11jocs florals:1 LIT m Certamen literari que, com a fruit del refinament cultural de la cort de Provença, fou instituït a Tolosa per a premiar les més altes virtuts poètiques.

#11

la revista de l’escola sadako / maig 2011

Dipòsit legal: B - 20.443 - 2007

Consell de redaccióRosa Angurell, Cristina Casabona, Regina Civil, Enric Codina, Mònica Font, Ramon Lozano, Marga Minguell, Joan Miró, Jordi Musons, Clara Sànchez-Lafuente, Maria Sansalvadó, Mariona Sanz

Disseny, muntatge i maquetacióJoan Miró, Maria Sansalvadó

Supervisió lingüísticaXavier Breil, Enric Codina, Marga Minguell

ImpressióGráficas Jocar, S.L.Baixada de la Plana, 31, int

3

Sumari

4L’Escola Avuiper Rosa Angurell

5/14Concurs literari

15/23Concurs de fotografia

24/25Concurs de cartells

26/27L’entrevista: Xavier Fontichper Enric Codina i Marga Minguell

28/31Visions Polièdriques:Recomana’ns un llibre!

4

L’Escola Avui

Com cada any amb l’arribada de la primavera ens tro-bem de nou amb una de les festes més assenyalades en el calendari escolar, els Jocs Florals. La naturalesa que ens envolta es mostra exuberant, s’allarga el dia, les flors ens ensenyen la seva més autèntica vivor...

Aquest any m’han demanat que escrigui aquest edito-rial de la revista SAK de LLETRES dedicada als Jocs Florals. El motiu? Aquest curs acabo la meva dedica-ció a la docència i puc dir-vos que al llarg dels anys que he estat a l’escola he pogut viure intensament la cele-bració d’aquesta festa. És per això que tinc una visió àmplia, que abraça des de l’inici fins ara. Els canvis que s’han anat incorporant sempre han combinat tradició i actualitat. I sempre s’ha constatat que els nens i els joves han estat sensibles a les manifestacions artísti-ques del món que els envolta.

A l’escola, com deia, sempre s’han celebrat els Jocs Florals. Cal recordar que estem parlant de l’any 1968, moment en què sabíem que la celebració d’aquest certamen formava part de la nostra història, però els Jocs Florals s’estaven celebrant a l’exili, ja que aquí estaven prohibits per la dictadura franquista. A la nostra escola vam avançar-nos al retorn dels Jocs Florals al nostre país, que fou al 1971, permetent un espai de creació als infants. No va ser fins a l’any 1978 que no es van poder celebrar amb tota solemnitat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, resta-blerta la democràcia i on encara se celebren cada mes de maig. Podem fer un esforç d’imaginació i pensar en la importància que tenia la celebració d’aquesta festa per als nostres infants? Els nens i les nenes podien expressar amb llibertat els seus sentiments i les seves emocions.

Els temes tractats a l’inici són els que encara es mantenen - Fe, Pàtria, Amor i Lliure-, tot i les dife-rents variants i ampliacions que s’han anat fent al

llarg dels anys. Amb el temps hem anat incorpo-rant nous llenguatges: la fotografia, els cartells,... permetent així l’expressió mitjançant altres llen-guatges que el de la paraula.

L’objectiu dels Jocs Florals sempre ha estat el mateix: fer evident per als nens i les nenes, els nois i les noies de l’escola que l’ésser humà pot copsar el món a tra-vés dels sentits i expressar les seves sensacions i els seus sentiments mitjançant la paraula. Des de l’es-cola intentem transmetre l’entusiasme per la creació, la poesia, la imaginació... Els mestres hem de poder possibilitar que els nens gaudeixin del meravellós moment de la creació i puguin expressar lliurement els seus pensaments, els seus sentiments, a través de diferents llenguatges creatius que els permetran vivències singulars al costat dels seus companys i dels seus mestres.

Un feliç dia de celebració dels Jocs Florals, a l’espera de sentir el nostre nom com a guanyador o si més no, amb l’alegria d’haver-hi participat i haver gaudit per un instant de la meravellosa instància creativa.

Rosa Angurell Presidenta de la Fundació SADAKO

5

La mort

La mort és bella,

a vegades plena de sang vermella,

quan comença no sé si ho saps,

però si acabes dins d’un forat.

Per naturalesa

la mort és bella,

quan l’esperit se’n va al cel

no sents pau, ni guerra,

però la pau t’envolta

d’una llarga pena

TEMA LLIURE

Autor: Pol MourizCurs: 2n d’EP

Els països

Els països són molt grans

i a fora hi ha continents

i els idiomes són diferents

i n’hi ha de molt estranys.

