Embed Size (px)
Citation preview
Les Revolucions LiberalsLes Revolucions Liberals
Podríem definir-lesPodríem definir-les
Com el conjunt de revolucions que, dirigides per la Com el conjunt de revolucions que, dirigides per la burgesia il·lustrada, es donaren a Europa i les seves burgesia il·lustrada, es donaren a Europa i les seves colònies a finals del segle XVIII i durant la primera meitat colònies a finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Aquestes acabaren definitivament amb el sistema del XIX. Aquestes acabaren definitivament amb el sistema de l’Antic Règim i possibilitaren la implantació del de l’Antic Règim i possibilitaren la implantació del liberalisme. Significaren el pas cap el món contemporani.liberalisme. Significaren el pas cap el món contemporani.
El liberalisme polític / El liberalisme polític / L’absolutismeL’absolutisme
LiberalismeLiberalisme Absolutisme Absolutisme
Sobirania NacionalSobirania Nacional Sobirania ReialSobirania Reial
sufragisufragi no hi ha sufragino hi ha sufragi
Divisió de PodersDivisió de Poders Concentració en mans del ReiConcentració en mans del Rei
Llibertats individualsLlibertats individuals Absència de llibertatsAbsència de llibertats
Igualtat davant la lleiIgualtat davant la llei Privilegis legalsPrivilegis legals
ConstitucióConstitució No hi ha Constitució No hi ha Constitució
El liberalisme políticEl liberalisme polític
Tres principis bàsicsTres principis bàsics Sobirania NacionalSobirania Nacional
Expressada en alguna mena de sufragiExpressada en alguna mena de sufragi Universal (tots els homes majors d’edat)Universal (tots els homes majors d’edat) Restringit (s’estableix un criteri per votar)Restringit (s’estableix un criteri per votar)
El principal és el censatariEl principal és el censatari
Divisió de PodersDivisió de Poders Legislatiu (Parlament)Legislatiu (Parlament) Executiu (Govern)Executiu (Govern) Judicial (Jutges i Tribunals)Judicial (Jutges i Tribunals)
Llibertats individualsLlibertats individuals Igualtat davant la lleiIgualtat davant la llei
Aquests principis es recullen en una ConstitucióAquests principis es recullen en una Constitució
Les Revolucions liberalsLes Revolucions liberals
• La revolució americanaLa revolució americana
• La revolució francesa La revolució francesa • L’època NapoleònicaL’època Napoleònica
• Les onades revolucionàries europees de la Les onades revolucionàries europees de la primera meitat del segle XIXprimera meitat del segle XIX
• La Restauració i les onades revolucionàriesLa Restauració i les onades revolucionàries• Els moviments nacionalistesEls moviments nacionalistes
• La unificació italianaLa unificació italiana• La unificació alemanyaLa unificació alemanya
La Revolució AmericanaLa Revolució Americana
Declaració de la Independència
La revolució americanaLa revolució americana
- 1783
Llibertat d’expressió, de premsa, de religió...
Divisió de podersRepública
Federació d’Estats
Constitució
Els principals fets
- 4 juliol de 1776
Al segle XVIII les 13 colònies britàniques d’Amèrica del Nord
Insurrecció colonial
Declaració de la Independència
L’absolutisme de Jordi III
provoquen
A causa de
Revolució liberalQue es converteix
L’abús dels impostos ànglesos
Poca llibertat política
Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles)
- 1787, construcció d’un Estat liberal
Declaració de drets
Declaració de la Independència
G. Washington
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
Jurament del joc de la Pilota
La Revolució FrancesaLa Revolució FrancesaEl 1789 comença la transformació de les estructures de l’Antic Règim
A causa de
Crisi de subsistència; pagesos i baix poble urbà se’n veuen afectats
Descontentament de la burgesia
Difusió de les idees liberals
Lluís XVI
Crisi estructural de l’AR
Crisi conjuntural de la França del moment
Crisi financera de l’estat (endeutament)
Amplis sectors socials volien canvis
Crisi industrial, per la competència anglesa: atur.
