Upload
encarna-alcacer-tomas
View
512
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
FUNCIÓ DE RELACIÓ
Consisteix en detectar canvis del medi (intern o extern) i reaccionar en conseqüència, amb la finalitat de :
– Adaptar a l’organisme als canvis del medi.– Relacionar i coordinar les diferents parts
del nostre cos per a que actuen com una unitat.
SISTEMA NERVIÓS
ÒRGANS SENSORIALS(sentits i receptors interns)
ÒRGANS EFECTORS
Estímuls
SISTEMA ENDOCRÍAPARELL LOCOMOTOR
FUNCIÓNS DEL SISTEMA NERVIÓS
• Rep la informació transmesa pels òrgans sensorials.• Interpreta eixa informació i elabora respostes
adequades.• Transfereix ordres als òrgans efectors.• Coordina el funcionament de tots els òrgans del cos.• Du a terme les funcions intel.lectuals i mentals.• És el responsable de les emocions i els sentiments.
• SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: s’encarrega de integrar la informació rebuda, coordinar i elaborar respostes.
• SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC: s’encarrega de connectar tots els receptors i efectors amb els centres nerviosos.
PARTS DEL SISTEMA NERVIÓS
sistema nervióscentral sistema nerviós
perifèricencèfal
Medul.laespinal
nervis cranials
nervis raquidis
CÈLUL.LES DEL SNNEURONES: transmeten la informació en forma de impulsos nerviosos.
Sensitives: transmeten la informació des de receptores sensorials al SN.
Motores: transmeten la informació des de el SN als òrgans efectores.
Intercalars o d’associació: connecten les neurones sensitives i les motores
CÉLULAS GLIALES:Astròcits: Dirigeixen el desenvolupament del SN. Proporciona sostén i nutrients.
Cèl·lules de microglía: fagociten i eliminen restes cel·lulars.
Cèl·lules de Schwann: formen la mielina de les neurones.
Les neurones són les cèl·lules més diferenciades del nostre organisme. Tenen una part semblant a qualsevol altra cèl·lula denominada cos cel·lular, i unes prolongacions especialitzades, que poden ser de dos tipus:•Dendrites. Són curtes, molt nombroses i ramificades.•Axons o neurites. Són llargues i presenten una petita ramificació en l’extrem. Generalment, només hi ha un únic axó en cada neurona.
Les neurones presenten una capacitat única: generar i transmetre corrents nerviosos. Quan una neurona és estimulada, s’originen uns canvis elèctrics en la membrana que la recorren pertot i es transmeten des de les dendrites cap a l’axó.
Les neurones no estan aïllades; s’hi estableixen connexions funcionals, denominades sinapsis, que permeten que els impulsos nerviosos passen d’unes a unes altres a través de certes zones, localitzades generalment entre l’extrem final de l’axó d’una neurona i una dendrita de la neurona adjacent. En les sinapsis no es produeix contacte físic entre les neurones, ja que, tot i estar ben pròximes, hi ha un espai estret entre aquestes conegut com a fenedura sinàptica.
múscul efector
sentit del corrent nerviós
dendrites
cos neuronal
axó
L’encèfal és la part del sistema nerviós central allotjada dins del crani, que conté els centres nerviosos superiors de coordinació i processament de la informació.
crani
cervell
hipotàlem
cerebel
tronc cerebral
hemisferi cerebral esquerre
medul·la espinal
bulb raquidihipòfisi
Els nervis cranials procedeixen de l’encèfal. En són 12 parells, sensitius i motors.
ENCÈFAL
Els nervis raquidis ixen de la medul·laespinal. Es tracta de 31 parells de nervis, tots mixtos.
nervis raquidis
arrel posterior
medul·la espinal
gangli nerviós
arrel anterior neurona sensitiva
nervi raquidi
arrel anterior
arrel posterior arrel posterior
arrel anterior
nervi raquidi
gangli nerviós
La medul·la espinal és un cordó nerviósque recorre l’interior del canal format per la columna vertebral. En parteixen nervis cap a tots els llocs de l’organisme.
neurona motora
MEDUL.LA ESPINAL
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRICEstà format per nervis i ganglis (agrupacions de somes). Els nervis poden ser:
Nervis cranials: entren o ixen de l’encèfal i viatgen estímuls sensitius (des de sentits a cervell) i estímuls motors (des de encèfal a efectors). Són 12 parells.
Nervis raquidis o espinals: parteixen de la medul·la i es ramifiquen per tot el cos. Són 31 parells.
PARTS DEL SNP:
SISTEMA NERVIÓS SOMÁTIC: conjunt de nervis que connecten els òrgans sensorials amb el SNC i aquest, amb els músculs.
SISTEMA NERVIÓS AUTÓNOM o NEUROVEGETATIU: conjunt de nervis que connecten amb molts òrgans interns, activant-los o desactivant-los. Coordina les funcions independents de la voluntat.
SISTEMA SIMPÀTIC: permet enfrontar-se a situacions d’alarma. SISTEMA PARASIMPÀTIC: actua quan l’organisme esta relaxat.
SISTEMA ENDOCRÍ És un sistema coordinador i efector format per glàndules endocrines, que
són glàndules de secreció interna que produeixen hormones. Les hormones són substàncies orgàniques produïdes per les glàndules
endocrines, que s’alliberen en la sang i que actuen sobre cèl·lules diana, coordinant, controlant i regulant diferents òrgans per a que el cos actue com una unitat.