TEMA PàTRIA

Autora: Georgina GarciaCurs: 1r d’EP

Concurs literari

categoriaA

categoriaA

6

L’Aire

Mira com es mou l’aire

mira la natura

mira tota l’estona

i veuràs que en el teu cor

sents un somriure i et sents feliç.

TEMA AMOR

Autora: Andrea MileCurs: 1r d’EP

La mar

La mar es veu des de la roca,

amb les onades tan trapelles

que vénen i se’n van.

Amb els animalets tan tranquils

per allà veig un pop,

per aquí un dofí.

La mar es tranquil·la,

és com un ninot de mentida.

Quasi m’adormo amb la música,

de les onades que xoquen,

l’aigua m’arriba als peus,

em fa pessigolles.

TEMA NATURA

Autor: Vidal BusquetCurs: 2n d’EP

categoriaA

categoriaA

7

La música

Quan vaig a un concert,

s’organitza l’orquestra

un músic porta la guitarra

i l’altre el clarinet.

La percussió al darrere

el vent fusta al mig

el vent metall una mica més endavant

i la corda la primera.

El director surt amb la batuta i el faristol

i fa que la música soni millor.

TEMA LLIURE

Autor: Pere solàCurs: 3r d’EP

L’Armentera

L’estiu a l’Armentera

sembla una caldera.

Em banyo a la piscina

amb la meva nina.

Surten les abelles,

Van a les flors.

Jo les ensumo

fan bona olor!

Aquest estiu

ple de colors!!

TEMA NATURA

Autora: Maria VeraCurs: 3r d’EP

categoriaB categoria

B

8

Una festa que tots esperem

Per Sant Jordi ens reunim,

nens i nenes junts gaudim

d’una festa entre companys

on semblen tots bons germans.

Els Jocs Florals han arribat

i els concursos han començat;

Cartells i fotografia,

molta prosa i poesia.

Les senyores amb la flor,

i els senyors amb el lector.

Per Sant Jordi amb una rosa,

però, un llibre mai fa nosa.

TEMA PàTRIA

Autora: Meritxell VilaCurs: 4rt d’EP

L’amor

Una persona en qui confiar.

Una gota d’amor, un tresor.

Són moments per disfrutar.

Un sacrifici per a un altre.

Una llum en el futur.

Fer feliç a un altre.

L’amor és un secret per compartir.

Una persona amb qui estar.

I eterna felicitat!

TEMA AMOR

Autora: Júlia GrasCurs: 4rt d’EP

categoriaB

categoriaB

9

Grans castellers

Em dic Camila. Visc a un petit poble situat al nord de Catalunya anomenat Florest, que en portuguès vol dir bosc. Sóc aficionada als castellers i per això cada any, a la festa major, els vaig a veure. Però aquest any serà diferent, millor. Va ser el meu avi el que em va engres-car a presentar-me d’anxaneta.

Vaig estar practicant tot l’any i quan faltaven cinc dies per al moment tan esperat ( la festa major ) l’avi es va posar malalt. Tenia un càncer de pulmó molt avançat. El vam anar a visitar a l’hospital, volíem acompa-nyar-lo per fer-li costat. Jo sabia que el càncer és una malaltia que et va fent més dolor, a poc a poc, fins a matar-te. Això em va espantar perquè jo m’estimava molt l’avi... Però tot i això se’l veia molt feliç. A més a més, el càncer es pot curar, tot i que no es pot sempre. Jo estava molt trista.

Van anar passant els dies. Sempre la mateixa rutina: al matí a l’hospital i a la tarda també, així fins que ens van fer saber que l’avi moriria probablement l’en-demà, just el dia de la festa major. Aquella nit em va costar dormir, tant pels nervis de fer el castell com per la tristor de la possible mort del meu avi.

Aquella nit vaig entendre que la vida no és només ser feliç i estar alegre, sinó també altres coses, com ara morir. “Morir” es una paraula que ens espanta i ens causa molt respecte, però no sé per què, ja que es una paraula com les altres.

L’endemà vaig matinar per anar ràpid a l’hospital a acompanyar l’avi una estona i desprès preparar-me

per fer d’anxaneta. Vaig travessar les portes que semblaven ser les últimes que em portarien a l’avi. Ell somreia i jo plorava. Els dos sabíem que aquella seria l’última vegada que ens veuríem. Vaig dir-li a l’avi que l’estimava molt i que mai l’oblidaria i el vaig abraçar. Vam marxar, una llàgrima em regali-mava per l’ull.

Em vaig canviar de roba molt ràpid ja que feia una mica tard. La festa ja havia començat i em tocava sortir. Vaig posar-me a un costat mentre contem-plava la construcció de la torre. Jo estava confiada que ho faria bé. Vaig agafar-me al genoll d’una noia i després a les espatlles d’un noi. Anava avançant. Estava escalant una torre de persones! Vaig sentir com si volés. Ja quasi era a dalt, només faltava una persona per escalar. Vaig arribar. Tot era molt petit des de allà dalt. Em sentia lliure.