Descontentament social
Lluís XVI
La revolta del Tercer Estat
Reforma fiscal
La Monarquia volia fer pagar impostos a l’aristocràcia, la qual s’hi negà.
Crisi econòmica de l’EstatProvoca una
Provoca una tensió amb estament privilegiatsaquests demanen
-Vot per estament-Deliberació per separat
Aquesta situació permet
Amb el Jurament de la Pilotaes crea L’Assemblea Nacional Constituent 20 de Maig de 1789
Jurament del joc de la Pilota
Convocatòria dels ESTATS GENERALS
5-Maig-1789Chaiers de Dolenaces
-Doble representació-Vot per representant-Deliberacions conjuntes
TradicionalmentTercer Estat demana
Els Estats Generals,a Versalles Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressa la
consciència i la realitat del Tercer Estat com a grup social. Sieyes planteja tres qüestions que esdevindran claus: "Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara en l’ordre públic? Res. Què demana? Arribar a ser alguna cosa". I esmenta la superioritat numèrica del Tercer Estat, uns 25 milions de persones, mentre el clergat representa unes 80.000 i la noblesa 110.000. Amb aquestes xifres demana un major nombre de representants del Tercer Estat. (Vikipedia)
Evolució de la Revolució
L’Assemblea Nacional
L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1792
La burgesia moderada té un doble objectiu
Establir un règim liberal de monarquia parlamentaria
Establir llibertat econòmica (capitalisme)
La pressió del poble, la burgesia radical i l’aristocràcia farà fracassar aquest projecte
3.Reformes econòmiques i socials4.Constitució de 1791
1.Abolició dels drets feudals(Les terres han de ser rescatades)
2.Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà Llibertat, igualtat, propietat...
Construcció de l’Estat Liberal
Abolició duanes interiors, gremis, unificació mesures, descentralització, nacionalització béns eclesiàstics, nou sistema fiscal...
Amb el recolzament de les classes populars La Presa de la Bastilla
(14 de juliol de 1789)
L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1791
Comença la
-Divisió de poders-amplis poders a la Corona
-Vet
-Drets individuals-igualtat davant la llei
-Sobirania nacional-sufragi censatari indirecte
Monarquia Constitucional (Lluís XVI)
Constitució moderadaÈpoca de tensió (manca consens)
Tasca AN
La presa de la Bastilla (14 juliol 1789)
La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. Una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució va ser la declaració dels drets de l'home i del ciutadà. Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per a l’exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l’aparició d’un nou model d'Estat, el dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional. La Declaració dels Drets de l’Home i dels Ciutadà francesa de 1789 va servir de base i d’inspiració a totes les declaracions del segle XIX i del XX perquè és indiferent a les circumstàncies en les quals neix i afegeix als drets naturals, els drets del ciutadà. Però sobretot, és un text atemporal, únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i senzill. Vet aquí la seva transcendència i èxit a França, a Europa i al món occidental. Els drets més destacats que estableix la declaració del 26 d'agost de 1789 són: Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Art. 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altri (...). Art. 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per representants. Art. 7è. Cap home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella (...). Art. 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestació no torbi l'ordre públic establert per la llei. Art. 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preats de l'home. (Vikipedia)
Però... Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra)
Provoquen la radicalització de la Revolució
La burgesia moderada vol consolidar els guanys revolucionaris, cercant el consens amb la corona i l’aristocràcia i marginant el poble
Problemes -Rei boicoteja (Fugida de Varennes, Conspiracions)
-Oposició de gran part de la noblesa
-Clergat Refractari
-Classes populars volen solucions més radicals-els camperols volen terres-sans-culottes
-Crisi econòmica
-Guerra exterior (vet del rei)
10 agost 1792 / Assalt a les Tulleries (comença la República)
Comença la fase més radical / del 2 al 5 de setembreMassacres de Setembre
Lluís XVI
L’Assemblea Legislativa 1791 - 1792
Evolució de la Revolució – La Convenció
Execució de Lluís XVI
Sota la direcció de Danton. Burgesia moderada al poder.
Política expansionista provoca: gran coalició europea (Anglaterra, Àustria, Prússia, el Papa, Holanda i Espanya) Derrotes.
