El següent estudi parteix d’un treball que vaig realitzar pera l’assignatura de Teoria de la Restauració impartida a l’EscolaTècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. El professorFernando Álvarez Prozoroviz va dirigir el treball i ha continuatajudant-me en les successives ampliacions que n’he fet.

PRESENTACIÓPRESENTACIÓ

L’objecte d’aquest treball és el petit edificique l’arquitecte Josep Lluis Sert construí a lavora de l’hospital Xifré l’any 1937. A causa delseu context històric, com ja desenvoluparé mésendavant, és difícil realitzar una documentacióexhaustiva que permeti fer un seguiment del’evolució del projecte i de les minúcies del’encàrrec.

Tot edifici, i totes les coses fetes perl’home han arribat fins avui després de moltesvariacions a través del seu ús i el seu redisseny.Cada un d’aquests esdeveniments substancialspertany a una sèrie que es transmet al llarg deltemps. Aquesta matèria organitzada (objectes)transmet una senyal que s’organitza a travésd’un model que podem reconèixer en elsobjectes actuals. És per això que l’anàlisi del’edifici que aquí es presenta vol deixar debanda les limitacions que comporta la mancade documentació i vol desenvolupar un mosaicde relacions a través de la lectura de la formade l’edifici. No obstant he procurat introduirdins de l’estudi el màxim de la documentacióque m’ha estat possible trobar sobre aspectesconcrets del projecte.

Com a resultat acotaré la repercussió del’edifici i la seva rellevància a diferents escalesque es superposen, el que va implicar laconstrucció de l’edifici i les inquietuds que enreflecteix, des d’un nivell local fins a un nivellmés global. D’aquesta manera serà possibledefinir un marc de visió sobre el passat quenecessita la lectura de l’edifici com a testimoni.

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Per començar una aproximació sobrel’edifici cal, abans de tot, descriure un petitmarc històric de referència.

De l’assistència social en temps del’alcalde de Barcelona Rius i Taulet es potprendre com a exemple paradigmàtic la

reutilització del dipòsit de les aigües del carrerWellington, que proveïa d’aigua a les fonts delparc de la Ciutadella, com a refugi per apersones sense sostre. La direcció del centreestava a càrrec d’ordres religioses i per tantgestionat sota la idea de la caritat. El dipòsit delles aigües, on avui s’hi troba la biblioteca de laUniversitat Pompeu Fabra, és un edifici fosc i demurs gruixuts, el que feia que s’accentués lahumitat de l’ambient que, ja de per sí,s’acumulava a causa de la gran piscina situadaa la coberta; a més els llits fets amb palla i lafalta d’educació en qüestions d’higieneprovocaven unes condicions de salubritat no tansols mínimes sinó que propiciaven les malalties iles infeccions.

Des dels inicis de la segona república, jaamb un canvi de mentalitat durant els anysanteriors en diferents sectors de la societat,l’assistència social i sanitària va passar de seruna qüestió de caritat a càrrec de les ordresreligioses a una qüestió de justícia social de laqual l’estat se’n feia responsable. D’aquestamanera el govern de la Generalitat, quedisposà d’autonomia en aquests àmbits arrel delrecent Estatut, inicià una política d’assistènciasocial i sanitària que anà directament vinculadaa l’educació dels infants i els adults, però nonomés per educar cap la prevenció i en elshàbits d’higiene, sinó que també trobava en lacultura la possibilitat d’una revolució social noviolenta.

Es en aquest moment quan l’epidèmia dela tuberculosi implica una amenaça per a totaEuropa. Es tracta d’una malaltia infecciosa(actualment considerada gairebé extingida) quees propagava ràpidament per les classes socialsmés baixes, ja que eren les que tenien menyspossibilitats per a la prevenció. Encara que avuisembli fonamental, una correcta alimentació iuns costums d’higiene i salut (com ventilarl’habitatge, rentar-se les mans o fer esport)podien ser suficients per a prevenir la malaltia.

L’impacte de la tuberculosi arreu delcontinent obligà als països a construir centresespecialitzats per al seu tractament. Aquestaconcentració d’esforços per combatrel’epidèmia comportà la creació de novestipologies d’edificis on poder tractar de formaespecialitzada cada una de les etapes de lamalaltia. Molts d’aquests edificis aprofitavenaltres infrastructures de les que disposava l’estat,

però altres vegades es creaven nous edificisespecialitzats; així a més d’hospitals vanaparèixer els sanatoris, els dispensaris i elspreventoris. L’arquitectura del moviment modernva encarnar els valors de la higiene i la salut enels seus murs blancs i formes clares, de maneraque es va fer ressò de la necessitat d’aquestsnous edificis. Com a exemples més conegutsd’aquestes noves arquitectures trobem elSanatori de Paimio d’Alvar Aalto del 1931 aFinlàndia, i també el Dispensari CentralAntituberculós de Barcelona del 1935, obradels arquitectes J. Ll. Sert, J. T. Clavé i J. B.Subirana.

