Embed Size (px)
DESCRIPTION
Formentera més propera. Revista del Consell Insular de Formentera
Citation preview
MT
Revista del Consell Insular de FormenteraExemplar gratuït | Número 4
Entrevista a Sílvia TurRecuperació de les salines de FormenteraUna mirada enrere: entrevista amb la Coordinadora d'Entitats Cíviques
2
32
SUMARI + EDITORIAL
El passat 25 de juliol vàrem viure la celebració de la primera Diada de Formentera.
L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que ens atorgà la independència política
d’Eivissa, també establia que cada illa podria tenir els seus símbols distintius propis.
El procés per a l’aprovació d’aquests símbols no ha set fàcil. Feia falta una recerca que
en sustentàs la proposta. La tasca va ser encomanada, per unanimitat del ple de 19 d’octubre
de 2007, a la institució cultural de referència: l’Obra Cultural Balear de Formentera. L’estudi,
fonamentat en les normes de l’heràldica i la vexil·lologia, va permetre el consens amb totes les
forces polítiques. Així, el 12 de novembre de 2009 es va aprovar la nova bandera, l’escut, la
diada i el reglament orgànic que desenvolupa el marc normatiu de la nostra institució.
En aquesta primera festivitat de Sant Jaume com a Diada de Formentera, el Consell ha volgut
retre homenatge a entitats, persones o empreses que, per la seua vàlua, han contribuït a
conformar la Formentera d’avui. L’anterior sistema de mencions amb què comptava l’Ajuntament
de Formentera ha quedat modificat amb el nou reglament, i així es creen els Premis Sant Jaume,
que en aquesta primera edició s’han concedit a l’Hostal la Savina, Don Pep Costa i Guasch, i
Joan Colomar Torres “Peret”. Es crea, també, la Medalla d’Or del Consell Insular de Formentera,
que enguany s’ha atorgat a la Coordinadora d’Entitats Cíviques.
Els seus mèrits avalen àmpliament aquests reconeixements. L’Hostal la Savina ha conservat,
amb actualització constant, el mateix esperit familiar i confortable que en el passat, amb una
atenció personalitzada i de qualitat transmesa d’una generació a una altra fins avui dia. Per
la seua banda, Don Pep Costa i Guasch, des del seu sacerdoci a la parròquia de Sant Ferran
va permetre, amb el seu ajut i assessorament, que molts jóvens continuassin els seus estudis
fora de Formentera. Finalment, la figura de Joan Colomar Torres suposa un homenatge als
qui lluitaren per la llibertat i moriren, hagueren d’exiliar-se o varen ser confinats a les presons
franquistes. És, per ell mateix, un testimoni excepcional de la nostra història més recent i un
exemple de compromís, coherència i honestedat.
Per la seua banda, entre els anys 1992 i 1995 la Coordinadora d’Entitats Cíviques va aglutinar
tot el moviment ciutadà d’oposició a la urbanització massificada de l’illa i a la seua degradació
mediambiental. La Formentera d’avui, per tant, és hereva d’aquell projecte social, econòmic i
territorial promogut per la coordinadora.
En aquesta revista trobareu una entrevista amb la coordinadora, notícies sobre ses Salines
on sorgí el moviment polític que marcà la vida de Joan “Peret”, mostres de la vitalitat de la
nostra indústria turística, que tan bé representa l’Hostal la Savina i tota la tasca que des de
l’Àrea de medi ambient es desenvolupa per gestionar aquest llegat de futur sostenible que la
coordinadora defensava. Enhorabona a totes les persones i entitats guardonades!
Formentera + Propera
Número 4 | Setembre/octubre 2010 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera | Redacció: Plaça de la Constitució, 1 Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <[email protected]> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <[email protected]> Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.
D’actualitat Les notícies més actuals de Formentera: nova retolació dels carrers de Formentera, apertura de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i molt més! >>> pàg. 4
En PrimEra PErsonaEntrevista amb la consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies del Consell de Formentera, Sílvia Tur >>> pàg. 6
miscEl·lània Tot el que has de saber sobre les diferents àrees que conformen el Consell de Formentera: medi ambient, esports i turisme, entre d’altres! >>> pàg. 9
No et perdis l’entrevista amb els membres de la Coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera, la veu del poble de Formentera >>> pàg. 23
illa al suD Una retrospectiva per la vida de l’escultor i artista israelià, Aaron Keydar, afincat a Formentera des dels anys 70. Per Josep Rubio >>> pàg. 25
Posa’t al Dia Informa’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de Setembre i Octubre >>> pàg. 27
lEs nostrEs vEusEn aquest número hi col·laboren l’Associació Cultural i àudio-visual de Formentera (ACAF), productora de la ràdio local de l’illa, i l’Associació de veïns des Caló!...pàg. 29
DirEctori Tota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics >>> pàg. 31
4
Reordenació de l’espai portuari
Una finestra única d’atenció ciutadana
arran de la problemàtica
derivada de la mancança
d’aparcaments per
estacionar cotxes i altres
vehicles a la zona portuària de la Savina,
el Consell Insular de Formentera va
iniciar un procés de negociacions amb
l’Autoritat Portuària per tal d’arribar a
una solució a aquest problema històric.
La proposta inicial de l’Autoritat
Portuària passava per la construcció
d’un edifici per a la dotació de places
d’aparcament públiques, oficines i
D’ACTUALITAT
la posada en marxa de l’Oficina
d’Atenció Ciutadana (OAC),
ubicada al costat de l’edifici
principal del Consell Insular
de Formentera (carrer de Ramon Llull
núm. 6), significarà poder dur a terme la
pràctica totalitat dels tràmits i gestions
d’una manera centralitzada a la mateixa
oficina.
La finalitat d’aquesta finestra única és
simplificar i aproximar l’administració a
la ciutadania, facilitant tota la informació
actualment ocupen aquestes empreses
per a l’ús públic i gratuït de la ciutadania
de l’illa.
Aquesta decisió va ser fruit del consens
entre el Consell Insular de Formentera i
els representants locals de l’Associació
Empresarial de vehicles de lloguer de
Balears (AEVAB), per tal de dur a terme
una ordenació de l’espai portuari que
milloràs la imatge de les instal·lacions, i
combinàs l’operativitat de les empreses
de lloguer amb l’ús públic del Port de la
Savina per a la ciutadania de l’illa.
La construcció d’aquesta nova
instal·lació serà una realitat de cara a
l’estiu del 2012.
sobre els tràmits que es poden dur a terme a la institució insular i l’estat en què es
troben una vegada iniciats. A més, l’OAC serà un lloc on poder obtenir informació
general i on poder efectuar consultes sobre cursos, ajuts o subvencions que ofereix
el Consell Insular de Formentera.
Entre altres gestions, la ciutadania de Formentera podrà tramitar directament des
de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) certificats del padró, llicències de pesca
recreativa, llicències d’obres, consultar i/o demanar informes sobre domicilis o
establiments, sol·licitar les parades de venda artesana, dur a terme la inscripció a la
borsa de voluntariat de l’Àrea de Benestar Social o reservar instal·lacions esportives.
Així mateix, les persones usuàries podran rebre assistència i assessorament per part
del personal de l’Oficina d’Atenció Ciutadana per a la realització de qualsevol tràmit,
ja sigui adreçat al Consell Insular de Formentera com a una altra administració i, si
cal, obtenir assistència per part d’un tècnic especialitzat en la matèria.
Tot aquest procés s’ha realitzat de forma paral·lela a la implantació de l’administració
electrònica, amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o ciutadana de Formentera pugui
adreçar-se a la institució insular per mitjans telemàtics o per Internet. Tot això
serà una realitat amb la imminent posada en marxa de l’Oficina Virtual d’Atenció
Ciutadana (OVAC).
despatxos, tot i que després de la
mediació del president del Consell
Insular de Formentera, es va aprovar
al Consell d’Administració de 30 de
juny l’enderrocament de l’Edifici
Bulevard, situat al carrer de Ponent del
Port de la Savina, per a la construcció
d’un nou edifici amb planta baixa que
permeti ubicar-hi les oficines de lloguer
de vehicles i dos plantes pis per a
l’aparcament de tota la plataforma de
vehicles de lloguer, sense afectar l’espai
públic de la zona portuària.
El nou contracte marca expressament la
construcció d’un edifici amb 200 places
d’aparcament, amb un espai per a 88
cotxes i 36 ciclomotors com a mínim
destinat a les empreses de lloguer,
cosa que permetrà alliberar la zona que
4 5
Nova retolació dels carrers de Formentera d’acord amb la seua història i cultura
El Consell Insular de Formentera està duent a terme la
retolació de nous carrers, així com la retolació de carrers ja
existents que no comptaven amb cap placa identificativa.
Aquesta iniciativa duta a terme pels serveis tècnics del
Consell de Formentera suposarà la col·locació d’aproximadament
120 rètols per tots els nuclis urbans de Formentera, amb l’objectiu de
senyalitzar noves vies i places de l’illa, així com carrers i passatges
amb denominació anterior que no havien set senyalitzats fins a dia
d’avui.
Pel que fa a la nova retolació, es tracta d’un projecte encarregat a
l’Obra Cultural Balear de Formentera, que contempla l’anomenament
de nous carrers, places, vies i espais públics amb denominacions
que es presenten agrupades en camps temàtics afins al nomenclàtor
existent que data de 1983, tenint en compte la història i la cultura
formenterera.
L’informe tècnic presentat per l’Obra Cultural Balear exposa 35
denominacions, 12 de les quals són de reserva, pensades en
possibles casos de modificacions o ampliacions dels nuclis urbans
existents.
La proposta de nomenclàtor inclou noms de personalitats il·lustres
de l’illa, com el carrer de Pius tur (Sant Francesc), carrer de King
crimson (es Pujols), carrer d’antoni marroig Boned (la Savina) o
plaça de l’Historiador Joan marí cardona (Sant Ferran).
Altres nom escollits són els que fan referència a ports mediterranis,
plantes i arbres típics de l’illa, història i institucions, així com
embarcacions emblemàtiques de Formentera com carrer del llaüt
des caló, as Caló i passatge del vapor manolito, a la Savina. Així
mateix, s’ha volgut retre homenatge a les vies històriques amb la
designació de carrer de s’Estufador, sa talaiassa, sa cala, monestir
de santa maria i de ses creus, tots ells al Pilar de la Mola.
Aquesta retolació juntament amb la numeració feta l’any 2009,
ajudarà a identificar amb més facilitat les adreces postals i de
notificació a la ciutadania que viu als nuclis urbans de l’illa.
De moment ja s’ha finalitzat la senyalització al poble del Pilar de
la Mola, es Caló, ses Bardetes i la Savina i s’està duent a terme la
retolació de la resta dels pobles de Formentera.
1
3
2
1 > Registre general del Consell Insular de Formentera2 > Carrer d’Antoni Tur “Gabrielet” al Pilar de la Mola3 > Aparcaments de lloguer del port de la Savina
6
sílvia tur, la consellera més jove del consell de
Formentera, exerceix amb només 31 anys com
a cap d’una de les àrees més importants per a
Formentera. la seua gestió al front de l’àrea de
medi ambient i noves tecnologies ha contribuït a millorar
la imatge turística de l’illa. la forta estima per la seua terra
ha estimulat des de sempre el seu caràcter lluitador en
projectes que tenen com a objectiu preservar la singularitat
d’un indret com Formentera.