Vaig demanar que quan arribés el meu avi, li fessin un espai ben calentó a dalt del cel.

I així es com vaig aprendre que els costums catalans no s’han de perdre mai, ja que tenen un toc de màgia.

TEMA PàTRIA

Autora: Fiona OrtegaCurs: 5é d’EP

categoriaC

10

Moments

Em preguntes què és la vida,

la vida són moments.

I què és la vida sense moments?

la vida no és res.

Quan naixem res portem

i quan marxem, ens portem

tan sols moments.

Moments de joia i alegria,

moments de tristor i malenconia,

moments de triomf i plaer,

moments de lluita i esperança.

Em preguntes què és la vida,

i jo et responc:

La vida són moments.

TEMA LLIURE

Autor: Pol PallarèsCurs: 6è d’EP

Abraçar-te

Abraçar-te és sentir els teus braços com m’encerclen,

és tenir el plaer de notar com m’agafes.

Abraçar-te vol dir transmetre’t una emoció,

vol dir lligar-te al meu cos.

Abraçar-te és símbol de confiança,

és símbol d’amor i amistat.

Abraçar-te significa acollir-te,

significa compartir un sentiment amb tu.

Abraçar-te és comprendre’t,

és el que tots necessitem.

TEMA AMOR

Autora: Fiona OrtegaCurs: 5é d’EP

categoriaC

categoriaC

11

Tan sols són records:

Tan sols tinc records de l’ indret càlid i plàcid,

units observàvem l’infinit horitzó.

El vent s’emportava la por de l’endemà,

i el mar, la fredor de l’amarga sensació.

No ens preocupàvem de com seríem ni de

com canviaríem i tampoc de com viuríem.

Només existíem pensant en el present,

oblidant-nos del nostre passat de suplici,

de records agres com un nen sense infantesa.

Estius de desitjos i curulls d’esperança.

TEMA AMOR

Autora: Maria BastéCurs: 2n d’ESO

Contrasts

Every rise makes my heart,

Feels gorgeous and free,

I think I can rule the world,

And you can be there with me.

Then the falls make my heart,

Feels down, weak and deceived

I feel at the hell, so far away

And silly is all I can be.

TEMA LLIURE

Autora: Ona SalvatCurs: 2n d’ESO

categoriaD

categoriaD

12

Haiku de la ment

Profund, en l’estranya

vestimenta de la ment.

Encara que estigui nua.

TEMA LLIURE

Autor: Lucas CapellasCurs: 2n d’ESO

Tornar a perdre

Comença el temor

s’acosta la mort.

Tornar a plorar

tornar a patir

voler escapar

intentar fugir.

Tornar a lluitar

intentar seguir

tornar a somiar

evitar el destí

Seguir vivint

seguir estimant

seguir sentint

seguir besant

Esperar el destí

deixar a la sort

un dau que tires

així és la mort

Els ulls tancar

sentir el cor

voler cridar

només la mort.

El cant de la mallerenga

Despertant-me un matí,

què bonica ets Mallerenga,

el teu cant m’embadalí,

belles galtes de proenga.

És tan llisa i elegant,

més bonica no n’hi ha,

sobretot amb el seu cant,

i per això m’enamorà.

I llavors mostrà la cua,

s’alçà dreta com un ciri,

i per fi pogué gaudir,

el seu cant amb gran deliri.

TEMA NATURA

Autor: Joan BalibreaCurs: 2n d’ESO

categoriaD

categoria

D

categoriaE

TEMA LLIURE

Autora: Laia ViverCurs: 3r d’ESO

13

La meva àvia

Rasposa pell la de la rabassa,

la d’un petit arbre genealògic

que en cada branca, en cada bessa

en suspèn un gotim de raïm.

De pàmpols i circells en ressurten

menuts i bufons d’entre la soca,

que sans i blans el color verd porten

novells i làbils són els seus grans.

De formós fruit un en produeix.

Que comença essent un migrat punt,

un botó que neix d’un vell esqueix

quan ja, és rugós, aspre i amarg.

Passa el temps i el nostre gra madura.

El fruit que, distendre’s exigia.

El fruit que, en cridava tempura.

I, un fruit que creix del saber après.

Els dies i nits transcorren ràpid.

Quan a la nostra dolça bombolla,

més madura dalt el glever àrid,

que s’enfosqueix amb els tòrrids rajos.

Setmanes enllà el gra perd aigua,

s’arruga, s’asseca, s’encongeix.

Quan a fi aquest esdevé àvia,

la seva única polpa envelleix.