EL SEGELL PRO INFANCIAEL SEGELL PRO INFANCIA

Dintre d’aquest context dels primers anysde la segona república a Catalunya es constituíel Segell Pro Infància. Segons el seu decret del15 de març de 1933 (segons el BOGC),ordenat pel Conseller de Sanitat i d’AssistènciaSocial de la Generalitat de Catalunya, aquestaorganització, desvinculada de la Generalitat,havia de portar a terme la tasca de recaptardiners per a la construcció i manteniment decentres infantils per la prevenció de latuberculosi. La finalitat era salvaguardar aquellsinfants que bé per un context social, per serdèbils de naixement o per altres motiustinguessin la tuberculosi o estiguessin exposatsperillosament a la malaltia. Amb aquestafinalitat el Segell Pro Infància tingué la missió deconstruir sanatoris, preventoris i inclòsguarderies per així poder vetllar per la salut delsnens amb més risc de contagi fins a la sevaadolescència.

El mètode utilitzat pel Segell Pro Infànciaper a la recaptació de diners era la venta d’unpetit segell, similar a un segell de correusnormal però sense valor, que la poblaciócomprava voluntàriament de forma que tothomparticipava activament en una tasca de bonaacollida popular i així s’alleugeria la situacióeconòmica del Departament de Sanitat iAssistència Social. L’estratègia utilitzada esbasava en concentrar la venta del segell durantun període breu de temps de cada any (en unprincipi per Nadal) de manera que durantaquesta època era possible mobilitzarcampanyes de publicitat gràcies al consensespontani de la població en les que hi

col·laboraven cinemes, ràdios, teatres, escoles,premsa, fàbriques i ajuntaments.

L’origen d’aquest tipus de campanya pera la recaptació de diners està descrit en elspamflets publicats pel Segell Pro Infància iexpliquen com l’inici es troba a Dinamarca al1904 quan sorgí el segell Noëll, també ambfinalitats antituberculoses. Posteriorment l’èxitd’aquesta proposta pionera s’escampà per totsels països dels voltants fins arribar a Portugal,Rússia i inclòs l’Argentina. Aquí a España elSegell Pro Infància va ser el primer de les sevescaracterístiques, tingué el suport oficial i laexclusiva a tota Catalunya per a la venta desegells. Posteriorment hi hagueren altres segellscom per exemple el segell AIDEZ! que il·lustràJoan Miró amb la finalitat d’ajudar al govern dela república a guanyar la Guerra Civil i editatpel Comissariat de Propaganda.

segells de la campaña 1933 i 1935 respectivament

Mitjançant els diners recaptats pel Segelles va poder construir una guarderia a SantAndreu i una altra a Terrassa, de les que lagestió en va dependre tan sols del Segell.També es van realitzar campanyes d’educacióinfantil en els hàbits d’higiene i altres activitatseducatives. Però l’obra més gran realitzada pelSegell va ser la creació d’un preventoriantituberculós a Arenys de Mar, on podertractar els infants de tota Catalunya quenecessitessin atenció mèdica. La voluntat deconstruir aquest preventori va ser un objectiuprioritari des dels orígens del Segell Pro Infància(tal i com exposa la documentació de la primeracampanya) i encara que el transcurs de larepública dificultà la seva execució finalments’arribà a portar a terme.

cartell editat pel Segell Pro Infància

Segons els pamflets publicats pel SegellPro Infància, Arenys de Mar havia estat escollitcom el lloc ideal per ubicar el preventori, ja queestà situat entre Girona i Barcelona (principalsfocus infecciosos de la tuberculosi) i també pertrobar-se a la vora del mar i per tant on gaudird’aire fresc i sa. Però el major condicionant vaser que l’antic hospital Xifré, que des del 1925la Mancomunitat havia habilitat com a asil pera infants orfes, va passar a mans de laGeneralitat al 1933 que seguidament el vacedir al Segell Pro Infància per a la sevarehabilitació i posada en funcionament.

