conducta humana i menys com a conducta social.


5/28

La conducta social exigeix un altre plantejament. Aquest el va fer Georges H.Mead

(1934), que va assumir la psicologia objectiva de Watson, per es va declarar social

behaviorist, que vol dir que la conducta interessava com a acte social. En realitat, aix

negava els supsits conductistes i per aix Mead no va influir en el conductisme social, i en

canvi les seves tesis van generar ms tard linteraccionisme simblic, proper a la sociologia ique veurem ms tard. La teoria de Mead est sent cada vegada ms valorada en les darreres

dcades.

Altres van preparar el terreny cap al conductisme social: Holt, Tolman, o Hull. La

seva teoria de la reducci de lestmul aportava una nova conceptuaci daquest ltim

(lestmul com a resultat de la fora de lhbit i dun impuls o driv) i del refor. Aix

facilitava poder parlar de la dimensi social de la conducta.

CONDUCTISME: En el condicionament clssic (Pvlov), aparellant repetidament a un E

que dna una determinada R a un altre E neutre saconsegueix que aquest per s sol

provoqui aquesta R i aix sobt un nou E-R. I en el condicionament instrumental (Thomdike) u

operant (Sknner), lefecte positiu o negatiu dun E, o sigui el seu R augmenta o disminueix la

probabilitat que aquestaa R es repeteixi. En el primer cas actua lassociaci i en el segon

el refor, pero en tots dos casos lexplicaci del que ha passat noms pot estar en la recerca

del plaer o la gratificaci i evitar el dolor. El ser hum s concebut com un homo mechanicus,que en el segon cas passa a ser un homo oeconomicus.

Quan el condicionament ja quedaba clar sobria la porta al desenvolupament del

conduct isme social , sobretot atravs del condicionamient instrumental.

Laprenentatge social. Per a superar las l imitacions del conduct isme es va intentar

complementar-la amb aportacionspsicoanaltiques. Hi ha undenominador com: la reducci

de lestmul i la rellevncia de laprenentatge i la socialitzaci infantil.

La combinaci est present a l estudi que va fer Dollard,Miller i altres (1939) sobre la

relaci entre la frustraci, concepte analtic i la conducta dagressi. M oltes dades recolzaven

la seva hiptesi per tamb va rebre crit iques i Mil ler va admetre que l agressi no seguia

inevitablement a la frustraci per era la resposta na tural i dominant.

Daltra banda, sha dit que si la frustraci sentn com a resultat duna tardana en el refor

no s necessria per la conducta agressiva i noms interv per augmentar la intensitat de

lagressi (Bandura i Walters, 1963), Una aportaci interessant de la teoria s el


6/28

desplaament de lagressi: quan desprs de la frustraci, lagressi no es pot dirigir a

lobjecte frustrant es desplaa cap a un altre.

Miller i Dollard tamb es van ocupar de laprenentatge social i la imitaci.

Laprenentatge social depn de 4 factors

1. un impuls (drve)

2. un senyal (cue)

3. una resposta, reductora del impulso;

4. un refor recompensant de la resposta per la qual cosa aquesta s repetida i

apresa.

Amb aquest plantejament la personalitat passa a ser un procs de formaci dhbits.

El paper de la imitaci s clau sobretot en laprenentatge de la parla. La imitaci pot ser

per conducta igual i dependent duna altra persona (seguir un lder) o per conducta de

cpia.

Hi ha altres contribucions en la teoria de laprenentatge:

Sears (1951) va subratllar el carcter seqencial del model E-R, aix vol dir que la R

duna persona pot ser una E per una altra

Mowrer(1960) va distingir 2 etapes en el procs daprenentatge:

1.- en la primera saprenen signes

2.- en la segona solucions

Rotter (1954) va introduir en laprenentatge social, el grau en que un percep o crea

(lexpectativa) que controla la seva conducta. En una altra teoria, va diferenciar el refor per

control intern o extern.


7/28

Tamb a Yale, Carl I. Hovland va dirigir el Communication Group, per investigar

els efectes de la comunicaci de masses (Hovland y otros, 1949 y 1953). Va elaborar un

model teric daprenentatge basat en lincentiu que impulsa a repetir una conducta positiva.

La teoria ms potent sobre laprenentatge social es deu a Albert Bandura (1969). Amb

una base experimental i actualitzada constantment, les seves ltimes formulacions es troben

a Fundamentos sociales del pensamiento y la accin (1986). Bandura va evolucionar des de

una social leaming theory fins la que anomena social cognitive, que concep

laprenentatge com una adquisici de coneixements a travs el processament cognitiu de

la informaci. La imitaci s clau per a laprenentatge social.

Bandura tamb ha demostrat que es pot aprendre sense executar, i es pot executar

ms tard, fins i tot sense el model al davant.

La teoria de Bandura comporta una teoria de la personalitat, regida por el que ell

diu determinisme recproc entre la llibertat i la necessitat, que suposa que els estmuls

externs causen la conducta per noms en la mesura que sn atesos, retinguts i valorats

Bandura fa un pas endavant molt important en la comprensi de moltes conductes

socials en les quals hi intervenen models de conducta, reals o de ficci

Mischel parteix de la conducta observable, per tamb admet que es poen interferir

processos no observables per justificar la conducta. La interpretaci que la persona fa dels

fets i de les seves experincies s essencial, per no sha dinferir els seus motius ni

derivar-la dels trets globals de la personalitat. La conducta depn del estmuls emocionals i

especfics que concorren en la situaci. Es, doncs especfica i stuacional, per aix no vol

dir que sigui incoherent, anrquica o impredectible, perqu est subjecta als principis de

aprenentatge i aix la fa estable

Si dalguna manera aquestes teories representen un intent dintegraci entre el

conductivisme i el sociocognitivisme, la teoria trifuncional de laprenentatge de Arthur W.

Staats (1975) pretn integrar els diferents sectors interns del conductivisme per explicar la

conducta social. Per ell, els estmuls tenen tres funcions:

1.- la condicionant

2.-la reforant


8/28

3.-la directiva

La personalitat, com a repertori jerarquitzat de conductes adquirides, t tres

subsistemes:

1.- lemotiu-motivacional

2.- el lingustico-cognitiu

3.- el sensomotriu-instrumental.

Les actituds sn respostes emocionals condicionades davant dun estmul amb

significat social.

La conducta social com a conducta operant. El representant del conductisme

ms innovador i pragmtic i metodolgicament ms dur i antiteric s Burruhs F.

Skineer, autor de La conducta verbal (1957), obra en la qual intenta aplicar el

condicionament operant a una manifestaci especfica de la conducta social. Aquest

condicionament es basa en reforar la conducta perqu aquesta es repeteixi (refor

positiu) o no (refor negatiu). Ha experimentat sobretot amb animals. I considera que laconducta social es regeix pels mateixos principis.

Sknner identifica diversos tipus doperants verbals entre els quals destaquen els

mands iels tacts. Amb els primers el parlant tracta dinfluir sobre loient (per favor,

dnam aix). Els tacts estimulen o enforteixen una resposta.