Quin és el paper de les institucions en la preservació del
medi ambient i la consciència ecològica? Consider que les
administracions públiques han d’invertir temps i dedicació
en matèria d’educació ambiental. La necessitat de preservar
els recursos naturals és cada dia més manifesta i l’efectivitat
de llançar campanyes, tallers i cursets de formació, o
esdeveniments culturals relacionats amb el medi ambient, en
demostra l’efectivitat de manera
clara. A nosaltres ens ha donat molt
bon resultat treballar en aquesta
línia, facilitant la participació
ciutadana en la posada en marxa de
nous serveis amb projectes com el
Pla de Mobilitat Sostenible al Parc
Natural o el projecte d’eliminació
de bosses de plàstic “Formentera
sense plàstic, naturalment”.
Precisament, el Parc natural de ses salines no comptava amb
cap mena de control fins a l’execució d’un Pla de mobilitat.
com valorau l’execució d’aquest pla? L’execució d’aquest
projecte era molt necessària i el temps i resultats n’han
demostrat l’efectivitat. Tot i així he de dir que es tracta d’una
experiència en constant evolució per a la millora contínua i
que ens reporta un gran aprenentatge. Enguany disposam de
dades estadístiques que per primer cop ens ajudaran a ajustar
més els horaris i serveis en base a l’afluència de visitants de
cada període, de manera que per a la pròxima temporada
seguirem apostant per la millora qualitativa pel que fa a
l’organització.
creieu que la inversió que fan les administracions en
matèria de medi ambient és suficient? És clarament
insuficient. Si ens hi fixam, els parcs naturals o les reserves
marines són espais que per norma general requereixen molts
“Formentera té com a repte treballar en l’aplicació de
projectes innovadors”
EN PRIMERA PERSONA
6 7
de banda la feina que des del Consell insular es fa quant a
denúncies i sancions en aquesta matèria ja que la neteja viària
i la recollida de residus són una prioritat per aquest equip de
govern.
Pel que fa a les salines, ens trobam en una fase de reactivació
de la indústria salinera. En quina línia s’està treballant?
La recuperació de la indústria salinera és un tema d’interès
general, del qual es porten anys parlant. Tot i així, fins que
no va començar aquesta legislatura no s’havia fet cap passa
ferma per fer d’aquest projecte una realitat. La clau de tot això
ha set la voluntat i bona predisposició tant del Consell Insular
de Formentera com de Salinera Española S.A. per arribar
a un acord. Recordem que a l’any 2007, aquesta empresa
feia 30 anys que havia deixat d’exercir l’activitat salinera
a Formentera. I en paraules de l’empresa, mai no havien
arribat a un acord amb la institució formenterera. L’acord
que s’ha establert és que el Consell de Formentera donarà
suport a la recuperació de l’activitat salinera amb tot el que
comporta, sempre i quan Salinera Espanyola recuperi de forma
progressiva el patrimoni històric i arquitectònic que hi ha a les
salines, a nivell de sèquies, parets, cases, etc. És a dir, tot el que
conformava la infraestructura salinera.
Podem evidenciar que a dia d’avui
s’han fet inversions importants i que
hi ha molts de projectes d’obres majors
i menors lliurats al Consell Insular
que tan aviat com rebin l’autorització
de la Demarcació de Costes podran
obtenir les llicències i remodelar molts
d’edificis i casulls que s’estan caient.
com a consellera de comunicació i noves tecnologies també
s’han aconseguit millores importants com la informatització
de tots els processos administratius o la posada en marxa
del projecte Formentera Wi-Fi. L’àrea de Noves Tecnologies
és una àrea molt nova en tots els aspectes, perquè té
projectes molt innovadors que mai no havien set d’aplicació
a Formentera. Crec que és important per dos eixos: per un
costat, per la utilitat pública i l’agilitat que això comporta pel
que fa als processos administratius amb els avantatges que
pugui atorgar a la ciutadania, i per altre costat, dóna una
imatge de seriositat i rigor que una institució possibiliti l’accés
a la informació de manera sistematitzada en format digital.
El projecte “Formentera Modernitza” és un projecte que va
néixer amb aquest esperit, ha set una tasca molt dura poder
assolir i completar el projecte i ara ens ve la part final, que
és obrir les portes dels nostres mitjans digitals i oferir aquest
servei diàriament a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana
(OAC) i de Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC). I tot
això necessitarà d’una millora contínua i d’un esforç constant;
però val la pena, la gent ho demana i és una exigència actual
de recursos econòmics per assolir les exigències que les
figures de protecció estipulen en aquests espais naturals. Si
aquests recursos econòmics no es treuen per altres mitjans,
no es pot esperar ser a l’altura, per exemple, de les exigències
que estipula el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc natural de
ses Salines amb mitjans o subvencions del Govern Balear. Crec
que és una assignatura pendent, no només a Formentera, sinó
a tot el territori nacional.
actualment estau treballant en el projecte d’ancoratges al
Parc natural, considerat un dels projectes més ambiciosos
de la vostra àrea. Què suposarà per a Formentera l’aplicació?
Avui per avui veig més clar que mai la necessitat d’un projecte
de regulació d’ancoratge d’embarcacions. Tant el sector de
l’empresariat nàutic com el sector de la restauració i els usuaris
i usuàries de les platges tenen molt clar que la situació és
insostenible. La seua aplicació serà molt beneficiosa sobre el
medi ambient i l’ecosistema marí, que és la motivació principal
d’aquest projecte, la qual cosa millorarà la imatge turística de
l’illa amb l’accés d’embarcacions a un lloc ordenat i controlat,
dotat d’una seguretat per fondejar, que redundarà directament
en el manteniment del paisatge del litoral d’aquesta zona. Si
tot va bé, aquest projecte serà un
exemple que es podria extrapolar
a molts altres indrets de les Illes
Balears.
Formentera ha set un dels
municipis pioners a Espanya
amb el projecte d’eliminació de
bosses de plàstic “Formentera sense plàstic, naturalment”.
Què ha suposat a nivell personal l’assumpció d’aquest
repte? Evidentment, suposa una gran satisfacció personal.
Totes aquestes accions s’han fet amb una implicació de tot
l’equip de treball de l’àrea de Medi Ambient i un gran esforç
per conscienciar la gent sobre la importància de portar a
terme aquest tipus d’accions. Aconseguir involucrar els
comerços d’alimentació i la ciutadania amb projectes com el
de “Formentera sense plàstic, naturalment”, ha set el major
repte.
Els milers de visitants que arriben a Formentera a l’estiu
generen tones de residus. com es gestiona aquest aspecte?
Per donar un bon servei s’ha de fer una feina acurada de
planificació dels serveis d’estiu durant la temporada d’hivern.
Recordem que la gran afluència de visitants i turistes que
rebem en els mesos de temporada alta genera un volum
de residus d’aproximadament quatre vegades superior a
la mitjana de la resta de l’any, però estam molt atents a les
conductes del turisme respecte la generació i gestió dels fems
que produeixen i tractam d’adaptar al màxim cada servei a
les especificitats de cada nucli urbà. Tot això sense deixar
“Consider que les administraCions públiques han d’invertir temps i dediCaCió en matèria d’eduCaCió ambiental”
88
dels nostres temps.
Durant aquesta legislatura es va reclamar la inclusió de
Formentera en la denominació d’“Eivissa, Biodiversitat
i cultura”. Quins són els objectius de la institució amb
aquesta reclamació? El conseller de Turisme i jo mateixa
vàrem anar a la seu de la UNESCO a Ginebra per obtenir
informació de com estava l’expedient “Eivissa, Biodiversitat i
Cultura” i per conèixer de primera mà quina era la participació
real de Formentera en aquesta declaració. Una vegada vàrem
tenir la informació, decidírem iniciar els tràmits per reclamar
la inclusió de Formentera en aquesta denominació. Avui per
avui, la conselleria de Cultura del Govern Balear té una petició
formal per tramitar a la UNESCO la sol·licitud de canvi de nom
del bé “Eivissa, Biodiversitat i Cultura” pel bé “Formentera i
Eivissa, Biodiversitat i Cultura”. Creiem que és una reclamació
justificada i documentada i amb aquest sentit s’hi ha tramès.
Esperam que el Govern Balear doni sortida a aquesta
reclamació i que ho faci amb la màxima celeritat. La inclusió
del nom de Formentera suposarà tenir una participació activa
en la gestió d’aquest bé, que és el que està previst a les guies
operatives de la UNESCO per a la gestió dels béns patrimoni
mundial.
l’àrea de medi ambient ha set una de les prioritats
d’aquest equip de govern des de l’inici de legislatura. Què
s’ha aconseguit en aquesta matèria durant aquests 3 anys
de govern? En matèria de medi ambient jo destacaria el salt
monumental que s’ha fet en la gestió de residus a totes les
escales, des de perillosos fins a urbans, quant a la prestació
de serveis i la dotació d’equipament. I també he de destacar,
per efectes visibles i perceptibles des del primer moment,
la regulació dels aparcaments a ses Illetes. I esper que tant
la gestió dels ancoratges a s’Estany des Peix com la del Parc
Natural de ses Salines puguin ser una realitat a partir del
pròxim estiu.
Quins reptes es plantegen de cara a la nova legislatura en
matèria de medi ambient? El repte per a mi és en la creació
d’una planta industrial de tractament de fracció orgànica.
Això és un projecte sobre el que s’ha de treballar, perquè
podria suposar reduir en un 20% el volum de residus que
s’han de traslladar a Eivissa i pels quals s’han de pagar uns
costos. Aquesta planta permetria una gestió ambiental més
eficient perquè ens estalviaríem el transport a Eivissa, el
que repercutiria en un estalvi per a la ciutadania. En matèria
mediambiental un altre dels reptes és la participació de
Formentera en projectes de finançament europeus. Podem
aprofitar molts fons europeus per fer projectes pioners
a Formentera, ja sigui en mobilitat, residus o eficiència
energètica i crec que Formentera té com a repte treballar en
l’aplicació de projectes innovadors.
8 9 Formació gratuïta per millorar l’ocupació
El foment de formació
professional per a l’ocupació
és una de les polítiques
adoptades per millorar les
possibilitats dels i de les treballadores
per trobar una feina de qualitat. És
per aquest motiu que les institucions
públiques hi inverteixen per tal que
aquesta formació pugui proporcionar-se
de forma gratuïta per al futur alumnat.
Enguany el Consell Insular de
Formentera s’ha inscrit en el Registre
de Centres i Entitats de Formació, fet
que permetrà optar a més fonts de
finançament per promoure més i millor
formació ocupacional.