L’ENCARRECL’ENCARREC

Malgrat la decidida voluntat de construirel preventori a Arenys, l’arribada del bienninegre va interrompre i varià el rumb del SegellPro Infància. La repressió del govern de dretes ila inclusió de membres de la CEDA (partitantirepublicà) el 4 d’octubre de 1934 dintre delgovern espanyol va portar el president de laGeneralitat Lluís Companys a proclamar l’EstatCatalà de la República Federal Espanyolarealitzant el dia 6 del mateix mes una mena depronunciament civil pacífic, estrictamentrepublicà, que pretenia aturar la trajectòriareaccionària del règim i tornar-lo a l'orientacióesquerrana del 1931. Donada la manca desuport civil que va rebre, seguidament vaanunciar la seva rendició, i després tot elgovern i el president varen ser condemnats acadena perpètua, es va anul·lar l’estatut i esmuntà un govern provisional de dretes fins quearribà el triomf del Front Popular el febrer de1936.

Aquests successos comportarenl’immediat canvi de la junta central del SegellPro Infància. Fins aleshores el seu presidenthavia sigut el Dr.Joan Solé i Pla (també diputat

al parlament de Catalunya) i va ser aleshoressubstituït juntament amb molts d’altres càrrecs.Més tard i per decret, el 12 de juliol de 1935, elDr. Roviralta, conseller d’Assistència Social iSanitària del govern provisional de dretes, valimitar totes les funcions del Segell a lapropaganda i recaptació de diners, deixant-losense autonomia per gestionar segons comcregués adequat els diners obtinguts, sense capcapacitat que el permetés ni construir i ni dirigirguarderies i preventoris. En un principi això vafrenar totes les expectatives del Segell, ja quedes dels fets del 6 d’octubre, amb el canvi de ladirecció, havia afluixat la intensitat de la sevaactuació, quedant reflectit en la reducció delsdiners recaptats durant la segona campanya, iara definitivament amb l’arribada del ConsellerRoviralta s’havia convertit en un òrgan depropaganda per a l’estat.

Malgrat el retrocés de l’activitat del SegellPro Infància, la proposta de construcció delpreventori va continuar endavant mitjançant laJunta de Protecció a la Infància de Catalunya(en mans del govern provisional a Catalunya),que va passar a controlar totes les competènciesde les que havia estat desposseït el Segell ProInfància. És aleshores, al cap de pocs dies del 6d’octubre, que van començar a visar-se elsprimers plànols del projecte. No es conservacap document que permeti identificar qui varealitzar l’encàrrec però tal i com van succeir elsfets és possible, doncs, que l’encàrrec elrealitzés la Junta de Protecció a la Infància i noel Segell Pro Infància. Un altre motiu podria serque al 1934 la Junta ja havia encarregat a Sert,juntament amb Subirana i Torres Clavé, unaguarderia al carrer Wad Ras de Barcelona.

El projecte del Preventori Xifré estàcompost per uns quants plànols visats el 17d’octubre del 1935 que expliquen la intervenciósobre l’hospital i uns petits edificis adjacents. Estracta d’un projecte de rehabilitació on esreendreça l’antic hospital per encabir-hil’equipament necessari per allotjar 160 nens il’equip d’infermeres. A la planta baixa escol·loca el menjador, el quiròfan, els raigs x,etc.. , i a les plantes superiors el dormitoris, unpis per a les noies i un altre per als nois. Elpersonal de l’hospital s’allotja en uns edificispropers també rehabilitats i la bugaderia tambées col·loca a part. El projecte està firmat perl’arquitecte Josep Lluís Sert però la intervencióno és gaire rellevant, és tan sols un projecte

estrictament tècnic per a disposar el que esrequereix en l’espai disponible.

El que resulta més interessant és unapetita escola del mateix arquitecte que es vaconstruir de nova planta dintre dels terrenys del’hospital, el projecte de la qual es va visar unmes i escaig més tard, el 29 de novembre de1935. Aquest pavelló havia de permetreimpartir classes als nois i noies que romaniendurant llargues temporades ingressats al’hospital i d’aquesta manera no haviend’interrompre els seus estudis malgrat la sevamalaltia. Es tracta, tal i com he introduït abans,d’un cas d’assistència social i sanitària vinculata un projecte d’ensenyament, on l’educació i lasalut de l’infant son fonamentals i compresoscom una unitat.

