Revolucions liberals3

Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91).

S’obrin els Estats

Generals (maig 1789)

El Tercer Estat demana

el vot per persona

Els privilegiats i el

rei es neguen

El Tercer Estat s’atorga la representativitat de la

Nació i es constitueix en Assemblea Nacional

El poble recolza els seus diputats

Presa de la

Bastilla

(14-VII-1789)

Violència contra els

senyors: GRAN POR

Exili de la noblesa

Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91)

PRINCIPALS LLEIS DE

L’ASSEMBLEA NACIONAL

Decret d’abolició del feudalisme

Declaració de Drets de

l’Home i el Ciutadà

Llibertat i

igualtat legal

Constitució Civil

del clergat

Separació

església-Estat

Constitució del 1791

Monarquia constitucional

Divisió de poders

Sufragi censatari

Drets i llibertats individuals

Impostos universals

Llibertat econòmica i mercat nacional

Desamortització dels béns eclesiàstics

Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91)

LA CONTRAREVOLUCIÓ

És l’intent dels privilegiats de derrotar als

revolucionaris per la força i tornar a l’Antic Règim.

Els nobles exiliats busquen ajuda exterior per

envair França i acabar amb la Revolució.

El rei intenta fugir a Àustria i posar-se al front dels

contrarevolucionaris, però és capturat a Varennes. L’Assemblea pren mesures:

Confisca els béns dels nobles exiliats

Declara la guerra a Àustria (i Prússia)

Radicalització social dels més pobres:

Els camperols demanen la propietat

de les terres i deixar de pagar rendes.

Les masses urbanes reclamen

Democràcia i República.

Fi de la unitat revolucionària: els burgesos

volen frenar la revolució i els pobres anar

més enllà (igualtat, democràcia i república).

El procés revolucionari (1792-95) la insurrecció popular.

Insurrecció popular de juny-agost de 1792

El poble assalta les Tulleries

Abolició de la monarquia → República

Convocatòria d’eleccions per sufragi uni-

versal masculí a la Convenció Nacional

Els partits polítics de la Convenció:

Girondins: republicans moderats de la

burgesia liberal (Brissot, Mirabeau)

Jacobins: republicans radicals populars

(Danton, Robespierre, Marat)

La Plana: entre els dos grups anteriors

Els problemes de la Convenció

Revolta

popular Perill de

contrarevolució

Guerra

exterior La Convenció derivarà en una dictadura

dels diferents governs.

El procés revolucionari (1792-95) : la Convenció girondina (set. 92 – juny 93).

Execució de Lluís XVI La guerra s’amplia contra totes les potències europees

Problemes en

la guerra

Guerra civil interna (La Vendée):

absolutistes vs. revolucionaris.

Radicalització popular

(sans-culottes) + +

Caiguda dels girondins,

substituïts i executats pels

jacobins.

=

El procés revolucionari (1792-95) la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94).

Detenció i execució de monàrquics,

contrarevolucionaris i líders girondins

Radicalització popular

(influència dels sans-culottes)

Constitució del 1793: sobirania popular, democràcia social i sufragi universal directe

Establiment d’un Comitè de Salut Pública per jutjar i executar

a tots els considerats com a enemics de la Revolució EL TERROR

Victòries militars importants: els exèrcits

estrangers són expulsats i s’ocupa Bèlgica.

Reformes socials: repartiment de terres entre

camperols, preus màxims, educació gratuïta,...

Política de descristianització: execució de

refractaris, religió de la raó, nou calendari,...

Descontent de

la burgesia

Dictadura

del Terror

Malestar dels

sans-culottes

Colp d’estat dels girondins i la Plana, execució

dels jacobins i tornada a una revolució burgesa.

El procés revolucionari (1792-95) la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95).

Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular

Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders

Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes).

Constitució del 1795

És una constitució burgesa (moderada)

Sufragi censatari

El poder executiu recau en un

Directori de cinc membres

El poder legislatiu el

comparteixen dues cambres

El Directori (1795-99). Govern autoritari de la burgesia conservadora

Reprimeixen per la força les

protestes de l’oposició

Monàrquics absolutistes (exterior)

Radicals revolucionaris (interior):

revolta “comunista” de Babeuf.

L’exèrcit té cada vegada més poder

Colp d’estat del 18 de Brumari de

l’any VIII: Napoleó pren el poder

Napoleó al govern (1799-1815). Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia

burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat

Dos períodes Consolat (1799-1804)

Imperi (1804-1815)

Té el recolzament de la burgesia i els camperols mitjans i menuts

Reforma l’administració, promulga un Codi Civil

i desenvolupa el sistema educatiu.