Des del departament de Treball i
Formació s’està treballant perquè a
l’hivern de 2010-2011 puguin realitzar-
se una sèrie de cursos que es preveu
que siguin els següents: “Alemany
d’atenció al públic” (200 hores),
“Monitor de temps lliure” (275 hores),
“Operacions bàsiques de restaurant i
bar” i dues edicions del curs “Socorrista
aquàtic” (200 hores cada edició). El
nombre màxim de places per a cada
curs és de 10, de manera que, en total, el
nombre d’alumnat format pot pujar a 50.
Per al curs de “Monitor de temps
lliure” es contactarà amb escoles de
temps lliure perquè s’encarreguin de la
formació teòrica, requisit imprescindible
per tal que l’alumnat pugui obtenir el
carnet oficial de monitor de temps lliure.
Aquests cursos es dirigeixen
preferentment a persones desocupades
i les persones interessades només han
d’emplenar una sol·licitud que poden
trobar al departament de Treball i
Formació del Consell, i adjuntar-hi la
documentació pertinent.
Els cursos es realitzaran entre novembre
i abril i estan cofinançats pel SOIB, pel
Fons Social Europeu i per l’Àrea de
Benestar Social de Formentera.Període previ de prescripcions: de l’1 de setembre a l’1 d’octubremés informació al departament de treball i Formació, àrea de Benestar social [email protected]
Vanessa Parellada | agent d’Ocupació i Desenvolupament Local del Consell Insular de Formentera
MISCEL·LÀNIA
Benestar social i Joventut
8
Il·lustració: Núria Fortuny
10
Il·lustració: Núria Fortuny
10
Nova línia d’ajuts per a les associacions d’immigrants
Treballs en benefici de la comunitat
El departament d’Immigració de l’Àrea de Benestar
Social de Formentera està treballant en la redacció
de les bases que regiran la convocatòria d’ajuts
dirigits a cases regionals, associacions d’immigrants
estrangers i de ciutadans de la Unió Europea per a l’any 2010.
Es preveu que un nombre important d’associacions podran
beneficiar-se d’aquesta subvenció, amb els requisits de ser
associacions sense ànim de lucre, tenir el seu domicili a l’illa
de Formentera i estar legalment constituïdes i inscrites al
Des de l’any 2009, el Consell Insular de Formentera
té signat amb la Secretaria General d’Institucions
Penitenciàries un conveni que regula i facilita els
treballs a la comunitat com a substitutoris de penes
que podrien suposar l’ingrés a una institució penitenciària.
En la pràctica, els treballs en benefici de la comunitat suposen,
com a mínim, dos avantatges: per una banda, el penat
Registre d’Associacions de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears, entre d’altres requisits.
D’altra banda, la normativa que regularà el Fòrum Sociocultural
i de la Immigració de Formentera es troba en la seua fase final,
pel que se’n preveu la constitució definitiva de cara al mes
d’octubre. L’objectiu que persegueix és promoure i facilitar
la participació, la consulta i el diàleg de totes les institucions
i entitats implicades en el procés d’integració social dels
immigrants i refugiats així com l’intercanvi cultural entre totes
les persones que viuen i conviuen a Formentera.
D’acord amb els eixos de feina marcats, el Consell Insular de
Formentera ha apostat de forma rigorosa per les polítiques
i actuacions destinades a l’acolliment i la integració dels
immigrants residents a l’illa de Formentera.
substitueix un ingrés a la presó per un règim que li permet
continuar fent la seua activitat quotidiana, i per l’altra, el
municipi pot disposar d’unes jornades de serveis que ajuden a
complementar els recursos que ja disposa.
Segons les condicions establertes a l’article 49 del Codi Penal
i al Reial Decret 505/2005, el Consell Insular de Formentera
oferta 12 places, que se dediquen fonamentalment a feines de
manteniment, neteja, pintura, electricitat, obres i vigilància.
El Ministeri de l’Interior assumeix la cobertura de les
contingències que corresponen a l’Institut Nacional de
Seguretat Social en cas d’accidents laborals i/o malalties
professionals dels penats pels dies de treball en benefici de
la comunitat.
10 11
l’Àrea de Cultura i Patrimoni inaugura el pròxim mes
d’octubre una exposició retrospectiva pòstuma del
pintor Hans Grass que ens deixà ara fa dotze anys.
L’exposició del pintor alemany serà un recull del
llegat de més de mil obres que deixà a la família, principalment
acrílics sobre tela, aquarel·les, dibuixos al carbó i gravats.
Aquesta selecció de l’obra la dividirem en dos grans blocs
temàtics: l’ésser humà i la natura. A més, situarem aquests
dos grans blocs en espais expositius diferents: l’Ajuntament
Vell i la sala d’exposions.
La temàtica de Hans se centra bàsicament en els retrats,
autoretrats, natures mortes i paisatges. Per mor de la seua
preocupació humanista, el retrat com a forma de trobada amb
la psique el va fascinar des de molt jove i així va situar l’ésser
humà com a eix central de la seua obra. La inspiració li venia
sempre de l’interior i la seua fantasia li permetia un gran
horitzó de possibilitats per poder treballar en tots els estils,
fins i tot l’abstracte, però desvinculant-se sempre de les modes
que dictaven el moment.
Hans Grass fou pintor i escultor. Dedicà la vida a les arts
plàstiques i a la poesia. Va viure a Formentera des de l’any
1965 i a l’illa realitzà la major part de la seua obra, fascinat per
la llum i la gent que hi viu en tranquil·litat.
Del 18 al 30 d’octubre podeu gaudir de l’obra d’aquest gran
artista a la Sala Municipal d’Exposicions i a Sala d’Exposicions
“La Caixa”.
Anna Costa | tècnica de Cultura del Consell Insular de Formentera.
Homenatge a Hans Grass,la fascinació pel retrat
educació, cultura i Patrimoni
10
Nou Servei d’assessorament lingüístic
El Consell Insular de Formentera ja disposa d’un
Servei d’assessorament lingüístic, al qual tota la
ciutadania que ho desitgi pot adreçar consultes
lingüístiques o enviar textos breus per a la seua
revisió. A més, el servei també ofereix la possibilitat de
traduir cartes de restaurants o cafeteries. A SAL (Servei
d’assessorament lingüístic) també us informarem dels
cursos de català dels diversos nivells que es realitzen arreu
Fotògraf: Reinald Wnsche
de l’illa, de les subvencions existents per a la retolació en
català dels establiments, a més, de la futura posada en marxa
del Voluntariat Lingüístic, programa en el qual, tant si sou
catalanoparlants com si el que voleu és practicar i millorar el
vostre català, us hi volem veure.àrea de cultura de Formentera, avinguda de Portossalè s/n telèfon 971 32 12 75, ext. [email protected]
1212
El tambor, la flaüta i les castanyoles s’han de
considerar els instruments més importants del
que avui dia anomenam música tradicional tant
a Formentera com a Eivissa. Si deixam de banda
l’espasí, la xeremia i el bimbau, més minoritaris aquests,
els primers tenien una presència molt més destacada en les
diferents manifestacions musicals pitiüses fins a la primera
meitat del segle XX.
La introducció d’aquests instruments a Formentera va tenir
lloc durant el segle XVIII. Amb el procés de repoblament
de l’illa per part de gent procedent principalment de la zona
nord-oriental d’Eivissa, els costums d’aquella illa passen, com
és lògic, a la pitiüsa menor. Entre d’altres, els coneixements,
els usos i les pràctiques musicals. Es tracta, per tant, d’una
mateixa tradició musical, indissociable de la d’Eivissa.
Geogràficament parlant, el potencial més gran pel que fa a
sonadors de tambor i flaüta s’ha situat, durant el darrer segle,
a la zona nord d’Eivissa, mentre que la zona sud i Formentera
han destacat molt més pel que fa a cantadores, cantadors,
cançoneres i cançoners.
El fet que la pràctica musical del tambor i la flaüta sigui
de transmissió exclussivament oral dificulta molt més la
localització de tots els sonadors que hem tengut al llarg de
la història. Així, aquest procés només es pot fer combinant
dues fonts d’informació: el testimoni oral dels més majors i els
exemplars d’instruments antics conservats.
Tot i que durant les darreres dècades Formentera no ha
comptat amb sonadors tan anomenats com alguns d’Eivissa
–Nicolau des Savinar, Pep Mossènyers o Joan d’en Lluc, per
posar alguns exemples-, sí que s’han d’esmentar una sèrie
de noms que han destacat dins el panorama formenterer
i han contribuït de manera molt notable a la pervivència
d’aquesta tradició. És el cas de Pep Torres “Simon”, Xomeu
Joan “Xomeu de na Pepa”, Vicent Cardona “Simonet” o Joan
Mayans “Xomeu”.
Però aquesta recerca de sonadors no només s’ha de fer cap
endarrere, sinó que també és necessari pensar en el futur.
En aquest sentit cal valorar molt positivament la feina feta
en el si de l’Escola Municipal de Música de Formentera des
de setembre de 2007, amb la incorporació d’instruments de
música tradicional com a nova oferta educativa (tambor, flaüta
i castanyoles) i sota els ensenyaments del també sonador
Xomeu Joan “Xomeu de na Pepa” (fill). A les portes de
començar el quart curs acadèmic, s’ha aconseguit formar un
grup ben consistent de sonadors i sonadores que suposen una
garantia clara de cara al manteniment de la pràctica musical
de la flaüta i del tambor a l’illa de Formentera.
Jaume Escandell | tècnic de Patrimoni del Consell Insular de Formentera
A la recerca de sonadors
Esquadra de caramellers: Vicent Mayans, Pep Simon i Jaume Roig
12 13 El Consell Insular de Formentera continua en la línia
de millora dels pobles de l’illa amb l’embelliment
a partir d’octubre del nucli urbà des Caló de Sant
Agustí i la dotació i renovació d’infraestructures
bàsiques i mobiliari urbà.
La millora d’aquest espai urbà consistirà en l’ordenació dels
vials i dels aparcaments, la pavimentació i empedrat dels
carrers interiors del nucli, la instal·lació de nou enllumenat
públic d’eficiència energètica, el soterrament de les esteses
Embelliment del nucli urbà des Caló
infraestructures, agricultura i ramaderia
12
la Festivitat del Pilar de la Mola, celebrada el 12
d’octubre, dóna per finalitzada la temporada turística
amb multitud d’actes culturals i esportius en honor a
la seua patrona la Mare de Déu del Pilar.
Aquesta celebració, organitzada per la Comissió de festes de
la Mola, adopta un to més religiós amb la tradicional missa,
Festes del Pilar 2010, amb un peu a la tardor
seguida de la processó i del ball pagès.
En els darrers anys, el programa de festes del Pilar s’ha
caracteritzat per la qualitat i innovació, amb un èmfasi especial
en activitats esportives i lúdiques per a la gent de Formentera.
Enguany, les festes del Pilar aniran en la mateixa línia de
l’any passat, amb actuacions musicals, cine, competicions
esportives i la possibilitat de visitar el mercat artesà de la
Mola, que ofereix les seues creacions als darrers turistes de
l’estiu.
El Pilar de la mola: 12 d’octubre
de baixa tensió i telefonia i una nova xarxa de sanejament i
abastament d’aigua, connectada a la nova xarxa que dóna
servei al nucli urbà del Pilar de la Mola.