Els plànols presentats de l’escola no sóngaire exhaustius, la escala de treball és d’1/100(en contrast amb l’1/20 del projecte de lesCases del Garraf, a les que em referiré mésendavant), el dibuix no especifica cap detallconstructiu, tampoc reflecteix en cap secció elpendent del terreny, els murs no estan farcits,no s’especifica cap cota, i també hi ha algunamida que no s’acaba de correspondre entre elsalçats i les seccions. Tot això fa pensar que elprojecte hagi estat redactat amb presses i pocaatenció.

situació del preventori

L’EDIFICIL’EDIFICI

El petit pavelló d’escola està situat a pocsmetres del preventori i formant un angle recteamb aquest, de manera que tots dos juntsemmarquen un tros de terres destinades altreball i al joc dels infants. El terreny estàlleugerament inclinat cap a sud-est, el queprovoca un desnivell en l’edifici que quedacontundentment salvat per un basament de

pedra tallada irregularment, tal i com si sorgísdel mateix terra, sobre el que s’aixeca un volumde formes geomètriques blanques. L’edifici estàresolt en una petita planta rectangular de 12per 18 metres en el que es disposen dues aulesper a 40 alumnes cadascuna (segons diuen elsplànols, malgrat ser bastant just), entre les quees col·loca la peça del vestíbul, definint l’eix desimetria, i que es prolonga per la part posteriordel paral·lepíped per a definir l’accés.

El sistema constructiu és senzill; es tractade cinc voltes a la catalana suportades perparets de totxo i pilars, independentment aldavant s’hi situa un porxo construït mitjançantuna fina llosa de formigó suportada per pilarstambé de formigó. Els tancaments estan fets permurs senzills de totxo, de manera que no hi hagaire aïllament tèrmic, i les obertures són defusta. L’acabat exterior esta arrebossat i estucatde color blanc.

fotografia de l’escola al 1950

planta del projecte construït

RACIONALISME REGIONALISTARACIONALISME REGIONALISTA

A primera vista, l’edifici es compon de lamateixa manera que les Cases del Garrafconstruïdes al 1935 pel mateix arquitecte. Elbasament resulta gairebé idèntic, també moltsemblant a l’utilitzat per Rodríguez Arias en la

casa a Eivissa, però no és només unaassociació estrictament formal als sòcols del’arquitectura popular eivissenca o de pobles depescadors, ja que l’edifici manipula el terrenyper conformar un pla sobre el que disposar-se iaixò implica una intenció més estructural que nopas de revestiment. De fet és la mateixa solucióque la adoptada per Le Corbusier al projecte dela Villa Errazuriz (1933) on l’arquitecte col·local’edifici com si es tractés d’un temple grec,potser en referència a les antigues columnesd’imitació grega que es trobaven al solar moltabans de l’encàrrec, o per la seva posiciódavant del mar, com el Partenon.

D’aquesta manera l’escola d’Arenyssembla reproduir la mateixa voluntat que lescases situades a la costa del Garraf o inclòs laVilla Errazuriz de Le Corbusier. Es tracta d’unaaproximació de l’arquitectura del movimentmodern cap a postures més regionalistes quepretenen incorporar elements locals en unaarquitectura que havia nascut lliure de capreferència històrica, ja sigui mirant al Partenond’Atenes o a l’arquitectura popular dels poblesde pescadors.

Cases de Garraf

alçat de la Villa Errazuriz

De la mateixa manera, Sert també vaincorporar l’encalat blanc sobre volumsgeomètrics i obertures atectòniques de les casesEivissenques al discurs de l’arquitecturamoderna. Tal i com es reflecteix en el númerode la revista A.C. dedicat a l’arquitecturaeivissenca, el GATCPAC descobreix l’afinitat del’arquitectura moderna que naixia desposseïdade tradició i història amb l’arquitectura popularvernacla, sense dissenyar, sorgida de lesnecessitats concretes i del materials disponibles.Amb aquesta mateixa intenció, Sert vaincorporar la volta a la catalana a l’arquitecturadel moviment modern, va recuperar un sistemaconstructiu tradicional i l’incorporàreinterpretant-lo formalment, el primer cop vaser al tipus C de les Cases del Garraf i desprésa l’escola d’Arenys. En aquests dos projectesl’ús de la volta a la catalana va ser estructuralmentre que també va ssajar altres usos mésaccessoris com al projecte d’una guarderia aViladecans l’any 1935.

L’origen de l’ús de la volta a la catalanapel moviment modern es remunta a la DocksWallut de Perret a Casablanca, on l’arquitecteva cobrir una nau industrial amb una successióde voltes d’arc rebaixat. En aquest cas estavenconstruïdes de formigó i amb l’ajuda d’unencofrat, tal i com una mica més tard faria LeCorbusier al projecte de Le Maison Monol i aaltres projectes posteriors com Le Maison Wek-End. Va ser Sert, en el seu projecte de les Casesdel Garraf, que utilitzà la original volta a lacatalana construïda amb triple (i avegadesdoble) capa de rajola muntada a l’aire i senseencofrar.

prespectiva de le Maison Monol

EL PROJECTE ORIGINALEL PROJECTE ORIGINAL

Malgrat aquesta clara semblança amb lescases del Garraf, en la primera redacció delprojecte no sembla tan evident. Hi ha proudiferències com per pensar que el projectefinalment va evolucionar cap a una altra

direcció amb intencions diferents a les inicials,que van comportar un altre resultat formal.

