127
SETENA TROBADA DE PROFESSORAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT http://www.ub.edu/trobades 30, 31 de gener i 1 de febrer de 2013 Facultat de Farmàcia Universitat de Barcelona 7 CIÈNCIES DE LA SALUT TROBADA PROFESSORAT

LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

SETENA

TROBADA DE PROFESSORAT

DE CIÈNCIES DE LA SALUT

http://www.ub.edu/trobades

30, 31 de gener i 1 de febrer de 2013

Facultat de Farmàcia Universitat de Barcelona

7

CIÈN

CIES

DE

LA S

ALU

T

TROBADA PROFESSORAT

Page 2: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

2

SETENA TROBADA DE PROFESSORAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT

Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia

Campus Pedralbes

30, 31 de gener i 1 de febrer de 2013 COMITÈ ORGANITZADOR President: Esteva de Sagrera, Juan Presidenta honorífica: Barbé Rocabert, Coloma Vicepresidenta: Pallàs Lliberia, Mercè Secretària: Halbaut Bellowa, Lyda Vocals: Amat Miralles, Concepción Rius Bofill, Núria Aróztegui Trenchs, Montserrat Turbany Oset, Jaume Arqué Blanco, Mercè Vallès Segalés, Antoni Manzanares Céspedes, Mª Cristina Vidal Carou, Mª Carmen Palma Linares, Imma Zalacaín Vicuña, Antonio J. COMITÈ CIENTÍFIC President: Prats Climent, Baldiri

SECRETARIA TÈCNICA Mª Pilar Vaquero Serraima, Anna Brillas Sancliments i Paola Bustos Salgado Organitzen: Facultat de Farmàcia (Farmàcia, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Nutrició Humana i Die-tètica), Facultat de Psicologia, Facultat de Medicina (Medicina, Ciències Biomèdica i Engi-nyeria), Facultat d’Odontologia, Escola Universitària d’Infermeria (Infermeria i Podologia). Col·laboren: ADMES-Barcelona, SEDEM, SCB, SAE, AEDN

Vocals: Buxaderas Sánchez, Susana Honrubia Pérez, María Fusté Escolano, Adela Miñarro Carmona,Montserrat Götzens García, Victor Sánchez González, Silvia Gracenea Zugarramurdi, Mercedes

Page 3: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

3

PRESENTACIÓ

Benvolguts companys: Ja és aquí la 7a Trobada de Professorat de Ciències de la Salut a la Universitat de Barcelona. Les edicions anteriors han permès anar consolidant aspectes de la gran transformació que han sofert en els darrers anys els estudis a la universitat; i encara ens queden uns quants per arribar. Però sens dubte la propera edició també haurà de tractar la situació general de la societat i la seva repercussió en l’àmbit universita-ri.

Estem vivint moments difícils. Les notícies dia rere dia ens tenen sotmesos en un estat de neguit que indubtablement afecta el desenvolupament de la nostra tasca docent. El futur és incert, i a més la Coloma Barbé, impulsora d’aquestes trobades, ens ha deixat. Serà una trobada estranya sense ella. Trobarem a faltar no només el seu somriure, sinó també la seva empenta, la seva dedicació i sobretot la seva amis-tat, però precisament per ella hem d’aconseguir que aquesta setena trobada sigui tot un èxit.

La qualitat en temps de crisi serà el tema que obrirà el programa i segur que el seu contingut seguirà planejant sobre la resta dels temes d’actualitat que seran tractats. Esperem que, com sempre, ens ajudin a millorar la nostra estimada activitat docent. Les altres vessants de l’activitat del professorat, recerca i gestió, també seran abor-dades en taules específiques per tal de incloure-les en el context docent.

En nom dels Comitès Organitzador i Científic, Mercè Pallàs Lliberia Vicepresidenta del Comitè Organitzador

Page 4: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

4

PROGRAMA

DIMECRES 30 DE GENER 2013

9,30 h Lliurament de documentació. Instal·lació dels pòsters del taller 2 (Edifici A). Lliurament de les ponències i comunicacions orals en format power point corresponents al dia 30 de gener.

10,30 h Tallers previs

Taller 1 (Aula A5): Què s’ha fet en el pla d’igualtat de gènere? Dinamitzadora: María Honrubia Pérez (Professora d’Infermeria - UB)

Taller 2 (Aula A3) : La innovació docent en Ciències de la salut: Tre balls d'in-novació Dinamitzadores: Mercedes Gracenea Zugarramurdi (Secretària de l’ICE - UB) María Honrubia Pérez (Professora d’Infermeria - UB) Taller 3 (Aula A4): La semipresencialitat Dinamitzadors: Joan Simon Pallisé (Grup d’innovació docent GIBAF de la UB) Mónica Arenas Ortigosa (CRAI Fac. Farmàcia - UB)

14,00 h Lliurament de documentació. Instal·lació dels pòsters per a la sessió de pòsters (edifici B)

NOTA: Tots els actes excepte els tallers i sessió de pò sters tindran lloc a l’Aula Magna (Edifici A)

15,00 h Acte inaugural (Inauguració i Conferència)

La calidad en la Universidad en tiempos de crisis o la calidad en crisis

Angel Gabilondo Pujol (Professor de Filosofia - UAM i Ministre d’Educació 2009-2011)

16,30 h Taula rodona 1 : Ensenyar complint normatives. Nou rol del professor universitari?

Moderadores: Mª Cristina Manzanares Céspedes (Professora d’Odontologia - UB) i Mercedes Gracenea Zugarramurdi (Secretària de l’ICE-UB)

Ponents: Norbert Bilbeny García (Degà de la Facultat de Filosofia - UB); Salvador Cardús Ros (Degà de la Facultat de CCPP i Sociologia - UAB 2009-2011); María Giné Soca (Secretària de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya - AQU)

17,45 h Pausa – cafè (Vestíbul edifici B)

18,00 – 19,30 h Presentació de comunicacions orals

Moderadora: Silvia Sánchez González (Degana de la Facultat d’Odontologia - UB)

Setena Trobada de Professorat de Ciències de la Salut

Page 5: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

5

DIJOUS 31 DE GENER 2013

10,00 h Taula rodona 2 : Integració Recerca/Docència en Ciències de la Salut Moderadora: Mercè Pallàs Lliberia (Professora de la Facultat de Farmàcia - UB) Ponents: Jordi Alberch Vié (Vicerector de Recerca, Innovació i Transferència - UB); Dra. Teresa Anguera Argilaga (Vicerectora de Política Docent i Científica 2008-2012- UB); Dr. Fco. Javier Luque Garriga (Professor de la Facultat de Far-màcia - UB); Dra. Ana Manzano Cuesta (Professora de la Facultat de Medicina - Bellvitge - UB)

11,30 h Pausa – cafè (Vestíbul edifici B)

12,00 h Presentació de comunicacions orals Moderadora: Adela Fusté Escolano (Professora de Psicologia - UB)

13,30 h Dinar (Edifici B)

14,30 h Sessió Pòsters (Edifici B): P1 a P56 Moderadors: Víctor Götzens (Medicina - UB), María Honrubia (Infermeria - UB), Imma Palma (Nutrició Humana i Dietètica - UB), Jaume Turbany (Psicologia - UB), Antoni Vallès (Medicina - UB)

16,00 h Taula rodona 3: Treball de Fi de Grau Moderador: Baldiri Prats Climent (Cap d'estudis de Podologia 2004-12 - UB) Ponents: María Ángeles Jurado Luque (Professora de la Facultat de Psicologia - UB); Montserrat Miñarro Carmona (Cap d'estudis de l'Ensenyament de Farmàcia - UB); Alberto Torras Rabassa (Vicedegà de la Facultat de Medicina - UB)

17,00 h Pausa – cafè

17,30 – 19 h Presentació de comunicacions orals Moderadora: Susana Buxaderas (Cap d'estudis de l'Ensenyament de Nutrició Hu-mana i Dietètica - UB)

DIVENDRES 1 FEBRER 2013

9,30 h Taula rodona 4: Nova realitat . Cicles Formatius de Grau Superior i Uni-versitat Moderador: Marius Rubiralta Alcañiz (Director del Campus de l'Alimentació de Tor-ribera - UB) Ponents: Concepció Amat Miralles (Professora de la Facultat de Farmàcia - UB); Jesus Mª Prujà Noe (Cap de l’Oficina d'Orientació per a l'Accés a la Universitat de Generalitat de Catalunya); Ana Ramiro Manzano (FP Higiene Oral)

11,00 h Pausa – cafè

11,30 h Presentació conclusions dels tallers

12,00 h Presentació de comunicacions orals Moderadora: Mª Cristina Manzanares Céspedes (Professora d’Odontologia - UB)

13,30 h Acte de cloenda / Lliurament del Premi Coloma Barbé a la millor comunicació Joan Esteva de Sagrera (Degà de Facultat de Farmàcia) Francesc Cardellach López (Degà de Facultat de Medicina

14,00 h Còctel de comiat. Actuació de la Coral de Farmàcia

Page 6: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

6

COMUNICACIONS ORALS

DIA 31 DE GENER- TARDA

O1- MÉS ENLLÀ DE L'AVALUACIÓ CONTINUADA: CREACIÓ DE RECURSOS DO-CENTS EN ACCÉS OBERT PELS ESTUDIANTS Benedí C. (Farmàcia - UB) O2- L'APRENENTATGE CONTINUAT DE LA FISIOLOGIA ALS E NSENYAMENTS DE CTA I DE NHD: EL BONUS-TEST Amat C. (Farmàcia - UB) O3- ANÀLISI D'UN SISTEMA INFORMATIZAT D'AVALUACIÓ C ONTINUADA EN GRUPS D'ALTA DENSITAT DE MATRÍCULA Peró M. (Psicologia - UB) O4- FORMACIÓN BÁSICA Y TRANSVERSAL EN CIENCIAS DE L A SALUD (CCSS): EL CASO DE LA ESTADÍSTICA Campos B. (Medicina - UB) O5- VALORACIÓ DEL PRIMER CURS D’IMPLANTACIÓ DE L’ASSIGN ATURA TFG AL GRAU DE FARMÀCIA (UB) Escubedo E. (Farmàcia - UB)

DIA 31 DE GENER - MATI O6- M-LEARNING I APRENENTATGE UBIC: PROPOSTES PER A UN NOU PARADIGMA EN ENSENYAMENTS DE CIÈNCIES DE LA SALUT Simon J. (Farmàcia - UB) O7- ELEMENTS DIAGNÒSTICS EN MEDICINA INTERNA. UNA E XPERIÈNCIA DE FOR-MACIÓ NO PRESENCIAL Delás J. (Medicina - UB) O8- INCORPORACIÓ D'UN CAS CLÍNIC TRANSVERSAL EN EL GRAU DE FARMÀCIA. VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA DOCENT EN L'ASSIGNATURA DE BIOQUÍMICA Giménez R (Farmàcia - UB) O9- LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT NOVELL: CLAU DE VOLTA P EL FUTUR DE LA INNOVACIÓ DOCENT A LA UNIVERSITAT DINS DE L’EEES Domènech O. (Farmàcia - UB) O10- LOS CONOCIMIENTOS INICIALES EN LA COMUNICACIÓN PARA LA PRESCRIP-CIÓN Sánchez S. (Odontologia - UB)

Page 7: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

7

DIA 31 DE GENER - TARDA O11- VALORS DEMOCRÀTICS I FOMENT DE COMPETÈNCIES TR ANSVERSALS CA-PACITAT D'APRENENTATGE I RESPONSABILITAT; TREBALL E N EQUIP Olivé MC (Infermeria - UB) O12- ELABORACIÓ DE SESSIONS AUDIOVISUALS BREUS PER TREBALLAR COMPE-TÈNCIES TRANSVERSALS COMUNICATIVES I DE TREBALL EN EQUIP Rodríguez Lagunas, MJ (Farmàcia - UB) O13- COMPETÈNCIES D'EXPOSICIÓ ORAL ACADÈMICA: TREBA LL EN EQUIP DO-CENT INTERASSIGNATURES EN EL GRAU DE PSICOLOGIA Jayme M (Psicologia - UB) O14- COAVALUACIÓ DE LA CAPACITAT D'APRENENTATGE I R ESPONSABILITAT EN L'ÀMBIT DE LES PRÀCTIQUES DE FARMÀCIA GALÈNICA Halbaut L. (Farmàcia - UB) O15- REDACCIÓ DE CASOS CLÍNICS COM A EINA PER A L'A PRENENTATGE DE LA MICROBIOLOGÍA CLÍNICA DEL GRAU DE FARMÀCIA Rius N. (Farmàcia - UB)

DIA 1 DE FEBRER- MATÍ O16- CUESTIONARIO DE EVALUACIÓN DEL CURSO DE FORMUL ACIÓN MAGISTRAL (FMO): UNA HERRAMIENTA PARA LA MEJORA DE LA CALIDAD DOCENTE Viscasillas A. (Farmàcia - UB) O17- PASSAPORT A LA PROFESSIÓ: NOVA ACTIVITAT DEL G RAU DE FARMÀCIA Miñarro M. (Farmàcia - UB), Lluch A. (SAE - UB) O18- EL APRENDIZAJE DE LAS HABILIDADES TERAPÉUTICAS BASADO EN LAS PROPIAS EXPERIENCIAS: RESULTADOS PRELIMINARES Fusté A. (Psicologia - UB) O19- IMPACTO DE LA FORMACIÓN CON SIMULACIÓN CLÍNICA AVANZADA PARA LA INTEGRACIÓN DE CONOCIMIENTOS EN ENFERMERÍA INTENSIVA Moreno MC. (Infermeria - UB) O20- LA DOCENCIA SEMIPRESENCIAL EN LA UNIVERSIDAD: ESTUDIO DE CASO DE UN PROTOTIPO PARA LA ADQUISICIÓN DE COMPETENCIAS López-Fernández O. (Psicologia - UB)

Page 8: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

8

PÒSTERS

P1. BÚSQUEDA Y USO DE INFORMACIÓN CIENTÍFICA: COLAB ORACIÓN DEL CRAI-BIBLIOTECA DE FARMACIA EN EL “TRABAJO FINAL DE GRAD O” DE LA TITULACIÓN DEL GRADO DE FARMACIA EN LA UNIVERSIDAD DE BARCELON A Arenas Ortigosa M, Kleque Garcia M, Manso Santolaria A, Sánchez Monterrubio J. P2. EL USO SEXISTA DEL LENGUAGE EN LAS WEBS DE FACU LTADES Y ESCUELAS DE CIENCIAS DE LA SALUD DE LA UB Olivé MC, Mentado T, Montané A. P3. EVOLUCIÓ DELS RESULTATS SOBRE LA FORMACIÓ TRANS VERSAL DELS ES-TUDIANTS DEL GRAU DE FARMÀCIA A LA UNITAT DE LABORA TORIS DOCENTS DE LA FACULTAT DE FARMÀCIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCEL ONA Rodríguez-Lagunas MJ, Girona V, Martín-Venegas R, Obiols N, Payà M, Piqué B, Fisa R, Prat J, Ferrer R. P4. EVALUACIÓN ÚNICA O CONTINUADA. ¿QUÉ MOTIVOS INF LUYEN EN LA ELEC-CIÓN DEL ESTUDIANTE? Rozas MR, Garrido E, Martínez C, Sancho R. P5. RENDIMENT ACADÈMIC DELS ESTUDIANTS DEL GRAU DE FARMÀCIA SEGONS LA VIA D'ACCÉS ALS ESTUDIS (CFGS vs PAAU) Amat C, Marquès A, Miñarro M, Pallàs M. P6. PSICOLOGIA I PROFESSIÓ: APROPANT ELS MONS ACADÈ MICS I LABORALS Corral MJ, Jarne A, Dolado R, Luna MC, Carmona M, Ramírez C, Arch M, Colell M, Adan A, del Cerro A, Carreras MV, Aparicio S. P7. ALCOHOLISME: UN CAS CLÍNIC D'ABORDATGE MULTIDIS CIPLINAR A LA FA-CULTAT DE FARMÀCIA Cambras T, Baldomà L, Campanera JM, Canudas A, Franch A, Gómez-Catalàn J, March MA, Martin-Venegas R, Metón I, Modamio P, Moreno JJ, Noé V, Pubill D, Vazquez M, Zu-laica E, Rodamilans M. P8. VALORACIÓN POR PARTE DE LOS ESTUDIANTES DE DIFE RENTES MODALIDA-DES DE TUTORÍA GRUPAL Rivero M, Celdrán M, Martí E, Ribera N, Villar F. P9. LAS BUENAS PRÁCTICAS PARA LA PROMOCIÓN DE LA PA RENTALIDAD POSI-TIVA Molina MC, Balsells A, Casas J, Fuentes M, Fuentes-Peláez N, Mateos A, Mundet A, Pastor C, Ponce C, Urrea A, Vaquero E (Grup GRISIJ) P10. CAPACITACIÓN DE LOS ESTUDIANTES DE FARMACIA CO MO AGENTES EDU-CADORES Fuentes M, Prat A, Molina MC, March M. P11. RELLEVÀNCIA DE LA COMPETÈNCIA TRANSVERSAL CAPA CITAT D'APRENEN-TATGE I RESPONSABILITAT A L'ÀMBIT DE CIÈNCIES DE LA SALUT Gracenea M, Halbaut L, Aróztegui M, Costa Ll, Godall M, Gonzalez-Moreno O, Calpena A, Carmona AM, Garcia Celma MJ, Suñer J.

Page 9: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

9

P12. RELLEVÀNCIA DE LA COMPETÈNCIA TRANSVERSAL COMP ROMÍS ÈTIC A L’ÀMBIT DE CIÈNCIES DE LA SALUT Gracenea M, Halbaut L, Aróztegui M, Costa Ll, Godall M, Lopez-Tamames E, Fuentes M, Manzanares C, Simón J, Suñé-Negre JM. P13. ELABORACIÓN DE RÚBRICAS DE EVALUACIÓN DE COMPE TENCIAS TRANS-VERSALES: UNA INTEGRACIÓN DEL EEES EN PRÁCTICAS TUT ELADAS DE LA FA-CULTAD DE FARMACIA (UB) March M, Aguilar R, Amat C, Cabañas MJ, Caelles N, Canela M, Carbonell C, Casas J, Es-cubedo E, García I, Gascón MP, Giner P, Jodar R, Lladonosa Ll., Mangues I, Mas A, Masip M, Miró A, Oller H, Pla Ll, Simón J, Soy D, Tribó G, Via MA, Zulaica E. P14. VALORACIÓN DE ELEMENTOS TRANSVERSALES DE APREN DIZAJE DURANTE EL TRABAJO EN EQUIPO DE ESTUDIANTES DE ODONTOLOGÍA EN PRESENTACIÓN DE SEMINARIOS DE ANATOMÍA. Valdivia-Gandur I, Sanchez-Bizjak R, Carvalho-Lobato P, Tallón-Walton V, Manzanares-Céspedes MC. P15- ÚS DE LA WEBQUEST COM A EINA PER A L’ADQUISICI Ó DE COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DEL GRAU DE FARMÀCIA Alegret M, Pallàs M. (Farmàcia - UB) P16. ANÁLISIS DE LA EVALUACIÓN ÚNICA Y CONTINUADA E N BIOFARMACIA Y FARMACOCINÉTICA I Escribano E, Colom H, Lauroba J, Calpena AC, Boix A, Diez I, Cendrós JM, Fernández F, Garcia-Sala X, Peraire C. P17. EVALUACIÓN DEL RENDIMIENTO ACADÉMICO EN DISEÑO S DE INVESTIGACIÓN Bono R, Núñez MI, Suárez M, Arnau J. P18. ANIVELLAMENT DE CONEIXEMENTS EN EL TRÀNSIT BATXILLE RAT-UNIVERSITAT: ANÀLISI DELS CONTINGUTS EN MICROSCÒPIA AL GRAU DE FAR-MÀCIA Barceló MC, Gómez Garreta A, Ribera MA, Aguilar E, Blanché C. P19. L'AVALUACIÓ CONTINUADA A TRAVÉS DEL QÜESTIONAR I MOODLE. OPINIÓ DELS ESTUDIANTS Torres B, Vallès A, Canals M, Potau JA. P20. ADQUISICIÓ D'HABILITATS PER A LA INVESTIGACIÓ Cuffí ML, Fernández V, Fernández A, Sánchez S, Ciruela F, Vallano A, Arnau JM, Carbonell L. P21. EL ESTUDIO DE LAS MALFORMACIONES BUCODENTALES Y SU INFLUENCIA EN EL DIAGNÓSTICO PRECOZ DE ENFERMEDADES RARAS Tallón-Wallton V, Carvalho-Lobato P, Viñals-Iglesias H, Valdivia-Gandur I, Sanchez-Bizjak R, Manzanares-Céspedes MC. P22. CONOCIMIENTOS SOBRE SALUD SEXUAL Y REPRODUCTIV A EN ESTUDIANTES DE FARMACIA (TRABAJO DE FIN DE GRADO) Andreu X, Fuentes M, Molina MC. P23. INTEGRACIÓ DOCÈNCIA-INVESTIGACIÓ: AUTOMEDICACI Ó I US DE TERÀPIES COMPLEMENTÀRIES EN ESTUDIANTS UNIVERSITARIS Puig M, Moreno M.C, Falcó A, Garrido E, Solà M, Roca M, Torres P, Ubeda I.

Page 10: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

10

P24. OBSERVACIONES Y VALORACIONES REALIZADAS POR LO S ESTUDIANTES SOBRE LA ACTIVIDAD: INSPECCIONEM ELS LABORATORIS FARMACÈUTICS? García Montoya E, Silva C, Pérez Lozano P, Ticó JR, Miñarro M, Suñé Negre JM. P25. EVALUACIÓN DEL CURSO DE DERMOFARMACIA PARA LA IDENTIFICACIÓN DE ACCIONES DE MEJORA DE LA DOCENCIA Del Pozo A, Viscasillas A, Juve J, Halbaut L. P26. ACTIVITATS D'APRENENTAGE DE TIPUS APLICATIU EN L'ESTUDI DE CASOS A GRAU I POSTGRAU Rodríguez-Lagunas MJ, Castellote C, Castell M, Franch A, Pérez-Cano FJ. P27. SEMINARIS PRÀCTICS MITJANÇANT L'APRENENTATGE B ASAT EN PROBLE-MES EN L'ENSENYAMENT DE LA PEDIATRIA Noguera-Julian A, Fortuny C, García J, Pou J. P28. IMPLEMENTACIÓ D'ACTIVITATS DE CARÀCTER VOLUNTA RI COM A EINA DE MILLORA DE L'APRENENTATGE EN GRUPS D'ESTUDIANTS NOM BROSOS Martín-Venegas R, Vinardell MP, Martínez V, Moran C, Cambras T, Diez A, Mitjans M. P29. PLANIFICAR LA FORMACIÓN DE POSTGRADO RESPECTO A LOS CUIDADOS DEL PACIENTE CRÍTICO Moreno MC, Jerez SA, Andreu L. P30. VALORACIÓ DE L'AVALUACIÓ CONTINUADA A L'ASSIGN ATURA DE FISIOLO-GIA I FISIOPATOLOGIA III DEL GRAU DE FARMÀCIA Pelegrí C, Martín-Venagas R, Moreno JJ, Rabanal M, Pérez-Bosque A, Vilaplana J, Ferrer R. P31. IMPLANTACIÓN DE LA ASIGNATURA DE "INTRODUCCIÓN A LA CLÍNICA PODO-LÓGICA" EN EL GRADO DE PODOLOGÍA De Planell E, Novel V, Prats B. P32. APRENDIZAJE DE ANATOMÍA TOPOGRÁFICA MAXILOFACI AL MEDIANTE ANÁ-LISIS DE IMÁGENES DE DISECCIÓN POR PLANOS INCLUYEND O PLANTEAMIENTOS CLÍNICOS Y QUIRÚRGICOS PARA ESTUDIANTES DE ODONTOLO GÍA Valdivia-Gandur I, Sanchez-Bizjak R, Carvalho-Lobato P, Tallón-Walton V, Manzanares-Céspedes MC. P33. EVALUACIÓN CONTINUADA EN ODONTOLOGÍA CON SISTE MAS AUTOMÁTICOS DE PREGUNTAS Y RESPUESTAS Berástegui E, Caudevila C. P34. CONÈIXER ELS ESTUDIANTS PER A MILLORAR LA DOCÈ NCIA: HÀBITS D’ESTUDI I D’OCI DELS ESTUDIANTS DE FARMÀCIA DE LA UB Pujol Cubells M. P35. DISSENY I IMPLANTACIÓ D’UNA NOVA PRÀCTICA INFO RMÀTICA PER PRO-MOURE L’APRENENTATGE ACTIU DE L’ASSIGNATURA DE MICR OBIOLOGIA II Farfán M, Marqués AM, Fusté MC. P36. ENFRENTARSE A LA REALIDAD ASISTENCIAL. EVALUAC IÓN DE UNA ACTIVI-DAD PRÁCTICA Isla P, López C, Rigol A, Borras JM, Guanter L, Gil FL, Julve M, Fernández E

Page 11: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

11

P37. GRADO DE SATISFACCIÓN CON LAS PRÁCTICAS DE MOD ELOS ÓSEOS EN LOS ESTUDIANTES DE CIRUGÍA PODOLÓGICA de Planell E, Novel V, Giralt E. P38. REFLEXIONS DELS ESTUDIANTS RESPECTE AL SEU APRENENT ATGE EN ELS CENTRES D'ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP) Solà M, Fabrellas N, Pulpón AM, Sancho R, Olivé E. P39. EVALUACIÓN DEL PRACTICUM EN INDUSTRIA DEL MAST ER UNIVERSITARIO DE INVESTIGACIÓN, DESARROLLO Y CONTROL DE MEDICAMEN TOS García L, Egea MA, Calpena A, González E, Fernández F, Bielsa R, Espina M, Gamisans F, García-Celma MJ, Morral G, Nikolic S, Salvadó MA, Souto E, Valls O, Vega E, Oliva M, Bel E, Boix A, Clarés B, Colom H, Escribano E, Esteve J, Flo A, Garduño ML, Lauroba J. P40. VALORACIÓ DE L'ÚLTIMA EDICIÓ DEL PRÀCTICUM DE LLICENCIATURA DE LA FACULTAT DE PSICOLOGIA: REPTES PER A LES PRÀCTIQUES EN CENTRES DEL GRAU Guilera G, Carreras MV. P41. AUTOAPRENDIZAJE EN PRÁCTICAS DE FARMACIA CLÍNI CA Martin MJ, Mallandrich M, Abrego G, Galvez P, Calpena AC, Ruiz MA, Fernández F, Clares B. P42. APRENDER CON LA PRÁCTICA: CONTROL DE MATERIAS PRIMA S SEGÚN NCF DEL TÍTULO DE ESPECIALISTA EN FARMACIA INDUSTRIAL Y GALÉNICA Carrillo C, Garcia-Montoya E, Fábregas A, Miñarro M, Pérez-Lozano P, Sánchez N, Sarrate R, Suñé-Negre JM, Ticó JR. P43. INTRODUCCIÓN DE LA SIMULACIÓN AVANZADA EN EL G RADO DE ENFERME-RÍA Sarria JA, Basco L, Bernárdez J, Estrada JM, Hidalgo MA, Gónzalez A, Fèrnandez A, Fabra M. P44. ALTA SIMULACIÓN EN ENFERMERÍA (MÁSTER ENFERMER ÍA UCIAS HOSPITAL) Sarria JA, Fabra M. P45. SIMULACIÓ D'ACTIVITATS PROFESSIONALS A L'OFICI NA DE FARMÀCIA DES DE L'ASSIGNATURA GESTIÓ I PLANIFICACIÓ Bonet Clols F, Martin Barea MP, Gaspar Garcia MD, Bel Prieto E. P46. REFLEXIÓ I ANÀLISI SOBRE L’ESTRUCTURA DE LES E STADES PRÀCTIQUES DE LA DIPLOMATURA DE NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA (N HiD) Illán M, Padró L, Palma I. P47. ADAPTACIÓN INTERUNIVERSITARIA PARA LA EVALUACI ÓN DE COMPETEN-CIAS EN LABORATORIOS DE CIENCIA Y TECNOLOGÍA Calpena AC, Mallandrich M, Oliva M, Fernández F, García ML, Garduño ML, Galvez P, Mar-tín MJ, Clares B. P48. RED EN NEUROCIENCIAS IBEROAMERICANA (GENIAR). EXPERIENCIAS EN CURSOS DE FORMACIÓN A NIVEL DE POSGRADO Camins A, Junyent F, Verdaguer E, Lazarowski A, Pallàs M, Folch J, Auladell C, Beas-Zarate C.

Page 12: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

12

P49. LA METODOLOGÍA LEARNING BY DOING EN LAS PRÁCTI CAS DE COMPRIMI-DOS DE LA TITULACIÓN "ESPECIALIDAD EN FARMACIA INDU STRIAL Y GALÉNICA" Fábregas A, García-Montoya E, Pérez-Lozano P, Miñarro M, Sarrate R, Carrillo C, Sánchez N, Ticó JR, Suñé-Negre JM. P50. INCORPORACIÓ DE PETITES SEQÜÈNCIES DE CINEMA COMERCIAL EN L’ENSENYAMENT DE LA TOXICOLOGIA Piqué E, Gómez-Catalán J, Rodamilans N, Llobet JM, Borrego N, Barrot C, Teixidó E, Boix N. P51. EXPERIÈNCIES D'INNOVACIÓ DOCENT: WEBQUEST I CL ASSE ACTIVA EN LA DOCÈNCIA D'HISTÒRIA DE LA FARMÀCIA Esteva de Sagrera J, Carmona Cornet AM P52. NANOTECNOLOGÍA FARMACÉUTICA: INTEGRACIÓN DE IN VESTIGACIÓN Y DO-CENCIA EN UNA ASIGNATURA DE MÁSTER OFICIAL Morral-Ruiz G, Salvadó MA, García-Celma MJ. P53. ACTIVITAT SEMIPRESENCIAL A L'ASSIGNATURA CLÍNI CA ODONTOLÒGICA INTEGRADA INFANTIL (COII) Pascual M, Sànchez M, Brau I, Ustrell JM. P54. FARMACOLOGIA I TOXICOLOGIA EN R+D+I: ADQUISICI Ó DE COMPETÈNCIES A TRAVÉS D'UN EXEMPLE DE DESENVOLUPAMENT D’UN FÀRMAC Llobet JM, Alegret M, Escubedo E, Janer G, Merlos M, Pallàs M. P55. IMPLEMENTACIÓN DEL "PLAN BOLONIA" (EEES) EN UN A ASIGNATURA DE MEDICINA FUNDAMENTALMENTE QUIRÚRGICA López-Boado MA, Rull A, Fontdevila J, Valero R, Fita G, Rovira I, Fábregas N, Gomar C. P56. LOS SISTEMAS PERSONALIZADOS DE DOSIFICACIÓN EN VÍDEO COMO HERRAMIENTA DOCENTE EN LA FARMACIA CLÍNICA Y LA ATE NCIÓN FARMACÉU-TICA Modamio P, Ruiz-Loscertales H, Vilaró L, Miguez-Díez E, Braza AJ, Tobaruela G, Lastra CF, Mariño EL.

Page 13: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

13

RESUMS COMUNICACIONS ORALS DIA 30 DE GENER:

O1- MÉS ENLLÀ DE L'AVALUACIÓ CONTINUADA: CREACIÓ DE RECURSOS

DOCENTS EN ACCÉS OBERT PELS ESTUDIANTS*

Benedí C, Rovira A, Blanché C, Bosch M, Simon J

Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF). Facultat de

Farmàcia. Universitat de Barcelona. Av. Joan XXIII, s/n, 08028 Barcelona

Introducció – Es presenta l'experiència duta a terme durant el curs 2011-12 en l'as-

signatura Plantes d'Ús Alimentari, optativa en les llicenciatures de Farmàcia i de Ci-

ència i Tecnologia dels Aliments.

Objectius – Construcció de forma tutoritzada per part dels estudiants de recursos

docents com a activitat acreditativa i, a més, com una nova eina docent per als futurs

estudiants dels grau de Ciència i Tecnologia dels Aliments.

Mètode – Al programa es va segregar el bloc corresponent a «Espècies culinàries»,

que no va ser impartit pel professor, i es va plantejar l'activitat «Coneguem les espè-

cies» amb la pauta de treball, calendari, avaluació i bibliografia. Els estudiants van

triar una espècie i van elaborar una presentació de quinze diapositives amb els con-

tinguts teòrics necessaris per a cadascuna. Es van realitzar quatre retroaccions i es

va avaluar per rúbriques el resultat. La plataforma utilitzada ha estat Moodle a través

del Campus virtual de la UB.

Resultats – Tots els estudiants, excepte un, van seguir l'activitat i van obtenir la mà-

xima qualificació o gairebé. Les dotze presentacions es van unificar sota el nom

«Coneguem les espècies» i s'han registrat en el Dipòsit Digital de la UB,

(http://hdl.handle.net/2445/33104) on es troben disponibles en accés obert).

Conclusions – En l'enquesta de satisfacció, els estudiants han valorat molt positi-

vament l'activitat i, de forma especial, el ser els autors dels materials docents que

utilitzaran els seus companys de grau a partir del curs 2012-2013, com a valor afegit

al que simplement hagués pogut ser un Treball de curs.

* Treball finançat amb càrrec al projecte 2011PID-U B/20

Page 14: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

14

O1- MÁS ALLÁ DE LA EVALUACIÓN CONTINUADA: CREACIÓN DE RECUR-

SOS DOCENTES EN ACCESO ABIERTO POR LOS ESTUDIANTES *

Benedí C, Rovira A, Blanché C, Bosch M, Simon J

Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF). Facultat de

Farmàcia. Universitat de Barcelona. Av. Joan XXIII, s/n, 08028 Barcelona

Introducción – Se presenta la experiencia llevada a cabo durante el curso 2011-12

en la asignatura Plantas de Uso Alimentario, optativa en las licenciaturas de Farma-

cia y de Ciencia y Tecnología de los Alimentos.

Objetivos – Construcción de forma tutorizada por parte de los estudiantes de recur-

sos docentes como actividad acreditativa y, además, como una nueva herramienta

docente para los futuros estudiantes de los grado de Ciencia y Tecnología de los

Alimentos.

Método – En el programa se segregó el bloque correspondiente a «Especias culina-

rias», que no fue impartido por el profesor, y se planteó la actividad «Conozcamos

las especias» con la pauta de trabajo, calendario, evaluación y bibliografía. Los es-

tudiantes eligieron una especia y elaboraron una presentación de quince diapositi-

vas con los contenidos teóricos necesarios para cada una. Se realizaron cuatro re-

troacciones y se evaluó por rúbricas el resultado. La plataforma utilizada ha sido

Moodle a través del Campus virtual de la UB.

Resultados – Todos los estudiantes, excepto uno, siguieron la actividad y obtuvie-

ron la máxima calificación o casi. Las doce presentaciones se unificaron bajo el

nombre «Conozcamos las especias» y se han registrado en el Depósito Digital de la

UB, (http://hdl.handle.net/2445/33104), donde están disponibles en acceso abierto

Conclusiones – En la encuesta de satisfacción, los estudiantes han valorado muy

positivamente la actividad y, de forma especial, el ser los autores de los materiales

docentes que utilizarán sus compañeros de grado a partir del curso 2012-2013, co-

mo valor añadido a lo que simplemente hubiera podido ser un Trabajo de curso.

*Trabajo financiado con cargo al proyecto 2011PID-U B/20

Page 15: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

15

O2- L’APRENENTATGE CONTINUAT DE LA FISIOLOGIA ALS E NSENYAMENTS

DE CTA i DE NHD: EL BONUS-TEST

Amat C, Juan ME, Moretó M

Grup d’alternatives metodològiques en Fisiologia i Fisiopatologia. Departament de Fisiologia. Facultat

de Farmàcia. Av. Joan XXIII, s/n. 08028 Barcelona

La Fisiologia Humana és una assignatura comuna als graus de Nutrició Humana i

Dietètica (NHD) i de Ciència i Tecnologia dels Aliments (CTA). Ja des de l’inici vàrem

plantejar l’avaluació de l’assignatura de forma continuada; l’objectiu és que els estu-

diants aprenguin continuadament. Al llarg del curs es fan dues activitats d’avaluació

acreditativa: un examen de coneixements i una activitat sobre articles i textos que

van més enllà del que s’explica a la classe. Un cop acabat el curs es fa l’examen

final. El curs incorpora activitats d’avaluació no acreditativa, per estimular l’estudi

continuat i, per tant, el seguiment correcte de l’assignatura. És un conjunt de deu

qüestionaris que es fan setmanalment i que aporten una bonificació a la nota final:

els anomenem BONUS-TEST. Aquestes activitats es fan a través del campus virtual,

són voluntàries i es planifiquen per al cap de setmana. Totes elles tenen una estruc-

tura similar, amb quatre preguntes de les tipologies següents: 1) Un text on hi man-

ques paraules; 2) Un llistat de 8-10 frases, on cal indicar si són vertaderes o falses;

3) Dos llistats d’elements que cal relacionar; i 4) Una pregunta oberta. Durant la set-

mana següent els alumnes en reben la correcció: tenen accés a la nota global, la

resposta correcta a totes les qüestions i la correcció de la pregunta oberta. La parti-

cipació dels estudiants en aquestes activitats és molt elevada; a l’entorn del 80%

dels alumnes han fet tots els qüestionaris. Pel que fa a la qualificació, cal destacar

que un percentatge elevat d’estudiants (de promig, el 85%) tenen una nota superior

a 5. Conjuntament amb el qüestionari es fan dues consultes, per saber el temps de-

dicat a la preparació i el material que utilitzen per a l’estudi. La distribució dels alum-

nes segons el temps dedicat és: 17% menys de 30min; 37% entre 30min i 1h; 27%

entre 1 i 2h; 19% més de 2h. Per a la preparació de les proves els estudiants utilit-

zen els apunts de classe i una proporció molt elevada utilitza també altres fonts:

32%, el llibre recomanat; 8%, altres llibres de Fisiologia; 38%, material de la xarxa.

Aquest esforç es veu compensat amb una qualificació de l’assignatura superior a la

dels alumnes que no han fet l’activitat.