Aquesta interpretaci del llenguatge va provocar un atac dur de Chomsky (1959)

perqu entenia que ignorava els processos interns i relegava el parlant. Tamb va ser

atacada per individualista i mecanicista. La principal influncia de Sknner est en ls de

tcniques de modificaci de la conducta (economia de fitxes, programes de refor en els

mbits educatiu i clnic.

La Interacci social como intercanvi. Diverses teories assumeixen que les

persones sn racionals i hedonistes i es relacionen buscant maximitzar els seus

beneficis amb reforos positius i minimitzar els seus prejudicis rebutjant els reforos

negatius.


9/28

Aix permet explicar la conducta social com un intercanvi destmuls. La norma de

la reciprocitat consisteix a tornar el b amb un altre b.

El socileg George C. Homans (1961) ha combinat el funcionalisme

operant de Skinner amb una interpretaci econmica de la interacci social entesa com unintercanvi dactivitats ms o menys compensador o costs entre almenys, dues persones.

Aix significa que la conducta depn de com s retribuda o sigui de les recompenses i

sancions que se nobtenen (aprovaci social, ajuda) s probable que es realitzi una

activitat quant ms recompensa es rebi i tothom espera que lintercanvi sigui just i els

beneficis siguin proporcionals a la inversi.

Des daquesta particular interpretaci de Skinner, Homans ha sigut criticat per

desvirtuar el conductisme i psicologitzar la sociologa.

Cal dir que la teoria de Homans, que intenta ser una teoria general de la interacci

dels petits grups (Morales, 1978), s la primera en sistematitzar i donar coherncia a la

conducta com a intercanvi.

Tamb cal parlar de la teoria de Thibaut i Kelley, formulada a Psicologa de los

grupos (1959), que es basa en el valor del refor en la interacci. Tota relaci

interpersonal s una interacci en termes dinterdependncia, perqu les accions dunpoden afectar a laltre.

Aquesta teoria prediu que una conducta es repetir quan s recompensada o quan en

termes psicolgics els guanys siguin superiors als costos.

Anys ms tard, en Relaciones interpersonales (Kelley y Thibaut, 1978), els mateixos

autors revisen la seva teoria i aclareixen que no s una teoria de les recompenses i els

costos ni de la interdependncia noms com a intercanvi, sin tamb com a coordinaci.Posteriorment, Kelley (1979) ha estudiat les relacions que denomina personals, regides no

per linters propi sin per un inters recproc.

Laportaci de Thibaut i Kelley arranca dun conductisme social implcit per aboca en

un conductisme en el qual el sociocognitivisme gaireb ha arraconat lesquema E-R i

lhedonisme que comporta. La seva teoria presenta problemes operatius. Per ens dna a

conixer aspectes nous dels processos de la interdependncia, el control, el conflicte i la

negociaci socials.


10/28

El concepte de justcia distributiva (Homans) combinat amb el de privaci relativa

(utilitzat per Stouffer, 1949), est a la base de la teoria de lequitat de John Stacy

Adams (1965), que ho relaciona tot amb la comparaci social i la dissonncia cognitiva.

En tota relaci, el subjecte compara la relaci entre els seus resultats i aportacions

amb els de laltre; els problemes sorgeixen quan un no reconeix una inversi de laltre o la

troba poc important. Aleshores pot sentir com un desequilibri o desigualtat en la relaci i

experimentar un sentiment dinjustcia que es tradueix en tensi cognitiva i incomoditat

afectiva o emocional

La teoria dAdams ha estat aplicada (Walster y otros, 1973; 1978) als casos de dany

fsic i shi ha fet entrar el factor poder, assenyalant que el poder fa possible definir el que s

just i percebre quines aportacions a lintercanvi sn ms o menys rellevants. Tamb shaaplicat als comportaments dajuda, atracci social, victimitzaci, relacions ntimes

Una crtica rellevant a la teoria s que en les relacions socials de carcter instrumental

no es busca lequitat sin la igualtat (Smpson, 1976).

Una crtica constructiva a les teories de lintercanvi assenyala (Foa y Foa, 1975; 1980)

que sn teories que sinteressen per com sintercanvia per no qu sintercanvia en

general les persones preferim intercanviar recursos semblants, per exemple amor per

estatus, ms que amor per diners

Aquestes teories shan aplicat a camps diversos, des de relacions organitzatives,

comunicaci interpersonal i el poder, fins a la terpia en relacions matrimonials influencia

poltica o comportament escolar

4.- EL SOCIOCOGNITIVISME

De la Gestalt al sociocogititivisme.

El sociocognitivisme no s noms una extensi de la psicologia cognitiva a la psicologiasocial.En molts aspectes la teoritzaci i experimentaci dels aspectes cognitius del comportament esva iniciar i desenvolupar abans en lmbit social que en lmbit individual, per aix no treuque les teories cognitives individuals hagin contribut molt a la formaci de lorientacisociocognitivista.El punto de partida el trobem en la teoria de la Gestalt desenvolupada el primer ter delsegle pel grup de Berlin (Wertheimer, Koffka, Kohler).

s una reacci contra el mecanicisme cartesi i lassociacionisme psicolgic.La seva ms important aportaci consisteix a descobrir les lleis o principis que regulen comla percepci humana configura les dades sensorials, especialment de la visi. Aquests


11/28

principis van ser aplicats a la conducta social i aleshores la Gestalt passa a tenir una vignciamolt ms gran en la psicologia social que en la psicologia individual

La paraula alemanya Gestaltno se sol traduir perqu el seu significat en castell s complex.Inclou els conceptes de totalitat, estructuraci, configuraci, formalitzaci per aix la traducciseria parcial. Gestaltzar seria doncs el procs en virtut del qual formalitzem les nostres

percepcions segons les lleis de la Gestalt.Les dues lleis bsiques sn:

1.- el tot (Gestalt) s ms que la suma de les parts2.- es tendeix a la forma millor (Gestalt) possible, tendncia que de vegades sanomenapregnncia (del alemany, Pregnnz).

1. La percepci est organitzada. Aix vol dir que:

Alguns aspectes perceptius es mantenen constants encara que canvin els elements (unequip de futbol continua sent el mateix encara que canvin els jugadors.

La percepci dun element depn del camp total. (reaccionem diferent davant duna personaque es despulla, si hi fa al gimns o enmig del carrer)Les caracterstiques de lorganitzaci perceptiva depenen de les relacions entre les entitats msque no pas de les entitats mateixes.

2. Lorganitzaci perceptiva tendeix a ser pregnant, o sigui el ms simple ordenada o bonaque permetin les condicions estimulants. Aix vol dir que:

Lorganitzaci perceptiva minimitza les diferncies entre els estmuls (assimilaci) o lesmaximitza (accentuaci) si excedeixen de cert nivell.(tots els xinesos ens semblen igual i enscridaria latenci un negre pl roig)

Es perceben agrupats, s a dir organitzats formant un tot, els elements:Amb un dest com. Tendim a percebre els menys privilegiats com un grup cohesionatSemblants: als nens impopulars sels atribueix pobresaPropers: dime con quien andas y te dir quien eresAmb lmits comuns. Els francesos sn diferents als alemanysConstitueixen una bona forma (pregnanz) Pensem que els altres sempre sn coherents.

