Sant Jodi 2011

7è CERTAMEN LITERARI SANT JORDI 2011

ESCOLA ROSER CAPDEVILA www.xtec.cat/ceiprosercapdevila POLINYÀ 1

SANT JORDI2011

“L'ESCOLA TÉ BONA QUÍMICA”

Il·lustració de Mar Guerrero (5è de primària), guanyadora del 2n premi del concurs de dibuix “La nit de la recerca” organitzat per la Universitat de Girona

http://www.xtec.cat/ceiprosercapdevila








P.3 A- MUSSOLSIL·LUSTRACIÓ

1r PREMI: 2n PREMI:

AITOR GARCÍA CLARA ALFARO

P.3 B- RATOLINSIL·LUSTRACIÓ

1r PREMI: 2n PREMI:

NOA CABEZAS MARÍA JIMÉNEZ


IL.LUSTRACIONS I RODOLINS

ED. INFANTIL



P.4 A- GATS

IL·LUSTRACIÓ RODOLÍ1r PREMI: 1r PREMI:

YERAI ESCRIBANO CLARA ROMERO

P.4 B- GOSSOS


HADA ERES MARIONA ESTADELLA




P.5 A- BRUIXES AVORRIDES


XAVIER GONZÁLEZ ALBERT LOZANO

P.5 B- TRES BESSONES


PAULA GARCÍA LUCÍA FERNÁNDEZ




P.5 C- BRUIXOTS

IL·LUSTRACIÓ RODOLÍ1r PREMI 1r PREMI

ANDREA MEDINA JOEL MÁRMOL

1rA CARRERETES

MANUALITAT CONTE1r PREMI 1r PREMI

JANA MARTRA AITANA ÁLVAREZ


MANUALITATS I CONTESED. PRIMÀRIA

(CICLE INICIAL)



1rB CAMA-GROCSMANUALITAT CONTE1r PREMI 1r PREMI

LAURA GARCÍA PAOLA PATIÑO1rC ROVELLONS

MANUALITAT CONTE1r PREMI 1r PREMI

CARLA RODRÍGUEZ LUCÍA GEMAR




2nA GÍRGOLESMANUALITAT CONTE1r PREMI 1r PREMI

IKER MARTÍNEZ ALBERT PLADEVALL

2nB XAMPINYONSMANUALITAT CONTE1r PREMI 1r PREMI

JAVIER MARCOS JORDI ADELL




3rA L'OSSA MENOR

IL·LUSTRACIÓ1r PREMI

MARIO PLAZA

NARRATIVA1r PREMI

El científic: el comandament

Hi havia una vegada un científic que es deia Joan i passava tanta estona en el laboratori que al final se li va ocórrer una idea, i va dir: inventaré un comandament que faci desaparèixer les coses. Era març del 1981, a punt d'arribar la primavera, quan pensant, pensant què podia fer per divertir-se en aquell laboratori tant avorrit, va arribar el seu company Pere. Llavors se li va ocórrer la idea de fer-li desaparèixer l'entrepà, després el mòbil, el microscopi, i així un munt de coses sense adonar-se que quan més es divertia ell més s'empipava el seu company.El científic Joan es va adonar que era molt més divertit tenir el Pere com a amic que fer desaparèixer, que va llençar el comandament al mar, i el seu company es va posar molt content.

ÁLEX BOLEA


IL·LUSTRACIÓ I NARRATIVAED. PRIMÀRIA (CICLE

MITJÀ I SUPERIOR)



3rB HABITANTS DE MART


SERGI PÉREZ

NARRATIVA1r PREMI

El robot que feia les tasques de casa

Tot va començar el 2012 en un hivern molt fred hi havia un nen, es deia Dani i tenia 9 anys. Tenia el cabell negre, molt alt, i era molt entremaliat. De gran volia ser el millor científic, i va decidir estudiar molt per a ser el millor del món. Al Dani li agradaven molt els animals, i la seva mare li va regalar un gos, era un husky de Sibèria, blanc i negre, molt petit i molt bonic, es deia Gari. Dani va anar creixent i el seu somni era inventar un robot que fes tasques de casa. El Dani va anar a un cementiri de cotxes i va agafar peces d'una moto, un cotxe ,una bicicleta, un tractor i un patinet molt gran. El Dani va marxar a casa i va començar a muntar el robot, va quedar molt bonic, li agradava molt. El va pintar de molts colors, va posar les piles més grans que tenia a casa. Se'n va anar de vacances amb els pares, i quan va tornar el robot es va tornar boig. El llit ho havia fet al terra, els ninots els havia posat al rentaplats, els llibres els havia posat al lavabo, el raspall de dents a la cuina, el menjar al menjador, els plats al frigorífic i els esquirols els havia deixat lliures. I el Dani va fer un altre robot i aquest va funcionar, i en va vendre molts i es va fer ric.