Page 16: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

16

O2- APRENDIZAJE CONTINUADO DE LA FISIOLOGÍA EN LOS GRADOS DE

CTA Y NHD: EL BONO-TEST

Amat C, Juan ME.y Moretó M

Grup d’alternatives metodològiques en Fisiologia i Fisiopatologia. Departament de Fisiologia, Facultat

de Farmàcia. Av. Joan XXIII, s/n 08028-Barcelona

La Fisiología Humana es una asignatura común a los grados de Nutrición Humana y

Dietética (NHD) y de Ciencia y Tecnología de los Alimentos (CTA). Desde el inicio

planteamos la evaluación de la asignatura de forma continuada, con el objetivo de

que los estudiantes aprendan continuadamente. A lo largo del curso se realizan dos

actividades de evaluación acreditativa: un examen de conocimientos y una actividad

sobre artículos y textos, que va más allá de lo que se explica en clase. Una vez fina-

lizado el curso se lleva a cabo el examen final. El curso incorpora actividades de

evaluación no acreditativa para estimular el estudio continuado y, por lo tanto, el se-

guimiento correcto de la asignatura. Es un conjunto de diez cuestionarios que apor-

tan una bonificación a la nota final: los llamamos BONO-TEST. Estas actividades se

realizan a través del campus virtual, son voluntarias y se planifican para el fin de

semana. Todas ellas tienen una estructura similar, con cuatro preguntas de las tipo-

logías siguientes: 1) Un texto en el que faltan palabras; 2) Un listado de 8-10 frases

en que debe indicarse si son verdaderas o falsas; 3) Un listado de elementos a rela-

cionar; y 4) Una pregunta abierta. Durante la semana siguiente los alumnos reciben

la retroacción: tienen acceso a la nota global, a la respuesta correcta a todas las

cuestiones y a la corrección de la pregunta abierta. La participación de los estudian-

tes en estas actividades es muy elevada; alrededor del 80% de los alumnos han

hecho todos los cuestionarios. En cuanto a la calificación, cabe destacar que un ele-

vado porcentaje de estudiantes tiene una nota superior a 5 (de promedio, el 85%).

Conjuntamente con el cuestionario se hacen dos consultas: para saber el tiempo

dedicado a su preparación; y para conocer el material de estudio. La distribución de

los alumnos según el tiempo dedicado es: 17%, menos de 30min; 37%, entre 30min i

1h; 27%, entre 1 y 2h; 19%, más de 2h. Para la preparación de las pruebas los estu-

diantes utilizan los apuntes de clase y otras fuentes: 32%, el libro recomendado; 8%,

otros libros de Fisiología; 38%, material de la red. Este esfuerzo se ve recompensa-

do con una calificación de la asignatura superior a la de los alumnos que no han rea-

lizado estas actividades.

Page 17: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

17

O3- ANÀLISI D'UN SISTEMA INFORMATIZAT D'AVALUACIÓ C ONTINUADA EN

GRUPS D'ALTA DENSITAT DE MATRÍCULA

Guàrdia J, Peró M, Cosculluela A, Solanas A, Leiva D, Turbany J, Losada JL, Sala-

franca Ll, Carrera MJ, López O, Manolov R, Benítez S, Selvam RM.

Contacte: Joan Guàrdia. Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament. Facultat de

Psicologia. Passeig de la Vall d’Hebrón, 171. 08035 Barcelona. [email protected]

El delicat equilibri entre avaluació continuada i grandària del grup ha estat abordada

des de diferents punts de vista. Per uns, aquest binomi és inassolible, i qualsevol

cosa que no sigui un procés d’avaluació continuada amb pocs estudiants, resulta del

tot enganyós i fictici. Per altres, la finalitat està per sobre de les dificultats inherents a

l’alta densitat de matricula i, per això, propugnen un manteniment dels conceptes

propis de l’avaluació continuada, encara que aplicats de forma “creativa” donades

les dificultats reals de seguir a 80 o 90 estudiants per grup. Aquesta darrera opció

està basada, fonamentalment, en els avantatges que se suposa obtenen aquells es-

tudiants d’alt rendiment en un sistema d’aprenentatge continuat que en un aprenen-

tatge diguem-ne “discret” s’iguala amb la resta d’estudiants. La nostra opinió es que

ambdues posicions tenen, com sol succeir, aspectes assumibles i part de raó. Els

pressupostos de l’avaluació continuada són obvis en el seu format teòric i impracti-

cables si no s’ajusten, en grups massius. Ara bé, quan s’ajusta, el que s’acostuma a

fer és tornar a sistemes d’avaluació convencionals que es “disfressen” d’avaluació

continuada. Com es conegut, per molt dir que fem avaluació continuada, no es con-

verteix en un fet consolidat. La nostra experiència dels darrers anys (Anàlisi de Da-

des en Psicologia en la Llicenciatura i Tècniques de Recerca i Estadística en el

Grau) ens porta a pensar que tots els processos que vinguin a consolidar l’avaluació

continuada impliquen una millor aproximació als aprenentatges dels estudiants. To-

tes aquelles accions que hem endegat d’aproximació i seguiment de les activitats de

cada estudiant han implicat millora dels seus rendiments.

Per tant el nostre objectiu es desenvolupar un sistema de seguiment individualitzat i

grupal de les activitats docents dels estudiants en assignatures d’alta densitat de

matricula per tal de fer efectius els pressupostos d’una veritable avaluació continua-

da en aquestes condicions. Per poder dur a terme aquest objectiu, al llarg del curs

acadèmic 2011-12 s’han dut les reunions necessàries amb l’empresa CV&A, a tra-

vés del PMID, per tal de poder desenvolupar el mòdul necessaris vinculats amb la

plataforma Moodle per poder fer aquest seguiment, en concret el mòdul generat per

CV&A és diu UB-Tracking.

Page 18: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

18

O3- ANÁLISIS DE UN SISTEMA INFORMATIZADO DE EVALUAC IÓN CONTINU-

ADA EN GRUPOS DE ALTA DENSIDAD DE MATRÍCULA

Guàrdia J, Peró M, Cosculluela A, Solanas A, Leiva D, Turbany J, Losada JL, Sala-

franca Ll, Carrera MJ, López O, Manolov R, Benítez S, Selvam RM.

Contacte: Joan Guàrdia. Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament. Facultat de

Psicologia. Passeig de la Vall d’Hebrón, 171. 08035 Barcelona. [email protected]

El delicado equilibrio entre evaluación continuada y tamaño del grupo evaluado ha

sido abordado desde diferentes puntos de vista. Para unos, este binomio es inalcan-

zable, y cualquier cosa que no sea un proceso de evaluación continuada con pocos

estudiantes, resulta del todo engañoso y ficticio. Para otras, la finalidad está por en-

cima de las dificultades inherentes a la alta densidad de matrícula y, por ello, plan-

tean un mantenimiento de los conceptos propios de la evaluación continuada, aun-

que aplicados de forma "creativa" dadas las dificultades reales de seguir a 80 o 90

estudiantes por grupo. Esta última opción está basada, fundamentalmente, en las

ventajas que se supone obtienen aquellos estudiantes de alto rendimiento en un sis-

tema de aprendizaje continuado que un aprendizaje digamos "discreto" los iguala

con el resto de estudiantes. Nuestra opinión es que ambas posiciones tienen, como

suele suceder, aspectos asumibles y parte de razón. Los presupuestos de la evalua-

ción continuada son obvios en su formato teórico, e impracticables si no se ajustan,

para grupos masivos. Ahora bien, cuando se ajusta, lo que suele hacer es volver a

sistemas de evaluación convencionales que se "disfrazan" de evaluación continuada.

Como es conocido, por mucho decir que hacemos evaluación continuada, no se

convierte en un hecho consolidado. Nuestra experiencia de los últimos años (Análi-

sis de Datos en Psicología en la Licenciatura y Técnicas de Investigación y Estadís-

tica en el Grado) nos lleva a pensar que todos los procesos que vengan a consolidar

la evaluación continua implican una mejor aproximación a los aprendizajes de los

estudiantes. Todas aquellas acciones que hemos emprendido de aproximación y

seguimiento de las actividades de cada estudiante han implicado mejora de sus ren-

dimientos. Por lo tanto nuestro objetivo es desarrollar un sistema de seguimiento

individualizado y grupal de las actividades docentes de los estudiantes en asignatu-

ras de alta densidad de matrícula para hacer efectivos los presupuestos de una ver-

dadera evaluación continuada en estas condiciones. Para poder llevar a cabo este

objetivo, a lo largo del curso académico 2011-12 se han llevado las reuniones nece-

sarias con la empresa CV&A, a través del PMID, para poder desarrollar el módulo

necesario vinculado con la plataforma Moodle para poder hacer este seguimiento, en

concreto el módulo generado por CV&A se ha denominado UB-Tracking.

Page 19: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

19

O4- FORMACIÓN BÁSICA Y TRANSVERSAL EN CIENCIAS DE L A SALUD

(CCSS): EL CASO DE LA ESTADÍSTICA

Campos B, Abellana R

Dpto. Salud Pública. Facultad de Medicina. Universidad de Barcelona. C/ Casanova 143; 08036 Bar-

celona.

En la rama de CCSS la Universidad de Barcelona tiene en marcha actualmente diez

titulaciones oficiales de grado, dos de ellas en centros adscritos. En este curso

2012/13 la oferta total de plazas de nuevo ingreso fue de 2134, repartidas en siete

campus de la ciudad y alrededores.

Con la finalidad de dinamizar las relaciones entre los distintos equipos docentes de

estadística, se elaboró un proyecto de innovación docente que ha sido reconocido

por la UB (2012PIB-UB/098); El primer objetivo era “valorar qué competencias son

comunes a las asignaturas que se derivan de una misma materia básica, tanto

transversales como específicas”. La consulta a las memorias de verificación corres-

pondientes demuestra que la materia estadística está presente en todos los planes

de estudio, mayoritariamente como asignatura de formación básica en primer año. El

número de créditos de la materia varía entre 6 y 12. La recopilación de los diez pla-

nes docentes de las asignaturas ha permitido comparar las competencias declara-

das en ellas clasificándolas en tres grupos: transversales a la UB, transversales a la

titulación y específicas a la titulación. Se detectan tres asignaturas que no definen

ningún tipo de competencia. Sólo dos asignaturas tienen alguna de las seis compe-

tencias transversales comunes a la UB (CG, abril de 2008), pero no coinciden entre

sí. Sin embargo, muchas de las transversales de titulación podrían reescribirse como

comunes de la UB. Respecto a los contenidos se ha observado que, excepto en dos

casos, la asignatura de la materia estadística se combina con temas de matemáticas

o bien de epidemiología.

Por otro lado, el proyecto tiene el compromiso de difundir los resultados en foros so-

bre la temática para estimular un trabajo colaborativo que permita abordar otros ob-

jetivos como “comparar resultados de aprendizaje ligados a actividades de prácticas

de ordenador y uso de recursos informáticos”. Compartir experiencias con las nue-

vas tecnologías y optimizar esfuerzos en su implementación es una propuesta estra-

tégica para trabajar con WIRIS en Moodle.

Page 20: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

20

O5- VALORACIÓ DEL PRIMER CURS D’IMPLANTACIÓ DE L’AS SIGNATURA

TFG AL GRAU DE FARMÀCIA (UB)

Escubedo E, Amat C, Miñarro M, Pallàs M, Zulaica E

Facultat de Farmàcia. Avda. Joan XXIII s/n. 08028 Barcelona

El curs 2011-12, la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona ha iniciat

l’assignatura de “Treball Fi de Grau” (TFG) a l’ensenyament de Farmàcia. Aquesta

assignatura consisteix en l’elaboració d’un treball d’integració que dona lloc a una

memòria escrita i a l’exposició i defensa davant d’una comissió. En aquest primer

any han cursat l’assignatura un total de 159 alumnes. Fent ús d’una plataforma digi-

tal, els estudiants es preinscriuen i manifesten les seves preferències en relació als

projectes que ofereixen els diferents departaments. Aquest procés té com a finalitat

que cada estudiant quedi assignat a un departament concret per fer el TFG. Aquesta

assignació es fa en base a les preferències dels alumnes, utilitzant com a criteri

d’ordre la nota mitjana de l’expedient i els crèdits aprovats. Tanmateix els estudiants

poden proposar un projecte de TFG. En aquest curs ho han fet el 24% dels alumnes,

la majoria dels quals estaven fent una estada de recerca en una universitat estrange-

ra, o bé havien cursat l’assignatura de Treball Dirigit. L'avaluació global de l'assigna-

tura integra la nota del projecte desenvolupat, calculada com: 50% la memòria pre-

sentada (en el curs 2012-13 passa a ser del 60%), 30% l’exposició oral, i la resta el

seguiment del treball pel tutor. Per a l'avaluació es constitueixen Comissions de 3

professors de departaments diferents que avaluen fins un màxim de 10 alumnes. Per

facilitar i unificar aquesta tasca, s'han elaborat unes rúbriques d'avaluació, tant per a

l'informe del tutor com per valorar la memòria i la presentació oral del treball. Aques-

tes rúbriques han estat publicades en el dipòsit digital de la UB. D'aquesta manera

les comissions qualifiquen d’una forma homogènia les diferents dimensions a avalu-

ar, que corresponen a competències específiques de l’assignatura i a competències

transversals de la titulació. Els resultats de l’avaluació del curs 2011-12 han estat:

Suspensos (1.3%), Aprovats (14.7%), Notables (70%), Excel·lents (9%), M.H. (5%).

Els tres millors treballs s’han publicat en el dipòsit digital de la UB.

Aquest treball forma part del projecte d’innovació docent CUBAC-Farmàcia (Vicerectorat de política docent i científica, UB, 2011PID-UB/204).

Page 21: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

21

O5- VALORACIÓN DEL PRIMER CURSO DE IMPLANTACIÓN DE LA ASIGNA-

TURA TFG EN EL GRADO DE FARMACIA (UB)

Escubedo E, Amat C, Miñarro M, Pallàs M, Zulaica E

Facultad de Farmacia. Avda. Juan XXIII s / n. 08028 Barcelona

En el curso 2011-12 la Facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona ha ini-

ciado la asignatura de "Trabajo Fin de Grado" (TFG) en los estudios de Farmacia.

Esta asignatura consiste en la elaboración de un trabajo de integración que da lugar

a una memoria escrita y a su exposición y defensa ante una comisión. En este pri-

mer año han cursado la asignatura un total de 159 alumnos. Los estudiantes se pre-

inscriben a través de una plataforma digital y manifiestan sus preferencias en rela-

ción a los proyectos que ofrecen los diferentes Departamentos. Este proceso tiene

como finalidad que cada estudiante quede asignado a un Departamento concreto

para hacer el TFG. Esta asignación se hace en base a las preferencias de los alum-

nos, utilizando como criterio de orden la nota media del expediente y los créditos

aprobados. Asimismo los estudiantes pueden proponer un proyecto de TFG. La

evaluación global de la asignatura integra la nota del proyecto desarrollado, calcula-

da como: 50% la memoria presentada (en el curso 2012-13 pasa a ser del 60%),

30% la exposición oral y el resto el seguimiento del trabajo evaluado por el tutor.

Para la evaluación se constituyen Comisiones de 3 profesores de Departamentos

diferentes. Para facilitar y unificar esta tarea, se han elaborado unas rúbricas de eva-

luación, tanto para el informe del tutor como para valorar la memoria y la presenta-

ción oral del trabajo. Estas rúbricas han sido publicadas en el depósito digital de la

UB. De esta manera las Comisiones califican de una forma homogénea las distintas

dimensiones a evaluar, que corresponden a competencias específicas de la asigna-

tura y a competencias transversales de la titulación.

Los resultados de la evaluación del curso 2011-12 han sido: Suspensos (1.3%),

Aprobados (14.7%), Notables (70%), Excelentes (9%), MH (5%). Los tres mejores

trabajos se han publicado en el depósito digital de la UB.

Este trabajo forma parte del Proyecto de Innovación Docente CUBAC-Farmàcia (Vicerrectorat de política docent i científica, UB, 2011PID-UB/204 ).

Page 22: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

22

RESUMS COMUNICACIONS ORALS DIA 31 DE GENER

O6- M - LEARNING I APRENENTATGE UBIC: PROPOSTES PER A UN NOU PA-

RADIGMA EN ENSENYAMENTS DE CIÈNCIES DE LA SALUT

Simon J, Barbosa L, Benedí C, Blanché C, Bosch M, Rovira A

Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF). Facultat de

Farmàcia. Universitat de Barcelona. Av. Joan XXIII, s/n, 08028 Barcelona.

El desenvolupament de la tecnologia mòbil ha evolucionat ràpidament en l'última

dècada. La disponibilitat dels dispositius mòbils entre els nostres estudiants –

especialment telèfons intel·ligents i tauletes- permet als alumnes tenir accés a la in-

formació en línia i a les activitats del curs sense restriccions de temps i lloc i de for-

ma totalment ubiqua. La nostra societat en els darrers anys ha avançat cap un nou

estil de vida de la mà de la tecnologia mòbil fins el punt que el procés

d’ensenyament – aprenentatge també està iniciant un canvi de paradigma atès que

cada cop més els estudiants aprendran i compartiran a través de dispositius mòbils.

L'aprenentatge mòbil, també conegut com M-learning, es troba encara en una etapa

incipient en moltes institucions universitàries, però la creixent adaptació als disposi-

tius mòbils de les plataformes virtuals –per exemple Moodle- n’assegura la populari-

tat a curt termini en l'àmbit de l’ensenyament superior.

Aquest treball fa una primera prospecció de l’M-learning des de la perspectiva tecno-

lògica que ens oferirà la nova versió del nostre Campusvirtual-UB, però també des

d’un enfoc més social en quant al grau de satisfacció dels estudiants a través de les

seves eines socials com ho sol ser Facebook. Els resultats preliminars apunten cap

a canvis que promouen l'aprenentatge com un procés més continu integrat en el flux

de les activitats quotidianes i que fomenten l'aprenentatge com un procés més con-

textual i real. L’M-learning implica canvis que integren l'aprenentatge formal, no for-

mal, informal i un augment de l'aprenentatge significatiu. També s’entreveuen canvis

importants pel que fa a les metodologies d’avaluació dels aprenentatges. Per últim,

s’estudia el potencial d’aquest aprenentatge “omnipresent” basat en entorns mòbils

a través de diverses experiències pròpies en l’assignatura de Botànica Farmacèuti-

ca.

*Finançat amb càrrec als projectes 2011PID-UB/002 i 2012PID-UB/077

Page 23: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

23

O6- M-LEARNING Y APRENDIZAJE UBICUO: PROPUESTAS PARA UN NUEVO

PARADIGMA EN ENSEÑANZAS DE CIENCIAS DE LA SALUD

Simon J, Barbosa L, Benedí C, Blanché C, Bosch M, Rovira A

Grupo de Innovación Docente de Botánica Aplicada a las Ciencias Farmacéuticas (GIBAF). Facultad

de Farmacia. Universidad de Barcelona. Av. Juan XXIII, s / n, 08028 Barcelona.

El desarrollo de la tecnología móvil ha evolucionado rápidamente en la última déca-

da. La disponibilidad de los dispositivos móviles entre nuestros estudiantes -

especialmente teléfonos inteligentes y tabletas- permite a los alumnos tener acceso

a la información en línea y a las actividades del curso sin restricciones de tiempo y

lugar y de forma totalmente ubicua. Nuestra sociedad en los últimos años ha avan-

zado hacia un nuevo estilo de vida de la mano de la tecnología móvil hasta el punto

que el proceso de enseñanza-aprendizaje también está iniciando un cambio de pa-

radigma dado que cada vez más los estudiantes aprenderán y compartirán a través

de dispositivos móviles. El aprendizaje móvil, también conocido como M-learning, se

encuentra todavía en una etapa incipiente en muchas instituciones universitarias,

pero la creciente adaptación a los dispositivos móviles de las plataformas virtuales -

por ejemplo Moodle- asegura su popularidad a corto plazo en el ámbito de la ense-

ñanza superior.

Este trabajo hace una primera prospección del M-learning desde la perspectiva tec-

nológica que nos ofrecerá la nueva versión de nuestro Campusvirtual-UB, pero tam-

bién desde un enfoque más social por lo que respeta al grado de satisfacción de los

estudiantes a través de sus herramientas sociales como suele ser Facebook. Los

resultados preliminares apuntan hacia cambios que promueven el aprendizaje como

un proceso más continuo e integrado en el flujo de las actividades cotidianas que

fomentan el aprendizaje como un proceso más contextual y real. El M-learning impli-

ca cambios que integran el aprendizaje formal, no formal, informal y un aumento del

aprendizaje significativo. También se vislumbran cambios importantes con respecto

a las metodologías de evaluación de los aprendizajes. Por último, se evalúa el po-

tencial de este aprendizaje "omnipresente" basado en entornos móviles a través de

diversas experiencias propias en la asignatura de Botánica Farmacèutica.

*Finançat amb càrrec als projectes 2011PID-UB/002 i 2012PID-UB/077

Page 24: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

24

O7- ELEMENTS DIAGNÒSTICS EN MEDICINA INTERNA. UNA E XPERIÈNCIA DE

FORMACIÓ NO PRESENCIAL

Delás J1, Morcillo C2, Martín G3, Arboix A1, Gil de Bernabé E1, Parra O1, Fornós C1,

González Cardona R1.

1Hospital Universitari del Sagrat Cor, 2Viladomat 288. Barcelona. CIMA. 3Hospital del Mar.

Introducció – La docència no presencial permet l’estalvi de temps i de desplaça-

ments pels alumnes, de manera que pot contribuir en disminuir el cost de la docèn-

cia.

Material i mètodes – L’assignatura optativa Elements diagnòstics en medicina inter-

na ofereix formació no presencial en anàlisi de laboratori, radiologia de tòrax i aparell

digestiu, proves funcionals respiratòries, electrocardiograma i dermatologia i explo-

racions complementàries en aparell cardio i neurovascular. En aquest treball

s’estudia concretament la formació en interpretació de gasometries. La taula

d’especificació descriu els ítems en que l’estudiant ha de ser format i que aquest

coneix abans de la seva avaluació. Els estudiants si no superen els exercicis amb

una puntuació de 6 sobre 10, han de presentar-se a noves avaluacions.

Resultats – S’han matriculat 26 estudiants de cursos 5è i 6è de la llicenciatura de

Medicina, curs 2012-13. L’apartat de gasometria ha estat superat per la totalitat dels

estudiants al cap de 4 diferents intents,

Discussió – Aquest no és un projecte dirigit a l'excel·lència. És un projecte de mí-

nims destinat a garantir que, al final de l'assignatura, els alumnes tindran una forma-

ció suficient per afrontar la interpretació de determinats elements diagnòstics. La

senzillesa del projecte permetria avaluar en competències clíniques a tots els estudi-

ants de la facultat en el període clínic i quan encara és possible corregir determinats

dèficits.

La docència a distància té un notable disminució de costos. No es tracta, en absolut

de confrontar-la amb l'ensenyament presencial, però poden ser dues formes d'ense-

nyament complementari.

Page 25: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

25

O7- ELEMENTOS DIAGNÓSTICOS EN MEDICINA INTERNA. UNA EXPERIENCIA

DE FORMACIÓN NO PRESENCIAL

Delás J1, Morcillo C2, Martín G3, Arboix A1, Gil de Bernabé E1, Parra O1, Fornós C1,

González Cardona R1.

1Hospital Universitari del Sagrat Cor, 2Viladomat 288. Barcelona. CIMA. 3Hospital del Mar.

Introducción – La docencia no presencial permite ahorro de tiempo y de desplaza-

mientos para los alumnos, de manera que contribuye a disminuir el coste de la do-

cencia.

Material y métodos – La asignatura optativa “Elementos diagnósticos en medicina

interna” ofrece formación no presencial en análisis de laboratorio, radiología de tórax

y aparato digestivo, pruebas funcionales respiratorias, electrocardiograma y derma-

tología y exploraciones complementarias en aparato cardio y neurovascular.

En este trabajo se estudia concretamente la formación en interpretación de gasome-

trías. La tabla de especificación describe los ítems en que el estudiante debe ser

formado y que éste conoce antes de su evaluación. Los estudiantes si no superan

los ejercicios con una puntuación de 6 sobre 10, deben presentarse a nuevas eva-

luaciones.

Resultados – Se han matriculado 26 estudiantes del 5 º y 6 º años de la licenciatura

de Medicina, curso 2012-13. El apartado de gasometría ha sido superado por la tota-

lidad de los estudiantes al cabo de 4 diferentes intentos,

Discusión – Este no es un proyecto dirigido a la excelencia. Es un proyecto de mí-

nimos destinado a garantizar que, al final de la asignatura, los alumnos tendrán una

formación suficiente para afrontar la interpretación de determinados elementos dia-

gnósticos. La sencillez del proyecto permitiría evaluar en competencias clínicas a

todos los estudiantes de la facultad en el período clínico, cuando aún es posible co-

rregir determinados déficits.

La docencia a distancia implica una notable disminución de costes. No se trata, en

absoluto de confrontarla con la enseñanza presencial, pero pueden ser dos formas

de enseñanza complementarias.

Page 26: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

26

O8- INCORPORACIÓ D’UN CAS CLÍNIC TRANSVERSAL EN EL GRAU DE FAR-

MÀCIA. VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA DOCENT EN L’ASSIG NATURA DE

BIOQUÍMICA

Giménez R, Badía J, Baldomà L, Baanante IV, Serra D, Cambras T, Rodamilans M

Grup de Treball Col·laboratiu Casos Clínics Transversals de la Facultat de Farmàcia (CCT-Farma).

Universitat de Barcelona. Avda. Joan XXIII, 27-31. 08028 Barcelona.

Aquest treball s’inclou dins d’un projecte docent coordinat i multidisciplinari on parti-

cipen diversos departaments de la Universitat de Barcelona. L’objectiu general del

projecte és implementar la transversalitat docent i evitar la compartimentació dels

coneixements en el Grau de Farmàcia mitjançant l’estudi de casos clínics. En el curs

2011-12, es va iniciar el primer cas clínic a l’assignatura de Bioquímica, introduint un

personatge fictici, en SAM, que als 20 anys és un bevedor de risc i que al llarg de la

seva vida desenvoluparà una addicció i diferents patologies derivades del consum

crònic d’alcohol. Aquestes patologies s’estudiaran en cursos superiors, però les ba-

ses moleculars d’aquestes s’han impartit en l’assignatura de Bioquímica.

S’ha elaborat un material docent amb els següents continguts: a) descripció de les

vies de metabolització de l’etanol; b) formació d’acetaldehid com a principal producte

tòxic; c) alteracions metabòliques generades pel desequilibri NADH/NAD: en la glu-

coneogènesi (hipoglucèmia), en el cicle de Krebs (cetoacidèmia), en la síntesi hepà-

tica de triglicèrids (hiperlipèmia i fetge gras); d) efectes metabòlics dels dèficits nutri-

cionals associats al seu consum. Aquest material es va presentar als alumnes en un

seminari específic de Bioquímica.

En el primer semestre del curs 2012-13 s’ha valorat l’etapa inicial del cas clínic mit-

jançant un qüestionari d’opinió i de preguntes sobre els coneixements adquirits Els

resultats de l’enquesta d’opinió mostren que als estudiants els sembla interessant

iniciar l’estudi d’aspectes clínics a primer curs i que treballar casos clínics des de

diferents assignatures els permet integrar de forma mes sòlida els seus coneixe-

ments. Dues de les cinc preguntes de coneixement mostren diferencies significatives

respecte a l’assistència o no dels alumnes al seminari del curs anterior. Dels resul-

tats obtinguts es dedueix que el treball integrat és una excel·lent eina per a l'apre-

nentatge i, a més, permet detectar quins son els conceptes que els alumnes necessi-

ten reforçar a l’iniciar l’estudi del cas clínic.

Page 27: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

27

O8- INCORPORACIÓN DE UN CASO CLÍNICO TRANSVERSAL EN EL GRADO

DE FARMACIA. VALORACIÓN DE LA EXPERIENCIA DOCENTE E N LA ASIG-

NATURA DE BIOQUÍMICA

Giménez R, Badía J, Baldomà L, Baanante IV, Serra D, Cambras T, Rodamilans M

Grupo de Trabajo Colaborativo Casos Clínicos Transversales de la Facultad de Farmacia (CCT-

Farma). Universidad de Barcelona. Avda. Joan XXIII, 27-31. 08028 Barcelona.

Este trabajo forma parte de un proyecto docente coordinado y multidisciplinar donde

participan varios departamentos de la Universidad de Barcelona. El objetivo general

del proyecto es implementar la transversalidad docente evitando la compartimenta-

ción de los conocimientos en el Grado de Farmacia mediante el estudio de casos

clínicos. En el curso 2011-12, se inició el primer caso clínico en la asignatura de Bio-

química, introduciendo un personaje ficticio, SAM, que a los 20 años es un bebedor

de riesgo y que a lo largo de su vida desarrollará una adicción y diferentes patologí-

as derivadas del consumo crónico de alcohol. Estas patologías se estudiarán en cur-

sos superiores, pero sus bases moleculares se han impartido en la asignatura de

Bioquímica.

Se elaboró un material docente con los siguientes contenidos: a) descripción de las

vías de metabolización del etanol, b) formación de acetaldehído como principal pro-

ducto tóxico; c) alteraciones metabólicas generadas por el desequilibrio NADH/NAD:

en la gluconeogénesis (hipoglucemia), en el ciclo de Krebs (cetoacidemia), en la sín-

tesis hepática de triglicéridos (hiperlipemia e hígado graso), d) efectos metabólicos

de los déficits nutricionales asociados a su consumo. Este material se presentó a los

alumnos en un seminario específico de Bioquímica.

En el primer semestre del curso 2012-13 se ha valorado la etapa inicial mediante un

cuestionario de opinión y de preguntas sobre los conocimientos adquiridos. Los re-

sultados de la encuesta de opinión muestran que a los estudiantes les parece intere-

sante iniciar el estudio de aspectos clínicos en primer curso y que trabajar casos clí-

nicos desde diferentes asignaturas les permite integrar de forma más sólida sus co-

nocimientos. Dos de las cinco preguntas de conocimiento mostraron diferencias sig-

nificativas respecto a la asistencia o no de los alumnos al seminario del curso ante-

rior. De todo ello se deduce que el trabajo integrado es una excelente herramienta

para el aprendizaje y, permite detectar cuáles son los conceptos que los alumnos

necesitan reforzar al inicio del caso clínico.

Page 28: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

28

O9- LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT NOVELL: CLAU DE VOL TA PEL FU-

TUR DE LA INNOVACIÓ DOCENT A LA UNIVERSITAT DINS DE L’EEES

Domènech Ò, Campanera JM, González-Mira E, Ortiz A.

Departament de Fisicoquímica. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona. Av. Joan XXIII s/n.

08028 Barcelona.

Per aconseguir una docència d’excel·lència i qualitat a la Universitat es requereix

d’una preparació per part del professorat que l’ha d’impartir. Si aquesta formació

comença des dels primers esglaons de la Universitat, els professors novells, els

permetrà assolir unes competències pedagògiques bàsiques que podran anar ampli-

ant i millorant en el transcurs de la seva trajectòria docent.

En tots els Departaments hi ha diferents categories professionals que també es ve-

uen reflectides en la docència. Els professors sèniors tenen molta experiència do-

cent, però també porten una inèrcia que els fa reticents al canvi. És en aquest punt

on el professor novell, i moltes vegades motivat, pot produir la llavor que faci germi-

nar la innovació dins del grup de professors que comparteixen docència.

Una oferta formativa aprofitada per part del professorat novell de la nostra Universi-

tat ha estat el Màster en Docència per a Professorat Novell de la Universitat de Bar-

celona que organitza l’Institut de Ciències de l’Educació. La realització d’aquest Màs-

ter per part del professorat novell del Departament de Fisicoquímica ens ha permès

aconseguir un aprenentatge focalitzat en l’anàlisi reflexiu de la nostra pròpia pràctica

docent, permetent una actualització i renovació de les metodologies docents en el si

de la docència que compartim amb altres docents del mateix Departament.

En aquest projecte s’exposaran tres millores d’innovació docent que treballen com-

petències transversals de la Universitat de Barcelona i que han estat implementades

en seu treball de Màster de Professorat Novell de la Universitat de Barcelona dins

dels Graus de Farmàcia, de Ciència i Tecnologia dels Aliments i de Nutrició Humana

i Dietètica.

Page 29: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

29

O9- LA FORMACIÓN DEL PROFESORADO NOVEL: CLAVE PARA EL FUTURO

DE LA INNOVACIÓN DOCENTE EN LA UNIVERSIDAD DENTRO D EL EEES

Domènech Ò, Campanera JM, González-Mira E, Ortiz A.

Departamento de Fisicoquímica. Facultad de Farmacia. Universidad de Barcelona. Joan XXIII s/n.

08028 Barcelona.

Para conseguir una docencia de excelencia y calidad en la Universidad se requiere

de una preparación por parte del profesorado que la debe impartir. Si esta formación

comienza desde los primeros escalones de la Universidad, los profesores noveles,

ésta les permitirá alcanzar unas competencias pedagógicas básicas que podrán ir

ampliando y mejorando en el transcurso de su trayectoria docente.

En todos los Departamentos existen diferentes categorías profesionales que también

se ven reflejadas en la docencia. Los profesores senior tienen mucha experiencia

docente, pero también llevan una inercia que les hace reticentes al cambio. Es en

este punto donde el profesor novel, y muchas veces motivado, puede producir la

semilla que haga germinar la innovación dentro del grupo de profesores que compar-

ten docencia.

Una oferta formativa aprovechada por parte del profesorado novel de nuestra Uni-

versidad ha sido el Master en Docencia para Profesorado Novel de la Universidad de

Barcelona que organiza el Instituto de Ciencias de la Educación. La realización de

este Master por parte del profesorado novel del Departamento de Fisicoquímica nos

ha permitido conseguir un aprendizaje focalizado en el análisis reflexivo de nuestra

propia práctica docente, permitiendo una actualización y renovación de las metodo-

logías docentes en el seno de la docencia que compartimos con otros docentes del

mismo Departamento.

En este proyecto se expondrán tres mejoras de innovación docente que trabajan

competencias transversales de la Universidad de Barcelona y que han sido imple-

mentadas en su trabajo de Master de Profesorado Novel de la Universidad de Barce-

lona dentro de los Grados de Farmacia, de Ciencia y Tecnología de los alimentos y

de Nutrición Humana y Dietética.

Page 30: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

30

O10- LOS CONOCIMIENTOS INICIALES EN LA COMUNICACIÓN PARA LA

PRESCRIPCIÓN

Sánchez S1, 2, Fernández V1, 2, Fernández A1, 2, Cuffí L1, 2, Carbonell L1, 2, Arnau JM2,

Vallano A2, Ciruela F2, Penzo W1

1 GIDC: Instrucció i aprenentatge en Ciències de la Salut.2 Dept. de Patologia i Terapèutica Experi-

mental.

Una parte importante de las competencias de comunicación concierne la prescrip-

ción. Sin embargo, la formación de los profesionales de la salud en este ámbito se

suele limitar al tratamiento farmacológico, siendo escasa la atención a las medidas

generales. Puesto que, a pesar de la limitada enseñanza formal, los profesionales de

la salud no dejan de prescribir, hay que deducir que han adquirido sus conocimien-

tos por aprendizaje informal. Una línea de trabajo de nuestro grupo de innovación es

la elaboración de programas de formación para la prescripción en Ciencias de la Sa-

lud. El objetivo es poner a punto un material de aprendizaje que sea semipresencial

y que cuente con un tronco común y componentes específicos para cada una de las

titulaciones que intervienen actualmente: Medicina, Odontología y Podología. Para la

consecución de este objetivo, el primer paso ha sido obtener información sobre los

conocimientos y competencias iniciales del alumnado, sobre los cuales basar el pro-

grama docente, así como evaluar su eficacia. La información se ha obtenido median-

te un test inicial consistente en la descripción de un tratamiento compuesto por uno

o más fármacos y varias medidas generales. Se pide que se especifiquen los pro-

blemas que puede presentar este tratamiento y se sugieran las medidas para evitar-

los. A pesar de las diferencias en cuanto a la titulación y el curso del alumnado, es

marcada la similitud de las respuestas en este test inicial:

a) se ignora el tratamiento general (no farmacológico)

b) de las posibles dificultades que pueda plantear cada componente del tratamiento

se tienen en cuenta las de recuerdo (cuándo tomar los medicamentos), mucho me-

nos las de comprensión y de dificultad de ejecución

c) en general, se adopta una óptica paternalista, siendo escasas las ocasiones en

que el paciente puede colaborar, tomando decisiones.

Estos son los puntos en que existe mayor coincidencia y que serán objeto preferente

de los programas de formación.

Este trabajo forma parte del PID 2012-UB/162.

Page 31: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

31

O11- VALORS DEMOCRÀTICS I FOMENT DE COMPETÈNCIES TR ANSVER-

SALS CAPACITAT D'APRENENTATGE I RESPONSABILITAT; TR EBALL EN

EQUIP

Olivé Ferrer MC1, Sabater MP1, Honrubia M1, Rourera A

Escola d’Infermeria Universitat de Barcelona (EUI de la UB), Feixa Llarga s/n. 08907-Lospitalet de

Llobregat. Barcelona. Espanya. 1Membres GIDC GIOTEI: Projecte d’Innovació Docent UB 2012 amb

codi 002037.

Introducció – En el context de l’EEES i del Grau d’Infermeria (UB), s’adapten i ava-

luen metodologies docents per incidir en la consecució de les competències CT: a)

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat i b) Treball en equip, proposades per la

Universitat de Barcelona. En aquest projecte participen les assignatures troncals:

Fonaments històrics, teòrics i metodològics d’infermeria, i Ciències Psicosocials Apli-

cades a la Salut, en els dos grups de tarda. El propòsit és fomentar la igualtat de

gènere i contextualitzar les CT. Es presenta una activitat per assolir les CT i la seva

avaluació.

Marc teòric – L’ensenyament-aprenentatge competencial es desenvolupa en un pa-

radigma reflexiu i crític seguint a Lipman (1997, 1993), es contemplen també els tex-

tos: Estrategia para la igualdad entre mujeres y hombres 2010-2015 de la Unió Eu-

ropea, la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març per a la Igualtat Efectiva d’ homes i

dones i el II Pla d’Igualtat d’oportunitats entre dones i homes de la Universitat de

Barcelona (2011).

Metodologia – Es fa un treball cooperatiu del professorat que dissenya activitats per

contribuir a l’assoliment de les CT. Una d’elles, s’emmarca en el dia Internacional

contra la violència de gènere, on una persona convidada experta realitza una expo-

sició teòrica i condueix el debat a l’aula. Cada grup de docència, i segons el Pla do-

cent, realitza un tipus de treball reflexiu. l’avaluació de l’activitat es fa a través del

mètode DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats).

Resultats – D ebilitats: limitació de temps de dedicació a l’activitat, manca de recur-

sos econòmics per la seva organització. Amenaces: dificultats administratives i insti-

tucionals que dificulten l’organització que se’n surti de la programació establerta.

Fortaleses: motivació i interès en la millora, la innovació i el treball en equip, integra-

ció de coneixements i assoliment CT. Oportunitats: aportacions externes que afavo-

reixen aprenentatge competencial.