(algunes imatges per entendre. Nhi ha ms a la pag. 61 del pdf.

FIGURA DE

BORING

CUB DE

NECKER


12/28

Que estan en relaci causa i efecte o que lexperincia hagi provocat respostessemblants davant daquells elements, o que lexpectativa sigui de percebrels agrupats.

La Gestalt va permetre entendre la conducta en funci de com coneixem la realitatHi ha un procs de desenvolupament en el qual el sociocognitivisme ha anat variant el focusdinters en una seqncia que en general podem explicar aix:

Percepci Motivaci Cognici Memoritzaci

Actualment lenfocament cognitivista, social o no, assumeix que:1.- processem activament la informaci estimular2.- organitzant-la, cosa que implica seleccionar-la i simplificar-la3.-interpretant-la, tenint en compte expectatives, patrons comparatius i contextos per guiar lesnostres accions i propsits (Eiser, 1980).

El sociocognitivisme ha estat etiquetat de racionalista, individualista i psicologista, per avui slorientaci dominant en lestudi de la interacci social i la seva producci terica i experimentals molt important

La percepci i les motivacions socials.

Algunes de les idees de Psicologia de las relaciones interpersonals (1958), de Fritz Heider,es va obrir un camp dinvestigaci indit. Heider estava interessat en la Psicologia ingnua.Segons ell, la nostra percepci dels altres s pregnant, que vol dir que en la vida quotidianaanalitzem les accions dels altres en termes dordre i coherncia. Teoria dictada pel sentitcom. A aquesta psicologia ingnua, Heider nhi afegeix dues ms:

1.- teoria de latribuci, que tracta de com percebem les causes del que passa a la vidasocial. Aquesta percepci contribueix al significat de la conducta i a la predicci icontrol de la mateixa. Pot distorsionar les causes imputant-los-hi factors personals(aptitud, esfor) o impersonals (dificultat de la feina, atzar, etc)

Desprs de Heider, shan desenvolupat diversos models terics basats en la infernciadintencions que fa el subjecte (Jones y Davis 1965), en la covariaci de diversos factors comel consens social o la diferenciaci del fet (Kelley, 1967), els resultats dxit o de fracs i lainestabilitat o no de les causes (Weiner y otros 1972), i es va detectar lerror fonamentalde latribuci o tendncia a fer atribucions basades en la disposici personal (Ross, 1977).Almenys fins als anys 80, latribuci ha estat un dels temes ms investigats de la

psicologia social.La segona teoria de Heider s el balan estructural que s un dels factors de qu depnlatribuci. Diu: Hi ha una coherncia entre els judicis i les expectatives causals delsinteractuants. La teoria treballa supsits amb tres subjectes o amb dos subjectes en relaci aun objecte i enuncia regles dequilibri.Per exemple: hi ha desequilibri cognitiu si sento atracci per A i no per B per ells se sentenatrets mtuament. De manera que haur de modificar la situaci i deixar-me de sentir atretper A i sentint-me atret per B

Aquesta teoria havia estat desenvolupada fins i tot abans de Heider per altres autors(Newcomb, 1943); es va quantificar, en la teoria de la incongruncia (Osgood, Suci i

Tannebaum, 1957; el tema va arribar a la maduresa amb la teoria de la dissonncia cognitivade Festnger (1957).


13/28

Heider ha estat acusat denfocar el comportament interpersonal de manera intrapersonal,per s una crtica correcta noms en part perqu les seves anlisis afecten de ple a lesrelacionsinterpersonales. En qualsevol cas, el desenvolupament del sociocognitivisme esdeu en gran mesura a les dues teories exposades.

Tamb cal parlar de laportaci terica de Kurt Lewn, un dels Mestres de Festinger. Destaca

la seva obra La teoria del campo en la ciencia social (1951), que s una selecci pstumadels seus treballs. Va estar format en la Gestalt i el seu inters va anar evolucionant de lapercepci a la motivaci sense abandonar-la; la seva teoria, es coneix amb el nom de teoriatopolgica.Lewin segueix la tradici galileana duna cincia de base emprica, per aix defensa la actinresearch o investigaci terica basada en la prctica i posada en prctica ("nada hay tanprctico como una buena teora", deca).

Les motivacions i les orientacions cap a diferents metes fan que el camp sigui un sistema entensi constant. Aquestes idees les aplica als conflictes socials, des de les relacions delsadolescents i dels membres dun grup fins al lideratge i els problemes comunitaris. A Lewin

es deuen conceptes como el de nivell daspiraci, clau per entendre xits i fracassos i el dedinmica de grups, referent lideratge, productivitat, clima, canvi dactituds, etc.Sense ell, els nostres coneixements sobre el grup hum seria molt diferentVa influir directament en Festinger, per tamb en Heder, Kelley, Thibaut, DeutschSchachter i altres.

Relacin entre las tres teories de Festinger

Leo Festnger va formular una teoria sobre la comunicaci social informal, desprs vadesenvolupar una part daquesta en la teoria de la comparaci social i finalment com unaspecte daquesta darrera, la seva teoria ms coneguda a la qual va dedicar el llibre Teora

de la disonancia cognitiva (1957)PRIMERA TEORIA: en un grup hi ha una pressi a la comunicaci per comprovar les nostresopinions en relaci a la dels altres i per poder uniformar les nostres accions cap als objectiuscompartits. Els seus experiments i els dels seus collaboradors (Thibaut, Schachter, Kelley,Back) van mostrar aspectes concrets de la teoria com ara que a ms cohesi grupal, mspressi a comunicar-se amb els membres discrepants i que els desig dun membre a millorarel seu estatus augmenta la necessitat de comunicar-se.La teoria de la comparaci diu que ens comparem amb els altres per avaluar les t nostresopinions i habilitats i capacitats i no estar insegurs. Una peculiaritat de la comparacidhabilitats s que tendim a la uniformitat (fer les coses de manera semblant, una mica

millor, per no molt millor). Per aix tendim a agrupar-nos amb els ms semblants(Schachter 1959).Pel que fa a la teoria de la dissonncia cognitiva, diu que si en comunicar-nos o comparar hiha una dissonncia o incompatibilitat entre els elements, tendim a reduir o a eliminar ladissonncia. Una novetat daquesta teoria s que considera la presa de decisions com aFont de dissonncia: decidir genera un conflicte cognitiu perqu les creences sobre allque sha escollit soposen al que no sha escollit i el que hem escollit tendeix a sersobrevalorat com a ms atractiu i aix genera ms dissonncia.

Una crtica que accepta Festinger s que la dissonncia postdecisional noms apareix si ladecisi presa implica un comproms personal.Una conclusi respecte la teoria seria que es limita als casos en que per al subjecte srellevant la coherncia, perqu noms en aquest cas la falta de coherncia pot motivar el seucomportament en el sentit que diu la teoria.