planta del projecte visat

Si atenem al plànol del projecte visatveurem, primer de tot, que el sòcol de pedra noté gaire a veure amb el construït; es tracta d’unsòcol més baix, fragmentat en el seu perímetre,que no té en compte el desnivell del terreny ique per tant no actua de plataformaanivelladora sinó de petit altiplà. Aquest sòcol,molt menys contundent i expressiu, estàinterromput a la façana del davant per duesescales que comuniquen la terrassa amb elcamp d’esbarjo i als laterals l’arrebossat arribafins al terra ocultant la pedra al seu darrera.D’aquesta manera la imatge que es presenta ésmolt més dèbil, ja no té tant a veure amb elbasament del Partenon sinó que més aviat esremunta als sòcols de l’arquitectura popular.

comparació de les perspectives del projecte construït i del projectevisat.

Les causes d’aquest canvi poden serdiverses. Per una banda el prijecte redactat no

contemplava la pendent del terreny el que va ferque apareguessin dibuixades unes escales queen realitat necessiten molt més recorregut perdescendir al terreny. Per una altra banda lesterres de davant el preventori van canviar depropietari diverses vegades a causa del bienninegre, de manera que no sempre van estardisponibles per a l’ús dels infants, el que podriahaver influït en la supressió del contacte del’edifici amb el terreny. Però el que si es potassegurar és que malgrat els problemes tècnicses va adoptar una solució compositiva jautilitzada anteriorment pel mateix arquitecte.

També és rellevant observar el canvi quevan tenir les obertures, en un principi l’arc de lavolta a la catalana estava tapat amb fusteriamolt semblant a la utilitzada en les cases delGarraf, una mitja lluna opaca de fusta amb unareixeta de ventilació, però després va serconstruït amb una fusteria que s’adaptava a lacorba de l’arc i tancada per vidre: una soluciómés tradicional.

vista i interior del projecte visat

vista interior del projecte construït

Encara que durant l’execució van fer-semolts canvis, com ja he explicat, el volumcentral que interromp la terrassa va mantenir-segairebé igual des de l’inici fins a l’execució,malgrat que és una de les peces que més vamodificar el seu ús. En un principi, aquest petitcos tancat amb pavès, que sobresurt perfragmentar la terrassa en dues parts, haviad’acollir unes escales que descendien fins a unpassadís subterrani que comunicava amb elpreventori. Aquesta mena de passadissos

subterranis eren molt habituals a Arenys i elmateix preventori ja en tenia d’altres que elcomunicaven amb altres punts de la vila. En eltranscurs de les obres es va suprimir aquest pasde manera que el preventori i l’escola nomésvan quedar comunicats per l’exterior, i així elvolum de pavès va perdre la seva raó inicial deser per passar a convertir-se en una petitahabitació per als malendreços, sense queimportés la permanència d’una forma sensefunció concreta.

Possiblement, el projecte va ser redactatde forma automàtica i amb poca precisió, o almenys això es desprèn de la baixa qualitat delplànols visats, però després, en el moment del’execució, es van adoptar les solucionsconstructives ja conegudes per l’arquitecte enels seus projectes anteriors. Aleshores éspossible que el constructor de l’escola d’Arenysja hagués treballat anteriorment per a Sert.Com a prova d’això es conserva una carta dedenúncia d’un constructor d’Arenys (AHC, fons1, caixa 979) a on s’expliquen els entrebancsposats per Sert a l’adjudicació de l’obra ques’havia de fer mitjançant concurs. Això podriaexplicar l’adjudicació de l’obra a un constructorque ja conegués els detalls constructius, com elstrencaigües, que són gairebé idèntics als de lescases del Garraf, malgrat no haver-hi capplànol que ho indiqui així.

L’ARQUITECTURA RACIONALISTAL’ARQUITECTURA RACIONALISTA

edifici de dos habitatges de Le Corbusier a la WeissenhofSiedlungen

Com ja he explicat, l’edifici incorporaelements regionalistes com la volta a lacatalana o el basament de pedra però, de lamateixa manera, també incorpora elements

arquitectònics creats de nou pel movimentmodern com és el cas del porxo que emmarcala terrassa de l’escola. Aquest element no té capreferència amb l’arquitectura del passat i de fettampoc té una utilitat gaire definida, ja que coma porxo tan sols projecta un fina franjad’ombra. Es tracta probablement d’unatransposició del porxo que Le Corbusier utilitzàa la Weissenhof Siedlungen de Stuttgart (1927)ja que com es pot observar la façana lateral ésgairebé una deformació d’aquesta.