Page 32: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

32

O11- VALORES DEMOCRÁTICOS Y FOMENTO DE COMPETENCIAS TRANS-

VERSALES CAPACIDAD DE APRENDIZAJE Y RESPONSABILIDAD ; TRABAJO

EN EQUIPO

Olivé Ferrer MC1, Sabater MP1, Honrubia M1, Rourera A

Escuela de Enfermería Universitat de Barcelona (EUI de la UB), Feixa Llarga s/n. 08907-L’Hospitalet

de Llobregat. Barcelona. España. *Miembros GIDC GIOTEI: Proyecto de Innovación Docente UB

2012 código 002037.

Introducción – En el contexto del EEES y del Grado de Enfermería (UB), se adap-

tan y evalúan metodologías docentes para incidir en la consecución de las compe-

tencias transversales (CT): a) Capacidad de aprendizaje y responsabilidad y b) Tra-

bajo en equipo. En este proyecto participan las asignaturas troncales: Fundamentos

históricos, teóricos y metodológicos de enfermería, y Ciencias Psicosociales Aplica-

das a la Salud, en los dos grupos de tarde. El propósito es fomentar la igualdad de

género, se presenta una actividad y su evaluación.

Marco teórico – La enseñanza-aprendizaje competencial se desarrolla en un para-

digma reflexivo y crítico siguiendo a Lipman (1997, 1993), se contemplan también

los textos: Estrategia para la igualdad entre mujeres y hombres 2010-2015 de la

Unión Europea, la Ley Orgánica 3 / 2007, de 22 de marzo para la Igualdad efectiva

de hombres y mujeres y el II Plan de Igualdad de oportunidades entre mujeres y

hombres de la Universidad de Barcelona (2011).

Metodología – El profesorado diseña actividades para contribuir al logro de las CT.

Una de ellas, se enmarca en el día Internacional contra la violencia de género, don-

de una persona invitada experta realiza una exposición teórica y conduce el debate

en el aula. Cada grupo de docencia, y según el Plan docente, realiza un tipo de tra-

bajo reflexivo. La evaluación de la actividad se realiza a través del método DAFO

(Debilidades, Amenazas, Fortalezas y Oportunidades).

Resultados – D ebilidades: limitación de tiempo de dedicación a la actividad, falta de

recursos económicos para su organización. Amenazas: dificultades administrativas e

institucionales que dificultan la organización que se salga de la programación esta-

blecida. Fortalezas: motivación e interés en la mejora, la innovación y el trabajo en

equipo, integración de conocimientos y logro CT. Oportunidades: aportaciones ex-

ternas que favorecen aprendizaje competencial.

Page 33: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

33

O12- ELABORACIÓ DE SESSIONS AUDIOVISUALS BREUS PER TREBALLAR

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMUNICATIVES I DE TREBAL L EN EQUIP

Rodríguez-Lagunas MJ, Pérez-Cano FJ

Departament de Fisiologia, Facultat de Farmàcia (GIDCUB-11/MFF). Departament de Ciències

Fisiològiques II, Facultat de Medicina (GIDCUB-11/ULD).

Des de la creació de l'assignatura de "Fonaments d'Immunologia" del Màster Oficial

Interuniversitari URV-UB en Nutrició i Metabolisme (curs 2007-2008), s'estan utilit-

zant diverses metodologies docents innovadores que permeten treballar competèn-

cies transversals i apropen l'estudiant a tecnologies de la informació i la comunicació

(TIC) amb les que es trobarà durant el desenvolupament de la seva activitat profes-

sional. L'objectiu de la present innovació va consistir en la realització de sessions

formatives audiovisuals per tal de treballar les habilitats comunicatives necessàries

en el desenvolupament de l’exercici professional. Concretament, els estudiants

(N=31) del curs 2012/2013 havien d’escollir una tècnica immunològica, entre les faci-

litades pel professor, i desenvolupar-la en parelles. En primer lloc, havien de realitzar

un informe breu (activitat de síntesi sobre la metodologia seleccionada segons un

guió establert). En segon lloc, i en base a aquest resum, els estudiants havien

d’elaborar un vídeo, de no més de 3 minuts, explicant la tècnica. De forma presenci-

al, es van visionar alguns treballs seleccionats i la resta es van poder consultar al

Campus Virtual. Alhora, cada estudiant va valorar les sessions audiovisuals dels

companys i la seva pròpia mitjançant una rúbrica. La valoració de l’informe per part

del professor i la del vídeo per part del professor i dels estudiants (correcció per

iguals i autoavaluació), van formar part de l’avaluació continuada de l’estudiant que

corresponia a un 20% de la qualificació final. Es van obtenir indicadors qualitatius -

enquestes d'opinió inicials i finals- i quantitatius -qualificacions obtingudes en les ac-

tivitats realitzades- per tal d’avaluar l’estratègia docent i l'opinió de l'estudiant sobre

aquesta TIC. Els resultats mostren que els estudiants estan motivats i satisfets amb

l'experiència i amb la formació rebuda (puntuació superior al 8,5 sobre 10 en tots els

casos). D’aquesta experiència es pot concloure que l’estratègia emprada ha estat útil

per treballar competències transversals comunicatives i de treball en equip.

Page 34: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

34

O12- ELABORACIÓN DE SESIONES AUDIOVISUALES BREVES P ARA TRABA-

JAR COMPETENCIAS TRANSVERSALES COMUNICATIVAS Y DE T RABAJO EN

EQUIPO

Rodríguez-Lagunas MJ, Pérez-Cano FJ

Departament de Fisiologia, Facultat de Farmàcia (GIDCUB-11/MFF). Departament de Ciències Fisio-

lògiques II, Facultat de Medicina (GIDCUB-11/ULD)

Desde la creación de la asignatura de "Bases de Inmunología" del Master Oficial In-

teruniversitario URV-UB en Nutrición y Metabolismo (curso 2007-2008), se están

utilizando diversas metodologías docentes innovadoras que permiten trabajar com-

petencias transversales y acerca el estudiante a tecnologías de la información y la

comunicación (TIC) con las que se encontrará durante el desarrollo de su actividad

profesional. El objetivo de la presente innovación consistió en la realización de se-

siones formativas audiovisuales con tal de trabajar las habilidades comunicativas

necesarias en el desarrollo del ejercicio profesional. Concretamente, los estudiantes

(N=31) del curso 2012/2013 tenían que escoger una técnica inmunológica, entre las

proporcionadas por el profesor, y desarrollarla en parejas. En primer lugar, tenían

que realizar un informe breve (actividad de síntesis sobre la metodología seleccio-

nada según un guión establecido). En segundo lugar, e en base a este resumen, los

estudiantes tenían que elaborar un vídeo, de no más de 3 minutos, explicando la

técnica. De forma presencial, se visionaron algunos trabajos seleccionados y el resto

se pudo consultar en el Campus Virtual. A su vez, cada estudiante valoró las sesio-

nes audiovisuales de los compañeros y la suya propia mediante una rúbrica. La valo-

ración del informe por parte del profesor y la del video por parte del profesor y de los

estudiantes (corrección por iguales y autoevaluación), formaron parte de la evalua-

ción continuada del estudiante que correspondía a un 20% de la calificación final. Se

obtuvieron indicadores cualitativos -encuestas de opiniones iniciales y finales- y

cuantitativas -calificaciones obtenidas en las actividades realizadas– con tal de eva-

luar la estrategia docente y la opinión del estudiante sobre esta TIC. Los resultados

muestran que los estudiantes están motivados y satisfechos con la experiencia y con

la formación recibida (puntuación superior al 8,5 sobre 10 en todos los casos). De

esta experiencia se puede concluir que la estrategia empleada ha resultado útil para

trabajar competencias transversales comunicativas y de trabajo en equipo.

Page 35: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

35

O13- COMPETÈNCIES D’EXPOSICIÓ ORAL ACADÈMICA: TREBA LL EN EQUIP

DOCENT INTERASSIGNATURES EN EL GRAU DE PSICOLOGIA

Jayme M, Rivero M*, Tiffon BN, Celdrán M*, Ruiz J, Martí E*

*Membres del Grup d’innovació Docent Consolidat en Psicologia del Desenvolupament. Facultat de

Psicologia, UB) Universitat de Barcelona. Campus Mundet. Pg. de la Vall d’Hebron, 171. 08035 Bar-

celona.

Amb el present treball volem donar a conèixer els primers resultats d’un Projecte

d’Innovació Docent inclòs en la convocatòria 2011-12, “Competències d'exposició

oral en contextos acadèmics: treball en equip docent interassignatures”; concreta-

ment dos materials elaborats en el marc de desenvolupament de l’esmentat projecte:

I. Material bàsic docent i formatiu en les competències relacionades amb l’expressió

oral en el context acadèmic universitari, inicialment anomenat “Guia per a preparar

una exposició oral”, amb el propòsit de que resti a disposició de tots/es els/les do-

cents del grau de Psicologia que incorporen les exposicions orals com a part de

l’avaluació docent de la seva assignatura. Es va dissenyar integrant els principals

indicadors reconeguts de les exposicions orals i les directrius bàsiques –tècniques i

recursos- de les mateixes, estructurant-lo en tres blocs: aspectes bàsics de

l’exposició oral (tema, tècniques d’exposició i control de temps), preparació de

l’exposició i recomanacions específiques per a exposicions amb suport informàtic.

II. Una rúbrica d’exposició oral acadèmica, a partir del material formatiu i docent

abans descrit, que inclou els indicadors bàsics, amb el propòsit que sigui útil tant per

l’alumnat –per l’organització de l’exposició- com pels docents –com a eina

d’avaluació-. Estructurada segons quatre indicadors generals –“Expressió oral”, as-

pectes formals del discurs; “Comunicació no verbal”, “Organització de l’exposició” i

“Estil de l’exposició”-, amb subindicadors específics a valorar en una escala de qua-

tre punts (Insuficient, Acceptable, Bé i Excel·lent).

Page 36: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

36

O13- COMPETENCIAS DE EXPOSICIÓN ORAL ACADÉMICA: TRA BAJO EN

EQUIPO DOCENTE INTERASIGNATURAS EN EL GRADO DE PSIC OLOGÍA

Jayme, M., Rivero, M*., Tiffon, B.N., Celdrán, M*., Ruiz, J., Martí, E.*

*Miembros del Grupo de Innovación Docente Consolidado en Psicología del Desarrollo. Facultad de

Psicología. Universidad de Barcelona. Campus Mundet. Pº de la Vall d’Hebron, 171. 08035 Barcelona

Con el presente trabajo queremos dar a conocer los primeros resultados de un Pro-

yecto de Innovación Docente (UB), “Competencias de exposición oral en contextos

académicos: trabajo en equipo docente interasignaturas”; concretamente dos mate-

riales elaborados en el marco de desarrollo del mencionado proyecto.

I. Material básico docente y formativo en las competencias relacionadas con la ex-

presión oral en el contexto académico universitario, inicialmente titulado “Guía para

preparar una exposición oral”, cuyo propósito es que esté a disposición de todos/as

los/as docentes del grado de Psicología que incorporan las exposiciones orales co-

mo parte de evaluación de su asignatura. El documento se diseñó incorporando los

principales indicadores reconocidos de las exposiciones orales y las directrices bási-

cas –técnicas y recursos- de las mismas, estructurándolo en tres bloques: aspectos

básicos de la exposición oral (tema, técnicas de exposición y control de tiempo),

preparación para la exposición y recomendaciones específicas para exposiciones

con soporte informatizado.

II. Una rúbrica de exposición oral académica, a partir del material formativo y docen-

te antes descrito, que incluye los indicadores básicos, cuyo propósito es que sea útil

tanto para el alumnado –para la organización de la exposición- como para los/as

docentes –como herramienta de evaluación-. Estructurada según cuatro indicadores

generales -“Expresión oral, aspectos formales del discurso; “Comunicación no ver-

bal”; “Organización de la exposición” y “Estilo de la exposición”, recoge subindicado-

res específicos a valorar en una escala de cuatro puntos (Insuficiente, Aceptable,

Bien y Excelente).

Page 37: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

37

O14- COAVALUACIÓ DE LA CAPACITAT D’APRENENTATGE I R ESPONSABILI-

TAT EN L’ÀMBIT DE LES PRÀCTIQUES DE FARMÀCIA GALÈNI CA

Halbaut L1, 2, Aróztegui M1, 2, Martos E3, Bustos P3, Brillas A3, Viscasillas A1, Aparicio

RM1

1 Professors del Grup d’Innovació Docent de Tecnologia Farmacèutica (GIDTF). 2 Membres d’ADMES-

Barcelona. 3Estudiants-colaboradors. Dpt. de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica. Facultat de Far-

màcia (UB). [email protected].

La capacitat d’aprenentatge i responsabilitat és una de les competències transver-

sals que ha d’adquirir l’estudiant de Farmàcia. El Grup d’Innovació Docent de Tecno-

logia Farmacèutica (GIDTF) s’ha proposat desenvolupar-la gradualment al llarg de

les pràctiques de les assignatures de Farmàcia Galènica del grau de Farmàcia, foca-

litzant les activitats cap a l’adquisició de coneixements, habilitats i actituds referents

a la preparació i control de productes farmacèutics seguint les Normes de Correcta

Fabricació (NCF).

Els primers resultats obtinguts en la fase inicial del projecte un cop implantada la

metodologia en l’assignatura obligatòria més bàsica de la matèria, Introducció a la

Farmàcia Galènica, demostren que la coavaluació avalua de forma fiable aquesta

competència i que quasi bé tots els alumnes aconsegueixen el primer nivell de do-

mini a l’àrea de les NCF, ja sigui en la identificació de les idees i conceptes bàsics

com en el seguiment/reproducció de procediments preestablerts pel professor. A

més, han permès detectar els punts forts de la metodologia i els millorables mitjan-

çant mesures correctores. Així, el pròxim curs s’activarà al Campus Virtual un qües-

tionari on-line per facilitar l’avaluació dels exercicis autònoms previs i un recurs en

format de base de dades perquè l’alumne pugui introduir de forma àgil l’evidència de

la seva autoavaluació.

El GIDTF opina que sense grans modificacions en les activitats ja planificades en la

resta d’assignatures de Farmàcia Galènica, li serà possible desenvolupar i avaluar

els altres nivells de domini de la competència transversal sense una càrrega exces-

siva pel professorat i amb la participació activa de l’estudiant.

Nota: Aquest treball forma part del Projecte 2011 PID-U B/16 de la Universitat de Barcelona.

Page 38: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

38

O14- COEVALUACIÓN DE LA CAPACIDAD DE APRENDIZAJE Y RESPONSABI-

LIDAD EN EL ÁMBITO DE LAS PRÁCTICAS DE FARMACIA GAL ÉNICA

Halbaut L.1, 2, Aróztegui M.1, 2, Martos E.3, Bustos P.3, Brillas A.3, Viscasillas A.1, Apa-

ricio R. Mª.1

1 Profesores del Grupo de Innovación Docente de Tecnología Farmacéutica (GIDTF). 2 Miembros

d’ADMES-Barcelona. 3Estudiantes-colaboradores. Dpto. de Farmacia y Tecnología Farmacéutica.

Facultad de Farmacia (UB). [email protected]

La capacidad de aprendizaje y responsabilidad es una de las competencias trans-

versales que debe adquirir el estudiante de Farmacia. El Grupo de Innovación Do-

cente de Tecnología Farmacéutica (GIDTF) se ha propuesto desarrollarla gradual-

mente en las prácticas de las asignaturas de Farmacia Galénica del grado de Far-

macia, centrando las actividades en la adquisición de conocimientos, habilidades y

actitudes en el ámbito de la preparación y control de productos farmacéuticos si-

guiendo las Normas de Correcta Fabricación (NCF).

Los primeros resultados obtenidos en la fase inicial del proyecto tras la implantación

de la metodología en la asignatura obligatoria más básica de la materia, Introducción

a la Farmacia Galénica, demuestran que la coevaluación evalúa de forma fiable di-

cha competencia y que prácticamente todos los alumnos alcanzan su primer nivel de

dominio en el área de las NCF, ya sea en la identificación de las ideas y conceptos

básicos como el seguimiento/reproducción de procedimientos preestablecidos por el

profesor. Además, ha permitido detectar los puntos fuertes de la metodología y los

mejorables mediante medidas correctoras. Así, en el próximo curso se activará en el

Campus Virtual un cuestionario on-line para facilitar la evaluación de los ejercicios

autónomos previos y un recurso en formato de base de datos para que el alumno

pueda introducir de forma ágil la evidencia de su autoevaluación.

El GIDTF opina que sin grandes modificaciones en las actividades ya planificadas en

las demás asignaturas de Farmacia Galénica, le será posible desarrollar y evaluar

de forma gradual los demás niveles de dominio de la competencia transversal sin

generar una gran carga para el profesorado y con la participación activa del estu-

diante.

Nota: Este trabajo forma parte del Proyecto 2011 PID-UB /16 de la Universidad de Barcelona

Page 39: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

39

O15- REDACCIÓ DE CASOS CLÍNICS COM A EINA PER A L’A PRENENTATGE

DE LA MICROBIOLOGIA CLÍNICA DEL GRAU DE FARMÀCIA

Rius N, Marqués AM

Unitat de Microbiologia. Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries. Facultat de Farmà-

cia. Universitat de Barcelona. Avda. Joan XXIII s/n. 08028 Barcelona.

La discussió de casos pràctics fa temps que és utilitzada com a eina d’aprenentatge

a les classes de Microbiologia clínica. El/la professor/a redacta l’enunciat del cas i

les preguntes a respondre. Això implica que només alguns, generalment pocs, alum-

nes treballen en la resolució dels casos. La resta es limiten a copiar fil per randa les

respostes dels seus companys, sense cap esperit crític. Per promoure la participació

activa dels estudiants, les professores dels grups M2 i T1 hem proposat als estudi-

ants la redacció de l’enunciat de casos clínics. L’estratègia seguida en els dos grups

ha estat diferent. En el grup M2 s’ha demanat als estudiants que redactin casos clí-

nics dels temes que vulguin sense donar una data límit. Els casos pràctics proposats

pels alumnes són debatuts a classe. En el grup T1 s’han establert tres temes en

concret. Després de les classes teòriques del primer tema s’han discutit a classe els

casos clínics proposats per la professora. Els alumnes han tingut una setmana per

enviar l’enunciat del cas que proposen. La professora ha corregit cada un dels ca-

sos, ha formulat varies preguntes relacionades amb el cas i ha retornat el cas corre-

git a cada alumne en particular. Els casos complets s’han publicat al campus virtual.

Pel segon tema s’ha seguit el mateix procediment, però en aquest cas s’ha demanat

la redacció de l’enunciat i 3 o 4 preguntes relacionades amb l’anàlisi microbiològica

del cas. Pel tercer tema s’ha donat l’oportunitat de fer el treball per parelles. En

aquest cas la professora no ha proposat cap cas clínic i només es debatran els re-

dactats pels alumnes. Es valora la capacitat de síntesi i la utilització del llenguatge

especialitzat com: 1, molt insuficient; 2, insuficient; 3, suficient; 4 molt bé; 5, ex-

cel·lent. La participació en l’activitat quan s’han completat el 50% de les classes ha

estat del 19% (grup M2) i del 74 i 79% (grup T1, dos primers temes). La valoració ha

estat de 4 (M2) i 3.76 i 3.71 (T1). Es presentaran els resultats finals i la incidència de

la participació dels estudiants en el seu rendiment acadèmic.

Page 40: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

40

O15- REDACCIÓN DE CASOS CLÍNICOS COMO HERRAMIENTA D E APRENDI-

ZAJE DE LA MICROBIOLOGÍA CLÍNICA DEL GRADO DE FARMA CIA

Rius N, Marqués AM

Unitat de Microbiologia. Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries. Facultat de Farmà-

cia. Universitat de Barcelona. Avda. Joan XXIII s/n. 08028 Barcelona.

La discusión de casos clínicos se utiliza como herramienta de aprendizaje en las

clases de Microbiología clínica. La profesora redacta el enunciado del caso y las

preguntas a responder. Esto implica que solo algunos alumnos trabajan en la resolu-

ción de los casos. El resto se limita a copiar las respuestas de sus compañeros, sin

ningún espíritu crítico. Las profesoras de los grupos M2 y T1 han propuesto a los

alumnos la redacción del enunciado de casos clínicos para favorecer su participa-

ción más activa. La estrategia seguida en los dos grupos ha sido diferente. En el

grupo M2 se ha pedido a los alumnos que redacten casos clínicos de los temas que

quieran sin dar una fecha límite. Los casos prácticos propuestos por los alumnos son

debatidos en clase. En el grupo T1 se han establecido tres temas en concreto. Des-

pués de las clases teóricas del primer tema se han discutido en clase los casos clíni-

cos propuestos por la profesora. Los alumnos han tenido una semana para enviar el

enunciado del caso que proponen. La profesora ha corregido cada uno de los casos,

ha formulado varias preguntas relacionadas con el caso y ha devuelto el caso corre-

gido a cada alumno en particular. Los casos completos se han publicado en el cam-

pus virtual. Para el segundo tema se ha seguido el mismo procedimiento, pero en

este caso se ha pedido la redacción del caso y 3 o 4 preguntas relacionadas con el

análisis microbiológico del mismo. Para el tercer tema se ha dado la oportunidad de

realizar el trabajo por parejas. La profesora no ha propuesto ningún caso y solo se

debatirán los casos redactados por los alumnos. Se valora la capacidad de síntesis y

la utilización del lenguaje especializado como: 1, muy insuficiente; 2, insuficiente; 3,

suficiente; 4 muy bien; 5, excelente. La participación en la actividad cuando se han

completado el 50% de les clases ha sido del 19% (M2) y del 74 y 79% (T1, dos pri-

meros temas). La valoración ha sido de 4 (M2) y 3.76 y 3.71 (T1). Se presentaran los

resultados finales y la incidencia de la participación de los estudiantes en su rendi-

miento académico.

Page 41: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

41

RESUMS COMUNICACIONS ORALS DIA 1 DE FEBRER

O16- CUESTIONARIO DE EVALUACIÓN DEL CURSO DE FORMUL ACIÓ MAGIS-

TRAL (FMO): UNA HERRAMIENTA PARA LA MEJORA DE LA CALIDAD DO-

CENTE

Del Pozo A, Roig A, Halbaut L, Viscasillas A

Dept. Farmacia y Tecnología Farmacéutica. Facultad de Farmacia (UB). [email protected]

Se ha elaborado un cuestionario que pretende recoger la opinión del alumnado de

evaluación continuada (77% de los matriculados) de FMO, una asignatura obligatoria

del 5º Curso del grado de Farmacia, sobre las distintas sesiones y actividades que

conformaron el curso 2011-12, para realizar eventuales acciones de mejora de la

docencia. En este trabajo se presentan los principales resultados de la encuesta a la

contestaron el 90,7% (108 alumnos) de los 111 encuestados, repartidos en 3 grupos

de docencia de aprox. 50, en torno a estos cuatro puntos: perfil de los encuestados,

grado de satisfacción, valoración del programa lectivo y del sistema de evaluación.

El 80% de los encuestados son mujeres, la mayoría entre 22-23 años. El 36% traba-

ja en una oficina de Farmacia. La asistencia a clase (que forma parte de la evalua-

ción sumativa) es del orden del 70%. El sistema de evaluación continuada resulta

satisfactorio para el 90%, la carga de trabajo asumible para el 80% y el ratio

horas/créditos correcto para el 60% de ellos. La asignatura ha cubierto las expectati-

vas del 70% de ellos, con un marcado interés para su futuro profesional mayorita-

riamente en dos aspectos: Adquirir conocimientos para poderlos aplicar en un futuro

/ Aprender a formular y dispensar preparados oficinales y magistrales. De forma ge-

neral, tanto a nivel teórico como práctico, los aspectos regulatorios y de gestión les

parecen menos trascendentes frente a los temas relacionados con la dispensa-

ción/consejo al paciente que son los que centran mayormente su interés, quedando

entre medio los temas de tipo “galénico”. En cuanto a la metodología, un 91% reivin-

dica la necesidad de incorporar prácticas de campo. En cuanto al contenido, mien-

tras que aprox. 33% no se manifiesta, un 49% propone incrementar los seminarios

de análisis y resolución de casos prácticos y un 13% añadir un nuevo tema Descrip-

tiva de p.activos más formulados en FMO. Ello se ha teniendo en cuento en el plan

docente de FMO del curso 2012-2013, en el que se ha incorporado el nuevo tema

reivindicado así como una nueva sesión de seminario.

Page 42: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

42

O17- PASSAPORT A LA PROFESSIÓ: NOVA ACTIVITAT DEL G RAU DE FAR-

MÀCIA

Escolano C1, García-Montoya E1, Lluch A2, Pallàs M1, Miñarro M1

1Deganat de la Facultat de Farmàcia. 2Servei d’Atenció a l’Estudiant. Universitat de Barcelona. Nucli

Universitari de Pedralbes. 08028-Barcelona.

El Grau de Farmàcia ofereix als estudiants una completa formació teòrico-pràctica tal

i com es va suggerir a la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Anant

un pas més enllà des del Deganat de la Facultat de Farmàcia s’ha volgut proveir a

l’alumnat d’una sèrie de eines i recursos que el facilitin la incorporació al món laboral

una vegada hagin acabat el Grau. Conjuntament amb el Deganat, el Servei d’Atenció

a l’Estudiant (SAE) ha estat el punt de recolzament necessari per arribar a oferir

sessions de gran interès per l’alumnat conduïdes per especialistes.

Així Passaport a la Professió incideix en tres direccions bàsiques que inclouen: a) el

àmbits laborals en els que un graduat en Farmàcia pot treballar; b) com arribar a les

empreses des del el punt de vista tant de fer el currículum, preparació d’una entre-

vista..., etc. i per últim se’ls apropen les empreses químico-farmacèutiques i entitats

a les que poden treballar en un futur a la Facultat amb taules rodones i celebració

d’un Work-shop.

Amb aquestes premisses, l’activitat s’ha organitzat en torn a conferències específi-

ques dels diferents àmbits a tractar, incloent activitats d’orientació, que formen part

dels serveis del SAE de la UB.

Es una activitat anual susceptible de ser reconeguda amb 1 ECTS, si es compleixen

una sèrie de requisits com són l’assistència obligatòria a 7 de les 12 conferènci-

es/activitats ofertes i entrega d’un treball, que s’acrediten a través d’un díptic que es

segella en cada ocasió. Per tal de tenir un espai comú virtual en el que els alumnes i

equip organitzador de l’activitat puguin intercanviar informació, accedir al Fòrum...,

etc. s’ha creat un Campus virtual.

L’activitat ha tingut una acollida molt considerable entre els estudiants de Grau i

Màster de la Facultat de Farmàcia. Actualment, hi participen 80 alumnes dels quals

12 han demanat reconeixement del crèdit.

Page 43: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

43

O17- PASAPORTE A LA PROFESIÓN: NUEVA ACTIVIDAD DEL GRADO DE FARMACIA

Escolano C1, García-Montoya E1, Lluch A2, Pallàs M1, Miñarro M1

1Deganat de la Facultat de Farmàcia. 2Servei d’Atenció a l’Estudiant. Universitat de Barcelona. Nucli

Universitari de Pedralbes. 08028-Barcelona.

El Grado de Farmacia ofrece a los estudiantes una completa formación teórico-

práctica tal y como se sugirió en la construcción del Espacio Europeo de Educación

Superior. Avanzando un poco más, desde el Decanato de la Facultat de Farmàcia se

ha querido proveer al alumnado de una serie de herramientas que les faciliten la in-

corporación en el mundo laboral una vez hayan terminado el grado. Conjuntamente

con el Decanato, el Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) ha sido el punto de apoyo

necesario para llegar a ofrecer sesiones de gran interés para el alumnado dirigidas

por especialistas.

Así Pasaporte a la Profesión incide en tres direcciones básicas que incluyen: a) los

ámbitos laborales en los que un graduado en Farmacia puede trabajar; b) como lle-

gar a las empresas desde el punto de vista tanto de hacer el currículum, como de la

preparación de una entrevista…, etc. y c) por último se les acerca a las empresas

químico-farmacéuticas y entidades en las que pueden trabajar en un futuro, con me-

sas redondas y celebración de un Work-shop.

Con estas premisas, la actividad se ha organizado en torno a conferencias específi-

cas de los diferentes ámbitos a tratar, incluyendo actividades de orientación, que

forman parte de los servicios del SAE de la UB.

Es una actividad anual susceptible de ser reconocida con 1 ECTS, si se cumplen

una serie de requisitos como son la asistencia obligatoria a 7 de las 12 conferen-

cias/actividades ofertadas y entrega de un trabajo, que se acreditan a través de un

díptico que se sella en cada ocasión. Con el fin de tener un espacio común virtual

en el que los alumnos y equipo organizador de la actividad puedan intercambiar in-

formación, acceder al Forum…, etc. se ha creado un Campus virtual.

La actividad ha tenido una acogida muy considerable entre los estudiantes de Grado

y Master de la Facultad de Farmacia. Actualmente, participan 80 alumnos de los

cuales 12 han solicitado reconocimiento del crédito.

Page 44: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

44

O18- EL APRENDIZAJE DE LAS HABILIDADES TERAPÉUTICAS BASADO EN

LAS PROPIAS EXPERIENCIAS: RESULTADOS PRELIMINARES

Fusté A, García-Grau E, Ruíz J, Lluch T, Saldaña C, Bados A, Balaguer G, Arcos M

Depto. de Personalidad, Evaluación y Tratamiento Psicológicos. Facultad de Psicología. Pº Vall

d’Hebrón, 171 08035 Barcelona.

La adquisición de habilidades terapéuticas es esencial en la formación de los psicó-

logos clínicos y de otros profesionales de la salud. Consideramos que una buena

manera de potenciar habilidades clínicas, tales como la escucha activa o la empatía,

es a partir de la propia experiencia. Es decir, a través de la práctica dirigida en situa-

ciones reales de aspectos personalmente significativos. Sin embargo, las experien-

cias de este tipo en el ámbito universitario son escasas y apenas existen estudios

que evalúen su eficacia.

En este sentido, los objetivos que nos planteamos son: a) evaluar la utilidad del

aprendizaje basado en las propias experiencias en la formación de habilidades tera-

péuticas y b) Atendiendo a la relación constatada entre los patrones de personalidad

y los estilos de aprendizaje, analizar si las diferencias en dimensiones de personali-

dad se asocian a diferencias en la eficacia didáctica de la metodología experiencial

propuesta.

Los participantes fueron 71 alumnos de la asignatura Habilidades clínicas básicas

del Master Oficial en Psicología Clínica y de la Salud (edad media 24.85 años; Dev.

Std. = 3.88) a los que se les administró la versión reducida del NEO-PI-R para eva-

luar las cinco grandes dimensiones de personalidad y un cuestionario ad hoc para

evaluar la metodología docente. Los resultados ponen de manifiesto una elevada

eficacia de la metodología experiencial para el aprendizaje de las habilidades tera-

péuticas (la puntuación media más baja obtenida fue de un 7.12 en una escala de 1

a 10). Los alumnos más “extrovertidos” y “responsables” son los que obtienen un

aprendizaje experiencial significativamente mayor tanto desde un punto de vista

cuantitativo como cualitativo. Se discute la implicación de estos resultados para la

mejora de la metodología docente.

Page 45: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

45

O19- IMPACTO DE LA FORMACIÓN CON SIMULACIÓN CLÍNIC A AVANZADA

PARA LA INTEGRACIÓN DE CONOCIMIENTOS EN ENFERMERÍA INTENSIVA

Moreno MC, Jerez JA, Andreu L

Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica. Escola Universitària d’Infermeria. Universi-

tat de Barcelona. C/ Feixa Llarga s/n. 08907. L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona.

Introducción – La Simulación Clínica Avanzada (SCA) facilita el entrenamiento de

los profesionales de la salud, optimiza los procesos de formación facilitando la inte-

gración teórico-práctica, el desarrollo de habilidades y la adquisición de competen-

cias específicas sin riesgo para el paciente.

El Máster sobre Cuidados al Enfermo Crítico de la Escuela Universitaria de Enferme-

ría de la UB utiliza la SCA como herramienta docente. Para ello el profesor mediante

el simulador plantea a grupos reducidos de alumnos, situaciones clínicas habituales

en las Unidades de Cuidados Intensivos, lo que permite la adquisición de las compe-

tencias propuestas en el programa formativo.

Objetivos – Conocer la experiencia previa del los alumnos en el uso de la SCA, el

grado de satisfacción y la adquisición de los conocimientos adquiridos con esta

herramienta.

Material y método – Estudio descriptivo transversal realizado durante el año 2012

en el máster sobre cuidados al enfermo crítico de la Universidad de Barcelona. La

muestra fue de 90 alumnos, y la recogida de datos se hizo mediante la evaluación

de los conocimientos teóricos de los alumnos previa y posteriormente al seminario

aplicando un cuestionario que establecía en una escala del 1-3 dichos conocimien-

tos, por niveles (1.bajo, 2.medio y 3.alto).

Resultados – Previo a la actividad SCA, un 43% se clasifica como nivel 1 ante los

conocimientos evaluados. El 61% de los participantes no habían tenido experiencia

previa con SCA, aunque solamente un 19% del total conocían dicho concepto. Pos-

teriormente, un 95% se clasifica como nivel 3 tras las cuestiones sobre la clínica del

caso realizado durante la sesión SCA y un 66% reflejaba un alto grado satisfacción

con la actividad.

Conclusiones – La SCA puede ser una herramienta útil en la integración de los co-

nocimientos teórico-prácticos y el desarrollo de habilidades para los profesionales

enfermeros que cursan estudios de postgrado y trabajan en unidades de cuidados

intensivos.

Page 46: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

46

O20- LA DOCENCIA SEMIPRESENCIAL EN LA UNIVERSIDAD: ESTUDIO DE

CASO DE UN PROTOTIPO TECNOLOGICO PARA LA ADQUISICIÓ N DE COM-

PETENCIAS

López-Fernández O

Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament. Facultat de Psicologia de la Univer-

sitat de Barcelona. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 BARCELONA

La semipresencialidad en la educación superior es entendida como una estrategia

educativa que complementa los cursos presenciales con entornos virtuales o siste-

mas de gestión del aprendizaje que incluyen prototipos tecnológicos que facilitan

recursos, actividades e interacción a través de las tecnologías de la información y la

comunicación. No obstante, este término aparece en la literatura en 1996 y, desde

entonces, su crecimiento ha sido exponencial, siendo definido como modalidad edu-

cativa que facilita el aprendizaje a través de la integración de actividades en línea

complementarias con los métodos educativos aplicados en las clases tradicionales

(Garrison & Kanuka, 2004; Graham, 2006; Macdonald, 2008; Lopez-Perez, Perez-

Lopez, & Rodriguez-Ariza, 2011) para mejorar el rendimiento del estudiante (Davis,

2010) y facilitar un aprendizaje más profundo (Glazer, 2011), potencial que ha sido

comprobado empíricamente en poco estudios (Means, Toyama, Murphy, Bakia, &

Jones, 2009). En este sentido, se describe una experiencia realizada en el ámbito

universitario de la Red Vives de Universidades, en que se aplicó un prototipo tecno-

lógico como elemento semipresencial que tenía que facilitar la competencia especifi-

ca del aprendizaje de la lengua catalana en los “Erasmus Intensive Language Cour-

ses” (EILC) del curso 2011-2012, que a su vez constituía una competencia transver-

sal a las enseñanzas de las Universidades participantes. El objetivo era conocer la

opinión de docentes y estudiantes respecto al Portfolio Europeo de Lenguas electró-

nico (ePEL+14) como herramienta semipresencial incluida en los cursos tradiciona-

les de los EILC, así como valorar si promovía dicha competencia lingüística entre

otras transversales (autonomía, multiculturalismo y plurilingüismo). La muestra esta-

ba formada por 11 docentes (género: 67,72% mujeres y 36,36% hombres; edad:

M=35 y DT de 9,097) y 110 estudiantes (género: 67,7% mujeres y 32,3% hombres;

edad: M=22,77 y DT=2,101) de ocho universidades catalanas. Los resultados preli-

minares describen las ventajas y limitaciones del dispositivo utilizado para facilitar la

adquisición de competencias semipresencialmente desde la perspectiva del profeso-

rado y de los estudiantes. El sistema empleado puede ser útil para las enseñanzas

semipresenciales que utilicen herramientas tecnológicas dirigidas a la adquisición de

competencias determinadas.

Page 47: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

47

RESUMS PÒSTERS

P1- BÚSQUEDA Y USO DE INFORMACIÓN CIENTÍFICA: COLAB ORACIÓN DEL

CRAI-BIBLIOTECA DE FARMACIA EN EL “TRABAJO FINAL DE GRADO” DE LA

TITULACIÓN DEL GRADO DE FARMACIA DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA

Arenas Ortigosa M, Kleque Garcia M, Manso Santolaria A, Sánchez Monterrubio J

CRAI Biblioteca de Farmàcia. Av. Joan XXIII, s/n. 08028 Barcelona.

De acuerdo con los objetivos y competencias establecidos en el plan docente de la

asignatura “Trabajo Final de Grado”, el CRAI-Biblioteca de Farmacia imparte unas

sesiones de formación a los alumnos. El propósito de esta comunicación/poster es

presentar los objetivos, contenidos, metodología, resultados y conclusiones referen-

tes a las sesiones realizadas en los cursos 2011-12 y 2012-13.

El curso 2011-12 el CRAI-Biblioteca ofreció a cada alumno dos sesiones teórico-

prácticas de 1h. cada una: 1) localizar y acceder a literatura científica en Medline a

través de PubMed; 2) gestionar referencias bibliográficas con RefWorks. Tras la pri-

mera experiencia, se analizaron las valoraciones de los estudiantes; la valoración

de la coordinación docente; la valoración interna; y la revisión bibliográfica de expe-

riencias similares en otras universidades. Para el curso 2012-13, se han programado

11 sesiones teórico-prácticas de 2,5h. cada una, que equivaldrán a un total de 27,5h.

de formación impartidas. Los contenidos serán: 1) tipologías de fuentes de informa-

ción, estrategia de búsqueda y análisis crítico de la información; 2) búsqueda en ba-

ses de datos científicas: Medline a través de PubMed, o SciFinder; 3) citación biblio-

gráfica: credibilidad y honestidad académica, pautas Vancouver y de la American

Chemical Society, mención a RefWorks.

Se espera poder comparar los datos estadísticos y las valoraciones del curso 2011-

12 con los procedentes de las sesiones planificadas para el curso actual, 2012-13.

Finalmente, hay que considerar los objetivos y competencias descritas en la “Pro-

posta d’integració de les competències informàtiques i informacionals (CI2) als estu-

dis de grau i postgrau de la UB” (aprobada por el Vicerrectorado de Política Docente

y Científica en noviembre de 2010), y diseñar su implementación en el grado de

Farmacia. En este sentido, habrá que enmarcar la formación dirigida a los alumnos

del “Trabajo Final de Grado” en un plan más general de formación en CI2 a lo largo

de los 5 años de estudio de los alumnos.