DANIEL CARDIEL




4tA BIG BANG


NOELIA ESCOBAR

NARRATIVA1r PREMI

Dos científics molt enamorats

Hi havia una vegada una nena que tenia 14 anys que es deia Laia. A aquesta nena li agradava molt la química i la ciència. Un dia va voler fer un concurs de ciència i va quedar 1ª. Aquell mateix dia va conèixer un nen que tenia la mateixa edat que la Laia, exactament 14. El nen es deia Carles. El Carles i la Laia es van fer molt amics, i de tant estar junts al final es van fer nuvis. Tots els concursos que feien els feien junts i així sempre els guanyaven. Però hi havia un senyor, el pare de la Laia, que no volia que tingués nuvi, perquè tots els seus nuvis eren MALVATS. El pare de la Laia va investigar molt fins que va trobar les proves i li va dir a la Laia, però la Lucia va dir:- Però que dius, estàs boig, en Carles és bo!!!- No, no, Laia, en Carles està molt boig, és un científic boig, més ben dit, tinc les proves que ho demostra, mira.- Però, però, com pot ser? Jo pensava que era bo. Va dir la Laia amb els ulls plens d'aigua.La Laia va anar corrents fins la casa de'n Carles, es va apropar al Carles i li va donar una clatellada i el va deixar.La Laia va prometre que no tindria mai més un xicot que li agradés la ciència ni la química.Després de 6 anys va tornar a conèixer un nen que es deia Lucas i que tenia més o menys la edat de la Lai, 21 exactament. Al Lucas li apassionava la química i també la ciència. Es




passava tot el dia fent experiments científics amb animals. El pare de la Laia no tenia dubtes de que aquest cop en Lucas era bo, fins i tot es van fer amics.En Lucas el científic va portar a la Laia d'excursió a París i a la Laia li va agradar molt. El Lucas la va portar a París per expressar-li tot allò que sentia per ella, i al final li va dir a la Laia:- Laia, et vols casar amb mi?- Mmmmm..... és clar que sí!!!!!- Bé doncs, on farem el casament?- Tinc una idea: el farem aquí!- El dia 12 et sembla bé?Al final els dos científics es van casar i van tenir un preciós fill al que li van posar de nom Aleix.

MALENA NEUMAN

4tB ESTEL FUGAÇ


PEDRO BONILLA

NARRATIVA1r PREMI

El científic i la princesa

Fa un segle, un científic anomenat Jordi tenia un somni que ra guanyar el premi Nobel perquè ell creia que els seus experiments eren els més bons de tot el món.Havia una princesa que vivia a Terrassa i el científic a Barcelona. La princesa quan va visitar Barcelona li va agradar i més quan va veure el científic, ell es va mirar la princesa i es va posar boig. La princesa se'n va anar a Terrassa perquè el científic no parava de molestar-la amb els seus experiments: que si un robot, que si una poció, moltes coses.Mentrestant, el científic estava fent un cavall metàl·lic per anar a Terrassa. La princesa




cridava: socors!! El científic la va escoltar i va anar a casa seva, va cridar el seu ajudant:- Saps on viu la princesa?- No!! Va respondre.- I així, com anirem a casa de la princesa? -va dir el seu ajudant- Amb el meu mòbil –va dir el científic.L'ajudant li va contestar:- Si estem a la prehistòria.- Ja ho sé, jo m'he fet un amb els meus invents -va dir el científic Jordi.L'ajudant va dir:- Està aquí!!la va rescatar el científic, va fer-li un perfum i la princesa li va fer un petó, i el científic es va desmaiar. Tot va acabar bé.