14/28

La influncia social. Muzhafer Sherf en Psicologa de las normas sociales (1936) vapresentar un dels experiments fonamentals de la psicologia social, basat en un efecte pticde moviment aparent (autocintic), demostrant que diverses persones elaboraven una normacomuna per influencia conjunta en la qual tamb intervenien els processos perceptius. Sherif(1966) va estudiar tamb la influencia intergrupal a travs dexperiments en situacionsnaturals. Es va comprovar que cada grup desenvolupava les seves prpies normes, que la

competitivitat generava conflictes entre els grups i solidaritat dins de cada grupUna altra aportaci seva s la teoria del juicio social (1961, con Hovland; y 1965, con C.Sherif y Nebergall), segons la qual un subjecte atenua les diferncies entre la seva opini i ladun altre quan est dins del marge possible dacceptaci, per que augmenta si est en elmarge de rebuig. En el primer cas, s fcil la influencia perqu lacabi acceptant i en el segonmolt ms difcil.

La cognici social.Hi ha dues aportacions pioneres en lestudi del coneixement en relaci amb elcomportament social, les de Piaget i Brunner.

Segons Jean Paget, el medi social s decisiu en el desenvolupament cognitiu delnen que sempre actua en un sistema daccions que ve donat per lactivitat dels grupsdigual edat (peer groups) perqu el medi afecta de manera diferent segons ledat: enels anys preescolars predominen les relacions de subordinaci als altres membres delgrup, en els anys escolars, les relacions de subordinaci a ladult i digualtat amb elssemblants i a ladolescncia es generalitza la igualtat. Piaget estudia la mutaci, el joc(simblic, imaginatiu, amb normes) i la formaci del criteri moral (1932). La moralitat scoactiva en el nen preoperacional (2-7 aos) i clarament cooperativa en loperacionalformal (adolescncia) i la concepci dall que s just.Jerome S. Bruner (1966, amb Oliver y Greenfield), interessat com Piaget en eldesenvolupament cognitiu, va polemitzar amb aquest darrer per la poca importncia que

concedia a la variable cultural.En relaci al desenvolupament cognitiu afirma que s essencial el conflicte perqu senseell no s possible avanar. La teoria de Bruner, molt ms limitada que la de Piaget slantecedent immediat de lEscola de Bristol.George A. Kelly (1955). Sost que cada persona per a interpretarel mn procura anticipar-se als esdeveniments i per aix elabora construccions conceptuals.Aquests constructos resulten de relacions entre successives alternatives (tonto-llest) isorganitzen jerrquicament formant sistemes.Per a percebre el mn tal i com el percep laltre shan de construir els constructos come ll.Aquesta teoria est basada en la prctica clnica i ha estat aplicada a diverses qestionssocials com les actituds davant la mort, lalliberament de la dona o la conducta desviada

El sociocognitivisme formal.

Un ampli sector actual de la psicologia cognitiva redueix formalment lactivitat cognitiva alprocessament de la informaci; aix inclou el seu emmagatzemament i la recuperaci(memria i record).Aquest corrent est vinculat a la intelligncia artificial que es basa en les troballes de laciberntica (Wiener), la teoria de la informaci (Shannon y Weaver), la teoria general desistemes (von Bertalanffy) i la informtica.

Limpacte en el sociocognitivisme ha estat molt limitat fins avui. I s que s difcil acceptarque la ment noms s un sistema de processament dinformaci.Linters sha centrat en lorientaci de la conducta. En aquest aspecte els nostres recordsdexperincies anteriors els reelaborem per a formar expectatives.


15/28

El sociocognitivisme a Europa.

Com a reacci al crnic colonialisme nord-americ en la cincia social, a partir dels anysseixanta apareix a Europa una presa de consciencia de la necessitat que la psicologia socialeuropea recupero la iniciativa que tenia abans de la Guerra Mundial, treballant en una

temtica que respongus a les preocupacions prpies.Les caracterstiques ms importants serien:Una orientaci decididament cognitivaUna revaloritzaci de la teoriaUna metodologia bsicament experimentalUn reconeixement tant del factor ideolgic com del carcter crtic de la cincia social.

Les aportacions franceses i angleses sn moltes per els nuclis ms influents sn:Un deixeble de Bruner, Henr Tajfel que va cohesionar amb els seus treballs recollits aGrupos humanos y categoras sociales (1981), lanomenada Escola de Brstol. Els

experiments el van portar a la conclusi que entre grups saccentuen les diferncies mentreque a linterior de cada grup saccentuen les semblances. Aquest efecte est a la basedels estereotips i els prejudicis socials i es relaciona amb la identitat social a travs de lacomparaci. Lobra de Tajfel ha estat continuada pel seu col.laborador John C. Turner(Redescubrir el grupo social, 1987). Contrriament a Tajfel que es preguntava per qu lespersones discriminen, ell es pregunta per qu sidentifiquen amb un grup o un altre. Turnertamb investiga la comparaci intergrupal, i darrerament la percepci i la cognici socials.Entre les seves tesis ms polmiques hi ha la de que la identitat en termes de grup es basaen una despersonalitzaci del jo.Serge Moscovici s el psicleg social europeu ms influent als EEUU. Autor de Psicologa- delas minoras activas (1976), on estudia la influencia dels grups en situaci de minoria sobre

els grups majoritaris. Conclou que s possible que una minoria aconsegueixi el que esproposa a travs dun procs de negociaci si actua amb consistncia i unanimitat.Aquesta temtica, important per la seva rellevncia social (minories tniques, religioses,poltiques, etc.), ha estat molt estudiada per ell i altres investigadors.

Moscovicija havia aportat el concepte de representaci social per parlar dun sistema deconeixement previ a qualsevol actitud, format per informacions, conceptes, imatges sobre unobjecte determinat i que t una funci explicativa de la realitat alhora que s fon decomportament . En conjunt, laportaci de Moscovici, ha posat els eixos sobre els quals girabona part de la psicologia social europea.

Lescola de Ginebra s un grup molt actiu vinculat a Moscovici, en el qual hi trobem Willen Doise iGabriel Mugny. El primer aborda un tema obsessiu en el pensament francs: la relaci individu isocietat. Dose (1976) sost que per articular tots dos conceptes en el comportament socialsha dexplicar a varis nivells.Dose critica els experiments pscosocials, perqu acostumen a moures en el primer o segon nivellignorant el paper que lestatus i els sistemes de creences tenen en les relacions socials. Lesinvestigacions de Ginebra es mouen en aquests dos ltims nivells. Doise tamb socupa de lesrelacions intergrups, que tracta com un procs de diferenciaci categorial. Aquesta diferenciaci esbasa en les representacions entre els grups que permeten seleccionar les caracterstiques percomparar, justifiquen la diferenciaci i els seus efectes (distancia social, hostilitat, etc) i anticipen lainteracci.

La influncia minoritria ha estat desenvolupada per Mugny (1981). Els seus experiments mostrenque la negociaci efica ha de ser consistent com diu Moscovici, per vehiculada per un estil


16/28

flexible. Tamb ha mostrat que la influencia minoritria suposa psicolgicament unanegociaci en termes dimatge.Finalment, Doise y Mugny seguint la tradici temtica de Piaget i reaccionant contra lescassasensibilitat social, socupen del Desarollo social de la inteligencia (1981).