Page 48: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

48

P2- EL USO SEXISTA DEL LENGUAJE EN LAS WEBS DE FACU LTADES Y ES-

CUELAS DE CIENCIAS DE LA SALUD DE LA UB

Olivé MC, MentadoT, Montané A

Red RIAIPE 3, Programa Marco Interuniversitario para la Equidad y la Cohesión Social en Educación

Superior financiado por la Comisión Europea a través del Programa Alfa, referencia: DCI-

ALA/19.09.01/10/21526/245-580/ALFA III (2010) 84.

El plan estratégico de igualdad de oportunidades 2008-11 de 2007 desarrolla cuatro

principios rectores: Ciudadanía, Empoderamiento, Transversalidad e Innovación. El

II plan de igualdad de la Universidad de Barcelona de 2011 plantea como objetivo

primordial el uso no sexista del lenguaje. Esta comunicación parte del principio de

Ciudadanía que afirma que debe dejar de utilizarse el masculino como referencia

universal y medida de la experiencia humana, así como considerar lo femenino co-

mo riqueza, atendiendo a la libertad y singularidad femenina y del uso no sexista del

lenguaje, que hace invisible a las mujeres, para describir y analizar cómo se presen-

tan en sus páginas de bienvenida las Facultades de Farmacia, Medicina, Odontolo-

gía, Psicología y la Escuela de Enfermería y Podología de la UB.

Metodología – Se lleva a cabo una revisión de la página de bienvenida de la web de

las Facultades y Escuelas antes mencionadas, se hace un registro literal del lengua-

je sexista/no sexista en parrilla elaborada a tal fin, se analiza y se hace una discu-

sión reflexiva de los datos obtenidos.

Resultados/Discusión – Se observa un claro esfuerzo por el uso de términos que

aúnan a hombres y mujeres, no discriminan, hacen visibles a ambos sexos, al mis-

mo tiempo que permiten una lectura ágil, tales como, profesorado y alumnado, así

como se usan términos en cargos, estudios o equipos, tales como las personas, de-

canato, formación odontológica, no obstante, se sigue utilizando el genérico mascu-

lino alumno, profesor, licenciado, científico, haciendo referencia implícita pero no

visible de las mujeres, lo que es paradójico en profesiones y estudios o enseñanzas

en las que las mujeres están en mayor representación que los hombres.

Page 49: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

49

P3- EVOLUCIÓ DELS RESULTATS SOBRE LA FORMACIÓ TRANS VERSAL

DELS ESTUDIANTS DEL GRAU DE FARMÀCIA A LA UNITAT DE LABORATO-

RIS DOCENTS DE LA FACULTAT DE FARMÀCIA DE LA UNIVER SITAT DE

BARCELONA

Rodríguez-Lagunas MJ1, Girona V1, Martín-Venegas R1, Obiols N2, Payà M2, Pique

B2, Fisa R1, Prat J1, Ferrer R1

1Unitat de Laboratoris Docents. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona. 2 Facultat de Peda-

gogia. Universitat de Barcelona

Els estudiants del Grau de Farmàcia de la Universitat de Barcelona realitzen la do-

cència pràctica a la Unitat de Laboratoris Docents (ULD). La ULD disposa d’unes

instal·lacions destinades a la docència pràctica que compleixen els criteris de qualitat

i seguretat i en gestiona el seu funcionament a través d’un sistema de gestió de la

qualitat. En aquest marc, el principal objectiu de la ULD és millorar les competències

tranversals dels futurs graduats a través de la formació addicional que es deriva de

la implantació d’aquest sistema de gestió de la qualitat als laboratoris docents. Amb

la finalitat de conèixer el grau d’aprenentatge dels estudiants en aspectes relacionats

amb la qualitat total (qualitat, seguretat, salut, gestió de residus i sostenibilitat), s’han

enquestat els estudiants al llarg del seu itinerari curricular, des del primer fins al

quart curs del grau. Els resultats corresponents als cursos acadèmics 2010-11 i

2011-12 (n = 770 i 757 estudiants enquestats, respectivament) posen de manifest

que determinats coneixements dels estudiants milloren al llarg del període considerat

(qüestions relacionades amb les bones pràctiques al laboratori), d’altres que es man-

tenen i, per últim, hi ha aspectes com els relacionats amb la seguretat als laboratoris

i la gestió dels residus que presenten diferències al llarg dels anys. Alhora, fruit

d’aquesta anàlisi dels resultats i considerant la necessitat d’obtenir indicadors de

percepció dels usuaris per controlar i redirigir el sistema de gestió de la qualitat s’ha

considerat, per al curs 2012-13, la revisió de l’enquesta adreçada als estudiants.

Agraïments: aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense la col·laboració del PAS

de la ULD i el suport del PMID de la UB.

Page 50: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

50

P3- EVOLUCIÓN DE LOS RESULTADOS SOBRE LA FORMACIÓN TRANSVER-

SAL DE LOS ESTUDIANTES DEL GRADO DE FARMACIA EN LA UNIDAD DE

LABORATORIOS DOCENTES DE LA FACULTAD DE FARMACIA DE LA UNI-

VERSITAT DE BARCELONA

Rodríguez-Lagunas MJ1, Girona V1, Martín-Venegas R1, Obiols N2, Payà M2, Pique

B2, Fisa R1, Prat J1, Ferrer R1

1Unitat de Laboratoris Docents, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. 2 Facultat de Peda-

gogia, Universitat de Barcelona

Los estudiantes del Grado de Farmacia de la Universitat de Barcelona realizan la

docencia práctica en la Unidad de Laboratorios Docentes (ULD). La ULD dispone de

unas instalaciones destinadas a la docencia práctica que cumplen los criterios de

calidad y seguridad y gestiona su funcionamiento a través de un sistema de gestión

de la calidad. En este sentido, el principal objetivo de la ULD es mejorar las compe-

tencias transversales de los futuros graduados a través de la formación adicional

que se deriva de la implantación de este sistema de gestión de la calidad en los la-

boratorios docentes. Con la finalidad de conocer el grado de aprendizaje de los es-

tudiantes en aspectos relacionados con la calidad total (calidad, seguridad, salud,

gestión de residuos y sostenibilidad), se han encuestado los estudiantes a lo largo

de su itinerario curricular, desde el primer hasta el cuarto curso del grado. Los resul-

tados correspondientes a los cursos académicos 2010-11 y 2011-12 (n = 770 y 757

estudiantes encuestados, respectivamente) evidencian que determinados conoci-

mientos de los estudiantes mejoran a lo largo del periodo considerado (cuestiones

relacionadas con las buenas prácticas de laboratorio), otras que se mantienen y, por

último, hay aspectos como los relacionados con la seguridad en los laboratorios y la

gestión de los residuos que presentan diferencias a lo largo de los años. A su vez,

fruto de este análisis de los resultados y considerando la necesidad de obtener indi-

cadores de percepción de los usuarios para controlar y redirigir el sistema de gestión

de la calidad se ha considerado, para el curso 2012-13, la revisión de la encuesta

destinada a los estudiantes.

Agradecimientos: este trabajo no se podría haber realizado sin la colaboración del

PAS de la ULD y el apoyo del PMID de la UB.

Page 51: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

51

P4- EVALUACIÓN ÚNICA O CONTINUADA. ¿QUÉ MOTIVOS INFLUYEN EN LA

ELECCIÓN DEL ESTUDIANTE?

Rozas MR, Garrido E, Martínez C, Sancho R

Escola d’Infermeria. Universitat de Barcelona. Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge. C/ Feixa

Llarga, s/n. Pavelló de Govern, 3ª Planta, Desp. 321. 08907 L’Hospitalet de Llobregat Barcelona

Objetivo – Conocer los motivos que influyen en los estudiantes a la hora de selec-

cionar el sistema de evaluación de sus aprendizajes.

Metodología – Estudio descriptivo y transversal. El ámbito de estudio fue la Escuela

de Enfermería de la Universidad de Barcelona, primer semestre del curso académico

2012/13. La muestra estuvo configurada por estudiantes de segundo y cuarto curso

del Grado de Enfermería de las asignaturas Instrumentos de los estudios de la salud

y Enfermería de la salud sexual y reproductiva. El instrumento utilizado fue un cues-

tionario de elaboración propia.

Resultados – El número de participantes fue de 253 (73.3%). El 91.3% (231) han

escogido la evaluación continuada, y solo el 8.7% (22) opta por la evaluación única.

Entre los principales motivos que los estudiantes indican para justificar su elección

se encuentran que: la evaluación continuada les ayuda a regular su proceso de

aprendizaje (66.8%), pueden aprender de manera más fácil o cómoda (60.3%) y

consideran que pueden obtener mejor nota (54.1%). Entre las causas por las que los

estudiantes han elegido evaluación única se encuentran: el considerar que la eva-

luación continuada supone una mayor carga de trabajo (77.3%), que pueden planifi-

car su propio ritmo de aprendizaje (45%), por recomendación del docente (45.5%) y

por la dificultad de reunirse con otros compañeros para realizar las actividades en

grupo (40.9%).

El 45% de los estudiantes trabajan (media semanal de 22 horas). Al analizar la in-

fluencia de esta variable sobre el tipo de evaluación escogida no encontramos dife-

rencias significativas entre ambos grupos.

Conclusiones – Los estudiantes escogen el tipo de evaluación por motivos que no

se relacionan con los aspectos que el profesor tiene en cuenta al planificar la docen-

cia como el aprendizaje en grupo o el feedback. Pese a que la mayoría escogen

evaluación continuada, consideran que las actividades en grupo no mejoran su

aprendizaje y son problemáticas a la hora de reunirse. Por otro lado, el hecho de

trabajar, no representa un motivo fundamental a la hora de la elección.

Page 52: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

52

P5- RENDIMENT ACADÈMIC DELS ESTUDIANTS DEL GRAU DE FARMÀCIA

SEGONS LA VIA D’ACCÉS ALS ESTUDIS (CFGS VS PAAU)

Amat C, Marquès A, Miñarro M, Pallàs M.

Facultat de Farmàcia. Av. Joan XXIII, s/n 08028-Barcelona

La nova ordenació dels ensenyaments universitaris i el desenvolupament dels graus

ha comportat canvis en el perfil dels estudiants que arriben a les nostres aules. Un

col·lectiu que té un pes específic important és el que accedeix a la universitat des

d’una titulació de tècnic superior (cicle formatiu de grau superior - CFGS). Hem fet

un estudi de les dades acadèmiques dels estudiants del grau de Farmàcia des de la

seva implantació el curs 2009-10 fins el curs 2011-12 segons la seva via d’accés:

batxillerat i proves d’accés a la universitat (PAAU) o CFGS. S’han tingut en compte

únicament els estudiants que van iniciar els estudis directament al grau. La població

considerada és de 862 alumnes en el grup PAAU i 64 en el grup CFGS. Els cicles

formatius majoritaris de procedència són els més relacionats amb la professió far-

macèutica: Laboratori de diagnòstic clínic (34%), Fabricació de productes farmacèu-

tics i afins (30%) i Anàlisi i control (9%). La taxa d’abandonament és superior en el

cas del grup CFGS (25-40%-CFGS vs 8-10%-PAAU, segons el curs). S’ha calculat

el rendiment dels estudiants, prenent com a indicador el nombre de crèdits superat

per curs. El 55% dels estudiants PAAU supera més de 50 crèdits per curs; i a

l’entorn del 22% supera la totalitat de les assignatures (60 crèdits). Aquesta propor-

ció baixa en el cas dels alumnes CFGS (21% i 13%, respectivament). A la banda

baixa la distribució dels grups és inversa. Així, un 13% dels estudiants PAAU no arri-

ba a superar 30 crèdits per curs, mentre que en el grup CFGS aquest percentatge

arriba al 39%. La valoració completa d’aquestes dades requereix tenir en compte

altres elements ja que, per exemple, els estudiants que ja tenen una titulació (com és

el cas dels tècnics superiors) són els que amb més proporció treballen i sovint conti-

nuen els estudis universitaris a un ritme més baix. Les diferències queden minimit-

zades quan es considera la nota mitjana de l’expedient, amb una nota de 6,6 ± 0,023

(n=747) en el grup PAAU i de 6,3 ± 0,085 (n=39) en el grup CFGS.

Page 53: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

53

P5- RENDIMIENTO ACADÉMICO DE LOS ESTUDIANTES DEL GR ADO DE FAR-

MACIA SEGÚN LA VÍA DE ACCESO A LOS ESTUDIOS (CFGS vs PAAU)

Amat C, Marquès A, Miñarro M, Pallàs M.

Facultat de Farmàcia. Av. Joan XXIII, s/n 08028-Barcelona

La nueva ordenación de los estudios universitarios y el desarrollo de los grados ha

conllevado cambios en el perfil de los estudiantes que llegan a nuestras aulas. Un

colectivo que tiene un peso específico importante es el que accede a la universidad

desde una titulación de técnico superior (ciclo formativo de grado superior – CFGS).

Hemos realizado un estudio de los datos académicos de los estudiantes del grado

de farmacia desde su implantación el curso 2009-10 hasta el curso 2011-12, según

su vía de acceso: bachillerato y pruebas de acceso a la universidad (PAAU) o

CFGS. Únicamente se han tenido en cuenta a los estudiantes que iniciaron los estu-

dios directamente en el grado. La población considerada es de 862 alumnos en el

grupo PAAU y 64 en el grupo CFGS. Los ciclos formativos de procedencia mayorita-

rios son los más relacionados con la profesión farmacéutica: Laboratorio de diagnós-

tico clínico (34%), Fabricación de productos farmacéuticos y afines (30%) y Análisis

y control (9%). La tasa de abandono es superior en el caso del grupo CFGS (25-

40%-CFGS vs 8-10%-PAAU, según el curso). Se ha calculado el rendimiento de los

estudiantes, tomando como indicador el número de créditos superado por curso. El

55% de los estudiantes PAAU supera más de 50 créditos por curso; y alrededor del

22% supera la totalidad de las asignaturas (60 créditos). Esta proporción baja en el

caso de los alumnos CFGS (21% y 13%, respectivamente). En la franja baja la dis-

tribución de los grupos es inversa. Así, un 13% de los estudiantes PAAU no llega a

superar 30 créditos por curso, mientras que en el grupo CFGS este porcentaje llega

al 39%. La valoración completa de estos datos requiere tener en cuenta otros ele-

mentos ya que, por ejemplo, los estudiantes que ya tienen una titulación (como es el

caso de los técnicos superiores) son los que en mayor proporción trabajan, y con

mucha frecuencia continúan los estudios universitarios a un ritmo menor. Las dife-

rencias quedan minimizadas cuando se considera la nota media del expediente, con

un valor de 6,6 ± 0,023 (n=747) en el grupo PAAU y de 6,3 ± 0,085 (n=39) en el gru-

po CFGS.

Page 54: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

54

P6- PSICOLOGIA I PROFESSIÓ: APROPANT ELS MONS ACADÈ MICS I LABO-

RALS

Corral MJ, Jarne A, Dolado R, Luna MC, Carmona M, Ramírez C, Arch M, Colell M,

Adan A, del Cerro A, Carreras MV, Aparicio S

Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona. P. Vall d’Hebron 171. 08035 - Barcelona

L’aprovació del títol de Psicologia (Junta de Facultat, 7/7/2008) va comportar la rees-

tructuració del Pràcticum. A demés de les clàssiques pràctiques en centres professi-

onals o de recerca (12 crèdits ECTS), s’introdueix una nova assignatura, Psicologia i

Professió (6 crèdits ECTS), amb la voluntat d’oferir activitats complementàries a les

pràctiques. L’assignatura està estructurada en tres blocs: classes magistrals sobre

Ètica i Deontologia, presentació dels Àmbits Professionals mitjançant conferències

realitzades pels responsables de Pràcticum i una Jornada d’Orientació Professional

a càrrec del Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) i el Col·legi Oficial de Psicòlegs de

Catalunya (COPC). S’impliquen també en l’assignatura professorat de tots els depar-

taments de la Facultat. Les dades recollides en aquests dos anys d’experiència mos-

tren un desequilibri en la categoria del professorat interessat en la iniciativa (el 65%

és associat) i el seu gènere (el 72% són dones). La mitjana de les qualificacions ob-

tingudes pels estudiants del primer any de posada en marxa de l’assignatura (8.19)

han disminuït respecte el segon any en .64 (t165 = 3.62; p < .001) i supera en 1.7

punts l’única assignatura obligatòria concomitant (Psicofarmacologia; F1,264 = 257.45;

p < .001). En ambdós cursos acadèmics, les millors puntuacions s’han obtingut en el

treball d’Àmbits Professionals en comparació amb al treball de la Jornada

d’Orientació Professional (F1,429 = 6.73; p = .01) o l’examen d’Ètica (F1,429 = 11.18; p

< .001). El que més valoren els estudiants del bloc d’Àmbits Professionals és el sis-

tema d’inscripció a les conferències (formularis on-line) o la càrrega de treball per

l’avaluació (puntuacions al voltant de 7). La via de difusió, les dates en les què es

proposen o el grau de satisfacció reben pitjors valoracions (puntuacions entre 4.8 i

6.7). Iniciatives que apropin els mons acadèmics i professionals requereixen un tre-

ball conjunt que només és sostenible si està basat en l’experiència docent, el segui-

ment continu i el reconeixement institucional.

Page 55: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

55

P6- PSICOLOGÍA Y PROFESIÓN: ACERCANDO LOS MUNDOS AC ADÉMICOS Y

LABORALES

Corral MJ, Jarne A, Dolado R, Luna MC, Carmona M, Ramírez C, Arch M, Colell M,

Adan A, del Cerro A, Carreras MV, Aparicio S

Facultad de Psicología. Universitat de Barcelona. P. Vall d’Hebron 171. 08035 - Barcelona

La aprobación del título de Psicología (Junta de Facultad, 7/7/2008) comportó la re-

estructuración del Prácticum. Además de las clásicas prácticas en centros profesio-

nales o de investigación (12 créditos ECTS), se introduce una nueva asignatura,

Psicología y Profesión (6 créditos ECTS), con la voluntad de ofrecer actividades

complementarias a las prácticas. La asignatura está estructurada en tres bloques:

clases magistrales de Ética y Deontología, presentación de los Ámbitos Profesiona-

les mediante conferencias realizadas por los responsables de Prácticum y una Jor-

nada de Orientación Profesional a cargo del Servicio de Atención al Estudiante

(SAE) y el Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña (COPC). Se implican también

en la asignatura profesorado de todos los departamentos de la Facultad. Los datos

recogidos en estos dos años de experiencia muestran un desequilibrio en la catego-

ría del profesorado interesado en la iniciativa (el 65% es asociado) y su género (el

72% son mujeres). La media de las calificaciones obtenidas por los estudiantes del

primer año de puesta en marcha de la asignatura (8.19) han disminuido respecto el

segundo año en .64 (t165 = 3.62; p < .001) y supera en 1.7 puntos la única asignatura

concomitante (Psicofarmacologia; F1,264 = 257.45; p < .001). En ambos cursos aca-

démicos, las mejores puntuaciones se han obtenido en el trabajo de Ámbitos Profe-

sionales en comparación con al trabajo de la Jornada de Orientación Profesional

(F1,429 = 6.73; p = .01) o el examen de Ética (F1,429 = 11.18; p < .001). Lo que más

valoran los estudiantes del bloque de Ámbitos Profesionales es el sistema de ins-

cripción a las conferencias (formularios on-line) o la carga de trabajo para la evalua-

ción (puntuaciones alrededor de 7). La vía de difusión, las fechas en las que se pro-

ponen o el grado de satisfacción reciben peores valoraciones (puntuaciones entre

4.8 y 6.7). Iniciativas que acerquen los mundos académicos y profesionales requie-

ren un trabajo conjunto que sólo es sostenible si está basado en la experiencia do-

cente, el seguimiento continuo y el reconocimiento institucional.

Page 56: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

56

P7- ALCOHOLISME: UN CAS CLÍNIC D’ABORDATGE MULTIDIS CIPLINAR A LA

FACULTAT DE FARMÀCIA

Cambras T, Baldomà L, Campanera JM, Canudas A, Franch A, Gómez-Catalán J,

March MA, Martín-Venegas R, Metón I, Modamio P, Moreno JJ, Noé V, Pubill D, Va-

zquez M, Zulaica E, Rodamilans M.

Grup CCT-Farma. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar

que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En

l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures

del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del

grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements

apresos en una assignatura són la base per altres assignatures. Per fomentar-ho,

proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el

context de diverses assignatures del grau.

El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema

d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la

història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt

jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures co-

neixeran la seva evolució. El cas s’ha elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia

de l’Hospital Clínic.

L’actuació amb els alumnes comença a primer curs de grau, quan se’ls passa un test

AUDIT de consum d’alcohol i se’ls presenta un vídeo sobre les conseqüències de

l’alcoholisme, per atrapar-los a nivell emocional. Posteriorment, els alumnes aniran

tractant el cas en les diverses assignatures al llarg del grau.

Actualment, els alumnes amb els què s’ha iniciat aquest procés es troben a segon

curs i tal com es va realitzant el projecte en aquests dos primers anys d’actuació, cal

esperar que s’assoliran els objectius d’integració i aprenentatge continuat. En aques-

ta comunicació es presenta el cas clínic i els continguts que es tracten des de les

diverses assignatures implicades.

Page 57: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

57

P7- ALCOHOLISMO: UN CASO CLÍNICO DE ABORDAJE MULTID ISCIPLINAR

EN LA FACULTAD DE FARMACIA

Cambras T, Baldomà L, Campanera JM, Canudas A, Franch A, Gómez-Catalán J,

March MA, Martín-Venegas R, Metón I, Modamio P, Moreno JJ, Noé V, Pubill D, Va-

zquez M, Zulaica E, Rodamilans M.

Grup CCT-Farma. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.

En la Facultad de Farmacia de la UB hemos iniciado un proyecto plurianual y multi-

disciplinar que tiene como finalidad el desarrollo de casos clínicos transversales. En

la actualidad, el equipo docente está formado por 49 profesores implicados en 14

asignaturas del Grado de Farmacia. El objetivo del grupo es reforzar la transversali-

dad a lo largo del grado. Para fomentarlo, proponemos la realización de casos clíni-

cos que se vayan resolviendo progresivamente en el contexto de diversas asignatu-

ras del grado.

El primer caso clínico que hemos diseñado es sobre el alcoholismo, ya que es un

tema de interés sanitario, abordable desde diferentes disciplinas. El grupo ha des-

arrollado la historia de un personaje, Sam, que se inicia en el consumo de alcohol

desde muy joven, de modo que los alumnos a medida que cursen las diferentes

asignaturas conocerán su evolución. El caso se ha elaborado con la ayuda de la

Unidad de Alcohología del Hospital Clínico.

La actuación con los alumnos comienza a primer curso de grado cuando se les pre-

senta un test AUDIT de consumo de alcohol y un vídeo sobre las consecuencias del

alcoholismo para atraparlos a nivel emocional.

Actualmente, los alumnos con los que se ha iniciado este proceso se encuentran en

segundo curso y tal como se va realizando el proyecto en estos dos primeros años

de actuación, cabe esperar que se alcancen los objetivos de integración y aprendiza-

je continuado. En esta comunicación se presenta el caso clínico y los contenidos que

se tratan desde las diversas asignaturas implicadas.

Page 58: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

58

P8- VALORACIÓN POR PARTE DE LOS ESTUDIANTES DE DIFE RENTES MO-

DALIDADES DE TUTORÍA GRUPAL

Rivero M, Celdrán M, Martí E, Ribera N y Villar F.

GIDC en Psicologia del Desenvolupament. Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Fa-

cultat de Psicologia. Universitat de Barcelona-UB. Passeig de la Vall d’Hebron 171. 08035 Barcelona.

Introducción y objetivos – El trabajo se enmarca en un proyecto de innovación do-

cente concedido por la UB (2011PID-UB/90) que tiene como objetivos: a) definir dife-

rentes modalidades de tutoría grupal; b) recoger la opinión de los estudiantes sobre

las tutorías; c) analizar la incidencia de las tutorías sobre los aprendizajes. En este

trabajo nos centramos en el segundo objetivo.

Metodología – Los sujetos del estudio son 756 estudiantes de tres asignaturas obli-

gatorias del grado de Psicología (Desarrollo en la infancia; Desarrollo en la adoles-

cencia, madurez y senectud; y Trastornos del desarrollo). Para ofrecer feedback a

los estudiantes durante la realización de actividades grupales se diseñaron tres mo-

dalidades de tutorías (dos profesores por asignatura en cada modalidad) -

presenciales planificadas y obligatorias; no presenciales planificadas y obligatorias;

presenciales a demanda-. Se aplicó un cuestionario de valoración con preguntas

abiertas (una sobre aspectos positivos y otra sobre aspectos a mejorar), de escala

Likert (rango 0-3) y una cerrada con diversas opciones de respuesta.

Resultados – La mayoría de estudiantes está de acuerdo o muy de acuerdo en que

las tutorías ayudan a entender los requerimientos de la actividad (94,3%), resolver

dudas (93,9%) e identificar errores (89,0%). Como aspectos positivos destacan su

contribución al desarrollo de las competencias (25,8%), su flexibilidad (14,4%) y los

beneficios sobre el trabajo en equipo (13,9%), con algunas diferencias en función de

la modalidad. Entre los aspectos a mejorar, un 25,7% mencionó aspectos organizati-

vos (p. ej., horarios). Las tutorías a demanda serían las preferidas (47,8%), seguidas

por las obligatorias presenciales (16,8%) y las obligatorias on-line (12,8%).

Page 59: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

59

P9- LAS BUENAS PRÁCTICAS PARA LA PROMOCIÓN DE LA PARENTALIDAD

POSITIVA (PID12165)

Molina MC1, Balsells À2, Casas J3, Fuentes M4, Fuentes-Peláez N1, Mateos A1,

Mundet A1, Pastor C1, Ponce C 3, Urrea A 2, Vaquero E 2.

1Facultat de Pedagogia. Dept MIDE. Universitat de Barcelona. Pg. Vall d’Hebrón, 171. 08035-

Barcelona. 2Facultat de Ciències de l’Educació. Dept Pedagogia i Psicología. Universitat de Lleida. 3

Facultat de Ciències de l’Educació i Psicología. Dept de Pedagogía. Universitat Rovira i Virgili de Tar-

ragona. 4Facultat de Farmacia. Dept de Salut Pública. Universitat de Barcelona. Grup GRISIJ.

El desarrollo de la parentalidad positiva mediante programas educativos, es un factor

protector de la salud, especialmente en familias en situación de vulnerabilidad social.

Ofrecer a los estudiantes universitarios estrategias para la formación de las familias

desde las buenas prácticas, puede contribuir a la promoción de la salud, efectiva y

de calidad. El proyecto de innovación docente que se presenta pretende introducir

en los estudiantes, el concepto de promoción de la salud basada en la evidencia,

mediante la revisión documental y análisis de programas. El trabajo colaborativo in-

teruniversitario para la elaboración de instrumentos y material docente para las bue-

nas prácticas, mediante estrategias efectivas y recursos innovadores, servirá de

orientación para establecer criterios de evaluación de programas y de guía para la

práctica profesional. Este proyecto se implementa de forma transversal en diferentes

asignaturas relacionadas con la educación, la salud, la exclusión social y la tecnolo-

gía educativa en las titulaciones de Pedagogía, Educación Social y Farmacia comu-

nitaria en la Universidad de Barcelona (UB), Lleida (UdL) y Tarragona (URV). Sus

objetivos son: 1) analizar evidencias de eficacia de los programas de desarrollo de la

parentalidad positiva, y 2) elaborar un material formativo de buenas prácticas, estra-

tegias y recursos para la promoción de la parentalidad positiva. El proyecto está pre-

visto en dos años, ampliable a otras temáticas transversales para la promoción de la

salud biopsicosocial.

-Molina, M.C.; Pastor, C.; Violant, V. (2011). Parental education as Health Protection Factor in Vulner-

able Childhood and Adolescence. Revista de Cercetare si Interventie Sociala. 34, pp. 38 – 55.

-Amorós, P.; Balsells, M.A.; Fuentes-Peláez, N.; Molina, M.C.; Mateos, A.; Pastor, C. (2010).

L'attenzione alle famiglie in situazione di vulnerabilità. Rivista italiana di Educazione familiare.pp. 37 -

44.(Italia): 2010.

-Amorós, P.; Balsells, A.; Fuentes-Peláez, N.; Pastor, C.; Mateos, A (2012). Aprendre ensemble,

grandir en famille, La revue internationale de l'éducation familiale, 30, 61-80.

Page 60: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

60

P10- CAPACITACIÓN DE LOS ESTUDIANTES DE FARMACIA CO MO AGENTES

EDUCADORES DE LA SALUD. (2012PID-UB/096)

Fuentes M1, Prat A1, Molina MC2, March M3

1Departamento de Salud Pública. UB. 2Departamento de Métodos de Investigación y Diagnóstico en

Educación. UB. 3Departamento de Farmacia y Tecnología Farmacéutica. UB. Facultad de Farmacia,

Joan XXIII, s/n BCN 08028

El objetivo general de la iniciativa presentada es contribuir a la capacitación de los

estudiantes del último curso de Farmacia como agentes activos de educación sanita-

ria. Las áreas temáticas principales a desarrollar son las relacionadas con la medi-

cación, los hábitos de salud y la prevención de la enfermedades o problemas de sa-

lud más habituales entre la población. La línea formativa se sustenta en el diseño y

elaboración de los recursos didácticos más adecuados que permitan desarrollar la

acción educativa a nivel de la comunidad, así como la identificación de aquellas téc-

nicas de comunicación más favorables según las características de los contenidos a

impartir. Los estudiantes participantes en este proyecto están cursando las asignatu-

ras de Promoción de la Salud (optativa) y de Prácticas Tuteladas (troncal) corres-

pondientes al nuevo grado de Farmacia. Los primeros se forman en técnicas y re-

cursos de promoción de la salud durante el periodo septiembre a diciembre del Cur-

so Académico 2012-13. Los alumnos de Prácticas Tuteladas se formarán esencial-

mente en técnicas de comunicación durante el periodo de febrero a junio también del

Curso Académico 2012/13, a realizar en centros asistenciales (Farmacias Comunita-

rias), centros educativos y centros cívicos. A partir de la información proporcionada

por un cuestionario específico cumplimentado por los responsables de cuatro Ofici-

nas de Farmacia, se han detectado y priorizado las necesidades educativas de la

población, que han servido de punto de partida para desarrollar la experiencia apor-

tada.

- Patterson BY. An Advanced Pharmacy Practice Experience in Public Health. Am J Pharm Educ.

2008; 72,5.

- Shah B, Rahim H, Yin H, Bhaysar J. Pharmacy Students’ Attitudes Toward a Required Public Health

Course and Developing a public Health Program. Am J Pharm Educ. 2009; 73(7), 134.

- Karimi R, Arendt CS, Cawley P, Buhler AV, Elbarbry F, Roberts SC. Learning Bridge: Curricular In-

tegration of Didactic and Experiential Education. Am J Pharm Educ. 2010; 74(3), 48.

Page 61: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

61

P11- RELLEVÀNCIA DE LA COMPETÈNCIA TRANSVERSAL CAPACITAT

D’APRENENTATGE I RESPONSABILITAT A L’ÀMBIT DE CIÈNCIES DE LA SA-

LUT

Gracenea M1,2, Halbaut L1,2, Aróztegui M1,2, Costa Ll1,3, Godall M1,3, Gonzalez-

Moreno O1,2, Calpena A 1,2, Carmona AM1,2, Garcia Celma MJ1,2, Suñer J1,2

1ADMES-Barcelona. 2Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona (UB). 3Facultat Ciències de la

Salut (Blanquerna-Universitat Ramon Llull, URL).

Es determina la rellevància i la modalitat de treball (Presencial, semipresencial o no

presencial) del conjunt de les cinc sub-competències (Capacitat d’anàlisi i de síntesi

- Aplicar coneixements a la pràctica - Resoldre problemes i prendre decisions - Ca-

pacitat per adaptar-se a noves situacions - Assumir responsabilitats), lligades a la

competència transversal Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat, en els estudis de

grau de Ciències de la Salut de la UB i URL. S’ha enquestat mitjançant un qüestio-

nari una població de 110 persones de Farmàcia (40), Medicina (29), Infermeria (31) i

Odontologia (10). Els enquestats ordenen les sub-competències d’acord amb la se-

va pròpia experiència per tal d’indicar la importància relativa que cada sub-

competència representa en la seva tasca diària, dins de les competències instrumen-

tals, personals, sistèmiques i professionals indicades en el qüestionari.

Dins de les competències instrumentals, els 75% dels enquestats coincideixen en

situar Ser capaç de resoldre problemes i prendre decisions, en el primer o segon lloc

entre un total de 8 competències i proposen majoritàriament el format de treball se-

mipresencial. Tant la sub-competència instrumental Aplicar coneixements a la pràcti-

ca com la personal Assumir responsabilitats són situades entre els llocs 2 i 4 per

més del 50% dels enquestats. Per la primera es proposen en general formats tan

presencials com semipresencial mentre que per la segona la tendència és cap al

format presencial.

La Capacitat d’adaptació a noves situacions és distribueix entre els llocs 1 i 4, mos-

trant una major dispersió, i s’observa una inclinació cap al format de treball semipre-

sencial. En el cas de Mostrar capacitat d’anàlisi i de síntesi, les opinions són molt

diverses i no permeten definir una clara tendència de priorització encara que es pro-

dueix una notable coincidència pel que fa al format de treball que és majoritàriament

semipresencial.

Aquest treball forma part del projecte 2009 MQD 00 188

Page 62: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

62

P11- RELEVANCIA DE LA COMPETENCIA TRANSVERSAL CAPACIDAD DE

APRENDIZAJE Y RESPONSABILIDAD EN EL ÁMBITO DE CIENCIAS DE LA SA-

LUD

Gracenea M1,2, Halbaut L1,2, Aróztegui M1,2, Costa Ll1,3, Godall M1,3, Gonzalez-

Moreno O1,2, Calpena A 1,2, Carmona AM1,2, Garcia Celma MJ1,2, Suñer J1,2

1ADMES-Barcelona. 2Facultad de Farmacia, Universidad de Barcelona (UB). 3Facultad de Ciencias de

la Salud (Blanquerna- Universitat Ramon Llull, URL).

Se determina la relevancia y la modalidad de trabajo (Presencial, semipresencial o

no presencial) del conjunto de las cinco sub-competencias (Capacidad de análisis y

de síntesis - Aplicar conocimientos a la práctica - Resolver problemas y tomar deci-

siones - Capacitado para adaptarse a nuevas situaciones - Asumir responsabilida-

des), ligadas a la competencia transversal Capacidad de aprendizaje y responsabili-

dad, en los estudios de grado de Ciencias de la Salud de la UB y URL. Se ha en-

cuestado mediante un cuestionario una población de 110 personas de Farmacia

(40), Medicina (29), Enfermería (31) y Odontología (10). Los encuestados ordenan

las sub-competencias de acuerdo con su propia experiencia para indicar la impor-

tancia relativa que cada sub-competencia representa en su tarea diaria, dentro de

las competencias instrumentales, personales, sistémicas y profesionales indicadas

en el cuestionario. Dentro de las competencias instrumentales, el 75% de los en-

cuestados coinciden en situar Ser capaz de resolver problemas y tomar decisiones,

en el primero o segundo lugar entre un total de 8 competencias y proponen mayori-

tariamente el formato de trabajo semipresencial.

Tanto la sub-competencia instrumental Aplicar conocimientos a la práctica como la

personal Asumir responsabilidades son situadas entre los lugares 2 y 4 por más del

50% de los encuestados. Para la primera se proponen en general formatos tanto

presenciales como semipresenciales mientras que para la segunda la tendencia es

hacia el formato presencial. La Capacidad de adaptación a nuevas situaciones se

distribuye entre los lugares 1 y 4, mostrando una mayor dispersión y se observa una

inclinación hacia el formato de trabajo semipresencial. En el caso de Mostrar capaci-

dad de análisis y de síntesis, las opiniones son muy diversas y no permiten definir

una clara tendencia de priorización aunque se produce una notable coincidencia en

cuanto al formato de trabajo que es mayoritariamente semipresencial.

Este trabajo forma parte del proyecto 2009 MQD 0018 8

Page 63: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

63

P12- RELLEVÀNCIA DE LA COMPETÈNCIA TRANSVERSAL COMPROMÍS ÈTIC

A L’ÀMBIT DE CIÈNCIES DE LA SALUT

Gracenea M1,2, Halbaut L1,2, Aróztegui M1,2, Costa Ll1,3, Godall M1,3, Lopez-Tamames

E1,2, Fuentes M1,2, Manzanares C1,4, Simón J1,2, Suñé JM1,2

1ADMES-Barcelona. 2Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona (UB). 3Facultat Ciències de la

Salut (Blanquerna-Universitat Ramon Llull, URL). 4 Facultat d’Odontologia-UB

Es determina la rellevància i la modalitat de treball (Presencial, semipresencial o no

presencial) del conjunt de les tres sub-competències (Capacitat crítica - Capacitat

autocrítica - Actuar amb ètica professional), lligades a la competència transversal

Compromís ètic, en els estudis de grau de Ciències de la Salut de la UB i URL. S’ha

enquestat mitjançant un qüestionari una població de 110 persones de Farmàcia (40),

Medicina (29), Infermeria (31) i Odontologia (10). Els enquestats ordenen les sub-

competències d’acord amb la seva pròpia experiència per tal d’indicar la importància

relativa que cada sub-competència representa en la seva tasca diària, dins de les 6

competències personals indicades en el qüestionari. Els enquestats de Farmàcia,

Medicina i Infermeria en el seu conjunt situen la sub-competència personal Mostrar

actitud d’observació i raonament crític en primer o segon lloc: Farmàcia 55%, Medi-

cina 55%, Infermeria 55%. En canvi, a Odontologia el 60% li atribueix una posició

menys important (4-5 sobre 6). Pel que fa a Mostrar actitud crítica vers el treball rea-

litzat per un mateix (esperit autocrític) i a Ètica professional, en els àmbits de Farmà-

cia, Medicina i Infermeria, tot i que aproximadament el 50% els assignen una posició

de 3-4 sobre 6, les opinions són molt diverses i no permeten definir una clara ten-

dència de priorització. En canvi a Odontologia el 60% li atribueix una posició priorità-

ria (1-2 sobre 6) a la primera i el 70% a la segona. Cal destacar que per a Mostrar

actitud d’observació i raonament crític tant el format de treball presencial com semi-

presencial són emprats de manera similar pels col·lectius enquestats, encara que el

format presencial és predominant a Odontologia i el semipresencial a Infermeria. A

Farmàcia, Infermeria i Odontologia l’Esperit autocrític i l’Ètica professional són sub-

competències treballades majoritàriament en format semipresencial en tant que a

Medicina el format prioritari és el presencial.