NÚRIA GÓMEZ

5è LINXS


MIRIAM RICOLFE




NARRATIVA1r PREMI

L’INVENT MALÈFIC. Sam era un noi estudiant de medecina. Era un noi prim, alt, moreno amb els ulls grans i marrons i una mica serio. Com cada dia anava a la Universitat a fer classe.Un dia,un dels mestres va proposar qui volia presentar-se a un concurs d’experiments i Sam volia anar-hi perquè feia molt temps que tenia una bona idea,era un experiment que si sortia bé li faria tornar milionari.A casa, el Sam, anava fent proves perquè tot sortís bé el dia del concurs. Va agafar una xeringa, la va omplir d’aquell líquid misteriós i meravellós i el va injectar dins d’un pebrot. Passats cinc minuts, el pebrot va començar a créixer fins a un límit. La idea era que quan el líquid entrés en el pebrot aquest es fes gegant; llavors el Sam va millorar el líquid. Va trigar hores, no va dormir durant dies però finalment ho va aconseguir.Va arribar el dia del concurs, allà hi havien molts companys de la Universitat on el Sam anava, com en Sullivan, en Jake, en Max, en Jackson, en Michael , en Paul , l’Steve i en Jerry. Tots tenien bones idees, però cap tant bona com la de Sam.Els experiments s’havien de guardar dins d’una sala fosca, tots junts dins la mateixa sala, el que no sabia el Sam era que el seu amic Jake havia portat una cobaia que es deia Lilo i tenia molta gana. No se sap de quina manera va aconseguir escapar la cobaia però va menjar-se el pebrot que havia portat el Sam.Quan el Sam va anar a la Sala fosca va veure que el seu pebrot no estava, llavors va decidir emportar-se la cobaia i provar l’experiment amb ella, sense que Jake s’adonés. Va arribar el torn del Sam, abans que el de Jake. Va explicar de què es tractava l’experiment i va treure la cobaia, quan el Jake la va veure es va enfadar però va deixar-lo fer perquè sabia que aquell experiment no funcionaria.

ANDREA PÉREZ

6è CASTORS


AIDA RECIO




NARRATIVA1r PREMI

Les quatre amigues

Vet aquí una vegada uns nens i nenes de diferents cultures, que volien descobrir noves coses amb l'ajuda de la ciència. Van formar un grup de 4 persones, un era Xinès i es deia Jan, dos bessones d'Àfrica anomenades Nigèria i Kenya i finalment una espanyola Núria. A cadascun li agradava de la ciència una cosa diferent. A Jan la construcció d'eines i de màquines. A les bessones el tema d'experiments i a la Núria totes dues coses. Van reunir-se tots a casa de la Núria, que estava en mig del bosc.En Jan va dir:-Necessitem algun lloc on parlar i fer nous experiments!La Nigèria i la Kenya van afegir:-Núria, ens em fixat que al bosc tens una gran caseta una mica abandonada, allà podriem construir el nostre laboratori no creus? -Molt bona idea! Mai l'hem utilitzat, però és clar ho hauré de parlar amb els meus pares.La Núria tota contenta li va preguntar als pares i ells van dir que la podrien utilitzar sense cap problema.En Jan va repartir un plànol a cada un dels seus companys de com havia repartit els espais. Havia el laboratori que era una part molt amplia, una petita cuina per si tenien gana i un lavabo. En Jan va dir:-Kenya i Nigèria dibuixeu al plànol les eines o màquines que necessitarem.Jan: jo les construiré!La Núria va dir:- Jo m'encarrego una mica de la decoració... Posaré un cartell a la porta dient que no es pot entrar i a més a més faré una copia de claus per cada un de vosaltres.Tots van dir alhora :- Mans a la feina!Van treballar en grup i el resultat va ser molt bo.Eines que van pensar la Nigèria i la Kenya.-Microscopi:Per veure millor els objectes diminuts.-Bagueta: per agitar substàncies.-Baló: per escalfar líquids.I molts més!Va afegir la Núria:Ja he posat el cartell. El meu pare és informàtic i l'he dit que si tenia algun ordinador per deixar-nos i m'ha dit que tenia un que no feia ús. Ahh! I les claus.Jan: Bé ja tenim ordinador!Van passar uns quants dies, quan ja van construir les màquines, van posar l'ordinador, entre tots van comprar una petita nevera..Tots junts van dir :- Apa! Ja tenim un bonic laboratori, ara ja podrem fer nous experiments.Ara ens hem de posar a treballar, amb el tema de la vida a altres planetes.Cada dia després del cole tots anaven corrents al laboratori, allà berenaven i es posaven a investigar.Un dia mentre estaven berenant al laboratori, estaven comentant quins eren els seus somnis i