Insurrecció Vendée: Guerra civil, rebel·lió absolutista (nobles i refractaris).
Juny 1793 els jacobins (radicals) prenen el poder.
Eleccions sufragi universalMasculí: Convenció Nacional(setembre 1792)
Danton i Robespierre
Plana i Girondins governen CONVENCIÓ GIRONDINA (IX,1792 – VI,1793)
Crisi econòmica. Sans-culottes volen reformes socials igualitàries.
Comitè de Salvació Pública
L’Època republicana democràtica CONVENCIÓ JACOBINA (VI,1793 – VII,1794)
La radicalització
CRISI, Govern d’Excepció (organitzat en dos comitès) Sota la direcció de Robespierre
Provoca l’aparició
els Jacobins tenen el recolzament dels sans-culottes
Comitè de Seguretat Nacional
Controla el poder, l’exèrcit, el poder local (representants en missió)
Encarregat de lluitar contra els antirevolucionaris (Llei de Sospitosos)
Constitució de 1793 Democràtica (mai entrà en vigor)-Sufragi Universal-Amplíssims drets
-Sanitat-Educació-...
Grans reformes socials-Ensenyament Primari (universal i gratuït)-Assistència a nens, ancians...-Creació de l’Exèrcit Nacional (lleves en massa)
Contra els contrarevolucionaris (aristòcrates, clergat refractari, especuladors)
Grans reformes econòmiques - Redistribució propietat agrària
- Llei del Màxim General- Reglamentació dels Salaris- Persecució dels especuladors- Abolició del rescat dels drets feudals
- Salaris mínims
Tardor 1793, aplicació del TERROR
-Llei de Sospitosos-Tribunals Revolucionaris 50.000 executats
El Terror acabarà generant una forta oposició (enragés i moderats)Finalment, la Plana actuarà amb els Girondins (27,VII,94, cop de Termidor, juliol). Robespierre i els seus col·laboradors són detinguts i executats
Marat mort. David
La burgesia moderada recuperarà el poder amb Època republicana moderada
CONVENCIÓ TERMIDORIANA (VII,1794 - IX,1799)
Cop d’Estat Termidor
Es vol tornar als principis de 1789-Fi del Terror-Fi del poder jacobí-Fi influència sans-culottes
Constitució de 1795Restabliment sufragi censatari.Un cop aprovada, dissolució de la Convenció, donant pas al Directori.
Evolució de la Revolució – El Directori
nova Constitució (1795)
sufragi censatari
poder executiu en mans d’un Directori (5 membres)
poder legislatiu en dues cambres
acaba amb la democràcia social jacobina
tornada al poder de la burgesia conservadoraDirectori
República dels propietaris
Consell dels 500
Consell d’Ancians
Evolució de la Revolució – El Directori
La llibertat econòmica provocà la pujada de preus
Força dels reialistes (guanyen eleccions 1796)
greus problemesDirectorimarcada inestabilitat
Babeuf (conjura dels iguals)
anul·lades pel Directori
Política exterior annexionista (cerca prestigi i recursos)
nord d’Itàlia, Bèlgica, marge esquerra Rin...gran força de l’exèrcit (Napoleó)
Època napoleònicaÈpoca napoleònica
L’època NAPOLEÒNICA (1799-1814)
El 18 de Brumari es dóna el cop d’Estat de Napoleó
-Continua la guerra i la crisi-Una part de la burgesia vol més ordre i control
A causa de
Es divideix en dues etapes CONSOLAT (1799-1804)
IMPERI (1804-1814)
La Revolució ha finalitzat dins de França
cal estendre-la fora de les seves fronteres
-Sufragi universal indirecte i no secret-Legislatiu subordinat a l’executiu-No hi ha declaració de drets-Executiu en mans de tres cònsols
(Sieyès, Ducros i Napoleó)1802, Napoleó cònsol vitalici
CONSOLAT (1799-1804)
Nova constitució (1800)
- Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal- Llei d’enjudiciament civil, Llei d’enjudiciament criminal- Concordat amb el Vaticà, restablint el culte catòlic.- Reforma Fiscal- Sistema educatiu centralitzat
Comença àmplia tasca reformadora (centralització i uniformització)
La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutisme
IMPERI (1804-1814)
Expansió territorial Difusió del ideals liberals
El 1804 Napoleó es corona emperador
La Restauració La Restauració i les Revolucions Liberalsi les Revolucions Liberals
La Restauració
RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1814-1848
G.B, Prússia, Rússia, Àustria
La Santa Aliança
La derrota de Napoleó provoca el retorn de les monarquies absolutistes
Defensa del legitimisme
característiques
Es decideixen al
Per tal de defensar aquests principis es crea la
Defensa de l’absolutisme
Equilibri territorial
Congrés de Viena
Reorganitza el mapa d’Europa
Potències absolutistes:Àustria, Rússia, Prússia, Gran Bretanya i França.
Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Rússia i Françainici del sistema Metternich
Congrés de Viena (setembre 1814)
Acords/Actuacions
-Refer el mapa Europeu-Principi de Legitimitat monàrquica (absolutisme)-Dret d’intervenció-Eliminació idees liberals-Sistema de congressos internacionals (Viena, 1815; Aquisgrà, 1818; Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona, 1822)
G.B, Prússia, Rússia, Àustria
La Santa Aliança
Per tal de defensar aquests principis es crea la
Mapa del Congrés de Viena
Però la Restauració fou un període inestable
Època de cicles revolucionaris
Amb uns trets
generalsRevoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques)
Les revolucions liberals
Dirigides per la burgesia (moderada)
Contingut nacionalista
Així, la Restauració s’enfrontà a dos enemics
El nacionalisme
El liberalisme
Les Revolucions LiberalsLes Revolucions Liberals
la Restauració s’enfrontà a tres cicles revolucionaris
1848
1830
1820
Liberalisme polític = Moviment contradictori-És revolucionari, car lluita contra l’Antic Règim-És conservador, car no vol ni la igualtat econòmica ni la social
Formaran societats secretes (francmaçons, carbonaris...)
Inicialment lluitarà contra l’Antic Règim (fins mitjans segle XIX)Després lluitarà contra el Moviment Obrer (segona meitat segle XIX)
L’onada revolucionària de 1820L’onada revolucionària de 1820
Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont)
Dirigides per la burgesia (moderada)
La Santa Aliança imposa l’ordre
1820
Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes
Direcció Militar (pronuncimanent)
Tot i fracassar, debiliten la Restauració(a partir del 1823 ja no hi ha més congressos)
L’onada revolucionària de 1830L’onada revolucionària de 1830
Més participació de les masses (crisi econòmica i social)Per aquesta raó tingué més èxit
1830es donà entre 1829 i 1839
-A l’Europa occidental significà el final del poder aristocràtic i el domini de la gran burgesia, partidària del constitucionalisme moderat (sufragi censatari)-A l’Europa oriental fracassà totalment (continuà AR)
Independència i liberalisme a Bèlgica (s’independitza d’Holanda, 1830)Independència de Grècia respecte de l’Imperi Turc (1829-30)
Comença a França revolta contra l’absolutista Carles X
Les Tres Jornades Glorioses de Juliol
Lluís Felip d’OrleansS’imposa un nou rei
França viu una greu crisi econòmica
Gràcies al principi liberal Aconsegueix el poder la gran burgesia
La revolució de Bèlgica, que s’independitzà d’Holanda després una guerra contra aquest país, amb el suport francès. El 1931 es formà un govern reconegut per les potències occidentals. El 1939 Holanda reconegué la monarquia constitucional belga.
La revolució de Grècia s’inicià el 1820, contra l’Imperi turc. El 1822 el Congrés d’Epidaure proclamà la independència, no acceptada pels turcs fins el 1829, després d’una llarga guerra. França, Gran Bretanya i Rússia donaren suport als grecs, per interessos econòmics sobretot.