Aquest treball forma part del projecte 2009 MQD 00 188

Page 64: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

64

P12- RELEVANCIA DE LA COMPETENCIA TRANSVERSAL COMPROMISO ÉTI-

CO EN EL ÁMBITO DE CIENCIAS DE LA SALUD

Gracenea M1,2, Halbaut L1,2, Aróztegui M1,2, Costa Ll1,3, Godall M1,3, Lopez-Tamames

E1,2, Fuentes M1,2, Manzanares C1,4, Simón J1,2, Suñé JM1,2

1ADMES-Barcelona. 2Facultad de Farmacia, Universidad de Barcelona (UB). 3Facultad Ciencias de la

Salud (Blanquerna-Universidad Ramon Llull, URL). 4 Facultad Odontología-UB

Se determina la relevancia y la modalidad de trabajo (Presencial, semipresencial o

no presencial) del conjunto de las tres sub-competencias (Capacidad crítica – Capa-

cidad autocrítica - Actuar con ética profesional), ligadas a la competencia transversal

Compromiso ético, en los estudios de grado de Ciencias de la Salud de la UB y URL.

Se ha encuestado mediante un cuestionario una población de 110 personas de Far-

macia (40), Medicina (29), Enfermería (31) y Odontología (10). Los encuestados or-

denan las sub-competencias de acuerdo con su propia experiencia para indicar la

importancia relativa que cada sub-competencia representa en su tarea diaria, dentro

de las 6 competencias personales indicadas en el cuestionario. Los encuestados de

Farmacia, Medicina y Enfermería en su conjunto sitúan la sub-competencia personal

Mostrar actitud de observación y razonamiento crítico en primer o segundo lugar:

Farmacia 55%, Medicina 55%, Enfermería 55%. En cambio, en Odontología el 60%

atribuye una posición menos importante (4-5 sobre 6). En cuanto a Mostrar actitud

crítica hacia el trabajo realizado por un mismo (espíritu autocrítico) y a Ética profe-

sional, en los ámbitos de Farmacia, Medicina y Enfermería, a pesar de que aproxi-

madamente el 50% les asignan una posición de 3-4 sobre 6, las opiniones son muy

diversas y no permiten definir una clara tendencia de priorización. En cambio en

Odontología el 60% atribuye una posición prioritaria (1-2 sobre 6) a la primera y el

70% a la segunda. Cabe destacar que para Mostrar actitud de observación y razo-

namiento crítico tanto el formato de trabajo presencial como semi-presencial son

empleados de manera similar por los colectivos encuestados, aunque el formato

presencial es predominante en Odontología y el semipresencial en Enfermería. En

Farmacia, Enfermería y Odontología l’Espíritu autocrítico y l’Ética profesional son

sub-competencias trabajadas mayoritariamente en formato semipresencial en tanto

que en Medicina el formato prioritario es el presencial.

Este trabajo forma parte del proyecto 2009 MQD 00 188

Page 65: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

65

P13- ELABORACIÓN DE RÚBRICAS DE EVALUACIÓN DE COMPE TENCIAS TRANS-

VERSALES: UNA INTEGRACIÓN DEL EEES EN PRÁCTICAS TUT ELADAS DE LA FA-

CULTAD DE FARMACIA. UB

March M 1 ,2, Aguilar R 1, Amat C2, Cabañas MJ1, Caelles N1, Canela M1, Carbonell

C1, Casas J1, Escubedo E2, Garcia I 1, Gascón MP1, Giner P1, Jodar R1, Lladonosa

Ll.1, Mangues I1, Mas A1, Masip M1, Miró A1, Oller H1, Pla Ll1, Simon J 2, Soy D1, Tri-

bó G1, Via MA1, Zulaica E 2

1 Profesores de la Unidad de Coordinación Docente de Estancias en Prácticas Tuteladas. Facultad de

Farmacia. UB. Avda Joan XXIII s/n 08028. Barcelona. 2 Profesores miembros del proyecto innovación

docente CUBAC-Farmacia. [email protected]

El marco del proyecto de innovación docente CUBAC-Farmacia contemplaba im-

plementar una rúbrica de evaluación de competencias transversales en la asignatu-

ra Prácticas Tuteladas. En el plan docente de la asignatura se llevaban a cabo acti-

vidades de aprendizaje susceptibles de ser evaluadas como competencias transver-

sales. Objetivo: Consensuar, diseñar y ensayar un modelo de evaluación sistemati-

zado mediante rúbricas. Material y métodos: en las reuniones del profesorado se

estandarizaron los diferentes elementos a incluir en la rúbrica de evaluación de 3

actividades de aprendizaje del plan docente de la asignatura: trabajo de educación

farmacéutica al ciudadano, memoria formativo-reflexiva y memoria de actividades de

farmacia práctica. Tras el análisis cualitativo, se cuantificaron numéricamente los

niveles de adquisición de cada una de las competencias. De las 8 competencias

transversales definidas en el Grado de Farmacia se consideró apropiado evaluar las

que estaban relacionadas con las actividades del plan docente: compromiso ético,

capacidad de aprendizaje y responsabilidad, trabajo en equipo, capacidad creativa y

emprendedora, habilidades de comunicación e información, comunicación con los

usuarios de los servicios de salud y colaboración en equipos multidisciplinares y,

autoaprendizaje y actualización de la competencia profesional. Resultados: Los pro-

fesores de la asignatura elaboraron una rúbrica de evaluación que posteriormente

fue revisada por los miembros del proyecto CUBAC-Farmacia, hasta su versión defi-

nitiva que se encuentra disponible en el depósito digital de la Universidad de Barce-

lona. Esta rúbrica se pilotó en la primera promoción de graduados en farmacia y fue

incorporada al Campus Virtual de cada Unidad de Coordinación Docente para el

conocimiento de esta evaluación por los 167 alumnos. Conclusión: La rúbrica de

evaluación implementada en Prácticas Tuteladas ha armonizado el sistema de eva-

luación, ha permitido evaluar las competencias transversales y ha contribuido a la

profesionalización de los alumnos en comportamientos.

Page 66: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

66

P14- VALORACIÓN DE ELEMENTOS TRANSVERSALES DE APREN DIZAJE

DURANTE EL TRABAJO EN EQUIPO DE ESTUDIANTES DE ODON TOLOGÍA EN

PRESENTACIÓN DE SEMINARIOS DE ANATOMÍA

Valdivia-Gandur I1, Sanchez-Bizjak R1, Carvalho-Lobato P2, Tallón-Walton V2, Man-

zanares-Céspedes MC2

1U. Antofagasta-Chile. 2U. Anatomía-Bellvitge, HUBc.

La realización de seminarios de discusión sobre temas relevantes para abordar ele-

mentos significativos de un área del conocimiento es una potente herramienta que

permite generar no solo conocimiento científico sino también mejorar la formación

transversal del estudiante universitario. Los aspectos transversales del trabajo en

equipo para la elaboración de seminarios, se evaluaron mediante una entrevista de

grupos focales abierta y estructurada y posteriormente por una evaluación objetiva a

grupos de estudiantes de Odontología de primer año de la Universidad de Antofa-

gasta-Chile que trabajaron en al menos 4 actividades de seminario, durante el año

académico 2012 en la asignatura de anatomía humana. Las dimensiones estableci-

das y evaluadas fueron: “Organización de grupo”, “Organización individual”, “relación

intragrupal e intergrupal”, “logros relacionados al enfrentamiento y solución de un

problema”, “logros relacionados al éxito en la exposición de los resultados del trabajo

frente a sus compañeros”. Además, se cuantificaron los resultados obtenidos en la

evaluación que fue permanentemente aplicada y que consideraba estos parámetros

como parte de los resultados de la evaluación. Resultados – No hay acuerdo de

valoración positiva global en la dimensión “organización de grupo”. Se identifica una

relación intergrupal abundante. Si bien se observa una mejora en cuanto a la inter-

acción entre los estudiantes durante la exposición de un tema, no todos los estudian-

tes valoran positivamente el enfrentamiento de un tema y la capacidad de exponer

frente a un auditorio. Discusión – Los estudiantes tienen dificultades para identificar

los elementos transversales de aprendizaje de la actividad propuesta. Se discuten el

abordaje por el profesor de este tipo de actividades de aprendizaje metacognitivo y

su alcance en la formación transversal del estudiante universitario.

Page 67: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

67

P15- ÚS DE LA WEBQUEST COM A EINA PER A L’ADQUISICI Ó DE COMPE-

TÈNCIES TRANSVERSALS DEL GRAU DE FARMÀCIA

Alegret M, Pallàs M.

Grup d’Innovació Docent en Farmacologia (GIDOF). Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia. Facul-

tat de Farmàcia. Av. Diagonal 643, 08028 Barcelona.

L’experiència que es presenta es va dur a terme en l’assignatura troncal Farmacolo-

gia i Terapèutica II del grau de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. L’objectiu

general va ser integrar els continguts teòrics de l’assignatura amb l'ús de les tecno-

logies de la informació i la comunicació a l'aula, utilitzant un sistema d’aprenentatge

guiat, la WebQuest (WQ). A més, es volia ajudar als alumnes a adquirir una sèrie de

competències transversals del grau de Farmàcia, concretament: 1) compromís ètic;

2) treball en equip; 3) habilitats de comunicació i informació per tractar amb pacients

i usuaris del centre on es desenvolupi l’activitat professional. Per aconseguir-ho es

va plantejar una WQ sobre la utilització d’un fàrmac concret (topiramat) per una indi-

cació no aprovada per les Agències del Medicament competents. En la WQ es pre-

sentava el cas d’una clienta d’una farmàcia que demanava informació sobre aquest

fàrmac i la possible relació amb la pèrdua de pes. Els alumnes havien de fer una

cerca guiada sobre aquest tema a través de pàgines web proporcionades en la prò-

pia WQ. La tasca proposada va ser elaborar un full informatiu adreçat als pacients

on s’exposés l’efecte i mecanisme d’acció del topiramat en el control del pes corporal

i s’emetés una opinió sobre la idoneïtat de recomanar-lo com a fàrmac anti-obesitat.

L’activitat es va realitzar de forma no presencial, els alumnes van formar grups de 4-

5 alumnes i van treballar de forma autònoma, lliurant la tasca a través del campus

virtual de l’assignatura. L’avaluació d’aquesta activitat es va realitzar tenint en comp-

te: 1) adquisició de coneixements (mitjançant examen) 2) contingut i presentació del

material elaborat (mitjançant rúbrica d’avaluació) i 3) grau de participació en la realit-

zació del treball en el grup assignat (mitjançant avaluació feta per la resta

d’integrants del grup). Els resultats obtinguts indiquen que la WQ ha estat una meto-

dologia indicada per a la docència per competències i per a l’avaluació de les matei-

xes.

Page 68: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

68

P15- USO DE LA WEBQUEST COMO HERRAMIENTA PARA LA AD QUISICIÓN

DE COMPETENCIAS TRANSVERSALES DEL GRADO DE FARMACIA

Alegret M, Pallàs M

Grupo de Innovación Docente en Farmacología (GIDOF). Unidad de Farmacología y Farmacognosia.

Facultad de Farmacia. Av. Diagonal 643, 08028 Barcelona.

La experiencia que se presenta se llevó a cabo en la asignatura troncal Farmacolo-

gía y Terapéutica II del grado de Farmacia de la Universidad de Barcelona. El objeti-

vo general fue integrar los contenidos teóricos de la asignatura con el uso de las

tecnologías de la información y la comunicación en el aula, utilizando un sistema de

aprendizaje guiado, la WebQuest (WQ). Además, se quería ayudar a los alumnos a

adquirir una serie de competencias transversales del grado de Farmacia, concreta-

mente: 1) compromiso ético, 2) trabajo en equipo; 3) habilidades de comunicación e

información para tratar con pacientes y usuarios del centro donde se desarrolle la

actividad profesional. Para ello se planteó una WQ sobre la utilización de un fármaco

concreto (topiramato) para una indicación no aprobada por las Agencias del Medi-

camento competentes. En la WQ se presentaba el caso de una clienta de una far-

macia que pedía información sobre este fármaco y la posible relación con la pérdida

de peso. Los alumnos tenían que hacer una búsqueda guiada sobre este tema a

través de páginas web proporcionadas en la propia WQ. La tarea propuesta fue ela-

borar una hoja informativa dirigida a los pacientes, en la que se expusiera el efecto y

mecanismo de acción del topiramato en el control del peso corporal y se emitiera

una opinión sobre la idoneidad de recomendarlo como fármaco anti-obesidad. La

actividad se realizó de forma no presencial, los alumnos formaron grupos de 4-5

alumnos y trabajaron de forma autónoma, entregando la tarea a través del campus

virtual de la asignatura. La evaluación de esta actividad se realizó teniendo en cuen-

ta: 1) adquisición de conocimientos (mediante examen) 2) contenido y presentación

del material elaborado (mediante rúbrica de evaluación) y 3) grado de participación

en la realización del trabajo en el grupo asignado (mediante evaluación realizada por

el resto de integrantes del grupo). Los resultados obtenidos indican que la WQ ha

sido una metodología indicada para la docencia por competencias y para la evalua-

ción de las mismas.

Page 69: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

69

P16- ANÁLISIS DE LA EVALUACIÓN ÚNICA Y CONTINUADA E N BIOFARMACIA

Y FARMACOCINÉTICA I

Escribano E, Colom H, Lauroba J, Calpena AC, Boix A, Diez I, Cendrós JM,

Fernández F, Garcia-Sala X, Peraire C

Dept. de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona. Avda.

Joan XXIII s/n. 08028 Barcelona

La construcción del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) tiene como ob-

jetivo disponer de un espacio abierto en el que no existan obstáculos a la movilidad

de estudiantes, titulados, profesores y personal de administración. El sistema se arti-

cula en torno al reconocimiento de titulaciones y otras calificaciones de educación

superior, la transparencia (un sistema de titulaciones comprensibles y comparables

organizado en tres ciclos) y la cooperación europea en la garantía de la calidad Ante

este gran reto, la enseñanza universitaria ha tenido que reorganizarse y los planes

de estudio de cada facultad han tenido que adaptarse a las nuevas exigencias del

EEES. Además las metodologías docentes centran su interés en un seguimiento

más tutorizado del alumno, para garantizar su aprendizaje, no sólo en la adquisición

de conocimientos sino también de competencias. La impartición de la asignatura de

Biofarmacia y Farmacocinética I de grado en Farmacia (obligatoria, 3ECTS) se inicia

en el curso académico 2010-11 con un nº muy elevado de alumnos (574) de 5º cua-

trimestre. Tanto en la parte práctica como en la teórica, se ha introducido la evalua-

ción continuada. El objetivo del trabajo ha sido realizar un análisis, basado en los

resultados académicos, de la evaluación continuada respecto a la única, en la asig-

natura de Biofarmacia y Farmacocinética I en los cursos académicos 2010-11 y

2011-12. El porcentaje medio de alumnos que escogieron evaluación única fue de

26.09% ± 3.26 respecto a un 73.91%± 3.26 de evaluación continuada. Los resulta-

dos obtenidos indican un mayor porcentaje de notas altas (entre 7-10) cuando los

alumnos escogen evaluación continuada, menor porcentaje de suspensos, mientras

que los aprobados (5-6.9) son algo más elevados en evaluación única. Si el porcen-

taje de notas elevadas se relaciona con mayores conocimientos adquiridos, la eva-

luación continuada es más favorable a profundizar en los mismos.

Page 70: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

70

P17- EVALUACIÓN DEL RENDIMIENTO ACADÉMICO EN DISEÑO S DE INVES-

TIGACIÓN

Bono R, Núñez MI, Suárez M, Arnau J

Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament. Facultat de Psicologia. Universitat

de Barcelona. Campus Mundet. Pg. de la Vall d’Hebrón, 171. 08035-Barcelona. Grupo de Innovación

Docente Consolidado de la Universidad de Barcelona (GIDCUB-11/DTI).

En Diseños de Investigación, asignatura obligatoria del grado de psicología, se ha

implementado un sistema de evaluación continua, a través de un conjunto de activi-

dades. A fin de valorar este sistema, en el curso 2011-12, se llevó a cabo un estudio

con una muestra de 79 estudiantes. A tal efecto, se construyó un cuestionario ad hoc

en relación a la percepción que tenían los estudiantes sobre la utilidad de cada acti-

vidad, la carga de trabajo, la organización de los contenidos, el sistema de evalua-

ción y el grado de satisfacción. Puesto que de un estudio anterior se concluyó que

los estudiantes que no superaban la materia tenían más ansiedad hacia las matemá-

ticas, éstos también respondieron al test sMARS en su versión adaptada al castella-

no y cuestiones relativas a su actitud hacia las matemáticas.

De los resultados obtenidos, se desprende que el rendimiento académico se asocia

significativamente con la asistencia a las clases teóricas y prácticas y al grado de

utilidad de las mismas, así como con la percepción que tienen acerca de la organi-

zación del contenido. A su vez, los estudiantes que consideran que el sistema de

evaluación es adecuado y los que tienen mayor grado de satisfacción con la materia,

presentan un mayor rendimiento.

Respecto a la ansiedad a las matemáticas, se concluye que a mayor ansiedad, me-

nor asistencia a las clases teóricas y menor satisfacción con la asignatura. Asimis-

mo, los que disfrutan menos de las matemáticas y tienen menor autoconfianza y mo-

tivación hacia ellas perciben mayor carga de trabajo.

Page 71: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

71

P18- ANIVELLAMENT DE CONEIXEMENTS EN EL TRÀNSIT BAT XILLERAT –

UNIVERSITAT: ANÀLISI DELS CONTINGUTS EN MICROSCÒPIA AL GRAU DE

FARMÀCIA

Barceló MC, Gómez Garreta A, Ribera MA, Aguilar E, Blanché C

Laboratori de Botànica. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.

Metodologia – Durant el curs 2010-2011, dins de l’assignatura Iniciació al Treball de

Laboratori (ITL) del grau de Farmàcia, es van recopilar les dades d’enquestes inclo-

ses a les llibretes de laboratori dels alumnes, per comparar el nivell de coneixements

previs adquirits durant el Batxillerat sobre el contingut de la pràctica “Microscòpia i

estereomicroscòpia òptiques” amb el nivell d’aquesta unitat d’ensenyament

d’universitari. Es van processar dades de 200 estudiants. A partir de les respostes

s’han definit un total de 20 ítems: 19 que desglossen els continguts adquirits de nou

a la sessió (no adquirits prèviament al Batxillerat) i 1 per als estudiants amb tots els

continguts adquirits abans d’ingressar a la UB.

Resultats – Només un 1,5 % dels estudiants analitzats manifesta haver assolit els

objectius formatius exigibles per a iniciar el Grau de Farmàcia durant el Batxillerat,

mentre que un 24,4% indica no haver vist mai abans un estereoscopi binocular i un

6,4% no haver treballat mai amb un microscopi (malgrat el que indiquen els progra-

mes de batxillerat). El gruix principal d’estudiants es situa a la franja intermèdia amb

un desconeixement previ parcial d’alguns ítems, essent el numèricament més impor-

tant l’ús d’oli d’immersió (no adquirit prèviament pel 54% d’estudiants) i l’ús del mi-

cròmetre ocular (no adquirit prèviament pel 33 % d’estudiants).

Discussió i conclusions – S’analitzen els resultats en comparació amb els contin-

guts de programes d’assignatures de batxillerat i es conclou que:

A) Es demostra la conveniència de continuar i reforçar aquesta unitat docent a

l’assignatura ITL per anivellar coneixements previs força desiguals

B) Es confirma la distribució del temps de les diverses parts de la pràctica per insistir

en les habilitats i coneixements no adquirits al batxillerat

C) La diversitat de vies d’accés al grau de Farmàcia explica part de l’heterogeneïtat

detectada.

D) Les diferències en la pràctica docent i els recursos disponibles als centres de

batxillerat també expliquen part dels resultats de l’enquesta

Finançat parcialment pel Grup d’Innovació Docent GIBAFP18-

Page 72: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

72

P18- NIVELACIÓN DE CONOCIMIENTOS EN EL TRÁNSITO BACHILLE RATO-

UNIVERSIDAD: ANÁLISIS DE LOS CONTENIDOS EN MICROSCO PÍA EN EL

GRADO DE FARMACIA

Barceló, MC, Gómez Garreta A, Ribera MA, Aguilar E, Blanché C

Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.

Metodología – Durante el curso 2010-2011, en la asignatura Iniciació al Treball de

Laboratori (ITL) del grado de Farmacia, se recopilaron datos de encuestas incluídas

en las libretas de laboratorio de los alumnos, para comparar el nivel de conocimien-

tos previos adquiridos durante el Bachillerato sobre el contenido de la práctica “Mi-

croscopía y estereomicroscopía ópticas” con el nivel de esta unidad de enseñanza

universitaria. Se procesaron datos de 200 estudiantes. A partir de las respuestas se

ha definido un total de 20 ítems: 19 desglosan los contenidos adquiridos en la sesión

(no adquiridos previamente en Bachillerato) y 1 es para los estudiantes con todos los

contenidos adquiridos antes de ingresar en la UB.

Resultados – Sólo un 1,5 % de los estudiantes analizados manifiesta haber alcan-

zado los objetivos formativos exigibles para iniciar el Grado de Farmacia durante el

Bachillerato, mientras que un 24,4% indican no haber visto nunca antes un este-

reoscopio binocular y un 6,4% haber utilizado antes un microscopio (a pesar de los

programas de bachillerato). El grueso principal de estudiantes se sitúa en la franja

intermedia, con desconocimiento previo parcial de algunos ítems, destacando el uso

de aceite de inmersión (no adquirido previamente por el 54% de estudiantes) y el

uso del micrómetro ocular (no adquirido previamente por el 33 % de estudiantes).

Discusión y conclusiones – Se analizan los resultados en comparación con los

contenidos de programas de asignaturas de bachillerato y se concluye que:

A) Se demuestra la conveniencia de continuar y reforzar esta unidad docente en la

asignatura ITL para nivelar conocimientos previos muy desiguales.

B) Se confirma la distribución del tiempo de las diversas partes de la práctica para

insistir en las habilidades y conocimientos no adquiridos en bachillerato.

C) La diversidad de vías de acceso al grado de Farmacia explica parte de la hetero-

geneidad detectada.

D) Las diferencias en la práctica docente y los recursos disponibles en los centros

de bachillerato también explican parte de los resultados de la encuesta.

Financiado parcialmente por el Grup d’Innovació Doc ent GIBAF

Page 73: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

73

P19- L’AVALUACIÓ CONTINUADA A TRAVÉS DEL QÜESTIONAR I MOODLE.

OPINIÓ DELS ESTUDIANTS

Torres B1, Vallès A2, Canals M1 i Potau JM1

(1) Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana. (2) Unitat de Salut Pública. Facultat de Medicina. Universitat de

Barcelona. C/Casanova 143, 08036 Barcelona.

En el curs acadèmic 2007/2008 vam introduir a l’assignatura d’Anatomia Humana de pri-

mer curs un sistema d’avaluació continuada a través del Campus Moodle. El curs

2010/2011 vam introduir un canvi al sistema d’avaluació continuada, que s’ha mantingut

en el passat curs 2011/212. Com en els cursos precedents, es van passat tres qüestiona-

ris amb preguntes d’elecció múltiple als estudiants, un per cada bloc de l’assignatura, però

es va utilitzar l’eina Qüestionari de Moodle. Els qüestionaris constaven de 10 preguntes

amb 4 respostes possibles, sent només correcta una d’elles. Les preguntes ben contesta-

des es puntuaven amb 1 i les errònies o no contestades amb 0. Cada qüestionari es va

obrir durant 24 hores i els estudiants van tenir 15 minuts per respondre’l. Si els estudiants

realitzaven els tres qüestionaris es feia la mitjana de la nota obtinguda i aquesta suposava

el 15% de la nota de teoria.

Analitzant les notes finals dels cursos 2010/2011 i 2011/2012, hem pogut observar que el

nivell general ha millorat respecte el primer curs del Grau (2009/2010), principalment pel

que fa a l’augment de notables (de 43,67% a 55,83% i 54,45%), i la disminució de suspe-

sos (de 19,45% a 10,15% i 2,62%) i de no presentats (de 7,47% a 6,59% i 4,19%). El per-

centatge d’excel·lents va augmentar el curs 2010/2011 (de 10,34% a 12,69%) però el pas-

sat curs 20011/2012 van tornar als mateixos nivells que el curs 2009/2010 (10,99%). Els

aprovats van disminuir el curs 2010/2011 (de 14,36% a 10,15%), observant-se un impor-

tant augment en el passat curs (24,08%).

Per a saber l’opinió dels estudiants respecte a aquest nou model avaluatiu els vam passar

un qüestionari Google. Van respondre a aquest qüestionari 59 estudiants. Els resultats de

l’enquesta mostren que el que més valoren és que l’avaluació continuada els ha estat útil

per millorar el seu aprenentatge i per preparar la prova de síntesi. Per contra, consideren

que les proves realitzades no són fàcils i que ponderen poc la nota de l’assignatura.

Tant pel que fa al rendiment dels estudiants, com per la seva opinió, pensem que

l’experiència realitzada és positiva.

Page 74: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

74

P19- LA EVALUACIÓN CONTINUA A TRAVÉS DEL CUESTIONAR IO MOODLE.

OPINIÓN DE LOS ESTUDIANTES

Torres B1, Vallès A2, Canals M1 i Potau JM1

(1) Unidad de Anatomía y Embriología Humana. (2) Unidad de Salud Pública. Facultad de Medicina. Universi-

tat de Barcelona. C/Casanova 143, 08036 Barcelona.

En el curso académico 2007/2008 introdujimos en la asignatura de Anatomía Humana de

primer curso un sistema de evaluación continua a través del Campus Moodle. El curso

2010/2011 introdujimos un cambio en el sistema de evaluación continua, que se ha man-

tenido en el pasado curso 2011/212. Como en los cursos precedentes, se pasaron tres

cuestionarios con preguntas de elección múltiple a los estudiantes, uno para cada bloque

de la asignatura, pero en este curso la herramienta Cuestionario de Moodle. Los cuestio-

narios contaban de 10 preguntas con 4 respuestas posibles, siendo sólo correcta una de

ellas. Les preguntas bien contestadas se puntuaban con 1 y las erróneas o no contesta-

das con 0. Cada cuestionario se abrió durante 24 horas y los estudiantes tuvieron 15 mi-

nutos para responderlo. Si los estudiantes realizaban los tres cuestionarios se hacia la

media de la nota obtenida y esta suponía el 15% de la nota de teoría.

Analizando las notas finales de los cursos 2010/2011 y 2011/2012, hemos podido obser-

var que el nivel general ha mejorado respecto el primer curso del Grado (2009/2010),

principalmente por lo que respecta al aumento de notables (de 43,67% a 55,83% y

54,45%), y la disminución de suspensos (de 19,45% a 10,15% y 2,62%) y de no presen-

tados (de 7,47% a 6,59% y 4,19%). El porcentaje de sobresalientes aumentó el curso

2010/2011 (de 10,34% a 12,69%) pero el pasado curso 20011/2012 regresaron a los

mismos niveles que el curso 2009/2010 (10,99%). Referente a los aprobados disminuye-

ron el curso 2010/2011 (de 14,36% a 10,15%), observándose un importante aumento en

el pasado curso (24,08%).

Para saber la opinión de los estudiantes respecto a este nuevo modelo evaluativo les pa-

samos un cuestionario Google. Lo respondieron 59 estudiantes. Los resultados muestran

que lo que más valoran es que la evaluación continua les ha sido útil para mejorar su

aprendizaje y para preparar la prueba de síntesis. Por contra, consideran que las pruebas

realizadas no son fáciles y que ponderan poco la nota final.

Tanto por lo referente al rendimiento de los estudiantes, como por su opinión, pensamos

que la experiencia realizada es positiva.

Page 75: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

75

P20- ADQUISICIÓ D’HABILITATS PER A LA INVESTIGACIÓ

Cuffí ML, Fernández V, Fernández A, Sánchez S, Ciruela F, Vallano A, Arnau JM,

Carbonell L

Unitat de Farmacologia. Departament de Patologia i Terapèutica Experimental. C/ Feixa Llarga s/n.

08907. L’Hospitalet de Llobregat. Universitat de Barcelona.

Introducció – El curs 2010-11 es va implementar l’assignatura obligatòria de Far-

macologia (6 crèdits) en el 2n curs del grau de Podologia. Donat que l’obtenció del

títol de grau permet als alumnes realitzar estudis de doctorat, es va creure conveni-

ent incorporar una estratègia per desenvolupar les habilitats necessàries per fer un

treball de recerca en Farmacologia.

Objectius – Valorar si l’estratègia proposada és d’utilitat per adquirir les habilitats

necessàries de maneig i instrumental i per resoldre problemes a fi de realitzar un

treball d’investigació en Farmacologia.

Metodologia – L’estratègia docent consta de 2 pràctiques seqüencials: una on

s’aprèn a dissenyar un experiment de laboratori (avaluar l’activitat farmacològica de

3 molècules desconegudes, conèixer la tècnica que s’utilitzarà, preparar les soluci-

ons per fer l’experiment i com processar les dades obtingudes) i una segona on els

alumnes assagen les 3 molècules amb la tècnica del bany d’òrgan aïllat i elaboren

un informe amb els resultats obtinguts. En curs actual, s’ha incorporat una activitat

d’aplicació: un estudiant monitor, prèviament preparat, ajuda als companys a analit-

zar els resultats obtinguts i elaborar l’informe amb les conclusions pertinents. La qua-

lificació màxima que poden obtenir amb l’informe és 10 punts (3,3% de la nota final).

Resultats – L’avaluació dels informes entregats en els 3 cursos ha estat de 6.17 ±

2,57, 6,96 ± 1,82 i 7.53 ± 0,27. Qualitativament, s’ha observat una implicació crei-

xent dels estudiants durant tot el procés amb una elevada satisfacció dels alumnes

al realitzar ells mateixos l’experiment i en una major determinació davant l’anàlisi de

dades. D’altra banda, s’han detectat problemes com incomprensió inicial vers aques-

ta estratègia en aquest grau, no haver fet ús de material de laboratori prèviament i

coneixements matemàtics insuficients.

Conclusió – És una estratègia altament formativa perquè els alumnes assoleixen

habilitats pràctiques per fer recerca i, a més, fan funcionals els coneixements farma-

codinàmics adquirits en les classes teòriques

Page 76: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

76

P20- ADQUISICIÓN DE HABILIDADES PARA LA INVESTIGACI ÓN

Cuffí ML, Fernández V, Fernández A, Sánchez S, Ciruela F, Vallano A, Arnau JM,

Carbonell L

Unitat de Farmacologia. Departament de Patologia i Terapèutica Experimental. C/ Feixa Llarga s/n.

08907 L’Hospitalet de Llobregat.Universitat de Barcelona.

Introducción – En el curso 2010-11 se implementó la asignatura obligatoria de

Farmacología (6 créditos) en 2n curso del grado de Podología. Debido a que la ob-

tención del título de grado permite a los alumnos realizar estudios de doctorado, se

creyó conveniente incorporar una estrategia docente para adquirir las habilidades

necesarias para realizar un trabajo de investigación en Farmacología.

Objetivos. Valorar si la estrategia propuesta es útil para obtener las habilidades ne-

cesarias de manejo e instrumental y para resolver problemas para efectuar un traba-

jo de investigación en Farmacología.

Metodología – La estrategia consta de 2 prácticas secuenciales: una donde se

aprende a diseñar un experimento de laboratorio (evaluar la actividad farmacológica

de 3 moléculas desconocidas, conocer la técnica utilizada, preparar las soluciones

para el experimento y cómo procesar los datos obtenidos) y una segunda donde los

alumnos ensayan las 3 moléculas mediante la técnica del baño de órgano aislado y

elaboran un informe con los resultados obtenidos. En el curso actual, se ha incorpo-

rado una actividad de aplicación: un alumno monitor, previamente preparado, ayuda

a sus compañeros a analizar los resultados obtenidos y elaboran el informe con las

conclusiones pertinentes. La calificación máxima que poden obtener es de 10 puntos

(3,3% de la nota final).

Resultados – La evaluación de los informes entregados en los 3 cursos ha sido de

6.17 ± 2,57, 6,96 ± 1,82 y 7.53 ± 0,27. Cualitativamente, se ha observado una impli-

cación creciente de los estudiantes durante todo el proceso, con una elevada satis-

facción al realizar ellos mismos el experimento y una mayor determinación para ana-

lizar los datos. También se han detectado problemas como la incomprensión inicial

de esta estrategia en este grado, no haber utilizado material de laboratorio previa-

mente y conocimientos matemáticos insuficientes.

Conclusión – Es una estrategia altamente formativa porque los alumnos adquieren

habilidades prácticas para poder investigar y, además, funcionalizan los conocimien-

tos farmacodinámicos adquiridos en las clases teóricas.

Page 77: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

77

P21- EL ESTUDIO DE LAS MALFORMACIONES BUCODENTALES Y SU INFLU-

ENCIA EN EL DIAGNÓSTICO PRECOZ DE ENFERMEDADES RARA S

Tallón-Wallton V1, Carvalho-Lobato P1, Viñals-Iglesias H2, Valdivia-Gandur I3, San-

chez-Bizjak R3, Manzanares-Césoedes MC1

1U. de Anatomía-Bellvitge. HUBc. 2U. Med Oral. HUBc. 3U. de Antofagasta- Chile.

A fin de aumentar la concienciación y el conocimiento de las enfermedades raras en

los futuros odontólogos, modificamos la optativa “Teratología y Malformaciones del

Aparato Estomatognático”, de segundo curso de Odontología. Los estudiantes, en

grupos de tres, seleccionan, revisan y presentan un artículo de la bibliografía científi-

ca reciente sobre enfermedades raras. Como alternativa, pueden presentar un caso

clínico de un paciente afecto de una enfermedad rara y su fenotipo oral. Material y

Metodología – Los estudiantes de los cursos 2010-11 y 2011-12 respondieron a un

cuestionario en el que se asignaron valores numéricos a la metodología docente (re-

visión de bibliografía, trabajo en grupo), la supuesta “facilidad” de la asignatura, la

necesidad de créditos o el interés por las enfermedades raras. Se evaluó la influen-

cia que habían tenido en (1) la elección de la asignatura, y en sus resultados en tér-

minos de (2) conocimiento de las enfermedades raras y de su manejo; y de (3) la

perspectiva del manejo de los enfermos de enfermedades raras en su futuro profe-

sional. Resultados – Los estudiantes experimentaron una mejora en su conocimien-

to general (71% y 81%), y respecto del fenotipo oral y el genotipo de las enfermeda-

des raras (71 y 88%), así como de su diagnóstico y manejo clínico (79 y 86%). Pese

a ser estudiantes de segundo curso, en los dos años, cinco grupos de estudiantes

presentaron casos clínicos de pacientes de enfermedades raras, tres de los cuales

habían sido diagnosticados por los propios estudiantes entre sus compañeros y pa-

cientes. Discusión – Los rasgos fenotípicos orales de las enfermedades raras se

manifiestan en edades tempranas, y suelen preceder a otras manifestaciones clíni-

cas. La exposición temprana de los estudiantes de Odontología a los signos y sín-

tomas clínicos característicos de las enfermedades raras incrementa su conciencia-

ción y con ello las probabilidades de un diagnóstico precoz.

Page 78: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

78

P22- CONOCIMIENTOS SOBRE SALUD SEXUAL Y REPRODUCTIV A EN ESTU-

DIANTES DE FARMÁCIA (TRABAJO DE FINAL DE GRADO)

Andreu X1, Fuentes M2, Molina MC3

1Estudiante de 5º curso de Farmacia. UB. 2Departamento de Salud Pública. UB. 3Departamento de

Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación. UB. Facultad de Farmacia, Joan XXIII, s/n

BCN 08028.

Se presenta un TFG (Trabajo de Final de Grado) que se realizó durante el curso

académico 2011-12 en el Grado de Farmacia de la UB. Su objetivo fue describir los

conocimientos y opiniones de los estudiantes del Grado de Farmacia-UB, respecto a

la prevención de enfermedades de transmisión sexual y embarazos no deseados.

Metodología. Se realizó un estudio transversal mediante encuestas a estudiantes de

primero a cuarto curso de carrera durante el año 2011. La unidad de muestreo fue el

aula. Los datos se recogieron mediante un cuestionario autocumplimentado.

Resultados. El número de estudiantes que participaron en el estudio fue de 197 de

los cuales el 80,70% eran mujeres. La edad media fue de 21,44 años. El 75% de los

estudiantes afirmaron conocer la mayoría de las enfermedades de transmisión

sexual. Se observa un mayor conocimiento en los estudiantes de segundo ciclo.

Respecto a los embarazos no deseados, mostraron un elevado conocimiento sobre

los anticonceptivos más seguros, especialmente el preservativo que en ambos ciclos

es del 98%. Refieren como fuente principal de información sobre esta temática los

centros de estudio tanto en el primero (75,32%) como en el segundo ciclo (87,50%).

Coinciden en ambos ciclos en la opinión de que la mayoría de los jóvenes utilizan

anticonceptivos (más del 95%).

Conclusiones. a) Los estudiantes de Farmacia presentan un conocimiento elevado

sobre enfermedades de transmisión sexual y métodos anticonceptivos. b) Los Cen-

tros de Estudios ejercen un papel importante en la información y formación sobre

sexualidad.

Page 79: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

79

P23- INTEGRACIÓ DOCÈNCIA I INVESTIGACIÓ: AUTOMEDICA CIÓ I US DE TE-

RÀPIES COMPLEMENTÀRIES EN ESTUDIANTS UNIVERSITARIS

Puig M1, Moreno MC2, Falcó A2, Garrido E1, Solà M1, Roca M1, Torres P1, Ubeda I1

1Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Materno-Infantil. 2Departament d’Infermeria

Medicoquirúrgica. Escola d’infermeria. Universitat de Barcelona. Feixa Llarga, s/n. 08907- L’Hospitalet

de Llobregat (Barcelona). E- mail: [email protected]

Objectius – Integrar docència i investigació en l’àmbit del consum de fàrmacs i l’ús

de teràpies complementàries pels estudiants universitaris d’Infermeria i

d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) davant els trastorns de salut.

L’objectiu docent es fomentar la competència transversal “Capacitat d’aprenentatge i

Responsabilitat” relacionada amb la integració dels coneixements necessaris per

poder cuidar-se i prevenir riscos. Els resultats de l’estudi es comunicaran a través

del Campus Virtual als alumnes de les dues facultats (assignatures a concretar per

els professors dels dos centres) i aniran acompanyats d’un feed-back amb recoma-

nacions sobre l’ús responsable de fàrmacs i teràpies complementaries.