Des dun interaccionisme obstruccionista i amb base experimental conclouen que la

intelligncia es forma a travs de les relacions interpersonals.Aquesta teoria ha estat desenvolupada en els seus aspectes evolutius i decomunicaci i interacci socials amb aplicacions en el camp didctic (Mugny y Prez1988).

5. TEORIES DE LES REGLES I ELS ROLS

Mead i les teories del rol

El conductisme social de Georges H. Mead es va desenvolupar en direccidivergent a la del conductisme. En els seus escrits pstums: Persona, mente ysociedad (1934), Mead formula la teoria de lacte social, i es refereix a la unitatdinteracci per la qual cada actor t en compte laltre a lhora dactuar, de manera quelacci dun s un estmul per la resposta de laltre. Lacte social comena amb el gest,que ja indica alguna cosa sobre lestat intern de la persona. Daltra banda, la reacci delaltre s el que dna significat al gest. El llenguatge produeix la mateixa reacci en el quiel produeix i en laltre. En aquest context el pensament sentn com una interacci simblicainternalitzada.

Les interaccions estructuren la persona en tres aspectes: el JO (I) que reacciona ales actituds dels altres cap a ell; el SI MATEIX (self) a travs del qual el JO es potprendre com a objecte i el MI (me) pel qual el JO es consciencia daix i en algun cas sel record en la memria del JO.

La teoria de lacte social ha estat criticada per la imprecisi dels conceptes que faservir, per malgrat aix la contribuci de Mead s essencial.

El quadre esquematitza el desenvolupament de la que sanomena tradici de

Mead en la cincia social.


17/28

Teoras que integran interaccionismo simblicoen ellas el concepto (roles y reglas)

de rol

El concepte de rol va ser rpidament aprofitat per lantropologia (Benedict, M.Mead), la psiquiatria (Moreno, Suliivan), la sociologia j( Parsons, Merton, Dahrendorf), lapsicologia social (Newcomb, Gerth i Milis) i ms tard tamb per la cincia social marxista(Heller, Urbanek i Bauman). Posteriorment, el concepte de rol ha passat a formar partdel bagatge de les teories socials

Teoria general de lacci social de Talcott Parsons, que ha estat una de les msinfluents en la sociologia contempornia. Parsons entn lacci humana (activitat,conducta, comportament) com produda per organismes (context biolgic), amb unapersonalitat de naturalesa motivacional (context psquic), que interactuen (contextsocial), de manera simblica segons els valors (context cultural)

Que las normas sean estables, de lo que se ocupan los roles. Que elsistema est integrado, lo que corre a cargo de los grupos. Que los fines seconsigan, lo que buscan las motivaciones. Que haya una adaptacin almedio lo que procuran los valores.

Problemas funcionales que ha de resolver la accindesde el punto de vista social.

Lo ms conegut i interessant de la teoria sn els parells de variables que pautenlacci. Cada acci implica seguir una de les dues possibilitats que cada parell ofereix.

Afectividad 0 neutralidad afectiva


18/28

Difusividad 0 especificidad

Particularismo 0 universalismo

Calidad 0 ejecucin

Orientacin baca s u orientacin hacia la colectividad

Las acciones sociales siguen una de las dos pautas en cada par.

La teoria de Parsons, on tot encaixa a mida provoca recels per ser massa racional.Per sobretot i en relaci amb la seva explicaci poc convincent del canvi social, shaacusat de que la ideologia justifica lordre establert.

Linteraccionisme simblic. Per les teories del rol, les persones sn com actors en

un teatre, segueixen les regles del gui i en canvi per linteraccionisme simblic lespersones sn com els jugadors de futbol, on la situaci depn de les regles del joc i decom aquests jugadors les apliquen (Tumer, 1974).

El punt de partida de linteraccionisme simblic s clarament meadini.

En conseqncia, noms si analitzem el mn interior de lactor es pot aprendre elsignificat de la conducta i per aix cal posar-se dins de la situaci.i

Els principis terics sn:1) La interacci s una activitat de comunicaci simblica, Interactuem mitjanantestmuls provets de significat i valor.

2) La interacci es dna en una situaci el significat de la qual sha de definir.

3) La interacci s una activitat creadora. Com que quan interactuem hem de tenir encompte laltre, la interacci no s noms reactiva i controlada sin que tamb snegociadora i constructora de la realitat.

4) La interacci s una activitat en gran mesura esperada i assumida. La interacci noes limita a ser un procs de assumpci de rols sin que lactor construeix en certa

manera el seu rol.5) En interactuar es va formant en les persones el self.

Resum dels cinc principis.

Al Interactuar:

1. Nos comunicamos a travs de smbolos.2. Definimos el significado de las situaciones.3. Creamos el mundo social.,


19/28

4. Asumimos y esperamos acciones del otro.5. Se va formando nuestro selt

Metodolgicament, linteraccionisme simblic s una reacci al positivisme i soposa alobjectivitat cientfica, al culte a la dada i al concepte, a lexperimentaci, el laboratori i laquantificaci de la realitat. Els conceptes han de sorgir de les dades i no de la teoria.Com a tcniques dinvestigaci es defensa lobservaci participant i la investigaciqualitativa: entrevista, histries de vida, estudis de camp, material documental (cartes,diaris-personals, etc.),

Aquesta tendncia sha diversificat en dos grans sectors:

1.- LEscola de Chicago: BIumer

2. - L Escola de lowa: Kuhn.

3. - Un casa par s la teor ia de Gof fman.

Mead

INTERACCIONISME SIMBLIC

Escuela de Chicago Escuela de lowa Teora dramatrgica(Blumer) (Kuhn)

(Goffman)

Corrientes internas del interaccionismo simblico.

Les Escoles de Chicago i Iowa, divergeixen en alguns aspectes importants:


20/28

a) Para lescola de chicago, la interacci s produda per la voluntat humana iprodueix estructures estables com el self;en canvi, la de Iowa est determinada per lesdefinicions de lactor i per aix s predictible.

b) Per la primera, lacci sinicia pel JO, que s impulsiu, espontani i no organitzat. Per lasegona, lo decisiu no s el JO sin el self, que en assumir rols actua de mitjancer entrelacte i lestructura social.

c) En el pla metodolgic, els supsits exposats sn acceptats sobretot per lEscola deChicago, partidria tamb de la introspecci simpattica i contrria a tota dicotomia entrevariables dependent i independent. Per la seva banda lEscola de lowa satansa a la

metodologia dura en acceptar en les investigacions ls de variables, conceptes operatius icerta quantificaci de les dades.

Aportaci dels principals representants de linteraccionisme simblic:

Herbert Blumer: va donar el nom a aquest corrent. Autor de Interaccionismo simblico:perspectiva y mtodo (1969), ataca els conceptes dactitud i norma i fins i tot self, por imprecisos.Sost que lsser hum busca les coses pel significat que tenen per ell i que aquest significat sprodut per la interacci i elaborat per cada persona.