L’onada revolucionària de 1848L’onada revolucionària de 1848Punt culminant de les revolucions del segle XIX
-Fi definitiu del sistema Metternich-Irrupció classe obrera
Europa Occidental-Revolta Social i Política-Apareixen idees més democràtiques
-Sobirania Popular-Sufragi Universal
-Els obrers són ja una força política independent(reclamen millores)
Europa Oriental-Lluita anti-absolutista-Fort component nacionalista-Fracàs total
Participació masses i burgesia mitjana
1848Doble origen revolució:
-Desencant Polític- Crisi Agrícola i Industrial
França
Febrer
-Abdicació de Lluís Felip d’Orleans (II República)-Creació d’un govern provisional (republicans moderats, republicans radicals, socialistes, un obrer)-Sufragi universal per votar una Assemblea Nacional Constituent-Multituds de decrets
-Socials-Dret del Treball-Limitació Jornada Laboral-Creació de Mútues-Creació dels Tallers Nacionals
-Polítics-Sufragi Universal, Dret de Vaga-Eliminació pena de mort per als delictes polítics
Unió de la gran i la mitjana burgesia, marginant les massesJuny
23 abril 1848, eleccions a l’Assemblea NacionalVictòria moderada, gràcies als camperols
Assemblea Nacional ConstituentAnul·la gran part de la tasca del govern provisonal
Insurrecció Obrera i d’EsquerresLa burgesia s’uneix i exerceix una dura repressió
(primer enfrontament entre burgesos i obrers)Desembre 1848, eleccions presidencials
Victòria de Lluís Napoleó Bonaparte1851, es proclama emperador
Els moviments nacionalistesEls moviments nacionalistesEl nacionalisme reclama els drets polítics d’una nació
-Vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i col·lectiva)-Vinculat amb els interessos econòmics de la burgesia
(creació d’un mercat nacional)-És revolucionari car no accepta la legitimitat dinàstica ni el mapa del Congrés de Viena (no respecta els nacionalismes)-Té dues ideologies bàsiques: Liberal i Conservador (Volksgeist)-Actua en un doble sentit:
-Com a força unificadora (Alemanya, Itàlia)-Com a força disgregadora (I.Àustro-Hongarès)
Els moviments nacionalistesEls moviments nacionalistes
Amb la Il·lustració apareix un nou concepte de nació Drets dels ciutadans i de la nació
L’aparició del nacionalisme es veu influenciat per
L’imperialisme napoleònic
Ideals liberals (drets del ciutadà)
Romanticisme
Durant la Restauració
El nacionalisme es converteix en corrent ideològic
Dret a constituir Estats que s’identifiquin amb nacions
Llengua, història, territori, arrels ètniques...
Dues tendènciesInspirades en ideals de la Revolució francesa
Inspirades en els ideals conservadors del Romanticisme
Itàlia de G. Mazzini “Voluntat del poble”
Alemanya de Herder i Fichte _ Volksgeist
Els moviments nacionalistesEls moviments nacionalistesUnificació italiana i alemanyaUnificació italiana i alemanya
- Unitat dirigida en profit de la zona més desenvolupada- Burgesia serà la classe rectora, pactant amb l’aristocràcia- Es donaran importants conflictes armats- Canviaren el mapa d’Europa (liquidaren el sistema Metternich i plantegen qüestions que portaren a la Gran Guerra)
La unificació italianaLa unificació italianaPiemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana
protagonistesSuport de la burgesia del nord d’Itàlia
La unificació d’Itàlia (1859 - 1870)
Existien 8 Estats italians
El Regne de PiemontL’Estat unificador serà
Amb uns
Víctor Manuel II de Savoia
Cavour, el primer ministre
Garibaldi
Cavour
Garibaldi
- Moviment Intel·lectual- Rissorgimento (romanticisme)- Opcions polítiques
- Opció monàrquica (Cavour)no uneix revolució i unificació
- Opció Republicana (Mazzini)uneix revolució i unificació
- Opció neogüelfa (Gioberti)- Opció guerrillera (Garibaldi)
uneix revolució, república i democràciaamb els Camises Roges conquerí Nàpols
- Factors Econòmics- Nord industrial, resta del país agrícola- Burgesia necessita un mercat nacional
- Factors Políticsel 1849 arriba al tron Victor Manuel II (Cavour)Piemont impulsarà el liberalisme i la industrialització
Antecedents de la Unificació
Etapes del procés de la unificació
1859, aliança amb Napoleó III (Plombiers, 1857). Guerra contra ÀustriaNapoleó III abandona el Piemont (signant la pau amb Àustria)
Annexió de la LlombardiaRevolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana
1860, campanya de GaribaldiGaribaldi negocia amb VMII i li cedeix Nàpols (reafirmat en un plebiscit)
Annexió de Sicília i Nàpols. Víctor Manuel Rei d’Itàlia (1861).