Metodologia – Estudi observacional, descriptiu i transversal. L’àmbit de l’estudi va

ser la Facultat de Ciències Econòmiques i l’Escola d’Infermeria de la Universitat de

Barcelona durant el període de gener a juny del 2011. La mostra d’estudi la van con-

figurar els estudiants de primer de Grau d’ADE i d'Infermeria. La mostra va ser cons-

tituïda por el total de la cohort 2010. El instrument utilitzat va ser un qüestionari

d’elaboració pròpia.

Resultats – La mostra va ser de n = 840. Un 94,6% (n = 795) dels estudiants con-

sumien algun fàrmac, tot i que majoritàriament ho feien de manera ocasional. Els

fàrmacs més consumits pels estudiants van ser els analgèsics en un 80.79%. Un

20,6 % feia servir teràpies complementaries, essent les més utilitzades la naturopatia

i la homeopatia.

Conclusions - Es va observar que hi havia automedicació en els estudiants, sobre-

tot en el cas d’analgèsics i vitamines. En el cas de les teràpies complementàries,

excepte la homeopatia, la resta es van utilitzar sense prescripció d’un professional

sanitari.

Paraules clau – Integració docència-investigació, competència transversal, auto-

medicació, prevenció, teràpies complementaries.

Page 80: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

80

P23- INTEGRACIÓN DOCENCIA E INVESTIGACIÓN: AUTOMEDI CACIÓN I USO

DE TERAPIAS COMPLEMENTARIAS EN ESTUDIANTES UNIVERSI TARIOS

Puig M1, Moreno MC2, Falcó A2, Garrido E1, Solà M1, Roca M1, Torres P1, Ubeda I1

1Departamento de Enfermería de Salud Pública, Salud Mental y Materno-Infantil. 2Departamento de

Enfermería Medicoquirúrgica. Escuela de Enfermería. Universidad de Barcelona. Feixa Llarga, s/n.

08907- L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). E- mail: [email protected]

Objetivos – Integrar docencia e investigación en el ámbito del consumo de fármacos

y el uso de terapias complementarias por los estudiantes universitarios de Enferme-

ría y de Administración y Dirección de Empresas (ADE) frente a los trastornos de

salud. El objetivo docente es fomentar la competencia transversal “Capacidad de

aprendizaje y Responsabilidad” relacionada con la integración los conocimientos

necesarios para poder cuidarse y prevenir riesgos. Los resultados del estudio se

comunicarán a través del Campus Virtual a los alumnos de las dos facultades (asig-

naturas a concretar por los profesores de los dos centros) e irán acompañados de un

feed-back con recomendaciones sobre el uso responsable de fármacos y terapias

complementarias.

Metodología – Estudio observacional, descriptivo y transversal. El ámbito del estu-

dio fue la Facultad de Ciencias Económicas y la Escuela de Enfermería de la Uni-

versidad de Barcelona durante el periodo de enero a junio de 2011. La muestra de

estudio la configuraron los estudiantes de primero de Grado de ADE y de Enferme-

ría. La muestra fue constituida por el total de la cohorte 2010. El instrumento utiliza-

do fue un cuestionario de elaboración propia.

Resultados – La muestra fue de n = 840. Un 94,6% (n = 795) de los estudiantes

consumían algún fármaco, aunque mayoritariamente lo hacían de manera ocasional.

Los fármacos más consumidos por los estudiantes fueron los analgésicos en un

80.79%. Un 20,6% usaba terapias complementarias, siendo las más utilizadas la

naturopatía y la homeopatía.

Conclusiones – Se observó que había automedicación en los estudiantes, sobre

todo en el caso de analgésicos y vitaminas. En el caso de las terapias complementa-

rias, excepto la homeopatía, el resto se utilizaron sin prescripción de un profesional

sanitario.

Palabras clave – Integración docencia-investigación, competencia transversal, au-

tomedicación, prevención, terapias complementarias

Page 81: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

81

P24- OBSERVACIONES Y VALORACIONES REALIZADAS POR LO S ESTU-

DIANTES SOBRE LA ACTIVIDAD: INSPECCIONEM ELS LABORATORIS FAR-

MACÈUTICS?

García Montoya E1, 2, Silva C3, Pérez Lozano P1, 2, Ticó JR1, 2, Miñarro M1, 2, Suñé

Negre JM1, 2

1Profesores del Departamento de Farmacia y Tecnología Farmacéutica de la Universidad de Barcelo-

na. 2Grupo de Innovación Docente en Tecnología Farmacéutica. 3 Becaria de Innovación docente

(UB). Avda. Joan XXIII s/n Barcelona.

En la asignatura de Farmacia Galénica III y Gestión de Calidad se ha llevado a cabo

una actividad de campo en el curso 2011/2012, que consistía en una visita a 4 labo-

ratorios farmacéuticos autorizados (Kern Pharma, Almirall, Reig Jofré y Novartis)

para ver evidencias de cumplimientos de las NCF o GMP (Normas de Correcta Fa-

bricación o Good Manufacturing Practices) en el entorno profesional y real.

El objetivo del estudio es evaluar la capacidad analítica de los estudiantes de 4º cur-

so de farmacia en cuanto a cumplimiento de las NCF. Para el desarrollo de la activi-

dad se han organizado los estudiantes en diferentes grupos con la finalidad de “audi-

tar”. La actividad implicaba preparar un cuestionario previo, realizar la visita y elabo-

rar el informe final. Los resultados obtenidos han sido que aproximadamente un

97,1% de los alumnos han superado esta actividad con una nota media de 8,23. Se

constata que la realización de esta actividad por parte de los estudiantes comporta

una mejora de la calificación final de la asignatura respecto al curso previo.

Del análisis posterior de la experiencia, se extrajeron ideas interesantes a tener en

cuenta en el próximo curso, resumidamente son: el 92% dice que ha sido interesante

y el 100% que merece la pena. El 96% dijo que les facilitó el estudio de la teoría, el

87% valora positivamente el aprendizaje activo que implica realizar el cuestionario y

el informe. Al 96% les parece adecuada la relación trabajo: valoración (15% de su

nota final) y tan solo un 4% prefería un examen en vez de preparar el informe. Por

último el 100% de los alumnos exponen que se debería seguir haciendo en los

próximos cursos.

Page 82: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

82

P25- EVALUACIÓN DEL CURSO DE DERMOFARMACIA PARA LA IDENTIFICA-

CIÓN DE ACCIONES DE MEJORA DE LA DOCENCIA

Del Pozo A, Viscasillas A, Juvé J, Halbaut L

Depto. Farmacia y Tecnología Farmacéutica. Facultad de Farmacia (UB). [email protected]

Se presentan los principales resultados del cuestionario de evaluación de la asigna-

tura “Dermofarmacia” (3 créditos), optativa de la rama asistencial del grado de Far-

macia. Se centra el análisis en: perfil de los encuestados, grado de satisfacción, va-

loración del programa lectivo y del sistema de evaluación. Se pretende recoger así la

opinión del alumnado de evaluación continuada (58 alumnos), sobre las distintas

sesiones y actividades que conformaron el primer curso de impartición de la asigna-

tura (2011-12) con el fin de identificar eventuales acciones de mejora de la docencia.

Un 94,5% contestó al cuestionario (84,6% mujeres de entre 22-23 años y un 34%

con empleo, principalmente en oficina de Farmacia). El sistema de evaluación con-

tinuada resultó satisfactorio para el 87%, la carga de trabajo asumible para el 71%

pero el ratio créditos/hora poco adecuado para un 15% de los encuestados. La asig-

natura ha cubierto las expectativas del 75% de ellos, con un marcado interés para su

futuro profesional mayoritariamente en tres aspectos: Aprender a aconsejar sobre

dermofarmacia a nivel oficinal / Tener una visión general sobre preparados cosméti-

cos / Tener información sobre formulación y fabricación de cosméticos, y más en

concreto sobre formulación, evaluación de eficacia, marketing de cosméticos, frente

a un marcado desinterés por los aspectos legislativos y regulatorios. Así, proponen

algunos ajustes de contenido/metodología: reducir la docencia relativa al marco legal

de los cosméticos (37%), incorporar seminarios teórico-prácticos sobre tipología cu-

tánea (37%), resolución de casos prácticos mediante roll-play (48%). El 92% parece

satisfecho con las sesiones prácticas, si bien un 14% reivindica la realización de visi-

tas a plantas industriales. Se evaluará la factibilidad de los ajustes docentes pro-

puestos para el próximo curso 2013-2014, si bien resulta poco viable su implemen-

tación en razón del bajo nº de créditos: la asignatura ha pasado de 4,5 a 3 créditos

con el cambio de plan de estudios, conservando además un nº de alumnos dema-

siado elevado (60), lo que dificulta también la realización de las sesiones teórico-

prácticas demandadas.

Page 83: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

83

P26- ACTIVITATS D’APRENENTATGE DE TIPUS APLICATIU E N L’ESTUDI DE

CASOS A GRAU I POSTGRAU

Rodríguez-Lagunas MJ1, Castellote C1, Castell M1, Franch A1, Pérez-Cano FJ2.

1: Departament de Fisiologia, Facultat de Farmàcia (GIDCUB-11/MFF). 2: Departament de Ciències

Fisiològiques II, Facultat de Medicina (GIDCUB-11/ULD)

La metodologia basada en l’estudi de casos constitueix una estratègia docent que ha

resultat de gran utilitat en l'assignatura de Fisiopatologia de la Llicenciatura de Far-

màcia des de l’any 2002. Aquesta estratègia s'ha continuat aplicant en l'assignatura

de Fisiologia i Fisiopatologia II de l'actual Grau en Farmàcia, així com en altres as-

signatures de postgrau, com és el cas de l’assignatura “Intoleràncies i Al·lèrgies Ali-

mentàries” del Màster en Nutrició i Metabolisme (URV-UB). En el marc del projecte

2010PID-UB/38, es va establir com a objectiu el disseny d’activitats d'aprenentatge

de tipus funcional, implementades en l'entorn del Campus Virtual, que permetessin

desenvolupar diverses competències transversals. En primer lloc, per tal de fomentar

el treball autònom i la capacitat d'anàlisi, es va elaborar una activitat d'aprenentatge

basada en la comprensió d'un text. Posteriorment, per tal de potenciar l'aplicació

dels coneixements a la pràctica, es va promoure l'aplicació de l'aprenentatge assolit

en aquesta activitat a través d'una activitat basada en l'estudi de casos. S'han analit-

zat els resultats d'ambdues activitats des del punt de vista del seu impacte en l'apre-

nentatge, i de la dedicació i opinió dels estudiants sobre aquesta metodologia. Des-

prés de valorar el temps invertit i els resultats obtinguts, tant els estudiants de grau

com de postgrau consideren que les activitats plantejades han estat útils per a la

seva formació, han despertat el seu interès i que globalment l'experiència ha estat

satisfactòria. Els resultats d’aquesta estratègia docent demostren que el tipus

d’activitats plantejades constitueixen una eina útil per fomentar l'aprenentatge de

forma aplicada i integrativa tant a nivell de grau com de postgrau.

Page 84: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

84

P26- ACTIVIDADES DE APRENDIZAJE DE TIPO APLICATIVO EN EL ESTUDIO

DE CASOS EN GRADO Y POSTGRADO

Rodríguez-Lagunas MJ1, Castellote C1, Castell M1, Franch A1, Pérez-Cano FJ2.

1Departament de Fisiologia, Facultat de Farmàcia (GIDCUB-11/MFF). 2Departament de Ciències Fi-

siològiques II, Facultat de Medicina (GIDCUB-11/ULD)

La metodología basada en el estudio de casos constituye una estrategia docente

que ha sido de gran utilidad en la asignatura de Fisiopatología de la Licenciatura de

Farmacia desde el año 2002. Esta estrategia se ha continuado aplicando en la asig-

natura de Fisiología y Fisiopatología II del actual Grado en Farmacia, así como en

otras asignaturas de postgrado, como es el caso de la asignatura “Intolerancias y

Alergias Alimentarias” del Master en Nutrición y Metabolismo (URV-UB). En el marco

del proyecto 2010PID-UB/38, se estableció como objetivo el diseño de actividades

de aprendizaje de tipo funcional, implementadas en el entorno del Campus Virtual,

que permitieran desarrollar diversas competencias transversales. En primer lugar,

con tal de fomentar el trabajo autónomo y la capacidad de análisis, se elaboró una

actividad de aprendizaje basada en la comprensión de un texto. Posteriormente, con

tal de potenciar la aplicación de los conocimientos a la práctica, se promovió la apli-

cación del aprendizaje alcanzado en esta actividad a través de una actividad basada

en el estudio de casos. Se han analizado los resultados de ambas actividades desde

el punto de vista de su impacto en el aprendizaje, y de la dedicación y opinión de los

estudiantes sobre esta metodología. Después de valorar el tiempo invertido y los

resultados obtenidos, tanto los estudiantes de grado como de postgrado consideran

que las actividades planteadas han sido útiles para su formación, han despertado su

interés y que globalmente la experiencia ha sido satisfactoria. Los resultados de esta

estrategia docente demuestran que el tipo de actividades planteadas constituyen

una herramienta útil para fomentar el aprendizaje de forma aplicada e integrada tan-

to a nivel de grado como de postgrado.

Page 85: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

85

P27- SEMINARIS PRÀCTICS MITJANÇANT L´APRENENTATGE B ASAT EN

PROBLEMES EN L´ENSENYAMENT DE LA PEDIATRIA

Noguera-Julian A, Fortuny C, Garcia JJ, Pou J

Departament de Pediatria, Hospital Sant Joan de Déu. Passeig Sant Joan de Déu 2, 08950 Esplu-

gues de Llobregat.

Introducció – En 2011, es va introduir la metodologia de l´aprenentatge basat en

problemes (ABP) en els seminaris pràctics de Pediatria als estudiants de 6è de Me-

dicina. L´ABP inverteix l'organització tradicional dels processos d'aprenentatge: pri-

mer es presenta el problema, i a partir de la delimitació d'allò que ja es coneix, s'es-

tableixen els objectius, s'identifiquen les necessitats d'aprenentatge, i es dissenya i

se segueix un pla d'actuació perquè l´aprenentatge es produeixi alhora que es resol

el problema. Prèviament, els Professors van realitzar un curs específic sobre ABP

organitzat per l´IES.

Objectius – Passat el primer curs d´aplicació de l´ABP, es pretén avaluar el grau de

satisfacció i d´aprenentatge obtinguts dels seminaris pràctics basats en l´ABP per

part dels estudiants.

Mètodes – Estudi transversal i voluntari a dos grups de 80 estudiants de 6è de Me-

dicina, de Bellvitge i l´Hospital Clínic, mitjançant una enquesta validada sobre ABP

(adaptada de Tang et al, 1997), i composada de 7 enunciats a valorar de 0 (gens

d´acord) a 10 (absolutament d´acord). Anàlisi descriptiva dels resultats.

Resultats – Van respondre el 41% dels estudiants. Globalment, els seminaris pràc-

tics basats en l´ABP es van qualificar d´interessants (nota mitjana: 6.2/10) i distrets

(7.4), i es van considerar més formatius que l´ensenyament tradicional de

l´assignatura (6.4). Es va valorar positivament la possibilitat del treball en grup (6.6).

Respecte als continguts, els enunciats “…he après MÉS…” i “…he après MILLOR…”

es van valorar amb un 5.4 i un 6.0 de nota mitjana, respectivament. Hi va haver una-

nimitat (8.4) pel que fa a la necessitat d´invertir més temps amb la metodologia ABP.

No hi ha va haver diferències entre els grups Clínic i Bellvitge.

Conclusions – Segons els resultats, la metodologia ABP no canvia l´aprenentatge

dels continguts de l´assignatura, però es valoren positivament alguns aspectes de la

dinàmica de treball amb l´alumne que considerem positius.

Page 86: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

86

P27- SEMINARIOS PRÁCTICOS MEDIANTE EL APRENDIZAJE B ASADO EN

PROBLEMAS EN LA ENSEÑANZA DE LA PEDIATRÍA

Noguera-Julian A, Fortuny C, Garcia JJ, Pou J

Departament de Pediatria, Hospital Sant Joan de Déu. Passeig Sant Joan de Déu 2, 08950

Esplugues de Llobregat.

Introducción – En 2011, se aplicó la metodología del aprendizaje basado en pro-

blemas (ABP) en los seminarios prácticos de Pediatría a los estudiantes de 6º de

Medicina. La ABP invierte la organización tradicional de los procesos de aprendizaje:

primero se presenta el problema, ya partir de la delimitación de lo que ya se conoce,

se establecen los objetivos, se identifican las necesidades de aprendizaje, y se dise-

ña y se sigue un plan de actuación, para que el aprendizaje se acompañe de la reso-

lución del problema. Previamente, los profesores realizaron un curso específico so-

bre ABP organizado por el IES.

Objetivos – Transcurrido el primer curso de aplicación del ABP, se pretende evaluar

el grado de satisfacción y de aprendizaje obtenidos de los seminarios prácticos ba-

sados en el ABP por parte de los estudiantes.

Métodos – Estudio transversal y voluntario a dos grupos de 80 estudiantes de 6º de

Medicina, de Bellvitge y el Hospital Clínic, mediante una encuesta validada sobre

ABP (adaptada de Tang et al, 1997), y compuesta de 7 enunciados a valorar de 0

(nada de acuerdo) a 10 (absolutamente de acuerdo). Análisis descriptivo de los re-

sultados.

Resultados – Respondieron el 41% de los estudiantes. Globalmente, los seminarios

prácticos basados en el ABP se calificaron de interesantes (nota media: 6.2/10) y

entretenidos (7.4), y se consideraron más formativos que la enseñanza tradicional de

la asignatura (6.4). Se valoró positivamente la posibilidad del trabajo en grupo (6.6).

Respecto a los contenidos, los enunciados "... he aprendido MÁS ..." y "... he apren-

dido MEJOR ..." se valoraron con un 5.4 y un 6.0 de nota media, respectivamente.

Hubo unanimidad (8.4) con respecto a la necesidad de invertir más tiempo con la

metodología ABP. No hubo diferencias entre los grupos Clínic y Bellvitge.

Conclusiones – Según los resultados, la metodología ABP no varía el aprendizaje

de los contenidos de la asignatura, pero se valoran positivamente algunos aspectos

de la dinámica de trabajo con el alumno que consideramos positivos.

Page 87: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

87

P28- IMPLEMENTACIÓ D’ACTIVITATS DE CARÀCTER VOLUNTA RI COM A EI-

NA DE MILLORA DE L’APRENENTATGE EN GRUPS D’ESTUDIAN TS NOMBRO-

SOS

Martín-Venegas R, Vinardell MP, Martínez V, Moran C, Cambras T, Diez A, Mitjans M

Departament de Fisiologia. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona. Av Joan XXIII,

s/n. 08028, Barcelona

Les activitats d’avaluació continuada incloses a l’assignatura de Fisiologia i Fisiopa-

tologia I del grau de Farmàcia (2011-2012) van incloure les pràctiques, realitzades al

laboratori i a l’aula del Campus Virtual UB, la lectura i comprensió d’un article en an-

glès relacionat amb aspectes de salut humana i la resolució de qüestions. Aquestes

es van avaluar al llarg del curs a través de qüestionaris realitzats de manera presen-

cial o virtual, per finalment formar part de l’avaluació acreditativa junt amb l’examen

final que inclou tot els coneixements treballats. A més, a través del Campus Virtual

UB, es van proposar activitats voluntàries referents al 45% dels continguts del temari

de l’assignatura. Les activitats proposades van ser de diferents tipus, però totes elles

van estar adreçades a afavorir l’activitat i l’assimilació activa i reflexiva del coneixe-

ment. Podem dir que són autoformatives, perquè promouen l’autonomia intel·lectual i

d’aprenentatge, però també suggerides (Lafifte i Ferrer, 1993) ja que oferim a

l’estudiant l’oportunitat de ser més actiu i responsabilitzar-se de la seva evolució (Vi-

nardell et al., 2010). La utilitat d’aquesta eina docent, s’ha avaluat a través

d’indicadors quantitatius i qualitatius, i cal destacar que els estudiants van obtenir

una qualificació mitjana superior en la part de la matèria on es va facilitar aquesta

eina d’aprenentatge, respecte a la qualificació obtinguda a la resta del temari (5,6 ±

0,1 vs 4,4 ± 0,1; p < 0,001). L’anàlisi de freqüències demostra que la corba de distri-

bució de les qualificacions es desplaça cap a la zona alta de qualificacions amb un

increment d’un 36% més d’estudiants amb notes per sobre del 6, de manera que

corrobora l’èxit d’aquestes activitats.

- Vinardell M P, Martín-Venegas R, Rodríguez-Lagunas M J, Pérez-Cano F J, Mitjans Montserrat.

Avaluació de l’aprenentatge a través d’activitats de reforç voluntàries al campus virtual. CIDUI, 2010.

- Laffite RM, Ferrer V. La planificació de la docència universitàri. Universitat de Barcelona, 1993

Page 88: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

88

P28- IMPLEMENTACIÓN DE ACTIVIDADES DE CARÁCTER VOLU NTARIO CO-

MO HERRAMIENTA DE APRENDIZAJE EN GRUPOS DE ESTUDIAN TES NUME-

ROSOS

Martín-Venegas R, Vinardell MP, Martínez V, Moran C, Cambras T, Diez A, Mitjans

M

Departament de Fisiologia. Facultat de Farmacia. Universitat de Barcelona. Av Joan XXIII, s/n. 08028,

Barcelona

Las actividades de evaluación continua de la asignatura de Fisiología y Fisiopatolo-

gía I del grado de Farmacia (2011-2012) incluyeron las prácticas, realizadas en el

laboratorio y en el aula del Campus Virtual UB, la comprensión de un artículo en in-

glés y la resolución de cuestiones. Estas se evaluaron a través de cuestionarios rea-

lizados de manera presencial o virtual, para finalmente formar parte de la evaluación

acreditativa junto con el examen final que incluye todo los conocimientos trabajados.

Además, a través del Campus Virtual UB, se propusieron actividades voluntarias re-

ferentes al 45% del temario de la asignatura. Las actividades propuestas fueron de

diferentes tipos, pero todas ellas estuvieron dirigidas a favorecer la actividad y la

asimilación activa y reflexiva del conocimiento. Podemos decir que son autoformati-

vas, porque promueven la autonomía intelectual y de aprendizaje, pero también su-

geridas (Lafifte y Ferrer, 1993) ya que ofrecemos al estudiante la oportunidad de ser

más activo y responsabilizarse de su evolución (Vinardell et al., 2010). La utilidad de

esta herramienta docente se ha evaluado a través de indicadores cuantitativos y

cualitativos, y cabe destacar que los estudiantes obtuvieron una calificación media

superior en la parte de la materia donde se facilitó esta herramienta de aprendizaje,

respecto a la calificación obtenida en el resto del temario (5,6 ± 0,1 vs 4,4 ± 0,1, p

<0,001). El análisis de frecuencias demuestra que la curva de distribución de las cali-

ficaciones se desplaza hacia la zona alta de calificaciones con un incremento de un

36% más de estudiantes con notas por encima del 6, de manera que corrobora el

éxito de estas actividades.

- Vinardell M P, Martín-Venegas R, Rodríguez-Lagunas M J, Pérez-Cano F J, Mitjans Montserrat.

Avaluació de l’aprenentatge a través d’activitats de reforç voluntàries al campus virtual. CIDUI, 2010.

- Laffite RM, Ferrer V. La planificació de la docència universitàri. Universitat de Barcelona, 1993.

Page 89: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

89

P29- PLANIFICAR LA FORMACIÓN DE POSTGRADO RESPECTO A LOS CUI-

DADOS DEL PACIENTE CRÍTICO

Moreno MC, Jerez JA, Andreu L

Dpt. d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica. Escola Universitària d’Infermeria. Universitat de

Barcelona. C/ Feixa Llarga s/n. 08907. L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona.

Introducción – La planificación modular en cursos de postgrado de enfermería in-

tensiva, siguiendo la normativa del Espacio Europeo de Educación Superior, se debe

tener en cuenta la falta de homogeneidad en los conocimientos previos de los asis-

tentes, y las diferentes preferencias formativas. Uno de los criterios de calidad que

deben contemplarse en la organización de los contenidos del programa, es el interés

que tienen los participantes por determinados temas con el fin de adecuar la planifi-

cación del contenido docente a cada módulo formativo.

Objetivos – Conocer las prioridades formativas de los alumnos de postgrado en re-

lación a los cuidados de enfermería al enfermo crítico.

Material y método – Estudio descriptivo transversal, realizado en el Master sobre

Cuidados de Enfermería al Enfermo Crítico de la Universidad de Barcelona. La

muestra fue de 180 alumnos y la recogida de datos se realizó mediante un cuestio-

nario que evaluaba la temática ofertada durante los cursos académicos 2010-2011 y

2011-2012. Se plantearon 23 temas, de los cuales los participantes seleccionaron

10; 5 considerados de mayor interés y 5 considerados de menor relevancia.

Resultados – La máxima prioridad de los alumnos fue la monitorización hemodiná-

mica y la ventilación mecánica (44,4%) que se encontraban en el módulo de abor-

daje general al enfermo crítico. El 25% piensan que los módulos de alteraciones

cardiorrespiratorias son básicos en la formación. Por el contrario, el 51,1% de los

alumnos consideran el tema de aspectos legales como el de menor interés, seguido

de la investigación (48,8%) y de los aspectos psicológicos (22,2%).

Conclusiones – Los profesionales que realizan cursos de cuidados de enfermería al

paciente crítico, priorizan el conocimiento sobre aspectos asistenciales básicos y

sobre técnicas concretas además del manejo de alteraciones físicas complejas. Por

otra parte, se observa un notable desinterés por temas de menor relación directa con

la atención inmediata.

Page 90: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

90

P30- VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ CONTINUADA A L’ASSIGN ATURA DE FI-

SIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA III DEL GRAU DE FARMÀCIA

Pelegrí C, Martín-Venegas R, Moreno JJ, Rabanal M, Pérez-Bosque A, Vilaplana J,

Ferrer R

Departament de Fisiologia, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona, Av. Joan XXIII s/n, 08028

Barcelona.

L’assignatura Fisiologia i Fisiopatologia III del Grau de Farmàcia es cursa durant el

1r semestre del 3r curs, amb posterioritat a les assignatures Fisiologia i Fisiopatolo-

gia I i II, i inclou continguts de les matèries d’anatomia, fisiologia i fisiopatologia cor-

responents als sistemes respiratori, renal, endocrí i reproductor, així com els meca-

nismes de termoregulació. Aquesta assignatura es va començar a impartir el curs

2010-2011. Ja en aquell curs es va dissenyar i aplicar una estratègia d’avaluació

continuada la qual havia de permetre, a més d’avaluar coneixements i habilitats rela-

cionats amb els continguts propis de l’assignatura, avaluar competències transver-

sals com són la capacitat dels alumnes per analitzar i interpretar un text científic en

anglès, buscar informació relacionada amb aquest text i relacionar el seu contingut

amb coneixements adquirits en les assignatures anteriors. Amb la finalitat de millorar

el procés d’aprenentatge s’han anat redefinint anualment les activitats d’avaluació a

partir dels resultats obtinguts a l’avaluació acreditativa i d’una enquesta d’opinió

adreçada als estudiants. Aquestes enquestes aporten informació sobre què pensen

els estudiants de cadascuna de les activitats de l’avaluació continuada, i permet mo-

dificar-les o plantejar-ne de noves. En general, les activitats d’avaluació proposades

han estat molt ben acceptades i valorades per part dels estudiants, tan pel que fa al

contingut com pel seu plantejament i realització. En el present estudi s’analitzen les

dades recollides en les enquestes d’opinió dels estudiants i es fa una valoració de

les millores introduïdes en les diferents activitats d’avaluació.

Page 91: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

91

P30- VALORACIÓN DE LA EVALUACIÓN CONTINUADA EN LA A SIGNATURA

DE FISIOLOGÍA Y FISIOPATOLOGÍA III DEL GRADO DE FAR MACIA

Pelegrí C, Martín-Venegas R, Moreno JJ, Rabanal M, Pérez-Bosque A, Vilaplana J,

Ferrer R

Departament de Fisiologia, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona, Av. Joan XXIII s/n, 08028

Barcelona.

La asignatura Fisiología y Fisiopatología III del Grado de Farmacia se cursa durante

el 1er semestre del 3er curso, con posterioridad a las asignaturas Fisiología y Fisio-

patología I y II, e incluye contenidos de las materias de anatomía, fisiología y fisiopa-

tología correspondientes a los sistemas respiratorio, renal, endocrino y reproductor,

así como los mecanismos de termorregulación. Esta asignatura se empezó a impar-

tir el curso 2010-2011. Ya en aquel curso se diseñó y aplicó una estrategia de eva-

luación continuada la cual debía permitir, además de evaluar conocimientos y habili-

dades relacionados con los contenidos propios de la asignatura, evaluar competen-

cias transversales como son la capacidad de los alumnos para analizar e interpretar

un texto científico en inglés, buscar información relacionada con este texto y relacio-

nar su contenido con conocimientos adquiridos en las asignaturas anteriores. Con el

fin de mejorar el proceso de aprendizaje se han ido redefiniendo anualmente las ac-

tividades de evaluación a partir de los resultados obtenidos en la evaluación acredi-

tativa y de una encuesta de opinión dirigida a los estudiantes. Estas encuestas apor-

tan información sobre qué piensan los estudiantes de cada una de las actividades de

la evaluación continua, y permite modificarlas o plantear otras nuevas. En general,

las actividades de evaluación propuestas han sido muy bien aceptadas y valoradas

por parte de los estudiantes, tanto en lo referente al contenido como por su plantea-

miento y realización. En el presente estudio se analizan los datos recogidos en las

encuestas de opinión de los estudiantes y se hace una valoración de las mejoras

introducidas en las diferentes actividades de evaluación.

Page 92: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

92

P31- IMPLANTACIÓN DE LA ASIGNATURA DE “INTRODUCCIÓN A LA CLÍNICA

PODOLÓGICA” EN EL GRADO DE PODOLOGÍA

de Planell E, Novel V, Prats B.

Departament de Podologia. EUI-Podologia. Pavelló de Govern 1ªpl. Feixa Llarga s/n 08907

L’Hospitalet.

Introducción – La Diplomatura de Podología se caracterizaba porque los alumnos

pasaban directamente de realizar prácticas de laboratorio preclínicas en el primer

semestre del segundo año a llevar a cabo práctica asistencial sin un conocimiento y

experiencia suficiente en el funcionamiento de la clínica.

Con la puesta en marcha del grado, se implantó la asignatura de Introducción a la

clínica podológica (primer semestre del tercer año), cuyo fin es hacer de puente en-

tre las prácticas de laboratorio preclínicas (segundo semestre del segundo año) y la

incorporación asistencial (segundo semestre del tercer año).

Objetivo – Valorar la implantación de la asignatura de Introducción a la clínica podo-

lógica en el grado de Podología y su repercusión en la actividad asistencial de alum-

no.

Metodología – Se ha llevado a cabo una encuesta entre los alumnos matriculados

en la asignatura de Introducción a la Clínica Podológica del curso académico 2011-

12.

Resultados – Los resultados preliminares serán expuestos teniendo en cuenta cada

uno de los ítems.

Conclusiones – Mediante la incorporación de esta asignatura se consigue que el

nivel de excelencia en la actividad asistencial por parte del alumno sea plena y la

disminución del nivel de ansiedad.

Page 93: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

93

P32- APRENDIZAJE DE ANATOMÍA TOPOGRÁFICA MAXILOFACI AL MEDIANTE

ANÁLISIS DE IMÁGENES DE DISECCIÓN POR PLANOS INCLUY ENDO PLAN-

TEAMIENTOS CLÍNICOS Y QUIRÚRGICOS PARA ESTUDIANTES DE ODONTO-

LOGÍA

Valdivia-Gandur I1, Sanchez-Bizjak R1, Carvalho-Lobato P2, Tallón-Walton V2, Man-

zanares-Céspedes MC2

1U. Antofagasta-Chile. 2U. Anatomía-Bellvitge, HUBc.

Debido a que el conocimiento de la anatomía maxilofacial se adquiere en etapas

tempranas de la formación, es decisivo evaluar su impacto para el ulterior desarrollo

de las asignaturas clínicas odontológicas. Material y Métodos – En una primera

etapa se realizaron actividades teóricas de estudio de la anatomía topográfica de la

articulación temporomandibular (ATM) para estudiantes de primero de Odontología

de la Universidad de Antofagasta-Chile, generando el “Elemento preexistente de la

estructura cognitiva”. Tras 45 días, se proyectaron a los mismos estudiantes imáge-

nes obtenidas de la disección de ATMs humanas realizadas en la UB. Durante la

proyección, se introdujeron conceptos básicos del acceso quirúrgico a la articulación

temporomandibular, y, para inducir la “memoria comprensiva y un aprendizaje signi-

ficativo”, se discutieron mediante participación activa individual y grupal, las estructu-

ras anatómicas en riesgo en los procedimientos explicados. La evaluación de la acti-

vidad se basó en: apreciación respecto al material mostrado; valoración cuantitativa

y subjetiva de la capacidad para recordar y aplicar conceptos anatómicos teóricos;

valoración de la pertinencia de la actividad. Resultados – Los parámetros de eva-

luación objetiva indican una valoración positiva de la actividad. Algunos estudiantes

consideran que esta actividad debería ser aplicada, a manera de recordatorio previo

a las asignaturas clínico-quirúrgicas. Subjetivamente, la participación lograda es len-

ta al comienzo de la actividad y mejora considerablemente hacia el final de la misma.

Discusión – Se muestra una actividad con interesantes observaciones sobre la acti-

tud de aprendizaje de los estudiantes de Odontología de nivel básico y se discute su

pertinencia en el aprendizaje de la anatomía bucodental.

Page 94: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

94

P33- EVALUACIÓN CONTINUADA EN ODONTOLOGÍA CON SISTEMAS D E

RESPUESTA AUTOMÁTICOS

Berástegui E, Caudevila C

Facultad de Odontología-UB, c/ Feixa Llarga, s/n. Pabellón de Gobierno, despacho 2.6. 08907 Hospi-

talet de Llobregat. [email protected]

Introducción – La evaluación continuada no es nueva en odontología ya que siem-

pre se han evaluado los estudiantes de forma continuada sobre todo en sus compe-

tencias prácticas. Actualmente hemos introducido un sistema de evaluación conti-

nuada como proyecto de innovación docente en las prácticas de laboratorio.

Objetivos – Implementar un método de evaluación continuada con clickers de res-

puesta automáticos y valorar las ventajas del método.

Material y métodos – En el curso 2011-12 se ha llevado a cabo con 105 estudian-

tes una experiencia docente innovadora de evaluación continuada con el sistema

EDUCLICK en el laboratorio de prácticas de Operatoria Dental preclínicas. Cada día

de la semana durante 3 horas y un semestre, se realizan las prácticas en 5 grupos

diferentes de 21 estudiantes cada uno. Cada día de prácticas se responden 10 pre-

guntas de respuesta de tipo múltiple con 4 respuestas cada una y una sóla válida.

Posteriormente se realizó una encuesta a los estudiantes para validar el método.

Resultados – Se archivaron las respuestas y se analizaron los resultados. Las cali-

ficaciones se incorporaron en la evaluación continuada del estudiante. La encuesta a

los estudiantes demostró la validez del sistema Educlick.

Conclusiones – La puesta en marcha de estrategias TIC de evaluación continuada

induce a la mejora de los aprendizajes, de la calidad y el rendimiento académico del

estudiante estimulando el estudio de forma continuada y facilita la integración del

equipo docente implicado

Page 95: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

95

P34- CONÈIXER ELS ESTUDIANTS PER A MILLORAR LA DOCÈ NCIA: HÀBITS

D’ESTUDI I D’OCI DELS ESTUDIANTS DE FARMÀCIA DE LA UB

Pujol Cubells M

Departament de Fisicoquímica. Facultat de Farmàcia. Av. Joan XXIII sn 08028 Barcelona

En educació superior, l’estudiant no només es prepara per a l’obtenció d’un títol que

li permeti accedir al món professional, és un moment en què aprèn a ser autònom

emocional i econòmicament, aprèn a conviure amb gent d’orígens i classe diferents, i

es desenvolupa com a persona.

Conèixer l’opinió dels estudiants en moments cabdals de la seva vida universitària

és, en tot cas, interessant. Dos moments, especialment significatius, són l’any de

l’arribada, quan són estudiants de nou ingrés i l’any en que finalitzen els estudis, a

punt d’obtenir el títol. Entre aquests dos moments, s’ha produït una transformació en

molts aspectes que els ha permès adquirir competències que, sens dubte, els ha fet

créixer com a persones.

Es presenta l’estudi realitzat a la Facultat de Farmàcia de la UB. Es va prendre com

a punt de partida la gestió del temps per a iniciar la reflexió sobre els seus hàbits i

preferències d’estudi i oci i com influencien el seu rendiment, primer amb estudiants

de nou ingrés i, passats cinc anys, quan la mateixa comunitat d’estudiants estaven a

punt de finalitzar els estudis, es va repetir per tal de conèixer els canvis que havien

tingut lloc i com ho havien percebut els protagonistes.

La metodologia escollida per al desenvolupament de la recerca és qualitativa, carac-

terística de la perspectiva fenomenològica. Per a la recollida de dades, les tècniques

emprades van estar: l’entrevista en profunditat en el context d’un treball de camp

realitzat amb nois i noies estudiants de Farmàcia i una enquesta sobre hàbits i prefe-

rències d’estudi i d’esbarjo.

El model d’anàlisi, es va centrar en l’anàlisi comparativa dels continguts de

l’enquesta sobre hàbits d’estudi i d’oci i de l’anàlisi en profunditat del contingut de les

entrevistes realitzades.

Els resultats van permetre veure diferències entre sexes, llocs de procedència, llocs

de residència al llarg del curs tant en els hàbits d’estudi com en els gustos o prefe-

rències d’esbarjo i el procés transformador de la Universitat.

Page 96: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

96

P34- CONOCER A LOS ESTUDIANTES PARA MEJORAR LA DOCE NCIA: HÁBITOS

DE ESTUDIO Y DE OCIO DE LOS ESTUDIANTES DE FARMACIA DE LA UB

Pujol Cubells M

Departamento de Fisicoquímica. Facultad de Farmacia. Av. Joan XXIII sn 08028 Barcelona

En educación superior, el estudiante no sólo se prepara para la obtención de un títu-

lo que le permita acceder al mundo profesional, es un momento en que aprende a

ser autónomo emocional y económicamente, aprende a convivir con gente de oríge-

nes y clase diferentes, y se desarrolla como persona.