Humar: proposa una investigaci basada en la inducci i amb conceptes

sensibilitzats de la realitat. Estableix un procs investigador en dues fases: a) ladexploraci i b) la dinspecci.

La crtica a Blumer es basa en que la seva visi de lsser hum s amorfa iprescindeix dels valors de lestructura social, de les relacions de poder, dels afectes i de lainteracci no verbal.

Cal citar dos deixebles de Blumer; Strauss (1978) que a diferencia dell no oblida lesestructures socials. Daltra banda, Shibutan (1961) socupa del control social i delautocontrol.

Manford Kuhn, del grup de Iowa, ha creat un instrument dinvestigaci emprica: el TST(Twenty Statements Test) (Kuhn y McPart-land, 1954). s senzill: consisteix a quelindividu respongui vint vegades la pregunta: qui sc? I cada vegada amb una respostadiferent.

Erving Goffman ja hem dit que era un cas a part. El seu llibre fonamental s Lapresentacin de la persona en la vida cotidiana (1959) Asistemtic, situacionista i amb unllenguatge peculiar, la seva perspectiva s dramatrgica. El seu inters principal est enles interaccions quotidianes cara a cara. Estudia les interaccions en aspectes

substancials com la comunicaci, la conversa, la participaci, la simpatia, la confiana,etc.


21/28

A Goffman se lacusa de reduir la vida social a les interaccions de contacte directe, deveure lsser hum com un manipulador dimpressions, doblidar el canvi social i de nodemostrar cientficament la seva teoria. De tota manera laportaci de Goffman s moltvaluosa pel coneixement, directe de certa elaboraci terica, que aporta sobre elsaspectes ms quotidians i elementals de la interacci, que no havien estat mereixedorsdatenci abans, tret de lantecedent de Simmel.

A linteraccionisme simblic se lha acusat de basar-se en la intuci, en la inducci i enla descripci, i a aix s, precisament al que aspiren els interaccionistes simblics.

La etnometodologia. El 1967, Harold Garkinkel publica Estudios deEtnometodologia i introdueix un nou enfocament dalgunes qestions plantejades perlinteraccionisme simblic. Si Turner, el comparava amb el futbol, podrem dir que enletnometodologa es tracta dun partit de futbol estrany on es juga amb tres pilotes

alhora o que durant el partit es treis una porteria.


22/28

El precedent ms directe est en la sociologia fenomenolgica i comprensivadAlfred Schutz (19624966), que intenta lestudi objectiu dels significatssubjectius dels actors. Lo subjectiu i lobjectiu queden diluts. En aquestenfocament hi ha una actitud natural i un recurs al sentit com que tamb

adopta Garfinkel.

Garfinkel entn per etnometodologia lestudi dels mtodes que la gent faservir per entendre el mn social i poder intervenir en ell. En el seu fams estudisobre la deliberaci dun jurat va demostrar que els seus membres enllocdajustar-se als criteris requerits pel jutge havien recorregut en les sevesconverses al sentit com per poder interpretar el qu havia passat i aix elsposava nerviosos. Fa experiments curiosos en la vida quotidiana que converteixactes normals en estranys. Amb tot, demostra el carcter arbitrari de les regles.

Els etnometodlegs (Garfinkel, 1967; Ccourel, 1972) han analitzat des de lesconverses en un autobs fins als interrogatoris de la policia observant que nonoms es parla sin que simprovisa i per tant creen significats nous.

Un sector etnometodolgic sha dedicat a lanlisi conversacional, perexemple de les converses amb presumptes sucides o lintercanvi desalutacions (Schegloff 1972; Sacks, 1973; etc.). A diferncia de la llenguaescrita, una conversa s desordenada, amb dubtes, interrupcions,repeticions i ambigitats, cosa que suposa formes molt complexes icreatives dinteracci (Sacks, 1992; Billig y Edwards, 1994).

El cam recorregut des de linteraccionisme simblic s llarg. Enletnometodologia el rebuig a la teoritzaci ja no s moderat. Aquest radicalisme, aixcom la manera dentendre el mn social relacionen aquest corrent amb el movimentcontracultural que va emergir als EEUU a la dcada dels seixanta. Paradoxalment,un corrent que va nixer amb un esperit antimetodolgic es veu avui com unrevulsiu metodolgic que afecta en general a les cincies humanes (Button, 1991).

La etognia. Ara ja no agafem com exemple el teatre ni el futbol, sin elcinema. Una pellcula s un muntatge de fotografies que soles, tenen unsignificat indeterminat: una personaagafa el bra duna altra per darrere el coneix? Vol que saturi? Que nosescapi? Per avisar-la? Per renyar-la? la interacci es, com a la pellcula,una seqncia daccions per tant el seu significat tamb ve donat per la sevasintctica.

Letognia va ser plantejada a principis dels setanta (Harr y Seordi 1972)

amb la intenci de denunciar lexplicaci que la cincia dominant donava de laconducta social. Rom Harr ha desenvolupat aquest enfocament a El ser social(1979). Contra el mecanicisme E-R i el positivisme lgic i volent enllaar amblinteraccionisme simblic i letnometodologia, parteix de que els ssers humans snagents actius que utilitzen el llenguatge, actuen segons regles socialmentestablertes per amb llibertat perqu poden anticipar, dirigir i controlar les sevesprpies accions.

in-


23/28

La interacci noms es pot analitzar sabent el significat que t per alsinteractuants. Per aix sha de considerar:1) estructuralment, o sigui en lesseves interpellacions; 2) en els seus tres nivells, donats per lacci (estendre lam), la intenci (per donar diners) i la interpretaci (i pagar un deute); i 3)analitzant no noms els significats que lactor dna com a versi seva, sintamb les regles que moldegen i guien la seva acci.

En el mtode investigador es diferencien dues fases: la fase descriptiva, desi lacci s regular o sotmesa a regles, i la fase explicativa sobre quins processosgeneren la regularitat.

Letognia, sha aplicat per entendre el comportament dels aficionats defutbol, ls de renoms entre escolars, els valors dels adolescents, la reduccihipntica del dolor etc. (Kroger, 1982).

Criticada per antipositivista, letognia tamb s criticada perqu el seuinters pels rituals i les regles el porta a preocupar-se ms per la conducta que lagent hauria de tenir que no pas per la que realment t i perqu li s difcil explicarperqu les regles de vegades se segueixen i altres no (Schlenker, 1977).Una aportaci interessant s la de veure en els episodis socials la unitatdanlisi de la interacci.Aportacions recents. Letognia apareix ltimament com la vertent realista imoderada dun nou enfocament conegut com a construccionisme social quesha de diferenciar del constructivisme de Piaget i lEscola de Ginebra. El seuantecedent directe s La construcci de la realitat social, de Berger i Luckmann(1167),El construccionisme social t el seu representant ms actiu en Kenneth Gergen(1973; 1985; 1988). Inicialment deia que el coneixement psicosocial sessencialment histric perqu la conducta social canvia en canviar lescondicions socials. Ms endavant va afegir que s un coneixement interpretatiude realitats. Insisteix que lacci humana s inestable i el mn social un fluxconstant de canvi. Posteriorment, Gergen ha desenvolupat la seva teoriaaccentuant els aspectes construccionistes socials. Rebutja els conceptes (per

exemple lagressi) si sn tractats com a categories naturals perqu noms snconstruccions socioculturals situades o productes lingstics de carcterconvencional.Les seves idees van provocar polmica. Duna banda, van tenir influencia:lexpressi construcci social s un comod i daltra banda, la respostaimmediata del positivisme va ser que el coneixement general s vlid perqutot depn del nivell dabstracci (Schlenker, 1974).