Quedà el raïm fet una pansa,

tot cargolat i entortolligat.

Dipositat dalt d’una balança

acabà els seus dies comptats.

I no es tornà pas agre o amarg

sinó que restà dolç i impecable.

Tot lluint el seu cor gran i llarg

acabà sent el gra més amable.

D’aquell gra se n’extragué un vi,

un vi majestuós i simpàtic.

Que de dolç molt n’era, i que n’hi,

arribava a gaudir el paladar.

I que totes les persones grans

poden arribar, a l’excel·lència.

Com ho han fet tots els grans

Amb estima i generositat.

Acabà sent el més destacat i estimat.

El més valorat i apreciat.

La meva àvia.

TEMA AMOR

Autor: Frank JaumàCurs: 3r d’ESO

categoriaE

14

Vida i joc

I tots digueren que era cert

quan minvava la qualitat

del fons de l’art improvisat,

neix la mentida i la incertesa

I l’or reviu en el teu soma

la teva persona viu morta

el vers, en aparença inhòspita

cau al buit, el teu joc el perd

Sols creixerem quan entenguem

que créixer és entendre derrotes

deixar créixer el que no s’entén

esmenar el necessari, un joc

Descobrires que creus que jugues

quan el joc juga amb el teu ego

l’experiència serà muda

una amiga complexa, un joc.

TEMA NATURA

Autor: Martí CluaCurs: 3r d’ESO

categoriaE

15Concurs de fotografia

categoria

A

“EL CIrErEr jA S’hA DESpErtAt”TEMA NATURAAutora: Paula MateosCurs: 2n d’EP

16

categoria

B

“ESpErAnt LA prImAvErA”TEMA NATURAAutora: Julia GrasCurs: 4rt d’EP

categoria

C

“gotA DE CAmp”TEMA NATURAAutora: Alba SamaranchCurs: 6è d’EP

17

categoria

E

“AIrE, nAtUrA, LLUm”TEMA NATURAAutor: Pau RullCurs: 3r d’ESO

categoria

A

“Un SAnt jorDI DE ContES”TEMA PàTRIAAutor: Gerard FernandezCurs: 1r d’EP

18

categoria

B

“AmAnIDA pAtrIòtICA”TEMA PàTRIAAutora: Meritxell VilaCurs: 4rt d’EP

categoria

C

“CAp on AnEm”TEMA PàTRIAAutora: Helena GuileraCurs: 5è d’EP

19

categoria

C

“Amor pEr LA CIUtAt DE BArCELonA”TEMA AMORAutora: Ada GuileraCurs: 6è d’EP

categoria

B

“gALtES AmIgUES”TEMA AMORAutora: Meritxell VilaCurs: 4rt d’EP

20

categoria

B

“no CorrIS tAnt”TEMA LLIUREAutor: Joan de la FuenteCurs: 4rt d’EP

categoria

A

“jUgAnt A EntEnDrE EL tSUnAmI”TEMA LLIUREAutor: Lluc CarullaCurs: 2n d’EP

21

categoria

D

“LLIBrErtAt”TEMA LLIUREAutor: Lucas CapellasCurs: 2n d’ESO

categoria

C

“mIrADA pEnEtrAnt”TEMA LLIUREAutor: Nil CruzCurs: 6è d’EP

22

categoria

A

“pIràmIDE DE mAnDArInES”TEMA fOTOGRAfIA MATEMàTICAAutor: Joan VilaCurs: 2n d’EP Crancs

categoria

B

“QUADrAt QUASI màgIC”TEMA fOTOGRAfIA MATEMàTICAAutora: Meritxell VilaCurs: 4rt d’EP

23

categoria

E

“QUIn ZEro!”TEMA fOTOGRAfIA MATEMàTICAAutor: Pau RullCurs: 3r d’ESO

categoria

C

“gEomEtrIA pEL CArrEr”TEMA fOTOGRAfIA MATEMàTICAAutora: Ada GuileraCurs: 6è d’EP

24 Concurs de cartells

categoriaA categoria

B

“Per la força i la claredat del missatge”

“Per la originalitat de la barreja de les diferents textures i l’espontaneïtat”

Autora: Clàudia Garcia LozanoCurs: 1r d’EP

Autora: Anna MoragasCurs: 4rt d’EP

25

categoriaC categoria

D

“Per la originalitat en el tractament de les lletres i la relació harmònica amb el fons”

“Per la minuciositat en els detalls de dibuix i la distribució equilibrada dels espais”

Autor: Eloi Xirinach RocaCurs: 6è d’EP

Autor: Jan UrquizuCurs: 4r d’ESO

26

L’entrevista

Com creus que s’hauria d’abordar el treball de la lectura a l’escola?Penso que el treball de la lectura a l’es-cola està poc orientat a la interpreta-ció, principalment pel que fa als textos literaris. Als alumnes se’ls ha de posar en situació d’interpretar els textos literaris sabent que la interpretació pot ser diversa o contradictòria.