Aquestes actuacions són una de les prioritats de la màxima
institució de l’illa, que treballa per solucionar deficiències
històriques en infraestructures i equipaments als nuclis
urbans.
Aquesta actuació s’engloba dins les actuacions d’embelliment
de diversos nuclis urbans com la Savina, Sant Francesc, es
Pujols, Sant Ferran, es Caló i sa Roqueta. El projecte s’ha
adjudicat a l’empresa Vias i Construcciones S.A. per un import
d’ 1.048.973,58 d’euros, IVA inclòs.
L’objectiu és unificar i potenciar la imatge d’aquest nucli
mariner, que constitueix un dels llocs més emblemàtics de
Formentera.
1414
les obres de pavimentació del carrer de
Sant Antoni, al nucli urbà de Sant Francesc
(darrere l’edifici Aurora), començaran
durant el mes d’octubre amb la dotació
de totes les infraestructures bàsiques per tal de
deixar aquest vial en perfectes condicions per a la
circulació de vehicles i vianants.
Aquest projecte s’emmarca dins el Pla Insular
d’Obres i Serveis 2010 i suposa la substitució i
renovació de l’actual xarxa d’abastiment d’aigua
i clavegueram, la instal·lació d’un nou sistema
d’enllumenat d’eficiència energètica que s’ajusta a
la normativa de no contaminació lumínica, a més
del soterrament d’esteses aèries d’aigua, telèfon
i electricitat i la dotació de mobiliari urbà com
papereres, bancs i arbrat a les voreres.
la futura rotonda que donarà accés a
l’hospital de Formentera, començarà a
construir-se en finalitzar la temporada
turística i permetrà accedir a l’àrea
sociosanitària en perfectes garanties de seguretat.
Aquesta infraestructura, que connectarà amb la
futura via perimetral al sud del nucli urbà de Sant
Francesc, tendrà un diàmetre exterior de 38 metres
i albergarà una escultura en honor a la posidònia a
Pla Insular d’Obres i Serveis 2010
La rotonda d’accés a l’hospital serà
una realitat a partir d’octubre
pavimentaCió del Carrer de sant antoni
Aquest carrer ha quedat com una zona marginal que ofereix un aspecte
desolador, ja que es tracta d’un espai que s’utilitza com aparcament i
com a via d’entrada al poble. La rehabilitació suposarà una ordenació
viària, que permetrà la connexió al carrer de Santa Maria i a la carretera
principal PM-820 amb totes les garanties de seguretat.
El projecte s’ha fet en base a la normativa vigent sobre supressió de
barreres urbanístiques, recollida a la llei 3/1993 de 4 de maig per a la
millora de l’accessibilitat i de la supressió de barreres arquitectòniques.
la part central. Les dimensions de la rotonda han set un dels motius del
retard, ja que la dimensió proposada al projecte inicial no era adequada
a la realitat de Formentera. Amb les modificacions del projecte, la futura
rotonda d’accés a l’hospital és equivalent a la única rotonda existent a
l’illa fins a dia d’avui.
Aquest projecte s’emmarca dins el Pla de Carreteres del Ministeri de
Foment i compta amb un període d’execució de 3 mesos. El pressupost
d’adjudicació correspon a un import de 694.551,94 euros, IVA inclòs, a
l’empresa Naves i Conducciones S.A..
14 1514
IV edició del torneig de tennis Àlex Corretja
Primera recta d’atletisme a FormenteraesPorts
Els esportistes de la modalitat d’atletisme ja
compten amb una recta de 60 metres de longitud
per a la pràctica d’aquest esport. Aquesta nova
instal·lació s’ha ubicat al camp de futbol municipal
i està composta de quatre carrils, un d’ells destinat al salt de
longitud i al llançament de javelina, pes i disc.
Així mateix, s’estan finalitzant les obres de construcció de
les edificacions annexes al camp de futbol, un local social
polivalent de 300 metres quadrats, dividit en dos edificis de
planta baixa, que es destinarà a diversos usos.
A l’accés del recinte s’habilitaran unes 20 places d’aparcament
en bateria i s’està en negociacions per disposar de la superfície
annexa a aquesta instal·lació per obtenir més capacitat
d’aparcament.
Amb aquesta infraestructura es conformarà una àrea
socioesportiva amb diverses modalitats esportives que
donaran un servei òptim als esportistes de Formentera.
El pressupost total és de quasi un milió d’euros finançat pel
Consell Insular de Formentera.
El Torneig de tennis Illa de Formentera-Trofeu Àlex
Corretja arriba a la quarta edició com un dels
tornejos de tennis per a joves amb major repercussió
del circuit nacional. Aquesta competició, que se
celebra el mes d’octubre a Formentera, es consolida any rere
any com un dels tornejos amb major infraestructura de Balears
i dels millors del panorama nacional.
Les categories participants són benjamí, aleví i infantil, totes
elles en masculí i femení. Les passades edicions d’aquesta
competició han comptat amb una notable participació
d’esportistes d’àmbit nacional i local, i per aquesta edició es
calcula un total de 100 participants, procedents de les Balears,
Barcelona i la costa llevantina
Cal destacar, que l’escola de Tennis es va proclamar campiona
l’any passat a les categories benjamí, aleví i infantil d’Eivissa i
Formentera. Els èxits aconseguits pels equips de Formentera,
combinat amb la creació d’esdeveniments com el Torneig Illa
de Formentera fa que el futur del tennis a Formentera sigui
molt prometedor. És per aquest motiu que el Consell Insular
de Formentera ha efectuat la compra d’un solar per ubicar-hi
un total de sis pistes de tennis i quatre pistes de pàdel per tal
de diversificar i consolidar l’oferta d’oci esportiu a Formentera.
Aquest torneig és possible gràcies al Consell de Formentera i
a la col·laboració de la Fundació Àlex Corretja. El pressupost
d’enguany és de 30 mil euros, amb l’aportació de 20 mil euros
per part de la institució insular.inscripcions a l’àrea d’Esports de Formenteratel. 971 32 10 87 Ext.7
1616
l’Àrea d’Esports del Consell Insular de Formentera
treballa en la millora de les instal·lacions esportives,
i per això ha dut a terme la reposició de la gespa
artificial de la pista de futbol sala des Cap de Barbaria,
així com la nova instal·lació de gespa a la pista esportiva del
col·legi públic el Pilar de la Mola.
La instal·lació de la Mola s’ha fet amb una gespa artificial
d’última generació, idònia per a camps d’ús multiesportiu.
Així mateix, la reposició des Cap és una gamma de gespa
artificial dissenyada per a esports com el futbol on la superfície
és durament castigada per la gran quantitat d’usuaris i
l’explotació intensa.
La fibra de la gespa destaca per la seua durabilitat, resistència
i planimetria adequada, qualitats que permeten una alta
rendibilitat de les instal·lacions, mínim manteniment i reducció
del risc de lesions en l’esportista.
Aquest sistema, que presenta un aspecte i unes característiques
similars a la gespa natural, s’ha certificat en laboratori segons
el criteri de qualitat FIFA STAR II i compleix amb tots els
paràmetres biomecànics de durabilitat i resistència climàtica
segons The Handbook of Test Methods for Football Turf.
La reposició de la gespa existent a la pista des Cap era
una demanda per part dels usuaris pel seu alt estat de
deteriorament després d’anys d’un ús intensiu. L’Àrea
d’Esports de Formentera va dur a terme tota una sèrie de
tasques de condicionament, valorades en cinc mil euros, per
tal de facilitar les feines de col·locació de la nova gespa.
La partida pressupostària per a la col·locació de gespa artificial
ha set de noranta mil euros.
Gespa artificial per a una millor pràctica esportiva
16 17
coincidint amb la temporada d’estiu i els factors
climatològics idonis per a la formació de la flor de
sal a les salines de Formentera, l’empresa Salines
de Formentera S.L., ha creat i posat a disposició de
tothom un programa de formació i recollida de flor de sal inclòs
en el seu propi programa de responsabilitat social corporativa,
anomenat: “Programa d’apropament a la cultura salinera
2010”.
Cal ressaltar que es tracta d’una experiència única en
contacte amb la natura fomentant els costums tradicionals
de les salines i l’economia d’aquestes ja que ha consistit
en una activitat cultural remunerada, iniciativa remarcable
en ser l’infraestructura salinera una activitat catalogada a
Formentera com a Bé d’Interès Cultural (BIC) des d’aquest
mateix any 2010 per esforç del Consell Insular de Formentera
i protegida a nivell supranacional per la declaració UNESCO,
Patrimoni de la Humanitat.
El programa es desenvolupa entre el 9 de juliol i el 17 de
setembre a les salines de Formentera i les tasques de feina
s’han planificat segons la capacitat de formació de la flor de sal
dels cristal·litzadors, la qual varia si es tracta de dies ventosos,
ennuvolats, secs o humits. El resultat de l’experiència ha set
molt satisfactori, tots els participants han estat encantats,
ha vengut molta gent interessada de totes les Balears, la
Península i de diversos països europeus.
Ha set una experiència en què realment s’ha pogut tenir un
contacte íntim amb la natura i les salines, coneixent de prop
una activitat tradicional mil·lenària molt desconeguda entre la
població, però que deixa empremta, ja que la sal és necessària
per a la vida. Estam segurs que tots i totes les participants
s’han endut un molt bon record de Formentera i en especial
d’un estiu diferent on, a partir d’aquest any, es poden fer
treballs culturals relacionats amb el medi ambient i la natura,
alhora que recuperar un ofici que durant segles va ser la base
de la història i del desenvolupament de l’illa.
Per a aquesta tardor i hivern 2010/2011 continuarem sent molt
actius, estam promocionant diversos programes, alguns d’ells
internacionals, relacionats amb la recuperació de les salines
i també amb la recuperació de la seua riquesa i diversitat
natural, les quals es van activant en la mateixa mesura que
rebem de mica en mica permisos de l’administració per
recuperar les salines, intentant sempre que aquelles activitats
més “agraïdes” i belles siguin també activitats participatives
per a tothom.
A més dels aspectes esmentats és també la nostra vocació
el reforç i promoció dels valors formatius i artístics inherents
al propi ofici saliner i el seu entorn, així com l’evolució des
dels seus ancestrals orígens que daten de l’any 600 aC a
Formentera.
Amb tot això no oblidam els valors d’innovació que regeixen
el renaixement de les salines de Formentera esforçant-nos
a aportar la nostra contribució al benestar general de la
població, especialitzant-nos en ser el millor origen natural
de sals baixes en sodi del planeta així com també de les sals
terapèutiques més pures. És molt grat rebre el reconeixement
del sector gastronòmic, mèdic, dels mitjans de comunicació
i de les famílies, dels consumidors en el seu conjunt perquè
això ens mostra la importància del nostre esforç a prendre les
decisions correctes.