Conocer la opinión de los estudiantes en momentos cruciales de su vida universitaria

es, en todo caso, interesante. Dos momentos, especialmente significativos son el

primer año, cuando ingresan, y el año en que finalizan los estudios, a punto de obte-

ner el título. Entre estos dos momentos, se ha producido una transformación en mu-

chos aspectos que les ha permitido adquirir competencias que, sin duda, les ha

hecho crecer como personas.

Se presenta el estudio realizado en la Facultad de Farmacia de la UB. Se tomó co-

mo punto de partida la gestión del tiempo para iniciar la reflexión sobre sus hábitos y

preferencias de estudio y ocio y como influencian su rendimiento, primero con estu-

diantes de nuevo ingreso y, pasados cinco años, cuando la misma comunidad esta-

ba a punto de finalizar los estudios, se repitió para conocer los cambios que habían

tenido lugar y cómo lo habían percibido los protagonistas.

La metodología elegida para el desarrollo de la investigación es cualitativa, caracte-

rística de la perspectiva fenomenológica. Para la recogida de datos, las técnicas

empleadas fueron: la entrevista en profundidad en el contexto de un trabajo de cam-

po realizado con estudiantes de Farmacia y una encuesta sobre hábitos y preferen-

cias de estudio y ocio.

El modelo de análisis, se centró en el análisis comparativo de los contenidos de la

encuesta y del análisis en profundidad del contenido de las entrevistas realizadas.

Los resultados permitieron ver diferencias entre sexos, lugares de procedencia, luga-

res de residencia a lo largo del curso tanto en los hábitos de estudio como preferen-

cias de ocio y el proceso transformador de la Universidad.

Page 97: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

97

P35- DISSENY I IMPLANTACIÓ D’UNA NOVA PRÀCTICA INFO RMÀTICA PER

PROMOURE L’APRENENTATGE ACTIU DE L’ASSIGNATURA DE M ICROBIO-

LOGIA II

Farfán M, Marqués AM, Fusté MC

Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barce-

lona, Av. Joan XXIII s/n, 08028 Barcelona.

En l’adaptació de les titulacions universitàries a l’Espai Europeu d’Educació Superior

(EEES), cada cop té més importància l’adquisició de competències per part de

l’alumne utilitzant les noves tecnologies de la informació. En aquest context, vàries

professores de l’assignatura de Microbiologia II, obligatòria de tercer curs del Grau

de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, han dissenyat una innovadora pràctica

presencial utilitzant eines informàtiques, per complementar la docència teòrica i pro-

moure l’aprenentatge actiu de l’alumne d’un bloc important de l’assignatura.

En aquest treball es descriu el procés de disseny i implantació d’aquesta nova pràc-

tica de ‘Filogènia molecular de bacteris’, que pretén que l’alumne obtingui un conjunt

de seqüències del gen 16S rRNA d’una base de dades de seqüències biològiques

(GenBank) i construeixi un arbre filogenètic que mostri les relacions evolutives entre

diferents bacteris mitjançant un programa bioinformàtic (MEGA5). La pràctica s’ha

dissenyat com un conjunt de tres exercicis consecutius: 1- Cerca i obtenció de se-

qüències de la base de dades, 2- Alineament múltiple de seqüències, 3- Construcció

d’un arbre filogenètic i càlcul de la matriu de distàncies. S’ha redactat un guió dirigit a

l’alumne per facilitar-li el desenvolupament de la pràctica i perquè pugui anotar els

resultats obtinguts. També s’ha realitzat una formació específica als professors res-

ponsables de la pràctica sense coneixements previs de bioinformàtica i de biologia

molecular.

Aquesta nova pràctica d’ordinador, que s’ha inclòs en la setmana de docència pràc-

tica obligatòria, ha estat experimentada per primera vegada per tots els alumnes ma-

triculats en aquesta assignatura durant el primer quadrimestre del curs acadèmic

2012-13. Després de la seva realització, els alumnes han valorat aquest nou recurs

docent mitjançant una enquesta anònima, en la qual valoren els diferents aspectes

de la mateixa i suggereixen possibles millores.

Page 98: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

98

P35- DISEÑO E IMPLANTACIÓN DE UNA NUEVA PRÁCTICA IN FORMÁTICA

PARA PROMOVER EL APRENDIZAJE ACTIVO DE LA ASIGNATUR A DE MI-

CROBIOLOGÍA II

Farfán M, Marqués AM, Fusté MC

Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barce-

lona, Av. Joan XXIII s/n, 08028 Barcelona.

En la adaptación de las titulaciones universitarias al Espacio Europeo de Educación

Superior (EEES), cada vez cobra mayor importancia la adquisición de competencias

por parte del alumno utilizando las nuevas tecnologías de la información. En este

contexto, varias profesoras de la asignatura de Microbiología II, obligatoria de tercer

curso del Grado de Farmacia de la Universidad de Barcelona, han diseñado una in-

novadora práctica presencial utilizando herramientas informáticas, para complemen-

tar la docencia teórica y promover el aprendizaje activo del alumno de un bloque im-

portante de la asignatura.

En este trabajo se describe el proceso de diseño e implantación de esta nueva prác-

tica de ‘Filogenia molecular de bacterias’, que pretende que el alumno obtenga un

conjunto de secuencias del gen 16S rRNA de una base de datos de secuencias bio-

lógicas (GenBank) y construya un árbol filogenético que muestre las relaciones evo-

lutivas entre diferentes bacterias mediante un programa bioinformático (MEGA5). La

práctica se ha diseñado como un conjunto de tres ejercicios consecutivos: 1- Bús-

queda y obtención de secuencias de la base de datos, 2- Alineamiento múltiple de

secuencias, 3- Construcción de un árbol filogenético y cálculo de la matriz de distan-

cias. Se ha redactado un guión dirigido al alumno para facilitarle el desarrollo de la

práctica y para que pueda anotar los resultados obtenidos. También se ha realizado

una formación específica a los profesores responsables de la práctica sin conoci-

mientos previos de bioinformática y de biología molecular.

Esta nueva práctica de ordenador, que se ha incluido en la semana de docencia

práctica obligatoria, ha sido experimentada por primera vez por todos los alumnos

matriculados en esta asignatura durante el primer cuatrimestre del curso académico

2012-13. Tras su realización, los alumnos han valorado este nuevo recurso docente

mediante una encuesta anónima, en la que valoran los distintos aspectos de la mis-

ma y sugieren posibles mejoras.

Page 99: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

99

P36- ENFRENTARSE A LA REALIDAD ASISTENCIAL. EVALUAC IÓN DE UNA

ACTIVIDAD PRÁCTICA

Isla P1, López C1, Rigol A1, Borras JM2, 3, Guanter L2, Gil FL2, Julve M4, Fernández

E2, 3

1: EUI, Universitat Barcelona. 2: Institut Català d’Oncologia. 3: Facultat de Medicina, Universitat de

Barcelona. 4: Hospital Universitari de Bellvitge.

Los estudios de Grado de medicina incluyen contenidos de antropología de la salud

en la asignatura de “Introducción a la salud” de primer curso. Se imparten 11 horas y

los estudiantes realizan una entrevista de carácter cualitativo a un paciente hospitali-

zado. Para ello, reciben 2,5 h. de formación específica (1 h. teórica y 1,5 h. de semi-

nario).

Objetivo – Evaluar la utilidad formativa de esta actividad.

Método – Se suministró un cuestionario anónimo a los estudiantes (cursos 2010-11

y 2011-12) para evaluar el proceso (puntuación 1-10) y los resultados (preguntas

abiertas). Se realizó un análisis descriptivo y se construyeron categorías con las res-

puestas cualitativas.

Resultados – Respondieron 111 estudiantes (67,3% de los que realizaron la prácti-

ca). Las puntuaciones medias fueron: satisfacción: 9,1; importancia de la información

obtenida: 8,2; utilidad formativa: 8,1; utilidad del guión: 7,5; capacidad comunicativa:

7,9; esfuerzo realizado: 8,3; conveniencia para seguir realizándola: 9,4. El 76,6% de

los estudiantes consideraron que la atención sanitaria es buena pero el 53,3% opinó

que debería mejorar la relación médico/paciente. Los aspectos más valorados de

esta actividad fueron aprender a ser empáticos (32,6%), percibir diferencias entre la

visión médica y la de los pacientes (11%) y ser capaces de valorar el esfuerzo del

paciente y sus estrategias de afrontamiento (11%). Para los estudiantes lo más rele-

vante de la experiencia fue la oportunidad de relacionarse con un paciente y sentirse

un futuro profesional de la medicina.

Conclusiones – Esta actividad se ha mostrado útil para enfrentar al estudiante con

la experiencia de padecimiento y reflexionar sobre el carácter humanista y ético de la

medicina, como pretende la asignatura, en general, y el bloque de antropología de la

salud, en particular. La medicina no consiste sólo en aplicar conocimientos científi-

cos, sino que también exige abordar a las personas holísticamente, con su subjetivi-

dad, su sufrimiento y su entorno sociocultural.

Page 100: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

100

P37- GRADO DE SATISFACCIÓN CON LAS PRÁCTICAS DE MOD ELOS ÓSEOS

EN LOS ESTUDIANTES DE CIRUGÍA PODOLÓGICA

de Planell E, Novel V, Giralt E

Departament de Podologia. EUI-Podologia. Pavelló de Govern 1ªpl. Feixa Llarga s/n 08907

L’Hospitalet.

Introducción – La asignatura obligatoria de Cirurgia Podològica II que se imparte en

el grado de Podología presenta su mayor parte lectiva en la presentación de técni-

cas quirúrgicas las cuales tras ser explicadas, se refuerzan mediante imágenes y

clips, si bien se detectó que el alumno no siempre visualizaba las traslaciones o

transposiciones resultantes de las técnicas realizadas. Esta ausencia de asimilación

tridimensional repercutía en las prácticas clínicas llevadas a cabo en los quirófanos

del Hospital Podológico, ya que el alumno no siempre entendía la técnica quirúrgica

osteoarticular in situ.

Objetivo – Valorar la utilización de modelos óseos de resina en el laboratorio duran-

te las prácticas de técnicas quirúrgicas para la total comprensión de las osteotomías,

traslaciones y transposiciones de fragmentos óseos.

Metodología: Se ha llevado a cabo una encuesta entre los alumnos matriculados en

la asignatura de Cirurgia Podològica II del curso académico 2011-12.

Resultados – Los resultados preliminares serán expuestos teniendo en cuenta cada

uno de los ítems.

Conclusiones – La utilización de modelos óseos de resina a nivel práctico-docente

aumenta el nivel de comprensión por parte de los alumnos de las técnicas quirúrgi-

cas osteoarticulares, consiguiendo un mejor aprendizaje y mejor disposición a la

hora de afrontar la actividad clínica asistencial en quirófano.

Page 101: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

101

P38- REFLEXIONS DELS ESTUDIANTS RESPECTE AL SEU APR ENENTATGE

EN ELS CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP)

Solà M, Fabrellas N, Pulpón AM, Sancho R, Olivé E

Escola d’Infermeria Universitat Barcelona. Feixa Llarga, s/n Hospitalet de Ll.

Introducció – En el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i dins dels

estudis de Grau d’Infermeria, la importància de les pràctiques radica en que l’alumne

pot situar els aprenentatges teòrics dins d’un marc real; així mateix es fomenta

l’anàlisi crític dins de l’àmbit d’actuació. Durant la realització de les practiques clíni-

ques als CAPs es demana a l’alumnat que faci per escrit una reflexió del seu apre-

nentatge. Es pretén que l’estudiant prengui consciència del seu procés

d’aprenentatge i mantingui un compromís amb la formació per millorar l’adquisició de

les seves habilitats professionals.

Objectius – Conèixer com valoren els estudiants les seves pràctiques al CAP. Valo-

rar les reflexions d’aprenentatge que destaca l’alumnat en el seu primer contacte a

l’àmbit de l’atenció primària (AP).

Metodologia – Àmbit: 25 CAP. Disseny: descriptiu i transversal. Subjectes: 470 es-

tudiants que van cursar l’assignatura d’Estades Clíniques a l’any acadèmic 2011-12 i

primer semestre del 2012-13. Instrument: fulls de registre complimentats per

l’alumnat. Anàlisi: descriptiu i qualitatiu.

Resultats – Els alumnes valoren positivament l’experiència i es mostren sorpresos

sobre el treball que porten a terme les infermeres a l’àmbit de l’AP, tant pel que fa a

la diversitat de les seves activitats com per l’autonomia de que disposen. Destaquen

que el seu aprenentatge s’incrementa al combinar els coneixements teòrics amb el

que veuen i experimenten diàriament. Senten que guanyen confiança dia a dia i que

aprenen a prioritzar i actuar amb més desimboltura. Ressalten la importància de

l’adquisició en l’habilitat per reconduir l’entrevista clínica i les tècniques de negocia-

ció com eines claus del treball infermer a l’AP.

Conclusions – Les estades als CAPs faciliten el coneixement de la pràctica en un

camp desconegut pels estudiants. L’apropament de la teoria a la pràctica, conforma i

acosta els coneixements a la realitat professional. Aprenen de la seva pròpia pràcti-

ca i reflexionen en l’acció, doncs aquest exercici haurà d’estar present al llarg de tota

la seva vida professional.

Page 102: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

102

P38- REFLEXIONES DE LOS ESTUDIANTES RESPECTO A SU A PRENDIZAJE

EN LOS CENTROS DE ATENCIÓN PRIMÁRIA (CAP)

Solà M, Fabrellas N, Pulpón AM, Sancho R, Olivé E

Escola d’Infermeria Universitat Barcelona. Feixa Llarga, s/n Hospitalet de Ll.

Introducción – En el marco del Espacio Europeo de Enseñanza Superior y dentro

de los estudios de Grado de Enfermería, la importancia de las prácticas radica en

que el alumno pueda situar los aprendizajes teóricos dentro de un marco real; así

mismo se fomenta el análisis crítico dentro del ámbito de actuación. Durante la reali-

zación de las prácticas clínicas en los CAPs se pide al alumnado que haga por escri-

to una reflexión de su aprendizaje. El aprendizaje reflexivo pretende que el estudian-

te tome conciencia de su propio proceso de aprendizaje y mantenga un compromiso

activo con su formación para mejorar la adquisición de sus habilidades profesiona-

les.

Objetivos – Conocer cómo valoran los estudiantes las sus prácticas en el CAP. Va-

lorar las reflexiones de aprendizaje que destaca el alumno en su primer contacto con

el ámbito de la atención primaria (AP).

Metodología – Ámbito: 25 CAPs. Diseño: descriptivo transversal. Sujetos: 470 es-

tudiantes que cursaron la asignatura d’Estades Clínicas en el año académico 2011-

12 y primer semestre del 2012-13. Instrumento: hojas de registro complementados

por el alumnado. Análisis: descriptivo y cualitativo.

Resultados – Los alumnos valoran positivamente la experiencia y se muestran sor-

prendidos por el trabajo, la diversidad de actividades y la autonomía de que dispo-

nen las enfermeras en el ámbito de la AP. Destacan que su aprendizaje se incre-

menta al combinar los conocimientos teóricos con lo que ven y experimentan di-

ariamente. Sienten que ganan confianza día a día y que aprenden a priorizar y ac-

tuar con más desenvoltura. Resaltan la importancia de la adquisición de habilidades

para reconducir la entrevista clínica y las técnicas de negociación como herramien-

tas claves del trabajo enfermero en AP.

Conclusiones – Las estancias en los CAPs facilitan el conocimiento de la práctica

en un campo desconocido para los estudiantes. La aproximación de la teoría a la

práctica, conforma y acerca los conocimientos a la realidad profesional. Aprenden de

su propia práctica y reflexionan en la acción, pues éste ejercicio tendrá que estar

presente a lo largo de toda su vida profesional.

Page 103: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

103

P39- EVALUACIÓN DEL PRACTICUM EN INDUSTRIA DE MASTE R UNIVERSI-

TARIO DE INVESTIGACIÓN, DESARROLLO Y CONTROL DE MED ICAMENTOS

García L 1, Egea MA 1, Calpena A 2, González E 1, Fernández F 2, Bielsa R 1, Espina

M 1, Gamisans F 1, Garcia-Celma MJ 1, Morral G 1, Nikolic S 1, Salvadó MA 1, Souto

E 1, Valls O 1, Vega E 1, Oliva M 2, Bel E 2, Boix A 2, Clarés B 2, Colom H 2, Escribano

E 2, Esteva J 2, Flo A 2, Garduño ML 2, Lauroba J 2, March MA 2, Martin MP 2, Del

Pozo A 2, Peraire C 2

1GIDAIF (GIDCUB-11/34). 2 e-GALENICA (GIDCUB-11/EGA). Facultat de Farmàcia. Universitat de

Barcelona. Joan XXIII s/n. 08028. Barcelona.

El principal objetivo de este estudio, que forma parte del proyecto REDICE2010, fue

evaluar el practicum de industria del Máster Universitario de Investigación, Desarro-

llo y Control de Medicamentos, que se imparte en la Facultad de Farmacia de la UB

y su repercusión en las asignaturas relacionadas.

Dado que este período de prácticas, que se realiza en una industria del sector far-

macéutico o afín, debe proporcionar al alumnado competencias y habilidades que

les capacitan para la actividad profesional, se ha recabado la opinión tanto de los

estudiantes (actuales y egresados del máster) como de los tutores de la industria y

de la universidad y de expertos en el sector industrial y académico que aportan su

visión sobre la formación idónea de los alumnos para afrontar con éxito los retos pro-

fesionales, a fin de detectar debilidades formativas en el máster y establecer meca-

nismos de mejora.

- Las mesas redondas con expertos, los informes de los tutores de la industria y

las encuestas a los estudiantes han puesto de relieve debilidades en la aplicación

práctica de los conocimientos teóricos de determinadas materias que se han

subsanado mediante la implementación de prácticas

- El 97% de los estudiantes prefieren realizar estas prácticas en el área de I+D o

control y consideran adecuada la formación recibida por la empresa y el sistema

de evaluación.

- Se ha evaluado, así mismo la evolución de aquellas habilidades, actitudes y

destrezas de los estudiantes de mayor repercusión en su inserción laboral.

Page 104: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

104

P40- VALORACIÓ DE L’ÚLTIMA EDICIÓ DEL PRÀCTICUM DE LLICENCIATURA

DE LA FACULTAT DE PSICOLOGIA: REPTES PER A LES PRÀC TIQUES EN

CENTRES DEL GRAU

Guilera G1, Carreras MV1,2

1 Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament, Facultat de Psicologia,

Universitat de Barcelona – Passeig de la Vall d’Hebrón, 171, 08035 Barcelona. 2 Vicedega-

nat de Qualitat, Organització i Comunicació, Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona

– Passeig de la Vall d’Hebrón, 171, 08035 Barcelona

En aquest estudi es presenten les respostes a l’enquesta de valoració del Pràcticum

de llicenciatura de Psicologia emeses pels alumnes que cursaren l’última edició

d’aquesta assignatura. Dels 457 matriculats, 115 (25,16%) han respost al qüestionari

a través del Campus Virtual. En relació a les hores de dedicació, es constata que

l’àrea de Treball i Organitzacions és l’àrea en què l’alumnat ha invertit més hores;

concretament un 31,3% assenyala invertir-hi més de 300 hores. La majoria de

l’alumnat (53,0%) considera que el nombre d’hores realitzades durant el Pràcticum

ha estat adequat; tanmateix, un 50,8% dels alumnes de Clínica demanen augmentar

el nombre d’hores de dedicació.

Les activitats més freqüentment realitzades per l’alumnat de Pràcticum han estat

l’administració de tests, proves o instruments d’avaluació (29,6%) i la realització

d’entrevistes (21,7%). L’alumnat ha puntuat amb una nota més elevada l’adquisició

de noves habilitats (M= 7,56; DT= 2,593) quan se’ls preguntava sobre si la realitza-

ció del Pràcticum ha suposat un increment de nous coneixements. Un 77,4% de

l’alumnat afirma que el centre on va cursar el Pràcticum no els va proporcionar feina.

Tanmateix, un 50,0% considera que la realització del Pràcticum els serveix per in-

corporar-se al món laboral. En promig, la satisfacció global de l’alumnat amb

l’assignatura del Pràcticum ha estat elevada (M= 7,86; DT= 2,424). S’observa un

grau de satisfacció lleugerament superior amb el tutor de centre (M= 8,14; DT=

2,449) en comparació al tutor de facultat (M= 7,17; DT= 2,868). En definitiva, la valo-

ració de l’última edició del Pràcticum de llicenciatura és positiva, tot i que també

planteja nous reptes de millora per a les Pràctiques en centres del grau de Psicolo-

gia.

Page 105: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

105

P40- VALORACIÓN DE LA ÚLTIMA EDICIÓN DEL PRÁCTICUM DE LICENCIA-

TURA DE LA FACULTAD DE PSICOLOGÍA: RETOS PARA LAS P RÁCTICAS EN

CENTROS DEL GRADO

Guilera G1, Carreras MV1,2

1 Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament, Facultat de Psicologia, Universitat

de Barcelona – Passeig de la Vall d’Hebrón, 171, 08035 Barcelona. 2 Vicedeganat de Qualitat, Orga-

nització i Comunicació, Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona. Passeig de la Vall d’Hebrón,

171, 08035 Barcelona

En este estudio se presentan las respuestas a la encuesta de valoración del Prácti-

cum de licenciatura de Psicología emitidas por los alumnos que cursaron la última

edición de esta asignatura. De los 457 matriculados, 115 (25,16%) han respondido al

cuestionario a través del Campus Virtual. En relación a las horas de dedicación, se

constata que el área de Trabajo y Organizaciones es el área en que el alumnado ha

invertido más horas; concretamente un 31,3% señala invertir en ellas más de 300

horas. La mayoría de alumnos (53,0%) considera que el número de horas realizadas

durante el Prácticum ha sido adecuado; sin embargo, un 50,8% de los alumnos de

Clínica piden aumentar el número de horas de dedicación. Las actividades más fre-

cuentemente realizadas por el alumnado de Prácticum han sido la administración de

tests, pruebas o instrumentos de evaluación (29,6%) y la realización de entrevistas

(21,7%). El alumnado ha puntuado con una nota más elevada la adquisición de nue-

vas habilidades (M= 7,56; DT= 2,593) cuando se les preguntaba sobre si la realiza-

ción del Prácticum ha supuesto un incremento de nuevos conocimientos.

Un 77,4% del alumnado afirma que el centro donde cursó el Prácticum no les pro-

porcionó trabajo. Sin embargo, un 50,0% considera que la realización del Prácticum

les sirve para incorporarse al mundo laboral. En promedio, la satisfacción global del

alumnado con la asignatura del Prácticum ha sido elevada (M= 7,86; DT= 2,424). Se

observa un grado de satisfacción ligeramente superior con el tutor de centro (M=

8,14; DT= 2,449) en comparación al tutor de facultad (M= 7,17; DT= 2,868). En defi-

nitiva, la valoración de la última edición del Prácticum de licenciatura es positiva,

aunque también plantea nuevos retos de mejora para las Prácticas en centros del

grado de Psicología.

Page 106: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

106

P41- AUTOAPRENDIZAJE EN PRÁCTICAS DE FARMACIA CLÍNI CA

Martín MJ A, Mallandrich M B, Abrego GB, Galvez P A, Calpena A B, Ruiz MA A Fer-

nández F B, Clares B A

A Dpto. de Farmacia y Tecnología Farmacéutica, Facultad de Farmacia, Universidad de Granada.

Campus de la cartuja s/n, 18071, Granada. B Dpto. de Farmacia y Tecnología Farmacéutica, Facultad

de Farmacia, Universidad de Barcelona. Avenida Joan XXIII s/n, 08028, Barcelona.

Con la puesta en marcha del Espacio Europeo de Educación Superior, el rol de pro-

fesor cambia, y los antiguos métodos didácticos, centrados en el docente, se renue-

van para focalizarse en el alumnado. En este sentido, toma especial relevancia el

auto-aprendizaje, en el que, el alumnado elabora sus conocimientos y deduce re-

glas a través de datos, problemas o ejemplos que el profesor propone.

Nuestro objetivo ha sido la configuración de unas prácticas de laboratorio en las que

el alumno sea integrante y partícipe de su aprendizaje. Para ello, desarrollamos una

serie de tareas con las que pretendemos que la enseñanza sea efectiva y eficiente

en cuanto al tiempo dedicado.

Los profesores implicados en la docencia práctica de la asignatura de Farmacia clí-

nica elaboramos un guión de laboratorio con objeto de implantarlo en el presente

curso académico (2012-2013).

Entre los ejercicios propuestos, destacamos la lectura comprensiva de libros de tex-

to, páginas webs y artículos científicos. Una vez realizadas estas tareas, las res-

puestas se ponen en común durante el desarrollo de las clases prácticas, fomentan-

do un clima de discusión en el que los estudiantes intercambian ideas y se analizan

diferentes puntos de vista.

Con esta metodología pretendemos formar al alumno en la crítica y la reflexión, la

responsabilidad en el trabajo y la autodisciplina. Pensamos que este método posibi-

lita la comprensión y el análisis consciente y reflexivo que es el que les hace adquirir

las auténticas competencias que serán necesarias para su futuro profesional.

Page 107: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

107

P42- APRENDER CON LA PRÁCTICA: CONTROL DE MATERIAS PRIMAS SE-

GÚN NCF DEL TÍTULO DE ESPECIALISTA EN FARMACIA INDU STRIAL Y GA-

LÉNICA

Carrillo C, Garcia-Montoya E, Fábregas A, Miñarro M, Pérez-Lozano P, Sánchez N,

Sarrate R, Suñé-Negre JM, Ticó JR.

Facultat de Farmàcia, Servei de Desenvolupament del Medicament, Universitat de Barcelona.

En la Facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona se imparte la Especiali-

zación en Farmacia Industrial y Galénica desde 2003. Este trabajo se centra en las

prácticas de análisis de materias primas llevadas a cabo en el SDM (Servicio de De-

sarrollo del Medicamento). Mediante estas prácticas, los estudiantes FIR de dicha

Especialización experimentan su primer contacto con el laboratorio poniendo en

práctica aquellos conocimientos que han adquirido previamente en las clases de teo-

ría.

Para llevar a cabo las prácticas, se imparten clases teórico-prácticas a los 15 FIR de

la promoción 2012-2014. En estas clases presenciales se les explica en qué se basa

el análisis de materias primas (productos, material y documentación). El grupo se

divide en 3 subgrupos de 5 personas y a cada subgrupo se le asigna una mañana (5

horas) para llevar a cabo la práctica.

Una vez en el laboratorio, los 5 FIR trabajan junto con un profesor que los supervisa

(se enfatiza la importancia de los grupos reducidos para el desarrollo de este apren-

dizaje). Se han trabajado diferentes aspectos en esta práctica: la gestión de la do-

cumentación, consultas previas a los análisis (farmacopeas, PNTs), análisis con dife-

rentes equipos analíticos (aspecto, solubilidades, punto de fusión, pérdida por dese-

cación, contenido de agua, acidez/alcalinidad, pH y conductividad), así como tam-

bién la aprobación o no aprobación de las materias primas para la posterior emisión

del correspondiente certificado de análisis. Se analizaron 14 materias primas (con

un total de 13 aptos y 1 no apto) llevando a cabo 66 controles, entre ellos 5 fuera de

especificaciones. Se demuestra que el aprendizaje ha sido efectivo ya que en los

últimos análisis los FIR emplearon menos tiempo en los análisis y aparecieron me-

nos incidencias.

Tras la práctica los estudiantes han adquirido una idea global y realista de los proce-

sos de recepción, muestreo, análisis, reanálisis y aprobación de primeras materias,

tal y como marcan las NCF (Normas de Correcta Fabricación.

Page 108: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

108

P43- INTRODUCCIÓN DE LA SIMULACIÓN AVANZADA EN EL GRADO DE EN-

FERMERÍA

Sarria JA, Basco L, Bernárdez J, Estrada JM, Hidalgo MA, Gónzalez A, Fèrnandez

A, Fabra M

Universidad de Barcelona (UB) E. Enfermería, Dpt. Enfermería F. y M. Q, C/ Feixa Llarga s/n.

L’Hospitalet de L 08907 BCN.

Simulación es la creación de una situación donde experimentar un evento con el fin

de practicar, evaluar o adquirir conocimientos de sistemas o actuaciones humanas.

La simulación de alta fidelidad se introduce en el curso 2012-2013 como proyecto

piloto en el grado de Enfermería de la UB, está dirigida a alumnos de 4º de grado de

Enfermería, pretende reforzar contenidos de la asignatura “Pràcticum” en el entorno

del aula de alta simulación, potenciando la toma de decisiones en equipo ante situa-

ciones de riesgo vital. La experiencia permite analizar, evaluar y reflexionar sobre la

práctica, posibilita la mejora o replanteamiento del aprendizaje sin riesgo para el pa-

ciente. Durante la observación, alumnos y docentes cumplimentan la plantilla del

caso: reflexiones y chequeo de la práctica simulada. Terminada la simulación, la re-

flexión final o "debriefing" pone en común aspectos emocionales, de interrelación y

formativos, susceptibles de mejorar. La metodología permite evaluar competencias

básicas y específicas, utilizando un marco de valoración.

Objetivos – Determinar la eficacia de la simulación en el aprendizaje propio. Des-

cribir satisfacción de alumno y profesor. Determinar la consecución de habilidades

no técnicas antes y después de la experiencia.

Metodología – Diseño casi experimental, no controlado pre-test y post-test con ob-

servación directa, y cuestionario de evaluación. Resultados: Serán recogidos y ana-

lizados en el segundo semestre del curso 2012-2013 y el primero 2013-2014.

Discusión – La incorporación de esta técnica, implica estudiar su eficacia, contabi-

lizar los recursos y la relación entre ellos. La percepción de alumnos y profesores en

la adquisición de competencias propuestas obliga a la reflexión, evaluación y re-

planteamiento al finalizar el estudio.

Page 109: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

109

P44- ALTA SIMULACIÓN EN ENFERMERÍA. MASTER ENFERMER ÍA UCIAS

HOSPITAL

Sarria JA, Fabra M

Escuela Universitaria Enfermería Universidad de Barcelona Feixa Llarga s/n Campus Bellvitge.

Introducción – La simulación ha realizado una progresión exponencial en los últi-

mos años demostrando ser la mejor vía para dotar de habilidades y competencias

clínicas a los profesionales de ciencias de la salud, La EUI de la UB ofrece dos cur-

sos de Máster en Enfermería de Urgencias, presencial y semipresencial, estos cur-

sos incorporan un taller de alta simulación .

Objetivos – Mejorar el aprendizaje de habilidades en el campo de las urgencias

mediante la alta simulación. Ayudar al alumno a conseguir competencias en situa-

ciones de alto riesgo vital en un ambiente seguro. Entrenar al alumno en la toma de

decisiones urgentes y en equipo.

Material y método – Escenario : Reproduce los espacios y materiales de un área de

críticos de urgencias. Maniquí de alta simulación: Emula comportamientos fisioló-

gicos. Alumnos: Actúan en grupos de tres, reciben información escrita sobre la si-

tuación clínica Profesores: Dos, uno transfiere al paciente relatando el caso, y ma-

neja el maniquí, el otro profesor toma notas sobre la actuación y el tiempo. Caso :

Se inicia con la valoración y estabilización del paciente actuando con medidas co-

rrectoras sobre él hasta que la situación clínica del mismo quede estabilizada. Debri-

fig – Puesta en común del caso, el profesor resume la actuación del grupo incidien-

do en cada aspecto que ha influido en el control, mejora o deterioro del paciente, el

otro profesor interviene resaltando el significado clínico de cada decisión en la esta-

bilización del paciente. Los alumnos, y profesores discuten llegando a unas conclu-

siones finales de la actuación ante esta situación clínica, favoreciendo con ellas el

aprendizaje

Conclusiones – El taller mejora el nivel de competencia en el manejo del paciente

crítico, las habilidades para la comunicación y el trabajo en equipo. Se obtiene un

alto grado de satisfacción sobre la metodología de aprendizaje y una percepción de

gran utilidad de esta técnica como mejora de la práctica profesional.

Page 110: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

110

P45- SIMULACIÓ D'ACTIVITATS PROFESSIONALS A L'OFICINA DE FARMÀCIA

DES DE L'ASSIGNATURA GESTIÓ I PLANIFICACIÓ

Bonet Clols F2, Martín Barea MP1, Gaspar García MD1, Bel Prieto E1

1Professores Titulars. 2Professor Associat. Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica.

Universitat de Barcelona. Av Joan XXIII sn, Barcelona.

Introducció – L’assignatura Gestió i Planificació és una assignatura obligatòria en la

menció Farmàcia Assistencial i Anàlisis Clíniques i el seu objectiu és aconseguir que

els alumnes obtinguin els coneixements que els permetin assolir la capacitat de di-

recció i gestió necessàries en professionals sanitaris.

Objectiu – Analitzar la finalitat i metodologia de la nova orientació de les pràctiques

de Gestió i Planificació orientada a:

• Facilitar la utilització d’eines destinades a optimitzar els coneixements de

l’assignatura

• Modelitzar l’activitat del farmacèutic dirigida a la gestió del coneixement i de

l’adquisició i dispensació de medicaments.

• Propiciar la transversalitat de l’aplicació dels coneixements.

Metodologia – Revisió del pla docent de l’assignatura i anàlisi del disseny dels di-

ferents tipus de pràctiques en les què s’organitza el pla docent.

Resultats – La part pràctica de l’assignatura es desenvolupa en quatre camps dife-

rents:

• Seminaris de problemes on es plantegen situacions pràctiques per calcular els

marges de benefici del farmacèutics

• Seminaris: un dirigit a la utilització d’eines per a la realització del treball tutorit-

zat i l’altre per aplicar els coneixements sobre marxandatge.

• Pràctica externa es realitza amb la col·laboració d’empreses de distribució

farmacèutica instal·lades a la zona de Barcelona.

• Realització de pràctiques informatitzades en grups reduïts d’uns quinze alum-

nes. S’organitzen en tres sessions:

o La primera consisteix en la utilització d’eines per desenvolupar la ges-

tió de valoració de costos dels medicaments.

o La segona i tercera sessions se centren en simulacions d’activitats

professionals a l’oficina de farmàcia.

Conclusions – Els diferents crèdits pràctics que es desenvolupen a l’assignatura

permeten a l’alumne familiaritzar-se i conèixer, de forma directa i real, activitats que

són totalment desconegudes a l’estudiant de farmàcia i que són considerades de

gran utilitat per simular situacions que més endavant podran complementar a les es-

tades en pràctiques tutelades, i, en graduar-se, a la seva vida professional.

Page 111: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

111

P45- SIMULACIÓN DE ACTIVIDADES PROFESIONALES EN LA OFICINA DE

FARMACIA DESDE LA ASIGNATURA GESTIÓN Y PLANIFICACIÓ N

Bonet Clols F2, Martín Barea MP1, Gaspar García MD1, Bel Prieto E1

1Profesoras Titulares. 2Profesor Asociado. Departamento de Farmacia y Tecnología Farmacéutica.

Universidad de Barcelona. Av Juan XXIII sn. Barcelona

Introducción – La asignatura Gestión y Planificación es una asignatura obligatoria en la mención Farmacia Asistencial y Análisis Clínicos y su objetivo es conseguir que los alumnos obtengan los conocimientos que les permitan alcanzar la capacidad de dirección y gestión necesarias en profesionales sanitarios.

Objetivo – Analizar la finalidad y metodología de la nueva orientación de las prácti-cas de Gestión y Planificación orientada a:

• Facilitar la utilización de herramientas destinadas a optimizar los conocimientos de la asignatura

• Modelizar la actividad del farmacéutico dirigida a la gestión del conocimiento y de la adquisición y dispensación de medicamentos.

• Propiciar la transversalidad de la aplicación de los conocimientos.

Metodología – Revisión del plan docente de la asignatura y análisis del diseño de los diferentes tipos de prácticas en las que se organiza el plan docente.

Resultados – La parte práctica de la asignatura se desarrolla en cuatro campos di-ferentes:

• Seminarios de problemas donde se plantean situaciones prácticas para calcular los márgenes de beneficio de los farmacéuticos

• Seminarios: uno dirigido a la utilización de herramientas para la realización del trabajo tutorizado y el otro para aplicar los conocimientos sobre merchandising.

• Práctica externa se realiza con la colaboración de empresas de distribución farmacéutica instaladas en la zona de Barcelona.

• Realización de prácticas informatizadas en grupos reducidos de unos quince alumnos. Organizan en tres sesiones:

o La primera consiste en la utilización de herramientas para desarrollar la gestión de valoración de costes de los medicamentos.

o Las sesiones segunda y tercera se centran en simulaciones de activi-dades profesionales en la oficina de farmacia.

Conclusiones – Los diferentes créditos prácticos que se desarrollan en la asignatu-ra permiten al alumno familiarizarse y conocer, de forma directa y real, actividades que son totalmente desconocidas al estudiante de farmacia y que son consideradas de gran utilidad para simular situaciones que más adelante podrán complementar a

las estancias en prácticas tuteladas, y, al graduarse, en su vida profesional.

Page 112: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

112

P46- REFLEXIÓ I ANÀLISI SOBRE L’ESTRUCTURA DE LES E STADES PRÀCTI-

QUES DE LA DIPLOMATURA DE NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTI CA (NHiD)

Illán M, Padró L, Palma I

Campus de l’Alimentació Torribera (UB). Edifici Verdaguer. Av Prat de la Riba, 171, 08921 Santa Col-

oma de Gramenet

Introducció – Les estades de pràctiques dels estudiants de NHiD compleixen la

funció pedagògica de complementar coneixements teòrics adquirits al llarg de

l’ensenyament. És una oportunitat per a l’alumne d’aprendre sistemes i tècniques de

treball, consolidar competències, i portar a la pràctica els coneixements, habilitats i

aptituds, facilitant així un cert nivell d’autonomia professional.

Objectius

• Analitzar l’estructura i el funcionament general de les Pràctiques Externes

(PE) de la Diplomatura de NHiD.

• Conèixer l’opinió dels tutors dels centres i dels estudiants.

• Disposar d’un document que proporcionarà informació rellevant per a la im-

plementació de les PE del Grau de NHiD

Descripció – El curs 95-96 es van iniciar les estades pràctiques de l’ensenyament

de NHiD de la UB en l’àmbit de la salut. Posteriorment, fruit de les observacions re-

collides per l’equip docent s’han introduït modificacions al llarg d’aquests anys. Per

exemple, l’ampliació a d’altres àmbits, així com la introducció de la defensa oral d’un

cas pràctic com a part de l’avaluació de l’estudiant.

L’assignatura Pràcticum (9 cr) consta del Protocol de recerca i de les PE. Les PE

representen el 50% de l’assignatura amb un total de 180h presencials (40h/cr). Com

a prerequisits per accedir a l’assignatura, l’estudiant ha d’haver superat 102 crèdits

de matèries troncals i obligatòries, inclosa l’assignatura de Dietoteràpia.