El control hormonal és el següent:
Glándulas Endocrinas
Hormonas Funciones
HipófisisHormona del crecimiento
Estimula el metabolismo y el crecimiento de las células de músculos y huesos. Su malfuncionamiento puede producir enanismo o gigantismo.
Prolactina Estimula la secreción de la leche en las glándulas mamarias después del parto
Hormona Antidiurética (ADH) o Vasopresina
Favorece la retención de agua en los riñones y controla la presión sanguínea
Oxitocina Estimula las contracciones de la musculatura uterina durante el parto. Activa la secreción de leche en las glándulas mamarias.
Tiroides Tiroxina Estimula la respiración celular. Controla la temperatura del cuerpo. Favorece el crecimiento. Es necesario Iodo para la formación de tiroxina. Su malfuncionamiento puede producir bocio.
Paratiroides Parathormona Regula el metabolismo del calcio y el fósforo
Cápsulas suprarrenales
Cortisol (corteza suprarrenal)
Regula el metabolismo del agua, de las sales y los glúcidos
Adrenalina (Médula suprarrenal)
Se segrega en situaciones de alarma o emergencia: aumenta la presión sanguínea, el ritmo cardiaco, el ritmo respiratorio, dilata las pupilas, etc.
PáncreasInsulina Estimula la entrada de glucosa en las células disminuyendo su concentración en la
sangre. Su deficiencia produce diabetes.
Glucagón Activa la formación de glucosa en el hígado y su paso a la sangre.
Ovarios Estrógenos Mantiene las características sexuales femeninas. Aumentan el espesor del endometrio del útero
Progesterona Prepara el útero para un posible embarazo.
Testículos Testosterona Mantiene las características sexuales masculinas.
ALGUNS TRANSTORNS I MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS
• Alzheimer• Paràlisi cerebral• Traumatisme cranial• Traumatisme medul·lar• Meningitis• Espina bífida
ALZHEIMER• És una malaltia greu més freqüent en persones molt
grans• Provoca la mort de les neurones• El cervell disminueix de volum• Provoca la pèrdua de memòria i les capacitats
cognitives• S’obliden primer els aprenentatges recents• S’arriba a oblidar la pròpia identitat, la capacitat de
parlar o de tenir cura de sí mateix
PARÀLISI CEREBRAL
• És conseqüència d'una malformació cerebral o d'una lesió en el cervell que es produeix abans del naixement, en el mateix part, o bé en la primera infància.
ESPINA BÍFIDA
La espina bífida es una
Malformación congènita de la medul·la que durant la gestació no queda ben protegida per les vèrtebres
HIGIENE DEL SISTEMA NERVIÓS
ALIMENTACIÓ SANA I EQUILIBRADA NO ABUSAR DE L’ALCOHOL
DESCANS SUFICIENT EXERCICI FÍSIC I VIDA SANA
QUÈ MÉS PODEM FER PER MANTENIR SA EL NOSTRE SISTEMA NERVIÓS
RELACIONAR-SE POSITIVAMENT
AMB ALTRES PERSONES
DISFRUTAR DELS PETITS PLAERS
MANTENIR UNA ACTITUD OPTIMISTA
CONCEPTES
• ESTÍMUL: qualsevol canvi del medi que origina una resposta.
• RECEPTORS SENSORIALS: cèl·lules encarregades de percebre un estímul i transformar-lo en un impuls nerviós.
TIPUS DE RECEPTORS SENSORIALS• Segons la seua complexitat:
– Terminacions nervioses– Òrgans dels sentits.• Segons el tipus d’estímul que reben:− Fotoreceptors: detecten estímuls lluminosos. Són els ulls.− Mecanoreceptors: detecten estímuls mecànics. Són els
receptors de la pell, músculs i articulacions, i receptors auditius.
− Quimioreceptors: detecten estímuls químics. Són el gust i l’olfacte.
− Termoreceptors: detecten canvis de temperatura. Són alguns receptors de la pell.
• Fisiologia de l’audició:Les ones sonores produeixen la vibració de la membrana
del timpà. Aquesta vibració es transmet i s’amplifica per la cadena de ossets.
La vibració aplega, a través de la finestra oval, fins els líquids que omplin el caragol i es captada per les cèl·lules receptores de l’ÒRGAN DE CORTI o ÒRGAN ESPIRAL, que es troben en el seu interior.
Aquestes cèl·lules transmeten la informació sonora rebuda fins el cervell mitjançant el nervi auditiu.
• Fisiologia de l’equilibri:El sentit de l’equilibri es troba en els tres canals
semicirculars plens de líquid. Al seu interior es troben els receptores sensorials que capten el moviment del líquid i envien la informació al cervell pel nervi auditiu.
DIRECCIONS D’INTERNET • http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Relacor/index.htmProyecto Biosfera. Tema Relación y coordinación• http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Relacor/actividades.htmProyecto Biosfera. Página general Actividades relación• http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/locomotor/index.htmProyecto Biosfera. Aparato locomotor• http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Sistendo/index.htmProyecto Biosfera. Sistema endocrino• www.sindrogas.es Información de la Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. • www.tuotromedico.com. Página de información general sobre diversas dolencias organizadas anatómicamente.
Presenta también información sobre temas de actualidad relacionados con la salud.
• http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Relacor/index.htm Proyecto Biosfera del CNICE