Aquest porxo es compon mitjançant lamateixa operació que el de la Weissenhof, demanera que la paret del laterals sembladoblegar-se i definir una finestra que emmarcal’espai lliure alliberat per la coberta plana o enel cas de l’escola l’espai d’esbarjo. En els doscasos, entre mig hi ha uns pilars que suportenaquesta franja de formigó, però a la Weisenhofestan ocults sota una capa de pintura fosca queels confon amb l’ombra projectada. A l’escolad’Arenys hi ha una doble fila de pilars deformigó que prenen més rellevància, per unabanda hi ha un excés de pilars per sosteniraquesta fina franja de formigó i per una altra hiha una clara voluntat de mostrar-los. Potser estracta d’una referència, com en el cas delbasament, de l’arquitectura grega i es volmostrar una façana de columnes, però lapeculiaritat d’aquesta forma també recorda aun aleró o a un fragment d’un vaixell demanera que l’arquitecte potser hauria obtingutaquest element del discurs maquinista de Versune Architecture de Le Corbusier.

fotografia d’un avió publicada a Vers Une Architecture

L’ARQUITECTURA ESCOLARL’ARQUITECTURA ESCOLAR

L’escola d’Arenys resol de forma moltsenzilla el programa proposat, es disposa l’auladels nois i la de les noies separades per un coscentral de serveis que marca l’eix de simetria ique sobresurt per la façana posterior per marcar

l’accés. L’única característica més singular és laterrassa vinculada a les aules, com la que Sertva col·locar anys abans en el projecte d’unaescola a Palausolitar. L’ús de la simetria ésestrany, però ja es deixava intuir a l’escola dePalausolitar, que malgrat no ser simètrica, sique accentuava un fals eix. Més tard, el 1937,va composar de forma decididament simètrical’escola del Puntarró a Martorell. Aquestaescola juntament amb la d’Arenys parteixen delmateix esquema d’organització, encara que lesproporcions varien una mica. A més de lamateixa distribució de les aules i els serveis,l’escola de Martorell també té l’accés per lapart posterior, tangent a l’edifici, i els dosedificis s’aixequen sobre un basament de pedraque salva el terreny irregular.

planta de l’escola Lluis Vives de Goday

Aquest esquema que utilitza Sert per aorganitzar les seves escoles té com a precedentles escoles que Josep Goday havia construït aBarcelona quan anys abans, al 1917, Godayrebé per part de l’ajuntament l’encàrrec deconstruir els nous centres escolars que hauriende suplir el dèficit de la ciutat de Barcelona. Pera aquesta tasca Goday adoptà un model querepetí amb variacions i que fou utilitzat tambéper altres arquitectes de manera que fins i tot espot reconèixer a l’escola d’Arenys i delPuntarró. Les escoles de Goday van passar aser considerades com un model d’eficàcia (tal icom diu la revista Arquitectura al 1920) i inclòsavui encara moltes continuen funcionant.Aquestes escoles també s’estructuren mitjançantun nucli central que fa de peça de serveiscomuns i a cada banda es col·loquenseparades les aules dels nois i de les noies. Peròla semblança va més enllà de la planta ja quea l’alçat es reprodueixen també situacionssemblants: a part de la simetria, les escoles deGoday tenen el primer nivell de l’edifici acabaten pedra i la resta, que s’aixeca sobre aquestnivell, està resolt en un barreja d’elementsclàssics, com si es tractés d’un palaurenaixentista. De la mateixa manera succeeix ales escoles del Puntarró i d’Arenys, amb ladiferencia que aquí les referències sónprobablement l’arquitectura grega o la vernaclai no els palaus del renaixement.

alçat de l’escola Lluís Vives de Goday

façana de l’escola El Puntarró

alçat del projecte construït

Malgrat la semblança aquí exposada, larevista A.C., òrgan de difusió de l’associacióGATCPAC (a la que Sert pertanyia i n’era undels principals impulsors), va publicar en el seunúmero 9, dedicat a l’arquitectura escolar, unadura crítica contra les escoles projectades perGoday. L’article, que no està firmat, utilitzal’escola Lluís Vives per exemplificar els errors del’arquitectura escolar i en nou punts redactauna crítica per a la construcció de les novesescoles on reclama la minimització de lessuperfícies, l’ús de la coberta per a classes al’aire lliure, més contacte de les aules ambl’exterior, la col·locació de l’edifici segonsl’orientació correcta i la composició de l’edificisense tenir en compte els eixos de simetria.Aquestes crítiques tenien com objectiu introduirels edificis que en aquell número de la revista espublicaven; es tractava d’un recull d’escoleseuropees construïdes per arquitectes delmoviment modern sota la influència de lapedagogia impulsada per Maria Montessori.