Diríem que en general és difícil trobar exemples de com un bé
natural, com les praderies de posidònia, incideix directament
en la salut de les persones en alguns casos a milers de
quilòmetres de l’illa (sent ja diversos països que aprecien la sal
líquida natural de Formentera) i tot això gràcies a les praderies
de posidònia les quals filtren i oxigenen l’aigua de mar i per
tant les salmorres o ‘licors de sal’ de les salines les purifiquen
(en dissocien els components). Per això podem triar produir
sals en què no només el sodi sala sinó que també la resta dels
minerals i oligoelements marins són beneficiosos per a la salut,
i això funciona tant en l’alimentació com a través de teràpies
marines, una cosa única en tot el planeta i que hem de saber
primer preservar i després promocionar als cinc continents.
David Calzada | director de Salines de Formentera S.L.
La sal de la vidamedi amBient i noves tecnologies
16
18
El projecte de rehabilitació de la “casa de sa roda”,
catalogada com a Bé d’Interès Cultural (BIC) pel
seu valor patrimonial, permetrà fer un ús públic
d’aquesta edificació tradicional en la història de la
indústria salinera de Formentera.
El futur Centre d’interpretació de ses Salines, que antigament
s’utilitzava per desplaçar l’aigua fins als concentradors
de sal, es troba en un emplaçament de gran sensibilitat
mediambiental i paisatgística, qualificat com a LIC i ZEPA dins
de la Xarxa Natura 2000.
El Consell Insular de Formentera està tramitant amb la
conselleria de Medi Ambient del Govern Balear i la Demarcació
de Costes l’autorització per dur a terme aquest projecte.
La reconstrucció es realitzarà respectant els elements
arquitectònics tradicionals, així com l’estructura tradicional
de l’edificació. Una planta baixa de 157 metres quadrats,
albergarà una sala polivalent, una sala d’exposicions, una sala
d’exposició de maquinària industrial conservada i rehabilitada,
un punt d’informació i banys adaptats. Per al seu accés es
Centre d’interpretació de ses Salinespreveu la construcció de dos passarel·les de fusta tant pels
visitants que es desplacin en cotxe com per aquells que la
visitin a peu o en bicicleta.
Paral·lelament al condicionament d’aquesta edificació de
gran valor etnològic, es durà a terme la reconstrucció de la
mítica roda que desplaçava l’aigua de s’Estany Pudent fins als
concentradors de sal, podent transportar fins a 10.000 litres
d’aigua per dia. Aquest element es rehabilitarà respectant
l’estructura i els materials originals a càrrec d’un mestre
saliner.
Per a la difusió dels seus valors etnològics, mediambientals,
paisatgístics i històrics, el futur Centre d’interpretació de ses
Salines té com a objectiu obrir tot l’any i oferir així activitats
culturals com visites guiades, observatori d’aus, etc. La
finalitat és desestacionalitzar l’oferta turística i ampliar el
ventall d’activitats durant tot l’any.
Aquest projecte és una iniciativa del Consell Insular de
Formentera, amb la col·laboració del Govern Balear i La Caixa.
18
l’Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de
Formentera de manera conjunta amb la direcció
general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
del Govern de les Illes Balears, ha iniciat durant el
mes d’agost una campanya de seguiment i sensibilització
pel que fa a la gestió de residus perillosos generats a l’illa de
Formentera, com a conseqüència de la detecció d’una gestió
deficient d’aquests residus.
L’objectiu d’aquesta campanya és informar el productor i
posseïdor de residus perillosos sobre la normativa d’aplicació
amb la finalitat de minimitzar els seus impactes sobre el medi
ambient i el paisatge. Els residus que tenguin la consideració
de perillosos, com olis minerals, pintura, pneumàtics o bateries,
Campanya de sensibilització per a una correcta gestió dels residus perillosos
19
El Consell Insular de Formentera posa en marxa la
nova web institucional com un recurs amb el qual la
ciutadania podrà interactuar amb la realitat cultural,
social i política de Formentera, així com obtenir
informacions referents a Formentera, en general, i sobretot
allò relacionat amb els serveis públics i amb la feina que es
porta a terme des de les diferents àrees.
La nova web del Consell de Formentera, amb un disseny auster,
visual i innovador, s’ha estructurat per àrees, departaments i
competències seguint el nou organigrama del Consell Insular,
en base al seu Reglament Orgànic de Funcionament.
La estructura persegueix fomentar l’ús de les noves tecnologies
entre la ciutadania, a través d’una eina en línia que compta
amb tota l’actualitat de la institució insular i que permet una
navegació de fàcil domini.
L’Empresa Espai Únic, creadora de la pàgina web Formentera
neta, naturalment, molt ben acollida arreu de l’illa, ha set la
responsable de la posada en funcionament de la nova web
del Consell Insular de Formentera, que progressivament
s’encamina cap a l’era electrònica.
www.conselldeformentera.cat
Nova web institucional
hauran de ser emmagatzemats en contenidors adequats i
convenientment retolats, i lliurats a un gestor autoritzat.
Per donar compliment a la llei, el departament d’inspecció de
l’Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera està
duent a terme serveis d’inspecció a fi de verificar la correcta
gestió dels residus específics i/o perillosos. Aquestes dades
serviran per tenir coneixement del volum de residus perillosos
que es generen, així com la seua tipologia.
més informació a l’àrea de medi ambient del consell insular
de Formentera o a les dependències d’informació ambiental
de la conselleria de medi ambient i mobilitat del Govern de
les illes Balears, telèfon 900 15 16 17
20
turisme i moBilitat
El Consell Insular de Formentera, en el seu afany
per fomentar un turisme respectuós amb el medi
ambient vol promocionar esdeveniments com
la setmana de la Fotografia submarina com a
complement a la tradicional oferta de sol i platja.
Aquest esdeveniment arriba a la seva tercera edició com
una activitat que va néixer amb l’objectiu d’inculcar la
fotografia submarina i promocionar els fons marins de l’illa de
Formentera, a més d’allargar la temporada turística, i oferir
així un ventall d’activitats per ser gaudides.
Les quatre primeres jornades de la III Setmana de Fotografia
estan enfocades als cursos i a les immersions de reconeixement,
on els fotògrafs podran practicar i treure un major rendiment
a les respectives càmeres. Es programaran immersions en
els llocs representatius de Formentera com l’Arc de Punta
Pedrera, Punta Gavina (amb una gran concentració de vida)
o la plataforma, l’antiga piscifactoria que, després de ser
abandonada, va quedar submergida a 33 metres a la banda de
ponent de l’illot de s’Espardell.
Els bussejadors podran augmentar els seus coneixements
sobre fotografia submarina, assistint als cursos i tallers
que tendran lloc aquests dies a les instal·lacions del centre
Vellmarí.
Els submarinistes inscrits tendran a la seua disposició un dels
equips humans millor qualificats per a l’organització i la gestió
d’activitats submarines, i podran participar en les modalitats
de reflex i càmera compacta. Es concedeixen premis especials
a la fotografia més original i més representativa de Formentera,
entre altres categories.
Aquest esdeveniment s’està consolidant com la major
concentració de submarinistes a nivell nacional, amb la
participació d’un centenar de participants a l’edició passada.iii setmana de la fotografia submarinaEntre el 4 i el 10 d’octubremés informació awww.semanafotosubformentera.com
III Setmana de fotografia submarina
Foto: Andreas Ahrens, 1r premi reflex 2009
20 21
l’Àrea de Turisme del Consell Insular de Formentera
ha dut a terme el projecte d’instal·lació d’una xarxa
de 14 estacions de càrrega de vehicles elèctrics,
que s’han afegit a les 12 estacions existents, fet
que converteix Formentera en el territori amb més alta
concentració de punts de càrrega del món 100% operatius.
Els nous pilars de càrrega tenen una forma cilíndrica i estan
dissenyats per evitar les sobrecàrregues de tensió, amb preses
elèctriques adaptades als cables de recàrrega de les bicicletes,
motocicletes i cotxes de propulsió elèctrica.
Aquest projecte es va iniciar l’any 2007 amb la instal·lació dels
primers punts de càrrega elèctrica a l’illa. Aquesta segona fase
ha permès donar cobertura i ampliar a altres punts de l’illa
com la zona des Arenals, sa Roqueta, es Ca Marí o es Caló. Així
mateix s’han instal·lat noves estacions a tots els nuclis urbans
i es preveu una possible ampliació de forma progressiva donat
l’augment de l’ús d’aquest tipus de transport a Formentera.
Aquestes noves estacions incorporen les últimes novetats
tecnològiques i estan preparades per accedir-hi amb targetes
de prepagament que la persona usuària pot adquirir quan
compra o lloga un vehicle elèctric. Així mateix, destaca
la incorporació dins de cada estació d’uns dispositius
especialment dissenyats per emmagatzemar tots els cicles
d’ús que ha tengut cada estació, cosa que permet fer un
seguiment de les freqüències de càrrega de les persones
usuàries de la xarxa.
Durant l’any 2010 l’ús de les estacions de càrrega serà
gratuït per tal d’oferir un incentiu davant d’altres mitjans de
transport. Cal recordar que des del 2009 els vehicles elèctrics
gaudeixen de l’entrada gratuïta dins del Parc Natural de ses
Salines d’Eivissa i Formentera.
Des de l’administració balear i insular hi ha un interès
creixent a crear productes que diferenciïn a les illes i les
converteixin en més atractives per als seus clients per motius
mediambientals i de sostenibilitat. La darrera passa en aquest
sentit ha set l’acord adoptat a la “Comissió per l’impuls del
vehicle elèctric” de crear una comissió de treball tècnica per a
la redacció d’un pla estratègic per impulsar la implantació dels
vehicles elèctrics a les illes, tant al sector de lloguer com entre
la ciutadania.
El Consell Insular de Formentera estrena la primera xarxa pública d’estacions de càrrega per a vehicles elèctrics de les Balears
2222Fotògraf: Jesús Diesel Fotògraf: Jesús Diesel
una possibilitat per combinar natura i turisme
actiu a Formentera és la realització de la I Volta a
Formentera en BTT, que se celebra del 29 d’octubre
a l’1 de novembre. L’orografia del seu terreny
presenta les condicions idònies pel desenvolupament d’una
marxa cicloturista en un entorn de naturalesa excepcional.
Aquesta primera edició s’estructura en tres etapes, fent la
volta a l’illa des de Portossalè fins a Sant Francesc a la primera
etapa, des Pujols a la Mola a la segona i una ruta circular per
s’Estany des Peix a la darrera etapa.
Els participants a la volta podran gaudir d’activitats
complementàries com una xerrada col·loqui anomenada “La
bici, presente y futuro”, una excursió a ses Illetes per veure el
sol post o una torrada de comiat, entre d’altres. Així mateix,
a les hores lliures es podran practicar diverses modalitats
esportives i d’oci com busseig, esquí nàutic, parasailing o
kitesurf.
Recuperació de la volta a Formentera en BTT
Tothom que estigui interessat a participar en aquesta cursa
pot contractar paquets promocionals amb tot inclòs. La volta
tendrà un nombre màxim de 350 participants en aquesta edició
i s’espera crear un referent d’aquesta modalitat esportiva a
l’illa.