tots van coincidir, era anar a la lluna.Va pensar la Kenya:Podem construir una nau poc a poc i així quan siguem grans podrem complir el nostre somni. Perquè construir una nau ens portara molts anys. Van mirar en revistes de científics i van llegir que es tardava 8 anys en fer una nau. Ells tenien 12, així que en acabar la nau tindrien 20 anys.El Jan va dir:-Nosaltres podem, si treballem en grup i li posem ganes el resultat serà molt bo.En un any, ja havien imaginat com seria aquesta nau, també havien fet una llista dels materials que necessitarien...Quan ja tenien 18 la nau estava construïda, però tenien un petit problema que no tenien vestits espacials per anar a la lluna. Van estar una estona pesant fins que..La Nigèria i la Kenya es van mirar i van dir:-Ja ho tenim nostra mare treballa en una fàbrica tèxtil i fan roba, li podríem comentar si ens podria fer 4 vestits espacials.Van trucar a la seva mare i s'ho va preguntar. La mare els va dir que sí, que els tindria demà.La nau era molt xula, per fora era blanca, i per dins negra, tenia la forma d'un coet!Tenia quatre seients, 4 pantalles davant del seient i un volant, des de dins es podia veure l'exterior. Li van posar el nom de Janinuke, Ja de Jan, Ni de Nigèria, Nu de Núria i Ke de Kenya.El 13 de Juliol de l'any 2012 tenien l'idea d'enlairar la nau...ja ho tenien tot planejat.Tot va sortir com ells pensaven. Primer es van acomiadar dels pares. Van pujar a la nau, es van posar els cinturons i a enlairar-se!. Conduïa la Nigèria ja que li encantava, jugar als videojocs de naus i tenia experiència.Abans de d'enlairar-se, al laboratori ja havien mesurat quan trigarien en arribar, 9 hores, així que farien torns. Mentre que un conduïa els altres o dormien o es quedaven mirant a l'exterior.Finalment després de passar tantes i tantes hores a la nau...Van arribar, es van a posar a fer fotos i la Kenya i la Nigèria van fer apunts de tots els detalls de la lluna i altres planetes. Justament, es van fer amics d'un petit extraterrestre inofensiu però això seria un secret. En arribar a la terra amb les imatges i la informació tots junts com sempre van fer un llibre anomenat Janinuke. Sortien fotos de la nau, de la lluna, de mart...Definitivament ja tenim treball, portarien turistes de qualsevol cultura a la lluna, i així es guanyarien la vida!

PAULA MINGUILLÓN




EDITORIAL

Aquí us arriba novament la revista de Sant Jordi. Aquest curs arribem a la setena edició. Des del curs 2004-05 hem volgut compartir amb tota la comunitat els diferents treballs que l'alumnat, tant d'Educació Infantil com de Primària, han realitzat per a Sant Jordi. Any rere any han crescut i hem millorat la prosa, la poesia, el dibuix o la proposta del curs que fèiem.

Aquest curs hem volgut aprofitar l'Any de la Química i que l'alumnat realitzés els seus escrits, dibuixos... sobre aquesta temàtica.

Els guanyadors són tots els participants, per tant tot l'alumnat, però els premiats només són uns quants, escollits pel Jurat corresponent.

Desitgem passeu una bona estona amb la Revista de Sant Jordi i que tingueu una bona diada de Sant Jordi 2011.

Bon Sant Jordi en nom de tota la comunitat educativa de l'Escola Roser Capdevila de Polinyà.

AGRAÏMENTS

JURAT DELS PREMIS I A TOT L'ALUMNAT PARTICIPANT.

AMPA ESCOLA ROSER CAPDEVILA DE POLINYÀ

EDITORIAL BAULA

EDITORIAL CASTELLNOU

RISO IMPRESSORES

CAIXA PENEDÈS

AJUNTAMENT POLINYÀ

ENDERMAR

MARCTÈCNIC

VIATGES SABADELL

I MOLT ESPECIAL A LA NOSTRA : ROSER CAPDEVILA







BON SANT JORDI 2011Guanyador 2a mostra punts de llibre

Escola Roser Capdevila-Polinyà


Xavier Ferré Rodríguez

5è primària


Documents

Sant Jodi 2011