El construccionisme compta amb altres aportacions interessants (Ibez,1990). Des del neopragmatisme (Rorty, 1979), es considera que el coneixement o

el saber no s una representaci de la realitat sin una construcci de lespractiques collectives especifiques. El construccionisme prctic (Shotter, 1987) esbasa en el llenguatge del qual safirma que no noms descriu sin que creaobjectes sobre els quals desprs es pensa. Per aix el que interessa no sn lesteories, aparentment objectives, sin les practiques socials concretes queintervenen en la producci de les teories


24/28

Linters pel llenguatge i la seva relaci amb el comportament social ha estatdesenvolupat per diverses teories recents (Ibez 1990), que ms o menys esnodreixen del pensament de Wttgensten. La intencionalitat i el carctersignificatiu del comportament sn estudiats per letognia per tamb per diversesteories de lacci que emfatitzen un o altre dels seus components (Brenner,Searle, von Cranach) i en les quals lsser hum s vist com un agent prepositiucapa dautodirigir la seva conducta dotat de racionalitat prctica i implicat enactivitats de construcci.

En la perspectiva hermenutica (Giddens, Taylor, Habermas) tamb hiha el pensament de Gadamer. Per aquest el significat global dun text ve donatpels elements que alhora tenen sentit en el seu conjunt.

6. ALTRES TENDNCIES

La influncia de Marx en la cincia social . El pensament social deMarx incidia justament en aquelles idees de Saint Simn que no havien estataprofitades per Comte. Eren idees fonamentals com el principi regulador delsocialisme (a cadasc segons les seves capacitats), la contraposici delsinteressos de les classes socials i el paper de lestat en la nova societat. Laconcepci de lsser hum era en termes de conflicte i canvi per aconseguir un

home nou.

El freudomarxisme era el sector del psicoanlisis social que intentavaintegrar la teoria de Freud amb les idees de Marx. Aquest projecte va interessarun grup de psiquiatres de centre Europa als anys vint (Bernfeld, Fenichel,Fromm, Reich) que van constituir loposici marxista dins del movimentpsicoanaltic.

Wilhelm Reich, autor de Anlisis del carcter (1933) i Psicologa de lasmasas en el fascismo (1933). Entn lenergia sexual com energia genital (teoriade lorgasme) i va formular una teoria del carcter segons la qual la personalitatest estructurada en tres capes: la ms externa s la de la sociabilitat artificial odamabilitat insincera que emmascara una altra capa inconsistent. la capa msprofunda correspon a la sociabilitat i la sexualitat naturals, on el treball i lamorsn Font de gaudi i plaer. Al neurtic, aquesta ultima capa est blindada ilenergia sexual es desvia i desenvolupa sentiments dangoixa, culpa, odi,envejaSegons ell el sistema patriarcal s la gnesi del carcter neurtic ja queva implantar la repressi sexual i lestructura autoritria. Aquest procs es va

consolidar amb la monogamia i va tenir la seva culminaci quan arriba eltotalitarisme poltic introdut pels feixismes. Reich va haver de fugir de lAlemanyanazi. Als EEUU va desenvolupar la seva teoria inicial de lorgasme, idees que vanressorgir amb fora amb el moviment contracultural de finals dels anys seixanta.

La manifestaci ms valuosa i vigent del freudomarxisme es deu a lEscolade Frankfurt, grup interdisciplinar de filsofs, socilegs, psiquiatres,


25/28

escriptors,etc.) que a partir de 1930 va aglutinar lInstitut dInvestigacionsSocials de Frankfurt. La majoria es va haver dexiliar als EEUU. El resultat vaser una obra abundant sobre la famlia i lautoritat, els prejudicis socials, lesformes totalitries del poder, la industria cultural

Un frankfurti tpic va ser Adorno (1950), que va dirigir una investigacisobre la personalitat autoritria. Per ell, lautoritarisme sentn com el resultatde descarregar una agressivitat del fort contra el feble. Lestudi conclou quelautoritari era un ser amb prejudicis contra minories tniques, negres i jueus.

Un freudomarxisme humanista s el del psiquiatra Erich Fromm. El seullibre ms fams, El miedo a la libertad(1941) i El arte de amar(1956). Parteixque el que mou lsser hum no s la lbido sin el poder i lamor i Frommafirma que les dues necessitats fonamentals sn la seguretat i la llibertat. Per

una nega laltra perqu la llibertat comporta solitud i en canvi la seguretat restallibertat. Davant daquest dilema els totalitarismes ofereixen seguretat sensellibertat.

Una societat sana necessita un socialisme humanista. Dues virtuts deFromm sn haver estat el freudomarxista ms moderat i lhumanista ms crtic.

La societat contempornia s frontalment atacada per Herbert Marcuse, undels idelegs del moviment estudiantil de Berkeley i desprs del Maig del 68, enEms y civilitzaci (1955) y El hombre unidimensional(1964).

En la segona generaci de Frankfurt destaca Jrgen Habermas (1968; 1981).Utilitza el psicoanlisis com un anlisis lingstic amb gran poder hermenutic,enfoca el tema de com es relacionen els dos aspectes constitutius de lsserhum: lacci tcnica o treball i lacci prctica o interacci de carctercomunicatiu i simblic.

La crtica ms dura a lobra de Habermas s la poca precisi conceptual i la falta

de proves.

Fora de lescola de Frankfurt, hi ha hagut diversos intents de conjugar Freud iMarx (Mendel, Brohm, Caruso, Castilla del Pino, etc.). Molt importants snlantropleg Lv-Strauss (1958), Va ser criticat per ahistoricista iantiprogressista, Lv-Strauss dirimeix el conflicte freudi entre la naturalesa i lacultura a favor daquella, amb la consegent defensa dun retorn a la natura.

Finalment, el filsof Jean-Paul Sartre (1943; 1960), des de la fenomenologiai la filosofia de lexistncia, veu la contradicci de lindividu en estar condemnat

a la llibertat i necessitar els altres per relacionar-se i comprometres. La teoriadels grups de Sartre va contribuir al desenvolupament, sobretot a Frana delanlisi institucional (Lapassade, Lourau).

Daltra banda, Agnes He1ler. (1970; 1971), ha posat les bases per unapsicologia de la necessitat, en la qual lsser hum a ms duna naturalesa


26/28

biolgica en t un altra que consisteix en lestructura de les seves relacionsinterpersonals en la vida quotidiana.