La I volta a Formentera en BTT compta amb un pressupost de
30 mil euros finançats íntegrament pel Consell de Formentera. i volta a Formentera en BttDel 29 d’octubre a l’1 de novembremés informació i inscripcions a www.formenterabtt.com
la pràCtiCa de turisme aCtiu esdevé idònia en un
territori Com Formentera per la singularitat de la seua
orograFia
22 23a Formentera va néixer el 14 de juliol de 1987. Divuit
associacions de veïns, culturals, esportives, empresarials,
professionals i d’estudiants es varen constituir com a
coordinadora d’Entitats cíviques de Formentera, amb
la finalitat de coordinar, harmonitzar i potenciar les
iniciatives i activitats de les entitats socials per conservar i
desenvolupar l’activitat social, cultural i econòmica de l’illa
de Formentera i dels seus ecosistemes naturals.
Quins objectius perseguia la constitució de la coordinadora
d’Entitats cíviques de Formentera? Francesc Ferrer
(president de la cEc): la Coordinadora d’Entitats Cíviques
es va fer amb el conjunt de totes les associacions que hi
havia a Formentera per tal de donar suport al primer intent
de massificar l’illa amb una urbanització a la zona de Punta
Pedrera. Allí va ser on es va veure la necessitat d’unió de
tot el poble de Formentera, ja que tots estaven d’acord que
s’havia de donar suport als nostres regidors davant una
amenaça urbanística en la qual Formentera podia sortir molt
perjudicada.
a la seua acta fundacional hi apareixen la unió de Pagesos,
l’obra cultural Balear, el GoB, la PimEF, la confraria de
Pescadors, l’associació Empresarial Hotelera, l’associació
d’amics de Formentera-club unEsco, l’associació de
veïns de Portossalè, sant Francesc, la savina, l’associació
de taxistes de Formentera, l’associació maB-unEsco,
l’associació cultural sa miranda, la cooperativa del camp,
les reivindicacions del poble de Formentera,
com a moviment ciutadà organitzat, amb la idea
d’evitar la urbanització massiva de l’illa i la seua
degradació mediambiental, abracen la dècada dels
vuitanta i la primera meitat dels noranta. les mobilitzacions
en defensa d’aquests enclavaments naturals conformen una
època de lluita decisiva pel futur del model territorial de
Formentera.
El major moviment ciutadà que fins ara s’ha produït
22
ENTREVISTA
Isidor Torres: “És el poble
de Formentera que té la
paraula i el futur a les
seues mans”
Membres de la Coordinadora d’Entitats Cíviques: Isidor Torres (portaveu), Francesc Ferrer (president), Jaume Verdera (secretari) i Josep Mayans (portaveu)
2424
el representant de Formentera de la cambra de comerç,
l’associació de ramaders de Formentera, el club de Jubilats
i el Bloc d’Estudiants.
les actuacions de la màxima institució formenterera,
aleshores ajuntament de Formentera, es guiaven per
la voluntat manifestada pe la ciutadania a través de la
coordinadora d’Entitats cíviques.
com era la relació de la coordinadora amb l’ajuntament
de Formentera? isidor torres (portaveu de la cEc): En
un moment on la legalitat permetia fer grans actuacions a
Formentera, si s’hagués anat només sobre aquesta legalitat
urbanística i territorial, no s’hauria respectat l’opinió
ciutadana. Jo crec que la voluntat del poble de Formentera de
voler que l’illa es mantingués amb un cert equilibri, va ser la
que va determinar l’acció dels polítics i va ser la decisió de
mantenir aquest equilibri territorial, social, econòmic i polític,
el que es va imposar a les ànsies especuladores d’un conjunt
de projectes que hi havia sobre l’illa.
com a membres actius de la coordinadora, estau satisfets
amb el model de creixement que s’ha dut a terme a
Formentera? F.F. Jo crec que s’està seguint un model que,
d’alguna manera, és el que es pot dur endavant a Formentera.
Aquí hi ha un tema a nivell personal i és que som nosaltres els
que ens hem de moure per posar-nos al dia en molts aspectes.
Allò més impactant abans era que venguessin aquestes coses
com a interès social, com el cas del càmping o de can Marroig,
que eren projectes que no encaixaven amb la planificació
urbanística que nosaltres volíem. De fet, ja s’havia colat
l’edificació de l’hotel Riu la Mola, que em sembla que alguns
promotors eren els mateixos del càmping, i que varen arrasar
totes les dunes des Copinar per fer la urbanització sense que
ningú els digués res; en aquells temps funcionava així. Aquest
hotel se sortia de les dimensions de Formentera, on el 80% dels
establiments turístics són familiars i no superen les 150 places.
La gent de Formentera va poder analitzar les conveniències
d’anar cap aquell model o conservar el que nosaltres anàvem
desenvolupant. Per suposat, tothom va anar entenent que
aquells venien a guanyar quatre duros per emportar-se’ls cap
el seu territori i nosaltres aquí ens quedàvem igual. En certa
manera vàrem poder comparar i no ens ha anat malament.
i.t. bàsicament el model territorial a Formentera es va decidir
l’any 1987 amb l’aprovació de les normes subsidiàries. Ara
s’està elaborant una nova normativa, que ve a ser més restrictiva
que no amb grans perspectives de creixement, sobretot a les
àrees que no són urbanes. Jo crec que s’ha aconseguit superar
aquesta etapa llarga per entrar dins l’etapa que som avui, en
la qual a nivell normatiu i de consciència ecològica hi ha molt
més marge. Les normatives de protecció mediambiental s’han
preservat i en aquests moments Formentera està emparada
legalment. I jurídicament crec que des de 1987 està en la
línia correcta i de fet basta veure que a l’illa des d’aquell any
i fins a dia d’avui, no hi hagut cap urbanització feta i mai
no s’ha generat sol per transformar-lo de rústic en urbà. I jo
crec que això ha set la clau de que l’illa s’hagi preservat el
màxim possible, tenint en compte les normatives i la pressió
urbanística que hi ha hagut fins avui sobre Formentera.
com veieu el futur de Formentera en mans de les noves
generacions de joves de l’illa? F.F. Crec que la gent avui per
avui té molts de mitjans per poder-se implicar, cosa que en
aquell temps no era possible. És per aquest motiu que es va
crear la coordinadora. La joventut ho ha de valorar i dur-ho a
la pràctica. És una lluita diària. Estam parlant d’una illa que
la única riquesa que té avui per avui és el turisme. El turisme
s’ha de mimar i això vol dir implicar-nos tots des d’una bona
formació professional i també regular aquests temes tal com
s’ha anat fent amb anterioritat a Formentera; un exemple
n’és el parc natural, un lloc que estava desbordat i s’ha anat
regulant progressivament. I això s’hauria de poder aplicar per
tota l’illa i és la joventut la que ha de prendre la successió.
i.t. Simplement a l’any 1988, la coordinadora va organitzar unes
jornades que se deien “Som una illa”, i en aquell moment només
érem una illa físicament. El 2010 som una illa jurídicament i
a nivell d’estatut està contemplada com a tal dins l’Estatut
d’Autonomia de
les Illes Balears.
Això vol dir que
les decisions sobre
l’illa de Formentera,
bàsicament les
territorials, es
prenen des d’aquesta illa. És el poble de Formentera que té
la paraula i té el futur a les seues mans. Cada quatre anys
i cada dia que passa entre aquests quatre anys, és el poble
qui decideix implicar-se a través de diverses associacions
culturals, ecològiques, socials i/o esportives. El futur de
l’illa de Formentera ara està en mans dels formenterers i
formentereres, i ara no podem donar la culpa als de fora si
té un creixement que no agrada o que es fa en contra de la
voluntat d’algú. Simplement serà perquè democràticament la
gent haurà volgut que sigui així.
FranCesC Ferrer:“tots estaven d’aCord que s’havia de donar suport als nostres regidors davant una amenaça urbanístiCa en la qual Formentera podia sortir molt perjudiCada”
24 25 Acertijos en forma de escultura
la relación del israelí Aaron Keydar con la madera
nació hace más de 30 años, tras una juerga en la
Fonda Pepe. Volviendo a casa, se llevó un tronco de la
entrada de un restaurante. Añadiéndole unas patas,
sería una estupenda mesa, se dijo. Sin embargo, las patas no
aguantaron, el tocón cayó, se quebró y quedó arrinconado.
Pero las horas y el silencio de la isla se combinaban en la
cabeza de Aaron haciendo un zumbido demasiado seco. Hasta
que encontró la manera de acallarlo. Recuperó el tronco y
se sumergió en él con lo que tenía a mano, un martillo, un
cuchillo. Consiguió más herramientas y trabajó con escoplos
de diferentes tamaños, formones, una maza y finalmente lijó
y pulió hasta la extenuación. Y en la madera, surgió una cara.
Fue su primera escultura.
Hoy al ser tocadas, sus piezas dan la idea de las obsesionantes
horas puliendo a mano. Una escultura le supone de dos a
seis meses de trabajo. Keydar rescata la vida de los árboles
muertos. Hurga la madera sin herirla, participa del proceso
por el que fragmentos de enebro, olivo, sabina o almendro,
muestran su humanidad. “El resultado es sorprendente:
figuras pulidas como el mármol, pero con el aspecto antiguo
de la tierra” escribía la periodista Mirolla Battaglia.
En 1989, cuando se enteró que sería padre, Keydar recibió un
encargo inesperado. Le encomendaron la representación de
Jesús en la cruz para la iglesia de Sant Francesc. Esculpiendo
siempre se había dejado guiar por las formas de la madera pero
ahora tenía que llevarla exactamente hacia donde él quería. No
cabían las formas abstractas. Aceptó el reto. Se puso a trabajar
y, él que provenía de una cultura que no representa a su dios,
empezó a sentir un peso en las manos. Manos que debían dar
forma a lo máximo, a lo divino. No es que fuese creyente, ya
había tenido bastante con un rabino de padre. Pero desde la
infancia no había vuelto a enfrentarse a Dios, aunque fuese el
dios de otros.
Cuando empezó a tener “algo”, la pieza de olivo se partió en
dos como una maldición. Volvió a empezar. Trabajaba el tronco
por horas, después se alejaba, lo miraba y se preguntaba si
había algo ahí. Llamó al sacerdote para que supervisase sus
evoluciones. Pero el padre Toni lo rehuía una y otra vez. Él
tenía que dar el visto bueno y estaba tan aterrorizado como
Josep Rubio
ILLA AL SUD
24
2626
Keydar. Finalmente ambos vivieron el momento decisivo en
el taller. El padre Toni atento. El escultor sujeta la sábana
granate que cubre a Jesucristo. De un tirón lo destapa, como
lo haría un mago. Aaron fija su mirada en la cara del cura y
el cura en el cuerpo de Cristo. Al fin, el capellán desmonta el
gesto y compone una sonrisa. Keydar emana un alivio que lo
alimentará hasta acabar con el último clavo de Jesús.
Un día de diciembre de 1989, con su hijo recién nacido en
brazos, sentado en el mismo banco que el alcalde y el cabo de
la Guardia Civil, asistió a la iglesia de Sant Francesc para la
ceremonia de consagración de la escultura. Por dentro, él vivía
su propia consagración.