L’ “escola Montessori” o la pedagogiaactiva és un mètode pedagògic que es basa enla participació activa de l’alumne en eldesenvolupament de les classes de forma que elprofessor adopta el paper de tutor o guia i

l’orienta en l’experiència del coneixement.L’“escola Montessori” es va crear al 1915 i desd’un principi van haver-hi molts vincles amb lasocietat catalana ja que al 1916 es vaorganitzar un Curs Internacional Montessori aBarcelona, al 1917 el Consell d’InvestigacióPedagògica va atorgar una càtedra a ladoctora Montessori i més tard al 1933 va tenirlloc un altre cop el XVIII Curs InternacionalMontessori. Aquesta nova pedagogia va ser benrebuda també per part dels arquitectes delmoviment modern que van voler dissenyar elsedificis que permetessin desenvolupar aquestesnoves classes. La gran diferencia rau en que lesaules havien de poder permetre diferentsposicions de les cadires i taules perdesenvolupar constantment noves relacionsentre alumnes i professors, també havien depotenciar la relació amb l’aire exterior i lesclasses a l’aire lliure.Era molt important quel’aula estigués ben equipada amb armaris perpoder guardar tot el material i jocs ques’utilitzaven en el desenvolupament de lesclasses, i per últim el mobiliari havia de serversàtil, de tauler pla i que permetés agrupar lestaules i les cadires en diferents formes.

Un bon exemple d’aquests nous edificisescolars és La Corona de Richard Neutra on lesaules es disposen en pinta, dirigides cap a unspatis que doblen la superfície de les aules, ambsostres molt alts i abundants armaris a més d’unpetit lavabo dintre de cada aula. L’ordenació dela planta és molt semblant al projecte del’escola a la avinguda Bogatell que Sert vapresentar en el següent número monogràfic dela revista A.C. dedicat a l’arquitectura escolar.Però hi ha diferencies substancials ja que lesdimensions s’han reduït al mínim, les aules tansols comuniquen amb una estreta terrassa i noestà equipada amb abundants armaris. A mésen les memòries consultades dels projectes delPuntarró i d’Arenys l’arquitecte deixa a lliureelecció de l’ajuntament, i sense recomanacions,el mobiliari de l’escola, a la vegada que dibuixaen planta una distribució de les taules com ladels seus companys de l’InternationaleKongrese Für Neues Bauen.

D’aquesta manera queda exposadal’ambigüitat de la posició de Sert davant deledificis escolars, i com l’escola d’Arenys esdevéun bon exemple, perquè a diferencia de l’escolade l’avinguda Bogatell, Sert adopta un esquemade la planta com el de Goday i li incorporaterrasses per donar classes a l’aire lliure. Utilitzaelements de la tradició escolar catalana ielements de la avantguarda arquitectònica.

PER CONCLOUREPER CONCLOURE

Amb l’arribada del franquisme elpreventori Xifré canvià d’ús. El 1939 passà aformar part del Patronato NacionalAntituberculoso i seguidament el 1940 es vacedir l’edifici a l’ajuntament per ubicar-hil’alberg del Centro de Juventudes Falangistas.L’escola es convertí en el centre social on unaaula s’utilitzava per a fer esport i l’altra per a lesactivitat de la Falange (com es veu a les fotossobretot jugaven a cartes). Va ser aleshoresquan es van començar a realitzar els primerscanvis a l’edifici, ja que es va afegir unaxemeneia. Anys més tard l’escola es convertí

en l’habitatge del director de l’alberg ialeshores es van tapiar els accessos a lesterrasses, es van obrir finestres noves alslaterals, es va desplaçar l’accés a l’edifici a laterrassa, es van col·locar falsos sostres al’interior i es van dividir les aules per encabir-hidormitoris, cuina i lavabos, desdibuixant tantl’espai interior com l’aspecte exterior. Anys méstard amb l’arribada de la democràcia l’edificitornà al seu ús públic per acollir els ServeisSocials d’Arenys de Mar, on encara avui s’hitroben.

Actualment Sert és considerat coml’arquitecte català més important arreu del món(evidentment seguidament de Gaudí) però laseva obra no està encara prou reconeguda aCatalunya. A Barcelona s’han restaurat elsedificis que Sert va construir abans del seu exiliperò la resta de projectes no sempre han tingutla mateixa sort com per exemple les cases delGarraf, a les que m’he referit diverses vegadesal llarg de l’estudi, que actualment es troben enestat ruïnós i quasi irrecuperables per mancad’interès per l’ajuntament local.