Conclusions – L’equip docent de l’assignatura considera necessària la reflexió críti-

ca sobre l’estructura actual d’aquestes pràctiques que, juntament amb els resultats

d’enquestes realitzades a tutors i estudiants, serveixin com a documents d’orientació

i guia per dissenyar i implementar les estades pràctiques del Grau en Nutrició Hu-

mana i Dietètica de la UB.

Page 113: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

113

P46- REFLEXIÓN Y ANÁLISIS SOBRE LA ESTRUCTURA DE LA S PRÁTICAS DE

LA DIPLOMATURA DE NUTRICÍÓN HUMANA Y DIETÉTICA (NHD ) DE LA UNI-

VERSIDAD DE BARCELONA

Illán M, Padró L, Palma I

Campus de la Alimentación Torribera (UB). Edificio Verdaguer. Av Prat de la Riba, 171, 08921 Santa

Coloma de Gramenet

Introducción – Las prácticas de los estudiantes de NHD cumplen la función peda-

gógica de complementar conocimientos teóricos adquiridos a lo largo de la carrera.

Es una oportunidad para el alumno de aprender sistemas y técnicas de trabajo, con-

solidar competencias, y llevar a la práctica los conocimientos, las habilidades y las

aptitudes, facilitando así un cierto nivel de autonomía profesional.

Objetivos

• Analizar la estructura y el funcionamiento general de las Prácticas Externas

(PE) de la Diplomatura de NHD.

• Valorar la opinión de los tutores y de los estudiantes.

• Disponer de un documento que proporcionará información relevante para la

implementación de las PE del Grado de NHD.

Descripción – El curso 95-96 se iniciaron las prácticas de NHD en el ámbito de la

salud, posteriormente fruto de las observaciones recogidas por el equipo docente, se

han introducido modificaciones a lo largo de los años, por ejemplo la ampliación a

otros ámbitos así como la introducción de la defensa oral de un caso práctico como

parte de la evaluación del estudiante.

La asignatura Practicum (9 cr) consta del Protocolo de investigación y de las PE. Las

PE representan el 50% de la asignatura con un total de 180h presenciales (40h/cr).

Como prerrequisitos para acceder a la asignatura, el estudiante debe haber supera-

do 102 créditos de materias troncales y obligatorias, incluida la asignatura de Dieto-

terapia.

Conclusiones – El equipo docente de la asignatura considera necesaria la reflexión

crítica sobre la estructura actual de estas prácticas que, juntamente con los resulta-

dos de encuestas realizadas a tutores y estudiantes sirvan como documento de

orientación y guía para diseñar e implementar las prácticas del Grado de NHD.

Page 114: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

114

P47- ADAPTACIÓN INTERUNIVERSITARIA PARA LA EVALUACI ÓN DE COMPE-

TENCIAS EN LABORATORIOS DE CIENCIA Y TECNOLOGÍA

Calpena AC1, Mallandrich M1, Oliva M1, Fernández F1, García ML2, Garduño ML3, Galvez

P4, Martín MJ4, Clares B4

1 Dpto. de Farmacia y Tecnología Farmacéutica, Facultad de Farmacia, Universidad de Barcelona.

Avenida Joan XXIII s/n, 08028, Barcelona. 2 Dpto. de Fisicoquímica, Facultad de Farmacia, Universi-

dad de Barcelona. Avenida Joan XXIII s/n, 08028, Barcelona. 3 Centro de Investigaciones Químicas,

Universidad Autónoma del Estado de Morelos. Avenida Universidad 1001. Col. Chamilpa, Cuernava-

ca, Morelos 62209, México. 4 Dpto. de Farmacia y Tecnología Farmacéutica, Facultad de Farmacia,

Universidad de Granada. Campus de la cartuja s/n, 18071, Granada. Grupos de innovación docente:

GIDAIF 2008GCID-UB/34 y E-galénica 2010GIDC-UB/01

La adaptación de las titulaciones al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) con-

lleva entre otras actuaciones, la evaluación de competencias de los graduados. Para ello

tanto profesores como estudiantes deberían estar perfectamente informados de qué y

cómo evaluar o de qué y cómo serán evaluados. En este sentido la Universidad de Bar-

celona ha sido pionera en la elaboración de guías como recursos para la evaluación de

estas competencias. Otra de las apuestas de la educación actual es la creación de un

EEES de carácter interuniversitario con el que promover y facilitar un mayor conocimien-

to. En consonancia con estas dos ideas el Departamento de Farmacia y Tecnología Far-

macéutica de la Universidad de Granada, los Departamentos de Físico-Química y Far-

macia y Tecnología Farmacéutica de la Universidad de Barcelona y el Centro de Investi-

gaciones Químicas de la Universidad Autónoma del Estado de Morelos (UAEM) (Méjico)

han creado un grupo de trabajo con diferentes niveles de experiencia. El nuevo concepto

de educación enfocada al desarrollo competencial de los estudiantes es tan importante en

Europa como en América. Por ello y dadas las similitudes científico-docentes de los gru-

pos implicados en este trabajo nuestro objetivo fue ayudar al profesorado mejicano en la

elaboración de manuales de laboratorio en ciencia y tecnología en la Facultad de Cien-

cias Biológicas del Estado de Morelos. Se han desarrollado actividades entre ambos paí-

ses. Los resultados quedan integrados en una guía de evaluación para resolver proble-

mas.

Page 115: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

115

P48- RED EN NEUROCIENCIAS IBEROAMERICANA (GENIAR). EXPERIENCIAS EN CURSOS DE FORMACIÓN A NIVEL DE POSGRADO

Camins A1, Junyent F1,2, Verdaguer E3, Lazarowski A4, Pallàs M1, Folch J2, Auladell C3, Beas-Zarate C5

1Unitat de Farmacologia I Farmacognòsia, Facultat de Farmàcia, Institut de Biomedicina (IBUB), Centros de In-vestigación Biomédica en Red de Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED), Universitat de Barcelona, Spain. 2Unitat de Bioquimica i Biotecnología, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat Rovira i Virgili, Centros de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED) Reus, Tarragona, Spain. 3Departament de Biologia Cel·lular, Facultat de Biologia, Centros de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED) Universitat de Barcelona, Barcelona, Spain. 4Universidad de Buenos Aires (Argentina) 5 Departamento de Biología Celular y Molecular, C.U.C.B.A, Universi-dad de Guadalajara and División de Neurociencias, Centro de Investigación Biomédica de Occidente, (CIBO). Instituto Mexicano del Seguro Social (IMSS).

El proyecto de Red GENIAR 610RT0405 financiado por la CYTED está integrada por diver-sos países centroamericanos (México), sudamericanos, Argentina, Uruguay, Brasil, Chile, Colombia, además de CUBA y España. Los objetivos planteados han sido y son la realiza-ción de acciones (cursos internacionales, seminarios) y reuniones académicas que permitan el desarrollo de proyectos y colaboraciones de investigación científica e intercambio aca-démico de excelencia en neurociencias. Asimismo, se pretende también favorecer y poten-ciar el desarrollo de las neurociencias a nivel de la sociedad en los distintos países. Fruto de este esfuerzo en el desarrollo de las neurociencias han sido las actividades de la LA SEMA-NA DEL CEREBRO EN MÉXICO en el Estado de Nuevo LEÓN con el título “El cerebro que aprende”, celebrada en la Facultad de Ciencias Biológicas. Además se realizaron en otros estados de GUANAJUATO diez conferencias para todo público impartidas por especialistas en psicofisiología, neuroquímica y arte de la Universidad de Guanajuato, Facultad de Psico-logía, UNAM y del Centro Cultural San Gabriel de León. Además de un Taller del cerebro Exposición del concurso de pintura para niños: ¨Pinta un cerebro¨. A nivel de formación de cursos internacionales se han realizado la Universidad de Sao Paulo un “SEMINÁRIO DE NEUROPLASTICIDADE” además de “Simpósio Internacional de Neurosciências Transla-cional de Doenças Neurodegenerativas” con la participación de los profesores de las dife-rentes universidades. En México concretamente se ha realizado el primer “Encuentro Inter-nacional de Neurodegeneración y Envejecimiento” con la participación de más de cien estu-diantes de las diferentes universidades mexicanas. En Uruguay se realizó el “Simposium Internacional de Epilepsia” organizado por la Universidad de la República de Uruguay. Asi-mismo fruto de estos cursos y seminarios han sido la publicación de varios libros docentes sobre” Tópicos de Actualización en Neurobiología: Excitotoxicidad y Cognición en Enferme-dades Neurogenerativas: Aspectos Básicos, Clínicos y Sociales”. El objetivo de estos libros ha sido aportar una contribución, que permita actualizar y elevar la calidad en la formación académica de estudiantes de licenciatura, posgrado y profesionales interesados en diversos tópicos de la biología de los procesos neurodegenerativos, relacionados enfermedades neu-ropatológicas como la epilepsia, el accidente cerebral vascular, así como con algunas en-fermedades neurodegenerativas tales como el Parkinson, el Alzheimer y el Huntington, entre otras. En la facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona se realizó en Julio del 2012 el SEMINARIO INTERNACIONAL DE EPILEPSIA Y NEURODEGENERACIÓN con-juntamente con la Universidad Rovira i Virgili que organizó al mismo tiempo en dicha univer-sidad el curso “Epilepsia y neurodegeneración: una perspectiva iberoamericana”.

Page 116: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

116

P49- LA METODOLOGÍA LEARNING BY DOING EN LAS PRÁCTICAS DE COM-

PRIMIDOS DE LA TITULACIÓN “ESPECIALIDAD EN FARMACIA INDUSTRIAL Y

GALÉNICA”

Fábregas A, García-Montoya E, Pérez-Lozano P, Miñarro M, Sarrate R, Carrillo C,

Sánchez N, Ticó JR, Suñé-Negre JM

Departamento de Farmacia y Tecnología Farmacéutica. Servicio de Desarrollo del Medicamento

(SDM). Facultad de Farmacia. Universidad de Barcelona. Avda. Joan XXIII, s/n 08028 Barcelona.

La titulación “Especialidad en Farmacia Industrial y Galénica, que se realiza en la

Facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona, se caracteriza por la realiza-

ción de módulos de prácticas de varios días sobre fabricación de diferentes formas

farmacéuticas, y que se llevan a cabo en el SDM (Servicio de Desarrollo del Medi-

camento), planta piloto de tecnología farmacéutica. El sistema “learning by doing”

seguido en las prácticas tiene como objetivo trabajar la competencia de aprendizaje

y responsabilidad mediante la aplicación directa de los conocimientos teóricos a la

práctica en casos reales, para solucionar sobre la marcha las posibles incidencias

de fabricación.

En lo referente al bloque sobre fabricación de comprimidos, y previamente a las

prácticas, los alumnos reciben formación teórica sobre esta forma farmacéutica y el

proceso de compresión. En las prácticas los alumnos son divididos en grupos de

trabajo. Cada uno, con su respectiva guía de fabricación, fabrica comprimidos dife-

rentes en cuanto al principio activo, excipientes y, por tanto, fórmula cuantitativa, de-

cidida previamente en base a sus conocimientos teóricos. Esta fórmula de partida

deberá mejorarse en la práctica hasta conseguir una buena fluidez y compresibili-

dad, con el fin de obtener comprimidos que cumplan especificaciones.

Finalmente, se realiza una sesión de workshop para poner en común los resultados

y conocimientos adquiridos, con la finalidad de redactar a modo de informe la guía

de fabricación definitiva. Se demuestra que el método “learning by doing” permite

alcanzar los objetivos docentes fijados con la máxima eficacia mediante el trabajo

cooperativo, al poder compartir conocimientos, habilidades y actitudes.

Page 117: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

117

P50- INCORPORACIÓ DE PETITES SEQÜÈNCIES DE CINEMA COMERCIAL EN

L’ENSENYAMENT DE LA TOXICOLOGIA

Piqué E, Gómez-Catalán J, Rodamilans M, Llobet JM, Borrego N, Barrot C, Teixidó

E, Boix N

ORFILA: Grup de Innovació Docent de Toxicologia. Unitat de Toxicologia. Departament de Salut Pú-

blica. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.

El Grup d’Innovació Docent en Toxicologia “Orfila”, amb el propòsit de millorar la

comprensió de determinats conceptes, està assajant la integració de petites seqüèn-

cies de cinema comercial en el desenvolupament de les classes presencials. La ma-

nifestació dramàtica de un fet real permet als estudiants relacionar-se amb la situa-

ció clínica i assimilar més fàcilment els nous conceptes, així, el llenguatge audiovi-

sual subministra estímuls afectius i permet reforçar el coneixement a través de les

emocions. Per tant, les petites seqüències poden utilitzar-se en un moment determi-

nat com un instrument de transmissió del coneixement per a la millora de la com-

prensió d’alguns conceptes. Cal doncs, detectar en quins punts dels temes del pro-

grama de Toxicologia és més adient i efectiva la utilització d’aquest recurs didàctic.

En aquest moment, ja s’han introduït diferents seqüències en la nostra assignatura

troncal del Grau de Farmàcia en el tema de Drogoaddiccions, on es va detectar que

determinades característiques de l’addicció a les drogues com el reforç, el desig ob-

sessiu, el consum compulsiu, o la síndrome d’abstinència, així com algunes entitats

clíniques associades al seu consum presentaven una certa complexitat. El resultats

han estat molt positius. Per una banda, s’ha recollit l’opinió favorable dels nostres

alumnes respecte a la introducció d’aquesta eina didàctica, per una altre banda, la

opinió favorable dels professors pel que fa a la millora de la comunicació amb els

alumnes i la impressió que pot afavorir el procés de comprensió i consolidació dels

coneixements. Resultats similars han estat obtinguts pel nostre grup en la incorpora-

ció d’aquest tipus de material en altres temes com el tractament de les intoxicacions.

Per tant, tenint en compte els resultats tant positius en aquestes experiències prèvi-

es, volem, amb un projecte de recerca en innovació docent que ens ha estat conce-

dit, avaluar l’eficàcia d’aquesta eina docent així com ampliar els punts del programa

on incloure aquest tipus de material.

Page 118: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

118

P50- INCORPORACIÓN DE PEQUEÑAS SECUENCIAS DE CINE C OMERCIAL EN

LA ENSEÑANZA DE LA TOXICOLOGÍA

Piqué E, Gómez-Catalán J, Rodamilans M, Llobet JM, Borrego N, Barrot C, Teixidó

E, Boix N

ORFILA: Grup de Innovació Docent de Toxicologia. Unitat de Toxicologia. Departament de Salut Pú-

blica. Facultat de Farmacia. Universitat de Barcelona.

El Grupo de Innovación Docente en Toxicología “Orfila”, con el propósito de mejorar

la comprensión de determinados conceptos, está ensayando la integración de pe-

queñas secuencias de cine comercial durante el desarrollo de las clases presencia-

les. La manifestación dramática de un hecho real permite a los estudiantes relacio-

narse con la situación clínica y asimilar con más facilidad los nuevos conceptos, así

el lenguaje audiovisual subministra estímulos afectivos y permite reforzar el conoci-

miento a través de las emociones. Por tanto, las pequeñas secuencias pueden utili-

zarse en un momento determinado como un instrumento de transmisión del conoci-

miento para la mejora de la comprensión de algunos conceptos. Es necesario, de-

tectar en que puntos del temario de Toxicología es más adecuada y efectiva la utili-

zación de este recurso didáctico.

En este momento ya se han introducido diferentes secuencias en nuestra asignatura

troncal del Grado de Farmacia en el tema de Drogadicciones, donde se detectó que

determinadas características de la adición a las drogas como refuerzo, deseo obse-

sivo, consumo compulsivo y síndrome de abstinencia, así como algunas entidades

clínicas asociadas a su consumo presentaban una cierta complejidad. Los resulta-

dos han sido muy positivos. Por un lado, se ha recogido la opinión favorable de

nuestros alumnos en relación a la introducción de esta herramienta didáctica, por

otro lado, la opinión favorable de los profesores en relación a la mejora de la comu-

nicación con los alumnos y la impresión que puede favorecer el proceso de com-

prensión y consolidación de los conocimientos. Resultados similares han sido obte-

nidos por nuestro grupo en la incorporación de este tipo de material en otros temas

como el tratamiento de las intoxicaciones.

Por tanto, teniendo en cuenta los resultados tan positivos en estas experiencias pre-

vias, pretendemos, con un proyecto de investigación en innovación docente que nos

ha sido concedido, evaluar la eficacia de esta herramienta docente, así como am-

pliar los puntos del programa donde incluir este tipo de material.

Page 119: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

119

P51- EXPERIÈNCIES D’INNOVACIÓ DOCENT: WEBQUEST I CL ASSE ACTIVA

EN LA DOCÈNCIA D’HISTÒRIA DE LA FARMÀCIA

Esteva de Sagrera J, Carmona Cornet AM

Professors d’Història de la Farmàcia. Departament de Farmàcia i Tecnologia farmacèutica. Facultat

de Farmàcia. Universitat de Barcelona

L’objectiu d’aquesta comunicació és donar a conèixer la millora de la docència

d’història de la Farmàcia en l’aplicació de les competències transversals de capacitat

d’aprenentatge i responsabilitat i capacitat creativa i emprenedora en treballs d’equip

de l’alumnat. S’ha establert un fòrum de debat en el campus virtual, 2 simulacions de

prova final amb autoavaluacions pel que fa a la classe activa teòrica en la qual es

distribueixen en grups de treball que interactuen a classe en base a qüestions que

formulen en funció del que s’ha explicat prèviament, aplicant el model de qüestiona-

ment progressiu, en un procés col·laboratiu en l’adquisició del coneixement farmaco-

històric. Una de les 3 pràctiques que han de realitzar, és el webquest, activitat didàc-

tica en la qual se’ls facilita una sèrie de direccions d’internet i diferents webs especí-

fiques a cada grup per a establir un treball cooperatiu amb responsabilitat individual,

la qual cosa fa que es pugui valorar l’autonomia dels alumnes. Hem treballat com a

tutors amb pauta guiada establint una metodologia expositiva i discussió entre ells,

fomentant la creativitat a base de recerca i formulació de nous coneixements histò-

rics de la terapèutica dels medicaments i l’evolució de l’ensenyament de Farmàcia.

S’ha establert un contracte pedagògic com a motivació per a aprendre. El resultat

que esperem i volem aconseguir és en primer lloc que els alumnes obtinguin la ca-

pacitat d’anàlisi, de síntesi, visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràc-

tica. També la capacitat de prendre decisions i d’adaptar-se a situacions noves, do-

nat que per primera vegada s’integren en un primer curs a la Universitat. Capacitat

creativa i emprenedora així com la de formular, dissenyar i gestionar els seus propis

coneixements amb la màxima responsabilitat.

Finalment s’exposa l’estudi comparatiu del total d’alumnes amb els que han treballat

aquestes competències transversals amb la finalitat d’aprendre i obtenir creativitat.

Page 120: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

120

P51- EXPERIENCIAS DE INNOVACIÓN DOCENTE: *WEBQUEST Y CLASE AC-

TIVA EN LA DOCENCIA DE HISTORIA DE LA FARMACIA

Esteva de Sagrera J, Carmona Cornet AM

Profesores de Historia de la Farmacia. Departamento de Farmacia y Tecnología farmacéuti-

ca.Facultad de Farmacia. Universidad de Barcelona.

El objetivo de esta comunicación es dar a conocer la mejora de la docencia de histo-

ria de la Farmacia en la aplicación de las competencias transversales de capacidad

de aprendizaje y responsabilidad y capacidad creativa y emprendedora en trabajos

de equipo del alumnado. Se ha establecido un foro de debate en el campus virtual, 2

simulaciones de prueba final con autoevaluaciones en cuanto a la clase activa teóri-

ca en la cual se distribuyen en grupos de trabajo que interactúan a clase en base a

cuestiones que formulan en función del que se ha explicado previamente, aplicando

el modelo de cuestionamiento progresivo, en un proceso de colaboración en la ad-

quisición del conocimiento farmacohistórico. Una de las 3 prácticas que tienen que

realizar, es el “webquest”, actividad didáctica en la cual se les facilita una serie de

direcciones de internet y diferentes webs específicas a cada grupo para establecer

un trabajo cooperativo con responsabilidad individual, haciendo posible que se pue-

da valorar la autonomía de los alumnos. Hemos trabajado como tutores con pauta

guiada estableciendo una metodología expositiva y discusión entre ellos, fomentan-

do la creatividad en base a la investigación y formulación de nuevos conocimientos

históricos de la terapéutica de los medicamentos y la evolución de la enseñanza de

Farmacia. Se ha establecido un contrato pedagógico como motivación para el

aprendizaje. El resultado que esperamos y queremos conseguir es en primer lugar

que los alumnos obtengan la capacidad de análisis, de síntesis, visiones globales y

de aplicación de los conocimientos a la práctica. También la capacidad de tomar de-

cisiones y de adaptarse a situaciones nuevas, dado que por primera vez se integran

en un primer curso en la Universidad. Capacidad creativa y emprendedora así como

la de formular, diseñar y gestionar sus propios conocimientos con la máxima respon-

sabilidad. Finalmente se expone el estudio comparativo del total de alumnos con los

que han trabajado estas competencias transversales con el fin de aprender y obte-

ner creatividad.

Page 121: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

121

P52- NANOTECNOLOGÍA FARMACÉUTICA: INTEGRACIÓN DE IN VESTIGACIÓN

Y DOCENCIA EN UNA ASIGNATURA DE MÁSTER OFICIAL

Morral-Ruíz G., Salvadó M.A., García-Celma M.J.

Facultat de Farmàcia, Av. Joan XXIII s/n

La integración de Investigación y Docencia en Ciencias de la Salud constituye un

importante reto, además de ser uno de los pilares fundamentales para conseguir un

óptimo desarrollo competencial del estudiante de acuerdo con el nuevo modelo edu-

cativo implantado desde el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) y focali-

zado en el binomio enseñanza-aprendizaje. La Nanotecnología farmacéutica es una

asignatura fundamental de 5 ECTS dentro del máster oficial “Nanoscience and Na-

notechnology”, de carácter interdisciplinar y perfil de especialización tanto en investi-

gación como profesional. El máster abarca competencias relacionadas con la adqui-

sición e integración de conocimientos, habilidades y aptitudes en diferentes campos

de aplicación entre los que destaca la Nanomedicina. Con el objetivo de integrar in-

vestigación y docencia en la asignatura, el programa se estructuró en sesiones ma-

gistrales de corta duración impartidas por profesorado e investigadores expertos. Al

inicio del curso se impartieron algunas sesiones magistrales de nivelación en las que

se trataron aspectos básicos de nanotecnología farmacéutica; dichas sesiones fue-

ron indispensables dado el carácter multidisciplinar de los estudiantes. Las sesiones

magistrales se complementaron con trabajo individual y grupal. Los alumnos analiza-

ron en profundidad artículos científicos publicados recientemente en revistas científi-

cas con un elevado índice de impacto y relacionadas con la materia impartida. El

análisis fue complementado con la exposición oral y la puesta en común en grupo.

De este modo, además de las competencias propias de la asignatura, se trabajaron

competencias transversales como el trabajo en equipo y la capacidad comunicativa.

La lectura, comprensión y análisis de artículos científicos son procedimientos esen-

ciales que todo investigador debe ser capaz de abordar. Se realizaron prácticas de

laboratorio, que permitieron establecer un contacto directo con el ámbito de la inves-

tigación.

Page 122: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

122

P53- ACTIVITAT SEMIPRESENCIAL A L’ASSIGNATURA CLÍNI CA ODONTOLÒ-

GICA INTEGRADA INFANTIL (COII)

Pascual M, Sànchez M, Brau I, Ustrell JM

Facultat d’Odontologia, Universitat de Barcelona. Campus de Bellvitge. Pavelló de Govern, 2a planta,

desp. 2.7 Tel. 934037221. C/ Feixa Llarga s/n 08907 l’Hospitalet de Ll. (Barcelona) mireiapascu-

[email protected]

A l’assignatura COII, de cinquè curs de la llicenciatura d’Odontologia, hem optat per

una metodologia semipresencial per tal que els alumnes siguin competents en rela-

cionar-se amb el pacient infantil i els seus pares o tutors per permetre una execució

eficaç del tractament. Durant el primer trimestre del present curs els alumnes han

trobat al Campus Virtual de l’assignatura tots els recursos proposats per assolir els

aprenentatges:

• Taula de planificació de l’activitat (materials, temps, objectius, espais...).

• Fòrum de consulta.

• Lectures teòriques, qüestionaris i feedback.

• Escenes de vídeo, activitat d’anàlisi en grup i feedback del professor.

• Activitat de vídeo gravació de la pròpia pràctica clínica, autoreflexió i feedback del

professor.

Podem assenyalar els següents punts forts de l’acció formativa:

• El Campus Virtual com espai virtual d’aprenentatge , on es pengen els materials

didàctics, es dóna la comunicació docent-estudiant i entre els propis alumnes i

s’envien els treballs.

• La planificació , que l’estructura i en garanteix la coherència, permet a l’estudiant

autogestionar el propi aprenentatge.

• El caràcter obert : permet la navegació lliure per tots els recursos, amb itineraris

formatius explícits i flexibles. Així s’adequa a diferents estils d’aprenentatge però

condueix, sigui com sigui, als objectius d’aprenentatge.

• Els aspectes col·laboratius: promou la interacció amb els altres mitjançant activi-

tats d’anàlisi en grup.

• El foment de la pràctica reflexiva , a través de l’anàlisi d’escenes de vídeo ja

preparades i de l’enregistrament de la pròpia pràctica professional.

Actualment, una vegada conclosa l’activitat, s’estan recollint les opinions d’alumnes i

professors i la presentació n’exposarà les conclusions.

Page 123: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

123

P53- ACTIVIDAD SEMIPRESENCIAL EN LA ASIGNATURA CLÍN ICA ODONTO-

LÓGICA INTEGRADA INFANTIL (COII)

Pascual M, Sànchez M, Brau I, Ustrell JM

Facultat d’Odontologia, Universitat de Barcelona. Campus de Bellvitge. Pavelló de Govern, 2a planta,

desp. 2.7 Tel. 934037221. C/ Feixa Llarga s/n 08907 l’Hospitalet de Ll. Barcelona mireiapascu-

[email protected]

En la asignatura COII, de quinto curso de la licenciatura de Odontología, hemos op-

tado por una metodología semipresencial para que los alumnos sean competentes

en relacionarse con el paciente infantil y sus padres o tutores para permitir una eje-

cución eficaz del tratamiento. Durante el primer trimestre del presente curso los

alumnos han encontrado en el Campus Virtual de la asignatura todos los recursos

propuestos para lograr los aprendizajes:

• Tabla de planificación (objetivos, materiales, tiempo, espacios…).

• Foro de consulta.

• Lecturas teóricas, cuestionarios y feedback.

• Escenas de vídeo, actividad de análisis en grupo y feedback del profesor.

• Actividad de vídeo-grabación de la propia práctica clínica, autorreflexión y feed-back del profesor.

Podemos señalar los siguientes puntos fuertes de la acción formativa:

• El Campus Virtual como espacio virtual de aprendizaje , donde se cuelgan los

materiales didácticos, se da la comunicación docente-estudiantes y entre los pro-

pios estudiantes y se envían los trabajos.

• La planificación , que la estructura y garantiza su coherencia, permite al estu-

diante autogestionar el propio aprendizaje.

• El carácter abierto : permite la navegación libre por todos los recursos, con itine-

rarios formativos explícitos y flexibles. Se adecua a diferentes estilos de aprendi-

zaje pero conduce a los objetivos de aprendizaje.

• Los aspectos colaborativos : promueve la interacción con los demás mediante

actividades de análisis en grupo.

• El fomento de la práctica reflexiva , a través del análisis de escenas de vídeo ya

preparadas y del registro de la propia práctica profesional.

Actualmente, una vez finalizada la actividad, se están recogiendo las opiniones de

alumnos y profesores y la presentación expondrá las conclusiones.

Page 124: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

124

P54- FARMACOLOGIA I TOXICOLOGIA EN R+D+i: ADQUISICI Ó DE COMPE-

TÈNCIES A TRAVÉS D’UN EXEMPLE DE DESENVOLUPAMENT D’ UN FÀRMAC

Llobet JM1, Alegret M2, Escubedo E2, Janer G1, Merlos M2, Pallas M2

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona, Grups d’innovació docent ORFILA1 i GUIDOF2

Introducció – La implementació de l’assignatura Farmacologia i Toxicologia en

R+D+i en el Grau de Farmàcia ha suposat pensar una nova estratègia per desenvo-

lupar algunes competències transversals de la Universitat de Barcelona i afavorir la

integració dels coneixements. Els professors, de les unitats i grups d’innovació do-

cent de Farmacologia i de Toxicologia, treballant de forma col·laborativa, vam esti-

mar quins continguts eren imprescindibles, constatant que alguns d’ells s’impartien ja

en altres assignatures i vam adoptar la següent estratègia: 1) re-elaborar els contin-

guts ja impartits i emmarcar-los en l’entorn de la indústria farmacèutica; 2) presentar

nous continguts; i principalment, 3) elaborar una bateria d’activitats centrades en el

procés de R+D d’un fàrmac concret.

Objectiu principal i desenvolupament – L’objectiu principal del treball es el dis-

seny i implementació de les activitats que permetessin aplicar de manera pràctica els

coneixements adquirits. El treball es va desenvolupar en les següents fases:

1.- Decidir quin fàrmac seria el fil conductor en les activitats.

2.- Introduir un tema específic al l’assignatura “Alternatives farmacològiques” per

tractar les patologies per les quals s’havia aprovat el fàrmac elegit.

3.- Dissenyar una activitat de “reprofiling” basada en la diana farmacològica escolli-

da.

4.- Dissenyar una activitat de cerca d’informació en temes de desenvolupament de

nous fàrmacs.

5.- Dissenyar sis activitats que, preparades en grup, presentades a classe i utilitzant

la informació real existent, fessin que els alumnes s’endinsessin en el món del des-

envolupament i registre d’un nou fàrmac.

Resultats – Les activitats es van desenvolupar en relació als temes teòrics, es va

planificar el calendari de presentacions i preparar una documentació específica al

Campus Virtual. L’assignatura es va impartir sense incidents durant el primer semes-

tre del curs 11-12, 9è semestre del Grau de Farmàcia. Al acabar, es va realitzar una

enquesta per determinar el grau d’assoliment dels objectius i fer les oportunes millo-

res. Els resultats ens permeten estar satisfets d’haver aconseguit millorar

l’aprenentatge pel que fa al desenvolupament de fàrmacs, i sentir-nos optimistes en

anar perfeccionant aquest model en el futur.

Page 125: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

125

P54- FARMACOLOGÍA Y TOXICOLOGÍA EN I+D+i: ADQUISICI ÓN DE COMPE-

TENCIAS A TRAVÉS DE UN EJEMPLO DEL DESARROLLO DE UN FÁRMACO

Llobet JM1, Alegret M2, Escubedo E2, Janer G1, Merlos M2, Pallas M2

Facultad de Farmacia, Universidad de Barcelona, Grupos de innovación docente ORFILA1 y GUI-

DOF2

Introducción – Para la implementación de la asignatura Farmacología y Toxicología

en I+D+i en el Grado de Farmacia se ha pensado una nueva estrategia para des-

arrollar algunas competencias transversales de la Universidad de Barcelona y favo-

recer la integración de conocimientos. Los profesores, de las unidades y grupos de

innovación docente de Farmacología y de Toxicología, trabajando de colaborativa-

mente, estimamos los contenidos imprescindibles, constatamos que algunos de ellos

ya se impartían en otras asignaturas y adoptamos la siguiente estrategia: 1) re-

elaborar los contenidos ya impartidos y enmarcarlos en el ámbito de la industria far-

macéutica; 2) presentar nuevos contenidos; y principalmente, 3) elaborar una batería

de actividades centradas en el proceso de R+D de un fármaco concreto.

Objetivo principal y desarrollo – El objetivo principal es el diseño y implementa-

ción de las actividades que permitan aplicar de manera práctica los conocimientos

adquiridos. Fases:

1.- Decidir que fármaco seria el hilo conductor en las actividades.

2.- Introducir un tema específico en la asignatura “Alternativas farmacológicas” para

tratar las patologías para las que se aprobó el fármaco en cuestión.

3.- Diseñar una actividad de “reprofiling” basada en la diana farmacológica elegida.

4.- Diseñar una actividad de búsqueda de información en temas de desarrollo de

nuevos fármacos.

5.- Diseñar seis actividades que, preparadas en grupo, presentadas en clase y utili-

zando la información real existente, consiguieran que los alumnos profundizaran en

el mundo del desarrollo y registro de un nuevo fármaco.

Resultados – Las actividades se prepararon en relación a los temas teóricos, se

planificó el calendario de presentaciones y se preparó una documentación específi-

ca en el Campus Virtual. La asignatura se impartió sin incidentes durante el primer

semestre del curso 11-12, 9º semestre del Grado de Farmacia. Al acabar, se realizó

una encuesta para determinar el grado de consecución de los objetivos y estudiar

las oportunas mejoras. Los resultados nos permiten estar satisfechos por haber con-

seguido mejorar el aprendizaje en lo relativo al desarrollo de fármacos, y sentirnos

optimistas en nuestra capacidad para ir perfeccionando este modelo en el futuro.

Page 126: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

126

P55- IMPLEMENTACION DEL “PLAN BOLONIA” (EEES) EN UNA ASI GNATURA

DE MEDICINA FUNDAMENTALMENTE QUIRÚRGICA

López-Boado MA, Rull A, Fontdevila J, Valero R, Fita G, Rovira I, Fábregas N, Go-

mar C.

Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques. Facultat de Medicina (Campus Clínic). Universi-

tat de Barcelona (UB). C/ Casanova, 143. 08036-Barcelona.

La introducción obligatoria a partir del año 1999 del Espacio Europeo de Educación

Superior (EEES) o “plan Bolonia” ha implicado una serie de cambios en diversas

asignaturas de medicina, intentando que los aspectos prácticos tuviesen más peso.

Objetivo – Exponer la implementación del “plan Bolonia” en la primera asignatura de

Medicina de la UB en que se empieza a estudiar dos disciplinas fundamentales en

Medicina: la cirugía y la anestesiología, en cuyo desarrollo se requiere una enseñan-

za manual además de un conocimiento intelectual. Material y Métodos – La asigna-

tura de 3º de Medicina en la UB en que se empiezan a exponer propiamente cono-

cimientos de cirugía es Fonaments de Cirurgia, Anestesiologia i Reanimació. Es una

introducción general a la Cirugía como disciplina asistencial, a la Anestesiología, que

es imprescindible en todo acto quirúrgico y a la Reanimación, como una parte de

dicha especialidad. Se realizaban dos tipos de prácticas: hospitalarias y en el labora-

torio de habilidades. A raíz del “plan Bolonia” hemos reducido las clases magistrales

a la mitad dando más importancia a las materias teóricas expuestas en el campus

virtual y hemos iniciado dos nuevas actividades: seminarios teóricos y tutorías. Los

primeros son sesiones de dos horas en que se comentan de forma práctica aspectos

concretos de Cirugía y de Anestesiología, intentando que exista un diálogo fluido

entre alumnos y profesor. Las tutorías han intentado reunir alumnos y profesores

para comentar, de forma crítica, aspectos relacionados con la enseñanza de la asig-

natura y para resolver dudas concretas sobre las materias explicadas. Resultados y

Conclusiones – Los seminarios, que son obligatorios, han supuesto una ayuda para

el conocimiento de la asignatura. Pero las tutorías, que eran voluntarias, sólo se han

seguido por alrededor de una cuarta parte de los alumnos y de los profesores, por lo

que creemos que su utilidad ha sido menor. Sin embargo, consideramos que, con

ellos, se ha mejorado ostensiblemente la enseñanza en la introducción a la Cirugía,

la Anestesiología y la Reanimación en la UB.

Page 127: LLIBRE DE RESUM V22x - Universitat de Barcelona DE RESUM V22x.pdfModeradora: Adela Fusté Escolano ( Professora de Psicologia - UB ) 13,30 h Dinar (Edifici B) 14,30 h Sessió Pòsters

127

P56- LOS SISTEMAS PERSONALIZADOS DE DOSIFICACIÓN EN VÍDEO COMO

HERRAMIENTA DOCENTE EN LA FARMACIA CLÍNICA Y LA ATE NCIÓN FAR-

MACÉUTICA.

Modamio P, Ruiz-Loscertales H, Vilaró L, Miguez-Díez E, Braza AJ, Tobaruela G,

Lastra CF, Mariño EL

Unidad de Farmacia Clínica y Farmacoterapia. Departamento de Farmacia y Tecnología Farmacéuti-

ca. Facultad de Farmacia. Universidad de Barcelona.

Introducción – El perfil profesional farmacéutico como agente de salud tiene unas

especificaciones que lo singulariza respecto a las competencias que tiene que adqui-

rir al acabar su formación universitaria de acuerdo con el EEES. El objetivo es difun-

dir un vídeo como herramienta docente que pretende potenciar los objetivos de

aprendizaje previamente definidos en un modelo que integra el sistema de salud y el

proceso de formación del futuro farmacéutico.

Material y Métodos – En el diseño se decidió el tipo de vídeo (alta potencialidad

expresiva), finalidad (complemento de la formación) y temática (Sistemas Personali-

zados de Dosificación o SPD, según Real Decreto-Ley 9/2011). Fases de elabora-

ción del vídeo: documentación, guionización, grabación y edición. El equipo incluyó

docentes, becarios, colaboradores y expertos en comunicación audiovisual y se con-

tó con la concesión de un proyecto de innovación docente del Vicerrectorado de Do-

cencia y Convergencia Europea (2009PID-UB/60). La grabación requirió, entre otros,

material para el servicio SPD según protocolo, el aula de simulación asistencial, un

laboratorio y una farmacia comunitaria.

Resultados – Se obtiene un vídeo titulado “Los Sistemas Personalizados de Dosifi-

cación como herramienta en la Atención Farmacéutica para la mejora de la adheren-

cia al tratamiento y al éxito terapéutico”, que complementará la sesión práctica reali-

zada por los alumnos sobre Farmacoterapia individualizada: SPD. La estructura na-

rrativa (12 min.) incluye los apartados: Introducción, Descripción del SPD, Segui-

miento Farmacoterapéutico con SPD, Equipamiento y material, Procedimiento, Visi-

tas de seguimiento y Conclusión.

Conclusiones – El vídeo sobre los SPD se constituye en una herramienta docente a

disposición de los alumnos y público en general, que favorecerá los objetivos de

aprendizaje de competencias específicas del futuro graduado en farmacia, y fuente

de información especialmente para potenciales usuarios.