Aquest plantejament seria vàlid per a totes les edats?Jo crec que sí. Els nens tenen moltes coses a dir sobre els textos que lle-geixen. Quan nosaltres fem pregun-tes als nens, hem de fer les pregun-tes autèntiques, les que fem a la vida real per saber coses, en aquest cas el que pensen. No es tracta de fer preguntes endevinalla perquè ells responguin el que nosaltres tenim al cap. Crec més en les preguntes del tipus: A tu què t’ha semblat això? Què en penses? T’has trobat alguna vegada en alguna situació semblant? Què en penses del què fa aquest personatge? Et sembla que tu faries el mateix? Les preguntes són impor-tants i ens han de convidar a fer que la persona ens expliqui la interpre-tació que té del llibre.

Així doncs, aquesta manera de fer lligaria amb la imatge que tenim

d’algunes pel·lícules en què es veu un professor llegint i comentant llibres amb els alumnes...La que presenta El club dels poetes morts, per exemple. Ara mateix estic llegint El vigilant en el camp de sègol amb un grup d’alumnes de quart de secundària i hem vist aquesta pel·lícula. És molt recomanable comparar una obra que s’estigui lle-gint amb una pel·lícula. Pel que fa al Vigilant, al llarg dels anys ha estat un llibre admirat, però per altra banda també molt criticat i fins i tot prohi-bit perquè per a alguns és immoral. Davant d’això podem plantejar als alumnes què deu tenir aquest llibre. Quan el presentes als alumnes, n’hi ha que no hi entren perquè valoren que els cau malament el perso-natge protagonista: la nostra tasca és ajudar-los a anar més enllà. Un interrogant que els plantejo és si els protagonistes de la novel·la i la pel-lícula són uns fracassats o no. Una vegada més la interpretació ha de ser fruit del diàleg, a partir de la cre-ació d’un context. Hem d’acollir les coses que pensen els alumnes, però no tot és vàlid; la nostra funció és dirigir i fer que vegin aspectes més sofisticats del llibre. Aquest treball no es pot quedar en aquesta fase que en podríem dir de tertúlia, sinó que ha d’anar acompanyat de la reflexió

sobre l’estructura i s’ha d’orientar també al fet que escriguin.

Parles de com es passa de la lectura a l’escriptura, a partir del diàleg...Quan parlem, parlem de temes con-crets que ens interessen. Quan escri-vim, també ho hem de fer sobre qües-tions que ens interessin. L’escriptura creativa pot ser una eina per aprendre i per ajudar a sedimentar el que ha estat discutit prèviament.

Creus que en general els nens i nenes d’avui en dia llegeixen més o llegeixen menys? Han canviat els seus interessos lectors? I com hi pot incidir l’escola?Hi ha gent com en Daniel Cassany que creu que cada vegada llegeixen més. Això sí, moltes vegades ho fan en un context diferent, a través d’In-ternet o de les noves xarxes socials. L’escola ha de guiar cap a nivells supe-riors de lectura, els ha d’obrir noves vies que ells no coneixen.

I què passa amb els que no llegeixen?En Daniel Cassany parla de lectors vernacles, és a dir nens que tenen la sensació que allò que llegeixen no és llegir i que llegir i escriure és el que es fa a l’escola. No pot ser que

Xavier Fontich. Professor de Secundària des de 1995 i des de 2005 també professor associat al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diversos treballs sobre l’ensenyament de llengua, entre els quals destaquen el llibre Hablar y escribir para aprender gramàtica (2006), I Premi d’Innovació Educativa Xavier Gil (UB-ICE), i l’article Llegir i escriure a la secundària: una wikillibreta de vacances, Premio Telémaco 2009. Doctor en Didàctica de la Llengua i la Literatura amb la tesi La construcció del saber metalingüístic.

27

allò que ells fan no rebi cap mena de consideració per part de l’escola, de tal manera que per a ells acabi perdent també el seu valor. Alguns estudis parlen d’alumnes que escri-uen molt a la xarxa i que fins i tot fan la continuació de Harry Potter i que en canvi suspenen llengua. Aquest decalatge no pot ser. Potser si tenim en compte el que els alumnes llegei-xen actualment, les nostres pràcti-ques canviaran una mica. Deixarem de fer coses que fem perquè són més fàcils després de controlar i en canvi

acabarem valorant l’originalitat. Hi ha aspectes molt interessants del procés de creació en els quals es pot incidir, com ara la progressió temà-tica d’un text, l’adequació o qüesti-ons de procés. El treball conjunt a l’hora de fer un text és costós, però és el que permet aprendre més, ja que integra la lectura i l’escriptura.