L’escola d’Arenys es troba protegida perl’ajuntament però això no està evitant la sevadegradació. Els dintells han rebentat perl’oxidació i els pilars s’han esquerdat, el terraestà deformat i no s’han fet les mínimes tasquesde restauració per treure els fals sostres delsanys 60 i que no permeten veure les voltes a lacatalana, ni tampoc els envans que triturenl’espai interior. D’aquesta manera actualments’ha arribat a una situació de conjunturaadministrativa en que es protegeix l’edifici peròno s’impedeix la degradació.

BIBLIOGRAFIA

Sobre l’escola d’Arenys

Segell Pro Infància, núm. 1,2 i 3, Segell Pro Infància,Barcelona 1936-1938- revista editada pel Segell Pro Infància a partir del 1936 per difondrela tasca portada a terme.

Nova Iberia, Comissariat de Propaganda de laGeneralitat de Catalunya, núm. 2, Barcelona febrer1937.- al segon número de la revista, dedicat a l’assistència social, hi ha unpetit article sobre el Segell Pro Infància amb una foto de bonaqualitat de l’escola d’Arenys.

Sobre Sert i la seva obra

AAVV “Sert”, Cuadernos de arquitectura yurbanismo, núm. 93, Col·legi d’arquitectes deCatalunya, Barcelona 1972

FREIXA Jaume, Josep Lluis Sert, Gustavo Gili,Barcelona 1989.

ROVIRA Josep Maria, Josep Lluis Sert 1901-1983,Electa, Milán 2000.

Sobre el GATCPAC

BOHIGAS Oriol, Modernidad en la arquitectura de laEspaña republicana, Tusquets, Barcelona 1998.

AAVV “GATCPAC 1” Cuadernos de arquitectura yurbanismo, núm. 90, Col·legi d’arquitectes deCatalunya, Barcelona 1972

AAVV “GATCPAC 2”, Cuadernos de arquitectura yurbanismo, núm. 94, Col·legi d’arquitectes deCatalunya, Barcelona 1973

Sobre l’arquitectura escolar

A.C., num. 9 i 10, GATEPAC, Barcelona 1933

BOHIGAS Oriol, “Arquitectura y pedagogía, latradición escolar en Cataluña” Arquitectuta Viva,num. 156, Madrid 1997

BOHIGAS Oriol, “La escuela viva: un problemaarquitectónico” Cuadernos de Arquitectura yUrbanismo, num. 89, Barcelona 1972.

Bru E. i Mateo J. L., “Breve cronología de laarquitectura escolar” Cuadernos de Arquitectura yUrbanismo, num. 89, Barcelona 1972.

GODAY Josep, “Rèplica de l’arquitecte Josep Goday iCasals als comentaris crítics inserits al número 9 de larevista A.C.” Arquitectura i Urbanisme, num.4,Barcelona 1933.

R., “Los edificios escolares del Ayuntamiento deBarcelona” Arquitectura, Año III, Barcelona 1920.

SACK Manfred, R. Neutra, Gustavo Gili, Barcelona1993.

Altres

ROTH Alfred, Dos casas de Le Corbusier y PierreJeanneret, Colegio oficial de Aparejadores yArquitectos Técnicos, Murcia 1997.

ANDO Tadao, Le Corbusier Houses, Toto, Tokyo2001

VAZQUEZ Claudio, “Primeras ideas para la CasaErrázuriz” Massilia, 2002. Anuario de estudioslecorbusierianos. Barcelona 2002

CULOT Maurice, PEYDERÉ David, RAGOT Gilles,Les frères Perret, Institut Français d’Architecture,París 2000.

SAFON Ramón, La educación en la Españarevolucionaria. Las ediciones de la piqueta,Barcelona.

ARXIUS CONSULTATS

Arxiu Històric de Catalunya - fons 1 (govern de la república), caixes 979 i 1059.Documentació personal de Joan Soler i Pla, a on es poden aclariraspectes sobre del funcionament del Segell Pro Infància i tambésobre l’escola d’Arenys.

Arxiu Històric del COAC - plànols, memòries i pressupost del preventori Xifré

Arxiu Històric d’Arenys de Mar - plànols de l’escola, correspondència i documentació entre elsegell i l’ajuntament

Arxiu Històric de Martorell - plànols i memòries de les escoles de Sert a Martorell

Biblioteca de la República - Revista del Segell Pro Infància i revista Nova Iberia

www.bib.ub.es/bub/bub.htm - copies digitalitzades dels segells editats pel Segell Pro Infància.

DOCUMENTACIO APORTADA

Plànol del projecte finalment construït, realitzatprenent com a referència el plànol visat i aplicant lesvariacions segons les fotografies conservades.