Parc Arqueològic: Mines de Gavà

Carlos Ko

Les Mines de Gavà tenen 6.000 anys

d’antiguitat. És un jaciment únic, ja que, són

les úniques mines trobades a Europa. La seva

dimensió equival a 200 hectàrees, és a dir,

280 camps de futbol. Els arqueòlegs van

confirmar que eren mines i no coves, per les

seves cavitats excavades per humans. Les

mines es van descobrir per casualitat als anys

setanta del segle XX en unes obres. Els homes neolítics van començar a

extreure de la mina un mineral preciós verd i considerat màgic, la variscita

que era tant valorat, com ara el diamant. Aquesta extracció va durar més

de 800 anys. Aquesta pedra s’utilitzava per fer penjolls, collarets...

En aquella època els humans vivien en cabanes fetes a l’aire lliure o en

poblats d’ un grup minoritari d’individus. Eren sedentaris i tenien una

gran varietat d’aliments, ja que, en aquell moment començaven a iniciar-se

a l’agricultura i la ramaderia, junt amb la caça, la pesca i la recol·lecció. Les

seves eines estaven fetes de pedra, fusta i ossos d’animals. També cal

destacar que utilitzaven el sílex per fer armes com el destral. Les Venus de

Gavà eren escultures de pedra fetes també en aquella època.

Un descobriment molt important va ser la invenció del primer material

artificial, la ceràmica. L’argila, escalfada en altes temperatures en forns, era

la matèria prima de la ceràmica. Apareix la cuina, com la que coneixem

actualment, gràcies als recipients fets de ceràmica. Per aquest motiu el

menjar és més bo i digerible.

Els humans del Neolític eren físicament i intel·lectualment iguals a nosaltres.

Principalment els homes mesuraven 1,60 m i les dones 1,50 m.

Normalment vivien uns 30 anys com a molt. Això ho sabem gràcies a

l’estudi dels ossos, que ens dona molta informació, com per exemple, què

menjaven, en què treballaven, com van morir... Començaven a fer

operacions quirúrgiques i a descobrir les medicines. Per exemple, van fer

trepanacions al crani, per tal de curar malalties. Utilitzaven llavors

analgèsiques com ara nosaltres que utilitzem la anestèsia.

Un cop que s’acabava la variscita d’una mina s’utilitzava com a sepulcre,

s’hi enterraven els morts. La gent important era enterrada en altres cavitats

separades de la gent del poble, amb les seves riqueses, com per exemple

collars de variscita. Sovint la gent del poble tirava les seves deixalles a la

mina abandonada, gràcies a això tenim molta informació sobre el Neolític.

MINES DE GAVÀ Carla Cobos

El passat dimarts 15 de febrer, vam anar de visita cultural a les mines de Gavà.

Les mines de Gavà són unes mines Prehistòriques, del Neolític. Es van començar a

excavar fa aproximadament 6000 anys, amb l'objectiu d'extreure variscita. La mina fa

més de 200 hectàrees, és una mina molt gran. És el conjunt miner més antic d'Europa

descobert fins ara. Feien pous d'entrada per entrar a les mines. Tot està fet amb pics.

Es va descobrir per casualitat, al 1975, quan estaven començant a fer unes

excavacions. Els arqueòlegs van adonar-se de que eren del Neolític.

Els prehistòrics extreien variscita, que era un mineral amb molt valor en aquella època;

s'utilitzava per fer peces de joieria. També creien que tenia propietats màgiques. Quan

no quedava més variscita, utilitzaven la mina com a sepulcre.

El Neolític

Hi ha una gran diferència del Paleolític al Neolític, aprenen agricultura i

ramaderia. Descobreixen els cereals, un aliment principal d'abans i d'ara; la

llet... Per tot això, l'alimentació millora. A tots els aliments i les plantes lis

trobaven diversos usos. Ara, no depenen de la recol·lecció, la caça o la pesca;

ja que tenen aliments sempre, estiguin on estiguin, per lo que es fan sedentaris,

per lo que fan cabanes on poder viure. Modifiquen la natura per les seves

necessitats. Feien servir eines de pedra, fusta i ossos; com la destral, que és

una pedra polida amb un mànec. Fan el primer material artificial: la ceràmica,

que és el resultat d'argila sotmesa a altes temperatures; amb això , apareix la

cuina dels aliments. Els humans d'aquesta època eren igual d'intel·ligents que

nosaltres. Els ossos donaven molta informació, com per exemple quina edat

tenia quan va morir, si era home o dona, quina era la seva feina, la seva

alimentació, les malalties...

L'esperança de vida era d'uns 30 anys. Normalment, els homes medien 1'70, i

les dones 1'50. Vam poder veure un crani amb dos forats; això és una

trepanació. Tenien afinitats curatives o religioses. Això va ser una de les

primeres operacions quirúrgiques de la història. Aquest crani en concret va

aguantar tres mesos des de que el van operar fins que va morir. No tots eren

enterrats de la mateixa forma, ja que era una societat jerarquitzada.