Estén la R.F. per tota Europa amb les

seus victòries militars (Ulm,

Austerlitz, Bailén,...).

A partir de 1812 comencen les derrotes

militars a Rússia i Espanya.

La derrota a Waterloo i el Congrés

de Viena (1815) suposen la fi de la

R. F.: Restauració absolutista.

Text de la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789): Article 1. Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna. Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió. Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació: cap cos, cap individu, no pot exercir cap mena d’autoritat que no emani d’ella expressament. Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així, l’exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d’aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la llei. Article 5. La llei només té dret a prohibir les accions nocives per a la societat. Tot allò que no està prohibit per la llei no pot ser impedit, i ningú no pot ser obligat a fer el que la llei no ordena. Article 6. La llei és la expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a cooperar personalment, o per mitjà dels seus representants, en la seva formació. La llei ha de ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar. Com que tots els ciutadans són iguals davant dels seus ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, càrrecs i feines públiques, segons la seva capacitat, i sense cap més distinció que la de les seves virtuts i talents. Article 7. Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut sinó en els casos determinats per la llei i segons les formes prescrites per ella. Els qui sol·liciten, expedeixen, executen o fan executar ordres arbitràries han de ser castigats; però tot ciutadà cridat o detingut en virtut de la llei ha d’obeir a l’instant; la resistència el fa culpable.

Article 8. La llei només pot establir penes estrictament i evidentment necessàries; i ningú no pot ser castigat sinó en virtut d’una llei establerta i promulgada anteriorment al delicte, i legalment aplicada.

Article 9. Ja que tot home és considerat innocent fins que hagi estat declarat culpable, si es jutja indispensable arrestar-lo, tot rigor que no sigui necessari per exercir un control sobre la seva persona ha de ser severament reprimit per la llei.

Article 10. Ningú no pot ser inquietat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei.

Article 11. La lliure comunicació de pensaments i d’opinions és un dels drets més precioses de l’home. Tot ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement, amb el benentès que haurà de respondre de l’abús d’aquesta llibertat, en els casos determinats per la llei.

Article 12. La garantia dels Drets de l’Home i del Ciutadà necessita d’una força pública; aquesta força queda instituïda per al bé comú, i no per a la utilitat particular d’aquells a qui està confiada.

Article 13. Per al manteniment de la força pública i per a les despeses de l’administració, és indispensable una contribució comuna. Aquesta contribució ha d’estar equitativament repartida entre tots els ciutadans, en funció de les seves possibilitats. Article 14. Tots els ciutadans tenen el dret de verificar, per ells mateixos o per mitjà dels seus representants, la necessitat de la contribució pública, d’aprovar-la lliurement, de vigilar-ne el seu ús i de determinar-ne la quota, la fixació, la recaptació i la durada. Article 15. La societat té dret de demanar comptes a qualsevol agent públic respecte de la seva administració. Article 16. Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té Constitució. Article 17. Sent les propietats un dret inviolable i sagrat, ningú en pot ser privat, llevat que la necessitat pública, legalment constatada, ho exigeixi evidentment, i sota la condició d’una justa i prèvia indemnització

Conseqüències de la R.F. Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes

Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadans Llibertat

Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi).

Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional,

república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal.

És el germen de totes les ideologies contemporànies:

liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme.

Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors

Els límits

dels canvis

Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones

Continuen les diferències, ara per raons econòmiques:

la burgesia és la nova classe dominant

Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder

La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les

seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX

Herència de la Revolució Francesa Política:

Sobirania Nacional

Llibertat individual

Igualtat davant la llei (no necessàriament

igualtat civil)

Assemblees electives i representatives

Separació de poders

Constitució escrita

Laicització de l’Estat

Reforçament de la unitat nacional

Administrativa: Creació dels departaments, districtes, cantons i

comunes. Consolat: creació de la figura del prefecte

(governants) als departaments Creació de tribunals civils, criminals i dels

jurats Consolat: aprovació del Codi Civil (1804)

Social i econòmica: supressió dels privilegis i igualtat davant dels

impostos Dret a la propietat privada Llibertat econòmica però prohibició de les

associacions obreres i de la vaga. Supressió del feudalisme i redistribució de les

terres (béns del clergat i dels emigrats) en profit de burgesos i camperols acomodats

Intel·lectual: Unificació de pesos i mesures (creació sistema

mètric decimal) Fundació de grans escoles (Politècnica, Normal

Superior), de la Biblioteca, el Museu Nacional… Creació d’escoles estatals (convertides en liceus

sota el Consolat) Establiment de la Universitat estatal