Parlant de l’avaluació, quines eines ens poden ajudar?Hi ha molts instruments diversos, però la qüestió clau és que ensenyar llengua, ensenyar a llegir i escriure

no pot estar totalment separat de les pràctiques socials. Nosaltres que som adults sabem que un text és difícil d’escriure, que necessitem diversos esborranys i que actuem estratègicament. Si fem tot això a la vida real, per què a l’escola no ense-nyem als alumnes a fer-ho?

Parles del procés...És evident que el text final ha de tenir unes característiques, però és molt important saber que hi ha un procés que ens ha portat a aquest

producte final. Amb un esborrany moltes vegades no n’hi ha prou i cal reescriure un text en moment diver-sos. Una manera de fer-ho és que un del grup fa la primera versió, un altre s’ho llegeix des de casa i en fa algunes modificacions. Pot haver-hi una tercera mirada per part d’un altre grup. Els diferents canvis es van registrant i finalment el pro-fessor ho llegeix i fa observacions a les persones que hi ha intervingut. L’escriptura no és un procés auto-màtic, com encendre un interrup-tor. El coneixement es va construint

en el temps. Cal anar construint, revisant, contrastant, dialogant...

Com poden incidir les noves tecnologies en aquest procés?Es poden millorar textos que hi ha penjats a la xarxa. Pel que fa al procés col·lectiu de construcció de textos, una wiki es una bona eina. També es pot crear un bloc per treballar el destina-tari. És a dir, es poden buscar destina-taris reals que contestin les entrades que fan els alumnes en el bloc.

En tot el que tu ens dius, quin paper hi pot tenir el llibre de text?És una eina de consulta. En les escoles que el tenen socialitzat, és més fàcil tenir-lo com a suport i aleshores és un material valuós, com ho són altres. Es tracta d’un model de discurs molt concret. De fet és un producte comer-cial amb voluntat de respondre uns estàndards determinats que arribin al màxim de gent possible. Si no hi ha l’obligació de tenir-lo, el professor pot recórrer a materials diversos. Cada cop més hi ha material a la xarxa al qual es poc accedir lliurement i que aporta una visió més rica i diversa que el que podem trobar al llibre de text.

Un tema diferent són els llibres digitals.Si un llibre digital té pàgines a la pantalla com tenia un llibre de text, no canviarà gaire la nostra manera de fer, la didàctica, les pràctiques d’ensenyar, llegir i escriure. Jo crec que ensenyar llengua vol dir explorar els trets dels gèneres discursius, el procés de com-posició escrita, els aspectes grama-ticals que hem de resoldre si volem ser efectius, etc. Les TIC no canvien aquests objectius i per si soles tampoc ajudaran els alumnes a assolir-los. Si no perdem de vista quins són els contorns específics de l’ensenyament de la llengua les TIC ens poden ser un gran aliat. Però ens cal ser assertius i no deixar-nos endur pel seu vessant seductor. Podem acabar banalitzant les pràctiques educatives, i acabar fent fer moltes coses sense saber ben bé quin sentit té.

Enric Codina i Marga Minguell Professors de Llengües

“L’escriptura no és un procés automàtic, com encendre un interruptor. (…) Cal anar

construint, revisant, contrastant, dialogant...”

28

Un dels llibres amb els que més he gaudit els darrers temps. Situat en una petita illa del Canal de la Mànega on es creuen històries de personat-ges entranyables, amb un fons potent i que toca quan cal les emocions però que alhora es llegeix amb molta facilitat. Si explico més coses ho espatllaré! Es una delícia de llibre.

Montse Tarridas, mare de 5è d’EP i 1r d’ESO

És una reflexió sincera i desacomplexada sobre la maternitat, les cria-tures, les contradiccions i les certeses (provisionals) d’una dona d’avui. Molts tòpics amb clau d’humor que escrits d’una manera distesa i amena et fan veure situacions calcades a les que ens trobem les mares al dia a dia. La llegenda de la conciliació familiar i laboral...100% RecomanableAconsellat per a adults: sobretot les mares que us hi sentireu reflectides…

Eulàlia Buch, mare d’EI5 i 1r d’EP, i Pau Cabré, pare d’EI3 i EI5

Es un llibre divertit alhora que “real como la vida misma”. Són dues ger-manes completament diferents, que no tenen rés a veure. És un llibre de sentiments, de frustracions, de superacions.Recomanat sobretot per a dones

Pilar Visa, mare de 1r i 4rt d’EP, i Rosa Puigpinós, mare de 6è d’EP

visions polièdriques:Recomana’ns un llibre!

