1. Laigua, un b escs.Reserves hdriques:sn la quantitat daigua
dola aprofitable.
2. Balan hdric. s la quantitat daigua aprofitada de les
precipitacions. 3. Els rius. Disposici orogrfica Vessants Conques
Exorreica Endorreica Llit Factors atmosfrics 4. Els rius. Rgim
fluvial Nival Nivopluvial Pluvionival pluvial Elements del
rgimfluvial Cabal Estiatge Crescudes Escolament Arrossegament 5.
Aiges subterrnies. Principals problemes: Sobreexplotaci. Extracci
desmesurada que impedeix larenovaci natural de laigua. Contaminaci
daqfers a partir dabocaments industrials iurbans. 6. Vessants
hidrogrfics peninsulars. 7. Vessant cantbric. Rius. Cursos fluvials
curts (100 km.) Cabals regulars per la constant pluviositat.
Crescudes poc freqents. Escolament elevat. Gran fora erosiva
(provoca aparici congost) Naln, Bidasoa, Nervin, Sella i Eo. 8.
Vessant atlntic. Sn els ms llargs de la pennsula. Cabal fora
irregular MIO. Rius de cabal considerable. El Sil s lafluent
principal. GUADALQUIVIRCONCA DEL TAJO.Xarxa dissimtrica.s la
tercera ms extensa. Afluents cabalosos de Sierra Nevada.El Tajo s
el riu ms llarg: 1202km. Genil.Henares, Jarama Titar i
Alagn.GUADIANA.s la de menor cabal.Altres rius:Conca
dissimtrica.Tinto, Odiel i Guadalete.Naixement
daigessubterrnies.Jabaln i Matachel 9. Vessant mediterrani Rius
curts i descs cabal. Sn els ms irregulars degut alescassetat de
pluges. Crescudes importants degut alfenomen de la gota freda.
EBRE. La segona conca msextensa de la Pennsula. Afluents
importants: Gallego, Cincai Segre. Tres grups: Rius catalans
Llobregat i Ter. Rius llevantins Elevat pendent dels seus llits i
cursos reduts. Planes sedimentries molt frtils Tria, Xquer i
Segura. Rius andalusos Curts i rpids, descs cabal i molt
irregulars. Guadalhorce. 10. Laigua a CatalunyaPobresa dels cabals
degut a lescassetat de precipitacions i labundncia derocam
calcari.Cursos fluvials curts i amb fort pendent a causa del
carcter muntanys delpas. 11. Xarxes hidrogrfiques
catalanes.Pirineus-EbreXarxa endorreica.Afluents de lEbre: Segre,
Noguera Pallaresa iNoguera Ribagorana.Sn els ms llargs de
Catalunya.Sn de rgim nival.Pirineus-MediterrniaNeixen al sector
oriental dels Pirineus.Llobregat, Ter, Fluvi i la Muga.Rgim
pluvionival. Cabal variable amb fortestiatge a
lestiu.Mediterrnia.Rius nascuts a la serralada
Prelitoral.Recorregut curt i amb fort pendent.Regim pluvial, cabal
irregular amb importantsestiatges a lestiu i crescudes a la tardor
i laprimavera.Tordera, Bess, Foix, Gai i Francol. 12.
Confederacions hidrogrfiques Sn les administracions que controlen
la gesti de laigua.Transvasament: exportaci daigua duna conca
hidrogrfica cap a una altraamb lobjectiu dobtenir ms energia o
millorar el provement urb. 13. Laprofitament de les aiges. 14. Els
problemes de la hidrosfera. Contaminaci de laigua. Abocament
excessiu dematria orgnica. Abocament de substncies
nobiodegradables.Focus puntual demissi Abocament de
substnciestxiques. Abocament daiges derefrigeraci
(contaminacitrmica).Contaminaci Consum excessiu que difusa.provoca
concentraci decontaminants. 15. El tractament de les aiges.
POTABILITZACI DESSALINITZACI DEPURACI