Desde hacía un año, regentaba en la isla la galería Bella y
Sioma Baram, en la que expusieron artistas como Marc Tara,
Cornelis Le Mair o Antoni Taulé y desde la que emprendió
iniciativas como la edición del libro “Formentera de oro”, que
recogía fotografías históricas, obra de José Juan. Fueron años
de vacas gordas, siete, como en la Biblia.
En 1996 se vio envuelto en un asunto de drogas. En vez
de amigos encontró espaldas y el interés por sus piezas se
esfumó. Los periódicos ya no publicaban imágenes de un
sonriente Juan Carlos de Borbón con una escultura suya en
las manos. Ahora divulgaban su juicio, del que salió con una
pena menor. Pero ni el rumor de su radio conectada todo el
día, callaba el silencio absoluto que lo rodeaba. Cerró la galería
y se marchó a Israel. Lo acogió Buki, un viejo amigo de los
años en que ejerció de arquitecto en Londres. Aaron viviría de
nuevo en Tel Aviv, la ciudad que había abandonado en 1967
tras luchar en la Guerra de los Seis Días. Un Keydar de 24
años vivió encerrado en su piso los tres meses que siguieron
al armisticio. No lograba enlazar los ideales que adquirió en
el kibbutz donde creció, con el engorde de determinadas
fortunas tras la conquista israelí. Se fue. Con 53 años había
vuelto para encontrar un empleo que tardó un año en llegar.
Más tarde Buki, durante esos meses, contaría que temió que
Aaron tomase una decisión fatal con su propia vida.
El trabajo era en el desierto del Negev. Con temperaturas de
50 grados, Aaron arreglaba muebles a cambio de un techo, un
plato y poco más. Con los meses, sacó a relucir algún destello
artístico en sus reparaciones. Fue muy bien recibido por el
jefe: le puso un taller aparte y vendía las piezas de Aaron a
los turistas. Empezaba a sentirse bien otra vez. Intuía que era
hora de volver a casa, a Formentera.
Hoy, con 66 años, vive solo en la misma casa payesa de siempre.
Continúa sin suministro eléctrico, ahora luce más placas
solares en el tejado. En la exposición del verano de 2009 en la
Sala Municipal de Formentera, sus piezas fueron elogiadas por
el diseñador Phillipe Stark. En las últimas semanas, el israelí
ha dedicado tiempo al regalo de un amigo, un ejemplar del
Talmud. Dice que si algo admira de los que creen en dios es su
virtud de resignarse.
Aaron Keydar, judío sefardí, empezó su viaje desde el otro lado
del Mediterráneo para volver a la tierra de sus ancestros. Por
el que se han hecho sinceras caricias a esculturas en galerías
de Alemania, Italia o Estados Unidos. Ha estado en la guerra,
ante la justicia y tiene un hijo. Ha sido ranchero en un kibbutz,
es hijo de rabino, soldado, bohemio, arquitecto y carpintero
antes que escultor.
Una vida como la de un tocón que se quiebra varias veces, pero
nunca hasta partirse. Lucha contra la lluvia, las hachas y la sal.
Y llega a ser un madero que guía los escoplos de diferentes
tamaños, la maza y las lijas, hasta mostrar su humanidad. Un
acertijo en forma de escultura.
26 27
POSA’T AL DIA
26
• El documental del mes. God Bless Iceland. Helgi Felixson. Islàndia, Alemanya i Suècia, 2009. Versió original en islandès subtitulada en català. Dijous, 9 de setembre. 22 hores. Plaça de Sant Ferran.Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística.
• Presentació de la col·lecció Paraula de dramaturg de Vicent Ferrer i Mayans: Quadres fugaços. Hi intervendran els actors Enka Alonso, Pep Sardà i Àlvar Triay. Divendres, 3 de setembre. 20.30 hores. Sala de Plens del Consell Insular de Formentera.Ho organitza: Govern de les Illes Balears.
• Presentació de l’obra teatralEls convidats, de la companyia Produccions de Ferro. Dissabte, 4 de setembre. 21 hores. Sala Municipal de Cultura (Cinema). Per a tots els públics.Ho organitza: Govern de les Illes Balears.Més informació a www.teatreib.cat
• Exposició de pintura japonesa Orgànics a càrrec de Susagna Lloret. Fins al 3 de setembre. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier).
• Exposició de pintura i collage a càrrec de Cèlia Jiménez. Del 6 al 18 de setembre. Inauguració dilluns 6 de setembre a les 20.00 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier).
• III Copa del Món de Caiac de mar. Sortida del Parc natural de ses Salines (Restaurant es Ministre).12 de setembre. Ho organitza: Club de vela Formentera i Àrea d’Esports del Consell Insular de Formentera.Hi col·labora: delegació de presidència per a l’esport a les Illes Balears. Més informació i inscripcions awww.worldcupsurfskyformentera.com
• Jocs de socorrisme. Activitats esportives a la platja. 15 de setembre. De 17 a 19 hores.Dirigit a tots els públics.
setembre
oCtubre
Més informació al departament de salvament de platges, Àrea de Medi Ambient o al correu electrònic [email protected].
• Dia del turista. Repartició de clavells, degustació gastronòmica i reconeixement als turistes més fidels. 16 de setembre. Al matí. Plaça de la Constitució (Sant Francesc).
• Festival de guitarres. Guitarres de Formentera. 17 i 18 de setembre. 22 hores. Plaça de Sant Ferran.Ho organitza: Formentera Guitars. Hi col·labora: Consell Insular de Formentera.
• Exposició de ceràmica a càrrec de Pau Uriel. Del 20 de setembre al 2 d’octubre. Inauguració dilluns 20 de setembre a les 20.00 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc).
• V cicle de Cinema a la fresca. 22 hores. Plaça de sant Ferran- Freaks, la parada de los monstruos. Tod Browning. EUA, 1932. Dijous, 2 de setembre.- Sin nombre. Fukunaga. Mèxic/EUA, 2009. Dijous, 16 de setembre.- Fitzcarraldo. Werner Herzog. Alemanya, 1982. Dijous, 23 de setembre
22 hores. Jardí de ses Eres (sant Francesc)- Van Gogh. Maurice Pialat. França, 1991. Dimarts, 7 de setembre.- Dersu Uzala. Akira Kurosawa. Rússia, 1975. Dimarts, 14 de setembre.- Madame Brouette. Moussa Sene Absa. Senegal, 2002. Dimarts, 21 de setembre.
• Camerata Sa Nostra. Obres representatives de García Abril, Puccini, Paganini, Shostakovitx, entre d’altres. Dissabte, 2 d’octubre. Sala Municipal de Cultura (cinema). Ho organitza: Obra social “Sa Nostra”, caixa de Balears.Més informació a www.sanostra.es
• iii setmana de la fotografia submarina. Entre el 4 i el 10 d’octubre. Més informació awww.semanafotosubformentera.com
• Exposició de pintura a càrrec de Núria Fortuny. Del 4 al 16 d’octubre. Inauguració dilluns 4 d’octubre a les 20.00 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier).
• X Volta a Formentera a peu. Volta de tardor. Dies 8, 9, 10, 11 i 12 d’octubre. Ho organitza: Associació Amics de Formentera.Més informació awww.amicsdeformentera.cat
• El documental del mes. Pax Americana i la conquesta militar de l’espai. Canadà/ França, 2009. Versió original en anglès subtitulada en català. Dijous 7 d’octubre. 20.00 hores. Sala Municipal de Cultura (cinema). Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística.
• Exposició de pintura en homenatge a Hans Grass. Del 18 al 30 d’octubre. Inauguració dilluns 18 d’octubre a les 20.00 h. L’exposició s’ampliarà a la Sala d’Exposicions de “La Caixa” al mateix temps. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier).
• III edició del Posidònia Festival. III Festival Internacional d’Art, Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible a l’illa de Formentera. Dies 1, 2 i 3 d’octubre. www.posidoniafestival.com
• I Volta a Formentera en BTT. Del 29 d’octubre a l’1 de novembre. Més informació i inscripcions a www.formenterabtt.com
• Festes del Pilar de la Mola. Dimarts, 12 d’octubre. La Mola. Ho organitza: Comissió de Festes de la Mola. Consultau el cartell.
2828
• IV edició del Torneig de tennis àlex corretja. octubre. Inscripcions a l’Àrea d’Esports de Formentera. Tel. 971 32 10 87 ext.7
• Oferta de cursos i tallers municipals de tardor (informàtica, idiomes, català, arts plàstiques, arts escèniques, etc.). Inscripcions al mes d’octubre. Àrea d’Educació i Cultura (Av. de Portossalè, Sant Francesc Xavier).Tel. 971 32 12 75 owww.conselldeformentera.cat
• Filmoteca de Formentera. Versió Original subtitulada en català. A partir d’octubre. Cada dimarts a les 20.30 hores. Sala municipal de Cultura (Cinema).
Fires i merCats
Cursos
subvenCions
ConCerts de músiCa en viu a les plaCes
tot l’any: dimarts i dissabte, mercat de segona mà al Jardí de ses Eres, a Sant Francesc. D’11 a 14 hores.
De maig a octubre: diàriament, mercat de sant Francesc alC/ de Jaume I. De 10 a 14 hores.
De maig a octubre: diàriament, mercat des Pujols, al passeig marítim. De 20 a 24 hores.
De maig a octubre: dimecres i diumenge, mercat artesà de la mola, al Pilar de la Mola. De 16 a 23 hores.
De maig a octubre: cada dia, excepte dimecres i diumenge, mercat artístic de sant Ferran de ses roques, al carrer Major de Sant Ferran. De 19 a 24 hores.
Fins al 9 de setembre: diàriament, mercat al Port de la savina, al passeig de la Marina. D’11 a 24 hores.
Escola municipal de música (av. de Portossalè s/n). Inscripcions fins al 14 de setembre a l’Escola de Música i a les oficines del Consell de Formentera.
Escola d’adults (al costat del col·legi Mestre Lluís Andreu, Sant Francesc Xavier). Inscripcions durant el mes de setembre al telèfon 971 32 10 69. Per a més informació: Àrea d’Educació i Cultura. Tel. 971 32 12 75.
• Ensenyaments inicials (alfabetització) • Cursos de llengua catalana: nivells A, B i C (preparació d’exàmens oficials)• Curs d’espanyol per a estrangers
cambra de comerç. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61.• Ofimàtica: Curs intensiu de word i excel. Octubre. 10 hores.• Innovació i creació de valor a l’empresa. Octubre. 3 hores.• Gestió i control de costs. Octubre. 3 hores.
• Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials.Conselleria d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1) o al telèfon 971 32 10 87 ext. 1
• Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses.Departament de Treball i Formació de la Conselleria de Benestar Social (antic centre mèdic) o al telèfon 971 32 12 71.
• Ajudes a la renovació d’electrodomèstics i de finestres i vidrieres.Fins al 30 de setembre. Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern Balear. Més informació aenergia.illesbalears.cat o al telèfon 971 78 40 29.