“Ens podeu recomanar algun llibre qye us hagi agradat, il.lusionat, sorprès…?”Selecció d’algunes de les respostes dels alumnes, pares/mares i mestres de l’escola..

Hem demanat als nens i nenes de l’escola, als i a les mestres i als pares i mares de l’escola que ens recomanessin un llibre. També els hem demanat que ens expliquessin el motiu de la tria i per a quina edat seria recomanable. Així doncs trobareu un seguit de propostes interessans agrupades per franges d’edat:

mArY Ann ShAFFEr “La societat literària i de pastís de pela de patata de guernsey”

StÉphAnE hESSEL “Indigneu-vos!”

jACoBo SIrUELA “El mundo bajo los párpados”

EmILI tEIXIDor “La lectura i la vida”

EDUArDo mEnDoZA “La Ciudad de los prodigios”

EvA pIQUEr “La feina o la vida”, certeses (provisionals) d’una mare desacomplexada

KAthErInE pAnCoL “Els ulls grocs dels cocodrils”

adults

29

Stéphane Hessel va néixer a Alemania el 1917, ha viscut els esdeveni-ments del segle XX i és partidari d’una onada que hauria de recórrer el món, la resistència a la indignitat i la defensa dels Drets Humans , que en el seu dia, va col·laborar a redactar. En aquest llibre ens proposa aprendre del passat per somniar un futur milor que s’ha de construir des del present, amb una actitud de protesta no violenta. La indignació és una força que convida a l’acció, a involucrar-se, a l’inconformisme, a la creença que cal construir el món i que no podem restar passius davant de les injustíciesl. Cal recomanar la seva lectura a tothom i passar, després, a l’acció…

Jordi Nomen, professor de Ciències Socials de secundària

El llibre explica la influència dels somnis en el món real ....i de com som-nis premonitoris han canviat el curs dels aconteixements històrics.Recomable per a adults i per a qui li interessi el món dels somnis.

Lourdes Mojica, professora d’Educació Visual i Plàstica

Us imagineu una vida sense llibres? L’Emili Teixidor tampoc. Per això comença el seu llibre “La lectura i la vida” amb aquesta reflexió. Fa anys que Teixidor parla i escriu sobre com escampar el gust de la lectura. No hi ha una sola manera, igual que no hi ha una sola mena de lectors. El llibre és un recull dels seus pensaments al voltant del tema que ha anat enfilant en articles i conferències. Hi ha consells a dojo, propos-tes que engresquen, optimisme, amor pels llibres. Un amor incondi-cional que sosté, defensa i, esclar, encomana.  Perquè, com diu l’Emili Teixidor Aquells que no tenen llibres, a qui manquen els llibres, els mancarà sempre una part important del pensament, d’una experiència més àmplia i de la vida oberta per on circulen els vius i els morts...Pares, mares, mestres, lectors... no us el perdeu!

Mª Pau ferrer, mestra de l’escola

Quin plaer gaudir una altra vegada de les peripècies, malifetes i conxor-xes de l’Onofre Bouvila a la Barcelona entre les 2 exposicions universals.Altament recomanable per a adults i adolescents inquiets.

Anna Puig , mare d’EI 4 i 3r d’EP

StÉphAnE hESSEL “Indigneu-vos!”

jACoBo SIrUELA “El mundo bajo los párpados”

EmILI tEIXIDor “La lectura i la vida”

EDUArDo mEnDoZA “La Ciudad de los prodigios”

joves i adults

3030

Història de la postguerra civil centrada en la poc coneguda invasió/incursió que es va produir pels Pirineus d’un exèrcit de 4.000 maquis i de les causes que van dur-la al fracàs. Novel·la molt interessant, molt documentada, que barreja personatges de ficció amb fets i personatges (Pasionaria, Carrillo, J. Monzón…) reals. L’autora ens narra la història a través d’aquells que van ser a primera línia: els guerrillers. Lectura per a adults i adolescents.

Eulàlia Medina, mare de 3r d’EP

Tot i ser un llibre que tradicionalment el llegim als 12-13 anys, crec que és per a totes les edats i que s’ha de llegir unes quantes vegades al llarg de la vida perquè cada vegada trobes un nou significat a la història. Aquesta edició és molt divertida per als més petits perquè els permet interactuar i a l’adult, a través d’aquestes petites escultures, poder interpretar-los el text. Recomanat per a totes les edats

Cristina Soler, mare d’EI 4

Un llibre entranyable i alhora, emocionant. Tracta d’un jove de 15 anys, autista, apassionat per les matemàtiques, que decideix investigar la mort del gos de la seva veïna. Destaca la superació personal del protagonista per intentar i aconseguir allò que li costa tant: comunicar-se.

