Genètica

Sònia Heredia Sanchez

Gregor Mendel• Johann Gregor Mendel. República Txeca, 1822 - Brünn, avui

Brno, id., 1884) Biòleg austríac. El seu pare era veterà de les guerres napoleòniques i la seva mare, la filla d'un jardiner. Després d'una infància marcada per la pobresa i les penalitats, el 1843 Johann Gregor Mendel va ingressar al monestir agustí de Königskloster, proper a Brünn, on va prendre el nom de Gregor i va ser ordenat sacerdot el 1847. Va residir a l'abadia de Sant Tomàs (Brünn) i, per poder seguir la carrera docent, va ser enviat a Viena, on es va doctorar en matemàtiques i ciències (1851).

• El 1854 Mendel va esdevenir professor suplent de la Reial Escola de Brünn, i el 1868 va ser nomenat abat del monestir, arran de la qual cosa va abandonar de manera definitiva la investigació científica i es va dedicar en exclusiva a les tasques pròpies de la seva funció.

Experiments

Mendel va iniciar els seus experiments triant dues plantes de pèsols que diferien en un caràcter, va creuar una varietat de planta que produïa llavors grogues amb una altra que produïa llavors verdes; aquestes plantes formen l'anomenada generació parental (P).

Com a resultat d'aquest encreuament es van produir plantes que produïen res més que llavors grogues, va repetir els encreuaments amb altres plantes de pèsol que diferien en altres caràcters i el resultat era el mateix, es produïa un caràcter dels dos en la generació filial. Al caràcter que apareixia el va anomenar caràcter dominant i al qual no, caràcter recessiu. En aquest cas, el color groc és un dels caràcters dominants, mentre que el color verd és un dels caràcters recessius.

Les plantes obtingudes de la generació parental s'anomenen en conjunt primera generació filial (F1).

Mendel va deixar que es autofecundaran les plantes de la primera generació filial i va obtenir l'anomenada segona generació filial (F2), composta per plantes que produïen llavors grogues i per plantes que produïen llavors verdes en una proporció 3:1 (3 de llavors grogues i 1 de llavors verdes). Va repetir l'experiment amb altres caràcters diferenciats i va obtenir resultats similars en una proporció 3:1

La primera llei: Llei de la uniformitat de la primera generació

Mendel va arribar a aquesta conclusió treballant amb una varietat pura de plantes de pèsols que produïen les llavors grogues i amb una varietat pura que produïa les llavors verdes. Al fer un encreuament entre aquestes plantes, obtenia sempre plantes amb llavors grogues.

Va agafar plantes procedents de les llavors de la

primera generació (F1) i les pol·linizà entre sí.

De l'encreuament va obtenir plantes amb llavors grogues i verdes en la proporció 3:1 (és a dir ¾ a ¼), que s'indica en la figura 2. Això vol dir que les plantes de la F1 tenen quelcom del progenitor verd que no es manifesta però es pot transmetre a la descendència (concepte d’al·lel recessiu).

Segona llei: llei de segregació dels caràcters

Tercera llei:Llei de l'herència independent de caràcters

Mendel va creuar plantes de pèsols de llavor groga i llisa

amb plantes de llavor verda i rugosa (Homocigòtiques ambdues per

ambdós caràcters). Les llavors obtingudes en aquest encreuament eren

totes grogues i llises, complint-se així la primera llei per a cadascun dels

caràcters considerats , i revelant-nos també que els al�lels dominants per a

aquests caràcters són els quals determinen el color groc i la forma llisa.

Vist així, sembla que “groga i llisa” és un mateix caràcter. Però, són

possibles plantes grogues i rugoses? O verdes i llises? Es a dir; es poden

independitzar aquestes dues característiques apareixent amb combinacions

diferents a les originals? Per comprovar-ho Mendel va encreuar els individus de la F1 entre si, van aparèixer plantes amb llavors grogues i

rugoses i també plantes amb llavors verdes i llises, apart de les formes

inicials (anomenades parentals). A més, quan Mendel va contar tots el tipus

de plantes van aparèixer en les proporcions 9 grogues i llises: 3 grogues i rugoses: 3 verdes i rugoses:

1 verdes i rugoses. Aquestes proporcions

resulten de multiplicar de totes les formes possibles les proporcions ¾

grogues i ¼ llises per ¾ llises i ¼ rugoses, cosa que els matemàtics

interpreten com a prova de la independència.

Redescobriment de les lleis de Mendel al segle XX

Al 1915 els principis bàsics de la genètica mendeliana havien sigut aplicats a una àmplia varietat d'organismes, destacant notablement el cas de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster. Seguint els avenços de Thomas Hunt Morgan en la recerca amb formes mutants de la mosca Drosophila melanogaster, els investigadors Walter Suttoni Thomas Bovery.] desenvoluparen la teoria cromosòmica de l'herència, la qual fou àmpliament acceptada abans del 1925. Paral·lelament al treball experimental, els matemàtics desenvoluparen el marc estadístic de la genètica de poblacions, portant la interpretació genètica a l'estudi de l'evolució.

Amb els patrons bàsics de l'herència genètica establerts, molts biòlegs es tornaren cap a investigacions sobre la naturalesa física dels gens. Als anys quaranta i a principis dels cinquanta, els experiments assenyalaren l'ADN com la part dels cromosomes (i potser altres nucleoproteïnes) que contenia gens.

Mosca Drosophila melanogaster Es un gènere de mosques petites, pertanyent a la familiaDrosophilidae, els

membres es diuen sovint «mosques de la fruita», o, més adequadament encara que amb menys freqüència, mosques del vinagre. No s'han de confondre amb les Tephritidae, una família relacionada, també anomenades de vegades "veritables mosques de la fruita», els tephritidos s'alimenten primàriament de fruita en procés de maduració, i moltes espècies es consideren plagues per a l'agricultura, especialment la mosca de la fruita mediterrània.Una espècie de Drosophila en particular, D. melanogaster, ha estat usada extensament en genètica i és un organisme model en biologia del desenvolupament. De fet, els termes mosca de la fruita i Drosophila s'usen com a sinònims del Sr melanogaster en la literatura biològica moderna. No obstant això, el gènere sencer conté més de 1.500 especies1 i és molt divers en aparença, comportament i hàbitat

Fi