• Ajuts per a l’adquisició de llibres de text.Més informació a l’Àrea de Cultura de Formentera (av. de Portossalè) o bé a través del telèfon 971 32 12 75.
World music cada dijous a les 23 hores. Fins al 30 de setembre. Plaça d’Europa (es Pujols).
música en viu cada divendres a les 22 hores. Fins al 30 de setembre. Plaça de sant Ferran. Jazz cada dissabte a les 22 hores. Fins al 30 de setembre. Plaça de sant Francesc.
• Procediments de gestió tributària. Octubre. 3 hores.
Petita i mitjana Empresa. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20.• Web 2.0 i l’empresa. 24 hores. • Aplicacions informàtiques del full de càlcul. 50 hores. Gratuït.• Gestionar amb dades. Indicadors. 20 hores. Gratuït.• Llibre blau. 20 hores. Gratuït.• Prevenció de riscs laborals. 30 hores. Gratuït.
28 29
ràdio Illa Formentera va
néixer el 1986 com una ràdio
escolar, del Col·legi Públic
Sant Francesc Xavier. Va ser
inaugurada oficialment el 3 de desembre
d’aquell mateix any. El seu primer estudi
es va ubicar al primer pis de l’edifici de
l’Ajuntament Vell i comptava amb un
emissor de 15 watts de potència. Molts
joves formenterers varen voler formar
part d’aquest projecte i varen anar
omplint de continguts la programació
setmanal, de manera desinteressada,
amb espais musicals, culturals i
d’actualitat. A la fi dels vuitanta, Ràdio
Illa va deixar de ser estrictament escolar
per convertir-se en el primer mitjà de
comunicació produït i realitzat a l’illa,
sense cap dependència exterior.
A mitjan anys noranta la ràdio de
Formentera va passar a ser controlada
pel Patronat Municipal de Cultura
de Formentera, i va començar a
tramitar, davant la Direcció General de
Tecnologia i Comunicacions del Govern
Balear, la legalització de Ràdio Illa com a
emissora d’FM de titularitat municipal,
a través del Patronat de Cultura. El 7
de setembre de 2000, el Govern Balear
autoritza provisionalment la ràdio al
107,9 de la freqüència modulada però no
és fins al 25 de juny de 2004 que atorga
la concessió definitiva.
Després de passar per una llarga època
d’inactivitat, un grup de professionals de
la informació de Formentera, juntament
amb alguns membres fundadors
de Ràdio Illa, comencen a treballar
per tornar a recuperar l’activitat de
l’emissora. D’aquesta manera, neix
l’Associació Cultural Audiovisual de
Formentera (ACAF), l’any 2006.
En aquell moment, l’Ajuntament ja
havia construït el Centre Social Es
Molí, a la planta pis del qual s’ubiquen
els estudis definitius de la ràdio
municipal. L’Ajuntament cedeix l’ús
d’aquest espai a l’esmentada associació
i posa a la seua disposició un tècnic
contractat directament pel Consell. Els
seus membres elaboren un projecte
de gestió i de programació per a
l’emissora, entenent-la com un mitjà
públic de comunicació social i oferint
paral·lelament una activitat de Taller de
Ràdio al Casal de Joves.
ACAF signa el març de 2008 un
conveni amb el Consell Insular de
Formentera pel qual assumeix la
gestió de l’emissora municipal amb la
idea d’oferir un servei de comunicació
públic professionalitzat i adaptat a les
noves tecnologies. Al llarg d’aquell
any, ACAF va començar a emetre
un magazín setmanal “Formentera
a prop”. El 2009 el programa es va
convertir en un magazín matinal diari,
anomenat “De Far a Far”. En poc més
d’un any de vida ja s’ha consolidat
com un referent en l’actualitat a l’illa,
incorporant noves seccions i adaptant
el format a les exigències dels oients.
A més, des d’aquesta nova etapa Ràdio
Illa ha comptat amb diversos programes
voluntaris que s’emeten a la tarda i
les nits, fins al punt que actualment
s’ofereixen 11 programes nocturns.
El passat 3 d’agost de 2010 el Consell
Insular de Formentera i l’Associació
Cultural Audiovisual de Formentera
(ACAF), van signar un conveni de
col·laboració per a la gestió dels
continguts de Ràdio Illa Formentera per
l’any 2010 per un import de trenta mil
euros. Aquesta signatura significa donar
un pas endavant per a la consolidació
de la ràdio, de caràcter públic, ja que
permetrà assegurar la contractació
de 2 persones; director i productor.
També, dotar de nous continguts
la graella setmanal, especialment,
reforçant el programes els caps de
setmana, i oferir més programes al
carrer. L’objectiu d’ACAF és donar un
servei diari d’informació local, nacional
i internacional, a més de fomentar
la cultura, la música i la participació
ciutadana.
LES NOSTRES VEUS
28
Instal·lacions de Ràdio Illa
Associació Cultural i Àudiovisual de Formentera(ACAF)
Ràdio illa: sa veu de Formentera
3030
ara fa uns quatre anys que la gent jove des Caló
dúiem una idea dins el cap: fer les festes de
Sant Agustí as Mollet. Un paratge costaner
impressionant, un poble pesquer acollidor,
antigament lloc de connexió amb la ciutat de Vila, una gent
lligada a la mar i a la pesca i en definitiva, un poble que recull
bosc, roques, platja, mar i bona gent, “rara”, però bona gent. I
amb tot això només ens faltava una cosa: celebrar la festa de
Sant Agustí.
Arran de la creació de l’Associació de vesins des Caló l’any
2009, vàrem crear la comissió de festes des Caló composta
principalment per la gent jove que vivim aquí. La primera
experiència va ésser tot un èxit i és clar, després da la primera
ve la segona.
L’any passat la cosa començava de zero, o sigui, pressupost
zero euros i, gràcies a la col·laboració dels grups “Project
Blood”, en “DJ Pharma” i tota la feina de la comissió de festes,
la cosa va anar endavant i enguany hem tengut més sous per
fer alguna cosa més, sempre tocant de peus a terra.
Enguany hem repetit, per mor del gran poder de convocatòria,
amb els grups “Project Blood” i en “DJ Pharma”, intercalant
entre els dos un grup fantàstic com “Chimichurri”. Abans de
tot el repertori de nit, hem fet una missa sonada al mateix
Mollet des Caló, on hem beneït Sant Agustí, l’hem apadrinat i
li hem donat la benvinguda. Tot seguit s’ha ofert un convit de
bunyols i uns licors d’herbes per a tots als assistents.
Des de la Comissió de festes des Caló volem agrair al Consell
Insular de Formentera la seua col·laboració per poder dur a
terme les festes del nostre poble, i animar tothom que estigui
damunt l’illa per la citada data del 28 d’agost, a venir as Caló
a passar-ho bé i a gaudir d’una nit màgica i brava, i sempre
recordant el que diu el nostre lema:
“Som pocs, però bons, som “rarus”... som des Caló”.
Festa de Sant Agustí as Caló, 28 d’agost, una festa nova a Formentera
Festes des Caló de Sant Agustí 2009
Associació de Veïns des Caló
30 31
consEll insular DE FormEntEraPlaça de la Constitució, 107860 Sant Francesc XavierTel. 971 32 10 87Fax 971 32 25 [email protected]
EQuiP DE GovErnPresident del Consell Insular de FormenteraHble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas
vicepresidenta Primera i consellera d’Educació i culturaHble. Sra. Sònia Cardona i FerrerTel. 971 32 12 75 [email protected]
vicepresident segon i conseller d’infraestructures i agricultura,Hble. Sr. Bartolo Ferrer MayansTel. 971 32 10 87 ext. 8 [email protected]
conseller de Promoció Econòmica, territori i HabitatgeHble. Sr. Bartomeu Escandell i TurTel. 971 32 10 87 ext. 1 [email protected]
conseller de turisme i mobilitatHble. Sr. Josep Mayans i CostaTel. 971 32 12 10 [email protected]
consellera de medi ambient i noves tecnologiesHble. Sra. Silvia Tur i RibasTel. 971 32 10 87 ext. 7 [email protected]
consellera de Benestar social i JoventutHble. Sra. Margalida Font i AguilóTel. 971 32 12 71 [email protected]
consEllErs/ErEsGrup Polític Partit [email protected]
Grup Polític Grup independent de Formentera (GuiF)[email protected]
Diputat per FormenteraHble. Sr. Josep Mayans [email protected]
consorcis i Patronatsconsorci Formentera DesenvolupamentTel. 971 32 10 67 · 971 32 10 [email protected]
Patronat de turismeTel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 [email protected]
cEntrEs i sErvEiscasal de JovesTel. 971 32 34 [email protected]
agència tributàriaTel. 971 32 34 04
canera i EscorxadorTel. 630 08 31 28
cementeriTel. 971 32 12 [email protected]
serveis FunerarisTel. 630 08 31 85
Dipòsit municipal de vehiclesTel. 639 55 83 31
inspecció tècnica de vehiclesTel. 971 32 31 [email protected]
Hospital de FormenteraTel. 971 32 12 12
Jutjat de Pau/registre civilTel. 971 32 27 33
oficines d’informació turísticaTel. 971 32 12 [email protected]@formentera.esPort de la SavinaTel. 971 32 20 57 · 971 32 30 82
Piscina municipalTel. 971 32 12 [email protected]
soiBTel. 971 32 11 41
Punt verdTel. 900 10 26 56
sErvEis DE sEGurEtat i EmErGÈnciaPolicia localTel. 092 · 971 32 22 01
ambulànciesTel. 061
Emergències i Protecció civilTel. 112
Guàrdia civilTel. 971 32 20 22
Parc insular de BombersTel. 630 08 31 28
Policia tutorTel. 647 65 10 80
cEntrEs i sErvEis EDucatiuscP mestre lluís andreuTel. 971 32 24 [email protected]
cP sant FerranTel. 971 32 87 [email protected]
cP la molaTel. 971 32 70 [email protected]
Escola infantil verge miraculosaTel. 971 32 20 59 [email protected]
iEs marc FerrerTel. 971 32 12 [email protected]
Escoleta sa mirandaTel. 971 32 34 15 [email protected]
Escola municipal de músicaTel. 971 32 33 [email protected]
centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (cEPa)Tel. 971 32 10 [email protected]
centre de recursos Pedagògics Tel. 971 32 23 40
cEntrEs i sErvEis culturalsBiblioteca marià villangómezTel. 971 32 33 [email protected]
museu EtnològicTel. 971 32 26 70
sala municipal d’[email protected]
sala municipal de cultura [email protected]
associacions EmPrEsarials cambra de comerçTel. 971 32 20 61 [email protected]
PimEFTel. 971 32 25 20 [email protected]
associació HoteleraTel. 971 21 20 61 [email protected]
mitJans DE comunicaciÓ localsràdio [email protected]
televisió d’Eivissa i [email protected]
Diario de ibiza y [email protected]
ultima Hora de ibiza y [email protected]
DIRECTORI
30
Passio per la comunicacioPassio per la comunicacio'' ''Formenterawww.formentera.es