Olga Vela, mare de 2n d’ESO

L’autor d’El nen de pijama de ratlles ens torna a captivar amb una història ambientada en els últims anys del tsarisme a Rússia. Una de les virtuts del llibres és la seva estructura. Recomanable per a lectors a qui hagués agradat el primer llibre de Boyne.

Karla Krawczyk , alumna de 3r d’ESO

A partir del llibre del Petit Príncep, que arriba accidentalment a les mans d’un noi tuareg, ens mostra com se li obre un món de curio-sitat per endevinar el significat d’aquelles lletres, aprendre a llegir i conèixer altres cultures. Amb la seva persistència ho aconsegueix i ens explica com ho va aconseguir, com va arribar també a Paris, mostrant-nos les diferències entre els dos móns d’una forma amena i alhora profunda, i sempre pensant en la conservació de la seva cul-tura, mostrant uns grans valors humans. Escrit amb gràcia i des dels profunds sentiments. Moussa, ha creat la “Caravana del Corazón” per donar suport als nens nòmades del seu país. Basat en fets reals.

Mar Joaniquet , mare de 1r i 3r d’ESO

john BoYnE “La casa del propósito especial”

moUSSA Ag ASSArID “En el desierto no hay atascos”

gEorgE orWELL “1984”

p. C. WrEn “Beau geste”

Bjorn SortLAnD “Intriga a venècia”

DoLorS ALIBÉS “tasme, el fantasma”

joB Y DErIB “Yakary i gran àguila”

gErÓnImo StILton “Cinquè viatge al regne de la fantasia”

joves i adults

mArK hADDon “El curiós incident del gos a mitjanit”

A. DE SAInt-EXUpErY “El petit princep”, edició pop-Up

ALmUDEnA grAnDES “Inés y la alegria”

Pretenia ser una visió d’un hipotètic futur vist des del punt de vista socio-lògic i polític. Ideal per a que sàpiguen valorar el que és una societat lliure, contraposada a un Estat policial o totalitari.

Josep M Minguell, pare de 1r i 2n d’ESO

Un jove de l’alta societat anglesa es veu obligat a apuntar-se a la Legió Francesa amb els seus germans fugint d’un greu problema familiar. Destinats al nord d’Africa, allà coneixeran al terrible Sargent Lejeune i hau-ran de defensar un petit fort dels atacs dels tuaregs. Fins i tot a l’hora d’anar a dormir, encenia una lot d’amagat perquè no podia deixar-lo. Això sí, nois, no hi surt cap vampir, ni drac , ni bruixot, etc..., però crec que hi passareu una bona estona. I que no us faci enrere l’any en que es va escriure, 1921.

Joan Just, pare de 3r i 6è d’EP

El protagonista d’aquesta història, en David, viatja per diferents llocs del món on visita els monuments més importants. Recomanable per a nois i noies de 9 a 11 anys. A més és el primer d’una sèrie i si us agrada…

Recomanat pels nens i nenes de la classe de 4t de Primària. L’han triat entre tots.

A mi aquest llibre m’ha agradat molt perquè tracta d’un fantasma que pri-mer està molt trist però després està content perquè abans l’està molestant fent les obres del castell, l’estaven arreglant i ara el Tasme és una persona normal perquè va per les ciutats coneixent coses i a més fa de guia del castell als turistes que el visiten. El recomano per aquells nens que els agradi llegir i que sàpiguen llegir bastant bé la lletra d’impremta.

Lucas Bertalmio, alumne de 1r de Primària Camaleons

És un llibre del Gerónimo Stilton. Els personatges ajuden a la gent a tro-bar coses que han perdut i també, per exemple, troben una reina que està empresonada. Marc Balari, alumne de 1r de Primària Basiliscs

Yakari és un petit siouix que descobrirà que no és un indi normal perquè pot parlar amb els animals! Yakari és un còmic que m’agrada perquè en el 3 vaig llegir una cosa que m’agrada molt: Yakari quan no veu una cosa ben feta es posa d’acord amb els altres i no la fan. El recomano a nens que els agradi res-pectar el medi ambient i que els agradi una mica l’aventura.

Arnau Vilà, alumne de 1r de Primària Basiliscs

joves gEorgE orWELL “1984”

p. C. WrEn “Beau geste”31

Bjorn SortLAnD “Intriga a venècia”

DoLorS ALIBÉS “tasme, el fantasma”

joB Y DErIB “Yakary i gran àguila”

gErÓnImo StILton “Cinquè viatge al regne de la fantasia”

infants

escola sadakoc. Collserola 42 / Barcelona 08035 / T. 93 211 37 16c. August Font 5-5bis / Barcelona 08035 / T. 93 218 12 91escolasadako@escolasadako.com / www.escolasadako.com