El marxisme sovitic. A la Uni Sovitica, fins a finals dels anys 20 la

interacci social es va abordar a travs del paper de lindividu a la historia ides de lptica del comportament collectiu. A la dcada segent, Lev Vigotskipublica Pensamiento y lenguaje (1934), on la interacci social es veu comlorigen del llenguatge i en general de tota la conducta. Grcies al contacteamb els altres podem tenir contacte amb nosaltres mateixos. El seu deixebleLuria (1974) va demostrar que processos cognitius com la percepci, lacategoritzaci, la conceptualitzaci, la deducci i la inferncia no sn noms unreflex duna lgica universal sin tamb un producte sociohistric. En aquestsentit va demostrar que una revoluci sociocultural pot provocar canvis profundsen les estructures psicolgiques dels qui la viuen.

A partir dels anys 30 es posa dificultats a la cincia social fins a ser prohibidafins a la segona meitat dels 50 quan ja havia mort Stalin. Davant de la lnia oficial(Lentev, Rubinstein), ms psicologista, va emergint una altra claramentpsicosocial.

Dues aportacions interessants alternatives a les teories occidentals. Elfundador de lEscola de Georgia de psicologia, Dimitri Usnadz (1961), que vatrovar un efecte experimental consistent en qu en el serhum es formen de

manera no conscient algunes predisposicions (ustanovka), a partir dedeterminades necessitats sorgides en situacions concretes. Aquestes necessitatsbsiques coincideixen amb el que a Occident anomenem actituds per tamb esformen en relaci amb necessitats ms complexes com les referents a leducacidels fills o a locupaci.

Una altra aportaci suggestiva s la teoria del collectiu dA.Petrovski(1979). Per collectiu sentn una forma altament desenvolupada del grupen la qual lactivitat conjunta t una base fortament emocional i unaorientaci de valor.

La psicosociologia sovitica va influir en els pasos de leste (Hiebsch iVorweg, en Alemania oriental; Holzkamp, en la occidental) i encara influeix aCuba.

Fora de lrbita sovitica, per dins dun marxisme ortodox o sotms alPartit, es va moure el marxisme francs obsessionat pel tema de la relaci entrelindividu i la societat i per aix el seu inters per la psicologia social. Lesrespostes a aquest tema sn diverses: lindividu troba la seva identitat en la

societat (Politzer); el nen porta tot all social, des del comenament i en el seus, a travs de lemoci i la imitaci (Wallon); les condicions econmiques,poltiques i ideolgiques articulen lo psicolgic i lo sociolgic (Le Ny); una altraresposta que es mou entre lheterodxia, va ser que entre la naturalesa i lasocietat hi ha lo quotidi i que la modernitat ha portat a lalienaci precisamenta la vida quotidiana (Lefebvre).


27/28

El postmarxsme. El fracs socioeconmic del comunisme i la consegentcaiguda dels Estats que shavien basat en la ideologia marxista (sent la Xinalexcepci ms notable) ha provocat el declivi daquesta ideologia i arrossegaamb ell els productes culturals i cientfics que shi havien inspirat, entre ells, lacincia social. s un fet la prdua dinfluncia del pensament de Marx. Tota latradici terica corre el risc de caure a loblit i de quedar desaprofitada.

El nou context proporciona la possibilitat duna altra lectura de Marx,relacionant-lo amb el socialisme utpic de lpoca. Les seves proposicionsalternatives idealistes, per el seu potencial crtic es dirigeix al fons de la realitat.

Daltra banda, hi ha ress dun marxisme ms dialctic que ideolgic enles teories contextuals i de lestructuraci

El contextualisme (Rosnow, Georgoudi, McGuire) sost que elconeixement no s independent de lentorn cultural i sociohistric. Afirmen queel context s construt per la gent a travs del discurs, de les seves relacions ipractiques.

Per la teoria de lestructuraci (Gddens), lanlisi social sha de fer nonoms sobre els relats articulats pels actors.

Seqeles dun postmarxisme molt dilut sn detectables tamb en algunesaportacions del construccionisme social (per ex en Gergen).

Lenfocament humanista

A finals dels anys 50 sorgeixen alternatives culturals per part dalgunssectors sensibles al fet que sestava construint una civilitzacideshumanitzada dominada per la tcnica i impersonal. Hi havia necessitat derevalorar la persona com a subjecte i com a individu. Aix dna lloc al movimenthumanista. Abraham Maslow, mogut per lafany dintegrar el conductisme

mecanicista i el psicoanlisi irracionalista per anar ms enll de tots dos, aglutinael grup inicial (Fromm, Horney, els psiclegs de la personalitat Gordon Allport iMurray, el neurleg Goldstein entre altres) i shi van afegir Rogers, May,Efiksori, Frankl, Murphy, Caruso, Kelly, Lang, etc.

Es tractava de formular una nova filosofia de la vida i una nova concepci delhome (Maslow, 1962), que orients el treball dels qui compartien aquestenfocament. Entre altres hi havia: James (1907), que havia concebut el serhum com una Font denergia, amor i creativitat; Adler, que emfatitzava lafanyde superaci de cada individu; i la teoria organstica (Goldstein 1940), segonsla qual lorganisme tendeix a autoactualitzar-se en totes les sevespotencialitats.

Es pretenia prescindir de la teoria i fins i tot del mtode a favor dunaactitud comprensiva de lexistncia i la conducta humanes (Douglas iMoustakas, 1985).


28/28

En els 70, es reclamava un model cientfic per comprendre lsser hum isexpressava un cert escepticisme sobre el pervindre del moviment (logers yHart, 1970); daltra banda es volia anar cap a una quarta psicologia decarcter transcendental o transpersonal, (Maslow, 1968) i alhora es miravacap al pensament moral dOrient

Abraham Maslow (1954) va formular una teoria jerrquica sobre la motivacihumana segons la qual la satisfacci duna necessitat inferior fa emergir una altrade superior fins arribar a lautorealitzaci.

La crtica ms general lacusa dindividualista, per cal advertir quelautorealitzaci ms superior queda supeditada a la satisfacci prvia de lesnecessitats socials de pertinena, amor i apreci.

Carl Rogers defensa una terpia centrada en el client (1951) i no en el

terapeuta i va estendre els seus principis al procs de convertir-se enpersona. Parteix de que lorganisme hum tendeix a desenvolupar totes lesseves capacitats o possibilitats per a mantenir-se i potenciar el seu JO i afirmaque el creixement personal exigeix tres condicions en la relaci social, sigui entreel terapeuta i el client, pares i fills, lders i grup, professors i alumnes:congruncia- o autenticitat, acceptaci i comprensi emptica (Rogers,1980).

En general, la psicologia humanista s menys una teoria que una prctica.No s un cos de coneixements ordenats i coherents sin una manera

dabordar els problemes humans en referencia a un conjuntdexperincies paradigmtiques (Rowan, 1986). Per aix aquest moviment,infrtil en teoria, ha estat til en proporcionar tcniques de desenvolupamentpersonal de carcter ms o menys social, des dels grups de trobada fins alentrenament de la sensibilitat, la bioenergtica (Lowen), la terpia guestltica(Perls), la anlisis existencial (May, Frankl), la anlisis transaccional (Berne), lesterpies transpersonales, etc., sinclou tamb el psicodrama (Moreno)

Documents

resum psicologia final