1866, Guerra Àustro-Prussiana (Piemont aliat)
1870, desfeta de Napoleó IIIFrança abandona el PapatItàlia ocupa els Estats Pontificis1871, Roma capital del Regne d’Itàlia
Annexió del Véneto
1ª Guerra contra Àustria, 1859 Pau de ZúrichAnnexió de la Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana
2ª La guerra contra Nàpols, Expedició dels mil (Garibaldi), 1860 Annexió de les Dues Sicílies
3ª Annexió de Venècia (durant la guerra austro-prussiana, 1866)
4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871)
Etapesde la unificació
REGNE DE LESDUES SICÍLIES
PIEMONT
LLOMBARDIA
PARMA
MÒDENA
TOSCANA
ROMAEstats Pontificis
VENETO
La unificació alemanyaLa unificació alemanyaExistien 38 Estats que formaven la Confederació Germànica
protagonistes
Suport de la burgesia del nord
d’Alemanya, els junkers...
La unificació d’Alemanya (1860 - 1870)
El Regne de Prússia
L’Estat unificador serà
Amb uns
precedents
Guillem I Hohenzollern
Otto von Bismarck (“canceller de ferro”)
Revolucions liberals dels 20, 30 i 481834, creació del Zollverein
Bismarck
- Moviment Intel·lectual- Domini del nacionalisme conservador (Volksgeist)- Herder, Fichte, Hegel
- Factors Econòmics- 1850-70, gran desenvolupament econòmic i industrial- Ferrocarril i telègraf uneixen el territori- Burgesia necessita un mercat nacional- List, Zollverein (unió duanera)- Prússia esdevé el gran motor econòmic
- Factors Polítics-1861, Guillem I, rei de Prússia-1862, Canceller prussià, Otto von Bismarck
- Unificació des de dalt, via conservadora i autoritària- Realpolitik- Gran força exèrcit (Moltke), car la guerra és inevitable
Antecedents de la Unificació
Etapes del procés de la unificació
Guerra contra Dinamarca (Guerra dels Ducats), 1863-65
Guerra contra Àustria (1866)
Acusà a Àustria d’abús de poder al HolsteinVictòria total de Sadowa. Annexió de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, Frankfurt.Creació Confederació d’Alemanya del Nord (1867)
-Dirigida per Prússia-Parlament per sufragi universal
Disputa amb Dinamarca per Holstein i SchelesvigNegocià amb Àustria (obté el Holstein)Desfeta danesaAnnexió de Lauenburg i Schelesvig
Bismarck preprar el conflicte-A l’exterior pactà amb Napoleó III, Rússia i el Piemont-A l’interior va prometre un parlament i sufragi universal
1870, guerra contra França
Per unir el sud necessita un enemic exterior (França, per Alsàcia i Lorena)Excusa, Hohenzollen rei d’EspanyaVictòria total de SedanAnnexió del sud, Alsàcia i Lorena1871, Guillem I coronat emperador, creació del II Reich
Etapes
3ª La guerra contra França
2ª La guerra contra Àustria
1ª La qüestió dels ducats
Amb inestabilitat política i territorial
De la desintegració i debilitat de l’Imperi Otomà
Interessos de Rússia, Àustria i Anglaterra
Nous Estats
Balcans
Apareixen nous Estats als
Grècia, 1830Romania i Sèrbia, 1878Bulgària i Albània, 1913
1853, EUA obre el mercat japonès
En el Japó del segle XIX
Apareixen nous canvis La Revolució Meiji (1868)
1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional
-Supressió del règim feudal-Constitució-Monarquia autoritària-Modernització i occidentalització
Els moviments nacionalistesEls moviments nacionalistes
